La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#233 - La Rambla del 29/9/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections

Entrevista a Núria Rovira, professora de ioga
29:13Connectem via telefònica amb la Núria Rovira, que aquest trimestre de tardor estarà al Centre Cívic Joan Maragall de Sant Just impartint classes de ioga. Ens parla de com ella prepara les classes, del públic a qui van dirigides, dels aspectes que es treballen mental i físicament i dels beneficis.

Entrevista a Maria José Anglès, musicòloga i divulgadora
1:09:56Ha passat per l'estudi de ràdio la Maria José Anglès, que és divulgadora musical i musicòloga, ja que els dimarts del mes d'octubre a partir de les 19h oferirà 3 xerrades sobre l'òpera a Can Ginestar. Parlem amb ella dels prejudicis que te la música clàssica, de com es poden trencar aquestes barreres amb el públic i dels beneficis que te escoltar-ne una mica cada dia. Reflexionem, també, quina visió es te avui en dia de l'òpera i perquè costa que la gent vagi als teatres. Acabem l'entrevista parlant dels beneficis que aporta inculcar, des d'edats primerenques, l'escolta de música variada per acostumar l'oïda.
...save and for my heart... ...save and for the moment to be with me... Smooth jazz. Oh, no! Catalunya Ràdio. Les notícies de la CIN. Bona tarda, us informa Quilguian Sabrià. Bona tarda. L'executiva de Junts per Catalunya ha repès després d'una pausa per dinar una reunió en què la cúpula del partit ha de decidir què fa després de la crisi oberta pel cessament de Jordi Pujinaró com a vicepresident del govern per part del president Araunes. Seu de junts, Martí Ferreró. Hola, bona tarda. Continuen aquestes deliberacions. Tornant a la seu nacional després de la pausa del dinar, la previsió és que la reunió s'allargui encara en unes quantes hores, fins a com a mínim les 7 de la tarda ens diuen, perquè hi ha intervencions demanades que no han pogut parlar el matí. Tots els escenaris oberts per una banda, l'opció de sortir del govern amb totes les conseqüències que ha agafat força després de l'anunci del president de la Generalitat d'Assassà el vicepresident Jordi Pujinaró. Però també l'opció d'entomar la destitució, continuar el govern de coalició i posar un nom que substitueixi el vicepresident. I atenció amb l'opció de deixar la decisió amb mans de la militància a través d'una consulta, perquè fons de la direcció consultades per aquesta missora ens confirmen, que és una de les opcions que s'està debatent i que hi ha damunt de la taula i que intenta obrir sa pas entre els més partidaris de trencar el govern. Martí Farrero, Catalunya Ràdio, Barcelona. Notícies preus, Sergi Molero. El govern espanyol rebaixarà l'iba dels productes de gent femenina com compreses i tampons del 10 al 4%, una reclamació històrica, sobretot del moviment feminista. La mesura figuraven el pacte PSOE Unides Podem, però el maig d'aquest any es va haver de posposar perquè Isenda no va donar-hi el vist i plau. Ara la rebaixa s'inclou en el paquet fiscal que l'executiu vol incloure els pressupostos del 2023. Rússia n'accionarà els territoris ocupats de l'Es i el sud d'Ukraine tres dies després de concloure els referèndums. En una cerimònia al Kremlin, el president Vladimir Putin firmarà demà a les dues del migdia, concretament els tractats en un procés que es culminarà d'aquí uns dies. El líder rus es reunirà amb els representants de Donets, Lugans, Kersson i Sapoia i pronunciarà un discurs. La celebració solemne contrasta amb els intents de refugir del país dels possibles reclutes russos. Alguns països volen frenar l'onada de russos que entren. És el cas de Finlandia que aquesta mitja nit tancarà a la frontera els turistes russos, tot i que hi haurà excepcions. El fabricant d'aerogeneradors Siemens Gamés arretallarà el 10% de la plantilla. Això afectarà 2.900 treballadors. La companyia té 9 plantes a l'estat espanyol després de tancar-ne dues els últims anys. I, a més, és el segon mercat més afectat per aquesta retallada amb la pèrdua de 475 llocs de treball. El més que besta previst que comencin les negociacions amb els sindicats, la reducció de personal justifica per la necessitat d'adaptar-se a les demandes del mercat. I així sona el boss. És el més nou de Bruce Springsteen. És el més nou de Bruce Springsteen. El músic de Nova Jersey acaba de publicar el primer single del seu pròxim disc que dedicarà integrament com estem sentint a versions de cançons Soul i Gospel. Aquest primer vencedent que ha publicat aquesta tarda és una versió d'una cançó de Frank Wilson del 1967. A la lliga S.B. El Manres de Repa, el Tenerife, dos quarts de 10 a ida rota del basquet Girona a casa contra el Madrid en el partit que obria la competició. Avui hi haurà campió de la lliga Catalana Lep, el llei de Replandor, el partit de tornar de la final amb els dos punts de marge de la victòria d'Anada. També en basc Cataloni Girona, la nord-americana Shy Murphy, està incorporada l'equip fins a finals de temporada després d'uns dies de prova. El tercer partit de la fase de grups de la Champions, Rep, el Sèlie, eslové, que porta una victòria i una de rota en els dos primers partits. Els blaurana són invictes al seu grup. I Nani Roma no currarà el Dakar per motius tècnics. Feia 20 anys que el corria de forma consecutiva. Des de l'agost ha tornat a pilotar, ja ha recuperat del càncer. Però l'equip, però Drive-Berra X, per motius tècnics, no han calculat bé i no poden oferir-li un cotxe per anar a l'Arabia. A l'Arabia s'ha odit el gener, així que han optat per no comptar amb el pilot català. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López-Rivas. Avui, 29 de setembre, se celebra el dia internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament alimentari. Per a tal efecte, des de Sant Just Resid, s'ha donat dades sobre aquest aspecte. A nivell global, el prop del 14% dels aliments produïts es perden entre la collita i la venda minorista. Això s'assuma al fet que, aproximadament, el 17% de la producció total dels aliments es malgasta. El dia internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament alimentari fa una crida a l'acció. Tenen el sector públic com el sector privat, amb la finalitat d'establir prioritats, i abans amb la innovació per reduir la pèrdua i el desaprofitament d'aliments. Sant Just Resid us ha volgut donar idees i consells per donar-li valor als aliments, comprar productes locals, comprar només el que es necessiti. Gestionar dels aliments a la nevera i del rebós, cuidar de manera sostenible, plantar el nostre propi horta a casa i compartir el que es produeix amb la teva comunitat. Aquesta tarda es pot gaudir d'una visita comentada de l'exposició al món utòpic a l'espai Merkart. Sot el títol al món utòpic, set artistes presenten les seves propostes que conviden a reflexionar sobre aquest concepte. Aquesta mostra tanca el cicle d'exposicions mons, que ha tingut lloc a l'espai Merkart a llarg del 2022. L'exposició presenta un món obert a les utopies, els desitjos i els somnis, reflexionant sobre el pensament utòpic que guia la nostra voluntat. I ens obre la porta a un camí de sensacions. A llarg d'aquests mesos es podrà visitar les obres de Manolova i Esteros, Carlos Bunga, Blanca Casa, Santisirugeda, Elisatut, Estela Rahola, TAC i Enric Pledaval. Més enllà d'aquesta visita comentada que tindrà lloc avui a les 6 de la tarda, l'exposició també es pot visitar per lliure. L'espai Merkart, situat al passatge del mercat número 20, obre les seves portes de dimecres, a divendres, de 6 de la tarda, 2.49 del vespre i els dissabtes, doncs, a del matí, a 2.43 del migdia. Ja s'han donat a conèixer les conferències que formaran part de la segona edició de ciutats defensores de drets humans. La primera, tindrà lloc el dimarts 4 d'octubre, a les 7 del vespre, a les escoles. La dura terma, l'horrein lit, de Grècia, advocada i defensora dels drets humans, que obliga als centres lesbos, una organització formada per a persones advocades, voluntàries legals i intèrprets d'arreu del món, que ofereix assistència legal a les persones refugiades i migrants a l'illa grega de lesbos. El dimecres 5 d'octubre, a les 7 del vespre, a les escoles serà el torn de l'Ahmet Etangi, de Sahara Occidental. És periodista cofundador i president del Col·lectiu Equip Mídia, un grup d'activistes i periodistes saharauis, que treballen de forma clandestina als territoris ocupats del Sahara Occidental des de l'any 2009. Etangi ha denunciat l'increment de la repressió als territoris ocupats a randa de la ruptura de l'altual foc entre el front policari i el Marroc, a novembre del 2020, amb la militarització de les ciutats d'atencions i vigilància constant a cases d'activistes. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullat Ibrari i a les 6 de la tarda, fins ara mateix. Unes paraules d'entrevistes, espais culturals, secsiós d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu! Segueix el dia a dia de la Rambla, a Instagram i a Twitter, arroba la Rambla 981 i recupera els podcasts que més t'agradin. al raiodesbern.com Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 9 minuts de la 5 de la tarda d'avui, dijous 29 de setembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la misura municipal de Sant Just. Ja en coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les dues properes hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 farem primer de tot l'espai de Padel de la mà del Enrique, que ell és el jaren del Sant Just Padel Club. I comencem una mica si no són les novetats d'aquest esport que està tan i tan de moda. Després, tot seguit, també farem una entrevista però amb la Núria Rubira, que és professora de yoga, al centre cívic Joan Maragall d'aquí de Sant Just. Aquest trimestre de tardor fa aquestes classes de yoga i li preguntarem una mica en què consisteixen i com se les prepara. Després, també a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després a escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem una entrevista amb la Maria José Anglès, ella és un musicòloga i també divulgadora musical. L'entrevistem perquè, a més a més, de ser experta en música clàssica, vindrà als dimarts del mes d'octubre a la set de la tarda. Aquí a Can Gina està, ha fet tres xerrades diferents sobre el món de l'opera. Aquest estil musical que a vegades ens queda a tots i a totes una mica llunyant. A més a més, també parlarem dels dies internacionals i les afamèrides del 29 de setembre. Doncs bé, tot això serà de seguida. Ara per això us deixaré amb un tema musical i comencem. Vinga va, no marxeu! Vinga! Vinga! Us deixo un tema que ve d'Ocas Diu vista al mar, el seu últim tema, 2022. Vinga! Vinga! Vinga! Vinga! Vinga! Vinga! L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a ràdio d'Esber. Passem 15 minuts de les 5 de la tarda, encara no tenim aquí ubicats a la gent del Padre, però no passa res perquè anem parlant sobre els dies internacionals que tenim avui, 29 de setembre. Comencem amb el primer dia, un dia especial. Un dia mundial, un dia marítim mundial. Aquesta data va sorgir amb el propòsit de retrohomeratge als homes i dones que han dedicat la seva vida a mantenir el comerç mundial per mar des d'èpoques antigues. En realitat, una de les primeres senyals de globalització i les relacions comercials internacionals es van produir gràcies a la creació de les naus marítimes. Des de l'any 1980, cada quart dijous del mes de setembre, es celebra aquest dia, el dia marítim mundial. Ja ho sabeu, data anotada per aquella gent que es dedica al mar. També tenim avui el dia mundial del cor, gràcies a l'Organització Mundial de la Salut a l'Homs i també a l'Organització Panamericana de la Salut. El dia que es celebra, des de l'any 2000, el recolzament sobretot de l'Homs, que és qui impuls aquest tipus de dies internacionals i la federació mundial del cor. L'objectiu és conscienciar sobre les malalties cardiovasculars, també de la seva prevenció, el control i el tractament. Si es celebra aquest dia, s'afigueu que les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en tot el món. Els infars, la miocardia i els accidents pel que fa el tipus cerebrovasculars es cobren la vida de més de 17 milions de vides l'any. La xifra puja fins als 23 milions a l'any 2030. Una gran proposició d'aquestes morts podria evitar-se amb una alimentació saludable, que pugui reduir el consum de sal, per exemple, també amb l'augment de l'exercici físic, i habitant el consum del tabac. El tema d'aquest 2022, per al dia mundial del cor, fa referència a l'ús del cor per a cada un dels nostres cos, és a dir, que posem una mica de cap i d'acord per mantenir aquest òrgan vital en el seu correcte funcionament. Ja ho sabeu, tenim aquest parell de dies, també a més a més, els comentem, però no ens endinsem, és el dia internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el desperdici dels aliments, i també el dia mundial d'una malaltia molt, molt concreta, que es diu la trombocitopenia imune primària. Per tant, tenim aquest conjunt de quatre dies. Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'alba de tins a Rússia, i més enllà creuant el mar, et despertaré a tocar un petó a l'al nas. Gràcies. Hem parlat dels dies internacionals avui i anem a marxar cap a les afamèries, aquests esdeveniments que van passar tal dia com avui, però ja fa alguns anyets. Per exemple, és el cas de Catalunya l'any 1977 en què el govern espanyol li va restaurar la Generalitat, el que es coneixia, per això com a la Generalitat Provisional. Després també vam tenir que l'any 2013 a les Illes Balears va tenir l'assemblea de docents que va convocar multitudinàries manifestacions del govern presidit per José Ramon Bautza del PP, i també la seva política educativa i de suport a la vegada finida dels docents balears. També a la resta del món que vam tenir alguns fets en llocs concrets, per exemple a Yugoslavia, el 1944, i va començar l'entrada de l'exècid soviètic, que va ocupar aquest estat durant l'octubre del 1944, i que es desplaçaria més tard per la influència alemanya, tot això marcat en la Segona Guerra Mundial. També tenim una femerita especial, el 1964, un 29 de setembre, va aparèixer la revista primera plana de Buenos Aires, la primera tira còmica d'Amafalda del 18 quino, que va morir no fa massa, per cert. També tenim alguna altra data important, per exemple el 2005, el Gèria, amb normalitat i alta participació es va celebrar un referèndum sobre un pla d'amnistia parcial. I l'any 2010 va tenir lloc un 29 de setembre, la primera vaga general europea, que es desenvoluparia gran part d'Europa per protestar contra la crisi econòmica. I ara parlem d'aniversaris, persones que avui fan anys o farien anys si estiguessin vives. Per exemple, tenim que Barcelona el 1912 i va néixer Pere Caldés, escriptor català. També és el cas de l'aniversari de Núria Prims, actriu catalana de cinema i televisió, va néixer l'any 1972 a Barcelona. I també celebrem l'aniversari del Sabadelleng Dani Pedros, motociclista català. I també va néixer l'any 1985. Avui també celebrem l'aniversari per això d'altres personatges més històrics, com Miguel Déu Namuno, escriptor i filòsof espanyol, va néixer a Bilbao l'any 1864. Avui també és l'aniversari per això, per exemple, d'en Van Croft, exploradora i primera dona en arriba, a peu, al pol nord. En Van Croft va ser també, a més a més, d'exploradora, docent, escriptora, nord-americana. Va ser, com hem dit, la primera dona culminar amb èxit, un nombre de dues expedicions a l'Àrtic i a l'Antàrtida, i va ser nomenada membre 1 horària del Saló de la Fama Nacional de la Dona l'any 1995. Doncs bé, aquesta exploradora va néixer a Minnesota l'any 1955. Avui també fa anys, Silvo Berlusconi, polític i empresari itàlia, com nom, va néixer el 1936 a Milà, i acabarem dient que també l'aniversari d'un estudiant saharahuí, que també és activista pels drets humans i defensora del poble saharahuí, es diu el Coira Amidae, va néixer l'any 1985. I per que fa les mors, endestacarem un parell. L'any 2004 a Madrid va morir Miguel Boyer, polític i economista espanyol, i l'any 2020 a Los Angeles, Carly Forney, als Estats Units, va morir Helen Reddy, cantant australiana, estadounidenca. S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust t'hi pot ajudar. Soliciteu enviant un correu electrònic a s'enjust encara fumes, a roba s'enjust.cat. S'enjust és una delícia i el tabac una brutícia, com un poble tan adorable i el fum tan insuportable. S'enjust t'omple de vida i el tabac te l'esquitxa. Pensa bé que tu t'enganyes, no juguis ara tu me n'has. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Bé, doncs sembla que la gent del Padre l'avui no podrà venir, però això no és problema. Deixarem algunes cançons, alguns temes musicals i llavors després passaríem a fer l'entrevista que hem dit a la Núria Rovira, que és professora. Ja hem dit també de yoga, el centre cívic, Joan Maragall, aquí de s'enjust, que aquest trimestre de tardor fa aquest parell de classes, un dia pel matí fa yoga matinal i l'altre dia, per la tarda, els dimarts, fa un yoga una mica més canyero i després parlarem amb ell. A continuació deixem un tema de l'Amaya, en dic a concursant d'operació Triunfo, amb el tema Asi Bailava, un tema que més a més canta amb Rigoberta Bandini, que per cert, aquests dies torna a estar de moda el seu nom, perquè treu àlbum i ho està anunciant i ha dit que farà també una gira. Per tant deixem aquest tema de Amaya i Rigoberta, que diu així, diu Asi Bailava. Però de repente hay un día que gritas ¡Joder, ya me grías! Hemos amanecido contenta y ya nos da igual lo que piensas, vamos a subir el volumen y ya no nos veis hasta el... Lundes antes de cruzar, una niña fue a la bar, pero no pudo la bar porque tenía que bailar, así bailaba así, así bailaba así, así bailaba así, así bailaba que yo la vi. I luego Adri me dijo que para cruzar, la clave, según ella, era poner las manos así, entonces, cadera, cadera, y con un poquito de... como con sacando un poquito el culero. ¡Ala, es verdad, eh! ¡Qué fuerte! La espaldita recta... Nos hemos tomado unos vinos, le he dicho que cuando la admiro y al terminar he comprendido que es que es todo tan relativo, hemos amanecido contentas y ya nos da igual lo que piensas, vamos a subir el volumen y ya no nos veis hasta el... Lundes antes de cruzar, una niña fue a la bar, pero no pudo la bar porque tenía que bailar, así bailaba así, así bailaba así, así bailaba así, así bailaba que yo la vi. Así bailaba así, así bailaba así, así bailaba así, así bailaba que yo la vi. Ni a bar ni a pianxar ni barrer ni salt ni fregurt ni cossert, ni bordart ni tent comparative ni pianxart ni barret ni guissalt ni fregart ni cossert, ni bordart ni tent波. Estamos contemprando el mundo, volando desde una avioneta, las cosas se ven tan pequeñas, si te abro del llan y te acuerdas. perquè s'observo a mi vida ja no sé si és ramor comèdia la niña hoy no puede lavar porque es que tiene que bailar yechi baila, así así así, así bailá así así así bailá, así así así así bailá que yo crappy así bailá así así así bailá, así así sí así bailá, así así así así bailá que yo la recommending así baila así Pa, pa, pa que joahh! Pa, pa, pa que joahh! Així bailava, sí, així, bailava, sí, així, bailava, que jo l'havé. Bé, aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 d'automatit. Us hi esperem a tots! Bé, ara tenim amb nosaltres via telefònica la Núria Rubira. Ella és professora d'un dels cursos de yoga que es fan aquesta tardou al centre cívic Joan Maragall. La tenim al telèfon, que ens parli una mica com farà aquests cursos, com està ella vinculada al món de la yoga. Hola, bona tarda, Núria. Hola, bona tarda. A veure, Núria, estem arrencant cursos, tallers, activitats extrescolars, i al centre, Joan Maragall, aquesta tardor també hi ha una amplia oferta. Tu concretament impartiràs les classes de yoga en quins horaris et podrem trobar? Doncs faig les classes als dimarts. Una a la faig al matí, que és de dos quarts de 12 a una, i la tarda de tres quarts de set a un quart de nou. Totes les classes són d'un hora i mitja. I quina diferència hi ha entre el curs que posa de yoga matinat i el de la tarda? Va dirigir-te a un públic diferent de quin tipus de yoga es tracta, és a dir, quines són una mica les característiques d'aquestes especialitats? El tipus de yoga és el mateix per les dues classes, jata-yoga. El de matí però el que fem és un yoga suau. Però tant el de matí com a la tarda, el que m'agrada que la gent el que trobi és una estona de vanestar. Aleshores, el de matí, quan fem la pràctica, ens adaptem al nostre cos. Si tens alguna lesió o alguna dificultat, amb el yoga suau adaptes moltíssim, basa en més lentitud, basa en més tranquil·litat. No vol dir que l'altra classe, el yoga de la tarda, no vagis en compte, al contrari. Però és una mica més intens. Puc afegir més dificultat i més intensitat. I quina és la metodologia que segueixes a l'hora de fer les classes? O sigui, utilitzes molt el material, vas al rima, que també et demana les alumnes i t'adaptes a elles o tens un plan en classe a classe? És a dir, què passa si en una classe, per exemple, hi ha diferents nivells? Fem servir només el nostre cos, però sí que és veritat que a vegades pots utilitzar blocks, que són com una mena de coixins petits, una mica més durs, pots fer servir uns cinturons, que es diuen cinturons de yoga, per ajudar a estirar, o fins i tot alguna vegada hem fet servir alguna cadira, on pots seure i si tens alguna lesió o alguna incapacitat pots adaptar a la pràctica. Sempre m'adapto als alumnes, jo em preparo les classes, però sempre pot sorgir alguna cosa, aquell dia l'alumne li faci madar alguna cosa o no es trobi bé en segons quines postures, i jo m'adapto sempre, sempre m'adapto al que pugui passar. A diferents nivells no passa res, perquè sempre tens l'opció de fer una postura, per exemple, i oferir la postura més avançada, o oferir una postura avançada i dir les persones que no arribin poden fer tal, sempre hi ha variants. Quins són els beneficis? Podríem dir, dedicar-nos una estoneta a la setmana, fer jo, quins aspectes es treballen més a nivell mental, físicament, als alumnes, a partir de quan comencen a notar aquests beneficis? Els beneficis dels llogues són una llarga llista, però podem destacar a nivell físic i a nivell mental. A nivell mental relaxem sobretot el sistema nerviós i podem reduir molt d'estrès, t'ajuda a concentrar, i a nivell físic sobretot agafar consciència corporal, corregir-me les postures, agafar força, flexibilitat. En definitiva, estar àgil, sentir-te bé. Des de la primera pràctica sí que pots notar els beneficis que t'ha portat, sobretot mentalment, perquè l'estona que hem estat aquí, una hora i mitja estirats, treballant, estirats o de peu treballant, hem estat molt atents a la respiració, cosa bàsica amb el llogue. Posem molta tensió, tota l'estona a la teva respiració. Aleshores, això ja et proveix un estat de benestar, de calma, surt molt bé i molt relaxat. M'adapto i la persona s'adapta també. Aleshores pot ser per tots els nivells, pots fer un llogue més avançat o més de practicant. No hi ha problema, hi ha diferents nivells i inclús en una classe que hi ha els diferents nivells, pots fer el que he dit abans. I aquesta postura més avançada encara queda d'anar a aquesta. Molt depenent de la persona, m'adapto. I no és que sigui més fàcil o més difícil. Segons tu vas aprenent, tu pots estar tres setmanes amb una postura i semblar-te molt difícil, però arribo a un punt que ja l'has après, que ja l'has interioritzat i pots avançar una miqueta més. Abans et semblava difícil i ara, en canvi, et sembla fàcil. És de ben. I costa realitzar una bona pràctica d'allò? O sigui, hi ha alguns elements concrets que intervinguin, a vegades sembla que pot ser de més baix impacte al llogue i que per això ha de ser més fàcil. Això és així? D'això que dius de baix impacte depèn de quina classe et posis. Si tu et poses a internet veuràs moltes pràctiques que són superintenses, molt de càrdia, molt de moviment i en canvi altres que són supersuau i en canvi també estàs fent molt de moviment intern. Perquè és la primera vegada, Núria, que fas classe al centre cívic Joan Maragall, i si no ho és, quins perfils d'alumnes acostumen a apuntar-s'hi? O sigui, solen repetir, el cos se sol omplir ràpidament, les places s'esgoten? Ja porto unes temporades aquí al centre cívic, tot i que hem enxampat el confinament, sí que vaig haver de fer algunes classes on-line perquè ja hem començat el curs. Sí que és veritat que repeteixen, perquè les classes agraden, agrada aquesta estona i la gent de seguida agafa la plaça i així els agrada, sí, repeteixen, tornen a venir. Hi ha gent de tot tipus, hi ha gent gran, gent jove, gent que té experiència, gent que no en té gens, hi ha de tots, i com que ens adaptem, com abans he dit, tots ens traiem profit. I sí que és veritat que en alguna ocasió sí que s'han omplert, perquè hi queden sense plaça algú, perquè també has de posar un nombre de persones, no hi cabem il·limitadament, i aleshores possiblement algú sí que es quedi sense lloc. I sempre hi ha més dones comes, i això per què passa? O sigui, les dones tenim més consciència del vanestar mental o en el lloc també hi ha certs esterotips o prejudicis, i si n'hi ha, per exemple, quins serien? Sí que hi ha més dones comes, el motiu no el sé ben bé, potser les dones són més obertes a provar coses no ho sé, però també t'he de dir que el lloc es va pensar en l'inici de tot, es pensava per a practicants homes, i a la llarga en el lloc modern hem acabat fent més dones que homes, però el lloc és per a tothom. El que sí que m'he trobat és que la gent es pensa que ha d'haver un esterotip o que s'ha de ser d'una manera per fer yoga, i no és així, el problema és que ens posem a xafardejar per internet, per exemple, i quan veus quins tipus de persones fan yoga dius, jo mai podré fer el que fan ells, i no és així, perquè tots tenim cossos diferents, tenim edats diferents, tenim limitacions diferents, i és això l'omaco d'adaptar-se com és, amb un mateix. Qui em va ser el teu primer contacte amb el yoga? Avui en dia, o sigui, t'hi dediques plenament, on et vas formar, practiques yoga cada dia, què t'aporta tu personalment al yoga? Jo fa més de 20 anys que practico yoga, vaig a les meves classes, vaig començar amb una mestra, que a les hores em va encantar, a les hores no tenia mà sexés al món d'internet, i a les hores només podia mirar algun llibre o aprendre a les classes amb la meva mestra, però a mi d'acord va sortir tot el tema d'internet, i podies buscar molta informació, vaig buscar informació sobre on fer-me la titulació per poder fer mestra, ho vaig fer per yoga liant, ho vaig fer a JN, i després des que ho vaig fer fa cosa de 10 anys, que em dedico a això, a fer les classes, faig classes a centres com aquests, centres cívics o centres privats, també faig classes particulars, me'n vaig a domicilis, o faig a casa meva també faig classes. Jo intento practicar la meva pràctica diària, i el que a mi em porta al yoga és un estat d'acmonia i vanestar al meu cos, tan físicament com mental, i us animo tots a que vinguo a provar alguna pràctica, perquè un cop proves veus que la sensació de vanestar és total, i et fa estar molt feliç, la veritat. Doncs res, moltes gràcies Núria per atendre'ns aquesta tarda a Raju d'Esvern, que tinguis molt bon inici de curs, i que vagi tot molt i molt bé, i res, una abraçada. Moltes gràcies a vosaltres, adeu, adeu. Fins aquí el tema de la Pegatina, que es diu l'agospira del seu álbum de la Vuelta, un álbum que van publicar el 2020. No vull res més que riure molt i viure coses de fes més. No et vull a prop, si no em promets que ho passaràs igual, de bé que això sóc un àngel de la guarda, sóc persona de pau. Crec que el matencomano i no ho veus quan renou, no importa la manera, trobaràs algú nou, sé que aquest petó no era per mi, era per avançar-hi. No et vull a prop, si no em promets que ho passaràs igual, de bé que això sóc un àngel de la guarda, sóc persona de pau. Crec que el matencomano i no ho veus quan renou, no importa la manera, trobaràs algú nou, sé que aquest petó no era per mi, era per avançar-hi. La sència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esber. T'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení. T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·laborat Ràdio d'Esber. La llibreta de Sant Just va fer la seva recomanació personal de lectura, però hem llegit una notícia que volem compartir. Més perjudicats són Nou Barris i Orteguín Ardó. L'establiment de la venda i difusió de cultura que aixeca la parciana són una bona notícia per la ciutat. La capital catalana compta amb 327 llibraries i punts de venda de llibres. La ciutat vella que té 53 llibraries. L'establiment de l'esquerra diu que hi ha un alarmant desequilibri territorial de la ciutat en matèria d'equipaments culturals. El districte on hi ha menys llibraries de Barcelona és Nou Barris, dels 13 barris que actualment l'integren, només el de Porta, el barri Porta de Nou Barris, en té 3. N'hi ha 3 que disposen d'una o dues llibraries i la resta no en té cap. A més, el 2,14% d'aquestes 327 que hi ha en tota Barcelona són unes dades bastant alarmants. L'informe assenyala que 10 dels 12 barris amb rendes més baixes de Barcelona es troben al districte de Nou Barris o a l'allera del Besós, i d'aquests s'hi disposen d'una biblioteca municipal. L'accesar a la lectura és per tant molt més limitant en aquests barris. Com veieu, tot encaixa. En alguns casos també la renda per cápita té a veure amb l'existència o no dels llibraries, però no sempre és així. Per exemple, el barri amb una renda més alta de Barcelona, les 3 torres a Sant Gervasi, tampoc té cap llibreria. Horta Guinardó, que té barris amb rendes força altes, com la Font d'en Fargues, tampoc hi ha cap llibreria ni cap biblioteca. I l'Escors, un districte amb molta població, té un total de nou llibreries, el barri de la maternitat i Sant Ramon, per exemple, en canvi, no n'hi ha cap. Com veieu, és una mica complex, tot el tema de les llibreries i de les biblioteques, o també, per exemple, de l'accés a la lectura. Alguns barris o districtes en tenen bastantes, i és on s'hi concentren la majoria i en canvi d'altres estan una mica oblidats. Per exemple, al barri de Sant Antoni hi ha 18 llibreries, també al poble sec n'hi ha 10, al Raval n'hi ha 23, al barri gòtic n'hi ha 18, a Sant Pere, Santa Catarina i la Ribera, estatut junts n'hi ha 10, a la dreta de la Xample n'hi ha 49, a Vila de Gràcia n'hi ha 29, de llibreries, i al Camp d'en Gràcia i Gràcia Nova n'hi ha 11. Aquests districtes que acabo d'anomenar són els que més llibreries tenen, en canvi, per exemple, a Vallcarca i Penitents, el Coll, a la Vall de Brón, en aquests districtes no n'hi ha cap. Tampoc n'hi ha, a la zona d'ultivitat veu les planes, a Vallvidrera, a les tres Torres, com hem dit, a la maternitat i Sant Ramon. La cosa està bastant mal distribuïda. Si accediu en una notícia que hi ha concretament a la secció Llegim del Diari Ara Digital, trobareu aquest mapa que es veu bastant, bastant graficament, en aquelles zones en vert on hi ha bastantes, tant en llibreries com de biblioteques, com les zones que estan en un color completament vermell, en què no hi ha cap llibreria o tampoc hi ha cap biblioteca municipal. La luna està preciosa, deciros cuántos quiero, gritar como una loca. Hoy voy a invitar a todo, volver cuando amanezca, caerme a hacer el tonto, mandar todo a la mierda. Hoy voy a invitar a todo, la luna está preciosa, deciros cuántos quiero, gritar como una loca. Ya no sé qué va a ser de mi, pero sé que hoy me despido de ti. Voy a hacerte crucer allá, me siento libre pero rara. La luna està preciosa, deciros cuántos quiero. Si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta Europa. Europa. Ets tu. Generalitat de Catalunya. Toces molt més del que et penses. Toces l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toces el que menja la meva família. Toces el que més m'agrada. Ara el que toca, productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Falten 10 minuts perquè toquin les 6 en punt de la tarda i connectem amb Catalunya Ràdio i després amb els vulletins informatius de Ràdio d'Esvern. Acaba aquesta primera hora sense parlar d'una pel·lícula que es va estrenar ahir. Ja està disponible Netflix 28 de setembre. Era la data esperada marcada fosforito per l'estrena de Blonde. És una pel·lícula d'Anna de Armas, Adrienne Brody, en Bobby Cannavali, Julian Nichols en el capdavant. Una pel·lícula que la deixen molt i molt bé. Blonde. Anna de Armas és una Marilyn impecable en aquesta pel·lícula que classifiquen com una mica d'incòmode. Anna de Armas, actriu hispano-cubana, insufla el vida, la imatge gastada i grapejada per tots de Marilyn Monroe. Blonde és una adaptació lliure i visualment enduornadora de la novel·la homònima de Joyce Carol Hoats. Utilitza un mita Marilyn Monroe per desmuntar-ne un altre Hollywood i per extensió dels Estats Units. L'objectiu d'Andrius Dominic, el director, és mostrar amb una cruesa inocitada les estranyes d'una babilònia putrefacta plena de magnats de pre-de-dos i cineastes abusadors i el seu furiós discurs en què ressona amb una força molt molt actual. Són els seus mètodes, l'acumulació de vaxacions sobre el cos de l'actriu i la seva reducció a la condició de víctima, els que són qüestionables. Blonde no és per descomptat un biòpica a l'ús, el to al·lucinatori, l'estructura elíptipca que ho metes d'avaniments importants a la vida de Monroe i el substitueix per uns altres d'inventats, com el triangle amorós amb dos fills perduts del vell Hollywood, que forçadeixen directament de la novel·la que Hoats va definir com una ficció i no pas com una biografia. En un increïble exercici de transmutació actura a l'Anna de Armes es converteix en Marilyn i a l'hora ens ofla vida, emoció i calidesa. Aquesta imatge gastada i grapejada per tots és l'empàtica interpretació de de Armes, la que genera compassió per un personatge que el film sembla de vegades explotar per els seus propis fins. Doncs ja ho sabeu, teniu la pel·lícula des d'ahir disponible a la plataforma de Netflix. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el carrer que aquesta. Deixa'm estar passant. Ui, ui, ui, mira que exagerada, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia ni cultura ni prejudici ni broma ni hòsties, prou violències mesclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Escolteu ara aquest tema preciós de Ed Sheeran, un tema que es diu Fotograf. Ia, l'hòstia és la only thing that I know. When it gets hot, you know it can get hot sometimes. It is the only thing that makes us feel alive. We keep this love in a photograph. We make these memories for ourselves. Where our eyes are never closing. Hearts are never broken. Times forever frozen still. So you can keep me inside the pocket of your ripped jeans. Holding me closer till our eyes meet. You won't ever be alone. Wait for me to come home. Loving can heal. Loving can mend your soul. And it's the only thing that I know. I swear it will get easier. Remember that whatever it pays for you. It is the only thing that we take with us when we die. We keep this love in a photograph. We make these memories for ourselves. Where our eyes are never closing. Hearts are never broken. Times forever frozen still. So you can keep me inside the pocket of your ripped jeans. Holding me closer till our eyes meet. You won't ever be alone. And if you hurt me, that's okay baby. Maybe only once and please inside these pages you just hold me. I won't ever let you go. Wait for me to come home. Wait for me to come home. Wait for me to come home. Wait for me to come home. And you can fit me inside the necklace you got when you were 16. Next to your heartbeat where I should be. Keep it deep within your soul. And if you hurt me, that's okay baby. Maybe only once and please inside these pages you just hold me. And I won't ever let you go. Wait for me to come home. I will remember how you kissed me. Under the lamppost back on 6th street. Hearing you whisper through the phone. Wait for me to come home. Estem en un parell de minutets. Tocant les 6 en punt, hem de fer un repàs del rànquing de titulars més legits i més clicats a la corporació catalana de mitjans audiovisuals. És a dir, les notícies de TV3 o Catalunya Radio que més estan llegint ara mateix. En el número 10, sapigueu que la notícia és sobre l'ampliació de la té jove i la informació sobre quant s'aplicaria i quanta gent se'n beneficiaria. Recordem que la té jove actualment és fins als 25. Després també la notícia en el lloc número 9 parla de 17 anys de presó per atropellar mortalment un amic en sortida d'una discoteca a Sardanyola del Vallès. La notícia número 8 diu així vacuna de la ràbia Agossos, Gats i Fures serà obligatori a Catalunya. La notícia número 7 diu Isenda Baixa, fer arrendes de fins a 21.000 euros i crear un impost de grans fortunes. La notícia número 6, titula així, diu la proposta de pujada de sou als funcionaris. Dos punts, un 3,5% aquest any i un 2,5% el que ve. La notícia en la posició número 5 diu així un home intenta entrar despullat al seu judici per exjudicionisme a València. Les seves les comentem a la segona. La notícia número 6 diu així. La notícia número 7 diu sahoringa la지� el Parlament Renata. La notícia número 10 diu acknowledged la consellera de Presidència, Laura, Reddit i VPN. Té un programa de govern que executa del govern aragonès tindria el difícil repte de governar amb només 33 diputats i a recórrer a pactes amb la resta de formacions. Els aliats preferits d'Esquerra són, en principi, els comons amb qui ja s'està negociant els pressupostos de la Generalitat pel 2023. Notícies breus, Sergi Molero. Visita clau per a la renovació de la Cúpula Judicial Espanyola. El Comissari Europeu de Justícia és avui a Madrid per intentar desencallar el bloqueig Madrid-Paula Brujats. No sentim ara Paula Brujats. Bé, en qualsevol cas, nosaltres seguim amb altres coses del dia. Aquesta fa referència a la difunta reina, l'Isabel Segona d'Anglaterra, que va morir per la seva data avançada, segons el certificat de defunció que avui s'ha fet públic i que fegeix que va morir a les 15 hores 10 minuts del 8 de setembre. Per tant, a les 3 de la tarda i 10 minuts del 8 de setembre. La seva mor es va anunciar una hora més tard com és costum a la Casa Reial Britànica. El certificat el va signar la seva única filla, la princesa Anna, que la va acompanyar en els seus últims dies. Els darrers anys s'havien tingut molt silenci sobre l'estat de salut de la Sobirana. Només havia transcendit quan, any abans, havia estat ingressada durant una nit per fer-se unes proves que no es van concretar. A partir d'aquell moment es van cancel·lar moltes de les seves aparicions públiques, però es va parlar només de problemes de mobilitat. Envien a presó 3 homes que tenien un cultiu amagat de més de 3.000 plantes de marihuana en una zona boscosa dosó a la comarca de la selva Girona Roger Santaló. Bona tarda. Les plantes de marihuana estaven amagades en un punt sense possibilitat d'accés amb vehicles de motor i amb un avançat estat de creixement. Els Mossos van activar l'operatiu per desmentallar i destruir el cultiu dimarts, quan es van topar amb els arrestats, que vivien en un campament anex de la plantació, amb tendes i el material necessari per la subsistencia diària. Roger Santaló, Catalunya Ràdio Girona. Hem començat parlant de l'executiva de Junts per Catalunya, que continuava reunida a la seu del partit i ara acabarem aquest bulletí abans dels esports, parlant d'aquesta executiva per saber com està evolucionant tot, si és que hi ha una variació en aquests moments seu de Junts, Martí Ferreró. Hola, bona tarda. Doncs no, ja són més de 6 hores de reunió en sessió de matí i tarda, amb una pausa només pel dinar, amb la decisió més compromesa que hagin hagut de prendre fins ara, donar resposta al cessament del vicepresident del govern, Jordi Puigneró, i decidir el futur de l'executiu de coalició amb Esquerra Republicana, tots els escenaris de la crisi esten oberts, sortir del govern i deixar Esquerra en minoria, continuar l'executiu i designar un substitut per la vicepresidència, o fins i tot no prendre una decisió definitiva avui mateix i celebrar una consulta interna perquè sigui la militància qui marqui la posició. Aquesta opció, la tercera, és la que alguns participants en la reunió han indicat a Catalunya Ràdio que estan defensant aquesta hora porta tancada contra els qui són més partidaris de deixar al govern, continuant les deliberacions de l'executiva de Junts per Catalunya. Catalunya Ràdio, Barcelona. Esports, Roger Boussa. La Lliga C.B. de Bàsquet, avui el Manresa Repel de Nerife, a dos quarts de deu també avui es disputa la tornada de la final de la Lliga Catalana Lep entre Lleida i l'Andorra, l'equip del Sagrià, amb dos punts de marge, gràcies a la victòria de la Nada, encara amb Bàsquet, a Catalunya Girona, la nord-americana Shay Morphy s'ha incorporat a l'equip fins a final de temporada, després d'uns dies de prova. El Barça d'en Bol juga avui el tercer partit de la fase de grups de la Champions contra el Sèlie, Eslové, el Palau, i Nani Roma no corrarà al Dakar per motius tècnics, feia 27 anys que el corria de formar consecutiva des de l'egoja recuperat del càncer ha tornat a pilotar, però el seu equip per motius tècnics no ha calculat bé i no poden oferir-li un cotxe per anar a l'Arabia Saudita. Fins aquí, les notícies. El pop-up viu amb el núvol, però tocant de peus a terra. Tenim ganes de fer ràdio des de tot arreu. Doncs som-hi! Bona tarda, us informa Lua López Ribas. Avui, 29 de setembre, se celebra el dia internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament alimentari. Per a tal efecte, des de Sant Jordes, s'ha donat dades sobre aquest aspecte. A nivell global, el prop del 14% dels aliments produïts es perden entre la collita i la venda minorista. Això s'assuma al fet que, aproximadament, el 7% de la producció total dels aliments es malgasta. El dia internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament alimentari fa una crida a l'acció. Tenen el sector públic com el sector privat, amb la finalitat d'establir prioritats, i avançar amb la innovació per a reduir la pèrdua i el desaprofitament d'aliments. Sant Jordes Résidos ha volgut donar idees i consells per donar-li valor als aliments, comprar productes locals, comprar només el que es necessiti. Gestionar bé els aliments a la nevera i del rebós, cuidar de manera sostenible, plantar el nostre propi hort a casa i compartir el que es produeixi amb la teva comunitat. Oriol Sàlvia Júnior es mostra usgullós després d'haver guanyat els campionats d'Espanya sub-15 i sub-17 d'Escuàix. En una entrevista ràdio d'Esvern, on hem comptat amb la presència d'Oriol Sàlvia Júnior i el seu pare també Oriol Sàlvia, ha destacat que la sub-17 és una categoria per sobre de la calipartoca jacaté 14 anys, i, per tant, és sub-15. Sàlvia para explicava que els campionats de les dues categories es van celebrant cap a setmana diferents, i que, per tant, això dona l'opció a Sàlvia Júnior a presentar-se amb dues competicions. Sàlvia para indicava que a l'Escuàix el seu esport individual no té limitacions pel que fa participar categories superiors. Explicaven els micròfons de ràdio d'Esvern que l'única limitació és no superar la data indicada per la categoria, en el cas de la sub-17 als 17 anys. Afegia, que és normal que infants i joves que queden en les millors posicions de la seva categoria, participin a la categoria superior. El que és molt destacable, ha volgut assenyalar, és que l'Oriol Sàlvia Júnior no només hi ha participat, sinó que s'ha endut l'or a les dues competicions. Comencen les activitats familiars a la Teneu de Sant Just amb la projecció aquest dissabte de la pel·lícula el regal de la Molly Monster de Matias Brun. La Molly Monster és filla única del Popo i l'Etna Monster. La Molly Monster està contenta i sempre juga amb el seu millor Mikedi, són una juguina amb vida pròpia. Es tracta d'una sessió de cine txic que busca l'empatia del petit espectador, abordant un conflicte molt habitual com és l'adaptació dels infants a l'arribada d'un nou germà o germana. La pel·lícula va dirigida a infants a partir de 3 anys i es projectarà aquest dissabte 1 d'octubre a les 6 de la tarda, a la sala cinquantenari de la Teneu amb entrada lliure. Es tracta d'una activitat organitzada per la Teneu de Sant Just i a la sala cinquantenari de la Teneu de Sant Just. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat que s'ha fet a les 7 del vespre fins ara mateix. Veta aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Tenim ara amb nosaltres l'estudi de ràdio a la Maria José Anglès, que als dimarts del mes d'octubre a les 7 de la tarda estarà canginestar per impartir 3 sessions diferents sobre el món de l'òpera. Les conferències han agrupat tot el títol, compta amb una òpera, i pel que diu el programa demà de les activitats, a cada sessió s'aborderà un aspecte diferent d'aquest gènere musical. Tota aquesta informació que us estic donant la podem contrastar per això de primera mà amb ella, amb la Maria José, perquè ja la tinc aquí a l'estudi. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Moltes gràcies. De res, espero que sigui verídic tot el que he dit i tota la informació. Tot correcte. Molt bé. Doncs comencem, Maria José. L'òpera de l'entrada és un gènere que pot causar una mica de respecte o de distància, en general, una mica amb la música clàssica. Deu passar això. Sembla que només a vegades hi puguin dir la seva o la puguin escoltar els entesos i enteses una mica en aquesta matèria. Això és així. És un mite que hem de desmuntar sempre, però que encara passa. Encara hi ha molta gent que li té respecte, simplement perquè no ha anat mai. Perquè en el moment que vas fer una vegada a la vida l'òpera, allò passa, passa. Perquè tenen amores d'aquest art, perquè en el fons, dins de la música clàssica, en l'òpera trobem tot. Trobem la música, trobem el cant, trobem una història, trobem una cenografia. És a dir, que realment tenim un context musical allà, tremendo per poder-hi gaudir. I encara passa que hi ha molta gent que és reticent a anar, directament a aquests consells, o a escoltar. Opera també és veritat que en l'òpera passa que tothom en una música clàssica pot escoltar música clàssica a casa teva amb uns bons auriculars i ets meravellós. No té res a veure amb el directe. Però amb l'òpera només escoltar-la perds molt. Perquè, clar, necessites anar allà i entendre-ho tot, i veure i sobretot també entendre el que diuen. Perquè moltes vegades la gent escolta l'òpera, està en un idioma que igual no entenen, no saben el que estan dient, i llavors això, clar, perd tot el sentit. A vegades però també passa que costa, i inclús entendre una mica, encara que cantin amb un idioma que entenguis, costa una mica d'estar entendent el que diuen. A vegades inclús de seguir una mica al fil de la història. Sí, si la coneixes, si és una opera molt coneguda i et saps la història, però a vegades pot ser capaç. Però això està resolt amb les noves tecnologies, és meravellós. Bé, les noves tecnologies, això és una cosa que ja fa temps, que està resolt, però quan vas a un teatre d'opera, pots llegir exactament què diuen. Vull dir tens els sobretítols que pots anar seguint la història i aquí al teatre de l'Iceu tenim els sobretítols en castellà, en català i en anglès. Llavors pots anar seguint el mateix moment que està passant a la història. Aquesta cosa, com a mínim, la tenim resultat ara. L'opera a vegades es fa servir com a sinònim de música clàssica, però són dues coses completament diferents. L'opera és una part dins de la música clàssica, és a dir, si nosaltres fem una història de la música, l'opera és una de les parts que hi és. Tenim música sinfònica a la part, tenim música de cambra, és a dir, música en petit format i també, a partir del moment que n'és l'opera, a final del CEL-16, tenim ja l'opera en funcionament, però és, òbviament, paral·lela a la resta de gènere. Podríem dir que la teva missió, una mica o que la voluntat d'aquestes xerrades és dedicar l'opera a la gent, com de trencar una mica aquestes barreres? Sí, totalment. De fet, és que jo crec que és molt fàcil i molt important un dels meus problemes és fer fàcil allò difícil. I, òbviament, potser aquella gent que pensi que l'opera és difícil, és difícil d'entrar, i la meva missió, com tu dius, és fer-ho fàcil i fer que la gent pugui acostar-se a l'opera d'una manera senzilla. I és possible, perquè en el fons ens estan explicant històries, que és el que fem nosaltres cada dia, de tots els dies, tothom ens expliquem històries, i gaudim amb aquestes històries. Doncs l'opera és això, són històries, a les quals li posem banda sonora, li posem música, i entrar-hi dins d'elles és molt fàcil. Llavors, amb les sessions, el que es tracta és de descobrir alguns secrets, que són, com, característics de cadascun dels estils, veure aquestes pistes, posar-nos en les orelles de la gent de cadascuna de les èpoques, i entendre i gaudir de tota la música que ens pot aportar tot allò. Perquè hi ha opera moderna, o tots són clàssics de feia...? Sí que és veritat que estem en les programacions, és més habitual trobar-nos operes més antigues. Però, en l'actualitat, existeixen compositors i compositores que creen operes. De fet, aquí al Liceu, a aquesta any, en la programació, hi ha una opera nova, d'una compositora, que és la Raquel García Tomás, que es trenarà una opera al Liceu, i això és un luxe i és una sort i una oportunitat. És veritat que la gent aquí, si normalment la reticència és a l'òpera contemporània, igual que a la música contemporània, encara hi ha un punt més de reticència, perquè és un llenguatge que potser és pensar en que no en tenen, o que tenen associat amb música, per dir-ho així, casual, aquella música que són estrany. Però, realment, amb l'òpera, hem de gaudir moltíssim, ens hem de deixar endur. I és, jo crec, que és una oportunitat que no podem desaprofitar el fet de poder anar a l'estrena d'una opera nova, perquè això, en altres operes que estem acostumats a escoltar, ara, d'un Pasquale, que és del Dona Igeti, que ha iniciat temporada, nosaltres no podem dir que hem estat els primers que hem escoltat aquella opera en el món, perquè això ja ja... Ja ho vam poder gaudir, vam ser els primers en escoltar-ho, però nosaltres tenim molt poques oportunitats, els primers en escoltar una opera per primer cop a la vida. Llavors, això, quan hi ha les oportunitats, crec que s'han de aprofitar. També hi ha reticències a vegades amb... No me l'excusa, però amb el tema econòmic. Sí. Això és una realitat, o realment es podria explicar, el part que l'òpera és tan cara... Hi ha, bueno, hi ha per fer, quasi, no una conferència, sinó una trobada d'altre gent. Un debat molt interessant al voltant d'això, però jo sí que voldré donar unes pinzellades, perquè la gent després també faci el debat a casa, reflexionen, i vagin treient idees, no? És una pregunta que no he escoltat molts cops, que es faci altres disciplinars musicals o futbolístiques, esportives, com el futbol, i que jo, que és una entrada de futbol, també val molts diners, o una entrada d'un concert, d'una mega estrella, també val molts diners. I no és una pregunta que es faci, no? Quan hi ha un concert d'aquests, un esdeveniment com aquest. Llavors crec que el preu no ha de ser la barrera que limite el poder anar o no, perquè quan es vol alguna cosa, si que estén els diners per poder anar-hi, ara també és veritat, i també dic que és un espectacle lòpera, és un espectacle que mou unes cifres molt grans en quant a personal que treballa, és a dir, no només els cantants que hi ha allà, sinó l'orquestra, o tot l'orquestra sencera al fosat, sinó tota la gent que no es veu, és a dir, i el cor, òbviament, quan hi ha cor, però tot el que no es veu, el que hi ha darrere, tota la part tècnica que treballa allà, que és un equip enorme, depenent de les produccions, però és un equip enorme, i després tota la gent que treballa dins del teatre, i també fent una feina fantàstica, i no només fantàstica, sinó que imprescindible, vull dir que és una estructura molt gran, que no vull dir que el preu d'una entrada sigui car, sinó que té un valor molt alt, perquè al fons estan donant un valor molt alt. Ara també és veritat, aquí posem a contrapunt, que es podria fer, faig la pregunta, es podria fer opera sense tanta producció tan gran, o es podria fer paral·lelament a aquestes grans produccions, es podrien fer operes d'una manera amb un cost més baix, o d'una manera més a s'equilibre a tothom, doncs hi ha llocs on es poden fer, hi ha llocs on es fan, i és una possibilitat. I després també pensar que no només hi ha un preu d'entrada dins dels teatres, hi ha un preu... Sí, com si fos a platea, o si estàs més... I després també, que, òbviament, depenent dels públics, per exemple, per als joves no hi ha excusa, perquè per menors de 35 anys tens entrades molt bé de preu. Vull dir que... Sí, i els teatres ara també fan abonaments a temporada, també hi ha oportunitats en aquest sentit. Vull dir que no és sí que és veritat que, igual que en altres disciplines, doncs potser no es qüestiona tant, o ja es dona com per fet que una entrada pot ser que ara vegades siga amb l'agress i que s'atura i pensa. Actualment, Maria José, quin és el teu vincle amb la música, o la música clàssica? Llegi una mica les xarxes, he vist que tens un projecte personal i professional, que sigui un musicològic, que explica'm una mica què és. Doncs jo soc musicòloga, i dins de la... quan vaig estudiar la carrera, dins de les sortides professionals, me la pensava que... La carrera, que és musicologia? De fet, dependent, perquè es pot fer en conservatori, o es pot fer en la universitat, jo tinc les dues bessons, vaig fer conservatori a la universitat, llavors la universitat es diu Història i Ciències de la Música. I el conservatori es diu Musicologia, però s'entén com a musicologia. I llavors, dins de les sortides professionals, mai pensava que em dedicaria allò que em apassiona, i en el fons vaig descobrir que una de les meves passions no és només la música clàssica i la musicologia, sinó la comunicació. Llavors, clar, se'n van juntar aquestes dues coses, que és poder connectar amb la gent, poder comunicar allò que més m'agrada, que és la música clàssica. Llavors van deixar aquest projecte i realitza tot tipus d'activitats relacionades amb la divulgació de la música, ja siguin cursors, conferències, o cursors on-line també, la pandèmia d'un i dos. Sí, no. I en el fons, molt bé, perquè crec que hi ha una possibilitat que ens ofereix allò de l'online que no havíem abordat i que ens permet, per exemple, a mi em serveix per poder fer una conferència i arribar a gent que no podia assistir a que idea Barcelona o gent que està malalta i que no pot acudir per això, per motius mèdics, o fins i tot, jo crec que ara la clau, perquè després d'online ens hem trobat amb ganes de continuar, o sigui, de tornar al presencial, i jo crec que la clau és el format híbrid, que és una de les coses que estic explorant ara, i és combinar aquests recursos que ens ofereix el món online, però a la vegada trobar-nos i fer més activitats també presencials, i jo crec que aquesta combinació és fantàstica. Aforfitar les dues parts, ja que les tenim, no deixar davant d'una... Perquè en el fons, jo crec que són molt complementàries, perquè on no arribes amb una, jo crec que la sort és poder aprofitar allò que l'online et dona, que no et dona la presencial, i aprofitar la presencial allò que amb l'online no pots treure, i llavors, clar, fas l'experiència molt completa. I m'agradaria saber quin tipus de públic tens quan et trobes que, a l'hora de fer xerrada, hi ha gent que està una mica... O sigui, és gent que ja ve conscienciada del que va escoltar, i això és gent que una mica té el tema de la música clàssica, una mica, bueno, no creuat, però una mica, bueno, com una cosa més. De tot. M'he trobat de tot. De fet, òbviament, normalment la gent que ve és gent que ve amb inquietuds culturals. Després sí que és veritat que, com ja portem molt de temps fent activitats, hi ha gent que després s'enganxa i hi ha gent en totes, i després ja es fan super-experts. Un club de fans que et va seguir, allà em va fer... Una miqueta. De fet, és curiós, perquè aquesta gent que ja ha portat temps, al principi, quan m'ho diuen, cada escondall arriba a una de les meves conferències, sempre diuen, no, jo no tinc ni idea. Jo no tinc ni idea. I clar, ara, en el fons, tenen molta idea, perquè han anat seguint, i els escolten algú que arriba de nou, i diuen, què hi sé que sap? I diuen, mira, si estem en el mateix bucle ens pensem i tenim molta por a dir que no tenim ni idea de la música, però també és curiós que no ens passa, per exemple, amb altres disciplines artístiques, amb clubs de lectura, per exemple, la gent no arriba a un club i diu, jo és que no tinc ni idea de literatura, no tinc ni idea de llegir tothom, pot llegir i pot explicar allò que sent quan està gaudint d'un llibre. Doncs amb la música tenim també aquesta reticència, perquè simplement, perquè no ho hem fet a la nostra vida. Vull dir, la nostra vida quotidiana, quan anem petits, els plats d'estudis, no tenim la música ni parlar de música com una cosa habitual. En les cultures en què sí que hi és, pots parlar de música clàssica amb tothom que té una mica de cultura general, diguéssim, i no els fa aquesta por, aquest respecte a parlar de la música. Però sí que és veritat que moltes gràcies en les conferències, retomant allò que m'has preguntat, m'he trobat en gent molt diversa. És a dir, fins i tot en una mateixa conferència, gent que en sap moltíssim, gent que arriba per primer cop i és aquest el repte, que a més a mi m'encanta, que és poder explicar i elaborar un discurs en el qual tothom aprengui alguna cosa. Els que sabem moltíssim, i els que arriben per primer cop, que no sentin que allò estan totalment desubicats. I sempre es pot aprendre i sempre es pot gaudir. No sé per què em dona una sensació com que en altres països, no sé, més centre europeus, o així, el tema de la música clàssica, ja des de petits, tots els nens saben tocar algun instrument o se'ls inculca més al fet d'anar a òperes o d'anar a concerts de música clàssica. Coses que aquí, per exemple, no hi ha aquesta tradició o no sé com dir-ho, no sé si des d'algun pla d'estudi s'hauria d'impulsar més el tema de la música o no hi ha hores a les escoles per... La veritat és que ho és complicat i sempre hi ha moltes reivindicacions en totes les companys que es dediquen justament a la part d'educació i és molt complex. Perquè al final, les hores que tenen disponibles per la música és molt limitat, tant a primària com després a secundària. Ara ja m'he perdut amb el tema dels plats d'estudi, de les hores que treuen i hores que posen, els professors de música, moltes vegades han d'acabar fent altres assenatures, és molt complexe i també ja no és una qüestió només del pla d'estudi, sinó que jo crec que també és una qüestió... En el fons està tot relacionat, perquè tampoc hi ha aquesta tradició, perquè no és tan habitual que ens trobem consens de manera sèquible. Abans quan parlàvem dels peus de l'Òpera, per exemple, hi ha vegades que és molt barat, vull dir que també això, perquè hi ha molts teatres i fan operes, igual amb unes grans produccions, però sí que fan moltíssimes representacions d'Òpera, molts teatres i hi ha com una mena també de tradició. Llavors és realment complex. Potser hi ha més companyies i fan més xarxa o... o així. Com a educadora musical, que és el que més agraït d'aquesta professió, et costa a vegades transmetre la passió que tu tens? Jo crec que el més agraït és justament la resposta del públic. De moltes maneres, ja sigui, quan acabem de fer una conferència, quan la gent ve i em diu he gaudit d'una cosa que pensava que mai gaudiria o m'has fet veure una altra possibilitat que no havia pensat, o fins i tot, després van a concerts i ells mateixos s'abonen, no sé què, segons el nou altre cicle, o fins i tot hi ha una altra de les coses que a mi em plena d'orgull que és quan es fomenta, jo intento sempre fomentar aquest debat, de participar i que la gent digui el que pensa i tingui el criteri musical i jo crec que una qüestió és escoltar molt, molt, molt, assistir molt a concerts, analitzar, escoltar-hi, sobretot també agafar informació sobre les obres i després poder tenir criteri propi i llavors quan veig els meus alumnes que van fent crítiques sobre el concert que ha estat i parlen entre ells, doncs això, la veritat, és que és un orgull. Perquè el perfil de gent que és més masculí, femení, de tercera edat, gent de tot... Hi ha una part ja, però obviament el perfil femení lidera totes les activitats culturals i, en conseqüència, les activitats musiques, vull dir que hem de revisar-nos tot això, perquè realment aquesta part femenina al final és la que sustenta molta part de la cultura a casa nostra, i en general. Llavors sí que és veritat que hi ha nomes, hi ha nomes també que s'apunten al grup, i molts, d'un i dos. Però normalment l'edat és gent majoritàriament gent jubilada, que té més temps per poder retomar, i gent que moltes vegades no ha tingut aquesta relació i vincle amb la música i anar a concerts, perquè per les seves feines han tingut les agentes a tope i no han pogut i que, quan es jubilan o es prejubilan, tenen aquests temps lliures que volen retomar aquella qüestió que volien haver fet i no han pogut. Però també és veritat que cada vegada més estic tenint públic enactiu, diguéssim, públic d'entre 40, 50, que encara estan treballant, però que ja tenen aquesta possibilitat. Després arribar a públics joves és el de sempre, vull dir, és com una audícia. És un viatge complicat i es fan moltíssimes accions des de part de les institucions, vull dir, amb recursos molt grans i és una de les tasques que a mi m'apassiona. El poder arribar a públic jove, quan he tingut l'oportunitat de fer alguna sessió o alguna conferència o alguna classe amb públic jove, he gaudit moltíssim, perquè al final s'engancen i això és una sort. Llegint de veure la teva biografia, no sé on m'assembla a llegir que estaves especialitzada també en música per un públic jove, però molt jove. Per nens i nenes entre 0 i 5 anys. Aquestes edats és el que es pot treballar a nivell musical, no sé si a través del joc. És una barbaritat i de fet una cosa és que jo portava temps ja fent aquestes activitats en nens a partir de el més petit que vaig tenir eren 6, 7 mesos, eren nadons, nadons i en el fons es pot començar molt abans. Jo després vaig tenir l'experiència pròpia fa dos anys i mig de tenir un nen i una passada des de l'embaràs. Vull dir, des de l'embaràs és que estava a la panxa vaig anar a imaginar-te tots els concerts, totes les òperes i tot allò que anava escoltant i després es veurà com que tot aquest apropament estar tot el dia en contacte amb música veus com es desenvolupa les seves capacitats, la seva musicalitat, la seva intel·ligència. Veure tot això en primera mà és una barbaritat. Jo sempre recomano a tothom que en el moment que es queden embarassades que comencin a escoltar molta música si es tira quan s'estén directe perquè això és una vitamina pel cos. I quan ja he fet tallers peques, doncs es treballa. Jo recordo que hi havia gent que em preguntava però, què fas amb els nens? Ells ensenyen sol fets? I llavors, clar, jo dic, imagina-vos jo quan vaig estudiar al principi doncs no feia amb aquestes coses, no jugaven amb mi, amb la música. I la clau és jugar des de petits, fer activitats que estimulen a través de la música i s'aconsegueixen, però, obviament, a totes aquestes connexions, també totes les activitats que jo faig en petits és en família, és a dir, no són els nens sols allà, sinó que són activitats amb la família, amb els pares, amb les mares o amb els avis. I una de les qüestions que funcionen molt bé és pel tema d'estar vinclés entre ells, vull dir, vinclés amb la música, cantar moltíssim amb els nens, la veu dels pares, la veu materna, és la veu per excel·lència que més els agradarà la vida i llavors hem d'aprofitar-ho i encara que pensem que no cantem del tot bé hem de cantar molt amb els nostres fills perquè tot això desenvolupa la seva huïda, la seva capacitat després de raonar, de trobar solucions, les connexions neuronals que s'activen amb la música són tan grans que jo crec que quan ens adonem d'allò us hauríem de posar en pràctica de seguida. I ja per anar acabant, Maria José, si els infants els acostuma a escoltar aquest tipus de música des de petits després és més fàcil que sigui més receptius o no ho sé, que estigui més acostumats. Total, perquè a més a més ens pensem a vegades que música per nens és aquesta música típica de cançons infantils de baixant de la fonda del gant, no és? Sí, i no vull dir que no sigui música bona, no vull dir això, però sí que és veritat que no només hi ha, i fins i tot a vegades, aquestes versions que són com infantilitzades, sempre amb els mateixos instruments que són com instruments de lloguina, sempre amb aquelles veus infantils que estan una mica a vegades desafinadetes i que no només tenim aquella música pels nens, és a dir, els nens han d'escoltar no hi ha música per nens, hi ha música per persones, llavors tots els nens haurien d'escoltar tot tipus de música. Òbviament hi ha algunes que les lletres de la música, això ho deixem a banda, perquè és una lluita constant, però hauríem d'escoltar tot tipus de música, i els encanta perquè el meu fill li agrada Rossini i dius, què sap què és Rossini? Sí, sap que és una música que li agrada. Per què li agrada? Perquè l'ha escoltat. En el fons és donar-li al seu avest totes les possibilitats, és com si jo sempre faig símils amb tot, llavors és com si sempre l'hi haurem de benjar, potitos, marca, no sé què. I de sobte el nen descobreix que no només hi ha el menú infantil, que també això passa en restaurants, sempre menú infantil per als nens, jo anti menú infantil. És a dir, se'ls hi poden donar tot el que mengem els adults, que és una passada, és una meravella, perquè els anem a privar de menjar aquests gustos. Doncs la música és igual, no els hem de privar i sempre posar el mateix tipus de música, sinó que és que hi ha al seu avest una quantitat infinita de sons, de possibilitats, de recursos, que a més a més ho perceben de manera molt directa. M'ha fet gràcia quan has dit el tema de la lluita amb segons quines lletres, que això un altre dia podrien parlar. Sí, també obri un debat també sobre els reguetons i temes que digui que tothom, perquè és el gènere que més té lletres, així una mica més problemàtiques. Deixeu-me així. Perdona, però en el món de l'Opera, que també hi ha algunes frases, si agaféssim algunes frases, ens quedaríem... També d'entendre que aquelles obreses estaven escrites en una època determinada, que s'escriguin ara, aquest és el problema, jo crec. És això. Molt bé, doncs res, en Maria José, ha estat un plaer tenir-nos d'aquí a la ràdio, aquesta estoneta. Esperem que els dimarts d'octubre vagin molt bé. No sé si encara deuen quedar a places lliures o és entrar de lliure. Però crec que sí que s'ha d'inscriure la gent. Que agafin informació, que demanin, que s'informin, i de més. Escolta, marxarem, demanant alguna recomanació d'Opera, alguna catagràdio, que creus que... que ens el pugui agradar molt. Ostres, aquí m'has pillat. Aquí t'he pillat, eh? Més que res, perquè ostres, triar és una mica complicat. Però triaria, va, triaria d'on pas qual, i aquesta ara fent ser el liceu. Podem escoltar l'obertura, si vols, de d'on pas qual, que així ens posen situació i és una opera que recomanem molt. En ara, tota la gent que no ha anat mai a l'òpera, és una opera per començar. A veure, obro aquí l'àlbum... Suposo que... Aquí. Aquí ho vinga, va. Doncs marxem amb aquesta música de d'on pas qual, si et sembla. Que vagi bé. Adeu. No em toquis els ous. No em toquis el calamar. No em toquis el nad. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat. No em toquis el calamar. No em toquis el nad. Perquè toques molt més del que et penses. Toces l'esforç de molts veïns. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Ens quedem escoltant un tema de Manoguix, que es diu Seguirem. Seguirem. Fa massa temps que ens aguantem. Que aquí no cantes desesperar. Ja hi anirem al llamp verd. Però queda camp per córrer. Per arribar molt més lluny. Tot bé, la cara. Si jo estic amb tu. I seguirem. Farem com hem fet sempre. No callarem. Som grans, però no estem fets. Estem apareixent. Tónquim. De 500 mesos a 36falls. Com conduction. No貼ig, poc. montem un mòbil. Bed shaded. Caminarem. Celebrarem la vida. No pararem. Els haurà més clar si tu m'ajudes. I seguirem, faran com hem fet sempre. No callarem, som grans prons de feets de pedra. I caminarem, celebrarem la vida. No pararem, i trobarem sempre la sortida. Res no és perfecte, tot va com va. No cal fugir per tornar a començar. Res no és per sempre, tot té el seu final. S'hi gui com sigui, arribarem a dalt. Res no és perfecte, tot va com va. No cal fugir per tornar a començar. Res no és per sempre, tot té el seu final. S'hi gui com sigui, arribarem a dalt. I seguirem, faran com hem fet sempre. No callarem, som grans prons de feets de pedra. I caminarem, celebrarem la vida. No pararem, i trobarem sempre la sortida. I seguirem, faran com hem fet sempre. No callarem, som grans prons de feets de pedra. I caminarem, celebrarem la vida. No pararem, som grans prons de feets de pedra. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esber. Hem començat aquesta segona hora de la Rambla, parlant de música, concretament de música clàstica d'òpera, amb la divulgadora i musicòloga Maria José Anglès. Seguim amb aquest mút musical i agafem la revista Time Out per mirar quins són aquests millors concerts i festivals del mes d'octubre de Barcelona. Recordem-hi, estem acabant ja i tancant, donant Carpadàsso aquest mes de setembre. Música en directe, que no ens podem perdre els propers dies i setmanes a la ciutat CUMTEL. Comencem, doncs, amb el 32è festival, que es diu així l'Hora del Jazz, memorial Tete Montoliu, es fa a la plaça de la Vila de Gràcia, que torna a ser l'apicentra del Jazz català, les tardes del diumenge entre el 18 de setembre i el 2 d'octubre. Per tant, aquest diumenge tindreu l'última oportunitat. I fan aquest festival, que es diu l'Hora del Jazz, memorial Tete Montoliu. Ja porten 32 edicions i proposen concerts gratuits, els diumenges amb el millor de l'escena del Jazz català. Per exemple, amb la pianista Lisabet Raspall o la ballerina Belén Cabanes. Més concerts, per exemple, és el cas d'Angel Olsen. Aquesta noia estava destinada a ser una de les grans veus d'aquest gènere que s'anomena genera americà, i ja va guanyar molta popularitat a partir de l'any 2016. La tindrem el 30 de setembre al poble sec. Més concerts, Festival B 2022, després del sol d'out de les últimes quatre edicions a la Fàbrica Fabra i Codes, aquest festival, el Festival B, Festival B, es traslladarà al part del fòrum el 30 de setembre, divendres demà i 1 d'octubre, dissabte, amb una programació que retrata la farba 100 cara B del panorama musical català i espanyol. Artistes com Trueno Sotoassa, per exemple Copido Senzendra, o també, per exemple, Keralt Laoz, Mujeres o La Jou i entre molts altres. També tenim, per exemple, un altre concert, l'1 d'octubre amb el grup islandès Sigur Ros. També farà un concert aquests dies. També el brasileñ Chico César, coautor de Soberana Rosa, per Stink, es posa al·legant per presentar el seu Dewey Álbum, que es diu Vestido de Amor, cantarà El poble sec el 3 d'octubre. També tenim, atenció, conserva, Kestric Boys, el DNA World Tower 2022. Doncs bé, tornen a Europa aquesta tardor amb aquesta gira, on no havien actuat, des de l'any 2019. La boy band actuarà al Palau Sant Jordi el 6 d'octubre de 2022. Serà una de les seves primeres parades de la gira. També tenim, concretament, el Festival Internacional de Blues, que es fa a Sardanyola. Ja serà la 31er edició d'aquest festival, que vol tornar a fer vibre la ciutat al ritme de blues, però també de sol, de swing, de jazz, rock'n'roll, es fa entre el 30 de setembre, és a dir, comença demà, i acabarà el 9 d'octubre. Sapigueu que el 2021 el festival va aconseguir ser el número 2 en la llista dels esdeveniments músicals més importants de tot l'estat espanyol, segons la revista Ruta 66. Atenció. Després també tenim el Brunch in the Park 2022. Brunch in the Park inaugura nova temporada d'aquest any amb una cartallera d'Espany. Grans artistes de tot el món, com Amelie Lentz, Boris, Brexie, Carl Cox, Ott Débora, Diluca, entre altres molts, aterraran també, per exemple, en aquest festival, que acaba el 9 d'octubre, va començar a més a juliol, però és un festival que s'ho pren amb calma i s'allarga unes quantes setmanes, concretament fins a setmana vinent fins al 9 d'octubre. Aquest són algunes de les cosetes, algunes de les trobades que tenim pendents amb la música aquest principi de mes d'octubre. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català, les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. Estudiu l'FP d'Oxiliar d'Infarmaria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curs una FP dual. Estudiu i treballo a l'hora. Informat de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amd.cat. F, però aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Abans estàvem fent el rànquing d'aquests 10 titulars més llegits comentats de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és a dir, els titulars més llegits, tant de TV3 com de Catalunya Ràdio, i hem començat pel final i hem llegit el titular del 10 al 5, però ens faltaven els 4 primers, és a dir, els 4 més interessants, en principi. Doncs bé, llegim al número 4. Diu Aragonès Cesap Uignaró i espera que Junts Nomeni Substitut, diu en declaracions d'Aragonès, és un pas necessari. Jo crec que totes les notícies referents a la crisi de govern que estem tenint aquests últims dies són les notícies que aniran sent les més llegides i les més comentades. Recordem que el president de la Generalitat, Aragonès, intenta tancar així aquesta crisi de les més greus d'aquesta legislatura amb Junts per Catalunya, que precisament el dimarts li plantejava que s'ha submeters a una qüestió de confiança. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va compareixer des del Palau de la Generalitat per anunciar que cesava vicepresident del govern, Jordi Pucineró, fruit d'aquesta crisi de confiança amb els socis de govern, després de que Junts li plantejés un metro a votació del Parlament la seva continuïtat al càrrec. Aragonès ha justificat el cesament perquè diu que Pucineró no va informar-lo de les intencions del grup parlamentari de Junts de plantejar una qüestió de confiança. En paraules al president diu és un pas que em dol, però del tot necessari per enfortir el govern de Catalunya. Diu ara que espera que els socis de govern li proposin un substitut pel càrrec. Pere Aragonès ha assegurat que ha desitja personalment que Junts segueixi el govern perquè Junts avancem. A més, ha insistit en les dificultats econòmiques que es preveuen per aquest hivern i també en el context de repressió per justificar que el govern li cal estabilitat. Doncs veieu saber què? Ja ho sabeu, que és la notícia número 4. La número 3, i ja encarem al Podi, diu així fins al 7 d'octubre, es poden demanar els ajuts al lloguer per als joves. Des de... Ahir, des del dimecres, ja es poden solicitar a les persones de fins a 36 anys que no hagin accedit a l'ajut estatal. 2.470 persones van solicitar dimecres al matí, els ajuts al lloguer per als joves fins a 36 anys, en el primer dia amb el tràmit obert. La convocatòria de l'Agència de l'Havitatge estarà disponible per això fins al 7 d'octubre i s'hi poden presentar tots els joves de fins a 36 anys que no hagin demanat o se'ls hagi denegat al lloguer estatal. La majoria de les sol·licituds han estat telemàtiques. 2.100, i les altres 370 s'han fet presencials. Per solicitar aquest ajut, els demandants han de ser titulars d'un contracte de lloguer o de sesió d'un habitatge, però també d'una habitació. Les rendes de qui vulgui optar a l'ajuda no han de superar els límits establers a la seva ubicació geogràfica per la unitat de convivència. I en cas que hi hagi més d'una persona, de fins a 36 anys, titular del mateix contracte del lloguer, la sol·licitud es pot fer de manera individual. Si més d'un titular obter ajut, la suma no podrà superar el cost del lloguer o de la sesió. Adonem amb la segona notícia, aquest segon titular, que parla de l'augment rècord del cistell de la compra. Ens recomana el que ens podem estar alviar segons on comprem. Girona i Barcelona són les ciutats on més diners ens podem estar alviar per una mateixa compra, o segons l'establiment, òbviament, on facis aquesta compra. La realitat és que el cistell s'ha encarit més que mai aquest any, segons l'Oco, literalment. El 2022 és l'any en què més han pujat els preus de cop en 34 anys, des que l'organització de consumidors els estudia i també els compara. Els supermercats han pujat els preus a pràcticament tots els productes, el 95%, i a tots els establiments, també els de marca blanca, que són els que més han pujat, els que eren més econòmics. Per marques, els supermercats que més han encarit els preus són els de les cadenes dia i mercadona. Tot i que també hem dedicat a prendre la zona. I els que menys els han pujat, per sota del 10% de la mitjana, són els dels grups Carrefour, Vmurban i Alimerca. De les cadenes que operen a tot l'estat, entre les més barates i a Tífer, Dani, Familicaj, El Campo, Sopeco, Consum, Mercadona o Carrefour, i entre les més cares, i a Sanchez Romero, Olavox, Nova Venda, Amazon Coaliment, Sorly, Condis, Supercor, el Corte Inglés, Suma, Hipercor, Capravo, Carrefour Express o Eroski. Per cert, que el que més han encarit són els olis, les farines i els seus derivats, però també fruites i verdures, com els platans de canàries que han pujat, atenció, un 65%. L'oli de Giresol ha pujat un 118%, el d'Oliva ha pujat un 53%, les farines un 50% i, entre els seus derivats, està cantant la pasta, les macdalenes, que, concretament, les macdalenes han pujat un 75%. Vinga, veiem amb la primera notícia, el primer titular, que encapçalà aquest rànquing de les 10 més llegides, parlant de la contractació de la Generalitat, en què hi ha noves normes de promoció interna i bossa d'esperants. A partir de l'any vinent, les persones que aprovin una oposició i no obtinguin plaça, entraran a formar part d'una bossa d'esperants durant 3 anys. Mentre dura... Mentre continua aquest procés per estabilitzar els interins, que durant anys han treballat per l'administració catalana, el govern ha fet un pas per evitar que la temporalitat es torni a reproduir. A partir de l'any vinent, del 2023, les persones que aprovin una oposició i no obtinguin plaça entraran a formar part d'una bossa d'esperants durant aquests 3 anys que hem dit. D'aquesta manera, que la cop que llagi una vacan, la passarà a ocupar aquests esperants i, per tant, seran funcionaris i fixos directament. A més, el decret llei aprovat també limita el temps que reserven les classes als funcionaris d'alta direcció, que ocupen llocs en serveis especials. Ara, a reservaven els llocs indefinidament i, en el decret que s'ha aprovat al dimarts, es limita fins a un màxim de 4 anys a aquesta reserva. S'enjust. Ja no tens excusa per sintonitzar Raju d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magasin La Rambla de Dilluns a Divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, ciques d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi falta estu. Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter. Arroba la Rambla 982 i recupera els podcasts que més t'agradin. a Rajudesvern.com. Queden poquets minuts per la set, marxarem però escoltant una cançó del grup Manel. La cançó es diu El Gran Sal. La cançó és un home entre el fum blanc agafat fort i si pots caure amb els dos peus hi ha un lloc clar i marxi amb un comiat més digna de ser recordat i no aquest veure'ns destrossats per la força de la nevetat. Tu soledor que sal de sals tu grimpador professional tu l'amic per sempre amb volant que et defineixes pels teus sals que faci el tot que bé que estàs en els teus uns i unes imitats ja sinto eix la imancitat de tot un món al teu abast i la nit que ho haurà, la nit que ho haurà, la nit que ho haurà Nosaltres deixem el programa en aquest punt de la tarda esperem que acabeu de passar molt bona tarda. Ens tornem a trobar demà també de 5 a 7 per fer-vos més companyia. Podeu recuperar els podcasts d'avui a la web de Rajudesvern.com. També ens podeu anar seguint la pista a la xarxa socials, tan a Twitter com a Instagram, a roba la rambla 981. Res més, una abraçada i ens tornem a trobar demà. La vida s'enjustenca a través de les ones.