#250 - La Rambla del 25/10/2022

Ràdio d'Esvern, la ràdio d'Essenjust, ràdio de 8.1. Ràdio d'Esvern, ràdio de 8.1. Ràdio d'Esvern, ràdio de 8.1. S'enjust. Ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magasin La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, ciques d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de S'enjust. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter. Arroba la Rambla 9.8 i recupera els podcasts que més t'agradin. Per ràdio d'Esvern.com. Bona tarda, s'enjust. Passem 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui dimarts 25 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magasin de tardes a Ràdio d'Esvern. Avui dimarts 25 d'octubre. Ara anem a la cuina d'estronomia i alimentació saludable. Ens pararem davant del restaurant Cuina Miracle. Farem sortir en Joan Tergarona per què ens parli de cuina o que ens recomani algun plat. A veure què ens parla. La setmana passada ja ens va comentar alguns plats a Nadal. Després de segona hora de la Rambla a partir de les 6 i 10 i després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem la setena i penúltima entrevista del cicle d'entrevistes dedicades al món del voluntari. Avui ens toca fer-ho amb el cos de voluntaris i voluntàries de protecció civil que ens explicaran com va néixer el grup i les tasques que fan aquí el poble i que els motiva a fabricar part del seu temps lliure a això. Després, tot seguit, també sentirem a la Roa Carmona, responsable del servei de mobilitat internacional d'aquí de Sant Just, de l'Ajuntament, i ens dirà quins són aquests projectes que s'estan preparant ara per aquest servei. Vinga, vam, que tot això serà de seguida, eh? Ara els deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! I el tema i la cançó que us deixo es diu Avella Reina. És del grup L'Alba. El seu álbum es diu també igual, eh? Avella Reina i és d'aquest 2022. Li veur la cena. Ja ha començat el show, el calor ja s'aixeca, em sento com a casa, ja tinc sort la Avella Reina. No em fa falta corona, no busco pas al menys. Potser és poc al càrrec, però mai cauré de mules l'ona. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai. El meu cor no parla n'ha anat mai a cap un any. Sóc ànima lliure, estic volant per l'escai. I és que aquesta peça, com un mai et fa volar fins a l'espai. Ai, ai, ai, ai, jo soc el cor molt per tanyar de mai a cap naix. Sóc animal lliure, estic curant per l'escat. I és que aquesta peça, com un mai et fa volar fins a l'espai. Passen els anys, mesos de cap canvi, hi ha mil camins per escollir, el que ens fa caure és la pedra d'ahir, sent la mentida on és la sortida. Tinc la permet que algun dia canviarà. Ai, ai, ai, jo soc el cor molt per tanyar de mai a cap naix. Sóc animal lliure, estic curant per l'escat. I és que aquesta peça, com un mai et fa volar fins a l'espai. Ai, ai, ai, jo soc el cor molt per tanyar de mai a cap naix. Sóc animal lliure, estic curant per l'escat. I és que aquesta peça, com un mai et fa volar fins a l'espai. No m'ho puc treure del cap, el secret que tothom sap. Aquest dia havia d'arribar, ja no tinc pòtics, la queda ha marxat. Vull ser lliure. Vull ser lliure. I no et necessito, m'ho puc fer tot sola. Creixer en dia a dia, soc fort en el repte ja des de l'escola. El teu joc no mola, la nena controla. Soc patrona dels meus anys, més uns dies i hores. Ai, ai, ai, jo soc el cor molt per tanyar de mai a cap naix. Sóc animal lliure, estic curant per l'escat. I és que aquesta peça, com un mai et fa volar fins a l'espai. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai. A la rambla res aturar. Vina, queda i escolti nationwide. Vine, queda i escolta'ns. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Estudio l'FP d'Oxiliar d'Infart Maria. Puc aportar molt al sector de les cures. Curs una FP dual. Estudiu i treballo a l'hora. Informat de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amv.cat. FPRO, aviat podràs volar. Porta la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Gràcies. Agafem les coses i marxem fins al carrer. Fins abans de la llibreria. Bona tarda. Comencem la secció. Parlem de llibres que tinguin a veure amb el món de la literatura. Hi ha un festival i ens anem a enviar que el dia 3 comença el que fa 11 anys. És el novembre literari. 11 novembre literari es diu Ràpid. Sembla que hi va haver el Perón. Són 12 anys celebrant aquest cicle. Ho dic cada any però crec que toca aplaudir-ho. El novembre literari... Crec que venen autors molt potents cada any. Sobretot el que és més bonic és que comerços i entitats, no necessitàriament literàries, han programat actes pensant en el novembre literari. El novembre literari és molt bonic. Crec que això és el que poc a poc s'haurien aconseguit. Les festes de Tardó van començar com una cosa més d'un grup petit. Tothom participa d'alguna manera o altra. S'han just el carrer. Asociacions, entitats, tothom vol tenir una parada. El novembre literari està organitzat darrere l'Ajuntament, però també a Cal Lliberté. El neixement és una casualitat. Quan Cal Lliberté no existia, però des de la Teneu organitzàvem xerrades, teníem el club de lectura. Fa 12 anys hi havia la possibilitat que vingués el Jaume Cabré. I, per tant, draws decmari ha caigut. I essa havia perdut el seu èxit. Pel que fa, hi haNA Pressupostos, i això va ontar la biblioteca dintid del tancament. Diuen que s'ha van Snip de Can Elia. Tenim de sobte un novembre amb 6 actes, que mira, com que ens hem trucat, ens trepitjarem i ho podem... Ah, sí, sí, que bé, el novembre literari va començar així. Ja està, ostres. L'any següent, el regidor, no sé si llavors devia ser el Sergi Seguins, ha dit, escolta, això ho ha de tornar a fer, fem un altre novembre literari, i vinga, llavors ja l'ajuntament veia nosaltres i us sembla el pòster, aquesta marca que ja és quasi tradicional, un fons on ja tot de caps de colors, però que són fotografies recotocades dels escriptors que venen, o de la gent que hi col·labora. I, per tant, vinga, un darrere l'altre ens en portem onts, eh? De un i d'o, eh? De l'altre, des d'arrereix, evidentment, la teneu, clar, que la que vam obrir a la llibertat ens vam trobar que el novembre, que era un més fluix de sobte, el teníem ple de coses, i que, per tant, ens ho vam inventar sense saber que ens faria un gran favor com a negoci, evidentment la teneu, o sigui, i més ara que han començat, han de que tot això el club literari, doncs, és molt nou, però... però ja hi han organitzat un parell de coses, doncs, a toc, justament. Sí, de fet, vam anir aquí a presentar tant d'una mica el club, els seus objectius, les coses que volien fer. Doncs, per exemple, en aquest cas, ells organitzen cada... crec que és el tercer dijous de cada... directe des de cada mes, i una tertúlia. Tertúlies literàries, no és literària, de fet, normalment no ho és. Clar, que hem fet, com a club literari, hem demanat a la gent de tertúlies, que en el fons són els mateixos, però és igual, és com una secció dirigint-se a l'altre, dient-li, escolteu, i aquí, al novembre literari, la tertúlia, del novembre, muntem una algú literari. Doncs, bueno, em convidàvem a un editor, el Miquel Adam, algú que fa menys d'un any que ha muntat un editorial, que vingui a explicar com es munta un editorial amb català, per què t'he sentit com està el panorama editorial amb català. Bueno, em sembla fantàstic. El més anterior va ser sobre el llobre gat, i el més següent era sobre ciència. No és que sigui una gent que parli de literatura, com sigui que fa el club de lectura de la Teneu, que cada mes fa una tertúlia. Bueno, però l'oboso, això, igual que per exemple, un dels actes jo crec més potents d'aquest novembre literari, i que de fet és una de les cares que surt el pòster de davant, és el Ramon Solsona. Ja tens el pòster, veig que tens ja... Si hi porta aquí el tripti, que ahir me'l van portar... Sí, sí, dir que això és nou, és gairebé com en primícia. Ens el van portar ahir a la llibertia, i llavors, just avui l'he anat a buscar, però allò, poder anar comentant alguns dels hits, no? I per exemple, em fa molta gràcia això, de sobte, l'Àstrit del Celler Can Mata em va dir, escolta, aquesta novel·la del Ramon Solsona, jo la voldria presentar, però al Celler hi posarem un vi, perquè ara està tornant a fer els dedins, que n'havia deixat de fer durant un temps, i ara hi torna, i diu, i no sé si pel novembre, ell mateix em va dir que hi ha tota la moguda literària, o si, magnífic, escolta, i per tant, doncs, escolta, ara ho he perdut, on és, el novembre literari, el 24. El 24 de novembre, eh? Sí, i al final, és dels actes que surten a la segona pàgina, contra el 24 de novembre, al set, quarts d'avui, al Celler Can Mata, presentació d'un llibre del Ramon Solsona, que parla del priorat, i que, d'alguna manera, a través de la història d'un matrimoni, repasse la història d'aquest priorat, que sempre s'havia fet vins, però eren uns vins així molt bastos, fins que hi hagi una sèrie de gent, i aquí hi ha molt potencial, convertir-me en una zona de vi a la francesa. Ara, del priorat, i els vins, crec que no cal ni presentar-los, sinó que hi hagi una combinació d'origen de qualitat. Això ha suposat una transformació del paisatge, de l'agricultura, d'una zona que està absolutament de pa operada, gràcies al vi o a la vinya, s'ha tornat a posar en primer ordre. Per tant, em sembla magnífic. Des que el llibre té un tema actes cada mes, pel novembre em pensem de potents, perquè altra gent, que evidentment no tenien res a veure amb la literatura, a priori diguin, bé, pel novembre literari ens hi sumem. Hi ha altres associacions o comerços, o a banda de, per exemple, com ens has dit, del celler de Can Mata, que també organitzi algun acte, per exemple, de biblioteca. Per exemple, el mateix club de lectura, que la literària aquí s'estrenen, i han aconseguit que el divendres 25, o sigui, l'endemà del Ramon Solsona, vingui un muntatge fotopoètic literari, en diuen... Ostres. O sigui, una mena de lectura teatralitzada, més una presentació amb imatges, és veritat que ho van dir, també. És clar, és això de dir, ells, evidentment, ja volen fer actes, però actes que se surten, potser els més tradicionals, que hi ha els que pot muntar la biblioteca amb els clubs de lectura, els que podem muntar la llibertia, com a presentacions, i, de fet, és cert que, quasi bé cada any, ha aconseguit que algun grup dels de Teatre de la Teneu, que hi ha dos o tres, estreni un obra, clar, de Teatre Ues. En aquest cas, hi haurà aquesta mena de... Això, és una lectura dramatitzada, no sabem bé el que és, ells ho dívien i explica, germana és voluntària, escolta, sím de la literatura dissemionònica i invenció del romanticisme o de la novel·la romàntica, per tant, endavant. I que, per al principi, dels primers actes que tenim en aquest novembre literari, què tenim? Doncs, per exemple, qui ho estreni, potser no és un acte purament literari, sinó un acte sobre tothom camón. Que m'organitzen a la biblioteca el dia 3 i és el ser altre de sortida. Bé, en tot cas, sí que cultural ho és. Sí. I bé, la Sandra Huber farà un taller sobre tothom camón i això serà el primer acte, i és dia 3 i, per tant, estem parlant de dijous que ve, molt d'aquesta setmana, sinó just després d'aquest pont o semipó, no cal escufar el que sigui, de tots sants, ja arrenquem de seguida. I a mi em fa molta, després, evidentment, hi haurà un taller d'escriptura creativa vinculat a la biblioteca i al... al cicle... Delta, que em diuen, que és la literatura Per Dones. Sí. I que fa l'Àmonica Gano. I després, doncs, en diversos clubs de lectura, molt bé. Un parell d'impresentacions infantils, una de quals em fa molta gràcia, però ja us en parlarem més endavant. I jo crec que l'acte que hauríem de recolzar, ja sé que, el pare em toque, com el llibre té, però crec que hauríem de fer molt cas el que passarà el dia 10 a la Teneu de Sant Jordi. El 10 de novembre? El 10 de novembre és un dijous. D'alguna manera, el segon dijous. Després de l'estrena el dia 3. Una presentació, no? És una presentació de la novel·la 1969 de Duart Márquez. Clar, el 1969 tindrà una estrena com a presentació. La primera presentació la farà al Teatre Romea el dia 7. La segona presentació la farà a la Teneu de Sant Just. Clar, passar al Romea a la Teneu de Sant Just, només això ens hauria d'anar a una pista de diumenge. Això deu ser gros. Sí, és molt gros. És una novel·la monumental. És una novel·la que podríem considerar una no novel·la. I és probablement el llibre del qual es parlarà aquest Nadal, perquè tothom n'haurà de parlar. Tothom qui, més o menys en aquest país, hagi tingut a veure amb la lluita antifranquista. O fins i tot al revés. La gent que potser estava al costat franquista i va considerar que s'havia de lluitar contra els antifranquistes. És una novel·la que ens situa, el títol és molt explícit, l'any 1969, i tracta d'explicar-nos què va passar aquell any en una ciutat bulliciosa com Barcelona des de tots els punts de vista. I ho fa amb una mena d'e, algú ha definit com un patchwork literari. Ostres, pedassos. Pedassos d'on hi podem trobar gent que expliqui la seva experiència. Sí, vaig posar amb cóctols molt autòfons, no sé on, si jo tenia un grupet i feien pintades, o cada dos per dret hi ha informes policials d'avui la cosa es tranquil·la, avui hem sortit a borrar tot les pintades, avui hem detingut aquell altre. Avui, i evidentment s'expliquen escenes poc edificants, però molt característiques de l'època, havia a la lletana, a la comissaria havia a la lletana. Hi ha molta informació sobre el que passaven les grupúscles, cèl·lules de tots els colors polítics, però també de manera cultural. T'hem anat una cançó de Pau Riva, de fons, no només perquè té un aire tardoral, és cert, i per tant ja fa un obriment literari, no només en parc o homenatge, sinó perquè és un dels protagonistes del 1969. Pau Riva. No surt com a nom, però perquè una de les gràcies d'aquesta novel·la és que no és allò de dir, si tu et vas trobant coses que van passant, les van explicant una darrere l'altra, aparentment sembla que res no lligui, però tot va lligat per declarar d'un mateix acte, perquè la novel·la comença amb la defenestració del bus de Franca a la universitat. Hi ha una entrada al rectorat, agafen el bus, el tiren per la finestra, i allò provoca que l'estat d'excepció era un més llarg, més llarg, o quasi dos. Per tant, és tot l'ambient que hi ha d'un estat d'excepció, la universitat tancada, no fan classes, i el carrer no es pot sortir partida sectora. Això no aturarà que la gent faci pintades, o certs grups facin pintades. Tot això està explicat, no amb una veu narradora, sinó amb això, amb l'informe de la policia, amb les octabetes que es tiraven llavors, d'allí reproduïdes, amb testimònis... Que és una feina periodística, no? Absolutament. La Gràcia, però, que és un llibre d'història, sí, en parues, la Gràcia és com està ordenat, de manera que, de debò, és llarg, vull dir, se'n va cap a les 600 pàgines o més. Ostres. Vull dir, aquests que serà tot això, quan arribi la setmana que ve. T'has de mentalitzar. Però... no pots deixar-lo. És molt curiós, perquè et vas trobant testimònis, suposo que la Gràcia és haver triat molt bé aquests diferents pedassos que formen aquest tot. De fet, tinc moltes ganes, perquè demà estem convidats a dinar amb la DOR Market, uns quants llibretés, i tinc ganes de fer-li un munt de preguntes, com ho has fet, com s'ha tacudit, com, no sé, de debò, que d'entrada, és una... pel gruix, i per això que no hi hagi un fil narrador, pot tirar endarrere, i, en canvi, si comences, no pots aturar. I si tens poc o molt, i aquí dintre de Sant Just, crec que tindríem mil exemples i podríem fer entrevistes cada setmana, amb gent que hagués participat, d'alguna manera o altra, en aquests anys, és que s'hi trobaran. És que més d'anys dintre el llibre surt tal quantitat de noms, que s'hi trobaran. Per capítols de temàtiques o per ordres... I són, però no hi ha un cartell que digui, ara venen accions culturals. No, no, és una acció darrere alta, poc o molt, el fil és cronològic, com en Sant Gener, i doncs va, vas veient, perquè tant en tant hi ha referència a alguna data. Doncs... Però, en fi, del llibre tinc ganes de parlar només, potser la setmana que ve, ara el tinc llegit fins a la meitat, i és això, pensar que arribarà a la tarda, i en canvi, ahir vaig posar-me llegit a la nit, i anar al tirant, i dius, no sé què té, però enganxa. I això, una de les veus que parles sobre què feien amb aquests llibres, és Pau Riva. Això ho saps perquè la pàgina d'agraïments al darrere, ja tot de, no sé, una pàgina, no sé si hi ha tres pàgines d'agraïments, amb els noms, i allà no els tens. Durant el text no saps qui és que parla, però bueno, algú que comença a parlar de música, del que intentaven fer, que era de família bona, dius, aquest ha de ser el Riva, inclús reproduïs molt bé la manera de parlar, que és un acte que no es poden perdre, perquè molta gent se n'acabantarà després, quan la novel·la a lo millor comença a fer res, i vagi a programes de televisió, i tothom en parla, i per què no el porteu a Sant Just? És que vam ser els segons, i no va estar prou atents. Home, del Teatre Romea, a la Taneu de Sant Just, Déu-n'hi-do, eh? O sigui, això és assumir també una part de responsabilitat com a municipi, com a poble. Bueno, en el fons és un agraïment, jo sé que la Duarmar que fa la llibredera d'aquest poble, que és la Silvana, perquè ha tingut molt a veure amb la confecció d'aquesta novel·la, que ha sigut un dels espàrrims que l'ha estat llegint, i, bueno, quan li vam demanar, escolteu, volem que vinguis, just coincides, que surts el novembre, vina de seguida, va dir, escolta, la primera presentació, la segona, perquè, evidentment, comença el Romea, però jo és com el punzero, no? La arrancada inicial. Després, bé, doncs va, anem pel país, de llibreria en llibreria, i de Taneu a Taneu. En llibreria, fora d'aquesta presentació mundial, serà s'enjust. Molt bé. Doncs res, ara em quedaré jo aquí, una mica cotidijant, fent safareig sobre també la vida de Duarmarque, llegint la biografia, com a... És una novel·la absolutament diferent del que ha escrit fins ara a ell, perquè, de fet, ell ara, fins ara, l'última novel·la, la de la pública fa 7 o 8 anys, el dia abans de demà, es deia, un títol així, l'últim dia abans de demà, i la majoria de les seves novel·les són molt curtetes, com la que ara fa poc s'ha arreditat, que és el Silenci als Arbes, novel·les que no arriben a les 200 pages, novel·les, a més, amb un llenguatge molt precis, de frase curta, d'anar al... al detall, sense grans parafernalis, en canvi, novel·les que et marcaven moltíssim, perquè la sabia triar sempre, la paraula justa, i, a més, amb accions, bueno, això, el Silenci als Arbes, és aquell... crec que em vaig parlar l'any passat, no?, com a celebració, que és allò i aquell... biolinista que torna a la seva ciutat, en mitjana guerra, i recuperar una història d'amor, però, sobretot, és una lluita contra la opressió, o aquella penúltima, l'últim dia abans de demà, era algú que, de sobte, un dia passejant pel portal de l'Àngel, es troba algú que va amb un carro, si és un... un rodamón, diguéssim, algun... i de sobte, se'l queda mirant, diu, aquest nave amb mi classe, es trobarà alguna classe que s'ha convertit en algú que viu al carrer, i a partir d'aquí feia una novel·la a dir com pot arribar, però no una novel·la, això, que te la llegies amb 3 hores, perquè tenia aquesta capacitat de dir, podria fer-ne un novel·ló, però jo avui, no a l'escurt, és clar, és sobte, ara en surt, amb 600 pàgines, o potser més, o sigui, amb totxo, diguéssim, i sobretot això, sense una veu narrativa, que és la que l'havia caracteritzat sempre en vell, que era dir, tenia una manera d'escriure que qualsevol cosa que li hagi dit, això és màrqued, no? Com quan en llegeixen algun autor, molt conegut, dius, li reconeixes l'estil. Clar, aquí l'estil màrqued ha sigut, ha consistit, en dir, lliguem una novel·la sense narrador, a partir de fragments, perquè, malgrat tot, hi ha un fil. Doncs, Arnau, si et sembla, seguirem parlant de novembre literari, seguirem parlant també... Sí, sí, també de Eduard Marquet, de 1969, i em ajura que vagin passant els dies i les setmanes, també anirem actualitzant, no?, de les diferents coses que van aventir en... I sí, sí, sobretot això. Havia atveu postes, suposo, pel poble, per les cartelleries públiques, de flyers en tenim a varios llocs, suposo que aquí la ràdio no acabaran arribant a la lliure que tenim, si voleu agafar-ho ja com a agenda, però... Suprereu aquesta data, dijous 10 de novembre. Molt bé, doncs... Res més, Arnau, ho deixem aquí, si et sembla, i res, fins a propera. Ah, sí, sí, adéu. Nosaltres ens quedem escoltant aquesta cançó que es diu Noia de Porcellana, en de Pau Riba. Noia de Porcellana, la teva entranya és plena de vent. Una brisa de màgia amb petals de roses d'aire inocent. Noia de Porcellana, tot el teu cos és un reciclint. A punt per sempler d'aigua i posar-hi un miri quan ve el bon temps. Noia de Porcellana, buscava força en el teu parlar. Ja serà com buscar papallones babes damunt la mar. Noia de Porcellana, d'una mirada et van trencar un braç. Semblaves indignada com una santa sense veals. Noia de Porcellana, tot és tan fràgil que t'has tancat sota d'una campana que sona dolça i és de cristall. Noia de Porcellana, buscava llum en la teva pell i això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent. Noia de Porcellana, tens la mirada ben transparent. La pell de salofana i la carn translocida i repellent. Noia de Porcellana, què vols que et donin o donen re? Ets freda inhumana, et preocupes de si fa ser. Noia de Porcellana. Cinema sense límits, cinema sense fronteres, cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Màgia Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a B-XL.cat, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Traviut d'esper Durant-te a 8.1 Traviut d'esper Durant-te a 8.1 Fem ara la predicció del temps i ho fem amb el Carles Rius d'aquí a la Rambla, o la Carles, què tal, bona tarda? Molt bona tarda, què tal, com va tot? Doncs bé, amb caloreta, matant mosquits encara, una mica... Sí, no, que ens queda, no ho sé si és complicat. Mira, amb el tema dels mosquits, veig un dia que la temperatura a la mínima la nit hauria d'estar uns quants dies al voltant dels 10 onze graus perquè se n'anirà a l'altre barri. Fins que no tinguem nits una mica més fresquetes, realment els mosquits faran acte de presència s'estan passant bomba. Sí, aquest any. I si hagués plogut una mica encara. Bon, vam tenir una revifada amb aquelles pluges de principis d'octubre, aquí es van omplir basses i es van omplir basals, i aquí van poder estirar una mica més de milles, vam tenir, a mitjans d'octubre o així, vam tenir una entrada forta de mosquits i després ara han afluixat una miqueta, però continuen a venti molts, ens continuen picant i aquesta setmana encara haurem de conviure amb ells. Potser la setmana que ve la cosa comença a baixar una mica i potser els mosquits comencen a afluixar. Estem veient molts arbres també que comencen a canviar el color de la fulla, és molt a poc a poc, perquè les temperatures acompanyen, però ho fan més perquè toca, no pas perquè el fred ens està gubiant. Bueno, parlarem una mica d'aquesta situació meteorològica que tenim, molt anòmala, molt estranya, molt atípica. Ahir miràvem mapes de diferents anys enrere, fins al 2015, 2016, dies com ahir o com avui, del 25 d'octubre, i realment cap d'aquests dies, des del 2015, ahir vam arribar a gairebé 27 graus, no autèntica ni malada. Avui la temperatura s'ha quedat a tocar dels 25, ha baixat una miqueta, però vaja que són temperatures altíssimes, hauríem d'estar 21 com a molts, no a 25 graus, i a més a més la humitat tampoc no acompanya, durant tot el dia d'avui hem estat en humitats forçalabades, no són tan altes com les del cap de setmana que feia xafugó la setmana passada, però vaja avui el voltant dels entre 60 i 70% d'humitat et dona aquella sensació de xafugó que és molt empipadora i em prenia una miqueta, o sigui que un mes d'octubre, perdó, tinguem una màxima d'aquest mes que ja s'està acabant, però que hagi arribat una màxima de 27 com a 8 graus, el dia 2 d'octubre, a més contraste, perquè el dia 1 d'octubre, si us recordes, la nit de l'1 d'octubre vam tenir 12 com a 8 graus, que és la mínima d'aquest mes d'octubre, i el dia següent ens vam aixecar i el migdia vam arribar a 28 graus gairebé. Són temperatures extraordinàriament, altres avades passen un dia, però esclar, estem portant tot el mes d'octubre amb temperatures molt elevades, sí que vam tenir alguns dies on ens va ploure, ens va caure aquests 12, que he hagut 10 litres, si no recordo, 10 litres per metre quadrat, aquesta pluja va caure pràcticament tot a principis d'octubre, és quan parlàvem ara dels mosquits, i ja sí que vam poder tenir, a partir del 6-7 d'octubre, tenim uns quants dies on la temperatura era una mica normal i ens podíem començar a brigar una miqueta, després va tornar a recuperar, si continuem així, i en definitiva, el mes d'octubre, quan fem valoració de les mitjanes, serà un mes més que somem aquest 2022 que les temperatures s'han estat per sobre del que tocaria per l'època, però portem des del mes d'abril, aquest 2022, si no és pel mes de març, que va ser aquí més tan estrany, que vam tenir molt poques hores de sol, que vam tenir molts dies grisos, i que vam fer gairebé rècord que pràcticament no veiem el sol, treta aquell mes que va estar una mica per sota el que tocaria per l'època, la resta de l'any ha estat sempre per sobre, l'hivern passat va ser molt càlid, els dies normals de fred, però vull dir que va ser molt càlid d'aquelles setmanes teòricament, que és l'última de desembre, el desembre va fer caloreta, que dius, aquí és on ha d'apretar, que és quan tenim el sol més baix, que escalfa menys, que normalment fa més fred, res, dos dies que podríem col·locar-nos al mes de març, no va ser un fred rigorós, i aquest mes d'octubre l'afegirem, i clar, per molta gent li encanta l'estiu, que ho deix moltíssim, a la cota... I a propansa, hi ha una mica... Però clar, des del mes d'abril fins al mes d'octubre és gran part de l'any vivint en una situació així. Amb els professionals que parlen del canvi climàtic, que ens diuen que l'evolució o la tendència en aquest clima mediterrani és que cada cop les estacions d'impàs, les estacions de la tardor i de la primavera, cada cop seran més curtes i cada cop seran menys presents, o sigui, que farem un salt de pràcticament d'estiu a hivern. Aquest any anem camí d'això, estem a les portes del mes de novembre, ahir 27 graus, avui hem arribat a 25, és provable que al llarg d'aquesta setmana algun mapa, ja ens agafarem aquest, perquè tenim ganes de dir coses, és una mica interessant, doncs algun mapa indica que a poc a poc les temperatures es podrien anar normalitzant, i anar baixant molt a poc a poc, però podrien anar baixant, però tot i així, de precipitació, per exemple, mires els mapes, i no hi ha cap dia que hi haguessin desastrosos. A més a més, la setmana passada, mirant cap als primers dies, cap al pont de tots sants, veies que la possibilitat de pluja és cap al pont, o sigui, a la mida que ens hem entrat en aquesta setmana, hem anat avançant, aquesta possibilitat de pluja s'ha esveit, i ara pràcticament, mirem a 14 dies vista, hi ha algun dia alguna gota, però són gotes d'aquelles, com les que van caure el Sant Justo del Carreldiu Menys, o sigui, que és una misènia de companyia, o sigui, que dius, no es veu la pluja per enlloc, i pel que fa a temperatures, sí, hi ha una baixada progressiva, però, vaja, no és allò de dia i que tenim una clata ja d'important. Amb això volem dir que també tenim una situació amb l'aigua del mar, el mar Mediterrani, que realment està molt alta, això és una bomba, perquè, o sigui, estem passant la tardor, tard o d'hora ens arribarà un ambient molt més fred, ens podria arribar bosses d'aire fred que entrarien en elçada, bosses d'aire fred normals per l'època del mes d'octubre, que seran molt més fredes, que acostumarà a portar nevades i tal, i quan arribin a l'aigua del mar, que a finals d'octubre, la gent encara s'està banyant, a l'aigua del mar, a l'aigua del mar, a l'aigua central, 23, 24, i 24 gairebé tocant 25, a l'aigua de Tarragona, això és una bomba quan entra a aire fred en elçada, o sigui, que alguna animalada haurem de patir, quan hi hagi aquest canvi radical, pràcticament de canviar d'estació, a finals de setembre, aquí no hem notat absolutament res, i quan arribi el novembre i arribin els dies més freds, potser notem un canvi i rebrem alguna clata allà de dir que aquestes coses fer aquest canvi tan radical fan mal, no acostumen a ser massa bones, amb bruixats, amb pedregades, amb pluges torrencials, perquè clar, si arribar a aire fred i tens aire calitabaix, això passa a l'estiu, però que et passi el mes de novembre amb un aire molt més fred, és més complicat. Aviam, avui ens ha fet un bon sol, tenim un dia bastant tranquil, la temperatura, com dèiem, ens ha arribat fins als 25 graus, i la tendència dels propers dies és a mantenir més o menys aquesta situació, sol, amb alguns núvols poc importants, potser a la nit alguna núvolada, aquesta nit passarem baixat fins als 17, és bastant probable que les properes nits comencem a baixar una miqueta més, tot i la presència d'alguns núvols ja comencem a caminar cap als 15, 16, que això també ja denota una mica el vespre, i a primera hora del matí, que estem en una estació que no és l'estiu, sinó que és la tardor perquè el sol ja va més baix, anem camí del solstici d'hivern, i això va, provoca les temperatures a la nit, pugui baixar més perquè la nit cada cop es fa més llarga, així que demà dimecres sol i núvols, amb una miqueta més de núvols a la nit i amb una mínima voltant dels 15, dijous el que deien, avui hem arribat als 25, demà podria ser el dia més càlid, el que diuen els mapes de demà és el dia que toquem sostre, el que fa temperatura, i podria amb altre cop superar els 25, com a IDI-1s o com a cap de setmana, o sigui que pot ser un dia força càlid amb sol i núvols, i a partir de dijous seguirem amb una tònica molt semblant, amb un sol, amb alguns núvolets per fer bonic, però ja la temperatura quedarà per sota els 25, de tot allà dels 24. Divendres més o menys mantindríem aquesta situació d'uns 24 graus, i és bastant probable que ens agafem un dels mapes que tenen més ganes de que les temperatures tinguin avall, perquè potser divendres tenim més núvolets, que comença aquest pont de la puríssima, la temperatura es podria quedar amb 23 graus de màxima, o sigui, va baixant una miqueta, ja no són aquests 26 o 27 que hem viscut, el cap de setmana, tan dissabte com diu Menja, són dies que avui, vistos d'avui, som més variables, o sigui, sí que hem anat parlant, que demà dimecres, dijous i vendres sol i núvols, però potser dissabte els núvols són una mica més importants, tindrem un dia més grisot, i això permetre que la temperatura pugui tirar una miqueta més avall, amb un canvi d'aire, sembla ser que ja el cap de setmana aquest vent del sudo és, que ens ha estat alimentant, que ens ha portat partícules del sàhara amb la visibilitat, doncs bé, sembla que a partir del cap de setmana el vent pot girar una miqueta més nord, i això farà que baixi la temperatura, i que puguem tenir uns dies una miqueta més tardorenx, dissabte més núvols, diumenge més sol, potser dijous sol i núvols un altre cop de precipitacions, no n'esperem gens ni mica, però per exemple ja dissabte 22 de màxima, diumenge 21 de màxima, dijous 22, i el dia que és fàstiu que ens dir març, no? Sí, dia 1 de novembre és dimarts, sí. Doncs el dimarts es teníem al voltant dels 21 graus, i sembla que a la setmana que ve podríem normalitzar temperatures a partir del dia 2-3. Normalitzant vol dir, doncs, temperatures per sota dels 20 graus, que estem al mes de novembre, o estarem al mes de novembre, i en màxima, i en mínimes al voltant dels 14-15. Això ja és una mica més normal, és una situació més habitual, i amb el sol com a protagonista. Hi ha un mapa que ens marca pel dia 1 algun ruixat o alguna tempesta sanjusa a la tarda. Bueno, amb pinxes, no? Sí, falten 6 dies, realment falta moltíssim, o sigui que això, si vols, ho anirem xerrant amb properes edicions. Així que, de moment, a patir caló tan demà dimecres com una mica dijous, i a partir de divendres comencem molt a poc a poc normalitzat, durant el cap de setmana, amb un temps estable, les temperatures s'aniran recolant una miqueta, recordar el que dissabte hem dit, que estarà més anubulat, i sembla que la setmana que ve, molt a poc a poc anirem normalitzat, i tornarem, o bueno, no, tornarem, no, comencem a tenir interès. Sí, això t'anava a dir jo. I el diumenge canvi d'hora, no? És aquest diumenge, ja, no? Sí, és el dia aquest del tema de l'hora, aquesta polèmica, aquesta situació que la Unió Europea no es posa d'acord amb tots els països per anar tots a una i quedar-se amb un horari i estalviar-nos a això del canvi d'hora, que realment és una xurrada com una casa, ja és xurrada estar dues hores per sobre del que tocaria, perquè en sembla que som l'únic país del món que tenim dues hores per sobre del que és l'hora solar, i estar per veure amb què ens quedem, si ens quedem amb un horari d'estiu o ens quedem amb un horari d'hivern. L'ològic seria l'horari d'hivern. És a dir, el horari que passarem ara, aquest diumenge? Sí, perquè aquest horari és el més encertat, es fa de dia quan toca més o menys, quan tots es chequen, o sigui, això adaptant la llum solar a les hores de feina que fem, i jo crec que és el més normal que hauríem de tenir a l'estiu, se'ns faria fosc, no a les 10 de la nit, sinó a les 9, que dius, bueno, es diu, 9 de la nit, tothom diu tota la vida, 9 de la nit, 9 del vespre, i si es fa fosc a les 9 i encara està mig clar, en quarts de 10, doncs, bueno, ja està bé, però no cal que d'ans amb un horari d'estiu, que a quarts d'11 encara tens l'aclaró del sol, és un autèntic animal de l'estiu. Que després a l'hivern, fins a les 9 del matí, no s'haurà el sol, un horari d'estiu. Sí, sí, és el que sempre comentem, un horari d'estiu a l'hivern, els dies més menys sol, doncs és bastant probable que durant el gener febrer estaríem sortint a les 9, no hi ha algú, que és un autèntic animal de l'estiu, o sigui, hauríem de portar els nens amb la granita a l'escola, que dius, bueno, i després a la nit us classellargaríem molt més, però clar, o sigui, tampoc només pensem, perquè la parínsula i bèrica és molt gran, i si ens anem a Galícia encara és més evident, o sigui, a Galícia es faria fosc a les 11 de la nit, o sigui, negre nit seria a partir de dos quarts de 12. Llavors dius, comencem a pensar una miqueta en el que és el sol, perquè ens regim amb això, o sigui, els nens, com veuen, que es fa de dia, o sigui, no pots aixecar un nen amb negre nit, o sigui, és una cosa molt estranya, que hi ha països al nord, que això ja porten molts segles acostumats, o sigui, no sé com acabarà la història, però és bastant provable que ens quedem amb l'horari d'estiu i que tinguem aquestes coses tan raras durant tot l'any. Però bueno, és una decisió que es tenia que pensa el 2020, això encara no ha tirat endavant, encara està en procés, estem al 22, arribarem al 23, i jo crec que encara ens queda temps d'anar gaudint d'aquests canvis d'hora que són, mira, són petits, són divertits. Si no cauen en festes de tarda, són divertits. Clar, exacte. Molt bé, doncs Carles, res més, ens anem actualitzant també a les xarxes i anem a conèixer noves informacions sobre el temps. Així ho farem. Vinga. Adeu. I you ready more? Get out of my mind. Cause I'm out of my mind. Cause I'm out of my mind. And if one more person says you should get over it. Stop talking to people before I snuck, snuck, snuck. Oh, I might stop talking to people before I snuck. Snap in one, two. Where are you? Where are you? Still in my heart. Still in my heart. Snap in three, four. I need you here anymore. I need you here anymore. I need you here anymore. No podem viure sense bateria, sense cobertura, sense carregador. No podem viure sense línia, sense funda, sense connexió, sense memòria. No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Ràdio d'Espel Abans que s'acabi aquesta primera ola de la Ramba, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, comentarem aquestes efemèrides que van passar el dia com avui, un 25 d'octubre, però de fa alguns anyets. Ens ubiquem a l'any 1825, Uruguà i Obtè, la independència del Brasil. El 1836, que hi passa a França, concretament a París, doncs que instal·len la plaça de la Concòrdia l'Obalisc, que es va portar del temple de Camarca Teves, un obsequi del birre i d'Egypte Murmat alí, a canvi d'un rellotge de l'abastre. Anyets més tard, el 1926, a Barcelona sinagura. Atenció, els magatzems. Jorba, el portal de l'Àngel. Això el 25 d'octubre, del 1926. Després, 10 anys més tard, a Roma, l'any 36, Hitler i Mussolini proclaman leix Roma-Berlín. També tenim que el 1956, a Oslo, Noruega, el comú de Noruec, del Nobel, otorga el premi Nobel de literatura a Juan Ramon Jiménez, l'any 1956. Dos anys més tard, el 1958, el Baticà comença el conclau per escollir el nou papa, de Gotalamor, de l'anterior papa Pius XII. Aquest conclau es va acabar el 28 d'octubre, de l'any 58, amb l'elecció del nou papa Joan XXIII. Després, també, l'any 79, el país va escebre el referèndum en què resultaria plebiscitat l'estatut d'autonomia del país basc. El 1933, a Washington, en Jerry Hall i en Robert Steedman, investigadors de la George Washington University, van fer públic que havien aconseguit clonar amb brions humans. Això, l'any 1903. També tenim que l'any 2001, a Estats Units, a Citel, es comença Microsoft, comença a comercialitzar el sistema operatiu Windows XP. I acabarem amb una femèrida, el 2005, a Barcelona, en què hi van detenir l'exsenador Luís Maria Chirinax, del dia com avui, el 25 d'octubre, acusat a Apologia del Terrorisme, per haver-se declarat amic d'ETA. El van alliberar el cap de dos dies, el 27 d'octubre, de l'any 2005, per causa de la seva avançada edat. Si ara comentem els naixements que van haver-hi el dia com avui, doncs bé, avui seria l'aniversari del filòsof alemany Max Stryner, que va néixer l'any 1806, al Regne de Baviera, el 1825 a Viena i naixia Johans Traus II, compositor austríac. Avui també seria l'aniversari de George Bizet, famós compositor francès que va néixer a París el 1838. I avui també seria l'aniversari de Pablo Picasso, pintor espanyol, va néixer a Málaga l'any 1881. I parlant d'anacrològiques, també hem de dir que el dia com avui, a l'any 1349, hi moria a Mallorca, concretament a Lluc Major, en Jaume III de Mallorca, a la batalla de Lluc Major. L'any 2008, el dia com avui, el 25 d'octubre, als Estats Units hi moria Gerard Damiano, director de cinema. I l'any 2013, a Barcelona, va morir l'actriu espanyola en paro soler leal. I ara sí que ho mantem també als dies internacionals, perquè Déu n'hi do, els que tenim avui 25 d'octubre, hem de dir que és el Dia Mundial de la òpera, també el Dia Mundial del Caràter, el Dia Internacional de l'Artista, el Dia Mundial de les Persones de la Baixa Estatura, també el Dia Internacional de la Pell de Papallona, el Dia Mundial dels Síndroms Míelodis Plàzics i també el Dia Europeu de la Justícia. Bé, ara connectem amb Catalunya Ràdio, i després tornem aquí a la Rambla, en magazine de tardes, amb aquí de la Mísora Municipal de Sant Just. Torn de contra-rèpliques a la comissió d'interior o al Parlament, on hi compareix el conseller Joan Ignasi Helena per explicar el relleu de l'excap dels Mossos, i Usa Maria Estela. A la seva ràdio s'ha aconseguit fer-ho a l'edat de l'esquadra. L'esquadra s'ha aconseguit fer-ho al Congrés de l'Homènic i s'ha aconseguit fer-ho al Congrés de l'Homènic. per explicar el relleu de l'excap dels Mossos, Josep Maria Estela. Ara anem cap allà per la Mèmica Alharque. Bona tarda, el portador dels socialistes i exconsellor d'interior Ramon Esfadalei, Joan Ignasi Alena, han entrat en el cos a cos. Alena li ha retret la gestió al capdavant dels Mossos. Em sembla surrealista que des dels responsables polítics es parli de la politització com calcom negatiu. Em sembla absolutament surrealista. I, per tant, sí, és un cos estable. Però, estable, amb vida, amb funcionament. No l'estabilitat anestiaciada de no contractar Mossos durant 3 anys. Esfadalei no li ha demanat la dimissió directament, però diu que és inevitable la reprobació. Sortim amb molts més dubtes dels que hem entrat en aquesta comissió, sortim amb molts més interrogants dels que hem entrat en aquesta comissió i conseller ens avoca, sí o sí, a demanar la seva reprobació, perquè vostè n'hi ha fet el més mínim exercici d'autocrítica. És que no l'ha fet. Miquel Harck, a Catalunya Radio Parlament. Notícies greus, Sergi Molero. L'Unió Europea es dona un mes per tenir aprovat el nou paquet d'emergència contra la crisi energètica que inclourà un límit al preu del gas, Brucelle Jordi Baró. Bona tarda. Primera discussió avui, sense resultat dels ministres d'energia dels 27 sobre com limitar el preu del gas educatòria fixada pel 24 de novembre, com a avui dia ha dat límit per aprovar les mesures. No hi ha consens sobre com estendre el conjunt de l'Unió Europea la solució ièrica que posa un topall al preu del gas per produir electricitat. Brucelle es calcula que estalviaria 13.000 milions i lleugaria la inflació, però també avisa del risc d'incrementar el consum i de les exportacions fora de gas més barat, per exemple, al Regne Unit. A Espanya i altres socis europeus volen una proposta ferma sobre la taula. Eres a Rivera es la visa presidenta per la transició ecológica. Pocos avances concretos. Por tanto, sí, mucha más precisión con respecto a lo que esperamos de la Comisión Europea. Jordi Baró, Catalunya, a Radio Brussel·les. Vladimir Putin insta agilitar la presa de decisions a la campanya militar d'Ukraine. El president rús considera que cal millorar la coordinació de les institucions governamentals i de les regions per proveir l'exèrcit de més equipament i millor suport mèdic i logístic. Ho ha dit a la primera trobada que la coordinació ha creat la setmana passada justament per fomentar el suport a la inversió d'Ukraine. Aquest nou òrgan, aquest Consell de Coordinació i el discurs mateix de Putin d'aquesta tarda, es pot llegir, segons alguns analistes, com un reconeixement tàssit que Moscou no havia previst la resistència que s'ha trobat a Ucraïna. La defensa pacífica de la independència no és delicta i, per tant, no es pot perseguir penalment. Això conclou un informe del Consell d'Europa, el qual ha tingut accés a Catalunya Ràdio, que ho empara, en la llibertat d'expressió. El govern de la Generalitat treu pit i resalta que el Consell d'Europa avala el que considera una evidència, que l'independentisme diu no es pot perseguir policialment ni judicial. Patricia Plaja és la portaveu de l'executiu. Un argument més i de pes, que avala el que defensa aquest govern i que, de ben segur, serà necessari i serà important, perquè està defensant els drets humanes. Tornen a aclamar a Europa el que fa anys que l'estat espanyol no vol veure i que el govern de la Generalitat no deixarà de defensar re, és que no es pot perseguir l'independentisme. Tarda de retards arrossegats des d'aquest migdia en alguns trens. Celia Quintana. És d'hora les línies R11 i RGU per falta d'alimentació elèctrica, en una de les dues vies entre Caldes de Malavell i Massenet. De fet, recordem que els trens d'aquestes línies han recorregut a San Saloni, direcció Girona, i els tècnics d'edifici continuen treballant per a l'altra alabaria, i per que fa el transirrudat destacar aquesta hora, que us trobareu a la peça de Frejinal sentit en posta, a la C17 de la Garriga a Fígar-ho-Montmany sentit ripoll per obres, i a la Ronda Litoral, coacompacte de la zona franca, a Ciutat Vella sentit pesos, entre altres punts afectats. Celia Quintana, Catalunya Ràdio Equipviari. Esports, Sonia Ller. El Barça Ret de Malva, Erdemoni, que a les 9 del vespre, Xavier Hernández manté l'esperança de cara a les poques possibilitats de continuar a la Champions. Aquestes opcions passen per guanyar 4 punts més que a l'inter de Milà, en els dos pastits que queden. Bé, tant com a miracle, tenim una petita esperança, però, evidentment, ho tenim molt difícil, quan no depèn de tu mateix. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopez Rivas. La Sant Just tenc a l'Àlia Iguadé guanya el premi d'Ensecat a millor coreografia per l'espectacle hidden. Allà es va celebrar la Sala Polo, la gala d'entrega, dels premis d'Ensecat 2022. Uns guardons que volen reconèixer, incentivar i promocionar la feina de les professionals de la dança a Catalunya. Recollint les seves diferents realitats i contemplant els seus basants artístics i també socials. Els finalistes del premi a la millor coreografia són els de Sant Just. Fem una mirada a aquelles coses que ens defineixen, però que amb el temps han quedat tapades sota el vell del inconscient. L'espectacle també ha obtingut el premi a la millor interpretació pel ballerit Lisartrani. Continua millorant la xarxa de transport públic de Sant Just d'Esvern. La MAB ha col·locat dues noves marquesines a les parades de Miquel Reberti amb Avinguda Industria i Avinguda Industria amb el Parc Salvador Espriu. Es tracta dues marquesines més sostenibles amb el paviment fabricat, amb un 95% de material reciclat, i amb una il·luminació que permet un estalvi del 83% del consum elèctric. Són més confortables i excessibles sense obstacles a la zona davantera per facilitar un accés més còmode per a totes les persones usuàries. També estan il·luminades durant la nit per augmentar la seguretat i la visibilitat de les persones que esperen l'autobús. Per últim, compten amb més informació, més espai paraplano, recorreguts juraris i pantalles d'informació dinàmica per comunicar el temps d'espera. I demà comença la campanya d'haver camí per vendre sedes dels pastorets de Sant Just. Per celebrar aquests 10 anys de la representació de l'obra, han volgut tirar endavant aquest projecte d'enregistrar 13 cançons pròpies dels pastorets de Sant Just. Demà dimecres 26 d'octubre, a les 8 del matí, comença la campanya d'haver camí per vendre sedes de pastorets. La campanya serà curta, només estarà vigent, fins al 24 de novembre, per donar temps a la confecció dels discs. Quan acabi la campanya, els sedes es vendran a 10 euros. El bar camí es donaran 3 opcions i, segon la quantitat de diners el brús es comptarà amb un obsec o altre. Si es vol fer constar el vostre nom, el disc, s'haurà de fer una compra per ver camí. A partir de demà podreu participar al ver camí fent clic a l'enllaç que trobareu a la notícia de la pàgina web de Radio Desvern. I això és tot. Tornem amb més informació els Sant Just notícies de les 7 del vespre. Doncs ara mateix no marxeu. Sant Just és una delícia i el tabac, una brutícia un poble tan adorable i el fontànim suportable. Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa. Pensa ben que tu t'enganyes, no juguis ara a tu manes. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? I per ara passen dies de la vida amb el fet. I ara ens toca fer una nova entrevista, la setena del Cicle d'entrevistes que estem fent al voluntariat de Sant Just aquí al programa de la Rambla de Radio Desvern. És un cicle que, recordem, ha agafat una representació de 8 persones voluntàries o coordinadores d'alguna entitat sense n'hem de lucre del municipi o associació o servei per la comunitat aquí al poble. I avui seguim amb la Ronda i ho fem amb una representació de l'equip de voluntaris del cos de protecció civil d'equip de Sant Just. Encapçalat, parla Ana Sánchez, que n'és la presidenta. Igualment també tinc dues persones més, els són tres, un equip de tres. El saludem perquè hi ha la Ana Sánchez, la presidenta del cos, o l'Anna. Hola, bona tarda. També tenim el Quim Ferrandi, que és tresorera del cos i voluntari. Bon dia, perfecte. I després també tenim la Judit Pérez, que és voluntària o la Judit. Em sembla que ets la més joveneta. Bona tarda, sí, de moment sí. Necessitem més gent, però de moment jo la més joveneta. He dit que cossos de protecció civil són un cos, un grup, un equip, una entitat, us afiniu d'alguna manera en concret, tot en sabat? Família. Femília. Ostres, això ja de nota, la relació que pot haver-hi entre tots vosaltres, són com un grup, us portem molt bé? Sí, com pots veure, aquí hi ha molt bon rotllo. Penso que és important, ja que hi ha serveis que hi ha una mica de tot, hi ha tensió, hi ha activitat, hi ha molt moviment i considerem que, si no ens apuyem a entrar a nosaltres, la cosa no funciona totalment. Per això sí, considero que som una petita família, encara que dintre de petita família sempre hi ha algun cunyat, que se li diu, però tots... Tot molt bé, tot molt bé. Perdem una mica, doncs, si us sembla, del cos, per acostar-lo a radiu gens. Quants anys fa que hi ha protecció civil a Sant Just? Els municipis? Si sou una branca més de la policia local, o quina relació teniu amb ella, com és això? La millor persona que pot dir és el Quim, que és un dels fundadors de protecció civil. Ostres? Sí. Quan va sorgir Quim a protecció civil? Això farà, si no m'equivoco, uns 25 anys... Bé, 23 van començar una miqueta abans. Formalitzada farà uns 23 anys, fa uns 25 enradera, amb un bon company que, per cert, ja no hi és, amb el Sant Xís, Miquel Sant Xís, que pobret es va deixar, amb l'Òscar Rodríguez, i jo personalment, Quim Ferrandiz, que vam muntar a l'Associació de Protecció Civil. I amb Toni Hernández. Toni Hernández, que era el nostre tècnic correcte. I fins ara han passat diferents gent pel votant, gent que s'ha quedat, gent que no s'ha quedat, i això és un impàs de gent, no? Penso que és un cos sense nens de lucre, que tot el que fem és pel poble, i no tenim horaris. Què vol dir, això, que no teniu horaris? Que quan s'ha volat emergència que hi hagi el poble, siguin les dues, tres, quatre, cinc de la matinada, sigui de dia, sigui de tarda, se'ns truca i estem aquí. 24 hores, 365 dies. Correcte. Ara mateix, quantes persones formeu part de protecció civil? Bueno, ara mateix serem uns... Entre baixes... Bé, no baixes, entre persones que estan de reserva, persones que actuem més, serem, aproximadament, uns 15, aproximadament. Més o menys. Hi ha hagut èpoques que era un mes que hi havia gent? Sí. El començament sí que la veritat... Eren poquets, ben avinguts... Tot el mena sempre som una família. Sí. Vull dir, sempre estem ben avinguts, la majoria de les vegades. Hem arribat a ser... fins i tot 30 persones. Ostres. Sí, va ser una època bastant... bastant ferma. Però, bueno, el fet de la vida de cadascú... I empujades i baixades. Exacte. I la gent va marxant, va marxant... I, bueno, ara farem dintre darrere, farem una trobada, farem uns típics per... per recaptar gent que vulgui fer coses pel poble. Mm-hm. Com està estructurat el cos? Com us dividiu tasques? Bé... No necessàriament, simplement les persones que estem i ens avisen, va, a través de... de la policia, ens activen. I... I les persones que estiguem en aquell moment, que podem actuar i que podem venir, doncs ens apropem. I les altres, que són els serveis que ja estan esticulats, com pot ser uns reis, com pot ser Sant Joan, com pot ser ja els prepares abans, inclús, com fan retens, va, per temes... Què és un retent? Retent és tot el tema de prevenció. Diu-s'hi. Va, ara, el tema de quan ve la campanya de foc, poder fer retens, quan ve temporals, també poder fer retens... I... i això i... Més que res, t'hi usam el moment. Són... són guàrdies, perquè ens entenem, guàrdies de... Prevenció. Però bé, de fet, són guàrdies, que comencem perdint alguna cosa... a les 3 de la tarda, i no sortim fins al dia següent, si ja ha ativat... qualsevol... qualsevol anomària climàtica que hi podia haver-hi. I de protecció civil, niada a tots els municipis, que... Sí, sí, sí. En aquests moments, si no recordo malament, de Catalunya som 170 i pico. Val, municipis, els quals hi ha la figura de voluntaris. Nosaltres som la número 10, de que es va iniciar... el fet de ser... ser oficial. Vale. I va pujant, va pujant, perquè aquesta setmana passada, el dia 15, crec que va ser, d'octubre es va fer la primera trobada... de protecció civil de Catalunya, i érem 400 voluntaris en aquells moments. Que guai. De tot Catalunya va ser molt maco, sincerament. Judit, escolta'm, tu, quan... quan temps fa que ets voluntari en el cos de protecció civil? Doncs crec que era bé 5 anys o així. Ja 5 anys? Sí, sí. I quan vas començar, quina edat tenies? Doncs... 20. 20 tenies. Caram, ho tenies clar? Era una cosa que ja portaves a Rossegan, que... que ho volies fer? Sí, era una cosa que mai m'havia... potser donat compte, o la presència d'una associació de protecció civil, com a tal, o sempre teníem ment que volia fer alguna cosa... voluntàriament, altruistament, per ajudar la gent. Per fer prevenció, un tracte de tu a tu, amb el ciutadà. Llavors em vaig conèixer l'Anna, i em va sortir l'oportunitat i vaig tenir clar. Molt bé. Conegies el cos? O va ser perquè vas conèixer l'Anna? No, exactament el cos aquí, no, però vaig conèixer l'Anna i ja em vaig introduir directament. Molt bé, i dins de les tasques que tu fas a protecció civil, quines són aquelles que més... Bueno, no sé, que més satisfeta deixen després d'haver-les fet. Sempre que sigui ajudar la gent, ja tens la gratificació. Jo recordo que vaig començar i va haver-hi un temporal, no sé si era com de mig neu o de gel, i vam estar fent molts retents per la nit sense parar. I jo vaig dir, ostres, és un cos que es nota que és un cos gran, que fan treball, i llavors això ja, i el bon rotllo que ja veus que tenim, fa una motivació, encara més, que si no, doncs, si has d'entrar a l'esbollet i dormir 4 hores, doncs ho fas i ho fas contenta, i després també. Una cosa que ara m'estic fixant molt és ser els petits, sobretot. Quan veuen els petits facen... Amb el cotxe. Sí, amb el cotxe i tot, o les junts, també. I veure també que tu potser li dones aquesta perspectiva als nens petits, que després pugen i diguen, ostres, doncs jo també vull fer això, doncs també és gratificant. Inclus, moltes vegades depèn de quins serveis que hi hagi, com que tenim fills, portem els fills. Ah, també? Sí. Com a... depèn, si no és una emergència, si no és una cosa, i podem, doncs, fer pràctiques a l'hora d'agafar el cotxe a bomba, que és de l'aigua. Moltes vegades deixem els nens, també, una miqueta, que juguin, i això, i depèn de quins serveis, si ens fa molta gràcia, i els nens també els fa molta gràcia. Com creieu que carreg la ciutadania, la vostra participació, la vostra ajuda en moments determinats, que són importants, doncs, a l'hora de... L'agraeixen bé, però hi ha bastant desconeixement en el tema de què és una associació altruista i que és voluntària. Sí. Encara hi ha una mica de desconeixement sobre aquest tema, de gent que encara es pensa que som una associació que cobrem. I això s'ha de recordar que no ho fem, perquè ens agrada. I això és un... Per això, moltes vegades també ha baixat el nivell, també, de voluntaris, perquè el sol fet de dir voluntari, hi ha molta gent que en els moments que estem vivint paren. I això s'ha de tenir en compte, exacte. Cada alguna formació, alguna experiència prèvia abans de poder entrar? Sí, sí, sí. De veritat. Correcte. Jo vaig fer... Fa bé, explica, explica. Jo i un altre voluntari vam fer el curs bàsic de voluntaris de protecció civil, i es fa a l'ISPC, que és l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que està a Yamollet, on es formen totes les policies bombès i tot. I ens donen la formació, policies bombès, i gent que està al dia a dia treballant sobre això. I és un curs que dura mesos, no me'n recordo exactament les hores. Són 150 hores. 160 hores. Sí, 150 o 160 hores. Estan dividides en mesos i després tens un examen i surts amb el curs bàsic de... Amb el curs bàsic de... Amb el curs de reanimació, sí, és que nosaltres estem... Perquè toquem diversos fals. Estem en qualsevol emergència. Potser, si hi ha un atac cardíac, hem d'estallar. I nosaltres ja sortim amb aquest nivell bàsic per reanimació, i a la pica els vehicles tenim de tot. I entenc que és un curs teòric. No sé si hi ha algun tipus de pràctica, també. Però és teòric i pràctic. Pràctic amb aquest que he comentat ara, amb el DEA, la RTP, sí, exacte. I després també amb els accentors, per exemple, quan hi ha un incendi. Sí, hi ha un incendi, sobretot aquí que tenim Cuisarola i tota la forestal, nosaltres tenim la bomba, tenim una pica panbomba, que per exemple la policia s'enrecareix i som nosaltres. Fins que vinguin bombes, s'activin bombes. Clar, Sánchez no té ben ves, ara que ho penso. Potser t'hi haguen una mica d'arriba. Bueno, de fet, per Sant Joan, que fan bastantes cremes, de continuïdors, etcètera, etcètera, nosaltres som la primera formació d'atac. Vull dir que gairebé nosaltres ja... Aquella nit oblideu-vos de coca, no? No, no n'hi ha. Quan acabem, depèn d'on estiguem, o alguns inviten, en plan, tenir un trosset de coques, i d'aquell dia no, no, fins a la matinada. Des de la flama, des que inicia la flama del Canigó, fins a la matinada estem al municipi. Quim, tu que portes tants anys, alguna experiència anècdota, no sé fins a quin punt, una mala experiència pot ser anècdota, però algun, per exemple, Sant Joan, o alguna situació que hagis realment petit o... Bueno, s'han fet moltes fa tants anys, s'han fet moltes, sobretot, quan va haver-hi d'emergència per Force Vents, que van caure arbres centenaris aquí al poble, que van caure que a sobre de les cases, va trencar bastant sostres, la gent estava molt neguitosa, vivia tot pel mig dels carrers, tot tallat... La veritat que hi ha moltes anècdotes inclòs, quan el Nou Cat, que també ens va caure aquí, ens ha caigut un parell de nevades bastant important, dintre de l'Occaneu, a dintre del cas Curbada, Sant Just, i la veritat que sí que hi ha moltes anècdotes moltíssimes. I, bueno, el més important és la bona gratificació que et queda quan s'ha acabat el dia, de reconeixement de la gent i que saben que estem aquí, i hem fet i hem dit, hem ajudat de tota mena, no només amb les emergències, sinó inclòs donar reconeixement a moments crítics de persones que realment us estan passant malament. Quim, la teva feina professional, té alguna mena de vincle o té alguna cosa a veure amb protecció civil? Jo ja vinc del món de les emergències. Fa molt de sense anys jo soc tècnica amb emergències metges, porto un auci i, bueno, de fet, estem fent. Soc un dels responsables amb el tema de formació. Diguem-ne, els companys de RCP per portar al dia, per saber com funciona, fent moltes pràctiques també en quant a salvament, en quant a qualsevol fractura que passés a la muntanya, i estem fent una formació bastant important a tots els companys, perquè sàpiguen almenys el que no s'ha de fer. I tu, per exemple, Judit, tens alguna vinculació a nivell professional o d'estudis? Sí, jo vaig realitzar la carrera de criminologia. I això també és una mica el que em va... Jo sabia que la seguretat m'agradava, la prevenció m'agradava molt, i també ajudar la gent com ho ha dit abans. Sentir-me que, gràcies al meu treball o al meu coneixement, puc fer feliç o portar millor l'estabilitat d'una persona en la seva vida. Una miqueta això també m'ha de portar a agafar aquest camí, ja està aquí de voluntària. Vos sí que té a veure i sí que està... Crec que gairebé tots estem relacionats amb alguna cosa. Ja sigui per familiars o per estudis o per... És una miqueta vocacional, tot això és vocacional. Si no, no gaudeixes de la teva feina. Amb un gràcies, de qualsevol persona, ja te'n vas a casa dient, guai, he fet bona feina. Simplement un gràcies, eh? Ja te'n vas dient, ostres, he ajudat algú. I això t'omple molt. El teu també és vocacional, no? Sí, sí, sí. Judit, Quim, Anna, també vull saber, amb el tema de la família, com ho porteu? Pateixen molt, perquè clar, a vegades entenc que esteu exposats i exposades a situacions d'emergències, de perill... Com ho porta, això, la família? Bueno, no deixen de ser uns voluntaris passius, podríem dir-li. Val, a les famílies, perquè encara que no vulguin, sobretot si tenim fills, per exemple, en el cas del meu marit, el meu marit també és voluntari, però als dies que s'ha de quedar amb els nens, s'ha de quedar... Vull dir que partim una miqueta a aquest tema. Per això dic que les famílies ho entenen, ho comprenen, perquè saben que ens agrada, i quan t'agrada una cosa, la teva parella ho ha de compartir. Això està clar. I penso que tots. Totes m'amaguen l'esperit de que sigui festa o sigui festiu, sigui un dia senyalat o no, nosaltres per nosaltres és un dia normal. Vull dir que si t'activen per una emergència i estàs amb una festivitat, ho deixes tot i te'n vas. I ho entenen, i ho entenen. I l'època del Covid, que en aquesta època sí, que suposo que heu tingut bastant gruix de feina. Per dir-ho així, de forma... Continualment ajudant els mesos més heavis de confinament... Que hi havien tantes restriccions. Va ser una època bastant... Per no recordar. Per no recordar per què han passat. Vam passar... Durilla. Bastants dies durs, la veritat que sí, sobretot el començament. Quan la gent se n'anava i no hi havia res a fer. I la veritat que va ser dur. Però bueno, tirem endavant igualment. Clar. I passar amb el cotxe i sentir aplaudit també és molt maco. És veritat, és veritat. A mi se m'acabava d'oblidar tot el tema dels aplaudiments, d'anar als informers, als metges, també a l'acost de policies, de protecció civil, de un i dos. I anirem a acabar l'entrevista preguntant-vos, cadascun de vosaltres, si hi ha alguna motivació personal. O si formeu part també d'altres... d'altres... o serveis, sense n'hi hem de lucre, que també ho farà voluntariat, tot i cap el que hem explicat, protecció civil. Ja és una cosa que absorbeix bastant de temps. I, bueno, entenc que potser us dediqueu exclusivament, no? El temps de dedicar a temps els altres sigui només en protecció civil. Sí, home, clar, vull dir, cadascun la seva vida laboral i privada s'ha de compaginar amb això. Pensa que el cost de protecció civil ja s'emporta per a vosaltres. Sobretot les festius, que és quan deuries d'estar amb la família Gaudín. Quan s'abola ben que hi hagi, estem aquí. Vull dir que nosaltres això dels 17 domenges és com si fos un dia i un dimarts. I es fa amb gust i ganes, això sí que és veritat. No ens queda... Però, per mi, a mi no em quedaré a més temps entre la feina, la família... I protecció civil no tinc gaire de res, la veritat. Per aquest motiu també hi ha el tan bon rotllo. Perquè entre nosaltres ens motivem... Clar, és que si no ho fem entre nosaltres, que coneixem els casos de que ens agradaria estar en aquell moment, sopant amb la família i estem tallant un carrer, perquè hi ha hagut una emergència, perquè hi ha hagut un arbre, que necessita algo, s'ha perdut i necessita buscar la persona, qualsevol cosa, entre nosaltres per això diem que som família, perquè ens tenim, ens tenim. I saps que, a darrere, si passa algo, a darrere tens l'acompanya, tens el company, sabem cadascú fins on arribem, sabem cadascú on estan els nostres límits com a persona, depèn de quins casos hi ha gent, sabem on actuar, on actuar, si m'ho l'estem, no m'ho l'estem. Vull dir, alguns, per exemple, en el cas d'aquí, amb el tema sanitàri és el crac, el tema logístic el portaria més jo, potser depèn de quina actuació no m'aproparia, perquè en el meu cas empatitzo massa i no serviria, no seria bona ajudant en aquest moment, i l'ajudit en temes de seguretat, de tema d'organització i tal, també és una crac, de seguida troba la solució, el que sigui, i això vull dir que tots coneixem els límits, i d'entre nosaltres, i tots coneixem... I després la bona col·laboració que tenim amb els companys de policia local de Sant Just Desbert, és molt important remarcar també que són persones, estan pel poble, estan per tot, la veritat és que nosaltres gairebé intentem reforçar la seva activitat, el seu cos, i estem a les seves ordres amb moltíssimes ocasions, ajudant-los a talls de carrers, per viabilitat i demés. Vull dir que, entre tots, fem una pinya, que això és molt important remarcar, que estem dins dins del mateix PAC, i la veritat que hi ha molt bon rotllo, entre tots, i una molt bona col·laboració per part d'artos cossos. Perquè, normalment, quan us demanen ajut, és la policia o l'ajuntament, o inclús persones individuals del poble també us poden trucar? No, el cap de policia, el cap de policia és que ens activa... Si no hi ha una emergència directa, que s'ha de trucar, per exemple, l'alcalde o el que sigui, es posa en contacte amb mi. Però, normalment, sempre el protocol està en els serveis que són puntuals, com ja coneixem, que són reis, que són els fixes, aquests ja organitzem, però si hi ha alguna emergència, si hi ha el cap de policia, és que diuen a tal i s'activem, hi ha un protocol, s'activa, va dir. Doncs res més, jo crec que no ha faltat res per comentar, no sé si a vosaltres voleu afegir alguna coseta més, no? Doncs res, ha estat un plaer tenir-vos els tres aquí, que vagi molt bé a tot plegat, que acabeu d'haver passat molt bona tarda. I res més, fins la propera. Moltes gràcies. Adéu, adéu. La verda banderina em puja la cel·litonina la cel·litonina Se'n va apropar un amor on que jo tenia va preguntar-te, xicot, què et va passar? Vaig dir, no t'ho creuràs, una tonteria Tenia una pedra dins del cap. Se'n va propar un futur que construïm. Vaig dir que ve que ens l'hauria envassat. Va contestar gent millor que tu em volia. No puc negar que el futur digués la veritat. La bona nova ja s'escampava més enllà dels regnes cristians. Ja s'estripaven llibres d'història que havien quedat despassats. Jo em puja la serotonina. Em puja la serotonina. Em puja la serotonina. Com la menea quan arriba, com una nena que s'enfila. Em puja la serotonina. Em puja la serotonina. Em puja la serotonina. Com el preu de la desolina. Em puja la serotonina. Com les melenes quan respinen. Em puja la serotonina. Em puja la serotonina. Em puja la serotonina. Em puja la serotonina. Em puja la serotonina. Em puja la serotonina. Em puja la serotonina. Em puja la serotonina. Em puja la serotonina. La banda riurà. Engem l'esquerda. Em puja la serota. M'ho fa. M'ho fa. M'ho fa. Ahà. Ahà. Ahà. Això va per tots els artistes. Ahà. Gràcies. Avui, a les 9 del vespre, hem de música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui, a les 9 del vespre, hem de música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. I el que farem ara a continuació és refrescar les notícies i l'actualitat del servei de mobilitat internacional d'aquí de l'Ajuntament de Sant Jos i per fer-ho tindrem a la Roa Carmona, que ens comentarà aquests projectes que estan en marxa. Però escoltarem una cançó, una nova cançó, que ha tret poquet. Fa poquet a Lluís Capaldi. Es diu Forget Me, del seu álbum d'aquest mateix any, del 2022. No ho temo aquí, a la Rambla. Lluís Capaldi. Lluís Capaldi. Lluís Capaldi. Lluís Capaldi. Lluís Capaldi. Lluís Capaldi. Lluís Capaldi. I ara passem a fer l'espai de mobilitat internacional i ho fem de la mà de l'Aroa Carmona, que és la responsable d'aquest servei des de l'Ajuntament de Sant Jos, de l'Aroa, que tal, bona tarda. Hola, Núria, bona tarda. Ens portes novetats actualitat per que fa el món de la mobilitat? Sí, sí, sempre. Notícies, sempre hi ha cosetes a destacar? Sempre hi ha coses a dir. Me'n recordo que a la darrera entrevista que vam fer, us vaig estar explicant els projectes que es van doar a terme a l'inici de setembre, que va ser que vam marxar Giorgia, Cluenda i que un joves van anar a Alemanya. Bé, durant aquests... Vull dir, des de mitjans de setembre fins ara, no hem marxat cap altre lloc, però hem presentat un altre projecte. Ah, mira, molt bé. La Compocatòria de l'ERASMUS Plus, d'aquests projectes de mobilitat per joves, va ser el 4 d'octubre, i vam estar treballant... Ja portem mesos, abans de l'estiu, treballant amb una jove de Sant Just, que està fent el seu treball de final de carrera sobre la mobilitat internacional... Ai, que de carrera! El treball final de recerca. El de batxillerat, no? Exacte, el de batxillerat. Sobre la mobilitat internacional. I, com a cas pràctic, va decidir fer un crear un intercanvi juvenil. Ah, mira, altres. Per presentar-ho a qui Sant Just, i que es dugués a la realitat, que fos un cas pràctic, no només d'anàlisi, com podien ser altres temàtiques, sinó que es pogués implementar, si tu pavem. Caram. A més, amb la motivació que és una de les noies que va participar a l'intercanvi juvenil que vam fer a Croasi el 2021, a l'estiu, que de fet tot el grup va venir supermotivat, i vam fer algunes sessions de treball amb aquest grup, a posteriori, cosa que treballar amb un grup tan gran és molt difícil, és una cosa fa xuga, perquè escriure un projecte és una aplicació formular, i vull dir, no és tan divertent. Llavors, bé, al final, aquesta noia va agafar com el lideratge, i vam fer un win-win que es diu amb anglès, que ens agrada molt, que és com... Guanya una part i l'altra, eh? Exacte. Guanya el servei perquè guanya un projecte directe, fetic i enfocat a joves, i guanya la noia, perquè van tenir el seu projecte, i els seus companys també, fer aquest treball de final de recerca, aquest treball de recerca. I el vam presentar el 4 d'octubre, haig de dir que ha sigut un procés molt guai. Sí, m'agrada molt treballar amb ella. Com tens portes fent-ho des que va tornar a la Croàcia, podríem dir? Mira, des que vam tornar a Croàcia el 2021, cap a l'últim trimestre del 2021, vam fer una primera trobada amb els joves. Més a brainstorming, i encara seguíem motivats, perquè saps, Núria, és el típic que quan ets allà, a la bombolla dels intercanvis, és com... Sí, volem fer una altra, perquè no sé què. Després tornes a Sant Just, passen les setmanes, i després, oh, quin pal, tal, els gossos, coses que passen, no? Això passa. Sí, sí, sí. Llavors, vam fer com un primer tantetza, i com esteu, tal. No, no, la motivació, s'ha de dir que hi ha un fall. Ah, vale, vale. I llavors, el primer trimestre del 2022, vam fer una altra sessió de més enfocada com a temàtiques, o sigui, la temàtica era la mateixa. De fet, és un projecte molt guai, Núria, perquè... és la mateixa temàtica, que és estils de vida saludable. Sí. Però hem fet com un consorci, que s'ha creat així, no era pensat, ha sigut natural, no? S'ha creat com aquest consorci dels quatre socis que estem junts, i la idea és que aquesta temàtica es vagi repetint cada cop en un dels països, i vagi implementant i millorant el que s'ha proposat l'any anterior, o cada dos anys, de fet, és un bianal, és amb aquesta paraula, és un projecte bianal. Llavors, el primer és a Alemanya, i van anar uns joves de Sant Just també, els dos anys es va fer Croàcia, implementant les coses que s'havien dit a Alemanya, i ara la idea és fer-lo a Sant Just, implementant les coses que es van dir a Croàcia, i després fer-lo a Macedonia al nord, i després volem introduir un altre país que aviam si és possible. De moment, els quatre socis sou aquests, no? Alemanya, Croàcia, i Macedonia al nord, i nosaltres. I vosaltres, que és el de Sant Just. I llavors, després d'aquesta trobada d'aquest brainstorming, no tant per la temàtica, sinó per recordar tot el que es va dir, i anem a començar a fer prioritzacions, no? Prioritats, i veure realitats també a Sant Just, perquè és com... Ai, farem i pica, i anirem cada dia a la piscina. Bueno, potser ens han flipat, no? Llavors és com tariu qualsevol, potser podem el cada dia i pica, potser podem fer un dia i pica, però després podem fer trekking, jo què sé, una mica anem a posar de peus a terra el concepte, i a partir d'aquí ja vam començar a quedar amb la noia, és que no dic el seu nom per respecte, però... No, sí, per reservar la seva intimitat. Exacte, però si ens ho aproven, aviam si podem anar i juntar-ho. Clar, que han de presentar-ho aquí. Clar que sí. I llavors, bé, llavors ja vam començar a treballar amb la noia, sobretot, mira, vam començar a l'abril, a fer les primeres trobades presencials, i després, online i llavors ens anàvem dividint tasques, jo anava fent tant un seguiment, perquè ja també havia construït tota la seva part teòrica inicial. Clar, el treball té el marc teòric, i després la part pràctica. Exacte, i l'intercambiarà per pràctica, però bé, vam estar ajudant també, i una mica estructura tota la part primera, de dir que podem començar com que és a l'ERAS, que és molt bé d'un filòsof, buscar tota aquesta història del programa i tal. Ell, llavors, després tenia revisions amb els profes, li deia que no sé què, ho anàvem... Ho construïn una mica el treball de part més conceptual. I ara, al final, aquest últim mes, abans de presentar-ho, sí que hem fet cadades molt més seguides, i de hores i hores, vull dir que és un aplaudiment de veritat, quan ens aprovin, perquè ens ho aprovaran, perquè és que està fet des del cor, i des del cor d'una jove, que és l'intensió primària d'aquest projecte. O sigui, aquest programa, és que es mereix, jo que sé... Perquè serà un intercambi que es farà aquí a Sant Just, en Tenglestiu del 2023, revent la visita dels altres països, d'Alemanya, Macedònia del Nord, i... I Croàcia. Que bé, que ho hagi pogut també organitzar, una noia jove, i que, al cap i a la fi, són les persones potencials que gaudiran també d'aquesta experiència. Totalment. És que és... Vull dir, és l'objectiu principal dels intercambis jovenils, després, tant les mobilitats per adults, vull dir, amb els programes, eh? Però els intercambis jovenils, el que volen fomentar des d'Europa, des de les mentes creantes, és que siguin els propis joves que facin aquests projectes. Clar. Què passa? Que, en realitat, això passa molt poc. Passa molt poc perquè els formularis que s'endompli la documentació, és molt... és molt densa. Llavors, és molt difícil que un grup de joves, a 16 o 17 anys, diguin, eh, anem a escriure en formulari? No. Llavors, quan diuen, eh, anem a fer un projecte, en el sentit de, sí que sé, que anem als col·legues, anem a pensar com ho fem, o comencem a dir... No, dintre d'una dinàmica que es pugui generar, doncs comencem a dir quines activitats ens agradaria, on podem dormir a Sant Just, o aquí li diríem sí. I, òbviament, podem dividir preguntes, no? Fàcils de quin perfil, no sé, tenen els participants, a l'hora de no sé què, doncs aquestes coses es poden respondre. Òbviament, fan un treball de recerca que és molt més complicat. Però és que les estructures dels formularis són molt formals. Ja, vale. I clar, tu li dones això, si m'ho dones a mi, i ja és com... Ja és una mica pesat, no? És molt pesat, i em pregunten què dius. L'impacte relacionat amb la comunitat local a través de la sostenibilitat del projecte. Un jove em diuen, eh? I això què és? Llavors, bueno, per això està aquest acompanyament del servei, i jo estic encantadíssima de la vida, però a mi no m'importa gens escriure, o sigui, tregar-me les coses més feixobes, que per això paguen, i aprofitar, no, que... He d'anar-lo un cop de mà. Molt bé. No, no, ha sigut molt guai. O sigui, aquest projecte ja està presentat, i només falta que us diguin si l'aproven o no. Sí, efectivament, i això normalment s'allarguen cap a finals de desembre, tirant a principis de gener, normalment, és a finals de desembre. No, no, és un regal de Nadal. Un regal de Nadal? Home, doncs clar, mai millor dit. I ella està nerviosa, bueno, clar, és que a part de l'experiència perillet també és el treball de recerca, que un treball que ha de presentar, que a l'hi juga una nota, després que, bueno, nerviosisme per doble part. Sí, per què passa que és supertreballadora aquesta noia? Vull dir que és molt crac, de veritat. És supertreballadora, la tia s'ho creu... Bueno, clar, i si li agrada el que havia de fer, ha volgut fer el treball sobre aquest tema, que ja quan es descull un tema d'aquest tipus, et diuen, ha de ser algú que t'agradi perquè t'hi passaràs hores. Sí, exacte. I ja soc molt valenta, perquè, clar, jo li vaig preguntar, què t'ha dit als professors? Ja em diuen, bueno, és que ningú sap, ningú sap que no hi ha un expert, un expertàis, com es diu, un... vull dir, si tu ho esculls economia, el tens àprofe que et fa economia, ser escolls, coses biodinàmics, tens el de jo que sé, no? Mobilitat no és un aspecte, ni que s'ensenya a l'escola, ni que sigui... No és un aspecte tècnico, o... Ai, no sé com dir-ho, tu m'entens? Sí. Els uïns m'entenen. M'encantaria saber. Vull dir que no hi ha una assignatura d'això, o de les assignatores no hi ha un subcapidur que sigui molt l'eteta. Llavors, clar, i ella deia, diu, bueno, els agrada molt la idea, perquè és molt original, però tampoc... On englobar-ho, no? Per dir-ho així, en quina matèria... Però què vols dir, d'un tal, un tal? Tant que m'ho diu a què? És com ell els ha d'explicar allòs. És molt valenta, perquè podia haver dit, hosti, quina mandra... Que ara no m'entenc quin profe em podrà dir, no, però és que no té ni idea. Saps el que vull dir? Clar, per això suposo que també compta amb una mica la teva guia, i entre les tres parts, la seva, l'institut i la teva, s'ha anat fent una mica el treball, també, i tot. Sí, i perquè... perquè faltaria més, saps? Vull dir que per això estem i que és un heroïn. Llavors és un heroïn i ella també ha de guanyar les seves coses. Clar. Ara, hi ha més cosets que vulguis destacar, tot i que aquesta hi ha Déu Nido. Fins el desembre tocarà esperar, però bé, és allò que està almenys... Bueno, et podria dir que els anem a un intercàmic i ja estem buscant els joves, però si vols ho parlem d'aquí 15 dies, i així... Molt bé, em sembla bé. Ho parlem d'aquí uns dies, ara. Doncs res, que acabis de passar una bona tarda. Gràcies, vosaltres també. Adeu. Adeu. Nosaltres ens quedem escoltant ara el tema que ja portàvem, escoltant de fons, de l'Ildami, aquest tema que es diu Supermercat. Fins el lloc indicat. Potser es parava amb la primera cita més intimitat. Entre els oxis refrigeris, mira qui mistèria. El que em fa és té molt de merit. No et coneixia i ara volo com plou delig. Com s'oblidia aquesta cançó? Entre els avisos de les promocions? Tinc una offerta i no pot dir que no. M'he enamorat del supermarket. T'oja la calor, la secció del consolat. M'he enamorat del supermercat. He trobat l'amor al lloc menys esperat M'he enamorat el supermarcat I ara per fi tinc la sort de costat M'he enamorat el supermarcat De com has deixat el cor supermarcat El fas un dia menjant per avui del rebós Per tornar-te a veure un altre cop per fi Jo què sempre trigaven a comprar Tinc terjeta de client habitual VIP I estic en oferta que hauries de pensar Sóc quilòmetre, zero producte a proximitat I és que m'he enamorat I encara no sé ni com en un supermarcat Que no em paga per dir el nom Però quan soni aquesta cançó Entre els avisos de les promocions Tinc dos per o i no pots dir que no M'he enamorat el supermarcat Puja la calor a la secció del consalat M'he enamorat el supermarcat He trobat l'amor al lloc menys esperat M'he enamorat el supermarcat I ara per fi tinc la sort de costat M'he enamorat el supermarcat De com has deixat el cor supermarcat Potser aquest no és el lloc indicat Potser esperàvem la primera si també és intimitat Això és una tova, tu Això és una tova I home, i tant Això és un blues, tio Per què? Perquè és un blues Just blues Ah, just blues Perfecte Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10 Tornem a trobar el programa d'avui Esperem que acabeu de passar molt bona tarda Ens tornem a trobar a la mateixa hora Per fer-vos acompanyar el magazine Ara quan toquin la set en punt Tocarà l'informatiu de notícies d'aquí De Sant Just de la mà de Lua López Per estar al dia de tot el que passa al poble Podeu seguir la programació A l'aixera de la rambla 988 I que podeu recuperar tots els continguts A la web radiodesvern.com Per anar fent potques i a les xarxes Trobareu els diferents links Trés més que acabeu de passar molt bona tarda Ens tornem a trobar demà Una abraçada Són sàvies i sàvies.