#245 - La Rambla del 18/10/2022

¡Para escoltes, ràdio d'esper, sintonits, ràdio d'esper, per ràdio de Sant Just! Durant el 8.1. Ràdio d'esper, durant el 8.1. Durant el 8.1. Ràdio d'esper, durant el 8.1. Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magasin La Rambla de Dilluns de Divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, ciques d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut... On es parla, ja es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter, a roba, la Rambla 981, i recupera els podcasts que més t'agradin, a Ràdio d'Esvern.com. Bona tarda, Sant Just. Fa 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui, dimarts, 18 d'octubre, benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magasin de tarda de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm a la misora municipal de Sant Just. Ja ho coneixeu, sóc la Núria Garcia, i esteu amb mi cada dia de Dilluns de Divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí, i fins les 6 primer de tot farem espai de Paddel, l'esport de moda amb l'Enrique Rodríguez, que és gerent del Sant Just Paddel Club. Després, tot seguit, farem entrevista a la Laura Sant Agustín, que és una de les organitzadores del festival Arrelat d'Esplugues de Llobregat, que s'inaugura aquest proper cap de setmana. Parlarem amb ella, doncs, l'objectiu d'aquest festival, de la programació que hi ha, dels origens, etc. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els bulletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, tindrem la musicòloga i divulgadora música al Maria José Anglès, amb qui parlarem d'òpera i de música clàssica. Ja la vam tenir aquí fa unes setmanes, perquè vindrà durant aquesta tardor, tres dies, a Can Ginestar, a fer conferències, precisament a parlar d'això de l'òpera. Acabarem, això sí, el programa d'avui, dediquen uns minuts a parlar de la pràctica del yoga, i ho farem amb les professionals i les professors de l'Acadèmia de Sant Just, l'ESA Yoga. Tot això serà de seguida. Vinga, va, que comencem, no marxeu. I comencem el programa d'avui parlant de Padel Olenrique. Què tal? Com estàs? Bé, molt bé. Tinc ganes de saber com va anar l'aniversari a aquesta festa del setè complell de Sant Just Padel Club. Va anar molt bé, va anar molt bé. Va anar molt bé, va anar molt bé. Va anar molt bé, va anar molt bé. Va anar molt bé, va anar molt bé. Va anar molt bé, va anar molt bé. Va anar molt bé, vam tenir de tot, perquè no sé si ho recordes, però els torneis començaven a difendre's a la tarda. Era tot el dissabte, i acaba el diumenge a mig dia. I el difendres va caure... la de deu de pluja, va ploure d'una manera terrible. Llavors, vam tenir canulat tot a la tarda al difendres de torneis. I això ens va fer anar complicat, però ho vam salvar per dos motius. Un, perquè el Xavi Lombard, que tu coneixes, que és el nostre coordinador, té moltes tables i va saber com ja el pronòstic del temps era complicat el divendres, amb el qual ell ja el que va fer és posar pocs partits el divendres a la tarda amb previsió de que si s'havien d'anular, doncs poder-los robicar. I el problema era que nosaltres veiem el divendres que estaven caient xuzos de punta, i els diuen, i miràvem el pronòstic pel dissabte, i era terrible també. I diuen, i això, com ho salvem? I llavors teníem una opció que era fer-ho un altre cap de setmana, anular el torneig i fer-ho un altre cap de setmana. Però jo el següent, cap de setmana, per temes personals no podia, o si podia, realment, molt malament. El següent, el dia que era el dia 22, divenge 23, ja tenim un event amb una empresa que organitza una història del dissabte al dematí, i amb l'OPC, en la Universitat de Politécnica de Catalunya, que hem firmat un conveni, bé, aprofito per donar-li publicitat. Tot la gent que sigui estudiant de l'OPC, o que sigui empleat de l'OPC, o que sigui professor de l'OPC, que no sé si és el mateix, hem firmat un conveni amb l'OPC, per el qual tenen uns preus especials amb uns horaris, que són tots els laborables fins a 6 de la tarda, i tots els dissabtes, si els demanen ja serà a la tarda, que tenen un 20% de desconta sobre la tarifa normal del club. No està gens malament, eh? Està bé, està bé. Sí, està bé, perquè a més són moments en què el preu ja és interessant. Tu pots venir a jugar al Sant Josep del Club entre la setmana fins a les 6 de la tarda, i una hora de pista et costa 20 euros, que és un preu molt competitiu. Si has obrat un 20% de desconta, et surt per 16 euros, que surt a 4 euros per jugador, jo crec que està molt bé, i tens uns vestidors a la merda de bé, amb el teu assecador, sabó, etcètera, i jo vull dir que està bé, i tens una terrasseta, i vam fer després un cafè, o una coacola, o una cervesa, o un aquari, depèn de l'exercici que siguis. Que per això no hi ha horari, no? Per això no hi ha horari, però tampoc ja desconten. Bueno, no, clar. Però sí, això no ja desconten. I bé, he fet un event de portes obertes, aquests dissabtes, i aquell cartes de setmana no podia ser tampoc. El següent és el pont de tots sants, dels panellets. El dimarts és el dia 1, molta gent suposa que s'ha d'afredar el dia 1, i faran 4 dies, amb el qual fer un torneig amb aquell cap de setmana és un amint que condenarà el flacàs. Amb el qual ens anàvem al novembre, bueno, menys mal, afortunadament, el dissabte va començar molt gris, quan vinc a les 9 del dematí, van caure 4 gotes, que em dic, no pot ser, però la veritat és que no va tornar a ploure. Va plorar, no sé si va arribar 5 minuts i molt poc, i després es va quedar el dia gris, però que per als 12 ja sortia una mica, es veia un ressolet, i per la tarda ja va fer un dia molt maco, i el llum va ser un dia espectacular. I la veritat, ho vam passar molt bé, la gent molt contenta amb el torneig, sempre hi ha coses, vull dir, hi ha un cas d'una senyora que no va entendre que el divendres per a la tarda havíem tingut que anul·lar el partit, pels partits, perquè provia, i bueno, però fora d'aquest cas aïllat, hi havia algo més de 115 parelles, no sé, 117, 117 parelles apuntades, amb tota la rovicació de... Ja et dic, els veus reubicals, partits de divendres? Vam rovicar quasi tots, vam rovicar 112 a parelles, 113 a parelles, ja haver-hi parelles, entre elles les d'aquesta senyora, que el dissabte no podien jugar, i llavors vam perdre 3 o 4 parelles, però bueno, la veritat és que és un èxit poder rovicar, diria que el 99%, 98% de les parelles totes vam poder rovicar, i es van jugar totes les categories, molta gent del club va guanyar les seves categories, també hi havia gent de fora del club, però per nosaltres, quan arriba el moment de donar els trofeus, i veient gent del club que ha guanyat la seva categoria, és un orgull, i per exemple, en la categoria de femenina, la va guanyar a la meva filla, imagina't, més content, impossible, la meva filla és la seva companya, que entren en juntes, encantats de la vida. O sigui que molt bé vam fer uns sorteig de premis, te n'ava a dir els sortejos què? Un sorteig de premis espectacular, es pot dir ara... Ja es podia dir abans, però no era cap secret, però sí que es van sortejar 4 pales de pàdel, que cada pala d'aquest es té un valor de mercat, torna als 200 euros, 250 euros, o sigui, després van dos paletilles d'Enrique Tomás, que és de Jabugo, es va sortejar una pala també CUPRA, que va ser sponsor del nostre torneig, es va sortejar un cap de setmana amb un CUPRA a un hotel, molt xulo, que també li he de tocar una persona al club, que també és de Vóver a la Olga, que és de Sant Josep, i moltes més coses, vam sortejar una caixa de pilotes de pàdel, vam sortejar sopars a alguns restaurants, valés de sopar al tio Bigotes, no sé, cortes de pelo, que no són en castellà, de la peluqueria tal, de la Lutxers... La gent m'ha quedat contenta, no? Sí, la gent m'ha quedat contenta, ho hem passat tot molt bé, és esgotador, des del punt de vista nostre, és esgotador, però ara ja respirem, ara ja tot una mica quadra la normalitat... Sí, hem tingut la setmana després del torneig, de molta feina, perquè hi havia moltes coses que es deien, això després del torneig, això després del torneig, perquè ara estem en el torneig, i ara ja ens hem posat el dia, i ara tenim un volum de feina normal, normal, que és bo, intens, però assumible, perquè la veritat és que el setembre ha sigut molt dur, molt gratificant, perquè quan fas coses que t'agraden, i que són la teva passió i que a més surten bé, doncs és molt gratificant, però les obres i l'intensitat no deixen de ser, però molt bé, la veritat és que molt bé la gent molt contenta del que et dic, i jo crec que al final, bueno, nosaltres coneixem gent que ha vingut a viure a Sant Just, a darrere de venir a jugar a culpar el pare, a la pare de la col·loca... Que va conèixer a Sant Just, a darrere de... Sí, i la zona concreta de Sant Just, la zona concreta de més juí, de gent de les pluges, o inclús de Barcelona, perquè tenim gent que ve de jugar a Barcelona, no? Ah, sí, Òscar? Sí, perquè a Barcelona... Que potser treballen aquí a Sant Just i... No, no, pensa, Núria, que a Barcelona la majoria de clubs de llocs on pots jugar a Padel, excepte un que jo conegui, Barcelona, me refereixo per més o menys central de Barcelona, fins a Ria, des de l'Aixample, a Sarriam, no sé, probablement per a l'22 al Robe hi hagi algun club que no conec, però la majoria són clubs de socis, no?, amb els quals tens que tenir una acció, per exemple, un tennis barcino, un real club de tennis de Barcelona, un real club de polo... Sí. Exacte, llavors, si tu vols jugar a Padel o ets... tens socis d'aquest club, o t'ha de convidar a algun socis d'aquest club, no pots anar a jugar, no?, hi ha un club que sí, que es diu Artós, que no té socis, però fora d'aquest, jo no conec més, sempre tens que anar a un socis, o ser socis, o anar a un socis, la IETA, tots aquests tenis la salut, llavors hi ha gent que juga a Padel, però diu que no soc socis d'aquest club d'aquests, llavors tu vius jo què sé, al carrer val més bona nova, per ser en Sant Gervasi, per exemple. Puges una miqueta, fas la ronda, arriba el Sant Just, per la ronda, si no hi ha tràfic, és un moment, aparques bé, perquè tenim lloc per aparcar, ja tenim molta gent de Barcelona, i molta... Algúes d'aquestes persones de Barcelona, ostres, això està molt bé, aquesta zona està molt xula. Si jo em veig el pis que tinc, no sé on, i no et dic ni tres, ni quatre, ni cinc casos, alguns més de gent que ha vingut a viure a la zona de Masjuí Sant Just, a rel de venir al club, amb el qual, doncs, bueno, doncs... Bueno, de fet, també, a nivell de gimnàs, no sé si deu ser dels únics, que també, a part de ser Padel Club, com si diguéssim, tota la part de gimnàs, no sé si per la zona i algun altre, no sé si hi ha alguna sala de Crossfit, també, a Barcelona? Hi ha una sala de Crossfit, aquesta Sant Feliu, però està molt a prop, la tenim a, no sé, 70, 80 metres, i hi ha també un centre de yoga, que no recordo el nom, no sé si potser és el de les companyes que ve aquí, no ho sé... Crec que no, crec que aquesta ha estat la vinguda generalitat, està a baix. Doncs hi ha un centre de yoga i tal, i després tenim raonablement a prop, un VivaGim i un GIL complex, que és el GIM Municipal de Sant Feliu. Sí. O sigui, no és que estiguem sols, sí que és veritat que per al barri, com a GIM, nosaltres avui som un GIM petit, ens agradaria ampliar-ho, estem mirant opcions per ampliar el GIM i fer-ho més gran, abans un dia vinc amb la Virgínia i s'expliquem una mica més, però tenim la intenció de cobrir les terrasses que tenim, aprofitant per posar plaques fotovoltaiques, perquè diguéssim que, al punt de vista de negoci, et destriparé una mica el tema, però diguéssim que comercialment anem bé, vull dir, estem amb un ritme de facturació, però és veritat que els costos se'ns han disparat a nivell especialment de suministes, d'una manera brutal, perquè et facis una idea, el rebut de la llum de l'agost del 2021 van ser 2.700 euros per redondejar, eren 2.600 i algo, i aquest any, el mes d'agost, han sigut 8.800, no sé quant. Què? 4 vegades. Estem parlant de 3 vegades olgades, o sigui, algo més de 3 vegades, no? Clar. I no és que hagi-ho posat l'aire condicionat a tope, per dir-ho així. I si l'hem posat a tope, l'hem posat tant a tope, que no és veritat, però l'hem posat tant a tope com l'any anterior. Per això vull dir que... És veritat que estem una mica més a l'estiu que a l'hivern, que hi ha molta gent que quan l'hi diem sorprenen, però les llums de les pistes i tal, però, a finales, les llums de les pistes són junts llet, que gasten relativament poc, però a l'hi estiu tenim... L'aigua, no? És el reg, potser? No, a l'hi estiu tenim, sobretot, l'aire condicionat, que és molt més car, refredar que calentar. És a dir, el consum energètic és molt més alt de fer fred que de calentar. I després els motors de la piscina, que estan funcionant a tope. A l'hivern, no ho sé, perquè no porto el manteniment, però els motors de la piscina estan dos hores al dia, per dir-ho. I amb el fred i tot això és suficient per ara, a l'hi estiu, amb la calor. Tots els nens que es fiquen a la piscina, tota la gent que no és del casal, però que després arriba a la cinc i van a la piscina, això ha d'estar depurant de manera constant. No ho sé, però de millor de 24 hores està 18 hores funcionant el motor. Si no, 24, que podria ser. Llavors, nosaltres en gastem més a l'hi estiu, però la veritat és que el tema dels suministraments, vull dir, no estic dient renou. La gent a casa seva ha passat de pagar 60 euros a pagar 180. A nosaltres ens passa el mateix, però la diferència és important. Aquests 6.000 euros de més, per 12, són 72.000 euros. És una borrada. Esperem que això... Que hi hagi un canvi de rum en algun sentit. Esperem que el senyor Putin o perdiu guanyi, no ho sé. Que passi alguna cosa, que a més hi ha gent que s'està morint, que s'està passant molt malament. Esperem que d'una manera raonable per a tothom, i que les coses torni al seu cauce, perquè si no, realment, el gobrem de fer. No els enjustem al club, sinó en la mateixa situació que estic jo. Està el pare del que està al Prat, el pare del que està a Cornellà, i jo vaig parlar amb gent d'altres clubs. Jo soc el que va iniciar, el juntar-nos entre clubs i parlar. Periu alguna mena de... Clar, no té forma, no és una associació, no res, però jo quan vaig arribar aquí, vaig muntar el padre i vaig dir qui són els big players de la zona. Són aquests, doncs els truco, i veniu a dinar als enjusts i ens coneixem. I a Real d'aquí, que érem quatre clubs, era un club que està a Cornellà, que ara es diu Aureal, que en el somó és diàsters Padel, un club que hi ha a Gavà, que es diu Padelarium, i un altre club que està al Prat, que és el Padel Barcelona, i bueno, compartíem coses. D'aquí s'ha anat incorporant alguna gent, el Club Pelfos, el Padel Indoor Hospitalet, tots sí que demanem que siguin clubs de 10 pistes o més, més que res per tenir una problemàtica similar, perquè no és absolutament respectable el Club de Padels de 4 pistes, absolutament respectable. I és ajudar l'esport, ens ajuda nosaltres, i nosaltres, si el podem ajudar, els ajudarem. Però la problemàtica d'aquest tipus del club no és la mateixa que nosaltres, no pagaran o millors de llum. Ni tindrà 8 unitors com tenim nosaltres, ni una sèrie de coses, que al final nosaltres el que fem és anem a dinar de tant en tant, sense cap regularitat, oi, a vegades amb dos mesos, ens veiem dos vegades, i altres vegades passen sis mesos que no ens veiem. Però de tant en tant, hòstia, ens hauríem de veure. No sé què, el dimecres que ve, no, el dijous. I el dijous, doncs ens veiem dels 10 clubs que som, doncs anem probablement 10, però a vegades un pinxa, perquè, hòstia, és impossible que vagi aquesta setmana, si som 9, si som 8, doncs ens veiem, no? Clar. I amb aquestes reunions, vam tenir una farà aproximadament un mes, i tothom estava en aquest sentit, amb el tema del suministrament disparat. O sigui, diguéssim que el pàdel comercialment estàvem bé, vull dir, tenim una ocupació correcta de les pistes, uns percentatges d'ocupació correctes i tal. Pensàvem que baixaríem molt després de la pandèmia, perquè hi havia un moment que la gent no es podia anar amb bicicleta, córrer, caminar, i jugar tennis o jugar pàdel. No podies anar-te'n del cap de setmana fora, no podies anar a sopar, no podies... Tots els vingits, sí. Aquella temporada, el nivell de facturació va ser impressionant, i nosaltres érem conscients que quan això es sobrís, baixaríem molt la facturació, ha baixat la facturació, però no tant, com pensàvem. Vull dir, molta gent, amb aquests 6 mesos, es va aficionar el tema del pàdel i s'ha quedat enganxada. Però, o sigui, diguéssim, anem bé. Des del punt de vista de facturació anem bé. Ara, des del punt de vista de costos, la cosa ens ha canviat, molt la pel·lícula. Sí, totalment. Enrique, coneixem una mica també més les singularitats del moment per les que va passar el pàdel, i hem fet també una valoració de com va anar a la festa, que, malgrat les condicions meteorològiques, es va poder salvar. Es va poder salvar, sí. Perquè va acabar fent un bon diumenge. Suposo que el Tardeo també es va poder fer, no el del Divendres, però bueno... Vam fer el Tardeo del 17, m'he bastant molt bé, també molt bon ambient. Acabes amb les bones sensacions. Molt bé, Enrique, doncs res més, que acabis de passar una bona tarda i una bona setmana. Igualment, Núria. Vinga. Adéu. S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust t'hi pot ajudar. Sol·liciteu enviant un correu electrònic que s'enjust encara fumes a roba s'enjust.cat. Pense ben que tu t'enganyes, no juguis ara tu menys. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Gajer, ens quedem escoltant. Un tema musical dels catarres. El tema es diu. Vinga, i ara ens quedem escoltant un tema musical dels catarres. El tema es diu, haurà valgut la pena viure del seu álbum Diamants, un álbum que ha sortit aquest mateix any, al 2022. Frena, petita fera, que si vius com una flama acabes convertint en cendra i creu-me, no hi ha d'racera. Aquest és un món difícil, el només és fàcil perdre, jo et guardo les espatlles sempre i sé que em guardaràs les meves, camina sempre sense poder sentir. Calma i abaixa l'arma, perquè abans de la batalla cal conèixer qui t'ataca i mira qui t'acompanya, qui desapareix del mapa quan la cosa es complica. Al final tot és més simple, quan reconeixes qui t'estima, sense condicions absurdes més enllà de tots els dubtes. Quan sentis que el món et gela el cor i la pena ho concreixi tot. Pren el meu braç i el meu amor i esperem que arribi el dia. Esperes i desesperes, però recorda que les presses mai són bones conselleres, costa tant contenir-se, però a vegades és millor mirar-s'ho tot en perspectiva, que la pena és passegera i no hi ha mal que duri sempre. Escolta atentament el que portes dins, lluita amb dens i ungles, centímetre, centímetre, per tot el que desitges, per l'aire, que respires, per les persones bones que il·luminen els teus dies. Sé que no hi ha garanties, però intentar-us el teu deure, al final de la partida haurà volgut la pena viure. Quan sentis que el món et gela el cor i la pena ho concreixi tot. Pren el meu braç i el meu amor i esperem que arribi el dia. Quan sentis que el món et gela el cor i la pena ho concreixi tot. Pren el meu braç i el meu amor i esperem que arribi el dia. Pren el meu braç i el meu amor i esperem que arribi el dia. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. I'll be there for you. I'll be there for you. I'll be there for you. You're still in bed at ten and working at eight. You've burned your breakfast so far things are going great. Your mother warned you there'd be days like these. Don't you get a tell you when the world's brought to tell your knees. I'll be there for you. I'll be there for you. I'll be there for you. Cause you're there for me too. No one could ever know me, no one could ever see me. Since you're the only one who knows what it's like to be here. Someone to face the day when we make it through all the mess with. I'll be there for you. It's like you're always stuck in second gear. When it hasn't been your day, your week, your month, and you've been looking there. I'll be there for you. I'll be there for you. I'll be there for you. Cause you're there for me too. I'll be there for you. I'll be there for you. I'll be there for you. I'll be there for you. I'll be there for you. per parlar de tot plegat tenim ara l'estudi de ràdio a la Laura Sanagostín i també a l'Empart Erazón que són organitzadores d'aquest festival. Els obrim els micròfons i les saludem. Hola, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, parlem del festival Arrelat. Arrelat és una trobada, podríem dir-ho, amb la música, la dansa, la cançó... Quina és l'objectiu del festival? Doncs és apropar tota la música folk i tradicional al municipi d'Esplugues i als municipis del Voltant. Estem parlant de quina edició hi ha? 12. La 12. Mare meva, podríem comentar una mica com va ser l'origen d'aquest festival, en quin context va néixer? Doncs nosaltres organitzàvem, ara som una entitat que s'espluga viva, organitzàvem el Vall de Primavera, el maig, llavors va ser un moment de molts actes, uns anys que tothom organitzava el maig tot, i vam dir, potser que desplaçem, vam estar fent proves, vam fer tardó, i finalment, doncs, un dia, se'ns va acudir de dir, anem a fer festival, anem... I vam començar, doncs, això, fa 12 anys, perquè l'ho del Vall de Primavera és anterior, muntant un festival i li vam anomenar Relat pel tema de la música que fem i la dança, i la cançó tot és de Rel, i llavors, doncs, una mica el joc de les paraules, no?, i vam posar Relat. Clar, què significa que sigui de Rel, tant la música com la dança, la cançó, què significa? Doncs que és tradicional, que surt de la terra, que no estem parlant de gènere's, del poble, el rock, etcètera, sinó que tot prové... D'alguna manera, passa que el dit tradicional a vegades sona, no?, tot prové d'això, tot prové de la Rel, dels pobles, de la Rel, de les cultures, de la Rel, de la història, de tot allò que ens ha vingut tres mes, i amb totes les dosis de modernitat, o de canvis que el pas del temps provoca amb la música, però la síntesi, diríem, la base sempre és de Rel, sempre és tradicional. Laura, has comentat que al darrere ja es pluga viva, que és una entitat, no?, que és l'organitzadora, esteu recolzades també per altres associacions, o entitats, o algú que us doni algun cop de mà, no sé si l'Ajuntament d'Espluga també ja està implicat. Sí, un festival d'aquestes característiques, i en el nivell que tenim ara és caríssim, i evidentment necessitem del suport l'Ajuntament d'Esplugues per Descontat, també tenim la Generalitat i la Diputació, que a nivell econòmic aporten diners, més les entrades, el que fa que puguem, a més o menys, arribar a solir el presopost. S'ha de dir que l'Ajuntament d'Esplugues, a més a més de la subvenció concreta pel festival, aporta tota la part tècnica, o sigui, brigada, lloguers de llums, lloguers de... Perquè, clar, ara cada cop aquests grups són més sofisticats, cada cop és més complicat, cada cop necessitem més recursos tècnics... Clar, no venen amb la guitarra i tipus, eh? Exactament, i cada cop és més complicat, francament. I vol dir que l'Ajuntament, que cada cop li està costant bastant més, arribar als nivells que es demanen als raiders, als grups, saps? Clar. I a part d'això, tenim entitats a Esplugues, com la coordinadora d'entitats, o la Teneu Popular, etcètera, que recolzen, ajuden i donen suport. Qui és el que més valora el públic d'aquest festival? Potser perquè és diferent o per les propostes que porteu? Sí, sí. A veure, tenim un cert públic fidel. Sí. A veure, cal dir que Esplugues és una població amb més de 40.000 habitants i l'entrada, no diríem, no respon a aquesta quantitat de gent. No tothom se sent atret per aquest festival folk. Costa una mica, però hi ha molt de públic, o sigui, tampoc tenim grans sales. Per tant, omplim segons les sales que tenim. I tenim públic molt fidel, que el que li agrada sobretot és descobrir coses noves. O sigui, el que portem a algun grup sempre, cada any, o sigui, per exemple, aquest any, el grup estrella del dissabte de la nit és el Ponipissador. O sigui, un grup absolutament contrastat, que portar un estiu petant a tot arreu, tot allò que ha fet, etcètera. Aquest és l'estelar. Però, clar, portem coses més petites, com unes noies que són gallegues, que manjo amb xèires, que toquen música de ball, són només dues noies, superdolces, i amb un repertori superxulo, i que són gallegues. Per tant, poques vegades tens ocasions de poder veure. I aquesta és una mica l'atractiu. Jo diria també del festival que la gent espluga, poder gaudir de coses noves, diferents, sorprenents i de qualitat. Després, més tard, parlem de la programació. Però tu diries que potser dels pocs festivals folk que hi ha a la comarca, o sigui... Sí. Jo crec que Samboy també fan una mica de festival folk, més petit, i ja està. Jo crec que ningú més. Vaja, que jo tingui coneixement, hem estat mirant això, i no crec que no. Com un esdeveniment de referència, no? Sí, jo crec que sí. Ara, si parlem de la programació, com es planteja? Perquè has dit que la gent l'interessa, que hi hagi cada any coses noves, i de més, cada any quan us planteu pensar en el festival i això, però dius, va, com innovem aquest any? Aquest, com m'ho heu fet? Clar, o sigui, d'entrada a nosaltres, assistim cada any a la Fira Mediterrània de Manresa, que és el primer d'octubre. Anem, com a programadors, a conèixer coses noves, i anem a conèixer coses que es presenten, i anem prenent nota, etcètera. Ara, al gener, farem una mica la valoració de tot el que ha passat, i llavors ja programarem el 23. Intentem fer-ho molt de temps per assegurar-nos... Clar, de que pugui venir la gent. Llavors, normalment, a veure, tenim sempre coses com molt fixes. Intentem, doncs... O sigui, tenim coses fixes, que quan parlem de la programació ja t'explico, però, clar, buscar el... diríem l'actuació, el concert estelar, és una de les primeres fites, perquè, bueno, aquest any podem posar d'or, però per exemple, ara en què ve, doncs no ho sé, no sé què tindrem, o què ens acudirà, o què trobarem, no? Llavors anem buscant. I si no acabem d'en sortir, a la primera no ho acabem de trobar, tenim una mica tot el gener febrer i març, així que acostumem anar al cat, al tradicionari i a la Gràcia, quan fan la seva programació, que a tot el penya tradicional i folc passa per allà. I allà acabem de completar els grups que ens falten, acabem de conèixer, etcètera. O si us serveix també una mica com a fonda inspiració. Clar, és que si no, com conèixer, clar, és que hem d'anar voltant concerts per saber que el que anem a portar ens agrada, no nosaltres primer. En aquesta edició, comencem el dia 22, acaba el dia 31, en quins espais es fan els concerts? Bueno, tot es fa el casal de cultura Robert Brilles, que l'inaigurem aquest mes, s'ha inaugurat, remodelat, etcètera, i després hi ha un concert, que és el del Marcel Casellas i els convidats, que es fa a la Regioleta, a la Pujol i Bausis, a la Fàbrica de Ceràmica, a dins dels Forns, i és un concert fet a mida per al festival Arrella, o sigui, només es fa per aquest festival, no es pot veure en un altre lloc, i que combina precisament la ceràmica, la terra, amb el vi i la música popular, i aquests tres elements conformen aquest concert, que es fa amb un aforament molt petit, perquè la Fàbrica és molt petit, estem allà amb els Forns, ara al costat, és una meravella, i és l'única cosa que es fa fora del casal, tot lo altre es fa al casal Robert Vrilles, que és l'única sala que tenim a Esplugues. Altres nomes que potser també en sonen, de cosetes que hi hagi a la programació? Doncs hi ha molta cosa. Comencem aquest divendres amb els cent anys del cançoner popular de Catalunya, perquè això va ser una demanda que se li va fer els Joan Amades i els Joan Tomàs, que anessin per tot el país, el 1931, a recollir les cançons per conferir aquest cançoner, que té 3.000 o 4.000 cançons, de les quals 280 i picos van recollir esplugues, és el poble que el vas obregar a tot més. Llavors, l'espectacle que presentem, a més actuar un veibòster, el cònsul, com actor, el Roger Cónsul, i ell fa de Tomàs. Una mica, a través dels diaris que ells van escriure, a l'Amades i el Tomàs, explicant totes les seves aventures, que ha explicat molt d'esplugues, perquè, per exemple, diuen que hem anat amb molins, però amb molins no ens atès ningú, i hem decidit tornar a esplugues, i llavors esplugues van recollir de 180 cançons. Hem pogut trobar les fotografies de les dones, gràcies a l'arxiu històric d'esplugues, de les dones que hi van participar, i llavors podem ensenyar aquestes fotografies, a l'escenari, amb el mapa d'on vivien, etcètera, per acabar d'il·lustrar, diríem, tot el temps. Això és aquest divendres. Després el dissabte tenim el Passecarrés, etcètera, és el del Marcel, el del Ví, que aquest any ve al Ví, el majoral de Mallorca, i porta el seu propi vi, i un altre vi d'un altre company de Mallorca, que estarà bé per conèixer vins. L'un dels vins, per exemple, no són vins que tu puguis trobar habitualment. Normalment ens porta el Marcel, ens porta productors, edicions més limitades, i ecològics, i vam tenir uns vins que es fan a màmfor, a sota terra, normalment coses una mica especials i peculiar, i interessants. I el domenatge tenim Marala, que avui dia també, Triomerales, ho estan petant. Estan petant, estan considerades la superconcert d'aquest any, a partir d'estrenen disc ara, a la Relat, i se suposa que aquest any serà molt bo per elles. A l'altre divendres tenim una cosa, fins ara fèiem un combat d'aglosa, l'aglosa és una cosa ja molt... a Catalunya hi ha agafat molta volada, però l'aglosa és tot el món, es fa a moltíssims països, i a l'estat espanyol també, els vascos fan els versolaris, que li diuen versolaris. Aquest any, en comptes del combat, que és enfrontament d'uns i altres, a veure què guanya, és una mostra, i bé, un glosador, bueno, no se li diuen ben bé glosadors, jo ara no sabria dir-te el nom, no el recordo, ell es diu pimenta, llavors aquesta persona està considerada ara mateix el crac de l'aglosa, de l'aglosa i del poema, aquest improvisat, etcètera. Ens han dit que és una passada, no sé, això s'organitza des d'un grup de joves, esplugues, que donen suport a la rela, que estan al voltant de la Teneu i de la coordinadora, etcètera, i un muntanells. Després tindrem el dissabte les gallegues, les que manjo amb xeires, després a la nit el pòni, i el diumenge tenim una obra de teatre molt xula, que es diu Laiaia, molt diferent, que és un teatre de objectes, la gent està seguda amb unes taules, no com a públic, sinó dintre de l'obra, i tota l'obra va passant a les taules, cada taula és un tema, i és la vida de les galles, com van viure, què feien, com posien, la guerra, etcètera, com es casaven, etcètera. I acabem el dia 31 amb la castanyada, la castanyada ja fa 20 anys que la celebrem esplugues, després està consolidadíssima, fem un sopar popular amb unes 200 persones, i després es fa el ball folc, llavors, clar, hi ha molt poques ocasions esplugues per poder ballar folc, i la castanyada és una, i clar, la gent ho sap, i ve gent de molts llocs a poder ballar, perquè és la única manera de ballar. No només desplugues, eh? No només desplugues. Hi ha gent de fora. Sí, de fora, sí, de cornellada, hospitalet, etcètera, molta gent ja cada any ho sap, i ve. Molt bé. Doncs de unido, la programació que tenim, tens a barca dos caps de setmana, com si diguéssim, i està bé, i escolta'm, on podem trobar les entrades, els preus, inscripció... Sí, això, els preus, mira, totes les cursants són 5 euros, accepta el del Marcel, que on que ja el vi, etcètera, doncs, i el teatre, que és un altre nivell, i també és una mica més car, però són 10 o 15 euros, eh, no? I les entrades, doncs, és a través de la plataforma... A veure, estic aquí intentant llegir. Sí, jo també. Codetiquets. Exacte, codetiquets, i entrant de codetiquets ja està, ja es veu, és fàcil. Que bé, que bé. Doncs, amb moltes ganes de que funcioni una altra edició més a aquest festival, que segur que ho farà, Festival Arrelat. Sí, suposo que sí, normalment ha anat molt bé, suposo que aquest any també... Fins i tot a l'època de la pandèmia ho hem fet, i, mira, vam trobar esqueletxes, que van obrir de poder fer coses, tothom ha segut amb mascareta, etcètera, però es va poder fer... Molt bé, doncs, escolta'm, a partir d'aquí, llavors, l'Empart vol dir alguna coseta, o l'Empart, bona tarda? M'agradaria destacar que així de sobte, quan veus el cartell, sembla que és per gent jove. I sí, és per gent jove, però, en aquest cas, cada any sempre hi ha dos o tres actes per gent més grandeta. I, per exemple, el del divendres la nit, és una cosa... El d'aquest divendres? Sí. A les 8 del vespre, per mi és una cosa de cultura, i maquíssim per la gent gran, també. Estem parlant del cansoner, eh? Exacte. És una cosa d'història, és preciós. I el del Marcel igual. És una cosa que potser la gent jove, que es vol moure més, però allò és un tas de vins, a vegades, fins i tot, fa una mica de dansa, perquè aquesta fotografia que té en Imaquí és de l'any passat. O sigui, que és música especial i dansa, si es cau, però que està bé. Mentre estàs al tast, estàs tranquil·lent, no hi ha molta gent, és amb un espai preciós, que és la... El museu, sí, sí. El museu, i, bueno, animo la gent gran, també, que quan veiem el cartell s'anima a anar-hi. No, no, sí, és un cartell que, de fet, qualsevol persona pot anar a qualsevol dels altres, potser hi ha gent jove, que també el tema del cansoner, o el tema del vi i la terra, tot això també li apassiona. És una més grandeta, que és fan dels poni pisador, vés a saber aquí, cadascú, o inclús també, del ball folk, vés a saber. Molt bé, la qüestió és que la programació pinta molt bé, que els preus són molt assumibles, i que està muntat amb moltes ganes, moltes il·lusió, i res, ens hi passarem en algun dels actes, per veure com va tot. Està convidadíssima, això. Moltíssimes gràcies a les dues. Laura, i en part, per passar-vos aquí als estudis de Ràdio d'Esvern, res més, moltes ganes de que tot funcioni, que serà així, segurament, i res, acaba de passar una bona tarda i una bona setmana. Gràcies a tu. Vinga. Gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. S'enjust. Ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazine La Rambla de dilluns a divendres, amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals... Em sembla que es tracta d'una maniobra de fons, dels comandaments i dels sindicats policials. Pensem que aquests fets són molt greus, i que cal fer-hi front, i cal que la població sigui conscient d'aquestes maniobres de fons, i que el Parlament i el Govern no sucomeixin a les presions d'un cos armat. Des d'Esquerra Republicana defensen la nova orientació que volen donar el cos i donen suport sense fisures al conseller Joan Ignasi Helena, que ha demanat una comparecència al Parlament per donar explicacions sobre la destitució d'Estela. ¿Com ho faran? Pérez Sánchez ha d'adverteix que els pròxims mesos seran difícils, però garanteix el subministrament de llum i de gas a totes les llars. Ho ha dit el ple del Senat on el popular Alberto Núñez Feijó li ha exigit que retiri els pressupostos, perquè diu el líder de l'oposició i que el senyor de l'Espanya li ha d'adverteix. Bona tarda, els pròxims mesos no seran fàcils i la inflació pot repuntar. Dit això, Pedro Sánchez ha afirmat que l'economia espanyola no entrarà en recessió. Vamos a sortear la recesión y liderar el crecimiento europeo en el año 2023, pero que todo el mundo lo tenga claro. Mientras se mantenga las cifras actuales, no hay nada que celebrar. Unos presupuestos ficticios. Permítame que ya le pida formalmente que lo retire. Reágalos. Àngels de la Fuent de Catalunya, Ràdio Madrid. Conmoció a Lloret, arran de l'accident de globus a la capa d'Òsia, Turquia, que ha mort dues veïnes d'aquest municipi, i tres més han quedat ferides. Totes formaven part d'un grup de 22 dones que havien contractat un viatge amb una empresa local. Unitat mòbil amb Maria Rovira, que és un grup de 22 dones. La consellera d'acció exterior, Maritxell Serret, ha dit que s'han posat a disposició per seguiment i acompanyament de les famílies i que estan en contacte amb les autoritats locals que investiguen les circumstàncies de l'accident. I de moment, no s'entenen més detalls. L'alcalde de Lloret en damar, Jaume Adolsat, ha destacat l'impacte que ha suposat aquest accident per la població. És un dia des del punt de vista local, des del punt de vista municipal molt dur, dues persones, dues lliuretenques en perdó la vida, un grup de 22 dones. Aquest cas, un viatge organitzat per una agència de viatges lliuretenca, era un viatge que havia venut tot a les seves places, i per tant, exitors, les persones que integraven aquesta expedició, aquest viatge, eren totes persones conegudes al municipi. Aquest vespre hi haurà un minut de silenci davant l'Ajuntament a suport a les víctimes. Josep Plazas, Maria Rovira, unitat mòbil de Catalunya Ràdio Lloret Damar. El govern de la Generalitat ha aprovat la construcció d'una gran reforma de 21 centres escolars amb una inversió de 98 milions d'euros. Les obres afectaran tots els escoles, 5 instituts i 4 instituts d'escola de tot el país, i donaran resposta a algunes reclamacions històriques. De les 21 actuacions, 6 són ampliacions, 6 noves construccions, 5 substitucions, dues adequacions, i també hi ha una substitució i ampliació. Amb aquesta inversió retiraran un total de 41 mòduls prefabricats. Esports, Marta Garcia. Pendents ara mateix de la Copa de la Reina en un partit eliminatòria partitúnic que s'ajuda ara mateix entre el llevant les planes i el granada de moment, el minut 34 de la segona part, per l'equip català, per 0-1, un gol que ha marcat el granada de penal. A les 9, el Barça visita la pista del baller de Monique en la tercera jornada de l'eurolliga. Els blaugranes tenen encara les baixes de Miroch, Cúrich i també Sergi Martínez. El partit del podreu seguir en la transmissió per la web i l'ab de Catalunya Ràdio. L'equip d'en Bol ha golejat el ministros Mexicà per 50-18 en el primer partit de la Superglob. El pròxim enfrontament serà 10 ous contra l'esperanç tunicià. Segona jornada del judici del cas Neymar II, on ha declarat l'exjor blaugrana, ha explicat per què se va decantar per fitxar pel Barça. Abans ha declarat com a testimonia el president del Madrid, Florentino Pérez, que ha més fet una oferta de 45 milions d'euros per fitxar-lo. En la Lliga de Futbols, a la partit de dos quarts de nou, Barça val de penyes, i a les 9, la selecció femenina disputa un Catalunya vèlgica dins la setmana catalana de l'esport, que serveix a preparació per al Mundial, que comença a dir-li uns en Colòmbia. I avui comença la déssina jornada de l'eurolliga en primera divisió amb tres partits, que han fet a fer a l'Àtica Club i a l'Àtica de Madrid, Rayo Vallecano. Fins aquí, les notícies. Comença una nova edició de l'eurolliga. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López Ribas. Ja està en marxa la primera fotolínera de Sant Just, situada davant l'escola Montserrat. La fotolínera va ser instal·lada el mes de maig, i està formada per una pèrgola amb plaques fotovoltaiques, aguantada per un parell de màstils, que compten amb endolls per a la recàrrega de cotxes elèctrics. Té així capacitat de fins a quatre vehicles elèctrics amb tres punts de recàrrega semirràpida. Tota l'energia produïda de manera renovable està connectada amb un equipament i, per tant, tota l'energia que es produeix quan no es carrega en bateries de cotxes va destinada a aquest. En aquest cas, l'equipament és l'escola Montserrat. Es tracta d'una fotolínera finançada per l'àrea metropolitana de Barcelona, sense reserva exclusiva, i que quan no hi ha cotxes aparcats carregant, s'hi pot aparcar sense problemes. Amb l'installació, doncs es garanteix un servei de recarrega gratuït pel veïnat i la comunitat educativa que aposti per els vehicles elèctrics. Creixen el nombre de denúncies de violència masclista al Baix Llobregat en el segon trimestre del 2022. Els partits judicials van registrar 569 denúncies, el 76% de les quals van ser rebudes per atestar policial amb denúncia de la pròpia víctima de violència masclista, el 13% per intervenció directa policial i el 8% per informe de les ions. El nombre de denúncies de violència masclista en un total de 569 ha crescut. Els registren així 35 denúncies més respecte al primer trimestre del 2022 i 37 més respecte al segon trimestre del 2021. De cada 100 dones, víctimes de violència masclista 4 decideixen no declarar el procediment judicial. A la nostra comarca hi ha hagut 46 homes condemnats i 9 d'absols en el segon trimestre del 2022. Es van iniciar 118 ordres de protecció, totes incoades a instància de la víctima de violència masclista. El 57% de les ordres de protecció van ser denagades. Poder consultar aquest informe complet a l'enllaç que trobareu la notícia de Ràdio d'Esvern. Dins el cicle al monotòpic de l'espai mercat es farà la presentació del díptic novel·lesc de Jordi Cossà, format per les novel·les i formantera Lady, un acte organitzat conjuntament amb Cal Lliberté, que busca fer un acte homenatge a Jordi Cossà, novel·lista en arredó i dramaturg, un gran escriptor nascut a Berga, el 1961, que ens va deixar l'any passat. Caball Salvatges és una ficció terapèutica que va servir a Cossà per esportar el sentiment de culpa pel consum d'heroïna. A primera vista, formantera Lady sembla una continuació de les aventures múltiples de la sèptica distanciada d'un exi oncirreformat, en Daniel, que està escrivint sobre aquestes aventures. La presentació d'aquest díptic novel·les comptarà amb els editors de la breu edició i tindrà lloc a l'espai mercat aquest dijous 20 d'octubre, a la set del vespre. I això és tot, tornem amb més informació als senjors notícies complet de la set del vespre, en Daniel Salvatges. A la Rambla, res saturar. Vine, queda i escoltes. Comencem la segona hora de la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern, i ho fem acompanyats i acompanyades, algú que ja va estar en directe també fa unes setmanes. Ella és la musicòloga i divulgadora musical Maria José Anglès, que aquesta tardor ha estat fent algunes sessions sobre òpera a Can Ginestar, tres conferències, sota el títol. Recordem de compte amb un òpera. Benvinguda de nou, Maria José. Hola, què tal? Bé, molt bé. Doncs bé, que et sembla si seguim parlant una mica d'òpera de música clàssica. I tant. Avui sí, et sembla que ho fem sobre, més concretament, els hàbits de consum. Hi ha algun edat, Maria José, a partir de la qual se sol mostrar interès per aquest gènere, o estic musical, o depèn d'alguns factors socials, com per exemple el context, la situació geogràfica del país. Més que això, sobretot depèn de la situació personal, és a dir, del moment de l'etapa vital que estiguem. És a dir, quan són petits, hi ha moltes activitats per fer per exemple, per acostar la música clàssica als nens, i llavors aquí, obviament, els nens no van sols, sinó que els han de portar als pares. I llavors, en aquest moment, sí que hi ha moltíssima assistència i hi ha moltíssima informació que arriba a les famílies. Hi ha, no només a les famílies, en sí, sinó també als centres, per exemple, a les escoles Bressol, arriba informació sobre els concerts educatius que es fan a les diferents institucions, i llavors és molt fàcil captar aquest públic, diguéssim. Però el que passa és que després hi ha com un buit, no? Quan les nens ja comencen a anar una mica per i sol, és a dir, arriben a l'adolescència, i aquí es perd una mica aquest contacte, aquest vincle, amb la música clàssica, que després hi ha tota una recerca, i a més estan tots, totes les institucions van boges, buscant aquest públic jove, no? Es fan moltes accions, de fet, ara fa poc també s'han plantejat diferents accions a menys de 35 anys per que vagin i que vagin un altre cop a consumir música clàssica, però en aquella franja podríem dir, a partir de l'adolescència fins que no ets una mica més gran, és com la franja Carmelet per atreure. Després passa que, si segueixes les convencions normals de la vida, arribem un moment que tens fills, i que aquí també veiem que és una dificultat, amb criatures petites, dependent, fins que no són una mica grans, doncs és complicat anar de manera individual a alguns concerts. De fet, a l'auditori de Barcelona, abans de la pandèmia, i durant uns quants anys vam fer un projecte que vaig tenir la sort de participar, que es deia el Club del Petit Concert, que el que feien era que amb els concerts de diumenge de l'Orquestra de l'OBC ens quedàvem amb els nens, o sigui, els fills de la gent que venia als concerts, i llavors tu, com a públic, compraves l'entrada i tenies de manera gratuita accés a aquest servei, en el qual no era una guarderia en què ens quedàvem amb els nens, sinó que feien el mateix espai, però en un altre lloc fèiem una sèrie d'activitats relacionades amb el que passava a la sala. Si es tocava al concert per a violí de Beethoven, doncs nosaltres treballàvem l'instrument del violí, o escoltàvem Beethoven, o anàvem al Museu de la Música, que és al costat, el mateix edifici, és a dir, que hi havia un acompanyament, llavors així la gent, que per exemple tenien nens petits, que encara no estaven bé representant tot un concert sense servei, doncs podien assistir d'una manera més fàcil als concerts. Després, òbviament, la gent arriba a l'etapa en la qual consumeixen moltíssima música, moltíssima cultura en directe, que és quan són ja que no tenen el vincle amb els nens, o quan es jubilen. Te n'ha de dir, et jubirats, jubilades. Aquí tenen una agenda. Sí, sí, eh? Que a vegades fa... Riu tatú, eh? De la agenda de Barack Obama en el moment que era president. Sí, sí, sí, té unes agendes, que òbviament això la pandèmia ho va parar tot, ho va aturar, però jo crec que ara tothom ja està en una altra cosa. Molta gent aprofita. Quan em jubili, faré això. I, bueno, també és una època en què la gent, això, té més temps lliure, exactament. I pel que fa als llocs de consum, la gent prefereix escoltar música clàssica de forma més íntima a casa, de forma individual, o creus que potser també es gaudeix més en els concerts, festivals, potser compartint l'experiència amb la gent amb qui vas, si és que vas amb algú. Sí, aquí, clar, hi ha... òbviament la pandèmia també marca un abans i un després, no? Perquè, arrel d'aquests confinaments, molta gent ha descobert el que és escoltar música en streaming, però de bona qualitat, no? Perquè, òbviament, abans, potser podies veure un vídeo de YouTube amb una qualitat molt pèssima, tant de vídeo com d'àudio, però, arrel de la pandèmia, moltíssimes orquestres i auditoris i teatres han invertit moltíssims diners, en què es puguin representar i es puguin emetre en streaming aquestes operes o aquests concerts amb bona qualitat, tant de vídeo com d'això, i llavors la gent ha entrat, la gent que, per exemple, no necessita aquestes plataformes, han entrat i han descobert que hi ha una bona manera d'escoltar la música així. Res, comparat amb el directe. I jo crec que igual que ens ha passat a la pandèmia amb moltes coses, que s'ha quedat lo bo, a la part bona, a la part positiva de la streaming, de l'online, i tots tenim moltes ganes de presencial, jo crec que amb els consums també, òbviament no t'ho dic amb dades exactes, però sí que, òbviament, el consum de plataformes en streaming ha avançat moltíssim. I les aplicacions de música, com per exemple Spotify, YouTube Premium, tu creus que ho fareu? Contingut de música clàssica, o operars, per exemple? O la gent s'ha de buscar una mica la vida i dirigir els transportals, els altres webs, aplicacions... Mira, ara faré la frase aquesta, que crec que tothom a vegades diu, m'encanta que em facis aquesta pregunta. Típica que encara no he dit. Doncs m'encanta que em faci aquesta pregunta, perquè just quan va començar la pandèmia, que no hi havia tantes plataformes, tantes aplicacions, vaig muntar un curs, era una sessió on-line, i una sèrie de documents i de PDFs, perquè la gent pogués accedir a aquests continguts amb una certa qualitat. M'explique, jo crec que en YouTube, en Spotify, són plataformes que hi ha vídeos, per exemple, el cas de YouTube. Hi ha vídeos de qualsevol cosa, i segur que cadascú consumeix YouTube d'una manera molt diferent. El típic exemple que posa, a YouTube pots entrar a veure vídeos de gatets, fent xorrades, i està molt bé, però també pots trobar joies, joies, en el cas de qüestions de música clàssica. El que requereixen aquestes plataformes, on hi ha de tot, és una curació de continguts. Jo, que per exemple, es fan als museus, és a dir, curar, que he contingut en el sentit que hi hagi algun expert que et pugui fer un filtre, perquè no tot s'hi val. Si tu poses Beethoven, l'ordre amb el qual la plataforma mostrarà els resultats, no és un ordre de qualitat, sinó que és un ordre de visualitzacions. Sí, correcte. Aquí entra en jo que, si hi ha algun vídeo de Beethoven, pot sortir un vídeo de la pel·lícula Beethoven. O si poses música Beethoven, pot sortir un vídeo de la cinquena sinfònia, que és el mes escoltat en Beethoven, o un mes conegut, o per exemple, si poses Mozart, segurament et sortirà l'efecte Mozart, o Mozart per a bebès, o 50 hores de Mozart, i això no vol dir que aquell vídeo sigui de bona qualitat, sinó que és el més vist. I aquí sí que requereix una curació de continguts. I en Spotify, per exemple, també passa el mateix, però aquí sí que trobem els discos, hi ha una infinitat de discografies, gairebé tot el que està publicat ho trobes a Spotify. Sí que és veritat que hi ha algunes coses que no. De fet, jo tinc un col·lega amb el qual em piquen moltes vegades, perquè li agrada molt els discos, i té gairebé tot publicat, o sigui, ho té en discos, i a vegades em diu aquest, segur que no el trobes. I gairebé sempre el trobe, però algunes cosetes falten. Però sí que jo crec que la curació de jo és importantíssim. I seguint amb el tema dels hàbits de consum, allunyant-nos, potser, ja d'aquestes plataformes, també hi ha un altre tipus de consum, o experiències, el que se'n diu, en alguns viatges que fan aquestes agències, que promocionen els anomenats viatges culturals, entre cometes o d'alguns aquests packs d'activitats, per exemple, plan B o altres, per no començar a fer tan poc la promoció, inclou en experiències, com visites a òperes, concerts exclusius de música clàssica, això també la gent li crida l'atenció. I de fet també requereix una mica de curació, del que triem, perquè no cal que parlem, per exemple, de Barcelona, però si parlem de altres ciutats europees, quan viatgem, moltes vegades hi ha el tipic concert de les quatre estacions de Vivaldi, o sigui, hits, d'aquests que, ràpidament, jo crec que estan pensats, la majoria de vegades estan pensats per gent que no és melòman, que a casa seva no anirà a escoltar un concert de música clàssica, llavors a vegades vesteix més que sigui un concert a les llums de les espelmes, o que sigui un concert amb gent disfressada, disfressada en el mal sentit, és a dir, d'una manera sense cuidar realment si aquest vestit és històric o volem fer una recreació, disfressar aquell concert, i moltes vegades la qualitat d'aquests concerts no és la desitjada, o, per exemple, concerts per a guitarra, si parlem de Barcelona, per exemple, alguns concerts per a guitarra que hi ha alguns indrets que estan molt pensats per a turistes, que potser que trobis alguns que siguin bons, no estic dient que tot sigui el mateix sac, però sí que és veritat que aquí requereix també aquesta part de decoració, que sembla que... però passa amb molts àvids culturals, que sembla que només ens posem culturetes quan viatgem fora de la nostra ciutat, i, bueno, també passen de fer-ho, també, a casa nostra. Clar, no, i tant, totalment. Deixant davant del tema dels àvids i aprofundint també aspectes més conceptuals o curiositats d'un de la munt de l'òpera, per exemple, hi ha alguna òpera que tingui el record de si la més representada de la història. Això ja són més, potser, com curiositats, no? Hi ha rànquils de tot tipus. Per exemple, una de les, és a dir, la òpera més representada a l'Iceu, el teatre de l'Iceu de Barcelona, és Aida de Verdi. Imagina't. I, de fet, es van fer un rànquil de les vinyòperes més representades, i, òbviament, sortien els títols més coneguts, perquè, al final, també va... Aquí em inventaré el percentatge, però, si de totes les òperes escrites a la història, doncs igual, el 10%, una cosa així, és a dir, molt poquet, són les òperes que estan continuament en cartell, no?, que representen una i una altra vegada, i és molt complicat, a vegades, trobar úperes que no són tan interpretades, i això també és una mica, òbviament, són úperes molt bones, i per això estan en el cartell, sí. No vull dir que no siguin interessants, sinó que també es produeix un efecte, com el peix que es mossega a la cua, perquè són molt interpretades, llavors la gent les coneix molt, com que les coneixem, ens agraden, i volem tornar-les a escoltar. Llavors, aquí estem en un bucle que, quan és programa... No sortim d'allà. Clar, quan és programa alguna òpera, que és com, realment, un risc que fan els teatres, no?, que en programen una òpera que no és tan coneguda, encara que sigui boníssima, però que no és tan coneguda, resenteix la venda d'entrades, moltíssim, i llavors, clar, si resenteix la venda d'entrades, al final no s'oste, el sistema, llavors és molt complexe. Aquí hem de ser una mica més oberts, a vegades. Sí, una mica open mind, no?, una mica en aquest sentit. I has de constància de quina va ser la primera obra musical, teatral, que se la va considerar com a òpera? Sí, hi ha una òpera que és Daphne de Jacopo Peri, que aquesta està considerada la primera òpera en la història de la música, podríem dir perquè ja funciona, com a tant, com el que coneixem com a òpera. El que passa és que la més coneguda, o, moltes vegades, el que es coneix com a la primera òpera que tothom té la referència, si coneix una mica el món de l'Òpera, de seguida ens ve al cap l'Orfeo del Monteverdi, que és com aquesta primera òpera que nosaltres coneixem i que representa, que es va representar als anys 90 i algo, i amb versió històrica, és a dir, amb instruments d'època acompanyada això tothom amb els instruments d'època, de fet vestits d'època també, ara sí vestits d'època no disfressats, aquesta és la diferència, i dirigits pel gran recuperador de la música antiga de casa nostra, que és Jordi Sabay. Caram. En patit alguna evolució d'estructura en llarg dels segles? De fet, els cursos que comentaves abans, les conferències que estic fent aquí al costat de Can Ginestar, en parlem d'això, i he volgut, en aquestes tres sessions, tractar diferents òperes o diferents moments de la història de l'Òpera per reflectir i per que es vegi que l'Òpera no és tot igual, perquè moltes vegades la gent que no coneix el món de l'Òpera pensa Òpera un estil de música, directament tot sona igual. I no, res a veure. Vull dir, com neix l'Òpera o com són les Òperes en el romanticisme, el velcanto, la Òpera de Wagner, avui parlarem a la sessió aquí a Can Ginestar, fins a una estona te parlarem de Wagner. I llavors, res a veure, en quanta estructura, en quanta música, en quanta les veus, en quant fins i tot els instruments, és a dir, és una evolució. De fet, és com la història de la música. No és el mateix la música de classicisme o la música del romanticisme, no és el mateix el que passa al mateix. Tenim aquesta mateixa evolució, però podríem dir que és com la música de la banda sona d'una història. És a dir, que en el fons estem explicant històries durant tota la història de l'Òpera, anem explicant històries i anem musicant aquestes històries. També varia els temes que es tracten a les Òperes, que això també és normal. Les primeres Òperes del Barró, molt tema mitològic, de reis i tal. Òperes, per exemple, en el classicisme ens trobem Òperes que tenen al final una moralina, una moralega d'aquestes. Porteu-vos bé, perquè si no, passarà això i acabaran amb aquest final feliç. Després, en les altres Òperes, amb temàtiques, per exemple, com les Òperes del Verisme, que parlen de gent com nosaltres, el públic, com a espectador, el que està veient en l'escenari és el mateix que li passa. També han anat variant, no només el so, no només la música en sí, sinó les temàtiques a les que es parlen. Quantes hores acostumen a durar les Òperes? Això depèn. Depèn, però normalment, les Òperes així més interpretades solen durar dos o tres hores, que no sé si la gent no està acostumada a anar a l'Òpera, pensarà que és moltíssim, però ja us digui jo que no es fa pesat, perquè ho digui jo, que estic acostumada a escoltar Òperes, sinó gent que, per exemple, és la primera vegada que va, li diu que han passat tres hores i no m'ha donat. Però, com estàs? Seguint un fil argumental, una història, estàs ficat en la història, no és el mateix que anar a veure un concert per a piano i, que només és música pura, no estàs pensant en la història. Ara, si parlem de durada, d'Òperes, i que siguin molt llargues, hem de parlar de Wagner, clar. Wagner feia unes Òperes, i té algunes curtes al principi, però 4, 5 hores tranquil·lament. Això ja és següent nivell, deficionat. I té alguna estructura fixa, identificable, part, o simplement és el que hagi fet el compositor? Tenen, depenent de les èpoques. Per exemple, en les Òperes del Barroc, totes tenen com una estructura de recitatiu, ària, recitatiu, ària. Són com aquestes parts. Altres moments de la història tenen unes altres estructures, fins que, evidentment, això va evolucionant i va diluint, i arriba un moment, que, per exemple, Puccini, el que fa amb Tosca és que comença l'Òpera i tu no tenes dones, va passar la història, una mica, quasi, que en temps real, el temps que passes, el mateix, que el temps que vius. I aquí, si que ja té una continuïtat, es van diluint aquestes parts de, ara, un recitatiu, ara, una ària, perquè no sé si saps, oi si sabeu, la diferència aquesta entre recitatiu i ària, és que, per exemple, pensem en les òperes del Barró, que és com que està més definit, aquesta diferència. El recitatius és una part en la qual no és cantar una melodia com a tal, sinó que recita. És com que van cantant sobre una mateixa nota, més o menys, o per allà pel costat, amb un acompanyament, a vegades, amb un clavicembal i prou, que fa com la base armònica, el que passa en els recitatius és que la trama avança molt ràpid, perquè s'explica amb moltes històries, és el moment perquè la trama avanci, per explicar què estàs fent, vaig aquí, m'he enamorat de no sé qui, no sé què són quantos, ens explica el que passa. Després, quan ve l'ària, el que passa amb l'ària és que melòdicament és preciós, és el moment de lluïment de les veus i, dramatògicament, no avança la trama. És a dir, si el recitatiu t'explica que estic enamorada, que he vingut, que he conegut aquí, en el recitatiu em pare i només t'explica els meus sentiments d'amor. Ai, com estic enamorada, no? I li pegues voltes aquesta història. Llavors, aquesta separació, aquesta estructura, perquè, exemple, es manté i arriba un moment que es va diluint, perquè també és veritat que és molt més fàcil escoltar una d'òpera que no hi hagi tanta separació entre la trama i l'ària, i, clar, i això es van adonant que funciona millor, però, òbviament, va canviant amb els gusts del públic. Després també ens agradaria parlar, Maria José, del que aquí a vegades Espanya s'ha dit de la sarsuela. Què és exactament, en què és diferència? Doncs, hi ha algunes coses que podríem entrar en matitzar, però a mi el que més m'interessa dir avui és que, realment, és el idioma. És a dir, la sarsuela és en castellà i, òbviament, també, però això ja és per qüestions de quan es desenvolupa. Al final, la sarsuela també parla de temes més locals, més populars, més de tradició d'aquí, i, llavors, això la fa més propera, i, amb què la fa més propera, i la entenem, doncs la fa que moltíssima gent estigui més habitual i més acostumada a Madrid, està al Teatre la Sarsuela, que es programen sarsueles, i li seu la temporada abans de la pandèmia, 2018-2019, ara ho dic de memòria, però, bueno, ho recordo, perquè estava embarassada, la temporada que estava embarassada, la temporada del 19-20, abans de la pandèmia, es va fer, una sarsuela, i va venir la gran Lucero Tena, una gran artista d'interprets de castanyoles, a fer aquí una meravella amb l'instrument, si busqueu aquesta curació de continguts, si busqueu en YouTube, Lucero Tena, us trobaran una sorpresa amb aquesta gran interpreta de castanyoles. Que bé, ostres, doncs sí, la busquarem, ara ens ha agafat curiositat. I ja per acabar, Maria José, no volem marxar sense que ens facis també alguna recomanació per anar també a tocar una mica la música clàssica. Podem trobar les plataformes, com Netflix, Movistar Plus, Filming, Amazon Prime, o alguna altra plataforma, alguna sèrie, pel·lícula, o documental que giri en torno als temes que estem parlant, a l'òpera, o a la música clàssica. Ja sigui com el tema principal, o potser com un tema que estigui allà, potser com a més el segon pla. De fet, ja estava pensant que hi ha tantes opcions que m'has fet pensar en fer un recull de tot això, de totes aquestes pel·lícules o documentals, i ho publicaré a les xarxes, perquè si la gent ho vol seguir, ara després diré quin és el meu compte d'instal·l, si la gent vol seguir-me, i prepararé una publicació recomanant algunes d'aquestes, perquè hi ha moltíssimes. Ara us diré algunes, però hi ha tantes opcions que realment és complexe. He seleccionat tres recomanacions que són molt diferents, molt variades. De fet, dues d'elles us les recomano perquè les he pogut veure, i una, no, encara no l'he vista, però tinc moltes ganes de... no he llegit moltes crítiques, però tinc moltes ganes de veure-la per poder tenir la meva crítica. Ja us explicaré per què. Comencem, però una de humor. És una sèrie que crec que està ara, perquè ja saps que això de les patàfomes, es canvia, ho baixen, ho mouen. Ho mouen molt. És Mozart i The Jungle, que és Mozart en la jungla. Que potser algú de vosaltres la coneix i l'ha pogut escoltar, és una sèrie d'aquestes descapítols de 40 minuts, de l'Àfrica, en la nord-americana, molt divertida, molt d'humor, que narra la vida dels integrats d'una orquestra filarmònica de Nova York. Clar, ho fa d'una manera molt desenfrenada, molt explicant coses internes, que a vegades són exagerades, però sí que és veritat que els que estem una mica eficats en el món de la música hi ha vegades que veiem coses que dius, això passa moltes vegades. Hi ha moltes temporades i hi ha moments que se'ls inva, de mar i tot això. Però sí que, sobretot, el capítol pilot i la primera temporada, hi ha moments que poden ser interessants per veure la vida del que no es veu de les orquestres, i sobretot per desmitificar que els integrats d'orquestra no són aquelles persones inaccessibles que van amb un trage, amb un frac i que estan lluny de nosaltres, sinó que són persones com nosaltres que els hi passen les mateixes coses i que tenen les mateixes històries de fet. Aquesta sèrie està basada en un llibre, en unes memòries d'una boista, d'Ebler Tidal, que ella, en les seves novel·les, el títol original és Mozart & the Jungle, però amb el subtítol de sexe, drogues i no rock and roll, sinó música clàssica. És a dir, que igual que en el rock and roll de les coses, i el sexe i les drogues si són presents, la vida també i la música clàssica, de fet, el tema de les drogues en el primer capítol és molt deliran. I aquesta és una recomanació que es pot veure la vida real. I també he volgut fer una altra recomanació que podria estar vinculada en quan veuré també la vida real d'una orquestra, però d'una època molt diferent, perquè és el segle XIX. Imagineu-vos, a principis del segle XIX és una pel·li que es va fer el 2003 i la pel·li té el títol heroica. Heroica relacionada amb Beethoven, ja sabeu que la tercera sinfònia de Beethoven té el subtítol de heroica, i el que recreia aquesta pel·lícula és la primera interpretació de la tercera de Beethoven, que va ser en un palau del qual el príncep que va dedicar aquesta sinfònia i es veu durant tota la pel·lícula és la interpretació d'aquesta sinfònia amb l'arribada dels músics amb com es relacionen entre ells. És una pel·lícula que a mi m'agrada molt agafar fragments per explicar els cursos i les conferències, perquè en cada petit tall que tu poses es pot veure moltíssima informació, però fins i tot amb la mirada de els protagonistes i no d'ells, espero que no em surt el nom, de les persones de servei que hi ha a la sala com es minen entre ells dient però aquesta sinfònia no dura massa és una modernitat perquè la heroica realment marca un abans i un després en quan a l'escriptura musical Beethoven, dues primeres sinfonies són més el estil clàssic i en la tercera trenca molt això i s'apropa més el estil del romanticisme. Tu veus la reacció tant dels intervests de l'orquestra com de la gent del Palau que està veient tant els nobles com la resta i crec que és molt interessant, i a més té aquest punt afegit, aquest valor afegit, que és que l'orquestra són en la pel·lícula, doncs són intèrprets, és a dir, actors, però la música el que sona està interpretat per una orquestra especialitzada en interpretar música d'aquell període amb instruments d'aquella època aquesta revolucionària romàntica i dirigida, aquella versió que sona amb el gran director Sireliot Gardiner. És a dir, és quasi un documental però molt de ficció. Molt bé. Aquestes són les dues que tu has vist i ens falta la que vols veure. Ens falta, sí. Ara no recordo perquè ho estava mirant i ara m'he despistat, però no recordo si era a Netflix. Crec que sí, Netflix, sí. És una sèrie, una pel·li que es diu la directora Antonia Una Sinfonia. La directora, sí. Antonia Una Sinfonia. És una pel·li que narra la vida de la primera directora d'orquestra. La primera dona directora d'orquestra. I m'interessa molt veure-la per analitzar-la molt bé, ja que moltes de les activitats que faig reivindiqui sempre com no s'ha de veure de les dones dins de la música clàssica. Hi ha facetes, com a intèrprets, com a cantants, ja ho tenim molt assumit, però hi ha facetes i feines en les quals encara hi ha molt a reivindicar i en el cas de la direcció d'orquestra és perquè encara costa molt que veiem dones dirigint grans orquestres. I tinc moltes ganes de veure aquesta opció i de veure la agenda de l'Iceo del Palau. Té bones ofertes de concerts aquesta temporada. Sí, i mira, aquí em faré una mica de públic, de promo, perquè és que em vaig currar una cosa molt interessant perquè sigui fàcil per a tothom accedir, perquè tu pots anar a la web de l'Iceo, pots anar a la web del Palau, la Editori i trobes cadascun dels concerts, però jo vaig pensar, ostres, el més còmode és unificar-lo tot i que sigui fàcil mirar que trobem. I si la gent s'afegeix demanant afegir-se, tindran directament en el seu Google Calendar tots aquests concerts. I a banda, tots els diumenges hi han de ser per Instagram una imatge i un vídeo en el qual faig la meva recomanació, la meva curació de continguts i faig la meva recomanació d'estacats els concerts imperdibles de cada setmana. I en el meu Instagram digues l'adreça. Mira, Arroba, totes aquestes adreces soc Maria José Anglès i totes aquests minúscules soc Maria José Anglès i en podeu trobar i veureu tota la informació i em podeu escriure si voleu perquè us envieu qualsevol link perquè sigui més fàcil. I allà també trobarem el tema de les pel·lis. Sí, ho faré i ho penjaré per allà també. Molt bé. Doncs l'estàs ha estat un plaer tenir-te de nou i aprendre coses noves, esperem a pensar en aquests continguts o en aquests aspectes. I sempre està molt guai tenir coses noves i obrir una mica de ment, i no sempre anar com a vegades com van els cavalls o els burros allà amb la visió sempre mirant recte i sinó també... Sí, perquè al final tot són històries i història sempre ens interessa. Molt bé, doncs Maria José, una abraçada que vagi molt bé i res, acaba de gaudir la tarda. Adéu. Bona tarda. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Carimiu, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira, que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar amb bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. 98%. She was with another man But I won't lose him Sleep on down, cause I've got a plan You're beautiful You're beautiful You're beautiful, it's true I saw your face In a crowded place And I don't know what to do Cause I'll never be with you You're beautiful Yes, she caught my eye Pulpo Liúni Ming Now done walked spoke yoga La резalla de Vicent Set Kristal Bona tarda L'última sessió L'Arr Moz Barcelona S'explicava Ella és professora de yoga, però és professora amb col·lectius diferents, amb diferents habilitats i capacitats. Realment va ser molt interessant a les yoga. Està especialitzada per fer yoga a aquests col·lectius? O és simplement que oferiu la possibilitat? Hemos visto que hay este hueco que no consigue colocarse en las clases normales, habituales, y al final lo hemos hecho, pero igualmente somos preparadas y tenemos formaciones por esa tipología de personas, porque no puedes tratarlos como cada cosa necesita su atención más particular, más específica, porque cada uno en diferente fase de edad necesitamos diferentes cosas. Això que veia l'Aranxa al seu temps, les seves tècniques, les costures... Igualmente es también el trato que reciben las personas, que quizás estar en un ambiente con 20 personas que no te se dedica mucha atención cuando realmente la necesitas y no puedes estar en ese grupo de 20 personas. Necesitas algo más, una atención más específica. A mi avui m'agradaria parlar l'enca d'entre altres coses, per exemple dels llocs de formació que hi ha, és a dir, llocs que t'acrediti, que pot ser professor o professora de yoga a Barcelona. Hi ha centres o hi ha escoles especialitzades en això? És un tema molt llarg. Te lo explico brevemente. El yoga, com a disciplina, viene acreditado a nivel internacional. Nosotros tenemos un registro internacional con yo con mis certificaciones. Puedo enseñar aquí, en Asia, en Antàrtides, si hay interés. Pero es global, es una acreditación global y luego son títulos que cada escuela, nosotros también hacemos formaciones, pero de momento estamos enfocados en otros proyectos y los cursos de profesores, día de hoy, son muy populares. Tú ves un curso que te dura tres semanas de los acas online, toma. Soy professora de yoga. I visca, no? Sí, sí, sí, no es así. Yo cuando me formé tengo una formación, es casi como la uni. Tengo una formación de 25 años, algo así. Sí, sí, sí, tengo una formación larga y además cada grado, cada vez que obtienes un grado, no lo obtienes inautomático cuando acabas, necesitas hacer práctica como médico. Si no concluyes, por ejemplo, unas tot horas de prácticas, no te dan el título. Vengo desde esa tipología de escuela, digamos, de escuela más tradicional, donde dejabas el tiempo para el aprendizaje que se va similando poco a poco. No es tan intensivo de, probablemente para alguien puede funcionar, hacerlo todo de golpe de 20 días, 30 días. Pero no te da tanto cuanto a hacer algo gradual. Perquè quan tu et formaves per ser professora de yoga, quines assignatures es feien, o sigui, què s'ensenyen els professors de yoga? Psicoterapeutes, professors de filosofia, fisio, digamos, l'anatomia, o està fet d'un professor de anatomia, o un fisio o una persona que és preparada a nivell de aplicar l'anatomia a les postures de yoga i saber consejar, así, más o menos. I després, els professors que poden donar les formacions, professors de yoga que poden ensenyar, formar altres professors, per això es falta unos años de aprendizaje. No lo puede hacer cualquiera, tienes que tener por lo menos 2.000 horas de enseñanza. Ostres, vale. I per què són necessàries totes aquestes disciplines? És a dir, clar, jo m'imagino un professor de yoga ensenyant les postures, no i de més, però, per exemple, has dit que hi havia psicoterapeutes, que hi havia, no sé si també has dit, gent especialitzada en filosofia. Sí, sí, sí, perquè és una disciplina que abraça diferents aspectes. En la classe de yoga, digamos, tratamos las personas en su totalidad, no simplemente ponten la esterilla, ok, a veces surgen cosas donde tú tienes que saberlas reconocer y ayudar a las personas, a manejarlo un poco, no te lo resolvemos, no soy un médico, eso antes de todo, no soy un médico, no soy un psicoterapeuta, eso hay otros lugares o las personas con cual hace falta hablar, pero igualmente esa persona va a trabajar, va a dar a esas personas una hora en una clase tú das a las personas una forma de trabajo donde no vas simplemente moviendo músculos o huesos, también te mueves tus energías y también tú en alguna forma te estás abriendo a nivel psicológico hacia tus abres, encaras tus miedos, ves cómo trabajarlos con simple posturas en esterilla, por ejemplo, el miedo que podemos tener en enfrentar las cosas nuevas o situaciones incómodas, es el mismo miedo que puedo tener cuando me voy a poner a ser un pino o una posición muy difícil, es el mismo miedo. Ostres, i se puede asociar, ¿no? Sí, sí, tú luego, digamos, una vez que has trabajado desde las posturas, tú poco a poco esa cosa la transmites a tu vida real fuera de la esterilla. I t'ha passat a tu a vegades a les classes d'haver de fer a més de professora de yoga una mica de recolzament, no sé, psicològic o terepèutic, encara que no ho siguis, que ja ho deixem per endavant, però bueno, tu que ets fer una mica també aquesta banda, jo què sé, persones que a vegades tinguin bloquejos, no? Sí, eso sí, sí, sí. O sí, puede pasar. Sí, sí, sí, totalmente. Porque en el yoga, ahora, con el tema de pandemia, no fue hecho, esa cosa sea un poco parada, en yoga se hacen ajustes físicos, que yo te pongo las manos encima, no soy masajista, pero te ayudamos un poco. Y también, simplemente ese toque, y yo te ayudo a entrar mejor en una posición, significa esa persona tiene que confiar en ti. És important. Sí, claro. Y también permitir a una otra persona que te ayude, que reconoce que tú tienes necesidad, tienes que ser ayudada, y permites a alguien de ser ayudada. Això potser, en les primeres classes, quan no hi ha molt vincle amb el professor alumne, potser costa més de tenir aquesta relació, de deixar que t'ajudi. Sí, sí, sí, sí. És algo que puede venir con el tiempo. Yo trabajo con un estilo donde se ajusta muchísimo. Vale. Y de verdad, hay una relación, lo reconoces a las personas cuando, al pequeño, cómo reciben, cómo lo reciben. Hay diferentes formas, también el estado, cómo estás en día a día. Clar, potser un día vens més creuat o més enfadat, i no t'agrada que et corratgeixin? Absolutament. I en canvi, un altre dia, quan estàs més disposada, i si t'ajuden ja, també és una altra cosa. I també voldria saber si li existeix algun tipus de col·legi oficial per a yoga, a Barcelona, o a algun lloc. No. Puedes escoger algo siguiendo los profesores que te gustan más, digamos, sobre todo, elegir el estilo, el estilo que te gusta. Luego, en base al estilo que te gusta el profesor con cual te gusta, como enseña, informarte con él, porque la su forma, donde ha aprendido él, probablemente, esa tipología puede ir bien por ti. Vale. Vale. Si la cuestión es tenir alguna referencia, no? Sí, sí, sí, sí, sí, totalmente. Yo he ido así, digamos, haces pasas atrás hacia una fuente. Y después, obviamente, hay ese albo que se llama yoga aliens, porque luego hay... sin hacer publicidad, porque es una asociación global general en el mundo, donde están registradas todas las escuelas, porque en eso hay muchísima confusión. Esa es una asociación global que, digamos, tiene una estructura propia. Luego hay muchas otras que también lo hacen y te sacan el título, pero tú con los títulos de otras asociaciones no tienes ese progreso que te da yoga aliens, que, digamos, tú ahí te registras como una profesora, profesor, debajo de un pago asociado, te has federado, pues luego tú vas sumando, registrándote horas de práctica, horas de trabajo, donde lo has hecho, donde lo has hecho, y luego te creas una carrera ahí, al interno, que luego vas subiendo. Tú, después de algunos años de práctica, lo que te he dicho, 2.000 horas enseñadas, por ejemplo, y tu título se transforma desde... R, Y, K, T, seria Registrate Yoga Teacher, deviene Experiència, con Experiencia Yoga Teacher, y te da posibilidades de tú tienes, puedes enseñar a lo que te está diciendo, a otras profesores, a otras profesores informaciones, y luego sumas más horas, y así es, porque si no es mucha confusión, enseñanzas holísticas, como son muy, digamos, no tienen mucha estructura, esa es una asociación que te da una estructura, un camino. Tú, como profesional de ese sector, por lo menos vas arte en algo, y para los que no saben, por lo menos ahí, reconoces y puedes probar una escuela que se adapta, que luego te dará el título, y tú lo puedes utilizar donde quieres. Clar, exactament. Sí, sí, eso. Molt bé. Doncs escolta'm, Lenka, res, ja no ens queden més minutets. M'ha estat un plaer tenir-te aquí. Esperem que l'ESA Yoga us vagi tot molt bé, seguiu amb els cursos, no? Suposo que encara hi ha inscripcions obertes, per si hi ha gent que també vol animar-se a fer yoga, que sàpiga que hi ha places obertes, també. Recordem la direcció on esteu, on està l'ESA Yoga. Pues nosotros estamos en Avenida Angeloridad de Cataluña 3. Somos a pie de calle, estamos en varios sud, es muy cómodo. Hay todavía plazas en algunos cursos, y tranquilamente vení a conocernos, porque al final es conociendo, tocando las cosas, uno puede entenderse, le gusta o menos. Exactament. Doncs Lenka, ha estat un plaer tenir-te aquí, una abraçada i res més, ens veiem a la propera. Vinga. Que va bé. Adéu. Vinga, va. Nosaltres ens acomiadem del programa d'avui. Recordem que tots els continguts i tots els podcasts els podreu recuperar, radiodesvern.com, a la pagina web, o també ens podeu anar seguint la pista de la programació i en cliquen els links del que anem penjant a la xarxa socials, a Twitter i a Instagram. Arroba la rambla 981, minúscula i tot seguit. Res més, ara a la set en punt us eixo amb l'informatiu de notícies de la mà de Lua López, per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Que acabeu de passar molt bona tarda i nosaltres ens tornem a trobar demà dimecres a la cinca, a la mateixa hora, aquí al 98.fm.