La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#253 - La Rambla del 28/10/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections

Parlem de DRET. Amb l’advocada Marta Tarrida
33:50Els divendres rebem a l’estudi de Ràdio Desvern la saviesa i l’expertesa de la santjustenca Marta Tarrida, advocada. Amb ella aprenem aspectes interessants de l’advocacia, la justícia i el dret. Temes tècnics que la Marta ens posa a l’abast per comprendre-ho fàcilment. Avui precisament hem tractat la MEDIACIÓ. Què és? Quan es pot efectuar? En quins casos és factible?
...s'està ergut. Smooth. Jazz. Club. Cataluña Ràdio, les notícies de la CIN. Bona tarda, us informa Quil i en Sabria. El marit de la presidenta del Congrés dels Estats Units, Nancy Pelosi, ha hagut de ser ingressat després d'un atac del qual ha estat víctima a la residència familiar, a San Francisco, a Califòrnia, en un moment en què la seva dona, que, precisament, era l'objectiu de l'atacant, no hi era. L'agressor ha estat detingut i ara s'investiga a quines són les seves motivacions. Washington, Francesca Riga. El marit de la presidenta de la CAMBRA de representants, Nancy Pelosi, està hospitalitzat. Un desconegut ha reumput aquest matí a casa seva, de matinada a Califòrnia, al domicili del matrimoni. I l'ha agredit, tot i que s'espera, que es recuperi de les lesions de forma satisfactòria. La presidenta no era a la casa a San Francisco, si no era a Washington, on ocupa el seu càrrec. No estan clares les motivacions d'aquests fets. L'assaltant ja és en custòdia de la policia que investiga l'incident. Notícies dreus, Sergi Molero. La defensa rusa segura que ja ha completat el reclutament de 300.000 homes per enviar-los a reforçar l'exèrcit d'Ukraine. Segons ha explicat el ministre de Defensa, Sergei Shoigu, 82.000 soldats, ja han estat enviats a la zona del conflicte. I la meitat d'ells ja han començat a distribuir-se entre les tropes. La resta continuen la formació militar abans d'incorporar-se als combats. Shoigu ha assegurat que ja no reclutarà més civils de forma forçosa, però continuaran oberts a la incorporació de voluntaris. Telefònica va patir fa unes setmanes un ciberatac que pot haver afectat les contrassenyes d'un nombre indeterminat diuen de rúters, d'usuaris domèstics i d'empreses. Per això l'operadora ha començat a enviar avui els seus clients, correus i cartes per avisar-los que han de modificar la contrassenya del seu rúter per incrementar la seguretat de la xarxa i evitar un accés no desitjat. El mateix missatge envien un enllas on es pot fer el canvi de contrassenya. En aquesta notificació ha vist en l'usuari que l'equip de seguretat de Movistar ha detectat un accés no autoritzat a dades tècniques o de configuració d'alguns equips que donen serveis associats al seu número de telèfon fixe. Com ara, això que dèiem, el rúter, el descodificador de la televisió o l'amplificador wifi. Han detingut dos menors d'edat un noi i una noia a Palma per una presunta agressió sexual a un altre noia també menor. A més, si segons expliquen fons policials, l'agressió va ser difosa en directe a través de les xarxes socials. Els fets van passar el 16 d'octubre durant una festa en un pis de la ciutat a la que van anar i diversos joves. Segons explica la denúnció en del joves va mantenir relacions sexuals no consentides amb la víctima, aprofitant que la noia estava en estat de seminconsciència després d'haver consumit alcohol. La policia va tenir coneixement dels fets per la denúncia que va presentar la mare de la noia agredida. L'investigació hi va identificar tant l'autor de l'agressió com la noia que va gravar i retransmetre els fets. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i l'Associació de Persones en Discapacitat han denunciat davant del síndic de greuges de la capital catalana el que consideren un abús de les terrasses de bars i restaurants que han ampliat els espais que ocupen des de la pandèmia. Veïns i entitats reclamen el defensor de la ciutadania que intervingui per protegir-los no només davant de l'ocupació descontrolada de la via pública, sinó també de l'increment de soroll nocturn que pertorba al descans dels veïns. En canvi, el Gran Vi de Resolviació de Barcelona presentarà recursos judicials contra totes les reduccions d'horaris que imposi l'Ajuntament. Trànsit, Mireia Sala, a punt. Doncs amb problemes a diferents punts per l'operació tornada destaquem sobretot la P7 amb retencions a castellvis bal i castellvi de rosanes en sentit Tarragona i entre Sant Cugat i Barbaran sentit Girona. A més, en aquesta P7, però més al sud, imposta també hi ha turades en direcció a València. Altres retencions, la C7 a Berga, té retencions en sentit Puigcerdà i la C17 a Pareds en direcció a Vic, pel que fa les vies que van cap al Pirineu. Dels accessos a Barcelona, destaquem sobretot la retencions a la ronda dalt entre esplugues i roquetes en sentit Besòs i a Santa Coloma de Gramanet en sentit Llobregat. Ara diu equip viari. Esports, Roger Boussà. L'espanyol obre avui la 12è jornada de lligue al camp del Mallorca, la transmissió del partit en directe al tot Gira. El Barça a la Fiscalia retira les peticions d'apena per a tots els acusats del cas Neymar Dos, el canvi de pares pruduers, després de les declaracions dels expresident Sandra Rossell i Josep Maria Bartomeu. A l'any 1 de l'any 20 de setembre, el Barça jugarà a demà contra l'Espanya, Xavier Randeff, demana canviar el Xip i manté la confiança en el projecte. A la URG de Bàsket, avui 5 hores, de 2 quarts de nou, Barça, el Barça emana a mirar les blauranes amb les baixes de Mirotits i Coriç. A la Liga sopada, avui, juguen els dos equips catalans a 2 quarts de nou, Granollers Benidorm, i en un quart de deu, Valladolid, Barça, que es va lesionar ahir contra el Rosengort. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda! Bona tarda, us informa l'Ualopet Ribes. Dimecres es va celebrar una nova reunió entre l'empresa Ventós, l'Ajuntament i el veïnat afectat per les olors provenents de l'empresa de perfums i aromes. Ventós, unes olors que van ser especialment intenses durant les nits del passat estiu. En aquesta reunió s'han de tallar les mesures correctores que s'estan prenent i es prendran per poder continuar amb la necessària convivència ciutadana. A partir de la preocupació ciutadana, s'han elaborat dos estudis, un dolor i un de toxicitat. L'estudi de toxicitat demostra que les olors generen molesties, però que en cap cas són un problema de salut pública. Aquest recomana un seguit de mesures que s'han començat a implementar o s'implementaran durant els propers 3 mesos. Per pallar les fortes olors durant les tius es va endur a terme una sèrie d'accions. Posteriorment, després de constatar que això no ha sigut suficient i arrendre l'auditori externa de dotar terme, l'empresa s'ha compromès a implementar una sèrie de mesures extras de caràcter immediat. Des de l'Ajuntament també s'han compromès en carregar una estudia externa amb edicions de la qualitat de l'aire. El ple municipal aprova inicialment com a punt d'urgència el projecte executiu de consolidació estructural de la masia de Can Freixes. Aquest punt ha estat aprovat amb els vots a favor del PCC en comú, en davant, la regidora no escrita i la CUP, l'abstenció d'esquerra i el bot en contra del regidor no escrit. Si el mes passat s'aprovava el punt per mantenir la coberta de Can Candelé, aquest punt busca fer una intervenció molt més profunda en tota la estructura de la masia de Can Freixes. Aquesta masia ja va rebre una primera inversió amb 250.000 euros per mantenir la coberta i donar a la façana una bona imatge, però l'interior encara està molt mal més. El que s'ha fet és seguir uns criteris de sostenibilitat, treballar per dues termes, una previsió el més natural possible d'aquesta masia del segle XVI. Si intenta així mantenir al màxim els elements originals de la masia i aportar solucions tècniques per seguir aquesta sostenibilitat, a nivell de contingut econòmic, això suposa una inversió de 900.000 euros, però no definirà encara els usos i continguts de la masia. El documental del mes torna a Sant Just amb la pel·lícula Rebellion de Maja Kenworth i Helena Sánchez-Beyot. El documental porta la gran pantalla, el nou col·lectiu del moviment ecologista a veure la llum el 2018 al Regne Unítica apostava per l'acció directa i la desobediència civil Extinction Rebellion. El film mostra els origens del projecte per primer cop. L'accés inèdit, el nuclidiu del grup, retrata l'eforia inicial, els dilemes murals i l'augment dels conflictes per prendre decisions consensuades, a mesura que el moviment creix. La tensió interna s'ajunta amb la pressió policial i política per desestabilitzar el col·lectiu. Un intents thriller sobre els origens del col·lectiu, les lluites d'egos, els ideals i el xoc generacional. Podreu veure la pel·lícula aquest vespre a partir de les 8 a la sala 50 a l'Ateneu. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullati Urari i a les 6 de la tarda fins ara mateix. Bona tarda Sant Just. Ara mateix pasen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui. Divendres 28 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasí de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm a la misura municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Bona tarda Sant Just. Ara mateix pasen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui. Divendres 28 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasí de tardes de ràdio d'Esvern. Avui pickled dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins la sis. Primer de tot parlarem del novembre literari. D'aquest inici, de l'esdeveniment cultural i literari podriam dir per excel·lència aquí al poble i ho farem de la Mat d'Arnau Console. Després, tot seguit, farem passar a la Marta Terrida, advocada d'aquí de Sant Just, amb qui comentarem, perquè s'ha preparat el tema de la mediació. A més a més, també escoltarem un petit vídeo que ens ha portat molt representatiu. Després, a segona hora de la rambla, i a partir de les 6 i 10, després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem la tertulia d'actualitat. Posarem damunt la taula els temes i les notícies més canvents que ha anat sortint aquesta última setmana, no només de Sant Jordi, sinó també de Catalunya i de tot el món. Deixarem passar el Salve Crespo, en Joan Esmarats, també en Lluctós i a la Cristina Rubio. Els esperem aquí a la segona hora. No sé, tot això serà de seguida. Ara ja comencem i... Escolteu, perquè ve el novembre en literari. Tenia molt poctan d'entrar del taller. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. La smooth jazz club. T'hi esperem. 100% música relaxant. Agafem les coses i marxem fins al carrer. Bona vista concretament, fins abans de la llibreria. Que llibre té de Sant Just i Saludem a l'Arnau. Bona tarda. Comencem la secció. Parlem de llibres que tinguin a veure amb el món de la literatura. Home, jo crec que avui tocaria començar a presentar el que comença la setmana que. No sé si la setmana que veig seré ma temps, perquè el dia 1 és festiu, i per tant ens han enviat que el dia 3 comença el que fa 11 anys que se celebra, que és el novembre literari. 11 novembre literari... Que diu ràpid. Que diu ràpid, sembla que entre mig evidentment hi va haver el Perón, que ho va parar tot, però per tant són 12 anys celebrant aquest cicle, que crec que ho dic cada any, però crec que toca aplaudir-ho, realment. Només aquest any crec que venen alguns autors molt potents, cada any, de fet, que aconseguim que vinguin gent interessant, i sobretot el que és més bonic, és que comerços i fins i tot entitats, no necessitàriament literàries, han programat actes pensant ja en el novembre literari. O sigui, dius, doncs va, fem alguna cosa de literatura, perquè és el que es porta aquest mes, i per tant crec que això és el bonic, que és el que poc a poc s'hauria de poder anar aconseguint, perquè els autors de tardor van començar com una cosa més d'un grup petit, i ara tothom participa d'alguna manera o altra, i així ja planit de Sant Just del Carre, si no et ven bé Sant Just del Carre, que a les associacions, entitats, tothom vol tenir una parada, perquè una mica és el que toca i perquè també es col·laboren la festa, o fer-ho més gran. El novembre literari normalment està organitzat, és qui està al darrere, és l'Ajuntament, però també, per exemple, a Calibrater, amb altres, com has dit, associacions. Sí, de fet, em cansaré de recordar que el neixement és una casualitat, quan Calibrater no existia, però des de la Teneu, organitzàvem xerrades de tant en tant, teníem el club de lectura, doncs fa 12 anys hi havia la possibilitat que vingués el Jaume Cabré, a presentar el jo com fes-ho, i per tant s'obte de dir que això ha de tenir èxit, i se'n va acudir de dir, truco a la biblioteca, que muntem també actes, no fos cas que el mateix dia, que el Cabré, ells tinguin alguna cosa i dividim el públic. Just un dels dies que havia pensat estaré ocupat, i parlant va resultar que, abans del Cabré, nosaltres muntàvem un recital de poesia, i la biblioteca entre els clubs de lectura, i una altra presentació, i no sé què, hi havia 5 o 6 actes literaris, vam dir, escolta, perquè no ho presentem com un cicle conjunt, perquè tenim de sobte un novembre amb 6 actes, que mira, com que ens hem trucat, doncs trepitjarem, i ho podem, ah, sí, sí, que bé, doncs el novembre literari va començar així. L'any següent, el regidor, no sé si llavors devia ser el Sergi Seguins, va dir, escolta, això ho ha de tornar a fer, fem un altre novembre literari, i vinga, llavors ja l'Ajuntament va dir nosaltres, i ho sembla el Poster, aquesta marca que ja és quasi tradicional, un fons on hi ha tot de caps, de colors, però que són fotografies recotocades dels escriptors que venen, o de la gent que hi col·laboreix. I per tant, doncs vinga, un darrere l'altre, doncs em portem uns. De un i do, eh? De les darrereix, evidentment, la teneu, cada que vam obrir la llibertia ens vam trobar que el novembre, que era un més fluix de sopte, el teníem ple de coses, i que per tant, doncs, ens ho vam inventar, sense saber que ens faria un gran favor com a negoci, evidentment la teneu, o sigui, i més ara que han començat, han negat tot això, el club literari, doncs, és molt mou, però... però ja no hem organitzat un parell de coses, doncs, a toc, justament. Sí, sí, de fet, vam anir aquí a presentar tant d'una mica el club, els seus objectius, les coses que volien fer. Doncs per exemple, en aquest cas, ells organitzen cada, crec que és el tercer dijous de cada, directes de cada mes, i una tertúlia. Tertúlies literàries, no és literà... De fet, normalment no ho és. Clar, que hem fet, com a club literari, hem demanat a la gent de tertúlies, que en el fons són els mateixos, però és igual, és com una secció d'erigins a l'alta, dient-li, si, escolteu, hi ha aquí el novembre literari, la tertúlia, del novembre, muntem una... Algú literari. Doncs bueno, un convidat d'un editor, el Miquel Adam, algú que fa menys d'un any que ha muntat un editorial, que vingui a explicar com es munten un editorial en català, per què t'he sentit com està el panorama editorial en català. Bueno, em sembla fantàstic. El més anterior va ser sobre el Llobregat, i el més següent era sobre ciència. No és que sigui una gent que parli de literatura, com si que fa el Club de Lectura de la Teneu, que cada mes fa una tertúlia. Bueno, però lo vos, això, igual que per exemple, un dels actes, jo crec, més potents d'aquest novembre literari, i que, de fet, és una de les cares que surt el pòstor de debat, és el Ramon Solsona. Ja tens el pòstor? Sí, sí. Si hi porta aquí el tripti, que ahir me'l van portar... Sí, sí, que això és nou, és gairebé com en primícia. Ens el van portar ahir a la Lliberia, i llavors just avui l'he anat a buscar per allò, poder anar comentant alguns dels hits, no? I per exemple, em fa molta gràcia això, de sobte, l'Àstrit del Celler Can Mata em va dir, escolta, aquesta novel·la del Ramon Solsona, que va sobre el Priorat, jo la voldria presentar. Però el Celler hi posarem un vi, perquè ara està tornant a fer els debils, que n'havia deixat de fer durant un temps, i ara hi torna, i diu, i no sé si pel novembre, ell mateix em va dir que hi ha tota la moguda literària, o sigui, o sigui, magnífic, escolta, i per tant, doncs, escolta, serà... no ver, que ara ho he perdut, on és, el novembre 24. El 24 de novembre, eh? Sí, i al final, és dels actes que surten a la segona pàgina, o sigui, a la contra. 24 de novembre, al set, quarts de vuit, al Celler de Can Mata, presentació d'un llibre del Ramon Solsona, que parla del Priorat, i que, d'alguna manera, a través de la història d'un matrimoni, repasse la història d'aquest Priorat, que sempre s'havia fet vins, però eren uns vins així molt bastos, fins que hi hagi una sèrie de gent, i aquí hi ha molt potencial, convertir-me en una zona de vi a la francesa. Ara, del Priorat i dels vins, crec que no cal ni presentar-los, tot un tecla que és, a més a més, la DOQ, o sigui, denominació d'origen de qualitat. Això ha suposat una transformació del paisatge, de l'agricultura, d'una zona que està absolutament de pa operada, gràcies al vi o a la vinya, s'ha tornat a posar en primer ordre. Per tant, em sembla magnífic. Des que el llibre té un tema actes cada més, evidentment, pel novembre en pensem de potents, perquè altra gent, que, evidentment, no tenien res a veure amb la literatura, a priori, diguin, pel novembre literari ens hi sumem. Per exemple, algunes altres associacions o comerços, o a banda de, per exemple, com has dit, del celler de Can Mata, que també organitzi algun acte, per exemple? Per exemple, el mateix club de lectura, però literària, aquí s'estrenen, i han aconseguit que el divendres 25, o sigui, l'endemà del Ramon Solsona, vingui a un muntatge fotopoètic literari, en diuen. O sigui, una mena de lectura teatralitzada, més una presentació amb imatges de les germanes fronters. És veritat que ho van dir, també. Aleshores, clar, és això de dir, que ja volen fer actes, però actes que s'assortin, potser dels més tradicionals, que hi ha els que pot muntar la biblioteca amb els clubs de lectura, els que poden muntar la llibertia com a presentacions, i, de fet, és cert que, que quasi bé cada any, ha aconseguit que algun grup de teatre de la Teneu, que n'hi ha dos o tres, estreni un obra. Només l'estrenar un obra el novembre, ja és literatura, el teatre ho és. No sabem bé el que és. Ells ho devien explicar, però no, germanes fronters. Sím de la literatura dissimulònica i invenció del romanticisme, o de la novel·la romàntica. Per tant, endavant. I cap al principi, dels primers agres que tenim en aquest novembre de la literària, què tenim? Doncs, per exemple, qui ho estreni, potser no és un acte purament literari, però en tot cas hi ha una xerrada sobre tothom que mor. M'organitzen la biblioteca el dia 3, serà el tret de sortida. En tot cas, sí que cultural ho és. Sí. I la Sandra Uwe farà un taller sobre tothom que mor. Això serà el primer acte, ja és dia 3, i per tant estem parlant de dijous que ve. No el d'aquesta setmana, sinó just després d'aquest pont, o semi-pont, o que descufarà el que sigui, de tots sants, ja arrenquem de seguida. I a mi em fa molta, després, evidentment, hi haurà un taller d'escriptura creativa, vinculat a la biblioteca i al... el cicle delta, que em diuen, que és la literatura Per Dones. Sí. I després, doncs, hi ha diversos clubs de lectura. Molt bé. Un parell de presentacions infantils, una de quals em fa molta gràcia, però ja us en parlarem més endavant. I jo crec que l'acte que hauríem de recolzar, ja sé que en pare em toque, com a llibre té, però crec que hauríem de fer molt cas el que passarà el dia 10 a la Teneu de Sant Just. El 10 de novembre? El 10 de novembre és un dijous, d'alguna manera el segon dijous, després de l'estrena el dia 3. Una presentació, no? És una presentació de la novel·la 1969 de Duart Márquez. Clar, el 1969 tindrà una estrena, com a presentació. La primera presentació la farà al Teatre Romea el dia 7. La segona presentació la farà a la Teneu de Sant Just. Clar, passar al Romea a la Teneu de Sant Just, només això ja ens hauria donat una pista de això deu ser gross. Sí, és molt gross, és una novel·la monumental, és una novel·la que podríem considerar una no novel·la, i és probablement el llibre del qual es parlarà aquest Nadal, perquè tothom n'haurà de parlar. Tothom qui, més o menys en aquest país, hagi tingut a veure amb la lluita anti franquista. O fins i tot al revés. La gent que potser estava al costat franquista i va considerar que s'havia de lluitar contra els antifranquistes. És una novel·la que ens situa... El títol és molt explícit, l'any 1969, i tracta d'explicar-nos què va passar aquell any en una ciutat bulliciosa com Barcelona, des de tots els punts de vista. I ho fa amb una mena d'algú ha definit com un patchwork literari. Ostres, pedassos. Pedassos d'on hi podem trobar des de tros retalls de testimonis, gent que explique la seva experiència, que jo tenia un grupet i feien pintades, o cada dos per tres hi ha informes policials d'avui la cosa es tranquil·la. Avui hem sortit a borrar totes les pintades, avui hem detingut aquell altre. Avui, i evidentment, s'expliquen escenes poc edificants, però molt característiques de l'època havia a la lletana, a la comissaria de la lletana. Hi ha molta informació sobre el que passaven les grupúscles, cèl·lules, de totes les col·lules polítiques. Però també de manera cultural. T'hem anat una cançó de Pau Riva, de fons. No només perquè té un aire tardoral, és cert, i, per tant, ja fa un obert literari, no només en parc o homenatge, sinó perquè és un dels protagonistes del 1969. Pau Riva. No surt com a nom, però perquè una de les gràcies d'aquesta novel·la és que no és allò de dir que això és... Tu et vas trobar coses que van passant, sembla que res no lligui, però tot va lligat, d'un mateix acte. La novel·la comença amb la defenestració del bus de Franca a la universitat. Hi ha una entrada al rectorat, agafen el bus, el tenen per la finestra, i allò provoca que l'estat d'excepció era un més llarg, un més i mig, o quasi dos. Per tant, és tot l'ambient que hi ha d'un estat d'excepció, la universitat tancada, no es fan classes, i el carrer no es pot sortir partida sectora. M'agrada això. No aturarà que la gent faci pintades per les grups facin pintades. Tot això està explicat, no m'uneveu narradora, sinó amb això. L'informe de la policia, amb les octabetes que es tiraven llavors, d'allí reproduïdes, amb test i monis, absolutament. La Gràcia Pro, per dius, home, però això, que és un llibre d'història. Sí, en paro és. La Gràcia és com està ordenat de manera que, de debò, és un llibre llarg, vull dir, se'n va cap a les 600 pages o més. Ostres. Serà tot això. T'has de mentalitzar. Però... No pots deixar-lo. És molt curiós, perquè et vas trobar en testimonis. Suposo que la Gràcia és haver triat molt bé aquests diferents pedassos que formen aquest tot. De fet, tinc moltes ganes, perquè demà estem convidats a dinar amb la Doher Márquez, uns quants llibreters, i tinc ganes de fer-li un munt de preguntes, per dir, escolta, això com tu has conjuminat, això com ho has fet, com s'ha t'acudit, com... Per entrar, és una... pel gruix, i per això que no hi hagi un fil narrador, pot tirar endarrere, i en canvi, si comences, no pots aturar. I si tens poco molt, i aquí dintre de Sant Just crec que en tindríem mil exemples i podríem fer entrevistes cada setmana, amb gent que hagués participat d'alguna manera o altra, amb aquells anys, és que s'hi trobaran. És que més abans dintre el llibre surt tal quantitat de nous que s'hi trobaran. Està posat per capítols de temàtiques i són, però no hi ha un cartell que digui ara bé, en accions culturals. No, no, és una acció darrere altra, poc o molt, el fil és cronològic, comença el gener, i doncs va, vas veient perquè tant hi ha referència a alguna data. Doncs, però en fi, del llibre tinc ganes de parlar només, potser la setmana que ve, ara el tinc llegit fins a la meitat, i és això, pensar que arribava tard, i en canvi, ahir vaig posar-me llegit a la nit i no m'adormia, i anava bastant pàgines, i anava tirant, i dius, no sé què té, però enganxa. Això, una de les veus que parles sobre què feien amb aquests groups és Pau Riva. Això ho saps perquè la pàgina de graïments, el darrere, ja tot bé, no ho sé, una pàgina, no sé si hi ha tres pàgines de graïments amb els noms, i allà no els tens. Durant el text no saps qui és que parla, però bueno, algú que comença a parlar de música, del que intentaven fer, que era de família bona, aquest ha de ser el Riva, inclús reproduïs molt bé la manera de parlar i és que el reconeixes, no? Molt bé. De debò, aquest és un acte que no us podeu perdre, perquè molta gent se n'assabentarà després, quan la novel·la a lo millor comença a fer res, o hi vagi a programes de televisió, i tothom en parla, i per què no el porteu a Sant Just? És que vam ser els segons, i no va estar prou atents. Home, del Teatre Romea a la Taneu de Sant Just, Déu n'hi do, eh? O sigui, això és assumir també una part de responsabilitat com a municipi, com a poble. Bueno, en Afons és un agraïment, jo sé que l'albarmar que fa a la llibretera d'aquest poble, que és la Silvana, perquè ha tingut molt a veure la novel·la, que ha sigut un dels esparrings que l'ha estat llegint, i quan li vam demanar, escolteu, volem que vinguis, just coincides, que surts al novembre, a vina de seguida, va dir, escolta, la primera presentació, la segona, perquè evidentment comença el Romea, però jo és com el punzero, no? L'arrancada inicial. L'arrancada, després ve, doncs va, anem pel país de lliberia en lliberia, i de Taneu en Taneu, doncs la primera, fora d'aquesta presentació mundial, serà Sant Just. Molt bé. Doncs res, ara em quedaré jo aquí, una mica cotigejant, fent safarets sobre també la vida d'Eduard Márquez, llegint la biografia, com a... És una novel·la absolutament diferent del que ha escrit fins ara a ell, perquè de fet, ell ara, fins ara, l'última novel·la de la búl·lica fa 7 o 8 anys, el dia abans de demà, es deia, un títol així, l'últim dia abans de demà, i la majoria de les seves novel·les són novel·les molt cortetes, com la que ara fa poc, que s'ha arreditat, que és el silenci dels arbres, que són les 200 pàgines, a més a més, amb un llenguatge molt precis, de frase curta, d'anar al detall, sense grans parafernalis, en canvi, novel·les que et marcaven moltíssim, perquè la sabia triar sempre, la paraula justa, i a més a més amb accions, això, el silenci dels arbres, és aquell que em vaig parlar l'any passat, com a celebració, que és aquell violinista que torna a la seva ciutat que està sent bombardejada a mig d'una guerra, i recuperar una història d'amor, de la operació, o l'últim dia abans de demà era algú que, de sobte, un dia passejant pel portal de l'Àngel, es troba algú que va amb un carro, si és un rodamón, i de sobte, se'l queda mirant, diu que anàvem a mi classe, s'ha de trobar-se algun classe que s'ha convertit en algú que viu al carrer, i a partir d'aquí feia una novel·la a dir, com pot arribar, però no una novel·la, això que te la llegies amb 3 hores, perquè tenia aquesta capacitat de dir, podria fer-ne un novel·ló, però jo vull novel·les curtes, amb 600 pages, o potser més, em totxo, diguéssim, i sobretot això, sense una veu narrativa, que és la que l'havia caracteritzat sempre en ell, que era dir, tenia una manera d'escriure que qualsevol cosa que llegeixessis, això és màrqued, com quan et llegeixen algun autor molt conegut, dius, li reconeixes l'estil. Clar, aquí l'estil màrqued ha sigut, ha consistit, en dir, lliguem una novel·la sense narrador, a partir de fragments, perquè malgrat tot hi ha un fil. Doncs Arnau, si et sembla, seguirem parlant del novembre literari, seguirem parlant també... Sí, sí, també d'Eduard Marquet, de 1969, i em jura que vagin passant els dies i les setmanes, també anirem actualitzant, de les diferents coses que van aventir en... I sí, sí, sobretot això, aviat veureu posters, suposo, pel poble, per les cartelleres públiques, de flyers en tenim a varios llocs, suposo, aquí, la ràdio no acabaran arribant, a l'allivari en tenim, si voleu agafar-ho, de la comagenda, però supro, relleu aquesta data, dijous 10 de novembre. Molt bé. Doncs, res més, Arnau, deixem aquí, si et sembla, i res, fins a propera. Així sí, adéu. Nosaltres ens quedem a escoltar en aquesta cançó, que es diu Noia de Porcellana, buscava una ànima dintre teu, i això era com buscar papallones blanques damunt la neu. Noia de Porcellana, la teva entranya és plena de vent, una brisa de màge amb petals de roses, aire innocent. Noia de Porcellana, tot el teu cos és un recipient, a punt per ser un flair d'aigua, i posar-hi un miri quan ve el bon temps. Noia de Porcellana, buscava força en el teu parlar, i això era com buscar papallones blanques damunt la mà. Noia de Porcellana, d'una mirada van trencar un braç, semblaves indignada com una santa sense viats. Noia de Porcellana, tot és tan fràgic que t'has tancat, sota d'una campana que sona el dolça i és de cristals. Noia de Porcellana, buscava llum en la teva pell, i això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent. Noia de Porcellana, tens la mirada ben transparent, la pell de celofana i la cara transluixida i repel·lera. Noia de Porcellana, què vols que et donin? No donen res, ets freda inhumana, que preocupes la sinta sense. Noia de Porcellana, ets freda inhumana, que preocupes la sinta sense. Noia de Porcellana, ets freda inhumana, que preocupes la sinta sense. Noia de Porcellana, ets freda inhumana, que preocupes la sinta sense. Noia de Porcellana, ets freda inhumana, que preocupes la sinta sense. Passen tres minuts de dos quarts de sis de la tarda estem en aquesta primera hora encarada i avui ens porta un tema molt interessant. Cada tema que porta és una novetat i com que tenim ganes de saber-ne una mica més doncs ens agrada. Bona tarda. Tens una mica lluny. Deia els rejuients que avui ens espera un tema bastant interessant. Segurament bastant proper també. I avui parlarem de mediació. Fes-nos una petita introducció. Potser el nom ens sona, però no sabem com obviar la mediació. Quan hi ha un conflicte entre dues persones, el normal és que es digui que posem una demanda del jutjat. Si hi ha el jutjat, qui resolgui. Però hi ha vegades cap de les dues parts queden contentes. O potser una queda contenta, la que guanya i la que per no. I llavors hi ha altres mètodes de resolució de conflictes que són diferents a la via judicial i que busquen que la solució la trobin les parts en conflicte per si mateixes, amb la intervenció d'una tercera persona que facilitarà el contacte i facilitarà la parla. Intentarà, d'alguna manera, crear un entorn en què les dues poquin parlar de manera distesa, o no distesa, que hi ha emocions i nervis, però que sí que puguin d'alguna manera entendre-se i escoltar-se. I faig referència a la resolució alternativa de conflictes. Els ADR per les seves sigles en anglès, que són Alternative Dispute Solution, i dintre dels ADR, avui, com he comentat, parlarem de la mediació. O sigui, per què entens que la mediació està dintre d'aquest gran sac que es diu a resolució alternativa de conflictes. Exacte. Les sigles, com has dit, són els ADR. Exacte. Pots haver-hi arbitratges, per haver-hi algun altre sistema de resolució alternativa que el que busquen és exactament que les parts que estan en conflicte trobin la solució extrajudicialment o la de la via judicial. Tu has escoltit la mediació, potser també perquè és el que tenim més alaves, però això en qualsevol cas en parlem ara. Doncs mira, és un mètode d'aquesta resolució de conflictes, en la qual, de manera voluntària, les parts que tenen un conflicte submeten la seva controversia amb l'assistència d'un mediació perquè pugui ajudar-los a resoldre per si mateix. D'alguna manera, el que s'intenta no és jo vaig contra tu en el problema que tinc, sinó que jo treballo amb tu per resoldre aquest problema. És el que s'entén amb anglès també com el win-win. Intentem que les dues parts guanyem en aquest conflicte i d'alguna manera, evidentment, s'ha de sedir. Però que no hi hagi aquella sensació de que jo he perdut o que a mi m'han imposat això i jo no ho vull, perquè és molt més senzill arribar un acord o complir un acord quan tu has estat d'acord i l'has treballat. Una mica com currar-t'ho, per dir-ho així. Que no t'hagi vingut de cop, que no t'obliguin a fer-ho, que sigui això un acord de la manera més amistosa possible en què també puguis estar-hi d'acord i haver format part d'aquest procés per arribar en aquesta conclusió. Exacte. El que s'intenta és l'escolta. A vegades hem vist alguna pel·li, d'allò ensos de patos o alguna cosa d'aquestes. Posa tant la pell de l'altre, escolta a l'altre, quin és l'interès de l'altre, quines són les necessitats de l'altre, perquè així potser no sempre s'arriba a un acord, però potser entendràs a l'altra persona i és més senzill arribar a seguir favorable per en dues parts. També ets a dir que el fet de que dues persones ja vagin a buscar algú de fora, algun mediador-mediadora que els pugui ajudar, és una bona senyal, volen arribar a una entesa que veuen la necessitat. De vegades no és tan important el fet d'arribar un acord, sinó fomentar aquest clima de diàleg i de poder-se comunicar amb l'altra persona. La primera sessió amb les dues persones és que ni es miraven entre elles, ni es parlaven entre elles, sinó que ho feien tot a través meu. Si no s'arriba a l'acord, com a mínim, si més no, hem aconseguit parlar-se i mirar-se. Per tant, ha d'establir un diàleg fonamentant. El mediador és una persona que és neutral, imparcial, i que, d'alguna manera, no assessora. Jo sóc advocada, i en temes jurídics podria assessorar, però no és la meva funció quan em poso al barret de mediadora. En aquest cas, és escoltar l'espai, per afrasejar, buscar quina és l'interès, però ni assessorem, ni són terepeutes, ni són conciliadors. Mediador pot ser un arquitecte, un psicòleg, i no coneixem de tot. Hi ha mediacions que es fan en comediació. Si és un problema tècnic de construcció, jo puc mediar, però necessitaré un tècnic. També hi ha mediadors que puguin no assessorar, però veure si aquella solució és viable o no. Déu-n'hi-do. Jo també em pregunto, per ser mediador, suposo que s'ha de tenir algun... Tu ets advocada, però algun curs o alguna formació, el respecte? Sí, tenim formació. En principi, mediador pot ser... jo penso que pot ser qualsevol persona que sigui, que tingui un grau, en quant a les tècniques de mediació. Nosaltres som juristes i potser ens falta la part més psicològica. A veure, i els psicòlegs els faltarà, potser, per jurídica o als arquitectes. Per això alguna vegada es fan aquestes comediacions. Perquè on no arriba un, pot estar l'altre. Però l'important és això. Intentar que prevalgui la comunicació i el diàleg entre les parts. Quins tipus de conflictes, Marta, es poden portar a la mediació? Qualsevol disputa, baralla, o no acord per dir-ho així, pot dir que algú ens ajudi algun mediador o mediadora. Portem això a mediació, a veure què ens diuen. Es pot mediar en temes de família, pensant en temes del regim de visites, que hi ha controversies en quant a les entregues, a la relació dels pares amb els fills, en quant a les comunicacions. Aquest és un tema que realment la mediació pot jugar a un paper molt important. Però també hi ha altres, com pot ser la relació de veïnatges, les comunitats de propietaris, hi ha la mediació escolar, que és molt important, perquè els nens aprenen a resoldre els seus conflictes. Sempre quan no hi hagi algun tema de violència domèstica, de maltractaments, en aquests casos no es pot mediar, en casos que tu veig que hi ha un possible delicte, llavors has d'aturar la mediació. Fins aquí no podem mediar. En tema que veig que hi ha, si hi hagués com un subjectiu d'una per a l'altra, que hi ha un desequilibri entre les dues parts, primer hauries d'intentar equilibrar les parts per poder mediar el tema. I quan es pot fer la mediació? En qualsevol moment. Es pot fer des d'abans d'iniciar un procediment com una qüestió prèvia. El col·legi nostre de Sant Feliu de Llobregat hi ha un servei d'inatació a la mediació que qualsevol persona pot demanar cita d'aquest tracte de la mediació com funciona i si està interessat, doncs solicitar la mediació. Aquest seria una mediació que una de les parts la demana i des del servei d'inatació de la mediació es contacta amb l'altra part i si hi ha dues estan d'acord, es procediria a la mediació. També pot haver-hi derivació judicial, que sigui el jutge qui en un moment determinat del procediment que això pot ser susceptible a la mediació i enviar les parts com a mínim o en una sessió prèvia perquè els expliquin les avantatges de la mediació, quines són les característiques, llavors que ells puguin decidir. Hi ha alguna mena de reticència de si això dileta el procediment judicial que hi ha de per si, doncs van bastant endarrerits, però no, en principi això no suspena el procediment judicial. I després hi ha altres mediacions que és el que ja han dit, voluntària. O sigui que dintre del mateix procés són les dues parts que diuen, doncs anem a mediació. I es podria estar, per exemple, en un procés judicial i ja està fent mediacions a banda també referits al mateix tema, eh? Sí, en un procediment de família. Doncs quan les dues parts, doncs una interposar la demanda a l'altra contestat, potser abans del judici, doncs es deria a mediació i s'intenta, doncs, la mediació que no s'aconsegueix, doncs, celebrar el judici que s'aconsegueix, doncs, en el conveni que llavors es redacta per part dels advocats, perquè això és molt important, també tenir-ho present, que les parts que van a mediació són assessorades pel seu advocat, perquè el mediador no assessorarà ni proposarà solucions. Per tant, tu has d'anar assessorat pel teu advocat amb quan, doncs, els acords, possibles acords que puguis arribar, es plasmen en un conveni, si s'arriba en un acord, si és parcial, doncs, dius, escolta, hem arribat fins aquí a la mediació i la resta la resolem en judici. Si hem arribat al 100% de la mediació, d'acord amb mediació, que és executiu, això vol dir que té força, no, perquè es compleixi, sempre i quan sigui homologat per un jutge, o hi hagi un protocol notarial. Molt bé, déu-n'hi-do. Tot el tema que comporta realment també la mediació, perquè per exemple una persona, sense tenir un advocat, sense estar assessorat pel seu advocat, pot anar directament a mediació. Podria demanar, doncs, una mediació? Encara que no hi hagi alredera cap advocat que l'assessori, ni que li doni consells. Pensem, doncs, en un conflicte que pot haver-hi en una comunitat de veïns, doncs, perquè el veí del quart li agrada posar música a escriure, doncs, a les 4 de la matinada. I llavors, a veure, tu molestes, doncs no volem, per arregó de veïns, iniciar un procediment judicial o tal, fer-ho més a les bones, no? Doncs escuteu, anem a mediació, veure com podem resoldre aquest conflicte. A veure, amb aquest cas, igual, no necessites, no necessitaries un assessorament d'un advocat, amb altres casos, doncs podria ser un conflicte d'herència, un conflicte de família, potser sí que necessites, clar, i si el de la guitarra, per exemple, que escolta música heavy, no vol anar a mediació, llavors aquí ja sí que hi hauria un problema, no? Perquè, clar, la mediació no es podria efectuar i s'hauria d'anar més, no sé, a nivell judicial o... O administratiu, però sí, perquè realment la mediació és un procediment voluntari. Un dels principis de la mediació és la voluntariatat. Si una de les dues parts no vol... No hi ha res a fer, no pots obligar una persona que vagi a mediació. I per aquells que ens estiguin escoltant, quins avantatges tindria per acabar-los de convèncer si mai han estat o han estat a punt de pensar-s'ho? Quins avantatges té la mediació? Doncs mira, jo el que ve, que a part de ser un procediment voluntari, que hi ha de per si, doncs, es diu molt, de la persona, de dir, bueno, jo vull que hi hagi un problema per mi mateix. És que és confidencial, qualsevol cosa que estigui la mediació, qualsevol cosa que es posi a sobre la taula del mediador, doncs després no pot ser utilitzada en el procediment judicial. Tu vas dir això, en la mediació, i ara t'estàs fent enrere. Perquè el que s'intenta, doncs, és, en alguna manera, preservar l'espai, perquè les persiguin completament lliures, doncs, per expressar tot i tal i natural, per poder, doncs, arribar a l'acord. És flexible la mediació, perquè s'adapta a les necessitats de cada cas. També, doncs, hi ha l'averteniment humana, que és allò que hem dit que jo no vaig en contra teu, sinó que intento, doncs, anar amb tu a trobar la solució. D'alguna manera, doncs, és molt més que preserva la convivència pacífica el que dèiem abans, no hi ha cap dels dos que té la sensació que ha perdut, no? Quan arribes a un acor i que t'ha costat arribar a un acor, al final dius, a veure, no és tot el que volia, però el podem tirar endavant i ajudarà. A més, en temes de família, doncs, que dius, és que hi ha fills que tindran molts anys per intentar parlar de temes amb molts de conflictes. Per exemple, tu, durant la pandèmia, a Marta, vas fer... perquè és un format que veig que realment es podria fer, per exemple, de forma digital, no? Durant la pandèmia, vas fer mediacions, per exemple, per Zoom o per Meet, o per algun d'aquestes plataformes a través d'Internet? Es van fer mediacions, per plataformes... per plataformes. Això és l'oidoni, perquè realment el que és molt important en les mediacions és el contacte, veure l'expressió de la persona, veure els moviments. El llenguatge no verbal és tan important o més a vegades que el llenguatge verbal, perquè estàs verbalitzant algú i potser el teu llenguatge verbal t'està dient una cosa diferent, però n'és que no en teníem un altre. Nosaltres fèiem les mediacions, normalment es fa una prèvia individual en cada una de les parts per fer una prospecció del problema, perquè es puguin expressar lliurement, i això sí que ho fèiem per Zoom. I alguna sessió, doncs hi ha les darreres, doncs sí que es fan, hi ha conjuntes, si veus que hi ha possibilitat, d'acord, perquè el mediador en tot moment, així com les parts, poden decidir en qualsevol moment aturar la mediació, si veuen que no tiren més endavant, el mediador també en qualsevol moment pot pensar que ja el tema ja està acabat i que no tiren més endavant. Però si ho fèiem, no és el més aconsellable, almenys des del meu punt de vista. Sí que hi ha casos que no et queda altre remei, com una mediació que vaig fer, que una de les parts vivia a Alemanya, i llavors una de les parts estava a mi al despatx, i l'altra part es connectava, a la feina del mediador, en aquest cas, per preservar la neutralitat i l'equivalència de les parts, perquè un no se senti que està una miqueta abandonat, o lluny, doncs és una feina que et demana un plus per intentar l'equilibri entre les parts. Però sí, sí, es pot fer, i de fet ho hem fet. I ara se m'acut també hi ha èpoques de l'any que potser s'acomolim més a les parts, i en èpoques de l'any que potser s'acomolim més mediacions, o no sé, alguns temes que siguin més recorrents, o no, això és indiferent, no hi ha de tot. A veure, jo et puc parlar des de la meva experiència, que és com a mediadora d'Atscrita, el centre de dret privat de mediacions de Catalunya. Llavors nosaltres el que tenim són les derivacions, principalment, les derivacions judicials, en procediments de família, que són els jutjats qui derivant a una sessió prèvia per mediació, i això realment durant tot l'any. Hi ha els procediments de família i anem treballant tot l'any. Comenta, Marta, alguns dels principis de la mediació, per acabar de parlar del tema. Doncs mira, és important tenir en compte que qui controla el procediment de mediació són les parts, els qui decideixen en tot moment el que han dit el principi de voluntariatat, doncs si participen en el procediment de mediació i fins quan volen arribar al procediment de mediació i de què volen parlar en el procediment de mediació. Un altre dels principis que són fonamentals és el de la neutralitat i imparcialitat del mediador. Nosaltres, com a mediadors, evidentment no favorirem cap de les dues parts, sinó que el que intentarem és que les dues parts, doncs es puguin posar i crearem les tècniques també, perquè les dues parts puguin intentar arribar un acord al seu conflicte. El que hi han comentat de la voluntariatat, que les dues parts, en qualsevol moment, poden acceptar la mediació i la poden denegar. I el que és molt important és que el que hem dit, que tot el que es parla de mediació no surt de la mediació. De tal manera que el mediador no pot ser citat a judici per explicar quina de les dues parts ha deixat de fer la mediació o què s'ha de fer de la mediació. L'únic que informem al jutjat quan són mediacions judicials és si s'ha arribat un acord o no s'ha arribat un acord. I després també és important que no es coneguin. O sigui, que el mediador no conegui a cap de les dues parts perquè no hi hagi favoritismes o això no sé com es podria demostrar. No, però al mediador, si coneixeu una de les parts, s'haurà de comunicar que no pot mediar en aquest tema perquè té aquest coneixement de les parts. Que vulguis que no sempre. Pot acabar influint d'alguna manera. Sí, com si hagués sigut client teu. Que ja tens uns antecedents, que et podria influir en el moment que són persones. O sigui, nosaltres som neutrals i som uns professionals, però el coneixement previ no deixes de tenir-lo. Per tant, en aquest cas jo entenc que el mediador ja ha de declinar el fer la mediació. Hi ha mediadors especialitzats, inclús en alguns temes? Sí, és tot un món. La mediació familiar, la mediació comunitària, la mediació escolar, la mediació empresarial... Cada una té la seva especificitat, la concursal o fins i tot la mediació internacional. Perquè a vegades no ens en oblidem, que hi ha conflictes internacionals que s'han resolt amb mediació. I també ha estat un conflicte entre l'Egypte i l'Israel, que va ser l'acord de Camp David. Al final el Monte Sinaí van arribar a un acord mediant el Jimmy Carter. El Monte Sinaí seria estat d'Israel, quan l'Egypte també el volia. Però l'Iraèl i l'Ajipta una zona desmilitaritzada, aquella zona, amb la qual es va arribar un acord, es va acabar el conflicte i són mediacions internacionals que ja són el més al mig del nivell. Sí, sí, entenc que mediacions també poden haver-hi entre administracions, entre països, entre... Sí, sí, són les mediacions internacionals, evidentment. Marta, ens has portat un vídeo, jo no sé si vols que l'escoltem ara, et sembla? Sí, perquè jo, aquest vídeo, nosaltres sempre fem l'explicació, quan expliquem què és la mediació, aquest exemple que es veu que se sentirà en el vídeo que també es pot veure, és molt recurrent. A vegades a mi algun m'ha dit que l'omio no va denar el cas, perquè és un spoiler, però parlarem de taronxes. Però sí que realment explica molt bé què és la mediació. Molt bé, doncs, et sembla si escoltem el vídeo i després ens parles de la paraula en llatí? Perfecte, va, va. ¿Solo contarte un caso? Claro. Imagínate que dos personas se dirigen a ti porque tienen un problema, y es que un cliente les ha regalado una naranja. Una naranja. Una naranja deliciosa, de las que ya no quedan. Y los dos quieren esa naranja, entonces, ¿cómo harías para resolver este conflicto sin que ninguno de los dos salga perjudicado? ¿Y sólo hay una naranja, no? Sólo una. Pues la partería por la mitad y la daría a la mitad de cada uno. Pero ahí los dos salen perjudicados, porque los dos quieren una naranja, no media. Ja, pues entonces es lo que yo digo. Un sorteo. Claro, pero el que gana se lleva una naranja y el que pierde no se lleva nada. Podría darle a uno la naranja y prometerle al otro que la próxima será para él. Pero la promesa de una naranja no es lo mismo que una naranja. Igual que no es lo mismo casarse que prometer que te vas a casar. Claro. No es lo mismo, ¿no? No sé, es imposible. Vici, yo te digo que hay una solución sin que ninguno de los dos salga perjudicado. ¿Alguna otra idea? Pues uno le oye la naranja y al otro algo para compensarle. ¿Cómo qué? Yo que sé un Rolex, un caballo, lo que sé, a tío. Está bien, pero pensemos un poquito. El de la naranja se va a sentir perjudicado porque el otro tiene un Rolex. Y el de Rolex también, porque el otro tiene una naranja tan buena que ahí lo han tenido que comprar con un Rolex. Vale, a ver, José, ¿tú qué hayas? Preguntarle para qué quieren la naranja. ¿Y qué conseguirías con eso? A ver, igual, que uno quiere la piel para hacer tarta y el otro quiere la pulpa para hacer zumo. Venga, José, José, no me jodas. No me jodas que tú sabes que los dos quieren la naranja para hacer zumo. ¿Por qué? Pues porque así es la vida, tío. Porque todos queremos lo mismo. La única diferencia es que uno lo consigue y otros no. ¿Tienes razón, Carlos? Claro que tengo razón, jove. ¿Tienes razón? Mira, todos queremos lo mismo. Exactamente lo mismo. ¿Tú quieres lo mismo que ella? ¿Tú quieres lo mismo que él? ¿Y tú quieres exactamente lo mismo que yo? Un claríssim exemple de lo que podria ser un cas de mediació, com el resoldria el tema de voler una tronja que només n'hi hagi una i que els dos vulguin la tronja. Sí, i a resold sabem quin és l'interès de cada un amb la seva posició, perquè realment la posició és que tots dos volen la tronja. I si no es mouen de la seva posició, no es podrà resoldre el conflicte, però a la que entres a saber el per què, l'interès que tenen per mantenir la seva posició, és el moment en què pots trobar la solució. Molt bé, Marta, ens queda poquet temps. Anem a la paraula enlletim, què has escollit? Sí, mira, avui he escollit una paraula que és un principi del dret penal, que és indúvio prorreo, que és un principi que indica que el jutge o el tribunal, doncs, davant del dubte, quan han fet un judici, tenen totes les proves que s'ho pesa i tenen un dubte, ha de favorir el reo, l'acusat i, per tant, davant del dubte, s'ha de resoldre. És aquest, al principi, indúvio prorreo. Indúvio prorreo, molt bé. Doncs fantàstic, Marta. Ha estat un plaer tenir-te un divendres més aquí a la ràdio. Moltíssimes gràcies per parlar també de la mediació, una opció que segurament molta gent potser no contemplava, i, escolta'm, sempre va bé acostar també a aquests temes. Que passis bona castanyada i que menys penallets. Moltes gràcies, igualment. Adéu. Gràcies, Marta. El govern espanyol esclata contra Alberto Núñez Feijó. Ja hi havia data per firmar l'esperat acord entre el PSOE i el PP per renovar el poder judicial, però les últimes hores tot ha saltat pels aires. El motiu, la voluntat dels socialistes, de reformar el delicte de sedició, que els populars veuen com una sessió als independentistes. El PSOE diu que, Feijó ha claudicat davant els radicals del seu partit, i el líder del PP tanca la porta a un acord sobre els jutges amb el PSOE de Pedro Sánchez. 17 detinguts en una operació policial avui per desmantallar una organització dedicada al tràfic de drogues establerta a diferents municipis del Baix Empordà. En l'operatiu hi han participat un centenar de gens entre policia local, guàrdia civil i policia nacional. Ha començat la matinada quan han entrat en 9 domicilis i dos locals de Palafrogell, Bego i Calonja. El sergent de la policia local, Joan Roca, deia que encara hi pot haver més detencions. S'han praticat diferents detencions, de totes maneres que aquesta operació segueix oberta, amb la qual cosa el més probable és que es portin a terme diferents detencions a les properes hores o propers dies, i tota aquesta operació està immersa dins del secret de Somari. Segons ha informat la policia, les investigacions van començar fa un any i mig quan es van localitzar diversos punts de Palafrogell on es traficava amb droga. Això havia provocat una gran alarma social i tant la policia com l'Ajuntament havien rebut assegurant amenaces d'aquest grup quan havien intentat actuar. En el registre s'ha localitzat diversos punts de droga, 130.000 euros en efectiu i diverses armes blanques i de foc. I ara es posaran les pròximes hores a disposició del jutge. Barcelona es postula per ser la seu de l'Agencia Espanyola de Supervisió d'Intel·ligència Artificial. Ho ha aprovat per unanimitat avui el ple de l'Ajuntament de la capital catalana. Segons informa el Consistori, la candidatura relaciona amb l'interès de Barcelona d'impulsar un model ètic d'Intel·ligència Artificial i de contribuir des de la ciutat i les seves institucions a liderar el model europeu de desenvolupament tecnològic. A la futura seu es dogue una termè projecte espilot per definir la regulació de l'Intel·ligència Artificial, aprofitant l'ecosistema d'investigació i tecnologia i també els serveis municipals d'innovació i desenvolupament econòmic. I a Girona festa major. I ara comencem les fides i festes de Sant Narcís, que s'allargaran 10 dies. El tret de sortida l'ha donat la inauguració de la Fira multi-sectorial Càlix-Martín. Hola, bona tarda. Jornada festiva avui a les escoles de la ciutat i això ja s'ha anotat a les atraccions a fides del Parc de la Devesa. Ben a prop començaran a la nit els concerts en directe, amb noms com Els Catarres, Lituaprats o Miquinúñez. El debut avui serà amb l'Àgrimes de Sangre, un programat d'oacentes activitats d'estaca, una gran exposició al Museu d'Història de la Ciutat, amb el Fons d'Art de Sant Òsto Ruella. S'espera un cap de setmana amb molts visitants i els hotels de Girona per aquest dissabte, Sant Narcís, estan plens. Fèlix-Martín, Catalunya Ràdio i Girona. Esports, Roger Arbusà. L'espanyol obre avui l'Aduzena Jornada de Liga, amb l'Ada de Mar. La transmetia del partit la podreu seguir en directe a l'antena del tot Gira. El Barça jugarà demà contra el València. Xavier Hernández demana canviar el chip i manté la confiança en el projecte. Encara en clau blaurant a la Fiscalia a retirar les peticions de pena per a tots els acusats de l'Alcasna i Mardós. El canvi de pares produeix després de les declaracions dels expresidents Sandro Rossell i Josep Maria Bartomeu. Ara falta saber com es posiciona l'acusació particular sobre el club Barça del Liga. La presidència converteixi sobre el quearespace directiu de l'Eloi Guした. Hi ha un Guangni, el Barça, ifreta àn Theory. Vっていう firme. Fins aquí, les notícies. Seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López Ribas. Aprova d'inicialment la modificació del reglament del funcionament intern del Centre Esportiu Municipal de Bonaigua. El nou reglament estableix quins drets i quins deures té tant la persona usuària del complex, com les persones que tenen algun tipus de relació amb els clubs que fan uns de les instal·lacions, ja sigui persones monitores, com entrenadores o jugadores. Fins el moment no existia cap document que estructurés aquest funcionament. La tenent d'alcalde, Ginapol, explicava ràdio d'Esvern, que es tracta d'un document que ha costat molt dur a terme, ja que hi intervenien molts agents, i implicava un procés administratiu molt complex. Aquest nou reglament estableix un régim sancionador amb uns drets i deures molt més definits, segons els seus de les instal·lacions. Pol ha posat exemples com l'ús de xancles i banyador per les persones usuàries de la piscina, o el control de l'ús dels vestuaris per part dels monitors i monitores. Expresat que amb aquest reglament, l'Ajuntament busca fixar les regles del joc. Oberta la botiga oficial de Cards de Cuxinets en guanya. En motiu del 45è aniversari de la cursa, des de l'organització, han creat dos discents oficials de de Suadora i Samarreta. Estracta de dos discents fets per Sant Justencs, el de la de Suadora l'ha creat al Pau Prats, i el de la Samarreta al Jordi Oberta. De moment es poden adquirir imitges en la botiga online, a CardsdeCuxinets.org. Allà podreu reservar la vostra talla de la XXS a la XXL en el cas de la Samarreta, i de la XXL a la XXL a parlar de Suadora i realitzar el pagament. Els preus són de 12 euros i mig la Samarreta i 20 euros la de Suadora. El producte s'entregarà la persona compradora de 12 de novembre al dia dels cronometratges. Per qui ho volgui, els dies de la cursa també es disposarà de botiga física. Avui és l'últim dia per inscriure-s a la cursa, de moment la 45è edició ja té 106 cars inscrits. L'IMECRA es va celebrar una nova reunió entre l'empresa Ventós, l'Ajuntament i el veïnat afectat per les olors, provenients de l'empresa de perfums i aromes Ventós, que van ser especialment intenses durant les nits del passat estiu. En aquesta reunió s'han de tallar les mesures correctores que s'estan prenent i es prendran per poder continuar amb la necessària convivència ciutadana. L'Ajuntament ha demanat a l'empresa una sèrie de mesures per minimitzar aquestes molèsties el més aviat possible, i Ventós s'acompromés a complir-les. A partir de la preocupació ciutadana s'han elaborat dos estudis, un dolors i un de toxicitat. L'estudi de toxicitat demostra que les olors generen molèsties, però en cap cas són un problema de salut pública. Respecte a l'estudi dolors, aquest recomana un seguit de mesures que ja s'han començat a implementar o que s'implementaran donant els propers tres mesos. Des de l'Ajuntament també s'han compromès encarregar un estudi externo de medicions de la qualitat de l'aire. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjust tenc els senjors notícies de la set del vespre. Fins ara mateix. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. HDM... La pregunta. Adéu! Com ha겼? D'alguna Maya? Ho continuació directament? Que ho expliquis afiliatament? DEBAT d'AL. Vostès estaven previst. Tot activit... Són segons les previsions. s'ha cancel·lat, què és el que ha passat? Bé, hem tingut una primera renúncia aquest dematí, del director de l'Agencia de la Mitat, Sánchez Moforn, que fa una setmana ens havien confirmat que no és el principi que vindria, però he dovut a la situació d'internetitat que hi ha dels càrrecs intermitjos a la Generalitat pel canvi de govern. Avui ens han dit que no podrien comptar amb ell. Estaven fent gestions per intentar trobar una alternativa, i en aquestes, que a primera hora de la tarda, hem tingut la renúncia de l'Anna Puigdevall, que és la directora general de l'Associació de Gens Immobiliàries de Catalunya. Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn. Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn, Sánchez Moforn,