#229 - La Rambla del 23/9/2022

Què fas, bon temps? Molt bé, molt bé. Ara hi hem de gir moltes cases per atendre'ns. Gràcies, bona tarda. Gràcies a tu, gràcies. La tarda de Catalunya Ràdio, amb Òscar Fernández i Elisenda Carod. Catalunya Ràdio, les notícies de la CINI. Bona tarda, us informa, aquí l'Ian Sabria. Tothom amb molta alerta perquè a Protecció Civil activat precisament l'alerta del pla Inuncat per plojes intenses a les pròximes hores, el litoral i prelitoral de Barcelona. Es preveuen fenòmens locals d'intensitat molt forta a l'àrea metropolitana, al ballers, al peneders i al marisme. I és un dia, per tant, per estimar les precaucions. Probablement també per accedir-ho. De quins minuts connectarem amb el nostre servei viari per saber com està evolucionant el trànsit aquesta tarda a les carreteres del país. Notícies breus, Sergi Molero. Pujar a 73 el nombre de persones mortes en un nou fràgi davant la costa de Siria, a la ciutat de Tartús, segons l'últim comunicat oficial fet pel ministre de Transport, de l'Ivan. Les autoritats sirianes han confirmat que han escatat una vintena de persones. En un comunicat, l'agència de notícies sirianes sana ha explicat que el racont de víctimes encara és preliminar, i que, per tant, la xifra de persones mortes i rescatades encara podria pujar. Segons el ministre, el vaixell llenava amb més de 100 persones i moltes de les víctimes. La majoria tenen nacionalitat siriana, l'Ivanesa i Palestina, no portaven documentació sobre. El govern rus exclosa els treballadors tecnològics, els manquers i els periodistes dels mitjans de comunicació públics, del pla de mobilització parcial anunciat pel president Vladimir Putin. Segons ha explicat el Ministeri de Defensa, la feina d'aquestes persones, és necessària al país per garantir el funcionament de les principals empreses tecnològiques i també del sistema financer. Crec d'alerta de les entitats que lluita en contra de l'explotació sexual, reclamen més recursos i també un pla integral que permeti ajudar les víctimes. La policia i les ONGs reconeixen que no hi ha xifres oficials ni exactes, però calculen que serien entre 10.000 i 20.000 a tot Espanya. La invisibilitat del col·lectiu i la falta de recursos són els principals problemes amb què es troben aquestes dones i també les entitats que les ajuden. La directora de projectes de l'Associació Trave, Anna Delso, assegura que el perfil de les dones canvia molt, perquè les xarxes de tràfic busquen nous escenaris per captar víctimes. Hace muy poca tiempo, un año, aproximadamente, el perfil mayoritario eran mujeres negerianas, jóvenes, prácticamente no hablan el castellano, que están en prostitución en calle, pero están controladas a través de distintos mecanismos por las redes. Últimamente nos encontramos más mujeres latinoamericanas. El perfil es muy cambiante porque las redes se van moviendo y van buscando permanentemente nuevos escenarios. L'Ajuntament d'Olius, el sulsonès, ha decretat un dia de dol per l'incendi mortal d'aquesta matinada. Una dona de 68 anys ha mort per culpa de les flames que han cremat totalment el xelet on vivia. Ara els Mossos investiguen les causes de l'incendi. La Mercè Santa Tecla, avui també a Sitges i celebra la festa major en honor de Santa Tecla, corresponsal Montse Gener. Bona tarda, a 47 del matí. Ja es podien sentir les matinals infantils despertant els sitgetans i les sitgetanes pels carrers de la vila. L'ofici a l'Església de la Punta, amb Bartomeu i Santa Tecla, i també l'actuació castellera han completat el matí. A la tarda a les 6 es podrà veure la baixada del Pilar de la jove de Sitges i a la set la processó en honor a Santa Tecla, una festa que aquí es viu molt i que, de fet, ja s'han trobat referències des del segle XII. El vespre endavant de l'Ajuntament ballarà de final, on es podrà veure totes les bèsties de foc, inclòs aquesta. És la Fera Foguera, coneguda com el drac del 1922. L'únic drac marí que queda a Catalunya. Sitges té, per tant, dues festes majors i es viuen amb una intensitat semblant. I ara, a aquesta hora, el trànsit, com ja havíem avançat, semblaria o pot semblar que pot estar afectat també per aquestes incidències del temps que aviat arribarà a ser molt complicat. Com estan les coses, Sèlia? Bé, doncs aquesta hora, bona tarda, hi ha un 7 km de cua compacta a l'AP-7 del Vendrill, fins a Rola de l'Alterregonès, sentit sud, per una col·líció que hi ha hagut amb dos vehicles implicats, passa el mateix a l'autopista Pau Casals, a la C-32 del Vendrill, també amb veït clares aturats, la Nacional 340 del Vendrill, fins al Francàs, pas alternativa a la Nacional 420 de Gandès, a la Terra Alta, està retirant un camió accidentat, també passa el mateix a la C-37, igualada a la Noia, per un camió variat. I retenció, ens en trobem a la C-55, a Sant Vicent de Castellet, sentit Castell-Galí, C-17, a parets del Vallès, sentit Ripoll, C-58 d'entrada a Barcelona i, sobretot, hi ha cua compacta a l'extrem nord de la Gran Via, a la Carreback de Roda Rap la Prim, per un accident que hi ha hagut de sortida de la ciutat de Barcelona. Sàlia Quintana, Catalunya Ràdio Equip i Ari. Esport, Sergi Andreu. La responsable dels equips femenins de la Federació Espanyola de Futbol, Anna Álvarez ha explicat que les 15 jugadores que volen deixar l'equip no seran convocades a partir d'ara. Recordem que aquestes 15 jugadores han amenaçat de deixar l'equip i no fan fora del carrer que la seleccionador Jorge Vilda. Avui hi ha 7 partits més. A la cinquena jornada de la Nations League de Futbol, destaquen a 3 quarts de nou, l'Alemanya-Hongria, probablement amb Teres Tegen de titular, i l'Itàlia-Anglaterra. En Tennis, Roger Federer. S'ha comiat aquesta nit del món del Tennis. Jugarà l'últim partit de la seva carrera a Londres, fent parella amb Rafa Nadal a l'Eiber Cup. Deixarà enrere 24 anys de trajectòria a l'elit. Green, Gran, 20 Grans Lambs i 310 setmanes com a número 1 del món. I avui a la Lliga de Futbol Sala, Barça Córdova, 2 quarts de nou, i H&M Industries Santa Coloma a 2 quarts de 10. Fins aquí les notícies. Hem d'entrar a una espècie que per mi era un bosc, ballar a la selva, i vam començar a tirar camí en dins. Març del 2008, dos catalans embarquen en una aventura comercial a l'Àfrica. Para de cop vaig pensar... Ui, amb quin merder ens han fotut, em sembla que ens robaran. Estan segrestats, i els seus captors demanen un rescat de 200.000 euros. Si no, els executaran. Això m'està passant a mi, no sóc pas d'una persona tan important, i això ho has vist a les pel·lícules, però mai t'has pensat que pogués arribar a tu. El que semblava un tracte comercial perfectament lligat es converteix en un malson. Aquest dissabte, i diu menja, a les 9 del vespre, a Crims. En Carles Porta. I sempre en podcast a l'ApiWeb de Catalunya Radio. Passant 100 minuts de les 5 de la tarda, i avui també arriba el moment de les notícies de veritat. Les notícies de veritat. Tornes bona tarda. Bona tarda, Bonics. Què tal com estem? L'he enviat a cap de setmana, que ha treballat molt ell. Des de quan tens tu poder? Des de la setmana de la gent. Des d'avui. Des d'avui i fins avui. Primer i últim cop que això passarà. A veure, amb què obrim l'informatiu a menys credibilitat de tota la ràdio catalana? Jo crec que em sorprèn que no ho sàpigues, Òscar. Jo crec que no hi ha dubte. La notícia del dia, de la setmana, de l'any, dels últims 10 anys, fins i tot, jo crec que continua sent el Catalunya Brama, el gran concurs d'imitadors de la Brama del Cérbul, que hem organitzat a la Tara de Catalunya Radio. N'has tirat el ciclet, eh? Aquí hi ha una mica menys de guiu que has de preparar. Per això he enviat en Fran de cap de setmana. Perquè avui hi havia poqueta feina i... La meitat dels fan els ullens. Exacte. La meitat de les notícies de veritat pot anar a la cap de setmana. Però bé, ja ho sabeu, a Catalunya Ràdio busquem el millor bremador, o la millor bremadora, de Catalunya. A la persona amb el dom més innat per imitar el somers dolç i segurament més representatiu de Catalunya, el dels Cérbuls Anzel. És que és preciós. M'hi ho posen i seguim capaç de diferenciar-lo d'una vaca. D'una vaca, eh? Mira com la Carod, que també ho va dir l'altre dia. D'una vaca i no sabria quin és el Cérbul. Saps per què? Perquè ets un mal català. Si fossis un bon català, podies diferenciar-los directament. Però no ens desviem, Òscar. Catalans... No, no, no, Poscàs. Catalanes, ara és l'hora. Si voleu participar, el Catalunya Brama envieu ara mateix. Ja, eh? Vinga, va, ràpid, sisplau. Una nota de veu al WhatsApp del programa. 6-0-7-0-7-0-9-0-1. Que no heu pogut apuntar el telèfon. Tranquils. Ho repetim ja mateix. Notes de veu amb el vostre nom i la vostra brama. El 6-0-7-0-9-0-1. Si el vostre somni és imitar un Cérbul bravan i que us escolti tota Catalunya, aquesta és la vostra oportunitat. Però si això no és prou al·licient per vosaltres, Òscar, sisplau, digues quina hora és. Passen gairebé 10 minuts de les 5 de la tarda. Molt bé, això ho fem quan hi ha coses importants. I ara, el que et demanaré, si us plau, és si pots explicar quin és el superprèmit que s'endurà el guanyador. Doncs el guanyador del concurs de Catalunya Brama és el... s'endurà un recorregut... És anyet de picalla, no? Falla que ja hem resolt, eh?No, no. El premi del guanyador del concurs Catalunya Brama és un recorregut en 4x4 pel guanyador del concurs i 5 acompanyants més per veure com bravan els cèrbuls a la Serra de Mou Mord. I, a més, amb l'acompanyat d'un guia d'excepció, en Cisco, de l'empresa de taxis, Flamicell, 4x4. Un tros de premi, eh? La tarda de Catalunya Ràdio 1, 1, 2, 3, 0. Poc a broma, perquè això, jo crec que no s'ha regalat mai, re igual. I ara, si us plau, agafeu-vos que arriba la millor part. Escolta alguns dels missatges del tsunami de notes de veu que estem rebent dels nostres ullens amb les seves imitacions. Imitacions com, per exemple, la d'Ansesc. Hola, bona, soc en Cesc, aquí de camí cap a l'aeroport, i no me n'he pogut estar, i res, contribuiram aquí a... a la broma, aquesta. Foli, Cesc. Això va acompanyat d'un reflex de Fleming tot seguit, vale? O sigui que tinc els llavis aquí ben com un cèrbol. Vinga, salut! Déu, Cesc, llavis com un cèrbol, eh? Si algun dia em llevo davant matí i al mirall arribo a la conclusió que tinc els llavis com un cèrbol, crec que me'n vaig directe al clínic. El reflex de Fleming és aquell moviment que fan amb els llavis. Alguns animals enquereixen les dents, obren molt les llavis i se'ls hi veuen totes les dents i les genives. Com els cavalls, sí, els cavalls o les zebras, això, sí, sí. I, per tant, tot plegat. Deixem dir que l'aig de fit em demana que us expliquem que heu d'enviar una nota de veu al WhatsApp dels 606.001. És que la gent està trucant.Ah, la gent truca? Sí, la gent no n'hi ha d'agafar les trucades. Hola, bona tarda, i a la gent fer-li el bra. No, no. Graveu-vos i envieu una nota de veu al WhatsApp. Important, sí, sí, perquè s'agrava a pobra idea. I veu notes de veu, com ha fet la Gemma, que ens recorda una miqueta a l'Adori. Ah... Ah... Ah... Ah... Ah... Ah... No ha acabat, això. A veure, un moment. Ens en recordem l'original. El que realment fa un cèrbul, a veure, el brama. Ah... Tampoc, el que es posa tan... Oh, sí? També t'he de dir que clar. Això s'ha de semblar una mica, no? Jo no sé si amb els cèrbuls entenc que sí passa com amb les persones. Que escuteu un tot, té una veu diferent... Potser, no ho sé. Potser que està a la, com es deia, la Gemma, ha anat a veure la brama i s'ha trobat un cèrbul que abramava així. Preciós. També et dic que potser és ella fent càrgueres. No ho sé, ara t'he sentit dubte. Però bé, escolta'm, la qüestió és fort. Sí, ara vas. Participem. Més participants, com la Miriam, agafeu-vos. I sobretot amagueu-vos, perquè el que proposa la Miriam fa una miqueta de por. I si no... Agraeixem uns tórmics d'aquestes. Sí, sí, és veritat. Avui ho he fet Mayonesa, eh, amb una abatadora. I per acabar d'arribar al Clímax, al Nirvana Sonor, us llenço un petit repte. Ajudeu-me a intentar endavinar la melodia que canta aquest sergurió. Ja us dic que no ho he aconseguit. Hola, sóc en Roser i m'agradaria guanyar el premi de la broma. A veure, perquè de fons... És que ara ara... Si treus l'indicador de Catalunya Ràdio de fons, costa dir que costaria molt. Aquest Roger, per ser, és un oient que també ha enviat un missatge al Twitter quan acabava i havia enviat això, que deia, acabo d'enviar el meu i crec que flipareu cogombres, que ho ia ser-ho. Jo crec que pot ser ell, perfectament, i et diré una cosa. Santi Faro, crec que ha arribat l'hora de canviar la sintonia de Catalunya Ràdio. No pot ser! Sí que pot ser, sí. A través del Twitter deia, els he explicat a la família, a la meva dona i als meus fills, i ara em miren raro. Però tu t'imagines, abans dels bolletins, hem tornat a posar-te... Anem a les notícies, i ara arriba el bolletí horari. Hola, sóc en Roser i m'agradaria guanyar el premi de la broma. Les notícies. Què? Ho veus, eh? I ara el Kilian, eh? 64 minuts de la 5 de la tarda, i avui les notícies passen part. Una notícia terrible. Una desgràcia enorme amb el gubremant com un servo... Una persona però original. Ara, i aquí, a la tarda de Catalunya Ràdio, tu saps, Òscar, estem a favor de l'originalitat. Rúge i companyia. Rúge i companyia, si voleu participar, al Catalunya Brama, no t'esdeveu, insisteixo, no t'esdeveu, no truqueu, eh? No. No t'esdeveu, en les vostres imitacions, el 607-07-09-01, i us podeu endur una magnífica ruta en 4x4 per gaudir de la broma del cèrbul a l'Alpallars Gentileja d'Ansisco i la seva empresa Flamisell 4x4. 607-07-09-01. No t'adéveu, no truquada. No, més notícies, va. Són les notícies... d'embritar. Un moment de parlar ara de l'altre gran fenomen del moment a nivell català, abans de Catalunya Brama, que el trobem a Sabadell. En Sabadell. En Sabadell. És meravellós, la cocapital del Vallès Occidental es confirma ja. Ho han tornat a fer. És el gran jup, el gran japa, a casa nostra pel que fa a la creació de Virals. Tot recordem el compra en Sabadell, i a partir d'ara crec que tots recordarem a la bussi, la nova mascota de transports urbans de Sabadell, el Tus. La bussi és una d'aquelles coses que vistes que fa més gràcia que explicades, però continua fent gràcia. És un ninot que té forma de ceba, que té tot el mapa de línies dels busos del Tus a la panxa, que va ser presentat a ritme de tambors i una dansa preciosa, que feia el Moonwalk i tot, va ser presentat perquè forma part d'una iniciativa de l'Ajuntament per fomentar l'ús del transport públic entre els més petits. De fet, si us pregunteu el parquet del nom de bussi, és Veda Bussi. Sí? Bussi, està ben trobat. Bussi, bussi, per tant, nens feu servir el bus, i com que això ha generat molt enrenou a la xarxa, no es parla d'altra cosa, no anem a recollir comentaris perquè potser hi ha molta gent que no... Que parla sense saber... Algú que queda més a prop, que és de més fàcil accés. Roger Escapa, presentador de l'experiment... Sempre? No, Roger Escapa, perquè m'interessa molt saber que n'opina un sabadellent com ell sobre la bussi. Hola, companys de la tarda de Catalunya Ràdio. Ho hem tornat a fer. Tenim la bussi, he rebut un estíker ja amb la bussi animada al mòbil a través del WhatsApp, vull dir que semblava que seria impossible superar el comprar el sabadell, doncs bé, ja hi tornem a ser. Només el sabadell podia passar una cosa tan extraordinària com aquesta. No se'l veu molt funcionat, eh? No. Una abraçada. Potser estava endormiscat, quan ens envia la nota, vés a saber. Potser podries ser que no li hagi agradat. Jo crec que s'acabava de la mitjana, però la mitjana no és la mitjana. La mitjana és la mitjana. La mitjana és la mitjana. La mitjana és la mitjana. I ara som divendres, i avui s'ha descansat per començar a tope el cap de setmana. Però hem demanat més opinions. Hem anat una mica més al llar, perquè clar, parlem molt del disseny. És una mica que va a gustos, però potser si algú ha de valorar com és aquest disseny, és algú que toqui el tema, que domini la materia. I li hem demanat que tu et pots apuntar al tant tu. No, però a mi m'agrada com reconeixen els mèrits d'altres. Dolors, escolta, li demanes trucar, i és una metrelleta. Dolors, li volem fer un monument. Doncs ha aconseguit que Javier Mariscal ens doni la seva opinió sobre la bussi. Sí, hola, sóc Javier Mariscal. La mascota és meravellosa, és simpàtica, divertida i molt gràfica. Té identitat, molta identitat, i tothom sap perfectament que està parlant, està parlant dels autobusos enhorabona. Espero que sigui un gran èxit. Petons. Atenció, perquè... Aquesta no l'havien vist venir, eh? No. I això és com quan va venir el Joan Roca, i li hem odiu el Joan Roca, això ho diu Javier Mariscal. Per tant, jo crec que hem de deixar el tema ja aquí, en blanc, debats sobre l'organitat del disseny. Si Mariscal diu això... Fes-li arribar a Roger Escapa, perquè jo no l'he vist molt emocionat amb la bussi. I jo crec que igual aquesta opinió, Javier Mariscal, igual li fa canviar opinió. Doncs ara hi ha l'Ajuntament de Sabadell, i això que estàvem una mica amoïnats, i els conservants de Sabadell que estan una mica amoïnats per la política i estan una mica molestos. Sí, Javier Mariscal. I això hem anat a buscar un expert, i Javier Mariscal ho avala. I què diu l'expert? Que bé. Per tant, ja està. No t'ho esperaves, això, eh? Pau Torres, gràcies, bona tarda. Bon cap de setmana, bonics. Passen 20 minuts de la cinc de la tarda, una pausa i de seguida Anna Manso, per parlar del seu llibre, Un cor de neu. Anna Manso, que habitualment escriu literatura infantil i juvenil, ara una novel·la per a dos. Parlem amb ella d'aquest llibre. La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Òscar Fernández i Elisenda Carod. Parlem. Gràcies, Susana. A vosaltres. I també, eh? Surts a TV? Sí. Perquè si no, ningú ho conèixeria. Tindrem comunista Alba Riera, Andreu, Joanola, Carles Tamayo. Vine a veure la festa de l'alimentació sostenible, Terra i Gust, a la Ronda de Sant Antoni, de Barcelona. Territori, proximitat, sabiesa, producte... Amb en Pep Noguer, descobrirem productes quilòmetre 0. I també... Surts a TV? Sí. Clar, perquè si no, ningú ho conèixeria. Tindrem comunista Alba Riera, Andreu, Joanola, Carles Tamayo. Vine a veure la festa de l'alimentació sostenible, Terra i Gust. I per a les nenes i nens més grans, el Super3 Cris! Amb tot allò que t'agrada! I sobretot gent com tu! El 10 d'octubre t'espera el nou Super3! Un, dos, tres, ja! Tot un món a les teves mans! Si busques un entrenament en grup individual, a Basic Fit podràs fer-ho amb qui vulguis i com vulguis! A punt de tare i entrena per només 19 euros amb 99! Des del fin és un bàsic a la teva vida! Fem junts una mirada pròpia al dia, des de la nit! Ara, a les 10! L'Anna Manso és una de les autores més reconegudes i prolífiques de la nostra literatura infantil i juvenil. Ara, però, fa el sal a la novel·la para-adults amb un cor de neu, un text cru i original que relata unes experiències doloroses d'aquelles que glacen el cor o l'omplen de neu, com ve a dir el títol, un cor de neu. La protagonista d'aquesta història és la Sara Rovira, un escritora de literatura infantil de 65 anys que viu en una casa al mig del bosc. Ana Manso, bona tarda! Després de tota una carrera professional escrivint literatura infantil i juvenil, fas el sal a fer un llibre para-adults o una novel·la para-adults, protagonitzada per una escritura de literatura infantil i juvenil. Mira, jo més que fer el sal diria que és un canvi de registre. Això no vol dir que deixi d'escriure literatura infantil i juvenil. Si no és que a partir d'ara et dediquis. No, la gent em diu que t'has fet gran, digueu que no ho entés res. Continuo fent literatura, el que feia i el que faig, no ho escrivint literatura infantil i juvenil, és literatura. I per això vaig voler que la Sara fos escritora, perquè a més necessitava que tingués un ofici solitari, un ofici on es refugiés, i que escrivís literatura infantil per normalitzar, perquè, ves per on, el meu ofici és normal. Què hi ha gent que considera que no ho és? De normal? Considera que és una excepció, considera que és un pas fins que et fas gran i escrius literatura para-adults. Jo espero que aquest llibre faci dos coses, una que em llegeixi gent nova, gent nova que potser no m'ha llegit amb el registre de literatura infantil i juvenil, i que tinguin curiositat, i s'acosten els meus llibres de literatura infantil i juvenil, i descobreixin que els pot interessar i els pot agradar, malgrat l'edat. I també el que estic sentint és que tot els lectors que m'han acompanyat fins ara, tota la gent que ha portat aquests llibres a filles, a fills, a alumnes, a petits i a joves, ara s'estan acostant al meu llibre perquè em diuen, per fi escrius per mi. I va, sí, aquesta vegada sí. Clar, i el risc, si fas que la protagonista sigui una escritora de literatura, com tu, que la gent digui que és autobiogràfica 100%. Partec, evidentment, d'alguna experiència, d'algun dolor que he passat, d'una altra manera que no pas la protagonista del llibre. La Sara fa alguna vivència, alguna cosa teva, i la transformes en una experiència completament diferent, això és ficció. Però la Sara és l'antijó. O potser és un altre... És que la Sara fa completament el revés del que faria jo. I ha sigut un exercici literari meravellós, poder posar-me la pell d'una persona amb una emocionalitat tan diferent amb mi. Jo la tinc a flor de pell, no tinc cap mena de problemes per explicar què em passa, i la Sara és una persona dura i tancada. Quan dius que t'has sabut per passar un dol, també com a catargi, t'ha anat bé per treure o no? No, en aquest cas no. Jo ja tenia la farida curada. I en aquest cas el que sí que em va servir va ser de catargi durant el temps d'escriptura, perquè això passava durant el confinament. Jo em poso escriure a finals d'abril del 2020, en un moment personal i professional, especialment dur, i l'escriptura d'aquest llibre em va salvar, perquè em va donar un motiu per allabar-me, per a aixecar-me, per a fer, i va ser una escriptura fluidà, va obrir una comporta de fluidesa i de creativitat, especialment fructífera, que encara em dura. De vegades em miro els dits i penso què els està passant, perquè considero que estic en un moment especialment dolç, però em va curar en aquell moment. Pot ser que també hagis aprofitat, com que no vol la cosa, per passar una mica de comptes amb el sector que coneixes molt bé, perquè a veure, en una pàgina dius, la Daniela és honesta i creu en ella. Dues característiques poc comunes al món editorial, on els escriptors són massa vegades uns col·laboradors necessaris i poca cosa més. Els escriptors sou això, uns col·laboradors necessaris. No ho som, evidentment. Som la baula inicial de la cadena, sense una persona que escriu i genera aquella idea, però és veritat que som la baula més feble de la cadena. Precisament jo estic participant en grups de treball del Plan Nacional per llibre de la Lectura i esperem que, gràcies a aquest treball, tot això comença a revertir, perquè hi ha moltes coses a corregir. També escrius, lectors i llibres venuts no sempre van de la mà. De fet, a Catalunya mai és així. Sí, porto molt de temps a nivell professional, associant-me amb companys, a explicar amb una associació que es diu Escrivim, i que denunciem que, massa vegades, a la lectura es fomenta, desligant-la del fet que els llibres sembla un tabú, però cal comprar-los, perquè és que, si no, cobrem temps i no tenim temps per escriure temps de qualitat, si no, cobrem els nostres drets d'autor. Quan ha començat a sonar aquest Heaven, com ha mirat i ha somrigut, per què estem sentint el Heaven? Una, perquè m'agrada a mi. La Sara no sóc jo, però li agraden coses que m'agraden a mi. Això es avantatges demanar quan escrius. La Sara té una debilitat secreta, que és ballar clar que ella sola a casa, es posa pel·lícules d'otrossos al YouTube de Fred Astaire i Ginger Rogers o de Jim Kelly i balla. Això era una cosa que feia jo, de petita, que era una de les coses que feia jo. Fins que fem, hem fet tanta gent amagats a l'habitació fins que algú ens ha pescat i ens hem mort de vergonya, ella ho ha descobert. Una nit en què es vol curar l'angoixa, perquè hi ha moltes coses que l'angoixen, i la dansa la connecta a la felicitat. Això és una cosa que jo també he descobert. Si tornem al llibre, és difícil fer una entrevista sense aixecar alguna sorpresa, que suposo que deus voler mantenir com a sorpresa. Vols explicar? Sí, mireu. Aquesta és la història de la Sara, d'una escritora de 5 anys que viu aïllada a la muntanya, d'un poble que visita per comprar i fer quatre relacions socials imprescindibles, per no ser una ermita na total. Un dia surt a passejar a la muntanya, neva, cau, i quan es desperta té un llop al costat. És un llop que parla i ella se'l queda. Es pensa que ha perdut la cordura, però se'l queda. Només us puc dir que és un llop que no és fantasia, no és realisme màgic. No estem parlant d'un conte infantil en aquest sentit, sinó que al final tot té una explicació. Des que la Sara es queda aquest llop, que l'anomena impossible, li comença a passar coses i li canvia la vida. Entre altres coses es posa en contacte amb un fill amb el que fa 20 anys que no hi té contacte, perquè entre ells ha passat un trauma molt gros i aquest llibre ens explica la possibilitat d'intentar solucionar-ho, com ho fan, per intentar encaixar aquestes peces. I si aquesta és una oportunitat, en el cas d'ells dos, és possible. No et fa por que quan algú llegeixi és una escritora que es troba un llop que parla i se'l queda i pensa, això és una novel·la allò de ficció i fantàstica, i això que tiri enrere algun lector. O que algú altre el compri pensant que es trobarà això i en realitat no et troba això. Per això ara em surt la bena de guionista. Per això quan faig el trailer, no? Deixes clar algunes coses. Poso aquí el cliffhanger, poso l'am a l'esquer, de dir, és això, però us prometo, paraula d'escriptura, que no és fantasia ni realisme màgic. I no puc dir res més. A la protagonista, la Sara, que s'ha presentat com una dona, que sembla que s'imposa no sentir, no estimar, no ser feliç, és aquest cor glaçat, el dit tu, és aquest cor fred. De fet, no volem fer una resenya, hi havia una observació molt bonica, on deien que la Sara no té el cor glaçat, té el cor de neu, que és l'estadi abans del glaçat. I per això tot i la Fredó, i tot i que ella s'ha imposat no parlar, està orgullosíssima de no entrar dins seu remenar la porqueria i de deixar-la allà, en un moment donat encara en del cor glaçat del tot, i encara es pot acostar a aquest fill que vol que no se l'ignasi el cor. En mesura que vas llegint amb la Sara, que l'estimes molt, l'arribes a gairebé odiar, hi ha molts que no l'entens. Per què aquesta...? Mira, de fet, el que fa la Sara, el que ha fet que s'allunyï del fill, és absolutament reprobable, és una covarda, fa el que... això partereix d'un fet real que jo vaig conèixer, que em va trasbalçar tant, no podia entendre... jo soc mare, però... no és una qüestió de la feminitat, és una qüestió de la cura, tens cura d'algú, i no pots entendre com algú pot arribar a fer allò, exactament, no? I ostres, em vaig prometre que en escriuria, i per mi l'exercici i el repte ha estat ficar-me dins de la pell de la Sara, pensant que és humana, i que, per tant, té les seves raons, que no vull dir que les comparteixi, però que les havia d'explicar, i que tothom té la seva veritat, i les seves raons, i les seves explicacions, i fins i tot les persones que fan coses absolutament reprobables, poden ballar fredester. Ets molt dura amb la Sara, també. Jo soc, perquè ella també ho és molt amb ella mateixa. Ho és molt perquè no es perdona. De fet, un dels temes de la novel·la, el tema principal, crec que és l'amor, la culpa i el perdó, i després un altre tema important és el mareixement. És a dir, la Sara, quan li passen coses bones, quan té aquest acostament amb aquest fill, sent racel d'aquesta felicitat desconfia, i es troba inquieta, i després li van com hauria desitjat que li anessin, ella mateixa es pregunta què està passant. També té una certa angoixa, i en el fons el que li passa és que es creu que no és mareixadora del que li està passant. Ostres, és que jo crec que moltes vegades estem més preparats per rebre desgràcies, que per rebre la felicitat. Quan ens passen coses bones, sempre pensem que és casualitat, o que un dia d'aquest això s'acabarà. A veure quant dura. La gent em diu que tot et va molt bé, i jo de seguida dic, bueno, però ja veurem, i de cop m'aturo i dic, sí, les coses ara em van provar. Gaudim-ho. I per què no pot durar més? Evidentment les coses puja, les coses em baixen, però quan ens ve la desgràcia ja se sap. Ja se sap. Hi apareix el llop, que no és molt habitual, que en una novel·la per adults hi aparegui el llop, en els infantils sí. El conte d'Anderssen de la reina de la neu i té un paper importantíssim. Una, perquè és un dels meus escriptors preferits, específicament aquest conte... I aquest conte de la Sara, també li agrada molt. Em tenia absolutament seduïda quan era petit. Me'l vaig arribar a llegir 40.000 vegades en la versió de Carne i les il·lustracions d'Arturraca. I, ostres, Anderssen no escrivia per a infants, específicament. Aquesta és una convenció que tenim relativament fa poc, i si us pareu a pensar, Joan Amadas tampoc, els contes a la vora del foc eren per a tothom. Eren les sèries del llavors i no eren per als més petits, sinó que s'hi ajuntava tothom. I, per tant, els arquetips que jo també he fet servir en aquest conte són universals. I jo reivindico que els arquetips de literatura infantil i juvenils són arquetips universals que existeixen a totes les novel·les. Una bruixa, un príncep trist, un cassador, un llop. Ho has deixat entreveure, però d'on surt la necessitat o la voluntat d'escriure una història tan dura com aquesta? De la necessitat d'entendre, de la necessitat de treure amb aquests tres balts de dins. Quan ens pregunten els escriptors per què escrivim una història i no l'altra, jo hi he pensat moltes vegades per què et penses per què? Per què aquesta i no una altra? Aquesta és específicament perquè hi ha un tres balts molt gran. Perquè aquest és un tema que... que s'envea a la meva vida diverses vegades, d'una forma personal i després perquè he conegut moltes persones que han passat pel mateix. I aquest cas, en concret, em va trasbalçar moltíssim, de la necessitat de poder-ho entendre i de situar les peces. Jo penso que el que fem als humans a l'hora d'explicar-nos històries, per això aquesta necessitat des de les cavernes, de seure a la vora del foc, és endreçar les peces i entendre què ens està passant. I que moltes vegades, quan es passen coses molt dures, és millor fer-ho a través d'una història de ficció, perquè poses una pantalla i et dius a tu mateix, no és veritat, la sala no existeix, i podem anar a dormir una mica més tranquils, tot i que sabem que sí. Aquesta història ajuda a fer possible que tothom, qui visqui aquesta xacre, se senti acompanyat, entès i estimat. Sí, perquè... Mira, m'emociono, eh, quan llegir això, aquesta frase que veig escriu, perquè és un desig que tinc molt, molt, molt, molt gran, molt gran, que tothom se senti acompanyat, perquè crec que aquesta és la clau del fet que passa aquí en concret i de tots els fets en concret, que ens passa un trauma i moltes vegades, no... evidentment el trauma és importantíssim, el fet en sí, però tant o més important, ho diuen totes les persones expertes amb fets traumàtics, és l'acompanyament d'aquí tens al costat, sentir-te entès, sentir que no ets estrany, sentir que ets escoltat, i una cosa importantíssima, tractar-te, tractar-te, anar a teràpia, fer coses, treballar-te, el temps ajuda, però no ho cura tot, has de fer una feina interior, i si no la fas, no només en reps tu les conseqüències, també les persones que tens al costat, no? El dolor és una on expansiva que pot arribar a ferir a tu, i aquí tens al costat. És un cor de neu, el primer llibre que fas de ser del públic adult, ja m'ha quedat clar que tot és literatura, independent de quin públic hi va, clar, la gent deu pensar, ara només farà per adults, o el compaginaràs amb dues coses, tornaràs a fer només infantil i juvenil, o ja veurem el que depara al futur. A mi em passa una cosa, que vaig començar a escrivint guions, després vaig incorporar els llibres d'infantil i juvenil, després no vaig triant res, i per tant, compaginaré l'escriptura de literatura per adults, amb la literatura infantil i juvenil, de fet aquest estiu he escrit un altre llibre infantil, o juvenil, no em vull parlar gaire, està allà, coincè el forn, acabant de coincè, i ja vaig rumiant la següent novel·la per adults. Molt bé, doncs així, projectes sense parar. A més l'Anna Manso, a banda d'haver escrit una pila de llibres, has fet tallersves a les escoles, a bones, que la gent llegeixi. No sé com veus la realitat, la sensació que llegeixen els nens i els joves, o no llegeixen? Mira, ara mateix seria... per la lectura, per el llibre i la lectura que s'està fent, per part de la institució de les edats catalanes, és vital perquè la lectura s'estituï al centre. Ara mateix, per exemple, a les escoles, es poden fer les coses molt millor. Em consta que hi ha voluntat per fer-ho. Va, avui seré optimista, sempre vinc a fotre ganya, però crec que com que s'està fent feina, hem de donar un vot de confiança a les persones que ja estan ficades, perquè realment tenim un problema greu de comprensió lectora, tenim un problema greu d'hàbit de lectura, tot i que les cifres són millors que altres vegades són absolutament insuficients i es poden fer les coses molt millors. Però costa molt, els que tenim fills... Esclar, és que juguem a la contra perquè... Vull dir, les pantalles apareixen per tot arreu. Mira, la lectura, jo sempre dic que són una taula en quatre potes, una taula és la família, una pota és la família, una pota és l'escola, però l'altra és la societat i després les institucions. Si una d'aquestes falles, tu ja els pots dir als teus fills i tu llegir i comprar d'una importància a l'escola també, però si després surten al carrer i veuen que el que té importància, fins i tot econòmica, són 40.000 altres coses i que els llibres no importen on rebar socialment, ens miren i ens diuen, ens esteu prenent el pèl, molt legítimament. Per això la feina d'impulsar la lectura no pot ser d'una sola pota, no pot ser només la família, no pot ser només l'escola ni les institucions ni la societat, ha de ser conjunta. Per això també la Sara és escriptora, perquè... En fi, és un ofici... Per prestigiar, per normalitzar, sí. És llàstima que s'hagi de fer, no? Cagis de prestigiar una feina com aquesta. Hauria de tenir una molt de prestigi. De fet, té un cert prestigi social. A mi em passa que molta gent em diu, ostres, que bé i que bonic. I després no es compren llibres. Tu te'n vas a les escoles i els llibres estan allò que se'n diu socialitzats, que vol dir que el meu llibre el compren i fins 15 anys no em tornen a comprar, i, per tant, jo no rebo els meus trets d'autor. Llavors jo em pregunto, home, si t'agrada tant com escric, jo ho pugui escriure, no?, i comprar els llibres, perquè tampoc se'n tancar. Doncs aquest llibre, un cordoneu de l'Anna Manso, adreçat al públic adult, no us penseu que és d'una dona que es torna a boja i parla amb un llop? No, va d'això. No va d'això. És molt més profund que tot això. Moltes gràcies per acompanyar-nos. Molta sort amb aquest llibre, i ja m'ha quedat clar que en tens un altre. T'agrada el públic adult i que no deixes la Joan Ilg, perquè ja també tens un altre al forn. Gràcies per venir, Anna. Un minuts a la segona pausa i de seguida continuem, i farem un cop d'oia a la tele. La tarda de Catalunya Ràdio, amb Òscar Fernández i Elisenda Carod. La família Sants Lloveres portava 83 anys buscant el Josep, desaparegut al front de l'Ebre durant la Guerra Civil, i l'han pogut trobar gràcies al programa d'identificació genètica de la Generalitat. Si tens algun familiar desaparegut durant la Guerra Civil i el franquisme, inscriu-lo al 100 de persones desaparegudes i apunta-te al programa d'identificació genètica. Tu també pots tancar el dol. Fem-ho bé, fem-ho tot, fem-ho possible. Un bon motiu per comprar l'acidena és endur-te en salmó de la millor qualitat. Fem-ho bé, fem-ho tot, fem-ho tot. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Benvingut. Benvinguda. Endavant, passeu, passeu. Gràcies. Fem-ho bé. La tarda de Catalunya Ràdio. Va, que és l'hora d'agafar les curadents. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya. La tarda de Catalunya.