#223 - La Rambla del 15/9/2022

Bona tarda, Sant Just, de la mateixa passant 10 minuts de l'esting de la tarda d'avui dimecres 21 de setembre. 21 de setembre? No. Crec que m'he passat. M'he passat, m'he passat. Devem estar a dia 15 de setembre, mare meva. Jo vull avançar el temps. En fi, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. M'has deus indonitzant el 98.1 FM a la Mísora Municipal de Sant Just. Ja ho coneixeu, sóc la Núria i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen aquestes properes dues hores d'on ve d'aquí i fins les 6? Primer de tot, comencem de nou aquesta temporada a l'espai de Padel amb l'Àndriques Rodríguez, que gerent del Sant Just Padel Club, ubicat amb Mas Lluïb. I, tot seguit, farem també entrevista a l'historiador Ferran Gallego, expert en l'extrema dreta. Demà, ell farà tertúlia a la Taneu de Sant Just a les 8 del vespre. Després, tot seguit, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 farem l'espai amb el Josep Lluís Gil, que és membre de la taula de relació de la Vall de Vers. I parlarem amb ell sobre els continguts que surten a la revista del mes de setembre. Acabarem, això sí, el programa d'avui, com no, fent secció de novetats musicals amb l'Andrea Esmeratz. Tot això serà de seguida. Vinga, va, que comencem! I aquesta és la Melodia Soft Cell, que en recorda l'espai de Fadel, que ja vam començar la temporada passada. Bona tarda! El Sergi Vidal Montaña és un dels monitors del Sant Just Padel Club, que ara han arrencat l'escola, però és una persona que va començar a la nostra escola de Padel. Vaig jugar a Tennis abans, ja havia fet algunes sortes de Padel, però va venir amb quants anys tenies Sergi? Amb 12 o 13 anys vaig començar al Sant Just. Si li dona més o menys bé això de jugar a Padel... Més o menys bé? Home, si és monitor, algú s'ha de donar bé, no? Jo crec que d'entrada a poc, quan hagi progressat una mica més, ja li podré començar a entrar en allò. L'ha millorat tant, que està com a número 3 de Catalunya, al circuit de Menors, perquè ell no té encara els 18. Sí que els tens, els has fet aquest any, aquest és el seu últim any al circuit de Menors, que bé ja té aquest circuit absolut, que ell ja està competint. Vaig combinant Menors amb circuit català. Ah, molt bé. Però bueno, en Menors està com a número 3, o sigui, jugarà el... com es diu això, el màster. El màster i tal, i home, és un tio que s'ha format a la nostra escola a Sant Just, que mira la samarreta que porta, que porta l'escut del Sant Just, i que porta el nom no només del club sinó de la nostra ciutat, per a tot arreu i per a tot Catalunya, i també ha estat combatint campionat d'Espanya, vas fer campió de Catalunya en la tercera categoria, no? A Sigena i a Quarta Categoria. Sigena i Quarta Categoria. Perdoneu que no em sàpiga el palmarés. Bueno, home, moltes coses. Un tio per estar orgullosos, no? Home, estem molt orgullosos, molt orgullosos, d'haver ajudat o col·laborat amb la formació com a jugador del Sergi, i de que porti el nostre emblema per tot arreu i el nom de la nostra ciutat, i que, a més, sigui monitor, perquè és una persona que està formant a nens que, com ell, tenen ara 12 o 13 anys, i que, bueno, qui saps si d'aquí 5 o 6 anys estaran seguint els passos de Sergi. Doncs esperem una mica amb el Sergi. Escolta'm, Sergi, tu quan vas començar això que ha dit l'Enrique amb 12 o 13, tu sabies una mica de què anava al món del Padel, perquè si venies del Ténis i això, clar. Jo vaig començar sobre els 5 o 6 anys de jugar a Ténis, perquè els meus pares sempre han estat amb una raqueta a la mà, i llavors em vaig iniciar amb el Ténis, llavors, al cap d'uns 5 o 6 anys, els 12, vaig passar al Padel, i ja vaig descobrir que el Padel m'encantava, llavors... Més que el Ténis, eh? Més que el Ténis, llavors vaig començar a jugar a Padel, allà al Club del Mou Popla, i després vaig anar a Sant Just perquè m'ho van recomanar, i d'allà no m'he mogut, porto 6 anys, i... I els monitors que al seu dia et van ensenyar a jugar encara estan per allà pel Padel o...? Sí, amb els monitors que m'han ajudat i això, tinc molt bona relació, sobretot amb un, que és el que més o menys m'ha llançat, que era l'antic coordinador de Sant Just, de l'ISMA. Ah, sí, home, oi tant, de fet venir a l'ISMA a la temporada passada amb l'Enrique a fer la secció de Padel. Sí, sí, i amb ell és el que em vaig iniciar, em vaig ajudar a competir, era amb els que feia els entrenos i tot, i va ser més o menys el que em va llançar. I quan vas començar a competir, és a dir, quan vas començar a entrar en circuits i tot això? Jo vaig començar a competir de veritat, farà uns 2-3 anys, si relativament poquet, i va ser per això perquè a l'ISMA em va dir en plan d'entrenar més i més, i vaig fer els primers tornejos amb ell i ja vaig descobrir que m'agradava i els següents ja vaig. I clar, el nivell d'entrenament, suposo que quan comences a competir s'ha d'amantar una mica, més o menys ara, quan compateix, quan entrenes, perdó? Bueno, ara aquest any ho hem d'acabar de gestionar, però més o menys... Per exemple, l'any passat, com més o menys. Sí, entrenava de dijous a dijous, i hi havia una hora i mitja, i després, a part, feia el físic, i... Això és bastant de dedicació, eh? Sí, sí. I per si faltava poc, ara més a més ets monitor, com t'espereix aquest canvi? Perquè també jo no sé si havies estat monitor abans o... Sí, bueno, jo de monitor feia els casals, el juliol, i això, i veig els nens petits que... Els veig amb les mateixes ganes que quan està jo, pels 12 anys, i llavors m'ho prenc com si fos jo, i llavors... Perquè sent monitor per això, ara, clar, monitor de l'escola entén que potser et venen nens, o nenes de diferents nivells, o que també volen evolucionar, suposo que t'hauràs d'anar formant, tu també, de dir, bé, quin mètode puc seguir per ensenyar, això també és una cosa que tu has d'anar aprenent, suposo. Clar, jo també tinc altres companys de monitors, que a més ens anem com orientant, i ens anem ajudant entre nosaltres, i de diferents nivells, doncs anem agafant diferents exercicis, o d'adaptats al seu nivell. Després, important, n'hauria que tots els monitors del Sant Josep del Club, que el Sergi, evidentment, també, s'han format amb el Pablo Aima, que tu també el coneixes amb el Pablo. Jo te'ls vaig portant tots, eh, per aquí. Sí, ja ho vaig veient. Que no ens coneguessis a tots. El Pablo Aima té una de les primeres escoles de formació per monitors que ha hagut a Espanya, i jo diria que és el més important, que els ha format a tots, i a tots els ha donat un mètode i un sistema. I de tant en tant, fa reciclatges. Molts d'ells els fa el Sant Josep, junta monitors, perquè el Pablo té monitors o té clubs en els que col·laboren, no només amb nosaltres, també col·laboren en clubs d'altres llocs, i els junta tots els monitors, i dius, escolta, mira, he pensat en un exercici nou per fer d'iniciació, per practicar el revés, i els ensenya, i tal, i llavors fan un parell de vegades a l'any. Això, Sergi, més o menys, aproximadament? Sí, dos, tres. Dos, tres vegades a l'any els reuneix a tots i els fa aquests reciclatges. Home, està bé. Que està bé. I després ho que diu Sergi, que entre ells s'ajuden la meva filla, que és de Sergi també, i que també es monitora el club, i ell en encanta els nens petits, petits, petits, i li agrada molt fer, doncs hi ha un altre monitor que té experiència amb nens molt petits, que t'ensenyaré uns exercicis perquè van molt bé per la psicomotricitat, i s'ajuden, i hi ha molt bon rotllo entre tot l'equip del club, que formen el club, i altres monitors, especialment. Això sempre passa també, de fet, o sigui, els monitors més joves són també els que s'encarreguen una mica dels nens precisament amadats més petites. Suposo que també, no sé si hi ha alguna mena tu nota Sergi de vincle, o que és més fàcil, bueno, no sé si està bé algun tipus de comunicació amb els nens i nenes. Clar, el ser més joves o així als nens és com que et veuen com... Com més referent, no? Sí, com més proper, a les hores, per exemple, amb el meu germà, jo veig els nens que té, el meu germà té 22 anys, i els nens que té, si li venen nens de 16, ell els fa uns exercicis o alguna cosa, i els nens estan encantats perquè veu que el que fa vol arribar, els nens volen arribar... Exacte, 4 o 5 anys poden ser com ell. Clar, és com una eina per motivar, també. I quins tipus d'exercici? Jo poso que quan són tan petits parlem, no sé, de nens de 7 i 8 anys, potser, més o menys. No sé si exercicis potser més de psicomutricitat, no? Potser no sé si és millor que agafin, no sé si... temes de, no sé, la tècnica, potser deixar-la més tard, i aspectes més de, no sé, de psicomutricitat, dic, eh?, però no entenc ni d'ella. Clar, més que es fiquin a pilotar ja entre ells o això, perquè el ser tan petit costa més, els hi fem més exercicis perquè s'adaptin amb la pala, o sigui, més prendre contacte amb la bola i la pala, fent toques amb vells mateixos, fent un circuit amb la bola pel terra, ficant conus i diferents... A principi, Núria, quan jugues no ets conscient, però al final tens un objecte de moviment, d'unes mesures reduïdes, una pilota de padels no és una gran pilota, que bé, a certa velocitat, i que tu li has d'impactar amb un tros de cosa, que fer un pam per un pam i mig, no és tan fàcil, no és tan fàcil. Llavors, quan un nen, per exemple, nosaltres aquesta setmana han començat l'escola, un nen de 8 anys mai ha agafat una pala i mai ha fet algo similar, doncs el primer que té a fer és familiaritzar-se amb això. I en prendre les distàncies, llegir la bola, el que diem llegir la bola, quan vota, quan toca la paret, cap a on anirà... I llavors, això és... Al principi, és una cosa que treballen molt els monitors. Això no vol dir que no poden jugar, clar que poden jugar i sempre hi ha 10 minutets, i no sé què i tal, però és com el d'Arcera Polircera, de Carat de Quint, no sé, tu ets molt jove, Núria. Aquesta pel·li...No, però... El concepte, els quines, no? Ara estan en el d'Arcera Polircera. Polircera, no? Però d'aquí al Nadal estaran jugant bastant. És important passar la bola d'una banda a l'altra. A nens tan petits com els que té la Carla, si costa molt, perquè són molt petits, estan 4 anys. 4 anys. És molt gran la bola, quan no sé que hi hagi un pal a l'especials per net. Aquí sí que hi ha una concentració més important en tota la part de psicomutricitat. Però als nens de 8, 9 anys, sí que hi ha una part inicial de psicomutricitat, però de seguida ho enganxen i comencen a jugar. Que heu tingut moltes incorporacions, gent que s'hagi apuntat, no sé si encara que he de tenir inscripció, o sigui, obertes places, o està tot ja arrebentat. No, et puc explicar. Mira, l'arranque d'una escola de padel és una bogeria. Perquè hi ha nens de diferents edats, nens de diferents nivells, i nens amb diferents disponibilitats horàries. I pares, que te les canvien. S'han apuntat el Julio, i han dit que el meu nen podrà al dimarts... El meu nen té 8 anys, no ha jugat mai a padel, i podrà jugar als dimarts a les 6, o els dijous a les 5. Llavors, el Xavi, que també el coneixes, el coordinador actual, que és un institut de xalisme, i amb la Paula, que està en la recepció, fan els grups i el posen amb 3 nens, que no han fet mai la Paula, els dijous a les 5, com no ens han dit, i hi ha nens de 8 anys... Perfecte. Escolta'm, ja ho tenim, els dijous a les 5... Ai, és que al final s'ha apuntat a piscina, podria ser els dimecres, no sé què, però volen anar amb el seu amic Roger. Que Roger fa dos anys que juga. Per això, són molt bons. Bueno, i fem el que podem. Però hi ha coses que no tenen solució. Ja, clar, no maco, és clar. Llavors, ara què passa? Hem arrancat el dijous amb l'escola, i ara estem reajustant, fent el segon ajust de tot el que està passant. Resultat que el millor el dimecres tenia que venir un nen al col·le a la classe, i a les 6, m'ho invento, amb el Sergi, jo tinc apuntat que tenen que venir 4 nens, i només hi ha 3. I llavors truquem els pares de Lluís, i ai, no, és que al final fa futbol. Ja, bueno... Estem així, llavors, hi ha places, hi ha places. Per què? Perquè com que... Per aquí hi ha canvis. Com que hi ha aquests canvis, a vegades un grup que teníem complert amb 4 nens, resulta que ara tenim dos, i ara tenim dos places. Que ha de coincidir, que tinguis una edat similar als aquells nens, un any o arriba, un any o abajo, més o menys, i un nivell més o menys similar. Clar, potser és més important el tema del nivell, quasi que... És tot, eh, Lluís, perquè al final un nen, un nen, per exemple, de 14 anys, no es troba com un grup que els altres tenen 7. No, home, no, ja, home, sí. O al revés, un nen de 7 amb un grup de 14, o sigui. No, no, clar. És una barreja de les dues coses, realment. Tampoc es troba còmode un nen que jugui molt amb 3 nens de la seva edat, que no juguin res, o al revés, un nen que comenci ara mateix, que li posen un grup de nens de la seva edat, que juguen un huevo, i ell està començant a tocar la bola, no? És complex, no sé com és un campus de futbol, perquè no n'he fet mai, ni com a nen, ni com a organitzador, no? Però no sé, un camp d'equip de futbol, penso que no sé, hi ha 3 nivells, no? I s'entrena totes les dies, i en el mateix equip hi ha uns més forts i uns més flussos, i has de coordinar disponibilitat i edats, no? Clar, sí. Aquí tens, ja et dic, disponibilitat, edats, nivells, és complicat, és complicat. I deixem fer-lo una pregunta al Sergi, perquè Sergi, jo no sé si tu estàs estudiant ara mateix, o a nivell de estudis, de formació, tu pots compaginar bé, o estàs estudiant alguna cosa que té a veure amb el món de l'esport, o alguna cosa totalment diferent? Bueno, jo estic estudiant a d'empreses tecnològiques en anglès, a la Universitat de la Salle, i m'ho puc compaginar perquè a la universitat vaig pel matí, i temen trenos i això és més per la tarda, i amb el tema dels campionats, doncs sí que si tinc un campionat al cap de setmana, sí que intento apurar els estudis i deixar-ho tot fet, per si anar tranquil el partit que tingui, i anar tranquil. Bueno, organització, davant de tot, també a vegades és veritat que quan menys tens una persona, s'acaba organitzant millor, que si no l'has pesat sobre temps per tot arreu, penses que tens temps per fer-ho tot, i no acabes fent res, la veritat. O sigui que l'organització... molt bona. Molt bé, doncs, escolta'm, hem tingut un primer contacte amb el món del Padre, aquesta temporada, i no sé si l'Enrique vol afegir alguna cosa, també. Sí, volia només afegir que el 7, 8 i 9 d'octubre, treu el torneig aniversari, ja farem 7 anys, ho hem fet 7 anys, de fet, hem fet 7 anys, però sempre celebrarem el torneig el primer cap de setmana, a comprar-ho d'octubre. Llavors, l'anterior, com que el Divendres és encara a setembre, fem 7, 8 i 9, és un torneig que és una festa, jo animo a la gent de Sant Jose, que jugui una pàdel, que s'apuntin, que és un torneig molt divertit, que el tenim molts premis, soltejarem després els pernils, pales, paleteros... Una panera, exacte. És molt xulo, que entri en la nostra web, o que truquin a la recepció. Què és el que han de fer per apuntar-se? Ho podem fer per l'avui, però si volen, escolta'm, vull saber el que és això, que entri en la web, que entri en el nostre Instagram, que ens truquin, els informarem, ja està vetado la inscripció a qualsevol tipus de monitor, per suposat els del nostre club, però si ens entrem que s'apunta un monitor d'un altre club, doncs no el deixem apuntar. És per gent de carrer, per dir-ho així. Hem eliminat la primera categoria de... hi ha masculí, femení i mixta, hem eliminat la primera categoria de tots, llavors ja segona, tercera i quarta, amb el qual és perquè el que juga molt bé, però no és molt i tot, ens fa apuntir a zona, el que juga bé s'apunti a tercera, i el que fa poc que juga s'apunti a quarta. Però és una festa, s'ho passen molt bé, hi ha botigues de roba, hi ha moltes coses molt xules, vindrà una marca de cotxes, sortirà un cap de setmana amb un cotxe, amb un Smartbox... Molt bé. Molt, molt xulo. Núria, per cert, espero que passis per allà. Sí, sempre m'ho diu l'Enrique Mare meva. Tinc unes quantes visites pendents a El Padre del Club. Això hem dit 7, 8 i 9, no? 7, 8 i 9 d'octubre. Molt bé, doncs apuntem a l'agenda. Tots els que ja han apuntat el torneig, abans del 23, entren amb un sorteig d'un Smartbox que són dos dies com cena i espade l'ujo. Ah, aquí, Mare meva, posa la pena, no? Si t'has d'apuntar, fes-ho abans del 23. I pots apuntar-te i entrar al sorteig sense anar a jugar? Això no, això no. Tens que pagar l'inscripció. Jo crec que és millor que... Si t'has dius que vinguis allà. Bueno, ens ho pensem. Núria, ja saps què tens classes pendents, allà? Tinc classes pendents, sí, sí. Doncs podria donar a Sergi. Mira, us hauríem d'anar al prio. Vinga, doncs, els dos que acabo de passar molt bona setmana i ens tornem a trobar en un dia. Perfecte. Adéu. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Una, dues, tres, una, amb offline informe, M'agradaria que tinguéssim l'escriptor d'aquesta primera hora del programa. Tenim amb nosaltres via telefònica a Ferran Gallego Margalef, que és historiador i escriptor, doctor en història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també hi imparteix classes, a més de col·laborar també en algun mitjà de comunicació escrit. La seva especialitat és la temàtica sobre l'extrema dreta i el feixisme, i precisament d'això vindrà a parlar demà a divendres, a les 8 del vespre, a la Teneu, en una tertúlia xerrada que dur de títol l'extrema dreta populista a Europa, una xerrada organitzada pel grup de tertúlies de la Teneu. El saludem perquè el tenim aquí, el telèfon. Hola, Ferran, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bé, doncs comencem ja amb matèria, perquè és un tema molt extens, tenim poquets minuts, però bé, la primera pregunta, Ferran, per què estan augmentant els partits en discursos, xenòfups, els parlaments europeus? Què explica, què t'hau, ja més o menys, quan fa que ha començat a creixar aquesta tendència? Bueno, això va per onades, no? És el bell tema de la definició i límits del feixisme, no? I llavors, el que ha anat per onades, la onada neofeixista, la onada nacional populista, no és una cosa que ens vingui molt de nou, sinó que tenim l'experiència de la presència de moviments d'aquest tipus en moments diferents. Per exemple, els països ara, a la de l'extrema dreta sueca, acaba de tenir un gran resultat a les darreres eleccions, l'edifici, que ha fet caure la primera ministra social demòcrata. Però els països nòrdics van ser els primers que van tenir onades d'un populisme d'extrema dreta amb els partits que es deien partits de progrés al començament dels anys 70. A França, el front nacional, es va fundar en 1972 i va tenir els seus èxits més considerables al segle XX, diguem, a partir de 1983-84. A Itàlia va haver el partit del qual formava part la senyora Giorgio Meloni. Era un partit que existia des de 1946 i que en 1972 tenia 3 milions de votants concentrats, bàsicament, de Roma cap al sud, i 60 escons, entre 200 i 300.000 persones afiliades. És a dir, que en un moment donat a Alemanya, entre 1966 i 1969, el partit nacional demòcrata, que era un partit d'agradar-te neofeixista, va ser un partit parlamentari a tots els Estats Alemans, excepte en Burg, de la República Federal, en aquell moment. I va treure el 4,3% de votos a les eleccions federals del 69, i això va fer que no pogués entrar al Parlament. Perdó, i després es va desinclar. Va dir que venia resultats del 10% de votos a les zones que van en Vulltenberg, que es va entrar a tots els parlaments, excepte en Burg. Per tant, no és una cosa tan nova. Jo crec que la única cosa que pot haver nova és les característiques d'aquest moviment que corresponen també a les característiques potser de canvi de la nostra societat. I aquestes característiques, bono aquests partits, tu creus que ara estan utilitzant estratègies o ganchos als dirigents d'aquests partits per convèncer o per persuadir la ciutadania, la gent de carrera, per què els votin? A veure, els partits d'aquest sempre s'han basat, clar, als anys 70 hi havia molta capacitat, sobretot per part del NPD Alemany o de l'MSC, del moviment social italià, de guanyar gent, de classes mitges, de mitja anedat, sobretot que eren persones que tenien una relació, sinó de nostàlgia, en sí d'una no condemna absoluta respecte de l'experiència feixista, no? L'experiència feixista que va conclobre en 1945. Amb aquest sentit hi havia un element de passat i sobretot un element, per exemple, fonamentalment de guerres fredes, en partits fonamentalment anticomunistes. A partir de 1990, amb la caiguda de l'espai soviètic del camp socialista, aquests partits passen a incorporar, a fer del seu nacionalisme, un nacionalisme, bàsicament, en dues línies, antimundialització o anticlubalització, eren dues línies. Durabanta, són partits sovinanistes que estan en contra de les experiències plurinacionals cap a dins i plurinacionals cap a fora, és a dir, contra la Unió Europea o contra l'estructura actual de l'Unió Europea i contra la globalització. Són partits, per exemple, en termes econòmics, però també són partits que consideren que la globalització no és només una realitat, sinó que és sobretot una ideologia. Per tant, estan en contra de tot el que sigui el que els diuen les ideologies de la mundialització, és a dir, la interracialitat, la interculturalitat, la presència d'immigració, i sempre et diuen que els països estan amenaçats per a dues amenaces, una per dalt i una per sota. Una per dalt és la de... a veure, els poders supranacionals, bàsicament, ells es refereixen molt a l'Unió Europea, però també fan crítiques a les forces financeres internacional, a les grans grups de poder, etcètera. I per sota, per la immigració, per la pèrdua de sentiment d'arrellament de les poblacions, per la crisi de la consciència de formar part d'una cultura... no sé, cristiana, d'una cultura tradicional, cosa que ve determinada per la presència d'una població... immigrada, no? Llavors, aquests dos perills per la nacionalitat... d'acord amb la percepció que hi hagi més o menys massiva que aquests perills, hi ha una part de la població que els assumeix, com a perills reals, i és molt difícil n'assumir que la globalització és un perill o és una realitat, gens tranquil·litzadora, no?, amb moltíssima gent, i és veritat que, per exemple, coses com determinades decisions de la Unió Europea es contemplen com una forma de pèrdua de soberania de cada un dels països integrats, sense que arribem a muntar una nova... un nou estat amb totes les condicions, és a dir, que nosaltres no escollim a qui mana, a Europa, no? Aquestes crítiques a la manca de democràcia i de les democràcies parlamentàries són un dels característiques fonant dels del populisme. I ara aquest nacionalisme es basa en aquests elements, no? La soberania, volem recuperar la soberania nacional contra les supres soberanies que ningú controla, contra els grans grups financers, etcètera, aquí hi ha el discurs que sempre el fascisme va tenir i l'infagisme, i d'una altra banda, naturalment, i aquest és un element potent, contra la pèrdua de la nostra identitat a través de la imigració, sobretot d'una imigració que no és... Quan ells diuen la imigració no diuen que persones que venen d'estats units o que venen de dinamarca, no? Quan ells diuen la imigració volen dir una cosa molt concreta, volen dir imigració que ve de l'Òsdafi, que ve de l'Àsdafi, que ve fins i tot de països orientals, de l'est d'Europa més castigat, l'immigració mai és un moviment contra la gent que ve, o sigui, d'Emburg o la gent que ve de l'Ina. Aquesta, en màxim, ja el dia ha molestat, no? Podríem dir en racisme disfressat de... Sí, sí, és el racisme cultural, no? Ara mai et diran que biològicament la gent és de diferent categoria, però sí que et diran clarament que culturalment sí que ho és. I en el millor dels casos et diran que no, que les cultures són totes respectables, però que són intransferibles, és a dir, que no es poden connectar, que no poden marrejar-se, sinó que són cultures... Ells diuen que ells són els màxims defensors d'una identitat cultural que no poden agradar-se per la via de la multiculturalitat, i que, per tant, ells no és que estiguin en contra d'altres cultures, sinó que pensen que cada poble, que cada tradició té la seva cultura, i que, per tant, per què les hem de barrejar, no? I és diferent el populisme del sud d'Europa al del nord? Bueno, depèn de que, naturalment... Això depèn molt de les tradicions de cada... Per exemple, el feixisme espanyol va ser fonamentalment catòlic, a la manera impossible va ser fonamentalment antisemita. És a dir, les preocupacions comunes després encaixen per ser acceptades, encaixen amb el que són cultures nationals o regionals bastant clares. Per exemple, a Itàlia, aquest populisme és el resultat d'una cosa que va ser l'impulsió de la Primera República Italiana per al Tanquemdòpoli, per la corrupció, per l'arribada del fenomen Berlusconi. Ja va ser una forma de populisme que després d'obert la porta els populismes complementaris que són el de Salvini, de la Lega, i el de Giorgia Meloni, de la tradició d'Agó, del moviment social italià, de la tradició neofexista més ortodoxa. És a dir, a cada lloc, a França, per exemple, aquest populisme que, a més, desconcerta molt. Quan ho van venir el cas Jemur, que era el cas que més tenia a veure amb Vox, per exemple, que era un cas molt reaccionari, explicitament, en canvi l'Amarín Lapend desconcerta una mica perquè fa un discurs molt republicà. Contra l'emigració fa un discurs posiment republicàric, no? França és un país que ha de ser, per exemple, l'AIC, que ha de ser un país que no accepta la primacia de la ment religiosos amb l'associabilitat. I, per tant, precisament, qui defensa la República Laica, doncs és el Front Nacional, digueu-ne, o el Parlament Nacional de la Magyna. A França, per exemple, té una connotació molt més de populisme republicà, que és una vella tradició francesa, i després, sobretot de la succesió de Jean-Marie Lapend, el que ha fet ell és republicanitzar molt, eliminar els sectors més ostentosament tradicionals de l'extrema dreta francesa per situar un partit nacional populista, un partit subidenista, un partit que critica la globalització i això, clar, crea en moments com els que fa a França, doncs ja veiem el nivell de simpatia és que ha arribat a crear electoralment, no? Estem parlant, potser, també d'Europa a nivell, i potser més general, però algunes investigacions concreten que és la zona de l'Europa de l'Est, on les formacions populistes, sobretot, volen posar el tema d'Hongria, no?, i Polònia estan tenint, potser, un creixement més significatiu. És així, això seria cert? No, a veure, per què, per què? A Polònia hi ha un grie perquè en guanyen les eleccions, això és un element, perquè guanyen. Però no passa així amb altres països de l'Europa de l'Est, on també podríem tenir, no sé, Volgària, Romania, que podrien tenir situacions tremendes del punt de vista de l'acadència econòmica dels tensions i no apareix això. Jo crec que a Europa de l'Est, el que pot tenir, com a element fonamental és, la manca d'una tradició democràtica, més aviat aquests països, han passat la totalitat del segle XX, així com nosaltres vam estar fins al 75, a Europa occidental ens va guanyar 30 anys de democràcia, a nosaltres ens vam perdre 30 anys i ens ha condicionat per sempre, aquests 30 anys d'interrediment que portem respecte a la democràcia, a nosaltres ens ha condicionat totalment tot. A Europa de l'Est han arribat a la democràcia, al minus en 90, que països que tot el llarg de la era de les democràcies han estat amb sistemes autoritaris, i al mateix temps, sistemes tremendament paternalistes, i sistemes tu també, tremendament identitaris, perquè també s'ha de tenir en compte que el socialisme de aquests països és un socialisme molt patriòtic. Perquè, per exemple, la República Democràtica Alemana havia de rezar el seu socialisme, el seu aviat socialisme, amb una reivindicació molt, molt, molt de l'existència real d'una nació que es deia República Democràtica Alemana quan existia una altra Alemanya, no? I, per tant, havíem de construir un discurs molt, també, molt patriòtic. I això passava a totes les... Els països orientals porten molt que tinguessin la dependència que tenien de la Unió Soviètica feien un discurs molt nacionalista. A veure, i la tradició, per exemple, d'Hongria, és una tradició antidemocràtica molt potent, és que Hongria, des de 1908, va tenir, pràcticament, dictadura sempre. Sempre, eh? I, clar, és un país que deia així, un país... En fi, després de la monarquia austro-unga, el que té d'un intent de revolució bolxivic, de velacunt, el que segueix és una dictadura pràcticament feixista, eh? Estàs, doncs, i arribem fins a la caiguda del regim socialista, en les 90, és que realment són països on la formació cívica de la ciutadania ha estat sempre la de legar en mans d'un poder autoritari, un poder més paternalista, i un poder patriòtic... I, en tot cas, sense els valors democràtics, no? No només els procediments sinó valors democràtics, que això fa que sigui molt difícil la creació d'una cultura democràtica. Si ens va acostambular nosaltres, i nosaltres ho podem observar, la manca d'una densitat democràtica, no?, amb la formació d'aquest poble, no?, de realment... Ara, fins i tot, si la gent neix en una societat que és més democràtica, en canvi, les inèrcies per una part encara molt gran de la societat, de dat, doncs això, costa molt, si nosaltres ho veiem aquí, amb el cas d'Espanya, i interpretem que amb el cas d'Espanya passa per l'herència del franquisme, no hauríem d'estranyar-nos que les herències també passessin molt altres llocs. Seria, potser, el cas contrari de països on a Xemadret no té representació com a Islandia, o Luxembur, Quirlanda, aquests països potser tenen més... I Gran Bretanya, i Gran Bretanya, per exemple. Gran Bretanya, per exemple, sempre ha estat l'excepció, perquè ni tant sols va tenir un feixisme important als anys que el feixisme estava tot arreu, no?, els anys 30. I mai, mai, el sistema electoral es castiga molt, també. Haurien de treure diputats, no sé, i han tingut partits feixistes, el Neix i el Frones, i el Brits i Juny i el Feixist tenia una. El que passa a Gran Bretanya, l'identitat, diguem, de la dreta, dels sectors que podien estar tentats per aquesta estramareta, és una identitat, per exemple, molt monèrquica. I, llavors, en aquest cas, la corona juga un paper que es pot ser nacionalista, conservador o tradicionista i tal, sense jugar a la carta de l'estramareta. I, a més, el conservadisme britànic és molt populista, el Partit d'Ori és un partit d'una televisió populista i molt identificat amb l'imperi, per exemple, dels seus moments. Per tant, Gran Bretanya sempre ha estat una curiosa. Això, de vegades, són coses que els historiòs ens costa molt explicar per què un lloc sigui un altre no, no? Per què? Per què hi havia el país del costat? No, per mi diuen, no ho sé, són les tradicions culturals, per què la població que es podria identificar amb el feixisme no existia això, no ho sé, per exemple, perquè en Gran Bretanya, a l'època clàssica, no va de feixisme perquè mai va petar el sistema. En canvi, Alemanya, Itàlia, va petar el sistema, no va acabar el sistema, va fer fallida a Gran Bretanya, mai. Va haver una sensació que hi havia el perill de la revolució, que el sistema podia destruir-se, en canvi, a l'Europa continental, aquest perill sí que es va sentir, i, per tant, el feixisme va ser una opció d'autodefensa, dels sectors més conservadors, però, clar, en Gran Bretanya i en Avarela hi ha la impressió que els comunistes podien vendre el poder. Però, bueno, jo ha dit que això, els historiadors, que sempre el reglament, que som els historiadors, perquè hem de parlar d'aquestes coses, però que no sempre tenim una resposta per dir per què aquí sí i a 20 quilòmetres més enllà no, eh? Per què segurament hi ha històries locales, i tenim elements, però segurament hi ha alguns que no són del tot satisfactòries, allò que és bueno. Per què romania no i on gira sí? I per què polònia sí i per què vulgària no? Clar, de vegades són dinàmiques, que de vegades i fins i tot són molt més accidentals del que podem pensar, no? I de vegades depèn de coses que són, per exemple, Espanya, per què tenim ara una extrema dreta que veiem que no la teníem, no? Ja. És un element... Quin futur podríem dir, a Agures Espanya, amb el discurs de Vox? Té recorregut a Vox, aquí, a Espanya? Jo crec que té el recorregut que ja ha fet, no? Té el recorregut que ha fet. A més, Vox és una cosa que diferencia... Jo crec que hi ha elements diferencials que la gent no acostuma a citar. Tot a l'extrema dreta europea és una extrema dreta que neix al marge dels partits conservadors. És el cas de l'Epen, és el cas de la Meloni, és el cas de... Amb el cas d'Espanya, el Vox no és un partit... No és una extrema dreta que neix al marge dels partits conservadors com si haguessin tingut un partit d'extrema dreta des del 1976 i hagués estat funcionant al marge. No, és una decisió, de fet, del Partit Popular. Aquesta és una primera diferència important. Jo crec que Vox el que és és l'aliança popular que hauríem tingut... Si no haguéssim tingut, si l'OCD hagués sobreviscut. Vale. O sigui, si l'OCD no hagués entrat en crisi i no hagués moderat molt l'aliança popular i no haguessin entrat tota la gent d'OCD, l'aliança popular, i haguessin convertit en partit popular, i ara l'aliança popular hagués estat el que va ser el començament de la democràcia, que era un partit d'extrema dreta, absolutament equiparables partits de l'extrema dreta europeu, és a dir, un partit neofranquista. Si haguéssim tingut aquest partit neofranquista sempre seria una altra cosa. Però, no, en aquest cas, hauria necessitat un OCD, un partit, diguem, liberal, conservador, centrista. Però, com que l'OCD ha desaparegut, el Partit Popular va integrar el que era el neofranquisme d'aliança popular i els sectors més favorables a l'aperturisme, o que venien d'oposicions moderades, com era l'OCD. Jo crec que aquesta gent és important senyalar-la, perquè, si no, ens conforem en el tema de Vox. Ens conforem molt. Per exemple, Vox té molt bona relació amb la Meloni, però no amb Salvini. Té molt bona relació amb Semur, però no tan bona amb l'Elepen. I sobretot, jo crec que el fonamental és així, que l'existència de Vox, i a més, tant tardia, tant tardana, correspona que el que seria l'espai lògic de la servideta, de la presència d'un neofranquisme important al nostre país, és el resultat d'un equivoc que va ser aquest Partit Popular molt moderat per la transició de totes les masses dels votants de l'OCD, que per al Partit Popular, per a nosaltres tenim una dreta, la base de la qual va ser un partit de l'extrema dreta. Perquè, si un mira les campanyes d'aliança popular de l'any 77, només podria posar l'aliança popular en el lloc de reivindicació del franquisme, de no obrir un procés constituent, per tant, era un partit situat a l'extrema dreta. El que passa és que nosaltres pensem que l'extrema dreta té l'aliança popular, no, l'extrema dreta. En fi, pintura és que l'extrema dreta de veritat, el neofranquisme de veritat era l'aliança popular, hi ha una part de l'OCD, per a l'aliança popular. Per tant, què passa? Que nosaltres som l'únic país on el Partit de la dreta té la seva genesi amb una aposta de continuïtat del franquisme amb l'aliança popular, que va ser una aliança construïda al 76 per defensar no un franquisme sense reformes, però sí per defensar el franquisme després de Franco, no? Que era molt diferent amb l'Espinyol, però sí que era allò de l'escoltim. Nosaltres els hem servit a Franco, aquí estem, amb tota la legitimitat, no? I això s'ha de considerar quan es parla de Vox, eh? Sí. Suposo que tot aquest tema de Vox també sortirà de mà a la tertúlia quan passis. És inevitable. És inevitable, clar. És inevitable, no? És inevitable que aparegui el nom de Vox. Que m'he fixat també que abans l'has comentat com a partit reaccionari, eh? Que ara potser no tenim molt de temps per desenvolupar la idea. No. A veure, això seria un partit molt més... A veure, el partit de Marina Lapen és un partit molt més social. Molt més... Tu lleixes els discursos de Lapen i de vegades Lapen és que retreu a l'esquerra que hagi abandonat el poble. Això és molt diferent, el Vox quan parla de l'esquerda que havia ara. Vox és un partit ultracatòlic, Vox és un partit monàrquic, Vox és un partit que té els elements del que seria una extrema data molt poca sensibilitat social. Vox, per exemple, és un partit neoliberal en termes econòmics. És un partit absolutament neoliberal amb els aspectes econòmics. En canvi, les posicions de Marina Lapen són posicions molt més proteccionistes. Si un mira la campanya de Marina Lapen, va ser una campanya basada en la caràstia de la vida. En canvi, Zemuro va fer una campanya basada en la identitat i basada en la desigualtat social. I li importava un carall tot el que fos els temes de desigualtat socials i de la desigualtat antropològica, la desigualtat racial. Jo crec que Vox és un partit, això sobretot de les figures d'aquest... de la barra de los Monteros, a la grupa de Madrid, que és un grup profundament reaccionari amb el sentit que és un partit que incompleix un dels elements del populisme extrema-dedreta, que és el seu profund neoliberalisme, el seu profund liberalisme econòmic. Hi ha una extrema-dedreta que sempre ha estat molt més proteccionista, molt més paternalista, molt més crítica respecte al sistema de mercat, perquè aquesta és la seva clientela, els perdedors de la modernització, diguem. Ferran, demà t'escoltem l'extrema-dedreta populista a Europa, en aquesta tertúlia, a les 8 del vespre de la Taneu. Un plaer haver parlat amb tu i res, ens veiem. Vinga. Gràcies. Vinga, però tardarà. La presidenta de la Comissió Europea i el president ucrainès, Volodimir Celenski, han coincidit a la seva voluntat de caminar cap a la integració d'Ukraine a l'Unió Europea. Un procés que va per bon camí, segons Ursula von der Leyen, ho ha dit en una compareixença conjunta dels elements més testagats del dia que han tingut els dos aquí. Von der Leyen, que ha visitat per tercera vegada ja la capital d'Ukraine des del inici de la guerra, ha dit que l'Unió Europea vol que aquest país ucraïna s'ho ministri més energia als 27 i ha reiterat el suport de l'Unió al poble ucrainès en la guerra. No podrem compensar mai el que feu en la vostra lluita per la democràcia, per la humanitat i per el respecte de l'estat de dret a nivell internacional. Però us podem dir que tindreu els vostres amics europeus al costat, el temps que calgui i que sempre serem amics. Doncs aquesta és una de les notícies que volíem destacar. L'altra acaba de passar al Congrés dels Diputats que ha aprovat crear una comissió parlamentària que investigui els àudios de la guerra bruta del PP de Rajoy. El ple ha donat llum verda a ampliar la investigació de la operació Catalunya i aprofundia les suposades pressions de la trama para policial a Andorra per obtenir informacions bancàries de líders independentistes. Madrid, Paula Brujats. Bona tarda, si els partits independentistes reclamaven investigar totes les branques de la operació Catalunya, però el PSOE ho ha limitat a canvi del seu si, ha acceptat crear la comissió a canvi d'investigar només les operacions fetes durant els mandats del PP. El PSOE ha avisat els socialistes que les clavegueres de l'Estat contra l'independentisme encara existeixen avui. Si el PSOE pensa que no va salir salpicado, se equivoca. Las cloacas del Estado son patrimonio común de todos los gobiernos de España. ¿Y cuál es el motivo? Pues que hay estructuras profundas en este estado que todavía traen causa de la dictadura. La comissió investigarà la suposada extorsió banqués endurrants que van fer Mariano Rajoy i dos dels seus ministres per obtenir informació sobre els comptes bancaris de polítics catalans. Paola Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid. Notícies breus, Sergi Molero. El cèntic de greus és de Barcelona de Mana, que es desmunti les sales de les 10 comissaries de la Guàrdia Urbana de la capital catalana. Des de l'any passat no es fan servir perquè la majoria de detinguts s'envien a la comissaria dels Mossos a les Corts. És una de les conclusions de l'auditoria que ha fet aquesta institució, Barcelona-Miquel Hárquez. La Guàrdia Urbana, una a 50 persones cada dia, va anar a la comissaria central dels Mossos d'Esquadra. La Guàrdia Urbana només es queda amb els relacionats amb delictes de trànsit. És per això que després d'auditar totes les comissaries de la Polícia de Barcelona, el sindic conclou que les sales de custòdia han deixat de tenir sentit. David Bon dia demana que l'espai que ocupen es destini a altres usos. Ho veiem com una reivindicació lògica en el sentit que si hi ha un problema d'espais i hi ha un espai que no s'està utilitzant i se l'està donant a un altre usor de caràcter provisional perquè no pensar en un servei modern a la ciutadania i destinar aquests espais a, per exemple, atenció ciutadana. Altres eficiències són que algunes comissaries no són aptes pel treball dels agents, ni per atendre les persones amb falta d'intimitat a l'hora de posar una denúncia. També calen més vestidors per dones agents, i els edificis no són del tot accessible. L'auditoria del cíndic ha detectat a més incumpliments en les detencions d'estrangers i algunes d'eficiències en les comissaries, com ara, punt sexe a les càmeres de vídeovigilància. Aquesta institució va rebre l'any passat 129 queixes per tracte inadalquati discriminatori de la Guàrdia Urbana. 25 persones en mort ofegades a les platges catalanes aquest esteu, i 13 a més en perdó la vida en piscines, tan públiques com privades. A més a més, a les platges de la Guàrdia Urbana hi ha un increment respecte als dos anys anteriors. El retor del turisme i un estiu sense restriccions per pandèmia han portat també més gent a les platges, i això s'ha traduït també, diuen, amb més incidències. El nombre de persones ofegades aquest any semblant al del 2019, en canvi, des de protecció civil alerten de l'increment d'incidències en piscines també una situació que preocupa. Un 180 veïns de l'avisbal afectats per la pedregada de fa dies s'han apuntat a la recollida d'Oralita, que ha organitzat el Consell del Baix Empordà. Calculen recollir-ne unes 50 tonnes. Girona Maria Rovira. El Consell Comarcal va habilitar un formulari a la seva pàgina web per apuntar-se a la recollida d'Oralita i va contractar una empresa que, durant quatre dies, es van carregada a rebre el material, que portaven els afectats amb els equips de protecció facilitat. 156, en total. N'hi ha 58 que no han tingut temps de fer-ho i, per això, s'ha previst una segona campanya de recollida per mitjans d'octubre. El Consell Calcular recollir-ne unes 50 tonnes, que es portaran al dipòsit controlat entre Castelloli i l'única Catalunya, que reuneix les condicions per rebre aquest material. Dues coses ara. De moment, la gent a Barcelona acaba de confirmar la mort del segon excursionista rescatat a mi portèria a la vall de avui. Aquesta és la notícia que s'acaba de produir en aquests moments. L'altra faràferència al trànsit. Molt complicat, Sàlida Quintana? Sí, continua molt complicat. De fet, els accidents entenen la culpa. La P7 i la QU, de Montmeló, Santa Prepetua, ha sentit sud, també la mateixa P7. Vos es derretenciar del Papí a la barbara, ha sentit nord, que ja fa estona que no veurà els carrils. i tarragona per una nova col·lisió i retencions a la PC de consentir per obres. La C33-58 tipota nord per entrar pel nus de la trinitat, la B23 des de Sant Joan d'Espí fins a entrar per la Diagonal i les rondes de Barcelona amb congestiu en tots dos sentits de la marxa a totes dues rondes. S'ha liaguin tant a Catalunya Ràdio Equipviari. Esport, Sergi Andreu. Un parell de punts amb dos protagonistes clars. El primer Roger Federer, que anunciat aquesta tarda la seva retirada del tenis professional, després de 24 anys a l'elit, marxa amb 103 títols, 20 dels quals grans slams. 41 anys té Federer, ha passat uns anys complicats amb les lesions, de fet no jugava un partit des de Wimeldon del 2021. Un torneig que ha guanyat fins a 8 vegades. La decisió la comunica en una carta que ha penjat a les xarxes i en què agraeix el suport dels seus familiars, amics i sponsors. La seva última competició serà la Liverpool, que es disputarà el cap de setmana que ve a Londres. Del remandarà a la 6 al cap 9, ha començat l'acte públic de renovació de Gaby, que ahir va renovar Móvar-se fins al 2016. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. I绝 el que fa. Bona tarda I Us Informa-Ualiopets Ribes El portaveu de Sant Just en comú just fa una bona valoració del mandat actual del govern de l'Ajuntament de Sant Just. Així ho ha afirmat a l'entrevista en ràdio d'Esvern, explicant que és difícil fer una mala valoració quan s'està dins del govern. El senyalat que sí que hi ha coses que es poden millorar posant exemples. De cara a les eleccions municipals del mes de maig, s'enjust en comú presentarà la persona que encapçalarà la llista a l'octubre de novembre. Fos el volgut remarcar que l'escenari que s'apropa en aquestes noves eleccions és molt incert. Ha recordat que abans hi ha un escenari molt tradicional amb els partits de sempre, però que ara s'ha anat disgregant tot. El portaveu ha recalcat que el seu partit m'ha agradat canviar el nom, m'ha mantingut la seva ideologia i no han sortit decisions. Fos el vafegit que entenen que el perfil de votant de Sant Just en comú no canviarà massa, però que l'altre polític està actualment molt obert. El regidor de Sant Just en comú ha remarcat així que sent realistes el seu objectiu és recuperar el segon regidor i la força que tenien el 2015. Fos el va indicat que pel que fa possible les coalicions, la seva línia vermella és tenir un govern d'esquerres. Exposat així que veuen possible un pacte amb PCC, Esquerra o la CUP, i que ha faltat acabar de veure el seu programa de moments assentant lluny de la resta de partits polítics. Torna el grup de tertúlies de la Teneu aquesta vegada amb un debat sobre l'extrema dreta populista Europa. A la tertúlia en Ferran Gallego, professor titular i doctor d'història contemporània, parla UAB i expert en l'extrema dreta i el feixisme, un exercici comparatiu. En una entrevista amb la trivial, Ferran Gallego explicava que, en principi, en la tradicció política, l'extrema dreta es distingiria de la dreta extrema, és a dir, la dreta extrema serien els sectors més dretants de la dreta. El cel de l'extrema dreta seria el cel a situar-se fora de la categoria extrema dreta liberal i parlamentària, i doncs situar-se ja en un món d'impugnació absoluta del sistema, com a mínim liberal parlamentari. Podeu llegir l'entrevista completa en l'enllas que trobareu la notícia de ràdio d'Esvern. Aquesta tarda, el magàsim de tardes, la Rambla, podeu gaudir d'aquesta entrevista amb Ferran Gallego. La tertúlia tindrà lloc demà 16 de setembre, les 8 del vespre, la sala piquet de la Teneu. La biblioteca Joan Marguerit inicia a partir de demà, divendres 16 de setembre, l'horari d'hivern a la biblioteca. A partir de demà estarà oberta dilluns a divendres de 3 quarts de 4 a 1 quarts de 9 de la tarda, i els dimarts dijous i dissabtes a l'horari de matins de 10 a 2 quarts de 2. En aquests horaris podreu visitar la nova exposició temporal sobre l'Antica Egipta amb una mostra de treball telumnat del curs de gravat dels plàstiques creant art, acompanyada d'una selecció de llibres temàtics. I això és tot, tornem amb més informació i total actualitat Sant Just. Tinc el Sant Just notícies de les 7 del vespre, fins ara mateix. Ja estem encara en aquesta segona hora de la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esberna. Són les 6 i 11 minuts, ja tinc el Josep Lluís Gil de la Vall de Versa a l'Estudio. Som a justament a mitjans de mes de setembre, tenim la Vall de Versa a punt de sortir. És una revista carregada, comencem curs, temporada. Els mesos de setembre costumen ser fruixos de notícies, i aquest número va menys farsit de notícies i més d'altre tipus de treball, que ara explicaré una mica. Ens arribarà la Vall de Versa i què hi trobarem a la portada? La portada anirà sobre la polèmica de molts anys de les tarifes de la bona aigua, del centre municipal de la bona aigua, i es fa un treball explicant una mica de comparativa amb altres centres privats de Sant Just i de l'entorn en què es veu que hi ha unes diferències importants. Sí, realment aquest tema de preus, taxes, cuotes, el que fa aquí a la bona aigua, sempre ha estat un dels temes que, recorrentment, o veuen plans, o ve a través de les xarxes, Facebook, usuaris, gent del poble, que va sortint en els temes de conversa. És sintomàtic sempre que hi ha algun tema referent a la bona aigua, sigui per unes obres que s'han de fer, o que s'han fet, o que s'estan fent, o qualsevol cosa que surt en el ple, m'ha costumat ser motiu de, si més no, de pregunta o de reflexió en veu alta d'algun dels membres generalment de l'oposició, en relació a la eterna polèmica o dubta en quant a les cuotes. I la veritat és que les respostes sempre són les mateixes i una solució. I l'Ajuntament té alguna cosa a dir, encara que les proposa l'empresa concessionària, però l'Ajuntament té l'última paraula i acostuma a acceptar les propostes que li venen. Aquest és un dels temes més grossos, podríem deixar, que agafa més de pes a la revista, però també n'hi haurà d'altres. Sí, a veure, hi ha l'apartat de notícies breus del dia a dia, que vull significar un parell o res, més que res, perquè com que, com he dit, hi ha menys notícies que més ho aprofitem. Ens fem resoldre que l'Hospital Brogi ha obtingut el reconeixement com a hospital universitari. Ah, vale. O sigui que la gent podrà anar a estudiar... De fet, ja estava succeint, això. Però ara ho té el reconeixement oficial, per dir-ho de manera. Va a dir que el Brogi no és el Brogi només que coneixem de Sant Joan d'Espi, sinó que és un consorci en el que hi ha els dos hospitals d'Hospitalet, que antigament era la Creu Roja de Pobilla-Cases, i en el que hi ha al costat, formen part d'un consorci en el que formen part, de memòria, l'Ajuntament de Sant Joan d'Espi el de l'Hospitalet, i la Generalitat, d'ògicament. Ens fem resoldre també que les obres al carrer Bonavista no van començar com s'esperava el mes de juliol, el 20, com va anunciar el govern, i van començar el dia 1 d'agost, i per tant no han acabat els finals d'agost com s'havia especulat, sinó que justament crec que... I però ja han acabat, no? Sí, deu fer un parell de dies que han acabat, i si bé hi ha una segona fase, que implica resoltre tot el tema de connexions de serveis, i el tema de l'Arbrat, que això vindrà quan... Potser més tard. Ara el tercer trimestre. Perdó, el quart trimestre. Tenim també la creació de la nova secció infantil de les SEAS, recupera el seu esperit de tenir cura dels més menuts. És una iniciativa del Marc Catbonell, que en el seu moment va ser un dels menuts de les SEAS, i que ara aquest pare ha recuperat... He fet il·lusió, no? Sí, transmetre una miqueta aquells valors. I amb l'ajut d'altres pares, ell ha tirat endavant, en col·laboració amb ells, la recuperació d'aquesta secció. La SEAS va iniciar fa uns mesos amb la secció jove, un cert canvi, i ara s'inicia amb la secció infantil, amb la qual, si això qualia, que esperem que sí, s'assegura la supervivencia de la secció. Home, doncs sí. I, finalment, en el tema de notícies breus, fem esment de que promunsa, potser a comptadors individuals, els habitacles del milenari, un problema en desha modificat el tarifa, ho dic així resumint, i això implica un canvi de les condicions, i un encadiment. Llavors s'haurà de posar comptadors individuals, perquè qui ho necessiti i vulgui, pugui acollir-se al vol social, i que, a més a més, pugui contractar amb qui es vulgui. Molt bé. Doncs un canvi pel que fa el milenari. Dues coses més. La Teneu, que es vol implicar en la gestió de la Cellegrant, que va haver una reunió a primers d'agost amb la regidora, la presència de l'alcalde, en què l'entitat reclama ser part, formar part del... Alhora d'organitzar els concerts, de l'organ o del sistema que s'estableixi per la programació, i vol tenir una actitud... Proactiva, moure coses. Molt bé, fantàstic. Com deies, comença el curs i torna el projecte d'animació lectora, el PAL, que té un projecte fomentar l'àvit i el curs de la lectura en els infants de les escoles públiques, i que, com que fa 22 anys, torna a iniciar la seva tasca. Tenim un article sobre el pla local de salut que es va aprovar el mes de juny. Sí. Llavors hi ha una descripció, una miqueta, de què és el pla, i amb la contraposició d'alguns punts, en què la Sant Justenca Ima Cortés, que és experta en temes de salut pública, és la seva tasca i la seva especialització, fa una mica de contrapunt, que és el que ha de fer, i que es posa l'accent en algunes coses que potser no s'han previst o no s'han treballat. Si vols, segueixo. Bueno, suposo que hem arribat ja a la part d'espòs. Encara no, encara no. O sigui que va plena de coses per no haver-hi... No, perquè t'he dit les notícies més bleus. Tenim després de l'abans que aquest mes fa l'Albert Hill, que és sobre el contracte del Pagès Valdí i Castells, i hi ha un treball d'històric que fa el Julio Choa, del centre d'estudi de Sant Justencs, que parla dels jocs prohibits a Sant Just, en títola l'agafada del cafè d'en català. Jocs o jocs, l'has dit? Jocs. Ah, jocs. Jocs prohibits. A la mitjana del segle XIX va haver-hi una agafada amb un cafè que es feia jocs que eren tolerats, però en realitat eren prohibits, i explica les peripècies d'aquella... Que entre allà hi giro això, eh? Sí, sí, i tant. I, bàsicament, és això, i llavors sí, els esports. Tenim un reportatge sobre el primer any del Trail Valsona. Home, doncs sí, a Trail Barcelona veig molts cartells, pels carrers, haig de dir, anunciant la seva activitat i anunciant els seus cursos, i crec que ho estan molt bé, eh? Porten un any però estan molt actius. No, sí, sí, sí, que els estiu, ara organit la mitja d'Esvern, la meva cursa organitzada per ells, sí, sí, estan on fire. I, bàsicament, és això, no hi ha gany de cosa més. Molt bé. Pràcticament he dit tot el que hi ha. Home, doncs... Jo tinc ganes de llegir-la, de que arribi. Doncs, demà hi estarà correus. Jo suposo que arribarà a les llars, demà no, sinó llà dilluns. Molt bé. Doncs res, esperarem la setmana vinent, arrebre-la, agafar-la i a tenir-la tots a casa, per fer-li una aviat. Jo torno a fer la crida de sempre. Necessitem més gent col·laboradora que vulgui escriure. No cal que siguin periodistes, però si són estudiants de periodisme, també millor. Tenim moltes ganes de fer coses i necessitem més mans i més caps per pensar. Fantàstic. Doncs, missatge enviat, Josep Lluís, acabagi bé i ens tornem a trobar d'aquí... El més que ve. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Ara mateix són les 6 i 24. Seguim amb aquesta segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern. I ja tenim aquí a l'estudi amb la persona amb qui acabarem el programa d'avui. Ella és l'Andrea Esmeratz. Andrea, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Núria. Benvinguda, ben trobada i al final ens acomiadarem per sempre més... No, per sempre més tampoc. Demà, si tot va bé, tindrem la tertúlia d'actualitat. Però, bueno... Trucaré algun dia per telefonar, per interrompre la tertúlia. Perfecte, això serà genial. És clar, l'Andrea se'n va fora uns mesos i avui la tenim perquè encara no ha marxat allò que se m'ha de destí. I res, aprofitem ja castan i fem una mica de música més que res, per fer una valoració de l'estiu, cosetes noves que han anat a sortir, coses que estan ara mateix. Sí, però abans de començar la valoració de l'estiu, m'agradaria que escoltessin tots la primera cançó que t'he portat, perquè hem d'acomiadar una persona que està ticona i musa per a molts grups de música i per a molts artistes. Vinga, va. Doncs, efectivament, God Save the Queen, de Sex Pistols. Sí, és una versió una mica... Sí. Canviada, de fet, la lletra comença amb God Save the Queen, però la següent frase és el Regim Facista. Ah, mira, suposo que no té res a veure, això, amb l'amor de l'Elisabet Sagona. Home, sí. Ja, òbviament que sí, clar que sí. Clar que sí, clar que sí. Però sí que és cert que la monarquia britànica i, en especial, l'Isabel Sagona han estat referents de la cultura i han inspirat diverses cançons i han inspirat també altres artistes, d'altres branques de l'art, com pot ser Andy Warhol, que té una sèrie de retrats de l'Elisabet Sagona i crec que era una cosa que s'havia d'embrar. Inclus, Lelton John, no? En un concert li va dedicar una cançó o alguna cosa? La Lady D. Can de l'Indewind. Estava pensant en portar-la, també, aquesta cançó. Bueno, no, però dic, recentment, quan va morir Lelton John, pot ser que en un dels concerts que ha fet la setmana passada, bueno, no sé, em va semblar. Sentir-ho que una de les cançons, no que composes una cançó, però que alguna de les cançons... Que l'hi dediqués a alguna cançó pot ser. Sí, que l'hi dediqués a ella. La visió que estic ara amb una arquia allà, no és la mateixa que estic aquí, per tant, doncs això. Cançons, llibres, marxandatge i tot el que vulguis a l'Elisabet Sagona. Jo veig aquests dies tanta gent acomiadant i fent fila per acomiadar... 30 hores, era pua. 30 hores de cua per veure el fèretre de... Sóc incapaç d'entendre aquest... No sé, és com una religió. Aquesta fe. És que ser tant anys també és com... Sí, puc entendre que vagis a Londres amb una cara de... de William, però no puc entendre que facis 30 hores de cua perquè al final no li veuràs la cara, veuràs una caixa de fusta i ja està. És el sentiment, el sentiment. En fi, després d'aquesta introducció amb Goat Shades de Queen, passem, va. Passem, perquè no és l'única persona que hem acomiadat aquest estiu. Moltes persones importants han mort aquest estiu, Andrea. Ha mort un dels nous referents a la música i un dels referents de la música i del cinema de la generació del Baby Boom. Olivia Newton-John. Correcte. Jo vaig plorar quan em vaig entrar a la notícia. Sí, sí. Gris és una de les primeres pel·lícules que tinc memòria d'haver vist. Home, és que és maquíssima. I amb les cançons, després els musicals que s'han fet també aquí a Barcelona. I no sé si vindrà el... A Barcelona, o sigui que encara més... Jo el vaig anar a veure quan el feia la Dourne, el musical de Gris. Sí, sí. Jo vaig anar a veure una versió d'abans, d'uns meus abans. I no sabia quina cançó portar per acomiadar-la, perquè a l'hora de fer el guió, podria fer tota una secció parlant només de Gris i parlant només de la Olivia Newton-John. Però he triat una de les més cançons preferides de la banda Sonora de la Pèl·lic, el John Travolta, que es diu Sandy, que és quan ho deixen durant la pel·lícula i ell canta com si... És una comdades balades, per dir-ho així, de les més maques. M'agradaria que tinguéssim l'embre de fons, perquè és molt maco, és veritat. I now we're apart, there's nothing left for me. Love has flown all along. I sit and wonder why, why, why, why, why you left me, oh Sandy. Oh Sandy, baby, someday, high eyes couldn't be done. Somehow, someway, two worlds will be one. Molt maca, molt maca, Sandy. I ara sí que ja deixem els comiats. Deixem els comiats, les morts... I anem a parlar d'altres coses, coses que han passat aquest estiu. I comencem parlant de quevedo. Quevedo, mira, estic d'aquest tome fins a la sopa. A mi m'encanta, a mi m'encanta, quevedo. Però al final ja és una mica cansino, perquè no sé com va ser molt català. Vem acabar la secció l'estiu estrenant, gairebé la Bizarra Session, i ha acabat sent la cançó de l'estiu a tot arreu. Té més de 400 milions de reproduccions, amb dos mesos, segueix sent número 1 a Spotify, i a saber fins quan. Fins l'estiu de l'any que ve. I, a més a més, aprofitant tot aquest tiró que està tenint i tot aquest boom, ha anat traient més cançons que també han tingut molt d'èxit. A mitjans d'estiu va treure 5 senyal, que ara mateix és la cinquena cançó més reproduïda a Espanya, i fa dos dies va treure un segon single del que serà el primer disc, que no sabem quan surt, ell diu que d'aquí poc, però d'aquí poc pot ser... 2022-2023, perquè ja estem acabant l'any. El que sí que sabem és que aquest single es diu Vista al Mar, que va debutar amb un milió, no sé quantes reproduccions, i Espanya ara mateix és la segona cançó més escoltada, per tant, en el top 5, en té 3 cançons, ell. Recordo que vam consultar el seu Instagram o alguna de les seves xarxes socials en aquell moment, i que deia que estava com fent el disc o... Doncs ja està, està vençant cançons ja, per tant, el disc ha d'estar al caure, i a més a més està acabant ja la gira de concerts que ha fet estiu, i l'últim concert que farà aquí a Terres Catalanes és el 18, al Palau Sant Jordi, dins d'un festival que estaran més artistes del gènere urbà, però sí que és cert que el reclam més gran, diguéssim, és ell. Tu diràs. I si et sembla escoltem aquesta nova cançó, que és de les més preferides. Sí? Ostres, va, escoltem-la. Fico, qué es el siente en mi habitación, tu cuerpo con el mío ma y combinando una manila que ver no va a pagar. La luz, la cámara y acción y todo sin meter el corazón. Ya no está Pantuile, a ninguno les dice esto mejor si fullen, pero cuando tienes gana todos saben a que nene acude, tengo huásca en mi mente pa' que te mude, te llevo mi por el mal, te traigo mi cilla para hacer los vistas al mar, ¡Está caliente pero el corazón frío y que malda! Le cale pa'l hotel para hacerte mi ritual que tú tienes el poder para jugar con mi mente. ¿Cómo se siente? ¿Cómo se siente? Sabiendo que de todo soy el diferente y no fuma, pero su nota sobresaliente. Parece que olvidaste lo rico que se siente en mi habitación. Tu cuerpo con el mío... Té així com una veu particular, el que ve, do? Com si hagués fumat 4 caixes de tabaca abans d'entrar a l'estudi. Sí, sí, sí. Per què? Déu-s'hi la seva veu. És la seva veu, però més a més... La fa molt característica, vull dir. Dintre que el generés tot així, a tu un company, a tu un company... Quan el sents amb ell, dius, va, aquest és què ve, no? Sí, perquè sona molt diferent a la resta d'artistes. I és això, hi ha molta gent que diu que s'hagi fumat 4 caixes de tabaca abans d'entrar a gravar la cançó. Però és que, a més a més, a part de tenir la veu greu, ell després la passa per efectes i la fa encara més greu, sí. Ostres, bueno, caram, caram. Mira, no pensava, veus que fos una veu com així amb molt d'autotune i tal? No, autotune no és tan... no sé quin programa utilitza, però sí que... Sabent que diguéssim que el que el caracteritza i el que el diferència de la resta és aquesta veu greu, doncs ell encara ho potència més després de la postproducció. Molt bé. Vista el Marc, què ve, do? Doncs a veure, fins quan tornem a tenir també... i també més cançons d'aquest noi? Jo crec que no tardarà gaire, però... però aviam. Perquè a l'espòtifa, i si vas al seu perfil de l'espòtifa i dius... preparant el disco, no sé què, 2020 i l'últim és un estirisco. No... no... no diu quin... Que pot ser 22, 23... 22, 23 o 27. Home, ja, a veure, la gràcia és que estigui viu quan el publigui, o sigui... M'esperem que el 2027 estigui viu que té dinomants. Ja, ja, ja. Que jove. Molt bé. I de què ve, do? Passem a... Passem a una altra gent que s'ha dedicat també a trencar, no sé quants rècords aquest estiu. També, eh? Coldplay. Coldplay, home. Mira, Coldplay ha sigut una cosa boja. Tens entrades? No, no tinc entrades, perquè tampoc em vaig voler comprar, la veritat. Però sí que conec gent que ho volia entrar des i no les té. Jo mateixa. Tu mateixa no entens, Andrea. Volies entrades? Volia entrades i de fet vaig estar tot aquell matí oberta amb les quatre pàgines del concert. Ja no només les quatre de Barcelona. Tenia obert tots els concerts d'Europa. Si m'havia d'anar a Gòteborg a veure'ls, m'anava a Gòteborg. T'anaves... Quina pena, eh? El cap lloc. Quina desastre per això. Perquè dos concerts... Quatre concerts. Ja hi ha, però al principi no eren dos. Es van ser tres. I després, mentre s'estaven agotant aquells tres concerts, van treure una quarta data, que jo em vaig posar els dos minuts en aquell quart concert. I ja et vas quedar sense entrades. Jo no vaig intentar comprar-les, ja vaig passar. Però era com... Estàs en el lloc 700 mil. Sí. T'entraves a Ticketmaster. I jo he entrat a Ticketmaster amb... Eren quatre ordinadors, tres ordinadors, una tablet i els telèfons mòbils. O sigui, tenies... Havies preparat un comando? Sí, i a cada ordinador diferents pastanyes obertes. Vale. I res, no? I vaig entrar a Ticketmaster a les... Si es posaven a les 10 de matí a la venta, a les 9 i 20. I aleshores, a les 9 i mig, més o menys, va evolucionar en la pàgina normala, sala d'espera. Estàs sent la sala d'espera. I allà posa saber quanta gent hi havia, però jo... Va des de les 9 i 20 a la sala d'espera. No crec que hi hagi molta gent. I a partir de les 10, la sala d'espera és cola virtual. Potser t'havies d'aficar a la cola d'espera a les 7 del matí? No, perquè es va obrir a les 9 i mig, a la sala virtual. I la cola virtual comença quan, en el moment que es posen a la venta, a les entrades, a les 10. I jo pensant, si porto 40 minuts aquí esperant, estaré... Potser no sóc la número 1, però... Estava a la 68.000, en un dels ordinadors. Vaig obrir als ordinadors tota la vegada, en un està a la 68.000, l'altre a la 200.000, l'altre... El més baix era aquest, 68.000. I jo dient... Quantes butaques hi ha en l'estadi olímpic? En la primera data potser no entro, però la segona... Em sembla que són 65.000, un concert. Sí, però hi per mi. Si feies matemàtiques, jo havia d'entrar. I al tercer, ja tampoc. I al quart, no. Sí que vaig acabar la cua virtual i vaig entrar dins de la pàgina de compra, però tot el rato... Pensant... Jo li posava... Necessitava comprar 4 entrades. Li donava 4 entrades. No hay sitio. Provava de més diners, de menys diners, de la tarara... Les de 1.000 euros, les de 2.000. I totes no hi ha entrades. Aleshores, per què em portes en aquesta pàgina? Hi ha gent que va acabar molt enfadada, eh? Sí, perquè ja estaven agotades, però la gent seguia fent cua. I aleshores dius que ja estan agotades, dieu que ja estan agotades. I no feu patir a la gent de manera inaccessària. Mentre jo intentava comprar entrades, hi havia gent que sí que en aconseguia. I aleshores és... A més, a més, això passa... Potser tenien un número més baix en aquest moment. Això passa en tots els concerts d'aquests massius que a Ticketmaster se'ls hi penja la pàgina. Jo dic, si se'ls penja cada vegada, ja ho sabeu, això. Però canviem, no? Amb tots els diners que aconseguiu, pagueu un informàtic, que us posi un sistema... Veig allà un informàtic, colplei concert, vinga, va, anem a ampliar la sala d'espera. La gent s'enfada molt, sobretot, amb els gastos de gestió que cobren des de Ticketmaster, que dius... Quina és la gestió si ho estic fent tot jo des de l'internet? Que abans, quan es venien en paper, que anaves a la tenda, que un senyor te l'havia... Aquí hi ha gastos de gestió. Però si tot és internet, té un informàtic, tot el que tu vulguis, però no crec que hagis de cobrar 20 euros... 20 euros? De gestió i l'endemus, gairebé... I això, el concert d'aquí? Però després parlarem d'altres concerts que s'han regalat més. Ara entenc per què m'has preguntat. Em diu l'Andrea, tens entrada, com dient, de qui no surts. Si em dius que tens entrada, faig un sequestro express i no surts de l'estudi de ràdio. Mare meva, si et derribo a dir que no sé què passa. De colplei, hem de dir que ha sigut el primer grup nacional, internacional, primer tista de la història, han esgotat 4 dades consecutives a l'estadi olímpic. Clar, perquè jo crec que a altra grup se li ha acut fer 4 concerts seguits. És que l'estadi olímpic és que no em sembla una bogeria, però ara mateix estan de gira per Sud-Amèrica i Argentina, tenen 10 dades seguides a l'estadi olímpic d'allà d'Argentina. El mateix estadi, 10. Sí, una estadi de 60.000 persones, 10 dades. Multiplica més de mig milió de persones. Però que han fet aquests per tant en aquest boom? Bueno, no ho sé, escolta, amb alguna explicació hi haurà? Es parla molt de que pot ser que sigui l'última gira, i que no volien fer gires si hi havia molta contaminació, si contaminaven molt. I es veu que amb aquesta gira han treballat d'una manera que l'han fet més sostenible, però que... Com fas una gira més sostenible? Hi ha molta rumorologia, que s'ha de dir... Perdona, és que se m'ha escapat el riure. Com fas una gira més sostenible? Diu que l'energia... no sé, que van en plaques solars, jo què sé... No ho sé com s'ho fan. A la furgo, a l'autocar on van. Sí, jo què sé. Què ve, què ve, tu. I ja que parlem de Coldplay, pels que no puguem veure-ho en directe, he portat viva la vida en directe, jo després d'anar a aconseguir entrades, el que vaig fer va ser veure-m'ho amb tot un concert i plorant. Hòstia, tu, Andrea, m'agradaria... No et quessis que vas anar al de la Rosalía, va, va, va. Pusem Coldplay. Jo en aquest concert hi vaig anar, ara que ho dius. En la Coldplay acaba de la viva la vida. Espera, que no t'hi... Digue'm. Aquest concert és a Lima, no sé si vas anar a Lima, però... No, al cap... no, no. Això, m'escoltem. I, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. I used to roll the dice, feel the fear in my enemies eyes, listen to crowdwood's say, and all the old kings said, long live the king. One minute I held the king, next to walls, so closed on me. I discovered that my castle stand, upon pillars of summer, pillars of sand. I hear tears in the bills, I ring it, Roman count will require singing. Leave my mirror, my soul is shielded, missionaries in a fire of fear. Oh, some reason I can't stand, but once you call, there was never, never an honest word. I was found in the world. Jane, it was a little while ago when m'great art of independence. ¡Dios alVideo de Jair! Tu veuràs tot un hymne aragonès. Sí, sí, tot un hymne, aquesta cançó, eh. Per cert, el conser Colple hi ofereuoperation al core seats, also. Clar si gravaran algun concert de la gira. Però en directe?No, no. Vull dir jo, Andrea, t'hauran un bon profit. Molt bé, doncs tenim aquí amb aquest so de fons a Coldplay. I passem a parlar d'un altre concert de l'any que ve, de l'estiu de l'any que ve, que també serà l'Estadi Olímpic, el 12 de juliol. Tens entrades? Tampoc. Però no, amb aquí ja no ho vaig intentar, perquè no... Parlem de Harry Styles. En altres èpoques hagués intentat, i ja et dic que hagués fet el que fos falta per tenir entrada, per veure aquest home. Però últimament em cau malament. Et cau malament. Perquè quin és el motiu que hi ha fet aquest home? Perquè et caigui malament. Bé, jo, quan va treure el seu segon disc, Find Line, el de Watermelon Sugar, Aradoryo i totes aquestes cançons, havia de fer gira, i jo estava a Londres, i vaig comprar entrada pel concert de Manchester. Perquè jo volia... Manchester és... Ell no és de Manchester, però és la ciutat més gran a prop del poble d'on ell és, i aleshores és com el concert de casa. De referència, sí. Per veure el concert de casa, perquè és especial, i sempre... Es l'hiueix més. Sí, quan estan a casa seva fan... Fan birgaries. Sí, se suelten. I es va cancel·lar per la pandèmia. I aleshores aquest home va estar dos anys sense dir res d'aquests concerts de la pandèmia, sense cancel·lar-los, sense posposar-los, i jo dic com... Diques algo, no? Diques algo. Potser s'està pensant... Amb aquest temps va tenir temps de gravar 3 pel·lícules, de gravar un disco, de fer no sé quantes coses... I els assistents al concert... I els assistents al concert posen un tuit, com a mínim estem treballant en... No sé què... No va posar un tuit i va estar dos anys, i jo veia estar dos anys... Em sent lliures, que no sabia si em tornaria... Van tornar els diners? Sí, però van tardar dos anys, en tornar-me els diners. Un any i mig, dos anys. Escrivia a Ticketmaster, Sanyes de Ticketmaster. Què passa? No contestaven, i... I a més a més, les entrevistes que últimament està donant... El disc últim que ha tret tampoc és... No t'agrada? No m'agrada, aleshores he dit... És la pena barallar-me amb... 500.000 persones per una entrada. Creu i ratlla en el Harry Styles, però això no vol dir que... Si em cau una entrada sobre... Una clàssica la regalen, a mi també, jo també. Clar, clar, això tothom, Andrea, això tothom, si ens la regalen, sí. I estarà el 12 de juliol a l'Estadi Olímpic. La data curiosa és que... One Direction va anar a l'Estadi Olímpic a l'any 2014, es van estar a punt de fer el Soldout, però no el van fer. No? Ell ha fet el Soldout. Venia d'un anterior concert a Barcelona, l'any 2018, al Palau Sant Jordi, on no va omplir ni l'envitat dels assentos. Hosti, quin fail. Pista estava esgotada, i els laterals més propers també estaven esgotats, però miraves a darrere i deies aquí... Està buit. Home, és que costa, omplir el Palau Sant Jordi. Però en canvi, a l'Olímpic, la fama que té ara no la tenia. Sí, ha sigut treballar el marketing. El Watermelon Sugar li ha ajudat bastant, eh? Sí, sí, sí. I, a més a més, es trenarà pel·lícula d'aquí res al cinemes, d'un Warri Darling, que també ha portat polèmica. Van al Festival de Venècia, la van presentar al Festival de Venècia, i es diu que va escopir un dels actors a la presentació. Va escopir un dels actors a la presentació. Però ell no és l'actor. No és exactament el actor. Ell és un dels actors. Hi ha un altre dels actors. Estaven fent la premier, i quan torna cap al seu assiento, es veu com si l'escopís. Però de broma, de joc... Es diu que hi ha hagut un molt mal ambient a la gravació d'aquesta pel·lícula. És una pel·lícula dirigida per Olivia Wild, que és la parella del Harry Styles, però en aquell moment en què es va començar la gravació, estava casada amb una troma, i els actors van veure... Oh, quin cos! Sí, els actors van veure com li posava les banyes al seu marit, i era com... A vegades el feia venir el marit a la gravació, i els actors això els va sentar malament. Treballant a aquestes condicions, no? A mi sí, no. I a més a més també es trenarà d'aquí poc. Un altre pel·lícula, Mai Polisman, aquesta no sé si es trenarà les sales de cine, sí que ho farà a Amazon. I també es trenarà d'aquí poc una altra pel·lícula, Mai Polisman, aquesta no sé si es trenarà les sales de cine, sí que ho farà a Amazon Prime. Vale. Allà el veurem, amb la sèrie del Senyor dels Anells, que competeixi contra això per a si pot, a veure si hi surt tan bé com el sold-out de l'estadi Olipi. Hi ha gent que com a actor, el critica bastant. Ell és cantant, no? Sí, és cantant de tota la vida. Això que fan a vegades, no? Hi ha cantants que els veus que sí que tenen capacitat per actuar, quan ja va fer aquella primera pel·lícula de Dunkerque. Bueno. La pel·lícula era pràcticament... Era cinemut, gairebé la pel·lícula. Per tant, no sabia de fer gaire cosa. Però... No sé, hi ha gent que no li està agradant. Tenim cançoneta per... Tenim una de les cançons d'aquest tercer disc, Late Night Talking, i és en directe també, perquè si la gent es vagi imaginant com sonarà en directe. Genial, em sembla perfecte. I s Creating Style, va. I just wanna make you happy, yeah, baby. You saw us around, I just wanna make you happy, yeah, baby. We've been doing all this late night talking about anything you wanna do. Till the morning fire in my life, I can get you up my mind. Vinga, doncs així sonaria una mica el que vindria a ser la cançó de Harry Styles en directe. No té mal directe, no? No, home, no, sempre això, sí que se la dona més bé cantar que actuar. Sí, això, sí, això de ben segur. I de Harry Styles passem a l'última, no? Passem a una de les últimes novetats d'aquest estiu, que també vindran a fer un concert a Barcelona. És el grup Blackpink, és un grup de K-pop, però que... Ara mateix tenen la seva cançó, és la cinquena més escoltada de tot el món. Però si estic mirant aquí el YouTube, la cançó que m'has portat al link... Quantes visites té? A veure, té 298.626.925 visualitzacions. Un poc més d'un mes, o menys. Això fa, mira, el 19 d'agost, ni un mes. Com et quedes? Blackpink, m'he quedat. Blackpink. Bueno, tu, K-pop, és el que té. Sí, estaran el 5 de desembre, al Palau Sant Jordi. D'aquest any? D'aquest any, les entrades ja estan a la venta, i ha hagut molta polèmica amb els preus de les entrades. També? Posem en comparació... Amb el preu o amb el preu? Amb el preu, amb el preu. Posem en comparació que les entrades VIPs, la més VIP de totes de Coldplay o de Harry Styles, se'n podien anar els 300, 400 euros. Que dius és una bestiesa, però bueno... És la VIP? Està diolímpic, 60.000 persones, poder-ho veure en primeríssima fila sense fer cua, tot el que té... Tot el VIP? Tot exclusiu, i tot, mira... Ho pagues un cop a la vida? Pots arribar-ho a pensar. I, a més, si és el teu màxim ídol... I que parlem de Coldplay, no? Un cop a la vida... Un gasto que has de fer un cop a la vida, però ja el proper concert que vinguin, te'n vas a dalt de tot el galliner, i s'ha acabat. Clar. Clar, Blackpink, aquesta entrada, la més VIP de totes, Palau Sant Jordi és més petit, són 17.000 persones. Vull dir que si estàs a última fila, pràcticament ho veus millor que el que està a primera. Sí. 929 euros. 929? Una entrada de Blackpink? És una passada, eh? I la meva pregunta és, o sigui, hi ha gent que s'ha de comprar? La més barata és 67 euros, i dels 67 euros ja passem al següent nivell, 120 pico, 200 pico, 300 pico... Ostres, però ja no està a la base de la gent, eh? Clar, perquè, a més, tota la gent va a comprar les de 67 euros, i aquestes ja estan agotades. Clar. Però encara en queden d'entrades per aquest grup? Sí. Sí, encara en queden... Jo no crec que hagut... Bueno, és que si agoten, és que la gent... Bueno... Està boja? O portes estalviant per això? Però escolta'm, jo no conec aquest grup, però és un grup que va... O sigui, que el seu públic és gent jove, és gent... És gent jove, que els estudiants, que se suposa que no són els que més ingrés sostenen, no sé d'on poden treure gairebé 1.000 euros per una... És que ho trobo una bogeria, ni que em ressuscitessin a Michael Jackson, pagaria jo 1.000 euros per un concert. Clar, per un concert. Que fort. Mira, jo mai no les havia escoltat mai, aquestes, eh? Blackpink. S'ha de dir que el disc el treuen demà, que és Sourpink, i el single que ha entret per fer tota la promoció, és Pinkbenom. Ella sí que és cert que a la posada en escena que porten no sé quanta coreografia, molts ballerins, i que està molt treballada a la posada en escena, però fins al punt d'arribar a costat... Però això no justifica els 1.000 euros de l'entrada. El preu mig d'una entrada poden ser 500 euros, si fas la mitjana de tots els preus. Una boteria. Això se'n va per sobre de Colple i de Harry Styles, que jo crec que hauria d'estar, diguéssim, si van a l'estadi olímpic, a la mateixa altura de preus, i al Palau Sant Jordi, més barates, evidentment. Escolta, no pot ser que... Clar, aquest grup K-pop és coreà, no? Sí, és coreà. No pot ser que l'afició coreana, o sigui que la gent de Corea, estigui disposada a pagar sempre molts diners en concerts d'aquests massius, realment que allà tinguin una cultura de... que quan hi ha concerts, que allà va tot. Clar, allà va tot. Jo entenc que a Corea que facin el que vulgui, però aquí a Espanya, a Twitter, hi ha hagut milers de crítiques per part dels seus fans, dient on van aquests preus. Jo, fins i tot, penso que, de viatge des de Corea, estarà al cap i costa la veritat. Per pagar-se l'avió, no et fot. No ho sé. Jo tinc moltes ganes d'escoltar alguna cançó seva per fer-me una idea, una mica, de com és el seu estil. Andrea, escolta'm, sembla que escoltem aquesta cançó, i que ja deixem per aquí el programa. I deixem aquí un programa. El programa i la secció, d'acord? Doncs res, ens veiem demanar tertulia si no passa res. No, espero que no passi res. Doncs això, ens acomiadem amb aquest tema de Blackpink, que es diu Pinkbenom, la cançó, igual que l'album. I res, ens tornem a trobar demà. Vinga, fins demà. Tins demà. Vinga, fins demà. Vinga, fins demà. Vinga, gent, deixem aquí el programa. Nosaltres tornem divendres de 5 a 7 per fer-vos acompanyar també aquest parell d'Horetes aquí a la tarda ràdio d'Esvern. Podeu recuperar els podcasts d'avui, arroba la rambla nou Vuitut en la Twitter com a Instagram, o també a la web ràdio d'Esvern. Això, que ens trobem demà. Que vagi bé i bon abraçada. Vinga, fins demà. Fins demà. Vinga, fins demà.