#246 - La Rambla del 19/10/2022

Bona tarda Sant Just, passen ara mateix 11 minuts de l'estim de la tarda d'avui dimecres 19 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Estem sintonitzant el 98.FM a la misura municipal de Sant Just. Comencem, coneixeu, soc la Núria Garcia i estem amb mi. Cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins a les 6 la primera hora, tindrem espai de vins i cultura. Parlarem del territori, de la geografia, ho farem amb l'Astrid Goldstein, co-propietària del celler de Can Mata d'aquí de Sant Just. Després, tot seguit, farem una entrevista. I serà amb la Mar Companys. La Mar és membre de l'ONG Sant Just. Sant Just Solidari. Amb ella parlarem del Consell Solidari, que hi ha aquest divendres 21 d'octubre, en benefici a un dels projectes que està duent a terme aquesta ONG Sant Just Solidari, i es diu així, les illes del maït parlarem amb ella d'aquest tracte. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem l'espai de promoció econòmica amb la Raquel López, responsable del servei des de l'Ajuntament de Sant Just. Amb ella sempre tractem les novetats per cap a l'ocupació, la formació empresarial, nous cursos, tallers, activitats, i també coses sobre el món del comerç d'aquí de Sant Just. Acabarem el programa d'avui, fent una entrevista a laia Flutats. Ella és regidora d'aquí de l'Ajuntament, però avui la tindrem com a consellera metropolitana i representant de l'Ajuntament de Sant Just, a l'area metropolitana de Barcelona. Doncs bé, tot això serà de seguida. Vinga, va, no marxeu, eh, que comencem. T'estàs perdent. Una campanya del consell de l'audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i l'avoració catalana de mitjans audiovisuals. Ara mateix passen 13 minuts de les 5 de la tarda. Saludem l'Àstrid, que la tinc ja a l'estudi. Hola, Ístrid, què tal? Bona tarda, avui estàs tu soleta, no tenim a l'Albert per parlar dels abaniments i la agenda de la Teneu, però bé, veig que portes material. Sí, porto material escrit, perquè... Molt bé, no he begut, però... No he begut, ho he pensat, eh, però així, les dues, aquesta hora, si comences el programa, una altra cosa seria que l'acabessis, no? Ja, sí, seria diferent. Però començant-lo, ho he pensat. Bueno, portem llibres millor, eh? La setmana que ve que vindrà l'Albert, que si no se'ns posarà gelos. Exactament. Com han anat aquests dies, com portem la calor... Anem fent, eh? Fa uf, uf, uf... Aguantant, aguantant. Aguantant, aguantant. És que no dóna la sensació que hi ha com molts mosquits. Sí, però això és normal de la tardor. Sí, vol dir, jo no n'havia vist tant, eh? Sí, però que hi ha un ambient més humit, i només que hagi plogut una mica, sinó que al carrer Raval hi ha sempre molts mosquits. Molts. Doncs a mi em dóna la sensació que hi ha molts per tot arreu. Jo per tot arreu, i grossos, i fins i tot aquelles formigues amb males. Sí. També d'unidoles que es veuen. Sí, però mira, això rai, però els mosquits, ja, et piquen, i fa ràbia, pica, i després t'endran boteges. Sí, perquè són mossegades d'aquelles rabioses. Estava pocs dies de novembre. Bueno. Escolta'm, l'altre dia vaig anar a un esdeveniment... Explica, explica. A un esdeveniment que es feia, tenia lloc en una masia en zona de vins. Bímica. Es deia... Domenys. Seria Domenys, o Sant Jaume dels Domenys? Crec que Sant Jaume dels Domenys. Sí, sí. Era una masia, es diu Cal Blay, de Joan Sardà. No sé si es dediquen, o no, el tema de la brinya. Però era restaurant. Era restaurant, sí. Del restaurant Cal Blay, de Sant Sardorní. Sí, bueno, Sant Sardorní, exactament. Originàriament. Sí, exacte, tenen diferents masies. És que han anat creixent, jo he perdut una mica el ritme. Doncs tenen diferents masies per Catalunya, i allà a prop de la zona de Sant Sardorní, i això en tenen una, crec, una calcoló, perquè van començar amb un espai antic. No et diré ni petit ni gran, però sí que és una casa antiga del centre de Sant Sardorní. Fa... Uf, fa... fa prou anys, i recordo que vam anar allò tot un grup que... havien fet un curs de vins al celler. Però és que em queda molt llunyar, eh? Però recordo anar allà i ser tota una bona colla... Es diu Sant Jaume dels Domenys, el poble on estava. La carretera de Vilafranca, número 4. Per allà, per allà. I vas menjar bé. Sí, sí, sí, bastant bé. El que t'anava a comentar és que el paisatge que hi havia al voltant era tot ple de vinyes. Vinyes tardor, clar, és que la vinya és... Sí, sí, és superextensa. I jo em pregunto quan... quan la treuen, és a dir, quan... quan... anirem? Ja estan fetes. Sí, sí, això segur, perquè no hi havia grans... grans de reivindicis, ni res. Per exemple, jo que et vaig comentar que el celler Mascandi va perdre la meitat de la collita en una tarda de tempest el mitjans de gost. Aquests dies ha estat collint aquell reiv que es va amalt metre que va quedar la vinya i... que es va amalt metre relativament, per fer un vi... jove, fresc o d'un cert enveniment, però que aquells gotins de raïm els van deixar la vinya i ara estan collint vins pacificats. Ah, mira. Per tant, si ho més no, podrán fer un bon vi dolç, que no es faci... Bueno, diríem, ara que dius si n'hi ha els mosquits, si n'hi ha els mosquits, però tenim aquest... aquest moment... molt concret en què la meteorologia ens permet, quasi bé, fer aquests vins dolços on, per exemple, en diverses zones, així una miqueta planes o que queden una mica... soterrades, no... no ens... no ens soterrades, eh? Per si clar, en aquelles valls en què genera, avui es veu, eh? Aquesta mena de... de... de boire, boirina, però que al migdia ens tenim un sol espectacular, temperatura molt alta, i molts graus, però després és això, eh? La nit tenim omitat i... si encara hem deixat aquells gotims que no els hem collit, és el moment óptim, aquell moment que la natura decideix que faci, perquè aquests gotims, a part de sobre-amadorats, puguin arribar a tenir aquest puntet d'a... d'a... d'aquest podrit, fiam-li, en positiu, i que després podrem... collir el raïm, es premsa, fermenta, té una altra... una altíssima concentració de sucres, i... són molt interessants, i són el reflexa d'aquell any al final, com tots, eh?, però aquests... una tardor tan... caluros, anava a dir una... merdosa ment, càlida, perquè és allò que diu si... molt bé tenim castanyes, diuen que són bones, de moment tenim bolets, però clar, és allò que dius, anem una mica... bastant malament, no? Però sí que... aquests moments concrets ens permet potser tindre alguna coseta en positiu, que ja tastarem en el... en el seu moment, de dir, aquell any tan... horrible, doncs... que a finales d'octubre vam poder collir aquest raïm, i ara tenim aquí un vidol espectacular, que sempre almenys a Catalunya, s'ha parlat de... hem tingut molts, molts vins dolços, però no d'aquella gran categoria, no?, aquella diferenciació, com per exemple que no poden tindre la zona de bordeu amb els soterns, ongri, amb el tocai, o a Alemanya, amb aquells ríslings sobre-amadurats, on fan aquells... troquen berenauslese, o... vida gel, no? Aquí no ens passava, perquè clar, el clima mediterrani és com és, i aquí normalment... no era propici per fer vins d'aquest estil, i ahir... ja el no tindrem, perquè... t'imagines, passa en Martí, una gran glaçada, així sota zero, seria... Veig que portes... Que igual passa, eh? Veig que portes dos llibres, eh? Porto dos llibres, sí. Demà tornarem a fer un nou test. Visca, de vins negres, no toca? No, aquest, he fet dos de blancs, tres de negres, ens ho passem bé, perquè sí que... n'hi ha un que és el que es manté més constant, estem fent semblars mateixos, perquè un que la gent és diversa. No tenim gent, eh? Sí, sí. Veus que sempre hi ha un vi, que té un comportament diferent. O els dos més xulos la setmana següent, els dos xulos són els altres, i sempre hi ha un que, wow, que destaca molt, i els altres són més oscillants, no? I dius, és maco, això, observar-ho, no? Què t'hi a veure? Sí. Cada ampoll és diferent, però també tenim altres, no? Aquesta setmana tenim la pressió atmosfèrica molt alta, per exemple. Suposo que també ens influencia la lluna, mil coses, no? El tas de vida aquesta setmana, de... De què va? De què va? Doncs testem els vins del celler, aquest dèiem, del celler máscandi. Vale. I tastarem, i parlarem, jo crec que serà... malauradament, només 5, 2 persones apuntades. En alt de demà. És allò que dius. Espero que algú s'animi. Perquè pot ser molt, molt interessant, perquè testarem 6 vins. 6 vins? I ara estava allò, estava preparant les fitxes i així, i jo crec que serà un tast molt reflexiu, no? Que parlarem dels vins naturals, que és un vin natural, que es considera natural, que és un vin natural, perquè de naturals ho haurien de ser tots. Clar. I hi haurà molt, crec jo, i sobretot si són pocs, un molt bon diàleg. Però també parlarem de la biodinàmica, que anem parlant moltes vegades, però molt així, per sobre, i també, aquest punt de reflexió de... de l'observar, no? Perquè si haguessin de definir la biodinàmica, és allò que dius. La biodinàmica vol dir vida. Dinàmica, dinamisme, creixement, acceleració, o també estimulació de la vida. Oh. És molt filosòfic. Sí, sí, sí. Anireu per aquest tret, una mica. Anireu segurament, perquè si són pocs, el tema pot donar. I ostres, m'agradaria convidar la gent que s'animi, no? Allò de... Moltes vegades, vins... Vins via dinàmics, vins naturals... Primer haureu d'explicar, no? Expliqueu-m'ho per sobre... A veure, no... No, clar, entrant. Tinc un punt de dos llibres, i són del mateix autor, eh? Sí. Però tampoc cal parlar-ho tot del concepte de biodinàmica, però sí dels grans trets. Segurament, moltes vegades, la gent quan et demana un vi biodinàmic, és allò que penses. Dona, hauràs sentit la paraula. Ja, s'estarà fent el chulo o la chulo? Sí, perquè moltes vegades... Realment s'ha de donar un vi biodinàmic. Biodinàmic, no? Perquè se'n parla, s'escriu molt. Molta gent ho associa... Ecològic. A que sigui ecològic o naturals. Que pugui ser ecològic, però la certificació ecològica seria un altre. És el vi en mínim tractament, però se'ls fan tractaments d'home o meu patia. En els vins. A la vinya. A la vinya. A la vinya. Perquè una vinya sana... Però com li fas un tractament de meu patia? Tots som les quals són els infusions. Infusionem. Envale. El que moltes vegades es queda la gent... Un i els biodinàmics. Com li dones una infusió a una planta? Infusió, no? Realment. O sigui, per exemple, podem infusionar amb farigola, amb romani, amb silici. I això no el té a l'albus? Això no el té a l'albus, l'únic que cada un té la seva funció. Ah, en valent. La idea seria... Tindre la vinya al màxim de sana possible per no haver-la de tractar. Estem en uns tractaments, tots com el matí, o allò que dius, mira, em faig una infusió de farigola, o d'altres. Per què? Perquè tu ens beneficis. Però això també ho fem a la vinya, però tampoc ho fem quan ens ve de gust. Per això, si la biodinàmica és vida, és moviment, és acceleració, i també seria aquesta relació entre la terra, la persona, que seria la... la caumou, una de la part caumou, que és el que decideix, i el cosmos, perquè també rebem la influència del sol. De la lluna, dels astres, no? De les mares. Tot influeix, no? Llavors, moltes vegades, les gent es queda amb la idea de la biodinàmica, de que són viticultors que enterren banyes amb caca a dins, i després fan... fan... Per què no dir-ho, eh? Jo crec que s'ha d'estar obert a tot, no? Una mica la idea del xamar, no? Sí. Una mica de bruixeria. Més que de bruixeria, aquell tractament natural, si tu fas això, és per què ho fas? La teva vine a un necessita, no un necessita, perquè, per exemple, tu pots fer un tractament amb silici, per captar llum, però si estàs en una zona amb molta llum, potser no cal. Llavors, posarem una miqueta, així, sobre la taula, i ho d'explicar. I els 620 són del mateix celler? Els 620 són del mateix celler, però són 620, a l'hora, totalment diferents. Hi ha dos ancestrals, que són aquells escomosos d'una sola fermentació. Sí. Molt divertits. Un es diu Tinc-7. El Tinc-7 ha vingut a la ràdio dos a tres vegades. Sí, em sona bastant, la veritat. Sí, perquè a més és fàcil... Moltes vegades la gent diu, aquest estil de vi no el compren, que tal, que qual, és un vi fàcil, que agrada tothom, elaborat a un xarello i parellada. Però després hi ha un que jo no l'he tastat, que es diu Cap de Pardals. Ostres! Molt, molt xulo, 100% mandó. Clar, qui ha tastat un mandó? Jo em copatja a molt poca proporció. Què és un mandó? Un mandó és una varietat de rei, com pot ser un xarello, una parellada, una gargona, una carinyera. No, és una varietat nostrada, perduda i recuperada. Ah, val, mira. Crec que val molt la pena. És una varietat negra, per tant, serà molt, molt, molt, molt interessant de tastar un... un escomós, d'un color rosat bastant intens. Testarem un vi, que es diu Baudili. Baudili. I tots són del celler mascandí, eh? Del celler mascandí, sí. Tenim el Baudili, tenim l'Aubella Negra. Val, eh? Aquesta al·laboració...Aquesta em sona molt, eh? I amb el vesí de... de sitges. Val, eh? Aquest, per exemple... Mira, que m'he fet aquí la... la fotografia. Aquest... amb poc solforós. També parlarem del tema del vi solfits, sense solfits, que és millor, que no, perquè serveixen els solfits. Bona reflexió. Exacte, totalment. Testarem un altre vi, que es diu Cavòries. Mira. Així una miqueta saturat. Que aquest porta somoll, mandó i xarel·lo. Aquest mandó... també està fermentat amb la rapa. O sigui, tots amb diferents característiques i a l'última es diu les forques. Oh. Són nons ben xulos. Amb un estrell, cavernet, somoll, mandó i mònica. Ostres. I la gràcia de fer aquest test és una mica d'experimentar. És d'experimentar aquelles petites produccions que fan molts viticultors ja no tan joves. Perquè són joves que tenen una mirada molt llarga i una visió molt amplia sobre el que s'està fent al món. Sí. Quan diem al món et puc dir a França, a Itàlia... Allò que hi ha producció de vi, no? Exacte, però... mirant aquella forma més tradicional de treballar. No mirant cap a tecnologia. Sí, hi ha tot el coneixement tecnològic. Però, fent aquesta mirada més reflexiva cap al passat. Més els ancestres, tot el que m'han xastrat. De fet, un dels vins que has dit és un... ja has dit que hi havia l'enxastrat. Sí, perquè se'ls diu així. És un vi escomós. Per d'altres, tampoc no. Són vins que a més, sempre es reflecteixen com ha estat l'any. Per tant, jo t'ho dic, ui, he tastat el Tincet. Recordo la primera anyada. Tampoc recordes totes. I sempre hi ha aquesta capacitat de que siguin també diferents. Molt bé. Així mirant, no està el salyem escandi per ubicar-lo una mica. Veig que està en un municipi que es diu les guanyoles. Al costat de Vinyonet? Sí, al costat de Vinyonet i a la provincia de Barcelona, una mica... Tocant el Garraf? Sí, tocant el Garraf, aquí entre Vila Franca, sense dormir de noia, també, Sant Pau d'Ordal. Quel camí vell. Una mica aquí a... entre aquestes zones que estem dient. Sí. I els llibres que portes com a llibres? I els llibres... Tenen aquests guanyets, aquests llibres. Perquè hi ha un viticultor, Nicola Jolie, Sí. Aquest senyor francès va treballar molts anys a la borsa de Nova York. Caram, tu. Era un senyor que tenia apropiatat... Jo deia que ja tenia apropiatat a França o si més no era de la família. Vale. Ell treballava a la borsa de Nova York, o sigui, vida al límit, fins que un dia decideix tornar a l'origen. Cançant de tot, no? De tot. I comença... comença a observar les seves vinyes, les dels altres, com es tracten les vinyes, tot aquest producte de síntesi que s'utilitza, que al final és tot el que et venen, ho has d'utilitzar... Nicola Jolie. Sí, Nicola Jolie. I, per tant, tot el que tu compres a tractar la vinya ja estarà induït. Ah. Poca cosa podres fer, perquè si tu ja estàs utilitzant uns fertilitzants i d'altres productes, o compres els llevats, tot ja et surt induït. Per tant, com pots reflexar tu el territori, aquest concepte de territori, fins i tot el concepte de denominació d'origen. Ell té la finca de serran, amb denominació d'origen, i el vi es diu el vi de la col·le de serran. L'Oira. Ell va fer primer... No sé si és el primer llibre, però si més no que vaig trobar per aquí, és molt interessant. Et parla de la matèria, no matèria, els quatre estats de la matèria, els minerals, les arrels, la influència de les diverses forces en les plantes, la forma de les plantes. Caram. Tu es observes un cactus i és calcat. O sigui, té una part que és com encisadora, que sàvia la natura, la quantitat de pètals, una banda és igual que l'altra. O sigui, la forma, les influències... Mira, aquí a la web d'una llibreria em diu que hi ha dos llibres que ha publicat, suposo que seran aquests dos que tens tu. Exacte. El vino del cielo a la Tierra. El vino del cielo a la Tierra. La viticultura en la Biodinàmica. I l'altra és comprendre el vino, la vinya i la Biodinàmica. Aquest el tinc dedicat i tot. Sí, pensar una jornada... Què fos? Ens van tancar fa molts anys en un celler. Aquí el Panaderes hi va fer tota una jornada sobre Biodinàmica. És realment que surts donant moltes voltes a tot. I fins i tot això, la imatge dels cristalls. Quan neva, des d'aquí ho veus. Que curiós. No només és a centrar a parlar del vi. No només és a parlar del vi. També que en volta la natura. La natura, l'aigua, la importància de l'aigua, i va de Esca Pau Esca com si de Norte, sud. O sigui... La Biodinàmica. És la Biodinàmica i al final no deixa de ser el que feien els nostres... Ja que es viuen a Abis, és aquell coneixement antic. I ell el plasma aquí amb tota una sèrie de reflexions que la veritat és que són molt interessants. Me'ls he rellegit varias vegades. Què dius? Subrellat i tot? No, no, no, subrellat. No, perquè subrelleries molt. Subrelleries tot, Àstrid. Sí, i això, no? L'armonia de les plantes, els símbols, fins i tot aquí surt a... És que n'hi ha tant. Que va per capítols, suposo. Les formes de les fulles són la xifra del 3, la del 4, la del 5. El símbolisme. Tot això estaria relacionat amb la natura. I no som conscients i és un llibre que dius que quan testem els vins no cal a profunditat. No, no, òbviament. És allò que dius que és més interessant. Després és com cada viticultor reinterpreta. Clar. La mateixa filosofia. Sí, sí. Segurament el ser més jove també amb una altra la seva visió. Perquè al final és això. Que cada un generació, generació, també faci la seva interpretació. A quina hora has trit demà? Quarts de setmana. Quarts de setmana. Quarts de setmana. Sí. A quina hora has trit demà? Quarts de set de la tarda. Quarts de set de la tarda. Que si vulgui passar que... Dos ancestrals, un de blanc i un de... No sé si dir-te rosat o negre. Perquè al final els colors també iguals seran relativos demà. Oi, mare meva, has trit. T'esquereu un blanc i el que veori és que porta de tot. I l'esforca és el negre. Jo crec que va la pera. Vaig molt bé. T'has de demà. Ens explicaràs llavors la setmana vinent. I que estarem ja tocant la castanyada. La setmana vinent ja a finals d'octubre. Tindrem els panellets. Ja parlarem de panellets l'altra setmana. I... I tu que sempre preguntes què fem, què no fem, què fem, què no fem. Per exemple, aquest camp de setmana parlar el Sant Justa al carrer, no obrim? Exacte. El Sant Justa del botellot i que la gent va una mica... Sant Justa al carrer refereixes a la nit de Sant Justa al carrer? No, no hi sabrem. El meu cos és casteller i té rendiada. Bueno. Els castellers han estat dos anys molt castigats. Ara marquen la gent. Però sí que obrirem el dimarzo de novembre el matí, el celler, que fèiem molts anys que no ho fèiem. I com que cau amb una data, que és un altre cop, mantenim el dilluns tancat, com sempre, i el dimarzo si hi ha algú que marxa. Obrirem, i a partir d'allà esperem que la temperatura hi hagi... Clar, sí. S'hagi posat una miqueta més al lloc. Sí. Jo vaig menjar panellets i fa un mes. Què dius? Sí, hi ha un forn hospitalet que fan uns panellets. Bueno, al final de setembre, quan... És quan més de gust venen. Però al final de setembre no, eh? Bueno, torros, espera'm. Ja hi és, però no l'he fet. Al setembre, quan va haver-hi aquella setmana que va fer més fred, alguns supermercats ja van començar a col·locar el torro. Que dius, home, estem al final de setembre. I les castanyes les tinc a la naviera per fer-les ràpid. I les castanyes, sí. Molt bé. Mare meva. En parlem de tot el pròxim dia, d'acord? Perfecte. Molt bé. Vinga, que vagi bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Ara ens toca parlar de solidaritat al programa. I ho farem en format d'entrevista a la Sant Justenca Mar Companys, que és membre de la ONG Sant Just Solidari, entitat del municipi que treballa en projectes de cooperació i desenvolupament a Nicaragua, a la ciutat de Camuapa, concretament, fruit de germenament, també amb Sant Just. També fa projectes a Gàmbia, i també a Sant Just amb el projecte Ambicis sense edat. Bé, de moment saludem a la nostra convidada. Hola, Marc, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda i ben trobada de nou, que la mare ens ha explicat també fora de micros, que abans també estava parlant de missòra fa molts anys, ara fent un programa aquí a la ràdio, que sigui una retrobada maca. Bé, comencem per el tema que ens preocupa d'avui. Ens agrada que estiguis aquí. Volem parlar del projecte que va començar fa uns mesos a Sant Just Solidari, amb un col·lectiu de dones en situació de vulnerabilitat. Explica'ns una mica el nom que arreu pel projecte, per què... Bé, Sant Just Solidari, com ve comentaves, d'alguna manera ha anat acompanyant aquest germenament amb Nicaragua, i específicament amb Camuapa, però, com moltes sabreu, des del 2018, és molt complicat treballar en Nicaragua. Hi ha hagut una deriva autoritària molt forta, i entre d'altres hi ha hagut una persecució de la cooperació internacional i al final de la solidaritat internacional. Per tant, des del 2018 treballem des de la incertesa, intentant, evidentment, sempre recolzar moralment el poble germà, però sabem que hi havia moltes limitacions i no els projectes a nivell de finançament. I veient una mica com que la situació no millorava, més bé al contrari, vam començar a establir relacions i conversacions amb persones de Nicaragua que estaven fora, estaven a l'exili. I més concretament, a Costa Rica. Costa Rica, país veïda de Nicaragua, està acollint ara mateix 200.000 Nicarawens i Nicarawenques, i aquesta situació, evidentment, té molt reptes i moltes dificultats, i entre d'altres les dones es troben una situació amb molt reptes, sobretot a nivell de com fer forona a les tasques de cura que tenen i després a l'autososteniment econòmic. A partir d'aquí, comencem a treballar en un grup de dones sobretot, un col·lectiu que es diu Ret de Mujeres Pinoleres, i alhora també trobem la manera de ser un altaveu sobre allò que està passant a Nicaragua, aquelles vulneracions de drets humans que sabem que continuen ara ja farà 4 anys. Són dones, per tant, que estan a Costa Rica o que van haver de marxar de Nicaragua, i de quina forma les ajudeu o de quina forma esteu amb elles, els hi feu aquest acompanyament. Sí, mira, pensa que aquestes dones tenen perfils molt diversos. Estem parlant que algunes són represaliades de Nicaragua, perquè tenien un rol molt actiu en l'activisme, potser en la militància, potser en l'acadèmia. Per tant, estem parlant d'ocents, d'empresàries, de periodistes, defensors de drets humans. Per tant, elles, quan arriben en Nicarol, que es troben és que han de continuar vivint, com poden, sostenir les sies famílies, moltes d'elles soles, a vegades, i que no poden exercir la seva professió. Llavors, el que fan elles és que s'uneixen i comencen a pensar en els seus actius, en les sies capacitats. Moltes d'elles saben cuinar, cosir. Potser, doncs, estaleixen i creen un nou mig de comunicació a Costa Rica. Però, per tot això, evidentment, els fa falta molts suports. Llavors, una de les nostres activitats és acompanyar projectes productius. Donar finançament perquè elles puguin formar-se, que elles puguin fer encara que siguin prems de negocis petits, pels seus petits negocis, però que puguin tenir més capacitats per tal de poder generar aquests ingressos que són tan importants a l'hora de sobreviure en un país que no és el teu. Això vol dir que ara s'enjust solidari està actuant, ha d'actuar, bàsicament, a Costa Rica, perquè no pots fer-ho directament a Nicaragua per el tema que deies tu de la situació complicada, que hi ha amb el país. Sí, hem de pensar que, a dia d'avui, ja hi ha més de 2.300 onegers il·legalitzades, o d'alguna manera, que han estat tretes del país, encara que siguin simòlicament, no? Per tant, ara treballar a Nicaragua és molt complicat. La majoria d'organitzacions, sobretot d'associatats civil, que som, doncs, la majoria, no?, sobretot de Catalunya, que establíem relacionament a través d'aquests germenaments, que hem mogut una mica aquesta solidaritat amb els nicaruencs i nicaruenques de fora. N'hi ha molts aquí, per exemple, de l'estat espanyol, però també a Costa Rica. Sí, és la manera que hem trobat per seguir recolzant el poble nicaruenc. Perquè ara, llavors, entenc arrel del que va passar, que, si no ho recordo malament, el 2020 teníem la notícia que Nicaragua havia decidit il·legalitzar, per dir-ho així, a la contrapart de Sant Josolidari allà, per tant, clar, no podíeu fer allà. I jo no sé si hi ha més projectes que han quedat així compenjats de Sant Josolidari. Sí, nosaltres treballàvem, de fet, d'una manera molt multidisplinar, multisectorial, ens agradava treballar en temes de desenvolupament socioeconòmic, estàvem recolzant la Casa de la Mujer, que és un actiu molt important de Camú Agapa, que acompanya les dones en temes formatius, en temes de salut mental, salut sexual i reproductiva, amb les joves. Després també teníem un espai que es deia Casa de l'Ennyet, que era, bàsicament, una llar d'infants, però també teníem un projecte educatiu que anava més enllà. Un altre projecte que teixia aliança al municipi per tal d'aconseguir una economia circular i que fos desenvolupament econòmic pel municipi, és a dir, totes aquestes iniciatives, al final, han quedat la veritat aturades. És veritat que les persones han trobat altres maneres, perquè se les saben totes, i molt resilients, però d'aquesta manera és veritat que això ja no ho hem pogut seguir recolzant. Això és fruit de la repressió que ara viu al país, de la censura, sobretot també amb el tema del periodisme, que surt informació de fora, que no es pot dir segons què. Sí, totalment. Una de les potes d'aquesta repressió a Nicaragua ha estat en contra del periodisme. Ara mateix no hi ha cap mitjà de comunicació al país lliure. És a dir, tota la comunicació que es difona al país està controlada per l'estat. Els periodistes, les periodistes que estan comunicant sobre Nicaragua ja no poden ser el país. És un dels grans col·lectius que s'ha exiliat i que forçosament ha hagut de marxar del país, com, per exemple, el moviment feminista. I també són els col·lectius que trobem més empresonats. Ara mateix hi ha 200 presos i preses polítiques, entre elles, feministes de renom, periodistes, un company nostre molt propè, el Miguel Mendoza, i ara mateix, per cert, estan en vaga de fam, des de fa 30 dies. Per tant, si aquesta repressió continua, i més que continua, i quedar-se oblidada, la veritat és que estan pitjorant. I la projecció de futur, en el projecte que no sé si em dic el nom, les Ijas del Maíz. Ijas del Maíz, sí. La projecció... És seguir com està ara mateix o...? Sí, el que nosaltres ens agradaria veure és també aprofitant aquestes festes de la tardor aquí a San Just. És obrir el projecte al poble, que la gent en sàpiga, vull dir que sàpiga que estem treballant a Costa Rica, que és la nova manera de poder donar suport al nostre germanament, i poder tenir més suport. Perquè el final és una situació que queda diluïda amb totes les notícies que tenim dia a dia, que hi ha molts conflictes al món, evidentment uns els tenim més a prop, d'altres més lluny, però al final és el que volem, podem posar l'accent en aquesta situació, perquè ens toca de prop també a nosaltres. I la nostra idea és veure aquesta mena de prop pilot que hem fet, de veure com comencem a treballar amb aquest teixit associatiu a Costa Rica, sent aquest altaveu del que està passant a Nicaragua, i poder veure, doncs sí, seguint recolzant, perquè sabem que això malauradament no acabarà aviat. Ens encantaria, però segurament necessitaran suport i solidaritat internacional un bon temps. I des d'aquí de Sant Just, què és el que podem fer? O sigui, què podríem dir que està a les nostres mans? A part de, bueno, doncs, pareixem-lo des dels mitjans, doncs fer-ne difusió, però la gent, la societat, què pot fer? Mira, jo crec que podem recolzar de dues maneres, o a mi m'agradaria, doncs, presentar-ne dues. Una és, coneixent aquest projecte, jo crec que, evidentment, els recursos econòmics són importants per tal qualsevol donació, per exemple, al concert. Doncs a part de gaudir una bona música, aquest diners que del concert, d'aquest divendres a les 9, a les escoles seran per aquest projecte. El que faran és recolzar directament les activitats que puguem fer, més enllà del que ja teníem planificat, per tant, ja és extendre aquest projecte. I per altra banda, obrir-nos també el que estigui passant a prop nostre. Hi ha ni caràquins diners ni caràquins que estan molt a prop. O sigui, Barcelona ha sigut una de les ciutats que han acollit més. Per tant, també, obrir-nos a saber on estan, a convidar-los a que ens expliquin la seva situació, i a poder estar una mica més a prop del que tenen a dir, perquè, realment, ja s'estan moltent moltíssim i estan sent aquest al tabeu. Perquè hi ha més entitats o associacions, organitzacions que també estiguin a la mà de les hijas del Maït, d'aquí de Catalunya, d'Espanya, o d'algú altre lloc. El projecte de les hijas del Maït neix entre les sinèrgies de Sant Joan Solidari i Onda Local, que és aquests periodistes que han marxat de Nicaragua i estan assentats a Costa Rica. Però és veritat que estem treballant en xarxa, amb altres organitzacions. Molts altres municipis de Catalunya tampoc han pogut continuar amb les germanaments que tenien, i, per tant, també estem veient com sumar forces, així que qualsevol entitat també superobertes a parlar-ne, perquè, com més serem, també més podrem ajudar i donar aquest suport. I ara mateix, de personal de Sant Joan Solidari, com anem? També fer una crida al gent que s'asume el voluntariat, esteu força bé perquè teniu ja les vostres estructures, perquè fa divisions de projectes, i això? A veure, sempre estarem... Qualsevol persona és superbemiguda a Sant Joan Solidari, perquè, al final, com veieu, al principi tenim altres projectes, i jo crec que si tens una inquietud de treballar per la solidaritat, ja sigui el municipi, ja sigui per fora, doncs, Sant Joan Solidari és un lloc magnímpic per fer-ho, sobretot perquè trobes en persones que porten décades treballant i tenint aquest esperit. Llavors, jo trobo que, evidentment, obertes a rebre gent, i per aquest projecte en específic, clar que sí, de fet ho parlàvem, no?, que el municipi necessita un espai de confluència per parlar de temes de solidaritat, i qualsevol participació és superbemiguda. Suposo que, per exemple, jo no sé si tu estàs més a càrrec dels projectes de Nicaragua o dels altres zones com Gàmbia, per exemple, amb Gàmbia els projectes van per dir-ho si entre cometes viento i popa, també, o hi ha dificultats com també hi ha amb Nicaragua, o és diferent? És molt diferent el context de Gàmbia, perquè amb Gàmbia treballem molt específicament en temes de drets sexuals i reproductius, i la veritat és que és un projecte molt específic, en canvi, té un context sociopolític diferent, es treballa de manera tranquil·la, no hi ha hagut aquesta situació sobrevinguda que hem tingut a Nicaragua, però la veritat és que qualsevol persona, si se sent interessada per, per exemple, aquest projecte també és superbemigut. Molt bé. Crec que ens deixem cap coseta més, Marc. Hem repassat que el concert solidari, sobretot la gent que hi vulgui participar i ajudar en certa forma, és a les 9, aquest divendres, i això ha fet la donació que anirà tota integra en aquest projecte de les filles del Maïd. Crec que no ens deixem res, no sé si vols afegir-t'ho algun altre coseta, destacar? Res d'agrair l'espai, realment, a Ràdio d'Esvern, crec que és superimportant també donar veu el que passa al municipi en temes de solidaritat i agraïm moltíssim l'espai. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies, Marc, per passar-te per la misòrem, i res, esperem veure'ns el divendres al concert i a veure si susgeixen més confluències d'aquesta mena, per parlar també de temes de solidaritat i que acabi a la fi, Nicaragua, que no deixa de ser un poble que està germat amb Sant Just, per tant, els hem de notar com això, com a germans. Que vagi bé, Marc, tinguis bona tarda. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. a la porta i l'adaptació dels lavabos de Can Ginestar. L'alcalde Joan Vasagany es explicava així a Ràdio d'Esvern l'aparició d'uns mòduls als jardins de Can Ginestar, que realitaran la funció de lavabos pels usuaris i usuàries mentre realitzin les obres. Les obres de Can Ginestar tenen una doble vessant per una banda adaptar els lavabos de la planta baixa persones amb mobilitat reduïda, i per l'altra canviar els porticons de la façana principal. Es tracta d'uns porticons de fusta que es trobaven força deteriorats pel sol i el vent és una renovació que es faran durant les properes setmanes. Can Ginestar és una masia catalogada i s'ha de respectar el màxim possible a l'estat actual. És per això que s'està fent una millora de la conservació amb una feina, sobretot artesanal. Obertes les inscripcions pel taller de recerca de feina al Nadal per joves de 16 a 29 anys. Es tracta d'un taller gratuït online dirigit al jovent del Baix Llibregat, organitat per l'equip de referents d'ocupació juvenil del Consell Comarcal. Tindrà lloc a través de la plataforma Zoom dimecres 26 d'octubre de dos quarts de 6 a dos quarts de 7 de la tarda. Us podeu inscriure a través de l'enllaç que trobareu la notícia de la pàgina web de Radio Desvern. Un cop inscrit al taller uns dies abans arrebrà l'enllaç i contrasenya per poder accedir-hi. Per qualsevol dubte, podeu escriure un correu electrònic a referents d'ocupació juvenil a ravagemel.com. I demà s'inaugura la nova exposició Mediterrani de Fina Soler i Sandra Molina. Les artistes presenten una quarantena d'obres del títol Mediterrani Mariterra a la sala al celler de Can Ginestar. Les escultures de Molina expressen els seus sentiments i són de caire figuratiu, on la tranquil·litat i la calma són la seva essència personal. Les pintures de Soler són originades en l'admiració al moviment covist del constructivisme i el minimalisme, esperant la reacció del públic tenint com objectiu la demostració de la interacció amb els elements escollits. La mostra s'inaugura el 20 d'octubre a les 6 de la tarda fins al 26 de novembre. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat. Senjús tenc els senjús notícies de la set del vespre. Fins ara mateix. No marxeu. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda i escolta'ns. Ja passen uns minutets a les 6 de la tarda. Ara ens quedarem escoltant un tema de Rosalía. En aquesta segona hora, el que tindrem serà l'espai de promoció econòmica de la mà de Raquel López, d'una de les persones encarregades a aquest servei, que l'apèn de l'Ajuntament de Sant Just. I després tindrem la Laia Flutats, regidora d'aquí de l'Ajuntament de Sant Just. I que és la representant de l'AMB del poble, forma part d'aquest consell metropolità. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. Ens quedem amb aquest tema. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar de les actualitats del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I ahora saben ser bien que es vivir. Yo tenía que pasar lo justo pero solo así se aprende a valorar. Y si me levanto y miro al cielo doy las gracias sin mi tiempo. Lo dedico a quien yo quiero lo que no me aporte lejos. Y si miro todo como un niño los colores son intensos. Yo saldré de aquí sin lo prego así. Cuando me miren sabrán que me toca ser feliz. Porque se bien que es vivir. I ahora sí que sí. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell. I per parlar del consell. I per parlar del consell. I la tindrem aquí per parlar del consell.