#241 - La Rambla del 11/10/2022

Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazine La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, secciors d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu sobretot a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter. Arroba la Rambla 981 i recupera els podcasts que més t'agradin a raidesvern.com. Bona tarda, Sant Just. Passen 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui, dimarts o 11 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufa M a la Misora Municipal de Sant Just. Ja en coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores d'octubre d'aquí? I fins a les 6, primer de tot farem espai de llibres amb l'Arnau Consul de la Lliberia Cal Llibrater d'aquí de Sant Just. I tot seguit baixarem fins al restaurant Cuina Miracle i parlarem amb el cuiner Joan Targarona amb qui fem la secció d'alimentació saludable i amb qui parlem de cuina i gastronomia tots els dimarts. Després tot seguit acabarem aquesta primera hora fent la predicció del Temps de la Mat, del Meteoròleg, d'aquí de la Ràdio Carles Rius. Després a segona hora de la Rambla, partir de les 6 i 10 i després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern farem entrevista a la Just Isla, ella és voluntària del rebós d'aliments de càrites d'aquí de Sant Just. És un altre de les entrevistes, d'aquest cicle d'entrevistes al voluntariat que estem fent aquí al Magasin de Tardes, la Rambla. Després tot seguit comentarem una mica també els dies internacionals i les afamèrides que tenim al 11 d'octubre i després farem una reposició de l'entrevista a la Marta Iserni, a la PEPA Cassants, socias i creadores de la nova línia de moda Lekko Pin. Van passar per la Rambla la setmana passada i vam estar xerrant una mica d'aquest nou showroom que tenen al carrer Bonavista 81, a la botiga PEPA Moda Dona. I avui reposem una mica també aquesta entrevista que els vam fer. Tot això serà de seguida. Vinga, va, que comencem! M'agafem les coses i anem fins a la llibreria Cal Lliberté de Sant Just i fem sortir a l'Arnau per parlar un altre dia. M'agafem les coses i anem fins a la llibreria Cal Lliberté de Sant Just i fem sortir a l'Arnau per parlar un estonet també. Llo, l'Arnau, què tal? És bona tarda! Molt bona tarda! Llibres, novetats, editorials, recomanacions que ens vulguis fer? doncs avui la recomanació és doble i no sé si se'n permet xafar la... no sé si hi ha un col·laborador que et recomani teatre a la Ramla. Bueno, tenim la Maica que ens porta a les estrenes teatrals, però no passa absolutament res. La Maica ha encantada. Doncs Maica, amb el teu permís. Jo avui vinc a parlar d'un llibre que no és novetat. De fet, és un llibre que es va escriure l'any 95 i de seguida es va traduir el català. El 96 i el 97 crec que ja és pública. O potser va tardar el 98 i el 99. En tot cas, estem parlant d'un llibre que ara mateix té una... adaptació teatral al TNC, que és una bestialitat, tant el llibre com l'obra. I per tant, com que més a més, vam tenir l'oportunitat quan el llibre té d'anar-hi convidats per l'editorial, vaig pensar que això, més a més... Ostres, quina sort! Això s'ha de publicitar perquè són molt bons. A veure, si us dic Jose Zaramago, evidentment tothom els situa, el Premi Nobel l'any 98, i si us dic que vinc a parlar d'unes de les seves obres més famoses, assaig sobre la seguesa, que insisteix en català i es va publicar el 99 o el 2000, poc després que li donessin el Premi Nobel, 4 o 5 anys després de que ja a Portugal tingués un gran rebombori que està obra, que era absolutament distòpica, i per la qual, de fet, ell no podia tenir altres referents, que el millor, aquesta famosa grip, que ja tots sabem de la grip espanyola, l'any 18 o 19, una epidèmia, mai ningú podia pensar que una epidèmia així fos repetible. Ara tots tenim ben clar que som vulnerables, i ens pot passar de tot. I clar, just assaig sobre la seguesa, d'una manera molt més brutal, llegir d'avui, vaja, clar, jo no vaig tenir la sort de llegir-la abans, però ha de canviar moltíssim la perspectiva del lector, perquè, com potser molts els oients sabran, parla d'això, d'una epidèmia de seguesa, de sobte, l'obra comença amb la teatre, també la novel·la, amb algú que diu que no hi veig. No hi veig, a més a més, és tot blanc. La seguesa, aquest home et diu, no és que és negre, sinó que és blanc, no veig res, no veig res, no veig res, va seguint aquest personatge, i, de sobte d'això, és una epidèmia, no sap com s'encomana, la reacció de les autoritats, que són un en abstracte, és tancar a la gent quarentena que ningú no surti de casa. I, de fet, la trama principal segueix a tot un grup de gent que acabarà tancada, perquè han de començar a habilitar espais per tancar la gent. Es va avançar moltíssim. Un dels espais, a més a més, aquesta és una de les generalitats de la novel·la, és un manicòmia abandonat. Per tant, gran part de la novel·la passarà a dins d'aquest manicòmia on va arribar gent custodiat per militars que no deixen sortir ningú, si algú intenta sortir, el disparin directament, la crítica al militarisme, a l'autoritat, i darrere, probablement, a la dictadura. Potser amb el Covid no m'ha arribat aquests extrems. No m'ha arribat aquests extrems, evidentment. Però, evidentment, aquest és un obra que és un descens dels inferns, és un planteig que, malgrat que avui no m'ha arribat aquells extrems, hi ha molts explicades d'olets que dius, si és escrit avui dius, ja sabem d'aquesta parlànex. Clar, la gràcia és que s'arremaga tot això. No ho sabia. No ho sabia. Aquesta anys se celebra el centenari del seu naixement, va néixer el 1922, però això hi ha hagut suposo tanta moguda, s'està recuperant bastó d'obre i el Teatre Nacional va decidir fer una col·laboració amb el Teatre Sao Juau de Porto per portar a Sena un obra dificilíssima, per insisteix-ho, és una obra plena de personatges on acaben sent molta gent tancada en un manicomi, un manicomi que, al final, evidentment, tot i que és un antic manicomi, acaba sent un autèntic manicomi, perquè tothom es torna en sec. De fet, tothom qui entra ja està sec, la primera fase de gent que està en una sala prèvia, quan cada mig hi veuen. La gràcia és que hi ha un personatge que hi veu i poc o molt és qui guia, qui pot i qui intenti posar llum en aquesta foscor i, evidentment, no se'n surt. Per exemple, les passions, l'enveja, l'egoïsme humà, doncs surten tot a la florida. Esclar, suposo que Allibre posa damunt la taula tots aquests aspectes de la condició humana. Exactament. I aquesta és, això, un gran retrat de la condició humana en els seus pitjors moments. Potser, clar, val molt la pena fer l'esforç d'anar al Teatre Nacional, a més a més tenim una sorpresa. Si passeu perquè el llibre té, podem negociar a entrades a mitat de preu, gràcies a l'editorial Nabona, que... doncs això. Que és que publica el llibre. És qui publica el llibre ara amb català. Insisteixeu, és una traducció que es va fer fa ja molt temps. L'editorial Nabona, que l'any passat, ens va convidar a conèixer la de nou, té nous propietaris, per entendre'ns, ha fet una reformulació de tot el que és físicament, o sigui, els llibres els ja ha fet donar un nou... Un nou aire, no? Un nou aire, i a més a més, doncs, un nou disseny, a més a més, amb un tipus de lletra que ens van explicar, que l'havíem pensat especialment, i que realment els fa com molt... Molt particulars. Doncs té tres línies. Una de les línies és la sèrie R. R de recuperació, o de restitució, no recordo l'esquena... I el cas és que el que fa amb aquesta sèrie és de dir que cal tornar a posar... llibre és que cal tornar a posar-se a la taula, perquè quina llàstima, perquè es van editar fa 25 anys, ara s'haurien volgues llegir, no en té l'oportunitat. Per tant, últimament està recuperant això, obres des de, per exemple, l'última que ha arribat d'aquesta sèrie R és l'Ulisses de Joys, però hagi també obres de Bàzquet-Montelban, que fa molta gràcia, perquè és cert que costa trobar-la si no són edicions de butxaca, i encara no tots, només alguns, i evidentment de Josep Saramago que just coincideix, i al veure que coincidien amb l'estrena, el TNC, d'aquesta coproducció d'una obra que més o menys està parlada, mitja en català, mitja en portugès, cosa que d'una banda afavoreix aquesta mena de caos que es va imposant sobre l'escenari, cada vegada més, cada vegada més, un caos que, clar, acabarà sortint del manicòmic, perquè hi ha un moment que no faig spoilers, però diguéssim que l'obra passei a l'exterior i te dones que estan en caos o manicòmic, els que estan dins com els que hi ha fora. I, a banda, aquest doble, evidentment, hi ha uns subtítols per anar a poder-li llegir el que diuen el portugès, tot i que és cert que l'obra és llarga i acabes no ben de llegir-los, perquè te dones que la senoritat del portugès i el català és sorprèniment, no semblant, que hi ha frases, que tu el llegeixis, veus que la traducció és un altre, però està utilitzant aquesta paraula que potser en català és sorprènent, com acabes entenent el portugès, algunes frases que repeteixen, i, segon, per arreglar, et vas acostumant a l'orella d'un idioma que, evidentment, és protè i sobretot la sonoritat, la sonoritat del portugès. Nosaltres vam poder anar amb aquesta primera promoció que va fer, una bona, que és a dir, us convido, convido als llibertés que vulgueu anar-hi. I què és millor, la típica pregunta, no? En aquest cas no és pel·li, però teatre o llibre? Jo crec que l'obò és fer les dues coses. No ho seria dir l'ordre. Jo l'he llegit al llibre després, d'un dels llibres de Sara Mago que no havia llegit, sabia de què anava i, per tant, no m'hi havia posat. I després de veure l'obra em va venir moltes ganes de llegir, de dir, perquè clar, ara el llibre donar molt més a fons, perquè clar, això era difícilíssim d'adaptar, com s'ho han fet i fins on arriba la complexitat de l'obra, no? Però és una companyia portuguesa, o és una companyia... Mitjimitj. Mitjimitj. És una companyia, o sigui, la meitat dels actors són catalans, la meitat dels actors són portuguesos i fins i tot hi ha papers doplats, bon vestits iguals, i aleshores hi ha algun moment que hi ha una escena a duo, i un parla català de l'altre portugès, de sobte entre algú altre, veus que hi ha una substitució absolutament natural i continuï parlant amb català el mateix personatge. Clar, tot això al principi és molt fàcil de seguir, i al final és igual, perquè és això, el descens, aquest infern, aquest caos, això el que és la negra absoluta de l'ànima, com diria el poeta, que ens proposa Josep Sara Mago, que ens proposa Josep Sara Mago, fa això, que al final sigui igual qui és el portugès, qui és el català, perquè al final, bueno, l'image és molt gràfica, a més a més crec que l'encert de la posada en escena és... és sensacional, vas veient com es van embrutint els personatges, jo suposo que van entrar i es van... Cal anar a veure-ho. Sí, es van embrutint, no només com a personatges, sinó físicament. Suposo que es van... Sí, sí, es van, suposo, pintant, suge, sobre alguna cosa, i de sobte van estar en cada vegada com més marronosos, més tacats, les robes, clarament allò estan, bueno, intentant demostrar el que passa allà dins, també en aquest aspecte físic. La posada en escena, a més a més, hi ha una música sempre fons, així és com molt... molt percutora, suau, però d'aquestes que et van entrant, en fi, és una obra que em va sorprendre moltíssim, de tres hores amb un entreacte, però no es fa gens llarga, de debò, a mi em va semblar la mitja part, que es ve... És per Nadal, la vull tornar. Sí, sí, i és un esclat, perquè a més a més, passa una cosa just al final del primer acte, que diu això, guau. Això ho fan ja vegades expressament, perquè et quedis allà com... Sí, no, suposo que és necessari, perquè la tres hores seguida no es poden aguantar o tenen calculat o no es poden, però podrien haver seguit perfectament, a seguir a un canvi també a l'escenari, i a vosaltres us convida moltíssim a... Doncs per una vegada és una semi-novetat, perquè cert, és un llibre que acaba de tornar a arribar a les llibreries fa relativament poc, amb aquesta nova edició de Nabona, un llibre que molts és possible, que ja tingueu de fa 20 anys a les vostres llibres, que és personals, fins i tot que hi hagués llegit, o fins i tot que n'hi hagués vist, la versió cinematogràfica que em va fer Fernando Miralles, fa també 15 anys o així, que crec que és d'Eblindness, o sigui, segueix directament. Però de debò que, just ara, fins i tot si ja l'heu llegit, us convido tornar-hi, perquè crec que n'hauria de fer una lectura molt diferent, veient-hi coses que... Havent passat el que potser ha passat, no? Clar, i que sigui una pandèmia molt més suau, clar, que la planteja és Sara Mago, la gràcia és la reacció dels qui la pateixen, de les autoritats, de la societat en general. I abans de us insisteixo, si passeu perquè el llibre té, podem negociar unes entrades a mitat de preu. Molt bé. Ens vindrem al compte. Que bé, Rnau. Deixant de banda José Sara Mago, però seguint amb els premis nòvels, s'ha donat també el premi nòvel de literatura, fa... no sé si una setmana o així. Ània Rnau, una autora de la qual haurem de parlar bastament, és una autora, mira. Fa temps, fa uns quants anys, si no recorda malament, també va ser que ets bo i seguro, perquè no sortia un premi nòvel d'aquests que potser en general, no és un nom molt conegut, però és una autora que ens agrada molt. A més, de gent electora, a nivell de llibraries, va coincidir que va donar el premi, vaig anar a les prestatgeries i teníem 7 llibres. És una autora que... 7 llibres. Ah, vale, el mateix llibre, 7... No, no, teníem 7 títols diferents, perquè és una autora que ens agrada molt, una autora que ja coneixíem, una autora que hem recomanat, i que fins i tot que no vam posar algun WhatsApp del Club de Lectura 6, hi havia diferents gent que l'havia llegit. El WhatsApp, Gurnar, clar, ningú coneixia, realment va ser una sorpresa a nivell mundial. En canvi, anirem a dir, no, ja té un nom... Ja tenia un record. El tenen tots els guanyadors del Nobel. Però, diguéssim que hi ha un nom que sense ser, diguéssim un d'aquests, no sé, Muracan, que coneix tothom, diguéssim que sí que és un nom que sonava, no pel Nobel, sinó com una lectura, una literatura interessant, que agrada molt proper a algú que ha fet de la seva vida la manera de reflexionar sobre el món. Anir-nos sempre als seus llibres a explicar capítols de la seva vida, però no perquè siguin importants pel capítol en sí, sinó pel que li permet de retratar la societat. Per fer, l'últim que s'ha publicat en cada les diules de veniment, i és un llibre que ella va publicar fa molt temps, explicant la decisió d'abortar, que va prendre, crec que l'any 2001, o sigui, fa molt, però clar, fa 20 anys, ara diguéssim que ja no és tan polèmic, pot dir resultat, en tot cas es pot... El debat està molt avançat, hi haurà defens opinions, però en general, és un fet acceptat, si més no, les societats occidentals. Clar, l'any 2000, quan ella no només decideix abortar, sinó fer-ne un llibre explicant-ho, i retratant com ningú l'entén, malgrat que, doncs escolta, hi ha una sèrie condicionant, i ella, finalment, és qui decideix fer el que vol. Clar, era, quasi bé, i només fa 20 anys, i estem parlant de França, un país que tenim com el Paladí, de les llibertats, la polèmica va ser bestial. Aquest és l'últim llibre que ha arribat Daniel No a Catalunya i a Castellà, però ja et dic, és una autora que ha estat molt traduïda, de fet, la setmana passada, se'ns van acabar aquests llibres, aquestes setmanes han d'arribar més, i us convida molt a que hi entreu, perquè serà molt fàcil d'arribar-hi, us parlarà de temes que, evidentment, això, de societat occidental, d'una senyora francesa, que es planteja, doncs, des de la vida al soburvis, des de la pròpia belleza, des de com hem organitzat les ciutats, per tant, temes que seran propers, i que us pot agradar més o no, però... Ja hi dedicarem un monogràfic. Exactament, te n'ha de dir que haurà de caldrar parlar-ne d'ella més a fons, en algun altre moment. En tot cas, ben jugat, tirar de novel a novel, i tirar el que em toca aquests dies, hem tingut per aquí l'Àlex Svetlana i l'Àlex Xevis, premi Nobel, també de fa 4 o 5 anys, que també, com va ser premi Nobel, ningú la coneixia. En tot cas, ningú la coneixia a casa nostra, no s'havia traduït res, ara ha sigut premi internacional a Catalunya. No marxo sense recordar-vos que demà, aquest llibreté obrim tot el dia, i, a més, fem un recital de Pogia a les 7 de la tarda, en Francesc Parceríges. Un dels grans, un dels poetes importants en català, que últimament ha publicat una sèrie de dietaris, i que ens va molt bé per inaugurar les festes de tardor, i que el dietari que presentarà, demà es diu La tardor em sobta. Les festes de tardor comencen el dia 13, ens escolteu, veniu a fer el paròleg a aquest llibreté, que més a més can mata, i posarà un vi a toc. Molt bé, fantàstic, doncs dia festiu, més a més, doblement... Fes tuples que volem fer-la, nosaltres celebrem la poesia. Vosaltres amb la poesia, Arnau, clar que sí. Doncs moltes gràcies, Arnau, per haver passat per parlar amb aquesta estoneta, i ens tornem a trobar la propera. Ah, sí, sí, aquí. Que vagi bé. Adéu, adéu. Nosaltres ens quedem a escoltar en aquest tema de te i con mi. So, take on me. Take on me. Take me on. Take on me. Take on me. Take on me. Take on me. Take on me. Take on me. Take on me. Take on me. Take on me. Take on me. Take on me. Take on me. Take on me. Hola, Joan. Hola, bona tarda. Bona tarda a tots els àmbits de l'any. Això ha relacionat una miqueta amb la nutrició energètica. És una miqueta d'això. Si et sembla que parlem una miqueta d'això, és una miqueta d'això. Les verdures, les haurien de menjar a diari amb unes cuccions llargues. És una miqueta d'això. Quan parlo de cuccions llargues, és una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. Si les fem amb un plat que menjarem estufat, és una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'això. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores. És una miqueta d'assessores.