#240 - La Rambla del 10/10/2022

Et penses que Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures per què t'avorreixis? Doncs no. Escolta de llums de divendres de 5 a 7 el programa de tardes, la Rambla, amb entrevistes d'actualitat, tertulis esbujarrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just ens sou els protagonistes i recupera tots els podcasts que vulguis a Ràdio d'Esvern.com o el perfil a roba, la Rambla 982 d'Instagram i Twitter. Ràdio d'Esvern Bona tarda Sant Just, passen 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui dilluns 10 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm a la misura municipal de Sant Just. Ja ho coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres a 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen aquestes dues properes hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6, primero i de tot, farem secció de Natura i Medi Ambient de la mà del jove Sant Just Teng, Kim Kalonja. I després, tot seguit, farem una entrevista al tón, gasoll i companyia, que vindran a parlar dels grups de la tertúlia, de la Teneu de Sant Just. Serà una novetat, una cosa que s'està posant en marxa i ens explicaran com està en aquest moment. Després, a partir de les 6 i 10, i després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, aquí seguirem amb el cicle d'entrevistes al voluntariat. Que ja vam començar la setmana passada, vam fer dues entrevistes i avui ens toca fer la tercera. Serà aquest cas a la Sant Just Teng que Eva Brescó. Ella és voluntària d'acció solidària i logística, una ONG que té seu aquí a Sant Just. Ens farà 5 cèntims de què tracta aquesta ONG aquí d'una servei i quines són les seves tasques, com a voluntària. Després, tot seguit, acabarem el programa d'avui, fent un espai amb les seues, que ens porta sempre totes les novetats de l'entitat. Tindrem aquí a la presidenta, a la Romi Porredón, per explicar-nos-ho. Tot això és el que tindrem aquí, ens seguida. Vinga, va, que comencem, no marxeu. Escolta, és la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones. Ara es pot despleguar un escen. Ara mateix, passen 12 minuts de la 5 de la tarda, comencem l'espai de Natura i Mèdia Ambient de la Mada, el Kim Calonja, molt a Kim, bona tarda. Com ha anat el cap de setmana?Molt bé. Ens alegrem que hagi plogut. Sí, totalment. Deurem una bona pluja durant tot el dia. Va ser divendres o dissabte?No ho sé. Crec que divendres, crec que divendres. Que ens alegrem que hagi plogut, el cam i la terra, segur que ho agraeix. Que és noti, que és tardor, perquè... Efectivament. Si no plou, ara ja malament anem. La setmana passada vam dir, et vas aventurar a dir que... De què volies parlar? Com que estàvem parlant sobre els boscos, vaig pensar que una bona idea seria parlar sobre els bolets. I ja que parlàvem sobre la gestió forestal, i ja que cada setmana estem fent un tema d'amnitment i un altre d'habits saludables, doncs aquesta, més sobre d'habits saludables. Explica'ns una mica què és el que saps, tu, del món dels bolets, o el que has llegit, o has après? Doncs... Efectivament volia deixar clar que no sé gaire, de veritat, perquè és un tema complex. Hi ha persones que es diuen micòlegs, que tenen uns estudis específics sobre els bolets. Llavors és clar, perquè és el regna fungui, si hi ha el regna animal, el regna vegetal i el regna fungui. Que es considera... es considera diferent. Hosti, jo em pensava que els bolets, els fungs, estaven com dins dels vegetals. No, no, no. És tan especial que es considera un tipus de moda de vida, o sigui, d'éssar. I... I bueno, no sé, havia pensat de parlar sobre els bolets nutricionalment, sobre tot, i anar llançant amb temes més forestals, temes més socials, no sé. Així d'entrada, has anat ja buscant quin bolets aquest... Molt tristament, no. Bueno, encara en queda. Justament avui he pensat que... Jo no recordava que el Dimecres és el festa. Sí, Dimecres és festa, és fàstiu, el 12 d'octubre. Doncs he pensat que seria un bon moment per anar a la muntanya a buscar bolets. Perquè hi ha enplaçaments claus, o llocs així? Jo crec que això és molt... Ho és secret, que descuté la seva zona. Que va a algun lloc i troba un lloc que està ple de bolets, prefereixi no dir-ho. Es mora de tomba, en el lloc dels bolets. Molt bé, doncs escolta, en parlem nutricionalment, si et sembla, sí, d'acord. Doncs, sobre el que hi hagi, nutricionalment, es considera com una guardura. Val. Pel tema que té molta aigua, té poques kilocalories, té poques proteïnes, però en canvi té... No té molta veritat de vitamines, però sí que té bastanta vitamina C i vitamina B, i té molts minerals, això sí. Vale. Minerals que entenc que són els que agafa de la terra, no? Sí, absorbeix molt de la terra, ja que té... Vale. Clar, també m'agradaria parlar sobre com és un bolet, llavors nosaltres veiem, o sigui, la raó per la qual el coneixem més, és la part superior, la part que surt del terra. Sí. Allò se'n diu Carpofort i és el seu, diguéssim, òrgan reproductiu. Ah, vale. Perquè allò ho treu per alliberar les esportes, perquè es puguin moure pel medi i concareixin nous territoris, i, bueno, això, i si troben les condicions idònies, doncs tornin a créixer. Però la part, diguéssim, més gran, i la part vital del fons, del bolet, és el que es diu el micelli, que és persona de terra. Seria una... Si s'assemblaria a les arrels, però no són arrels, és com més fi i les parts que el conformen es diuen ifes, que són com filaments. I el conjunt d'ifes es diu micelli, i aleshores tot allò és el que s'encarrega d'agafar els nutrients a la terra i, essencialment, de viure. Molt bé, i entenc que clar que cada espècie deu tenir una forma diferent, no? Sí, això no ho s'hauria de dir, però sí, segurament, com les plantes i com els animals, és únic. Si comparteix característiques, però és únic. I nutricionalment, llavors, els bolets amb què es poden menjar, o com els podem combinar? Bé, doncs, clar, el considerar-se una verdura, jo el que faria... Jo distribuiré el plat entre carboidrats, proteïnes i verdures. I, aleshores, potser pots fer arroz amb bolets i carn. Això seria una opció, per exemple, perquè tens com de tot, no? L'hi pedies a afegir i manteiga per fer un risot, o si vols. Ah, vale, també. Pel tema del greix, que també és beneficial, si és un greix de bona qualitat. De fet, els bolets també estan molt dins de les dietes, de la gent que segueix una dieta més vegana, no? Sí. També s'utilitzen bastant. Jo, de fet, he pensat que els bolets tenia molta proteïna, i que podien ser... ens recometa substituir la carn en termes de proteïna, però no. Es veu que, com he dit, que s'assemblen més a les verdures, en aquest sentit. I llavors no els podríem considerar com una font de proteïna. Sí que en tenen, però d'això en comparació amb la carn o amb els llegums, o amb els resbaixatals, inclús. Molt bé. També podríem... Els bolets són un aliment que tenen un índex olsèmic baix. Vale. O sigui que va bé per regular el sucre? Sí. O sigui, en aquest sentit no hi ha cap problema. No tenen gaire sucre. Són pobres amb sucres simples. Això sí, tenen hidrats de carboni complexes, que els sucres estan dins els hidrats de carboni, però els hidrats de carboni complexes serien com, per exemple, la quinoa, serials així més naturals o més integrals. L'arròs integral també s'hauria de considerar complexa. Aleshores, en aquest sentit, són beneficiosos, perquè porten una font d'energia que dura més en contrària als hidrats de carboni simples, com, per exemple, el blat refinat. Si tu et menges un birió així processat, tens un xuter d'energia que et dura poc. En canvi, si et menges un plat de quinoa, un bolet de quinoa, et dura més l'energia. És com que estàs carregant més lentament i et sàssia més, també. I té més minerals. Té més vitamines i aportacions nutricionals. És més complexa. Aquests de l'afís són més beneficiosos. Més saludables. Vull destacar que té molta fibra, i la fibra és molt interessant en termes de la microflora intestinal, de la biota intestinal. Ja que els bacteris que tenim a la panxa s'alimenten de la fibra. Aleshores, clar, aquests bacteris són beneficiosos perquè ens ajuden a agiar-hi les coses. Us hauria deixat d'actívies, no? I pren-te una bona ració de bolets. Doncs sí, perquè molt més natural i gustós, segurament. I això té molta fibra. Que, clar, s'ha d'anar amb compte. Per exemple, hi ha gent que té cibo o disbiosi, que és un excés de bacteris. Aleshores, en aquest cas, potser no seria el millor aliment més indicat, ja que ens ha prioritzat, per exemple, la carn, té poca fibra. És fàcil de digerir en aquest sentit. Doncs això. Però si estàs bé de la panxa, menjar bolets va molt bé per això, per afavorir la flora intestinal, per afavorir la seva salut, bàsicament. Molt bé. També tenen... destacant en les vitamines B, que aquest tipus de vitamina t'ajuda a transformar l'aliment en energia. Fantàstic. Molt bé. Llavors és bastant important. I llavors he llegit que el shiitake, el maïtake i el reixi, són uns bolets que tenen una gran diversitat mineral. I shiitake em sona molt. Jo no sé si deu ser més conegut, o perquè deuen fer moltes croquetes de shiitake, perquè sempre que vaig al supermercat, tot el que vaig de bolets és del shiitake. És un bolet molt de nom, ja fa com 5 anys o més, no sé, que es va començar a veure un auge del shiitake. És un bolet japonès, i es veu que té molts beneficis. Sí, sí, emocionalment és molt bo. Amb aquest nom ha de ser estranger, i sí, efectivament, deu fer un 5 anys així, perquè jo bastant abans no en sentia parlar. Sí, sé que aquestes coses com la quinoa que han vingut. Sí, han vingut. Però que són superaliments, o sigui, realment va molt bé que es coneguin i que es comercialitzin. I també és el shiitake. La raó, jo crec, per la qual es veu tant els supermercats, és perquè és un bolet cultivat. És a dir, que no és de temporada? No, el pots trobar tot l'any. Vale, fantàstic. I aquí a Catalunya, per exemple, també podem trobar xampinyons. Aquests xampinyons és el que més es cultiven al món, realment. Inclusivament, també en conserva bastant durant tot l'any. Sí, sí, sí. I d'on hi ha bolets? Jo no sé quan és la temporada, però la tardor, quan hi ha aquestes pluixes, que creixen els bolets, és quan hi ha els roballons, que els posen a les parades del mercat, de les fruiteries, és ara l'època millor per als bolets. Sí, d'això també em volia parlar, perquè tothom sap que la tardor és quan surten els bolets, però hi ha una raó, no només és tardor, en surten els bolets, hi ha una raó climàtica, darrere d'això, i és que la tardor és una època de l'any en què venim de l'estiu, i tot està com més càlid, com que la terra ha absorbit més el sol, la calor del sol, i tot això. I en aquesta situació més càlida també plou més. Aleshores, el que volen els bolets és precisament això, és una mica d'escalfor i pluja. Es crea allà com un caldo de costiu, amb humitat, que és com un doni. Si tu penses a l'estiu, escalfor, però no hi ha pluja, i a més a més està tot sec. A l'hivern tampoc hi ha molta pluja, però sí que hi ha més humitat, però no fa prou calor com part que visquin els bolets. Realment viuen tot l'any perquè, com hem dit, viuen com a sota terra, de forma mistèlica. Però a l'hora del produeixer necessiten aquestes condicions d'una mica d'escalfor i sobretot d'humitat i pluja. Llavors són les condicions idònies a la tardor? A la tardor i a la primavera també. Sorten diferents bolets, com per exemple les múrgules, són bolets que surten a la primavera. Hi haurà d'altres, però no et sabria dir quins. I les espècies que més tenim... Hem dit per exemple que el shiitake ve del Japó, però per exemple jo no sé com ha aficionat dels bolets, quins saps quines espècies hi ha més aquí a Catalunya o les que més es formen. Hi ha unes quantes, tenim molta sort de Catalunya ser una terra, i a Europa en general, bastant amb molts bolets, i molt a la taire. I bé, he recollit uns quants que ens sonaran a bastanta gent, com són els rossinyols, els roballons, els saps, les trompetes a la mort, tots aquests tenen diferents noms, però jo he posat els que potser sonen més. Sí, perquè cada poble potser o cada comarca té el seu tipus de nom. Ah, vale. Però he posat els comunitats. Els més estandes. O darrereig, com a grocs, i anega, com a sexe, fredolics, també. Mira, de tots els que has dit, menjunt crec que em sonen tots. Potser no els he menjat tots, però sí que em sona d'haver-ne llegit, o d'haver-ne vist els supermercats o a les friteries que em venen. I jo crec que el més comú potser és el roballó, no? Sí, és el que té més famós. Més nomenada, sí, el que més potser és consumer, que a més potser es pot combinar amb plats, perquè potser no tots els bolets queden bé en totes les coses. Sí, cadascun té la seva característica organolèptica, característica de gust i tal, però tots són molt únics. A mi m'agrada molt el món dels bolets en la cuina, tant en la cuina com en l'ecosistema, és molt curiós. I llavors, cadascun d'aquests bolets em surten un tipus de bosc diferent. Ah, vale. Perquè, com a les espècies, no trobaràs un hós àrtica al maitarrani. Vale, òbviament, clar. I tens posada en quin tipus de llocs? Sí, l'únic que la natura no és estricta, segur que pots trobar algun que ha sortit en un altre lloc. Però a grans trets, podríem dividir els hàbits en plenifolis, i boscos plenifolis, que serien plenifolis de fulla plana, a diferència dels agulles, que tenen la fulla com una agulla. Els pins. Sí, boscos plenifolis serien els alzines, les roubredes, les feixedes... Molt d'equip típic al Montseny, el Montseny tenim molt d'això. El Montseny és un exemple molt bo de boscos plenifolis. Llavors, en aquests tipus de boscos, podríem trobar bolets com els alzines, les tofones, perquè queden una relació simbiòtica amb les arrels, amb l'alzina, i creix la tofona. Ah, mira, molt bé. Llavors també trobaríem russinyols, sorenys, que són els seps de la terra baixa. La terra baixa és l'oposat de la muntanya. I a la muntanya trobem els seps, i a la terra baixa trobem els sorenys. És un bolet molt preuat. Perquè aquest veus, per exemple, no em sonava gens. Sí, és un sep de la terra baixa, i els seps són molt preuats, doncs aquest també. Els públics també podríem trobar ous a reig, aquest et sona. No, veus? Aquest tampoc em sonava gens. Doncs aquest és també molt preuat, per fora és vermellós, per dins és més grudenc, i aquest es pot menjar cru, al igual que els seps. Ah, també? Sí, es poden menjar cru. De fet, els restaurants així més de luxe fan com carpatxo de... Qui dius? Sí, sí. Hòstia, tu, mare meva! Hi ha molts fins, i fan un... Els hi posen una salseta o una cosa així. Sí, els amaneixen. Sí, els amaneixen. I es fan un carpatxo amb bolets. Mira. Així. I, llavors, això seria un hàbitat, els dinars, les roleres, les feixeres, que són boscos plenifolis, i llavors també hi haurien els boscos de coníferes, que l'haurien els pins piñers, els pins pis blancs, pis rotjos, tot tipus de pins. I aquí trobarien pineteis, que els pineteis, jo no ho sabia, ho he esbrinat per l'internet, són com els roballons, o sigui, són de la família dels roballons, però no són, o sigui, les diuen pineteis, i llavors és una altra espècie. Que s'assembla? Sí, s'assembla bastant. La diferència és que el roballó, el roballó es diu l'actàrius sang i flús. Vale, és el nom sentit. Sí, exacte. Llavors, el sang i flús vol dir el fluir de la sang, i llavors és així perquè el roballó, situar el trenques o el pateixes, veus com surt una mica de líquid vermellós. Ah, vale. I aquest seria el roballó, i el pinetei es diu l'actàrius deliciosos, i és més grobenc. Vale, té aquesta diferència, no? Sí. L'hàbitat no et sabria dir la diferència, però sí que per l'aspect, o sigui, per color del líquid. I diuen que el roballó, el sang i flús, l'actàrius sang i flús, té més gust, com a curiositat. Doncs ens ho anotem, també, escolta'm. Llavors, estàvem a les coníferes, trobem això, el roballó, els pineteis, les llanegues, els fredolics, i un tipus de gérgula, que és la gérgula del pie. Les gérgules també es troben al súper tot l'any, perquè són volets que poden créixer que són més fàcils a cultivar, perquè pots posar una soca d'un arbre en un estat mitja de podrició, i allà, amb l'inoculació de les esportes del volet, pots fer que creixin. Ah, mira, caram. Si us hi fixeu en el súper, veureu que hi ha gérgules. Sí, són bastants onades, les heu entany més sovint allà posades. Sí, es portiven més, també, sí. Molt bé. I també dins de les coníferes, podem parlar de coníferes d'Alsada, que en aquest tipus de boscos trobaríem els seps, els fredolics, fredolic gros, i rossinyol comú. He posat els que més sonien més, hi ha molts més. Bé, els principals, els principals. Sí, els que la gent més els sona. Jo m'agradaria destacar un altre hàbitat, que és les suredes, perquè és una hàbitat molt interessant relacionada amb el tema de la gestió forestal. Perquè, clar, a Catalunya hi ha molt de territori de sureda, sobretot a l'Empordà, a la Selva, hi ha molta sureda, i és un arbre que s'emportarà, d'aprofits s'emportarà el suro. Com, per exemple, els teps de suro, o els planells mateixos que pengem a les habitacions, això? Sí, inclús com hi ha, per la construcció així més sostenible, també es pot fer servir. I inclús per moda, per fer, per exemple, sabates, i sabates que estan fetes de suro. Ah, vale, hòstia, és l'últim. Sí, sí, sí. Doncs això té molts usos, i a les hores, a més a més, dins del tema dels bolets, les suredes creixen. Dos bolets que hem comentat, que són molt excepcionals, o sigui, que són molt preuats gastronòmicament, que són el sureny i l'au de reig. Són aquests dos bolets que es poden menjar cruz en els restaurants. Que et fan el carpaccio d'allò, i després et posen la compte i no parlen de rebre. Totalment. Precisament aquests dos bolets creixen les suredes. Aleshores, una bona idea de gestió forestal seria agafar una sureda i treure en profit del suro, perquè pensem que el suro, tot això de l'aprofitament forestal, triga molts anys, perquè la naturava el seu ritme, i llavors, per exemple, els pinyons, si tu plantes un pi, no tindràs potser els pinyons fins a 8 anys. I en el cas de les suredes, el mateix. Tu treus, diguéssim, que es diu llavar, llaves la pela del suro, o sigui, l'escorça, amb un tipus de procediment especial, amb unes eines, i aleshores has d'esperar uns anys, no sabria dir quants, però uns anys, fins que torni a créixer i tenir un gruix adequat com per treure en profit. Perquè, clar, tot això va al seu ritme, el seu temps no pot ser immediat d'avui per demà. I per això, fer una gestió de les suredes, seria molt interessant, perquè, a més a més, per poder fer la lleve del suro, és necessita també com aclarir el bosc, de mators i tot això, i això afavoriria la sortida dels bolets, i tenim un bosc molt... Un jaspai, no? Sí, exacte. Si tenim un bosc molt d'opit, costa més que sortim bolets. Tot i que ja els hi va haver que és llumitat, però s'hauria de trobar com un equilibri. I això, si tu gestiones el bosc d'una manera òptima, doncs pots fer-ho un equilibri entre l'extracció del suro i la recollida dels bolets, com serien els orenys en aquest cas, i els els arretx. Escolta'm, ja no tenim gaire més temps. Veig que portes un llibre, aquest llibre és algú que té a veure amb bolets o no? Sí, sí, sí. Ah, vale, doncs, escolta'm, lligues. Vull comentar si... Es diu Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. I és de Josep Maria Vidal i Enric Ballesteros. Que és com una guia, entenc o...? Sí, sí, exacte. És com una guia de tots els bolets, per ordre alfabet, diria, sí, amb el nom científic i el nom comú, i et posa la foto, descripció, habitat i comestibilitat. Ah, mira. Barinosos també, o sigui, els que no... Sí, sí, tots, tots, tots. Bon, barinosos, a veure, que no siguin aptes pel consum, perquè pobres bolets no tenen res de dolent, pobres... Vull dir, que no ens els puguem menjar, perquè no ens senta bé, no és que sigui dolent. Exacte, la natura no hi ha res bo ni dolent. Sí, sí. Molt bé. Doncs, esport amb qui m'ha estat superprofitosa aquesta sessió. Sí, sempre es queda curta, perquè els temes naturals és que... Donaria part. Sí, sí, sí. Parlant del missari, per exemple, o del que sí. Molt bé, bueno, hem fet un bon resum, i ens han quedat les idees principals, bastant clares. Genial. Ha estat un plaer que et passis per aquí, com sempre, a cada dilluns, qui mi res, aprofitar a fer voletat d'aquests necres. Hi ha comentari al proper programa, a veure si hi ha hagut alguna cosa. A veure què tal. Moltes gràcies, igualment. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. I passarem de parlar de volets, parlant del Club Literari de la Taneu. Tenim aquí els membres del Grup Gestor, d'aquest club, concretament tenim Anton Gasull, també a la Nebel González i a la Marienge Elcebada. Els obriré els micros perquè ens en parlin una mica. Hola, què tal, els tres? Bona tarda. Hola, bona tarda. Ho he dit bé, tinc aquí el grup impulsor, la gent que està posant en marxa, aquest nou club literari de la Teneu de Sant Just. Expliquem-ho a una mica en què consisteix aquest club. Quins són els objectius que preteneu a fer? Què és el que voleu, el que voleu, posar una mica en marxa? El club literari és el final d'un projecte, o el començament d'un altre projecte, que va començar amb el club de lectura de la Teneu ara fa uns 10 anys, d'alguna manera, durant aquests 10 anys, a la Teneu hi ha hagut un club de lectura, que actualment som unes 17 persones, aleshores, la maduresa d'aquest col·lectiu ens ha portat plantejant un projecte, que és un nou grup dins de la Teneu, a voltant de compartir, de activar i de fer activitats amb el món literari. Aquesta és, d'alguna manera, el que intentem aquest grup impulsor. És a dir, no solamente fer el grup el club de lectura, sinó fer més activitats a voltant del club literari. I això va ser una necessitat que us va néixer de dins, perquè vosaltres ja voliau fer més coses, una demanda que va ser dels socis i sòlcies de la Teneu, o com va ser aquesta necessitat? Va ser fundamentalment una iniciativa a partir del club de lectura, de la gent més activa del club de lectura. Llavors vam veure que hi havia aquesta oportunitat i que, com que som lletreferits, vam sentir com una necessitat de fer més activitats a voltant del món literari o del món de les lletres, per dir-ho d'alguna manera. I quines són... Teniu algunes activitats ja a les activitats literàries, al voltant més a més d'aquest club de lectura que vulgueu compartir o vulgueu començar a fer? Sí, una de les coses que volem incorporar són el que hem anomenat els dimarts literaris. Ah, bé. I que volem anar, com el tón d'ella, fer un pas més amb llegir un llibre, conèixer l'autor, que és el que farem, i també alguna cosa més, com per exemple, el lligam que hi pot haver entre literatura i pintura, ara arran d'això a l'espai volart, hi haurà una exposició molt interessant que es diu de Marçans a Prost, a la recerca del Temps perdut. I això organitzarem una visita allà, perquè el pintor Lluís Marçans es va inspirar en personatges i en espais de llibre per poder fer uns quadres sobre aquest llibre de la recerca del Temps perdut. Ostres. Farem fer això, anar una mica més endavant. Que curiós, no? Jo no sé si també, a part les activitats, hi ha algú que s'encarrega de buscar-les, de fer-les, de proposar-les, o sou vosaltres. De moment som nosaltres. Anem amb l'antena posada i anem una mica entre tots. Sí, sí, sí. Estem molt contentos. I a més a més d'aquests dimarts, que voleu dedicar aquesta activitat, també hi ha altres cosetes? Sí. Tenim els sopars literaris quan acabem el Club de Lectures. Bueno, clar, primer la feina i després el sopar. Això també està molt bé, perquè surts una mica del que és l'environment de la sala, de la teneuna que estàs fent el Club de Lectura, pots interrel·lacionar-te una miqueta més, parlar... I aquí també surgen idees i surgen punts de vista. Tot això també és molt interessant. Però no, estem fent moltes coses. Volem també fer-ho de la lectura per a la gent gran, que heu comentat que ara el desembre... Sí, el desembre. Sí, el desembre, coincident per Nadal. coincident per Nadal. Volem fer seminaris, volem fer tallers, ambicioni a molta, i ganes de fer coses moltíssimes. Totes aquestes activitats aniran en torn al llibre que es llegeixi a la lectura, o poden també escapar-se i ser diverses? No necessàriament. El llibre doni peu a la discussió i també a recollir informació, i en molts casos aconseguim que l'autor participi en el Club, o vingui al traductor, però el Club té una ambició més enllà de centrar-nos en el text que llegim. Per cert, els textes que llegim són textes recents, molt moderns, molts d'ells acabats de publicar, i amb totes les diferents variants o variabilitats que pot tindre la literatura contemporània. Aquesta és una mica... I faig aquest incis per explicar-ho, i la proposta del Garnau Conso, que és qui coordina el Club, i ens proposa una sèrie d'obres i nosaltres es col·lim. Aquesta és una mica el funcionament que tenim, tant llegim literatura molt recent i molt actual. En quant a aquest tema que deies de les activitats, nosaltres tenim una idea de ser una agrupació transversal i de col·laborar amb totes les activitats que es facin al poble. Per exemple, pel novembre literari, el Club té, portarà a terme, una activitat a voltant de la vida i de les obres creades per a les germanes Bronte, i és una activitat que hi ha text i projeccions audiovisuals a voltant d'aquestes creadores anglèses. És a dir, que no necessàriament està lligat, sinó que té com a fi el conductor, la literatura o la cultura a voltant de la literatura. És un concepte més... que és el nostre propòsit. El propòsit, clar. Ja entenc, llavors, que l'Arnau us fa aquesta, per entendre una mica la metodologia, ell us fa la proposta de diferents llibres, es colliu, i llavors, quan cadeu amb ells, hi ha la discussió de la part de llibre. El club de lectura, pròpiament, la discussió sobre el llibre. Com el núcle i el que aguanta amb una mica el club de lectura, són les sessions que es fan amb l'Arnau, i vosaltres, a més a més, voleu donar i posar en marxa totes aquestes... El directora es formarà part de totes les activitats del club literari. Hi ha gent que ja s'ha mostrat interessada, o que té aquestes necessitats, on a dins, no?, envers la literatura? Sí. Sí, que ens ho ha manifestat. El club literari es donarà a conèixer, primer pas, els socis de l'Ateneu aquest octubre, i després anirem d'anar extenent tot el coneixement a tots els lletreferits de Sant Just. Però tant, invitem a tots els lletreferits de Sant Just, que es posin en contacte amb nosaltres, perquè el que volem és compartir aquesta passió que sentim nosaltres per les lletres amb altres persones que comparteixen aquestes mateixes motivacions. Ser participar en les activitats del club literari, excepte el club de literatura, no té cap tipus de cos, són activitats obertes a tots els lletreferits de Sant Just. Quan sou ara mateix en el club, més o menys? 17. En el de lectura. En el de lectura som 17. L'objectiu és recollir 200 lletreferits de Sant Just. Aquest és un lletreferit. És bastant ambiciós, doncs, amb el meu permís. Però, bueno... Si tirem a cur, malament. Tira llarg, i a partir d'aquí, si hem de recolar, recolarem. Quin llibre esteu treballant o llegint ara mateix? El del més que ve és un llibre molt interessant. No estic segura de saber pronunciar bé el nom. No passa res. És el Premi Nobel de l'any passat. I és un autor que no era gaire conegut. Ha sigut conegut a través del Premi. I el llibre es diu Paraís. Paraíso, en castellà. Perquè està traduït en castellà. No s'ha fet el català. I sembla molt interessant, perquè és una visió del colonialisme a través de les persones que l'han sufert. Si pensem, per exemple, en un llibre, com el cor de les tenebres del Conrad, del Josep Conrad, és el revés, són els que anaven a colonitzar el Congo. Aquest és la visió des del nens, persones que són primer admirats, amb les persones que els colonitzen i la seva llengua, i tot això ja va derivant cap a un altre. I ho estàs veient des d'un altre punt de vista, que és molt bonic. Jo crec que els de l'acadèmia em van valorar precisament això, aquesta visió. I estem ja llegint-lo. Hem començat a llegir-lo per discutir-lo el mes que ve. Us està agradant, de moment, o què? Jo no l'he començat encara. La Nebel no l'ha començat. La Nebel no l'ha començat encara. No passa res, ja temps, també. Ja hem llegit diverses pàgines. Aquesta és la visió del que explica Marianses, que és la visió des de la gent que s'ofereix el col·líonisme, i com hem viscut, nosaltres tenim aquesta visió, tota la nostra literatura ha estat al revés. Ha estat una literatura més de viatges, d'aventures, d'anar a l'Àfrica, però mai hem llegit. Clar. Què pensen els africans de com va anar la colonització? Molt bé. No sé per exemple la Nebel, tu. El motiu pel qual et vas apuntant al club. O sigui, que et cridava. En el club de lectura. I després, per motivar-te, també, per tirar endavant aquest club, i després, més literari. Jo fa molt poquet que he vist que s'han just, i sempre he tingut ganes de formar part d'un club de lectura, però volia una cosa una mica diferent a el que... T'ofereixen en altres llocs. I vaig mirar en diferents llocs, i vaig un dia parlar amb l'Arnau, i em va dir, vinc aprovat, agradarà molt, ja veuràs, estarà molt bé. Vaig provar i em va agradar moltíssim la manera com m'ho feien, el darrant anar de les persones, com es parlava... No sé, em va agradar molt, molt. Vaig sortir i penso que a vegades, tampoc els llibres, són llibres que igual jo no aniria a buscar. Però això t'obliga a llegir-los, i veus, tens unes visions diferents i molt enriquides. A mi m'agrada, sobretot, això, que t'agafes literatura que potser en condicions normals, tu vas a una llibreria i no miraries aquell llibre, igual miraries una altra. Però això em va agradar molt, t'obligat força, anar un pas més enllà. I per què em vaig apuntar al club literari? M'encanta la literatura, m'encanta l'art en general, la pintura... M'agrada moltíssim. I en un sopar literari, per si ho he fet abans d'incapiar, perquè crec que és molt important el sopar literari, el ton, els parits que vulguis informar-me, el projecte... I... Vaig de sensar pensar-ho. Vaig pensar, ho, què xulo, que és això. I vaig dir que sí, i em vaig apuntar. Ens banca les caunes quantes, perquè no som només nosaltres tres. Ja hi ha més persones. El club ja està el formem cinc persones. Molt bé. Perquè ho voleu organitzar, ara se m'ha acudit, com per diferents... Perquè clar, un grup literari, no sé com per diferents branques, o no sé, per exemple, aquest més, activitats més relacionades, doncs no sé més, amb un autor, o amb un autor amb certes característiques, o amb un tipus de publicacions concretes, amb revistes, o ens centrem en... I tindrem una mica de totes les efemèrides, que hi hagi una mica el dia a la dona... Tenim pensaments de fer coses molt xules. Hi ha temes diversos. Amb altres temes, des de la novel·la històrica, al parquet, fins a la novel·la gràfica... La novel·la gràfica, no sé... Aquest club, crec que jo, és que no és necessari ser un erudit en literatura o tenir uns coneixements. Només que t'agradi la lectura, tot el que comporta, l'art, la pintura... Hi ha suficient, per apuntar-se, formar part. Clar. Perdona, és el que deia el torn, no tot el que es mou al voltant de la literatura, de la lectura. Fins que només amb això ja és prou interessant, perquè la gent se senti... Clar. Que agrada. Aquestes coses cuiveixen. Jo no sé... Jo no tinc coneixements suficients... No crec que sigui necessari, precisament. Crec que la nostra idea és que no sigui una cosa elitista, ni res així, al contrari és... Potser és una mica el que em va agradar, aquest club de lectura, que és portar-te, el que us he comentat, lectures que no faries, portar-te-les a un nivell en el qual les pots fer perfectament, digerir-les i entendre-les. I després, en el club de lectura, hi ha moltes visions. El club literari, per mi, una mica és el mateix. Tu tens unes... Unes necessitats, no?, però uns gustos o uns... Uns interessos, i el club literari t'ajuda amb aquests interessos. Un dels objectius del club literari, també, del club de lectura, és educar el actor. És a dir, quan tu ho llegeixes un text, hi ha moltes capes d'informació dins d'un text de ficció. Normalment es quedem més amb una capa més superficial, que és l'argument dels personatges, que fan, que ha passat, que hem deixat de fer. El nostre objectiu és anar més enllà. Entrar amb l'estil, entrar amb la estructura, entrar amb el punt de vista. Per què? Perquè, al mateix moment, en què tu estàs llegint, pots gaudir molt més de l'obra si tens una formació. És un dels objectius que volem portar de terme, que és portar-hi seminaris al voltant de... No depèn de llegir, de llegir amb més profunditat. I això sí que demana uns coneixements. Aquest és l'entre dels objectius que ens volem plantejar. És a dir, ser un lloc d'educar algú suguiterari, per dir-ho d'alguna manera. Molt bé, molt bé, molt bé. I quan hi haurà una programació, o de quina manera teniu pensat en comunicar aquestes activitats a la gent del poble, a través d'algun tipus de pollatí, a través de la Teneu... Sí, al principi, les xerxes socials de la Teneu serà per aquí, però ho començarem. Facebook, Telegram, WhatsApp... Igaltra eina que estem construint, i això invidem a tots els ullens que ens escolten i que estiguin interessats, i tant els ullens que llegiran després de les xarxes socials que de la misura, és crear el que abans hem comentat, que si amb aquesta base de dades o que es recoll de gent que li interessa la literatura de Sant Just, que a nosaltres ens costa que hi ha molta gent que regeixi Sant Just, i el problema és que una llibreria, fonamentalment literària, com és la llibreria, de cal llibrater, té pervivència i porta els anys. Per tant, quan ens hem plantejat, diumam, tenim de recollir, com a mínim, les dades de 200 persones, que aquestes 200 persones, i són, en el temps, no és una tasca que podem desenvolupar amb 3 setmanes, però sí que ens agradaria, amb un parell d'anys, poder tindre les contactes, i aquest serà un any molt eficaç de dirigir-nos directament a aquest, a part de totes les canals de difusió que té la Taneu, com és, últimament, els programes que es fan les bosteades, per tot el poble. Però, bàsicament, aquesta serà una de les eines importants, que tindrem al nostre lloc el web de la Taneu, que és una web que és cada nova, anem una mica per aquí. I el vocorell, eh? El vocorell, això també funciona. Uol, potser sempre. Hi ha alguna activitat que ja estigui agendada, que ja surti en les agendes de la Taneu, o encara de moment hem de descalar? Sí, l'automèbre literari. La de la germana. La de la germana. Podríem dir que amb això us iniciaré una mica. Us donareu a conèixer com a grup de literari. Sí, sí, sí. De fet, ens donarem a conèixer ara aquest octubre, perquè bàsicament n'ha estat una gestió interna entre vosaltres, però els assis de la Taneu, que són els primers que tenim de comunicant, no en rebut, cap comunicació formal, en termes d'I, s'ha constituït d'aquest nou grup, amb aquesta finalitat. Ho farem ara, i a partir d'aquí ens posarem en contacte, amb els altres clubs de lectura, tant de la biblioteca Sant Just, com de Biblioteca d'Esplugues, i amb altres activitats, com per exemple la gent que fa corre l'engua, o la gent que organitza el dia de la poesia, o la gent que organitza les activitats literàries, per Sant Jordi, el nostre anteigement és ser un element actiu en totes aquestes activitats que es fan al poble, al voltant de les lletres i de la cultura. Aquí hi haurà la vostra petjada, no? Exactament. En les diferents activitats que hi hagi en llarg de l'any. Doncs, doncs, Don, Anabel, Maria Àngels, ha estat un plaer tenir-vos aquí a la Misora, on de deixar ja. Res més, molta sort i molts encers, també, amb el club literari de la Teneu, anirem sabent cosetes noves i cosetes que aneu preparant, també. Moltíssimes gràcies. Doncs que vagi bé, bona tarda. Adéu. Adéu. Vinga, 30 segons i connectem les 6 en punt amb Catalunya Ràdio. Esteu escoltant la Rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern. Després escoltarem el pollatí de Ràdio d'Esvern, després de connectar-nos amb Catalunya Ràdio. I, tot seguit, passarem ja a començar aquesta segona hora. I cadascú de viure només d'il·lusions, no em demanis que no facis cas al meu cor. Si quan em mires tu ja el sento millor. Bona tarda, us informa qui li en sabria. La primera ministra escocesa, Nicolas Tarjon, defensa un nou referèndum d'independència per aconseguir millorar la societat davant de l'empitjorament, diu que comporten les polítiques del govern britànic i del Brexit. Ho ha afirmat aquesta tarda en el discurs de tancament del Congrés anual del seu partit, el Partit Nacional Escocés. Tarjon ha dit que respectarà la decisió que aprengui a partir de demà el Tribunal Suprem de la Gran Bretanya, que comença a estudiar la proposta de referèndum per l'any que ve, però s'ha mostrat convençuda que decidirà a favor de la celebració. Si el Tribunal decideix de la manera que esperem, s'ha de fer un referèndum d'independència. La primera ministra ha dit que la convocatòria del referèndum no hauria d'haver arribat mai als tribunals si el govern britànic hagués respectat el poble escocés. Notícies breus, Sergi Molero. Les depressions i casos d'encitats han incrementat un 25% després de la pandèmia. Els experts alerten coincidint avui amb el dia mundial de la salut mental, que les joves són un dels col·lectius més afectats. A l'hospital Clínic, Eduard Vieta, la pandèmia ha estat determinant, però no l'única causa. L'estil de vida i l'educació dels infants també hi tenen molt a veure, com ha explicat en declaracions a Catalunya Informació. Per una banda sobreprotegits i per un altre, estressats. És una combinació bastant nefasta, estan sobreprotegits, perquè amb molts aspectes, ja no tenen els perills que tenien, i ningú vol assumir riscos, però per un altre també estan estressats, perquè cada vegada és més competitiu tots. Jo era petit, jugava a futbol, i no era com el meu fill, del meu fill. Jo era a futbol federat fent informaments superestrictes, i fallava a l'entrenó i a les jugues, i tot s'ha tornat molt competitiu, inclús el temps lliure dels nanos. La galeria dels oficis, a Florencia, a Itàlia, denunciar John Paul Gaultier, per haver utilitzat els seus dissents, en els seus dissents, la Venus de Botticelli. La pinacoteca italiana ha iniciat un procés legal contra la casa de moda francesa, perquè no té la seva autorització per utilitzar aquest quadre, ni ha pagat les taxes correspondents. El naixement de Venus, pintat al 1485 per Sant Robot i Shelley, i exposat al Museu Florentí, és una de les obres magnes del renaixement. La multinacional Nesley i el Comitè d'Empresa arriben a acords en algunes de les propostes, després de la primera trobada d'avui tot plegat, en el context del conflicte per la decisió de traslladar la fabricació de cafè soluble descafeïnat fora de Girona, una mesura que afectava directament 25 treballadors. La intenció de l'empresa era mantenir-los en plantilla, però rebaixant-los al sou i les condicions laborals. Avui hem decidit que mantindran la categoria. Girona, l'Alla Claret, bona tarda. Bona tarda, en un principi de ser personal qualificat, havien de passar a les categories més baixes. Però han arribat a un acord amb l'empresa, també les prejuvilacions ho asseguren. És l'Ei, també el president del Comitè i es parla. Doncs la revoluiran, evidentment, era de les coses que no ens preocupaven, i després el personal que tenia més de 55 anys, que estaven neguitosos, que no sabíem si... si es cobrien o no. Encara, però, no han pactat les condicions de les prejuvilacions. Les reunions continuaran n'hi ha de previstes tres més, i des del sindicat van més enllà. Seguir demanant que no tarqui aquesta línia, que no els deslocalitzi aquesta línia de descafeïnat. L'Alla Claret, Catalunya Ràdio Girona. Treuen desenes de peixos morts del riu UNA a Girona. L'Ajuntament ho atribueix al fet que hi arriba molt a menys aigua a causa d'unes obres, i també perquè la pluja hi ha arrossegat brotícia dels embornals. Extremeran asseguren els controls perquè no es repeteixi. Un home, alerta que havien entrat a robar el seu xelet del creixell, el Tarragonès, i acaba d'anunciar per tràfic de drogues. Els Mossos han trobat una plantació de marijuana en el seu habitatge. Ricard Boigues. Bona tarda, els Mossos. Havien estat requerits per un suposat assalt violent a un habitatge unifamiliar de creixell la matinada d'aquest dilluns. Els havien assegurat que es tractava d'un grup de persones que havien entrat a casa i li havien donat diversos cops. Quan els agents hi han arribat, la presó de víctima els ha permès accedir a l'habitatge i han trobat una plantació d'interiors formada per 150 plantes de marijuana. Els Mossos l'han d'anunciar per tràfic de drogues. En Ricard Boigues, Catalunya Ràdio Tarragona. Espor, som-hi, Lleart. L'elèctric de Madrid ha fet oficial el fitxatge d'Antoine Griezmann. El Barça ingressarà a pròxima de 20 milions d'euros més variables del traspàs del davant de Griezmann. Serà matalassé fins al 2026. Amb aquest acord, el club Lleuran es desvincula de manera definitiva del jugador i del seu salari, els Blanqui Vermells. Ja poden alinear el davanter sense restriccions. El jugador està molt satisfet. Muy feliz, es lo que quería desde que llegaba aquí. Seguir aquí ser un atlético otra vez y disfrutar de este club. De este entrenador, de estos compañeros, del estadio, de la afición. Y, al final, hice todo lo que podía para seguir aquí. El porter del Barça Teres Teguén va acabar el partit davant el Celta, amb una lumbàlgia, però ja està bé per jugar dimecres del Camp Nou. Davant l'Íntera, avui, a jugar l'últim partit, de la Vuitena Jornada de la Primera Divisió, les 9L Mallorca. En basc, l'elèctric del Barça Sergi i Martínez passarà a dir-los pel quiròfan per solucionar una lesió al genoll. El tema és de baixada, a pendre de com vagi l'operació. I entenis, Paola Badosa continua a quarta, la clasificació de la Vuita, la clasificació masculina. Carlos Alcaraz continua sent el número 1 del rànquing. Rafa Nadal és el número 2, i Casper Rúd, tercer. Fins aquí, les notícies. La cançó del dia de Catalunya Ràdio, a Maite, Catalunya. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualòpeth Rivas. Amb l'objectiu de promoure la implantació d'instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic arreu del territori. L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i l'Area Metropolitana de Barcelona han organitzat una assessió per informar sobre els beneficis ambientals, econòmics i socials. Que l'energia solar pot aportar el conjunt de la ciutadania i les possibilitats d'ajuts i subvencions per finançar-la. L'acte tindrà lloc al casal de joves de Sant Just d'Esvern, d'amor, d'amor, d'amor, d'amor, d'amor, d'amor, d'amor, d'amor, d'amor. Ell tindrà lloc al casal de joves de Sant Just d'Esvern, d'amor, d'amor, d'amor, d'amor. La ponència serà càrrec de Jaume Beck, tècnica especialista en eficiència energètica i s'abordaran qüestions relacionades amb la producció d'energia solar a nivell domústic, tenant cases un lawmakers com amb blocs d'edificis plurifamiliar, les comunitats energètiques i les possibilitats del sistema d'aerotèrnia. Comença l'organització de la nova zona urbana l'entorn de la carretera reial fruit del Conveni per salvar la Vall de Sant Just. A la carretera reial, entre l'hotel City Park i l'empresa Frigicoll, s'està desenvolupant una nova zona residencial i comercial, que formarà part del nostre municipi i s'integrarà dins de la continuïtat urbana de Sant Just d'Esverns, Sant Joan d'Espiça, en Feliu del Llobregat. La parcela edificable ocupa uns 30.000 metres quadrats. Aquesta és una de les tres actuacions urbanístiques, resulta del conveni per salvar la Vall del 2019, l'objectiu del qual va ser evitar la construcció d'habitatges dins del parc natural de Collserola. I construiran doncs dos edificis d'habitatge de protecció oficial, uns 180 pisos destinats a Lloguer, dels quals la meitat serà de propietat municipal, i tres edificis més durs residencial, uns 400 pisos. Es calcula així que hi viuran un total d'entre 900 i 1.200 persones. El nou camp de futbol de Sant Just d'Esvern ja és una realitat. Les obres del nou camp de futbol 11 del nostre municipi van començar el mes de juliol, amb l'objectiu de donar major qualitat als equips que juguen en aquesta instal·lació esportiva. El nou camp de futbol 11 té lloc on fins ara estava situat el camp de futbol 7, que va ser endarrucat per la construcció del nou camp. Ara aquest nou camp compta amb dues porteries de futbol 11, quatre porteries de futbol 7 i dues banquetes. També s'ha ampliat i millorat el sistema de clavegaram de la comunitat, així com els sistemes de reggae enllomanat, per altres nous. I això és tot. Tornem amb més informació i tot a l'actualitat. Sant Just Tenka, els Sant Just Notícies de la 7 del vespre, fins ara mateix. S'ha de donar un present al camp. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Hi ha uns quants milers enregistrades? Si us agrada la sardama i teniu curiositat, tot això i més, ho trobareu al programa L'Audició, que se met tots els 18 a 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. Som com dos ocells a dins de nit, que creuen totes les tempestes. Ara mateix passen 10 minutets de les 6 de la tarda, ja estem encarant aquesta segona hora de la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Ara ens toca fer una nova entrevista, concretament la tercera del cicle d'entrevistes que estem fent el voluntariat de Sant Just, el programa L'Arrambla. Un cicle que ha agafat una representació d'avui persones voluntàries o coordinadores d'alguna entitat sense ànims de lucre d'aquí de Sant Just, o també d'alguna associació, d'alguna ONG o servei per a la comunitat d'aquí al poble. I avui doncs això, seguim aquesta ronda i ho fem amb la Eva Brescó, que és voluntària de l'ONG Acció Solidària i Logística, amb seu aquí al poble. Hola, bona tarda. Què tal? Molt bé. A veure, Eva, explica'ns una mica tu com vas conèixer o com va ser el teu primer contacte amb Acció Solidària i Logística. Com vas conèixer l'ONG? Bueno, l'ONG, com que va néixer aquí a Sant Just, jo sempre he viscut aquí a Sant Just i el meu pare és íntim amic del president, com el qual més que conèixeu he crescut amb l'ONG. O sigui, que forma part de la meva vida des de petit, no et podria dir perquè des de petit hem comprat la loteria a casa i a partir d'aquí he acabat participant. Mare meva, o sigui, una mica portes a les venes, el tema de l'ONG. Sí, sí, sí, totalment. I en quin moment ets tu conscient de dir, ara vull fer-me voluntària o perquè una cosa és que coneguis, però et podries haver mantingut una mica el marge. En quin moment decideixes de ser voluntària? Doncs mira, justament abans venia qui pensava a veure això, anirà per aquí la idea. I una veritat és que no en tinc ni idea. Jo crec que el fet d'haver crescut amb aquests valors formen part de mi. Llavors, a la que vaig donar la importància de suficient com per saber que ja era suficientment gran, com per poder fer alguna cosa, vaig dir ara. Llavors, jo crec que era, no sé, 17... És que no t'ho sabria ni dir, 17, 18 anys. Jo recordo els meus pares ser molt petits. Jo ser molt petits dels meus pares normals, òbviament. I ja parlaven de comprar la loteria i comprar cava i comprar coses per donar els nens més pobres. I com la meva mare m'ho explicava, llavors, a la que jo ja vaig poder començar a comprar o fer alguna cosa, ja vaig participar, jo crec que hauria de ser els 17, 17 anys, o així. I parlant-nos una mica per això, si hi ha algú que ens estigui escoltant ara mateix, quina és la feina o la tasca d'acció solidària i logística de l'ONG? On us moveu, per quines... Traveiem, sobretot, a fora d'Espanya i, bàsicament, a nivell internacional, és a dir, tenim dues branques, una a cooperació internacional i l'altra a emergència. A cooperació internacional sempre hem intentat fer real el que seria el dret de l'accés a l'educació a tots els nivells i dret a la salut. Amb això, hem intentat construir escoles, centres hospitalaris, formació també integral per l'atenció a les dones empressades, pediatria, etcètera. I després, per l'altra banda, a emergències, hem tractat molts temes de persones refugiades, hem estat a Grècia, a Bosnia, hem tractat-ho del tema de coregina últimament i també en temes de infraestructures col·lapsades, o terratrèmols, volcans i també rehabilitació d'installacions. I en tinc que totes les persones que esteu a l'ONG són persones voluntàries, que dediqueu part del vostre temps a fer aquestes tasques, però quina mena de tasques són? És a dir, quan tu dius que, per exemple, heu estat també en temes de volcans o de terratrèmols, de quina forma recull inventària l'enviar al cap allà o desplaçar amb vostè al cap allà, de quina manera actueu? Fem una mica el que podem. Això, bàsicament, és l'essència de l'ONG. Jo crec que tenim la sort de ser una ONG petita, i això ens converteix com una família, però això té el gran davantatge de que som molt pocs. Llavors, l'ONG es va crear pels bombers, especialment de Barcelona, també n'hi ha de la gent, i es van a fer gran, som-nos oficientment petits per això, per ser una família, però no som suficientment grans per abarcar molta gent, ni molts diners i llavors, que passa que tots fem el que podem. Ningú està especialitzat en especialment re, o sigui, jo dius, mira, a mi m'agrada l'economia, doncs vinga, toca una mica de la tresoreria. A mi m'agrada la difusió, m'agrada la xerxa socials, doncs en una època de la teva vida, en vulguis dedicar-hi més temps, doncs t'incorporem en aquest tipus de voluntariat. Sí que hi ha gent que porta molt de temps, i llavors es dediquen més a la gestió de projectes, o la presidència sempre l'ha portat a l'agostir, i ara mateix tenim una tècnica de projectes, i ens feu moltíssima feina. Però jo, per exemple, sóc una mica tot, dones cops de mà a un pot i arribes a un pot. I bàsicament el que busquem és que és precisament això, perquè després necessitem mans per moltes coses, per atendre una fira, per fer un projecte, per anar a la ràdio, o per buscar finançament. Llavors, el que es necessiten són ganes, bàsicament, més que coses en concret. I vosaltres com doneu a conèixer la vostra tasca, el que feu la feina? És un procés complicat ara mateix, perquè és difícil de vendre una ONG, més estan en crisi com estem ara, i la societat està canviant. Fins ara hem tirat molt... Quan dic fins ara, dic que ja portem 20 anys, però al principi hem tirat suposo molt del boca a boca, i ara amb la xeixa social estem intentant obrir-nos una mica, però no és fàcil, perquè és el nostre temps lliure, com ho repeteixo, no som experts en això. Sí que hem tingut molta sort i hem aconseguit subvenció de convocatòries en temes de comunicació. Doncs ens han vingut gent experta, gent fent pràctiques, però al final fa anys que no tenim ningú durant un temps, molt definit, dos, tres, quatre anys, que pugui crear una línia i el que ens pugui ensenyar nosaltres, que estem sempre. És molt complicat, és molt complicat, i que vendre una cosa, com si diguéssim, que és voluntària, el temps de la gent és limitat, i si no te la fas teva i no te l'estimes, és un procés. Ens està costant. Tu, quantes hores treus del teu dia a dia, o això va en funció de les temporades, també, del que pot donar cadascú? El voluntària, nosaltres sempre diem que no podem obligar ningú a participar, però jo sempre he dit des de fa molt temps que una vegada entre gent no hi pot sortir. A mi m'agradaria aprendre a dir que no, i sempre diem el mateix, sobretot amb els quatre o cinc que sempre estrem allà més involucrats, perquè ens consumeix molt temps. Depèn de l'alt que hi hagi actiu o no hi hagi actiu, però sempre acabes dient ben gavassi, o clar, com que he comentat abans que costa aconseguir gent, sempre acabem tirant dels mateixos del carro, i es fa complicat. Jo, hores, no sabria dir, en puc arribar a dedicar si és el dia quan hi ha un problema... Si és el dia? Sí, per exemple, vam organitzar la festa major, i va ser complicat, i vam estar dos setmanes... Tu, Pé, clar, ho has de fer tot, és que tot és tot. Però quantes persones sou? Som 280 i pico socis. Però d'aquí, tenies de treure'ls que no són voluntaris, 100% no estan actius, cadascú passa per un procés personal diferent, nosaltres fem crides, i això, i al final hi ha gent que en certs moments pot, en certs moments no pot, hi ha gent que per lluny anirà amb una pot, per situacions familiars, i al final és una roda. Jo ara puc, però potser entre uns anys no ho sé. I, llavors, és difícil de mantenir. Però, bueno, al final, jo crec que cada gra compta, i si tu tens una hora al dia o una hora a la setmana, sempre seràs benvinguda, al final, és això. És una hora, pot canviar moltíssimes coses. I alguna formació específica o algun requisit prèvi abans de fer alguna de les tasques? No especialment, sí que és veritat que hi ha coses que són específics, per exemple, fer el balanç de la ONG, el tema econòmic, s'agraeix que algú hagi treballat en el tema, o per exemple, hem treballat temes de potabilització d'aigües, doncs, clar, això són temes, per exemple, que no en tinc ni idea. S'escapen, no? Exacte, llavors vam tenir la sort de tenir voluntaris i voluntaris de dedicar-nos a aquest tema, que ens han ajudat moltíssim, han fet formacions en aquest tema, llavors, també formem part d'aquest cos d'aquest ONG, gent del cos de bombers, amb el qual és gent que ja està molt especialitzada en certs temes com de rehabilitació d'espais, amb molts de potabilització d'aigües, infraestructures, i ja la ONG està molt centrada en aquest tema. I després n'hi ha altres persones que ja al final tracten temes de salut, que és universal, és un tema que tothom coneix, escoles, i al final és supervivenció de les persones, tothom sap què necessita un nen per no estar malnutrit, llavors, l'experiència és un grau, i el fet que els que arribem més nous ens nutrim dels que ja fa temps, l'altre espais de coneixement és fàcil si on està interessat. I desplaçaments en territoris, en feu, també? Sí, de fet, ara un company acaba de tornar d'ondures, o sigui que sí, sí, sí, ens agradaria moltíssim poder anar-hi més, i que, inclús, hem intentat fer campanyes perquè gent que no fa falta que estiguis com sigui a la ONG, o sigui que sigui só, sí, per anar-hi, però que tu pots dir, mira, jo el que m'interessa és viatjar, doncs, seràs benvingut, també. Aquí l'avantatge d'aquesta ONG, per mi se'n passiu que té moltes besants, dius, només vull viatjar, tens el teu lloc. Vull estar aquí a Catalunya perquè, per circumstàncies ècics, no em puc desplaçar, també tens el teu lloc. A mi m'agrada la recuperació a llar termini, m'agrada, per exemple, fer una escola i veure com això es fa realitat en 5 anys, també tens el teu lloc. Projectes de refugiades només en més de març, perquè a mi només em va bé el més de març, i ara la crisi és ara, i em fa il·lusió ara perquè me sento molt identificada, però també tens el teu lloc, sí, acceptem a tothom. Molt bé, molt bé. I, per exemple, posant per cast, que també ho has comentat amb la guerra d'Uraïna, com estan sent molt en les mobilitzacions o en els primers mesos, no sé, en més de març o abril, el tema del transport de material, medicaments, tot això, ho veu fer vosaltres des d'acció. Nosaltres vam obrir una campanya per recaptar fons, recaptar material, sobretot sanitàri, i un cop ja vam començar a fer-nos més nostre, aquesta campanya, com si diguéssim, i vam fer els primers enviaments de material, vam aconseguir contactar a través d'un soci amb col·laboradors d'allà, que estaven a la zona, i vam fer dos viatges, com si diguéssim, contractant un autobús allà, i llavors va portar persones cap a Espanya, algunes es van quedar aquí a Catalunya, altres ja tenien concerts en altres llocs d'Espanya, vull dir, persones que ja tenien aquí el seu allotjament i la seva família, i a la tornada, amb les campanyes que havien fet, van portar aliments i material sanitàri que va allà, s'ho van fer dues vegades, i ara mateix el projecte ja s'ha tancat. Hi ha molta gent de Sant Just, que sigui... Tu, per exemple, ets Sant Just Tenca, i ets de l'UNG, però hi ha molta gent de Sant Just, també, o us arriba gent de diferents... Ens arriba gent de diferents parts de Catalunya, sobretot ens arriba molta difusió de la tema de bombers, perquè al final és un món molt bomberil i es coneixen entre tots. No ens hauria de dir la proporció. Sí que n'hi ha de gent, i de fet, quan fem les fires, o quan vam organitzar la Festa Major, hi ha molta gent que ho coneix. No et sabria dir la proporció per això. I després, ja també, per anar tancant una mica... Eva, quines motivacions o una mica reflexions personals que fas, a l'hora de dedicar temps a aquest voluntariat, temps també ajudar a l'arresta? Quines són les teves motivacions o experiències més personals? Jo he pres en aquest camí moltes coses. Suposo que tots creixem amb la idea de vull canviar el món. Això és el primer punt, quan ets més petit, després te dones que això no és possible, després passes per una fase de saber que això no és el que vols, perquè el món es pot interpretar de moltes maneres. Tu canvies una vida o fas millor una vida, i ja no només canvies una vida, sinó de totes les persones que envolten aquella persona. Això és un altre món, un altre aprenentatge que vas fent amb el temps. Després també te dones que hi ha moltes maneres d'ajudar, des de casa també s'ajuda, te dones que ajudar quan ets més gran, te dones que ajudar és complicat quan ets petit, quan funciona la política i la cromea per mig, quan envies, m'invento, 100 euros i es queden pel camí, que si les dones, les polítiques, que si governs, que no ajuden del tot a la població el que haurien d'ajudar, d'assepcions, complicacions que en un principi són un monidil·lic que tens a dins del teu cap, dius, jo vull ajudar, no és tan fàcil. Són molts aprenentatges que tot això, quan arribes a terreny, se't reconforta en veure els somriures de la gent, al veure que la teva petjada sí que crea un impacte, però que a la vegada també et proporciona una tristor de saber que això que deixes allà és a veure si tindrà continuïtat, si no tindrà continuïtat, si serà suficient, perquè tu al final tornes aquí, sense la teva vida, i ells i ells estan allà, i sap greu. Bueno, per mi són molts aprenentatges, és jo l'editar sempre a la meva mare, que quan miràvem pel·lícules de petit a la tele, hi havia com que a les pel·lícules universitàries sortia que, quan tu anaves a la universitat, t'havies de tenir com un mòbil per entrar a la universitat de cooperació, i jo és una cosa que sempre l'he pensat que això s'hauria de fer aquí, perquè al final és que jo he pres un montón, i és molt difícil desvincular-te, perquè forma part de la teva part del teu ser, i llavors encara jo fa 15 anys, jo no sé quant ja fa, que hi participo de manera diferent, i segueixes aprenent un montón de coses. Moltes motivacions i molts aprenentatges. O sigui que tu creus que tothom hauria de tenir almenys un cop a la vida aquesta experiència, o temporal, o el que sigui, de dir vinga, va. Sí, jo crec que és bàsic a tots els nivells, és igual que siguis petit, a mitjà, gran, és igual que sigui des de casa, amb una SSC de barri, una SSC internacional, és igual, tot compta, perquè al final t'adones que tu et penses que estàs ajudant a molta gent, i l'ajuda et torna doblada, amb altres tipus de coneixements, i això fins que no ho vius, realment no ho sents així. Clar. Ostres, doncs, quin missatge et em maco, Eva. T'anava a fer una última pregunta, però crec que ja no te la faig, perquè clar, m'has dit que sí a vegades, fins i tot sis hores al dia, t'anava a dir si ja estàs implicada en altres ONGs o en altres serveis. Sí? Sí. Què dius, però a veure un moment, a veure qui... Però, mira, l'una de les sis hores són moments determinats. Bueno, moments determinats, però, bueno, més? A veure, tots els explicants. Bueno, vam crear uns companys de bombers, també, no sóc un bé, de per això, vaig... Unes de meniments solidaris, que es diu la milla nàutica dels bombers de Barcelona, portem 6 edicions, que anava a dir, em sona, em sona molt. Doncs gràcies, perquè ens està costant molt diferent la difusió, també. No té res a veure amb l'ONG, l'ONG també hi participem, tots els que podem i més, al final això és un grup i somem, i vam crear farà 8 anys a aquest projecte, van ser parats per la pandèmia, i, bàsicament, és una cursa de natació a la platja del Bogotell de Barcelona, que recapta el 100% de tot el que... de l'entrada dels nadadors i nadadores, i és una cursa no competitiva, i, bàsicament, hi ha un podi solidari, i cada any escollim una ONG, una associació sense ànims de lucre, l'única condició és que sigui petita i poc coneguda, i li puguem donar el 100% de la recaptació. Que bé. Escolta'm, i aquest de dir que és perquè m'has parlat del bomber, jo em pensava que era el bomber, però resulta que no té alguna cosa a veure, la teva professió, el món laboral... No, no, no, i et dic que el contacte de tot aquest món em ve de part dels meus pares, els meus amics del president de l'ONG, vull dir que no, no, no. Mira, jo sóc analista, si no té res a veure. Molt bé, molt bé. Bueno, mira, una cosa també diferent, potser pòls oposats, a vegades... Sí, és una cosa que hauré pogut aportar. Molt bé. Doncs res, Eva, ens ha encantat escoltar la teva experiència, que estiguis a aquesta estoneta, també, aquí, a Ràdio d'Esvern, i res, a seguir endavant amb els projectes d'acció solidària i logística. Moltes gràcies per l'atenció d'avui i per tota l'ajuda que Sánchez ens ha donat des del nostre indici. Molt bé, que vagi bé, bona tarda. Subtítol del fifty I tu busques a cada cançó la sensació que et fa sentir que et faig avir. Cuatro esquinitas tiene mi cama, cuatro angelitos que me acompañan, cuatro secretos milestre historias, sueños que giran en una noia. Olor té del sur y de este a oeste, quédeme de la vuelta, que se moleste, esenme mucha suerte, es el no como el puede ser mi muerte. Camina, cada paso tu y a mi me contamina, mueve las caderas como gelatina, lindura divina, te comería entre pan y mantequilla. Y yo subo escalón, escalón quiero tocar el cielo azul, el cielo azul. Y tú buscas a cada cançó la sensación que et fa sentir que et faig avir. Y yo subo escalón, escalón quiero tocar el cielo azul, el cielo azul. Y tú buscas a cada cançó la sensación que et fa sentir que et faig avir. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creix professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Vinga, va, doncs seguim ara escoltant un tema musical de Rosa Lín. El tema es diu SNAP. I seguidament passarem a parlar amb la Romi Porredon, presidenta de la SEAS, la secció excursionista de la Teneu San Justen, per posar-nos al dia de les activitats. I no sé si s'està parlant. I no sé si s'està parlant. I no sé si s'està parlant. I no sé si s'està parlant. I no sé si s'està parlant. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, s'adreça i participa. Romi, porridón. Bona tarda. Portem el tema del cicle temàtic de la SEAS, la secció excursionista de la Teneu San Justenc, un cicle que ja ha estat tot programat, però volem saber i tenir una idea una mica de cada coset que es farà del cicle, no? Molt bé. Si vols començar, diguéssim com... perquè aquest cicle diguéssim no. Comencem dient el nom del cicle. Sí, el nom del cicle es diu aquest any, perquè, on que és un cicle temàtic, a la SEAS cada curs mire de fer un tema diferent, sigui una més història, més geografia, més natura, i aquest any van voler recuperar la literatura, que ja el 2016, el curs 2016-2017, es va fer un que es deia Geografies Literàries, i doncs bé, la comissió va plantejar de dir que vinga, tornem a recuperar l'especte literari, la temàtica literària. Bé, m'ho van plantejar, perquè també faig les matinals literàries, i dir com és, no és el mateix preparar una matinal només amb tot el curs, que no ho conferències, no? Però va ser un repte, i llavors ho vaig vendre com un repte. Vaig mirar el programa que s'havia fet ara fa 4 anys, diguéssim, el 2016, i vaig adonar que, pràcticament, totes les conferències eren sobre... O més, no? Vull dir Verdaguer, Maragall, Gerard de Liòs, en fi, vull dir, no? Algun tema així obert com la literatura del país valencià, o la literatura de Ponent, o a Mallorca, també, que llavors sí que va tocar algun conferenci en alguna dona, però vull dir que era literatura així oberta, de Ponent o del país valencià, etcètera. Per mi, si hi ha algun ràdio que ens estigui escoltant i dirà, la seva és la secció excursionista de Taneu Sant Justent, fa aquests cicles, però aquests cicles consisteixen en... en què consisteixen a fer la conferència per ubicar-los, i després d'una excursió... Una excursió que s'ajusti a la conferència, al màxim possible. I llavors, els divendres, en aquest cas, és el segon divendres de cada mes, i el resbuit del vespre, la conferència, i la sortida al diumenge, una sortida amb autocar, què fem? Perquè el segle temàtic sempre ho fa amb autocar, i fa excursió, o sigui, dos modalitats, una mitjana d'àrii més llarga i la té més cur, perquè es poden adaptar a les diferents persones que vinguin, i això, llavors, mirat que la sortida s'ajusti al màxim a la conferència. Vull dir, el contingut. Tot i això... Bé, aquest curs hi haurà algun punt que no s'ajusterà prou, des de l'autora que es toque. Mai pot quadrar sempre els impassells. Tot, des del 100%. Però això... Doncs bé, vaig pensar que... Potser, justament perquè ara és un moment que la dona va recuperar en espais, i és un moment que hi ha una mena d'empoderament de la dona. Vaig pensar, doncs, li has de donar el tom i fer geografies literàries, però em veu de dona. I llavors em vaig proposar que totes les 9 conferències fossin d'autores, d'autores catalanes, i amb la mida que fos possible, també l'esponents fossin, també, dones. I bé, llevat de 3 casos perquè ha estat impossible lligar-ho, totes les ponents són dones i, evidentment, totes les autores són dones. Clar. De les autores ens assegurem que sí, de les ponents ja potser... Això ha costat més, eh, quadrar-ho, però... L'ha costat o perquè jo he pensat que era més adient, perquè el ponent era el que hi havia fet la biografia, que era més acceptada i més validada, podríem dir. I vaig pensar, doncs, home, fer per fer que vingui el que hi havia fet la biografia bona, no? Doncs això. Molt bé. Comencem amb el cicle, el dia 14, no? Sí, aquest divendres. Aquest divendres, 14, doncs l'esbut, hi haurà la primera conferència, i la primera autora és la Teresa Pàmies. Teresa Pàmies, una dona potent, una dona lluitadora, compromesa, escritura, periodista, heu de dir, 30 anys exili, per tant, tota la seva literatura és una literatura com molt testimonial, va? Bé, doncs, d'això ens en parlarà... El títol de la conferència és Teresa Pàmies entre la literatura i la revolució, que hi ha el títol, doncs, explica una mica la trajectòria. Enstia una mica, eh? Exacte. I el ponent que ve és una professora de la universitat, que, a més a més, és la directora de l'Observatori Cultural de Gènere, que, diguéssim, em penya... tot el que sigui a l'entorn de la dona, no? És una impulsora, doncs, dins d'aquest organisme sobre la dona i la cultura, i fa, doncs, molta feina, doncs, això, sobre la literatura amb veu de dona i la literatura de la dona. Es diu Maríangels Cabrer. La Maríangels Cabrer, doncs, això, col·labore amb diferents diaris, ara, justament, col·labore a l'ara, en fent crítica literària, i col·labore a fer, doncs, amb diferents revistes, no? Però avui dia és una gran persona competent amb la literatura de la dona, no? I ell encetarà el cicle explicant una mica, doncs, això, la literatura amb veu de dona, amb la Teresa Pàmies, que ja és prou potent. Molt bé, un bon inici, eh? Un bon inici, no? Un bon inici, que... I la sortida també serà amaca, perquè, justament, es fa la ruta de l'exili. Mm-hm. O sigui, anem cap a Molló i vegi la zona, doncs, de la ruta de l'exili. M'agrada. Molt bé. Aquesta serà la primera... Això per començar. Això per començar l'octubre, sí, l'octubre de Pàmies. El novembre, qui tenim? El novembre, tenim l'Isabel Claracimo. Ah. L'Isabel Claracimo, que també és una gran lluitadora, una professora també d'institut i, sobretot, també, escritora de moltes novel·les, vull dir, perquè va fer molta, molta obra, algunes més conegudes que altres, o més reaixides que altres, una de les primeres obres que va tenir molt d'èxit, és Júlia, per exemple, o Dones, també, que va tenir molt d'èxit. Clar, l'Isabel Claracimo, doncs, també, és la fundadora de la revista Canigó, juntament amb el seu home, no? I vull dir, per tant, és una persona també molt compromesa, molt catalanista, a més, premi d'honor de les lletres catalanes, que també vull dir, bueno, n'hi ha tres o quatre, de premis d'honor, vinc de la llista. Caram, sí. Hem escollit allò, grans figures, eh, Romi? Sí, he procurat de dir que fossin beses pesants, no? Sí. Llavors, aquí, el títol és Isabel Claracimo, trajectòria, compromisos i lletres, i aquí sí que és un ponent, perquè el ponent és, allò de l'Isabel Claracimo, era del coi, i el ponent és del coi, del poble, també, de l'Ovidi, de l'Ovidi Monlló, i es diu Jordi Tormo. Aquest noi no és professor, més aviat és un tècnic del local de l'Ajuntament, però... És a dir, bueno, ell va fer la figura. Sí, ell va fer geografia, i llavors s'ha dedicat a tot el món local, i està dins de l'Ajuntament, però també té aquest aspecte d'investigar figures de l'entorn o del mateix el coi, llavors s'ha posat a fer estudis sobre això, i té, doncs, un iterari de l'Ovidi Monlló i tota una biografia del Ovidi Monlló, i també la biografia de l'Isabel Claracimo. I llavors vaig pensar en ell perquè, clar, és l'últim, perquè l'Isabel Claracimo no fa gaire que es va morir, que es va morir el 2020, i llavors vaig pensar, si pogués venir ell, tot i que ha estat difícil, perquè venir del coi... Clar, és el que et digui, que d'una mica lluny. Sí, perquè primer havia pensat, d'estes a veure si la sortida pogués emnar al coi, i llavors ja que ell ens fes la conferència, ens fes l'itinerari, també. Però, bueno, això era molt complicat, anar al coi, doncs, per un dia... Llavors havíem de fer dos dies, això, però no. Llavors, bueno, finalment, sí, vam aconseguir que vingués ell, li paguem els viatges i tot això, la conferència, i és el que ha fet, doncs, la biografia validada, diguéssim, de l'Isabel Claracimo. Per tant, ell coneix perfectament. Perfectament. Llavors vaig pensar, no és un aponent, és un aponent, però crec que va sobal, diguéssim, no? Amb aquest cas, perquè hi havia altres estudis i tal de l'Isabel Claracimo, però no amb el pes d'aquesta biografia. Molt bé. Molt bé. Això diguéssim, pel novembre. I pel desembre, una altra dona potent, que era allà, estimes, que va morir jove, però ja només amb els 45 anys, perquè va morir els 45 anys, doncs ja em va deixar una obra espectacular, que és la Montserrat Roig. Sí, sí, oi tant. Ja faig la Montserrat Roig, doncs també la conferència es diu Montserrat Roig, passió de viure i escriure, perquè realment és això, una plena dedicació a l'escriptura i a la investigació, perquè va fer l'obra aquella dels catalans, els camps nazis, que vull dir... No vas en, inclús, com periodística, eh? Exacte, no vas en periodística, però també molt novel·lista, i de contes, perquè hi ha tota la trilogia, d'aquella l'entorn de Barcelona, d'ella a l'Eixample, el Temps de les Sideres, Ramona Déu, doncs que, bueno, i a banda d'altres novel·les que va fer, o bé recull d'articles periodístics, ella era... era, bueno, va fer programes de televisió d'entrevistes, vull dir, molt famosos, ara no recordo el nom, però identitats, en sembla que es deia, un títol. I, bueno, era periodista també a l'hora, doncs, no? Vull dir i tal. I llavors aquesta, la ponent sí que és una dona, i és una dona que es diu Maria Nunes, que és llicenciada en filologia i, per tant, també, el catedràtica, doncs, també, de literatura, en un institut, i s'ha dedicat molt a fer itineraris per a Barcelona. D'autors, diguéssim, de ciutat, i la seva passió és, doncs, la literatura, però la ciutat, també. I llavors, doncs, té tot uns llibres, en sembla que n'hi ha tres, que es diu, justament, itineraris, o rutes literàries, en sembla, rutes literàries, i llavors, a cada llibre, plegué, doncs, autors que tenen a veure amb Barcelona, doncs, no? L'alguna forma o altra que ha vinculat a la ciutat. Des de l'arroig o la camany, etcètera, no tot dones, perquè també hi ha rossinyol, i aquí més hi ha d'almenys. No recordo, però vull dir que a cada llibre hi ha quatre o cinc itineraris, que llavors és, passis a llar, pels llocs bàsics importants, diguéssim, d'on ha conviscut l'autora o l'autor, i llavors allà fer una petita explicació, lectures, adients, doncs, el lloc, i tot això, saps? Molt bé. Llavors, com que, clar, la Seas és muntanya, i Barcelona no és muntanya... No, bueno... Bueno, tenim el Rob Conseram... O sigui, fa els pels pels, per això. Doncs, clar, vos feia la ruta literària per Barcelona, de la Roig, que això llavors després... no, bueno, els de la Seas, mentir, o mena, no, hem de fer una excursió i llavors aniríem al Maresme, una sortida bonica, doncs, a tota la serra d'aquí al Maresme. Vale. Però els hi vaig comentar, el club literari de la Teneu, que podrien fer aquesta sortida, perquè ells volen fer sortida. Els hem tingut a la primera hora del programa, en Tom Gasull, a la Nebel, i també a la Maria Àngels. A Maria Àngels de Vada, sí. Doncs bé, vaig pensar, home, podríem fer el desembre una lectura de la Montserrat Roig, i llavors el club de... quan fem el club després de la lectura, que serà el gener, doncs fer l'idinidari com a sortida de la Montserrat Roig per Barcelona. I em sembla que sí, que els va fer d'allò, i, bueno, anem en contacte i llavors farem doble. Bueno, que no serveix per una cosa, servirà per l'altra. Sí, vull dir que llavors serà com un complement interessant, de tota la conferència. Sí, sí, sí. Continua. Continuem al següent mes, no? Ara ja ens en anem al 23, el 2023, el gener. Al 23. El gener comencem amb Víctor Català, d'autora, doncs, també del 19, però bé, l'autora per excel·lència modernista, amb la seva solitud i els drenys rurals i molts altres, i també havia fet teatre amb monòlegs tan potents com la Infanticida, que l'hem fet a moltes vades per teatre. Doncs la Víctor Català, que és el pseudònim de la Gaterina Albert, doncs serà la d'autora de gener. I per Víctor Català, curiosa, vindrà una jove poeta, excel·lent poeta, que he vingut dues vegades aquí senjors, que el llibre té, diguéssim, l'havia invitada amb aquells... El té a algun recital. És la Blanca Llumbidal. La Blanca Llumbidal, que és poeta i també editora i traductora, i treballa, jo diria, que treballa amb aspectes socials, em sembla. Però bé, és molt coneixetora de Víctor Català, a més, molt competent, i serà ella la ponent, diguéssim, de Víctor Català. El febrer tenim una altra gran autora, que és la Mercè Rodereda. La Mercè Rodereda, molt coneguda per la plaça del Diamant, per al Carrer de les Camèlias, per al Jardí Boralmaro, jo que sé, Mirall Trencat, que es va fer tota una pel·lícula, una sèrie, etcètera. Doncs Mercè Rodereda, amb el títol de Mercè Rodereda, escritora nòmada, perquè, clar, la Mercè Rodereda se'n va anar cap a l'Azili, i també va estar vivint, doncs, primer a França i després a... Ara no surt. A Bèlgica, però... És igual. Doncs bé, la Mercè Rodereda vindrà la Mercè Ibarres, que és una escritora de ponent, de seguidil, que també fa classes d'escriptura la tenia de Barcelona, la professora de la WAAP, és també escritora fet novel·la molt de la seva terra, sigui de la part de la Franja, té set novelles o sis de la Franja, molt boniques, i ella ha fet diferents estudis de Mercè Rodereda i biografies. Sí, una biografia de Rodereda. La Carmel Nau també en va fer una, però la Mercè Ibarres n'ha fet un per ell, o dos, dos, dos... Pensem que les persones que fan biografies, realment, ho saben pràcticament tot, de aquella persona, és a dir, s'han informats, han llegits, un munt de novel·les, d'història... Bueno, i han conegut la vida i les relacions, doncs, Rodereda, tot el que va fer l'exili, el que va patir... Clar, tot el... Realment, és que una biografia és... Aquest nomadisme que diu el títol és nómada, perquè va anar... I després va retornar a Romanyar. Vaig va morir aquí, diguéssim, però bé, doncs això. La Mercè Rodereda la tindrem al febrer, amb la Mercè Ibarres. Bueno, amb aquestes excursions, per exemple, la Vitor Català és lògic que anem a la zona del Montgrí, o bé la Rodereda Romanyà, aquestes, sí, que s'han pogut ajustar, o sigui, hi ha excursions que, pàf, tenim lloc i més lloc divers, perquè, esclar, que no fos tot el mateix lloc. Doncs bé, per tant, també vaig mirar que fossin autores una mica de territoris diferents, no? Sí. Si ens semblen romis, deixem aquí a la llista, i en tindrem més oportunitats, suposo, o vols acabar-la? Ah, no, com vulguis, com vulguis. Vull dir, només si vols, et situo a les autores. Ah, va bé, vinga, l'escarçal. Per exemple, continuarà la Montserrat amb el Belló. Després ens anirem a passar dos dies a Mallorca. Oh! Sí, perquè ja ho havíem fet una vegada, fent la Serra de Tremontana, sobretot Joan Alcobé, i el... Espera't, que ara no em surt el nom. Ai... Un autor. Sí, l'autor típic i tòpic. Es fan dos, el Joan Alcobé, i el... Ja es sortirà, aquestes clares? Ja, és igual. Doncs bé, però clar, eren nomes, bàsicament. I llavors, el mateix... El mateix ponent, que és professor de l'Universitat de Mallorca, li vaig dir a veure si es veuria un cor, però fer dones, no? I li dius, sí, sí, i tant. Tinc diferents itineraris i tal i qual, i, per tant, des de la Carme Riera, la Maria Antonia Salva, o bé, doncs no sé, la Maria Lídia Pons... Bé, n'hi ha moltes de dones, escriptores, majorquines, i per tant ens farà tot uns recorreguts. Clar, a Mallorca heu d'anar dos dies, si no? Sí, sí, sí, sí. La cosa a Manalén, eh? Això és la comissió m'ho va dir de dia. Ostres, és que dèiem de tornar a recuperar una sortida de dos dies, i si pot ser a Mallorca, perquè vam quedar contentíssims el Gaspar Valero. Es diu Gaspar Valero, aquest professor de l'Universitat Mallorca, i era boníssim, de veritat, explicant-hi i recitant-hi i fent-nos viure la literatura, no? I clar, ostres, si pugués això i si pugués el mateix Gaspar... Bé, m'hi vaig posar en contacte i sí, sí, vull dir que ens ho farà ell. Molt bé. I després acabarem amb l'últim aparemi d'honor de les llites catalanes, de Maria Balbal, molt bé, que és del Pallars. Vull dir que aquesta seria les 9 autores... Que acaba el cicle, acaba el maig, llavors, no? El juny. Ai, el juny, perdó. L'últim, el juny. Sí, Maria Balbal. Molt bé. Doncs d'una idea, el programa que tenim a Romi, cada mes tenim la vostra autora amb la conferència al divendres i el divendre a la sortida o, bueno, o cap de setmana, si és el cas. Sí, sí, bàsicament només serà el maig, el de Mallorca, perquè faci més bon temps i assegura que també el maig cada dia em regeix. Sí, sí, bueno, a tots els rics. Però no, no, va, va, també, ho vam fer amb maig l'altra vegada i va, va, va, va, va. Romi, deixa'm dir a l'audiència també que la Seas ja té Instagram. Sí, Instagram, Facebook i Twitter. Sí, però és que Instagram, les Seas, Instagram no en tenia. No, i Facebook tampoc. Només tenia Twitter. Només tenia Twitter. Però no hi ha la sècció jove en penya. I és fantàstic, fantàstic, saps? I llavors, bueno, tot parlant l'altre dia, ja vam fer junts el dia 4, i llavors de dir, ostres, vull dir que hauríem de banda de Twitter, això total, i, bueno, ells ja tenen les idees, i com fer-ho, pim-pam, i de seguida ja està. Ara ja estem a Instagram, a Facebook... I ja està tot complet. Totes les xarxes, el dia. Per penjar fotografies, a més, és que la Seas teniu l'oportunitat brillant d'utilitzar Instagram amb les excursions que feu de penjar fotografies. Depèn de fotografies, és ideal. I tant, i molt bé, sí, sí. Doncs res, Romi, ens hem posat una mica al dia amb el cicle que teniu preparat per aquest any, i res, us anirem seguint també la pista. D'acord amb les diferents coses que aneu fent. Molt bé. Moltes gràcies. Te'n podem nos deixar explicar, també. Clar que sí, home, clar que sí. Moltes gràcies. Adeu. Amb l'FAP aviat podrà embolar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. I am by the thunder, I have an evidence. No, I haven't checked the watch and all you're waiting me down. Waiting by the thunder, I haven't checked the watch and all I have an evidence. So, no, you're waiting me down. And I know this song, it's still in your thunder. And I know you're bringing me down. Like a rollercoaster still in your thunder. And I know you're waiting me down. The boat is swinging, the clock is ticking, let me out. The boat is swinging, the world is spinning, I know. The boat is swinging, the clock is ticking, let me out. The boat is swinging, the world is spinning, I know. Go! Waiting by the thunder, I have an evidence. So, no, I haven't checked the watch and all you're waiting me down. Waiting by the thunder, I haven't checked the watch and all I have an evidence. So, no, you're waiting me down. And I know this song, it's still in your thunder. And I know you're bringing me down. Like a rollercoaster still in your thunder. And I know you're waiting me down. The boat is swinging, the clock is ticking, let me out. The boat is swinging, the world is spinning, I know. The boat is swinging, the clock is ticking, let me out. The boat is swinging, the world is spinning, I know. Go! Go! Go! Vinga, nosaltres ens acomiadem del programa d'avui. Tornarem dimarts també a la mateixa hora de 5 a 7 per fer-vos companyia. Recordeu que podeu recordar tots els podcasts d'avui a radiodesvern.com o també ens podeu anar seguint la pista a les xarxes socials, arroba la rambla nou Vuitut en el Twitter com a Instagram. Desmés que acabeu de passar bona tarda, ara us deixo amb l'informatiu de notícies de Sant Just.