La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#224 - La Rambla del 16/9/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections

Entrevista a Manuel Zapata, president de la Casa d'Extremadura
3:35El 8 de setembre va ser el dia Festiu Oficial d'Extremadura, i l'entitat santjustenca que acull aquesta regió ho celebrarà aquest proper diumenge 18 de setembre a la Plaça de la Pau. Manuel Zapata és el president de la Casa d'Extremadura d'aquí el municipi, i ens fa 5 cèntims de com serà l'esdeveniment i de com va ser l'acollida, fa gairebé 4 dècades, la gent d'Extremadura a Sant Just.

L'espai de teatre. Amb Mayka Dueñas
18:54No pot faltar l'espai de teatre, amb la santjustenca Mayka Dueñas al microfon dels estudis! Cada setmana ens anima a gaudir del bon teatre, ens porta les estrenes més destacades que hi ha a les sales catalanes: monòlegs, musicals, comèdies, drames, teatre infantil… També ens fa recomanacions d'espectacles de tota mena.

Acabem la setmana: Tertúlia d'actualitat
1:03:02I acabem el programa de la millor manera possible... Enfocant el cap de setmana des d'un espai d'esbarjo, ambient distès i molt divertit! La improvisació, en aquesta tertúlia, porta la veu cantant. Això sí, els afers d'última hora del poble i els temes més candents de l'actualitat mai fallen.
Bona tarda Sant Just, passen 10 minuts ara mateix de la 5 de la tarda d'avui, divendres 13 de setembre. Bona tarda, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu escoltant? Doncs la veu de la Núria Garcia, ja em coneixeu. Esteu amb mi cada dia de dilluns, divendres de 5 a 7 de la tarda. Bé, què ens esperen les dues properes hores? Doncs bé, d'aquí i fins a les 6 farem primer de tot una entrevista a Manuel Zapata, que és el president de la Casa d'Extremadura d'aquí de Sant Just, per parlar amb ell de la celebració que faran aquest proper dissabte demà, dia 17 de setembre del dia d'extremadura. Després, tot seguit, farem passar aquí a la Sant Just, que mai que duenyes amb qui fem sempre la secció de teatre. Sempre ens recomana les millors estrenes que hi ha a les sales de Barcelona. Bé, tot això serà el que farem en aquesta primera hora. Després, a segona hora, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els colletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem tertúlia d'actualitat. Això sí, sempre, sempre, seguint la tendència de l'humor en aquesta hora, que tenim ganes també ja d'agafar el cap de setmana i els divendres és el que es presta. Deixarem passar la Cristina, el Joan, l'Andrea i el Lluc Tost per parlar dels temes més pendents, no només Sant Just, sinó també pel que fa a Catalunya i a la resta del món. Tot això serà de seguida. No marxeu, va, que comencem! 012 La Generalitat al Déu Costat Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra al gencat.barra, atenció a les dones. 012 La Generalitat al Déu Costat Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar a les persones de data avançada i depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanyes a veure el poble on es van criar, dones els vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just Desvern. Ara mateix, passen 13 minuts de les 5 de la tarda i ja tenim el telèfon a Manuel Zapata. Hola, Manuel, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs bé, esperem que et dissapta aguantir el temps, perquè teniu una celebració des de la Casa d'Extremadura. Perdó, el dia està equivocat, és el dia 18, eh? El dia 18, sí, sí. Doncs res, he llegit la gent que posava el bull a ti des de Sant Just. Sí, sí, sí, però hi ha un error. Sí, sí, hi ha un error, i és el dia 18. Escolta'm, i què és el que voldreu celebrar? Què voldreu fer? Si t'encantes bé, es fa a la Plaza de la Pau. Sí, lo hacemos en la Plaza de la Pau, celebramos el día de Extremadura. Realmente el día de Extremadura es el día 8. Siempre se celebra el domingo más inmediato, pero el domingo más inmediato en este caso coincidía con el día 11, y claro, nosotros celebramos la diada también. Nosotros vamos a la entrega a Florat, y entonces como el domingo era el día 11, era la diada, fuimos a hacer la entrega a Florat, y lo celebramos este domingo. I què és el que faràs? Faré un dinar o obran activitats, com us alabradeu? Sí, hay actividades. En principio viene un grupo rociero, porque aquí hay mucha gente andaluza, aparte ensaia en el sitio donde estamos nosotros, que es el grupo Dharaka. Y a continuación hay un grupo extremeño que baila Jotas regionales de Extremadura, que es una asociación de Rubit, una casa de Extremadura de Rubit que hay en Rubit. Y seguidamente se hace una misa y la canta el grupo de la entidad. La entidad tenemos una corá y canta la misa esa. Y después pues haremos un vino de honor con un pica pica y demás. I qui ja està convidat, Manuela, en aquesta celebració al dia 18? Bueno, esta es abierta para todo el mundo. Quien ha recibido la noticia han sido los socios de la entidad y socias, pero que es abierta. Nosotros no nos cerramos nunca a nada. Puede venir libremente cualquier persona y no miramos que tenga arcandéo. Quanta gent en el forma para la mateixa de la casa d'extremadura d'aquí de Sant Just? La casa la forma en socios que actualmente tenemos un 300. I tots són de Sant Just? No, no tot, no. Hay de plugas, de Sant Feliu, hay también de hospitalers, gente que nacieron más o menos en el mismo pueblo y se han ido apuntando a la casa de Extremadura. I com diries que està sent l'acollida de fa uns quants anys, però de la gent que va venir de fora fa uns quants anys, aquí ha acollida també en el poble d'aquí de Sant Just i altres festes, per exemple, a part d'aquesta celebració que feu aquí al poble, no sé si aprofitant alguna data concreta també. Sí, hacemos muchas y la acollida estupendada, o sea, nosotros siempre hemos tenido una acollida, por cuenta que la entidad en sí va a cumplir, al año que viene creo que son 40 años, o sea, 40 años una entidad, son muchos años, muchos años. Entonces tienes que tener una buena acollida, tienes que tener una colaboración de los socios, tienes que tener una colaboración por parte de ayuntamiento, de la gente del pueblo, todo esto influye. Y bueno, la casa de Extremadura ha sido siempre muy conocida y hay fiestas que son muy conocidas dentro de ella, como tenemos a primero de diciembre, el primer domingo de diciembre, que tenemos las amigas y ya son muchos años y hay mucha gente que viene de otros pueblos, porque llegamos a tener 700 personas ese día aquí. Ostres, feu molta pinya, no entre les diferents cases que hi ha d'arreu, suposo que del Bas d'Hobrega, també de Catalunya, diferents cases d'Extremadura, suposo que deveu fer molta pinya, també, quan hi ha celebracions d'aquesta manera. Ah, sí, hay mucha pinya. Mira, ayer precisamente se hizo el día de Extremadura, nosotros pertenecimos a todas las casas de una federación. Hay 20 casas de Extremadura en Cataluña. Y pertenecimos todas ellas a una federación. Y esta federación organiza una serie de fiestas, también por su cuenta donde vamos todas las entidades invitadas. Y ayer, concreto, tuvimos en el Salón de Cent, del Ayuntamiento de Barcelona, el día de Extremadura, con una invitada de Extremadura que es una escritora, una escritora, perdón, de un pueblo que se llama Zafra, y bueno, vino ayer a hacer el pregón, hizo una charla y fue en el Salón de Cent donde cada año se hace. Sí, sí, o sea, por que colaboración tenemos una colaboración enorme por parte de entidades y por parte de ayuntamientos y de todos. I Manolet, ja per anar acabant també, suposo que la Casa d'Extremadura també acull a gent que potser no ve d'Extremadura, o no n'ha escut d'Extremadura, però sí dels voltants, per exemple, gent d'Andalusia, també, deu haver-hi bastant de gent. Incluso catalanes de todo el mundo. Sí, sí, sí, tenemos algún socio que es cubano, nacido en Cuba, que está viviendo aquí, y bueno, le gusta las reuniones o las fiestas que hacemos y todo el mundo. Mi mujer es catalana, mi mujer viene cada año al pueblo, le encanta venir a mi pueblo, y bueno, o sea, ella es una estrema en llamar y yo soy un catalán más. Sí, porque llevamos ya 50 años juntos. O sea, que es una cosa que no... no miramos de dónde ni de dónde vienes. La qüestió és passar rara, no? Sí, es como... a nosotros nos han tratado siempre, por lo menos yo particularmente tengo que decirlo así, se han tratado siempre en el primer canal donde nací, y por tanto nosotros hacemos igual. Molt bé. I per acabar, Manuel, 8 de setembre concretament, per què aquest dia, 8 de setembre, el dia d'extremadura? Quina festa se celebra? En Extremadura la patrona de Extremadura es la Virgen de Guadalupe, la patrona de Extremadura. Y entonces se celebra ese día por hecho, porque el día 8 es el día de la patrona de Extremadura, y se celebra por el día de Extremadura. El dia 8, molt bé. Doncs res més, Manuel... Guadalupe, que es un sitio muy bonito, y bueno... Molt bé. Et deixo lliure, Manuel, res més, que vagi molt bé al cap de setmana, sobretot el dia 18, que va vagir superbé la festa allà a la plaça de La Pau, i a celebrar-ho, per tot el alto. Moltes gràcies, i moltes gràcies per recordar-nos de la casa de Extremadura, i invitant-nos aquí a la ràdio. Clar que sí, una entitat més de Sant Just. Una abraçada, Manuel. Igualment. Adéu. Adéu, adéu. Día 18, que el Vullatí Municipal posa el dia 17, 17, però no, és diumenge al dia 18. Tu eliges, oh, te quedas, oh. Las piensas matan la verdad, y nunca dices nada. Y me tengo que imaginar qué piensas, no sé qué piensas. No voy a esperar de una vez más, no. Tu eliges, oh, te quedas, oh te vas. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones. Ara ens toca fer secció de teatre amb la Maica Duenya, esperarem que arribi aquí els estudis de ràdio d'Esvern. Mentrestant, tenim teca per parlar. El 16 de setembre de la Capa d'Uzó. Sí senyores, el 16 de setembre del 1987, que va passar que es va firmar el protocol de Montréal, relativo a les substàncies que fan malbé la Capa d'Uzó. En commemoració, aquest acte que va passar a Montréal, l'Assemblea de la ONU va proclamar el 16 de setembre, dia internacional de la preservació de la Capa d'Uzó. Per aquelles que ens escoltem, és la Capa d'Uzó. És una franja de gas molt fràgil, que protegeix la vida al planeta, dels efectes nocius dels rats solars, i que està en perill, ara mateix, per l'ús, que s'ha fet durant molts anys de determinats productes químics. Un esforç internacional conjunt ha permès l'eliminació i la reducció de l'ús d'aquestes substàncies que feien malbé la Capa d'Uzó. Actualment s'ha reduït considerablement la radiació ultravioleta del sol que arriba a la Terra, protegint la salut humana i els ecosistemes. I ja ho sabeu, avui dia internacional de la Capa d'Uzó. Ens quedem escoltant una mica de Michael Jackson Billy Jins. La Capa d'Uzó és una càrrega de la Capa d'Uzó. La Capa d'Uzó és una càrrega de la Capa d'Uzó. La Capa d'Uzó és una càrrega de la Capa d'Uzó. La Capa d'Uzó és una càrrega de la Capa d'Uzó. La Capa d'Uzó és una càrrega de la Capa d'Uzó. La Capa d'Uzó és una càrrega de la Capa d'Uzó. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venadora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creix a professionalment o continuar a formar-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Si com a dona vols saber quins recursos tens el teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat-atenció a les dones. 012. La Generalitat, al teu costat. Epa, que això tenim aquí a la mà i que fa posar la sintonia de teatre. 012. La Generalitat, al teu costat. Això és Espectacle amb Maica Dueñas. Hola Maica, què tal? Bona tarda. Hola, quina emoció de tornar a sentir aquesta música i aquesta veu que presenta a l'espai d'això. La música aquesta ja és característica, jo crec que ja de fa anys de l'espai de teatre. I tant, i tant, portem amb aquesta música ben bé 25 anys. Jo vaig arribar aquí, ja la vaig arreta, la música, i em van dir aquesta per la Maica. Ben bé 25 anys, perquè abans de fer el programa amb tu, i amb el Sergi, i amb la Carme, i amb l'Enric... Era un programa especial de teatre que no estava dins d'un altre programa. Bé, doncs a veure, tenim moltes coses. Tenen la temporada increïblement farcida d'absolutament tot, tot, tot. No us podeu imaginar la quantitat d'espectacles que podreu veure aquesta temporada als teatreros, li dic, eh? I la quantitat de bons espectacles que tenen previst. Han treballat moltíssim dels teatres, ho han passat supermalament en aquests dos anys de Covid, i que després la gent li costa de tornar al teatre. I la veritat és que han fet un gran, gran esforç, i hi han preparat una temporada increïble. No sé per on començar, de veritat, perquè les petites... les petites sales, que jo sempre parlo de les petites sales, perquè són les que més pateixen, no? Perquè tenen poques localitats, i llavors si el públic falla, ho passen molt malament. Les petites sales, aquest any, han treballat com bojos per fer una programació fantàstica i meravellosa, i les grans també, evidentment. I tots tenen moltes, moltes esperances, moltes esperances, perquè aquesta temporada sigui fantàstica i meravellosa. Des d'aquí, des d'aquests micròfons, jo, per favor, demano a tots els teatreros que baixin al teatre, que s'ho passaran bé, que tindran emocions de tots tipus, riuren, ploraran, en fi, que s'ho passaran teta. I llavors, com que hi ha molta cosa per dir, jo aquest dia he pensat que podríem parlar precisament en una de les sales petites, perquè, com ja he dit sempre, les sales petites s'han de cuidar totes, evidentment. Però les sales petites potser una mica més, perquè tenen més problemes a la hora de sobreviure, no? Llavors, l'altre dia vam fer una presentació de temporada a les alaversos, i llavors, bé, he demanat a veure si podia parlar amb el Jofrà, Jofrà Blesa, i em penso que el tenim al telèfon, no? Sí, el tenim al telèfon. Hola, jofrà, bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé, molt bé, molt bé. Estem entusiasmes de tantíssimes coses que esteu preparant totes les sales, les grans i les petites. I l'altre dia em va fer molta gràcia, una de les coses que em va fer molta gràcia és una cosa que fareu el versos teatre, que no té a veure amb una obra concreta, però sí que és un regal per tots el públic, que, bueno, que omple el versos teatre. Que és això del regal, no? A veure, jo m'agradaria que ho expliquessis una mica, perquè em va agradar molt això que fareu. Bueno, sí, sí que és veritat que aquest any, bueno, volíem sentir-lo una mica o finalitzar aquest públic que tenim cada temporada, i des de les sales versos, l'òries, el que hem vingut, és això, aquest punt de com finalitzem i d'alguna manera pensar en una campanya i una campanya que és un col·lecció en un moment que ja deixa de tots aquells records que ens transportem al teatre, doncs pertinguem d'alguna manera física i rememorant aquells moments de quan érem joves, dels cromos, que al setembre comencen dos col·leccionables, doncs hem decidit fer col·leccionables tant de teatre com de dansa. Llavors, això, al final, la gent que tindrà, serà un álbum de... Un álbum de cromos, no? Un álbum de cromos, i per cada part que vingui, sí, per cada part que vingui, poses el teu cromo, i miraràs col·leccionant tota la temporada si és de dansa i si és de teatre. Llavors, al final, si aconsegueixes tenir tot els 6 cromos, sigui de dansa o sigui de teatre, ho tindràs una entrada gratuïta per cada punt de respecte que es va a la temporada que ve. Ei, és un gran regal. Sí, bueno, a veure si és veritat, si volem omplir molts l'album. Home, és fantàstic, jo penso que és una idea magnífica. De qui ha estat la idea aquesta? Perquè m'ha agradat moltíssim. Bueno, a veure, aquestes idees surten amb el moment que n'estan esperant. Comencem a dir-ne a la campanya, comencem a pensar què podem fer, com podem incentivar la gent, com podem crear atenció. I, bueno, va sortir jo sincerament, va ser un dia sopar al carrer, i va ser un diós. I ja tenien els col·leccionables, lògicament, que surten a la sembra, i sempre hi fèiem col·leccionables, que això la gent li pot crear atenció. Com els crios, no? Els crios que fan col·leccionables tenen algú de futbol, tenen algú de... Aquí la gent no... Aquí la gent que col·leccionarà estarà al espectacle que s'hagi de veure. És a dir, que si el públic del Versus Glòries omple 6 caselles d'aquests cromos, doncs la temporada vinent tindrà una invitació per cada una de les espectacles. És meravellós. I de molta gent, de molta gent, de molta gent, de molta gent, de molta gent, de molta gent que ho ofre, això. Home. Que és meravellós. I de molta gent nervositat per vostra. Bueno, a veure, jo crec que, al final, que tenen una recepció al públic, que aquí tindrem tota la rec 88, i en aquests moments difícils, hi ha molta gent que no han deixat, de veure que això no tot és que vinguin fàcils per taşïillars, sinó que tant i nosaltres per poc que puguem, és que ens percompensem alguna manera i altres. I en aquesta oportunitat, Veig espectacles i la temporada que ve el que podem upsetar amb això és fantàstic. Intentarem omplir molts alguns. Escolta'm una cosa, Versus Glòries és un teatre com ha anat aquestes temporades que tan empatit, diguem. Sí, ha sigut una temporada difícil, la temporada anterior va ser complicada, vam començar a partir de setembre, quan va haver una partida de restricció allà i després s'ajuda a moltes coses. S'ajuda des de la restricció, des de la Covid, la crisi, la guerra, la pujada de premsa, l'inflació... Exacte, exacte. No, que és un mal moment el que estem passant, la veritat, però aneu al teatre, perquè quan estàs molt capficat en una cosa i de cop i volta vas al teatre, aquesta hora, hora i mitja, que dura la representació, t'oblides absolutament de tot. És una bona teràpia en el teatre. La forma de la diosa. Parlem una mica dels espectacles que podríem veure. Comencem amb un espectacle que es diu ni rastre ni de qui van ser. Ni rastre ni de qui van ser. És el sol faciat d'aquesta capa solidera, que sona amb la teatre de la guerrilla, i després de 10 anys, es donen d'escenàcia i es posen a les alaversos i coneixen bastant els dimecres. I és fantàstic, devolia estar coincident molt bé. Una part de la comèdia és la teatre de la guerrilla, que és el tema de clar... L'únic que fa és un espectacle de teatre que ens passa per tot, des del mort, des del drama, ja està bé. I hem tingut l'oportunitat de veure la reacció del públic. Després estrenareu un espectacle que per mi té moltíssima importància i molt bons records, que és cartes d'amor. Jo la vaig dirigir fa molts anys, i la veritat és que és una obra meravellosa. Però a marge de que la obra sigui meravellosa, aquestes cartes d'amor, és que en aquesta ocasió podrem veure l'Àlex Casanovas i l'Ajol Beltran, que són dos magnífics actors. I la veritat és que jo crec que serà un regal veure una altra vegada, perquè s'ha fet moltes vegades el cartes d'amor, però serà fantàstic tornar-lo a veure. Tu has vist alguna cosa de la obra? Has vist algun assaig i tal? Sí, sí, sí. Quan ella veig les tres últimes versions, que me les van passar perquè les vegués, i vaig veure un assaig i vaig veure unes funcions, i sí que és un assaig. La veritat és que l'altre dia vaig estar parlant amb l'Àlex Casanovas, perquè ja dic que jo la vaig dirigir ja fa molts anys, i li vaig dir una mica com la vaig dirigir, i es va posar a riure. Diu que nosaltres també hem fet coses noves, perquè hi ha música i tal, perquè jo li vaig posar uns tocs també, perquè la veritat és que és una obra meravellosa. Diu perquè hi ha música i tal, perquè jo li vaig posar uns tocs també nous, perquè aquestes cartes d'amor s'han fet moltíssimes vegades. Però això no ho podeu perdre, de veritat. Cartes d'amor és preciós, el text, i a més amb aquests dos magnífics actors. Serà una passada. Suposo que tindréu que prorrogar. Espero, espero la veritat. Espero que tinguem que prorrogar, perquè s'han fet totes les localitats, i tinguem que tornar a la temporada que ve a més cartes d'amor. Aquesta és l'intentió. L'intentió és que és un espectacle que ha de molt la pena dirigir pel Marc Rosí, que el Marc s'envola a la part musical, i el Jordi Endujard també dirigirà al Marc. Jo crec que és allò que coneixem molts factors, l'Ànexa Estarradera, i per descomptat jo crec que això serà esperant que sigui un èxit. Ara que parles d'això, a mi m'agradaria també, dies nostres ullens, ja ho ben comentant al seu moment, però aquella última temporada del Versus Glòria veu introduir també uns espectacles de dança. I aquesta temporada també ho fareu, oi? De dança, sí, per descomptat. Aquest any el que tenim és una programació, maitat de teatre i maitat d'ança, i és veritat que nosaltres la dança la farem dimarts i dimectes, tots els dimarts i dimectes, i el teatre el farem de dijous i dimectes. O sigui que ella no podria anar ni un dia a veure la dança, amb tan que m'agrada. La idea és, no, tu dic perquè el dimarts i dimectes surto de classe a la teva, o sigui que no podré. Ah, molt bé. Però em fa molta il·lusió, de veritat, que la dança habitualment a la gent que li agrada la dança sap que té sempre el mercat de les flors, que pràcticament sempre fan dança. Però aquest any, en els teatres de text, entre cometes, s'han obert una mica la dança, i em penso també que és molt bona idea. Sí, jo he tingut molt bona idea de ficar una temporada de dança dins del teatre, perquè hi ha molta gent que li agrada la dança. De fet, suposo que la passada temporada va anar bé, no? Sí, no, la dança és una de... T'estem perdent. Ara m'escolta? Sí, però es retallar una mica. T'has mogut, o què? Ara m'escolta? No, no, estic amb el cotxe. Ah, d'acord, d'acord. Ara sí, ara sí. Doncs això, felicitats també per aquesta idea que heu tingut. Jo crec que és una manera que jo crec que s'ha de potenciar, i a Barcelona lamentablement no hi ha espais per dança, o, a més, ja molt poc. El mercat de les flors i poca cosa més. Alçat també hi ha alguna cosa de dança. El mercat, alçat, el maldat, el baló de dança, l'avalabadoc, hi ha poca cosa, el contral, la fecció d'almenys d'algú amb l'avalet de Barcelona... Sí, molt puntual, molt puntual. Molt puntual, hi ha molta companyia. Llavors, quan teniu una temporada d'estar ple de dança, la veritat és que les companyies t'ho agraeixen, i el públic també t'ho agraeix, clar. Bé, tenim poc temps. I ara tenim molts espectacles fantàstics i meravellosos, com rapinyaires, que m'agradaria saber també de què va una mica, que està dirigida per al Nelson Valente, un magnífic director que jo he treballat amb ell també, i, a més, de magnífic director és magnífica persona. I llavors m'agradaria una mica explicar si és una mica què és això de rapinyaires. Bueno, rapinyaires, pràcticament, volíem parlar de la espaculació mobiliar, i tot el tema dels punts, mobiliar, i com ara totes estan ventes, i és una comèdia on realment totes estan ventes. I és una obra escrita per dir que és dirigida pel proper Esquius, que potser hem fet anys treballant en ell, i, quan s'ha posat un punt de comèdia, treballar un tema delicat, però des de l'humor, i llavors, bueno, no he de fer una miqueta això, no? Totes estan ventes. Sí, no, això em penso que et torns a tenir claríssim, no? Que el diner és el diner, no? Sí, ja te val la corrupció, i com tothom té un preu, i ara t'arriba amb aquest preu. I llavors tenim moltes coses que no podrem ni molt menys parlar de totes, però també tenim un alt que és de la barbara més tansa, jo també he treballat en la barbara més tansa, i sí que és una dona que pinta molt bé i que està fent una carrera, no?, perquè ha començat poc a poquet, i a la mesa va més, que es diu, we will always love you. Què serà això? Bueno, és una obra de nova creació de la barbara, aquesta escrivint, o qui ha estat per acabar, i, bueno, és un tema de crítica social, parla del tema de les dones que lamentablement diu a la carrera, i li hauria d'anar a aquest punt més social, que també entenc que és un tema que a la temporada ha fet molta cometa i molt d'humor, doncs també volia explicar temes socials com és aquest, i, a més, la barbara és tot això, i li ha donat tota aquesta potència que nosaltres creiem que tenia cap a la sala, i tenia que serà un dels espectacles que surt a l'humor, però se'n va cap a un general que és la crítica social. Ja he dit que feu una oferta molt diferent, una de l'altra, també teniu el Patsa Foll, amb el Jordi Benacolocha, que també hi he treballat amb ell, i crec que va ser un plaer l'altre dia, quan el vaig veure el vaig abraçar, perquè feia molt de temps que no el veia, i estic contenta que puguem veure-ho el damunt de l'escenari una altra vegada. Teniu moltes coses, nosaltres anirem trucant per parlar d'alguns puntualment, d'alguns espectacles dels que feu puntualment. Res, només felicitar-vos primer per això de col·leccionar moments, que ens sembla una idea fantàstica, felicitar-vos també per la idea de programar dança, que ja era hora, i decisar-vos molt de merda. Gràcies a tu, Mica, per recursar el teatre, he fet una de les grans seguidores de la sala, i penso que el teatre jo ofre els teatres com la música. És realment imprescindible per a l'ésser humà. Bueno, som essencial, i com que és essencial que som, hi haurien de ser, el que diuen, la història bàsica hauria de ser ous, llet i teatre. O llet i cultut. I música, i música. I música, no teatre, cultura i teatre. Això estem lletat per això. Moltíssimes gràcies per estar-nosaltres, Jofrà. Et deixo una temporada plena, pleníssima, pleníssima de merda, i ens veurem i ens escoltarem una altra vegada, d'acord? Fantàfic, moltes gràcies. Vinga, Mica, moltes gràcies. Una sala petita, la sala verso? Sí. I ara anem a parlar d'una altra sala petita. Vinga, va. Anem a parlar de la sala fènix. La sala fènix és una sala molt, molt petita, penso... Té molt poques butàques, la veritat. És un escenari petitó, és molt íntim, i aquesta temporada també ha preparat una temporada farcida, una mica com dèiem abans, de tot una mica. També era programat dansa. Concretament hi ha un cicle de dansa Butot, que és una dansa molt, molt especial. Però jo no volia parlar de tota la programació de la sala fènix, sinó que volia parlar d'una espectacle que vaig anar a veure l'altre dia, que es diu Ivan i els gossos. Ivan i els gossos. És una espectacle de Hailey Neylor, està dirigida per als Xavier Boades, i és un monòleg interpretat per a Paul Rossell. Vaig sortir d'allà enamorada del Paul Rossell. És un noi jovenet, molt jovenet, que el coneixia a la veritat. Penso que és el primer que fa en teatre professional, i em va deixar al·lucinada, perquè és un monòleg molt dur, i ho fa superbé. No sé si el tenim ja al telèfon. Pau. Hola. Pau. Pau Rossell no contesta. Hola. Estava dient als nostres ullens que és una obra dirigida per als Xavier Boades, interpretada per un noi molt jovenet, que jo no coneixia, i que penso que és la primera cosa que fa professionalment. Havíem fet altres espectacles amb el Xavi, el Macenados i Ecos, però de menys recorregut, i l'Ivan és el primer que estic aprofitant. Com va sortir la idea de fer Ivanos i els gossos? De qui i com ha sortit la idea? Doncs l'Ivan ens va arribar, perquè el Xavier Boade, el director, va veure un muntatge d'aquest text de Hattie Mailor, i es va quedar superatrapat per aquesta història, per la forma en què Hattie ho plasman el text. I llavors va parlar amb el Pau Carrió, que és el que ha fet la traducció, aquest muntatge, i m'ho va proposar, i vam començar a córrer i així. T'ha costat molt arribar a ser l'Ivan? Doncs el treball de l'Ivan i els gossos és un acte de fer, i de jugar, i de confiar en la bestialitat de la història que expliquem. I més que res, el que més m'ha costat potser és el aguantar durant una hora la funció i acabar de dominar l'energia, els ritmes que té, els canvis de personatge. Això potser seria com el kit de la funció que més he hagut de dominar i córrer. A mi em va sorprendre molt la teva interpretació, la veritat. Em va agradar moltíssim. Que guai, merci. I expliquem una mica de cavall i venir als gossos, perquè el públic en general sàpiga... Encara que de veritat, jo el que em va agradar molt, però el que més em va agradar va ser la teva actuació, la teva manera de treballar. Explica una mica de què va l'Ivan i els gossos. Doncs és la història real de l'Ivan Mijocov, que és un nen que dels 4 als 6 anys va estar vivint al Moscú dels anys 1996, va estar vivint al carrer. El carrer, sí, va estar vivint als carrer, perquè va escapar d'una situació familiar que tenia a casa molt conflictiva, d'acada per alcoholisme, violència... I en aquests carrers d'una rússia devastada per una crisi pastial, doncs acaba formant una família amb uns gossos que viuen allà i estan en la mateixa situació que ell, i el carrer va poder donar-li aquesta humanitat que els romans no li han aconseguit donar. La veritat és que és una obra molt interessant, de molt el sentiment que va agafar la obra per a la nostra esporta, perquè tu creus absolutament tot el que tu estàs explicant. I em va sorprendre molt, jo no la coneixia, aquesta obra, i em sembla meravellós la teva interpretació i la manera d'explicar-ho, perquè pràcticament estàs sola de senari. No tens res, o sigui... Sí, és un acte de fer... No tens senografia, no tens res, o sigui... No, no, d'espulladíssim. Amb unes sabates que m'acompanyen i que la gent que vingui a veure s'anallà... Ha estat difícil per tu això, de no tenir absolutament res a l'escenari, ni res aquí a qui t'acompanyi? Doncs bé, és que al principi, o sigui, el procés de Sajus era molt de confiar en el Xavi i donar-li una forma junts entre els dos i saber que ell des de fora, o sigui, confiar en el que ell veia des de fora, i entendre que el joc, o sigui, tot i que estigui jo, sola escena, el fem amb els que miren aquesta història des de fora. Perquè si no, o sigui, si em tanco jo sola allà i no estic tendent de com el públic ho va reben i tal, llavors sí que es crea una distància enorme. El fet de tenir tan a prop el públic, perquè ja han comentat que la sala fèlix és una sala molt petita, que té poques localitats i un espai de cenari molt petit, el fet de estar tan a prop del públic, t'ha ajudat o a l'indrevés? És una experiència diferent, o sigui, és veritat que ajuda molt a això, a saber com va el públic transitant també la història, perquè s'escolta i es veu tot, o sigui, els moments en què el públic està tens, es nota el silenci, però és veritat que hi ha escenes que passen realment molt a prop del públic, o algun moment que passo pel mig, i això és un... o sigui, tens un feedback directe d'aquí t'està mirant. No hi ha mentida per part ni del públic ni meva, vaja. Això és difícil, eh? Penso jo. Sí, sí, sí. Això és difícil. Bé, Ivan, els gossos el podeu veure fins al... al 10? El dia 8. Exacte, que vam comentar que quedaven molt pocs dies per anar a veure-ho. Jo recomano a tots els nostres ullens si volen veure una interpretació fantàstica. Hi ha una història molt dura, però a la vegada molt tendra. No sé si estàs d'acord amb mi. És una història molt dura, però també molt tendra, perquè veus, doncs, això, com està aquest nen patint, i com troba una... com tu has dit, troba una família, troba una... no sé, en els gossos, que estan al costat d'ell. Només queda fins al 18 d'aquest mes? Sí, a Barcelona ens queden tres funcions, a la sala fènic d'avui demà i demà passat, i després al voló més proper que tenim és el 28 d'octubre, al Teatre Centra de Mengeu. Ah, molt bé, teniu bolos. Bravo, bravo, així m'agrada. Quina va tenir? El 22 d'octubre. Ahà, el 22 d'octubre teniu bolos. Sí, aquest és el més proper. Després ja tenim alguns més endavant, encara... Bueno, encara estan per signar, no? Sí, i si podem fer que viatgi una mica més, li van, perquè... Està sent molt bonica la rebuda de la gent aquestes dies. Val la pena, perquè és una obra meravellosa. No sé, és un... un... un nen innocent, que va adonar-me toms i toms per la ciutat, fins que coneix a uns gossos que li fan una mica, no?, de família, per dir-ho d'alguna manera. Sí, ara això que dius de... Perquè el personatge del nen, volem treballar molt i mantenir aquesta inocència, i ara es va podrint, perquè tot i que el món animal sigui acollidor i tendre i mantenir tota aquesta part, tot el que l'envolta aquest món dels adults tan gris acaba d'estrossar aquesta inocència d'un nen de 4 anys. Evidentment, evidentment, és una mica... Sí, el recorregut, diguem-ne, no? Sí, exacte. M'ha sorprès molt, de veritat. Una de les coses que em va sorprendre molt és la por que el personatge, que tu, com actor, tens dels cops i que et tractin malament i tal. Físicament també has treballat molt en aquest paper, en aquest personatge, no?, perquè hi ha un treball físic important, diguem-ne. Sí, sí, acabo d'esgotar. El cos és un dels temes... Al final, això, el que has dit abans, que està tot tan despullat que els despaisi i quan li van parlar amb un altre personatge, al final tot ha de passar, registrat pel cos i en petits matisos que m'han anat allà netejant. I hi ha molts matisos, la veritat. Fa un treball de cos, d'espressió corporal, molt xula, perquè en un moment donat, molts moments, també he cregut que estaves revent una pallissa, saps? Ja, que guai. Això que no hi havia ningú al costat teu, no? No, no, no hi havia ningú. I van les gossos, només teniu aquest cap de setmana per anar a veure-ho a la sala Fènix, a Barcelona, és a les 8 de la nit. I la veritat és...Dimenge també. El dimenge també, sí, a les 8. No perdeu de veritat de vista el Pau Rossell. Suposo que d'aquí podrem veure-ho amb moltes, moltes, moltes sobres de teatre i suposo que de tele no t'han cridat de la tele, encara? Bueno, a mi m'he tocat molt, molt poquet, però, bueno, estic començant. Doncs segur que et veurem no només els teatres en grans sobres i petites sobres, sinó també a la tele, perquè fas un treball fantàstic, Pau. Moltíssimes gràcies per estar a nosaltres i res, que vagin bé als bolos. Molta merda. Adéu. I van els gossos, només queda per veure-ho, divendres i sàpig diumenge a les 8 de la nit. A la sala Fènix, de Barcelona. Una altra sala petita, com veus? Una altra sala petita, ho hem dit mai que al principi. Parlant de les sales petites, perquè han patit moltíssim, moltíssim, i la veritat és que estan posant molta força en la programació, sincerament. La setmana que ve més, perquè ja dic, és que no paro, vull dir, ah, per cert, avui sabeu que vaig a l'estrena de... Ja parlarem la setmana vinent. Ah, la família Hart, ui. Jo li dic Hardwick. La meravellosa família Hartwick. Ho fan a la Villarroel. Fa uns quants dies que ja l'estan fent, però avui és a l'estrena oficial. És drama comèdia? Vaig anar a la presentació de la obra i van fer una escena, una escena curteta. La Villarroel ja saps que és una sala a dos bales. Sí, sí, sí. I van a fer una escena curteta. I jo després li vaig preguntar, el director, el David Selves, que és el director, bon amic meu, a veure si podrem parlar amb ell. Li vaig preguntar una pregunta que no tinc massa clara. És una obra que està basada en la obra de Txajov. Ja saps que jo, Txajov, m'agrada moltíssim. Coneixo totes les seves sobres. Li vaig preguntar, la gent que no coneixi Txajov, a fons, entendrà la obra. I què et va dir? Em va assegurar que sí. I la resta del repartiment que estaven allà, perquè acabaven de fer una escena, també van dir que sí. O sigui que ja ho explicaré la setmana vinent. Jo ja dic, evidentment, només que va començar la obra, només que va començar la escena, ja vaig veure per on anava tot, perquè coneixo tots els personatges de Txajov. Però juguen molts, saps? No és una còpia d'una obra concreta. Juguen amb els personatges de les sobres de Txajov. Mai que un de deixem. Adéu, carinyo. Que tinguis bon cap de setmana. I igualment. Tots els nostres ullens, bona setmana i aneu al teatre. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Tarda de trànsit complicat, el dia ja ho ha estat, ferroviàriament parlant, ara també a les carreteres. Sàlia Quintana, com està tot? Bé, doncs mira, 8 quilòmetres de cua a la P7, per un camió accidentat que talla encara un carrer, també a uns 8 quilòmetres a la P7 s'ha encogat el Pepiol, per un nou accident sentit sud, sentit marturell, 3 quilòmetres a la mateixa P7 a marturell, cap a d'enllaç amb la dos. Hi ha 13 quilòmetres de bolses d'aturades, la mateixa P7 en un altre tram, de Santa Perpétua, Car de Déu, sentit nord, sentit Girona, per un altre vehicle avariat, pas altament igual a la C43 Agandès, a la Terra Alta, per un accident i retencions a la C17 Parets, a la Nova Covellà, C16 Targentona, sentit Mataró, i la C58 Amuncada, fins a l'entrap al Núst de la Trinitat, a banda de totes dues rondes de Barcelona, a banda de Valentra, Diagonal i Horta, i la Ronda Literal, fins a la Barcelonaeta, a banda i banda. I el transport públic encara queden retards puntuals de diferents trens de les línies R2, R2 Sud i Rajorals del Coro de Sud, conseqüència de la varia de la catenària d'aquest matí aconit. Se li acontana Catalunya Ràdio Equilviari. Notícies breus, Sergi Molero. L'aeroport del Prat és el més afectat per la vaga de 24 hores dels controladors a eris a França, que ha començat a les 6 del matí. S'hi han cancel·lat i s'acumulen retards en desenes de vols, ja que bona part dels avions que s'enlairen o a terra en a Barcelona passem per l'espai a eri francès i s'han hagut de desviar per altres zones. A França s'han cancel·lat un de cada dos vols previstos, és a dir, un miler d'operacions. A l'aeroport d'Orli, passatges de voling, amb destinació a Barcelona, s'han assabentat de la qüestió al mostredor. No ens donen cap solució abans de diumenge, amb la qual cosa haurem de buscar una alternativa. És un embolic. És una mica emprenyador, però ens han dit que és a causa de la vaga. Ja entenem que no té res a veure amb les companyies de vol. Té cap àngel. El rei que va a la vaga, després d'haver posat punt final a la primera gira com a monarca britànic per les quatre nacions, ha acabat el viatge a Gales, on ha rebut el condol i ha fet un discurs majoritàriament anglès. Enviat especial a Londres, Quim Olivares. Hola, bona tarda. Carles III ha visitat el país de Gales en la tercera part del seu viatge per les nacions del Regne Unit. Milers de persones, algunes en banderes britàniques i d'altres de Galeses, l'han rebut a Cardiff amb aplaudiments, però també amb algunes groncades. El rei Carles III ja va cap a Londres després d'haver posat aplaudiments, però també amb algunes groncades. La policia ha permès que unes 200 persones hagin protestat contra la presència del rei a Gales, una d'elles era l'activista galesa Bethan Syed, amb qui hem parlat abans. Molts de nosaltres creiem que ara és el moment quan s'ha transferit el títol, el nou rei, que tinguem un debat sobre el futur de la monarquia a Gales i sobre la mena de Gales que volem veure. Em considero una republicana i voldria veure una gala lliure de monarquia. Sí, els de monarquia. El monarca, que s'ha adreçat anglès i anglès al Parlament de Gales, torna a Londres per fer una altra vigília de les despulles de la seva mare acompanyat dels seus germans. Quim Olivares, Catalunya Radio Londres. Els Mossos d'Esquadra investiguen la perició a la Catedral de Barcelona de pintades amb la Z, el símbol rus per defensar la guerra a Ucraïna. Les dues Z's a la Fesana principal s'han detectat aquest matí. Aquestes noves pintades s'afegeixen a les que van aparèixer a l'entrada del centre d'ajuda a Ucraïna a la Via Laietana. També a pocs metres del local a l'Estatua de Ramón Berengué III i per carreres del Gòtic, s'hi van pintar més Z's. L'Ajuntament d'Equips especialitzats en neteja de pintades que les esborraran. I ara, en mercat de música, viva David. Que arriba la jornada més important del certamen. Ens diuen i obre la senària avui gratuïta a la plaça major, on hi actuarà amb bandes com Blaumut. També ha creat molta expectació al concert del líder de la iaia Ernest Rosatz, que actuarà per primer cop en solitats. En joc, la primera semifinal de l'eurobàsquet, faran-se 34, Polònia, 18. El partit és el d'Escans. A dos quarts de nou començarà la segona semifinal, Espanya, Alemanya. També en joc, l'aliminatori entre Espanya i Canadà, la Copa d'Ebis de Tenis, el primer partit del joc. El partit és el d'Escans. El partit és el d'Escans. El partit és el d'Escans. I no valissimas compressionada. El partit és el d'Escans. De moment, és elamous per ahead d'això. És al qual ho fa el disc Rocc니. Taïs campatta aquest partit és el de l'ic Александre squeezing. El partit és de la analysió, del partit de la juny del jaumes, el holionari de Tiank la enfficac, la policia de jum arr killers, la policia de rails, i l'ad Australians de abscac defined. Estarà amb tu Laxí. com a nou director esportiu, un càrrec que ja exerceix des de l'1 de juliol. Enso Fatino és a la convocatòria de la selecció espanyola per jugar als partits contra Suïssa i Portugal de la Lliga de les Nacions. A la llista de Luis Enrique hi ha 4 catalans, que són David Raya, Jordi Alba, Éric García i Sergio Busquets, i 3 jugadors més del Barça, Pedri Gavi i Ferran. I a la Lliga Soval, a les 8 Barça, a Óscar, i a 2 quarts de 10, L'Ogronio Granullés. Fins aquí, les notícies. Benvinguda. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualópez Rivas. Aquest diumenge 18 de setembre, des de les 10 del matí i fins a les 7 del vespre, Sant Just organitzarà per primera vegada la Fira de Mas Lluís. El part de Iuliaquí et acollirà més de 30 comerços que exposaran els seus productes, diversos tallers, activitats infantils, músics en viu i zones de restauració. Entre d'altres es podrà gaudir d'un part d'educació vial, amb circuits que es podran fer amb bicicleta o patinet, una exposició de vehicles de la Polícia i Protecció Civil, tallers de reciclatge, de pintar cares i de cura de la pell, i activitats etinerants com el de màgia visual, de plous arts, o també una exhibició de Taixí i Quigón. La tarda la tancarà la xaranga tirant l'Oban. Podeu consultar totes aquestes activitats i la programació completa de la primera edició de la Fira de Mas Lluís a la notícia de Radio Desvern. La CUP vol posar sobre la taula la manera d'enfocar la comunicació política sense Just Desvern. El portaveu de la CUP, a la Javadilla, plantejaven una entrevista a Radio Desvern, les diverses línies de treball que tenen en compte des del partit. Es senyalat així, temàtiques com la remunicipalització, l'habitatge i la participació. Hi ha volgut destacar els mitjans de comunicació a nivell polític. Des de l'Ajuntament aclarit, hi ha la competència de ballar perquè els mitjans de comunicació siguin plurals. A Badia Fagit, que en general hi ha una sensació que el vullat i municipal a vegades més que una eina d'informació, acaba sent una eina de propaganda política. Des de la CUP, a Fagit que creuen que res és neutre i una institució política encara menys, però que cal trobar un mecanisme on estiguin representats al conjunt de grups municipals i entitats del poble per poder decidir com es dur a terme el debat polític. El portaveu ha indicat que és fonamental incluir el veïnat al debat públic si es vol tenir una societat més democràtica i que en aquest sentit esperen poder presentar una emoció aquest mes de setembre. L'UK Clubs en Just s'estrena aquest cap de setmana a la Lliga Catalana Plata contra el Palaforgèl. Demà l'UK Clubs en Just començarà la temporada 2022-2023, formant part del grup B de la competició, conjuntament amb el Congrés Barcelona i el Clupo que hi palaforgèl, el seu primer rival. L'estrena tindrà lloc al camp del complex municipal de la Bonaigua, Sant Just d'Esvern, demà 17 de setembre, les 8 del vespre. El segon partit de la competició portarà el UK Sant Just a Barcelona, la pista del Congrés. D'aquesta manera, si el Sant Just guanya els dos partits, es classificarà per la fase final de la Lliga Catalana. A la competició hi ha quatre grups i els millors d'aquesta fase prèvia s'enfrontaran a les semifinals. Aquesta competició servirà per comprovar l'estat de forma de l'equip un mes abans de l'inici de l'UK Lliga Plata, previst pel penúltim cap de setmana d'octubre. Els de Sant Just començaran la Lliga revent al Cerdanyola. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Té en què els Sant Just notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. Tinc ganes d'agafar el cap de setmana i ara deixem aquesta cançó que es diu One of You de les Spidey Girls per agafar ja aquestes properes hores amb molta il·lusió. Això és per començar aquesta segona hora de la Rambla, aquí a Ràdio d'Esvern. Si vols ser el meu amic, has d'agafar amb els meus amics, fent-li més per sempre. La franquia no és. Si vols ser el meu amic, has d'agafar amb els meus amics, es tan senzill, però això és la manera que és. Oh, què t'ho penses? Ara t'ho veuràs com ho sento. D'acord, et pots posar el meu amic. ¿Estàs feliç? ¿Estàs feliç? No seré feliç. I'll give you a try. If you really bug me, then I'll say goodbye. No I'll say what I want, what I really really want. So tell me what you want, what you really really want. I want a heart, I want a heart, I want a heart. I want a really, really, really want a heart. If you want to be my lover, you got to get with my friends, making us forever. Friendship never ends. If you want to be my lover, you have got to give. I think it's too easy, but that's the way it is. So here's a story from A to Z. You wanna get with me, you gotta listen carefully. We got M in the place who likes it in your face. She got G like MC, you like it on her. Easy V, you've got them done for free, she's the real lady. And ask for V, how you'll save? Some of your body's down and wine, it's all around. Some of your body's down and wine, it's all around. If you wanna be my lover, you gotta have it with my friend. Make it last forever. Friendship never ends. If you wanna be my lover, you have got to give. Take it is too easy, but that's the way it is If you wanna be my lover, you gotta. Make it last forever. Some of your body's down and wine, it's all around. Some of your body's down and wine, it's all around. I'm everybody that I'm sick and sick and sick... If you wanna be my lover. Et penses que Raiú Desbert et deixem les tardes llures perquè t'avorreixis? Doncs no, escolta, de lluns de divendres, de 5 a 7, el programa de tardes, la Rambla, amb entrevistes d'actualitat, d'artulis esbujerrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just ens sou els protagonistes. I recupera tots els podcasts que vulguis a raiodesberm.com o al perfil a roba, la Rambla 981, d'Instagram i Twitter. Va, que ara comencem la tardulia d'actualitat. Puntualíssim són les 6 i 13 de 8 i 16 de setembre divendres. Us obriré als micros i que passi el que deu vulgui. Hola, què tal? Bona tarda. Veus el que deu vulgui? Que no funciona el micro. A mi se'l sent bé? Sí, sempre funciona el teu micro, no ho entenc. Joan, tranquil, que el teu sempre se sent bé. Sempre. O sigui, se us el principal, doncs va bé per... Bueno, en fi, què tal? Com han anat les vacances, reprenem les tardulies als divendres. Us veig allò encara modó adaptant-vos a la rutina, sí o no? Què tal? Aviam, jo ja fa ja uns quants dies que volto per Sant Just. No hi ha, jo també. Sí que és veritat, sí que és veritat que les vam començar una mica d'hora, però des del dia 21, 22, 23 de gos, estem ja a la feina, directament a la feina. O sigui, que ja hem fet les 3 setmanetes, vam fer una volta per Catalunya i Països Catalans, vam fer Manorca, Campbrils, Pirineu, amb lleugeres de pericions per Sant Josep Barcelona, i molt bé, molt bé, molt bé. Fantàstic, vull dir, el que digui que no li agrada les vacances, sisplau, que no en faci més. Aquesta gent que troba a faltar la feina, la vocació, la vocació que no en faci, i els demés agafem la part proporcional i en fem més. Jo no, perquè això és ser hipòcrita, és ser hipòcrita. Volem fer més vacances, però hem parlat de vacances dividides en 4 trimestres, fer d'una setmana a 10 dies. No això de 30 dies que tanca tothom, com els alemans, com a tots els països civilitzats d'Europa, no com el país de la pandèreta, que és Espanya, home, que tanca tot a gos i sembla que et passa qualsevol cosa i no pots anar cap lloc. Hi ha més gent, aquí. Andrea, en el teu cas, les vacances, bé? Jo he estat treballant tot l'estiu. He estat treballant. Estaves de pràctiques, no? Estava de pràctiques a TV3. Està treballant, però no he vist ni un euro. Molt malament, això. Com s'han portat els de la tele? No bé, s'han portat bé. Estaves a l'internacional, eh? A l'internacional, amb el Manel Líez, el Joan Carles Peris, TV3. Pots posar l'exacte. Qui més hi havia? El Cesco Roberter. A tu et va passar que just l'últim dia va morir la reina. Va, i és molt la reina. Estaves a l'internacional, no passa res en tot l'estiu, i l'últim dia és molt la reina. Han passat coses. Ha dimitit el Mario Draghi, l'Itàlia, que hi ha eleccions la setmana que ve. Que més... A l'Orijons són de l'Orijons són. A l'Itàlia també va caure, es va desfer la muntanya aquella. Et vam sentir? Sí. L'Orijons són també... Ells el van fotre fora. No, però ell va dimitir que no passés aquí. Bueno, i tenim una segona taxa, no? I aquesta veu és nova. Vinc presentat. Vaig venir l'últim d'any passat, de Garnest. La Vindra que pobra nano, ja ho vam recordar el Lluca, següent que la Vindra que pobra que feia una exposició, explica-ho. I no li vam dedicar ni un segon. Jo, en primera persona, en torno a la meva culpa. Bueno. Això vaig fer una exposició de pintura aquí al celler de cantina Està. Espero que la poguéssim una veure i, si no, esperem tornar-hi. No, jo sí, jo sé que la veurà impressionant, impressionant. Si no, no sabrien estar. Encara dirà, la puc anar a veure encara? Segur. No, ja no es pot. El Joan s'hi presentarà demà. Sí, sí. I tu, Llu, què tal, també per les vacances? Jo he fet de guardiar el poble. I sobretot l'August aquí, algú sabia de cada. Clar, algú sabia de cada vigilància. Molt bé, fem una valoració de la festa major. Vau estar per aquí, què tal? La vau gaudir? Caló. Caló, moltíssima caló. No pots fer el Pregó aquí. Entenc que el Pregó es fa a l'Ajuntament, perquè és l'Ajuntament, però és una plaça molt petita per tota la gent. Es va fer que en Gina està a Pregó, nena, que no t'enteres. Els actes que li van... Que van venir abans. Que és més gran. Jo sí que m'agradaria... A veure, què dius? Perquè tu no vas estar per la festa. Perdona, sí que vaig estar. Va estar el dia inaugural. A més a més vaig veure a tot el poble i va ser una festa impressionant. La festa dels grocs. No sé si us tocau vosaltres dos, però va ser una festa impressionant. Però sí que a banda que jo m'ho passés bé, i tota la gent que ho va gaudir molt, a més a més que van ser molts grups d'aquí, hi havia molta gent del poble implicada, tant amb veus, com DJs, com guitarristes, etcètera, s'ho enviem molt guapo, però el rotllo de les cues, de la birra, dels tiquets... Sí, molta cua, molta cua. Però això ja portem anys en aquesta història, no sé si és que només hi ha aquesta manera d'anar a buscar la consumició, però hi ha una mica d'allò de trànsit. També és un espai complicat. Molt xulo, però... Jo el que he recollit, perquè tu no hi haguem poses temes, jo surto al carrer. Faig com aquests de l'Ajuntament que fan entrevistes, però que no són ells. Que truquen per telèfon, però no són ells. Pregunta per pels de l'oposició, però no són ells. És el PSOE, m'han dit. És igual. Jo surto al carrer i pregunto la gent, i la gent posa molt bona nota a la festa major, i com no pot ser d'una altra manera... Quina gent has preguntat? L'anònima d'Andrea. Si ells volen que truquin aquí, però sí que s'ha criticat, i ho dic davant de vosaltres 4, que no sé quina generació sou, si l'agregui a la feta, que els boomers, els baby boom, ens tenen totalment deixats de la mà de Déu. Estem en un espai que no podem... Mobilitzeu-vos, mobilitzeu-vos. No podem participar, perquè si anem, per exemple, al cor rebars, se'n diu que nàpia, que està fotent aquí el capullo. El milenari, a ballar amb els avis, tampoc podem anar. Ja estem, ja fem oposicions, però tampoc. Per tant, és una festa que està dedicada a massa de joves, que, lògicament, tenen que tenir una gran part, però el resta de la població és festa major per a tothom. Però està fet així perquè ho sentiu, joves. És per potenciar que tota la gent... Joan, la data es porta per dins, home. Si tu no en sentis jove, per anar al cor rebars... Això crec que el Joan no té problemes. Ja està, precisament ell, saps? Qui ho ha criticat, això? Perquè tu vas al cor rebars igualment. No puc dir-ho, però clar, com que només va a estar un dia, i lògicament m'agrada venir aquí preparat, informat, i fet un sondeix i m'ha dit molt bé, però massa exactes... Jo et diré una cosa, Joan, jo et diré una cosa. Què m'has de dir? El dia que es va fer el bingo, el bingo musical, el sopar... Estava menor que ell. Allà hi havia multigent de moltes generacions. No només hi havia gent jove. Hi havia gent gran, gent jove, nens petits... I va ser un acte precisament normal. Les activitats que es van fer del dia blau durant tot el dia... Sí que la festa no, però les activitats de tot el dia van participar gent de totes les edats. Sí, però segons van dir, presentant concretat amb aquest dia, que sí que el Marc era incomparable, al Parc de Can Freixes, que va estar molt bé, però sí que la música era bastant xumba-chumba-chumba. De cara, no a mi, que serà el que gaudeixo del xumba-chumba, sinó de cara dels meus coetanis. Jo crec que al final, partim de la visió de que l'Ajuntament ens ha de muntar la festa a mida, i no concebem l'opció que tu, com a ciutadà o grup de ciutadans, puguis muntar un acte de festa major. Això és el que jo amb els meus amics m'havia discutit molt. No hi ha tecno a la festa major senjús. Feu-munteu un dia de tecno, ningú t'encara les portes. No muntin. Era també aquesta mentalitat de que m'ho han de muntar. I s'està perdent aquesta idea de que la festa major és dels ciutadans i pels ciutadans, i que el final el que sigui festa major de si amb nosaltres i som nosaltres els responsables. En el cas del dia blau, el que deies, també tota la gent que el vam fer aquell dia eren 20 persones, que els més grans són de 97. Sí, tenen 25 anys. És que venim 97 anys. Està més espantàtic, hòstia. Som la reina, no? Ja ha ressuscitat l'Elisabeth Segon, Juan. S'hauria de creure una sessió de prejuvilats i fer un dia així. Si nosaltres estem disposats, home, a més tenim experiència també, o sigui que no... Però si n'has organitzat un acte senjús per la vida. Perdona, el sopar del barri centre, que jo vaig participar, evidentment, no vaig ser el col·liderava, hi havia altres persones, però jo vaig participar bastant activament, va ser un èxit brutal. I ara estic pensant... Pots col·locar, que em posen cabent. Les EAS ha creat una nova secció infantil, per ment de 5 a 10 anys. Doncs jo crec que allà... Jo crec que allà m'hi trobaria bé. Sí, van a fer el que és la tenya del Moro, el duro Rodó... Sí, sí, sí, sí. Estic segur que allà, bueno, que t'apoltaria... Passa que no tinc temps, però que t'apoltaria les EAS... Aquests que de setmana... Aquests que de setmana fan la primera sortida, em sembla. Precisament. Sí, de fet, bueno, l'Ernest i jo ja anem. Ah, molt bé. El guà de vigilar els nens. Però no aniran els nens sols, Joan? No, no. Aquesta primera sortida van amb famílies, però la idea és que a la llarga els pares no hi tinguin incidència, i perquè així els nens vagin al seu aire. I llavors, aquesta primera és una mica un monitós amb pares i nens. I... La segona gran iniciativa, perquè d'alguna manera s'està, vull dir, revitalitzant tot el que és el... el lagat, no? Sí, sí, perquè sempre es veia... Jo sí, simpatitzant-me, lògicament van començar amb una generació que ara tot segueixen fent, bastant bé de forma, però ja tenen, vull dir... Però el que passa és que no sé si podem parlar de secció... I tant, clar que sí, i tant. No, que s'han subtengut de persones que ho han fet, i clar, la franja d'at ara mateix representada en aquest grup de nens és molt limitada. Caldria buscar com poder anar... Si es deixin a 8 ara mateix, que es mou en aquesta... Clar, caldria buscar com de 8 a 18, aquests 10 anys, com el sedueixen. També s'ha de tenir en compte que estan en perió de la prova. O sigui, es faran de moment tres sortides aquest primer trimestre, i a partir d'això es veurà també com evoluciona. Clar, molt bé. Un altre tema, veure, aquest és un any especial. És un any de les accions municipals a la primavera. Curs polític, difícil, com ho veieu? Com ho veieu? Es percep en l'ambient de Sant Jordi? La gent és tan nerviosa... Com està tot el poble, no? Exacte, no. A part de les obres es percep d'alguna altra forma. Home, sí, no. Estan fent precampanyes. Ja que ella la rotonda només entra a sortir de Sant Jordi, o la so que en Joan Vasaganyes podeu trucar-me a sortir el numer a telèfon... André, ha dit que la primera tertúlia no el nombraríem. És la meva última tertúlia, per tant... Abans de que marxi fora... Tens llicència per dir el que et doni la gana. Crema, crema. I tant, si es nota... Bé, com ja sabeu, jo he estat també, vull dir, en aquestes històries durant uns quants anys, i sí que l'últim any no sé si nervis, però sí que hi ha una mica d'angoixa, per la gent que està al poder, per continuar, com pels que volen, agafar algun tros del mateix. O sigui que el que abans deia en conya, que ho hem lligat d'alguna manera, és que s'estan fent enquestes a saco per telèfon trucant a la gent. A mi no em veniu una. A tu no, però a mi m'arriba molta gent, i el que pregunten és sobre la gestió municipal, sobre... que em pensen d'aquests dos darrers anys, i que em pensen dels dos pròxims. Com veuen que continua és el mateix govern, i encapçalat, lògicament, pel caldactual. I a partir d'aquí fan unes preguntes concretes sobre persones. Que, bàsicament, són els líders dels grups. Pregunta, per exemple, pel Sergi Seguir, per la Laya Flutats, de la CUP, el Joan, el Joan... Per la lixabadià. Després pregunten, lògicament, per l'alcalde, per la Jocaporta... Però aquí ho encarreguem, això. Aquí és on està la normalitat. Jo he investigat, Núria, sempre em demanes, treball d'investigació de camp. Jo no t'he demanat res, de moment. Jo no t'he demanat res. Literalment no, però jo quan veig el tema... Hòstia, sura que vols una mica de... Bé, és igual. Jo he interrogat una de les persones que fa aquesta enquesta i m'ha dit que l'Ajuntament directament no és el PSOE. El que encarregui aquesta enquesta ho dic així, evidentment. No anomenaré ni la noia que m'ho dic ni li he preguntat el nom. Se m'ha presentat lògicament, m'ha ensenyat les seves credencials. Li fa pràcticament tots aquests treballs de camp, d'estudi, que el que puguis, el partit socialista obrero és partit. Molt possible, eh, el PSOE. El PSOE ara fa demanar aquestes enquestes, ho fa ell, però de qui uns dies pot ser un altre partit? No, no, no. Això no em sembla malament. Seria molt malament que ho paguessin a les diners de l'Ajuntament, però si ho paguen el partit, que paguin el que vulguin. La gent pot dir si fer l'enquesta o no. A l'Ajuntament estan fent una enquesta per potenciar el seu partit polític. No, no, m'han dit exactament. Però avui és legítim. És el partit polític. No he parlat en un moment de l'Ajuntament. I també és curiós perquè també hem preguntat pels que seran candidats, que jo viugueu un que no ho sabia, i m'han confirmat que sí, que sembla que us tornarà a ser, que no estan al Consistòric, que és el Ramon Figerola, també demanant nota per ell. T'he neguit, t'he neguit. I pal Enrique Salvador és. El PP va confirmar que tornava... Sí, que tornava a ell. Jo he posat les notes que ja us podeu imaginar. T'han fet l'enquesta, tu? Per això he pogut interrogar. Espera, espera, espera, nena. Però això per telèfon, has dit? No, per telèfon ho fan a la gent de més de 60 anys. Això són els que menys telèfon tenen. És així. M'haurà considerat que no surt a la carrera perquè fa calor. I m'ha preguntat l'edat, que hi ha la connexió de sobres, 55. No té problemes, el Joan. Llavors la pots fer presencial. A més, sí que ho fa dos hores, abans de gaudir del dinar que han gaudit, de la granja, un cop més. I aviam, això, clar, ho encarreguen, que és aquest sol acrescent. La era condició. No, ets tu que... Vas tocant. Si toqueu molt els cables... Si vas tocant així... No fiqueu les mans damunt la taula i s'acaba el problema. Sí, a restar-te, no? No, del comiat de la reina Isabel. Hòstia, després tocarem aquest. I suposo que mira que es vagi costant les dades de les eleccions. Nirem veient... Jo crec que nervis, no? Jo ho veig bastant clar amb tot el que passarà, però el que s'implica té gallangoixa. Últim tema de Sant Just, anireu aquest diumenge a la primera fila que es fa Mas Lluís? Ja ha sortit a la secció infantil. Exactament. I de fet, que també hem parlat avui al programa, també celebren el dia d'extremadura, que va ser el 8 de setembre, però la casa d'extremadura d'aquí de Sant Just, aquest diumenge també fa la seva celebració. No, les migues les fan el desembre, que ens ho ha explicat, i fan veure en grups i això. Jo celebro un meu aniversari, que també va ser la setmana passada. Nosaltres no podré vindre perquè... i ho dic als oients, per si volen escoltar, realitzaré una nova tasca, aquesta temporada. Garraré els partits del hockey Sant Just pel canal. Jo li dic hockey perquè és així. Si pel canal de YouTube, per tant, us demano encomateristes tècnics, m'hi aordeig, a l'Edgar fan dos, etc. Serà una festa total. Serà la transmissió que donarà que parlar, perquè allà es viurà a l'ascens, per primera vegada, de lo que és Sant Just, a lo que llida. I el retransmetràs tu, l'ascens? Jo retransmetré perquè és la veu del poble, que es posarà al costat del club de hockey. Per què no es confirmen que aquest any podrem? Jo diria que aquest curs que hem acabat, aquest temporada que hem acabat, no es podia veure el hockey Sant Just quan jugava a casa, diria. Per YouTube? Sí, que no hi hauria manera... No sé si és que t'has d'inscriure alguna manera, o no sé com funciona, però jo crec que sí. Ja que toqueu tema d'esports, anem a parlar d'esports, perquè també hi havia una part de les temes d'esports. Però a la fila de comercia l'hem matat, ja. No hi anirà ningú, llavors no ho podem comentar. Però t'has fet preguntes, al voltant d'aquest tema? No, ja t'has informat. Jo crec que m'he informat, perquè clar... No, si ho voleu votar... No, no, jo he passat perquè com que no hi anava, persona d'aquí a la taula ha dit on res. No és que no vagi cap persona, i jo crec que hi havíem sempre entenent que es promociona el comerç. És bo, oi, lògicament. I més d'aquests dos anys que... Doncs que se l'ha matjat bastant. És que es fa Ames Lluís, que és d'una conèixer al comerç, allà, en el barri de Maixlí. Ah, però són de comerços de senjors. Sí, de comerços de... La majoria de fires no venen, que si l'ha embutits de no sé on, que si l'ha format... Ah, bueno, venen tota aquella colla, suposo, a omplir els buits de molts comerciars... No, t'estàs confonent amb el mercat de pagesa Torri Blanca, em sembla. El mercat de pagesa Torri Blanca és... A mi m'ha preguntat si era una fira de començó de senjors, la Mítica Fira medieval per dir alguna cosa... No, són de comerços de senjors. Com la fira que es va fer de la primavera allà, el Joan Maragall, doncs el mateix, però allà l'emplaçament de Maixlí, perquè la gent d'aquell barri pugui conèixer també, i perquè els comerços d'aquí també es puguin donar conèixer amb la gent del nou barri que està creixent molt. Si el barri aquest està creixent molt, però per desgràcia tenen ofertes més properes al costat de casa seva. Per tant, aquí s'enjust, si no revoluciona alguna manera el comerç, evidentment els comerciants han de posar la seva part, però l'administració també s'ha de recolzar més el comerç local i dels barris de tota la vida, que era l'eix, el barri centre, perquè si no la gent de Maixlí, per vindre a un mercat que hi ha al mercadó al costat per un polígon, no vindran per vol que anem promocionant. No només és el mercadó, és que probablement el mercat de Sant Feliu i el de Sant Joan d'Espièls hi quedin més a prop que el mercat de Sant Just. Per tant, és que jo no entenc per què m'esluir forma part de Sant Just, és una cosa que geogràficament no t'ha cap sentit, però bueno. Bueno, perquè jo suposo que hi ha una part que queda Sant Feliu, l'altra que queda Sant Just, i llavors també s'han de fer coses. Perdona, amiga Garcia, però el que comentaves abans, està molt clar, com a l'últim acte que es va fer Quilonsó de Setembre, que van premiar a 300 persones. Tothom tenia algun familiar, algun amic, que els va premiar. Això és, des del meu punt de vista, humil, i disculpeu-s'hi unes així, però és de caire electoral totalment. I més, Lluís, és un dels barris que la gent no sap per bon sortirà, hi ha 3.000 persones, i no tenen una estadística de cap on eren els vots. Per tant, allà s'abucarà. Tindrem que anar a dormir, Mas Lluís, nosaltres mateixos. Perquè tot es farà mas Lluís. Bueno, esclar, es volen aconseguir vots en el nou barri, que vols que et digui això. Sí que es diran en 4. Sí que es diran en 15 vots, ja anem a esluir. I els de la CUP, els de la CUP no es mouen? S'esforcen tant, s'esforcen tant en fer coses amb esluir, i amb que vagi gent a viure amb esluir, sobretot gent de fora, vingui a viure amb esluir, perquè són vots amb la seva majoria socialistes, gent de 30 i pico 40 anys, amb nens petits, que sí, és un vots socialista. Vots caldre veure'l. Caldre veure'l, és un vots desconegut. No hi ha ningú que dic que soc socialista i vaig a Mas Lluís. Podria ser o podria ser que no. Bueno, no se sap. Ara sí que pots dir. Què va passar a partir de la Champions? Vaig anar a Múnic, Barça... Un estafa, un robo. Un robo, perquè això? Un estafa, perquè el Frankie de Jong és un estafa. Què va, què està passant? I després el robo del Penalti, el Penalti Robert. Va ser una derrota, però sembla que no va ser tan derrota, perquè com que l'última vegada va ser... Això és molt de català, això és molt de català. Sempre celebrem els derrotes, molt bé, estic d'acord. Jo crec que va ser molt trist, perquè va ser un partit que es va jugar molt bé, menys 5 minuts i en 5 minuts va fotre dos gons. Ja està, i aquí ho rematem l'Ernest i ens ho ha deixat clar. Esperem que el següent juguin igual de bé, però que coguanyin. Home, fèiem temps que no competíem, que això és iubable. Venim de perdre 3 partits cadernos a 0, i l'últim cop que vam marcar el Bayern, que era el 8-2. Sí, el 8-2. És que per això veníem... L'any passat va haver-hi 0-3 i 3-0, també un maco. I pot provar-ho, perquè van aixecar el peu de l'excelerador. Sí que és veritat que el que diu el Lluca... Com a mínim, vam gaudir, vam patir, ens vam posar nerviosos, alguns vam tornar a insultar a la pantalla, vam despertar els veïns, els gats es van amagar sota llit, com feia temps que no passava. Els meus gats, quan s'entrenen la Champions, ja s'amaguen. Perquè diuen, hòstia, toquen aquest hymne i aquí els improperis... Hòstia, el Barça perdrà, són una de les Champions. Clar, i és veritat que, hòstia, dona gust, tornar a competir. El que sap greu és que, com diu l'Ernest, es posa, queda aquella tristosa, que dius, jugant també, pràcticament els vam ballar, així ho dic a les mans. Amb tots els respectes, us vam fotre un bany. S'hi van marcar com els equips petits, amb un corne, i el segon gol sí que és un golest. Van estar jugant a la contra, tota la segona part. Correcte. Aquest problema no és tant de qualitat del joc, sinó de mentalitat. No tenim mentalitat encara d'equip gran i de creure que ets capaç de... Crec que sí que tenen mentalitat d'equip gran, però no la tenen amb el Bayern. El seu... D'equip gran és poder jugar contra els grans, sabent que a base de tu a tu... Amb el Madrid, jugaran de tu a tu. Amb el City, jugaran de tu a tu. Amb l'Inter, jugaran de tu a tu. Però quan els hi toca el Bayern, ni l'any que vam guanyar la Champions, que l'aliminatòria va ser semifinals, vam anar amb un equip i vam perdre. Per tant, és una cosa que aquest equip li tenen pànic. S'està recuperant el Barça, creieu? Sí. Sí, només podíem anar millor. Només podíem anar millor, de la merda, ja només s'assurt cap amunt. Jo crec que aquest estiu, a part de molts temes, ha estat l'estiu de les palanques. És una paraula que fotia temps que no es sentia. O d'endautar-te. Exacte. Endautar-te és com això, accionar una palanca o activar una palanca, etcètera. Jo crec que sí, que el Barça podem estar d'acord amb la filosofia, perquè ha sigut una manera de fer totalment allunyada del que pregonava el teu amic, la Porta. El meu amic, sí, jo no vaig anar anar ni a votar. Però sí que és veritat que ha sigut, com tu dius, endautant-se i a cop de telonari, i han tingut la gràcia, crec jo, de fitxar una sèrie de jugadors, alguns metanants. Però què passa? Que el Barça el que necessita és ja aquest any començar ja... Alegries. Sí, jo estic a tornar a tenir-ne un cert prestigi, que l'havíem dilapirat des de l'última Copa d'Europa, des del 2015 tot tenen fracassos, etcètera, etcètera. Per tant, crec que per primera vegada, no sé si és per alemany, pel Jordi Cruyff, perquè han tingut la sort de cara, digueu el que vulgueu, però sí que els fitxatges que han fet, jo crec que s'estan adaptant bastant bé, i que d'alguna manera han pogut sentar, ja d'una vegada, les vaques sagrades, menys els mosquets, que van allà amb l'amic piquet, que a pobra ho diuen, les tristeses no li venen soles, te fa un licito que... Això ja està passat, això ja està passat. Per tant, senyor Gerard Piqué, no passa res, el que sí que li diria el senyor Gerard Piqué, que un tio que guanya la pasta que guanya, no ha de fotre aquesta cara de llus, perquè estic al banquillo, perquè si ha de fotre aquesta cara de tonto, de tristesa, de mala llet, que fotin fora de la convocatòria, que se'n vagin d'orra, dirigiran d'orra, ho fa molt bé, i la copa d'Eivis, fora d'aquí, home, fora ja! L'important és que això, perquè si posa cada enfadat, si posa cada content és que està content d'estar a la banqueta, i això no és una actitud competitiva. Tinc l'actitud que tingui... Però per exemple el Jordi Alba, que està igual de putejat, com a mínim, hòstia, s'abrassa tothom, salut de tothom, felicita els tios que li han fotut al lloc, hosti, que tot piquet sembla que es canyen al condè, i el pobre desgraciat... Potser és cuarent. Potser és cuarent. Ets un nen petit. Potser és cuarent, amb el que li passa al voltant. Muntarem a la sèrie. No el fan junts, no el treuen a l'hora. Perdó, l'ha deixat ella, la novia. Oju la novia, 20 anys. 23, 23. És igual, passi el que li passi, pobre home, també està allà... Està a la revista de l'Ola, eh? Està a la revista de l'Ola, en fi. Marc Marqués torna, no, Andrea? Què tal portem aquest tema? Que sí que ets una fan incondicionat del Marc Marqués. Sí, bueno, demostrarà que... Des que van marxar Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo... A mi no m'agrada, però Valentino Rossi... Tot el que hi ha a la perrilla de MotoGP són replagats. Per tant, Marc Marqués amb una moto de merda, perquè la Onda és una moto de merda, acaben de sortir del Quiroff. Com el teu Bespino. Amb tot en contra farà top 5 sense cap problema i els deixarà tots en ridícul. Jo ho dubto, eh, jo. M'has atent sense? Vull dir que haurà d'haver un pari... No, no, aviam, no farà top 5 a la classificació general. No, home, no, ja no arriba, però vull dir que n'hi ha les curses d'aquest any. No hauria, no hauria, de fet, perquè és jugar-se-la i una recaiguda seria bastant bé. Jo crec que aquest home, com tants pilots de motos, l'han reconstruït, vull dir. Ara és un robocop, eh, vull dir-te, el tio, t'he fer-los prou d'arreu. Però em llenço a la piscina i dic que guanya la carrera aquest cap de setmana. Porta tres setmanes. Porta tres setmanes donant voltes al circuit aquest d'Aragó. Sí, sí, sí, és que sembla que... Com no guanyi, pamadar-lo, no? Guanyarà fàcil. És el seu circuit. Bueno, jo no vull que guanyi. Això és una altra cosa. A més, la gent de Cervera, quan veig la final de les bruixes i tot això. Però, vaja, vull dir que el màrqued és un icona. Sí que és veritat que al final, quan surti dels seus circuits preferits, com el Motorlan o Sansenring, sembla que el tema físic... No comença a estar més a prop dels 30 anys que dels 25. I l'han operat per tot arreu, vull dir. Si el físic l'aguanta, té un talent innat, que vull dir que és el que vull dir. Ara hi ha una falta d'estrella. Evidentment, tots els que porten moto GPS ho enganxaven. Però no hi ha un tio que ho domini i m'ha de fer arròs més la moto. Jo crec que no. No sé si el revés s'ha aconseguit, cosa que no s'ha aconseguit amb la Fórmula 1, que és equiparada amb les motos fins al punt que ha fet que l'ha competit. Jo crec que l'ha competit, això ha guanyat molt, perquè les dues primeres carreres tinguessis persones diferents que hagin guanyat curses. Això diu de la... Això no és per equiparació de les motos, això és perquè els que corren no saben córrer. Com que no, és a dir, al revés potser tots saben córrer. Fàbio Cuartararo, estigui dominant moto GPS. Fàbio Cuartararo, un dels meus preferits. Sense haver guanyat una carrera en tota la seva vida, és perquè no té ningú que li faci que li sigui rival. L'únic rival de Fàbio Cuartararo és Marmar, què? Home, però això passa molt. Això, per exemple, jo crec que s'ha eliminat. Quan els anys de Lorenzo guanyava perquè... L'únic que li feia una mica d'ombre era Pedro, el Valentino Rossi, quan va guanyar perquè no tenia ningú, però va guanyar 4 carreres per acabar-te al final. Ja sabíem què guanyaria. Crec que la moto GPS ha guanyat molt en emoció perquè és això. Tu no pots començar una cursa, però veient ja qui serà el guanyador... Home, però això ha sigut sempre... És igual, no calia ni equiparar les motos. Formula U és la cosa més avorrida que existeix en aquest món. No hi ha d'alentaments, no es choca ningú... No et choca ningú, aquí. No et choca ningú, quina pena. Si no hi havíem patacades, no ho sé. Si no es maten i crits, tu aquí, això no val la pena. No m'has matat matins, però és que és molt avorrida. Més fa 300 voltes. I qui deixa la pista és Roger Federer. Un mite també. Jo no sé fins a això del tema de les edats. Suposo que cada esport té les seves edats, no? Però Roger Federer està ja passat de moda. Parlem de Serena Williams. Serena Williams, perquè també ha deixat. Però ja fa un Roger Federer ho ha deixat aquesta setmana. Sí, sí, perdoneu, Roger Federer és Déu nostre senyor. No en el món del tenis, en el món de l'esport. Un tio que sense un físic allò per l'esport amb el seu talent ha tingut una carrera brutal. Home, la Williams està bé. Només han superat gent que s'han matjat físicament i lògicament que també tenen talent. I sí que és veritat que fa un parell d'anys que pràcticament no juga i ho ha fet oficial aquesta setmana. Però sí que és veritat que és un tio que jo crec que se li ha de rendir humanatge i com es farà, vull dir. Estic segur que a l'ATP ja farà alguna història per posar-lo en lloc que es mereix. Està claríssim. Voleu canviar del tema per què un esport... Voleu parlar de la reina. Voleu parlar de la reina. Volem parlar del crim de la Guàrdia Urbana que Netflix farà a la sèrie. Això és una novetat, Andreia. És una novetat de fa... Jo això no m'entrarà. La Ursula Corberó farà de Teniente Perales. Bé! Sí, sí. Tinc imaginació, però no tanta. Jo crec que no li arriba pel xó a la sola de la sabata. La Ursula Corberó a la Teniente Perales... La visiterà a Presó per agafar impressió. Evidentment. I pels modelets que portava. Silenci. A la foto de la promoció que ha penjat Netflix és molt bo perquè surt la Ursula Corberó amb les mans així creuades i a cada mà porta un anell de matrimoni. Perquè no sé si recordeu tot el cas que estava conglomès amb dos homes a la vegada. Un és el que t'enteres. En el cotxe. Em sembla molt adequat, aquest documental, perquè la veritat amb Crims, aquest cas va durar 4 capítols. 4 capítols. Home! Sí, passats. No és que feien. A casa de la Rosa Peral des de la visió de l'altre. És el mateix, però amb matisos. És de la visió de la Teneu de Sant Joan. Es van fer molts capítols. Bravo per Netflix, que ho facin bé i que la Ursula... I bravo per Carles Porta, perquè aquest home es fot a tot arreu. Perquè, gràcies a ell, s'estan activant casos judicials que estaven abandonats com a de l'Alena Jovany i d'altres, espia a tu. Aquest ho està fotent de polsia. El novembre ja no va tampurada. L'Alena Jovany, just llegir ara, s'ha desmuntat la quartada. Del que estava investigant. Però tots sabem que el que l'ha de matar és el que no es pot investigar. El que està col·locat a diferents llocs. Això no ho sabia. Volem noms i copes. Jo passava que era el Jiménez, que no l'havien desmuntat la quartada. No, hi ha dos sospitosos. Però això sembla Crims, a més de la tertulial. N'hi ha un que a l'episodi de Crims, de l'Alena Jovany, apareix i surt. La Unió Excursionista, no? Sí, és un de la Unió Excursionista. Si no m'equivoco, és advocat, fill d'advocat, i avui està col·locat... És un protegit perquè està col·locat a no ser bon de la generalitat i no se'l pot investigar. Per ximotius no se l'ha investigat mai. És de l'establiment, de l'establiment. El que flipo d'aquest cas és com avançar la tecnologia, que ara diuen que d'un i sota poc es va treure de la seva vagina en el moment que es va fer l'autòpsia... De l'Alena Jovany, per exemple. Doncs se li reconeixerà l'ADN i es mirarà si va a tindre sexe amb les hores prèvies. Si va a tindre sexe, agafaran aquest algiment, no sé qui més havia de l'Unió Excursionista, que era molt promiscurs, tota aquella colla, començaran a mirar d'enes de tothom, i llavors tindran més proves. Però sí que és veritat que era un cas que caducava, com tots els casos, si no hi havia proves... Hi ha països on no caducen els casos... No sembla que aquí és així, no? I gràcies a la mica català investigador, Carles Iker Jiménez porta, aquest tio, a més a més, que ells han començat a temporada per televisió, però el tio no està parant. En ràdio hi va, però... I la gent s'està tirant, però... I capítols potents, eh? Sí, no, no, impressionant, impressionant. Home, en l'últim capítol de la tele, ja de Portbou, em va ser molt maco el retrobament, aquell que van fer amb el cas... A Itàlia, els casos no prescriuen mai, i sí que l'estan investigant, i el que han dit que investigaran durant 6 mesos, i si troben algun indici durant 6 mesos seguiran investigant. Molt bé. Jo crec que ha de ser fàcil trobar qui se la van portar cap aquí. Escolta'm. I cadascú està en un país diferent d'Europa... Sí que és complicat, perquè, clarament... A veure, qui volia parlar de la reina? Jo. La monàrquica. Vinga, va, monàrquica. Explica'ns, no, no. Jo vull que l'endem ens expliqui a TV3 com va ser la notícia de sa mort... Toni Cruanyes, què va dir el Toni Cruanyes? Jo vaig arribar a les 4 a la tarda. Perquè jo crec que això ja se sabia molt abans. A les 4 a la tarda? Fa un mes, no, però... La notícia està feta, no? Deixa-la parlar, Joan. A TV3 vaig arribar... A les 4 a la tarda del dia clau, del dia D. Sí, del dia clau, del dia D. I allà sí que hi havia la romorologia de... pot ser que estigui morta i que estigui n'esperant. Fa molt càrrega, no? Pots ser que si no està morta morirà, si no és avui demà. Però sí que hi havia molt nerviosisme, perquè a Internacional es van donar conta que tenien... L'última biografia i les últimes coses que havien fet... De l'any de... Les persones que són grans i que tenen risc de morir-ho van actualitzant... O sigui, el Jordi Pujol ja els biògrafs ja s'han posat. Quan parlem del Jordi Pujol. Però el que va passar és que l'últim havia sigut... del jubileu, de quan havia fet el jubileu, i eren els últims materials que es tenien. I en el moment que va sortir a les 3 i mitja la notícia de que estava malalta i que estaven preocupats i tot això, no ens a Internacional es van posar nerviosos, perquè ara ho hem d'actualitzar tot. Perquè una pregunta, sí. Teniu com biografies de tota la gent famosa, van actualitzar la seva biografia per si passa qualsevol cosa, tenir la informació al dia. Si hi ha una mort d'aquestes d'última hora, i sobretot persones d'aquestes que són grans i que dius que... Els papes, no? Els reis... El papa està fet a la biografia també, no perquè hagi de morir, però potser perquè ha d'abdicar, no es diu abdicar. Que s'ha de jubilar. I sí que en aquell moment es van posar a actualitzar la biografia. I cap a... i aleshores va començar a sortir informació de tota l'operació London Bridge. I una cosa que sortia és que si està mort es donarà conèixer en el Telenotícies de la BBC, que és allà a la 6,5 de Londres, per tant, la 7,5 d'aquí. I efectivament, en la 7,5... Tots de negre. Jo no entenc per què no es veu posar de negre a TV3. Perquè és la nostra, és la nostra. No és de la Reina Unida. Home, no, que la Colla, la corresponsal de Londres, va sortir de negre en el Telenotícies. Em sembla... em sembla... propi de fa 200 anys, això. És que la monarquia és d'un sistema fau. No, però haver demostrat dos nosaltres per l'amor de la reina, del Regne Unit, em sembla, que... I ara una curiositat, sabeu que la Catifa, per on passarà el fèretre de la reina, és d'una empresa catalana de Catifa? És una curiositat per introduir. Mira, que algú se'n benefici i no està més. Bueno, sí. A mi em sembla espectacular les cuas que es fan per... 30 hores, 30 hores. Em sembla... I hi ha gent, o sigui, després tota aquesta gent, veuran nenes de 15 anys fent cua per veure el cantant X. I arribaran. I arribaran. I veus persones de 40, 50 i 60 anys que diuen, porto aquí bosses d'aquestes de calor, porto mantes. Estic passant la nit per veure't. I poter mi. Al final passes les imatges de caminant 10 segons pel costat de la caixa i no... Si anés al cadàver allà, que se'l poguessis tocar o alguna cosa... Et poguessis apropar, t'estic... Que bo! Que bo! És la reina del poble i vols que les cuis són importants. Us imagineu vosaltres quan li toqui la hora, Joan Carles? O sigui, quan mori... Com serà? Seré interessant. Seré interessant. Jo sé que fred té en cua, no passa res. Jo crec que serà un funeral molt tancat, molt privat, i el fotran al lloc on estan tots els reis i ho faran amb poc soroll. Vols dir que no voldran fer una mica de mostrar... El que ha fet és carregar-se Joan Carles per salvar la monarquia. I a vos. Bueno, posem Felip, el dia que mori Felip... El dia que mori Felip, no. I ara em fotran un rastàs. Bon, espera't, deixen-hi rasoraguts, Carles. És clar, netes, que em fotran la bandera republicana al lloc de la... El 12 d'octubre... No, crec que... Ah, sí, els avions que se troben com fum de colors... El 12 d'octubre, eh? El vermell i no era vermell, era murat. Què dius? O sigui que havia un pilota, allò, vull dir... El 12 d'octubre ja no va tornar-la. Cada any em fa una diferent. Aquesta va en trupa de jaia. Quan tornava pel Mediterrani, poc, poc, poc, poc... El tio es va tirar amb paraquígudes i se l'ha de fotre contra una farola. Ah, sí, contra una farola, és veritat. És veritat, sí. I tu volies parlar del pujol, mira, et dono 3 minuts. Jo vaig de parlar del pujol, o del iptus, que va patir. Per sort s'ha recuperat, i sí que és veritat que quan la gent... Catalunya, eh? Catalunya. Es va enterar d'aquest problema de salut que tenia, però sí que és veritat que em sorprèn que es mobilitza a cinta, perquè fa molts anys que ha deixat de ser president, amb el qual encara se'l considera... Se'l considera president, que és el que va posar Catalunya al món. No com tots esquiaran ara. Però bueno, és igual, això és una cosa meva personal. Però sí que és veritat que deixant el cas que el pujol s'ha recuperat, evidentment s'ha recuperat, no sabem com quedarà, perquè diuen que el tema de la parla i tot això... Clar, el que ha passat pel caràcter, l'edat, etcètera, doncs no sabem el que durarà, però hi ha les condicions físiques... Que es mori, ja, perquè ara manteniran on sortiran, encara més clar. Llavors sí que farem una setmana de dol, aquí, no pel rei Joan Carles o pel pujol, si una setmana de dol el farem. Però sí que és veritat que jo m'agradaria parlar del succesor de l'Elisabet Segona. Ostres... Aquest sí que és un crac. I aquest fa de córrer rius de tinta, hores de micro, perquè, hòstia, ens posen valor. A la gent que anem amb americana, amb un botó que se'ns cau, amb aquell fil que penja, que boquem la tinta per sobre de taula, quan anem a signar. És el rei de tots els anglèsos, i està demostrant que és un home a muntar. Però escolta-me una cosa. Els dits, els dits, els dits que no hi surt a l'anell, que els té com botifarrons, i que aparta els plebèius. Però tu creus que havia d'anar davant de no sé quantes persones havia de firmar una cosa? I la seva parella, que sembla... I avui, a quins dies? No, és que aquest tio ha estat al congelador durant molts anys. Home, és que ell sempre li quedarà el títol de l'Areu. Ell serà l'Areu. Jo crec que aquest tio... No sé del rei serà l'Areu, ja està. I li ha de fer una anyeta amb la seva parella, que sembla la treta del Museu del Terror, la de Cornwalles o... Camila, camila, camila. I cap d'aquí, amb aquesta parelleta, que els han fet per ser monarques. És de la Kate Middleton, si és que està dissenyada, amb aquesta cara de nina de cera, amb aquests pantirats i el Harry. Doncs que fots-hi... És veritat que el Harry és... El Harry és d'Amèrica. Va ser la primera ordre del seu pare. Vés-te'n amb la Mega, em vols treballar al McDonald's. Mare meva. Ens queda només 5 minuts, si no tenim res més a afegir, que us sembla si deixem aquí la tertúlia. I res, que passem molt bon cap de setmana, agafeu aquests dies de festa d'enforça, i res, Andrea, a veure si algun dia et podem afegir la tertúlia via telefònica, tu neixes aquí amb el telèfon i vas ficant calent... Parlem d'Italià. Ja farem la tradució, si és molt tan enlloc. Sí, sí, clar. Sobretot... La faràs tu, la tradució, la faràs tu. Res més, que vagi bé, d'acord? El divendres que és festa, eh? Sant Justencs, Sant Justencs... No més de Sant Justencs. Les escoles han marcat el calendari del poble. Sí. El comerç està emprenyat, perquè volia fer la festa al dilluns. Com a Barcelona. Com als plugges, però no. Ens hem plegat a les ampes. A les ampes que han volgut el divendres, i la gent que treballa el dissabte què farà? D'entrada al mercat, ja serà revelat i obre el divendres. Això no té sentit, perquè les escoles d'esplugues i de tot això també fan festa al dilluns. Les escoles de Sant Justencs són les que van a contracorrent del món. I què té festa divendres, però el pare té festa dilluns? I tampoc... Jo crec que aquestes festes locals estiguin com a mínim els pobles que estaran a prop. Unificat. Sí, per facilitar les coses, també. Perquè si és veritat que Barcelona tenen el dilluns, el dia 26, i les plugges és el dimarts, però és la festa major. No, però és dimarts. És aquest dimarts, en Joan. I el dimarts, sí. Però estem parlant de l'altre. És festa per festa de Mateu. Desplugges a Mateu. Si ha posat el Dragon Canacall, que fa un binari que el posen... La jaula, aquella. Fa una mica de por, però va, però va. Això es tracta. Fa 30 anys que està allà. Va, que hi ha de sonar la sintonia per marxar. Que vagi bé, d'acord? Adéu. Bon cap de setmana, Luciana. Doncs res, nosaltres tornem dilluns amb més cosetes, més seccions i més actualitat a la Rambla de 5.7. Recordeu-vos i, a més, podeu recuperar tots els podcasts, també. Arroba la Rambla, no ho vull tu tant a Twitter com a Instagram. Que passeu molts bons dies i això, dilluns. Ah, va, adéu.