#238 - La Rambla del 6/10/2022

Et penses que Rajoy D'Esvern et deixem les tardes lliures per que t'avorreixis? Doncs no! Escolta de llums de divendres de 5 a 7, el programa de tardes, la Rambla, amb entrevistes d'actualitat, tertulis esbujerrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just ens sou els protagonistes. I recupera tots els podcasts que vulguis a RajoyD'Esvern.com o al perfil a roba Rambla 982 d'Instagram i Twitter. Bona tarda Sant Just, passant 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui, dijous 6 d'octubre, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern, esteu sintonitzant el 98.ufm a la Misora Municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia, i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les dues properes hores? Doncs ve d'aquí i fins a les 6 començarem com no, amb l'espai de Padel, i el port de l'Enrique Rodríguez, que és el gerent del Sant Just, fa del club. A més a més, cada dia també ve amb un convidat o amb una convidada. Per tant, esperem avui que sigui així d'aigua al format. Després, tot seguit, també parlarem dels dies internacionals i la de les afamèrides d'avui 6 d'octubre. Després de segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els folletins de Catalunya Ràdio i de RajoyD'Esvern, què farem? Doncs començarem el cicle d'entrevistes al voluntariat. I ho farem per partida doble. Perquè, doncs, perquè primer de tot, tindrem l'entrevista a l'Isabel Urtunyó, que és voluntària de la residència de gent gran nostra senyora de l'Hur, des d'aquí de Sant Just. I després, tot seguit, passarem a fer l'entrevista al Toni Montessinos, que és voluntari del projecte amb vici sense edat. Aquest projecte, que a vegades, potser, heu vist gent amb tricicles passejant pels carrers de Sant Just. Doncs bé, ell, Antoni, és un dels voluntaris, i parlarem amb ells sobre què és el que els motiva a fer aquest voluntariat, com s'organitza, com ho coordinen, etcètera. Ja ho sabeu, tot això serà d'aquí una estona. Vinga, va, que comencem! Vinga, va, que comencem! Vinga, va, que comencem! Va, aquesta és la melodia característica de l'espai de Padel, d'aquí de ràdio d'Esvern i obro els micròfons. Hola, què tal, Enrique? Hola, Núria, com estàs? Molt bé, la veritat. Modo estiu, modo... Depèn del dia, una mica en funció de com vagi la temperatura. Tenim ganes de fer espai de Padel, s'acosta un cap de setmana important pel club. Sí, m'he vingut avui acompanyat de la Marina. Hola, Marina. Hola, Marina, què tal? Marina és la persona que ens ha ajudat amb tot el tema de les xarxes socials i tot això, però és una persona molt... que coneix el Padel, que és just pel club des de l'inici del projecte i que ho viu com seu, i és una part molt important que la gent s'interi les coses que fem al club i està aquí perquè, per una vegada, deixar-la parlar en comptes de penjar coses a l'Instagram i coses d'aquestes que parli. Està bé que em deixin, sí. A vegades és una mica el que passa. Això de les xarxes que vas fent, però la gent no sap qui hi ha a l'arriba. I no s'ha de fer tot, i faria coses de boomer. Jo encara estic al Facebook. Ui, vale. Sí, que al Facebook ja està una mica molt enterrat. A la Marina ens dona una mica d'aire fresco, eh? Escoltant, Marina, com vas conèixer el club? Bueno, doncs jo soc de Sant Josep de la Vida i, mira, es va fer aquí un club de Padel, vaig començar des del principi, de fet vaig estar treballant també al principi, a la recepció, els caps de setmana, mentre estudiava, el primer dia m'he sentit com a casa, t'anés així, que ara m'he mudat al costat. Toma, amb la Lluís. Que guai. Un minutet caminant. I, bueno, com dic jo, és la meva segona casa, sinó que és la primera, perquè em passen moltíssimes hores. Tu combines, Marina, aquesta feina de... podríem dir, com jo no tinc manager, per dir-ho així, amb altres coses, o estàs a fulla amb això? Bueno, no és tant una feina. Ja ens dona un cop de mà. Perquè nosaltres tenim unes necessitats, no som una Nestlé, o una Bayer, o una altra. Intentem fer molt bé i, de qualitat, al final jo tinc la meva feina, i, a més a més, com diu l'Enrique... Dones un cop de mà, això, no? Sí, la gobiem, li diem... Escolta'm, que tenim el torneig, dona-li una mica de promoció i, per la nit, el millor... Quan tenim temps, sí. Però sempre és un plaer. La veritat és que és el que deia l'Enrique, que no sé que sigui una gran marca, on necessitin persones dedicades exclusivament a promocionar la marca, o a fer comunicació de tots els esdeviniments que fan, realment, a vegades, portar les xeixes socials... És, bueno, doncs, algo més afegint, però... És una cosa que dona més feina del que no ho fem. No ho fem, no ho fem. Perquè tu ho fas aquí, no? Bastant més feina del que la gent que no ho fa pensa. I el que sí que puc dir-te és que és importantíssim. Importantíssim. Doncs des que la Marina m'ha començat a dir-vos, escolta'm, esteu molt morts a les xarxes socials... Està modernitzar-nos i... Exacte. Tot per arribar a la gent jove i, bueno, al final, com deiem abans, Facebook, això, ja res, doncs, al final, Instagram, i intentem començar aquí amb el món del TikTok, que és complicat, però, bueno, anem provant cosetes noves, perquè, bueno, per donar-los a conèixer, i al final, doncs, per també tenir interacció amb els clients o amb clubs d'interès que vulguin formar part del club. Les xarxes socials és això, que si no estàs, no existeixes. Si no estàs, no existeixes. O sigui que apanya tu mateix, vull dir. Potser ets tan conegut que no en fa falta, no? Però, bueno, si vols fer-te un lloc... Això que dius tu, Núria, segurament tens raó, no? Però també, per una altra part, penso... Bueno, si ets molt important no fa falta, doncs igual sí, però la coca-cola hi és. Sí, sí, no. Vull dir que si la coca-cola hi és, doncs el Sant Juspa del Club també té que estar. Clar, exacte, com anàvem. Amb més motiu, amb més motiu, no? I la veritat és que la portació de la Marina, en aquest sentit, ha sigut molt important. No sé com estem, perquè jo, com d'úmer, no ho seguissiu tant. Però bueno, crec que el Facebook, que ja sé que ara quasi no compta, estem sobre els 4.000 i algun, de seguidors, i no sé, a Instagram no sé com per on anem. Sí, estem a quasi 4.000 seguidors a l'Instagram, i, bueno, també fem alguns tèjos, perquè la gent interactui, guanya seguidors, i, a més a més, de la gent que pugui venir al Club, com a abonats, al final també, crea contingut que pugui interessar a persones que, igual, no treballaran mai al Club. Però, bueno, simplement que ens coneguin per aquestes coses. Perquè hi ha gent que us pregunta, o demana informació a través de les xarxes, o tu que et deus tenir el... Moltíssima. Sí? El final, jo crec que també hem arribat a un punt on tenim tant d'anar amb el telèfon, que és més fàcil enviar un missatge a l'Instagram, que truca igual a la recepció, o venir a preguntar. Aleshores sí que ens trobem, on em trobo, en què molta gent em pregunta, bueno, ja siguin tarifes, obreris de classes, d'onets que fem aquest cap de setmana. Doncs s'ha arribat bé la inscripció, dubtes de l'estiu de piscina, o preguntes típiques que arriben a través de l'Instagram. I també reben moltes mansions. Sí. Vull dir, sí que tenim també un destacat a Instagram, perquè molta gent pensa històries, i la veritat és que estan superbé, la gent fa unes fotos tu, que són superguais. Sí, sí. Això és veritat que, a vegades, no sé si la generació boomer, o inclús d'abans, que per demanar informació... Vull deixar clar que són boomers de pelos. Ah, perquè la sau... No boomers de pelos de la cabeza, sinó boomers de molt poc. L'altra quina és la X, no? No sé quina és, però vaig veure que en una era... Fins als 69. O sigui, els nascuts als 69 ja no eren boomers. Això també depèn de cada lloc. Jo soc del 68, del 30 de desembre. Ah, bueno. O sigui que, quasi no soc boomer. Bueno, bueno. Però que, a l'hora de demanar informació, o entren a la web, o truquen directament, però sí que a partir d'allà hi ha una generació, no sé si a partir de la milènia, a l'únic d'abans, doncs ja el més fàcil és, o inclús si teniu un número de WhatsApp, o si teniu... Jo no diria el que veig, és que jo tinc dos filles, una de 23 i una de 18, que no parlen per telèfon. És raríssim. Si costa, però truca, no sé qui, i pregunta-li, no, li envio un WhatsApp, per trucar, si no necessitem saber... Bueno, jo crec que pot ser un problema, perquè la comunicació, com a mínim, és diferent. Home, hi ha coses que... Amb un WhatsApp, o sigui, jo també estic acostumada molt als WhatsApp, però hi ha coses que dius, que és com... Això ho veig al final, sí, que cadascú interpreta com vol els WhatsApps, igual tu pel WhatsApp ets sec, perquè escrius així, envies un Oc, i jo avui en dia em envies un Oc, i el meu pare em envia un Oc, i li començo, oc, oc, fas borde, però no diuen mal, saps? M'estàs dient, vale! Tu envies aquí corts, de tot, però si és veritat, que el telèfon s'ha perdut molt, si jo tinc amigues que no parlen per telèfon, i jo que sé el metge o qualsevol cosa, que no estem acostumats, no? Sí, és una sensació com d'invasió de l'espai, o no sé com... Com dir-ho, o anomenar-ho, però sí, la sensació és una mica d'aquesta, llavors. Amb un món que és així, tenir una persona que gestioni la comunicació no verbal del club, és importantíssim, i una persona que fa tan bé com la Marina, doncs... M'ho posem molt fàcil. Parlant del que tenim aquest cap de setmana, d'aquest torneig, ens ho vas mencionar fa un parell o tres setmanes, si vols ho podem recordar, la Marina també et pot donar un cop de mà per... per comunicar-ho, o per... per explicar-ho, si ja s'ha avançat, també. A veure, Marina, explica'l, que tenim aquest cop de setmana. La mà comença el torneig al seteniversari, cada any, bueno, això és suposo que ho vas explicar, però cada any fem, bueno, un torneig, doncs per celebrar un any més que seguim aquí. Aleshores, demà és el torneig del seteniversari, comença és divendres a la tarda, dissabte, i diumenge, diumenge acaba, ja fem partits les finals, i entregar la premis i el sortets. Important, a part del que és el torneig, sí que és veritat que hem organitzat unes activitats que estan molt bé i per tots els públics. Aleshores, bueno, primer de tot, el dissabte, a les 11, tenim un... un superret de de sustainables que són les pilotes reciclades, i... Sí, sí, molt guai. Són molt eco, eh, nosaltres? Sí, sí, però pilotes de... o sigui, pilotes de pàdel... De pàdel. Hi ha fetes o que s'han de fer? L'escola de pàdel, la nostra escola de pàdel, funciona amb pilota reciclada. És una empresa que ens ve a buscar les pilotes que hem fet servir, se les emporta... La renta o... La veritat és que són molt... són molt... És un secret, el que fan. Però si tornen a donar pressió a les bones, les bones, bàsicament, deixes de fer-les servir, perquè perden pressió i voten menys. Ah, vale. Si tornen a donar pressió, suposo que la renta no es fan algun tipus de tractament, perquè el pèl torna a estar com més maco. Com nou. Com nou. I llavors, tornen a emportar-se, les que ens han emportat la seva anterior, i ens porten unes... entre cometes noves, noves que no són noves. Trautilitzades. Trautilitzades, i això, ells ho van fent cada cert temps, fan una selecció, i quan una pilota ja està en un estat que no és reciclable, doncs no sé què fan en veia, crec que la donen per biomasa o alguna cosa. Vale, sí. I totes les que estan, que encara són reaprofitables, tornen a fer el procés. Ell em va dir que feien una mitja de set vegades aquest procés a cada... Sí, una pilota, set... Ens orava set set setmanes. I està bé, perquè això és un residu contaminant tant el desfer-se de les pilotes com el fet de fabricar-les, etcètera. I llavors, aquí fem una nostra aportació eco. I això ho feu el dissabte, has dit Marina? Això el dissabte al matí, el repte consisteix a insistir a una pilota, en un foradet. Ells ens deixen un contenidor, que té un foradet una mica vencerà amb una pilota, però no molt més gran. Hi ha d'haver dificultat en el tema. I l'idea és que hi haurà una sèrie d'intents per posar una pilota des de 10 metres. Qui fiqui la pilota, que seran pocs, ja us ho dic, no és fàcil. I és més, un tema de potre que de saber jugar molt. Sí, és com una de les fires, no? Sí, sí. Doncs tots els que fiquin la pilota entren en un sorteig, que et dic que seran pocs, d'un passatge amb camarot, amb cotxe, per una de les destinacions de Grimaldi. Hosti! Tens valament! Crec que venen els balears, si no m'equivoquen. Balears, a Roma, nàpoles, Xivitabèquia, nàpoles, etcètera. Bé, sardeñas. Sardeñas i que són... Després hi ha l'hotel i tot això, és cosa teva. Bueno, clar, però... Però el viatge amb camarot i tant és xulo. Com va? No es fa falta saber molt. No, no, és... És allà una pilota, no? Amb la pala, eh? Amb la pala, això no ho has dit, Enrique, això no ho heu comentat. Allà ho no tinc tan fàcil. Bueno, però ja et dic que... Ho han estat fent monitors i ho han insistejat, però els he acostat. En canvi, el millor... Va un i pum! La qüestió és encertar-la. Això és el dissabte pel matí. Sí, de 11 a 1. Així que tothom ha intentat-ho, perquè aquí estem tots iguals ara mateix. I després farem, bueno, unes masterclasses d'algunes activitats dirigides que fem al club de Zumba, CrossFit i Body Balance i m'obertes a tothom. Sí, tothom que vulgui venir pot venir a moure el escaleto. A la terrassa o a la... Sí, al costat de la piscina hem muntat un escenari i es muntaran els equips de música per fer aquesta... Vale. Una hora i mitja o un parell d'hores. En total, no? Perquè era un vale. Perquè si no, aquí les fa la Virginia. La Virginia, que tu coneixes perfectament. I fer a Zumba, i el club de Body Balance. Sí, i CrossFit. CrossFit és com un CrossFit. CrossFit és una marca. Vale. Clar, cal diferenciar-ho. Molt bé. I mentre hi hagi tot això s'aniran fent partit en tend que les pistes de pàdem. Exactament. Sí, si el tornets era tot el dia i, bueno... Sí, paral·lelament es va jugant. Exacte. I la gent que està apuntada va jugar el tornets i, justament aquella hora, no jugar pot fer les classes. I ja et dic pot venir a qui vulgui aprovar-les i, al final, són les teves que fem dia a dia al club. Aleshores és també... una bona oportunitat per moure, tastar amb amics, coneguts i fer una mica d'esport. Veieu una mica i passar-ho bé. Quanta gent ja... No sé si ja haureu tancat, suposo que sí. Algú més de 110 parelles estan... Són moltes, no? 110? 100.000 persones, jugant. 200.000 persones, més acompanyament, més acompanyants, que... Normalment el primer partit no, però si vas superar un fàcil i carinyo, que llego a la semifinal, que viene el carinyo i... i els tiets i... No sé què, no? Si el temps ens ho permet, perquè el temps està una mica just, jo crec que el salvarem, perquè al final sembla ser que segons ens anem apropant es va clarint una mitja horeta, una altra sí, però, en principi, no s'espera on es pluja. El diumenge segur que no, però no sé, el diumenge sí... No, el diumenge fins a mig dia. Tot el dematí seran les semifinals i finals, que també us animo a veure-les, perquè... perquè hi ha gent que... que juga bé, i que són per dir xulos de veure, i... i, a més, fem el sorteig, que el sorteig és només entre les persones que han jugat, entre el trofeos, i després es fa un sorteig, sempre ho fem així, i us puc dir que hi ha més de 5.000 euros en premis pel sorteig, oi? Sí, els sorteigos són una passada, els World Compact, tot, tot. El World Compact cada vegada, quan s'apunta algú, hi ha un polo commemoratiu del tornatge aniversari, cada any els fem igual, van amb uns quadradets, de cada any, suposo que quan passem de 10 inventar-nos algun ou per... Reglar-nos. L'encafeu de 10 anys, allò serà una fastaça, o sigui... Per això. I, bueno, la persona, llenem una bosseta, paga la seva inscripció, ara parlem de memòria i em deixaré alguna cosa, però porta un bolígraf de finca espalau. Una bossa de Coamiga, que és una empresa que es dedica a fer instal·lacions d'aigua d'osmòtica a les cases. Portarà un producte de nocilla, un producte de colacau, d'aigua, i una... hi ha una cervesa de estrella. Molt bé. Portarà unes patates frites de zanui, unes petites patates frites de flegides, o, com es diu, nachos, o una bossa d'aquestes, d'un snack. Què més coses porta? És que porta una pila de... Ja el que heu dit. Ja em sembla una veritat. Porta més coses. Però et diuen descomptes. Per haver-te apuntat el torneig, tens descomptes... Per una casa de turisme rural, que és a Horta de Sant Joan. Dius, doncs, soc del torneig, et fan un escompte per instal·lació d'una màquina d'aquestes. Hi ha moltes coses. Moltes extremes sponsors molt importants. Com estrella, perilada, nesle, nofilla... Sí, la veritat és que ens ho correm. I quanta gent està al darrere de l'organització d'aquest esdeveniment? Imagino que no estàs tu sol, Enrique, muntant tot això. Podria enganyar-te a dir-te que sí, però t'estaria enganyant. Afortunadament, hi ha un equip molt bo de gent al club, i a part de la Marina, que està en tot el tema de promoció i difusió, anirem a la Paula Administració que ho porta tot clavat. La veritat és que sí. El Xavi, que tu també coneixes, el nostre coordinador, que és una persona amb una empenta espectacular i que coneix el tema dels tornexos, com el coneixerà l'isma, però és un motor de tot això. I la veritat és que tota la l'organització del club la Virgínia, la gent dels diners... Nosaltres hem d'anar quadradíssim, i nosaltres, propi, fem un torneig a l'any. I aquest torneig... El nostre objectiu és que la gent s'ho passi molt bé, que gaudeixi, que surti molt content. Perquè és una festa per nosaltres i per la gent que estimem, que és usuària del club i... Escolta'm, si a més guanyem un euro, fantàstic, però no és l'objectiu. És un premi que ens fem tots. Final és un sorteig que es fa molta il·lusió, i tots els que estem d'alguna manera involucrats donem tot i ajudem fins a l'últim dia perquè tot surti bé. És un orgòvia al final. És un cop de setmana especial perquè la gent que s'apunta és gent del club, no és... De fet, tenim el tema de gent professional que té molts monitors. Monitors, en principi, no es poden apuntar. Hi ha una monitora que s'apunta, però és una monitora que està amb nens petits i que té un nivell que es pot apuntar. Si... els monitors que són gent que competeix normalment, si s'apuntessin, la primera categoria se l'emportarien ells. I no es tracta d'això. Ells poden participar en altres tornexos i en el club és més, ens encanta que ho facin, però amb aquest, els diem, perquè és una festa per ells. I per nosaltres, que ens ho passem molt bé i que moltes vegades sopem junts, és molt estressant, és molt estressant. Puc dir que l'arranque d'un club de pa del setembre d'octubre és una bogeria, entrearrancar escola, els nostres que tenim el nostre torneig aquí i que estem posant moltes coses en marxa, que ja t'aniré explicant, molt xules. La veritat és que portem dos mesos que tenim unes ganes de que passi el torneig per poder tornar al ritme normal, que no digui que sigui fluix, sinó al normal. Perquè portem... Hi ha hagut moltes noves inscripcions al club aquests mesos de setembre. És com en Gené, que la gent hi ha bons propòsits. Poblidava una cosa important, i és que fins al diumenge tenim la matrícula del gym gratuïta. Precisament perquè és el aniversari. Exacte. Nosaltres no tenim matrícula gratuïta. Hi ha jocs que tenen matrícula, però mai la cobrem, perquè sempre estem fent una promoció. Nosaltres no. Nosaltres cobrem normalment la matrícula. I alguna vegada fem una promoció molt puntual. Durant aquests set dies de la setmana del torneig no cobrem la matrícula per la quota de gyms. I es poden venir a provar les classes, així que es pot veure si agraden. I també volia dir per acabar amb la promoció del dissabte, que al final a la tarda també farem una xocolatada i jocs infantils. Tenim coses per tots els públics, poden venir els nens, farem alguna activitat, alguna pista, perquè es tinguin entretinguts, o passin bé. I tenim un final de festa especial aquest any. Ficarem una mica de música, farem una mica de... molt bé. Per la tarda. Sense passar-nos, òbviament. Tranquilament. I per passar-ho una mica bé. Clar, també va haver una mica de festa. És clar, el que havia de fer és una festa, vull dir. La Marina diu que teníem que fer tardió, que això està de moda. Jo deia tardió, clar. A l'altre punt de Barcelona, teníem aquest pedazo club. Clar. Però tu vols dir que això està bé? Sí, això és el que has portat. Tu mateixa, Marina. La tarda no moràs teva ningú, així que perfecte. Deixeu-vos esassurar, Enrique, deixeu-vos esassurar. Sí, jo crec que dintre de poc em tindré a retirar. No, tampoc, tampoc. Tinc més de la festa. Sí, al tardió. Tinc que posar un tip-house. Bueno, no sé si hi haurà DJ. Sí. Sí, hi haurà DJ. Música molt suave. Sí, sí. Però bueno, el xulo, qui estigui eliminat ja pot fer dos o tres gintonics, i que no estigui eliminat, però és que faci només un. Bueno, escolta. Doncs, escolta, hem fet un bon resum del que és ara aquest cap de setmana i de la festa que muntareu els enjuus per el club, per celebrar un any més. No ho sé, perquè tinc el cap de setmana. O sigui, ho tinc bastant ple. Realment, d'aquí poc vaig a una boda i tinc mil coses que acabava de tancar i provar, quadrar... Bueno, bueno. Jo quedaria amb una nico, amb una amiga. A més, el dissabte ho vaig al teatre. Jo que pots passar a prendre alguna cosa, un cafè o alguna cosa, pots passar-te i així ens veiem. Clar, molt bé. Doncs, sabem que tenim les portes obertes del club. Fantàstic. Gràcies per venir. Enrique, Marina, ha estat un plaer tenir-vos els dos, aquesta estoneta i res, que vagi molt bé la festa. Moltes gràcies. I ens tornem a trobar aquí uns dies. Gràcies, Núria. Vinga. Adéu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Si com a dona vols saber quin recursos tens el teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Entre gent cat puncat, barra atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Seguim l'ordre de les coses que tenim des en aquesta primera hora de la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. I diem els dies internacionals, que comencem parlant d'un dia que va proclamar l'UNESCO i és el dia internacional de la Geodiversitat, amb la finalitat d'aquest. Doncs ha destacat el paper que exerceix la geologia en la societat actual, i com no, ha estat a càrrec de l'UNESCO que va proclamar aquest dia. L'origen del dia, doncs bé, ha estat per la Comissió de Ciències Exactes a la conferència número 41 de la Conferència General de l'UNESCO, amb la finalitat de visibilitzar la importància del patrimoni en la humanitat. Aquesta famèrida va sorgir de gut a la Solicitut, que va fer l'Unió Internacional de Ciències Geològiques, i també unes altres cinc buit organitzacions científices. Amb això es va pretendre generar consciència sobre els beneficis que ens aporta la geodiversitat, la societat i també el medi ambient. El terme geodiversitat està referit a la varietat de elements geològics que existeixen en un territori, per exemple, tenim les estructures sedimentàries o tectòniques, tenim els materials de diversa índola, per exemple, roques, fòssils, també els terres, els processos geològics i morphogenètics, els trits geomorfològics del relleu de cada lloc de cada territori, o també, per exemple, els recursos naturals, energètics i també hídrics, com els rius, els llacs, per exemple. La geodiversitat sustenta a la biodiversitat, sent la base de tot un ecosistema. I en aquest sentit fa un paper essencial pel vanestar dels essets vius i el desenvolupament sostenible del planeta. Arremunta els orígens de la Terra, així com la formació de les primeres roques, fa més de 3.800 milions d'anys. I entre les seves coses positives i beneficis es destaquen els següents, per exemple. La geodiversitat proporciona els recursos per la generació d'energia i energia renovables. També atenua la contaminació ambiental, ajuda a conèixer i a predir els perills naturals i condiciona la flora i la fauna d'un territori o regió. La geodiversitat sostenible per la generació d'anys. La geodiversitat sostenible per la generació d'anys. S'apigueu que a part del dia d'avui que hem comentat de la geodiversitat, també tenim un altre. És el dia de la paral·lisis cerebral. És un dia mundial. El dia de la paral·lisis cerebral va ser promogut fa 10 anys. El 2012. Per una associació pionera austràlia i un altre als Estats Units. I avui en dia té el recolzament de més de 500 entitats. El dia de la paral·lisis cerebral va ser promogut fa 10 anys. Per això el recolzament de més de 500 entitats en 65 països diferents. La campanya es va anomenar canviar-li un mundo en un minuto i es tractava d'inventar coses que fossin necessàries per millorar la vida dels pacients en paral·lisis celebrats. Es van arribar a pública 470 idees a la web de l'organització. Es van preseleccionar 3 d'elles un prototip de cadira de rodes que funcionava amb energia solar. Imagineu-vos tot això de les idees que es van penjar en aquella primera campanya per celebrar el dia mundial de la paral·lisis cerebral. A l'îmà d'aquest any del 2022, un cop ja han passat 10 anys de celebració d'aquest dia, es diu així. Si poseu hashtag YoDecido, segurament a la xarxa socials, ho sortiran als avaniments, activitats, frases, coses relacionades amb el dia mundial de la paral·lisis cerebral. Doncs bé, que ho sapigueu, avui dia internacional de la GEU Diversitat i dia mundial també de la paral·lisis cerebral. ¿Por qué no bajamos a la playa para así practicar? Pronto por la mañana y así no hay nadie más. Cuando bailo contigo tu cuerpo me da calor si travesito mi fruta de la pasión. Me cerco a ti, bailemos, juguemos, acercarteo. Porque mi cintura necesita tu ayuda no lo tengo en las venas y no la puedo controlar. Y bajando, bajando, eh, olvidando, olvidando, que estoy bailando, bailando, eh, y así está la manera de hacer. Porque mi cintura necesita tu ayuda no lo tengo en las venas. Voy a aprender a controlar mi cintura, cintura. Ven hacia mí, ven hacia mí, como las olas del mar. Ven hacia mí, ven hacia mí, que ya no puedo parar. Ven hacia mí, ven hacia mí, como las olas del mar. Ven hacia mí, ya no puedo parar. Y bajando, bajando, eh, olvidando, olvidando, que estoy bailando, bailando, eh, y así está la manera de hacer. Porque mi cintura necesita tu ayuda no lo tengo en las venas, voy a aprender a controlar. Y bajando, bajando, eh, olvidando, olvidando, que estoy bailando, bailando, eh, y así está la manera de hacer. Mi cintura, cintura. Mi cintura, cintura. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla, a ràdio d'Esber. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a V-XL-PUNCAT, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de fotors. I ara marxem a parlar una mica de cultura, perquè ja tenim el resultat del premi de Nobel de Literatura d'aquest any 2022. Es tracta d'una autora francesa, que es diu Annie Ernauks, escrit, una vintena de llibres, autobiogràfics, emocionants, durs i honestos, com per exemple alguns títols, un seria l'esdeveniment i l'altre, el lloc. La memòria diu, ella és sobretot un instrument d'escriptura per mi. És el que diu la guanyadora. El passat és la mina d'on trec molts dels meus materials. Amb aquestes paraules, definia fa uns anys la guanyadora Amy Lerrox, el seu projecte narratiu. Ella és l'última guanyadora d'aquest premi Nobel de Literatura, la 17ena dona en 120 anys d'història del guardó. Atenció, perquè de 120 premis que s'han donat de nòvels de literatura, només 17 han estat per dones i ella n'és la número 17. Doncs bé, l'última guanyadora recorre els materials autobiogràfics, sobretot per acabar confegint un retrat contundent de la societat francesa des de la Segona Guerra Mundial fins a l'actualitat. Premis novels, l'acadèmia sueca, que en el moment de fer l'anunci del guardó, que per cert ha estat dotat amb 10 milions de corones sueques, és a dir, 950.000 euros s'emporta aquesta dona per aquest premi, no havia pogut contactar amb l'escriptora, com havia passat l'any 2016 amb Bob Dylan, i ha explicat els motius per premiar l'obra d'aquesta dona de Annie Ernaux, que arrenca l'any 1974 amb el llibre Les Armoires Vides, els armaris buits traduït al català. Doncs bé, que sapigueu que ja tenim un guanyadora del premi Nobel de Literatura, l'acadèmia sueca ho ha fet i li ha donat a Annie Ernaux. Anem amb altres temes també de cultura, per exemple, del cineasta Carlos Saura, que l'acadèmia no sueca sinó espanyola del cinema d'aquí d'Espanya, li ha donat el goia d'Honor aquest 2023, quan es celebrin els premis a principis d'anys. Sempre es fan els gois al febrer o al març. Doncs bé, el cinema espanyol li ha donat a Carlos Saura aquest goia d'Honor, al 2023, rebrà el premi a la pròxima gala dels goia, que es farà a Sevilla concretament al mes de febrer. És un baterà director de cinema, Carlos Saura, és autor d'unes quantes obres mestres que han passat a la història del cinema espanyol, com ara La Casa, Cria Cuervos, De Prisa de Prisa, o Bodes de Sangre, pel·liculada a principis dels 80. I l'acadèmia del cinema espanyol, també ha destacat el seu 60 anys de dedicació al cinema. De fet, el Twitter de si en treu a Prémios Goya, Arroba Prémios Goya, que és la compta oficial d'aquests premis, han fet alguns tweets anunciant aquest goia d'Honor, i diuen així, que amb més de 60 anys de carrera i autor d'un punyador d'obres maestres del cine espanyol, l'Aragonès recogerà el màxim reconociment de l'Acadèmia de Cine el próximo 11 de febrero en Sevilla. La notícia ha comunicat per això el president de l'Acadèmia del Cinema, Fernando Mendes Leyte, que ha afirmat que Carlos Saura ha dotat i ha donat forma a la història del cinema espanyol modern. Per saber una miqueta més de Carlos Saura, ell va néixer a Òscar, és aragonès, va néixer l'any 1932, i va començar la seva carrera cinematogràfica amb curmatratges documentals, i els va consagrar internacionalment l'any 1965 amb la pel·lícula La caza, que de fet va rebre un premi a aquesta pel·lícula a la millor direcció al festival de Berlín, imagineu-vos. A més a més, també altres pel·lícules destacades, per exemple, El amor brujo, la prima angèlica, Mamá cumple cien años o, per exemple, Carmen, també un altre pel·li de Carlos Saura. Altres premis, un orífic, doncs bé, fa just un any va rebre també un altre premi, un orífic, el gran premi d'honor del Festival de Sitges, un festival que arrenca precisament avui, aquí a Catalunya, el Festival de Sitges. També li van donar algun premi més al Festival de Málaga, per exemple. Doncs bé, ja ho sabeu, que l'acadèmia del cinema ha decidit ja el seu goia d'un nord, que li donarà a Carlos Saura. No, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no. No, no. No, no, no, no. La Justa, el magasin matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la Justa. De dilluns a divendres de 10 a una, en directe, a Ràdio d'Esvern. Tancarem aquesta última hora comentant una notícia també que ens ha arribat el cor, perquè és una notícia molt tendra. Diu que si l'abril no es banya, jo tampoc. Solidaritat d'una classe amb una nena a mautisme. Després de les protestes de les famílies, l'Ajuntament de Barcelona ha informat que un monitor acompanyarà a l'abril, a l'alumne, a l'activitat. Diu que si l'abril no es banya, jo tampoc. Els infants de primer de primària, de l'escola Teixidores de Barcelona, han fet braçalets i collarets amb aquest missatge. I ho han fet per una companya, l'abril. És una nena amb autisme que no ha pogut començar a fer natació perquè la seva batlladora no la pot acompanyar, perquè la segurança no li permet entrar l'aigua. Això em pesa a tota la seva classe a nens i nenes de 6 i 7 anys a renunciar a l'activitat en solidaritat amb ell amb l'abril. El seu grup havia d'anar a la piscina el dimarts passat d'aquesta setmana i era el primer dia del curs en què ho havien de fer. Dins el projecte de l'Ajuntament de Barcelona, Genedo, que subvenciona l'activitat durant un curs, és a dir, que tots els infants de la classe fan natació. En aquest cas, però l'abril no podia fer-ne. L'Associació de Famílies de l'Escola va publicar un fil a Twitter, en què va explicar el cas. Van convertir una carta en què afirmaven que feia dies que la família de la nena i la direcció de l'Escola havien mogut-se a l'iterre perquè l'abril pogués començar les classes de natació, però que res havia servit. Després de les protestes, l'Ajuntament de Barcelona finalment va informar que sí, que un monitor acompanyarà la nena a l'activitat i que, per tant, el problema ja ha quedat resolt. Doncs bé, petites notícies també d'alegria, en aquest món. La moció l'ha presentat la CUP, que acusa el govern de no complir els pactes que van permetre investir el president Aragonès. El Parlament rebutja demanar que el president Pere Aragonès se submetia a una qüestió de confiança. Només hi ha votat a favor el grup que ho ha solicitat la CUP, si han oposat el PSC, els comuns i el PP, i s'han abstenut junts Vox i el PSC. La moció l'ha presentat la CUP, argumentava que les majories parlamentàries que van fer president Aragonès ja no existeixen, perquè el govern no està complint el pacte d'investidura. Els republicans han assegurat que els acords amb Junts i la CUP segueixen vigents. Sentim a Olàlia Raguant de la CUP i Maritxell Serret d'Esquerra. La presidència d'aquest govern va començar a caminar amb un acord d'investidura amb la CUP, que dibuixava en terrenys de joc per avançar en clau nacional i social. Vostè, de fet, tot el govern va convertir en paper mullat, el cap de ben poc. El compliment del pacte amb la CUP ha estat sempre una prioritat per nosaltres. Sàpiguen que per nosaltres no ha canviat res d'aquell acord. Junts, que a dimarts de la setmana passada, va demanar a Aragonès que se s'ho matés a una qüestió de confiança, s'ha abstingut argumentant que la moció feia referència a temes centrals en la consulta interna que el partit està celebrant per decidir si segueix el govern. Sergi Pong, Catalunya Radio Parlament. Notícies breus, Sergi Molero. L'Estat preveu que Catalunya revi l'any que ve el 17,2% del total de la inversió regionalitzable. Això són poc més de 2.300 milions d'euros, segon recull el projecte de llei de pressupostos pel 2023. Tot i que està per sota de l'aportació catalana al PIB del Conjunt de l'Estat, la ministra d'Isenda, Maria Jesús Montero, ha defensat que corresponen el que recull la disposició adicional tercera de l'Estatut. Inversión territorializada alcanza los 13.444 millones, un incremento del 2,8%. Sólo voy a decir que se cumplen todas las disposiciones estatutarias que rigen en las comunidades autónomas. Y, por tanto, estatuto de autonomía para Cataluña, estatuto de autonomía para Andalucía, estatuto de autonomía para Valencia, por poner solo algún ejemplo. La Fiscalia estudiarà si els crits missògins del Col·legi Major Alias Aguja de Madrid són constitutius de delicte. Hola, bona tarda. Segons ha pogut confirmar Catalunya Ràdio, el Ministeri Fiscal investigarà si aquests crits masclistes... Suposen un delicte d'odi. Tot i que els fets són de diumenge a la nit, el vídeo s'ha viralitzat les últimes 24 hores de l'opinió pública. Des de la direcció del Col·legi Major Madrilenya, seguren que l'alumna que va començar els càntics ja l'han expulsat del centre i obren la porta més expulsions per la seva banda a la Universitat Complotense de Madrid, on està escrit el Col·legi Major diu que ha obert un expedient per esbrinar què va passar a l'exgerent Robert Catalunya Ràdio Madrid. Més novetat sobre el veí del pont de Suert ha restat dilluns a Saragossa acusat de terrorisme exijadista. El detingut seria un presumpte activista del Daesh, disposat a desplaçar-se a una zona de conflicte segons la Guàrdia Civil. Corresponsal a l'alta Riba Gorsapa o Robira, bona tarda. Bona tarda. La Guàrdia Civil, que va revolucionar el pont de Suert amb un espectacular desplegament policial d'aquest dilluns, ha explicat que l'operació es va fer conjuntament amb l'FBI dels Estats Units. Sempre segons el cos policial, el detingut desenvolupava presumptament una intensa activitat projihadista a través d'internet i tindria la intenció de desplaçar-se a la zona del conflicte per integrar-se a la estructura encara activa del Daesh. L'estat islàmic de l'Iraq. L'investigat tenia diferents perfils oberts de diverses xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània. En un comunicat, s'explica també que se'l vigilava des de feia temps i es va constatar que el detingut, que tenia experiència en l'ús d'armes i explosius, adoptava múltiples mesures de seguretat. L'Audiència Nacional ja n'ha decretat l'ingrés a presó. Pau Robira, Catalunya Ràdio, al pont de Suert. I ara, això. El contracte obliga els professionals a enviar les fotografies del concert als managers de la banda perquè assumirien abans de poder-les publicar. I un altre clàusula exigeix els fotògrafs que no seleccioni imatges que puguin perjudicar la banda. El document conté tres clàusules més. Una d'elles obliga als fotopriodistes a enviar un enllas a la banda amb les fotografies aprovades i les altres dues prohibeixen l'ús comercial de les imatges, si no és per parlar exclusivament del concert d'avui en el mitjà pel qual treballin. I, a més, hi haurà unes imatges que puguin posar en llibertat fotografiar l'abans, el durant i el després del concert i poder triar lliurement les imatges. Esports, Marta Garcia. Eduard Romeu, vicepresident econòmic del Barça, situa en 161 milions d'euros el benefici de la temporada passada, mentre que les previsions per a aquesta són de 190 milions en positiu. Tot i això, Romeu, reconeix que la massa salarial de 656 milions és desmesurada. Dominga, el Barça celebra l'Assemblea de Compromisaris per aprovar hixos dades econòmiques de l'any passat i també d'esta nova temporada. A tres quarts de set en la Champions en vol, el Barça visita la pista de l'Àlvaro Noruec. Ui, s'ha sortejat la fase de grups de la Lliga Europea, també en en vol, i el Gran Uyers jugarà contra l'Iesquip d'Anés, el Valentón Feredi o en Gareth, l'Esporting de Portugal, l'Alpajarta austríac i el Nexe Croat. La competició arranca el 25 d'octubre i la fase de grups s'allargarà fins al 28 de febrer. Tots els partits que el baló Mano Gran Uyers jugarà en casa seran dimarts a tres quarts de nou. I també comença avui l'Eurolíga de Basque, tot i que el Barça ha debutat de mà, rebent l'Olimpiacós grec. Una temporada més podreu seguir l'Eurolígan les transmissions del tot gira per la web i l'at de Catalunya Ràdio. Ui, se disputen 5 partits, entre els que destaquen el Pena Cina i Cos Madrid i l'Ual de l'ACB València Bascònia. Seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopet Ribes. En el mar del dia mundial de la salut mental, hem tingut avui a Ràdio d'Esvern a l'anòemi Morcillo, psicòloga i responsable del servei de benestar emocional del cap de Sant Just. El dia mundial de la salut mental, que se celebra el 10 d'octubre, té per objectiu conscienciar sobre els problemes de salut mental a tot el món. Morcillo ha explicat que el seu rol al cap Sant Just ha estat emocional, comunitària, i com el seu nom indica, treballa de manera comunitària i grupal, en carregant-se de fer grups. Actualment existeixen 3 grups actius, un de gestió emocional, un d'obesitat i un de diabetes. Els dos últims els treballa conjuntament amb la nutricionista. El circuit per arribar a aquests grups funciona de la següent manera. Primer, la persona és captada a la consulta amb el metge o metgessa, informera que analitza la seva problemàtica i la deriva l'equip de benestar emocional. La persona de manera individual li realitza una sèrie de tests per tenir mesures objectives i poder comparar els efectes de la intervenció. A partir d'aquí depèn del grup es dediquen més o menys sessions per vincular la persona. La finalitat és incloure la persona en un grup o fer una pauta de prescripció social vinculada a un equipament de l'Ajuntament o un servei d'algun recurs del municipi de Sant Just. Sant Just impulsa una iniciativa a l'esport inclusiu i acollidor amb la voluntat de compartir objectius i treballar conjuntament per un model esportiu local. Les entitats esportives del municipi, l'Ajuntament i altres agents que fomenten l'activitat esportiva i física com a activitat saludable, educativa i formativa de qualitat, impulsen la iniciativa Sant Just Esport. Aquesta iniciativa vol garantir en torns esportius acollidors, favorables i inclusius, que treballin per un màxim desenvolupament personal i promoure l'esforç i el màxim rendiment de les persones esportistes. Segons les capacitats individuals i els mateixos objectius personals o d'equip, així mateix promoure synergies i accions conjuntes per aconseguir suport per a la millora i la qualitat de l'activitat física i l'esport local. Els valors principals que es treballaran seran l'onestadat, la perseverança, la convivència i la solidaritat i la il·lusió. Per a solar aquests reptes es treballaran objectius generals i específics per tamporada en tots els agents implicats. Oberta la convocatòria de la licitació per a la concessió de dues parades del mercat municipal. L'Ajuntament de Sant Just ha fet públic les condicions per optar una de les dues parades del mercat municipal que actualment estan buides, les número 1.12 i 1.15. Les parades són propietat de l'Ajuntament i es liciten amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats de compra de la població en un entorn de proximitat, amb especial atenció a aquells ciutadans i ciutadanes que per qualsevol raó tenen dificultats de desplaçament. La parada 1.12 es troba a l'entrada del mercat municipal del carrer Bonavista i la parada 1.15 al costat de la sortida del carrer Mercat. Amb dues parades tenen comptadors de suministrament d'electricitat i aigua i tenen la infraestructura necessària per la seva activitat comercial. Ara, durant el termini de 30 dies, la població pública es podrà presentar les ofertes. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca i l'actualitat s'enjustenca. Comencem avui dijous 6 d'octubre, el cicle d'entrevistes al voluntariat s'enjustenca, que hem organitzat des del magasin de tardes la Rambla de Ràdio d'Esvern, un cicle que recordem, ha agafat una representació de 8 persones voluntàries o coordinadores d'alguna entitat, per a la comunitat heyalpopla. Avui comencem amb la ronda i ho fem per partida doble, perquè l'atècdota tindrem a l'Isebel Urtugno, voluntari de la residència d'algongran, la senyora de l'ordre s'enjust, i el Toni Montessinos, voluntari dels tricicles de cil·l suits sense edat. De moment, a l'Isabel, ja la tinc a l'estudi. Bona tarda. Isebel, com estàs? Bona tarda. Estic bé i moltes gràcies per convidar-me. Bé, explica'ns una mica d'entrada ja a Matèria. Quan fa que estàs implicada amb la residència, en la senyora de l'Urdes, i com et vas animar també a fer voluntària d'allà? Fa anys que estic vinculada perquè un familiar meu va estar ingressat amb aquesta residència. I després, perquè hi havia una persona que vaig conèixer, i durant vuit anys vaig fer una mica de voluntària personal d'aquella persona, d'altres persones també els hi feia algun favor, però sobretot d'una dona que es deia Mercè, que deia perquè ja ha traspassat malauradament. I és una persona que vivia sola al món, no tenia cap família, ningú, i un dia em va proposar si volia ser amiga d'ella i si la volia cuidar. I vaig dir, doncs vinga, sí, seré una voluntària teva. I així vaig començar, després vaig tenir un temps quan la Mercè ja no hi era, que em costava costar-me la residència, però arrel de la pandèmia i arrel d'un bulletí informatiu que l'Ajuntament enviava cada dia durant els temps de pandèmia i més al principi, jo seguia aquell bulletí que arribava al meu mòbil cada dia des de casa, quan estàvem tancats, quan va començar el toque de queda i tot això a l'estat d'alarma. I jo llegia el bulletí i deia, bueno, cada dia em plantejava i tu què pots fer amb aquesta situació? I el dia 7 d'abril ens va arribar el bulletí informatiu que em va canviar per mi aquest temps de pandèmia. Va arribar un bulletí que se'ns explicava a la població que hi havia una afectació greu del Covid a les residències del nostre municipi i sobretot a dos d'elles, els més grans per proporció de població. I aquell dia em va costar molt dormir i vaig pensar què puc fer jo en aquest temps, no? Jo em faltava en pocs dies per fer els 65 anys, per tant, sí, sí, jo compreixo els anys el 29 d'abril i això era el 100 d'abril, i jo vaig dir, a veure, jo no sóc, en aquest moment, persona de risc, perquè no tinc 65. Bueno, em vaig estar donant tot un enseguit de raons per dir-me, jo no puc quedar-me a casa d'aquesta situació, si és que puc ajudar, no? I el dia següent, quan em vaig aixecar, vols que t'ho expliqui tot? Sí, ja estem escoltant, és clar. I vaig aixecar-me i vaig dir, jo truco a l'Ajuntament, que no sabia si calia trucar a l'Ajuntament, però jo vaig dir, jo truco a l'Ajuntament, per si de cas, i vaig dir, escolta, què puc fer, on puc ajudar-me a aquesta situació? Vaig trucar a l'Ajuntament i em van dir, bueno, ja la trucarà algú, els hi vaig dir, que acabava d'allegir-te això, i que jo pensava que podia ajudar. I em va trucar de l'Ajuntament una persona, i què podia fer? Jo li vaig dir, home, estic veient, que on hi ha més necessitat d'ajuda, és a la residència, dic, jo no sé cosir, si se piqués cosir, em posaria a fer mascaretes. Després ja t'explicaré, que sí que va haver gent del poble, que es va començar a fer mascaretes, no? I llavors em van dir, i què podries fer? Jo els hi vaig fer un relat de el que jo pensava, coneixent la residència que podria fer. I li vaig dir això, sí, m'agradaria parlar, a mi m'és igual anar a la residència, crec que podem donar noms, a la Vitàlia, que a la nostra senyora de l'Ordes, però que em truqui a algú de la residència, que m'expliqui què necessiten, i efectivament em va trucar, en aquest cas, la madre superiora, s'oràngeles d'aquí, de la nostra senyora de l'Ordes, em va dir, en què ens podries ajudar? Jo li vaig dir, què necessiten? Dic, me dijo, de todo. Dic, perquè estic sola per llevar la residència. Jo, clar, i em vaig dir, però dius, sí, què podries fer? Jo li vaig dir, des de preparar la remedicació, és una dona que és catalana, però la conversa i la relació amb aquesta residència, entre elles va ser en castellà. Dic, doncs, puc preparar la medicació, puc atendre el telèfon, puc establir relacions visuales a través de les noves tecnologies, amb les famílies, i tal. Llavors, quan podries venir? Jo li vaig dir, mañana, o és la mateixa tarda, quan us té qui era. Total, el dia següent me'n vaig anar, i allà vaig estar dos mesos seguits, de nou a nou, de dilluns a diumenge, i no em quedava dormint allà perquè no hi havia lloc. Hi havia molt de lloc, però no hi havia un lloc específic, per poder dormir una persona que venia de fora. Sí que es necessitava, en aquell temps, el permís que et deixés transitar per Sant Just, perquè no, si recordem, perquè a vegades hem oblidat, només han passat dos anys, però hem oblidat molt ràpidament. Havies de tenir un permís per poder sortir al carrer, és veritat? Clar, tenia un permís. Jo vaig dir, quin me'l fa, la residència, i a l'Ajuntament em va dir, en aquest cas, l'acab de serveis, vull dir el seu nou també, perquè l'Aberta Jiménez, va dir, no, no, no us preocupeu, que fem el permís. Jo cada dia m'aixecava, i seguint els consells que em va donar un amic metge, també em va dir, pens, tot aquestes precaucions. Allà vaig estar, i crec que per mi, abans de morir-me, crec que no tenia una altra experiència vital com aquesta. Que fort. Isabel, hi havia d'avui, la teva vinculació a una residència, segueixes fent voluntariats, suposem que no hi vas de dilluns a diumenge de 9 a 9, però amb quines tasques hi vas fent allà? Doncs ara ja s'han normalitzat, el fet que els residents puguin sortir, poden anar a l'entitat bancària, poden anar a comprar-se la pila de l'audífon, perquè ja poden sortir, però durant fins a fa molt poc, i continuat fent anar a comprar tabac pel resident que ho necessitava, anar al banc, vull dir, per treure-li alguns diners sempre amb taló bancari, sense que et donin els números secrets de comptes, i bueno, tot un seguit de coses, i ara m'acompanyo a gent als hospitals, si necessiten anar amb una visita, si que, quantsevol cosa, avui mateix m'ha trucat la madre per si puc fer també una cosa demà passat, quantsevol cosa que pugui necessitar, que si tot ho faig de coses externes, per dir-ho d'alguna manera, no faig intervenció allà dintre, si que quan entres sempre acompanyes, encara que sigui una estona, i si entres té un ratito, alguna persona, però sempre faig coses amb l'exterior. Això implica que tu també has de tenir bastant temps lliureu, bastanta disponibilitat, per poder fer totes aquestes coses. Sí, ara estic ja jubilada, quan vaig començar aquest voluntariat estava amb una jubilació parcial, i efectivament, com t'he dit abans, em faltaven pocs dies per als 65, i per tant, el dia que em vaig jubilar oficialment, estava allà, no vaig poder celebrar la meva jubilació, però estava allà a la residència, i per tant, a rel de la meva jubilació oficial, ja tinc bastant de temps per poder-ho fer, tinc altres coses, també sóc àvia, cuido de netes, però tinc temps, tinc més temps que quan em dedicava laboralment. Havies fet algun altre tipus de servei per la comunitat abans, abans, i tenint en compte ja, és a dir, sense tenir en compte el temps que vas estar cuidant de la Mercè, abans, per exemple, havies tingut alguna altra experiència? Bueno, jo no sé si bé el cas, però sóc presidenta del grup de dones de Sant Just, de Just Dona, i per tant, l'estàvem amb una entitat, i amb una entitat de dones, sempre d'alguna manera, fas de voluntària de moltes coses. I, sí, he fet això, també he fet acompanyaments amb una altra entitat totalar, de persones amb discapacitat, que sempre he fet, a part de la meva feina laboral retribuïda, sempre m'he vinculat a qüestions d'ajuda. Per mi el voluntariat no deixa de ser una ajuda, no és una substitució de llocs de treball, per mi claríssim, que si el lloc és un lloc de treball, no el tenim que disfressar amb un voluntariat, ni li tenim que... Però sí que crec que amb la societat que vivim, el voluntariat és imprescindible, per algunes coses que no es poden fer. I tu fas... No sé si hi ha més gent, també, en el cas de la residència de la senyora de Lourdes, que també faci voluntariat, si hi ha més gent que estigui allà fent un casc. Sí, la pandèmia ho va trencar tot. Abans hi havia un servei de uns voluntaris que anaven a ajudar a donar de menjar i sopar, en allà hi ha diversos menjadors, però hi ha els menjadors una a cada edifici, els que no ho heu estat, però hi ha dos pavellons, el que se li diuen d'homes i de dones, diferenciats amb aquests pavellons, i hi ha uns menjadors que li diuen els menjadors de l'enfermeria, que són persones, residents molt dependents, que necessiten que se'ls ajudi a menjar. I llavors jo conec en moltes persones que... moltes, moltes... Unes quantes. Unes quantes que van ajudar, anaven abans, i ara han retornat una mica a Pugena. Ara hi ha una certa limitació amb aquests normes que imposa la Covid encara, que no pots accedir als edificis, per protecció dels residents, no? I, per tant, encara estan limitats als voluntariats, però sí, ja comencen a haver-hi algunes persones que s'estan incorporant. I també acabes de dir abans que després ve algú de visc sense data, o no? Sí. Doncs allò ha estat, a la residència, la nostra senyora de l'Orders, una qüestió fantàstica. Sí, fantàstica. Ens ha tornat una mica a l'habitalitat, no? Sí. Que és persones que poden anar a fer les passejades, i això? Sí. Que bé. És que, o sigui, aquestes coses són per gaudir-les, per anar-hi un dia. És que veuríeu unes cares de les persones residents que no s'ho oblidarà mai a la vida, que us acosteu per allà. Quan puja en l'altre cicle ve dió, clar, estic per allà, i també d'alguna manera vaig poder intervenir en què aquest servei de voluntariat ha fet possible. I, per tant, és el primer dia que van pujar els tricicles, que el voluntari que van aconseguir de dintre de la residència hi ha un voluntari que s'encarrega de coordinar, amb l'educadora de la residència, a totes les persones que vol anar. És una feina... Doncs vaig dir, això? És que això no té preu. Caram. Ojalà tothom passi per què a veure la cara d'aquestes persones. Quan puja en l'altre cicle diuen, torno al carrer, torno a anar amb vici, encara que no la conduixi jo. Puc anar on vulgui anar, on em fa s'il·luciona. Ja us ho diran després el voluntari que ve. Que bé. I, escolta'm, ens hem quedat amb una resposta que has dit abans. Has dit... És una de les experiències vitals, més importants per mi, no? Quines motivacions personals hi ha al darrere? Per què decideixes dedicar també temps a la resta? Per què se'n mou per dins? No sé si hi ha beneficis com de realització personal o... Bueno, just avui ho parlàvem una amiga, que li he dit que venia aquí, i ahir ho parlàvem la meva filla gran. I jo els hi deia, evidentment, ajudar algú és molt maco, i està molt bé, i si ho pots fer. Però la sensació que tu tens, és que què més podria fer amb tantes hores lliures, si no és ajudar? O sigui, jo no entenc la vida sense aquestes complicitats mutuats d'ajuda. És que no l'entenc, ja des de ben petita. Que no entenc la vida, jo no necessito, jo em sento realitzadíssim amb la feina que he fet, em sento realitzada com a dona per la vida, em sento realitzada com a mare, però no estaria realitzada com a persona, si no ajudés algú. No estaria, o sigui, em faltaria algú de mi. En el teu entorn has tingut persones properes, que potser hagin fet voluntariat, o inclús que t'hagin ajudat a tu, o per la mateixa feina, per a nivell professional també t'has dedicat a un camp, doncs semblant que ho hagis vist, o no, al contrari? El millor, parlo contrari, perquè he viscut durant molt de temps en un espai familiar i d'entorn i de barri, on la solidaritat feia molta falta, però no s'estabilia, on hi havia vincles. Llavors sempre és, o per defecte, o per exceso. El meu cas va ser per defecte, que vaig dir, no, tenim que fer algo més a la vida. És una qüestió... En aquest cas molt íntima, el per què? Soc com soc, i el per què sempre, i penso que de les nostres hores, té que haver-hi alguna hora a la vida, que li diré que s'ajuda algú. A més, l'última pregunta que volia fer-te és si creus que tothom hauria de tenir aquesta experiència i que fos una vegada a la vida, de dir, doncs vaig a dedicar temps els amics, vaig a fer un voluntariat o acompanyar algú, o fer un servei en alguna comunitat o... Jo crec que mentre tu no tinguis cap el que has preguntat abans. O sigui, ho fas una mica per un tema de resoldre? Sincerament no, ho faig perquè... El món que tenim... Mira, quan jo el dia 17 llegia el Vulletí, jo deia, em vaig fer tota una ficció de dir és com si estiguessin amb una guerra. Jo la guerra, per la meva edat, no la vaig patir, afortunadament, però allò que ja tinc 67 anys i has sentit molt parlar, la posseguerra, sí. I jo, aquella nit, vaig dir, si tu fos això una guerra, que no vull comparar, que no vull ni pensar en les persones d'Ukrania, és que no vull comparar en cap moment, però era una situació de conflicte que jo me la vaig imaginar com una guerra. Estem lluitant contra algú, no sabem què, una manca de llibertat, ens entenc que tancar a casa, que està passant. I vaig dir, i tu, quin seria el teu paper amb una guerra? I sempre he pensat que menys mal, que van haver-hi les brigades, els voluntaris... I jo, aquella nit, crec, que em vaig aixecar el dia següent, com t'he dit, perquè aquella nit deuria pensar... Tens que fer... No sé, com si fossis d'una brigada, o sigui, no fa falta ser de la brigada. Dic, no, tens que anar a ajudar en aquest període de guerra, una guerra contra... Ja et dic, no vull comparar, sisplau, que no em malinterpretingui. No, s'entén la metàfora. Però la sensació de dir... Quina és el que la societat, els teus veïns, la gent gran, en aquest cas, necessita de tu i que tu li pots donar, i si et quedes a casa, no ho tindran. I per això. Malgrat que quan els he vist i les meves filles, em van dir, però d'on vas, mamà? Però què dices? O sigui, però... Jo vaig dir, sí, perquè si alguna vegada torna a passar alguna cosa semblant, m'agradaria pensar que hi ha gent que... que també et vol ajudar, tu. Exacte. És que és el de l'ajuda mutua. És que jo no entenc la vida sense això, sincerament. Doncs res més, Isabel, moltíssimes gràcies per haver vingut a la Ràdio i per haver estat aquesta estoneta amb nosaltres. Ha estat un plaer escoltar la teva història, també, el voluntariat que fas i l'ajuda que dones. I res, conec una miqueta de més a prop, així que res. Que acabis de passar bona tarda. Jo, si em deixes dir una cosa, Núria, el que diria a l'agència és que m'està escoltant algú i pensa que li pot servir, és que no d'obtini un moment a si realment pensa que pot ajudar algú que no hi hagi res que la freni. Ni un programa de televisió, ni anar... Quants a qual cosa. Sort i ajuda, que serà molt benvinguda. Hi ha molta necessitat. Doncs amb aquestes paraules ens quedem, Isabel, d'acord? Gràcies. Vinga, una abraçada. Gràcies. ... i més de moment. No te's les coses que han passat, no te's les vides que hi ha en tu. Millions d'històries s'han perdut, com les estrelles que han caigut. No més espero el meu destí, no te's coses per descobrir, ni les de vides que he perdut, ni les de vides que he escolt. I no ho sé. I no ho sé. I no ho sé. I no ho sé. Oh, caven les estrelles, caven com llàgrimes de molt meu, caven les estrelles, no t'ho concauen sobre meu, caven les estrelles, caven com llàgrimes de molt meu, caven les estrelles, caven com llàgrimes de molt meu. No te's les coses que han passat, no te's les vides que hi ha en tu. Millions d'històries s'han perdut, com les estrelles que ha caigut. No més espero el meu destí, no te's coses per descobrir, ni les de vides que he perdut, ni les de vides que he escolt. I no ho sé. I no ho sé. I no ho sé. I no ho sé. Setmana europea de l'energia sostenible. Fem el sal al nou model energètic. Fem-ho? Fem-ho. Amb la contractació de l'electricitat. Fem el sal al nou model energètic. Fem-ho. S'obren motius. Fem-ho. Fem-ho. Rehabilitanques de nostre. Fem-ho. S'obren els motius. Fem-ho. De motius ens obren. Fem-ho. Fem-ho. Seguim amb la segona entrevista del cicle dedicat al voluntariat Sant Justent. Recordeu que hi passen persones voluntàries del poble, per fer-ne una desgràcia de la residència. Fem un lloc de vida perquè la gent serveix a la comunitat. Ens et vam fer un estonet amb l'Isabel Urtuño. I ara passem amb el Toni Montesinos. Del projecte solidari amb Vici sense edat. Bona tarda Toni. Bona tarda. Segur que algun Sant Justent que t'haurà vist conduir, algun dels tres tricicles que hi ha a Sant Just, per amb Vici sense edat pot ser. Més d'una segura. Per qui no conegui aquest voluntariat, Toni, explica'ns una mica en què consisteix això dels tricicles fes-nos 5 cèntims. Doncs mira, es tracta de passejar amb tricicle a gent que li ve de gust i per les causes que siguin no pot fer-ho per ell mateix. Aleshores anem a les residències de gent gran de Sant Just, anem a l'Esprocèat, al centre ocupacional, i Sant Just, a més a més, va donar servei al gent particular. O sigui, gent que ens veu pel carrer i ens diu, li donem la informació, contacten amb el Carles, que és l'organitzador del voluntariat, i ell s'encarrega d'organitzar les sortides. I estem sortint dos o tres tricicles cada dia de la setmana, matí i tarda. És la meva unidó, eh? És la nivell logístic, és una passada. Tu com vas conèixer amb bici sense edat? A mi em va passar la informació del meu fill a través del grup de pastorets fa un parell d'anys. I sabia que m'agradaven anar amb bici i em va donar i em va dir, mira, això potser ara que tens més temps potser t'interessa. I vaig entrar en contacte amb el Carles i em va captar el cap de 30 segons. Ja estava dintre, sí. Podríem dir que ets un dels primers voluntaris de les primeres fornades que es va... No, no, no. Jo vaig entrar fa dos anys, potser, i hi ha gent que porta molt més. I expliques una mica com és el procés per entrar, és a dir, tu vas rebre aquesta informació, no? Sí, aleshores vaig entrar en contacte, em van dir que el cap de 15 dies es feia una formació online en aquell moment teòrica pel voluntariat i t'expliquen una mica de què va el projecte, els orígens a Dinamarca i totes aquestes coses. I després fas una pràctica, un matí o una tarda, amb voluntaris que es presten a explicar-te com va el tricycle. I a partir d'aquí comences, però és molt, molt, molt fàcil. I una de les coses que més m'ha sorprès en aquest voluntariat és el ben organitzat que està i el dia que ho porta el Carles. És exemplar. Jo en això te anava a dir com us organitzeu, perquè clar, sou molts voluntaris, no? Com us organitzeu, tu, un mati ara, després per la tarda, avui sí, demano... Exacte, ens passen un calendari a últims de mes, et passen el calendari del mes següent, i cadascú s'apunta els matins o tardes que pot. Aleshores el Carles fa en cajé de bolillos, ens posa tots el tètris que toca, i aleshores queda tot més o menys umpler, i aleshores queden forats. I a mi de que es van acostant, ell pel WhatsApp dels voluntaris va dient, falta aquest dia, aquest dia, aquest dia, algun voluntari, i sempre acabem. Que bé. Acabem omplint. I quin és la teva freqüència? És a dir, tu més o menys, no sé, quantes passejades pots fer? Depèn, perquè ara mateix jo no gafo dies fixos i estic pendent de les vacans. Però puc fer una o dos a la setmana fàcil. I a part com que a més a més a la bici li feia jo el meu manteniment, ara m'han agafat pel grup de mecànics i també de tant en tant fem el manteniment dels tricicles, que s'han de fer diverses coses. Clar, en el voluntariat, això explica, hi ha tres tricicles, no? Hi ha tres tricicles, sí. Amb nom i tot? Sí, sí, sí. Primer tenien un, que ara ja està jubilat, que com era de color negre i era bastant arcaic, li deien a l'Adams. A l'Adams? Bueno, de la família l'Adams. A la família l'Adams, exacte. És així. Aleshores van comprar aquest de triobai, que aquest primer tricicle, i com era molt més potent que el antic, van dir que era una bèstia, i li van dir la bèstia. Toma, la bèstia. Exacte. Aleshores van comprar el segon, no sé si va ser l'Ajuntament o Sant Just Solidari, que a part de la Caixa són els tres tricicles que ha comprat cada una d'aquestes entitats, i li van dir la bèstia, que així teníem la bèstia i la bèstia. Clar. I aleshores el tercer, que va entrar fa, doncs, qüestió d'un any i una cosa així, sí, l'hi estiu passat més o menys, van fer una enquesta i va sortir el Rodamón. Ah, mira. Sí. I aleshores tenim els tres tricicles, la bèstia, la bèstia i el Rodamón. Que bé. I d'aquest voluntariat de treure a passejar a la gent que no pot, què és el que més, bueno, no sé, per dir-ho, t'agrada o... Jo m'ho passo, bomba, jo m'ho passo millor que els trobaris. Que els mateixos que volen. Segur. Segur. És superagraït, o sigui, vas a buscar la gent, ja t'estan esperant, pensa que hi ha gent que potser és l'única vegada que surt durant tota la setmana, quan el van a buscar amb la bicicleta. Clar. De la residència, saps? I aleshores n'hi ha que els hi costa més o menys pujar el tricicle, però bueno, és tot un procés i estan encantats de la vida i t'expliquen coses i vas passejant pel poble. I avui aquí no sé què i allà no sé quantos i vas esplugues i dius, aquest carrer vivia jo i és... bueno, a mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt. Suposo, jo suposo que el fet de sortir amb la bici és una mica allò de menys, que és tot el que envolta en aquesta experiència per la gent gran majoritàriament. Sí. Sí, hi ha les dues coses. Una cosa és l'estona d'acompanyament que fan ells i fem nosaltres, vull dir que és mútu, perquè tots dos sortim recompensats. I un altre és això, que et toqui el vent a la cara. Saps? El nam-bici hi ha gent que ha pujat el tricicle que no havia anat mai amb bicicleta. Ja. I clar, és una sensació, aviam, hi ha gent que li costa el començament, perquè clar, vas al tricicle, el conductor barradera i davant portes un seient doble. Clar, no és com una amb bici, ja vull dir, has d'anar amb mil ulls amb tot, no? Clar, tu des del... Sí, a part que ja vas a velocitat de persona gran, ja no vas a córrer ni a batre records, vas xinoxant-ho i vas gaudint de la conversa i vas gaudint de l'entorn. És un altre ritme. És un altre ritme i fas l'esforç per tu de posar-te a la velocitat que ells els agrada, perquè si vas de pressa els agafa por. Clar. Perquè qualsevol sotrac diuen, ui. Qui és el que s'ha de tenir en compte així per si hi ha algú que manda la bici que ens estigui escoltant, que pensi, ostres, això dels tricicles, com deu ser algunes coses que per exemple de diferència amb les bicis que s'hagin de... No té res a veure, no fa falta anar amb bicicleta per fer de voluntari, què va. Els tricicles tenen moltíssima força, hi ha una assistència brutal, sempre surten... Són elèctrics. Són elèctrics, sí. I donen una ajuda bestial. És que si no, entre els 50 o 60 quilos del tricicle, més 3 persones, te'n vas a molts quilos de seguida. Si no fos elèctric seria impossible. Impossible. Perquè no pots pedalar tu per carregar el pes de 3 persones més el tricicle, per molt bé que estiguis. Aleshores, aquests són els tricicles que més t'ajuden del mercat. O sigui, tenen molta força. A més a més portem un canvi molt resistent, perquè abans teníem un canvi de 8 marxes, però era molt delicat, i amb les pujades que ja s'han just, i el pes que portaven els tricicles pataven. I ara han trobat un... el Carles Buscan, ha trobat un canvi que és superrobust, i fa molt de temps que no tenim cap mena d'incidència amb els canvis. Tu, Toni, havies fet algun altre voluntariat abans? No, no, no. Era el típic cas que no sabia ni de què anava el tema del voluntariat. I quines portes t'ha obert, o coses que estiguis aprenent ara mateix també, amb el tema del voluntariat, això d'escoltar les persones, dedicar-ho un temps a la resta? No, és això que et dic. O sigui, jo em sento molt, molt, molt recompensat, del fet d'estar dos hores, només pendent de les persones que tens davant, i donar conversa, que no costa, perquè saben de ti, i la conversa te la donen ells a tu. I, bueno, estar, això, anar a la seva velocitat, i veure si hi ha algú que pot tenir por o no, i anar en compte, i és que és una passada. Jo, de veritat, que ho recomano 100%. A gent que estigui dubtant, o que pensis que això del voluntariat... Que no dubti. Que no està fet per mi, o... Que no dubti. I m'és aquest. Aquest. No fa falta saber en bici, perquè és un tricicle, i no tens cap mena de sensació de perill. No fa falta estar superfort, perquè ja et dic que... I assistència del motor. I assistència del motor, la bateria no te la caves, i a més a més no vas mai sol. Si tens algun problema, sempre tens un company o una companya que et donarà un cop de mà, i més al principi. Tots comencem de zero, i el Carles ja se n'ocupa que els novatos sempre sortin acompanyats de gent amb experiència. Almenys les primeres sortides, perquè es vagin trobant situacions recorreguts i... Has comentat el tema de la resta de companys, de voluntariats. Feu pinya? O és a dir, quan us posen per parelles o per trios entre vosaltres, entre els voluntaris i voluntàries també, també feu vincles i relació, feu trobades? Es fan trobades, es fan trobades, però no tenen massa èxit. També hem fet una castell de fels al més passat i vam anar a 8 o 10. No són coses que anem tots, i són més de 90 voluntaris a Sant Just. Però vam anar als 8 o 10, que sempre ens trobem a les concentracions. El voluntari quan estàs estàs molt bé, però no hi ha un vincle posterior. No fem cap mena d'activitat posterior quan coincideixes, n'hi ha que t'hi avenç més, n'hi ha que t'hi avenç menys, i fas la xerrada, tu passes bé i t'ajudes si pots i t'ajuden si ho necessites, però no hi ha una activitat posterior, almenys fins ara. Aquest voluntariat no només es fa a Sant Just, també, i ja es fan a diferents llocs de Catalunya, sí que va tenir com un origen més a nivell europeu, després a Barcelona, però a més de Sant Just també hi ha altres llocs que... Sí, ara que jo sàpiga s'està fent a Terrassa, a Mataró, a Sant Cugat, a Castell de Fels, em sembla recordar que granullers també, i ara el Carles es dedica a organitzar també els nous capítols. I d'aquí de Sant Just has trobat algun cop algun voluntari que hagi vingut fora de Sant Just, que estigui, no sé, per exemple, a desplumar... Sí, sí, sí, hi ha gent de cornellar, hi ha gent d'hospitalet... És un voluntariat que agrada, també, que és molt bonic. És molt bonic, en sèrio, estàs dues hores que estàs en una altra dimensió. El recorregut, o les rutes, o les escollues altres, o perquè l'Isabel l'hem tingut fa una estona voluntària d'aquí de la residència de gent gran, senyora de l'Urdes, i ens deia, perquè clar, la gent gran té aquella il·lusió de poder sortir a fora, d'estar a una estona fora de les quatre parets, de poder anar on volen, una mica els deixeu vosaltres també als usuaris. Sí, sí, sí, sí. Sempre els hi preguntes si hi ha alguna petició especial i és estrany quan hi ha, però si algú et demana d'anar al carrer, tal, desplugues, doncs hi vas. Perquè jo vivia allà i em fa il·lusionari, doncs hi vas, i passeges allà i es va trobant gent del barri i és molt agradable. Però el normal és que et diguin, no, anem a donar una volta i aleshores, hi ha unes quantes rutes que ja estan estipulades, hi ha els tracs, però a la que portes hi ha cert temps ja tu inventes una mica. I vas una mica, depèn del dia i des d'on comences i on has de tornar, doncs ja fas. Clar, la ruta també l'heu de calcular una mica, no?, tenir una mica en com del temps, de no anar massa, massa lluny, tampoc, sí, després. Sí, sí, clar, hi ha sortides que estàs dues hores amb els mateixos i hi ha sortides que tenen més demanda que et fan dos viatges d'una hora. I aleshores surten 8 persones de cop, 2 tongades de 4, i aleshores vas més a propet i vas i tornes. Exacte, exacte. Molt bé, doncs escolta'm Toni, si et sembla, deixem aquí l'entrevista, no sé que vulguis afegir algun altre aspecte, se't deu molt motivat realment, molt encantat amb aquest voluntariat, per tant, recomanant també a gent que s'ho estigui pensant, potser no sé, per fil de gent que pensi, ostres, jo no doy el pego amb el voluntariat, comprovin... Exacte, vull dir, el primer és que tinguin ganes de dedicar una mica de temps als demés o a la gent gran o... I a partir d'aquí el de més surt. Pensa que tenim gent molt jove i gent gran, vull dir, no homes i dones i no hi ha cap mena de problema, és només tenir-ne ganes. I si ho proves, t'asseguro que no ho deixes. Molt bé. Doncs Toni, moltíssimes gràcies per passar per la Rambla. Molt bé, gràcies a vosaltres. Res més, a seguir veu dins del voluntariat. Ho farem, merci. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.