#237 - La Rambla del 5/10/2022

Bona tarda Sant Just, passant 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dimecres 5 d'octubre, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern, esteu sintonitzant el 98.ufm, la misora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les dues properes hores? Perquè avui tenim un programa ben carregat i molt i molt interessant. D'aquí i fins a les 6. Primer de tot farem secció de vi i cultura demà de l'Àstrid Goldstein, del celler de Can Mata d'aquí de Sant Just i també amb l'Albert Macià, amb qui parlem sempre de la cultura del vi, del territori, del patrimoni i també dels esdeveniments culturals i com no, també d'aquests actes que es preparen des de la Teneu de Sant Just. Després, tot seguit, farem secció de yoga amb l'aranxa de l'acadèmia, de yoga, l'esa yoga d'aquí de Sant Just. Després, a segon hora de la Rambla, a partir de la 6.10 i després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio d'Esvern, pareu atenció, perquè farem una entrevista a Ahmet et Angi. Ahmet et Angi és periodista del sàhara occidental, defensor del dret a la pau i els drets civils i polítics i president d'equip mèdia, que és un mitjà de comunicació creat el 2009, que treballa per trencar el bloqueig informatiu marrúquic. A la set del vespre, l'Ahmet estarà a les escoles fent una conferència parlant d'aquesta situació de vulneració de drets dins d'aquesta segona edició de les ciutats defensores. Doncs bé, això és el que ens espera avui. No hi falleu, va, que comencem! Ara mateix passen 12 minuts, va, ja tinc l'Albert Macei també a l'Àstrid, aquí a l'estudi, hola, què tal, els dos, bona tarda. Bona tarda. Oi, però Albert, crec que no t'he obert el micro. Ara em sembla que sí, ja està. Ara sí? Sí, sí, ja està. Molt bé. Doncs bé, avui farem una sessió una miqueta més corteta, però no menys interessant, ho veurem de fer tot una mica més dents. Si us sembla, comencem amb les activitats de la Taneu, que veig l'Albert i aquí en grascadíssim. Bé, em comença, això l'escalfa. Sí, en primer lloc hem de dir que avui estem una mica tristos a la Taneu, no una mica nova bastant, perquè avui ha mort en Ramon Moragues, que havia estat president de la Taneu i havia estat també el director del grup de Can Gregoria, a part de moltes altres activitats que ha fet a la vida, i això ens deu estar, amb aquesta tristor, per una persona que em sembla que era un model a seguir per molta gent. Ramon, suposo que va fer molta activitat durant, potser durant els últims anys no, perquè ja era més gran, però sí que... Havia estat a la Taneu. Bueno, a la Taneu va presidir-lo, i això vol dir que amb un moment determinat, amb un èpoc amb problemes a la Taneu, va agafar les regnes perquè la Taneu tingués endavant. Això diu molt, molt, molt d'ell. De fet, ell va ser un dels fundadors de les escoles de la Taneu, els de l'any 60, 60, 69, em sembla que era. Que després, quan va arribar la Generalitat, va ser traspassat, que és l'actual Escola Montseny, i l'escola Montseny va néixer com a Escola de la Taneu, i ell era un dels fundadors. El fundador també era un... Havia fundat abacus, perquè estava implicat en molts projectes de cultura i de país, i jo crec que ens deixa una gran persona cerca, els últims anys, lògicament, i per la lavada que tenia, però jo ara no sé ben bé no puc dir amb exactitud... No posarem de mal foc per saber-ho. Ara ens estem... Havia de tenir 98, 99 anys, per tant, és una persona que, clar, que no ens agafa de sorpresa, per una manera, però ens sap molt de greu aquesta mort. Oi, tant. Estava a la Generalitat que va ser, així com a interessant, que va ser monjo del monestir de Montserrat. Va ser monjo de Montserrat, a més a més, dels monjos, que després van ser enviats castigats, perquè eren castigats, van ser enviats a... a... a Parada del Conflén, a un estil de... jo diria demà. Ara no em sortirà el nom, de cuixar, amb un estil de cuixament. El tenies d'allà a la llengua? Està de vegades, sí, i no em sortia d'això. Un dels monjos que van enviar a cuixar, d'alguna manera, va ser un càstig per la seva cultura, molt progressista en aquella època, i bé, una persona, ja dic, un autèntic referent. Molt bé. Mira, hem dit que va ser president, del grup de Can Gregorià de... Sí. El grup de Can Gregorià va formar-se l'any 1983. Per 6 ex-cantaires de l'escola Cantorum Perroquial, se'n dirigit per Ramon Moragas, ex-monjo de Montserrat i director del cor monàstic. Es va crear ja el 1.000... no ho sé, d'això, 83. I va desaparèixer... El 2018, amb el concert del Montserrat. Fem un tio del Sant Anari de la Teneu. Just abans... Sí, abans de la pandèmia. Anaven a plegar una mica abans, i van aguantar fins al concert del Sant Anari de la Teneu. Molt bé. Doncs, escolta'm, la manté amb la mort de Ramon Moragas, i un escalf amb una abraçada també a la família i... La farem arribar, la farem arribar. Amics, i de més. Molt bé. He dit això, dic que aquest cap de setmana la teneu ja en un parell d'activitats. Això és el que parlem, normalment, cada setmana. Divendres a les 10 de l'unit, a les al 50 anari, tenim música al viu. Això és l'únic que... És un canvi de nom del cicle, del cicle que abans en diem ja a la Teneu. Sí, el jazz. Perquè, certament, havíem rebut algunes comunicacions. Això és jazz, hi ha vegades que no jazz, són els d'altres estils musicals, i, bé, aquest any li han canviat el nom, li han posat aquest músic al viu, i actuarà Víctor de Diego. Sí. Víctor de Diego és un saxofonista. És un saxofonista masc. Suposo que vindrà mal el seu grup. A les 10 de la nit, a les al 50 anari, entre el 12 euros, socis de la Teneu, 10, i menors de 30 anys, 8 euros. Sí, mira, ara estava mirant. Això és el 7 d'octubre, Víctor de Diego Group, que és una formació de saxo, piano, baix i bateria. Sí. Jo ara parlo de memòria, però em sembla que deu ser el segon, o fins i tot el tercer cop que el tenia. Cabe aquí a la Teneu. O sigui, ja us hi has deu conèixer la sala. Estic parlant de memòria. Sí. Perquè, a vegades, els noms... Però si et sones, que almenys algun cop ha vingut. Amb l'edat, alguna vegada. Fem algun embolic. Bueno. Llavors diu menja a la tarda, en aquest cas... Festa grossa, no? Festa grossa de la música. Clar. De la música choral, en aquest cas. A la plaça Antoni Malaret i Amigo. Antoni Malaret i Amigo. Corregim. Hi ha el festival Sant Just Canta, on tots els grups chorals de Sant Just faran les seves interpretacions. Així recordem, ràpidament, Casa Extremadura, Orfeón Rick Modera, Juscos Pelcork, Coraggio, Coral Armonia, Corlo Pomdo Flos, el Coro de Raja i el Coral Infantil de l'Escola de Música. Alguns sí que em sonen més de... O sigui, tots em sonen, eh? Però alguns sí que els tinc més presents de com és la formació, el director o directora, quin tipus de cançó ens canten, però d'altres que tinc realment curiositat. Per exemple, el Coro de Raja, l'he escoltat, jo crec que un cop. I ho tinc molt diluït. Vull dir, serà interessant. Estan en la mateixa situació. Tinc, per exemple, l'Orfeo, doncs tinc molt clar com és aquesta formació i la forma i demés. Però, per exemple, la Coral Infantil de l'Escola de Música, és una cura que està pujant, poc a poc. Està pujant i amb unes veus, realment, que jo, quan em sento assajar, moltes vegades sentro per escoltar-los, perquè és que realment crec que tenen... Potencials, sí, sí. Jo crec que algunes d'aquestes veus, a no gaire allà termini, poden anar per acolatge. Jo no els he escoltat, encara. A la Coral Infantil? No. Jo havia estat a la Coral Infantil. Doncs... De l'Orfeo. De fa... Sí, sí, del segle passat. Del segle passat, diu. Clar, ha dit així. Però és veritat que durant molts anys... Bueno, doncs això és... La gent que no sàpiga què fer digueix a la tarda, que sàpiga que a les 5 hi ha el Sant Just Canta... 150 cantaires, no, Albert? Sí, més o menys. Quan mires així els grups i fas un... És que només l'Orfeo hi ha... Quan sóc i he de ser treta o 40. A l'Orfeo, en aquest moment... Els dies grossos, dient-hi. 40, ja... Passem dels 40. Bueno, sí, sí. Sumeu colla, eh? Sí. Bueno, clar, és que només... Una quarantena. Sobre una quarantena estarem en aquest moment. Molt bé. Doncs, amb ganes d'anar en aquest Sant Just Canta i aquesta primera celebració del món de la música coral aquí al poble, també. Molt bé. I aquí s'acaba el mateneu. I aquí s'acaba el mateneu, de moment. Molt bé. Estrit. Anem pel món dels 20. Els 20? Veig que ens has portat, de moment, un llibre. Sí. El que m'has dit, avui tenim poc temps. Sí, sí, sí, però... He portat... De temes, costa, eh?, d'escollir. He pensat... No t'enrollis molt avui, que no ho podràs. És un moment expressament a l'Ernau, que me'l portes, perquè és de les publicacions de la Universitat Rubira i Biodigili, conjuntament amb el Museu de les Cultures de Catalunya, del Vinceum, que està a Vilafranca. És un llibre que, en principi, s'ha d'anar cap a Vilafranca a cercar-lo i... Sí, o si no, no està... Sí, no és de fàcil... No és de fàcil... No... Ah, vale. És un llibre molt especialitzat. Sí, molt especialitzat, però, a tothom que li agradi la història, crec que trobarà la seva part de connexió. De què tracta? És un llibre que parla sobre 24 varietats de raïm. 24? Sembla simple. És un llibre que parla sobre 24 varietats de raïm. És un estudi. O sigui, aquell llibre sorgeix d'un doctorat. O, per tant... No, si ja veig que pesa. És el doctorat del Josep Maria Puiggrosi Jové. Vale. Si anem a buscar el currículum, serà d'enviar que les activitats la teniu. Sí, una mica, una mica. I, com us deia, parla sobre aquestes 24 varietats de raïm autòctones i tradicionals de Catalunya, i que han estat escollides, segons la seva importància històrica, i la seva projecció de futur. Sí, és una mirada al passat, perquè et parla d'història, et parla aquí, et situa... et situa... donar-li un pèrit de romà, agressia, quines varietats... Però moltes miran que bon futur de com algunes d'aquestes s'han anat perdent, i com ara... les estem recuperant. Grans trets, eh? Si jo et dic, mira, fins i tot a tu, et dic, garratxa negra. N'hem parlat. Garratxa blanca. També. Garratxa roja. No tant. I hem de mirar més cap a l'Empordà, a la zona del Rosalló. I si em digui que garratxa peluda, hem fet algun comentari. L'últim dia, va sortir. És allò que dius. Aquí diríem que et fa aquestes connexions amb el passat, l'úrigen de les paraules, d'els seus orígens, també trobem el mosquetill blanc de gra patit, el mosquetill de l'Axandria, o de gra gros, el rei grec, la malvesia de Sitges. Estem parlant de especialis de varietats de reis totes dedicades a la FIVI, o algun que sigui un rei d'aquells que en diem de taula. Doncs hi ha alguna sorpresa? D'aquelles que teòricament, així que... M'ha sortit aquí alguna varietat que pensava que em vaig estudiar, sí que es va parlar d'aquesta varietat. Ni alguna que no haguessis escoltat. No, d'aquestes són totes. Tens la carinyena que, quan dius carinyena, tothom pensa en la negra, però ja parlem molt de carinyenes blanques. La parellada... Si et dic Montònec, potser et pots sonar una mica. No em sona gens, aquesta. És la parellada del Sada. N'hi ha tots aquests noms que només s'han utilitzat en aquestes zones més concretes que li diuen la Montònega i no li diuen parellada, com aquí estarien més habituals. I de cada varietat, què és el que fa exactament? I de cada varietat fa aquesta mirada al passat. Origins, estudis... d'ADNs. De cada grade... De cada varietat, fins i tot, quina estan parentades, com es diu aquí, com estan allà. Per exemple, la més... la que té la pàgina més curta. Perquè la veritat és que ja... no és un llibre d'aquells d'agafar un cop de setmana, és molt que sigui bé d'agafar llapis, de consulta, de subrellar, de quedar-te amb... amb notes, perquè, a més, és allò que hi ha molta informació d'on s'ha tret tota la informació de cada varietat. I, per exemple, et diu d'on és típica... Et diu d'on és típica, per exemple, i jo me'n recordo quan estudiava i era sobirat parent o malvasia riójana. Res de veure amb la malvasia de sitges. I això quedava com un titular. I, bàsicament, era el que aprenies. Si tu buscaves vins amb sobirat parent, o era donar recerca tremenda, et parlo de fa uns 25 anys. Vull dir, no és que trobem gaire vins amb aquesta varietat de rellim, però sí que la podem trobar amb copatge. Formar en part d'algun vi amb altres varietats. I aquí, per exemple, et diu la sobirat parent, és la varietat de rellim blanc, que a Catalunya es cultiva principalment el penedès i el caum de Tarragona. Penedès, caum de Tarragona, si tu veus-nos, baix penedès. Més menys. Tota la zona aquesta que... Moltes vegades queda fora de la denominació d'origen penedès. Sí. I que queda com que no arriba moltes vegades la denominació d'origen Tarragona. I, fins i tot, hi ha molts vins sense la denominació d'origen. Hi hauria una part de garraf, també es troba, per exemple, el celler llopart, utilitza una petita... part de què? part pel seu vi blanc, el víctis. Sí, n'hi ha hagut escampada, però mai havia estat quasi bé protagonista. Per dir-ho d'alguna forma, de trobar-te a varietats vins o escomosos, 100%. No en tenim gaire. Però només et parla de vins, o sigui... Només et parla de varietats. Ah, de varietats. Sí, són les 24. Morenillo. Morenillo n'hem parlat. Típica de la terra alta, aquella zona... No n'hem parlat poquet, del Morenillo. València, Castelló... Són varietats que estan a... Qui entén que la península? Estan a Catalunya. Però que tenen connexió amb la península. Perquè no són estàtiques. És... Podem dir que siguin 100% en una marca d'origen i que no les tingui ningú més. Aquí quasi bé et dirien... Fins i tot com sorgeixen. També trobem la trobat. Torbat o torbat. Sí. O torbat. O sigui, la trobat, que ara també comencem a parlar una miqueta d'ella o gent que diu que jo tinc trobat, la trobem amb alguns vins francesos o fins i tot italians. Clar, és... Estarà a la conca mediterrània. Sí. És tot un anai venir, no? Hi ha tot un comerç. A llarg dels segles. Llavors es parla molt de... Com t'arriben aquestes varietats tan si han estat portades pels àrabs o venia d'un comerç directament a un comerciant... Venenciants, fins i tot. Sí. Per això dic, és molt ric. Clar, que em diguis que aportessin els romans als venenciants. Vull dir que hi havia un cert comerç. Pel comerç? Però la vinyà és molt més antiga. Sí, però em sorprèn que em diguis els àrabs. Perquè els àrabs... Els lligo a moltes altres coses, i hi ha coses de menjar que el món denota en un clau originari. El Bergin, ja no sé què diria. Però, del vi, pensava que no tenien cultura, que no tenien... La destilació comença... En època... Bueno, en aquella època... Anem enrere... Els destilats, els primers destilats... Els primers destilats... El destilador... Sí. Com a tal? És d'ordigen àrab. Ah, fixa't. El nou de Vilanova, és dels qui comencen... Ara no et sabria dir el segle, eh? Però és allò que dius... d'aquelles persones que comencen a... a posar-ho més aviat per escrit, fins i tot, eh? O sigui... Si anem a mirar una miqueta, cuna, cuna, cuna, molt enrere, 3.000, 4.000 anys, abans a Crist, enrere... Si jo us parlo de la veritat de rei un cirà, segur que us sona, si l'heu tastat i tot, però segurament el seu origen estaria... a l'antiga... cirà... de l'antiga pèrcia. És que, clar, no ens n'adonem, però les coses no venen així, com així. No apareixen, no és com ara que obres un herbari de les troles, o s'ha fabricat poble més enllà, no? Hi ha un origen i, com a tota planta, hi ha una evolució, per això s'està fent molt estudi genètic. Ell estudia, en aquell llibre, que ens ha portat a estirir, estudia els trets de, no sé, de... característiques. característiques de la planta, de, doncs, floreja així, o té aquest tipus de fulla, o el grais més fos, que té una pell més... Sí, amb algunes varietats més que d'altres, però... O és sobretot a nivell d'història. L'història n'hi ha moltíssima. L'història de la camés, els noms, els noms dels seus, dels raïms, el recull bibliogràfic... I com has dit que es diu l'autor? Josep Maria Puiggrosi Jové. Puiggrosi Jové, vale. Que si ho fem... una miqueta aquí, mirant... Josep Maria Puiggrosi... Puiggrosi Jové, enginya tècnica agrícola, per l'OPC, doctor en història, lliçenciada en antropologia social, a la UB, coordinador durant 25 anys i membre fundador de la secció de viticultura i anologia de l'institut, bla, bla. Caram, és llarg, és llarg. No, sí, sí. És per això dic, és un llibre, sí, molt específic, però també mirar aquí... Heu fet una pàgina sense mirar i diu que el cultiu de la vinya també es va estendre a Fenícia. Clar, és allò que dius. No sé encara quina varietat. Ens parla d'àmfores. És allò que dius. La cultura de la vinya i el vi a Catalunya. Doncs mira. 2.700. De Fenícia, clar, lògicament, estem parlant de mediterrània. Clar, és exacte. La ribera sud, diguem. Tota la zona de George, Armenia, Persia, és la que ens fa arribar. Sí, hi hauria com un origen. Sí. No és tant. Mira, pròpia. Josep Maria Puiggrós, que va fer una fotografia d'ell, és enginyer agrícola, doctor en història, lliçenciat en antropologia cultural, investigador en cultura i història del vi. Va treballar dirigint un departament d'una empresa de productes fitosanitaris, però diu que el vi li corre per les venes. Ara afronta els seus últims dies com a coordinador. Això va ser l'any passat, el desembre del 2021, en aquest moment. Afrontava els seus últims dies com a coordinador de la secció de viticultura i anologia de la institució catalana d'estudis agraris. Però vol seguir remant encara que no sigui al capdavant. És un home gran, perquè la que heu de veure amb una fotografia i realment sorprèn que també que hagi escrit aquest llibre ara fa 3, fa uns mesets. És el durat. Que fort. Ara li estava ensenyant a Albert aquí un mapa de les fruites comercials fenícies i és allò que veus aquí que surt de... Tens tota la conca mediterrània i veus com surt areni. Sortia de fenícies, anaven cap a la illa de Creta, del que seria... Turquia, focia, cap a la zona més de Sicili. O sigui, Sicilia, Cartago, Capacalis. És aquell moviment, no? És el mercat. És el mercat. Que vinguin a l'Orient mitjà. Tot això pot ser bastant lògic. Sobretot si tenim en compte que la primera persona hèbria, que em sembla que coneixíem de l'història, va ser... va ser nou, eh? Sí. És la primera persona que històricament està, diguem, escrit. Que va... que va... va veure una mica massa de vi. Jo crec que aquest estiu vaig anar aquí al centre de la font de la Canya, que n'hi ha... Es va descobrir aquest gran centre, aquell mercabarna d'època hi verà. Doncs també se'n parla en aquell llibre. És tot aquesta mirada al passat, no? I també té un llibre i amb això ja aniríem acabant. Un llibre que es diu Reims, que es diu les principals variedats catalanes, dos punts, Història, Cultiu i Vins. És un llibre que va escriure també amb altres autors, concretament amb 6 persones més. I que, a més a més, també està la... va ser, mira, això, el 2018. I que, a més a més, aquell llibre també està... també té la seva versió en anglès, curiós, que, clar, es diu Graves, llibre... Reims en anglès. Gradució literària. Literal. És a la portada, és un... Un reim. Un reim, sí, sí, un reim amb les fulles i el títol Reims. Clar, jo aquí a la portada tinc a obra de la Coberta, Manol Auge, la vacan 1934, Museu d'Art Nacional de Catalunya. I és aquí aquesta escultura que també es veu el comanjant al reim. Molt bé. És allò que volem dir una mica a nivell històric. Qui vulgui... Ens parla de reis, de regnats, de prínceps... Clar, és allò que dius, que aquí tens segles d'història, no? Jo el trobo molt interessant, perquè, al final, és una cosa que ens les continuem vevent, i, a més, estem recuperant aquestes varietats que l'últim segle s'havien anat perdent. Clar, i per saber una mica, no, d'on ve tot el que mengem o el que avem. D'on ve tot el que mengem, és allò i curiositats. És a més, això, que... Sí, bueno, és que ha de ser a més. Va, molt per capítol, vinga... A la ser a més, perquè sí, molta traca també del mateix, al final acaba sortint el vi pel cap. Però les topes varietats de regnats pràctiques, no? Sí, sí, sí. Molt bé, doncs, gràcies per venir un dia més. Albert Astrid, res, que acabo de passar bona setmana i ens hauríem de trobar d'aquí uns dies. D'aquí una setmana... No, d'aquí una setmana és 12 d'octubre, o sigui, d'aquí dues. D'aquí dues, no ho havíem pensat, això, eh? Seguro que ens estiguen, eh? Sí, sí, no ho havíem pensat. Doncs res, fins aquí dues setmanes. Reclamarem el doble de teus. Clar que sí, vinga. Adéu. Adéu. Neixem aquest tema de Blaumut, que es diu Bicycletes del seu álbum El Turista, un álbum que va en públic fa 10 anys, l'any 2012. El contra hi ve. Un dilluns perfecte, bicicleta, 100 semanes, i un pas de zebra, i una altra, una altra, una altra. El contra hi ve. Més digues que penses d'un contra hi ve. Més digues que penses d'un contra hi ve. Més digues que penses d'un contra hi ve. Més digues que penses a un ¿L'ha deixat a deixar de fumar? El cap Sant Just tipot ajudar. Sol·líciteu enviant un correu electrònic a Sant Just, s'enjús encara fumes a roba SantJust.cat. S'enjús encara fumes. Ara mateix són les 5 i 41. Estem encara en aquesta primera hora de la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Acabem de fer sessió sobre vi i cultura amb l'Albert Massiai. L'estuït Goldstein. I ara passem del vi al lloc a aquesta pràctica que tant ens agrada i que aquesta temporada hem començat un espai quinzenal amb l'acadèmia Lesa Yoga d'aquí de Sant Just. La primera sessió vam tenir a la Lenca, parlant-nos, introduint-nos una mica d'un Estava Lesa Yoga, quins tipus de classes es feien. I avui tenim a l'altra seva companya, la seva sòcia, l'aranxa. Hola, l'aranxa, què tal? Molt bé, bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, l'aranxa, tu i la Lenca, formeu aquest duo de Lesa Yoga. L'aranxa és la primera vegada que està a la ràdio i jo estic una mica nerviosa, però no passa res. L'aranxa et treu dels nervis fora i ja està. Escolta'm, tu què és el que fas a Lesa Yoga? Fas unes classes en concret? Sí, jo hago les classes de Jatalloga i luego hago las classes que son de para niños, para gente mayor y para embarazadas y pues parto. I entenc que aquest tipus de classes són més particulars o tenen algunes característiques en concreta? Sí, porque por ejemplo con los niños no es una clase de yoga normal porque son pequeños, no aguantan una hora en clase en silencio, tranquilos. Entonces son clases que hacemos con juegos o con cuentos. Por ejemplo, un día decimos pues hoy vamos al espacio y en el espacio pues nos encontramos animales, que son las posturas de yoga o algún objeto y vamos haciendo y también como se anda despacio o tienen que poner gasolina que es cogiendo aire y soltando aire. Ah, hi ha alguns exercicis concretes per als infants o per als nens i nenes que els vegin bé per relaxar-se o... No, debería. Bueno, hay muchos ejercicios pero con los niños no funciona bueno, vienen niños desde cuatro años hasta diez años. Claro, niños, niñas, se mueven mucho. Uno quiere saltar, el otro quiere tumbarse, el otro quiere cantar, gritar. Entonces hay que comunir todo y haciendo juegos. És difícil canalitzar l'energia que tenen als nens i nenes. O sigui, ells entenen que estan fent una classe de yoga, són conscients del que estan fent. Jo crec que en el momento de la clase no son conscientes porque yo entiendo que es tanto dia en clase en el cole con una profesora que tienen que hacer unos ejercicios o dibujos o lo que sea y en yoga lo que quieren es jugar. No entienden que es estar sentado o relajado o tumbado. Entonces siempre se hacen juegos. Yo primero les dejo. Entran en clases i que en gritar gritan, sacan las pelotas, los palos, las cintas, las mantas. Y de esa forma, aunque ellos no creen, se piden que están jugando haciendo lo que quieran, ya se están familiarizando con los objetos que vamos a usar. Entonces si cogen las mantas, primero se ponen como fantasmas. Entonces aprovechas, pues es un fantasma, entonces hay que estar todos en silencio y tranquilos y solo se puede escuchar la respiración del fantasma. Entonces yo creo que no son conscientes de que están haciendo yoga, pero yo creo que un niño no sabe que es yoga y dice... Y ya estáis pasudados así juntitos. Pero no saben que el yoga es para relajarse o pasar a aprender a respirar. Yo creo que no son conscientes o no llegan a ser conscientes de eso. Son pequeños. Tu notes algun canvi entre alguna diferència entre el moment que entra en la classe i com surten de la classe i es pot veure alguna diferència ni que sigui petita? Sí, porque cuando llegan a clase, cada uno llega por su lado. Entonces uno quiere hacer... El día de antes hemos hecho el espacio, pues otra vez quiero el espacio. El día... No, pues yo quiero hacer el león, yo quiero hacer... Cada uno quiere hacer lo que yo digo. Entonces tengo que ir como guiándoles. Y al final empiezas a lo mejor uno no quiere hacer nada, pero yo estoy cansado de no hacer nada. Pues te sientas ahí un rato o haces lo que quiere. Y mientras con los otros vas haciendo y al final se unen. Y si al final de la clase se tumban todos. Parece que no se consigue, pero al final están cinco minutos tumbados. Se mueven, no es como los mayores que se tumban y se quedan caos. Se van moviendo y... Les cuento como un cuento. ¿Para qué piensen? Pues imagina que vas... Si hemos ido al espacio, ese día vas por el espacito. Has encontrado un marcianito y de qué colores. Teoria tendrían que estar callados, pero te dicen el mío verde, el mío azul. Pero bueno, por lo menos están solo pensando en ellos. Que es lo que el yoga más o menos quiere hacer, que este es un ratito pensando solo en ti. No estés pensando en... Hi ha molta demanda del yoga per nens i nenes. Almenys a les joves que hasta un poquis di. Sí, tenemos como frijos seis o siete. Y luego hay algunos, como hacen otras actividades, que no coinciden, pero van viniendo. Ahora puedo venir, ahora sí y ahora no. Pero tenemos como cinco, seis o siete que son frijos. Has comentat també, has introduït el tema de la gent gran, que és un altre col·lectiu, igual que els nens, una mica més diferent, que té les seves particularitats. ¿Qué pasa amb la gent gran i el yoga? Pues con ellos está bien juego. Ah, también? Es un jo constant, això del yoga. Bueno, juego. Se hace siempre lo mismo, al final yo creo que se aburre. Claro, porque los pequeños, porque son pequeños. Y la gente grande, pues sí, hace siempre lo mismo. No sé, es como repetitivo. La finata que vas canseando, aburrindo. Claro, yo pienso que tiene que tener un poco de chispita. Además les gusta, estoy de jugar con la pelota gigante. Un día ahora con el fítbol. Siempre con la manta y siempre les gusta hacer. Pero claro, esos sí, son movimientos, las hacemos casi siempre en silla. Ah, no esteu al terra, ¿no? En el suelo también, pero los que son de pie. Porque aparte los alumnos que tengo tienen movilidad un poco reducida. Quina data tenen més o menys? A partir de quina data es pot considerar fer yoga per gent gran? 65, 70... Bueno, tengo de 60, 65, pero vienen a clases normales. Los que tenemos que son para gente mayor tienen 80 y 82. Ostres. Sí, pero yo quiero estar como ellos a esa edad. Mira. Sí, además vienen todos los dos días que vienen a la semana, no fallan ni uno. O solo cuando se van de viaje, pero no fallan. Ya hacemos eso en la silla porque no aguanta mucho tiempo de pie. Bueno, a lo mejor uno aguanta, pero el otro no. Vale, se dan a combinar. Entonces claro, combinas. ¿Puedes aguantar mucho tiempo de pie? Pues aguanta de pie y el que no pues con la silla. Y otro día pues con la pelota que saltan en el fítbol. Pero no tienen que hacer tanta fuerza. Claro, no tienen como la gente más joven o con más condición física, o mejor condición física. Sí, porque hay gente con 20 años que tiene poca condición física. Sí, sí, no, no, això, les coses com siguin, sí, sí. Por eso. Pero bueno, ellos piensan que yo soy mayor, no puedo agacharme. Bueno, pues te subes en la pelota y le ves que saltan y se agachan y... Bueno, clar, és una manera diferent. Sí, sí, le gusta también mucho esto de meditar o... La postura final, que es la de Savasana, que dijo Lenca el otro día, que era tumbado. Sí. Pues eso les encanta. ¿Y cuándo hacemos? Le gusta que les hable, les cuenten. I per exemple, estan a la cadira. Quins tipus d'exercici o postures es poden aguantar? Son las mismas posturas que puedes hacer de pie, las haces sentado. Vale. No, hay posturas que son de pie, a lo mejor tienes que abrir las piernas, pues en vez de estar con las piernas abiertas de pie, tienes que estar sentado. Pero te puedes flexionar igual o colocar los brazos igual. Vale. Y son adaptadas. Vale. I amb ells quins tipus d'exercici, per exemple, postures que puguin fer asseguts al terra, ni alguna? Todas. Todas. A ver, todas. Todas las que puedas hacer cualquiera. Si no llegas a tocarte el pie con la mano, no puedes hacerlo ni ellos ni... Ni qui no arriba i vamos. Exacto. Sí, pero se pueden hacer todos. Vale. No llegas por coger la cinta y te agarras con la cinta. Vale. De llegar con la mano al pie, coger la cinta. O la cinta debajo del pie y coges. Pero más o menos, yo creo que... I creus que s'hauria de promover a més? El yoga entra a la gent gran? Yo creo que sí, porque aparte de yoga que se mueven, pues nosotros cuando vienen a clase, estamos los 10, 15 primeros minutos, que estamos hablando. Y te cuentan, te hablan, he hecho esto, he hecho lo otro. Y yo creo que le gusta y se... Que els va bé per socialitzar. Sí, además salen, se relacionan. Claro. Por lo que yo pienso, no sé, luego... A lo mejor hay médicos especialistas que piensan otras cosas, pero... Perjudicial no es baja. No, yo creo que no. I després també has comentat el tema de les embarassades. Teniu alguna embarassada que vingui a fer, classe especial de yoga? Por ahora no tenemos, te estamos haciendo un grupo, porque teníamos dos o tres interesadas, pero una quería venir el lunes por la mañana, la otra por la tarde. Lo cuadraban. No cuadraban. Y solas tampoco, a veces tampoco quieren venir. Ya. Pero yo para embarassadas, aparte de hacer yoga, claro, lo que quieren es juntarse con gente... A la mateja estar, en el mismo estado. Claro. A ver, alguna vez ha venido alguna sola. Pero dicen que no... Bueno, porque están ellas embarazadas y yo no... Aunque lo parezca, pero... No me saco así, barriga, para que parezca. Pero quieren con más gente, entonces estamos intentando... Intentas formar un grupo. Claro, que se junten a la misma hora. A ver si cuadran. Vale. I quins beneficis aportaria a yoga, al col·lectiu de persones embarassades? Durante los dos primeros meses no está aconsegajado hacer el yoga. Pero luego, prácticamente pueden hacer casi todas las posturas, las que menos puedes hacer son las de... en la torsió, en la espalda, no puedes flexionar hacia atrás, porque, claro, presiones al... al bebé. Vale. Pero yo creo que los beneficios, porque sabes relajarte, conectas con el bebé... ¿Fas algun exercici o en el moment si algun cop has fet ara mateix... Potser no hi ha dones per fer el grup d'embarassades, però a altres moments, si has fet classe a dones embarassades, quin és el que recalcan, que a més els hi va bé, els diagrada o a més noten, no sé, milloras o canvis. Sobretot el que diuen és que es relaja molt. Vale. No sé, yo he tenido dos hijos y no sé, yo no me... no recuerdo haberme estresado. A lo mejor ahora, sí, cuando hubiese estado embarazado, hubiese hecho yoga, pues habría notado que te relajarás más. O el peso, como haces fuerza en... bueno, muscular la espalda, pues claro, no te vas encorbando o vas más... Vale. Ya es como que te sientes más ligera. Vale. Porque ya en grupos musculares que potser treballas en uns col·lectius, per exemple, en les embarassades treballes algunes postures que van més a Córdia, per exemple, a treballar temes d'esquena o així, que no pasen, per exemple, no sé, amb la gent gran. Sí, bueno, a ver, con la gente grande haces cualquier... ejercita cualquier músculo, pero con las embarazadas, sobre todo en la espalda, y la zona pélvica o las caderas. Ayer abriendo caderas y... Clar. I ara, en xapar d'aquests grups, fas algun altre grup més, a l'ESA Yoga tens algun altre... no sé, classe o de moment amb aquests més... A mi també en les classes de jata yoga. Jata yoga. I la Lenca crec que ens va explicar una mica, però si vols ens pots recordar-te una mica com és el jata yoga, o sigui, tothom prepara les classes. Bueno, en les classes de jata yoga són les classes que més general, en una hora pots fer 20 postures. Más o menos, a veces hace 25, otra hace 15, porque en cada postura se aguanta más tiempo. Pues hay una postura, mínimo, dicen un minuto, pero hay veces que una postura no aguanta un minuto. És massa, no? Potser. Sí, a ver, supongo que si llevas mucho tiempo practicando yoga hasta el minuto, con los brazos abiertos, no te cuesta nada. Pero bueno, la clase jata yoga es donde se está más tiempo en cada postura. Entonces, este tiempo, yo voy... Hablo demasiado en las classes de... Baja el hombro, suba el brazo. La mano para arriba, la mano para abajo. Pero en ese tiempo, mientras estás haciendo la postura, puedes ir colocándote los hombros, las piernas, vas corregiendo posturas. Pues esa es la clase, bueno, por lo menos, como yo hago jata. Porque habrá otras profesoras que la hacen... A ver, al final todo yoga es lo mismo. Sí. Pero cada profesor tiene su... Y su forma. ¿Y que una secuencia de posturas a queixes? ¿Y algún ordre ha estado blert o les vas dir en tu... en función de alguna cosa? No, en jata yoga, la única que tiene secuencia fija es astanga. Vale. Del estilo de astanga. El resto, hacer las posturas que quieres. Puedes seguir. Primero estar de pie, luego tumbado, luego sentado, luego... Vale. Pero yo lo que suelo hacer, el primer se hace como siempre, un calentamiento. Sí. Que hacemos sentados para que se vayan centrando en la respiración y vayan olvidándose de si tienen que ir a comprar el pano, que si hoy han tenido un problema con uno del trabajo... Entonces, calentamos sentados. Vale. Y luego ya voy haciendo posturas de pie. Y voy encadenando. Pues estoy con los brazos abiertos y pues luego... Baja los brazos y a ver las piernas. Que no sea como muy brusco el cambio. Y luego ya poco a poco vamos al suelo. Y tú dirías... Sentados o tumbados. Tú dirías que la tata yoga es el yoga que acaba més. Busca la gent o que... Més interès, perquè l'altre és el viñasa, no? Sí. Yo creo que lo busca porque es el más... que más se escucha, más conocido. Sí, vale. Pero yo antes de hacer yoga, yo pensaba, yoga es yoga. No sabía que había... Eso es lo mismo. Claro, pensar yoga es lo mismo. Yo creo que la gente que conoce más el jata, porque es como el más fácil. Vale. Yo considero más fácil. Bueno. El más sencillo de hacer, porque en viñasa, es como en cada otro día, haces una postura y con... cuando inhalas haces una postura exacta. Y la gente que conoce más el jata, es como el más fácil. Bueno. El más sencillo de hacer, porque en viñasa, cuando inhalas haces una postura exhala, voy a otra. Sí. Crec que va dir que en el viñasa era el que més suava o que més cansava, potser. Sí, ese ya estanga también. Porque es más dinámico. Y entre postura y postura, en viñasa, se hace lo que se llama un viñasa. Que es una secuencia de posturas. Si estás haciendo, por ejemplo, la postura del guerrero, para pasar a la postura del ciángulo, haces un viñasa que es subo brazos bajo brazos, per roboca bajo, toda así, con roboca arriba. En cadenat, no? Claro, entonces como que cansa más, es más dinámico. Porque jata también cansa y sudas. Claro. Pero parece como más suave más. I a part n'acaba Naranxa, digues com va ser el teu primer... perquè et vas d'interessant pel yoga? Bueno, yo fue... Yo que había hecho yoga sólo una vez. Yo jugaba al fútbol y una amiga que jugaba al fútbol con nosotras era profesora de yoga y nos fuimos a un retiro del fútbol. Bueno, éramos madres, o sea que tampoco. Bueno, y nos hizo una clase de yoga. Y ya está, yo no había hecho yoga nunca más. Pero cuando conocí a Lenca, pues al tiempo, decía, pues yo me gustaría hacer un centro de yoga, ver si lo montamos, dice, ¿me ayudas? Digo, vale, dió, pero yo te ayudo en la... En el tema administrativo, temas administrativos o flyers, cosas de estas. Yo creo que yo, yoga, no... no tengo ni idea. Entonces, cuando ella hacía clase, yo estaba de alumna. Cuando no había gente, dió, pues yo también hago. Vale. Ya un día me dijo, pues en vez... ¿Ya qué estás aquí todos los días? ¿Por qué no te haces profesora? Claro. Lo primero que le dije fue como, pero tú me has visto. Yo como voy a ser, yo... Te imaginas una profesora de yoga fina, delgada. Yo no soy ni fina ni delgada. Trancanastereotips, arancha. Siempre piensas que es eso. Sí. Pero no. Claro, pero luego dice, no, pero aldo, porque pues lo haces bien, tal. Digo, me saqué el título y la verdad es que... Ah, así empecé. Tens títol que ha... Sí, sí, molt bé, molt bé. Sí, sí, además me pensé que primero le dejaba yoga, que era para todos, luego ya como me enganché. Pues saco el de niños, luego me saqué el de adultos, bueno, el de mayores, y el de embarazadas. Y así empecé, porque de estar allí en las... I gaixis, gaixi, clar que sí. A començar un plaer haver-te tingut aquí, aquest estonet a la ràdio, i esperem que vinguis la propera vegada, ja més descansada, i amb el primer contacte haver fet, haver-ho fet. Gràcies. Res més, que vagi bé. Adéu. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... Són baixes que se sumen a les que ja tenia el Barça amb Jules Condea, a Ujo Bellerín, Mèlvis i Frankie de Jong. Vull ser complet a la tercera jornada la fase de grups de la Champions. Se disputen fins a 8 partits. Ara a 3,47, en començaran dos. Salzburg, Dinamosa, Gref i L'Eipsic Cèltic. I a partir de l'Esnou, Madrid, Xactar, Sevilla, Borussia Dortmund, Benfica, PSG, City Copenhagen, Chelsea, Milani, Juventus, Maccabee, Haifa. Dos partits de sanció són els que li han imposat l'espanyol Martín Bredgüeyt, després que el van expulsar el cap de setmana contra el València. No podrà jugar ni contra el Cádiz ni tampoc contra el Valladolid. Vull començar la Lliga Femenina de Bàsquet amb tres representants catalans en la màxima categoria, que ha de dir la seu Jairis de Múrcia i unigir una València a bàsquet a partir de l'Esgüit. I a dos quarts de nou, el Barça Sanfeli Güeng, debutant la pista del Lleganés. En la Lliga Femenina d'Ambola, l'Esgüit malaga que eren allers en partit de la cinquena jornada. I ésta vespre de Paul Lavadosa, jo els vuit anys de final del tornejo estrave en la República Txecca, contra la tenista loca, el Petra Vitova. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'Opez Rivas. Txes poden veure pels carrers de Sant Just les bandaroles de les festes de Tardó d'en Guany, que començaran el propè dijous 13 d'octubre i finalitzaran el dia 23. El tret d'inici d'aquestes festes el donarà el correll en guany, els dies 13 i 15 d'octubre. El 17 i 15 d'octubre se celebrarà la setena cursa solidària Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu. El diumenge a dia 16, Can Gynasta, acollirà la dia de castellera a partir de les 12, una participació de les colles dels castells del poble sec, segals d'Ozona i els castellers d'Esplugues. El concert solidari a les escoles retrobarà les festes al cap de setmana següent, concretament al divendres 21 d'octubre. El 17 de 22 torna a la nit de Sant Just al carrer amb botigues obertes, tapes i música i la nit finalitzaran el concert Jove amb DJ, tancaran les festes a Tardó, les paradetes de Sant Just al carrer, el diumenge a dia 23, col·locades per segon any consecutiu a la vinguda indústria. I on aquestes festes a Tardó, les colles dels apagallups de Camablanca i el drac de Sant Just, tornarà a cremar els carrers de Sant Just, ho faran dins el mar de les festes de Tardó al propè divendres 14 d'octubre. Mentre que el drac ja va cremar per festa major, suposarà el retorn dels dimonis, que no cremen des d'abans de la pandèmia. El corafoc començarà a la plaça Bardagué a les 9 de la nit, però s'ha fet una crida a totes les persones que hi vulguin assistir, a que s'acosten uns minuts abans per fer ambient. El corafoc passarà pel carrer Berge dels Dolors, girant pel Miquel Reberté fins a la Rambla de Sant Just. Allà baixarà pel carrer Font, enganxant-se el carrer Tudona, fins a arribar al casal de Joves, on es tancarà amb una encesa conjunta. A les colles de Foc de Sant Just, també s'uniran els dimonis de torrelles de Llobregat i el Braulio, pinchant el casal de Maserart i Sons de Vesa. I aquest dijous 6 d'octubre es convida tots els i les joves de Sant Just desvern, el Consell Municipal de Juventud, el casal de joves a partir de les 7 del vespre, la joventud del nostre municipi. Podrà participar i donar la seva opinió sobre els diferents aspectes sobre els diferents aspectes que es tractaran al Consell. El Consell Municipal de Joventut és l'organ d'interlocució constant en les entitats i joves en relació a les polítiques de joventut del municipi. A través d'una sessió de treball s'identificaran les necessitats de les persones joves i es concretaran propostes i accions, que hauran de donar resposta als eixos definits pel nou pla local de joventut, que s'ha de provar fins al dany. Aquests eixos queden recollits en quatre grans blocs, i això és tot, tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca, els anjos notícies de la set del vespre fins ara mateix. I hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te el voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a bebaixaexela.cat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. Estem acaranjant aquesta segona hora de la rambla del magàsin de tardes de ràdio d'Esvern, d'aquí una estoneta, d'aquí 5 minuts farem l'entrevista del dia concretament, i ja ho hem dit abans a l'hora de presentar el programa. Estarem parlant amb l'Ahmet Etanghi, que és periodista del Sahara Occidental, defensor del Dret de la Pau i dels Drets Civils. I després ja li farem algunes preguntes més en concret, però que sapigueu que a la set de la tarda, d'aquí una mica menys d'una horeta, estarà a les escoles fent una conferència, parlant de la situació de vulneració de drets dins d'aquesta segona edició del que és el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. Abans de parlar amb l'Ahmet, fem un repàs dels dies internacionals que tenim avui, i atenció a senyores i senyors, perquè avui és el dia mundial de James Bond. El 5 d'octubre es celebra aquest dia a nivell mundial, dia que va aparèixer fa just 10 anys, el 2012. Per què? Doncs bé, perquè en el 2012 va tenir lloc el 50-aniversari de la franquícia de pel·lícules de James Bond. Per tant, si el 2012 feia 50 anys, el 2022, avui precisament, fa 60 anys d'aquesta franquícia de pel·lis de James Bond, i va ser una iniciativa que van tirar endavant les productores de cinema, Eon Productions, la Metro Golden Major Studios, Sony Pictures Entertainment i la 20 Century Fox, com a productores per impulsar aquest dia. Doncs bé, ja sabeu que avui hi ha aquest dia, a més a més tenim la curiositat de que la revista Online Photogrames ha fet un rànquing dels actors que han interpretat a James Bond, i ha fet un rànquing ordenar-los de pitjor a millor, segons els seus criteris. Això a qui cadascú té el seu preferit. Doncs això, com que es fan 60 anys de l'aparició a la gran petalla de l'espia més popular del món, són ja 6 dècades en què gairebé mitja d'opzena d'interprets han posat la seva pell en la gent 007 per fer-nos gaudir d'una versió idealitzada, també d'una visió britànica amb llicència per matar i per celebrar-ho tot plegat. Doncs bé, repassem una mica els actors de James Bond amb aquest rànquing que ha fet fotogrames ordenats de pitjor a millor. En si és el lloc tenim a George Lazenby, diu el bon romàntic, George Lazenby no va tenir gens fàcil. El model australià tenia la feina tan difícil de substituir a Sinconnery en el primer paper important de la seva carrera i, com era d'esperar, la gent no li va acabar d'agradar massa. La veritat és que la seva única pel·lícula com a Bond no està gens malament, però les circumstàncies van fer que no fes més pel·lícules amb el títol de la pel·li, en aquest cas, és 007, el servició secreto de su majestat. Va ser una pel·lícula de l'any 1969. Després, en el cinquè lloc tenim a Pris Brosnan, el Bond dels 90, d'aquesta dècada. Doncs bé, tothom estima a Pris Brosnan, tant que a vegades se'ns oblida que tot i el seu posat elegant i la seva encarnació del personatge són els títols que va fer ell dels més fluixos d'aquesta franquícia. Va fer algunes pel·lícules d'aquesta pel·li de James Bond, com per exemple Golden Ey, en l'any 95, La Maniana Nunca Muere, el 97, també El Mundo Nunca Suficiente, l'any 99 i la seva última pel·lícula com a James Bond, va ser el 2002, amb Muere Otro Día. Després anirem més lleugerets parlant dels altres. Timothy Dalton, en el quart lloc, diu el Bond Literari. Va fer dues pel·lícules, l'any 87 i 89, el 87, la pel·li de 007, El detenció i l'any 89, la pel·lícula titulada Licència para matar, conegutíssima. En tercer lloc tenim el Daniel Cratch, el Bond de Carn i Osus, la versió més humana del personatge que s'enamora, que pateix. Doncs, en fi, això, el de Carn i Osus ha fet unes quantes pel·lícules, ja des de l'any 2006, Casino Royale, el 2008 Quantum of Solace, el 2012 Skyfall, el 2015 va fer Spectre i el 2020 ho va fer sin tiempo para morir. En segon lloc, l'altre James Bond, que també està molt ben valorat, és el Roger Moore, que també deu nidó, des de l'any 73, totes les pel·lícules que ha fet, va fer l'Ada Viver i deixa morir, l'Hombre de la Pistola de Oro, la Espia que m'hi amou, Moon Raker, solo para sus ojos, Octopus I, i l'última que va fer va ser l'any 85, anomenada Panorama para matar. El primer de tots és en 5 Connerys, home, Bond, James Bond. 5 Connerys, encapçal aquest rànquing en primera posició, la primera pel·lícula que va fer va ser el 62, amb agent 007 contra el doctor No. Després també hi ha altres títols molt coneguts en 5 Connerys, per exemple, des de Rússia con Amor, James Bond contra Goldfinger, Operación Trueno, solo se vive dos veces, o l'última que va fer 5 Connerys a l'any 71, diamantes para la Eternidad. 5 Connerys, encapçal aquest rànquing en primera posició, la primera pel·lícula que va fer va ser el 62, amb agent 007 contra el doctor No. Després també hi ha altres títols molt coneguts en 5 Connerys, home, Bond, James Bond, solo se vive dos veces, amb agent 007 contra el doctor No. Després també hi ha altres títols molt coneguts en 5 Connerys, home, Bond, James Bond, solo se vive dos veces, amb agent 007 contra el doctor No. Després també hi ha altres títols molt coneguts en 5 Connerys, home, Bond, James Bond, solo se vive dos veces, amb agent 007 contra el doctor No. Després també hi ha altres títols molt coneguts en 5 Connerys, home, Bond, James Bond, solo se vive dos veces, amb agent 007 contra el doctor No. Recordem. I don't want the night, baby, let me be your life, be your life, be your life, be your life, life, life, life. Anyone for you. I can love you, I can be anything you want of me. I don't want the night, baby, let me be your life, I can love you, I can be anything you want of me. Passant uns minutets d'un quart de set de la tarda, com a la segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern i connectem via telefònica per fer l'entrevista amb l'Ahmet Etangi, que és periodista del Sàhara Occidental, defensor del dret a la pau i dels drets civils i polítics, i president d'equip mèdia, que és un mitjà de comunicació creat al 2009, que treballa per trencar el bloqueig informatiu marroquí, que ha hagut també de fer front a certes amenaços, agressions, atencions. Avui a la set de la tarda, a la set del vespre, l'Ahmet estarà a l'equipament s'adjustant de les escoles, fent una conferència parlant d'aquesta situació de vulneració de drets dins d'aquesta segona edició de les ciutats defensores dels drets humans. Crec que ja el tinc al telèfon, per tant, l'anirem a saludar. Hola, buenas tardes, Ahmet. Hola, buenas tardes, Núria. Buenas tardes, un placer poder hablar contigo. Sí, digo lo mismo. Ahmet, cuéntanos un poco cuál es la situación del periodismo de los medios de comunicación en el Sahara occidental. Hablamos por eso de medios de comunicación independientes, locales, que no forman parte de los oficiales marroquís. Bueno, el periodismo en el Sahara occidental está siendo criminalizado por parte de las autoridades de ocupación marroquís, porque como Arreco está cometiendo graves violaciones de los derechos humanos contra el pueblo Sahara, que está exigiendo el derecho a la autoterminación, pues por eso ellos no quieren que salga la información desde el territorio y el periodismo que ejercimos desde allí es un periodismo clandestino. Intentamos documentar las violaciones de los derechos humanos, el expolio de los recursos naturales. Y además también testimonios con las víctimas y hacemos investigaciones sobre la situación. Por esto somos víctimas y señalados por el ejército marroquí. Y sufrimos detenciones arbitrarias, torturas, malos tratos, confiscación de material y amenaza y vigilancia continua. Hoy en día hay varios periodistas que están encartelados, están condenados a 20, 25 años y cadenas perpetuas, solo por el hecho de llevar una cámara y informar sobre la situación en Sahara occidental, porque Sahara es un territorio inaccesible para los medios de comunicación internacionales y para las organizaciones internacionales y la prensa. Y no existen allí corresponsales de prensa internacional. Por eso somos la alternativa y tratamos de informar esto no les gusta y por eso nos atacan y nos agreden y nos persiguen. He dicho, Ahmed, que tú eres el director de un medio de comunicación de keep media. ¿Cuál es vuestra función, vuestro trabajo para hacer llegar la información del Sahara fuera de sus fronteras? Supongo que las represiones, la censura, claro, son constantes. Sí, claro. Nosotros tratamos de informar y romper este bloqueo informativo. Intentamos abrir brechas en el muro del silencio. Trabajamos en la clandestinidad. Intentamos informar al mundo. Hacemos informes, investigaciones, vídeos, entrevistas. Le mandamos a los medios de comunicación internacionales y las organizaciones internacionales. Y también los predecimientos especiales de la UNO. Y hoy en día somos una fuente creable y verificada para todos ellos como no pueden entrar al territorio, utilizan nuestro material. Nuestro trabajo, a pesar de que es arriesgado, persiguido, represaliado. Pero también contamos con reconocimientos internacionales, entre los cuales el Premio Internacional del Periodismo de Julio Anguita, el Premio Internacional de Libertad de Expresión, otrogado por ONION de Periodistas de Valencia y el Premio Internacional de Solidaritat de País en Suecia entre tantos. Quantes professionals formais parte de EquipMedia? No nos consideramos profesores porque somos amator, porque el periodismo lo hemos ejercido por necesidad, por necesidad del cambio, necesidad de informar. No hemos historiado las universidades del periodismo si no hemos aprendido la calle. Mis compañeras y mis compañeras que forman EquipMedia somos 25. ¿Y qué barreras encuentran los periodistas extranjeros para acceder a la información del Sáhara? Porque, claro, has dicho que la información no puede salir, pero tampoco los periodistas de afuera a nivel internacional pueden llegar a conseguir entrevistas a lo mejor o hace reportajes. Sí, es muy difícil entrar al territorio. En los últimos años han expulsado a centenares de periodistas y observadores que no los dejan entrar. De hecho, hace poco han expulsado a dos catalanes, son periodistas y activistas que quisieron entrar al territorio. ¿Pues están entrevistas que hacen a través de internet o basan en la información o los testimonios que mandamos desde allí? No podemos sacar toda la información, sacamos muy poco por las trabas que nos ponen, porque como no se puede trabajar libremente, sacamos lo que podamos y los basan en esto. ¿Qué cobertura hacen los medios de comunicación occidentales del conflicto del Sáhara Occidental? ¿Es un conflicto que parece un poco olvidado o en un segundo plano? Sí, es cierto, porque hay diferentes medios de comunicación tradicionales. Yo no digo olvidados, sino silenciados, porque ellos silencian esta información y no dejan que se publica esta información en los medios de comunicación tradicionales o oficiales sobre todo de los países que apoyan la ocupación marroquina en el Sáhara Occidental, como España y Francia. Porque eso también muestra la hipocresía de estos medios y estos gobiernos, que es una tabla doble vara de medir, de publicar la información cuando se trata de los conflictos, porque hoy en día vemos cómo se trata el conflicto en Ucrania y cómo se trata el conflicto en Sáhara Occidental o en otros sitios que están en tercer mundo. Claro, los cambios geopolíticos de orden mundial, conflictos internacionales, guerras, ¿cómo se afectan? ¿La guerra de Ucrania que decías, por ejemplo, la habéis notado? ¿A qué nivel, a qué ámbitos...? Bueno, a nivel de represión, siempre ha habido represión y está incrementando, sobre todo después de la ruptura del alto fuego por parte de Marruecos, cuando se ha traído la guerra en la Sáhara Occidental. Pero sí que notamos unos cambios debido al cambios geopolíticos, también del orden mundial internacional, porque hemos visto que hay mucha solidaridad con la causa Sáhara, y también que diferentes países en el nivel internacional han tomado decisiones muy importantes sobre Sáhara Occidental, excepto España. Pero esto todavía no ha llegado a hacer o a empujar a una solución. I en la censura del régim marroquí, per ocultar el que passa a la Sáhara, ¿a cuánto se remonta? ¿Viene de lejos y a esto es algo que...? Sí, la censura, desde que empezó la invasión marroquía, hay censura, ¿no? Pero últimamente estábamos utilizando una alternativa, una ventana, que son las redes sociales, con somos medios de comunicación alternativos, y podamos publicarse en censura entre comías. ¿Y los funcionan? ¿Las nuevas tecnologías, las redes, no sé si Instagram, Twitter funcionan, realmente, o también recibís ataques? Sí, por supuesto que nos funcionan, pero también la censura a veces diga su objetivo, porque hay varios ataques de hackers al web, incluso en 2013 teníamos en la página de Facebook que teníamos 40.000 servidores, y la tomaron los marroquíes notificando que esta página incita al odio, nosotros solo publicamos las biblioteques de los derechos humanos, pero después cuando lo intentaron otra vez para tomar la gracia de las organizaciones internacionales que nos apoyaron para seguir trabajando con esta página y mostrando nuestros objetivos, pero también la censura no solo está en la Sáhara central, sino en la Sáhara, por ejemplo, cuando hay un medio de comunicación o un periodista que quiere publicar una noticia, siempre las embajadas en cualquier país impresionan esos medios de comunicación o intentan comprarlos para que no publican esta noticia. I amb els canvis polítics que ha habido con el gobierno español, creus que es está haciendo un poco... bueno, que se está legitimizando de alguna forma, el gobierno español un poco a la represión, a la ocupación de Marruecos en el territorio de la Sáhara. Por supuesto, el veraje del gobierno español es una legitimación, es un apoyo claro a la ocupación, es una violación flagrante al derecho internacional, porque España es la potencia administradora en el territorio, que además tiene una responsabilidad histórica, jurídica y moral, porque tiene una deuda que aún no se ha salvado por ninguno de los gobiernos asesivos, porque nuestro sufrimiento, la culpa de nuestro sufrimiento es primero de España, porque nos ha entregado a Marruecos y que nos ocupó, y siempre nos han traicionado, por eso, España hoy en día no es un actor internacional neutral, sino forma parte o apoya una parte del conflicto, por eso no puede participar en la solución del conflicto o forma parte de los actores internacionales que buscan una solución al conflicto en el Sáhara Occidental. ¿Cómo es la situación actual del Sáhara Occidental? Los militares marroquís siguen atemorizando a la población, entrando en las casas, arrestan a activistas. ¿Cómo es la situación ahora? La situación está muy difícil, porque en los Sáhara Occidental vivimos bajo un bloqueo militar muy fuerte, sufrimos detenciones arbitrarias, hallanamientos a casas, torturas, arrestos domiciliarios, detenciones arbitrarias, y esto sigue controlando, sobre todo después de las rupturas del ato fuego, ha incrementado muchísimo la represión. Y además, también la situación de los presos políticos saharaos, los capes marroquís se han empeorado muchísimo, la mayoría de ellos llevan más de 100 años aislados, en realidad, de aislamientos, y sus familiares no saben nada de ellos, y no han podido visitarles. I, Armet, tu què estàs fent aquesta labor, com periodista intentant que se respeten vuestros derechos, ¿no te da miedo que a lo mejor te arresten o haya algún tipo de agresión? Bueno, hemos sufrido muchas agresiones, muchas disminuciones, muchas culturas, y así asumimos riesgos, sabíamos que arriesgamos nuestras vidas, pero si no arriesgamos nuestras vidas, no intentamos cambiar esto, nadie lo hará por nosotros, y eso hemos decidido hacer este trabajo a pesar de lo que conlleva, de campiones, de malos ratos y torturas. I, posant en vista el futur, com creus que evolucionarà aquesta situació en el Sahara Occidental? Soy optimista y pienso que en los próximos años habrá una solución y habrá un cambio. Molt bé, Ahmet, deixem ja aquí la llamada, sé que dins de poc va començar la conferència en les escoles, aquí en l'equipament en San Just, i nada, te dejo para que te acabes de preparar y desearte mucha suerte en el camino. Vale, muchísimas gracias por darnos un espacio, y gracias. Que vaya bien, Ahmet. Adiós. Aquesta és la difícil situació que viu al món. Avui en dia, també aquí, al Sahara Occidental, l'Ahmet Etanghi, periodista d'aquesta zona de fançó del Dret a la Pau i dels Drets Civils, d'aquí una estona començarà una conferència a l'ESCET per parlar-ne de tot això a les escoles, aquí a San Just. Sing, sing and Smoke-Sing, sing and Smoke-Sing, sing and Smoke-Sing, sing and Smoke-Sing, sing and Smoke-Sing, sing and Smoke-Sing, sing and Smoke-Sing, sing and smoke-sing, sing, sing and smoke-sing, sing and smoke-sing, sing and smoke-sing, sing and smoke-sing, sing and smoke-sing, sings and smoke smoke-sing, sing smoke smoke smoke smoke smoke sing and smoke smoke smoke smoke smoke smoke smoke smoke smoke smoke smoke smoke. Make this play Make this play Make this play Pocó Bellos Nosaltres ens treballem de venedora, i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Ara deixem un tema musical de Ed Sheeran. El tema diu Thinking Out Loud. M'agradaria que tinguéssim el programa de la teva feina. M'agradaria que tinguéssim el programa de la teva feina. M'agradaria que tinguéssim el programa de la teva feina. M'agradaria que tinguéssim el programa de la teva feina. M'agradaria que tinguéssim el programa de la teva feina. M'agradaria que tinguéssim el programa de la teva feina. Maybe now, take me into your loving arms. Kiss me under the light of a thousand stars. Oh darling, place your head on my beating heart. I'm thinking out loud, but maybe we found love right where we are. Maybe we found love right where we are. And we found love right where we are. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla, a ràdio d'Esber. Vinga, avall, ara anem a fer un repàs de les notícies més llegides, notícies curioses, notícies més clicades a Catalunya. I ara pigueu, que està en primer lloc, és la de que parla sobre la pastisseria que ha guanyat el premi, el millor cruzant de mantega d'Espanya, i no només això, no, sinó que ho ha fet per tercer cop. És una pastisseria de tot Barcelona, però que ha guanyat el premi de tota Espanya. Es tracta de Canal, que ja es van dur el guardó el 2016, i també el 2009. I ara s'han imposat els més de 50 participants del concurs del Gremi de Pastisseria de Barcelona. Es tracta de la pastisseria, com hem dit, Canal, que s'han dut, doncs això ja per tercera vegada el premi el millor cruzant artesà de mantega d'Espanya. És un concurs que organitza concretament el Gremi de Pastisseria de Barcelona, però que això ho poden guanyar pastisseries de tot arreu. El guardó està valorat en mil euros. Concretament hi ha hagut 54 participants. I el cruzant de la Pastisseria de Canal s'han dut la màxima puntuació dels experts en els diferents aspectes que havien de valorar. En els cruzants es valora el gust, òbviament, principalment és el gust, però també s'hi destaca el veulat, el follat, el color, el format i també l'acabat. La Pastisseria de Canal va ser fundada l'any 1970 per Xavier Canal i actualment la porta al seu nebot, en Lluís Estrada, i té dues botigues, una al carrer Montenegre i l'altra al carrer Calvet, i ha introduït la innovació en la tradició, elaborant bruxeria, pastisseria clàssica i contemporània, a més de tenir també servei de catering. Cap davant de la Pastisseria hi està Antoni Vera, que va començar a estudiar química fins que, pràcticament per casualitat, va acabar formant-se durant 5 anys el forn Bertran Mar, a més de bubo i comes fins a arribar a la Pastisseria de Canal, on s'ha acabat convertint també en un especialista dels cruzants. Doncs ja ho sabeu, aquesta és la notícia del dia més llegida. Altres cosetes, altres notícies que també tenim, per exemple, la notícia que parla de la història del Norte, el gos guardia de la Neto, que ha mort després de 21 anys al Pirineu. Doncs bé, hi ha hagut allau de mostres de condola a les xarxes, entre aficionats a la muntanya, i més també per la desaparició de l'animal. El Norte, conegut com a guardia de la Neto, possiblement sigui el gos més estimat del Pirineu i a mort. Sense amoc conegut, la fable animal va arribar a la Vall de Penàs, ningú sap ben bé com, ara fa 21 anys, i va decidir quedar-s'hi entre el rebuig de la Rancluja i l'Hotel Llanos del Hospital. Doncs bé, des de llavors, i durant tots aquests 21 anys, el Norte s'ha anat convertint en tota una institució guanyant-se a l'estima dels qui arribaven a aquest punt del Pirineu a Aragonès. Doncs bé, el Norte ha mort, ja tenia 21 anys, que són molts anys per la vida d'un gos, de fet. Anem a altres notícies també llegides. Per exemple, notícies ens fem ressò de la teràpia pionera Catalunya, que consisteix en fer trobades entre pedòfils, pederastes i víctimes. Ho ha posat a prova l'Associació Àngel Blau, que asseu a la mateixa taula, doncs això, pedòfils, pederastes i persones que van ser víctimes de vososexuals quan eren petits per tenir un diàleg difícil, però que pot ajudar a curar ferides. Doncs bé, diu condemnat a presó, participa, per exemple, participa ara com a pederasta en els grups de paraules d'Àngel Blau, on pedòfils, pederastes i víctimes es troben cara a cara i parlen. Doncs bé, notícia també interessant. Després, també, que detenen un home per matar-ne una altra en una residència de gent gran a hort de Guinardó, ha passat de fet aquesta matinada, els Mossos encara ho estan investigant, el cas és que el detingut té 89 anys i està acusat per haver matat un compenseu de la residència de 78 anys, una residència de gent gran a Barcelona. Això ha estat en el districte Horta Guinardó i resulta que un hauria agradit a l'altre. Més notícies del dia d'avui, doncs la Barcelonina Paradiso, escollida millor cocteleria del món, els premis 50 best bars. Sips i Choux, Smux, també de Barcelona, també han tingut i han estat distingides en la gala d'aquests 50 millors bars del món. La protagonista per això és la cocteleria Barcelonina Paradiso, que ha estat escollit com el millor bar del món, en la gala dels premis The World's 50 Best Bars, que s'ha celebrat aquest dimarts al vespre a Barcelona. L'any passat, l'establiment del vorn va quedar en tercera posició en aquests mateixos premis, i és la primera vegada que un bar que no és de Nova York ni de Londres, que són les capitals històriques de la cocteleria, s'imposa en aquests guardons. Doncs bé, l'organització d'estaca que la cocteleria Paradiso, fundada per Giacomo, Gianotti, Margarita, Sadem, combina tècnica, precisió i creativitat, elements que uneix en un infrangible sentit de la diversió. I que els protagonistes del paradiso són segons The World's 50 Best Bars, són els còctels meticulosament elaborats i servits amb basos extravegants. ... Ens quedem d'escoltar en aquest tema de Nil Moliner, que es diu Libertat. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Radio Desvern. Va, i marxarem amb aquesta cançó, eh? Don't You Worry, un tema de Blackey Pishakira i David Guetta. Don't You Worry, about a thing. Cause everything's gonna be alright. Everything's gonna be alright. It's gon' be all be alright. Thumbs up, vibe, ready for the night. Lit like a light, about to take a flight. Get higher than a cat, floating on the sky. Look mama, I could fly. I feel so alive, I'm not living my best life. Till just, till just what I like. Get that, get that, get that price. I was done and now the rise up. Head up in my eyes up. I keep getting wise up. Then I realize that everything will be alright. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. K, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, okay. This is how we do it baby. This is what we say. It's a look at the old mama say. Don't You Worry. Bé, doncs nosaltres deixem aquí el programa que ja gairebé són la set de la tarda i toca escoltar l'informatius de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just de la mà de Lua López. Nosaltres tornarem dijous també de 5 a 7 per fer-vos més companyia. I ho recordem, que podeu recuperar tots els temes d'avui, tots els continguts i les seccions a RàdioDesvern.com o bé també anar-nos seguint a la xarxa social, tan a Twitter com a Instagram de la Rambla, que és a roba a la Rambla 980, tot seguit tot junts a Minúscula. Allà ens podeu anar seguint la pista i també deixarem penjat algun dels ninks. Doncs res més, que acabeu de passar molt bona tarda i res més, ens escoltem demà. Una abraçada! Hola, moltes ganes. So don't you worry Don't you worry about a thing Cause everything's gonna be all right Everything's gonna be all right Per a escoltes, pràvio d'esper Sintonitzes, pràvio d'esper La ràvio de Sant Just Durant de 8.1 Pràvio d'esper Durant de 8.1 Pràvio d'esper Sintonitzes, pràvio d'esper