#249 - La Rambla del 24/10/2022

Bona tarda, Sant Jus! Ara mateix passen 10 minuts justos de l'estim de la tarda d'avui dilluns 24 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.0 FM, la misura municipal de Sant Jus. Ja ho coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les dues properes hores? Doncs ve d'aquí i fins a les 6. Primer de tot farem espai de natura i mèdia ambien amb el jove Sant Justenc, Quim Calonja, en qui parlem sempre d'algun tema vinculat amb el benestat de la Terra. Després, tot seguit, farem l'entrevista a la Carol Vallverdu, ella és membre de l'associació ecologista Alnus. Per què doncs ve? Perquè aquesta setmana recoperem i acabem el cicle d'entrevistes al voluntariat. Un cicle que vam començar aquest mes d'octubre aquí a la Rambla i que hi passen 8 persones, entitats, associacions i serveis relacionats amb el món del voluntariat. Això sí, també amb algun lligam d'aquí del poble. De moment ja n'hem fet 4 i ens en queden 4 d'aquestes entrevistes que les farem allà d'aquesta setmana. Després, a segon hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i després escoltar els vullentins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, el que farem és una segona entrevista d'aquestes del cicle de voluntariat. Aquest cop passarà el voluntariat per la llengua del consorci de normalització lingüística. Vindrà l'Eduard Vidal, que ell és el responsable i el coordinador d'aquest voluntariat per la llengua i també una de les parelles lingüístiques que ara actualment estan en actiu i fan les seves cadades per practicar el català. Tot això serà de seguida. Vinga, va, no marxeu, que comencem! I a les 11 i 4 toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern. Gràcies! Va, que passen 12 minuts de les 5 de la tarda ja tinc el Quim. Aquí a l'estudi, hola Quim, què tal? Hola, molt bé, bona tarda. Comencem amb l'espai d'avui, ja anem a consumir el mes d'octubre i seguim amb més cosetes. Vinga, va, què ens portes avui? Sí, avui, per si no el sabeu, és el dia mundial de la crisi climàtica. Oh, mira, 24 d'octubre, aquí a la Rambla sempre comentem els dies internacionals, però no havíem estat conscients. Jo també ho he vist per a l'Instagram de la Carlota Bruna, que vam parlar a la Pesa d'Interior, que ha fet una història parlant sobre això, que és el dia mundial de la crisi climàtica. I ja, com ja vaig seguir centrant molt en la nutrició, en l'alimentació saludable i sobretot vegana, i ha explicat que parlava que en 2050 preveu que hi haurien 10 milions de persones en el món, milions, milions. I això de que, si la gent creia que ha fet com una enquesta, de que la gent creia que es podria alimentar tota aquesta població o no, i llavors la resposta, en principi, sí, però fent un canvi brutal dels nostres àvits alimentaris. Clar, jo entenc que d'aquí el 2050, que sembla que quedi moltíssim, però els anys passen volant, o canviem algunes coses, o no serà realment sostenible. O sigui, ja han d'haver alguns canvis, per fer coses diferents. I canvis grossos, perquè si tothom menja, a veure, es parla, o sigui, parleu en general, clar, hi ha gent que és vegana, i hi ha gent que menja molta carn, però dic si és ment... Clar, encara hi ha molta gent que menja massa carn, per exemple. Ho dic perquè la carn és de sona molt com a una indústria que, per exemple, que és carregada a l'Amazones. Em refereixo a la carn produïda sense practicat ecològic. És a dir, no és que la carn sigui dolenta, sinó que és la manera, o sigui, tots els recursos que s'han d'adassinar, suposo, per aconseguir, doncs, no sé, un bistec de carn, o és aquest el problema, que a vegades... O sigui, és també una qüestió que... és la cadenetròfica, que, per exemple, un animal es menja una planta, obté una certa energia, no? Sí. Però si un animal es menja una planta, o sigui, un animal es menja una planta, i llavors un altre animal es menja l'animal que s'ha menjat la planta. És com que per d'energia en cada eslevo... En cada eslevo es va perdent, no? Exacte. Per tant, és molt més eficient menjar-te directament la planta. Clar. És això, anar fent aquests canvis, no?, d'una mica de mentalitat, també. Sí, per tal que l'agricultura respongui a la demanda de la ciutadania, al final. Vull dir que la ciutadania canvia la manera, el moda de vida, o sigui, com vol menjar. I llavors l'agricultura, per demanda, també agraïn que vagi respondent a aquests canvis de mentalitat. També, òbviament, jo crec que és difícil, no passa de si hi ha alguna família o algun lloc on es consumeix molt, a consumir només productes vegetals o a passar-se una dieta vegana, però no es poden anar fent passos entre mig, no?, vull dir... Totalment. Vull dir, el pla no pot demanar que directament es faci tot en vaga, perquè és surrealista i no realista, bàsicament. Ni per termes d'econòmics, que també depèn molt de la regió. Ell, a la causa d'alguna, també ho diu això, que hi ha moltes cultures al món, que, per a ells, és impossible tenir una alimentació vegana, perquè per a nosaltres és molt fàcil, perquè tenim el súper i ens venen productes de tot el món. Tenim molta oferta. Sí, totalment. Podem comprar moltes coses, quinoa, xia, coses que són superaliments, que amb això podríem perfectament tenir una alimentació vegana, a part de la vitamina B12, que és una vitamina que ve per als bacteris i llavors. És una altra cosa, o sigui, l'hauríem de tenir com a pastilles o així. Però això, que hi ha moltes cultures al món, que per exemple... Ara no en ve el cap... Bé, per exemple, els polinesis, m'imagino, que... Com es diu això? Depenen molt dels peixos, o sigui, de la pesca. Clar. I clar, no els pots dir, ara hem posat a menjar les plantes que tens a la teva ia. Que potser no tenen pràcticament, no? Exacte. L'única manera de la supervivència alimentària per a ells és menjar del peix. O cultures que viuen en llocs en què la terra no és cultivable, només hi poden haver pastures, per exemple, la meva gina mongòlia. Bé. Allà no pots posar-te a cultivar la majoria de cultius que cultivem aquí, pel tema del clima i de la terra i tot plegat. I allà el que sí que tenen és molts prats, doncs si vius allà, doncs, òbviament, menjaràs carn, que també és el més sostenible al final. Això depèn de la zona. Clar, és que si nosaltres poguessin obtenir la carn d'una manera més sostenible, o de forma més fàcil, o no tenim grans granges o... Exacte. Seria diferent. Sí, jo crec que és el com ho fem. Clar. Clar, o sigui, menjar carn està bé, però amb un límit, òbviament, i si pots ser, de la manera menys, no s'hi va pel medi possible. I la Carlota Brunen, el seu Instagram, el que posava era una mica aquesta denúncia, del tema del canvi climàtic i el tema de canvi, de televisió. I el que reivindica o el que exposa és que la manera més fàcil o la única, directament, de poder alimentar una polvació molt gran, de que sigui possible, bàsicament, és passar-se una alimentació més vegetal. Clar. A introduir més vegetals, no? Sí, el tema del que ocupa la indústria remadeira. Clar. Molt bé, doncs, escolta, ho tindrem en compte, el dia 24 d'octubre, per la lluita contra el canvi climàtic, no? Sí. He pensat de parlar en el següent capítol, bueno, episodi, sobre més alimentació, i en aquest, per la més, sobre la crisi climàtica, ja que ho veus al dia. Vale, molt bé. Comenta'ns, a veure, desenvolupa una mica el tema, quin? Primer, tot m'hauria de parlar del nom, perquè molta gent ha escoltat escalfament global i canvi climàtic. Sí. Sí. I hi ha una mica de embolic, jo crec. Són coses diferents, són conceptes diferents? Sí. Bueno, tenen molta relació, òbviament, i jo crec que pel que he llegit, una engloba l'altra. Llavors, canvi climàtic, clar, és una cosa molt general, i és canviar el clima, no? Bueno, ens trobem que, de sobte, plou molt, de sobte, portem un més sense ploure o inclús més, fa molta calor, coses així. Coses una mica boges, sí. Sí. I escalfament global es refereix només a la temperatura. Vale. És a dir, que per exemple, el lloc d'estar, potser ara a 17 graus, estem a 25. Sí, exacte. Això és perquè hi ha un escalfament. Sí, per el tema de l'efecte hivernacle, que ja vam parlar fa... Sí. Fa un temps. Llavors, el canvi climàtic engloba l'escalfament global. Vale. Perquè, clar, parlem d'un canvi, i l'escalfament global hem aguantat, i llavors ha canviat el clima. Vale. És a dir, com estaria dins, no? Sí. De tot el parc del canvi climàtic? Sí. Clar, perquè el canvi climàtic es refereix a la temperatura com a cicle hidrològic, o sigui, les pluixes, com a saque, o sigui, bueno, tot, fenòmens extrems, tot. I aleshores, crisi climàtica és un terme que es va començar a utilitzar per tal de donar-li més importància, o que la gent com es preocupés més per aquestes situacions que estem vivint. És a dir, que estigui que sigui més conscient de les conseqüències que comporta aquest canvi climàtic. Exacte. Sí, justament. La crisi climàtica, el que vol definir, el que vol ensimetre amb el seu nom, és els impactes que comporta tot el canvi climàtic. Com diuen, escolta, és una crisi, realment és molt important amb el canvi climàtic. Un per cridar l'atenció. Causa mos, també. Sí, totalment. Sí, sí. Molt bé. Sí, de fet, també volia parlar de les conseqüències. Bueno, primer de les causes és més de les conseqüències. I llavors, bueno, crec que ja ho vaig dir, però el clima, per naturalesa, sempre canvia. I a partir de les corrents als oceans, també m'ha subtat bastant que les glaciacions van ser begudes a canvis amb el petrohòrbital del sol. Ah, cool. Mare meva. Mai m'ho hagués dit. Sí, sí, sí. Caram tu. No sé, coses molt així, coses ingusades, no sé. Coses molt racionades com amb l'astrologia, no? Sí, sí, sí. És bastant curiós. Bueno, això. I que el clima ha canviat durant molt, durant tots els temps, però el que passa és que ara, amb pocs anys, ha canviat molt ràpid. És a dir, que sempre a llarg de la història, de la Terra, sempre hi ha hagut de manera cíclica, entenem com canvis en el clima. Exacte. Però ara s'està produint d'una forma potser una mica... Accelerada. Accelerada. Sí. I això és deut, com ja sabem, a l'acció humana. Sí, a l'acció humana, sí. I, bueno, concretament, amb els gasos d'efecte vernacle, que són gasos que estan a la troposfera, que és una capa de l'atmosfera, i, bueno, l'efecte vernacle, el que passa és que els ratios al sol entren a la Terra, piquen, i el rebutar es queden atrapats, debuta aquests a la capa que hi ha de gasos a la troposfera. Vale. O sigui, que et tornen a la Terra en lloc de sortir cada fora. Exacte. Es queden atrapats. Vale. I això és com diu el nom, és com una analogia en un hivernacle, que té uns vidres o uns plàstics. Perquè d'escalfos que hi ha. Exacte. Que entri els rajos i no puguin sortir. I aquests gasos que es queden allà, que fa que la majoria quins són? El que n'hi ha més quantitat és el diòxid de carboni. Vale. Però també tenim el matar, l'òxid, nitros, coses així. Que són gasos que, obviament, nosaltres els humans els enviem una mica, cap a la troposfera. No, sí, sí. Sobretot el diòxid de carboni, com tots els cotxes. Bàsicament és la combustió de... Ai, sí, la combustió de combustibles fòsils. Vale. Però sí. Sí. I llavors, clar, com hem dit, crisi cremàtica és això de l'escalfament, dels canvis de petrol on se pluja, tot això. Sí. Però també hi ha les reaccions de l'home. Bueno, que això és, com hem dit, dels refits hivernacle. O sigui, dels gasos que s'ha fet hivernacle, que són provocats per l'home. Però hi ha altres accions, com la desforestation, que, a l'hora, agriuixen més el problema. Clar. Si no és tot tema de gasos, o sigui que sí, però que hi ha moltes coses que influencien. Clar, perquè si hi haguessin molts arbres, també es podria contrarrestar en aquest moment de gasos. Exacte. Però què passa? Hi ha més gasos, i en canvi... Hi ha menys arbres. És que és un desequilibri. Clar, exacte. És un desequilibri. I això, sobretot, és problemàtic. Per exemple, l'Amazones. Vale. Que és... Clar, pensem que l'Amazones és dels foscos més... de les jungles, de les selves més verdes que hi ha al planeta, i s'està desforaçant a un ritme alarmador. Jo sempre sent... Escolto que l'Amazones és un dels pulmons del planeta, i que l'hem de cuidar, i que, bueno, precisament... vinc a talar arbres, vinc a talar arbres... Sí. I també, ara no sé si encara hi és, el president del Bolsonaro, però aquell era... era catastròfic amb el terme de... de polítiques ambientals, doncs, afavoriar tot això de les cremes, tot això d'això. Detallar arbres i destrossar doncs els foscos de l'Amazones, sense tenir cap mena de mirament. Exacte. Sí, com deies... Clar, si hi ha menys arbres, hi ha menys captació de l'adiòxid de carboni. Clar, els arbres, les plantes són els qui ho agafen per fer la fotos intes, no? Exacte. Ho agafen i, de fet, ho amagarem. I llavors, o sigui, la fusta té diòxid, o sigui, té carboni. Molt, com molt... La materia organica té carboni. I llavors, clar, tot el volum de la fusta que hi ha en una selva és diòxid de carboni amagatzat, amagatzamat. Vale. I clar, és diòxid de carboni que no està a la troposfera fent de... fent de topaï dels... dels rasos... bueno, dels ratxos de llum solar. Clar, clar, tot això és un desequilibri total. La balança està superdesajustada. Sí. I a part del tema de la deforestació, i també hi ha altres causes que ens estem carregant l'home que podria ajudar, no?, en certa manera, potser, a controlar aquests nivells. Què vols dir, altra... O sigui, per exemple, la deforestació és un problema, no?, que, bueno... que ha greu, ja, tot el tema de l'efecte hivernacle, perquè els arbres i les plantes, doncs, no ajuden, com si diguéssim, a captar, no?, aquest d'oxi de carboni, llavors, com n'hi ha més. Hi ha altres processos també... O sigui, altres impactes que fa l'home. Sí. Sí, la... Bueno, és molt relacionat, però la pèrdua d'hàbitat, és a dir, per exemple, la urbanització, doncs hi ha molts llocs que s'estan, bàsicament, destrossant molts hàbitats, molts llocs naturals, per fer urbanitzacions, per fer indústries, o, o simplement pel canvi d'ús dels sols, és a dir, per exemple, els aigua molls, són un hàbitat que... que és molt important, bueno, tant en biodiversitat, també, però, com que parlem dels casos d'hàbitat hivernacle, capten molt el diòxid de carboni. I aquests són molt... són fotosintròticament molt actius, ja que tenen aigua, o sigui, no és com un bosc, no té tanta aigua, sinó un aigua moll, constantment té aigua. Aleshores, les plantes poden estar produint molt, són... Jo, realment, la visió que tinc dels aigua molls és d'una zona... això, que combina aigua, bueno, com molt humida, no?, on hi ha com... sempre com molta vida, on pot haver-hi sempre com... Sí, com un oasis, no? Sí, exacte, una mica així, una mica així. Doncs sí, i llavors, precisament aquests... aquests llocs són els que... com has dit, hi ha més vida, perquè hi ha aigua, hi ha sol... i aleshores, això, capten molt el... el diòxid de carboni. Però, clar, i per exemple, l'europort de Barcelona, aquella zona, el Delta Llobregat, és una zona d'aigua molls. Sí. I llavors, crec que per fer l'europort, anàvem a destrossar un canissà bastant gran, que hi havia de... Ostres. Sí que fa un any o dos, un parell o tres, ara ja no sé el compte, però... i parlaven molt de l'estany de la Ricarda, l'estany de la Ricarda. Jo crec que allò encara està, no?, vull dir... Sí, sí. Què vols dir, que encara està vigent? No, no, que volien ampliar la pista de l'europort, i es va posar damunt la taula, el govern va posar damunt la taula, el fet de que, si s'ampliava l'europort, s'havia de passar per damunt d'aquest estany, de manera, doncs, que quedava totalment allò destrossant, no?, organitzacions ambientals, diferents, bueno, organitzacions, associacions, també, parts del govern, es van posar en contra, no?, i ara mateix, jo crec que el tema està parat, l'estany segueix... Sí, no ho sabem bé si és parat provisionalment, temporalment o definitivament, però sí que no... no hi ha... o sigui, que està cancel·lat, fins uns anys. Esperem. Sí, i el que sí que és una bona notícia és que van... van protegir una zona a Castell de Fels, que és a Nexa, al Delta del Llobregat, que es diu la Olla del Rei, i volien edificar-la, sí, volien... ampliar Castell de Fels i fer edificis i tal, però es va... per presó popular, es va aconseguir que... bueno, i per entitats ecologistes, es va aconseguir conservar aquell... per salvar aquell espai, que és com unes bases que hi ha bastanta vida. Bueno, de fet, aquí a Sant Jurs fa molts anys, tot el tema de salvem la vall, tot això podia ser una mica un exemple, també, que volia construir la valla, a Coixarola, i quan ha anat buscant altres llocs on ha ubicat aquests habitatges, la cosa ha quedat, bueno, repartir d'una altra forma, però, bueno, vindria a ser una mica tot el procés aquest, que va passar fa uns anys, aquí, a la zona de Sant Jurs i a la zona de la vall de Coixarola. D'habitar, doncs, per dar-ne més habitat, perquè estem perdent ja molt d'habitat. Molt bé, hi havia altres punts, Quim, que volies comentar també? Hi havia, sempre, com tinc més temes del que realment puc explicar, però ja va bé, no. I, bueno, m'havia apuntat com consells per intentar paliar una mica la aquella temàtica. Molt bé. I, bueno, si vols els comentem. Alguns no aniran malament a escoltar, no? Sí, exacte. Bueno, abans d'això, m'hauria de recalcar que penso que sovint s'està posant molt de pressió en la ciutadania, amb aquests temes. És a dir, és com que som els culpables de menys desmultacarn, no estàs fent res pel planeta, cosa d'això, però realment són les empreses i els polítics que tenen molta responsabilitat. Això és veritat. I, de fet, aquesta pressió crea una cosa que es diu que ha enciatat, que es va començar a circular, es va crear com aquest terme fa poc. Què és això? És enciatat per la situació en què estem. Hi ha moltes persones que pateixen i que realment no ho passen malament i que arriben a punts d'ansietat de dir que no sé si puc fer més, no sé si estic fent-ho suficient, si ho estic fent bé, si no ho estic fent... Exacte, perquè... I a vegades, escolta'm, hi ha coses que estan a les nostres mans, però n'hi ha d'altres moltes. La majoria, de fet, estan amb mans de les grans industries, perquè sí, tu pots posar la botelleta en el contenidor groc, d'una indústria que té milions i milions d'ampolles i aquestes no les posa ja directament on toca, s'ho passa pel forro, doncs pots anar posant-ho en polletes, saps? I sentir-te bé, però realment no s'està fent un canvi. Bueno, algun consell? Bueno, ja no sé si... No queda gaire temps, però... Bueno, un, almenys, va. Precisament per l'ensobre això i les empreses, doncs seria com involucrar-se... És un consell difícil, no és el més fàcil de tots, però si involucrar-se, per exemple, en entitats ecologistes, no sé, buscar informació també, ser proactiu. Exacte, ser proactiu, sí. I votar partits polítics que estiguin compromessos amb el medi ambient, i amb les coses importants en aquest sentit. Molt bé. Està informat, no? Bàsicament seria posar-se el dia... de què diu cada partit, no? Sí, tenir criteri o propi, també. Contrastar la informació. I, llavors, amb aquesta informació, estaria... si està molt bé si la comparteixes amb el teu entorn, per exemple, per anar creant consciència. Clar, a les xarxes... Exacte. Doncs fantàstic, aquí, m'escoltes, quedem amb aquest consell, el proper dia, si ens dona temps, ens emportes algun més. Sí, exacte. I seguim també amb altres temes referents al medi ambient, i el van estar en general. Sí, perfecte. Molt bé, doncs que vagi bé, bona setmana. Adéu. Adéu. I want to see my friends. I want to walk the streets again. But I gotta be patient. Let's enjoy this combination. Let's enjoy this combination. I gotta be patient. Let's enjoy this combination. One last time. I gotta be patient. Let's enjoy this combination. Bona tarda! I allà era modernet, que vivia a Barcelona. Treballaven el disseny i vestia l'última moda. No tenia diocries, tot i així portava ulleres. Unes de pastes negres que no estaven graduades. I allà era tan feliç pensant que el món gireu al seu voltant. Tenia la vida per davant. Totes les noies s'almiraven amb oracitat. Tirem la saboria cada instant. Pel temps va anar passant i gairebé sense donar-se en les ciutades de Vinguer la capital de la tendència. Amb horror al nostre noi s'ha donat aquell desastre. Ja no era el més modern, sols un mes entre tants altres. Còtiques de roba, vintage, bars, pergueres, festivals, és la supervivència del més guai. Una part que va dir, la feixerisme idealitzant, havia arribat l'hora de marxar. Me'n vaig al camp, a viure al camp. Trobareu una dona ferma, li plantaré tres fills. Viurem en harmonia entre conills. Me'n vaig al camp, a viure al camp. Entre porcs i vaques jo trobareu un cabí per tornar a començar i ser feliç. No vols venir amb mi al camp? El nostre modernet comença una odisea contra els elements cercant la seva utopia. Els pegesos em fotien de la seva poca trassa, de gent que marxaria amb la cua entre les cames. Amb tu, sudesa i voluntat, el nostre veïtirà endavant feliç com un porquet en un basal. Ja no aviurava aquella vida amb la palença, oerador. Per fi havia trobat un lloc al món. Me'n vaig al camp, a viure al camp. Trobareu una dona ferma, li plantaré tres fills. Lliurem en harmonia entre conills. Me'n vaig al camp, a viure al camp. Entre porcs i vaques jo trobareu un cabí per tornar a començar i ser feliç. Et penses que Rajoy D'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no. Escolta, de lluns o divendres, de 5 a 7, el programa de tardes, l'entrevista d'actualitat, tertules esbujerrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just ens sou els protagonistes. I recupera tots els podcasts que vulguis a RajoyD'Esvern.com o al perfil a roba, la Ramla982, d'Instagram i Twitter. Arriba tard el moment de reprendre el cicle d'entrevistes al voluntariat de Sant Just després d'una setmana de no fer cap entrevista sobre el tema. Allà d'aquesta setmana farem la resta que ens queden, que són 4, justament la meitat. Em van fer 4 a principis d'octubre i aquests dies a la Ramla les acabarem. Recordem que és un cicle de 8 entrevistes, a persones, entitats, associacions i serveis de voluntariat que hi ha aquí a Sant Just. Bé, la qüestió és que tenim ara a l'estudi a la Carol Valverdu, que és voluntaria de l'Associació Ecologista Alnús, aquí de Sant Just. Ja la tinc i la saludem. Hola, Carol, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Diria que Alnús, si no vaig arrada, és l'única entitat del municipi que fa voluntariat a medi ambiental. Pot ser. Així com a plataforma ecologista, podríem dir que sí, però em sembla que les seues segurament també fa alguna cosa. Això és cursonista, també. Sí, realment està molt vinculada amb el tema de la muntanya, i potser sí que dins de les seues hi ha alguna petita comissió o alguna cosa. Sí, jo sé que tenen en compte la Vall de Sant Just, la Riera, els canissars, l'aigua... En certa manera també és una manera de... Sí, totalment. Comencem al principi. A Carol, com vas conèixer l'Associació? Jo ja estava creada quan t'hi vas trobar per primera vegada. Sí. Jo vaig venir a viure a Sant Just, l'any 98, que justament és quan es va fundar l'Alnús, bueno, just un any abans, l'Alnús és del 97, i la veritat és que tots aquests anys no sabia que hi havia un grup ecologista. I fa 3 o 4 anys, arrel d'una amiga, em va presentar l'arbre, i res, em va explicar el que feia, i un diumenge al matí vaig dir, ostres, necessito fer alguna cosa per la Vall, i em vaig presentar el Torrent de Can Cortés, i des d'allavors... El Torrent de Can Cortés és on l'Alnús... Exacte, és on ara estem actuant, sí. Tu havies participat abans amb algun servei, a la comunitat o havies fet algun altre tipus de voluntari? Sí, vaig estar fent una formació i un camp de solidaritat amb Cetem, i després, quan vaig tornar, també vaig estar ajudant a la botiga que tenien a Cetem, tot això. Després també era l'album ecologista de Vila de Cans, d'Oliveretes, jo soc de Vila de Cans, i a part, després, doncs, ser soci econòmica d'arrrels i de grimpis. O sigui, per tant, abans d'estar amb Alnús, ja portaves una mica un recorregut a les esquenes, per dir-ho així. Jo crec que és part de... No sé, com a persones, com a ciutadanes d'aquest món, una part de nosaltres... crec que és imprescindible fer un servei a la societat, i hi ha molts camps en què es necessita ajuda, i cadascú pot trobar el seu camp. Aquests dies he estat escoltant totes les entrevistes que has fet, i totes són superinteressants. Des de donar un cop de mà a la gent gran, el que sigui, no? És que feina a fer hi ha part tothom. I en el fons, l'interès col·lectiu de la societat, a vegades, o gairebé sempre hauria d'estar per sobre dels interessos individuals de cada persona. Llavors ho trobo imprescindible. Tu tens alguna motivació personal al darrere per dedicar temps als demés, o simplement és una decisió... És el que et dic, és que jo penso que... Hòstia, que sols no arribarem enlloc. Si anirem més ràpid, però no anirem més lluny. La societat, ja hem d'anar tots de la mà, i està clar que hi ha gent que pot, i hi ha gent que es va quedar enrere, i que és imprescindible ajudar-los, no? O donar un cop de mà en algun moment que tothom en aquesta vida passarem per moments crítics en què necessitarem ajuda. Llavors, com a societat, com que no vivim sols, no sols, doncs trobo que és imprescindible aquesta ajuda, aquest cop de mà, i per mi el medi ambient és... Bueno, és... No ho sé, és imprescindible donar un cop de mà, i més amb els temps que estem vivint d'aquesta crisi climàtica. És a dir, sempre t'han mogut una mica les causes medi ambientals? Sí, sí, i de fet, des de molt joveneta, ja estàvem, clar, a Viladecans, també per Tanya el Baix Llobregat, que és la comarca que em sembla més machacada per tota la... Potser, per tot el cinturó litoral. Sí, sí, la pressió urbanística i demés, i llavors sempre... No sé, amb el caos sempre hem estat lligats alguna plataforma, perquè a Viladecans s'ha hagut de fer molta feina, també. I això, sempre... Sí, sí, et consideres... Per dir-ho així, activista per la natura, una mica. Sí, jo diria que sí. Donar de conèixer una mica Alnús, també, què significa la paraula? Per què es designaixia aquesta associació o plataforma ecologista? Alnús és el nom científic, la primera és el gènere científic de l'arbre d'Albern. I, al ser de Sant Just desvern, vam decidir posar aquest nom. El nom científic de l'arbre d'Albern és Alnús Glutinosa. Per això es va escollir el nom d'Alnús. I com s'ha estructurat el voluntariat? És a dir, una mica les tasques que feu a Alnús estan repartides o feu en dies concrets, o feu el que podeu, una mica on podeu. Sí, a veure, no estem gaire estructurats. És una mica, fem el que podem i quan podem. Som molt poqueta gent. I, bàsicament, ens trobem els caps de setmana o, principalment, els diumenges, directament al torrent, i fem la feina que calgui fer. Ens trobem per... ens comuniquem per WhatsApp. I, escolta, aquest diumenge aniré al torrent, a estassar una mica o el que sigui. Algú més pot venir a assi, doncs jo també. I així, a mi un diumenge està sola, a mi un diumenge som 4 o el millor som 7, això. I fem una mica, i així, una mica tots. Sí que és veritat que últimament s'han incorporat gent com l'Anna o el Quim, que ha estat fent la xerrada abans. I sí que llavors potser una miqueta ens hem dividit més les feines. Doncs, per exemple, Alnús no estava amb a les xarxes socials. I l'Anna, que es veu que sí que té Instagram, va dir que no, és imprescindible. Doncs fes-ho, i ella mateixa ha fet el grup d'Instagram d'Alnús, però doncs no, no en teníem. Que ve algú que sap fer, que creu que endavant. Però no tenim allò, una estructura molt... Tu les finances, tu la logística, tu... no. Totes fem el que podem. I més concretament, el torrent de Can Cortès, perquè la gent també es faci una idea, qui és el que ja esteu fent ara mateix. L'actuació que hi fa Alnús, quina és? Estem reforstand i conservant tot el que és el torrent de Can Cortès plantant els diners i roures. Que són espècies autòctones. Perquè una de les coses principals és que... estan desapareixent moltes espècies autòctones, que són les que, en un futur immediat, d'aquesta crisi climàtica, d'aquest augment de temperatures, d'aquestes pluges o no... torrencials o no pluges, les espècies autòctones són les que ho aguantaran. Llavors, estem fent una mica això, una reforrestació i conservació. Llavors, anem netejant... Netejant et recommenta, desestassant, no? Estassant el... tot el torrent traient espècies invasores, com jo què sé, com l'Eure, o altres arbres que van sortint que venen dels jardins de les torres que hi ha al voltant i demés, i anem plantant roures i alzines. I hi ha algunes plantades des del principi que va començar el Nos. Clar, des de fa, potser, 20 anys. Sí, sí, exacte. I això és el que anem fent. Llavors, de tant en tant, fem... o plant... Per exemple, el 6 de novembre tenim una... una activitat de cap plantarem. Plantarem nous glans per anar ampliant tota la plantada de roures i alzines. A la gent li costa ser... O sigui, tenir consciència a medi ambiental. És a dir, la importància que realment té fer aquestes... Bon, accions, no? Actualment jo crec que gairebé tothom està conscienciat que el medi ambient és una cosa a salvar. I tothom té... crec que està molt assabentat del problema i molt... El que passa, que una cosa és saber... Jo què sé, està... No sé, està informat de tot el que passa o de reciclar. I una altra cosa és sortir de casa i anar al bosc, o anar a la vall, o anar als camps i treure escombraries, venir a plantar quan calgui, sobretot aquest estiu, venir a regar els arbres que s'han assacat i han mort... Potser el que costa és això, la part activa de xecat i vina. Saps? Aquesta part. Tothom, aquesta crisi climàtica... Però tu què fas? I hi hauria alguna manera, o tu veus algun... No sé si altres pobles o ciutats o altres zones que tinguin, bueno, no sé, consciència no, perquè ja hem dit que la gent sí que està al cas. Consumim televisió, consumim xarxes socials, i també hi ha informacions, articles, reportatges... Però, bueno, passar a l'acció. Aquest passar a l'acció. Com es podria aconseguir, o com... A tu què és el que et mou per dins per fer-ho, de fet? Per passar a l'acció. No t'ho sabria dir. És que, clar, tothom ha de ser responsable... No pots agafar una persona per la força i dir que vingui. Tu estàs preocupada, tens una... No sé, abans el que parlava al Quim de l'Ecoansietat, que això és un... creu problema que, sobretot, està afectant adolescents, avui en dia, que veuen un futur negre, doncs vostres, tu saps, posa-t'hi, pregunta, hi ha mil associacions on pots fer feina. No et sabria dir com s'ha de fer. Home, si estigués a les meves mans, jo a les escoles, hi hauria una assignatura de medi ambient. O sigui, hauria de ser obligatòria, clar. Home, això que dins dels adolescents sí que tens raó, sí que és veritat, perquè, per exemple, han sortit molts influencers, no? O, més que influencers, activistes joves per les xarxes socials, que, de fet, també, en un programa amb el Quim, em vam estar parlant, ens va recomanar algunes comptes d'Instagram de gent jove, que li movien aquests temes, no? Joves veuen més a persones joves, no?, que viuen per canvi climàtic, o per una alimentació més sostenible, per aquest tipus de cosa. Sí, de fet, i base a les manifestacions que abans fa anys, realment, gent jove, hi havia poca, i actualment hi ha molta gent jove. Jove, em refereixo a molt jove. Sí, jove, vull dir, potser de 13, 12... Sí, i mira, t'explicaré una anècdota, és una mica trista, i m'agrada molt. Sí, bueno, entren ganes de plorar, però és que fa uns mesos la meva filla, sí, veníem d'escoltar una notícia sobre això, no?, sobre la pujada de temperatures, la desaparició dels pols, per tant, augmenta l'aigua, desaparixaran illes... Bueno, era tota una notícia així, i la meva filla, que només té 13 anys, em va dir... Jo no tindré fills, perquè és que, ostres, portar-los en aquest món, i amb aquest futur que ens espera, jo no vull tenir fills. Uf! Em vaig quedar... Més que mai veig veure la importància de que fem coses, no? O sigui, realment, la teva filla, bueno, o com si hagués estat una altra persona jove, que va tenir, en aquell moment, la consciència de dir... que espera, jo no portaré fills en aquest món, i segurament no és l'única com ella, i deuen haver moltes noies i nois que se senten així, perquè si les coses no canvien, el futur és bastant fosc. Per tant, creus que, a nivell global, els joves estan obrint també nous camins, per exemple, a través de la xarxa social, per visibilitzar aquestes caures ecologistes? Sí, jo crec que sí, jo crec que sí. Per això que deies, també són els que més... clar, els que més veuen han amenaçat el futur. I, a més, tenen l'energia i l'habitalitat per canviar coses. Abans també ho comentava el Quim. Per exemple, s'ha salvat una part d'aquestes llafells, que es diu l'Olla del Rey, que hi ha uns estanys, que estan d'intre del Delta del Llobregat. Hi ha una molta pressió urbanística i es va construir. I això s'ha salvat gràcies a la gent, no només d'aquestell de fels, sinó de tot el Baix Llobregat, que hem estat participant en mil manifestacions, en mil manifestos en contra d'aquestes polítiques de l'Ajuntament, d'aquestell de fels. I, al final, s'ha pogut salvar aquesta part. O sigui, que a vegades també podem pensar que, ostres, nosaltres, però què podem fer contra aquestes empreses tan complicoses... No, no, i tant, la suma de tothom, no podem aconseguir coses. El Quim també ens deia, un dels consells, per exemple, és estar informat, creant-se que la gent es vegi creant una opinió pròpia, ser proactius o en buscar informació. A veure, en aquestes coses apuntar-te a alguna associació o a algun lloc medi ambiental, això també és un camí, no?, per ser cada cop més conscient. Clar, totalment. No sé, jo penso en algú de Sant Just, que vulgui venir a col·laborar amb Alnos allà al torrent. A partir d'això, ja et vas assabentant d'altres coses, perquè Alnos també estem a la plataforma cívica en defensa de Collserola. Ara fa poc que ens hem fet de la plataforma SOS Baix Llobregat. Sí, sí. I d'aquest tracte, aquesta plataforma? És una plataforma que aglutina totes les plataformes en defensa de medi ambient fugistes del Baix Llobregat, perquè a tots els pobles hi ha projectes urbanístics i en les últimes sónes verdes que queden dels pobles. A Viladecans, això, hi ha la plataforma en contra del projecte d'Oliveretes. Aquesta plataforma tenen total pla de ponent. Aquesta llafells els agafa pla de ponent i també una part de l'olla del rei, a l'hospitalet, a Cornellà. Llavors, que hem fet... Ha agafat aquesta plataforma i, com si diguéssim, les ha aglutinat totes, i entre tots ens dèiem informant. Ei, que aquest diumenge hi haurà una manifestació on sigui. Doncs així hi podem anar tots. Perquè, de fet, tu no només has de salvar el teu poble, i tu has de salvar-ho, intentar salvar-ho tot. I, llavors, quanta més gent siguem, doncs està clar que més força tenim. Llavors, que hi ha una manifestació que hi ha llafells, ja anem totes, a Viladecans, en Just, a Cornellà, a Gavà, saps? Veges, el que sigui. I, llavors, això és una plataforma que aglutina totes aquestes plataformes en defensa del medi ambient. Molt bé. I l'ús forma part d'alguna altra federació a nivell més gran o... d'ecologistes de Catalunya. Sí, perquè l'ecologistes de Catalunya també és una plataforma que ha acollat totes les associacions o grups, entitats, que lluiten per causes... Sí, sí. Ben bé, exactament, no sé tot el que heu de fer. Sí, però nosaltres en formem part. Molt bé. Doncs bé, Carole, són... Falten 5 minuts perquè t'oblidin les 6 en punt. No sé si vols afegir a alguna altra coseta, a la gent que s'animia a venir a al·nos, a venir, per exemple, a aquesta trobada, no del dia 6? Mira, la trobada del dia 6 de novembre, que és diumenge, és de 11 a dos quarts de dues. I el que farem, nosaltres hem estat recollint clans ja, i el que farem serà netejar una mica el terreny i anar plantant aquests clans per anar... aixamplant tota la zona. Perquè està a tothom convidat a venir, ens trobarem directament allà, al torrent de Can Cortés, i... És important tenir mans, perquè... Escolta'm, dels que planteu, quants aconsegueixen tirar endavant? Pocs. Perquè entre la saquera, entre els porcs sanglars mateixos. Sí, moltes vegades ens hem trobat. Allà on havíem plantat una, o hi havia un roure, una patiteta, que el sanglà ho ha destrossat tot. Però també que el dic aquests dies que hem estat netejant, de cop i volta hem anat trobant... Ostres, mira quina una que ha aguantat! Ai, que forts! Entre els esbarzers, allà hi ha una alzina resistent que aguanta, i el que fem és protegir-la, intentar... Sí, sí. I a l'estiu, amb garrafes, anar a regar-les totes les petites. Està tot a l'estiu regant-les perquè no s'asseguessin. Molt bé. Doncs està tothom convidat, o qualsevol altra diumenge que vulguin, ara hi ha Instagram, es poden escriure, el blog... Perfecte. Molt bé, doncs, ara haurà estat un plaer tenir-te aquí a la ràdio, que vagi molt bé la jornada que tenim aquí per endavant amb el Nus, i felicitats també perquè veu rebre un homenatge d'aquí dels... Sí, dels 25 anys. Sí, 25 anys. Sí, 25 anys del Nus. De l'Ajuntament també, que us va donar ajuntament amb altres entitats, i per unes no? Sí, bastant bé, perquè mira també per visibilitzar-nos més, perquè és això, hi ha molta gent que no sap que hi ha un grup ecologista que s'enjust, doncs està molt bé. I també et volia agrair totes aquestes entrevistes que estàs fent a voluntariat, ho trobo molt interessant, i és molt d'agrair. Vam agafar 8 a nivell una mica representatiu de diferents àmbits, però sé que hi ha moltes persones voluntàries a Nus, i també altres entitats, serveis i associacions, però bé, una mica també donem a conèixer la feina que es fa aquí. Clar, ha sigut molt bonica amb totes les entrevistes, molt boniques. Gràcies, home. Molt bé, Carol, doncs que acabis a passar bona tarda. Igualment, moltes gràcies. Fins la propera. Adéu. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Hola, que té por de tornar rosa. Jo et conec molt de vida, sí. Escolta, m'estava pensant... Aquesta vegada és gaire bona. Va, calla i cona amb la mà. Ho aneu busc forces, bona gent. Potser ens laurem un altre dia. Sabem que volia ho fer més. Però què hi farem, així és la vida. T'equivoques d'un informe i disfresa i més estimes. T'equivoques de remei i vaig d'infeclar la ferida. I alguna estona que us penseu també ens agrada estar content. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. A l'enrotser volem just per viure bé. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Bona tarda. Us informa a qui li en sabria. El primer ministre del Regne Unit, el nou primer ministre Richard Suna, que ha dit que la Gran Bretanya necessita estabilitat per fer front a la crisi econòmica. En el seu primer discurs, després d'haver estat tècnic, ha dit que la Gran Bretanya necessita estabilitat per fer front a la crisi econòmica. En el seu primer discurs, després d'haver estat tècnic, en el seu primer discurs, després d'haver estat triable per partir conservador pels toris, ha assegurat que treballarà per la unitat de la seva formació i també del país. Ens enfrontem a un profund desafiament econòmic. Necessitem unitat i estabilitat i convertiré en la meva màxima prioritat mantenir el nostre partit i el nostre país units. Perquè és l'única manera de superar els desafiaments i fer un futur millor i més pròspar per els nostres fills i per els nostres nens. Sonec ha tingut paraules d'agraïment per la seva predesessora, l'Istras, en qui va perdre les primàries i encara li ha comunicat el seu suport. Un missatge encaminat també sembla la unitat dins de la formació conservadora. Sonec, de 42 anys, havia estat titular d'economia amb Boris Johnson. Fern partidari del Brexit serà el primer cap de govern britànic d'origen asiàtic. Notícies greus, Sergi Molero. L'advocada Mac de Oranic denuncia que va rebre pressions de l'entorn de Francesc de Dalmases pel seu informe sobre el comportament que va tenir el diputat i vicepresident de Junts al programa FACS de TV3. Oranic sense volent en detalls ha insinuat que es podria tractar de la presidenta del partit Laura Borràs, l'advocada en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, que des de dins del partit s'intentés influir-la sobre el contingut del seu informe. Pressions d'aquí. Inacceptable, per entendre'ns, inacceptable. D'aquí, qui la va pressionar? Del mateix Francesc de Dalmases? Ell, personalment, no, però del seu entorn sí. L'organització de consumidors FACWA alerta que el rebut del gas pot ser fins a 3 vegades més car amb les tarifes de marcat lliure que amb la tarifa regulada. Segons FACWA, les companyies han encarit força als seus preus que s'han distanciat dels que marca el govern espanyol. L'entitat calcula que un usuari que consumeix 400 quilobats hora mensuals pagara uns 33 euros amb tarifes regulada. En canvi, amb les tarifes de marcat lliure, em pagaria 67 en la companyia més barata i fins a 98 en la més cara. És a dir, dues o tres vegades més. Detenen un home de 35 anys acusat de matar-ne un altre al barri de Sant Roc de la ciutat de Badalona. Els fets van passar i a la nit després d'una discussió. Aquest matí, hores després del crim, hi ha hagut un tiroteig també a la mateixa àrea. Els Mossos d'Esquadra han recuperat quatre casquets de bala. Inici avui a Tortosa de la celebració dels 750 anys del Consolat del Mar i del Llibre de les Costums de Tortosa, origin del Dret Marítim Internacional. Ana Farràs. Bona tarda, l'aniversari. Aquestes tres quarts de milenis servirà per difondre entre la ciutadania, el paper del Consolat de Mar i del Llibre de les Costums de Tortosa en el comerç, el Dret, la pau o la diplomàcia. Marina Rossell fa esta tarda un viatge musical en l'acte inaugural de l'aniversari a l'auditori, Felip Pedrell de Tortosa. Avui es desvelleran la resta d'accions previstes fins a final de l'any que ve per celebrar Estefe Meride. Cataluña Radio Tortosa. Es poros, Marta Garcia. Ja se saben els emparellaments de la primera ronda de la Copa del Rei, on l'Espanya el jugarà contra el rincón de la Victòria Malagueñi i el Girona tindrà com arribar el Quintanar del rei de Conca. La resta d'equips catalans afronten esta eliminatoria, són Mollerosa Rayo Vallecano, Olot Llevan, Lleida Labés, Manresa Pontevedra i Ràcic de la Rio Genàstic. La resta d'equips catalans afronten la resta d'accions previstes, que s'ajudarà entre el 12 i el 13 de novembre. El blaugrana Sergi Roberto estarà entre 5 i 6 setmanes de baixa, per una luxació a l'Espanya Esquerra, que es va fer a ir en la Victòria Blaugrana contra l'Atlètic Club. L'11 i a la jornada de lligues, se tancarà avui a partir de les 9 amb el Celta Getafe. També avui comença el Mundial Femení de Futbol Sala, el que organitza l'Associació Mundial de Futsal i on participa Cataluña. La selecció debuta finalment a dos quarts de 12 de la nit en la ruta mailutid establigeix un nou record d'Europa en el 50 Brassa, amb un temps de 28 segons i 60 centècies més en la Copa del Món de Berlín. Fins aquí, les notícies. Bona tarda, us informa l'Ualópez Ribas. La regidora Digenda Quima Jiménez explica ràdio d'Esvern, els pressupostos i ordenances del 2023. El ple municipal extraordinari del mes d'octubre va aprovar la setmana passada el pressupost de l'Ajuntament per al 2023 per valor de 29,4 milions d'euros i el de l'empresa municipal promunsa per 4,7 milions d'euros. Aquesta aprovació s'ha fet amb el suport del PCC en comú s'enjuus, en davant s'enjuus i el regidor n'ha escrit. L'abstenció d'Esquerra i l'Ajuntament i l'abstenció d'Esquerra i la regidora n'ha escrit i el vot en contra de la CUP. Per primera vegada s'han aprovat conjuntament en un únic ple les ordenances i els pressupostos, és a dir, els ingressos i les despeses de l'any vinent. Jiménez assenyalava que és un fet que ha costat molts anys poder-lo dur a terme, i ha volgut agrair la bona voluntat de l'equip econòmic per poder-ho fer, ja que fer conjunt el ple és una apujeria, però és una proposta que tothom defensa, i que permet fer un únic debat. Podeu recuperar l'entrevista completa a la pàgina Web de Ràdio d'Esvern de YouTube. En el mar de les festes de tard o dissabte la nit es va poder gaudir de la presentació de la maqueta virtual en 3D del nou teatre de Neu de Sant Just. Per aquells i aquelles que no van poder veure el vídeo en pantalla gran a la plaça Malaret o que el volen recuperar, ara ho poden fer al canal de YouTube de l'Ajuntament de Sant Just. El vídeo forma passejada per l'interior de la Teneu, simulant el resultat de les reformes que s'estan duent a terme actualment. Les obres van començar el mes de juliol i s'acentren en la reforma de la sala municipal, que manté la configuració actual de senari, i platea amb grades i llotges, i permetre l'exhibició d'activitats escècniques de diferents tipologies, permetreixi activitats com espectacles, teatrals, concerts, conferències, projecció de cinema o sala de ball, amb la possibilitat de modificar la posició de les butàques per tal d'acollir activitats a la platea. I aquest dissabte 22 d'octubre, la nova sexe infantil de les seues va fer la segona excursió de la secció, la primera acompanyats de monitors i monitors de la secció jove. Van pujar el Puig Madrona, un pic de 341 metres, ubicat entre els municipis del Papioli i Sampcugat, del Vallès a la Serra de Collserola. Es tracta d'una secció dirigida a nens i nenes de 4 a 10 anys. La primera excursió va tenir lloc el mes de setembre, amb la participació de 30 nens i nenes i 25 pares i mares. Aquesta segona sortida va participar-hi 17 nens i nenes, acompanyats de 4 monitors i monitors membres de la seva jove. La propera sortida tindrà lloc al 20 de novembre i es farà el sal de la Riarada, Collserola. Per més informació, podeu trucar al telèfon 639-867-60109, o enviar un correu electrònic a marca Taneu, a Robellajo.nés. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat. Tenc els senjos notícies de la set del vespre. Fins ara mateix. No marxeu. Senjos és una delícia i el tabac una brotícia. Un poble tan adorable, i el fontànins suportable. Senjos topla la vida i el tabac te l'esquiça. Pensa bé que tu t'enganyes, no juguis ara tu menys. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Vinga, comencem aquesta segona hora de la Rambla, aquí el Magasín de Tardes de Ràdio d'Esvern, que ens espera aquesta estoneta, una segona entrevista que farem avui, dedicada en aquest cicle d'entrevistes del món del voluntariat. Recordem que és un cicle que acabem aquesta setmana, ens queden 4 entrevistes, ja en vam fer 4 a principis d'octubre. I bé, acabem de fer una relacionada amb el Voluntariat Mèdia Ambiental, concretament amb la Carol Vallverdu, que és membre de la Plataforma Ecologista Alnos, aquí del poble. I ara en farem una altra, que té a veure amb el Voluntariat, per la llengua, un voluntariat que es fa des del consosi, per la normalització lingüística, des del servei, local de català d'aquí de Sant Justment, no comencem aquesta entrevista, dediquem uns minuts a la música, parlar de novetats. La primera novetat que us portem avui és el nou senzill de la Shakira, va sortir fa poquets dies, i és un tema que canta amb Ozone. La colombiana presenta aquest tema de desamor a ritme de Bachata, després de la seva separació també de Gerard Piqué. Un tema que es diu Te Felicitó, ja cuna godíssim, també tenia a veure amb aquesta relació amb Gerard Piqué. I ara, amb aquest nou senzill, en el mercat Monotonia, es diu així, doncs bé, la Shakira segueix rondant els temes dels desamors. Doncs bé, presentem aquest tema, com hem comentat, Monotonia de Shakira i Ozone. És un tema que dura dos minutets i mig, aproximadament. Per tant, és un tema curtet i adiem a ritme de Bachata, va. El tema es va estrenar al dijous passat i ha tingut una gran acollida, i ha estat rebut amb molta entusiasme, segons ha informat el Segel Sonny Music, en un comunicat, i que són moltes de la cantant que responen, donant per fet que la lletra, després d'un llarg i extens anàlisi, es trofa per estrofa i vers per vers, de que parla d'aquesta ruptura amb el futbolista i mostrant-se els seguidors de Shakira amb el seu recolzament. És una segona cançó del proper projecte de la Shakira, després de publicar Te Felicitó, en juntament amb el cantant Raül Alejandro, que va encapçalar les llistes del Billboard Late in Airplay, a principis del 2022. Per cert, consulteu-ho si voleu a YouTube el videoclip d'aquesta cançó, perquè va ser rodat a Manresa, que sapigueu també que l'actual situació de la parella, d'ex parella de Shakira i Piqué, actualment estan intentant fer els papers i arribar a acords per arribar a una separació justa i de la que tampoc els seus fills se sentin perjudicats. Recorrem els seus dos fills, amb el seu recolzament de 9 anys i Sasha de 7. La següent novetat que portem és un tema bastant allunyat per a la temàtica, també tracta d'amor, però és un amor diferent. Es diu Amor del Bo. Primer escoltem la cançó i després en parlem. Comentar-vos que és de Rosalind i de Silvia Pérez Cruz. La era era era era era era era era. Recordem cada mirada sense port i sense estada. Jo t'estimo amunt i amor i amor i amor i amor. No estarà sol. No em deixis pensar en dolor, jo et ploro per aquest any i el riu. Però em faci un riure, m'ajuda a viure. No em deixis pensar en dolor, jo et ploro per aquest any i el riu. Però em faci un riure, m'ajuda a viure. No em deixis pensar en dolor, jo et ploro per aquest any i el riu. Però em faci un riure, m'ajuda a viure. Aquest camí, aquest estir, que ens ha fet família. Les pregaries, reflexions i tants petons, seran tots els racons dels meus dubtes il·lusions. Va tants anys que ja no et trobo. Els teus fruits són plens dels fruits. Ara et canto i ja no et ploro. I quan l'aire de la fred i el sol m'apujant a poc a poc, jo t'estimo de debò i et ploro. Vull cantar tot el meu dolor. I quan l'aire de la fred i el sol m'apujant a poc a poc a poc a poc a poc a poc, jo t'estimo de debò i et ploro. I quan l'aire de la fred i el sol m'apujant a poc a poc a poc a poc, jo t'estimo de debò i et ploro. Vull cantar tot el meu dolor. Aquesta cançó és una joia. És una cançó que forma part del nou disc que traurà Rosalén al propè mes de novembre per estar a l'abra dels 10 anys a la música i arriba amb un missatge molt especial. La veu en català és aquesta aposta d'aquest disc que es diu Matriz, que, com hem dit, serà el cinquè èlbum, que serà concretament l'11 de novembre. És un disc que viatja per la diversitat del folk peninsular amb col·laboracions com la que acabem d'escoltar i la que fa amb Silvia Pérez Cruz. També és un disc de la Rosalén en què fa col·laboracions amb Tan Xugueires, en Rodrigo Cuevas, en Fetem Fetem, en Ronda de Voltanya, Ronda de Motilleja, entre altres. Aquí tenim aquesta cançó, Amor del Bon, una col·laboració que fa amb Silvia Pérez Cruz. És una habanera que va escriure a la Silvia i va escriure a la Rosalén, els dos morts, diu que és una cançó de dol que ha creat per mi, un regala enorme d'una de les meves artistes preferides. El meu pare cantava Vanires i ho he fet en lloc de la meva vida, i per això és molt especial per mi. Això també ho diu la Silvia. I ho veieu, aquesta cançó. Vinga, i ara, abans de passar a fer l'entrevista, parlarem una miqueta de les afamerides que van passar el dia com avui, un 24 d'octubre. Sapigueu que és el 297 dia de l'any, avui, 24 d'octubre, segons el calendari Gregoria. Sapigueu que queden 68 dies per acabar l'any i per entrar en el 2023. El dia com avui. Sapigueu que a Barcelona, el 1843, va haver-hi bombardeig de la ciutat des del castell de Montjuïc i la ciutadella. També el dia com avui, en 1971, a Nova York, a la seu de la ONU, Pau Casals va aprofitar el concert que hi dirigia per donar a conèixer al món la situació de Catalunya amb el discurs amb IEM a Catalunya. I que millor identifiqui el discurs de Pau Casals, que va pronunciar això. Un 24 d'octubre de l'any 1971, en motiu de l'estrena de l'IMNA a les Nacions Unides, que ell mateix, Pau Casals, havia compost. I, a més a més, de les afamèrides, també volem destacar un parell o tres d'anar crològiques, és a dir, persones que ens van deixar el dia com avui, ja fa uns quants anys, és el cas de Rosa Parks, defensor de drets de la dona als Estats Units, va morir a Michigan el dia com avui, de l'any 2005. També el dia com avui, i moria a Benidorm. Manolo Escobar ho feia un 24 d'octubre del 2013. Manolo Escobar cantant de copla, que també va treballar d'actor a pel·lícules folclòriques espanyoles. Va néixer l'any 1930. I també acabarem amb l'última anar crològica, Fats Domino, cantant, pianista i compositor estadounidenc, va morir el 2017, fa 5 anys, a Louisiana. I els homes d'aquest nou món, lloreix bien tranquilos, solitar en ti. No se hace ni un huevo frito, no se hace ni un huevo frito, se me quema el huevo frito, se me quema el huevo frito, se me quema el huevo frito, no se hace ni un puto huevo frito. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Ràdio Desver 98.ufm. Ja ho tens. Dilluns al rock. El programa amb la música que no trobes a cap emisora, i és que Dilluns al rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns al rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Rosco se toca. Vinga, ara escoltem aquest tema de fito i fitipaldis, diu d'on de todo empieza i el seu album de Per la Boca Viva el P, publicat al 2006. Dilluns al rock. que te perdí por pensar que te tenía. Creo que los bares se deben abrir para cerrar las heridas y todas las noches me acuerdo de ti y te olvido cada día y vuelvo a ser un loco para sobrevivir a la locura de la vida muchas veces la cabeza y a menudo la nariz y una voz que me decía déjate llevar si el alma te lleva duele el corazón cuando te lo dejas cerca del final donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza donde todo empieza També és una entrevista inclosa dins d'aquest cicle d'entrevistes al voluntariat Sant Justenc. A primera hora, recordem, hem tingut l'associació ecologista Alnús i ara ho fem amb la gent del voluntariat per la llengua del servei local de català de Sant Just. Concretament, tenim aquí a l'estudi l'Eduard Vidal, que és dinamitzador d'aquest servei, d'aquest programa del voluntariat per la llengua aquí a Sant Just. I a més a més també tenim una parella lingüística, tenim el Josep Colet, que és voluntari, a més a Sant Justenc, i també a la Alejandro Bianchi. El que farem ara és obrir els micros, els tres i saludar-los. Hola, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Hola, hola. Bona tarda. Bona tarda. Bé, Eduard, si et sembla, comencem amb tu, que ets el dinamitzador, el coordinador, una mica, no, d'aquest voluntariat. Després els hi seguirem la paraula amb ells, que tenen coses importants a dir-nos, però comencem també informant a la gent, en els radivins que ens estan escoltant, en què consisteix aquest voluntariat, el voluntariat per la llengua? Doncs va de llengua, sí, sí. Una mica d'això. Us agraïm també que ens doneu lloc al programa, pel fet que els dos anys de pandèmia han sigut una mica fruixos a l'hora de dinamitzar el programa de manera presencial, i això ens permet fer crida, la gent que hi vulgui participar, etc. I aleshores, bàsicament, consisteixen per elles lingüístiques, formar, agrupar dues persones, perquè xerrin en català una horeta a la setmana, un s'apunta amb l'etiqueta d'aprenent, l'altre s'apunta amb l'etiqueta de voluntari, són unes etiquetes relatives, són flexibles. En la mesura que és dinamització, la idea és fer una experiència, un joc, una mica, per animar a utilitzar l'idioma. Els aprenents ja tenen un mínim de català, que ens permet defensar-se, i potser l'etiqueta les va inventar als mestres de català dels cursos per adults, ja fa uns 15 camí de 20 anys, i llavors l'etiqueta d'aprenents sembla molt a l'etiqueta d'alumna, perquè l'origen eren els alumnes, encara que després l'agència apunta, sense necessitat d'haver de ser alumna en aquell moment, i l'etiqueta de voluntari potser connota que dona desinteressadament, de vegades dona temps, dona paciència, dona conversa, dona rèplica, segurament tenen més facilitat a l'hora d'això, de parlar amb una altra persona que hi juga molt la improvisació, hi juga molt el lloc on ets, el moment, la manera de ser de l'únic a l'altre, i aleshores voluntàriament se deixen una hora a la setmana. Perquè, Eduard, aquest servei és una cosa que esorgeixi del servei local de català, o ve d'alguna altra institució més amunt? Doncs sí, gràcies per la pregunta també, perquè volia comentar abans de començar, diferència d'altres voluntariats que convideu al programa, que són sobretot potser entitats, el tipus d'entitat que coneixem més, l'entitat de socis, el que s'entén per associacions també, anar a casa és un programa institucional, el van inventar els profes dels cursos de català, per tant, se'n va fer càrrec la secretaria de política lingüística, el Departament de Cultura, i el gestió en el consulti per la normació lingüística. És a dir, és un programa de participació ciutadana, i pot participar de tothom que vulgui, més o menys de 18 anys, però la iniciativa és institucional, en aquest cas. I a Sant Just, quants anys fa que existeix aquest voluntariat? Doncs més o menys el mateix que el programa, que els que tenen la patent, quan s'expliquen que eren els de cornellals, que van començar a posar en relació a alumnes en gent de fora, que encara que associo lingüísticament segurament és diferent a Sant Just, que són bastant a prop, i això fa uns 20 anys, uns 18, el 2003, 2004, i a Sant Just també vam començar les hores a fer parelles lingüístiques, i ja fa temps. I com ha estat l'evolució a llarg d'aquests anys, del suposo que hi ha hagut pujades i baixades, de gent que s'hi hagi apuntat com a aprenent, o de voluntaris, no sé si ja tenim una mena de borsa, o no sé com dius. Acostumem a fer valoracions quantitatives, perquè l'ensenyament és una valoració, és un plantejament més qualitatiu, perquè cada cop hi ha un nivell diferent i més difícil, i es fan en un, en el cas del plantejament, és més de quantitat de base, realment per poder ser molt competent amb una llengua, has de tenir moltes experiències amb diferents persones, diferents llocs, hores també d'utilitzar aquell idioma, llavors el plantejament és més aviat aquest, i per tant la valoració que es fa del programa sempre és numèric de quantitats de parelles que es van formant, s'han format moltíssimes, estem al conjunt de Catalunya més de 150.000, aproximadament, i el nostre centre a Sant Justes Bern, i en el centre del qual partenem, el Senyor La Rosa, escapa les tres poblacions al voltant, es pluga Sant Joan i Sant Feliu, jo hi sóc des de fa 14 o 15 anys, i pel que he anat vivent hem tingut bastanta regularitat, és bastant regular el nombre de parelles. Avui feu una mica de números, perquè és el que sempre em pregunten quan venen a ràdio, i veia que en conjunt des del principi, a Sant Just, hem comptat al voltant d'unes 500 parelles, i aproximadament cada any unes entre 20 i 40. Aleshores l'evolució ha sigut bastant regular, en general, perquè on que treballem en equip, i sempre hi ha cursos de català, i sempre s'hi va apuntant gent, és bastant regular, però potser hi ha hagut una mica de canvi, donant la pandèmia els dos anys, el 21, en què vam deixar de fer parelles de la moditat presencial, és a dir, que queden en una població en concret, en el cas Sant Just, i n'hem fet moltes més de la moditat virtual, en què, aleshores, els participants potser que no siguin Sant Just Tengs, perquè queden des de casa per vi o trucada, i aquest ha sigut una mica el canvi principal. I ara, actualment, entenc que esteu intentant recuperar, amb una mica que tornin els nivells davant de la pandèmia. Sí, us agraïm, aleshores, que ens convideu a donar el testimoni, l'experiència, perquè això serveix també, aleshores, perquè hi ha gent que ho conegui, que s'apunti, i, bé, sempre estem oberts i disposats des de participació ciutadana, és a dir, que hi pot participar d'un home que vulgui, m'ajuda 18 anys, i això ens serveix. Un altre comentari que volia fer en relació a la parella que hem convidat avui del Josep i l'Alejandro, és que hem triat entre les parelles presencials que hi ha a Sant Just, que hi ha un esdeu actualment, que anem formant continuament, ara esperem anar-ne formant, perquè els dos últims anys n'havien format poques. A ells és els primers, els qui ho hem proposat, pel fet que són els que fa més temps que es trobaven a Sant Just. I, de fet, ha coincidit també, que som tres homes avui a l'estudi, i que no és el més habitual en aquest programa, en què hi ha més participació de dones. També entre tècnics són majoria també les dones, llavors, bé, quan s'agafa un exemple pràctic, no és representatiu de tot, però hi ha coses que sí que serveixen per veure una mica per on va l'activitat. Molt bé, i han de tenir alguna experiència prèvia o alguns coneixements els que venen a fer de voluntaris, per exemple, en el Josep li vau demanar algun nivell, o li va fer algun tipus de prova? No, no, fem donem unes orientacions abans de començar les parelles lingüístiques en la moditat presencial, en la moditat virtual, enviem un enllas a un PDF d'orientacions per enfocar una mica l'activitat, però la idea seria també promoure-los a nivell... als registres lingüístics, els lingüistes diuen el colloquial, la llengua del dia a dia, la llengua del registre familiar, que en alguns idiomes diuen familiar, és el registre de proximitat, i que sovint també és diferent de la forma o dels registres d'estàndar, i en ensenyament potser el que estem en primer punt de vista o el pol de referència, a vegades el registre estàndar, i realment per dominar una llengua també es d'anar a sortir tant a altres registres, i aleshores no és necessari, tampoc tenir un nivell X de català. Tinguem en compte que tots els nascuts durant el franquisme la majoria d'ells no van poder estudiar l'idioma de manera formal, i en canvi han après la llengua com a primera llengua que pel que diuen, la llengua inicial és el millor coneixement que pots tenir en idiomes quan ets petit de llengua inicial. O sigui més no pel que fa la mobilitat parlada, la legitimitat, la naturalitat, la facilitat, doncs ja ens serveix. Els que s'apunten de voluntari i sovint és una qüestió d'autoparcepció. Hi ha voluntaris que potser els fa passar un examen, farien moltes faltes, però ells se senten ja còmodes i segurs, i que aquella llengua els serveix per comunicar-se, i de fet és això, no cal més. El Josep Barrién, Barrién. Hola Josep, bona tarda. Què rius tant, què vol dir això? Què et fa tanta gràcia? No, res, perquè em fas de manera, vull dir, clar, jo, per exemple, tal que m'ha dit abans, doncs no vam estudiar en català, pas a l'escola, ni davant tros. Tu ets de la generació aquesta que deia l'Eduard? Sí, home, jo tinc 76 anys, per tant, soc d'aquesta generació. Aleshores sí que, en èpoques dels anys 60 i tant, quan pràcticament s'havia de fer demagat, vam fer cursos de català, i d'alguna manera, doncs... n'he anat aprenent. No tinc la perfecció total, però diguem-ne que em defensa. Quant temps fa que feu parella amb l'Alejandro? Després parlarem amb ell. Sí, l'Alejandro, ens hem trobat 15 vegades, si comptem avui serien 16, i molt bé. Quina freqüència, cada setmana, quedem una hora, normalment a partir de les 6, depèn si hi ha algun tio que ens faci atreçar o avançar pel tema de feina o que sigui, i estem una hora, enxerrem, i jo li agraeixo molt el seu interès, que és una persona que fa un any i mig, que és a Catalunya, que és a Argentina, i que hagi tingut, doncs, l'interès de prendre el català. Tu això et mou? Molt, molt, evidentment. No he estat la primera vegada de persona, he tingut altres persones de preservar una persona colombiana, una noia colombiana, que també tenia interès del català, i després d'ells també ens vam fer unes trobades, potser unes 10 hores de trobades. Molt bé. Tu quan fa que jureu que coneixes que existeix aquest tipus de voluntariat i que t'hi animes a fer-lo? Doncs, a veure, va ser... jo ja el coneixia de fa temps, però va ser una mica que ho feia, d'aquí sent just, i va estar sola, doncs, també ho faré així, no? I, doncs, deu fer aquest tema que ho fa 4 o 5 anys, possiblement, no ho tinc comptat, però bueno. Perquè de parelles linguístiques n'he tingut 5 o 6, el que passa és que n'hi ha hagut algunes que ens hem trobat un parell de vegades i pel que sigui no continuat. Vale. Una persona, doncs, de Sant Joan d'Espi, només ens vam trobar una vegada i després pel que sigui no continuar. I una altra persona, una senyora de... si no recordàvem, de Cornella, i, a més, vam trobar un parell de 3 vegades, màxim, i després pel que fos, doncs... va dir que no volia seguir. Alejandro potser és un dels que... Des que més... t'aguanta per dir-hi, o què? Això sóc el millor... el millor alumne. Alejandro, tu havies tingut algun altre... voluntari o professor oral per dir-ho així, amb què practicar? La primera experiència és amb Josep. Vaig estudiar català al... al nivell bàsic 3. Vale. I... Aquí és en Just? No, a Barcelona. A Barcelona. I... però amb Josep és la meva primera experiència del voluntariat per la llengua. Com notes que ha millorat el teu català? Molt. Molt, sí. Com molta fluïdesa. I... perquè el Josep és un... molt, molt bo professor. Molt, molt... no, seriós, seriós. Molt, molt generós. I molt, molt pacient. Jo tinc una curiositat de quins temes parleu, o de què... Què tracteu? Algú que es pugui dir, home? No, eh... Tinc aquí. Té tota... Porta l'Alejandro, la llibreteta i tota... Sí, sí, sí, sí, clar. Jo preparo totes les setmanes i la... Ell diu del que vol que parlem. Exacte. Ah, o sigui, et posa deures a tu, Josep. Gairebé. Gairebé. Llavors vol parlar d'un tema determinat. La setmana passada... De les empanades. De les empanades argentines, ja m'ha explicat. Com se feien i vam estar parlant de empanades. Exacte. Tant i tant és que és un tema de vegades polític i vam dir, bueno, parlant... Sí, però... M'agrada molt de parlar de polític perquè jo vaig ser... Com és? Journalista en Argentina. Ah, també vas estudiar parodisme. Clar, i m'agrada molt la política en general i el Josep. M'agrada molt també de parlar de polític i parlem molt. Sí, sí, parlem molt. Però, no sé... Vaig parlar de com va ser el meu estiu i del mercat immobiliari en Barcelona i en Sant Lluís, per exemple. Sí, sí, però jo preparo el tema tota les setmanes. I qui és el que va motivar a voler aprendre el català Alejandro? Si no ho entés malament, fa un any i mig que ets aquí a Catalunya vas estudiar el nivell basic 3 i després, per apuntar-te a millorar, a llorar i a practicar-lo, què és el que et va motivar? Per... Per millorar la meva integració a Catalunya a Barcelona jo crec que és molt necessari d'estudiar català per... per una qüestió social i de... i de treball, també. I... i perquè m'agrada molt estudiar llengües. Jo parlo català, castellà, italiano, portuguès, anglès i una mica de francès. Ostres, d'una idea! I a Catalunya et demanes que la gent et parli en català? O molts cops directament el dic que ets argentí o et parlen sempre en castellà? Eh... Eh... O encara falta una mica per arribar a Catalunya? No, parlo català amb Josep, parlo català a Sant Just en les rutigues, però a Barcelona se parla més castellà. Se parla més castellà. Hi ha gent que no pensa el mateix, però sí que a Barcelona clarament parla molt més castellà. Però, per exemple, ara eh... això faig la meva rehabilitació fisioterapeutica per una lesió de la meva esquena i... i parlo català. Avui vaig parlar català en la clínica i... vaig parlar català bé. O sigui, ja també t'animes a practicar-lo no només amb el Josep, sinó en altres àmbits, no? Si me parlen català eh... Tento parlar català. Si me parlo castellà, parlo castellà, perquè és la meva llengua mare. Però si me parlo català eh... Tento parlar català. També per respecte a Catalunya i a Barcelona i en la llengua catalana. Tu entens que potser hi ha gent aquí a Catalunya que porti moltíssims anys i que, per exemple, no parli gens de català o inclús que potser no hagi fet ni l'esforç, no? Això, com deies tu, per sentir-te integrant, no? Per favorir aquesta integració com... com ho veus, des de fora? Eh... A veure, això crec que és... És una pregunta una mica difícil, eh? Sí, però això crec que és molt important parlar... parlar de l'immigrants per la nostra... integració a Catalunya. Eh... A veure, jo crec que el problema és que... eh... es parla més castellà i... i parlar de l'immigrants és més fàcil parlar de castellà. Eh... i si les parlen castellà ells contestaran en castellà. Eh... però... però... depèn de cada persona. Mm-hm. Josep, tens una alumna amb molt de potencial, eh? Sí, molt, molt. Hauries de plantejar-te, o no? Acceptar els temes de politica en les trobades que feu? No, és que jo intento... Parar d'emparades. No. No, la conversa de tant en tant surt del tema polític. Clar. A vegades és una habitat. És molt interessant. I jo intento... jo intento no parlar-ne, però sembla... sembla m'agafa. Desprevingut. Tu havies fet algun altre voluntariat, Josep? Ja siguin, no només a nivell... No. ...de la llengua. No. No. I al llarg de la vida en algun moment tu havies plantejat o dedicat temps als demés d'alguna voluntat interior teva, que et movia de dir... M'agradaria fer això, no?, de dedicar de forma altruista temps a l'arresta? Bé, sí que algun moment m'havia pensat coses d'aquest tipus, però fins a aquest moment, fins ara, no em vaig decidir no sé exactament per què, pel que fos, possiblement, des que em vaig jubilar, vaig tenir la possibilitat de fer-ho millor i, per tant, això vaig creure que era un tema important que m'hi dediqués. És un tema que a mi doncs és molt sensible i em va molt... I, aleshores, clar, per això, repeteixo, jo agraeixo molt el Alejandro, i en relació a tots els que he tingut també, el seu indres, la llengua. Però el Josep té una vocació catalana. Ah, sí? Sí, molt fort. Ho has notat ja des del primer moment? Sí, sí. I sense això és molt difícil de renseñar. Però el té una vocació catalana, molt fort. Gairebé ho fa sense voler-ho, no? I m'agrada molt aquesta vocació, perquè... Ho notes també? Sí, sí, sí. Tu com vas aprendre, Josep, el català? Has explicat que una mica... de estrangis, per dir-s'ho? No, jo és que el que he dit... L'Eduard, jo he parlat de català sempre a casa. A Sant Just, quan ja era petit, tothom passava a català. A partir dels anys 50, com va, com anir, s'havia de menjar la gent de fora, els immigrants, sobretot d'antel·losia, d'esternatura, castella, de regó... I llavors va ser quan... va haver-hi aquest canvi de rus de la rengua, però fins a les hores a Sant Just es parlava català. Clar. I ja et dic que a partir dels anys 60, vaig fer cursos de català i em vaig aprendre. Pràcticament, estava encara prohibit fer-los. Vull dir que així va ser. Abans l'Eduard ha parlat de les etiquetes, que estaven creades una mica el que vol aprendre, que vol aprendre com a la etiqueta d'aprenent, i en el teu cas, la etiqueta de voluntari. Tu qui aprens, tu també aprens alguna cosa, quan quedes en aquest cas, ara mateix, amb aquestes trobades amb l'Alejandro, o en altres ocasions, que hagis tingut altres intercambis amb gent que volia aprendre el català? Bé, sempre ens aprenen coses, vam parlar amb gent, sobretot de tres coses d'Argentina, i altres per sempre, aquella noia que era colombiana, també coses de colòmbia, i parlant amb la gent sempre és agradable, sempre s'aprenen coses. Això és evident. I potser amb l'Alejandro, pel seu perfil, diguem-ne, periodista i demés, encara més que tothom. Alejandro, tu què li diries a una persona que volgués... que tingués curiositat, perquè jo també vull practicar l'oral amb algú, amb l'animaries, com... Quins consells li donaries? Sí, perquè jo crec que... que l'aprenentatge de... curricular, en el CPNL, és important, però la pràctica oral, és clar, és clar, i... i... jo vaig començar el voluntariat de la Llingua, perquè... no tenia... amb qui parlar, i... i... volia millorar... el meu català, i... i... amb el voluntariat, jo crec que millorava el meu català, i això és el... jo crec que és el principal problema de molts estudiants de català, que no... o sigui, no tenc amb qui parlar català el seu... el seu nivell. Nivell. Nivell. I... perquè és... per a nosaltres, és molt difícil de parlar català amb un català, perquè parla... Ja. Però... però bueno. Eduard, i era una pregunta per tu. Tu creus que si... l'ús social del català, ara mateix fos més... bueno, s'han fet... s'han utilitzat més el català, les esferes, doncs bé, no sé quan vas a comprar, no? El transport públic. Creus que potser aquestes trobades, potser no serien tan necessàries, o la gent no ha vingut a d'altres llocs, tindríem més llocs o més esferes, un poder-lo practicar? Sí, és clar, probablement. És evident que... els llocs on les llengües tenen una bona salut, la gent les aprena de manera automàtica, per necessitat, sobretot, però no és el nostre cas, malauradament, convivim en una llengua molt forta, sinó que n'hi ha d'altres també, i en certa manera és necessari. Valdria la pena que algú us dediqués també a fer estudis, a llarg dels anys, si els programes tenen més impacte o menys. Però bé, en aquest cas, comentàvem al principi que en 18 anys hem comptat unes 500 parelles a Sant Just Desvern, no sempre les parelles que comptem són equivalents a dues persones, perquè ells, per exemple, que avui fan la satzena, ja els he dit a fora que els agraeixo molt els racons trobades, perquè, aleshores, la comptem doble. Si fan 16 trobades, comptem dues parelles, encara que són la mateixa persona, a l'hora de fer una valoració numèrica de la quantitat de voluntariat que hi ha hagut, i si fessin el màxim que fossin 25 o 30 trobades, estaríem triple, tres vegades. Però bé, si són unes 500, aproximadament des del principi, són unes 1.000 persones, com a molt, que hi han participat, i al conjunt de la població, potser Sant Just Desvern, són 18.000 o 20.000 o... aproximadament, tampoc és un percentatge tan alt de persones que hi han passat. En qualsevol cas, però el programa té objectius, els objectius van adreçats cap a l'ús, cap a l'utilització. Ara, des de fa uns anys, que fa més temps, en això ho diferenciem de l'aprenentatge, els objectius són diferents, i hi ha objectius plantejats per als dos rols, no només per a l'aprenent, que en el cas de l'ensenyament i dels cursos, la direcció costuma ser unidireccional, que la luna aprengui, que soleixi un coneixement, en el cas també hi ha objectius plantejats cap als voluntaris, també en el sentit que experimentin la situació de parlar en català amb algú que no domina del tot l'idioma i trobar-s'hi còmode, i no necessàriament canviar l'idioma, llavors aquesta és una experiència que es troba bastant a faltar. Hi ha molts catalanou parlants que no ho han viscut i ho troben d'una manera també si s'hi senten nerviosos i no s'hi troben a gust, i és un camí interessant de recórrer. El Josep en això ja ho ha fet unes quantes vegades, segurament, se'n surt i és bastant capaç. I sovint ara, des de fa uns anys, que es parla molt sobre l'ús de l'idioma, es parla molt sobre l'actitud dels catalanou parlants, el mantenir l'idioma, no canviar, perquè hi ha molta queixa, però hi ha poca experiència positiva. I en aquest cas, el programa permet una experiència que costuma ser positiva en la majoria de vegades. Quan tens algú que hi ve més d'un dia i compartiu coses i us comuniqueu i us enteneu, doncs és un bon record sobre el qual poder-ho tornar a intentar, quan veus un desconegut, l'establiment o el carrer o el teu entorn, el veïnat i per utilitzar el català. Perquè hi ha més gent que, o si teniu més voluntaris com el Josep, o hi ha per l'altra banda, més aprenents. Ara acostuma a haver-hi de les dos tipus i els dinamits de dos acostumem a moure'ns per trobar el perfil que falta. Si n'hi ha dels uns, doncs ara les busquem dels altres. Ara mateix, per exemple, de la motet presencial, hi ha gent del perfil del Josep que s'ha ofert com a voluntària. És a dir, que si hi ha aprenents, escoltant-nos, doncs és un bon moment però n'hi ha dels dos tipus. D'aprenents, per exemple, n'hi ha molts en la moedat virtual, perquè el programa està ben col·locat en l'ensenyament del consorci, en els cursos i també a l'exterior, en l'agenda del Ramon Llull, que fan cursos per tot el món, etc. I l'agència apunta directament com a aprenent. N'hi ha avui dia, hi ha molts aprenents de molts llocs diferents. És a dir, que en la moedat virtual pots fer conversa amb algú de Los Angeles o amb algú de saber de molts llocs diversos. I en la moedat presencial potser sí que teníem una bossa des del principi del programa de gent gran que té temps i que té paciència i també en aquest cas tenen un registre lingüístic bastant bo, perquè és bastant genuí, i aquests han participat bastant. Però bé, hi ha diversitat de perfils. També hi ha... el perfil de voluntari també és divers. Potser el Josep és bastant reprenentiu del perfil de voluntaris, encara que són majories dones, però a part d'això, també n'hi ha tan escuts fora del domini lingüístic, però que hi ha el català l'utilitza molt habitualment, ni són freqüents, o també participants que han sigut aprenents i que acaben fent de voluntaris, que hi hagi gent en august i volen ajudar més gent, també n'hi ha. I el perfil dels aprenents? Doncs també és superdivers. Hi ha molts que han sigut alumnes dels cursos, i a través dels cursos han conegut el programa, n'hi ha d'altres que no, i és divers. També el perfil contrari del que és nascut a fora, de pocs anys que és aquí, que potser és el motiu que va donar motiu també que el programa ja que és un dinamitzador cada centre i que s'hi invertís econòmicament des de l'administració perquè es pogués desenvolupar, fa uns 15 o 15 anys. Doncs el perfil contrari seria un perfil de la meva generació, de mitjana edat nascut a Catalunya, escolaritzats en l'escola de la immersió lingüística, però que no utilitzen mai el català. També els hem tingut que s'apunten guaprenents. Llavors entre els uns i els altres hi ha tots els perfils que vulguis i totes les edats. Perdona, jo n'he tingut un, en aquest cas, d'una persona nascuda més o menys de la teva edat, nascuda a Catalunya, i que per al tema puntuals de feina, es dedicava a un tipus de feina que no li calia per la català, és un dels problemes fins que, finalment, van destinar la seva feina a fer de comercial. I aleshores es va pensar que potser li caldria tenir més agilitat a parlar català, i vaig tenir-lo també, vam fer amb ell 12 o 13 trobades, i molt bé. Però aquest home no tenia cap problema per entendre, parlar del català, el que passa que... Volia agafar fluidesa? Exacte, fluidesa, i el tenia una conversa llarga, de tipus tècnic per dir-ho així, tenia por que es quedés clavat i no vols continuar, i de dir que fes fluidesa. Molt bé. I un altre parell que va tenir, va ser un metge a forense de Mèxic. Ostres. El que també li va interessar fer el català, i també van tenir unes 10 trobades. Va tenir bastanta facilitat, i tenia interès a fer-ho, que també li vaig agrair per descontar-te. Molt bé. Moltíssimes gràcies als tres. Eduard, Josep i Alejandro, per venir aquí al estudi de ràdio, passar aquesta estoneta també a Alejandro, perquè l'esforç extraparàve també m'ha tingut el català, i portar poquets temps aquí també. Jo escolto ràdio d'Esquerra. Ah, sí? Escolto ràdio d'Esquerra. Ah, que fort. Molt bé. Doncs a seguir. Per millorar el català, escolto ràdio d'Esquerra. Escoltar els mitjans és una bona manera de familiaritzar-se i escoltar la llengua. Per exemple, jo soc fan del programa Carabé. Carabé? Molt bé. M'agrada molt. Molt bé, molt bé. Doncs és més, ho hem de deixar aquí. Ha estat un plaer que acabeu de passar molt bona tarda i res, a seguir amb el català. Vinga. Gràcies. Adéu. Bon tard. Nosaltres deixem el programa en aquest punt. Falten un parell de minutets per la set de la tarda. Us recordem que podeu recuperar els podcasts i tots els continguts d'avui a la web radiodesvern.com o també a anar-nos seguint a les xarxes socials a roba a la Rambla 980. Tenen Twitter com a Instagram. Ara, a la set en punt, escoltareu l'informatiu de notícies d'aquí de Sant Just, de la mà del Lua López, de tot el que passa. El programa amb la música que no trobes a cap emizora i és que Dilluns el Rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el Rock. A Menjuans sota la Borda i l'Enrico Rosco se toca.