#248 - La Rambla del 21/10/2022

Mare Escolta, es ràdio d'Esber. Sintonitza, es ràdio d'Esber. La ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Durant de 8.1. Ràdio d'Esber. Bona tarda, Sant Just! Avui assemasso la Embassy de Bàlgica d'Esber. La sere EUGEL. Bona tarda, Sant Just! el 98.FM a la Mísora Municipal de Sant Just. Ja ho coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí. I fins a les 6, primer de tot, posarem algun tema musical i seguirem parlant dels dies internacionals i també de les afamèrides aquests fets, naixements o morts que van passar al dia com avui. Després, també a més a més trucarem telefònicament a la Maica Duenyes per fer l'espai de teatre. La Maica sempre ens porta a les millors recomanacions, les estrelles teatrals, caient a les sales de Barcelona. Després, a segona hora de la Rambla, i a partir ja de les 6 i 10, després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, tindrem aquí la Mònica Condemines. Ella és Sant Justent, que vindrà acompanyada també del Xavier Miró i també de la mia Aria José Fontanals. Ells tres pateixen, Covid persistent, estan fent neuroreabilitació, a l'Hospital Sociosanitari de Sant Joan de Déu, aquí a Esplugues de Llobregat. Parlarem amb ells de què és això de la Covid persistent i, a més a més, també ens parlaran d'una iniciativa solidària, la pulsera solidària per a la Covid persistent, ens pujaran en context d'aquest tracte aquest projecte. A més a més, després també acabarem aquesta segona hora i tot el programa fent un repàs de la qualitat de la setmana, no només de Sant Just, sinó també de Catalunya i de tot el món. Bé, doncs com hem dit, tot això serà de seguida. Ara, prou, deixo amb un tema musical. Vinga, vaja, comencem. Aquest és el que diu la pluja tropical i és de Buos. És un regal, ets humana, ets raig al mig del desert. Ens coneixem i ens desfem com ets el donissaberg. Que no m'ho crec, que no pot ser, no l'he vist de venir. Per fi puc creure en el destí. Tu i jo, en plena precipitació, tu ets ritme, jo sóc per pujador. Tancats en una habitació, generem la calor. He vist allum d'un llamp, no hi ha anticiclons, ja t'estàs aprofant i se senten els trots, el vent està bofant, l'onostra no és normal, ens està amenaçant la pluja tropical. La pluja tropical. És un instant, és un moment i no l'oblidarem. Venen i van els sentiments i no els gestionem. Que no m'ho crec, que no pot ser, no l'he vist de venir. Per fi puc creure en el destí. Tu i jo, en plena precipitació, tu ets ritme, jo sóc per pujador. Tancats en una habitació, generem la calor. He vist allum d'un llamp, no hi ha anticiclons, ja t'estàs aprofant i se senten els trots, el vent està bofant, l'onostra no és normal, ens està amenaçant la pluja tropical. No hi ha anticiclons i se senten els trots, l'onostra no és normal, la pluja tropical. Ara som en un quart de sis de la tarda, estem en aquesta primera hora de la rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern comentem, abans de fer la trucada amb la Maica, perquè ens feia aquestes recomanacions de teatre, les sales de Barcelona, fem aquest repàs de dies internacionals i efemèrides, que tenim avui, 21 d'octubre. Sapigueu que és el dia mundial de la Ingenieria Clínica, que té a veure la Ingenieria Clínica amb la salut. L'objectiu és reconèixer la feina dels tècnics, que utilitzen els seus coneixements per la millora de la salut de les persones. La data va ser impulsada pels organitzadors del Congrés Internacionat de la Ingenieria Clínica i la gestió de la tecnologia en la salut. Aquest any la celebració té com a punta trobada a les xarxes socials, etiquetes o hashtags, com per exemple Global CIDI, o per exemple directament en català o en castellà, hashtag Dia Mundial de la Ingenieria Clínica. També anem a més dies, que tenim avui, 21 d'octubre. És el dia internacional de la conscienciació sobre els trastorns del desenvolupament del llenguatge. És una data que se celebra des del 2017. A vegades no sabem què significa en aquests noms tan llargs. Sabigueu que els trastorns del desenvolupament del llenguatge són alteracions que incideixen en el desenvolupament del llenguatge i la parla, que es detecten sobretot abans dels 4 anys d'edat i que poden allargar-se fins a l'adolescència en possibles seqüeles en la data adulta. S'estima més o menys que entre el dos i el 5% de la població infantil hi hagi algun tipus de trastorn del desenvolupament del llenguatge o també hauria aviat anomenat DLD. Aquesta famèrida, com hem dit, se celebra anualment cada 21 d'octubre en més de 39 països involucrant a famílies, docents, terepeutes i també especialistes de trastorns del llenguatge. Sabigueu que els trastorns del desenvolupament del llenguatge són una condició neurològica que ens incideix en el desenvolupament de les habilitats del llenguatge, per exemple, en la comprensió, en la capacitat per expressar idees o alguns pensaments, doncs això. I també es manifesten sobretot en nens i nenes abans dels 4 anys d'edat. Què més altres dies? Que tenien, doncs bé, el dia mundial de l'estalvi de l'energia i a més a més té la particularitat aquest dia que avui fa 10 anys que se celebra. És a dir, es va començar a celebrar el 2012. L'origen, una mica, és bastant incert, però la qüestió és que alguns fan referència a què va ser instaurat el 2012 per al Foro Energético Mundial. Si ens dubta, no hi ha tampoc masses detalls al respecte. Tot i que tothom, en el fons, sabem que hem de cuidar del planeta, no tothom assumeix aquesta part de responsabilitat per fer-ho, com tampoc ho fan, doncs molts governs o indústries de tot el món. Com veu escoltat, tenim aquests 3 dies, el dia mundial de l'enginyeria clínica, també el dia mundial per prendre consciència sobre els transtorns del desenvolupament del llenguatge i el dia mundial de l'estalvi d'energia. I ara seguim parlant de famèlides cosetes que han passat el dia com avui. Sabigueu que l'any 1955 d'un 21 d'octubre, a Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici, van ser declarats part nacional. També tenim que, el dia com avui, es posa en marxa el sistema Galileo, a la Guaiana Francesa el 2011, amb alguns anys d'enrediment, enlairar-se el cuet russoius, amb els primers dos satèl·lits. Després també tenim que, tal dia com avui, ara ja parlem de naixements, va néixer Pilar Raola a Barcelona el 1958. Pilar Raola, coneguda periodista, escriptora i política catalana, d'ideologia catalanista independentista. També, tal dia com avui, de l'any 1833, Estocolm, Suecia, va néixer Alfred Nobel, químic-inventor de la dinamita. Doncs veig donar tota la seva fortuna per instituir els premis Nobel. Premis Nobel, que van ser creats en el seu testament, per Alfred Nobel, inventor, com hem dit, de la dinamita, i, a més a més, era en general industrial suec. La seva funció és la de prèmia, la dels premis Nobel, les persones que han fet la bossa, les quals hagin estat excel·lents a llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. També, tal dia com avui, doncs, per exemple, van néixer Martin Gardner, matemàtic i divulgador científic, va néixer a Tulsa l'any 1914. També, una de les cantants de salsa més famosa, Sèlia Cruz, que va tenir 23 discos d'or, va néixer a la Vana Cuba el 1925. Avui, a més a més, també és l'aniversari de Tim Kardashian, model actriu i empresari estadounident, que va néixer a Califòrnia l'any 1980. En fa 42, Tim Kardashian. I ara parlem d'anacrològiques, persones que ens van deixar al dia com avui, per exemple, és el cas de Mercedes Pinto, escriptora i periodista canària, que va morir l'any 1976, o també George McGovern, polític historiador estadounident, que va morir l'any 2012. I va morir a Califòrnia l'any 1980. S'ha fet de cambrer i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creix professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Ara ens queden encara també alguns minutets de la teva feina, però no de teatre, que és el que farem d'aquí una estoneta, sinó de cinema, perquè avui hi ha algunes forces estrenes per a les sales de cinema. Comencem amb la primera pel·lícula de la que volem parlar. És l'estrena d'una que es diu Black Adam. És una pel·lícula estadounidenca dirigida per Jaume Collet Serra, que és una pel·lícula de DC Entertainment distribuïdora de Warner Bros. És una pel·lícula d'acció fantàstica, ciència-ficció. Repeteixo el nom, és diu Black Adam. I la sinòpsia ens parla que quasi 5.000 anys després d'haver estat dotat dels poders omnipotents dels antics deus i també empresonat amb la mateixa rapidesa, Black Adam, interpretat per Diane Johnson, és alliberat de la seva tumba terrenal preparat per treure de forma única la justícia en el món modern. Es diu així, Black Adam. Següent pel·lícula aquesta era una d'acció. La següent pel·lícula es diu Lilo, el meu amic Cocodrilo, mi amigo Cocodrilo. És una pel·lícula d'animació en certa part. És una pel·lícula estadounidenca dirigida per Josh Gordon, en què hi ha, per exemple, Javier Bardem o Constance Who. És una pel·lícula fantàstica per públics infantils també. I no deixa de ser una comèdia, cinema familiar. Es diu així, Lilo, mi amigo, el Cocodrilo. Següent pel·lícula, i aquesta la deixen amb bona nota, es diu Mira como corren si how they run. És una pel·lícula estadounidenca dirigida per Tom George, en què hi ha algun repartiment, per exemple, tenim Adrienne Brody, Sauris Ronan o Sam Rockwell, entre els principals actors i actrius. És un thriller, una pel·lícula d'intriga. També hi ha alguns tocs de comèdia, però sobretot on hi ha el crim. I ens ubiquen als anys 50. La sinopsia d'aquesta pel·lícula, Mira como corren, és la d'un desesperat productor de cinema de Hollywood que es proposa convertir en pel·lícula d'obra de teatre, quan alguns membres de la producció són assassinats, el cansat inspector Stophart i la gent nova Stalker s'enfrontaran a mig d'una intrigant novel·la policíaca. Es diu així, Mira como corren si how they run. Altres pel·lícules que també tenim d'Estrena, per exemple, una d'animació que es diu Chin-Chan, i el misteri de l'acadèmia Ten Caso, una altra pel·lícula per a públic familiar. Després també tenim Estrena d'una pel·lícula espanyola dirigida per Sergio Dou, es diu La piel del tambor, és un thriller amb intriga, crimes i en la que ens ubiquem als anys 90. Es diu així, La piel del tambor. Seguim amb més Estrena, és una altra espanyola, es diu així un any o una noix, és una pel·lícula d'Isaqui la Cuesta, l'apartiment per exemple de Noemi Merlan, Quim Gutiérrez, Alba Aguilera, Natalia de Molina, Cetangana, o Noel Pérez, és una coproducció d'Espanya amb França, i es diu així, un any o una noix. Ens parla d'una trama amb drama, terrorisme, basat en fets reals, de fet. La Sinopsis ens diu així, diu la Ramon i la Celín, són una jove parella que es troba en el local Bataclan de París en 2015. Durant la sal terrorista, els dos aconsegueixen cadascú per la seva banda, entrar en els camerins dels músics i refugiar-se allà. El sortir ja no són els mateixos, i no saben si podran tornar a ser-ho. Es diu així, un any o una noix. És una pel·lícula espanyola, repetiment, dirigida per Isaqui la Cuesta. I també volem parlar d'una altra pel·lícula, una altra estrena que també és espanyola, d'Alberto Vázquez, el que passa és que és una pel·lícula d'animació, animació per això, posem la concreció de que és per a adults, animació per a adults, perquè és una pel·lícula que tot i que sigui amb dibuixos, és a terror, cinema fantàstic, hi ha animació i comèdia, però està recomanada per un públic adult. És una pel·lícula espanyola i es diu Unicorn Wars, la guerra dels unicorns. I acabarem parlant d'un parell d'estrenes més, una francesa que es diu Olos Cinco Diablos, és una pel·lícula de Lea Missius, tocs de thriller, drama, cinema fantàstic, i la sinòpsia ens ha parlat de la Vicky, una nena una mica estranya, solitària, que té un don màgic, que és que pot reproduir qualsevol olor que li agradi i els recullen una mena de pots cuidadosament etiquetats. Doncs bé, amb aquesta trama tan intrigant, ens presenta avui una pel·lícula seva, que es diu així, Olos Cinco Diablos. També, a més a més, em dedica a aquesta pel·lícula, ha estat el Festival de Sitges, a la secció oficial de llarg matratges i també el Festival de Cants, a la secció de Realitzadors. Després també, amb aquesta acabarem ja, hi ha una estrena també espanyola d'una pel·lícula que es diu El color del cielo, dirigida per Joan Marc Zapata, un drama romàntic, un drama romàntic. La sinòpsia ens parla de la Olivia Bronte, una estrella de cinema que treballa Hollywood i també de Tristan Deval, un reconegut filòsof espanyol que es troben fortuitament en un hotel de Suïssa després de 17 anys sense cap mena de contacte. Aquest retrobament els portarà a revisitar el seu passat i a preguntar-se on els porta el camí per acollir cadascun al seu dia. No me digas goodbye, no me digas goodbye si esto era guai. Una guerra de besos que a ti te ponió loquito la camisa que dejaste y esa no me la quito vuelve a dar mi besito baby, va a querer me bonita yo quiero devolverme ese veranito bailando como tú y yo si nadie puede hacerlo como tú y yo que nadie como tú me conoce yo no se a quien llamo cuando llegue la doce baby como tú y yo si nadie puede hacerlo como tú y yo que nadie como tú me conoce yo no se a quien llamo cuando llegue la doce a quien llamo cuando llegue la doce a quien llamo cuando llegue la doce Això és espectacle. Vinga, vaja, ja tinc la Maica Dueñas esperant aquí el telèfon per fer l'espai de teatre. Ell sempre ens recomana les millors estrenes i obres que es fan a les sales de Barcelona. Hola Maica, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui no puc estar presencialment a la ràdio, però he volgut estar en tots els llocs de ràdio des de... Clar que sí, clar que sí. Per parlar justament d'això, de teatre. Començarem, si et sembla bé, Núria, parlant de les festes de tardor. Perquè a part de que fan moltíssimes coses, però moltes concerts, activitats de tot arreu, setmana cultural, extremet i altra i això. Però a mi m'agradaria justament parlar del teatre, que es podrà veure a les festes de tardor del nostre poble. En simple, aquest divendres, 21, podem veure la major doma del rector de Vallfogona. Ah, mira. Això és el centre social del milenari. Això és el 6 de la tarda. Atenció, qui vulgui anar a veure-ho. O sigui, ja. Té mitjureta per pensar-s'ho. Sí, la major doma del rector de Vallfogona, el centre social del milenari, que em pensi que val la pena d'anar-hi i gaudir d'aquesta obra. Després, també, al dissabte, tenim un aspecte, que a mi m'encanta, i a més a més m'agrada molt la música, ja ho saps tu. Hi ha moltes activitats musicals, evidentment. Però aquesta tinc un gigant amb ells molt especial, perquè en escenari principal de la plaça Antoni Malaret, es podrà veure a la companyia Maraméva, que és una companyia creada per al David, i que va ser... El Dani, el Dani. El Dani, que va ser alumna durant molts anys del just teatre. Llavors ara està ja de director de companyia teatral. I, en aquest cas, no serà teatre, però serà tot un concert amb els millors cançons que han fet durant aquest temps. Per tant, una altra cosa que es pot veure un demà dissabte a la plaça d'Antoni Malaret. I em sembla que l'espectacle que fan, a més a més, es pot veure a les 8 del vespre i a dos quarts de 10. O sigui, hi ha dos horaris. Perfecte. Sí, mira, és veritat. A les 8, a les 20 hores, sí. Hi ha dos quarts de 10, o sigui, a les 21 a 30. O sigui que jo intentaré no perdre-ho. No hi has posat. Perquè me l'estimo molt el Dani, i penso que té un bon camí per davant. Sí, estic superfeliç. Amb aquesta nova companyia, mare meva. I després, als 23, els 23 d'octubre, els dimensis fan moltes coses, però una de les coses, a part de la colla gigantera, també és tal matí, a diferents parts i a diferents... no sé, diferents llocs de Sant Lluís, es fa, a més a més, teniu el carrer. Teniu el carrer és... es fa cada any, és de fa moltíssims anys. En la duració és de les 10 del matí, fins a tots quarts de 3. Hi ha actuacions, quantitat d'actuacions en directe, el pont de flots, el corcoratge, el coneixes, el corcoratge. Home, doncs sí, quasi mai que... Bé, el Just Gospel, la colla gigantera, hi ha quantitat d'espectacles en viu i en directe durant aquest temps que dura Sant Lluís el carrer. Es fa el carrer industrial. I a part de tot això també vull comentar que Just Teatre estarà en una paradeta, justament en la parada que ha muntat, que es muntarà a la teneu de Sant Lluís, i si veniu, tindreu una petita sorpresa del Just Teatre. Oh mira, fixa-t'ho. Escolta, amb què ve? Sí, sí. Per tant, cada setmana, cada país de coses tindrà de les festes de tardor, i la veritat és que cal d'audir-les, perquè les festes de tardor només es fan una vegada l'any, no sé si és cert, has d'aprofitar. A més que la gent també... Hi ha gent que potser per la festa major no pot ser-hi per les dades que cauen, en 6 d'agost, i una mica és com les festes de tardor són la repesca. Per aquells que no van poder tenir ambient festiu aquí al poble d'estiu, tornen a tenir que hi ha altres festes, però les festes de tardor també són molt significatives d'aquí del poble. Són com les segones festes, no? Jo diria que són més importants que la festa major. Suposo que per això que hi ha molta gent que està fora les anius, i també perquè fan menys espectacles dins de les festes de tardor, o sigui, dins de la festa major. Bé, deixem les festes de tardor des d'anius, anem cap a Barcelona perquè ahir vaig anar a veure una obra. Sí. La tenia un gran record ella, perquè la vaig veure per primera vegada fa més de 15 anys. Ah, molt. Poc és d'home. La vaig veure en un teatre molt, molt, molt petitet, i aquesta vegada doncs l'he pogut veure a la sala Gaudí. És una obra que es diu José Verdes, Miguel de Molina en Memòrien. És la història, la biografia, diguem-ne, de Miguel de Molina, un gran cantant que va tenir molt, molt d'èxit, no només a Espanya, sinó a Latinoamèrica, en els anys 30, entre el 20 i el 30, i que està explicada d'una manera genial, genial. Jo, mira que tenia un bon record d'aquest José Verdes que vaig veure fa més de 15 anys, però aquesta versió que han canviat algunes coses, evidentment. Sí. Monoclasa d'en actualitzar. Exacte. I allò que et sembla que no va funcionar gaire bé ho canvies i tal i qual, no? Clar. Doncs aquí és el José Verdes, que es podrà veure el Teatre Gaudí, que és tot veure el Teatre Gaudí, s'estrena avui. Va bé. Ahir vaig estar convidada de decepció per fer un escomparcè, i la veritat és que vaig sortir emocionada i molt, molt contenta. Oh, José Verdes, és la història de la biografia de Miguel de Molina. Sí. Miguel de Molina va ser un cantant, com ja he dit abans, fa els anys 20 i 30, va tenir molt d'èxit a tota Espanya, molt d'èxit, però era homosexual. I llavors, sí, llavors, quan va arribar Franco al poder, doncs li va fer la vida impossible, evidentment. En malgrat queda un gran artista i famós, però li va fer la vida impossible, va anar més d'una vegada a la comissaria i va sortir ple de... Magulladores. Sí, de muy. I llavors, al final, va marxar, va marxar cap a Sud-Amèrica. Vale. A Sud-Amèrica van continuar per seguir-lo, en l'estat espanyol, i en principi van a Argentina, va haver de deixar Argentina, perquè li feien també una mica el buit, per dir-ho d'alguna manera. Sí. Va marxar a Mèxic, li van fer el mateix. I finalment, gràcies a l'Eva Perón, va poder tornar a Argentina i va morir allà, perquè és curiós perquè el any... Quan estava Juan Carlos a l'any 92, als 84 anys, vale, doncs estava a Espanya, li va reconhegut el mèrit que havia tingut, i la veritat és que li van donar un premi... M'ha rescudíssim, no? Sí, m'ha rescudíssim, evidentment. Però, evidentment, ell no va tornar mai a Espanya. Llavors, aquesta història, que està plegada de cançons, cançons de l'època que cantava Miguel de Molina, doncs la podem veure als teatres Gaudí i en David, els llogos verdes, i són pràcticament els mateixos actors de fa 15 anys, que quan es va estrenar. El Mar Bilarella, que és el protagonista, i a més a més, és l'inspirador de la obra, per dir-ho d'alguna manera. Està la Gràcia Fernández, que també estava en aquella ocasió, molt jovaneta, però estava. Està l'Albert Mora i la Candela Díaz, que no la coneixies, no? I després, la direcció musical, i la dramaturgia i direcció, és un gran, gran, gran músic, que és el Mar Sambola. El Mar Sambola l'hem vist amb molts espectacles, és un guitarrista fantàstic, i la direcció i la dramaturgia, evidentment, correspon al Mar Bilarella. Em va agradar moltíssim anar a fer així coses, que en el seu moment no hi havia, hi ha tres coses que en el seu moment no hi havia, però continuar fent un espectacle meravellós, de veritat, val la pena d'anar-hi, perquè jo, o sigui, durant l'espectacle, cantant, ballant, expliquen històries, i ja ja ja, xico, no? Estan molt, molt bé. Però jo, tot i que sigui al final, no només de la obra, sinó del final que va tenir el cantant de Miguel de Molina, al final, el cor em va petar, de la emoció, la veritat. En sèrio, oi? Sí, de veritat, perquè clar, explica com va marxar, i com li van fer la vida impossible, no? I ja torno a dir, ja que em mosse de la vida real, i també de l'espectacle, que jo el vaig veure més unes quantes vegades en aquella època, el cor se'n va posar a plorar. Bé, ojos verdes, per passar-s'ho bé, perquè fa riure, t'apuntes a la música, t'apuntes a les cançons, cançons que són molt conegudes. Vaig estar asseguda al costat del Cosí de Cristian, que és un gran director teatral, vam estar parlant abans de la representació després, i llavors em va comentar, i és veritat, que totes les cançons que s'havien cantat, en l'espectacle, totes les havien, i les havien d'alguna manera escoltat quan eren petits, estar el dia que nasc jo, estar ojos verdes, és al dito ser al diner, ve una sèrie de cançons que tots dos la sabien, que forma part d'això, de la nostra cultura, de la nostra juventut infantil. Doncs això, recomanar de totes totes aquest espectacle. Molt bé, fantàstic. Ojos verdes, en va agradar molt, perquè tot el que vagi a veure li passarà allò mateix. Bé, anem a parlar del Maldà, perquè el Maldà m'ha fet molta gràcia, perquè ara el que fan, a part de la programació normal, normal i current, de la nit, diguem-ne, ara hem posat una cosa que a mi em fa molta il·lusió dir-ho, perquè és diumenge vermut. Ah, mira, el Maldà fan vermut. Sí, el Maldà, ja saps que són tres molt petits. Doncs allà es podrà fer el vermut, el dimenge, el mistí, evidentment, a l'hora del vermut, i, a més a més, veure un espectacle, o sigui, poca broma, poca broma. Aquest espectacle que es podrà veure ara, es diu poema inacabat, i val la pena també d'anar-hi, perquè és molt, molt interessant, però, sobretot, això m'ha fet gràcia, que és diumenge vermut, perquè mira, si no saps què fer, el dimenge, l'estom va escapar el Maldà, i, bueno, i llavors estàs allà veient un espectacle i prenent unes patates friscides, i una copa de vermut. I així vas passant el matí de diumenge, tranquil·lament. Exacte, exacte, i penso que és una molt bona idea. També volia parlar de la quitània, perquè ja saps que la quitània fan, fan una molt bona programació, la veritat, perquè jo diria que tota la programació que es basa en la quitània és de comèdia, comèdia i musical. Si vas a veure alguna cosa a la quitània, te n'adonaràs que està entre la comèdia i el musical, no? O inclús barrejant les dues, no?, un musical de... Sí, i si barrejant les dues també. O sigui, estan fent uns espectacles molts detinguts, molts, i alguna vegada he recomanat un parell d'ells que he vist. I ara, doncs, el que es podrà veure és el poliamor. No, el poliamor. El poliamor és així. El poliamor és així, ja que parla, doncs parla de les relacions, de les parelles, de tot el que passa entre una home i una dona. I jo penso que és un espectacle que val la pena d'anar-hi a veure-ho, perquè, ja dic, el poliamor és així. Bueno, jo crec que podria estar bé per passar una estona a la Mireia i al Roger, viuen junts des de fa anys, i no estan malament, estan malament com a parella, tampoc estan bé, no? I un dia, un cap d'any, ella vol canviar les coses, i què és el que vol canviar? Doncs vol intentar reclar la relació i incorpora una tercera persona a la relació, i llavors, a partir d'aquí... Poliamor, no? Per referència al títol? Sí, però el trio també es converteix en un quartet, oi? En fi, que és una obra molt divertida, molt divertida, que parla, doncs, d'això, de la parella, i de tots els problemes que tenim, no?, els que vivim en parella, i que a vegades està molt bé, però es falta alguna cosa i tal. I bé, el sexi i la direcció és del Xavi Morató, la música i la direcció musical és del Gerab C.C., evidentment canten, una mica comèdia i musical, que era el que estàvem parlant abans, i per això que és una bona manera de passar una bona estona sense pensar en res més, sinó a passar sobé, i això, a passar sobé, hi ha arribar una mica. Ha desconnectat una mica, també, de vegades? Sí, exacte, exacte, sí, perquè tot ho tracta amb clave i humor, i llavors no ens passa bé. I després, si voleu, podeu anar també a veure una altra cosa que es fa a l'Aquicània, que és que allà dits els teix més guapes. Oh! Allà dits els teix més guapes, és una obra, també, molt divertida, molt... i la fan el que et desesmana només. Sí, que si voleu anar a veure-la un divendres o un dissabte, doncs teniu la possibilitat de veure-la, perquè és més tard, em penso que comença a les teus, i és també, de veritat, és molt, molt, molt divertida, eh? Molt divertida. Ho fan els divendres, que he vist al cap de setmana, però només els fan els divendres, eh?, els divendres a les teus de la nit. Continuem, perquè tenim més coses, no? Tenim a l'Aquicània. Ai, perdona, l'Aquicània és el que hem dit, de veure el poliamor. Ara podríem parlar de l'Acadèmia, dels teatres d'acadèmia. Que estan apropent, no? Aquests dos teatres, tant l'Aquicània com l'Acadèmia. Sí, sí, sí, sí. El teatre d'acadèmia està al carrer Buenos Aires, em penso, Fesiu, que està darrere del Corte Inglés, davant de la plaça Francesc Macià. Ah, del... L'Acadèmia està allà, a l'Aquicamor Rey, siguem-ne, per entendre't, al costat de la Diagonal, i l'Aquicània està a la vinguda... Aquesta, no me'n recordo com es diu, a la vinguda que surta a la Diagonal, que surta al carrer Urgelli, que estan molt a prop a l'un de l'altre. Podríeu anar a veure tots dos. I a més a més, doncs això, el que passava gent a l'Acadèmia faran, a partir del dia 2 de novembre, faran una obra que jo no l'he vist, però segur que estarà fantàstica i meravellosa, que es diu El Papa. El Papa és una obra, doncs, que veurem els dos grans actors, els dos grans actors. El Papa és una obra d'Anthony McCutten, que està protagonitzada per Lluís Soler, meravellós, i per Xavier Boades. I bé, de què va, doncs, la relació que va tenir el Papa amb el seu segon, diguem-ne, amb el seu ajudant. I jo crec que podria estar molt interessant, sobretot, perquè els dos actors que faran aquesta obra són fantàstics, l'he vist. El Papa és el Benet XII, i, bé, doncs, i l'altra és el Papa Francesc. I llavors, bueno, parlen una mica de què és el pontificat, i què cal decidir què és pecat i què és permissible, que és un conflicte bastant dur i bastant important, perquè cada persona, tot i que sigui un Papa, cada persona té una opinió diferent, per cert, per dir-ho d'alguna manera. El Papa es podrà veure a partir del dia 2 de novembre, fins al 4 de desembre, al Teatre Acadèmia, i a mi, d'entrada, em penso que no me la puc perdre la veritat. Crida l'atenció, quan la vagis a veure, ens comentes, Mica, què és el que t'ha semblat la obra? Sí, sí, evidentment. Després també tenim les cel·lacèmics, que fan una obra, una comèdia molt àcida, una comèdia molt àcida, però que és d'Opalán. Com, com? D'Opalán? D'Opalán, d'Opalán, sí. Ah, d'Opalán. Land, terra, en anglès, no? D'Opalán. I parla d'un tema, ja he dit que és una obra, és una comèdia però molt àcida, perquè parla d'un tema una mica curiós. És el Sergi Pompermayer, que és magnífic, com autor, a partir d'un text de l'Aeu Manzanares, que també és una noia jove, que escriu molt, molt bé, i ha dit que és una crítica social, que denuncia una mica el sistema capitalista, que és en el que estem vivint, lògicament, el sistema capitalista, que té unes coses bones i moltes dolentes, no? I aquí fan una crítica dura, dura sobre el sistema capitalista en el que estem vivint. Estarà en cartell també a partir del 2 de novembre, fins al 27. I les funcions van de dimecres al llumenge. També el tema em sembla molt interessant, la veritat. El Sergi Pompermayer és magnífic, la veritat té molta experiència, i el duet protagonista és l'Anna Castells i el Felipe Cabezas. I això el podrem veure a la sala fèlix de Barcelona, que és una sala petita també, que està a la ronda, un carrer que és paral·lela a la ronda, i que val la pena també d'atenar-hi, la veritat. Busca donar la sala fèlix al carrer de la Riareta, número 31, a Barcelona. El carrer de la Riareta, molt benuria. El carrer de la Riareta que no me'n recordava del carrer, la veritat és que està paral·lela a la ronda, i està a prop del paral·lel també. Sí, està al costat del carrer de l'hospital, però n'està al Café Teatre Llantíol, al Teatre Tantarantana, també per allà. Està a prop del paral·lel. Del museu marítim de Barcelona. Això està una mica menys lluny. Sí, el museu està una mica més avall, però, per exemple, queda entre les parades de mètodes paral·lels. Això va ser la fèlix, una crítica a la nostra societat, que només pensa en el diners, i tot depèn dels diners que tingui. Ara, si et sembla bé, des de l'engréu Teatre, que se hi ha molt de temps que no parlaven, i ja saps que ell es va especialitzar una mica amb el Teatre Infantil, i després va passar al Teatre d'adults, i va ser una època que compartien adult i infantil, i després, bueno, ara tornen a fer coses per als nens infantils, sembla fantàstic. El Sant Andreu fa 20 anys, aquest any, que és l'aniversari dels 20 anys, i fan dos espectacles infantils, que són moltíssims, i que val la pena de portar els crius, la veritat, perquè és un espectacle, és una companyia que fa molt, molt de temps, que es dedica justament a fer només uns escenaris infantils, i que han fet coses precioses, i després són tots temes molt famosos i molt serients per als crius. Es fan el Joan sense por, que tothom la coneix, aquesta obra, i la Casa Encantada. Ah, una de por. Sí, sí, sí, i, bueno, és tot inspirat amb els crius, que està superbé, i a més a més, aquesta companyia, que fa molt de temps que fa teatre infantil, a més a més que ho fan superbé, i que es congeixen molt obres molt xules, és la Roda de Produccions, i jo me'n recordo quan es va crear la Roda de Produccions, justament el director de la Roda de Produccions, en aquella època era molt amic meu, i treballàvem junts al Ràdio d'Hospitalet. Ah. Sí, i a partir d'aquells va començar a deixar la ràdio per fer teatre, doncs, bueno, moltes vegades hem quedat per veure'ns, però ja diguem-ne que... Ha sigut diferent, ja. Sí, clar, perquè abans treballàvem junts al Ràdio d'Hospitalet, veien cada dia, i xerraven, i dinaven junts, i a vegades sopaven també junts, o sigui que... Doncs la Roda de Produccions, que és aquesta empresa que estic dient, podran veure'ns al Salandreu Teatre, en Junts en Sapó i la Casa Encantada. És tant, des del 29 d'octubre, fins al 12 de novembre. I jo penso que és una magnífica ocasió per celebrar el Halloween amb família, perquè sí, sí, perquè en la història del Junts en Sapó, doncs, es transforma en una mena de musical de Broadway, però en plan, en plan això, a Halloween, saps? Ui. Unes fantasmes i de tot això. És misteriosos. Sí, sí, sí. Suposo que els quils ho passaran superbé, la veritat. La autoria i la direcció és d'en Danixenta, que és a l'excompany de Radiojuventud. Sí. De Radio Espitalet. I la interpretació, doncs, pràcticament sempre són les mateixes, la mateixa companyia, és el Joan Olíbé, el Cristal Duján, la Inarrós, la Adriana Soller, el Jordi González, Guillem Matí, i la Claudia Vargalló. Moltes. I la direcció musical és al Carles del Manel García. Sí, que ja teniu per anar a portar els crios al Teatre. I amb això hauríem d'acabar perquè res, ens queda un minutet per connectar amb la Núria. El tema perfecte, Núria. Ens han molt de greus de no estar per essencialment a Radio Desbert. No passa res. Ens arriba la teva veu, Maica. I la meva informació, no? Clar. Doncs que tingueu una molt bona setmana, aneu al Teatre, sisplau. Això sempre. Sí, i bueno, feliç setmana. I sobretot, aprofiteu els espectacles de festes de tardor, d'acord? Sí, sí. Queda la voreta, per tant. I hem d'anar, hem d'anar. Adéu, bona tarda a tothom. Adéu, Maica, que vagi bé, bon cap de setmana. Adéu. Adéu. Escolta, és la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. El president Trump ha sentenciat a 4 mesos de presó l'excessor del president Trump, Steve Bannon, per no haver col·laborat amb el comitè parlamentari que investiga l'atac al Capitoli del Gener de l'any passat. Bannon, que pot apelar, també haurà de pagar una multa de 6.500 dòlors. Washington, Francesc Garriga. Bona tarda. 4 mesos de presó i 6.500 dòlors de multa. És la sentència que el jutge li imposa a la investigació del 6 de gener. La sentència es queda per sota del que demanava el Departament de Justícia, 6 mesos i 200.000 dòlors de multa, però van molt més enllà del que els advocats de Bannon havien solicitat. El jutge no ha acceptat cap de les argumentacions de la defensa i ha resolt que cal respectar les situacions del Congrés, sobretot diu perquè la sala al Capitoli va ser molt greu. Bannon no es va presentar a la situació de la comissió i tampoc va llorar els documents que li van requerir. La sentència no és d'aplicació immediata i van on ja ha anunciat que la recorre, fins que no es tanqui tot el circuit judicial, no haurà d'entrar a presó. Francesc Garriga, Catalunya Ràdio, Washington. Notícies breus, Sergi Molero. La líder neofeixista, Georgia Meloni, ha acceptat l'encarrec del president de la República Italiana, Sergio Mattarella, de forma el nou govern del país que ha presentat la llista de les persones que el formaran. Meloni jurarà el càrrec demà un cop es faci el traspàs de poders amb el primer ministre sortint, Mario Draghi. Després, el nou govern se sotmetrà al vot de confiança a les dues campes del Parlament. El jutge deixa un pas del judici per terrorisme 12 membres del CDRs, els de l'anomenada Operació Judes. L'instructor del cas ha tancat el somari i conclou que hi ha dius prou indicis per acusar-los a la presó de la presó. Aquest és el que ha de fer el jutge. El jutge ha de ser partit en segure organització terrorista amb penes de fins a 12 anys de presó. Ara, la causa queda amant de la sala penal de l'Audiència Nacional Espanyola que haurà de posar data al judici. Els advocats dels activistes han denunciat la situació d'absoluta indefensió i de vulneració del dret a la defensa. El que volen és anar ràpid ara quan portem aquest procediment més de 3 anys i quan el dret a la defensa no s'han garantit en cap moment del procediment. El Departament de Salut incorporarà el calendari vacunal, la vacunació de la grip dels nens de fins a 5 anys a partir de l'any que ve. Així ho ha confirmat Salut a Catalunya Ràdio, després que la Comissió de Salut publicar del Ministeri de Sanitat ho recomanés. Ara, la vacuna de la grip només es posa als nens que són de risc, o els que pateixen patologies pulmonars que són cròniques. I ara un parell de coses, la primera de Crown. El rodatge de la sèrie torna a Barcelona. Els decorats han instal·lat a la plaça Francesc Macià i simulen un volevard pariseng. Per gravar-hi escenes del capítol encamorirà la Edidí i que formarà part de la sisena temporada. Per tant, aquest cap de setmana, si podrà veure aquí a Barcelona Electriu, Elisabet Deviaiqui, que és qui interpreta a les Hores Princesa de Gales i que és la mateixa que també fa aquest paper a la cinquena temporada, que s'estrena el pròxim 9 de novembre. A Barcelona la producció de Dicraun estava aturada des de la mort de la reina Elisabet segona el 9 de setembre passat. Aleshores, aquesta escena estava prevista també a Barcelona, al jardinets del passeig de Gràcia. Aquesta era una de les dues que ens quedaven. L'última que ens queda abans dels esports és com cada divendres el trànsit i sàvia Quintana. Bona tarda. Doncs ja heu de sortir a la carretera. No és de les tardes més complicades, en qualsevol cas, us trobareu retencions a la P7 de Castelliví de Rosana Gelida, sentit sud, a l'atral de la P7, de Navarvera com a Sardanyola, a la C58 entram oncada i al Nus de la Trinitat, C55 de Sant Vicenç de Castelleta Castellgalí, també a Turà de Zelena 340, a Vilafranca del Penedès, sentit sud, C31 de Vilanova, Covelles, la C14, cua compacta de Vilaseca, Salau i trams de retencions a totes dues rondes de Barcelona. Sèlia Quintana, Catalunya Ràdio Equip Viari. Esports, Marta Garcia. La port d'hera blaucranà Sandra Panyos ja té l'alta mèdica i és la novetat en la llista de l'equip, que és la llista de la port d'hera de Manel Camp del Betis. Ha estat 3 setmanes de baixa per una lesió en el Turmell. La capitana Alexia i el tambor de la Ugrana Gavi amplien el seu palmarès de guardons. La revista Tutorsport els atorga el Golden Woman i el Golden Boy per a futbolistes de menys de 21 anys. A les 8 en la cinquena jornada de la Lliga de Futbol Salà, el Pozo Múrcia Barça, i a partir d'un quart de nou, Indústria Santa Coloma xota Navarra. El Borges a Tenis Taula jugarà als 8 anys de final de l'eurocap masculina fora de casa, després d'acabar la primera fase amb derrota per 3-1 davant l'ULM Alemany. El rival de 8 anys encara està per definir. En la competició femenina Ara es torna a les 6, el Big Juà contra el Castelgodo Fredo italià, en la fase de grups que se completarà demà contra el Vilac Austríac. També demà el Reus Juà contra l'Ins d'Austria i Domenysen contra el Budaors i Hongarès. I l'Agència Internacional per la Integritat del Tenis suspén provisionalment Simona Alem per un positiu en un control antidopatge a l'open dels Estats Units, l'ex número mundial de Tenis assegura que lluitarà per demostrar que no s'ha d'opat. Fins aquí, les notícies. I les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopèz Ribas. Avui comença la nova dissedal d'Estapes, de Sant Just. Fins el 6 de novembre, 21 establiments de restauració del municipi oferiran la seva proposta gastronòmica en la ruta de tapes d'Anguany. Tres caps de setmana perquè la ciutadania faci un tasc de la gastronomia local. Les tapes tenen un preu fix de 3 euros i mig, incluem beguda i se serviran de dijous a diumenge, exceptuant aquesta primera setmana que comença a divendres. Per gaudir-ne i participar en el sorteig popular d'un val de 60 euros a consumir, en qualsevol dels establiments participants, cal recollir el passaport a qualsevol d'aquests establiments. Per cada etapa consumida, s'ha de demanar que segellin el passaport. Una etapa és igual a un segell. Quan aconsegueu 5 segells, votareu la vostra etapa preferida i el servei preferit. Per últim, s'ha de depositar el passaport complet a qualsevol dels establiments. A la notícia de la pagina web de Radio Desben podreu consultar els establiments participants i amb quina etapa ho faran en guany. El ple municipal extraordinari del mes d'octubre ha aprovat el pressupost consolidat a l'Ajuntament i ProMunsa pel valor de 33 milions d'euros. Aquesta aprovació s'ha fet amb el suport en comú sanjús endavant sanjús i el regidor no escrit. L'abstenció d'esquerra i la regidora no escrita i el vot en contra de la CUP. Pel que fa als ingressos, l'Ajuntament ha decidit congelar les taxes de la ciutadania. Així, doncs, no s'apujarà llargs de sanjús i es congelaran tots els impostos. El pressupost de l'Ajuntament es redueix un 5,87% en relació al 2022. En canvi, el de ProMunsa s'incrementa un 12,70% que es farà una aposta forta per l'habitatge públic. La reducció del pressupost es veu compensada amb un increment important de la participació en els tributs de l'Estat que augmenta en un 3% l'any vinent. El pressupost de l'Ancave també contempla la creació d'11 places noves. Dilluns, parlarem amb la regidora disenda de l'Ajuntament de Sanjús Quimajime Nez, que ens donarà més atalts sobre aquests pressupostos i ordenances. I en esports, aquest dissabte, 22 d'octubre, torna el UK Lliga Plata, UK Patins, a Sanjús d'Esvern. Començarà la temporada 2022-2023 enfrontant-se al Cerdanyola, al Pavelló de la Bona Aigua, a les 8 del Vespre. Les últimes setmanes, ha estat preparant l'inici de l'OK Lliga Plata, jugant la Lliga Catalana Plata. El primer partit el va empatar contra el Palafrugell per 3-3. Totseït es van enfrontar al Congrés, guanyant per la mínima, per 5-6. Finalment, el Palafrugell va guanyar al Congrés deixant fora el Sanjús de la fase final. La Lliga Catalana Plata la va guanyar finalment al Palafrugell. L'OK Sanjús però ha continuat aquestes últimes setmanes, jugant partits amistosos i els ha guanyat tots. 3-5 contra el Vig, 2-0 contra el Lloret i finalment la setmana passada 2-1 contra l'Espanyol. Demà comença finalment l'OK Lliga Plata pels Sanjús enfrontant-se al Cerdanyola. Des del club han volgut cridar els Sanjús Tengs i Sanjús Tengs per omplir el Pavelló de la Bona Aigua. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sanjús Tengs, els Sanjús Notícies de les 7 del Vespre. Parxeu! Sanjús, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sanjús t'hi pot ajudar. Soliciteu enviant un correu electrònic a els Sanjús, encara fumes a roba Sanjús.cat. Fumes, encara fumes? Porto a mi les coses que em vas dir centimeterà 국 a centimeter. Comencem la segona hora del magasin l'arrambla de Ràdio d'Esvern i ho fem en una entrevista multitudinària amb motiva interessant a la vegada. a l'Hospital de dia de l'Hospital Sociosanitari de Sant Joan de Déu. Anem a fer una petita introducció, perquè la HOMS, l'Organització Mundial de la Salut, defineix la Covid persistent com el conjunt de símptomes perllungats que algunes persones presenten després d'haver patit la Covid. A més, pot manifestar-se en forma de moltes maneres i el Departament de Salut de la Generalitat explica que aquest malestar pot ser fluctuant i pot arribar a afectar el dia a dia del o la pacient. Anem a parlar-ne una mica amb els tres convidats d'avui. I, a més a més, ens porten també notícies i sorpreses. Bona tarda, els tres. Com esteu? Hola, bona tarda. Bona tarda, Xavi, també a la Mònica i també a la Maria Josep. Bé, amb la Mònica vam tenir l'oportunitat de parlar, ja fa gairebé un any, aquí a la Misora, quan tot just, una mica el concepte de Covid persistent, encara es posava una mica entre cometes. Com creieu que és ara la realitat de la malaltia? Doncs ara se sap una mica més, però no tothom, no li arriba a tothom. Ens trobem que hi ha gent, per exemple, que té Covid persistent, perquè té sintomotologia, i no ho sap. No és sap identificar que té Covid persistent, perquè no saben aquesta definició que acabes de dir, no saben què és la malaltia. Per això és molt necessari que en el nostre sistema, en el CAP, que és enlloc on primer va una persona, perquè la tinguin a la seva salut, i puguin identificar aquesta sintomatologia i puguin diagnosticar que tenen Covid persistent. Això està sent una mica difícil, i és una de les reivindicacions que sempre es fan des del col·lectiu d'afectades i afectats de Covid persistent, que es van fer unes guies clínicas, que ja ho vaig parlar quan vaig venir l'altra vegada, i que hi ha unes guies clínicas que s'haurien de seguir, però no tothom les fa servir, no tothom li arriba a tots els CAPs de fan servir. Allà és un indicant el que han de fer, i si el metge de família no pot solucionar, doncs ja han de fer derivacions a diferents especialitats, ja que aquesta malaltia és multisistèmica, ens afecta a diferents sistemes del nostre organisme. Afecta diversos òrgans, per exemple. Sí, sí, ha afectat diversos òrgans i que ens han de fer derivacions. Ara per ara, que m'has preguntat com estava, no tenim cap tractament que ens cori. El que tenim són tractaments per palliar la sintomatologia, però una de les coses més importants que nosaltres veiem és que hi hagi una reivritació física, hi hagi una reivritació cognitiva, que és el que estem fent amb el Xavi i la Maria Coste, i amb els tres companys més, la Irene, la Cris i el Toni, que estan aquí, a l'hospital de dia, que hem dit d'aquí, d'esplugues, al soci sanitari, i gairebé jo i la Cris potser ja farem un any, la Maria Coste també, el Xavi va ser més endavant, oi, Xavi? Un mes de maig, vaig començar un mes de maig. Sí, i això ens ha donat... hem aconseguit moltes coses, no? A vosaltres s'havia sumat a arrastar? No. No. No s'havíem sumat, no s'havíem restat, no s'havíem multiplicat, hem après l'estable de multiplicar, i aquí encara agafa la xuleta. M'estic quedant de pedra, eh? Sí, pensa que encara hi ha qui agafa la xuleta, no diré el nom, però sí, fem problemes, bueno... I en què consisteix el tema de la rehabilitació d'aquesta neuro-reabilitació que feu? Us proposen exercicis, ja aneu cada dia, una mica, quina és la vostra freqüència? Com us afronteu aquesta rehabilitació? Sí, mira, és un centre de dia i anem cada matí de nou o una, de dilluns i divendres. De fet, està obert tot l'any, vol dir que tot l'estiu ens tinguin l'oportunitat d'anar-hi. Cada dia d'aquestes quatre hores que estem, hi ha una hora d'un programa informàtic, que és un programa informàtic de l'Aguntman, per poder treballar neurocognitivament. Cada escur ha adaptat també a les necessitats i a les dificultats de cada escur. I després hi ha una altra hora que es proposa un tallet. Fem diversos tallers, hi ha un taller, un dia de yoga, un dia de tai-chi, un dia de musicoterapia, un dia d'exercici físic, i la resta d'estona tenim fitxes. Nosaltres col·loquialment diem que anem al col·le cada dia, perquè realment cada dia la primera pàgina de les fitxes és sumar, restar, multiplicar, dividir, adaptar el nivell que cadascú pugui en aquell moment, i tota una sèrie d'exercicis que ens porten a completar el matí. Perquè, Xavi, tu quant temps fa que estàs amb aquest programa? Amb la rehabilitació. Jo vaig agafar el Covid el 9 de desembre, del 2021. Realment vaig estar uns mesos que no sabia què em passava. De fet, eren capaços de agafar el telèfon i fer una trucada. No tenia possibilitat de llegir. I, bueno, afortunadament vaig conèixer el col·lectiu de malalts de Covid, vaig poder entrar en aquest col·lectiu, i per una de les persones que hi era, vaig saber que esplugues hi havia aquest programa. De fet, per posar-ne un coneixement, el meu cap desconeixien completament aquesta possibilitat. Jo soc de Sant Felid del Llobregat. Això estàs plogues, desconeixien aquesta possibilitat, i em va tallar una miqueta per poder entrar allà. Vaig entrar allà el mes de maig. Ara són 5 mesos i pigo, la veritat és que... Com estava, com estic, la millora estic molt important. És a dir, l'evolució és molt positiva. Sí, també és veritat que durant mesos havia tingut uns dolors al cervell, a la part frontal. Segurament hi havia una inflamació al cervell important. Per mi no sé fins a quin punt important, però que no em permitien determinades coses, i m'afectaven a nivell emocional, a nivell cognitiu, a nivell de tensió, a nivell de memòria. Imagino que aquesta m'agopa el temps, també aquesta inflamació d'haver anat minvan, i que això també m'està ajudant a poder progressar. Entenc que vas agafar la baixa si treballaves, i això segueix en el mateix estant. Vaig agafar la baixa de seguida, realment el mes de gener vaig voler intentar tornar a treballar, vaig agafar un malta, vaig durar dos dies i mig, va ser un error per part meva, perquè em va perjudicar, vaig fer un esforç que em va ser contraproduent, i de fet el mes de gener és quan després d'aquest esforç és quan em vaig estar pitjor, més que el moment del Covid, i quan el meu servei va dir que no podia més. I rei, ara conteni, i la veritat és que també són aquests sis companys, que a la relació entre nosaltres... Us feu pinya, entenc? Sou un equip, sou poquets, sou com una família, podríem dir-ho així? Som sis. Però si és perquè només hi ha sis places... No, perquè només abarca aquest programa, només abarca el que és el territori baix i obrecat centre, la Fonsanta i l'Hospitalet Nord. Estem pendents a veure si es pot obrir a més gent, però això ja no és cosa nostra. I clar, hi ha molta gent que no es pot beneficiar d'això, hi ha molta gent que té l'alteració cognitiva, neurocognitiva, i necessita. Hi ha gent que s'ho està subvencionant privatament, s'ho ha de pagar i això té uns costos molt elevats. I d'aquí també reivindiquem això, la nostra rehabilitació física cognitiva, neurocognitiva, que és el que de moment ens poden oferir. És important, això. Maria José, quin és el teu cas? Més o menys com la Mònica, per dades? Més o menys, jo vaig ser del 21 d'abril del 21, em vaig infectar, vaig estar ingressada, que li estic molt agraïda, a l'Hospital Brogi, perquè em vaig tenir una tensió excepcional, la veritat, vaig estar 10 o 12 dies ingressada, vaig tenir la pneumonia bilateral, i vaig estar a punt d'entrar a la UCI, vull dir, per veure, en aquell moment moria molta gent encara, i vaig estar bastant patint per la meva salut, perquè podia ser que a l'indemà no ho expliqués. Passar això et marca molt. Després és com si tornesses a viure i tiràs endavant, però és que el teu cos no pot. No podia caminar més de 10 metres, m'ofegava, era inviable. Vaig estar de baixa, de fet encara continuo de baixa, porto 18 mesos de baixa, estic esperant que cali cam, citi pel tribunal, i llavors la meva intenció és anar a treballar, perquè considero que soc jove, per la edat que tinc, crec que tinc una vida de lavura que puc acabar-la de fer, i vull intentar, perquè el programa de la veritat cognitiva que hem fet aquests anys de Déu, m'ha anat molt bé, jo he millorat bastant, encara tinc un deficit cognitiu lleu, però considero que crec que... La policia ha estat bona des que vas anar. Ha estat molt bona, molt bona. Llavors jo crec i vull intentar intentar anar a treballar, però, clar, ja em trobo amb topalls, perquè primerment hem de passar pel tribunal metge, que m'ho acceptin o no, i després tindré que passar per al filtre de la motó de l'empresa. Llavors, clar, és allà quan et donen o apta, o no apta pel poc de treball, i llavors és quan pot ser que ajuntis pido o no, o un adaptat. Jo el que realment reivindico, és que és important que tindrien que visibilitzar-ho i potenciar-ho, que tindrien que persones com nosaltres, que hi volem intentar arrependre la nostra vida, no com abans, però similar. Només similar possible. Només similar possible abans, és tindre una adaptació a la vida laboral, adaptar-nos a la vida laboral, saps? Vull dir que sigui un apta amb adaptació, diguéssim, perquè ja que volem intentar-ho, perquè per nosaltres, a nivell emocional, ha sigut un tall a la nostra vida, saps? No som el que érem abans, per res. Tenim moltes sintomotologies, perquè aparentment la gent pel carrer diu, oi, què veig, no? Estàs molt bé, no? Ara ho sé, has millorat molt. Jo, bueno, sí, sí, he millorat, però no estic bé. No estic bé perquè... Encara no estic com abans, no? No, no. No sóc jo la que era abans, no? Vull dir, tens molts dolors articulars, musculars, tens parastèsies, tens aquest difícil cognitiu que el teu dia a dia no et deixa tirar endavant, no et deixa tirar endavant. I com la Mònica també teniu tant Xavi com Maria José, aquesta sensació que us posen en dubte la sintomatologia que tenim, o realment la gravetat de la situació? Molt. I falta molta empatia. Molt tant pels caps, com per... Pels propis professionals. Sí, per la sanitat pública. El que parlava Mònica és tot cert, vull dir, a la part privada no tothom pot arribar. Clar, no, no? Evidentment, és molt costós. Estiria que potencien molt el que és la pública que poguéssim arribar a aquestes proves que no arriben mai, no? Jo, per exemple, estic molt contenta de l'Hospital Brogi, perquè m'han fet un seguiment pos supermolt bo, i estic supercontenta i molt agraïda a l'apartament de Neumologia de tots, tots els apartaments que m'han rebeitació, també, ja que potencien molt la rehabilitació respiratòria, que també la fan a l'Hospital Brogi, també, i la fan molt bé, molt bé. Igual que l'apartament, l'habitació cognitiva que feien aquí, que feien de Déu, són coses que tenen que potenciar molt, perquè realment és possiblement el que es pot ajudar. No és un 100% perquè no estem bé, perquè no tenim millora del tot, però almenys per poder fer el nostre dia a dia. I jo, per exemple, és que el que et comentava, el tema de les proves, a mi m'han derivat ara, a Medicina Interna, a l'Hospital Brogi, que et va portar pel mes de maig de l'any 2023. Un enric a l'1, no? És que això és... Però jo porto ja 18 mesos malalta. Ja, ja, clar. I, clar, et trobes amb això, i llavors què fas? Si tens la gran sort que et pots anar a la part privada, et vas mirant per la part privada i fer-te proves per la part privada. Però és el que et deia Mònica. A part del centre sociosanitari de la Ràbita, que feu allà, us segueixen des d'algun altre llot, d'algun altre hospital, en el teu cas, i del Brogi, o des del Cap de Sant Fariu, no sé si Xavierat poden seguir des d'allà? La baixa la tinc des d'allà, i, de fet, cadascú de nosaltres també anem entrant amb estudis. Sí, participem en molts estudis. Ens ho comuniquem tot, i el Col·lectiu de Facte d'Estat també comunica coses, altres coses privades, però intentem estar amb tots els estudis. Per exemple, a mi em segueixen a Can Ruti. A Can Ruti, a l'Hospital de Gentmantries i Pujol, allà també es va obrir la unitat, i es van començar a fer estudis, que és l'estudi king, i hi ha molts estudis des d'estudi immunològic, els estudis neurològics, els estudis de cardiologia. N'hi ha molts. Us van obrir una pagina web, que es diu Noto Inventes. Sí, exacte. De fet, us volia proposar, vinga aquí, perquè estem en el mar de les festes de la tardor d'aquí segons, i diumenge, muntarem una paradeta, la qual vendrem la polsera solidària. Quan es va obrir la unitat per recollir diners per ajudar a la investigació, a la recerca de la Covid, ja hi havia Noto Inventes, que a nivell estatal estava, i aleshores es va formar aquesta web que hi podeu accedir. Sí, sí, exacte. Us dic el nom de la web que l'heu de tenir per aquí, ja saps que jo se m'oblida les coses. No passa remònic. Es diu NotoInventes.com. I allà explica tot el que es fa, tots els estudis que s'estan fent, en què ens poden ajudar, a explicar més o menys tot això que hem explicat ara, de la rehabilitació física, de la cognitiva, i que només ens poden ajudar actualment la sintomatologia que tenim, intentar paliar aquesta sintomatologia. I aleshores hi ha donacions, perquè és molt, molt, molt important la recerca. És una de les reivindicacions. Una de les reivindicacions és la recerca. La recerca és que es necessiten recursos, es necessiten diners. I des d'allà es recapten diners, i una de les maneres que s'han fet, que s'han fet moltes, és la porcera solidària, que no sé si coneixeu el doctor Clotet, que fa molts anys que està amb la investigació del CIDA. Doncs la seva neta li va fer, en l'època de la pandèmia, la primera onada. El confinament de la primera onada, una seràmica, en què hi ha el virus del Covid dibuixat, i van aprofitar això amb una noia que fa seràmica, i es posen a la venta per recollir diners. O sigui, tindreu paradeta. Tindrem la paradeta explicant el que és el Covid persistent, espero que vingui molta gent, perquè la recerca és importantíssima, però la visibilització és la gran, la primera. D'aquí ara, m'agordo donar-te gràcies de fer-nos aquesta entrevista per donar visibilització a aquesta nova malaltia, que, per exemple, jo fa dos anys i mig que estic malalta, va passar en el temps, i ara ja em perdo del fil, però... No, estan parlant de la paradeta. Això de la paradeta, i espero que passi gent, i per això visibilitzar, perquè hi ha molta gent que no sap què la té, i llavors allà explicarem quin tipus de sintomotologia tens, i que vagis al teu, com he reivindicat abans, el teu centre d'atenció primària, i que ho expliquis, i que insisteixis molt, que insisteixis perquè et puguin diagnosticar aquesta malaltia. A part d'això, també, la reivindicació, com ja et vaig explicar a l'altra vegada, que a nivell polític, sobretot, es posicionin i inverteixin més en sanitat, perquè això és un gran problema de salut pública el que tenim, perquè recursos, clar. I necessitem, això és molt important, perquè fa la setmana passada, el cap de la HOMS, Tedros Adahamon, va demanar acció immediata a tots els països per fer fron a la Covid persistent. Això també ja és un gran pas, se'ns obre una mica... Espero que li facin cas, i perquè això és important, de la mateixa manera que es va fer la definició que tu has llegit. Doncs que ell faci aquest pas, i fa tot just una setmana, va ser dia 12, al 11 d'octubre, va dir això. I també torno a dir que la formació en els sanitaris d'atenció primària és importantíssima, perquè clar, jo estic dient que facin servir, o torno a dir, les guies clínicas que es van fer, un d'elles quals es va fer al Departament de Salut amb la col·laboració del col·lectiu d'afectades de Covid persistent, i no s'estan tan inconstància, que no s'estan utilitzant en tots els caps. I aleshores veus una vindicació que la facin servir, que el metge de família sàpiga el que és la Covid persistent, i que ens pugui solucionar, i si no es pot solucionar, faci aquestes derivacions, que diuen la Maria José, que arriben tardíssim o es denegen, o una vegada te la donen, triga molt. Com ha dit la Maria José, sempre apostar per la sanitat pública, que són molta gent i no tothom pot arribar a una sanitat privada, importantíssim, crear més unitats de Covid persistent, perquè, com ells dos han dit, ells no estan a la unitat de Covid persistent de Can Ruti, i en altres unitats que es van dir que eren, però no estaven fent el servei que havien de fer, ara comencen algunes a fer com a equip més multidisciplinar, i sí que estan com a unitat, però comencen ara, i això s'hauria de fer, perquè, clar, no pot abarcar a tot el nostre territori català, és impossible, no? I una altra d'arremintacions que la Maria José ha dit una mica, que és la redacció, és les incapacitats. Ara ja hem passat, i clar, hi ha molta gent que li han denegat unes incapacitats, siguin incapacitats permanents totals o absolutes, i això fa, encara, una de vegades més important. Afegim, a llavors, el component psicològic, perquè, clar, tu no estàs per anar a treballar, o sí, o una adaptació, i això seria molt important, que s'ho revisessin de fet, va sortir ahir, o abans d'air la notícia, crec, que ara s'havien revisat com donar incapacitats. I això crec que és el que més important, no em deixo re, bueno, el típic de l'estèmic d'acció, això sí que és important, sobretot amb les dones, he volgut que vingués el Xavi perquè... Ara ens parlarà el Xavi. 1% de dones, però l'altre 20% hi ha nomes, i no s'ho pensen que tenen... Com veia dit, no sabia què li passava, i va trigar uns quants mesos fins que va aconseguir, perquè va saber el que li passava. I també el típic que, per exemple, a mi m'està passant amb una incapacitat que, oi, et veiem millor i tal, i no, no, és que em veiem millor, és que, perquè imagina't una altra incapacitat, que, com no veuen algú físic, no m'han fet una votació, no em falta un lembre, doncs ja estic bé. No, és que, a més, reivindicar que una vegada passes això, tu has de saber com viure amb el que tens, perquè no sabem si es quedaran una cosa crònica, una altia crònica, un dolor crònic... I aleshores això és molt important, que tot el teu entorn i ningú t'estimatitzi, i dir, mira, aquesta, avui ha sortit, i està aquí passejant, no, és clar, és que és en nostre deure, poder viure, pogués ser feliços dintre de les nostres possibilitats. Exacte. Perquè no som Covid. Ja sóc el Xavi i estic patint aquest Covid persistent, igual que la resta de malalts, però continuem sent persones que pensem, que estimem, que sentim... Òbviament. I, evidentment, això és una part que ens afecta, que ens condiciona el dia a dia, però, evidentment, volem ser feliços com vols ser tothom. Jo volia comentar, eh? Oi tant. El ventall majoritari de gats es belluga entre els 45 i 55, com deia la Mònica, parla d'un 80% de dones i un 20% d'homes, i després que, a nivell d'investigació, ara potser estem parlant més de la part neurocognitiva, hi ha una pila de síntomes, es parla de més de 200 síntomes diferents, molts són compartits, la part neurocognitiva, possiblement, la compartim la majoria de malalts, la part de la fatiga, la de la majoria de malalts, però, a partir d'aquí, hi ha malalts que ja tenen diagnosticada fatiga crònica, hi ha malalts que els hi ha derivat amb una fibromialgia, a mi em va despertar una monocleosi, vaig patir una monocleosi durant el procés, per exemple, hi ha persones afectades d'acord, de pulmons, dels bronquis, vull dir, hi ha molta sintomatologia diferent, i suposo que això també, a nivell d'investigació, també hi ha un ventall de possibilitats d'estudi que potser ho fa una mica més complicat, i després, totes aquestes, visiblement, no es veuen, i abans fa una estona comentàvem, i la gent us pregunta, no es pregunta, clar, estàs bé, doncs et veig bé, doncs mira, això també fa que ens fem vent entre nosaltres, no necessitem justificar-nos entre nosaltres, afortunadament, la majoria tampoc ens hem de justificar davant de la família, la família t'estima, t'accepta i recosa, tot i que hi passi, i hi ha gent que... Bueno, no s'entén. No falta empatia, tant a nivell només de familiars, sinó amics, ja no parlem de metges, o de la personalització professional, falta molta, molta empatia, de veritat, és que sí. I segur que molta gent, amb el diumenge, quan vingui a la paradeta, lligirà els 200 o... Bé, tots no estaran, perquè són molts. Són molts els sintomatologies que podem tindre, i potser diuen, ostres, doncs jo també vaig tindre la Covid, i també em passa això, o també em passa això, i a la millor començarà a pensar, doncs a la millor tinc Covid persistent, i a la millor posen en el cap, però clar, llavors estupem amb el topall que diu Mònica, o sigui, a veure l'ambulator i el cap que vagin, a veure com va això, quina empatia hi ha, i com ho dirigeixen, perquè ja estic convençuda, que hi ha molta gent que no ho sap. Sí, van tindre el Covid, i, bueno, ara em passa això, però no saben que realment aquell síntoma és un Covid persistent. A més, s'ha de dir que la sintomatologia hi ha gent que la té continua, i hi ha gent que va brots, i això hi ha gent que igual està una setmana bé, i després està tres setmanes malament, i després torna una altra vegada i fa enrecaiguda, són brots. Doncs això també no penses, no, això és que he agafat algun virus o una altra, no, no, és que funciona així, hi ha gent que sí que ho té continua, però hi ha gent que va brots, i això també és important saber-ho. Amb la perfísica ho notem molt, que costa tirar cap a un, i de cop i volta no saps per què fas una de ballada, i vinga, tornem-hi, escolta'm a l'alcòs, no forçem accés, i perquè saps que el qualsevol esforç el pagues, i, per tant, anirem endavant, i, a poc a poc, no demanen el cos, molt a poc a poc, a veure fins on anem arribant. Jo crec que, bueno, sempre penso que jo he pres a viure a càmera lenta, tot ho faig a càmera lenta. Una bona comparació. I la veritat és que una cosa bastant positiva d'haver-nos passat això, és estimar-nos més, estar més per nosaltres, valorar-se més, valorar-se molt més, saps? Perquè és com un parón, diguéssim, una parada a la vida que t'ha fet, i, bueno, tot, ja, el que diu Mònica, tot, a càmera lenta, i és quan comença a se dir... Ei, no? Llavors, bueno, et ves tot d'una altra manera, en la vida d'una altra manera, i comences una miqueta, pensant tu, valorar-te més, i veure que fins on arribes, fins on no arribes, no? El que pots, el que no pots, el que t'agrada, el que no, el que vols aconseguir... Vull dir, és molt important. Sense acabar el temps, ja no ens queden més minuts per poder seguir parlant, el Xavi m'ha enxecat la mà, com dient. Última parada. Doncs només vull donar les gràcies als professionals, els professionals de Sant Joan de Déu, que la veritat poden allà cada dia... Els enviem una abraçada. Una o unes quantes? A la Laura, a la Maite, a la Sandra, a la Atàlia, el Joan... Tots són uns amors, són encantadors. De fet, a part de nosaltres, hi ha molt tipus de pacients allà, hi ha molta gent gran, hi ha malalts amb els aimers, hi ha malalts amb la dimensia... Ja tots es cuinen molt. Realment, el tracte és de Déu, és de Déu. També agraï el col·lectiu, d'afectades i afectats. Ja vaig deixar aquí on es podrien dirigir, jo parlo de la paradeta, el diumenge també estaran els seus dítics, i ja està. El col·lectiu fa molta feina. Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos veu. Moltíssimes gràcies. Una abraçada, Xavi, Mònica, Maria José, ha estat un plaer, i res més, ens veiem diumenge. Moltes gràcies. Adéu. Oh, el meu destí, sóc feliç, però del perill, només sóc un desig, com un desig. Queda molt en aquest món, i t'estimo molt, i t'estimo molt, i també tinc por. Sempre porto un tros d'ell, i un altre com m'escapo, i un altre com m'escapo. Sempre porto un tros d'ell, i un altre com m'escapo, van plorant els núvols risos, i ens fan allorar el bon temps, el record del que vam ser, que tots em vagi la merda. Eh, recordo que tu vaig dir que seria millor així. No seràs però m'ho vull creure, que al final s'ha decidit, si en el fons sóc la veritat, de tot el que ens ha passat, som la sort de ser-hi aquí. Tant estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre, jo en vivim, s'ha de llums per fer-te feliç, brillar la nit i ho fa per tu, perquè ets aquí. Tant estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre, jo en vivim, s'ha de llums per fer-te feliç, brillar la nit i ho fa per tu, perquè ets aquí. Segur que sí. Sempre porto un tros d'ahir, i un altre com escapo, i un altre com escapo, sempre porto un tros d'ahir, i un altre com escapo, i un altre com escapo. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de edat avançada, i depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en vici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Falten 15 minuts, aproximadament, per acabar el programa d'avui, acabar el programa de la Rambla i agafar el cap de setmana en forces, i també per escoltar l'informatiu de notícies de la mà de Lua Lópedem. Mentre estant, el que farem és posar-nos el dia amb l'actualitat que hi ha hagut aquesta setmana, notícies que hem anat escoltant per els diferents mitjans de col·laboració. Fins ara el programa d'avui. Fins ara el programa d'avui. Els comuns es troben per a els mitjans de comunicació. Per exemple, la notícia subta de la mort a la sala Apolo, del jugador de Ruck Biliamp-Hammson, que ha desaparegut fa uns dies, la qüestió és que va sortir aquesta notícia, en què els Mossos pensaven que la mort que havia estat accidental i que el jugador australià hauria caigut d'una altura de 10 metres... doncs bé, la cosa que n'esclaritja els fets, no ha deixat de ser una mort accidental. Després que caigués en un pati interior, també la Sala Polo va fer les seves aclaracions a les xarxes socials, explicant una mica el cas i com havia anat. Després també va sortir la notícia que l'accident mortal d'aquest jugador de rugby a la Sala Polo va ser justament en el pati de ventilació. Què va passar? El jugador, Liam Hamson, va anar fins al terrat per una sortida d'emergència i va caure en una zona on no s'accedeix habitualment. Els Mossos, per tant, continuen pensant, no hi consideren que aquesta mort va ser un accident. El jugador, recordem, tenia 24 anys i segons s'escladeixen una mica els fets, s'hauria despistat, hauria sortit per la sortida d'emergència que portava al terrat de l'edifici i va caure d'uns 10 metres, més o menys, en un cel obert, que és on van trobar el cos al cap de dos dies. La caiguda va ser la matinada de dilluns a dimarts i el cos es va trobar al dimecres passat, fa un parell de dies. Ningú no va trobar a Hamson abans, perquè segons ho confirma la policia a TV3, el punt on va quedar el cadàver no és un lloc d'accés habitual. Tot i això, la investigació dels Mossos, que continua oberta i que ahir es va fer l'autòpsia del cos i que encara s'han d'acabar d'esclarir els fets. Seguim amb altres notícies. Per exemple, els 17 nou radars de Barcelona ja envien advertiments als infractors. Els aparells informen de la velocitat des del setembre i començaran també a multar d'aquí 3 mesos. Els 17 nou radars de l'interior de Barcelona han entrat a aquest passat dimecres en fase ja d'informativa, per la qual cosa els titulars dels vehicles que superin el límit de velocitat rebran una comunicació que el recordarà l'obligatúriatat de complir-los sense sancionar-los. Durant el mes de setembre i part del mes d'octubre, els radars han estat en funcionament en fase pedagògica, per de qual cosa només s'han activat per indicar quina velocitat circulava al conductor. D'aquí 3 mesos, aquests nou radars entraran en fase sancionadora. Els infractors ja no rebran avisos, sinó multes. Els radars van entrar en funcionament coincidint amb l'inici del curs escolar. N'hi ha 17 de nous, 12 dels quals estan situats en entorns escolars i 5 més en punts que es consideren de risc, perquè molts conductors hi circulen a més velocitat de la parmesa. En quines zones estan aquests 17 radars? Doncs bé, un, per exemple, està al carrer Sant Antoni Maria Claret, on hi ha l'escola Antoni Balmanya. Un altre està, per exemple, al carrer Industria, a l'escola Mirelletes, l'Institut Moisés Brogit de Barcelona. Un altre està al carrer Mallorca, a l'escola Dovella. L'altre està a l'escola de les aigües, al carrer Sardènia. També hi ha un al carrer Mallorca, a l'escola Dominiques. Un altre al carrer Aragó, a l'escola L'Estonaki i les escolàpies de Lloria. Un altre al carrer Balmes, on hi ha l'escola Pia. Un altre a l'escola Infants Jesús, a Travesera de Gràcia. També davant de l'escola Pueta Fuj, al carrer Balmes. Un altre a davant de l'escola Sant Miquel, al carrer Montaner. I també a davant de l'escola Shirinax i Antensa. Altres llocs, on no hi ha centres escolars, però que també hi ha aquests radars, són el carrer Aragó, entre el carrer Orgell i Casanova. El que a la Gran Vía de les Cosses Catalanes, a l'alçada del carrer Sant Roc i carrer Sant Germà. També a la vinguda Diagonal, a l'alçada del carrer Nomància. El passeig de la Bona Nova, a l'alçada del Número 70. I també a la vinguda Diagonal, entre la plaça Pius XII i el Palau de Pedralbes. Seguim aportant més notícies. Per exemple, és el cas del Open House Barcelona. És un festival d'arquitectura que dura 48 hores. I ofereix aquest cap de setmana visites, a més de 200 llocs repartits per set municipis diferents. Per exemple, la Fundació Julio Munoz, la Torre Màfre o l'Escola de Marbella són algunes de les novetats d'aquest any del 48 hores Open House Barcelona. Es fa aquest cap de setmana que entremge, s'ofereixen ja un ditem més de 200 espais per visitar gratis, i la gran majoria no cal inscripció. En una vintena de llocs, un 9% del total, sí que cal apuntar-se prèviament i pagar dos euros de despeses de gestió. El 48 hores Open House és un festival d'arquitectura, i aquest cap de setmana se'n fa la 13ena edició amb una oferta que barca set municipis. Hi ha edificis de Barcelona, de Badalona, atenció perquè també hi ha de l'Hospitalet, de Sant Joan d'Espí, de Santa Coloma de Gramanet, de Sitges i també de Vilassar de Dalt. Si entreu a la web i a la notícia concretament, des de TV3 hi ha un buscador on es poden buscar aquests llocs edificis d'aquest festival i consultar-los. A més a més, estan posats en funció del municipi, també pel nom, o també hi ha l'adreça, l'horari que té l'edifici, i si són llocs amb excessibilitat o no. Per exemple, trobem que de Barcelona, al barri de Ciutat Vella, per exemple, tenim l'edifici El Palau Moja, també tenim les cavallarisses de la Guàrdia Urbana, el dipòsit de les aigües, o veig, per exemple, l'itinerari adaptat en llengua de signes a la Ciutat Vella, per exemple. També, si consultem altres, per exemple, a la zona de la xample de Barcelona, tenim llocs que es poden visitar, com el recinte de l'escola industrial, també, per exemple, més concretament, el taller de fusteria o, per exemple, l'escola del treball. També, si avancem en aquest buscador, per exemple, en el barri de Gràcia, veiem que es pot visitar la falsa capella de Gaudí, també l'habitatge illes curial, la Casa Seat o la Casa Francesc Cama, per exemple, o el barri Horta-Guinardó, per exemple, també es pot visitar la Casa de les Altures, l'habitatge al Passatge de Roura, el recinte de Sant Pau o, per exemple, també la Vall d'Hebron. Seguim amb algunes notícies més, per exemple, el Departament de Salut, anunciat que tots els CAP tindran fisioterepeuta al 2023. El Conseller de Salut, anunciat que 30 centres ja tindran fisioterepeuta abans d'acabar aquest 2022 i considera que pot ser una bona manera de millorar la qualitat de vida de la gent. Una trantena de centres, l'atenció primària dels CAPs, incorporaran fisioterepeutes des d'ara i fins a finals d'any. El Conseller ha destacat la incorporació de nous perfils professionals a la xarxa, com és el cas dels referents de vanestar emocional, essencialment psicòlegs, també de nutricionistes i higienistes d'entals. El Col·legi de Fisioterepeutes de Catalunya ha celebrat la mesura, llargament esperada, de la incorporació del servei a l'atenció primària. En un comunicat, aquest col·legi ha recordat que aquesta és una demanda històrica que contribueix decisivament a millorar la salut de la població. El Col·legi de Fisioterepeutes de Catalunya també vol que es compleixi el compromís anunciat per salut. Amb tot, el col·legi segueix reclamant i fer possible l'accés directe a Fisioterapia a l'atenció primària per reduir llistes d'espera amb patologies d'alta prevalència i baixa complexitat, com ara, per exemple, les lumbatges. I també acabarem, doncs, amb una notícia de salut, en què ens diuen que la barola del Mico controlava a Catalunya amb vacunes. També amb canvi de conducta i restreig. Es començaran a posar ja les segones dosis a les primeres persones que es van vacunar. Diu així, que el brot de la barola a Catalunya ja està pràcticament controlat. El pic va arribar al Julioli, des de les hores els diagnòstics han anat baixant. No s'ha arribat a zero, però ara només se'n veuen nous casos molt, molt esporàdics. L'administració de les vacunes ha estat l'element principal per controlar el brot, tot i que el comportament i la implicació social també hi ha contribuit, segons els experts. En total, se n'han diagnosticat 2.149 casos, la immensa majoria, un 98% homes. La major part han estat casos lleus, i només 47 casos han requerit hospitalització, és a dir, un 2% del total que s'han diagnosticat. La barola del Mico, ho hem de recordar, no ha fet cap mort a Catalunya en comparació amb l'estrès que hi ha hagut a Espanya. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esberna. I ara acabarem el programa escoltant una cançó que ha sortit, si no ha sortit avui, va sortir ahir, és una cançó del nou disc de Rosalent, la cantant està promocionant el seu nou disc, i ve hi ha una col·laboració que fa amb Sílvia Pérez Cruz. Les dues canten a aquesta cançó que posarem a continuació a la rambla. És una cançó en català, eh? Rosalent s'estrena amb aquest idioma. I parla sobre l'amor als pares. La cançó es diu Amor del Pos, colteu. La cançó s'enfila il·luminant estels, abraçant tot el meu vol. Ai, pare, que m'obraces fort amb el veni sense cos. Recordam cada mirada sense port i sense estada. Jo t'estimo amunt i amunt i amunt i amunt i amunt i amunt. No estarà sol. No em deixis pensar en dolor, jo et ploro perquè et teniu. Però em facis un riure, m'ajuda a viure. Jo et quedo amb mi, et quedo estir, que ens ha fet família. No em deixis pensar en dolor, jo et ploro perquè et teniu. Però em facis un riure, m'ajuda a viure. Aquest camí i aquest estic ens ha fet família. Les pregaries, reflexions i tants petons regaran tots els racons dels meus dubtes il·lusiós. Fa tants anys que ja no trobo els teus fruit, són plens dels fruit, ara et canto i ja no et ploro. I quan l'aire de la fred i el sol m'ha pujant a poc a poc. Jo t'estimo de debò i et ploro i canto a tot el meu volt. Quan l'aire de la fred i el sol a florir de sol a sol m'esguerra poc el color i se l'he d'obar sentint Amor l'embro. No en si, amb aquesta cançó tan maca de Rosalén i Sílvia Pérez Crud. Donem per acabar el programa d'avui 21 d'octubre. Nosaltres tornarem ja dilluns a la mateixa hora de 5 a 7 per fer-vos companyia al programa de tardes a la Rambla. Podeu recuperar tots els podcasts d'avui a radiodesbermpun.com dintre de la pastanyeta que diu la Rambla, allà els trobareu. Si no, també ens podeu anar seguint les pistes de la xarxa social, tan a Twitter com a Instagram. Arroba la Rambla, 9 o 8, en minúscules i tot seguit. Ara de set en punt us deixem amb l'informatiu de notícies de la mà de Lua López per estar al dia de tot el que passa aquí al poble, les notícies d'aquí del municipi. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda de divendres i també que gaudiu d'aquest cap de setmana que ens espera carregat amb les activitats de les festes de tardor. Recordem, el dia 22, ja s'anjust el carrer, la nit de s'anjust el carrer, perdó, amb activitats a partir de la tarda i també de la nit, i el dia o menja s'anjust el carrer, fila, paradetes, pel matí, a partir de les 10 a la vinguda industrial. Res més, gaudiu i ens tornem a escoltar dilluns.