#227 - La Rambla del 21/9/2022

Ja no tens excusa per sintonitzar Raju d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazine La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, ciques d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter. Arroba la Rambla 982 i recupera els podcasts que més t'agradin. Per Rajudesvern.com. Bona tarda, Sant Just. Passant ara mateix 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dimecres 21 de setembre, benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magazine de tardes a ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la misura municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins a les 6 farem secció de Vins amb l'Estrit Goldstein del celler de Can Mata i, a més a més, també parlarem de les activitats de la Taneu, activitats culturals de la Mat de l'Albert Macià, amb qui avui contactarem de forma telefònica. Després, a segona hora de La Rambla, i a partir de les 6 i 10, després escoltar els vulletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, atenció perquè inaugurem col·laboració, inaugurem secció, un nou espai. Aquí a La Rambla serà un espai en el que parlarem periódicament sobre els beneficis de yoga. Qui vindran, doncs, les professionals? Les professors de l'Acadèmia de Yoga, l'ESA Yoga d'aquí de Sant Just. Avui és el seu primer programa, s'estrenen. Molt bé. I després, tot seguit i per acabar el dia i el programa d'avui, farem curiositats científiques. Avui hem portat el llibre 100 mites de la ciència, un llibre de l'editorial Cossetania i escrit per el divulgador científic Daniel Closa i Eutet. I agafarem algun dels mites que anien molts i mai diríeu tota la varietat que ania. Agafarem uns quants i farem una ullada. Bé, doncs tot això serà de seguida. Ara us deixo amb una mica de música de fons mentre truquem a l'albert i comencem. Va. Estudiu l'FP d'Oxiliar d'Infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudiu i treballo a l'hora. El seu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.aimab.cat. F, però, amb l'FP aviat podrà embolar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i la IMB. ... Escolta, en un tema de Txiren... ... ... ... ... Aquest és el tema que es diu Txiren del seu álbum del 2021. I qual? Anàvem a trucar a l'Albert Macià, ho farem després més tard. Primer tindrem l'Àstrid aquí als micros, que ja la tinc preparadíssima. Hola, Àstrid, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Escolta, en parlem després amb l'Albert. I comencem amb el tema dels vins. Com va anar, per cert? La setmana passada. Va anar molt bé, vam fer el primer test de temporada post-pandèmic. Sí. I què? Primeres sensacions? La primera sensació és que la gent va mancada de... encara, eh? Tot i que aquest estiu tothom ja s'ha relaxat prou. I ha anat a... que es veu nevolgut, s'ha sopat, s'ha dinat, s'ha barrejat. S'ha fet de tot, sí, sí. Però encara n'hi ha coses com l'adaltàs, que és allò que... Els hi costa, els hi costa? No, que costa no, però notes que hi ha encara... Que torren com un nerviosisme, és allò... Ai, que provaré una cosa. Sí, que feia dents que no feia. I fins i tot nosaltres, és allò que si mirem una mica tan rera, dius, mira, que n'hem arribat a fer amb aquells anys. Cares conegudes? Sí, cares conegudes, properes... Vau haver de tancar llistes... Vam fer... perquè les altres i les baixes sempre són. Les hem volgut deixar una mica que sigui flexible. No és allò que dius, vinga, el pagament que sigui per avançar, ja estan a la plaça... Pagament al moment. Al moment, tota la miqueta, així... Flexible. Sí, deixem-ho així. En marxa, deixem marxa. Erem 9 persones, vam vindre. Home, però no ho penses. Sí, dins del celler. Sí, perquè més... Una desena implica que jo ja faci com una moviment satèl·lit, de la taula i de la gent. Per tant, jo em quedo sense el meu petit espai, però cap problema, perquè en si t'has d'anar movent. Perquè, si no, ser una tensa al costat que t'escolten molt bé, però al final, a partir del segon vi, ser un nen i aquell punt de relax. I 9 persones també és el que implica l'ampolla. És allò que dius, a vegades només que posis el 10 a l'11, implica una segona. O sigui, a termes allò de logística, és correcte. És la gent que també et cap a la taula i també va entre gent a comprar, mentres. Mentre estan també? Sí, amb molta naturalitat, que ho ve em troba fantàstic. Molts vegades la gent es talla. Clar, m'ho he dit. Perquè hi ha un projecte de persones atregudes, antaulades, vaja... A dos quarts de set és una hora que la gent pot entrar a la botiga perfectament a començar. Perfectament, no hi ha problema. El problema són de fer les dues coses a l'hora, és el que jo pensava. Si hi està un explicant i l'altre també està explicant i tenim conversa de dos a dos, o entre quatre o entre sis, per allò que no teníem perquè solapa res. Però al final estem parlant de vits. Clar, sí, sí, sí. És el mateix. I van anar molt bé, van sorprendre, eren molt diferents, eren quatre varietats diferents. Sí, ho vaig dir, sí, sí. Vam tastar un xarello del 2019 d'acabes Nadal. Sí. I el vam fer una miqueta tot seguit. Vam tastar un xarello a mig fermentat, d'aquest any 22, de les mateixes caves. Després teníem una garnatge blanca de la Terra Alta, aquí ja anotàvem com aquella sidesa del xarello, ja no hi era, hi havia més. Es notava el contrast. Es notava el contrast, més maduresa, és allò que dius totíssima jove. Clar, és allò que dius sempre, parlem molt de que el territori queda impregnat en el vi. És un reflex, doncs, volíem això. I després també vam tastar un vi elaborat amb la varietat Godelló, que hi ha molta gent que ens la demana. Ah, mira. On el raïm està plantat a la vall del riu Sil, i és una zona orogràficament molt interessant, els vam estar ensenyant imatges, i clar, ja té un perfil d'una sidesa amb una punta brutal, i són grans pendents per sobre del riu. I l'altre, un verdejo, dels que nosaltres creiem que és el que reflexa, potser més clar el que és. Perquè els últims anys s'han posat molt de moda, i han trobat molts verdejos, perquè els diríem aquí, els verdejos. Igual que a vegades hi ha gent que no sap que és una varietat de reia, i s'han utilitzat molts llevats en laboratori, fent molta incisió, provocant una sèrie d'aromes com molt truquals, molt... Induïts, seria la paraula, que fa que la gent caigui, s'enamori. Després també, amb el temps, els hi protegeix un cert esgotament. Que acabes cansant. Tot del que abuses, clar, perquè per anar són molt llaminers, et criden molt, però després els tastes, i potser et falta una miqueta de la xispa. I com en tots els mercats, n'hi ha de tot. Però va estar bé, perquè va ser així un passeig. I el perfil de la gent que venia era gent jove, gent que potser l'havíeu vist ja per la botiga, gent més aviat gran... Sí, tots, tots, tots. Tots els coneixeu? Sí, i que si ho ve et diria els més proper... A veure, tampoc ara és qüestió de dir aquí, perquè si dic nom, dic un nom... Però vull dir... Que es coneixen tots, però mira, la Teresa de la Granja. Per exemple, que és la persona pública, que a més puc dir com a primera que és. O sigui, perquè és allò que fins i tot... Gent propera. Gent propera, sí. I que ens coneixem, però a part és això, no? Per exemple, ara... T'he dit la Teresa, perquè és una persona pública, però a part... És una persona pública. Són persones públics. Exacte, perquè aquí no coneix la Teresa de la Granja. Perquè para la Teresa de la Granja, no? O sigui, dins del... del seu ofici, és allò que dius, no, tu sempre parlem de vi... Ens enllaçem amb el menjar. I ella, per la cuinera, és allò que dius, també necessita aquest enllaç. Cap al vi, no? Llavors, clar, és allò que dius, ja, és... Era perfecte, és allò que dius. Perquè, clar, sempre avaluem el vi, l'acides, els sucres, si és amar, si és llarg... Si el guardem, i clar, el plat, sempre surt. No ho veus aquí, no? Amb quan us hi va vostà, amb cada vi més o menys? Doncs no sé, perquè primer em vaig allargar segurament una miqueta més del que tocava, per explicar una miqueta més de vocabulari. Amb el primer vi, si em vaig xerrar molt, i amb l'últim, realment... El verdejo ja va passar d'allà, no? Que dius, oi? Crec que vam arribar a dir on estava situat Valladolid. Què dius? Però, clar, intenta's situar... Quan parlo de vinci, parlo de geografia. De geografia, home, és que el vi entra molt. Geografia, territori... Pots situar, no? Si has viatjat una mica o... O sigui, més no, haver agafat un llibre i haver vist on és, et situes una mica, et pots imaginar el clima, l'euroografia... I és això. Primer t'escolten una miqueta més, després no tant... I al final hi ha maco. Sí, dirien que gent molt jove, no? Més aviat... estaria amb aquella línia de persones que a quarts de set poden, i que moltes vegades, pel que sigui, a les vuit del vespre, els hi pot ser un problema. Clar. Si cada dia jo us diríem que hi ha fins a gairebé novembre, jo ho tinc quasi tot programat. Molt bé, no? I sí que hi ha alguns que tenen encara nanos petits, uns altres que no... Però tot és allò que dius de moment. La majoria són... Demanem correu electrònic perquè ens quedi. Constància, més o menys. Constància a la vista, perquè a vegades una contesta pel WhatsApp. Apuntem... Com... Enviar-nos un correu més fàcil. És molt més fàcil. Aquest dijous l'havíem deixat lliure demà, però us repetirem un altre cop el tast de vins blancs, per gent que no li anava bé la setmana passada, i aquesta ho podrà vindre. O sigui, el tornarem a repetir amb els mateixos vins, tot igual. I la setmana que ve ja començarem amb el de vins negres, el farem 3 setmanes. El repetireu 3 setmanes. I així ens van quedar en grups, no poden anar entre les 8 persones, i podria ser que un dia se n'anés cap a 12, que llavors si se'n va cap a 12 o així, és fàcil que llavors l'obrim fins a 16. O sigui, és el que en deia, aquell punt de flexibilitat, que ara no em va bé, m'ha sortit una reunió, una persona i dius, mira, doncs aquí tens el teu espai. I un cop s'acabi aquesta tongada de vins negres, i han començat a preparar pel 20, 20, 20 d'octubre, una sobre... Però és que estàs de tardor, més o menys. Clar, com cau, com cau. Queda clar que són els dijous i ningú es li agrada. Fins i tot per nosaltres, i no solapa, avui. Avui no es toca. Els dimecres es toca vindre aquí. Doncs aquell farem un test de vins de mínima intervenció, parlarem de biodinàmica, de solfits, de què és un vint natural, i també estàvem tocant tants tipus de vins i tantes zones, que al final, aquest matí l'hem acabat de simplificar i testarem, bàsicament, vins del cell hem escandit, que estan aquí a les guanyoles, al costat de Vinyonet del Penedès, en la zona que tothom, més o menys, pot visualitzar, i sí que testarem vins al·laborats de diferents varietats de raïm, de diferents zones... Aquest cell que has dit, per això no em sóc, eh, d'haver-lo... M'has escandit, sí, t'he portat el roig boig. Perquè ell, el Ramon, també fa vins amb... Ara no sortirà el nom i quedaré fatal, amb el ton, i el cell hem escandit, també fan coses conjuntament amb el cell de la salada, però ja t'he parlat del roig boig i del tincet, vins amb unes apiquetes... Així, molt que xondes, no? Doncs intentarem que vingui el Ramon, que ens ho expliqui de primera mà. Ell, justament, va ser dels que aquest estiu en plena varema, se li va acabar la varema en una tarda. I, per tant, hem pensat, hem pensat, simplifiquem-ho amb una zona concreta, tot i que ell pugui parlar de finques distribuïdes en espais diferents o en diferents alçades i segons varietat de raïm, testarem vins, a part d'això de vins naturals, sense sulfurós ecològic o biodinàmic, intentarem sortir d'aquest lliure de noms, testarem varietats de raïm que no són les més conegudes ni les més comunes, com el mandó, mònica, i d'altres que ves a saber què ens pot explicar. Uau! Estrita, aquest cap de setmana, no sé si va ser cap de setmana, o dilluns o dilluns? Dilluns! Tu et vaig passar la imatge. Sí, em vaig passar la foto. Estaves a la conca... A la conca de Barbaral, el poble de Pira, Carles Andreu, feia, ho va fer el diumenge pel públic en general, i el dilluns per vosaltres. I el dilluns, bàsicament, pel món professional, tant si era gent de restaurant, somaliers, botigues, distribució i així. Seria has dit Carles Andreu. Sí, vinga, busca. Sí, ara buscaré, vinga, va, seria Carles Andreu de la conca de Barbaral, del poble de Pira, un celler relativament petit, familiar, on totes les etiquetes al darrere, la contra etiqueta, fos el número d'ampolles que fan, i realment no tenen una gran producció. I vam testar el... El que nosaltres vam fer, aquest petit incís de testar aquest vi mig fermentant de cabes Nadal, però incito, vam anar al celler, vam olorar el celler, feia olor de gas carbonic, o sigui, aquell most que s'està convertint en vi i que notes el gas en l'ambient, per això els cellers tenen ara les portes ben obertes, perquè si no el quedaries ben... Està al dornit, eh, del tot. I vam testar un most... Sí. Un most, o sigui, no contenia res d'alcohol, un most de la varietat parellada, un color així ben groc, ben xulo. Després vam poder testar el que seria una mica la idea d'aquest tas, no? El que, per exemple, en moltes gones d'Alemània, se li diuen el Edderweiser, que és aquest vi que ja conté una miqueta d'alcohol. Aquell punt de dir, no és vi del tot, està en aquell procés de vinici, vam testar un trepat, una varietat de raïm negre, que estava a 5 graus d'alcohol. Que poquet. Era molt poquet. I era allò que dius, era... Tenia un puntet de carbonic, no era un carbonic, allò molt evident. Tenia aquell poquet. Era encara bastant sec. Era aquella sensació de... molt encara d'agafar el raïm, no? Molt interessant, perquè tenia així un color rosat, però a l'hora tèrbol, no? Estaven al seu moment... Començant, i després vam testar el que se li diuen un vi en Rama. Oh, en Rama. Sí, perquè no sé si tindria traducció literal en català, perquè això se li diuen molt a la zona d'Andalusia, els finals i manzanilles, els diuen Rama, quan encara conserven aquell punt que no estan clarificats. I en coses que no tenen traducció, ho intenten buscar, però... I si ho tradueixes, correctament, si no identifiquen, és allò que dius, no. I ho veiem especialment així. I és un macabeu, ja de 10 graus, que amb aquest macabeu el que es farà serà cava. És allò que dius. Aquest ja seria aquell macabeu, que hi ha 10 graus, i ja seria l'ideal, per fer-li aquesta segona fermentació i guanyar un grau més. I el que no està és net, és com un suc brut, ja l'he imaginat que... Com tèrbol. Molt tèrbol, molt tèrbol, molt, molt tèrbol. Perquè no està clarificat, és allò que dius. Encara està malament. Amb cosetes, en partícules, no? Vins quan s'acaben de fer, queden... No queden nets. Queden més nets, aplicant-li diverses... Tècniques? Una tècnica la més natural seria per decantació natural, que totes aquestes partícules precipitin cap a baix. Això ho hem vist moltes vegades, que compres ara, no et sabria dir. Mira, una horxata. Tu tens la horxata, te la serveixen, en un got a ella la tens, a més veus les partícules, en moviment. Quan tu deixes la horxata, una, dos i tres hores, posem-li més. En un got allà partat et queda molt més fluid, la part superior, i a sota et queden un o dos dits, completament tèrbols. A vegades amb les vegades, amb les vegudes vegetals... També passa. També passa que sempre hi ha inclusió et posen en el... de dir, remén abans de servir, perquè... Si tu deixes allà, a la part de dalt queda com més aigua, i a la part de baix queda tot més tèrbol. Doncs això és una forma natural que precipitin. Per decantació natural, precipita, i allò tu, si vols, ho pots separar. Doncs aquesta seria una, l'altra si apliquem fred, fa que aquestes partícules precipitin molt més ràpid. Vale. Les podríem filtrar. Hi ha diverses fórmules de deixar el vi com més... Més net, més... I això que venia era... Venia del vi, estàvem parlant... Venia de... que per enjumar molt cellers a Alemanya, durant aquests pocs dies, perquè estem parlant d'una franja de pocs dies, el celler es obra en portes, i la gent balla i fa com un esmorzar. Un esmorzar, un esmorzar... Va ser una miqueta de forquilla. Una miqueta, fins i tot de tàver, perquè me'n vaig endur i tot. Home, perquè s'obrin coses d'un esmorzar, que s'obrin d'un direu, entenc, però no és un esmorzar. Perquè tu organitzes coses i no es presenta a tothom. Ah, amiga, llavors sobra per tot arreu. Sí, i tu sempre intentes fer més. Aquesta és l'altra. La manera seria que té derweizer, aquest esmorzar de varema. És una mala traducció, però no té traducció. I és compartir, la gent no ens apropa els cellers i tasta aquest vi a mig fermentar, perquè és això, és fresc, és ácid, poc alcohòlic. Com una cidra. És la foto altra que també... És la foto altra que es veu a aquesta puntèrbol. La idea seria una sensació com de cidra. Em vas passar com una foto on es veien com tres... Són tres, tres... Parols de vidre. Que descuna amb uns colors ben diferents. Un és groc, un és un groc molt, molt, molt intens. Perquè és això, és un most. És l'aparellada, encara no ha començat a fermentar. I potser aquí pot haver-hi una diferència d'uns dies i potser d'algunes setmanes, entre el vi i en Rama, que ja és com blanquinos, i l'altre que és encara és que sempre... És com si fos la pell del raïm. Negre, no, però és... Groc, groc, groc, molt groc. I el del mig és aquest color així com maduixa, no? Sí. Perquè tampoc és vermell, a la copa era com un rosat intens. I clar, és... Tampoc és aquest color espert, perquè és això, ara està tèrvol. Després, quan anem a comprar l'ampolla, veurem què té aquest to, d'un rosat més aviat assalmonat. Aquests tipus d'esdeveniments que es preparen des del cellers, ha estat perquè ho fan per donar conèixer a seu producte? Sí. O sigui, si has voltat molt i tu tens aquella inquietud d'anar viny a agafar el... Sí. No he vist que està de raïm, però el mateix testar-lo el juny, que el juliol, que el setembre o que l'octubre. És molt maco, fins i tot anar si pot, si tens una oportunitat, fer les mateixes finques i fins i tot cada any, no? Perquè et donen coneixement del que trobaràs i de veure que la finca que tinc a Madrid, que és de xviticultor, i que és la mateixa varietat de raïm, que el de la finca que mira cap a l'esquerra i que és d'un altre viticultor, ni els collen a la mateixa època, ni són iguals. I us veurà ni moltes persones en aquesta trobada que vau fer així? Podíem ser una seixantena bona. Home, com per tenir-ho tot controlat, eh? Sí, perquè era un pati, el pati del celler, ja tenien unes taules i unes banquetes, ja tot preparat. Ja ens vam fer un... Aquest esmorzar estava inspirat amb el que fa a Alemanya, perquè bàsicament era un parell de coques a base de ceba, allò ben confitada, una tenia botifarra, inspirada més amb el que seria una coca de recapte, i l'altra tenia l'arangada. O sigui, sí que té la part d'inspiració, com a tipologia, el que es fan els cellers a la manja, però adaptat a la zona. I després teníem la coca dolça, també. Molt, una mica de tot, eh? Sí, vam arribar ben... allò servits. Sí, però va ser bonic, perquè parles amb gent que també fa temps que no veus. Ja, va ser de retrobades. Em vaig endur el nebot, perquè és això, la gent jove, moltes vegades. Què és això? Crec que et conde de rebuts, de dir que esteu fent. I el teu nebot també estudia per a temes... Va anar cap al marketing vinícola? Bueno, és la neboda, la que... La que està baramant a la terra alta. Molt bé, família que es dedica també. Sí, és allò que... molt bé. Mira, heu vist la pagina de Carles Andreu i llegir una mica la seva història, perquè és interessant, dius. Des del segle XVIII, la nostra família, la de Carles Andreu, s'ha dedicat al cultiu de la vinya. Mantenim el nostre vestiu familiar al document de compra del mas del Saldoni de Forès, de l'any 1780. O sigui, ja fa 10 minuts. En l'actualitat, la família és propietària d'unes 80 hectàrees de vinya a la conca de Barbarà. On, principalment, s'hi conreen les variedats tradicionals de la comarca, que m'acabeu parellada i trepat. Exacte. Diu les nostres vinyes es troben repartides entre els municipis de Pira, Forès, Serral, Solivella, Barbarà de la Conca i Montblanc. Diu, a l'any 91, Carles Andreu, continuant la tradició familiar, va posar marxa a la cava que porta el seu nom. O sigui, que en realitat estan... Tenen el mas i les terres, les fa moltíssims anys, però potser, com a Sallet, com a tal de Carles Andreu, estan posats des del 91. Sí, perquè a més a Conca de Barbarà també és d'aquelles zones on ha ticut el que s'anomenen aquestes catedrals del vin, aquestes grans cooperatives. Sobretot la de Barbarà de la Conca, sembla que Serral també n'hi ha una, però Barbarà de la Conca seria la més coneguda, i jo, que va ser de les més grans, on cada pagès anava al seu raïm. Molts no elaboraven, al·laboraven a nivell casual, potser el teu, no? Però clar, és allò que dius, eren... Estrid, et sembla si truquem a l'Albert? Vinga, truquem-lo, que està a zona vinícola l'Albert. Sí, sí, sí. Li he posat 10 hores i... A veure si els ha fet... Una cançó dels catarres de fons i a veure si ens agafa el telèfon, va. Trenquem el gel i fem un mar, com dos exagerats, com dos somiadors nats. La glòria és pels agosarats i tu i jo ja hem perdut el cap. Mentre en les ganes d'anar va contra corrent, sé que tu em fas més valent, és evident. Vostè pot volar lluny més amunt i més lleuger que el fum. Tu tens diamants als uns, al mapa dels meus estrats. Si mai els tinc perduts, la llum que em torna a casa, el vent amb d'una imbú. Tu tens diamants, diamants als uns. Tu tens diamants, diamants... Vinga, va, estrit, que tenim ja l'Albert al telèfon. El saludem. Hola, Albert. Què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, Albert. Hola, l'estrit. Sí, la tenim aquí també. Escolta'm, Albert, hi ha alguna activitat a la teneu per aquests propers dies? No, aquests propers dies tenen contra la festivitat, que hi ha el pont, la festa escolar, etcètera, etcètera. La teneu va decidir no poder ficar res aquests dies. Així que aquest cop acabo molt de pressa. Una cosa, festivitat, et refereixes a la desplugues, a la de la Mercè? La de Sant Just, que no és res. La festivitat, em refereixo a les festes de Sant Just, també a l'impacte de les festes desplugues i de Barcelona, i de Barcelona, sobre l'activitat dels ciutadans de Sant Just. Per tant, és una mica tot, una mica tot lluny. Tot lluny, que es va decidir, doncs no fer... No celebrar res al moment. No planifica res, perquè ja sabem moltes vegades quan hi ha aquestes coincidències d'activitats, que després l'assistència és molt baixa, i dedicar uns esforços a planificar, i que després no hi hagi una assistència mínima, sap molt de greu. Ja, això sí, és veritat. Vam tenir aquí l'altre dia, per cert, la gent de les Seas, per parlar una mica de com havia anat aquest sopar de motxilla, que es veu que va anar molt bé, i també que es van donar a conèixer els guanyadors, en aquest cas, perquè tots són nomes, els guanyadors del concurs... El concurs fotogràfic, sí. Ja fa molts anys, molts anys, que ho fa a les Seas, fa aquest sopar de motxilla de manera per començar el curs, i sempre en el de curs del sopar es donen a conèixer els guanyadors, tant els que ha premiat el jurat, com aquells que... El de la votació, el de la votació de totes les persones que passen per veure'l abans d'anar al sopar de motxilla. I a més a més es donen els pins dels que fan 50 anys de socis, i pels que fan també 25 anys d'un ido. Exactament, sí, sí. En parlàvem amb el rep, que sembla mentida que hi pugui haver cada any, gent que fa 50, gent que fa 25... Cada any, cada any, cada any. I això és una cosa constant. És una cosa constant. Hi ha un moviment de gent, i això fa que cada any ens trobem en gent que compleix alguna d'aquestes condicions, perquè li donin un convint. Li vaig dir al Pep Gil, al vicepresident de les Seas, o és gent molt gran, o sigui, molt gran, o ve gent que va començar a ser soci o soci de les Seas quan era molt jove. Jo no sé què passarà d'aquí molts anys, i això podem dir el mateix d'inclus de la teva. Vull dir que no sé què passarà d'aquí molts anys. El cert és que abans la gent entrava amb una entitat, a la millor quan era jove, quan era un adolescent, quan era un nen d'un adolescent, i entrava amb una entitat i seguia tota la vida. Per tant, quan arribes als 50 anys pot ser que la persona tingui... Estigui entre 60 i 70 anys, normalment, és fàcil. Actualment, d'aquí un 50 anys era més difícil, perquè la gent, en aquest moment, s'està entrant a les entitats quan ja està plege, una mica de tranquil·litat a la seva vida, i deixa de... segurament m'afuixa la feina o ajubir-la, o ja no té criatures i comença les activitats. Tot això canviarà amb un futur. Però, de moment, encara estan les associacions molt plenes de gent que va entrar a això amb ser bastant jove, i que, per tant... Sí, sí. Molt bé, també, per la secció infantil, que es va inaugurar el diumenge. És un gran encert, i jo li espero que tingui molt d'èxit, perquè l'èxit d'aquestes seccions infantils són l'èxit del futur de les entitats. Molt bé. No tothom qui va voler va poder anar a dir això. Sí, sí, 60 persones. 60 persones, entre famílies i tot. Es van ajuntar, doncs una 60. És molt, molt, molta gent, i espero això, que tingui continuïtat, i que, en el futur, ho vegués, bueno, tindrís i sigui la senyora de les seves. Clar, clar que sí. Doncs Albert, continuem amb l'Àstrid. L'Àstrid la tenim per aquí, no? Sí, home. Sí, jo abans, després li enviaré les fotografies d'on t'acabo de sortir fa una hora i tico, que és una de les catedrals del vi. Ostres, no parlaven de catedrals. On has estat, Albert, informes? A Pineda Braí. Està totalment reformada, han fet un restaurant. I, bueno, això amb l'audioguia que ho ha explicat tot perfectíssimament, és bonic. És bonic, sí, sí. Jo crec que les persones de... ja no de Sant Just, sinó dels portants de Barcelona, tenim una tendència, a vegades, anar a cap a dalt, que ens oblidem d'aquestes comarques d'aquí baix, de la terra alta, de la vida rica, de la Ribera d'Ebre, que faríem bé, de tant en tant, de recordar-nos que aquí hi ha molta cultura, una part de vi, i, realment, molta història, també. I uns paisatges... Has provat algun vi, Albert, per cert? Sí, sí, clar. Clar, òbviament. Avui, justament, la mateixa... que fan aquí, la mateixa operativa de Pineda Braí. Molt bé, doncs ens ho explicaràs a més a tall, si et sembla de setmana vinent en persona. Em sembla perfecte. Doncs parlarem dels vins de la terra alta. Molt bé, entesos. Vinga, Albert, un abraçada. Perfecte, doncs, d'acord. Adéu, per tardar. Mastri, jo no volia acabar sense haver tancat aquesta porta oberta que has deixat amb el problema de la festa. Què li passa? La festa és... No, no fem festa, al final. No feu festa, al final? No, al comerç ens hem... Revolat. Revolat un palet. A veure, tot el que cau així... Clar, si et cau... de festa, plenament, se'n justenca, o de les que estan al calendari, que són fixes, i et cau en un divendres, doncs mira, quin remei, no? Sí que pensem, sobretot, amb la gent de mercat o que té producte fresc, és allò que dius, sap molt greu que n'hi hagi en aquesta, sobretot, ja no pel fet de fer festa, el fet de la gran estampida de gent, i que tu, per poder vendre, s'ha de comprar un producte fresc, que a més l'has de tindre, perquè la gent que vindrà el vol que hi sigui, però potser no ve ningú. Clar, és allò que dius, és fotut, i, a més, en èpoques d'aquelles que... que les coses estan complicades. I llavors, per en general, en el sector vi, ens sembla que nosaltres podem... A veure, cada sector... És diferent. Nosaltres és allò, mira, tenim un producte que està allà, no li passa res, si obrim, si no. Crec que nosaltres els festius els podríem obrir. Però n'hi ha gent que no. I, a sobre, és això. Et cauen un pont, i, a més, va coincidir que n'hi ha gent que té un negoci a Sant Just, i té uns fills que no van a escola a Sant Just, sinó que van a escola a Barcelona i fan festa al dilluns. Dins un grup de WhatsApp es va començar a crear allà una mica de caos de... A veure, és festa aquí, allà, al què? Va ser una mica de caos i... Clar, molt bé. Jo tinc intenció d'obrir, perquè, primeres, no estem com per tancar, i segons, hi haurà gent que no sabrà que a Sant Just et festiu i vindrà a comprar, no sabrà planificat, i també no ens agrada deixar la gent penjada. No, no, clar. És viviu d'això, perquè... Vivint d'això i la gent... El dia 23, aquest divendres, és a festa local aquí, a Sant Just. Exacte, però no ho sabem. Però no... Va passar que el dia 6 d'agost va caure en un festiu... Que ja ens van haver els que encara teníem obert, perquè mira, va ser el primer dia de vacances. Sí, però s'ha posat ara en aquest dia 23, que, clar, s'assuma en que hi ha gent que al dilluns, dia 26, fa festa per... De Barcelona? De Barcelona, per la Mercè. I ha creat aquest caos organitzatiu. És un tema, bàsicament, organitzatiu de com que és festa, no? Sí, sí. És allò que es va solicitar, formalment, de que els comerços poguéssim obrir, i s'han des de l'Ajuntament, com de policia, s'ha dit que sí. Per tant, tots es cobrim, obrirem legalment, perquè ho tindrem per més, perquè és això. Una cosa és el que hi viu i l'altra és aquest caos, hi haurà molta gent, que potser el matí haurà portat els fills a estudiar amb una altra localitat, farà la seva vida normal, però no podrà comprar-se en just. És aquella cosa que ha quedat així. I han dit, doncs, nosaltres obrirem-hi. I està voluntàriament, eh?Clar. O sigui, et puc parlar pel sol fet d'estar associada a d'Esvern Comerci Empresa, no? Però és allò que és totalment voluntari, obri a obra i qui no, doncs igual farà festa al Divendres i també dissabte. Doncs res, astrid, ho deixem aquí, si et sembla. Això deia allò del... A nivell organitzatiu. A nivell de com, què? Potser també que, clar, com que les escoles vagin a decidir... Clar, hi ha unes escoles que... Potser diuen, vinga, posem festa també al Divendres. Això també s'assuma, són variables. Però, clar, hi ha gent que se n'assabenta de tot, ja està el dia i no passa res, i hi ha gent que no se n'assabenta tant. I a vegades, mira, per experiència núria, haver fet com una teràpia durant setmanes explicant que s'enjust era festa el 6 d'agost i la gent que potser porta... Hi ha gent que porta un poc temps vivint, però hi ha gent que porta molt més temps i que no sap ni quan és la festa major. I clar, diuen, oh, és que ara és mala època. I diuen, oh, és que és el que toca per tradició. Clar, vull dir que faig... Clar, que faig canviar-me el sant. Exacte, mira, fem una consulta popular, canviant de sant, o no tenim sant... Això no es pot canviar. Això no es pot canviar, vull dir, què faràs? Igual que la Mercè és el 24 de setembre. I queda molt clar, en canvi, o ara per Sant Mateu, unes pluges, no? Avui és la festa. Exacte. N'hi ha dades, però el sant just és allò que intenta s'explicar-ho. I diuen, què? Com has de fer festa? A l'agost. Escolta, acabo així, senyora. En fi, Astrid, ho deixem aquí, si et sembla. Molt bé, mira, parlarem de vint a la Terra Alta. Vinga, vint a la Terra Alta. Clar que sí. Una abraçada i ens tornem a trobar. Vinga, adéu. El mapa que sempre em tornaran a casa. Trenquem el gel i fem un mar. Com dos exagerats, com dos somiadors nats. La glòria és pels agosarats, i tu i jo ja hem perdut el cap. Mentran les ganes d'anar a anar contra corrents. Sé que tu em fas més valent, és evident. El teu costat pot volar lluny més amunt i més lleuger que el fum. Tu tens diamants els uns, el mapa dels meus estres. Si mai estic perdut, la llunca em torna a casa, el vent em dona a imbú. Tu tens diamants, diamants els uns. Tu tens diamants, diamants els uns. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa ets tu. La Generalitat de Catalunya. Si, com a dona, vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajude efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. Et penses que a Rajoy D'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no. Escolta, de lluns de divendres, de 5 a 7, el programa de tardes, la Rambla, amb entrevistes d'actualitat, tertulis esbujerrades i acusacions variades. Aquí la gent i les entitats de Sant Just ens sou els protagonistes i recupera tots els podcasts que vulguis a RajoyD'Esvern.com o al perfil Arroba, la Rambla 981, d'Instagram i Twitter. I acabarem aquesta primera hora de la Rambla deixant-vos una cançó del grup de roba estesa a la cançó es diu Les Criades. Ni la vora de baix dels pantalons. Però atenció, no desherem mai les agulles, que ens han fet les mans tan dures per pagar tots els nostres mansons. I per conxar-los als collons. Tenim les mans, tenim els pits. Volem que per tu lloc resoldri el que ha sigut sempre el nostre fill. I reservem la feina riure, perquè en Bló no ens entris així. Tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar. No acusirem mai més els vostres motors. Ni la vora de baix dels pantalons. Però atenció, no desherem mai les agulles, que ens han fet les mans tan dures per pagar tots els nostres mansons. I per conxar-los als collons. Escolteu amb atenció aquest crid, que res són. Entre molts blancs i parets escriurem la bona nova. No patiu avies i mares, cantarem vostre cançó. Varem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre flot. Rancarem les beixelles, estic parem les sols. Les criades ara empaïten aquell tal senyor Ramon. No patiu avies i mares, cantarem vostre cançó. I amb la mort com a problema farem del món un damou. El senyor Ramon ja no en feina les criades. No posirem mai més els vostres colors. Ni la vora de baix dels pantalons. Però atenció, no desherem mai les agulles, que ens han fet les mans tan dures per pagar tots els nostres molts sons. No posirem mai més els vostres botons. Ni la vora de baix dels pantalons. Però atenció, no desherem mai les agulles, que ens han fet les mans tan dures per pagar tots els nostres molts sons. Però atenció, no desherem mai les agulles, que ens han fet les mans tan dures per pagar tots els nostres molts sons. No posirem mai més les mans tan dures per pagar tots els nostres molts sons. Però atenció, no desherem mai les agulles, que ens han fet les mans tan dures per pagar tots els nostres molts sons. No posirem mai més les mans tan dures per pagar tots els nostres molts sons. Va anar a ampliar el número de membres del Consell de Seguretat de l'ONU i limitar-ne el dret a Beto. A més, no busca cap complirtan de xina. I la política de neutralitat respecte a Tay-Uan. Sobres armes nuclears crida a evitar-ne els seus Notícies breus, Sergi Molero. El president de la Generalitat apuja el to de la crítica al president Andalús Juan Mamoreno i l'acusa de practicar la catalanofòbia econòmica i fiscal. Des dels Estats Units on està de viatge oficial, Pere Aragonès ha afirmat que la crida als empresaris catalans, perquè s'instal·lin Andalusia, forma part de l'estratègia electoral del PP per recuperar la Montcloa. Quan estan dient el que diuen de les empreses catalanes, estan dient que volen utilitzar, doncs, treure llocs de treball de Catalunya per portar-los a altres zones de l'Estat. I això és catalanofòbia econòmica. A partir popular, que tregui d'una vegada per totes les seves mans de Catalunya. Acusacions creuades entre les dues empreses que fan el servei de transport escolar a l'escola Maria Ossó de Sitges, pel cas d'una nena que es va quedar tancada dins de l'autobús dilluns durant 7 hores. Demà hauran d'entregar els seus informes al Consell Comarcal. Corresponsal Algarraf, Montse Gener. L'empresa d'autobusos plana responsabilitza les monitores per no haver-se assegurat que la nena de 3 anys baixés del vehicle, tal com ens ha explicat el seu gerent, Josep Albert Vallcorrova. Legalment està recollit, que aquí és el responsable de dir-hi, cuidar els alumnes i tot, i, especialment, tenir cura, per poder-ho dir amb aquesta paraula exacta, tenir cura, perquè els alumnes sentim a la recerca de l'escola, és a l'acompanyant. I al seu torn, la Fundació Pereta Res creu que van fallar diferents aspectes del protocol, tant pel que fa als monitors com a l'escola o el conductor de l'autobús, que de ben ningú. Un extrem que l'empresa plana nega, ja que diu que si hi ha acompanyants són aquests els responsables. La nena està bé de salut, tenia aigua i menjar a la motxilla. Va estar dins l'autobús, aparcat a la cotxera, a l'aire lliure, que té l'empresa en un polígon de Vilanova, i quan el conductor de la tarda va entrar el vehicle, va sentir alguns crits i la va veure. Campanya del Consell Comarcal de la Selva contra l'ocupació i legal d'habitatges. L'objectiu és recollir mig milió de firmes arreu de l'Estat per engegar una iniciativa legislativa popular que canviï la llei actual. Volem que s'actuï contra els ocupes que no tenen necessitat d'accés a un habitatge, i que, sovint, estan vinculats a fets delictius. Don Pasquale de Gaetano Donizetti, negor a la temporada operística del Liceu. Dani Bacceller, marruïd. Josep Pons dirigeix l'Orquestra de Liceu en aquesta producció, que porta l'actualitat del text de Donizetti. Tot i ser una opera bufa, és a dir, d'humor, el libret és una crítica a les convencions socials i la naturalesa humana, a partir del contrast d'edat entre la parella protagonista, i musicalment és una opera amb fragments exigents, sobretot per la soprana que interpreta el personatge de Norina, que avui és la catalana Sara Blanc. Aquesta és l'òpera que inaugur la segona part de la conmemoració del 175e aniversari del teatre, per s'hi fa el de Wagner o d'Hido y Aeneas. De gent riparsa, els són algunes, també, de les obres que es podran veure aquesta temporada. Dani Bacceller, marruïd, Catalunya, Ràdio, Barcelona. Esports, Sònia Oléart. Leo Messi va demanar al 2020 una bonificació de 10 milions d'euros per renovar 3 anys amb l'equip Leurana II, el Mundo, que també destaca que acceptava retallar-se el seu prop per poder-lo recuperar en dues temporades amb un interès del 3%. Marco Ascensio diu a la Cope que no tanca la porta un possible fitxatge pel Barça, i el Barça ha fet-ho comunicar amb la seva indignació davant la filtració interessada d'unes informacions en referència a l'esdemècia que formarien part d'un procediment judicial. El servei judirics del club diu que ja estan estudiant les mesures oportunes que calen prendre. El Barça i la Penya juguen a les 9 del vespre a la final de la Lliga Catalana amb l'escolina de bàsquet a Tarragona. La transmissió el podeu seguir al web i a l'Abd Catalunya Ràdio i també per esportrés. La Comissió de la Presidència de l'Ajuntament de Barcelona ha premiat la dalla de la Merit Esportiu del Consistori, el Comitè de Compatitió de la Federació Espanyola. Ha sancionat amb dos partits l'entrenador de la Girona Amítxel per la Tarrageta Vermella, que va veure, diu Menja, el Camp del Betis, el club Gironi en un set que presentarà recursos al Comitè de Palació. Pau Lavados ha caigut els 8 anys a final de torneig a Tòquio, a mans de la Xinesa de Zeng, i a Lluque i Lliga, amb l'escolina, a Lluque i Patins. Avui hi ha jugat l'últim partit de la tercera jornada, i de que la feia a les 9. Bona tarda, us informa l'Ualó Pets Ribes. Divendres, el cine vagi estrenant el documental La Bordeta, un home sin màs amb la presentació dels dos directors, Pau la La Bordeta, una de les filles i Gaitz que ho resti. Després de la projecció es dura termes un debat entre els directors i les persones assistents. El documental relata la història de José Antonio La Bordeta, que ens va deixar el setembre del 2010, la gent d'encarnada de la veu dels humils i la gent del medi rural de l'Espanya avuïdada. A la pel·lícula també es mostra José Antonio com a avi, pare i espós, a través de la seva dona, les seves filles i les seves netes. Aquestes tres generacions unides per a les seves persones són el fil conductor de La Bordeta, un home sin màs, que repassa els moments clau d'un cant autor que va emocionar tota Espanya amb imnàs com el cant de la Libertat, a Maragó, sempre al seu cor, des del Congrés dels Diputats o des de la petita pantalla, a un país en la motxila. La projecció tindrà lloc aquest divendres 23 de setembre, el cine vagi a dos quarts de set de la tarda. Es podrà tornar a veure també el dissabte diumenge i dilluns a la mateixa hora. En motiu de la commemoració del Dia Mundial de l'Alzheimer, avui 21 de setembre, es porten a terme diverses activitats a Sant Just desvern. L'objectiu d'aquesta commemoració és donar conèixer la malaltia i les seves conseqüències sociosanitàries i demanar el suport i la solidaritat de la població, les institucions i els organismes oficials. La programació de les activitats al nostre municipi s'ha organitzat amb la col·laboració de l'AFA Baix Llobregat i l'associació de gent grana de Sant Just desvern. A més, la masia de Can Ginestar romandrà il·luminada en color verd en motiu d'aquesta commemoració, ajudant a visualitzar aquesta realitat. Les activitats italiers que commemoren aquest dia són els següents, un taller de risoteràpia, un taller de l'Orenzo, un taller d'estimulació cognitiva amb les noves tecnologies i realitat virtual amb la psicòloga Olga Puig. La xerrada no us canvis amb la normativa legal i testament vital, amb l'advocat d'ajudit Serra, taules informatives i el cineforum, el quarteto de Dustin Hoffman. Pudeu consultar els horaris a la notícia de la pàgina web de Radio Desvern. Els jugadors d'Esquadra Sant Justencs, Oriol Sàlvia Juny i Arnau Puiggrós s'han proclamat campions de la Copa d'Espanya sots 17 i sots 13, respectivament. Les instal·lacions del club de Camp Poca Sete de Paterna, València, van acollir els passats dies 16 al 18 de setembre. La Copa d'Espanya desquadra sots 13 i sots 17. A la categoria sots 17, Masculina, Oriol Sàlvia, jugador del club esportiu Sant Justenc Mèlica Esports Club, de tan sols 14 anys, es van dur el títol el superar a la final al local Adrián Reverr, per 3 jocs a 0, en parcials 12 a 6, 16, 14 i 12 a 10. Prèviament, Sàlvia s'havia desfet els quarts de final de Leix Romero i a les semifinals del Madrid l'any Javier Freser, tots dos, per 3 jocs a 0. A la categoria sots 13, Masculina, Dominic Ladalt, també jugador del Mèlica Esports Club, Arnau Puiggrós, que es van dur el títol sense cedir un joc, i van posar els quarts de final al Madrid i Eduardo Cúnel, a les semifinals del Gallec Tiago Viles, i a la final també Gallec Mauro Viles, en parcials 12 a 5, 11 a 9 i 11 a 8. I això és tot. Tornem amb més informació i tota la actualitat Sant Justenc, els Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara, a l'època de Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Ara mateix passen 10 minuts de les 6 de la tarda, d'avui dimecres 21 de setembre. Estem en aquest programa de tardes, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern, la Rambla. I ara mateix començarem un nou espai, una nova secció de la mà de la Lenca, que ja la tinc aquí a l'estudi de ràdio. Hola, bona tarda. Hola, què tal? És el primer programa de la Lenca. Ella és la pròxima. També és professora de l'Acadèmia de Yoga. L'ESA Yoga, Lenca. On està l'acadèmia? Està aquí, en Sant Just. Està en una calle molt cerquita, molt bonita. És un local que hem creat com un nen. Se encuentra en una calle generalitat de Catalunya 3. I quan vas obrir el negoci, quan vas començar una mica aquí a Sant Just? És l'aventura en Sant Just. Hem començat en 2019, antes de la pandèmia. Just antes, eh? Sí, sí, sí. Hemos creado en ese proyecto. Hemos construido poco a poco. Y nada, somos muy orgullosas porque hemos pasado ese... Hemos pasado ese... Bache. Sí, sí, sí. Qui surt al centre de Yoga, ara mateix fent classes? Pues somos dos profesoras. Somos de natura muy distintas. Somos como lingyants. Si nos complementamos muchísimo también como personas. Y estoy muy agradecida de haberla encontrada en mi camino. Mi soci Arancha. Vale. Y nada, estamos dedicando nuestro tiempo a esa disciplina a diferentes personas. Poco a poco trabajando hemos visto que necesitábamos abrir ese abanico a los pequeños, los mayores, las personas normales, los padres, los jóvenes. A todas las tipologías de personas. Y darles una horita de calma de paz a la semana. Uau. A quins tipus de yoga feu a l'acadèmia? Es posa que cada dia deveu fer un tipus de yoga, no? Sí, sí. Tenemos un horario variado. Hacemos las clases bastante tranquilas para la gente que necesita. Más que moverse, que sudar, necesita calmarse. Digamos, soltar un poco desde el cuerpo ese caos, esa aceleración que nos lleva día a día, el trabajo cuando necesitamos a soltarlo. Y luego nada, hay las clases un poco más movidas para exigencias diferentes. Cada uno vemos que lo que hace sentir bien realmente, lo que buscamos, no? Hemos visto que en el tiempo somos todos diferentes, que necesita sentarse, estar sentado, respirar, moverse un poquito. Otros que necesitan moverse muchísimo antes de sentirse bien, y sentirse en propia piel. Jo tinc una pregunta. Amb el yoga a sua, de veritat, perquè jo a vegades em costa imaginar-m'ho, que amb una pràctica com tan tranquil·la i això, la gent pugui arribar a la sua. També t'haig de dir que mai he fet yoga. Per tant, no ho sé, però... Sí, sí, sí, bastant, sí, sí. Porque hay algunos estilos que son muy intensos a nivel físico, que te proporcionan ese estado de calor que te ayuda a quitar toxinas. Digamos, es todo pensado, más que nada, para ayudarte a limpiar tu ser, tu cuerpo. Te ayuda, te llega hacia un calor y tú empiezas a sudar, sin aire acondicionado, obviamente. Vale, vale, claro. Eso un poco engaña, ¿no? Que día de hoy, normalmente, en India, no tienen aire acondicionado. Y ninguna chala te pone aire acondicionado, obviamente. Com es diuen els tipus de yoga que feu? Cada dia hi ha el jatayoga, no? Sí, sí, sí, jatayoga es más conocido, más difuso, que las personas vienen en contacto. Nosotros hacemos tres, digamos, son tres pasajes, entre más suave, a más intenso, jata, es el primero, viñaza, es el segundo, el tercero es ashtanga yoga. Son tres estilos que nosotros los diferenciamos, digamos, a lo largo de un hora, cuántas posturas haces para simplificar, simplemente explicarlo. Digamos, en un horita puedes hacer 20 posturas en jatayoga, en viñaza, que es, digamos, es más popular día de hoy, porque es como una forma de baile. Los jóvenes buscan, sobre todo, ese estilo. Es movido, es siempre diferente. Son más o menos 40 posturas, se hacen invertidas, se hacen muchas otras técnicas, es más intenso. Y luego hay ashtanga, que es ashtanga viñaza y yoga, que es un método con una secuencia fija, que hace siempre lo mismo. Es una rutina que tú vas aprendiendo, te enseña esa rutina y tú lo vas haciendo en autopráctica, tu ritmo. Tú puedes encontrar en una sala una persona que ha llegado a las 9 o 10, empezado, hace su rutina, luego viene una otra persona, porque es a horario abierto, en sentido tú vienes y empiezas. Y cada uno va su ritmo, también vas de tu respiración, tú no puedes tener mismo ritmo de lo que está al lado tuyo, porque respiramos diferentemente la duración de inhalación, es diferente, pues sumándolo, tú no puedes tener ritmo de una otra persona, porque somos todos los únicos, no hay nadie igual a ti. I per nens i nenes, per gent més petita, també feu yoga? Sí, sí, sí. I quin tipus de yoga feu amb ells, d'una manera diferent? Sí, con ellos trabajamos sobre todo con los juegos, con los cuentos, una forma jugándose aprende en el yoga, para los niños sobre todo. Y luego también ellos tienen sus momentos de meditación, tienen sus momentos de calma, que buscamos antes soltarlo un poco con el juego y luego llevarlos hacia calma, hacia un estado más tranquilo. I costa a vegades amb els nens que relaxin i que es calma? Sí, claro, claro. Sí, pero hacen como están acostumbrados con nosotras, los que nos conocen tienen juegos, juegan con las pelotitas, con los arros, con los bloques, tienen de todo para saben que pueden sacar lo máximo en una clase que a veces es diferente. Que bé, molt bé. I escolta, Lenca, tu com vas iniciar-te amb el món del yoga? És a dir, no sé si tu tenies una altra feina abans del 2019 d'instaurar-te aquí a Sant Just? Com va anar això? Jo, antes, ensenyava en una escuela de yoga Barcelona. I, antes de eso, jo no era mi professió, era una casualitat, que el que em vaig ensenyar, perquè era una practicant, que me gustaba, ha empezado a ser, seran 10 años, que esa es mi práctica diaria, casi. Si no es diaria, es una excepción, pero casi siempre. Y un día mi hijo grande, que ahora ya es grande, pero cuando era pequeño me ha mirado un día así la superla. Mamá, ¿por qué no vas a enseñar yoga? Y nada, ahí yo lo he pensado, pero ostras, que podría ir al final, sí, sí, sí. Siempre en familia, digamos, he tenido esos input, el primer contacto con el yoga, he tenido con mi padre, cuando era muy pequeña y lo veía haciendo cosas. Y me han curiosito, ¿sabes? Seguramente la conoces, la postura del león, cuando sacas fuera la lengua que haces esa cosa muy rara. No sé quina postura es. Es sentados, y sentados, simplemente, y se abren los ojos grandísimos. Y te sacas fuera la lengua y haces el sonido de un grido liberatorio. Y esa es la posición del león descrita, sí, en manera muy simple. Y con esa cosa yo he dicho, ¿m'ha que es? ¿Qué es esa cosa? Y pues de allí me ha quedado esa semilla, que ahora ves es un árbol. Ostres, i a això de les postures dels noms que tenen això, te les saps totes, es poden aprendre totes, i també és una curiositat que tinc. Mira, és un vocabulario que tu, los nombres de las posturas, te los construyes. És un idioma, és un idioma muy arcaico. I jo hablo otros idiomas, a partir d'Espanya, el català no ho ha volgut, però he vist que algunes raíces de les paraules que venen jo hablo eslovaco, hablo italiano, inglés, un poco alemán, español. Pues he visto que un poco me se acerca. Y las palabras en sanscrito, que es el idioma del yoga, son muchas, pero poco a poco haciéndolo. Yo vengo desde una escuela tradicional donde sí o sí necesitabas saber los nombres. Es más simple porque sí, yo voy en un centro de yoga, en Inglaterra, me dicen Trikon Asana, yo no hace falta que me dicen el nombre de la posición en inglés o en un otro sitio, en alemán, en francés, Trikon Asana, para todos. Seran nombres de la posición del triángulo. Es más simple, así. Todos acaban con Asana. Asana, sí, sí, sí. ¿Qué significa Asana? Postura, asiento. Ah. Y por eso, porque es trico, significa triángulo, postura del triángulo. Vale. Asana, asana, asana, muerto. Asana, postura, la última posición que se hace en yoga, la más preferida de todos, pienso. Ostres. I els beneficis del yoga que tu que hagis vist en la teva pròpia pell o en casos, no, de gent que hagi vingut a l'acadèmia, beneficis que hagi suposat el yoga? Físicament... Física i mental, eh? Físicament, salud. És molt. És molt, ho sé, que dir-lo así simple, per mi és salud. Que t'ajuda... poc a poc fent yoga, t'ajuda a arribar, a estar en salut. No és simplement adelgassar-te, tenir la barica plana. No, no, no, és salud. També saber-se acceptar per forma que som. I com som, realment, acceptar-lo. Però, a part, això, la salut és la primera cosa. I, després, mentalment, potser estar més calmats i donar-se compte de... del que, de veritat, en la vida, en el cotidà, estar un poco más humildes i apreciar que, ostres, estoy afortunada, estoy aquí, estoy bien. Para lo que necesito, lo tengo, tengo de comer, tengo salud. Lo sé que... Però hace falta veces recordar-nos-lo. Sí, com tenir un moment, no?, d'estar amb tu mateix, de pensar els propis pensaments, de dir, de jo què sé de fer, no sé, un repàs, no?, de mental, o jo què sé de quedar-te com amb les teves coses, i això, també, un moment, com de tranquil·litat amb un mateix. Sí, sí, sí, sí. També, com reaccionem-nos delante a una situació de estrès, d'enfad, o... Ajuda, ajuda. I després també tinc una altra dubta, l'enca, que... escolten molts cops, però d'aquestes coses que mai no acabes sabent. El tema del salud o el sol, això què és? És una postura, és donar la benvinguda a la classe, és com queda això del salud o el sol. És que ho sento per tot arreu, però... Sí, sí, claro. Salud al sol és... en alguns estilos se empieza la clase con el salud o el sol. O sí, o sí, se empieza con el salud o el sol. És una forma de calentament. En un entreno, tienes calentamento, pues salud al sol es algo similar para el yoga, pero no es simplemente... una forma física, como ponerse en calor, prepararse. Es también... A nivel mental, dar una reverencia al sol. Mmm, vale. Espiritualmente, el salud al sol, lo que es el sol, representa l'origen de la vida, de l'energia que hay presente también en nosotros. Mmm... És algo muy... muy presente en el yoga, de sentir y reconocer esa energía, porque sin el sol, la vida... difícil. Clar. És com una mena d'entrenament, però sense ser un entrenament... Sí. per entrar en calor, simplement com per dir, vale, ara anem a fer yoga per mentalitzar-se una mica. Sí. És també una forma, amb el tema de calor que es genera, diguem-ne, et tens que esforçar col·lament de estar darrere d'aquesta cosa, perquè no és simplement un salud al sol, tu que veus que surts, baixes... Nosaltres ens dius moltes pautes, uns altres professors, quan surts d'arà, mires d'arà i n'ales, per fer aquestes tres coses conjuntes, fa falta concentració d'estar darrere d'això. I... podria... després, una cosa més, és una cosa bastant recient de yoga, que he estudiat també la història, la filosofia, saludó al sol, és una cosa... diguem-ne, del 1900. És de yoga modern. No, antes no n'estava. Antes no n'estava. En el yoga antiguo, yoga pasado, había solamente las posturas, más... meditativas. Había algo... como posturas más complejas, como invertidas cuando ves la gente en pino, pero eran unas técnicas de purificación. Vale. Para ayudar al cuerpo a limpiarse de las toxinas, ayudar también a nivel mental a limpiarse. Eran... Ostres. I quan tens més o menys... o sigui, la gent pot anar progressant amb el yoga? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. I com es veuen els progressos? En saber fer més postura... El progreso al inicio es rápido. Luego es menos lineal. A veces hay bajada, hay un... te un poco alejas, luego vuelves. Y... el progreso... en el tiempo tú lo ves, la misma posición que lo haces seguramente mejoras tu alineación y la flexibilidad en cómo estás, en la posición colocada. Igualmente no hay una... una perfección en las posiciones. No se puede buscar porque somos todos diferentes. Yo tengo mi brazo quizás que mide 56 centímetros, el tuyo 51. Y no podemos colocar los brazos en misma forma. Flexibilidad que tengamos no puede ser. Vale. Pero igualmente tú vas con el progreso, con el avanzar del tiempo que practicas las posturas, vas a ver que te entregas en la posición y la vives un poquito. No te fijas en a ver, estoy colocada bien, no hay, estoy sudando, hay que me duele aquí, en el costado. Espera a ver qué hace la visina, estoy colocada bien. Te quitas desde ese pauta mental que... dentro de la cabeza que tenemos, et quedas un poco más quieta con la mente, et disfrutas más. Perquè quan algú ve a les llogues, ja diu, vull venir a fer llogues. Vosaltres, què és el primer que li dieu? Sí, ha fet esport, sí, l'ha fet llogue abans, sí, què us fixeu? Te pedimos cómo te llamas. Sí, cuando ve a la persona. No, no, no, no. Aparte, però, és... Te pedimos en caso en tienes alguna dificultad, algo de salud, luego... te dejamos entrar en la clase y poco a poco te ayudamos a estar más cómoda e integrarte en la práctica. No pedimos, no queremos que desde el inicio vas en una clase avanzada, queremos también ver cómo está la gente, lo que... ¿Dónde puedo dirigirla? ¿Dónde puedo orientarla? No todos podemos, somos dispuestos o tenemos un temperamento que acepta diferentes métodos. Algún temperamento acepta más una clase suave. Él lo necesita, ese estilo. I homes venen llogues o costa més d'aquí a vinguir? Sí, segurament, dia d'avui hi ha moltíssimes dones. És com 90% i 10%. Però tu, píjate, en antigüedad, para las mujeres era prohibida práctica de yoga. Mostres. Era una práctica de los brazmines que eran los sabios o eran religiosos. De una casta medio alta, un campesino no podia hacer yoga. No podías hacer solamente un estudioso, un religioso y un hombre. Las mujeres, no. Las mujeres con esos profesores muy famosos indios han insertado las mujeres en el yoga. Antes era muy estricto y muy de casta. La clase social. I per què ara avui en dia hi ha pocs homes? Per què creus que hi ha pocs homes que vulguin fer yoga? Sí, probablement lo reputan como una disciplina que no puede darles lo que buscan. A nivell de, por ejemplo, no sé, de, jo què sé, de fer exercicis més de força o... Sí, probablemente lo reputan que es demasiado suave. Sí, sí, puede ser. Cosa que es fals, perquè no? Absolutamente. Porque las posturas, tú trabajas con el peso de tu cuerpo. Yo pesaré alrededor de 60 kilos. Pues yo estoy todo el rato con esos 60 kilos en los brazos. Y ni te das cuenta de esa cosa. Y los hombres lo debajovaloran probablemente. Porque día de hoy hay muchas disciplinas y utilizan esa técnica de utilizar propio peso del cuerpo para hacer ejercicio y... ¿Cómo se le llaman? El funcional training. Sí, sí, sí, sí. Fas exercicis amb el teu propi pes. Sí. Molt bé, Lenca, jo no sé si vols comentar-nos a alguna altra cosa, també, sobre el yoga, sobre l'acadèmia, sobre l'esa yoga o... Mira, nosaltres, ara, en el centre, estamos lanzando nuevos horarios, estamos poniendo nuevas actividades, estamos proponiendo una sesión a la semana de meditación, porque queremos que la gente empiece a practicarlo. La meditación es una parte del yoga, porque si tú te fijas, el yoga, vale, son posturas, pero la postura es una octava parte de yoga. Hay mucho más. Sí, hay otras técnicas que van practicadas. Y las personas lo necesitan realmente, necesitan, nos lo piden, nosotros lo hacemos, a veces hay momentos que de verdad lo necesitan y tenemos también una plataforma desde cual pueden practicar con nosotras. Molt bé. Sí, sí. Poden fer meditació. Sí, sí, lo necesitan, lo necesitan, sí. Que fort. Es algo útil, porque luego tú ves que tu salud, pero también tu ritmo vital se va un poco más quietando, como la tierra del corazón. Tenemos todos esos relojes digitales. Yo de vez en cuando me lo tengo por la noche para ver cómo lo tengo de noche, ¿no? Vale, para ver... La calidad del sueño. La calidad del sueño. Sí, sí, sí. Con la meditación te ayuda muchísimo, te ayuda a bajar el ritmo cardíaco mientras estás a reposo para reposar mejor. Qué bé. Sí, sí. I feu un aristan de matins com de tardes. Sí, sí, sí, tenemos más o menos dos horarios por la mañana y por la tarde, luego hacemos también un trabajo individual con las personas con diferentes exigencias que no podemos incorporar en las clases grupales. Vale. Eso es un otro... un capítolo bastante... A parte. Sí, sí, sí, sí, muy bonito, porque obviamente hay que abrir, dar esa disciplina a todo, porque es muy inclusiva yoga. No todos somos iguales y cada persona tiene sus necesidades y sus ritmos, también como has dicho al principio. Molt bé, i per la gent que vulgui agafar informació, que vulgui trobar-vos on... a la xarxa social... Sí, sí, sí, sí. Som molt tecnològiques. A mí me asusta esta tecnología. Te asusta, tío, me asusta. Sí, pero igualmente lo hace falta a día de hoy tenerlo, lo tenemos. Si no estás, no existes. O sea, es una cosa así. Sí, te lo impone el... nada, el entorno te lo impone. Nada, tenemos la página web lesayoga.com, tenemos los social media, casi todos, no sé qué me falta, me faltan los nuevos, los telegram, esas cosas. ¿Me faltan Instagram? Sí, sí, sí. Pusant lesayoga d'Instagram, la gent ho pot trobar. Sí, sí, sí, sí. Lo tenemos, sí. Bueno... Doncs jo crec que no ens falta comentar res, no? Lenca? Sí. Sí, vol dir que sí, ho donem per acabar la sessió. Sí, sí, sí, hem acabat l'imagina. Molt bé, doncs, escoltem, hem fet la primera sessió aquí amb la Lenca. Recordem que ella és professora i també és la propietària de l'acadèmia Lesayoga d'aquí de Sant Just. Esperem que també vingui altres dies a parlar-nos de coses més concretes sobre el món del llogue i també de les activitats que van fent. Res més, Lenca, una abraçada i res, fins la propera. Que tinguis tothom buen dia, gràcies. Adeu, adeu. Si, com a dona, vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo-sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat, barra, atenció a les dones. Acabem d'escoltar la sessió que hem fet amb la Lenca de l'Acadèmia L'ESA, i ara deixarem un tema musical mogudet, bastant diferent al que hem estat escoltant ara de fons. És una cançó de ManeSkin, es diu City e Buone. Bona sere, signore's, signori, fuori gli attori. Vi conviene tocarvi coglioni, vi conviene estare zitti e buoni, qui la gente estrana tipo spacciatori. Trope no ti stavo fiuso fuori, molli prendo a calcis di portoni, sguardo in alto tipo scalatori, quindi scusa mamma, set o sempre fuori ma. Sono fuori di testa, ma divesa da loro. E tu sei fuori di testa, ma divesa da loro. Siamo fuori di testa, ma divesa da loro. Siamo fuori di testa, ma divesa da loro. Io ho scritto pagine, pagine, ho visto sale que l'altre i me costi uomini in macchina e no scalare le rapide, scritto sopra una lapide in casa mia, non c'è tio, ma se trovi il senso del tempo di salida e d'autobrio, e non ci avento che fermi la naturale potenza dal punto giusto di vista del bando senti l'epreza con la lincera a la schiella, ricetterò quella stezza se vuoi fermar mi di testa, provo a tagliarmi la testa perché. Sono fuori di testa, ma divesa da loro. E tu sei fuori di testa, ma divesa da loro. Siamo fuori di testa, ma divesa da loro. Siamo fuori di testa, ma divesa da loro. Parla, la gente purtroppo parla, no saps di che cosa parla, tu porta mi roesta a gala, i qui mi manca l'àrea parla, la gente purtroppo parla, no saps di che cosa parla, tu porta mi roesta a gala, i qui mi manca l'àrea parla, la gente purtroppo parla, no saps di che cazzo parla, tu porta mi roesta a gala, i qui mi manca l'àrea. Ma sono fuori di testa, ma divesa da loro. E tu sei fuori di testa, ma divesa da loro. Siamo fuori di testa, ma divesa da loro. Siamo fuori di testa, ma divesa da loro. I tu sei que vols tant temps de nourrícia. Tu ets un assag�만u. Tu ets un assograll. No ens somen i passi de l'oro. Veirem si som tres quarts de set de la tarda. I ara ens toca fer el que hem posat a la nostra programació, una mica d'espai de curiositats científics. I com farem aquest espai? Doncs bé, a través del llibre que tinc aquí al davant, curre com ano molt, que us agafeu de les biblioteques, o bé que també us ho compreu, es diu El llibre 100 mites de la ciència. És un llibre escrit per al divulgador científic Daniel Closa i Autet, i, a més a més, és de Cossetania Edicions. El llibre segurament el trobareu ja amb la seva segona edició, que tinc la primera, però bé, va tenir tant d'èxit que n'han fet més. Pels qui tingueu curiositat sobre Daniel Closa i Autet, va néixer a Barcelona en 1961, és doctor en biologia i investigador del CSIC. També ha dirigit un grup de recerca a l'Institut d'investigacions biomèdiques de Barcelona. I l'any 94 va guanyar el premi de novel·les científica amb la novel·la TOTS SOM PARENTS. I també, a més a més, és autor d'obres de ficció, com a setembre de passió, o bé el secret de l'Almogàver, i també de divulgació científica llibres, com, per exemple, Blocs de ciència, o 100 enigmes que la ciència encara no ha resolt. Doncs bé, ens endingem en el llibre, i el primer que veiem és que a l'Índex ens compté un munt de mites, concretament, com diu el llibre, n'hi ha 100, i, a més a més, estan dividits en funció de diferents temàtiques. Per exemple, el llibre ens dona mites sobre el nostre cos. Ens parla també de mites de la salut i de la malaltia. Mites sobre els científics, mites sobre el tema de l'espai, mites d'animals, mites sobre el menjar, sobre l'evolució, sobre la terra, mites històrics, també mites urbans i conspiracions, bé, un munt de matèries. Per exemple, podem agafar un qualsevol, veiem aquí, diu, sobre mites històrics, el judíac hi ha 12 signes. Vosaltres que diríeu que això és un mita o no, diu, el judíac hi ha 12 signes. Doncs bé, què ens diu Daniel Klose i el Tet? Daniel ens diu que si hi ha una cosa que posa molt nerviosos els astrònomes, és que, de fet, els confonguin amb els astròlegs, que són professions diferents. I això és comprensible, perquè hi ha poques coses més oposades de la ciència, de l'astronomia, que, precisament, l'astrologia. Però el tema dels horòscups, de l'efecte dels astres sobre el que ha de passar, no sobre el caràcter de les persones, o també, a vegades, sobre els grans esdeveniments mundials, té un innegable atractiu màgic que explica per què hi ha una secció fixa dedicada al horòscup als diaris. Doncs bé, i això que l'astrologia no resisteix a la mínima anàlisi rigorosa. Moltes de les correlacions, de fet, que fa mil anys es van fer a Mesopotàbia, han anat canviant, a mesura que anaven coneixent més i més l'univers. Es va descobrir URAP, després NAPTU, després Plutó, i l'astrologia els va adjudicar un signe i també uns efectes. Ara, Plutó deixa de ser un planeta, o bé, se n'afegeixen molts de nous, com Eris i d'altres, però Daniel Closa i Eutet diu que no té clar què farà amb el tema dels horòscups. A més a més, també fa molt de temps que es coneix un moviment subtil de la Terra conegut com a precessió dels equinoxis, que fa que els càlculs dels antics dissenyadors de l'horòscup vagin quedant de mica en mica modificats. En teoria, els nascuts sota els signes d'àries ho són, perquè durant aquell període de l'any, el sol passa per davant de la instal·lació d'àries, però això era abans. Ara, i per culpa de la precisió dels equinoxis, els nascuts sota àries, en realitat, neixen quan el sol passa per davant de peixos. És a dir, pistis, però bé, tant s'avala. No deixarem que una bonica creença s'espatlli per l'afredor de les dades. Ara bé, algunes de les dades resulten amb pipadores. Per exemple, l'horòscup està constituït per 12 signes que corresponen més o menys als 12 mesos de l'any. Però als judíacs no hi ha 12 instal·lacions, ni a 13. Quan el sol fa el seu viatge aparent durant tot un any, ho fa seguint una línia imaginària al voltant del cel, que s'anomena eclíptica, la línia eclíptica. I els antics van descriure una sèrie de instal·lacions fetes agrupant estrelles, de manera que en resultessin figures imaginatives. Les instal·lacions que es troben sobre l'eclíptica s'anomenen judíac, perquè la majoria són d'animals, de reals, també d'animals imaginaris, com si fos un zoo. Però entre l'escorpí i el sagitari resulta que hi ha una instal·lació anomenada ofiuc, que és el serpentari, i aquesta se l'avant saltarà. Segur que hi ha motius històrics per justificar-ho, però de nou topem amb les arbitrarietats de l'uroscup, encara que n'hi ha tantes, que tan saval. De totes maneres, si hi hagués nascut aquells dies a l'any, seria escorpí, per exemple, o realment s'hauria de dir que la gent és ofiuc. Què té de dolent el poble ofiuc? Doncs potser algú que no està d'acord amb el seu signe, és perquè en realitat ha nascut tot el signe d'ofiuc amb unes característiques totalment diferents. En fi, ben mirat quines són les característiques dels ofiuc i, finalment, també qui les decideix. Bé, és una mena de discussió que simplement no té sentit. Una creença és una creença, i si algú creu fermament que la forma en què li cau la caspa dels cabells té una gran influència sobre el seu futur, doncs difícilment també es pot discutir res. Malauradament tenim aquesta situació, un astròleg com Déu-Mana de seguida ens diria que som nosaltres els que estem equivocats, però que, com a bon exemple d'algú nascut sota els signedaris, doncs bé, Daniel Closa i Eutet, defensa les seves conviccions amb entusiasme i sense pensar gaire. També diu que, naturalment, si ell fos cranc, li dirien que el que passa és que és molt tancat i que si fos capricorn, dirien que es nega a acceptar coses poc racionals. En fi, un llarg, etcètera. Diu, està bé, això de tenir sempre una explicació per el que sigui, em diu segurament, és trampa, però què hi farem? I'm glad I'm doing great. Your mother warned you there'd be days like these. I got you gonna tell you where the world's from, to tell you your knees and I'll be there for you. When the rain starts to fall, I'll be there for you. I'll be there for you, I don't care for you, cause you're there for me too. No one could ever know me, no one could ever see me. So it's just the only one who knows what it's like to be me. Someone to bless the day, make it through all the rest of it. I don't care for you, cause you're there for me too. Va per fer-vos el gancho amb el llibre us diré els títols d'alguns dels mites, per exemple, que posa Daniel Klose i Eutet sobre el nostre cos. Diu, mita número 1, únicament fem servir el 10% del cervell. Mita número 2, per exemple, diu el cervell adult, ja no s'hi generen noves neurones. Mita número 3, els que vegi les ungles segueixen creixent després de morts. Per exemple, anant més enllà. Mita número 10, els homes pensen en sexe cada set segons. Això és mita, és realitat? Després agafant un altre blog temàtic, diu mita sobre l'espai, diu a l'espai no hi ha gravetat, això és un mita? O la lluna només es pot veure de nit? També diu, Mart es veu des de la mida de la lluna en el moment de màxima proximitat a la terra, això és veritat també? Mites, per exemple, sobre els animals. Els camaleons adopten el color del fons, els ratpenats són sexe, els camells emmagatzemen aigua a la jepa. Per exemple, també diu, els torus en realitat no els excita el color vermell perquè hi veuen en blanc i negre, això és un mita o és realitat? Per exemple, un mita sobre l'evolució, diu el mita de les races humanes. L'home ve del micu, diu el queixal del seny desapareixerà amb el temps. O alguns mites sobre la terra, diu l'aigua de la pica gira al revés a la més feliçut. O també diu a l'estiu la terra és més propera al sol que a l'hivern. O, per exemple, l'art de Sant Martí té 7 colors, això és mita o és realitat? O també i amb aquesta ja acabarem, diu la Bruixaula sempre a punta cap al nord. Doncs bé, tots aquests títols que us acabo de dir són alguns dels títols que tenen els capítols d'aquest llibre 100 mites de la ciència que us recomano molt, que us el llegiu, perquè està ple de curiositats. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu, que ho facin sols. Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanyes a veure el poble on es van criar, dona els vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I per acabar el programa d'avui deixarem una cançó de Del que es diu When We Were Young. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari.