#228 - La Rambla del 22/9/2022

Bona tarda, Sant Just, passen ara mateix 10 minuts de l'esting de la tarda d'avui, dijous 22 de setembre, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern, que us intunitzen el 98.FM a la misura municipal de Sant Just. Ja ho coneixeu, sóc la Núria Gassia i esteu a mi cada dia de 11 divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les tuperes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot, farem una tocada a la Raquel López, la servei de promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Just per assaltar el dia de les novetats de comerç, formació empresarial, també per a l'ocupació. Després, tot seguit, farem una entrevista a l'Isabel Macanaf. En motiu del dia internacional de l'Alzheimer, l'Isabel és psicòloga i membre de l'Associació de Familiars Amalals del Zeymar, l'AFA, del Baix Llobregat. I també és coordinadora del centre a l'Oi del Prat del Llobregat, que són centres vinculats a l'AFA especialitzats en l'atenció a persones amb malaltia del Zeymar. Després, a segona hora de la Rambla, farem una entrevista a Víctor Murillo, que és president de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just, perquè els propers dies, concretament el dia 26, fan un acte per donar la benvinguda a la nova temporada i també al nou curs. Des de l'Agrupació sempre preparen diferents activitats italiers durant tot l'any. A més a més acabarem el programa d'avui fent l'estall de teatre de la Mada Maica Duinyes, que sempre ens porta les novetats que hi ha a les sales de teatre de Barcelona. Tot això serà de seguida. Vinga, va, no marxeu, eh, que ja comencem! Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar. Soliciteu enviant un correu electrònic a Sant Just, encara fumes, a roba SantJust.cat. Sant Just és una delícia i el tabac una brutícia, com poble tan adorable i el fum tan insuportable. Sant Just compla de vida i el tabac de l'esquicha. Pensa bé que tu t'enganyes, no juguis ara tu menys. Per què fumes? Encara fumes? Bé, escoltem aquest tema que es diu de l'AO del Grup Sexgeni, Una cançó del seu últim album del 2022. I a la, a la, a la. I quan tot sigui passat, passat, hem diràs que si despertes aquí al costat et diré que amb tu me'n vaig a la guerra si el món està cremant. I quan tot sigui passat, passat, hem diràs, però encara no hagi curatridar. Hacemos haLE lately a ver que pasa. Una vez más, nos vamos. I a la al mu'n està de lado, de lado, de lado I me queda, de lado, de lado, de lado I a la al mu'n está de lado, de lado, de lado Hey a la al mu'n está de lado, de lado, de lado I a la al mu'n está de lado, de lado de lado I me queda, de lado, de lado, de lado I a la al mu'n está de lado, de lado, de lado i ara. N'hi ha cap. i ara s'enjust la tens a la Rambla, a ràdio d'Esber. Ara en uns instants trucarem a la Raquel López, la responsable del servei de promoció econòmica de l'Ajuntament, i la tindrem aquí per escoltar el que ens digui sobre les novetats, perquè fa l'ocupació, formació empresarial, també novetats del món del comerç. Mentre Santa Fons ens sona una cançó encara amb regusta estiu, la cançó es diu Un Estiu Perfecte de Flashy Ice Cream. L'estiu perfecta és amb tu, perquè estàs tan lluny, una altra copa i amunt, l'estiu perfecta és amb tu, saps que no fumo, però els dos al llitre hi enfo. Mirant cap enrere els problemes em semblen petits, i sento que som escollits, ningú oblidarà aquesta nit. El sol a copa, el cel brindó per l'usumiat, ja ho hem aconseguit, ningú ens pot fer. I aquí té un escollit per l'estiu perfecta. Vinga, va, que em sembla que ja tenim l'Araquel l'opè del telèfon, o l'Araquel, que tal, bona tarda. Bona tarda, Núria. Comencem l'espai, que fem cada 15 dies amb el servei de promoció econòmica. Raquel, suposo que tenim novetats pel que fa el món de la formació empresària, l'ocupació del lloc que sempre tractem en aquest espai. Sí, ara arranquem l'últim trimestre de l'any, i sobretot, bé carregat de formació. Ostres, doncs digue'ns, escolta'm. Molt bé, primer sí que m'agradaria començar amb l'apart d'ofertes per si hi hagués alguna persona interessada. Ara mateix tenim diverses ofertes, unes 8 ofertes, d'aquestes ofertes voldríem destacar-ne dues. La primera d'elles és la de comercial de maquinaria de neteja industrial. En aquest cas s'està oferint un contracte indefinit de 40 hores setmanals. Molt bé, per tant, tenim aquesta primera opció de comercial de maquinar. És una cosa molt concreta, eh, comercial de maquinaria de neteja industrial. Sí, pensem en aquelles màquines que, per exemple, netegen el terra que vas pujant a sobre, per exemple, estaria un dels casos dels productes que ve en aquesta empresa. Molt bé, doncs hem dit, a més a més, amb contracte indefinit de 40 hores setmanals. Sí, i després tindríem una altra oferta que és d'ajudant de forner. En aquest cas, exacte d'un contracte de temps parcials, tindríem 21 hores setmanals de divendres a diumenge. Molt bé, i la gent, Raquel, que vulgui escoltar o que vulgui veure també les altres ofertes d'ocupació, a quines webs s'ha de dirigir? Doncs directament a ofertes Sherlock, a la web, i també a través de la nostra pagina web de promoció econòmica. Molt bé, doncs ja té dues opcions més per entrar i t'afanejar la gent que estigui buscant feina, en aquest cas. Sí. Molt bé, llavors, a part, com comentàvem abans, ara s'ha pliat l'oferta formativa, que iniciàvem just després de l'estiu, i hem fet un curs en aquesta setmana, que és de manipulació d'aliments i gestió dels allergens, i també de les intoleràncies alimentàries. I ara tenim una sèrie de porcets pels pròxims 15 dies, i si vols, et comento amb més detall, Núria. Sí, oi tant. És una sèrie que normalment fem per poder cercar feina, que es titula Com supero les ATS. Les ATS són les Applicant Tracking Systems. I també els robots. Llavors, en aquest cas caldria una mica donar contingut a això de les Applicant Tracking Systems. En aquest sentit, quan busquem per internet, hi ha una màquina o hi ha uns paràmetres que fan una lectura del nostre currículum. Llavors, és important s'utilitzar les paraules clau, el format de la lletra, quina font de lletra, si utilitzem greia sonor, i utilitzem uns colors o uns altres, etcètera. Tot això interfereix en aquesta lectura que fa, diguem, el software, el sistema informàtic. I fins i tot, ara mateix, s'està luant a terme, ens ha vist amb robots. M'agradaria que això... Potser pensem en si imaginem com un robot ha sabut una cavira, no? Sí, una mica sí, era veritat. Seria més aviat com un de aquells chats que de vegades utilitzem per fer alguna pregunta. Ah, és veritat. Amb alguna web, aquest estil de robot seria el que s'està utilitzant per fer entrevistes, les primeres. El primer filtre. Llavors, si alguna persona té interès per saber com poder traspassar aquests filtres, com poder ser seleccionat, farem una formació específica el 27 de setembre, de manera onlèmina, de 10 a 2. Ostres, genial, que bé. Molt bé. Sí, aquesta seria la primera d'aquests cursos, d'aquestes capsules, i després tindríem una altra, que és inicial a l'octubre, que és d'oxiliada logística, amb cartons elevadors. És una formació ben complerta de 3 setmanes de dorada, i són 70 hores. Seria del 3 al 20 d'octubre. Ara mateix, les inscripcions estan molt plenes. Només hi ha insaplasses, ara mateix ja estarien plenes, però igualment aquelles persones que tinguin interès, encara si poden apuntar a la llista d'espera. Per si alguna persona després no pogués fer el curs, agafaria una de les plasses lliures. Ostres, i algun cop ha passat això? Que les formacions de costum que estiguin plenes, hi ha... I alguna vegada ha passat, i sobretot és quan tenen aquest caràcter, tan pràctic. Aquesta formació són 3 setmanes de les quals l'última es dedica a fer conducció del carretó, al toro mecànic, i subtenen els carnetts. Llavors, clar, és una formació que s'hauria de fer per lliure, s'hauria de pagar, i a l'estar subvencionada, normalment generarà molt d'interès. Llavors, sí, en aquest sentit, aquest tipus de formació, ja ho té. Ja és una cosa normal. Una pregunta quan hi ha tanta gent que s'apunta, per exemple, la gent de Sant Just té preferència davant d'altra gent, o aquest tipus de preferències o punts no a l'hora d'apuntar-se, no es tenen en compte? Doncs sí, en aquest cas aquesta formació sí, sí que té preferència a les persones de Sant Just, però sempre depèn del tipus de subvenció que sigui, depèn del tipus de finançament que hi hagi, perquè si, per exemple, estigués finançat per a algun altre ent, que disposa és que no es pogués fer aquest tipus de priorització, que no la podríem fer, però en aquest cas sí. L'ecla depèn de curs, lògic. Molt bé, i hi ha algun altre curs? Sí, ja per últim tindríem també una capsulada acerca de feina, que es titula com ser seleccionada o seleccionada a InfoJobs, que es dura termes el 29 de setembre. En aquest cas, estic a terme de manera presencial a Sant Feliu, i cal tenir un perfil d'infoJobs ja creat, el curs és en horari de matí de 9.30-2.30, i l'idea d'aquest requisit de que hi ha a setmana i tenir el perfil d'infoJobs creat és per no perdre temps a la sessió creant-lo. L'idea és que sigui una persona que una mica ja conegui el format de la plataforma i vulgui extraure més suc. Clar, normal, si vas amb un curs d'aquests i no tens ni un perfil pròpia en aquesta aplicació, en aquesta web, és com... Potser és feina que cal avançar des de casa, crear-se, hi ha un perfil, testar una mica, ni que sigui a nivell d'usuari principal, de tenir una idea, una noció bàsica, de com funciona una mica en aquest cas infoJobs, clar. Sí, seria per millorar coneixements o aprofondir una miqueta, no per iniciar-se. Molt bé. Això, de moment, és el que tenim pels cursos d'ocupació, no? Sí, això és l'esfera d'ocupabilitat. Ens queda alguna altra part? Dins d'ocupació d'aquesta esfera, tindríem una última notícia en relació amb un programa que diu Innovus. No sé si potser recordaràs d'altres anys. Em sona molt, però no recordo exactament què era. Doncs vinga, fem un recordatori. L'Innovus és un programa correcte de l'Innovaj, és una agència de la innovació. Llavors, això, bàsicament, perquè es pugui entendre, és un programa que permet a joves envinsar-se en el món empresarial a través de la resolució de reptes i a buscar així el seu talent, això que vol dir a la pràctica. Doncs que persones que hi hagin acabat una carrera que tinguin fins a 29 anys i que sobretot siguin persones que tenen idees, que siguin emprenedores, que s'hi vulgui, que s'hi agradi i resoldra qüestions de dificultat, doncs podran pujar un bus i aquest autobús, bueno, ajuntament amb altra això, bastant acumulada, aquest autobús era específic per fer una sèrie de sortides, a empreses molt importants, com ara Aigua de Barcelona, o l'Hospital de Baiviche, o el Port de Barcelona, Iada, l'Adam, el Mirai, bueno, moltes empreses. Llavors, en aquest sentit, al final d'això, aquest programa d'aquestes sortides, bueno, es treballen grups, es plantejen uns reptes, es dona una fil de formació, etcètera, llavors, al final es fa com un concurs a veure quina resolució, quina solució de repte guanyaria, i es pot guanyar un viatge. Llavors, això, de moment, m'ho deixem aixint l'aire, si alguna persona vol més informació, perquè realment és un programa sempre innovador, amb aquest component emprenador, doncs que pugui contactar amb nosaltres directament, perquè ara hi haurà molt poc aquests dies, perquè el bus es pugui marxar, si comença ja el 26 de setembre. Però és un bus que està durant tot el dia anant a aquestes empreses? Té un calendari, no... Té un calendari pautat, i llavors, per exemple, un dia fa una empresa, no? I aquell dia, potser, si estan dues hores perquè es fa la visita a l'empresa, s'explica quina és la problemàtica o aquella repte resoldre, per exemple, un any al port de Barcelona, comentava que una problemàtica que tenia era aquella brutícia que queda a l'aigua, i que genera una sèrie de problemes. Llavors, uns alumnes, bueno, uns alumnes, uns participants, havien plantejat una solució a través d'uns drons, i tindrien una càmera, i que anirien detectant, a través d'una tecnologia en concret, que jo ara mateix no et sabria dir la veritat, et sabia dir si era brutícia o era un ànec o era una tracosa. Era una classificació a través de l'intel·ligència virtual, artificial. Molt bé, molt bé. Doncs és interessant, això, de l'ignobus, a tenir en compte. Sí, llavors, sobretot, la idea és que si alguna persona jove pogués apuntar-se, ho hauria de fer ja, contactar directament al servei de promoció econòmica, i sinó directament amb l'agència innovatge. Molt bé, doncs ens ho apuntem, eh, Raquel? Molt bé. I ara passem d'ocupació a alguna altra branca, no? Sí, passem, com sempre, en premarietat i en pressa. En aquest sentit, et sembla que ho entenem a la formació. En aquest cas, tendríem dos tipus de formació a comentar, d'aquest sector d'empresa. La primera són les capsules, i ja ho faré normalment, que se'n repressen ara, el setembre, i ja se n'han fet tres cursos, són els que portem d'aquest mes, i les properes, si alguna persona s'hi vol apuntar, les comentem ara. La primera és titula, l'atrassuraria finançament tradicional i alternatiu d'economia social. I es durarà a terme al pròxim 28 de setembre, de manera online, de 9.30 a 1.30. Molt bé. Després tindríem una segona capsula, que és l'introducció a l'ICOMES, el mercat electrònic. I això és el dia 29 de setembre, de 9.30 a 1.30. També han format en línia. I per últim, tenim una que és titulada Crea la teva web amb WordPress. El pròxim 3 d'octubre, la 10 a 1, i aquesta és presencial. Es durarà a terme a Promodespy. Suposo que és el servei de promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Joan. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs els capsules dues en línia i una presenciada. Sí, aquí el tret més característic és que tindríem una més de termes de finançament, de números, una cosa que pot ser que costi, però que és molt interessant a nivell de saber com val finançament, en aquest cas de l'economia social, i tindríem una segona més digital, en quan és la relació amb el client, com venda per internet. I una tercera, que és per crear la teva web amb WordPress. Si alguna persona emprenedora que ara no la té creada, pot aprofitar aquesta capsula. Perfecte, jo crec que les tres són molt útils. Sí, de tant en tant. Per exemple, la de WordPress sí que em sona d'altres cops que s'hagi fet. Sí, la veu fent de manera recorrent diverses vegades durant l'any, perquè sí que és un programa gratuït i de molt d'interès, i de fàcil utilització que permet ja disposar d'una primera web. Molt bé, això són aquestes tres capsules que ens informa la Raquel de la formació en empreses i en empreses d'Horia, i ens en falta algun altre més, Raquel? Sí, després a part d'aquestes capsules, tindríem un altre tipus de formació que és més innovadora, és la primera vegada que la veu materna, i que en el seu moment ja hem fet un petit apunt en el programa, i que ara ja es posen en marxa. Ara ja estan obertes les inscripcions. És la formació que havíem comentat d'impressió 3D, en la que venen de valor la salut. Aquesta formació, recordem, que està enmarcada en un programa que es diu Trabai, Talent i Tecnologia, subvencionat per la Diputació de Barcelona. I, en aquest sentit, participen els 3 d'Ajuntaments, el de Sengand Espí, San Feliz de Llobregat i Sengius Desvern, i s'acentren en la cadena de valor salut. Llavors, quan parlem de cadena de valor salut, aquí hi haurien diferents tipus de negoci. Per tant, aquest tipus de formació iria adreçat a persones autònomes, a petits comerços, o també a professionals que estiguin a natur de la cadena de valor de la salut, que poden anar des d'una persona del sector sanitari, un fisiotrapeuta, una persona que treballa en una botiga d'estètica, etcètera. És realment molt ampli, eh? I, en aquest sentit, l'objectiu del curs és una persona que vulgui adquirir capacitats per innovar i dissenyar objectes o eines de treball amb la tecnologia 3D. Clar, òbviament, com diu el títol. Sí, seria fer la fabricació additiva, són diferents sessions, unes que són online, i unes altres que són transvencials, hi ha una combinació de totes dues, i hi ha una part molt pràctica, que és dur a terme a carreg de la universitat CIM-UPC, i, bueno, això realment és realment interessant, perquè es farà en un laboratori d'intressió 3D, i el que tu puguis fer, aquell objecte, no?, que hi ha a la fabricació, tu te la podràs quedar, i llavors, clar, aquí un dia havíem posat l'exemple, doncs d'un... imaginem, un fisioterapeuta, i necessita un tipus d'objecte per als seus clients, que tenen un pes potser més gran, i l'objecte que té és molt standard, i si tens una persona molt alta o amb un pes major, doncs podries realitzar-lo tu mateixa amb aquesta impressora 3D, és la gràcia que té, o fins i tot una persona que fes, una teràpia de benestar, que necessites aplicar una crema amb una espàtula específica, i que, digués, tot el que compro en el mercat no m'acaba d'agradar, perquè jo sóc escarrana, i llavors no ho utilitzo igual, doncs te la podràs fabricar tu mateixa, també. Molt bé, fantàstic. Està bé, a més a més, que se sentria a aquest curs del tema de la impressió en 3D, en un aspecte concret, en aquest cas, és en la cadena de valor salut, no?, és a dir, en coses de la salut, perquè també estan molt enfocades, és a dir, que la gent que hi va a fer-lo ja sap una mica el que va, no?, i és un curs bastant dirigit, per tant, si en Xarvaló no és fuera, per dir-lo d'alguna manera, que la gent ja va a algo bastant, bastant concret. Sí, té aquesta part pràctica, aquest component útil, però tot i així també faríem una activitat aquelles persones, que estiguéssim dins d'aquesta cadena de valor de la salut, que potser no tinguin una necessitat tan definida, potser no tenen ara mateix un objecte tan definit com a necessitat, però que faci gràcia el tema de la impressió digital. En general. Sí, també podrien entrar, perquè llavors, dins del mateix curs, dins de les sessions, es donaran diverses idees, diverses opcions, que potser aquí agafen aquella inspiració que encara sí falta, que no hi hauria problema, també. Vale, molt bé. Doncs està bé, això de poder aprofitar tot el tema de la tecnologia 3D i posar-ho també en pràctica. Jo entenc que hi haurà gent allà, les persones que facin la formació, seran persones especialitzades també en tecnologia, que puguin anar resolent els dubtes o... Sí, sí, es faran un centre de la referència formatiu en l'indústia 4.0, i comptaran en màquines i materials d'última generació. Molt bé. Ostres, Déu n'hi do, que ve aquest curs. Sí que n'havíem parlat, és veritat que el com ha dit que... No sé en quina forma, si parlant-ho de forma molt futura, en el problema espanyol. Sí, ho teníem previst, però ara ja ha arribat algú bé. Ara ja ha arribat, fantàstic. Molt bé, i quantes places hi ha disponible, i si la gent s'hi vol apuntar en tot aquest tema de la impressió 3D, ha de contactar en promoció econòmica? Sí, doncs ara mateix hi ha 13 places disponibles, i si alguna persona té interès, pot enviar un correu electrònic o bé trucar el telèfon de contacte de promoció econòmica. El que podem fer és que ara el comentem en concret. El correu seria Empressasarrobesenjust.cat, i el nombre del telèfon directe seria 662-371-083. Una forma o una altra? Sí, igualment, qualsevol persona que ara no hagi pogut prendre nota, pot entrar a la web i veure aquesta formació. Molt bé, molt bé, molt bé. L'ha estat un plaer contactar amb tu via telefònica. Ens hem assabentat de les notícies que hi havia pel que fa ocupació, també de les capsules d'empresadoria i empresa, i aquesta última informació amb impressió 3D, específicament en temes de parells i tecnologies del tema de la salut. Res més, que acabis de passar bona tarda, anem a contactar en uns dies, si et sembla. Molt bé, perfecte. Doncs que vagi bé, Raquel. Moltes gràcies, igualment, adéu. Quantes coses que ens ha explicat la Raquel López del servei de promoció econòmica de Sant Just. Hem fet un repàs de l'ocupació, ofertes d'ocupació que hi havia ara mateix. Ens ha dit que hi havia 8. Ens hem comentat un parell, però si voleu saber més ofertes, ens ha donat l'opció de que entreu a la web d'Axaloc, o a la mateixa web de promoció econòmica de Sant Just, i allà tindreu diferents ofertes. També ens ha parlat d'alguns cursos pel que fa a l'ocupació, o també és el programa INNOBUS, aquest programa a càrrec de l'empresa INNOBAJ. I després també hem parlat d'algunes capsules de formació, empresarial i emprenedoria, i d'aquesta última formació en impressió 3D. Si voleu tornar a escoltar el que hem parlat amb la Raquel, us escarregueu el podcast que crearem després d'acabar el programa, un podcast que penjarem al Twitter i a Instagram de la Rambla, roba la Rambla980 o també el tindré disponible a la web de radiodesvern.com. Ara escoltem aquesta cançó de fons, que és de Omi, la cançó es diu Cheerleader, i després trucarem a la Isabel Macanad, que és psicòloga i membre de l'AFA, l'Associació de Famílies Amb Malalts d'Alzheimer, el dia mundial de l'Alzheimer. I ara són aquí a Ràdio Desvern, Gary Ritt i Bonnie amb la cançó My Baker. I ara són aquí a Ràdio Desvern, i ara són aquí a Ràdio Desvern, Ahir, 21 de setembre, celebràvem el Dia Mundial de l'Alzheimer. Aquí, a Sant Just, s'han organitzat diferents activitats aquesta setmana i la vinent per commemorar-ho. Activitats coordinades entre l'Ajuntament i l'AFA Baix Llobregat, que és l'Associació de Familiars de Malalts del Zeymer de la Comarca. Per parlar d'aquestes activitats, tenim ara amb nosaltres el telèfon a l'Isabel Macanad, que és psicòloga, membre de l'AFA, l'Associació de Familiars de Malalts del Zeymer, i coordinadora del Centre Alois del Prat de Llobregat, que són centres aloi, són centres vinculats a l'AFA, especialitzats en l'atenció a persones amb la malaltia del Zeymer o altres demències, també, en fases inicials i moderades. Anem a saludar, doncs, a l'Isabel, que em sembla que ja la tinc al telèfon. Hola, Isabel, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs bé, volíem parlar del Zeymer i Isabel, sabem que és una malaltia neurodegenerativa, també perquè ho hem sentit als mitjans, ho sentim arreu, en llibres, revistes, però què significa això exactament? És a dir, què és una malaltia neurodegenerativa? I aquí, a costum, afectarà el Zeymer? Doncs les malalties de neurodegeneratives, el que venen a dir és que, bueno, en aquestes persones que els afecta, és que hi ha una pèrdua neuronal, que és irreversible, i que empitxoren amb el temps, que, bueno, l'Zeymer, com ja sabeu, en principi no hi ha cura, no hi ha un exactament que evidentment fa que vagi més lent i intenta paliar algun dels síndomes, però sí que és veritat que per el moment no hi ha una cura. I a la pregunta d'aquí afecta l'Zeymer, doncs, l'Zeymer afecta de persones normalment majors de 65 anys. Les malalties neurodegeneratives acostumen a correlacionar amb la edat. Això vol dir que a major edat, major probabilitat de patir-la, però sí que és cert que sobretot afecta persones majors de 65, tot i que, bueno, en els últims anys, ara diem que hi ha molt l'Zeymer d'inici precós, i la veritat és que l'incidència sembla que cada vegada és major, que és l'Zeymer que inicia en persones entre 40, 50, 60 anys. Ostres, que aviat, a partir dels 40, algun amb el Zeymer d'Unido? Sí, la veritat és que és complicat, a més, el diagnòstic, no, perquè a nivell mèdic tampoc t'esperes, no, que una persona que arriba a la consulta presenti símptomes propis de l'Zeymer, i, normalment, el diagnòstic inicial sol ser estrès, depressió, atribuïm aquests símptomes a un altre tipus de malaltia, però després, amb els anys, quan la malaltia evoluciona, malauradament comencen a veure els diagnòstics del Zeymer d'inici precós. I, Isabel, com podem sospitar que algú del nostre voltant comença a patir el Zeymer? No sé si directament se li diu al Zeymer o abans té alguna fase que se l'indiu de menysia? L'inici de l'Zeymer és molt incidiós, és molt poc a poc, molt lent, així com en altres demències, l'inici pot ser abrupta en un moment donant, per degutar unictus o les demències vasculars, no què diem. L'inici de l'Zeymer és molt incidiós, les famílies moltes vegades quan venen al centre es pregunten, potser ja porta dos o tres anys d'inici d'aquests símptomes. Moltes vegades ens arriben persones que ja porten anys d'evolució a la malaltia, perquè per això, per l'incidiós, que és per la lentitud amb la que comença a atacar les neurones. El símptoma per excel·lència, el que més conegut a tothom, és la memòria, la memòria a cortar minis, aquesta incapacitat per poder emmagatjar mal la informació del dia a dia, el que hem dinat, o on vam anar aquest estiu, la memòria. És veritat que és el símptoma per excel·lència, però hi ha molts altres símptomes que també podem veure des d'un inici, per exemple, el llenguatge, un empobriment en el vocabulari, el símptoma que tenia la paraula a la punta de la llengua, i no li surten les paraules. O altres canvis conductuals, com pot ser l'irritabilitat, tancietat, que moltes vegades és per la pròpia consciència de la malaltia, que aquests malalts intenten camuflar aquests primers símptomes, però no deixen de ser tristos de la pròpia consciència de veure que algo no rulla bé, que algo els ja està passant. Aleshores comença moltes vegades en símptomes depresius o amb ansietat. I la gent i familiars, com poden contribuir al millor estat de salut dels malalts? La nostra recomanació, sobretot, és que acudeixin a les associacions, perquè moltes vegades reben el diagnòstic i no saben gaire com actuar, com el divindrà, com poden iniciar algun tipus d'ajuda. Aleshores, la veritat és que el millor per les famílies és tenir a les seves vases totes les eines de les que disposen, i sobretot està molt informat de com evoluciona la malaltia, què poden fer, com poden actuar. De vegades, amb poques eines, aconseguir millorar molt la qualitat també, no només del malalt, sinó de la família, d'aquesta ansietat, aquest xoc inicial del meu pare, té al dímert, i no sé com fer, no sé com gestionar-ho, no sé contractar-lo, i és cert que, si ho entens millor, sempre és més fàcil, quan tens eines, per poder almenys lluitar en el teu dia a dia, i són malalties molt llargues. D'alguna manera, s'hauria de tractar la salut dels qui pateixen l'Alzaïmar, però també donar una mica de suport a aquells familiars que estan al voltant d'aquella persona, o amics, o les persones que convisquin. Viam, els malalts, moltes vegades són molt ignorants del que els està succeint. No tenen consciència de la pèrdua de la capacitat, de les condicions unitives. Els familiars, al final, són els que lluiten i se n'adonen, i moltes vegades són els que pitjor ho passen. Aleshores, nosaltres, des de les associacions, la veritat és que aquí intentem més recolzar i millorar la qualitat de vida dels afectats de la malaltia, que són tant el malalt com la família, que els acompanya en el procés. Hi ha tractaments específics o mesures preventives, o es pot fer alguna detacció per a cos? Hi ha fàrmacs que ajuden a enlantir el procés, però no és prou. Aleshores, nosaltres sempre intentem combinar els dos tractaments, el farmacològic i el no-farmacològic, que són les teràpies d'estimulació, i nosaltres, des dels centres al·loys, el que fem amb l'equivinders interdisciplinars que comptem és realitzar una estimulació global, realitzar estimulació cognitiva, partidades de memòries, estimulació física, estimulació multisensorial, intentar fer realitzar una estimulació social on amplia aquesta xarxa d'amistats que es van perdent en el temps quan et fas gran, i, en definitiva, intentem estimular les emocions i intentar que els malalts estiguin bé, que estiguin feliços, que estiguin actius i que no se sentin moltes vegades malament, que tenen molts sentiments d'inutilitat, de pèrdua, de capacitats. I aquest seria una miqueta la nostra tasca des de les associacions. Suposo que aquests últims dies l'està envoltat del motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer. Suposo que des de l'AFA, el Baix Llobregat, també ho ha anat fent diferents tallers o conferències. Durant a conèixer també una mica la vostra activitat, però durant la resta de l'any segueu fent, també, i promul·lant. La veritat és que l'associació és molt activa i intentem fer molts actes per donar, conèixer la malaltia, i també intentar arribar a les famílies que no saben què existim i que les podem ajudar molt. Fem actes tan per malalts com per familiars. Ara, amb el Dia Mundial que va ser ahir, fem allardar total més activitats i tallers tot el Baix Llobregat, intentant això, fer divulgació, orientar les famílies, donar-nos a conèixer, i intentar també fer... que faci impactes testets, de tot el que fem ara a Sant Just, tenim aquests dies la nostra advocada, la Judit Serra, orientarà les famílies sobre l'importància de la nova normativa, sobre la capacitació, que ara ja és la discapacitat, l'importància del testament vital, també tenim... Per què serveix? Serveix legals? Des de l'associació, des de l'AFA, la gent també té... Sí, sí. Des de l'associació, les famílies disposen de suport psicològic, de treballadora social, per ajudar-los amb tot el tema de la llei de dependència, també tenim suport jurídic, una advocada que és la Judit Serra, que acompanya les famílies en el procés de discapacitat, i amb assessorament, en general, en tots els temes legals, que sempre són tan complicats, i tenim l'equip que està a la disposició dels socis per ajudar-los en tot el que calgui. I volia destacar que tenim un taller de realitat virtual, just el dia 28, si no m'equivoco, que és una... Cuida l'atenció, el nom del curs, perquè és tallar l'estimulació cognitiva amb les noves tecnologies realitat virtual, en la psicòloga Olga Puig. Què vol dir això de la realitat virtual? Doncs mira, nosaltres sempre, des de l'associació com a centres d'estimulació cognitiva, la veritat és que sempre intentem estar reciclar-nos, i la veritat és que, en el centre, utilitzem de forma habitual, sala multicensorial, pantalles digitals, les noves tecnologies i diferents tipus de teràpia. I la realitat virtual fa coses d'uns anys, que vam fer una prova pilot, un dels nostres centres a Molins de Reis, i la veritat és que vam tenir bons resultats, i ara aquest any l'hem implementat a tots els centres, i hem volgut fer un taller demostratiu per mostrar una mica, que és això de la realitat virtual, i com podem realitzar estimulació cognitiva a través d'aquestes ulleres que permeten la immersió en una realitat virtual, i que ens permeten evocar el record, no sé, podem fer un viatge al poble, on ja no poden viatjar aquests malalts per a vegades per impediments físics, fem un recordat pel seu poble, o un home que ha sigut granger, tenir una experiència en una granja, i ara és una forma de recordar, serà un tasquet en una estimulació grupal que farem, en un taller grupal. Això realment els centres ho estem fent de forma individualitzada amb els malalts, i la veritat és que estem força contents, i creiem que potser molt beneficios pel malalts, i l'impacte de moment és positiu. Que bé, home, d'això es tracta, també, d'aprofitar les tecnologies, i de què tallo que ens donen per... Per intentar millorar una mica, no, la qualitat de vida, i que són malalts que hem arribat a certa fase, la fase de la malaltia que estan molt limitats, doncs això ens permet fer viatges virtuals. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs i efectivament aquí a Sant Justanim aquestes 3 activitats coordinades per la FA Baix Llobregat, i res més, moltíssimes gràcies per atendre'ns, Isabel, ha estat un plaer poder parlar amb tots. A vosaltres. I res més, a seguir, a seguir amb la feina. Gràcies, moltes gràcies. Que vagi bé, gràcies. Adéu. Adéu. Allí 21 de setembre va ser el dia mundial de l'Alzheimer, i avui hem estat parlant amb una psicòloga, l'Isabel Macanad, sobre com es fa una mica de promoció d'aquest dia, i com es conscienciï també a la població, des de la FA, correctament, és l'associació de familiars de malalts d'Alzheimer, concretament ella, l'Isabel també coordinadora del centre a l'Oi, del plat de Llobregat, els centres a l'Oi, ja ho hem dit, són centres vinculats a les afes especialitzats en atenció a persones amb la malaltia d'Alzheimer. Escutem aquesta cançó de fons, la cançó de Schiebergs, de Ed Sheeran, i després passarem a contactar amb Catalunya Ràdio, i llatí informatiu. I want to be that guy, I wanna kiss your eyes, I wanna drink that smile, I wanna feel like I, Love of souls on fire, I wanna stay up all day and all night, Yeah, you got me singing like, I love it when you do it like that, And then your clothes up, give me the shivers, Oh baby you wanna dance to the sunlight, When they say the party's over, We bring it right back when we say. I love it when you do it like that, And then your clothes up, give me the shivers, Oh baby you wanna dance to the sunlight, When they say the party's over, We bring it right back when we say. Baby you burn so hot, You make me shiver with the fire, You got this thing started, I don't want it to stop, You make me shiver, Baby you burn so hot, You make me shiver with the fire, You got this thing started, I don't want it to stop, You know you make me shiver, Yeah, you got me singing like, Ooh, I love it when you do it like that, And then your clothes up, give me the shivers, Oh baby you wanna dance to the sunlight, When they say the party's over, We bring it right back when we say. Ooh, I love it when you do it like that, And then your clothes up, Give me the shivers, Oh baby you wanna dance to the sunlight, When they say the party's over, We bring it right back when we say. Generalitat de Catalunya T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el carrega aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar amb bona. Ni biologia ni cultura ni prejudici ni broma ni hòsties, però violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reiractituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. No em toquis els ous. No em toquis el calamar. No em toquis el nad. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futuros. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. La nova llei espanyola d'universitats que obligarà a reduir la temporalitat dels professors ha superat avui el primer pas del Congrés dels Diputats Espanyols. Ara començarà la negociació parlamentària i el ministeri espera aprovar-la a principis de l'any que ve. M'he dit Paul Abrogats. Bona tarda. És la llei que ha de reformar el sistema universitari i que obligarà els centres a rebaixar la temporalitat. La llei també preveu més finançament per les universitats i, entre altres canvis, regularà el dret a vaga dels estudiants. El Congrés ha tombat les esmenes que hi havien presentat junts, el PP i Vox, i ara la llei afronta la negociació parlamentària. També avui el Congrés ha validat la nova llei de sanitat per limitar les privatitzacions i estendre a l'estat espanyol. La llei també preveu més finançament per les universitats i entre altres canvis regularà el dret a vaga dels estudiants. El Congrés ha tombat les esmenes que hi havien presentat junts, la llei afronta les privatitzacions i estendre a la cobertura sanitària a persones en situació regular. Hola, Roger, Catalunya Ràdio, Madrid. Notícies breu, Sergio Molero. El sindicat de llogateres exigeix que es controlin els preus fins que el govern espanyol aprovi la llei de l'habitatge. En concret, demanen una congelació dels lloguers quan finalitgin els contractes. Ho ha explicat la portaveu del sindicat Carme Carazo. La llei de l'habitatge es troba en pujades del 30, el 40 i el 50%. I el govern està prenent cap mena de mesura per aturar aquestes pujades salvatges. Llavors, la mesura que estem plantejant és que es prorroguin els contractes, que es congelin els lloguers, fins que no s'apreveu una llei. De la seva banda, la plataforma d'afectats per la hipoteca demana que s'apliqui a tot l'estat l'obligació per als fons d'inversió i els bancs d'aplicar lloguers socials a les famílies vulnerables com passa a Catalunya. Els autobusos de Barcelona funcionen al 40% fins a les 8 del vespre i fins a la mitja nit ho faran al 20%. Són els serveis mínims fixats per l'aturada de tot el dia que fa el col·lectiu. Els sindicats valoren en un 95% el seguiment de la vaga. Avui han decidit en assemblea mantenir les aturades de dues hores, de dues hores per torn, entre el 23 i el 30 de setembre. Quan Ramiro García, de la CGT, explica aquesta mesura a Catalunya Ràdio que els treballadors han decidit per unanimitat donar un marge de diàleg amb l'Ajuntament, però que si no hi ha acords a partir de mitjans d'octubre, aproximadament, la protesta tindria caràcter indefinit. Calpulem que a mitjans d'octubre ja la convocatòria de vaga estarà legalitzada, serà una convocatòria de vaga junts a divendres de forma indefinida i una aturada de dues hores per actors de treball. Rússia assegura que les informacions sobre la fugida d'homes russos per terra i aire previtant a la guerra són del tot exagerades. Ho ha dit el portavó del Kremlin, Dimitri Peskov. La informació sobre l'alteració als aeroports i tota la resta s'està exagerant moltíssim. Hi ha molta informació falsa sobre això. Per primera vegada, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha fet trons per la Mercè. Equipats amb càmeres de visió nocturna, càmeres tèrmiques i altaveus oferiran imatges en alta definició al centre de comandament de la policia. És un desplegament airi similar al que es va fer per Sant Joan i que és un complement als patrullatges conjunts de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. L'artista cameronès Bartelém Itogó a terra al Museu Picasso de Barcelona amb una mostra que dialoga amb l'obra del pintor Malagueny. A l'exhibició, que sobra el públic demà, Itogó aplica pintures, murals, ceràmiques i dibuixos, entre d'altres, des dels seus coneguts segells per gravar missatges polítics fins a les creacions i nèdites fetes en situ a Barcelona, com la que inspira o s'inspira a les menines de Picasso. Vaig mirar les menines de Velázquez i les menines de Picasso per fer les menines de Bartelém Itogó. Amb el meu estiu, amb la meva escritura i amb les meves representacions simbòlices. Esport, Sergi Andreu. Avui ens juguen 10 partits de la Lliga de les Nacions de Futbol, en destaca en aquests, el Polònia Països Baixos, i la Mariana Mandowski i de John Imenfis. El franz a Ústria amb Dembé Leïcundé amb la Selecció Francesa, Croas i Edina Marca, o el Vèlgica Gales. La Federació Catalana de Futbol ha confirmat un partit de la Selecció Femenina de Catalunya contra Venezuela a principis de novembre. La Comissió Antiviolència condemna les deplorables manifestacions racistes intolerants dirigides a Vinícies. Demana que es condemni de forma conjunta i immediata, i també demana col·laboració per identificar els infractors. En em vol, el Barça Repel Kielsa, polonès de 3-4-9, al Palau Blaugrana, en el que és la repetició de l'última final de la Champions Masculina, el partit el podreu seguir per esport 3. I amb bàsquet el jugador del Barça, Nicola Mirotic, evoluciona favorablement de la lesió, el tendó d'aquiles del peu esquerre, però es baixa per la supercopa i per els inicis de la Lliga i la Eurolliga. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Us informa l'Ualó Pets Ribes. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. per entrar al concurs en es sortejaran quatre bicicletes. Cadascun dels nous municipis participants a aquesta pedalada amb bicicleta al Baix Llobregat compten amb un punt de sortida que unirà el recorregut total. A Sant Just desvern, ha sortit dos quarts d'onze del matí des del part del paradons, uniran els il·laciclistes que hagin sortit des de l'hospitalet i esplugues. La comitiva passarà llavors per Cornallà, continuarà cap a Sant Joan d'Espí, i finalment passarà per Sant Feliu de Llobregat abans d'arribar al part de Torra Blanca, un quart d'una, on hi haurà diverses activitats i sorpreses i un estant de bici box. El Consell Comarcal del Baix Llobregat ja ha rebut la partida pressupostària per a la construcció del vial per a vianants i bicicletes que permetre creuar la B23 a l'alçada dels municipis de Sant Just i Sant Joan d'Espí. Així ho explicava la consellera metropolitana de Sant Just desvern i a flutats en una entrevista amb Radio Desvern. Flutats explicava que es tracta d'una esmena que es va negociar als pressupostos generals de l'Estat de cara al 2022 i que es va aprovar el mes de novembre del 2021. És una partida pressupostària destinada a poder redactar el projecte executiu de la passera que permetre comunicar el núcleos va de Sant Just amb l'esna de TV3 i l'hospital de Moisés Brogi, on actualment només hi ha un pont per vehicles. A dia d'avui ja s'han transferit els diners pressupostats i ara es farà un acord amb l'àrea metropolitana que s'encarregarà de redactar el projecte executiu. Obertes les inscripcions per al segon itinerari patrimoni històric de Sant Just desvern, l'activitat està organitzada pel centre d'estudis Sant Just Tengs en el mar de les Jornades Europees de Patrimoni. Aquest itinerari surteix amb la voluntat de propar el coneixement del patrimoni tant el natural com l'arqueològic i l'arquitectònic de Sant Just desvern, els veïns i veïnes del poble. L'itinerari ofereix explicacions, informació de la història dels llocs que es visiten i pretén ajudar a fer prendre consciència de la seva protecció i el seu manteniment. En Gwany tindrà lloc el 9 d'octubre a partir de les 10 del matí, tindrà una durada de dues hores. Les inscripcions s'han de fer enviar en un correu electrònic a centre d'estudis a robasantjust.rg. Això és tot. Tornem amb més informació de l'actualitat Sant Just Tengs, el Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix! Ara mateix passen 10 minuts a les 6 de la tarda. Estem ja començant aquesta segona hora de la rambla, el magazine de tardes de ràdio desvern. Ara ens toca fer l'entrevista Víctor Murillo, que és el president de l'Associació de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just Desvern. Hola Víctor, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Com estem? Bé, molt bé. Sempre em surt això en lloc d'agrupació i associació, però no, no, agrupació, agrupació. És així el nom i això s'ha de dir. Sí, és així el nom, sí. Però para que quan vam crear l'entitat, ens vam obligar que al final de la frase posa associació. Ah, sí? No es va néixer com agrupació fotogràfica de Sant Just, però quan vam fer el registre, si mirem els documents, a l'última paraula que surt el nom és associació. Agrupació fotogràfica de Sant Just, associació. Sí, sí, sí. Coses d'aquestes que no s'acaben d'entendre, però és així. Bueno, però estem bé. Tot bé. Escolta'm, comencem nou curs, no va tan porada, des de l'agrupació teniu en ment nous objectius, nous cursos, amb què esteu a la mateixa? Bueno, a veure, més o menys cada any, anem ampliant el que fem. Des de ja fa, potser, 3, 4 anys, que la part més important de la nostra feina, de la tasca que fèiem, era la formació. Moltes gent, el tema de fotografia es confona una mica, i pensa que tot és més... Vinga, anem a disparar, anem a disparar, anem a disparar. I no, jo crec que hi ha molta gent que ve que quan tenia temps no tenia diners, quan tenia diners no tenia temps, i potser és una afició que la tenia aquí aparcada, però potser que abans, amb l'analògic, tenia coneixements, però, com vull dir, tant amb la revolució que hem tingut a nivell informàtic, quan molta gent està molt despatjada del tema de revel·lat. Abans un estudi de revel·lat era l'ampliadora, l'escoveta i els químics, i ara l'estudi de revel·lat és un ordinador. I va acompanyat, si compres una càmera, al costat es diu un ordinador. I fa molt de temps que em van agafar aquest camí, estem formant els socis i els no socis. Sempre estem oberts. La formació, fer servir el sou per revelar, inclús per adquivar els document, els xifotogràfics, i a més a més ampliem la part d'estudi fotogràfic. Nosaltres ja fa uns anys, vam posar a la base de totes els socis un estudi fotogràfic, en flashes, fondos, el material, i ensenyem com s'utilitza la llum. La llum per la fotografia tot és llum. Li dona igual la llum d'una vela que la llum del sol. Només has de saber com s'ha de fotografiar cada una d'elles. I una mica estem en aquest camí, ensenyar a la gent a fer servir tot el que tenim, el que posem a la seva base, dins de la grupació. I tornareu a programar, perquè jo recordo que, per exemple, els dilluns era el dia que feia unes xerrades especials, uns tallers especials amb fotògrafs professionals de fora de l'associació, a nivell inclús nacional o no sé si internacional. Tindreu també aquesta programació per dies? Sí, sí. Cada dilluns, si algú que estigui escoltant la radio ara vol trobar-se en nosaltres, cada dilluns de set a nou estem a la vacuneta, sempre, des que comença temporada que serà el proper dilluns, fins al final del mes de llum, més o menys, i sempre passen coses, a vegades som nosaltres, fem la sessió, a vegades portem fotògrafs de l'àmbit fotogràfic internacional, nacional, molts catalans, no ens queden en el que sigui el recorregut curt, intentem tot el que estigui en nostre vas, però té un límit, però intentem portar el màxim de gent possible per formar els fotògrafs i per expressar i per explicar com fa la seva feina, perquè a vegades tu veus una foto i dius, com s'ha fet això? Solta que al final ve el tio i tu ho explica i dius, però algú t'ho ha d'explicar, a vegades hi ha tractaments molt complexos, que costa molt d'arribar a la foto final, i alguns són realment dos clics, perquè has de conèixer tota la mecànica del software, de Photoshop, de Lightroom, i d'un infinat de programes que tenim per tractar les fotografies. Però els dilluns sempre, sempre, per exemple, fent fotòrtertúlies, a vegades, són tractúlies obertes, anem sense cap tema, el tema és la fotografia, però no hi ha res preparat. Creiem que comença a dir que és el que li interessa, que alguna inquietud, i comença a sortir coses. Sempre, en aquests grups, sempre hi ha dos, tres, quatre persones que sense voler, portem sempre la dinàmica del grup, però ja portem un periodista que intentem que això no passi així, sinó que siguin el soci, el qualsevol soci, que pugui explicar el que té al cap, o el que li ha passat, una mica per trencar aquesta dinàmica, per no fer replicants. Si sempre soc jo, o la Lia, o el Juiz, o que expliquem el mateix, estem creant gent que farem sempre els mateixos passos, i intentem que això reverti una mica aquest sistema. Fem projecte, fem sortida, fem exposicions, fem publicacions. La sortida està anava dit, també la banca de parades, en el seu moment, per tot el tema de Covid, i suposo que les veus reprendre ja fa un temps, i ara la seguim fent. Ara intentarem, sempre, nosaltres, dins del que és l'activitat ordinària, tenint el que és una lliga social, que són 8 mesos, i cada mes hi ha un tema, hi ha 4 temes lliures, que el futur et pot enviar el que vulgui, dins de la seva cartera de fotografia, i 4 obligats. Intentem sempre que, si fem alguna sortida, tingui vinculació a algun tema d'aquests. Si hem posat fotos de paisatges de tardor, si fem el tema es bodegó, intentem fer sessions de bodegó, si fem retracts, intentem... Sempre intentem lligar amb el tema de la lliga social, que tampoc és obligatori. Si coincideix el tema i això es pot vincular a la sortida, bé, però si no, fem sortida, per exemple, fer fotografies nocturnes que hem fet, hem fet fotos al Delta, que volem repetir el Delta de llopregata, ahir del Delta de l'Ebre, una altra vegada, a la feixera o al Montseny, són sortides casi obligades cada tardor, a l'aeroport, hi ha molta sortida. Hi ha foto nocturna, foto urbana, fotografia de carrer, que es diu, tot això amb fotos tècniques que s'han de dominar una mica, i intentem que tot el socís pugui no encasillar-se. Clar. Digues-li que és. Venim d'un any, una tempura de passada, on veu fer bastantes activitats, i es va combinar tot una mica amb la festa de la fotografia, que veu fer, no sé si era el mes de juny o... El 28 de maig. El 28 de maig, a finals de maig. Va ser una gran festa, i jo no sé si aquest any podreu igualar el nivell d'activitat. No sé, va ser... A nosaltres es va agradar molt el resultat final de... de com va quedar la festa, i això de portar el nom de Sant Just, fora de Sant Just, portar quasi 150 fotògrafs de Catalunya, sempre tens... És a dir, la intendencia que dic jo, això fa molt tapó. Quan comença a arribar-te els primers dies, però que no s'apunta ningú. I els últims dies, tu només així, arriba la valença, no? Doncs ho veig tot això. En comptes que nosaltres vam muntar 6, 16 fotògrafs. 6 fotògrafs, 140 fotògrafs, i cada set fotògraf tenia la seva il·luminació. I van contractar una empresa, i tot és clar, van crear grups, cada grup començava per un set, anar a voltant, i fins que tu no veus que tot això ha arrancat... A veure, si ha arrancat bé, segur que va bé. Ara, si has fallat al principi, tothom es passem molt de por, que l'organitzem això. Per sort, va sortir tot, jo crec que... Prou bé, no? Prou bé, prou bé. La gent va quedar contenta, que és molt important. Molt contenta. Van comptar amb la col·laboració d'entitats del municipi, com a la Casa d'Extremadura, que es va cop demà importantíssim, que va fer l'esmorzar, la gent ja arribava, i tenia la botifarrada feta. I després, a les sessions fotògrafiques, vam comptar amb la Marta Roig i el seu grup, i això va ajudar molt, també. Jo soc molt amant que les entitats col·laborin entre elles. Que a vegades pensem, i busquem gent fora, de buscar alguna cosa, no? No, no, si és just, penses una mica, una persona que faci un cop demà. I l'agrupació o fotografies en just, que ara és sempre quan volem muntar alguna cosa, intentem pensar que tenim algú tant, i habitualment surt bé, la gent és molt col·laborativa. L'última activitat que potser és el tema de l'acte de reconeixement, que va haver-hi a l'11 de setembre? Sí, vam quedar prou satisfets. En realitat, no eren 10 anys, era en Gonsa, la pandèmia ho va trastocar tot. Però sí, com a entitats, estem molt contents que el consistori s'acordi de la feina que anem fent, poc a poc, és un treball, jo no diria, de formigueta, vas fent, vas fent, vas fent, poc a poc, i hem creat un grup molt sòlid, i algú vingui, dius, escolta'm, ho has fet molt bé, el que dic jo sempre és el minuto de glòria, no és això, escolta'm, puja sonaterim, alguna dona a la mà, una abraçada i un petit regal, mira, què bé, tu, s'han recordat de mi, només ja està marxant cap a casa, perquè no passa d'aquí, però per una entitat... És molt important, això, saber que estan per tu, no? Clar, i ara amb quines coses esteu? Perquè et fa anar ja amb per la pagina web, veig que hi ha un concurs de vacances, està obert... Està obert fins al 30 d'aquest mes. Nosaltres fem... Des que vam néixer, potser l'any després de la neixement, vam crear un concurs de vacances, igual que fem la Lliga, la Lliga Social, que és tot l'any, la gent marxa de vacances i fa fotos, només és fer aquest concurs, la gent ha d'enviar fotos fetes a les vacances. No tenen que ser les vacances aquest any, poden ser les vacances de fa 5 anys, però la imatge que mostres no pot ser un retrat que no mostri a radir alguna cosa. Per exemple, jo faig un retrat de la meva dona i a radir una paret, això no val com foto de vacances. He demostrat... Que és de vacances? Estic a algun lloc que no és l'habitual. O a Sant Just també, potser considero-la, però s'ha de mostrar l'entorn. Tu estàs a la platja i molta gent fotografia la sandàlia con l'arena, no me vale. És el que vull dir-te. Tu has de mostrar una mica que estàs en un entorn diferent. I funciona però bé, gairebé participant tots els associats. El tema dels concursos són una mica rars. A mi m'agrada molt parlar de fotografia. Fa uns anys que van decidir que els jurats de les nostres fotos serien nosaltres mateixos. Perquè mai, quan fas un concurs, mai estem contents. Quan et voten de fora, clar, el jurado, li gusta molt el paisatge, però no li agrada els retrats, i m'ha apuntat poc. Però si és molt fàcil. Ho fem nosaltres. Canvi el sistema i ja estàs. Ho fem nosaltres. El concurs de vacances ho fan els guanyadors del concurs de vacances de l'any anterior i del guanyador de la Lliga. Aquests no participen del concurs de vacances. Hi ha un sistema informàtic bastant ben muntat, que el que fem és, habitualment són 15 o 20 persones que anem a votar, fem grups de 5 o de 6 persones. I cada grup actua com una persona. Imagina que és un 5. Jo poso una foto a pantalla i dius 5, 8, 9... I els 5 donem una xifra. D'aquesta xifra calculen la mitjana. Aquesta mitjana és la Clipocen. El qual, els fallos... Està molt afina. Potser m'equivoquen poc, però el ja m'ha corregit. I després, com són 3 grups votant, i en 3 teclats, la màquina fa la mitjana de les 3 votacions finals. El resultat que surt és bastant òptim. I si més no... Bastant representatiu. I això que passa, que passi el que passi, hem encertat o han encertivogat nosaltres. I això ens provoca que un dilluns després, tornem a parlar d'aquestes fotos, perquè li he donat 5 punts, i ens obliga a parlar de fotografia. Com està? Perquè us implica a vosaltres, en certa manera. Sí, sí, sí. Col d'en si he guanyat, he guanyat, i si he perdut, he perdut. Però estem parlant de fotografia, de la composició, perquè l'has cremat, perquè està reventada... Això em obliga a dir que aquesta foto m'heu donat molt poca puntuació. I la gent explica per què li han donat aquesta puntuació, l'hem fet d'aquesta manera, i el fotògraf, el que ha fet la foto, li està ensenyant. Han començat a donar-nos altres, hi ha fotos... Normalment, portem fotos que pensen que són molt bones. I després la voten, dius, tu. Tampoc, que puntuació li han donat? Bueno, però si algú t'explica, mira per si l'enquadra, el paisatge està torcit... I comença, ah, mira, pues és veritat, tu. I això ens obliga... Ja, quizás fa... Sí, o sigui, tants que ho fem, i s'han tan funcionat força bé. Això, sobretot, perquè ens obliga a parlar de fotografia. Però quan vota des de fora, veus el resultat de l'ordinador, i ja està. Ja està, el concurs ja ha mort. Aquest dia ja ha mort. De la mateixa manera, sempre té una cuerda, diguem-ne, dos per ell de dies més. Molt bé. Victor, no ens queda gaire més temps per comentar-ne més, simplement que el proper que tindreu posareu aquest any, a Parabeta, allà, a la... Sí, sí, sí. S'ha previst, hem entrat en la Parabeta, les fotos de la Senyosa al carrer sempre són les que van al mes de lluny. Ah, després d'aquí dalt, eh? Doncs ha estat un plaer tenir-te, saber novetats coses de la agrupació, i també en quin moment esteu, i com encareu aquest nou curs. Moltíssimes gràcies. A tu? I res, que tinguis bona tarda. Igualment, i fins la propera. Adeu. Vi yourself, si tu mismo estás la única ley. La primavera, cambia de estación, revueltas de la imaginación. No sigas las reglas, vuela en esta tierra, llegas a... Oh, conmigo. Espera, esperame, que llegaré a volar contigo. Tenfuerza, vuela en esta tierra, llegas a... Oh, conmigo. Vamos a volar, vamos a flotar, levantar las manos, vamos a despegar. Vamos a trotar, vamos a molestar, ser incómodos, salir sin desfilar, a tu manera, de cualquier manera, salir afuera, salir a imaginar, los límites y miedos, todos al pared, revueltas de la imaginación. Que no te vendan por menos de nada, hazle que te den la gana. No sigas las reglas, vuela en esta tierra, llegas a... Oh, conmigo. Espera, esperame, que llegaré a volar contigo. Tenfuerza, vuela en esta tierra, llegas a... Oh, conmigo. Vamos a volar, vamos a flotar, levantar las manos, vamos a despegar. 1, 2, 3, 4... I juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. Si no veus el sport femení, t'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals. Col·labora Radio Desvern. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis queis ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu, a ells, també. Des de vici sense edat, et necessitem. Des del que s'han fet és un col·laboratori voluntari. Més informació al portal www.justsolidari.cat o en vici sense edat.com L'any van l'un, vega'l'any, com a les olas i el mar. Hoy en niña siempre viviré donde la cosa esté buena, fresquito de la palmera, donde la piña vive el ritmo de las olas, donde hay moreno sin morena, déjame nos problemas, quema sola toda hora, el mar lleno de caracolas, ese es el sirena y yo en reda y tonto en melena, No hace falta que prepare en la mochila Sueña lo que quieras y dibuja no en la arena Vamos, no, que si eso ya lo pago, you Que va querendo no hace falta money, money Yo pa' mi yo, boo, tengo más que una flor Tengo un planeta azul, because they're all the same It's very beautiful, oh, it's very beautiful, oh, oh My world is very beautiful, oh, oh, oh Y además si estás tú Ay, todo el cielo se vuelve más du Si yo te quiero, y tú me quieres, me quiero Vamos a darle la vuelta al mundo, porque si tú me quieres Y yo te quiero, no, no importa más nada pa' pedirla Si yo te quiero, y tú me quieres, podremos navegar sin rumbo Porque si nos queremos, llegaremos hasta donde queremos de mano Como las olas que no Ara escoltes per mi un asfè A Yahiset el cad zien, advenide-nos una bandera Això és espectacle A Yahiset el cadleep, advemide-nos una bandera Chola de vencer d'una pide Qué es pago, mira, loyalty Això és Espectacle, amb Maica Duenyes. Vinga, anem a fer l'espai de teatre. Ara que se'm sent millor, l'espai de teatre amb la Maica Duenyes o la Maica, què tal? Bona tarda, bona hora... Bona tarda....i bon teatre. Ai, ja ho vaig dir la setmana passada, que la veritat és que aquesta temporada comença amb moltíssima força, tothom té moltes ganes de que funcioni una altra vegada al teatre, i n'hi ha quantitat d'usions, o sigui, és una passada, la quantitat de rodes de premsa que s'estan fent aquests dies, la quantitat d'estrenes, o sigui, que podreu escollir, perquè n'hi ha molt per escollir, moltíssim. I avui, doncs, m'agradaria parlar amb un home que porta molts anys, fa molts anys, que dirigeix un teatre, un teatre que és més que un teatre, perquè no només es poden veure obres representades allà en el seu wasenari, sinó que, a més a més, és una escola, i una escola d'escriptura teatral, o sigui, que està relacionat molt amb el teatre. I la veritat és que val la pena de parlar-hi amb el Toni Casares, que és la persona que estem intentant comunicar a nosaltres, i així ens explicarà una mica el teatre, la Beckett, el que és la sala Beckett, doncs fa molts anys, molts anys, la va inaugurar, va posar-la en marxa, va ser l'Alma Mater, el Sanchi Sinisterra. Llavors la sala Beckett estava gràcia, ara està a Poble Nou. I la veritat és que des que es va inaugurar la sala Beckett, jo he vist allà coses fantàstiques i meravelloses, i ara doncs està una mica més lluny, perquè està a Poble Nou, però també fan coses magnífiques i meravelloses. I ja tenim... Toni? Toni? Hola? Hola? Ah, que no està el Toni. Hola? No està, doncs, t'ho intentem tornar a trucar, a veure. I què ha passat? Què ha passat? Bueno, doncs res, mentre arribem, mentre arribem al nostre convidat, doncs voldria comentar que això que us estava dient, que fan cursos de dramaturgia teatral, també fan cursos per gent teatreta, vull dir que vol ser actor o actriu, i també fan residències, que són companyies, companyies que estan fetes, que de millor són 3 o 4 persones que volen fer alguna cosa, i que la Sara Beckett els ajuda en tot el que pot, perquè aquesta obra que ells volen portar a un teatre, doncs al final la facin allà i ajuden els parells. Això és més o menys el que fan, és a dir, que fan moltes coses a part de portar espectacles, perquè vegi el públic obres de teatre. Tenen moltíssima, moltíssima cosa per estrenar, la veritat. És un teatre que vas i et trobes com si estiguessis a casa, i la programació de espectacles, com David, és molt llarga i molt variada. Per exemple, a partir del dia 29, 29 de setembre, faran la sort. La sort és una obra, doncs, que és una experiència per als seus protagonistes, que és la Lluidèslia i el Jaume Pérez, i la veritat és que la sort és també un homenatge al fil d'aquestes dues. Hola, bona tarda, Toni. Hola Toni, bona tarda. Hola. Hola. Fa sorollet, sorolls, fa sorolls. Hola. Hola. Ara sí, hola. Toni, que no volia, que no volien, no volien. Doncs molt contenta que estiguis aquí en nosaltres, la veritat. He estat explicant una mica, he dit al principi, que anava a parlar amb un home que fa molts anys que porta un teatre, però que realment és més que un teatre. La Sara Beckets és més que un teatre, perquè també s'escola, i perquè també feu moltíssimes coses a part d'espectacles. I a mi m'agradaria començar per això. Fa molts anys que porteu l'escola de dramaturgia, no? Sí. I això com va a sorgir i per què ho feu, perquè explica'm una mica. I qui pot anar a l'escola de dramaturgia? La gent que estigui interessada en escriure alguna cosa? I tant, i tant. No sé què expliquem, perquè aquesta paraula de dramaturgia en el sector teatral s'ha servit molt, però moltes vegades, des de fora, que no s'ha de prendre, que qui vol dir això de dramaturgia? Escriure una obra de teatre. Exacte. T'han sentit com això, és escriure una obra de teatre, o pensar, perquè com que moltes vegades hi ha obres de teatre que no són estrictament textos escrit, sinó que són espectacles més visuals, on hi ha més altres llenguatges, com el moviment o la dramaturgia. El circ, també, no? Doncs, de fet, dramaturgia vol dir pensar tots els mecanismes que participen d'un espectacle escènic, pensar com s'articulen i com es crea sentit significat de cara a l'espectador, amb totes aquestes eines que ofereix un escenari, des de la paraula, però també la llum, també el moviment. Això és la dramaturgia, ha organitzat tots aquests mecanismes. Hi ha dramaturgies que són més visuals i dramaturgies que són més textuals, on la paraula és més important. I en el nostre teatre, la sala d'equip, estem bastant especialitzat en el que se'n diu la dramaturgia textual, és a dir, en l'escriptura de teatre, en la literatura dramàtica, i això és el que, a bona part, ensenyem en els nostres cursos. Tant per gent que no ho ha fet mai i ho hau provat, que fem cursos d'iniciació a la dramaturgia, i a l'escriptura teatral, com per gent que ja té una mica més d'experiència, o veient mateixes coles de teatre, o que ha començat també a estrenar algunes de les seves obres, i que volen fer una formació més especialitzada, més avançada, i també en aquest perfil de gent, també els oferim cursos d'especialització que en diem. I tot això per què el fem a la bèqueta? Doncs perquè la sala de bèqueta es va fundar fa molts anys. Sí, ara ho estava comentant, ho va fundar el Sanchi Sinisterra, que és un gran mestre de la dramaturgia, per cert. Ah, això mateix. I ell va començar a fer aquests cursos, i això es va anar ampliant, va anar creixent, i a partir d'un moment donat ho vam articular, i ho vam oferir, una cosa una mica més unificada, sota el paraigua que d'això que en diem, l'obredor de la sala de bèqueta, un obredor on es cou, on es cuina, el teatre del futur, per dir-ho d'alguna manera, record. I la veritat és que està anant molt bé, no? Perquè fa anys que ho curteu, això de la dramaturgia, i cada any surt gent d'allà que estan empenyats, fer un text teatral i molta gent ho aconsegueix de fer-ho, no? D'això es tracta, de poder ajudar, amb la mesura de les nostres possibilitats, que el teatre a Catalunya i Espanya, en general, evolucioni permanentment, no es quedi com una cosa una mica anticuada, una mica casposa, que ja no parli dels temes d'avui, sinó que permanentment el teatre vagi evolucionant, que es vagi convertint en un llenguatge útil per parlar de les coses que ens preocupen a tots, els que estem vivus en aquests moments, que es digui únicament teatre clàssic. Has dit abans ajudar i també ajudeu d'una altra manera el teatre, que és les companyies residents, no? També. Què són les companyies residents? Explica-m'ho, Toni, a veure. Doncs mira, tant l'autoresident com les companyies residents són artistes, creadors, que nosaltres convidem a que durant tota una temporada, en teatre, la temporada és com el curs l'actiu, de setembre, jubil, o més o menys. Durant una temporada, vinguin en els espais que tenim a l'escala, aquest de treball, els dels locals de Saig, a crear un nou espectacle, nosaltres ajudem econòmicament a la creació d'aquest espectacle, i, a canvi, aquest espectacle s'estrena en la temporada regular nostra de la sala d'equip. Però no només això, sinó que la gent vinculada a aquesta companyia, o l'autoresident, en aquest cas, participen durant tota aquesta temporada dels òrgans de decisió, diguem, de la sala, i, per tant, ens ajuden a pensar com serà la temporada següent, a fer la programació, a pensar quins altres artistes creiem que són interessants, quins títols podem programar, etcètera, etcètera. Per tant, diguem, són gent que s'impliquen en la dinàmica del dia a dia de la sala d'equip. Una altra cosa que vaig veure quan vaig anar a la Roda de Prensa, que em va agradar molt, i jo he comentat ja en el programa, és que teniu també dansa, que la dansa és una mica de dansa, perquè la dansa és com a la oblidada. La nena petita de tot el que és la cultura, i jo crec que és important, molt important. Una mica de ràbia, perquè igual que a Barcelona hi ha un espai com la Bequet, que es dedica a la dramaturgia textual, caldrien també espais a Barcelona, que es dediquessin també a la dansa contemporària. Hi ha alguns, per un costat, al mercat de les flors. Això també va dir... Però també hi ha altres espais que es dediquen més a la creació, que passen delgades més desapercebuts, però que fan una feina molt important, com són la caldera, per exemple, a favor de la creació dedicada a la dansa. La dansa i tant d'altres. Doncs sí, la dansa és la oblidada, i val la pena que els teatres es posin les piles i programin espectacles de dansa. Vosaltres heu començat amb una obra precisament de dansa, que és Absències, de l'Andrés Corchero, que és un gran ballerí i un gran director, i que fa molts anys que està a sobre d'un escenari. I ara, el dia 29, estrenadeu la sort. La sort, una cosa molt peculiar, molt recomanable, us la recomano molt, perquè nosaltres amb aquest espectacle, que es diu la sort d'un autobalenciat, que és un juli d'isla, que comencem també, és un cicle de molts espectacles que farem durant tot l'any dedicat al tema de la família. Perquè creiem que avui en dia és important que pensem noves maneres de concebre la família, de quina manera avui en dia la família condiciona les nostres vides, per un costat és un refugi, per l'altre de vegades és una nosa, que reflexionem una mica entre tots. Què és avui en dia una família? Què suposa en el món contemporani la idea de família? I per fer-ho comencem amb aquest espectacle, que és una parella monoparental, home oparental, una parella d'homosexuals, homes, que decideixen adoptar un fill i totes les complicacions que viuen encara avui en dia, i fins i tot els estigmes, els estereotips contra els que han de lluitar, per adoptar una criatura. Jo tinc uns quants amics que han tingut la sort de tenir un nen adoptat, i és veritat que hi ha quantitat de problemes per... I aquest espectacle està bé, perquè ho explica sense opiar ni escapar-se de cap dels traumes, que han de passar, d'una manera amena, d'una manera molt contactant amb l'espectador, amb un treball d'interpretació. Són dos grans actors els que ho fan, i per tant és un espectacle que jo us recomano molt. I la producció d'aquest espectacle és de la Beckett? No, són convidats. Allà es va trenar, es va fer el teatro La Badia de Madrid, que és un dels quatre més importants de Madrid, agilat per diferents llocs d'Espanya, i ara l'acollim aquí a la sala Beckett. Doncs és curiós, perquè el Juli Disla i el Jaume Pérez, jo no es coneixo, m'ha sorprès la veritat. Molt recomanables, tant a nivell actoral com a intèrpret, com també, evidentment, com a autors, perquè això que explica en primer és molt important i molt interessant escoltar-ho, però a la vegada fan d'una manera teatral. Home, clar, evidentment. Evidentment. Escolta'm una cosa, a part dels espectacles, hi ha més espectacles dedicats al món de la família? Una cosa, Toni, Toni, vigilem. Quan diem que són al món de la família, no vol dir que siguin paranents, no són espectacles familiars, perquè jo també... Parlen sobre el tema de la família. Perquè és que jo moltes vegades parlo d'espectacles familiars, que són paranents, això no és paranents, és per la família. Són espectacles, diguem, per a adults, per a dues maneres, però que reflexionen sobre el tema de la família. Que queda clar. Hi ha més espectacles al llarg de la temporada, sobre aquest tema? Doncs a veure, escollir un parell d'ésspar... Jo recomano, per exemple, un espectacle, que no em sabré les dades ara, però és cap al novembre, una obra de teatre que es diu Tocar Mare. Ah, sí? És una obra molt, molt xula. Tu, Camara, perquè, a més a més, les dues actrius que ho fan m'encanten, són amigues meves, aquestes, que les coneixo, i a més a més... La Castell i la Georgina Latre, dues grans actrius, que, a més, ja han fet de mare i filla en diverses espectacles, en diverses ocasions. Aquesta vegada hi tornen, amb un text d'una autora mallorquina, que diu Marta Barceló, de la qual se'n sentirà parlar, ja us aviso, perquè no només es trenarà una cosa a la dèqueta, com va passar amb la claviacidor, no? Una mica, exacte. A més, aquest espectacle està dirigit pel Jordi Casanovas, que és una firma de direcció, que és de garantia absoluta. Serà un espectacle emotiu, divertit i tendre, a la vegada, també un repte interpretatiu, un teta-teta entre dues grans actrius. Sí, però són molt bones les dues, o sigui que no hi haurà problema. La història és mentida, perquè és una dona gran, que posa un anunci dient que ella vol ser mare i que busca algú que li vulgui fer de filla. I això ho veu una noia jove, que és orfa, que no té pares, i que té moltes ganes d'establir una relació amb algú que s'assembli molt a la relació maternal filial. Les dues es posen d'acord i intenten una cosa tan difícil, com és objectivar posar sobre el paper, com si fos un contracte, què vol dir una relació entre mare i una filla? Aquest obliga una relació de mare i filla. I això, clar, quan es posa sobre el paper... Sí, és divertit, perquè n'hi ha molts extrems, en realitat. I moltes contradiccions, exacte. Per això dic. Doncs em sembla que aquest espectacle ho podreu veure a la Celebequet des del 9 de novembre, falta poquet ja, fins al 4 d'abril. No, d'abril no. Ai, perdona, fins al 4 de desembre. De desembre, exacte. Més o menys un mes, no? Un mes, exactament. Toni, i sincerament, com ho feu per poder portar tants espectacles amb la mala ratxa que portem i per no dir anys que portem que no hi ha manera de que el públic ha ampliat el teatre? Mira, la Celebequet és un teatre relativament petit. És dels teatres dins de la franja dels teatres petits dels més grans, però és un teatre petit. No hi caben més de 200 localitats. No, de un i dos, 200. Quan vam pensar aquest teatre com havia de ser, vam fer-ho expressament, que no fos massa gran, perquè nosaltres ens agrada això que en diuen el teatre de proximitat. És el mateix, teatres interessantíssims en les granges dels teatres de proximitat. Sí, senyor, jo parlo molt de les sales petites que estàs a prop de la mitja metro dels sectors. A mi m'encanta, m'encanta. Com el teatre malalt. Jo sempre dic que a mi m'agrada veure com suen els sectors. Clar, clar, clar. Llavors això fa que, de vegades, aquests altivaixos de públic que hi ha en el sector teatral, en general, és veritat que hem passat un temps molt complicat. Molt, molt. En aquests teatres petits potser es noten menys. I fins i tot, si et ve menys gent, no es nota tant, perquè els espais són més petits. I, per tant, tot està pensat en una dimensió més humana, per dir-ho d'alguna manera. El treball amb els actors, la manera de relacionar-nos des de l'àmbit de la producció amb els artistes, la manera de relacionar els espectadors i el públic, en general, els creadors, tot té un tracte més humà que fa les coses una mica més fàcil. Saps què he dit abans de que tu arribessis als micròfons? He dit que quan vas a la vécuette et sents com en família, com a casa. Sobretot és això. Doncs està pensat una mica expressament que passi així. Ho aconsegueu? Aquests espais de la cultura, la cultura és una cosa monumental i allunyada i gran, i que tu entres i et sents petiquet allà, i això és una mica del segle passat, què vols que et digui? Que la cultura sigui una cosa domèstica, normal, tranquil·la, relaxada, que parli de tu a tu amb tothom. I això és el que intentem amb un espai com la sala de vécuets, i per això us convidem als que no la conegueu. Sí, evidentment. I tant, i tant. En aquesta programació d'aquest any, també a part que hi ha molts autors de casa nostra, i a més de més joves, vull dir que hi ha una obra, que és de la Carly Churchill, que a mi és una obra que... Aquesta autora m'encanta, he vist algunes coses d'ella, i em sembla que és una meravellosa dramaturga. I tant, i tant. És una mica del que va al decís del cor, que és de la Carly Churchill. Com tu deies, la Carly Churchill és una de les autores més importants del que hi ha a altra mundial. És una autora anglèsa que ja té una edat, és una autora gran, no sé si potser ja ha ratllat el 70. Bé, quan vaig començar a conèixer la cara al Churchill fa molts anys, i era jove. Ara que has dit que sí. Sí, era jove i apuntava a ser molt gran, a més a més. Sí, continua sent una de les autores, potser més trencadores amb el llenguatge. És una dramaturga molt experimental, però sense fer-se l'estupenda, i si no m'entens i et oferàs, sinó que és a la vegada molt propera. Demana una obertura de mires a l'espectador, que estiguis obert de mires, a noves possibilitats de veure el teatre, però no te'n fas sentir allunyat, no te'n fas sentir que m'estan contant que no entenc res. I, per tant, aquest equilibri és superinteressant. A nosaltres, de la seva vegada, això ens interessa especialment. Però, a més, aquesta obra parla de la família altra vegada. Ah, està dins del cicle que heu fet familiar. Sí, i parla una mica de les hipocresies familiars que sustenten moltes vegades a una família. Què hi ha amagat al darrere de determinats comportaments, què hi ha amagat al darrere, sobretot de determinats comportaments masculins, aquesta cosa del patriarcat, aquesta manera de ser de molts pares de família, què amaga aquest funcionament, moltes vegades autoritari, moltes vegades molt poc respectuosa amb les diferències, amb les maneres de ser de cadascú. Això ha explicat d'una manera peculiar per part de l'autora. I, a la vegada, molt ben dirigit per una directora jove, nova, que en el panorama cènic català encara no se la coneix. Que no la coneixu, que no la coneixu. Jo coneixo l'Acarri i el Xorgi, perquè, a més a més, fa molts anys vaig treballar en una obra seva. Però a la Lucia del Greco no la coneixo. A veure, explica'm. Gran directora que ha muntat aquesta obra d'una manera magistral, ja ho veureu, el principi és molt desconcertant, i poc a poc vas entrant, i, malgrat que parla d'un tema molt du i molt bèstia, té sentit de l'humor, t'ho passes bé, és un espectacle que el vam veure l'any passat en el teatre Tantarantana, precisament, un altre dels grans teatres d'aquesta ciutat, que fan coses molt, molt, molt interessants, i allà vam veure aquest espectacle i ens va enamorar, i vam dir com que l'any que ve la ve, que et parlarem de la família, és un espectacle que ens ajudarà a fer una visió més sobre el món de la família. Estaríem aquí fins quina hora, perquè teniu tantes coses a dir des de la sala d'aquest, però anirem des del programa nostre, anirem cada vegada que hi hagi una estrena i tal, trucarem perquè s'expliqueu i tal. Suposo que t'ho deixareu rodes de premsa i tal. Una altra cosa que m'ha sorprès molt, és que posareu en marxa una obra escrita pel Santiago Fund de Vila, el Santi Fund de Vila és company meu, el coneixo de fa moltíssims anys, és crític teatral, i l'altre dia, quan el vaig veure ja, vaig estar pensant, i què fa aquí? S'ha passat a l'altra banda. Exacte, què fa aquí? Si està a l'altra banda, a veure com... I resulta que fareu una obra del Santiago Fund de Vila, el Santi. La gran farça es diu, no? És un text que jo crec que el Santiago Fund de Vila és un crític de teatre. Molt, molt crític, a més a més. A més a més és molt cínic, no sé si la obra aquesta reflexa que és ell, ell és molt cínic com a persona. Ha escrit una obra que li ha sortit de l'estómac, absolutament, que ell li diria que és una mena de movimentada. Quina por! Va escriure en els últims moments, i durant-hi els últims moments, de tot el procés que hem viscut en aquest país. De Covid, sí, m'ho va dir, que estava... No, no, la va escriure durant el Covid, però... Sí, perquè estava avorrit, deia. He pensat molt en el que ha passat a Catalunya, en tot el procés del referèndum, etcètera. I és una mena de farça, bueno, no una mena, no, és una farça... És una farça, sí? Una cosa molt divertida i molt divertida. De fet, es diu la gran farça. Per reflexionar sobre la monarquia i la justícia en aquest país. Sense... D'allò, sense oblidar-se de res. Sense... Sense adulcurar res, sense voler obviar res. Fent-ho tot pel procés gros, directament, d'una manera clara i rotunda, i molt, molt, molt divertida. M'ha sorprès molt. Estarà dirigida per el Ramon Simó, que també jo he treballat amb ell ja fa anys que vaig treballar amb ell. I que és un magnífic director. I, a més a més, el repartiment també són gent que he treballat en algunes obres amb ells i em sembla meravellós, perquè està el David Vagès, fantàstic, el Jordi Martínez, fantàstic, el Santi Ricard i el Xavi Ripoll, que jo, quan vaig treballar amb ell la primera vegada, era un nen, pràcticament. No sé si tenia 17 anys o... Era pràcticament un nen. Quatre actors, que són magnífics actors i magnífics ballassos. Perquè, en el fons, això serà una gran ballaçada. Doncs escolta, jo, per exemple... Jo crec que passarem un Nadal, que ens permetem les passions, pixarem de riure a la vingui. Que tots els espectacles, tant el de la sala de dalt com el de la sala de baix, tenen molt a veure... És una bona expressió. És una bona expressió per passar als Nadals, pixar de riure. Doncs escolta, Toni, em penso que hem de dir-te Déu. Volia parlar, també, que feu lectures dramatitzades, també. Però ja ho anirem parlant a poc a poc. Ja ho anirem parlant a la web de la Vec. I allà podeu trobar tota la informació de totes les coses que fem. Ja ho s'aniré trucant. D'aquí uns mesos, perquè m'expliquis una mica com va la temporada i tal, i ja en parlarem de més espectacles, perquè n'hi ha en quantitat. Evidentment, aquí a Radio Desbert, en el programa, això és espectacle, parlarem de totes les estrenes, evidentment, i posarem la gent... L'hi donarem en penta, perquè vagin a veure a la sala de Vec, tota la programació que heu fet, que està molt i molt bé. Us esperem amb els braços oberts, Maica i tota la gent de Sant Just Desbert. Moltíssimes gràcies. Vinga, una abraçada. Adéu, Toni, adéu. Què et sembla? Déu n'hi do, eh? Sí, la sala de Vec, el que està preparant, les coses que hem de venir, i han fet una programació tan extensa, tant, tant, tant, ara hem parlat d'alguns espectacles. Gafatgeu una mica... Que la gent també que es quedi amb el que no són per famílies, eh? Sí, sí, clar, perquè estaven parlant molt de familiars, teatre familiars de ta familiar, no, sobretot. El tema és la família, però això és important. Tenim moltes més coses, perquè ha començat la temporada fantàstica, però aquí ho deixem, no? Ho deixem fins la setmana vinent, Maica. I la setmana que ve també farem un repàs. Vinga. El Festival Temporada Alta, que és cada any a Girona, que estan també d'aniversari, i que també fan una programació fantàstica. A veure si aquest any puc anar-hi a veure algunes de les coses que faran. Molt bé. Que tingueu una bona setmana. Ah, és veritat. Sí, sí, és la Mercè. Doncs mira, el que m'agradaria fer demà, que no sé si ho podré fer, és anar a veure els Focs Artificials de la Plaça Espanya. Perquè fan cada any uns Focs Magnífics, i cada any dir què aniré, i al final... Això és el Piromusical, em sembla, eh, Maica? El Piromusical no sé si els fan dilluns. Ah, no és el dia de la Mercè? És l'últim dia, no és l'últim dia de la festa. No sé si és dilluns, diumenge o quan. Doncs ja ho miraré, perquè és el que més m'agrada de les festes. El que més m'agrada, els Focs Artificials, sí. Bona setmana, Núria. Adéu a tots els ullans de Radio Desbert. Recordeu que el teatre ha començat amb molta força, i hi ha coses fantàstiques per veure donant aquesta temporada. I aquests dies, vaja. Maica, adeu!