#235 - La Rambla del 3/10/2022

Et penses que Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no. Escolta, de llums de divendres, de 5 a 7, el programa de tardes, la Rambla, amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbujerrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just ens sou els protagonistes. I recupera tots els podcasts que vulguis a Ràdio d'Esvern.com o al perfil a roba, la Rambla 982, d'Instagram i Twitter. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, 11 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm, a la Mísora Municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns de divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí. I fins a les 6 primer de tot farem secció de natura i mèdia ambient amb el jove Sant Just Teng, Quim Calonja, que ja el tinc aquí a l'estudi. Després, tot seguit, farem una trucada a la Raquel López. Ella és la responsable del servei de promoció econòmica. Entre altres, de l'Ajuntament de Sant Just, ens posarem el dia pel que fa a les novetats d'ocupació, de comerç, també formació empresarial, etc. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els polletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem una altra trucada al casal de joves a l'equipament municipal dedicat a la joventut d'aquí del poble per posar-nos també el dia de com van les inscripcions i de l'arrancada d'aquests cursos de TEDoc. I després també parlarem amb la pediatra Gisela Daga. Ella és doctora, està fent el seu segon any de residència a l'hospital Sant Joan de Déu d'aquí de Barcelona. I dins del món de la pediatria tractarem avui les infeccions respiratòries. Doncs bé, tot això serà de seguida. No marxeu, eh, que comencem en seguida amb el Quim. Vinga, ara mateix passen 12 minuts, de les 5. Hola, Quim, què tal? Hola, molt bé, bona tarda. Bé, avui parlem d'un tema molt interessant. Ja ho hem anat anunciant a les xarxes socials. Presenta el tomateix, escolta'm. Doncs avui parlarem dels incendis i la gestió forestal, perquè són coses que van molt relacionades. I sense una cosa, l'altra no passa, perquè si és gestió forestal, hi haurien molts més incendis els que hi ha a l'actualitat. És a dir, hem de tenir en compte una mica com poder controlar o, jo no sé, si es reduir, dir-ho així, al tema dels incendis, fer una bona gestió. Sí, he pensat que podríem començar amb com contextualitzar una mica la situació que hem tingut aquest estiu. A més que he pensat de fer aquest programa ara que és octubre, perquè venim de l'estiu que hi ha hagut incendis, bastant greus. Hi ha hagut molta saquera i ara anem a l'hivern, que jo penso que és el moment o un dels estacions en què seria més adequat fer gestió del bosc. Molt bé. I aleshores, bueno, per això. És com un bypass que tenim com element tots els incendis que han hagut aquest estiu, però anem de cara a l'hivern, que esperem que no hi haurà incendis, però que tot i així no podem estar de braços creuats, perquè depèn de nosaltres que l'any que ve hi hagi més incendis o no. Clar, o sigui, no ens podem quedar mal, ai, quants incendis hi ha hagut, ai, que malament ho hem passat, i passar tot l'hivern sense pensar en això i arribar al seu estiu i tornem-hi. Molt bé, doncs, no sé, fem un repàs si vols d'aquests incendis. Sí, només uns quants per fer-nos una idea. A Catalunya, el més gros que hi ha hagut és el de la Noguera, que va cremar 1.300 hectàrees. Hosti, d'una idea. Sí, i era... bueno, la Noguera és allà tocat ara a go, a exprimir neus. I potser que fos dels primers incendis de l'estiu? Sí, diria que sí, dels primers. No sé exactament si el primer, però dels primers. 1.300 hectàrees? Sí, exacte. Sí, sí, és bastant. També hi va haver... no recordo ben bé un, però arribar a dèrbara hi va haver un altre, que va ser també una mica greu. I hi va haver un Algarraf, que me'n recordo. Sí, sí. I parlant d'Espanya, a Zamora, a la pròmica de Zamora, hi va haver un molt gros, a la Sierra de la Culebra, que quasi que podríem dir que va... Sí, ha resat tota la Serra, i a més a més és a Solador, perquè en aquella Serra hi ha molta presència de llops, de cèrbols, i el llop a Espanya ara s'està recuperant, però sí, perquè ja s'han fet lleis i de regalar la casa del llop i tot això, crec que s'ha prohibit. Molt bé. Bueno, en una part al nord del Riu Duero. Però això que és molt trist, que quasi tota una Serra s'hagi cremat, amb un sol incendi. Sí, perquè a més a més és el que dius tu, quan es crema, quan hi ha incendis, no només afecta la vegetació, també si ja fa una per allà, doncs acaba afectant. Òbviament també a les persones, si hi ha urbanitzacions... És un impacte molt gran per l'entorn. No sé si va sortir un vídeo d'un home, no sé si eren aquest incendi de Zamora, crec que sí, que va sortir per protegir les terres o casa seva, i es veu com va travessar com el foc, anava corrents, el perseguia el foc, i va, com a través, va córrer, i el perseguia el foc, quan no sé, unes imatges realment dramàtiques. És que és molt perillós. No només es impacta medimental, que és el que jo potser més parlo, però també és que l'impacte amb la gent, amb la gent que viu en entorns rurals, que ja tenen per uns problemes, és molt gran. També volia parlar... També hi ha hagut molts incendis a França. Sí, és veritat. Sí. Va haver el sud-oest de França, va haver-hi un incendi molt gran, que sembla que he llegit que va cremar 61.000 hectàrees, perquè aquella és una zona plena de cultius de fusta, i la majoria són coníferes, com pins, que tenen les agulles i tenen cons, les pinyes. I a les ales aquests arbres, si comença un foc, són com llumins, perquè sense anar superràpid, i això no opera ningú, perquè tenen, no sé, les curses no tenen molt bruixuda, també tenen com el pi, per exemple, té substàncies forsignífugues, perquè de fet li va bé el foc, per expandir les seves... O sigui, quan hi ha foc en una pineda, per exemple, les pinyes esclaten i tiren els pinyons. Sí, com que... Una mena de petita explosió, no? Exacte. Sobre, i clar, cauen el terra, i clar, com és obvi, després un incendi, tot està pelat. Aleshores tornen a creixer els pins sense cap competència. Suposo que hi ha altres tipus d'espècies d'arbres o arbustos que no fan tant... O que no... No són tan ignífugues. O que no cremen tant. Sí, per exemple, l'alzina és una arbra molt bona en aquest sentit, molt sentits, però en aquest també. La sorera, sobretot, perquè la sorera és una... És una altra... No sé si és una espècie, una espècie diferent, però de la mereixa família de les alzines. O sigui, és com una alzina, però sorera. I llavors té l'escorsa molt gran, de feta de soverina, per si us diu sorera. I llavors aquesta escorsa pot resistir el foc, si no és molt, molt gran. De fet, si hi ha un incendi en una sorera, normalment sobreviuen les soreres. I el tema, per exemple, amb els pins, la alzina, tu saps si és un element que contribueix també a que el foc... Jo diria que sí. S'escanvi més ràpid. Sí, jo diria que sí. Molt bé. Hi ha hagut incendis aquí a Catalunya, incendis també a Espanya, i al sud de França. O sigui, hem estat rodejats de zones completament amb incendis. Sí, i tot això sobretot per la sequera que hi ha hagut aquest estiu, que ha sigut horrible, falta de pluja i, a més a més, altres temperatudes. També, un altre factor dels incendis, jo diria la... Bueno, ara que hi penso, hi ha hagut molts llams. Sí, també és una causa d'incendis. Que hi hagi tempestes de llams, no? Sí, crec que els espirineus eren per llams, que veu una tempesta d'aquest estiu plena de llams. Però anava a dir que també un factor molt important és la gent, que hi ha molta gent molt responsable, o gent fins i tot boja, com els piròmens. Que clar, doncs, fan aquestes accions que potser no estan bé del cap, però, llavors, no tenen consciència sobre això, però s'hauria de fer alguna cosa. I com se sap? O sigui, jo, realment, em pregunto quan diuen... Sí, incendi causat per l'acció de l'home, no? Com saben? Perquè, no sé, pregunto, eh? Deuen trobar restes de, no sé, de materials que només han pogut utilitzar als humans i per allò s'ha originat l'incendi? O com ho deuen saber, això? Jo, per el que he vist per als mitjans, per la tele, per exemple, els agents orals, crec que és aquest, sí, que són ells, van al... s'intenta trobar l'origen, o sigui, on va començar el foc. I llavors, a partir d'allà, doncs, si està molt a prop d'una carretera, doncs és probable que sigui una causa humana. Però, si està com al mig del no res, al mig d'una serra, doncs llavors és més plorable, que sigui qualsevol altra cosa. I llavors, també, suposo que intenten buscar testimonis de... Vaig veure una persona que venia per la carretera i semblava sospitosa, coses així. Busquen testimonis, o sigui, aguantant... Sí, quan es cometa un crim, més o menys el mateix. Perquè aquí, a Catalunya, o sigui, ja el tema de... a vegades, no sé si hi havia una llei, o sobretot a Galícia, no? Que en molts estius hi havia incendis, i és perquè hi havia una llei que compensava terres, no?, als propietaris de les terres. Cada terra que es cremava els donava uns diners a canvi. Llavors, clar, quina casualitat, no?, a Galícia, un dels llocs més humits d'Espanya, un dels llocs, també, on hi ha hagut més incendis. Una mica estrany. També volia parlar, ara que ho dius, de Galícia, perquè això és molt interessant, això que... sobretot, que fa molta ràbia que la gent es mogui pels diners. Sí. Si faci coses horribles pels diners. Però, a més a més, que a Galícia està ple d'eucal·liptus. I l'eucal·liptus és... És superignífuc, sí. Perquè l'eucal·liptus és un nabre que és originari d'Australia, i aleshores, allà, el clima està com... l'ecosistema és com el Mediterràni, més o menys, que està com... acostumat als incendis, d'alguna manera. Si és propici als incendis. I, com he parlat amb els pins, doncs... no sé si ben bé, no tinc gaire informació sobre els eucal·liptus, però el que és segur és que cremen molt, molt fàcilment, i... perquè són com a xisecs i tal. Sí. I això, que en aquell ecosistema, suposo que és... és cíclic, que és una cosa natural. Al final, els incendis també passen, no? Abans que siguessin... que siguessin nosaltres també hi ha 20 incendis. Clar, suposo, imagino. Sí. I llavors se pagaven amb la pluja o alguna cosa així imagino, sí. Mm-hm. Però això, clar, ara hem posat aquest abre, per exemple, com a exemple, a Galícia, que la baixa de tració és totalment diferent, l'horigenària negativa, i el van plantar d'ojo, i, clar, això ha creat un impacte que ja se'n sent un foc i crema molt. Mm-hm. No, no, sí, és que... són molts sonats els incendis que hi ha a Galícia, i darrere, malauradament també hi ha hagut l'acció de l'home per aquest intercanvi, com si diguéssim, de diners a canvi de... Sí. De fet, també, el fet de plantar eucalyptus també era una cosa així, en relació amb els diners, per fer paper. Ja. Crec que va ser, ara que penso, a l'època franquista, que Franco va decidir fer molts pantans i també fer moltes plantacions d'arbres, però d'arbres de molt baixa qualitat. En el sentit que són arbres molt ignífugs, creixen molt ràpid, per això era interessant plantar-los, però els arbres que creixen ràpid, al final acaben crement també molt ràpid, no tenen gaire qualitat perquè la fusta creix tan ràpid que no és densa. En canvi, l'alzina és una arbra que creix superlent, o bastant... És molt robust, no? Sí, i el fet de creixer lent fa que la seva fusta sigui molt densa, molt... Sí, molt resilient. I és el que hem dit que es fan les coses pels diners, al final. I una de les coses que podríem anar mirant, per exemple ara que arriba l'hivern, el que hem dit de no quedar-nos d'abraços creuats, nosaltres o els encarregats, encarregades de la gestió dels boscos, que és el que hauríem de tenir en compte. A part que amb la pluja, si tot el terreny estigués més humit, els incendis no n'hi hauria tants, però... Però el factor human, a part del clima, la cosa és que a Catalunya la majoria de propietats de boscos són privades. Un propietari té una part de bosc que és seu, diria que només un 20% són públics, i la majoria de la resta són propietats privades. Si mires el mapa dels propietats, veus que és com un puzzle, molts petites propietats. Potser una més gran, però la majoria de petites. I això fa que el fet de posar-se d'acord per tal de gestionar el bosc, això és molt difícil. Hi ha tanta gent per dir-ho així. Diferents, sí, està tan repartit que costa molt posar-se d'acord, perquè ningú vol gestionar un trosset de bosc, perquè no surt gens a compte. Portar les màquines fins allà per treure una abra, potser no surt gens a compte. I, llavors, s'haurien de posar d'acord a aquests propietaris i fer un pla de gestió, un pla de gestió forestal, pla tècnic de gestió forestal, i començar a treballar en un bosc, en un conjunt de propietats més aviat. I quines coses haurien de tenir en compte, o treure branques? Clar, jo ho dividiria, la gestió pot ser, bàsicament, d'oci, en pla només molt poca, treure branques per passar-hi bé, per reduir combustible, coses així, o pot ser una gestió per treure un profit. Algú el benefici, et refereix? Sí, o sigui, de treure la fusta i vendre-ho. Que tot i així és molt difícil, treure un profit. Perquè hem de pensar que hi ha diferents factors, però un bastant important és el fet que no hi ha finançament públic, gairebé, molt poc, en la gestió forestal. Això t'anava a preguntar, dic aquí clar, jo no sé quines ajudes deuen rebre de l'administració pública, de la Generalitat, o dels municipis. No he mirat les dades, però el que sé segur és que són molt minces. O sigui, que tampoc... Aquestes persones tampoc no estan molt recolzades, que no tenen molta facilitat. No, i de bon tros. Tant per la mà d'obra, com per el transport, l'accés, és que tot. A més a més, la tecnologia a Catalunya i l'enginyeria de les màquines forestals i tot, no té punt de comparació amb, per exemple, la França, que està super desenvolupat en aquest sentit, i té una gestió forestal exemplar. I en canvi, aquí, doncs, és com la prehistòria en aquest sentit. Comparant-ho, és també molt enrere. I tot i que a Catalunya és una... No vull dir una cosa que no sigui veritat, és una de les regions més buscoses d'Europa. Té moltíssim de bosc, sí. El que passa és que, clar, té molt bosc, però no està ben cuidat per dir-ho. Clar, a França, no sé, jo potser hi ha més ingenies agrònomes o es dediquen més recursos al tema de gestió. Sí, ho tenen més en la seva cultura, en la seva societat, ho tenen més desenvolupat. Perquè jo vaig veure, crec que és un documental que van fer la temporada passada al 30 minuts sobre la gestió dels boscos, i parlaven que a vegades veiem, com el fet de treure un arbre o tallar arbres, que es veu com, oh, estem matant amb vegetació i matant els arbres, però a vegades cal, no, fer aquestes coses, tallar arbres i... Sí, és una cosa que volia parlar-ne, també. Clar, per tal de fer una gestió forestal bona, perquè estiguin davant la gestió forestal al nostre país, caldria... no només caldria finançament públic, que sobretot caldria també que la gent sigués comprensiva amb el fet de tallar un arbre, perquè ens han posat d'aliment, molta gent amb els mitjans i tal, té molt a dins que tallar un arbre és dolent, a més, no sé, les entitats ecologistes, totes diuen, no s'ha d'esforestar, és horrible, que és veritat, però és que jo no parlo de desforestar, parlo de gestionar el bosc. Ja, clar. En el sentit de tenim molt de bosc, tenim fusta de qualitat, que, de fet, si gestionem el bosc, el tindrem de més qualitat encara, tenim aquests incendis que ens cremen tot el bosc i que ens fan perdre tan biodiversitat, com fusta, com tot, els bolets, també, al final. No és el mateix el bosc, i això que hi ha d'haver un canvi. Perquè al nivell de la fusta, s'envent molta fora, es queda aquí... Jo diria, a Catalunya, el que més hi ha és llenyes d'Alzina, que és la llenya que fa servir per la llar de foc, la gent que talla de foc, que aquesta diria que és la més cara, bueno, la que més es produeix, perquè hi ha molta Alzina, i té un preu bastant bo. Bueno, sí. I, clar, també hi ha les fustes nobles, però a Catalunya, jo diria que no són dignes de parlar-ne, perquè són molt pocs. Hi ha mostres, però pocs exemplars. Sí, no es tenen un profit. Com es fa, per exemple, a França, a molts països. I llavors hi ha la fusta de trituració, que, per exemple, amb el cap, doncs les pollancredes, les platanedes, doncs s'entreu per fer pasta del paper. D'aquests n'hi ha molt a les ciutats, de plat de plataners. Sí, és el mateix arbre. Però també si vas per la carretera, per exemple, en el capa Girona, capa Llama Senet de la Selva, crec, veus moltes arbredes, i allò són cultius per pasta del paper, sobretot. Vale. Sí, llavors hi ha la fusta de serra, que aquesta sí que es produeix molt a Catalunya, i s'utilitza per fer palets, els palets de transportar, que això sí que a Catalunya se'n fa bastant. I es fa amb el pie blanc, perquè hi ha molt. També hi ha molt d'aquí de... Sí, els arbres que més hi ha a Catalunya són l'alzina, el pie blanc, bueno, potser primer el pie blanc, però gairebé el igual amb l'alzina, i llavors el pie roig, perquè al Pirineu hi ha molt de pie roig. Vale, vale. Molt bé. Sí, però clar, això són fustes que no s'entreu gaire, o sigui, econòmicament, no són partits... No se'n pot treure gaire beneficis, si la gent no es pot dedicar... No, i com hem dit, el finançament públic és gairebé escades, és que tots els factors fan que no hi hagi gaire bé gestió forestal. Perquè gestors forestals, o sigui, persones que s'hi dediquin, potser falta que també les administracions promouin, aquestes sortides professionals, o sigui, jo no sé si hi ha molta gent, o que s'hi vulgui dedicar, o que ja són... Penso, eh, jo? Són activitats professionals una mica dures, ja, sí, és dur, sí, sí. I potser caldrà també més promoció d'aquestes sortides, o de les professions, també. Sí, encoratjar la gent, perquè també penso que els polítics potser diuen moltes paraules, però al final, els actes són menys que les paraules, i llavors, clar, la gent no hi confia gaire, potser, però això que molt bé que endà animar la gent, i això, com promocionar-ho, però que després hi ha d'haver un recolzament real en termes de diners i d'acompanyament, o el que sigui, també amb els papers, hi ha moltes traves, perquè hi ha moltes lleis, i és que al final són tantes coses que poca gent es planteja posar-se ahogant el bosc, per això, sí, gestionar el bosc que seria tan necessari, doncs això seria sí. Ostres, quina sorpresa, sorpresa el tema de que a Catalunya també hi hagi molts boscos, el que passa que, bueno, pena d'això, que no ho sapiguem gestió. Sí, és com un potencial que no estem... Un dia m'entén brutó, una mica dit així, un dia m'entén brutó. Ah, sí, sí. Ens queda alguna coseta, Quim, que vulguis destacar o recalcar? Bé, he pensat també com presentar, diguéssim, com fer d'enllaç amb el següent programa, que, bueno, com havíem dit, faríem com la part de la bit saludable. Sí, oi tant, sí, sí, sí. Doncs he pensat en un tema que està com a entre mitja els boscos i de la bit saludable. Ah, que bé. I, a més a més, sobre entre mitja amb aquest tema, precisament, que hem parlat avui, i és els bolets. Toma, ja. Sí, sí. Jo n'he vist uns quants, ja, o sigui, no a la muntanya, perquè a mi em costa molt de veure'ls això. Però sí, en els supermercats o a les ciutadàries, no? Sí, sí, sí, sí. I, bueno, preus una mica escandalosos, però, bueno, suposo que també és això. És el que hem dit, que el bosc no és un negoci. O sigui, a la mateixa, no... tot... O sigui, no està fet per... No està preparat tot, perquè sigui profitable. Hi ha molt de treball per fer. Exacte. Molt bé, doncs, quines ganes, ja, de... la propera sessió, parlarem de Camargox i... i de les espècies que tenim aquí a Catalunya. Sí, i també de com la gestió forestal pot beneficiar els bolets, perquè això potser molta gent no ho sap, però, si fas gestió d'un bosc, pots afavorir els bolets, d'alguna manera. Oi tant. I... I també parlarem sobre nutrició, sobre els beneficis dels bolets, i tot això. Molt bé. Doncs aquí hem un programa molt xulo i molt interessant, sobre la gestió dels boscos i com té a veure també amb els incendis. Sí. Que tinguis bona tarda i que acabis de passar molt bona setmana. Perfecte, igualment. Gràcies. Adeu, que vagi bé. Adeu. Vinga, va. Deixem aquest tema de George R, que es diu Paradise, i truquem després a l'arrequelló pè del servei de promoció econòmica per estar al tanto de les novedats en ocupació, formació professional, pel que fa el món empresarial i també a l'ocupació i el comerç. Vinga, va. That is all. I feel so paradise, running through your bloody veins You know we're so happy in your way My time, my time My t-t-t-time, well it's a never ending Helter, skelter, we'll be our whatever the weather My heart, my heart My bloom, bloom, hearted to be And it's a thumping and I'm alive I know you heard it from those other boys But this time, between the song and that I feel it I know you heard it from those other boys But this time, it's really song and that I feel it If it feels so paradise, running through your bloody veins You know we're so happy in your way If it feels so paradise, running through your bloody veins You know we're so happy in your way Paradise, roll on, roll on Meet me there, roll on, roll on Paradise, roll on, roll on Meet me there, roll on, roll on Paradise, roll on, roll on Meet me there, roll on, roll on Paradise, roll on, roll on Meet me there, roll on, roll on Paradise, roll on, roll on Meet me there, roll on, roll on Paradise, roll on, roll on A la rambla res saturar, vina, quedat i escoltants. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Ràdio d'Esber 98.ufm. Ja ho tens. Dilluns al rock. El programa amb la música que no trobes a cap emizora i és que Dilluns al rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns al rock. Amant Joan sota la borda i l'Enrico Roscosa toca. S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust t'hi pot ajudar. Soliciteu enviant un correu electrònic a... S'enjust encara fumes? S'enjust és una delícia i el tabac una brutícia, un poble tan adorable i el fontànim soportable. S'enjust topla la vida i el tabac te l'esquitxa. Pensa bé que tu t'enganyes, no juguis ara a tu manàs. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Gràcies. La Raquel López. Hola Raquel, què tal? Bona tarda. Bona tarda Núria. Doncs bé, estem parlant amb la Raquel. Ella és membra del servei de promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Just i ens posarà una miqueta el dia de novetats i notícies que hi hagi al respecte. No, Raquel? Sí, sí, sí. Si et sembla comencem amb la part d'ofertes. Vinga. Molt bé, doncs mira, d'ofertes a la mateixa tenim diverses actives que es poden consultar a la plataforma Shalok o a través de la nostra web i voldríem destacar-ne una d'elles. La que volem destacar és del perfil professional d'arquitecte tècnic. Sí, per això la volem destacar perquè normalment no ens trobem a comentar aquest tipus d'oferta d'aquest perfil, llavors és una contractació d'un temps limitat de dos mesos per acumular-se de tasques per treballar directament a l'Ajuntament. En aquest cas les condicions serien per treballar en horari de matí, 35 hores setmanals i en diverses funcions pròpies d'arquitecte tècnic. Es valorarà experiència, però no és sempre ascendible, per si alguna persona li pot interessar, li pot fer una aviat a l'oferta i acaba de veure la informació. I has dit que és una oferta per dos mesos, no? Sí, en aquest cas és temporal, només seria un suport puntual. Vale, molt bé. Sí que és veritat, m'ha sorprès, he dit ostres, perquè normalment d'arquitectes tècnics no en comentem d'oferta. No sé si és que perquè no n'hi ha moltes o perquè n'hi ha moltes més d'altres tipus? Sí, diguem que són majoritàries les d'altres tipus, tan administratiu, com neteja, com mosso, amagatcem. Costa una mica més a vegades trobar perfils així més tècnics, d'enginyers, d'arquitectes. Sí que és veritat que algun cop comentem el tema d'enginyers informàtics o expressen telecomunicacions, però així més d'arquitectes tècnics, per exemple, no s'havia donat el cas. Exacte, sí. També és cert que aquest tipus de perfil té un atur molt baix, no vol dir que no hi hagi tanta suferta com persones disposades a treballar, per tant, seria una sort, aquell que sigui arquitecte tècnic, però és això que també el tipus de provició de lloc de treball canvia bastant. De vegades les sufertes d'arquitectes tècnics no s'acaben publicant i s'acaben cobrint a través d'altres viats. Molt bé. Això per què fa les ofertes, d'ocupació? Sí. Després, si et sembla núria, podem comentar la formació, per exemple, d'una formació d'oxiliada logística. Com que havíem comentat en l'anterior programa, hem iniciat una formació d'oxiliada logística per formar-se durant 70 hores tres setmanes en temes d'amagatcem i obtenir també els carnets de carratonet, és a dir, de conducció del toro, i encara hi ha en plaça, s'ha començat avui, però si alguna persona li interessa, com que aquest curs durarà i llavors, important, el requisit és estar inscrit al sop com a demandant d'ocupació, és a dir, una persona inscrita que, a més a més, no tingui feina, com a dono. Vale. Aquest és el requisit imprescindible per poder redigir aquest curs que ja hem dit, ha començat avui, però que encara queden places i que la gent encara pot apuntar-se. Sí, i es realitza en horari de matins, de dilluns a divendres, de nou a dues. I on es fa el curs? Es fa les instal·lacions de l'ifei que està a hospitalet prop de la parada de metro de Sant Aulàlia. Molt bé, doncs això, curs d'auxiliar de logística amb carratons elevadors. Molt bé. I després tindríem un curs més també professionalitzador, que és durar terme el 26 i 28 d'octubre. En aquest cas, la formació es titula Plataformes elevadores. No sé si ho coneixes, Núria. Doncs a mi el canvi del cap són ascensors. Seria una mena de ascensor una plataforma elevadora? Doncs bueno, la idea sí. La idea seria molt bé, perquè al final és com un tipus de grua que farà ascensor, llavors puja en vertical, llavors aquestes plataformes elevadores són ideals per treball. Doncs mira, de manteniment d'aeroports i també de centres portius. També de neteja, de manteniment industrial. Fins i tot dins de l'amagacems, per arribar a llocs que estan... Molt alt. Sí. Llavors, bueno, és un tipus de formació que són només 8 hores, són dos dies, i que respon a un real decret, que, bueno, en el seu moment es va... Diguem que regular aquest tipus de formació, perquè així tots aquests treballs, que són amb una certa sala, utilitzant aquest tipus de plataforma, estudia una terme amb la millor formació possible, sobretot amb la prevenció de riscos laborals necessària. I aquí ja et dic jo quina és el requisit, és no tenir vèrtic. Això sí. Ja et dic jo, el requisit és no tenir vèrtic, perquè ara m'ha vingut el cap, aquest tipus de grues ja sé quines són, o sigui aquest bon tipus de plataformes elevadores, i clar, n'hi ha algunes que si la edifició és molt alt i han de pujar en un, per exemple, per netejar els vidres, dic jo, per exemple, clar, allò és una alçada considerable, i a més a més de les hores que puguin fer per formar-se, per pujar-hi, de forma segura, això, òbviament, qui tingui vèrtic està perdut, o perduda. Sí. Doncs aquest requisit li sumaríem també està inspirat al SOC com a dono. Vale. Com a l'altre cas, no? Sí, només per persones que estarien buscant feina i que, a moment, no tenen feina. Molt bé, doncs aquest és un proper curs que hem dit, eh? Sí, i per ara ja estaria, tenim més formacions que més endavant ja les comentarem, i ara et volia comentar, Núria, un nou projecte, que és de promoció de la inserció laboral de les dones, i recideixen en entorns rurals, de tres comarques diferents. És un projecte que està impulsat per la Unió de Pagesos, i que s'ha subvencionat pel SOC, el servei d'ocupació de Catalunya, i que es centra en els territoris de l'Alpenedès, del Garràf, i del Baix Obregat. Ah, vostres. Llavors, una mica t'explico en què consisteix. Sí, sí, sí. Seria un programa, tant per orientar, conformar i inserir a dones, majors de set anys, és a dir, que estiguin endavant de treballar, i que estiguin inscrites al SOC, i, òbviament, que siguin residents d'alguna d'aquestes tres comarques. Si diríem el Baix Obregat, doncs ja podríem. Llavors, aquest programa consta de tres itineraris formatius diferents. Es crea itinerari de 16 hores de formació, que pot ser online o presencial. Llavors, hi hauria un primer itinerari, que és un itinerari general, en el qual es tocaran diversos temes, que els tenim expulsats a la nostra web, per si alguna persona es vol consultar. Després, tindríem un segon itinerari centrat en economia verda, i un últim en economia digital. I llavors, aquí, cada don d'interessada, cada persona que estigui buscant ara mateix feina, que tingui disponible uns certs temps per poder ser 16 hores de formació i passar per aquest itinerari, podria fer 16 hores de formació, rebre assessorament, i tenir una guia de cara a diferents ofertes que se li poden presentar. Llavors, una vegada finalitzat el que és l'itinerari de formació, tindrà un incentiu econòmic de 300 euros. Ah, mira. Ostres. Llavors, això és una oportunitat. I amb aquesta formació pot entrar a treballar en alguna empresa en concret, o en algun sector? Sí, la idea és que el propi programa, que està, com dic, impulsat per la Unió de Pajassos, que compta amb una part de prospecció empresarial d'acaptació d'offertes, perquè les dones que passin pel programa es sueleixin al nivell màxim de inserció. Tant entrarà a la part d'orientació al principi, quin itinerari faig, quina me convé més, quines sortides té que l'itinerari, el propi itinerari, les 16 hores de formació, i, a més a més, l'acompanyament cap a la inserció. Vale. Vale. Molt bé. I on es faria aquest projecte? O sigui, ni que sigui les hores de formació? On es farien? De moment està en procés inicial i encara no s'ha determinat, perquè com que hi haurà diferents llocs físics i també virtuals, llavors s'ha d'acabar de definir. Primer es mirarà quina és el volum de persones que estan interessades per intentar aglutinar-les, perquè sobretot aquí serà més fàcil, però en entorns més rurals serà una mica més difícil. Llavors, la idea és que encara no està tancat del tot, i si alguna persona ja ha començat a tenir interès, perquè diu, doncs mira, tinguin disponibilitat de temps, i clar, també m'interessa obtenir 300 euros a finalitzar aquesta formació, que també vindrà certificada. Doncs ja pot començar a contactar, tant amb el servei de promoció econòmica, o directament amb l'Unió de Pagesos. Molt bé, molt bé, que bé. Fantàstic. Doncs, endavant aquest projecte, i suposo que en altres connexions que anem fent requer també ens aniràs avançant una mica, doncs com va la cosa, si hi ha gent apuntada d'aquí, de Sant Justo, de l'Albert Llobregat, si no, si es tira endavant, o... o què acaba de passar. Sí, i tant. Molt bé, això pel que fa a la formació. Sí, tot aquest bloc de formació en ocupació ja estaria. Molt bé, passem a Emprenedoria i Empresa. Doncs mira, en Emprenedoria i Empresa, avui podem comentar diferents capsules de formació, que són una tertúlia que es dura a terme de mà. Demà, 4 d'octubre, hi haurà una xerrada, una tertúlia, de reptes i encers de Emprenedoria feminista. En aquest cas, es dura a terme de manera presencial, aquí a Sant Just, de 10 a 11 a 30, i una mica, Núria, potser te'n recordaràs, que en anteriors programes em comentés que hi havia un projecte, que es deia RollModel, que ha entrat en promocionar el rol de la dona del món de l'Emprenedoria i de l'Empresa. Sí, sí, i tant, me'n recordo. Molt bé, doncs aquesta seria una de les seccions que estaria dintre d'aquest projecte. Llavors, realment les places seran mateix, ja estarien tancades, però si alguna persona té interès en obtenir informació, doncs per participar en d'altres que es puguin fer dintre del mateix programa, doncs pot contactar amb promoció econòmica. És a dir, són tancades perquè s'ha acabat, com si diguéssim, l'horari de puntar-se, tant les inscripcions plenes, per dir-ho així. Les dues coses ha coincidit, sí. Què bé, escolta'm, bueno, això és bona senyal, no? Que la gent s'interessi. Sí, sí, sí, no està funcionant. Fantàstic, doncs ja ho sabem, eh? Demà tenim aquesta tertúlia, sobre el món també de l'Emprenedoria feminista, a les 10, trobada per dones emprenedores. Molt bé. Sí, i després ja tindríem les pròpies capsules de formació, i també una jornada. Primer et comento una mica la jornada, perquè ja havíem fet alguna ocasió, i ara aquesta és una ampliació també. Llavors l'11 d'octubre de 10 a 12 es dura a terme la segona jornada de comunitats energètiques. En aquest cas, el format d'aquesta jornada serà format reunió de treball. La primera va ser una jornada més a nivell formatiu, divulgatiu, desxerrada, i ara ja donem un pas més. Comencem a posar el fil a l'agulla i a treballar. A pencar una mica. Sí. Està oberta a tot tipus d'empreses que vulguin donar un pas, endavant en el que és la creació d'una comunitat energètica. Sobretot està pensat per empreses que estiguin els polygons, que disposin de bones taulades per poder instal·lar plaques, i encara que aquestes empreses diguin, jo potser no tinc gaire sostre, perquè la meva és més petita, o no estic just en el polígon, però estic molt a prop també podrien venir, perquè realment la comunitat energètica és per compartir energia. Per tant, si tu mateix no la pots produir, pots beneficiar-te de la que produeixen d'altres, que estan al teu voltant. Clar, molt bé. I qui estigui interessat, oi, si hi ha alguna empresa que li interessa aquest tema, què és el que ha de fer, apuntar-se a on? Doncs mira, actualment, pot contactar directament amb el servei de promoció econòmica en l'àrea de empresa, directament. Molt bé, fantàstic. Doncs el 11 d'octubre de 10 a 12, aquesta segona jornada, hem dit el lloc on es fa, Raquel? No l'hem dit, i no te'l puc facilitar, perquè no... De moment no es fan gaire. Sí, bueno, jo a mi no em consta, no el tinc. No va ser bé, demanant informació, encara hi ha temps. En Breu us fa facilitar, perquè des de la ràdio el pugueu dir. Molt bé. I després també ens falten les dues formacions empresariales, no? Sí, tenim una primera que es titula monogràfic Facebook a l'empresa, que serà el dia 18 i 20 d'octubre de 3 a 5, han format online, i que precisament ajudarà aquelles empreses, o emprenedors, emprenedores, i millorar les seves habilitats de coneixement de la Facebook en relació amb la seva empresa, amb el seu negoci. És a dir, una miqueta de la xarxa social a l'empresa, eh? Sí, seríem molt específics, això de tant en tant, i hem fet alguna sessió així, molt específic de només el Facebook, per veure coses que potser no les desconeixem, i que es poden aplicar a temes del negoci. Molt bé. I per últim, tindríem una altra formació, també han format online, d'anàlisi de balançar situació. En aquest cas, has tuat terme el 19 d'octubre, de matí de 9.30 a 1.30, també de manera virtual. Molt bé, doncs tenim aquestes dues formacions en el món de l'empresa i l'emperedoria, si voleu més informació a promoció econòmica, us atendreu i us donaran alguns detallets més, i, si no, també penjat a la web. Sí, ho tenim a l'àrea de formació. Fantàstic. I ens queda la branca del comerç, eh? Sí, i per últim, dins de l'apartat de comerç, comentar que des del 21 d'octubre, el 6 de novembre, es durà a terme una nova edició del D'Estapa Sán Just. Apa, què em dius? Sí, no ho sabies. Caram, caram, del 21 d'octubre, el 6 de novembre, eh? Sí. Com funcionava això del D'Estapa? Quatre pins allades. Sí, doncs mira, a celebrar de nou, és ja la segona vegada que, sota aquest paraigua de D'Estapa Sán Just, es realitza aquesta acció de dinamització comercial a través d'una ruta, una ruta de tapes, si llavors qualsevol ciutadà, ciutadana que sigui de Sán Just o no, podem convidar amics externs, etcètera, poden conèixer les propostes gastronòmiques d'una vincenada de bars i restaurants del municipi. Llavors, encara no podem dir quins són aquests bars i restaurants, però sí que et puc avançar que ben aviat coneixereu el cartell i ja tindréu accés a tota la informació. Que guai, bueno, home, ens has donat a la primís, el notició, d'Estapa Sán Just torna a la segona vegada, i això serà dintre de no tan poc, a partir del divendres, del 21 d'octubre, i fins al 6 de novembre. Caram, que bé. Molt bé, doncs amb ganes de conèixer el cartell i també qui acabarà participant i com es farà i tot, i també de conèixer una mica les propostes que posin cada establiment de restauració aquí del poble. Escolta'm, sempre és una sorpresa. Sí, jo aconseguiria anar fent una mica el que és la reserva de l'agenda des del 21 d'octubre, el 6 de novembre, i així ja ho he tot amunt i reservat. Molt bé, doncs ens ho apuntem més d'aquell. Molt bé. Res, que acabis de passar una bona tarda de dilluns i també una bona setmana. Igualment, Núria. Que vagi bé. Moltes gràcies, que vagi bé. Adéu. Adéu. Vinga, escoltem aquest tema dels catarres. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bona tarda, us informa qui li en sabria. La militància d'ajuts per Catalunya decidirà entre dijous i divendres el futur de l'executiu. Aquesta setmana, la presidenta de la Generalitat de Catalunya va fer un reu d'aquest matí i ara en roda de premsa està fent públics dels detalls de la consulta en què poden participar uns 6.000 militants. Les dues parts que formen el partit, ni a més, però vaja, les dues ànimes del partit, han començat ja diuen la campanya pel sí i pel no. Mentre estan, l'esquerra republicana rebutja l'última proposta que ja la nit li va enviar junts per Catalunya. En ella rebaixava el seu plantejament inicial i va fer un reu d'aquest matí. Ara els republicans ja només esperen el vot de la militància d'ajuts. L'eurocambra comença a tramitar aquest dilluns la petició del govern espanyol perquè es permeti l'ús del català, el gallec i l'usquera als plens. La presidenta, Roberta Metzola, informarà a la mesa de l'institució per bé que encara no s'espera cap debat ni decisió. Brussel·les Jordi Baró. Quan es reuneix aquesta setmana al plè, la presidenta de l'institució Roberta Metzola informarà de la demanda de l'exocutiu de Pedro Sánchez a la mesa, que integren els 14 vicepresidents de l'eurocambra. Segons fons parlamentàries es farà només aquest tràmit de donar comptes sense que es debatin i molt menys es prengui cap decisió. La mesa és pròquia en el futur, haurà de resoldre sobre la petició sobre el català i la postura és una incògnita. Dels 14 vicepresidents cap és espanyol. La iniciativa compta amb el suport del PSOE, però, en canvi, el PP i Ciutadans les rebutgen fons diplomàtiques espanyoles asseguren que ja han complert amb la seva part fent la petició a l'eurocambra. Detingut un piroma en Barcelona que hauria provocat nou incendis en pisos dels barris d'Orta, Sant Gervàs i Gràcia. L'home sempre tenia el mateix modus operandi. Comprava pastilles per encendre ràpidament el foc de les barbacoes i les feia servir per provocar a focs els quadres de llum de diferents blocs de pisos. Els pisos es quedaven sense llum ni ascensor i obligava els veïns a quedar-se confinats mentre els bombers intentaven arreglar la varia. L'home ja havia estat detingut pels Mossos l'any 2011 per incendis també intencionats. El detingut va quedar en llibertat després de passar a disposició del jutge. Indonesi indemnitzarà en poc més de 3.300 euros cadascuna de les famílies de les 125 víctimes de l'estampida mortal de dissabte en un estadi de futbol. Entre els morts hi ha 32 nens, segons l'últim balanç oficial. Abans d'una ciutadania que exigeix una resposta a la tragèdia, les autoritats han pres mesures com la destitució de deu policies i han posat en marxa una investigació independent. El president del Club de Futbol ha assumit la plena responsabilitat dels fens, a les grades hi havia més públic del que per tocar, i ha demanat disculpes sinceres per la segona pitjor tragèdia d'aquest esport. La sals de cinema s'ha superat la gran majoria de la pandèmia, però volum d'espectadors no creix com s'esperava, i tot apunta que hi ha un percentatge de gent que és molt probable que no hi torni a aquestes sals. Avui comença la festa del cinema, 3 dies amb entrades a 3,5 euros. I això serà un oasi, però les perspectives de futur diuen els del sector. Són més aliannegres. Es constata que la pandèmia no ha provocat el tancament directe de sals, però això ha estat gràcies als ajuts de l'administració, com explica aquesta gas a l'especialista francès Vilallonga, professor de la Universitat Ramon Llull. En aguanta aquest temps perquè hem estat amb respiració assistida, i ara és el primer moment que han quedat despullades davant la realitat, i la realitat és un 30-35% menys a públic. I no sabem si aquest públic ho recuperarem, i a sobre ara no tenen els ajuts, sinó els ajuts de l'administració. Hi haurà que anés el moment en què moltes sales comencen a tenir dubtes, hauran de fer números, i si poden ser rentables no se n'hi poden ser. Esports, Marta García. El Barça ja és a Milà, on demà jugarà contra l'inter en la tercera jornada de la Champions. Els blaugranes arriben amb algunes baixes en defensa, i no forçarà la convocatòria la completa el jove del filial, Marc Casador. Xavi Hernández i Marcos Alonso compareixeran de sí a mig hora per analitzar este partit del qual el tècnic de l'inter Simone Insaghi destaca el potencial dels blaugranes. Els italians tenen el dubte de Lautaro, i en principi serà baixat l'Ocaco. En la Champions femenina el Barça jugarà contra el baller de Monique, el Rossen Gersuec, i el Benfica portugès en la fase de grups de la competició que s'ha sortit ja este migdia. El Barça va ser el 22 de desembre. En bàsquet la penya té la baixa de William Howard, després que ha recaigut d'una lesió. Les proves que li han fet confirmen un trencament del besó inter de la Cama Esquerra. L'evolució de la lesió marcarà la seva disponibilitat. Per la seva part, l'Uni Giron ha fixat per als pròxims mesos la l'era nord-americana Crystal Bradford. Fa 83 de 29 anys hi experiència en la Lliga nord-americana. Dimecres ja podria estar a disposició del tècnic Bernat Canut de la Cama Esquerra. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Bona tarda, us informa Lula López Ribas. El periodista Sant Justenganx el cases ha mort aquest dissabte als 76 anys. El presentador del programa Angel Case Show, el magazine de referència a la primera etapa de TV3, tenia problemes greus de salut. El programa de referència a la primera etapa va portar les dues cames a conseqüència d'una malaltia circulatòria. Abans de portar l'entretaniment a TV3, casa ja era conegut com a periodista musical. Va forjar la seva carrera amb la premsa i en la ràdio. S'ho ha fet popular amb el programa musical Express de televisió espanyola, des d'on va difondre el poble i el rock espanyols internacionals. També era expert en la cena musical catalana. Després de l'Angel Case Show, va muntar una productora de televisió i va continuar fent programes tan a TV3 com a televisió espanyola, i va publicar diversos llibres. Va guanyar dos premis ondes i el 2007 li van concedir la creu de Sant Jordi. A Sant Jordi d'Esvern es va poder gaudir de la seva presència l'any passat dins els actes de la decena edició del novembre literari, amb la lectura dels seus texts i Àngel Digué, a càrrec de Ferran Ranyer i Montse Gollard. A partir del dijous 6 d'octubre, el magazine de tardes, La Rambla, començarà un seguit d'entrevistes a persones Sant Jordi, que tenen tècniques vinculades a associacions, entitats i serveis sense nens de lucre, que realitzen la seva activitat o bé tenen la seva al poble. Les entrevistes serviran per acostar a la ciutadania a una mostra del voluntariat que es facen just, a part de donar conèixer el funcionament i l'essència de les associacions involucrades i les motivacions personals de cadascuna de les persones involucrades en desenvolupar-hi les diferents tasques. Les entrevistes se mataran el magazine de tardes de dilluns de divendres entre les 5 i les 7 de la tarda, tot i que es podran recuperar els podcasts un cop hagin estat a meses en directe. A través de la página web de redesvern.com, o bé els links de les xarxes socials del programa, la Rambla, arroba la Rambla 98 o a Twitter i Instagram. Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Cartagena el campionat d'Espanya de Triatlós, Prín, Júnior, en la San Justemca, Helena Moragas, ha tornat a aconseguir una magnífica tercera posició. La primera part de la competició s'ha celebrat aquest dissabte, o d'octubre, en series classificatòries preliminars de 250 metres de natació, 6 km de ciclisme i 1,6 km de carrera a peu. En un temps total de 23 minuts, 55 segons, Moragas es classificava en la primera posició. A la final es va imposar la pena en un temps total de 23 minuts i 1 segons, seguida de la Marietteria Sagimene d'Orta, en un temps de 23 minuts i 7 segons, i la San Justemca s'enduia en una tercera posició en un temps total de 23 minuts i 11 segons. El club de Moragas i Pena, el Ciudadé del Lugo Fluvial, va aconseguir el títol de clubs junior femení. I això és tot. Tornem amb més informació i tot a l'actualitat San Justemca, els San Just Notícies de les 7 del vespre. Escolta, la Rambla, la vida San Justemca a través de les ones. Comencem aquesta segona hora de la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern, de la mà d'aquest single que es diu Digam d'en Roger Pedros. I després, tot seguit, trucarem al casal de Joves. Tant sols tenim totes les respostes que esperen preguntes que mai ens hem fet desperts. Que jo no puc seguir sense destí de cap on vaig i ser d'enví i dins de mi. Jo no puc seguir sense camí. Digam on vas, digam-ho a mi. Obre-me'ls uns. Aquesta nit t'ho veig tot fosc, com el record d'aquells malsons. És com l'ele del teu perfum, quan vas marxar d'aquí, quan vas marxar d'a mi. Jo, jo trobo el nord quan ets a mi, jo trobo el nord quan ets aquí, jo trobo el nord, jo trobo el nord quan ets a mi, jo puc seguir sense destí de cap on vaig i ser d'enví i dins de mi. Jo puc seguir sense camí. Digam on vas, digam-ho a mi. Obre-me'ls uns. Puc seguir sense destí de cap on vaig i ser d'enví. Jo trobo el nord quan ets a mi, jo puc seguir sense camí. Digam on vas, digam-ho a mi. Jo trobo el nord, jo trobo el nord quan ets a mi. Vinga, Bacar, retenim el telèfon, ja la gent del casal de joves, concretament el Guillem Albaric, per parlar amb ell una miqueta de minutets, que ens actualitzi la informació del casal. Hola, què tal? Bona tarda. Hola, bones. Doncs bé, hem agafat la gent del casal de joves, i el que veiem és que aquesta setmana comencen bastants cursos. Pot ser que sigui ja l'entrada definitiva en aquest nou curs? Sí, avui just començant els cursos, fins ara les inscripcions, que segueixen alguns en actiu, i avui ja han començat. Quins són els cursos que han estat un èxit, és a dir, que les inscripcions ja estan tancades de fa dies i potser setmanes? Bueno, els d'Aeris, sempre els de Circa, Aeris de Tela sempre funcionen molt bé, i bueno, ara mateix és el primer que hem fet, i després hi havia alguns que no s'havíem segurs, i bueno, que anaven una mica més lents de les inscripcions, però l'han fet un esprim final aquesta última setmana, i el de Dancehall, o sigui, sabíem que es faria, però no sabíem si seria un grup molt gran, i al final sí que és un grup guai. Molt bé. Bueno, ara mateix és el final de Còmic Junior, també és la gent que pensàvem. En general, sempre passa que els del principi hi ha alguns que surt molt bé, i et pateixes una mica pels altres, però mira, sempre l'última setmana hi ha... Molt bé. I els adults també estan omplert, igual d'haver que el del Juniors, el dels joves, o ha costat una mica més? Sí, no, el costuma han sortit millor, de fet, els adults diguéssim que els juniors. Els juniors ara estem amb guitarra, només que s'apuntessin dues persones, ja podríem tirar endavant el grup, i ara estem allà encara esperant a veure si podem tirar endavant. I en general, hi ha noves cares, no joves que es van apropar al casal, els de sempre també els seguiu tenint amb les mateixes ganes? Sí, sí, els de sempre segueixen venint, i alguns està bé, perquè van canviar alguns que potser no feien cursos, doncs ara sí que en fan alguns que fan uns tipus durs, ara em fan un altre, i van esperant una mica totes les possibilitats que té el casal, i sí que ara és nova sempre a mi. De fet, ara, l'octubre, que és quan anem a l'institut, i a la mare sacrament, o per les aules, sí que quan anem allà, i que hi ha gent de primer és, o tal que potser no ens coneix tant, o gent que ens coneix, però és com que s'oblida perquè passa, i el servei que tenim quan anem allà, doncs sí que remonta una mica tota l'activitat. Quan és que aneu a l'institut? Només en el primer mes aquest d'octubre, per donar-vos a conèixer, o en donant l'any també ja aneu en recorrentment? Sí, la idea és, tant als dos instituts, anem trimestralment. I això ara serà la segona setmana d'octubre, anirem, i després anem fent una mica abans del Nadal, després intentem anar abans que comenci el trimestre, perquè si sàpiguen la programació. Ara no hem pogut anar abans, perquè l'inici de curs és complicat. Bueno, s'ajunta tot al principi de curs, tot com comença, rutines, hábits de nou, i sempre costa una mica més. Sí, sí, és complicat. Pel que fa als serveis, a part dels cursos i de més que teniu apuntats a l'agenda, o aquestes coses que també expliqueu als joves quan aneu a l'institut, que potser passen més desapercebudes. Des del casal, quines altres coses també promocioneu o estan allà vives, per dir-ho així? Bueno, sí, el curs és el que és més visible, i que la gent participa més. A part de les activitats que tenim la programació, que aquest més tenia bastantes, i el que ve també. Tenim els serveis i ara Espai de Trobada, que és a l'espai on diu el seu nom, on els joves poden venir i estar aquí, i així, amb amics i amigues jugant a xocs de taula, o senzillament a passar l'estona, a jugar a ping-pong, a la console. També tenim el punt d'informació juvenil, que és tot el que seria d'això, informació i assessorament, una mica. Nosaltres som com el punt de contacte, diguéssim, de molts joves. Llavors, en tema laboral, per exemple, venen aquí, ens pregunten una miqueta si volen ajuda amb currículum i tal. Nosaltres ajudem el que podem, i si no, posarem aquí d'arribar. I una mica d'això, les nenes tenen la intenció si el punt de contacte, el punt de referència dels joves, per qualsevol dubte que tingui, no consulta... El servei de mobilitat internacional, per exemple, també té la seu allà al casal de joves? Sí, sí, sí. És a dir, que és algun servei que també oferiu, des de l'Ajuntament també s'ofereix, i que també des del casal els joves poden anar a preguntar, i fer-us... Sí, sí, és un servei que funciona molt bé. El porta a l'hora, tupendament, i és un servei que la gent el coneix, sobretot pels intercambis que fem molt sovint, que fan viatges d'altres països, intercambis de menors d'edat, potser n'hi ha de més grans i tal. Però després hi ha hagut un ventall d'assassurament que pot oferir ella, que és qualsevol persona que li interessa fer alguna cosa a l'estranger. Voluntariat, camps de treball, o, bueno, senzillament, provar a un altre país i veure què es podia fer, perquè, realment, a Europa brinda moltes ajudes que no en som conscients d'una Europa. I s'ha d'aprofitar. Jo sempre he convidat tothom a que ho midi, perquè jo, si ho hagués sabut, abans... Si ho hagués sabut, no fa tant d'anys, però sí, sí, és un sollo i s'ha d'aprofitar. I després, per exemple, el tema de lloguer de sales, o sigui, en músics, artistes, que vulguin algun espai per assajar, que ja sigui a nivell puntual o, potser, una mica més recorrent. Aquest servei també l'oferiu? Sí, tenim per anar abans dels locals de sales, que són per grups de música, que vulguin venir aquí a grups o a gent que estigui començant amb un instrument, que estan equipats amb una bateria, amb els amplificadors de guitarra, on de baix hi ha equip de veus. Em pres molt econòmics, realment, i els equipots van a qualsevol i assajar, i després, amb nivell d'altres disciplines, tenim l'espai creatiu, que és, bueno, qualsevol gent que vol ballar, o també sí que faci, com que tenim aquí els elements de cir, o qualsevol cosa que es vulgui assajar, una decim en artística, tenim l'espai creatiu, senzillament, és llogar una sala i es paga un euro per hora i per persona, i ja es pot assajar el que sigui. Molt bé. I ja per acabar, guillem el tema de les activitats, que m'has comentat que aquest mes t'han destacat en quines esteu treballant-hi, preparant, quadrant agendes... Bueno, bueno, treballant, i per quadrant agendes estem amb les de fins i tot, ja. Amb les de la sempre, ja. Va tot, va tot, va tot amb molta intel·lació, però sí, diguéssim, que ara ens centrem en la següent. Sí. Aquest divendres hi ha una projecció d'una pel·lícula, el voltant de salut mental. Que sí, no fem ciència rompida, que és a les 6. A l'ajuntament amb la salut mental de senzill. I a les hores de la setmana que veien, ens haurà d'assolir l'aprofitament. Si resumente és d'energia solar, però bueno, no és només això, és una mica com el que podem fer per ajudar una mica a que no se'n vagi tot tan ràpida. A la merda, per dir-ho així, no? A la merda, a nivell... Sí, la sostenibilitat, ecologisme i tal. Sí. Que convideu a algun puner? Algú que... algun expert en la matèria? Sí. Ara mateix no. Perquè no ho tinc aquí davant. Però sí, sí, sí. És una xerrada, avui no... Aquestes les hem programat nosaltres, doncs ha vingut també amb l'oferta, ja vull dir que és... Sí, sí. Molt bé. I també les dos tenim la... Semana que ve també. Això, la xerrada el 10 març. Sí. A les 7, i a les 8 del 17, tenim el concert de circuit música Jobragat Root, que és una cosa que hem iniciat juntament amb el cas de joves de Sant Feliu. Sí. I amb la factoria musical de Cornellà. Bueno, que és bàsicament un circuit que pretén que grups joves doncs... Ajuda una mica i acompanya els joves que es vulguin iniciar a fer concerts i que puguin anar, doncs no tocar només el seu poble, sinó tocar els altres. Si a les 8 de setembre ja els va fer a Cornellà, i ara aquest dissabte 15 estarà aquí Sant Just, i després el novembre estarà a Sant Feliu. I en alguns grups que ja s'hagin apuntat en aquest circuit? Sí, clar, aquest any... Ha sigut una mica més perquè els grups vegin que això existeix i bueno, ja no és només els grups, sinó justament per incentivar la gent a que faci grup. Perquè ja, bueno, que tenen un reculsament, si volen, i que se'ls pot ajudar amb tot, també, assessorament, perquè quan comences doncs no saps com contactar amb una sala, com fer un raider, quan has de facturar, com factures, si no ets l'autonomia, bueno, aquest es posa. Una mica més de papers. Sí, ajudar una miqueta més amb aquests aspectes si ens ho demanen. Molt bé, doncs en moment tenim aquestes dues activitats, quan tornem a contactar segurament guillem, ja podrem acabar de perfila també altres, perquè veig, ara acabo d'obrir la agenda, i efectivament, al mes d'octubre hi ha tot de cosetes marcades en vermell, i totes aquestes cosetes en vermell són les activitats extras, com si diguéssim, que teniu el casal, també, i ara mateix veig, doncs, i efectivament la reunió sobre el tema de l'energia, el proper dimarts, i el dia 15, doncs, aquest concert de circuit musical. Molt bé. Doncs seguiran, seguiran informant. Perfecte, doncs, que passis bona tarda, i que tinguis bona setmana. Adéu almenys, moltes gràcies. Vinga, fins la propera. Adéu, adéu. S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust t'hi pot ajudar? Sol·líciteu enviant un correu electrònic que s'enjust encara fumes a roba s'enjust.com. S'enjust encara fumes? S'enjust encara fumes? S'enjust encara fumes? S'enjust encara fumes? S'enjust encara fumes? Anem a fer un repàs dels dies internacionals que tenim avui 3 d'octubre. És el dia mundial de l'hàbitat, perquè celebra el primer dilluns de cada mes d'octubre. És una festivitat que la proclama la ONU i es celebra des de l'any 1986 amb l'objectiu de garantir el desenvolupament de les ciutats, de forma que es faci de forma sostenible i s'ha de tenir el seu dret de comptar amb una vivenda, amb una llar digna, per desenvolupar la seva vida. Perquè es desenvolupa un dia de l'hàbitat. Doncs bé, el detonant que va motivar la creixer d'aquest dia va ser que des de la dècada dels 80 del segle passat s'ha vist com cada vegada més gent que viu en zones rurals deixen les seves llars i es traslladen a les ciutats amb l'anel de aconseguir un millor estil de vida. S'estima que el 2030, el 60% de tota la població mundial ja hagi abandonat els camps assentant-se en les perifèries de les ciutats i sense una bona planificació, aquesta migració només podrà portar zones deprimides, zones de pobresa, delinqüència, contaminació i també malalties. Doncs bé, avui és el dia mundial de l'hàbitat, ho sapigueu. També és el dia mundial de l'arquitectura, des de l'any Nurem T6 i qui ho proclama és l'Unió Internacional d'Arquitectes i es celebra el primer dilluns de cada mes d'octubre. Es celebra aquesta festivitat, eh? A tenir en compte. Sapigueu en moda de curiositat que avui també és el dia internacional dels mosqueters i es fa cada 3 d'octubre per retrohumanatjar el cos de soldats francesos que es va fundar l'any 1622 per Lluís XIII i després també sapigueu que és el dia internacional dels inquilins que celebra també cada primer dilluns d'octubre i qui ho proclama és l'Unió Internacional dels Inquilins, mare meva. Obviament, aquest dia serveix per dir molt gaire per promoure els drets dels inquilins mitjançant llars dignes amb un lloguer just i accessible. I com? Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creix professionalment o continuar formant-te. Si ets d'acreditació de competències professionals, si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Ara deixem aquest tema dels Imatges Dragons, un tema que es diu Sharks. 舙 v v v v v v v v v v v v v v v v v v v v v I can feel the recipe, I wonder if my day is coming Blame it on the entropy, my blood is pumping I can see the end is right in front of me Don't take it from me, I could be everything to me every time Don't take it from me, my blood is pumping, my blood is pumping, I could be everything to me every time Música Ara mateix passen dos minutets de dos quarts de set de la tarda Estem ja encaran la última part del programa de la rambla d'avui dilluns 3 d'octubre Ens inaugurem amb aquest més, aquí a la ràdio Tenim ja la Gisela de Gà, la nostra doctora de referència especialitzada Bé, s'està especialitzant en el món de la pediatria i la saludem des d'aquí Hola, Gisela, què tal? Bona tarda Hola, Núria, bona tarda Doncs bé, començàvem fa un parell de setmanes I inauguràvem aquesta secció amb tot el tema de les urgències pediàtriques Ens va fer un bon resum i ens va quedar a tots i a totes molt clares de com funcionen les urgències Quins especialistes hi podem trobar i demés Però avançem un pas més ara en el capítol d'avui i parlem de les infeccions respiratòries Atenció, eh? Infeccions respiratòries, a veure, què vol dir això? Perquè a mi em venen al camp molts noms, bronquitis, pulmonies, pneumonies... I per mi tot vol dir el mateix però, clar, deuen ser coses diferents Explica'ns una mica si pots quines diferències entre cada cosa Sí, sí, sí, tot s'engloba dins del món d'infeccions respiratòries i de fet els símptomes més comuns i que poden ser comuns entre ells són la tos, l'esmox i la fibra O sigui que una mica mentre apareguin això que has dit pot ser una d'aquestes coses, no? Exacte, potser sí que m'ha de veure una infecció respiratòria, no? Al final es tracta d'una infecció, la majoria de vegades són coses de virus que afecten a diferents parts de la via respiratòria des del nas amb el clàssic símptoma de tornots, mocs, tos, fins, doncs anant cap a baix, la larynja doncs seria més típic la tos, la funia, la tràquia o afectació dels bronquis, bronquius o els veu que seria com anar cap a baix anatòmicament cap al pulmó i al final tots són aquestes infeccions de l'art grà respiratori però això donant-se un tomòtol ja bastant semblant però que a vegades diferenciaran el tractament no hi convé diferenciar-les I què és la diferència d'una a l'altra per exemple, d'una bronquiolitis a una bronquiolitis? Exacte, sí, són noms que ens poden semblar bastant semblants però a nivell de afectació, a nivell de fisiopatologia tenen una afectació diferent, s'inflaman coses diferents i per tant poden donar lloc a símptomes diferents també Comencem per la bronquiolitis, et sembla, que la bronquiolitis per exemple és una infecció, una inflamació dels bronquis una mica més grans dels bronquis i això pot donar símptomes com la tos i sobretot el que notem per part de l'infant des de fora és aquesta dificultat per respirar o per la pròpia situació d'ofec que pot ser més lleu o pot ser més greu, pot tenir ofec doncs quan realitzes el exercici, quan estàs caminant o més greu, quan estàs assegut en repòs, mirant la tele o fent el que sigui i llavors això seria una bronquiolitis que a les mitjans d'algú ens piquen, doncs amb l'ajuda d'altres coses com per exemple doncs posar-les ponent-ho a un escòpic podem sentir pítus i són com si ho let i també veiem doncs que pot deixar la saturació d'oxigen o altres paràmetres que ens indiquen doncs que hi ha dificultat per respirar hi ha una inflamació dels bronquis els bronquis a quina part es troben exactament? es troben cap al pit sí, és una part del pulmó que serien com els conductes que transporten l'aire que inspirem, que entra per la boca i que l'aire al final ha de ser recorregut, passant per tot l'art de respiratori fins a anar al final de tot els conductes més petitons que és allà on hi haurà l'intercambi entre l'oxigen i l'òxid de carboni que traiem quan t'ospirem això són els bronquis i allà té lloc quan hi ha bronquitis és que allò hi ha algú que no funciona bé exacte i llavors pensa que si un conducte està inflamat el diàmetre es torna més petit i per tant costa més que passi l'aire i aquest que costi més és quan amb el ponent-doscòpic hi ha un pit i en si ho let i des de fora veiem doncs que respirem més ràpids que inclús els infants, els nens més petits poden marcar les costelles, poden inflar el nas, les dades nasals del nas són s'inflen una mica per com fent esforç per respirar els nens més petits també poden ser com un caixit, un jamec i llavors tot això són signes que des de fora, com a pares o com a persona que acompanyo l'infant, poden indicar que aquest infant té dificultats per respirar i això seria per exemple un motiu per portar-lo al metge clar, ostres, molt bé, això seria la bronquitis, no? exacte sí, llavors per exemple la bronquilitis és un altre concepte que va en una altra entitat que seria una inflamació dels bronquíols, que els bronquíols s'hauria bastant semblat en els bronquis són conductes una mica més estret, més al final d'aquest arbre bronquial i quan s'inflama, típicament la bronquilitis a nivell concertual es defineix com quan és el primer episodi de dificultat respiratòria en un nen menor de dos anys és a dir, seria la primera vegada que aquest infant té una dificultat per respirar i doncs anotòmicament s'inflama altres parts del pulmó però des de fora serien símptomes bastants semblants veuríem una dificultat per respirar amb l'actant amb un augment de la freqüència respiratòria, que veuríem que l'infant respirar ràpid que marqui costelletes, que respirin la panxa, que faci un cop de cap el cada cop que respiri o sigui, són cosetes bastants semblants, però una passa potser amb nens més petits i quan és més la primera vegada que no passa amb la bronquitis exacte, i com que la base anatòmica diguéssim inflamada és diferent, el tratament també és una mica diferent en les bronquitis solen posar inhaladors, per xerrar aquests bronquis inflamats es puguin obrir i permetre el pas de l'aire més fàcil en canvi amb la bronquilitis no tenim un tratament específic, és un tratament de suport que solen posar dispositius que permeten un flux més elevat d'aire o de vegades quan és molt lleu, només fent rentats masals però hi ha aquest moc que hi pugui del nas i podem fer-nos les mesures més de confort, diguéssim fent que les preses de llet siguin del menor quantitat però més seguides és a dir, fer que l'infant no es cansi tant en les activitats cotidianes com menjar i a l'hora respirar d'enrantar en del nas perquè no poders l'ajudar que respiri millor clar, és que els nens que són molt petits el tema de sonar-se difícil, ells mateixos no ho poden fer llavors s'han d'ajudar d'alguna forma sí, sí, sí, sempre ho diem els pares, al final el rentat nasal com a concepte vol dir sonar a l'infant que és un nen molt petit i no ho sap fer sol i per tant l'altre hem d'ajudar molt bé, i per això hi ha aparells mils per extraure els mocs d'allò que potser és que a vegades has d'exhalar com intentar treure els mocs tu mateix sí, típicament el que es recomana ja podem fer de diverses maneres entre un nens però el que típicament fem és agafar una xeringa i carregar-la amb suerofisiològic i posar-li un bon xuter de suerofisiològic pel nas amb una posa nasal i desit per l'altre i així és una testa bastant bé també hi ha pares que els agrada l'ús d'uns dispositius que són com en respiradors que també poden funcionar però el que va millor és que funcionem més i el que volem recomana és l'altre rentat nasal amb suerofisiològic amb una xeringa molt bé, molt bé això pel que fa a tot el tema dels mocs però també hem parlat d'altres noms, d'altres malalties que poden semblar-se en aquestes com per exemple una pulmonia o una pneumonia sí, en aquest cas i pulmonia i pneumonia estan acceptats els dos els dos conceptes, o sigui, es tracta del mateix potser sempre tenim tendència més a dir pneumonia potser pulmonia queda més de carrer però és el mateix i de pneumonies sol ser una afectació més a nivell d'una altra part del pulmó que és l'albeol que seria el final d'aquest circuit que ha de fer l'aire, doncs el final de tot on es produeix intercanvi de gasos que s'anomenen el veol i allà, quan s'inflama i s'ocupada molt de moc molt de mucositat o molta inflamació es pot dir una pulmonia una anemonia que tenim de diversos tipus tenim una anemonia que nomenem típica que vol ser provocada per un microrranisme un bacteri que s'anomenen homococ tot i que ara des de la introducció de les vacunes hi ha altres bacteris que també poden causar-la i també poden causar les virus i les atípiques que són altres tipus de bacteris i també poden ser causades per virus sobretot en nens una mica més grans i solen causar bruts doncs una anemonia típica sol ser produïda el que podem veure des de fora sol ser un infant que de manera brusca comença a encebre alta i amb una important afectació de l'estat general no només són tots dimucs sinó que de fet solen començar i amb molt de malestat general i amb dies minussió de la ingesta són infants que potser estan més enxafats no solen jugar tant estan més apagats i després poden començar amb una miqueta de sintomatologia respiratòria com poden ser tots dimucs i això solen trobar alteracions a nivell de l'escoltació com posem el ponendoscòpi solen haver-hi coses que ens permeten orientar cap a una anemonia per tant el diònesic sol ser clínic tot i que a moltes vegades s'acaba de realitzar radiografies de tores o agraïfies pulmonàs per acabar de... i hi ha algun tractament específic per la... per la neumonia o sigui que s'aconsella exacte, el tractament específic quan és diagnosticada per un professional sanitari solen posar antidiòtics les neumonies solen tractar-se amb antidiòtics perquè justament poden estar solen ser causades per bacteris o els símptomes que ens indiquen fer necessari el tractament amb antidiòtics Ostres i normalment els infants d'aquestes que hem dit de bronquitis neumonia quines solen ser més propensos ells? De fet els infants solen tenir la majoria de vegades que en infants com adults quan tenim tots dimucs són infeccions respiratòries de dies altes de dies altes vol dir que només s'ha fet que no s'arriben a afectar parts del pulmó per tant, no hi hauria una bronquitis no hi hauria bronquilitis i no hi hauria neumonia és el típic transfererat comú la majoria de vegades per això és important saber que és el que ens espanta i que ens hagi de fer sospitar que hi hagi alguna infecció respiratòria però més de dies baixes que serien aquests conceptes que hem anat dient fins ara i que són símptomes que ens preocupen més i per saber una mica l'origen hi ha algun fet o alguna situació de fred en aquestes situacions potser que els nens pillin més bronquitis o que agafin més neumonies o això no es pot saber Bé, com hem dit a la majoria de vegades totes aquestes entitats la causa és una causa microbiològica hi ha algun virus algun bacteri pel mig llavors aquesta creença de fred sol ser bastant erronea el que pot passar és que hi ha casos de neumonies atítiques que sol encursar en brots i es transmeten molt fàcilment entre nens i per tant sí que és probable és possible que si hi ha algun cas en un grup de nens que hagin estat molt junts pot ser que sigui més fàcil donar la propagació i hi ha casos que es poden complicar o això que dius de les neumonies que no són gaire atípiques hi ha alguns casos que es poden convertir en un problema de que el nen hagi d'ingressar sí, les neumonies en què hi ha una greu de festa general o quan justament per aquest motiu realitzem analítiques de sang i veiem que hi ha una gran alteració de l'inter, de vegades és necessari l'ingress i a més perquè s'ha vist que hi ha algun tipus de neumonies que poden fer algun tipus de complicació a nivell pulmonar com per exemple el que s'ha comunit líquid el que s'anomenen va ser nen plaural que s'ha comunit líquid a dins del pulmó i això provoca persistència de la cedra tot i que estiguem amb antibiótics o major dificultat a l'hora de respirar i en diràs les entitats que es poden complicar però això sol ser més organismes en concret o un exemple que tinguin alguna patologia de base que també ens podria favorir una major complicació d'aquestes entitats i Gisela, com podien prevenir les infeccions respiratòries? Doncs per les infeccions respiratòries és bàsic el rentat de mans el rentat de mans tant a casa com a la guardaria en tots els indrets on estem i també s'ha demostrat que l'exposició al fons d'al tabac és un factor predisposant per tant totes... això podem evitar a l'exposició al fons d'al tabac a més a més també s'ha demostrat que l'actància materna durant els primers 4 mesos de vida disminueix les infeccions respiratòries sobretot en els primers anys de vida per tant això també és una cosa interessant i per últim hi ha les vacunacions les vacunes que tenim fins al calendari sistemàtic de vacunació infantil com també amb nens en concret que tenen algun tipus de patologia de base també recomanar la vacuna contra la grip i tot això preveu preveu les infeccions respiratòries i davant d'un nen, d'un infant que tingui tos, mocs consells que ens puguis donar consells generals què hem de fer, el portem al metge, no el portem li fem el rentat de mocs i després el que hem de fer és xefar. És una pregunta que no hi ha més. És una pregunta que és molt bona pregunta. Això és un consell general que es pot introduir a la població sempre amb individualitzar i tenir molt infàn a casa que per el motiu que sigui té més risc de fer algun tipus de complicació sempre serem més agresius o anirem més ràpid que juguen, veiem que el seu estat general és acceptable. Podríem esperar a casa i, si té mocs, fem rentats nasals. I, si té tos, mesures de confort amb la tos. Si està tossint, incorporem una mica l'infant, que estigui assentat, que no estigui estirat... O, a l'hora de dormir, posem un parell de coixins a sota de... Dormirem un parell de coixins, per exemple, de manera que estaríem una mica de... Doncs, com que es va deixecat, amb més inclinació. I, si comencen febre, sempre i quan l'infant tingui un bon estat general, traslladar la febre amb pare feta molt o amigoprofè, normalment recomanem un pare feta molt, i controlar cap a on va, apuntar-nos amb una llidreta, per exemple, es fixa a febre fins a quan arriben, i, doncs, controlar una mica l'evolució, sempre i quan tinguem l'infant amb un bon estat general, evidentment. Si passen més de dos, tres dies i veiem que la febre continua, doncs podem portar-lo al mig de califàcia i un cop d'ull. Evidentment, a qualsevol moment que veiem, signes de dificultat respiratòria, qualsevol cosa que ens preocupi, que nosaltres, que som els pares, som aquí coneixent més l'infant, doncs el veiem molt malament, doncs, evidentment, el podem portar al mig, i el visitaran. I, has parlat de la febre, Gisela, tu ets? Consideres que és millor un termòmetre per prendre la febre, un termòmetre digital, o un termòmetre d'aquells de tota la vida de Marc Curi? Bé, això és bastant indiferent, però quan ens ho veurem que aconseguim, el que estic que és important no ens enquiem gaire dels termòmetres frontals, com els pares em prenen la temperatura amb termòmetres frontals, aquests del front que es van posar de moda amb la pirènia de la Covid, i d'aquests no són grafiables, perquè marquen temperatures molt diferents, inclús en una mateixa... allò que vas prenent vegades seguides, et va marcar graus bastant diferents, i això no corredeció gaire amb la temperatura corporal real. Llavors, jo diria que quan se vol termòmetre, tant sigui digital com de Marc Curi, mentre ens segurem que funcioni, és a dir, que per exemple, un termòmetre que tingui contacte amb la pell, com has dit tu, d'aquells de pistoleta que vegades, que apretes el butó, d'aquells, no ens enfiem massa, sinó que potser tingui més contacte amb el nen o nena, i que en sigui realment la temperatura del cos. Sí, sí, sí, exactament. Molt bé, ostres, doncs hem après de infeccions respiratòries, jo no sé si les infeccions respiratòries, Gisela, ara a l'hospital us arriben més casos, hi ha més nens i nenes, també a urgències... Unoteu això? Sí, s'està començant a notar, i més nens en compte que acaba de començar el curs escolar, que es disinfecta una nena també molt a la guarderia, això es nota. Es nota, sí, sí. Tenint ja bastants enquitis... I amb catarrus gerals, també. I llavors, sí, podríem dir que ja s'ha començat a repuntar. Molt bé. Doncs bé, Gisela, hem parlat avui de les infeccions respiratòries, ens has donat aquests últims consells que segur que ens va molt bé, i res, passar una bona setmana, com es pugui. Molt bé, igualment. Un abraçada, Gisela, fins la propera. Fins la propera. Adéu. Adéu. Ja ho sabeu, la Gisela, la nostra pediatra de confiança, està fent el seu segon any de residència a l'hospital Sant Joan de Déu, l'hospital materno infantil d'aquí, desplugues, i amb ella hem començat aquesta temporada una nova secció per parlar de cosetes que tenen a veure amb la salut pediàtrica. El primer capítol va tractar sobre les urgències pediàtriques i aquest segon hem parlat sobre les infeccions respiratòries. Podeu recuperar els potques, per cert, a ràdio d'Esvern.com o també a la xarxa socials que tenen a Twitter com a Instagram, a ràdio la Rambla 982. La Gisela, el primer capítol de la gisela, és el que ha fet la Gisela. La Gisela, el primer capítol de l'esquena. La Gisela, el primer capítol de l'esquena. La Gisela, el primer capítol de l'esquena. La Gisela, el primer capítol de l'esquena. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat, tot això i més ho trobareu al programa L'Audició, que se met tots els dilums de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. Us hi esperem. Ara us deixem un tema musical del grup de Tietz, una cançó que es diu de l'U al què. ...m'agraeixo a fer-ho, m'han encertat de l'U al mil, i he de declarar el meu amor de gamberro. I quantes coses han passat, crec que m'he enamorat, he sentit papallones a la panxa i m'has quedat, estrocs terès l'entremat, amb mi me'n empeucat, me'n fet jugar a un joc que viu. De l'U al què surts amb mi aquesta nit? M'has embrassa que el partit de l'U al què, de l'U al què, de l'U al què. De l'U al què surts amb mi aquesta nit? De l'U al què m'has embrassa que el partit de l'U al què, de l'U al què, de l'U al què. De l'U al què, de l'U al què, de l'Ias, apostant allà pel terra d'aquest tren d'arró de l'Ias, tio diria que ens ho acabem un també amb la tonteria. I quantes coses han passat, crec que m'he enamorat, he sentit papallones a la panxa i m'has quedat, estrocs terès l'entremat, i a mi me'n empeucat, me'n fet jugar a un joc que viu. Què he perdut, què he perdut o no? I tu també has perdut ara? Què he perdut, què he perdut o no? Mai més donaré jugar al de l'U al què, surts amb mi aquesta nit de l'U al què, un joc derem Charlie P, de l'U al què, de l'U al què, de l'U al què. Aquesta tarda vull trobar-te en una terra s'ajugant a cartes, que se'ns pongui el sol i tinguem una manta, que tu portis tànquera i jo la fa. Aquesta tarda vull trobar-te a l'escolt de trappe turspanjantle macà, i jo descoprijoyz); sugarda-la per mi i a què et quedis a dormir. I quanta cosa s'ha en passat, crec que m'he enamurat, He sentit papallones a la panxa i m'has quedat. Estàs l'entremat, i a mi me n'en empeucat, me'n fet jugar a un joc de l'U al què, surts amb mi aquesta nit de l'U al què, vas em CPR-se que al partit de l'U al què, de L-U I ara no m'atraveixo a fer-ho. M'han encertat de lo al mil i he de declarar el meu amor de gamberro. Vinga, van, aquests últims minutets que ens queden de programes, farem referència a una de les coses que hem de fer. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Els programes farem referència una notícia que ha tornat sobre el tema del doblatge en català i les plataformes ens pregunten quina plataforma tem més títols en català i diuen que els moment del doblatge hem de llevar les xifres. Epigueu que la pres 그만 de català a les plataformes és molt poca, però ha anat creixent, tutos ass置ïants durant l'últim any. La nova temporada de Series de aquesta tardó arrancava, al mes passat de setembre, amb una superproducció d'Amazon Prime Video, el senyor dels anells, el senyor del poder. De moment, la més cara de la història de la televisió. Doncs bé, un contingut destinat a arribar a milions d'allà, a tot el món, també hi ha les que vulguin veure-la ja en català. El secretisme, durant tot el procés de doblatge, va ser total i estava controladíssim per contracte. Per exemple, també tenim dades sobre quants títols en català té cadascuna de les plataformes, que sapigueu que la plataforma que té més títols en català és Filmin, té concretament 962 títols en aquest idioma dels 9.554 que té. Després, també, una altra plataforma que també acumula bastantes sèries, bastantes produccions en català, és Recuten TV, en té 279 de títols. També Movistar Plus té 72 títols. Després el segueix Prime Video. Prime Video té 294 títols en català. A Pel TV té 109 títols. Disney Plus en té 63. Netflix en té, a veure si ho veiem, de títols en català en té només 34. I qui es queda a la cua és HBO Max, que a veure si en té només 15 títols en català d'on ja veieu. Aquest ha estat l'ordre. La plataforma que ha afegit més títols en aquest últim any ha estat Filmin, que, per exemple, el desembre del 2021 en tenia 795, però ara, en canvi, en té 962. Doncs, breu per la gent de Filmin. I tu i jo parlem, parlem, però sempre ens passa el mateix, que mai ho fem oficialment. Bé, doncs, ja gairebé som l'estat de la tarda. Nosaltres ens hem de conviadre'n de deixar el programa aquí. Tornarem de Madimars també per fer-vos companyia de 5.7. Que sapigueu que podeu recuperar tots els podcasts a roba, a la Ramla 982 o també a la web radiodesvern.com. Escolteu ara l'informatiu de notícies a la mà de Lua López per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Res més, que acabeu de passar bona tarda i ens tornem a trobar demà. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de bici sense edat. En bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada i depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de bici sense edat et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o enbici-sense-edat.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.