#254 - La Rambla del 2/11/2022

...mirem 98.1. ...mirem 98.1. ...mirem 98.1. ...mirem 98.1. ...mirem 98.1. ...mirem 98.1. ...mirem 98.1. ...mirem 98.1. ...mirem 98.1. Bona tarda, Sant Jus. Passen 10 minuts de l'esting de la tarda de 8.10.2 de novembre. Benvinguts a la Rambla, el magàsin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, la majora municipal de Sant Jus. Ja em coneixeu sobre la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins a les 6. Primer de tot farem la sessió amb l'Estat Goldstein, del celler de Can Mata, que avui es connectarà a Via Telefònica i també amb l'Albert Macià. A menys dos parlarem de vi, cultura i també actes s'enjustangs, que es fan sobretot a la Teneu de Sant Jus, bàsicament. Després també farem una xerradeta, un briu amb en Josep Lluís Gil, que és cop director de la revista La Vall d'Avers, perquè aquest divendres, dia 4 de novembre, hi hauria el debat, que seria el debat de la Vall d'Avers, però es ha cancelat i parlarem amb ell perquè ens expliqui una mica quins són aquests motius. Després, a segona hora de la rambla, a partir de les 6.10, després d'escoltar els budlletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem Espai de Lloga de la Mat de l'aranxa, que és una de les professionals de l'acadèmia L'Esa Lloga de Sant Jus. I després, tot seguit, convidarem a l'Aroa Carmona, que està al casal de Joves i és la responsable del servei de mobilitat internacional de l'Ajuntament per parlar d'aquests projectes de mobilitat, intercanvis, erasmus, camps de treball, que es duen a terme aquí a Sant Jus. Tot això serà de seguida. Vinga, va, no marxeu, eh, que comencem. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de bici sense edat. En bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanyes a veure el poble on es van criar, dones els vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o enbici-sense-edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Vinga, veiem aquest tema de Julieta, que es diu tu, juro, juro. Comencem la tardúlia amb l'Albert i també amb l'Àstrid, que, com hem dit, la tinc al telèfon. Hola, els dos, què tal? Hola, Albert. Molt bona tarda.Hola, Àstrid. Hola, bona tarda. Doncs bé, comencem una mica parlant amb l'Àstrid. Comencem la tardúlia amb l'Albert i també amb l'Àstrid, que, com hem dit, la tinc al telèfon. Hola, els dos, què tal? Hola, Albert. Doncs bé, comencem una mica parlant, si et sembla, Àstrid, tema de vins. No sé si havies pensat en algun tema de post-castanyada o d'algun llibre que ens hem volgut parlar. Post-castanyada, no sé si la gent... Jo crec que la gent va ser la castanyada al dilluns, bàsicament, perquè nosaltres ja han decidit tancar o veure un comentari, que era el dilluns que, normalment, tenim tancat i ho hem dit. Vam tenir l'horari i obrirem dimarts. Doncs va passar a tot el contrari, la gent va començar a trucar, a molta gent els va servir la comandada a casa, i ahir ens dedica a endreçar perquè no passava ningú pel carrer. O sigui, ja us ho heu de puntar per propers anys. El dia 1, no obri i el dia 31, allargar fins... Havien fet tota la gent que no va sortir fora, que... Sí, no ho sé. Que van a comprar. Perquè l'últim que ho vam fer, un horari per l'estil, que també estava així al mig d'un pont, no ens va servir de res. Per tant, no passa res. Mira, es va teletreballar, el pobre Pet va anar amb un llavall... Bueno, ja. No passa res, al final... Sobretot que vam anar adaptant, no? Va, la lleva va posar de tot una mica. Ratafia de unidor, mira el que vam comentar al dijous passat. Sí. De que la gent tiraria així a la Ratafia de un gel, directament. Buscat ell, més o menys. Alguns, així, descomposos... Tot molt lliure, eh? Sí, realment és una... Sí. No saps on agafar-ho. Bueno, Alberto, que bastant... Hi ha molta gent... No sé què hauria de prendre, però segur que... Jo vaig prendre una garnexa d'espulla. Mmm, veus? Varietat. Jo vaig fer un vermut al migdia. Jo no vaig fer bidols, jo vaig fer un vermut dolç. Un vermut dolç, veus? Ha estat demà, que és dijous, tenir un tast, els típics tasts... Tenir un tast, sí. Tenir un tast i estem ja preparant un tast de vins escomosos. Mm-hm. És un tast d'aquells per deixar les coses ben clares. Perquè entre que tenim el cava, les denominacions del cava, perquè ara ja a la contra-tiqueta ens podem trobar que tingui un cartellet i ens inviqui fins i tot a valls de la noia, com un altre nom, eh? Que demà ho explicarem. Tenim el cortinat, que també n'hem parlat. Sí, sí, sí. Tenim el clàssic penedès. Testarem un escomós d'arminació d'rigen costès del Segre. Ah, mira. Doncs igual que tenim el clàssic penedès, trobem també del costès del Segre. I un ancestral, o sigui, demà realment hi ha molta, molta teca. I la intentarem, és fàcil. Escolta'm una cosa per això. És un de... ja repetit, és a dir, ja l'heu fet o serà nou? No, és de nou, és de nou. És de nou i comença després d'un tas de vins negres. És, ah, i ara què farem? Ah, doncs volem fer això. O sigui, és un tas resultat de voler fer. Bé, molt bé. És molt bé que la gent et faci la proposta de que els agradaria fer. Va, o sigui... I van dir cava, eh, van dir genèric cava. I no te'ls hem dit genèric, no, aquí ho tastem tot. Ah, no deixem res. No, no. Per tant, estarem 5 escomosos des del que té menys presió de gas, que són aquests ancestrals, fins i tots aquests que estan fora de la denominació d'origen, però que estan dins una denominació d'origen més coneguda per fer vi. Sí. I després tenim això, el coordinat i el cava. Molt bé. De cara també, i això també va parlar Albert, el novembre literari. És un desaveniment literari que s'enjurs, podríem dir, que és un dels de referència, no? Ja s'està tot el dia sentat, sí. Exacte. Jo no sé si, per deteneu, després també en parlarem amb l'Albert, hi haurà alguns actes, no sé si, pels propers dies, però amb l'Alceller, jo no sé si també acompanyareu algunes d'aquestes trobades o dels esdeveniments amb algun test. Li preguntes a mi, a l'Albert. Tu pregunto a tu. A mi. Sí, el som forma part del novembre literari, però s'han llat directament amb Cal Lliberté. Vale. El l'Alceller i Cal Lliberté. I es presenta l'últim llibre del Ramon Sulsona. Sí. Ara no me'n recordo del nom, perquè no el tinc aquí al davant. Bueno, no passa res. No passa res, ja el tinc a casa, ja l'he començat. Ah, molt bé. Sí, sí. És intens, és llarg. El recomanes? El recomano. I, a més, ja, fins i tot, tinc el vi escollit. Ah, perfecte. Sí, sí. Perquè parla del retorn, el priorat. Sí. Aquell priorat que... amb aquella decadència amb la fam, les penúries, la gent marxa, amiga, i després hi ha aquest tornar. Doncs, en aquest cas, tastarem un vi d'un celler que, ben bé, no seria exacte, però també és aquell deixar les terres, fins i tot néixer fora de la comarca, i, com hi ha en un cert moment, aquell retorn al priorat i començar des de zero. I comencen tant des de zero que... La primera vinificació del vi el fan a la casa del costat, i per això el vi es diu des tranquis. Mira, he buscat el nom del llibre. Es diu Temps enrere. Això, Temps enrere. Sí, perquè fa la mirada enrere. Comença del vinici i se'n va cap enrere. Endur realment moltes vegades ens trobem que és del revés, i en aquest cas... és tota una experimentació, perquè, a més, és llarg. És una lletra, és una lletra a bon volum. Jo crec que tampoc es farà tant... Que ens espantem molt, eh? Quan veiem una cosa així... grusuda, però no deixa de ser una miqueta això. El pes dels vins al priorat també el tindrem en... en demà i manc nom del llibre. Molt bé. I, astrid, de cada novembre, comenes algun vi expressament per aquestes dates, post-castanyada i acostant-nos una mica a l'hivern, al Nadal, i fins i tot m'atreveixo a dir... Digue'm que ara ja anem amb aquella... És clar, parlem de Nadal, però anem amb Manig Acortanca. O sigui, és una mica estrany. Vem de Nadal, però anem arribant a la tardor. Sí, bueno, tots junts podríem dir que estem entrant per dir-ho així. Exacte, exacte. I per mi la tardor és molt per fer que aquests... parlem... associem molt el rosat a l'estiu, i per mi el rosat és bàsicament tardor. A part que són aquests colors que ens ofereix la natura, aquests colors, coures, quan les fulles canvien de color, però tant per exemple ara és l'època de menjar, sobretot, moltes carbasses. La carbassa és la del Halloween. És el fruit de... de tardor, per tant, és allò que dius, és... Són molt... Són molt amables visualment els rosats ara més, que fins i tot a l'estiu, que potser el que busquem és una cosa senzillament pàlida i fresca, que també tenim ben rosats. Mira, ara aquí al davant tinc un acústic de la zona del Montsant. Ara estem parlant d'un rosat de 15 graus, i no ho sembla. La veritat és... A veure, l'alcohol hi és, però és molt, molt... Trenques quemes. Sí, trenques quemes, absolutament. Molt interessant, molt. T'imagines d'una forma mongús, no?, i després a la boca... Exacte, t'ho esperes, que diguis rosat, molt lleugers... Molt lleugers d'alcohol. Molàs, sí, exacte, i aquest, la veritat, que ara amb uns roballons... Ja ho emplates, eh? Exacte, dic que sí, que m'està dient que és perfecte, ara he agilat això, una crema de cardassa i després un roballons, així, una picadeta. Mmm... Genial, no? Heu menjat boletja, aquest pont, Albert? Jo no. No? Ho heu menjat més castanyes i panellets, oi? I poques, poques, perquè clar, això és una bomba de... De... de... Sí, de rellotgeria, sí. Però que anem de roballons, no, no, de roballons, en general, de bolets. Jo tampoc. Bueno, encara hi ha temps, eh?, la tardor encara... Sí, no sé com està, sí que potser caldria que plogués una mica. Potser una mica, sí. Jo diria que... que al mercat veia més roballons, ara fa unes tres setmanes enrere. Sí, fins i tot ara, eh? Sí, sí. A l'escoltar de la predicció del temps, cada dia anem batent recurs. Récurs de temperatures altes, recurs de temps sense pluges... Récurs de mesos amb més de... no sé quants graus, sí, sí. Sí. Avui ha sortit, de fet, ho deia, crec que en Francesc Màbria al migdia, que a Europa és el continent que més de s'escalfa. O sigui, respecte a la mitjana mundial, a Europa és el continent que s'escalfa per... O sigui, cada deu anys s'escalfa, no sé, posem mig grau més al planeta, a Europa potser un grau i mig. O sigui, que sobre la mitjana estem pas sobre, parlant. El que més, noia, és la sensació de la radiació solar, no? És allò que diu, surti, aquella sensació del sol et crema. Sí, sí. Aquest migdia tancat al celler i hi ha d'un altre ple al sol aquí a la porta, i d'unidor als graus que s'ha escalfat. Us afecta molt el canvi d'hora, o què? A mi, gens, a mi m'agrada molt. Però t'agrada perquè passem al dhivern o t'agrada el canvi d'hora? Agrade perquè passes al dhivern i perquè és molt més natural estar a una hora solar que no a dues. A mi, particularment, el canvi d'hora no m'agrada, no m'agrada el canvi d'hora, però el que anem retornant a poc a poc. I encara hauríem de tirar una hora enrere, eh? Vull dir, recordem que encara hauríem de tirar una hora enrere. Sí, sí. Tornar a l'horari del sol, jo crec que... L'horari del sol, eh? Hi ha molts estudis que diuen que per la salut i tot també és bo. I tot allò que deien fa molts anys que ho feia per estalvi energètic. Al contrari. Ningú ha pogut demostrar que s'hagi estalviat res en aquests anys que portem amb tu. I portem amb tu, de menys que ja com a mínim, 48 anys segur. 48 anys. O 50, no sé quants anys són, això del canvi de la vida. Molt. L'altre dia, al diari a la venguàrdia posaven com uns gràfics, unes infografies, amb les hores de la sortida del sol i les hores en què marxa el sol. Sent com si diguéssim el 21 de juny, el dia més curt de l'any, i el 21 de desembre, que és el dia més curtet, que tenim més hores de sol, i el 21 de juny, que és el dia més llarg, perdó. Li posava cada... O sigui, si en els dos casos hipotètics, tant si ens quedéssim permanentment amb l'horari d'estiu, com si ens quedéssim permanentment amb l'horari d'hivern, a diferents llocs de la península i bèrica, a quina hora sortiria el sol i a quina hora s'amagaria. I hi ha diferències realment abismals. O sigui, potser a l'hivern amb l'horari d'estiu, o sigui, unes coses que, en un lloc de la península i bèrica, sortiria el sol, potser a les 6 del matí, i en un altre... I a l'altre, a l'esnau. Bé, a l'esnau no, però... A l'esnau no, però... A la península té un miler de quilòmetres d'amplada o 900. I, lògicament, això... Jo diria que bastant més d'un fur solar, no sé quants graus són, però podem... Passant que cada 15 graus de la Terra, cada 15 graus d'amplitud de la Terra és un fur solar, i, per tant, és normal, vull dir. Però això ja passa ara, vull dir. El sol a Catalunya surt una hora i a Galícia... a Galícia surt molt. Gairebé una hora en altra. I al revés, aquí a vegades... Veiem imatges per televisió de Galícia, que encara veus llum quan aquí hi és de nit. I és normal, és normal. Perquè, bueno, estan més a l'oest. Sí, sí. Ens hem d'adaptar al final, i allò que són més rars vius, no? I el sol és el que ens mana, no? Quan ens hem de llevar, no un rellotge. Ens mana, anem marcats pel sol, pel sol i la lluna. Passa que estan marcats també per uns costums... Que, bàsicament, van néixer després de la guerra, amb la necessitat de la gent de tenir més d'una feina, que ens marca que aquí la gent té uns horaris que el canvi d'horari serà molt difícil. Serà molt difícil, perquè, clar, si et dinen a les 3 o les 3 de la tarda, fins i tot, hi ha gent que els diuen menys, són les 4 i encara no ha començat. Tot i que els tres dies... Si el sol es posa abans, si el sol es posa abans, clar, quan... Jo sóc a patar les set, tres dies. I és... Suposo que necessitem no sols un canvi d'horari, sinó només un canvi de mentalitat. Exacte. Estrita, et sembla si et deixem a tu lliure que sabem que estàs a la botiga? Sí, deixo-ho a l'Albert. I ens quedem amb l'Albert. Perquè va entrant gent. Vinga, que vagi bé, Estrita. T'ho vagi molt bé. Adéu. Estic sempre li encanta parlar d'aquests temes relacionats amb la lluna, amb els moviments, com estem lligats amb la terra, tot aquests processos naturals, que també d'alguna manera afecten a la vinya. Albert, ens queda parlar amb tu una mica dels actes, els avaniments que hi ha a la Taneu, aquests dies? Bé, diguem que directament a la Taneu en tenim dos aquest cap de setmana. Una és divendres. Divendres que serem dia 4. A les 10 de la nit, a la sal 50 d'anar-hi, tindrem un concert de música al viu. Recordem música al viu, abans en diem ja a la Taneu, però moltes vegades la música no és ben bé ja. Es va sautat per fer aquest canvi, aquest capdini de nom, que segurament reflecteix millor el que és. Recull més els dies. I tenim, en aquest concert, volat i el trio. Sí. I volat i el trio és un trio que dirigeix Lidera, Lidera i Jordi Mestres i farà un concert amb música pensada, especialment, per dos músics que acostumen a acompanyar-lo, perquè no tinc les dades exactes de que siguin ells, els que vindran aquí, però suposo que sí, que és Miguel Villar, que toca el saxo tenor, i Pep Mula, que toca la bateria. Molt bé. Un concert interessant. Repeteixo el Divendres a la nit, a la sal 50 a Nari. Teníem previst també el Divendres, el que deia. Teníem previst Divendres, el debat de la Vall d'Avers sobre l'habitatge s'enjust, i que ja em sembla que després ve... Sí, el trucarem. El trucarem per tal que expliqui els motius pels quals s'ha jornat, per tant no... Ens quedem sense debat de moment. A part, a fer propostes sobre aquest acte. Però sí el 17, 175, que comencem un nou cicle de la Virfe, amb Elena Gadel i Marta Robles. D'una idea. Estem portant aquí gent de pes. Elena Gadel, recordem... bueno, a part de les seves interpretacions, com actriu, perdona, anar a la televisió i amb alguna obra de teatre, es cantant, va participar l'any... A Inicis de segle ja, l'any 2002, en la operació en triomfo, d'aquí li va venir la Fama. També va guanyar un premi butaca. Bé, no ets fent coses. Per les seves interpretacions, si no estic equivocat, a Marissel. Sí, jo la vaig anar a veure, me'n recordo, que crec que va ser la primera obra que vaig anar a veure al teatre, va ser un musical de Marissel amb Elena Gadel. I bé, i tindrem un autèntic privilegi tenir-la aquí senyust. A més, veiem la Marta Robles. I hi ha una companyada amb Marta Robles, que és una guitarrista que va a fund del grup Las Migas, de guitarra flamenca, i jo crec que aquesta parella el conserra de ser realment espectacular. Van un homenatge a cançons de dones. És a dir, fan canten l'Elena Gadel i la Marta Toca. Cançons de dones que, en les quals s'han admirat elles, que han estat dones referents per elles, al llarg de la seva trajectòria. Per tant, sou que és superinteressant. Doncs bé, això serà el 17 a la set de la tarda. La set de la tarda, la set de la tarda, la set del cinquant d'enari. En aquest cas, l'entrada de generava el 18 euros, i l'entrada dels socis de la Teneu, 15 euros. I es poden comprar per entrar a Polís. Com sempre. Molt bé. I després hi ha una altra activitat que no és pròpiament de la Teneu, però el que la Teneu... No tant la Teneu en cip, sinó la Seas n'hi ha donat una mica de... N'hi ha fet una mica de campanya, també, entre els seus socis. Que és la jornada que hi haurà d'aquest diumenge d'Almus. Va ser el seu 25-aní, va ser avi, de repoblació a l'espai protegit de Colxarola, el torrent de Can Cortès. Ara hi ha 25 anys que va començar Almus. I bé, no sé quants anys fa que ja es va començar, també, tot això de Can Cortès. Jo recordo... No sé, em sembla que devia ser el primer any que hi vaig participar activament. I bé, veig que la Seas s'ho està donant aquest suport, perquè és natura, és que es Colxarola és natura, i per tant ho tenim molt a prop, i espero que sigui una jornada amb molt d'èxit. De fet, l'altre dia va venir la Carol Vallverdu, que és una de les integrants d'Almus, i li preguntàvem, no?, la vam entrevistar dins d'aquest cicle d'entrevistes a El Voluntariat, que estem fent aquí el magazine de tardes, i li preguntàvem, clar, la plataforma Almus és la única entitat ecologista aquí de Sant Just, i ens va dir, pròpiament, ecologista... o sigui, entitat que es va dir aquí, a la defensa del medi ambient a Sant Just, sí. Però també va dir, va reconèixer que realment amb la Seas hi havia molt bon vincle perquè al tractar-se de temes de discussions a muntanya, també hi ha un vincle molt fort amb la natura. La Seas té molt de respecte per la natura, ha participat en moltes activitats, i no és d'estranyar que doni aquest suport explícit en aquesta activitat de celebració el 25e aniversari del nostre. Molt bé. I això és el que tenim per aquesta setmana. Bé, doncs exacte. Sí que abans s'estret del tema del novembre literari, i no et puc parlar jo del novembre literari encara, perquè com jo no estic posat directament en aquest moment a la Junta de la Teneu, tampoc no... si hi ha alguna cosa a l' humilló, pot haver-hi alguna cosa que jo encara no sé. El que sí, sí, és que tot i no està dins del novembre literari, hi ha una activitat la setmana que ve, i cabria de ple, però que en principi no hi és, que és una conferència sobre Isabel Clara Simó, que amb l'actitud d'Isabel Clara Simó, trajectòria, compromisos i lletres, que fa en Jordi Tormo, i que entrarà... això serà divendres que ve, per tant, el diner creix que vindrem oportunitat de parlar, i això és, ja dic, no és novembre literari, no és tan mercat, està en mercat dins del cicle d'excursions de les seves, per a donar de la temàtica, crec que va la pena comentar-ho en aquest moment, perquè és una activitat important. Bueno, clar, el cicle de les seves d'aquesta any és el tema de les literatures famàtiques. Em veu de dona, sí. Molt bé, doncs, Albert, ens quedem amb aquests actes que ens has comentat, i res més, que acabis de passar bona tarda, i ens hem veient. Perfecte. Vinga. A rebreure. Adeu. Escolta, és la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les ones. Vinga, i ara escoltem un d'aquests nous temes de la Taylor Swift del seu últim álbum Midnight d'aquest 2022. El tema es diu Anti-Hero. El tema es diu Anti-Hero. Did you hear my covert narcissism? Like disguises altruism? Like some kind of converse smith? For the time I wake up screaming from dreaming. One day I'll watch as you're leaving it. Life will lose all it's meaning for the last time. It's me, hi, on the problem. It's me, anti-time. Everybody agrees. I'll stare directly at the sun, but never in the mirror. It must be exhausting, always rooting for the anti-hero. I have this dream, my daughter-in-law kills me for the money. She thinks I left them in the will. The family gathers around and reads it, and then someone screams out, she's laughing up at us for help. It's me, hi, on the problem. It's me, hi, on the problem. It's me, hi, everybody agrees. Everybody agrees. It's me, hi, on the problem. It's me, anti-time. Everybody agrees. I'll stare directly at the sun, but never in the mirror. It must be exhausting, always rooting for the anti-hero. La Generalitat de Catalunya La Generalitat de Catalunya Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català, les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa, Europa, és tu. Generalitat de Catalunya. Ara, en uns minuts, trucarem el Josep Lluigil, que és un dels directors de la revista La Vall d'Aver, revista local d'aquí, d'informació i actualitat del poble de Sant Just. Aquest divendres dia 4 havien de fer un dels seus debats. Ha fet el primer debat d'aquest curs, però s'ha cancel·lat i parlarem amb ell sobre els motius d'aquest ajornament. Ara, el que farem és parlar del dia mundial que tenim avui 2 de novembre. Avui és el dia mundial del Vallet. I ha celebrat des de l'any 2014 el ret humanatge a una de les expressions artístiques més notables i reconegudes del món, amb la col·laboració de les principals companyies a Vallet de tot el món, fent diverses activitats, com presentar, per exemple, algunes danses, transmissió de presentacions i classes en viu, xerrades, també entrevistes. L'1 d'octubre del 2014 es va celebrar la primera edició del dia mundial del Vallet, on 5 grans companyies de Vallet del món van oferir 20 hores de retransmissió en viu, disponibles per cert, a YouTube, i també a les seves respectives pàgines web. Per exemple, del Regne Unit, una de les companyies més famoses, és la de Royal Ballet, també amb el Burrn, hi ha d'Australian Ballet, a Rússia, a Moscú, hi ha Bolshoi Ballet, també als Estats Units, hi ha la San Francisco Ballet, i el Canadà a Toronto hi ha de National Ballet. El Vallet és una dansa clàssica que s'executa de manera grupal o individual sobre un escenari. La paraula Vallet prové de la derivació del terme en itàlia Balletto, que és un diminutiu de la palabra ballo. Aquest terme va començar a utilitzar-se a l'any 1630 per denominar a certs tipus de dansa. D'acord, amb la reia de l'acadèmia espanyola, Ray, la paraula Vallet, s'utilitza Ballet en castellà, per anomenar a la companyia de Vallerins i a la música composta també per aquest tipus de ball. La formació d'aquesta disciplina artística realitza sobretot en edats primarenques, per exemple, a partir dels 6 anys, quan els nens i nenes tenen ja aquesta edat d'agut també al nivell de previsió i control dels moviments que requereix el Vallet, desenvolupant també la capacitat de concentració per l'execució dels passos. En la pràctica ve d'aquesta forma d'expressió artística és obligatori a efectuar exercicis previs de calentament per evitar també possibles lesions que puguin ser greus. S'utilitza roba de vestir, normalment ajustades, que siguin còmodes al cos, com per exemple les típiques i molt reconegudes sabates de Ballet. Els origens estima que el Ballet es va originar a Itàlia durant l'època del reneixement italià al segle XV. Es va expandir cap a França, gràcies al recolzament i la influència de la aristocràcia de Catalina de Mèdici, que va pertany a la noblesa italiana. Això va constituir l'inici del denominat Ballet de les Corts, en les quals s'utilitzaven també la literatura i la música, com a recursos per entretenir els aristòcrates d'aquella època. A l'any 1573 es va dur a terme la primera posada en escena de la peça del Ballet, anomenada Ballet des Polones, en honor a l'ambaixador Polac que es trobava de visita a París. A finals del segle XVII, el rei de França Lluís XIV, conegut com el rei Sol o Lluís el Gran, va fundar l'acadèmia en Francesc l'Académie Royal de Música de l'Opera de París. S'hagi sortint la primera companyia professional del Ballet, denominada Ballet d'Opera de París. També, ja de cara a l'any 1931, es van formar noves empreses de Ballet a tot el món. I durant el segle XX es va continuar desenvolupant altres estils de Ballet, com una forta influència en les dances de concert. I now I don't know what a run away from sprinklers flashes to fireplace ashes a cold attack see to take me there I search the party of better bodies just to learn that my dreams aren't rare you're on your own kid, you always happen from sprinklers flashes to fireplace ashes I keep my blood, sweat and tears for this I host in party... Ara mateix, passant dos minutets a tres quarts de sis de la tarda, estem en caràcter aquest final de la primera hora del magasin de tardes, la Rambla, de ràdio d'Esvern. I tenim el telèfon en Josep Lluís Gil, un dels directors de la revista La Vall d'Avers, la revista d'aquí local de Sant Just, d'informació i actualitat. I parlem amb ell per què ens expliqui els motius pels quals el debat d'aquest divendre s'ha acabat ajornant, no? La Josep Lluís, bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, sabem, perquè ja ha corregut la veu pel poble, també ens ha arribat el cartell amb el títol d'ajornat, al debat d'aquest divendres. Exactament. Quins són els motius? Perquè s'ha arribat la Vall d'Avers a... Bueno, ha acabat d'assigui que s'ajorna, que es cansele. Doncs perquè... realment no han tingut temps de reacció, explico una miqueta al passat divendres, revíem a mig de matí la notificació de part del... de protocol de la direcció de l'Agencia de l'Havitatge, que el senyor John Mafort no podria assistir, perquè, bueno, sabeu que la situació de canvi de govern, de la Generalitat, està produint que s'escarreguin d'encara en situació d'interanitat. I aquest és el motiu que ens van justificar, que li havíem prohibit d'assistir a cap acte en donada a la situació aquesta de provisionalitat. Una setmana abans, en principis, havíem confirmat que la cosa estava bé, però, finalment, aquest divendres ens va arribar aquesta comunicació. I, malauradament, creure que és una casualitat, hores després, la senyora Napotzevall, que és la directora general de l'Associable de Gens Immobiliaris de Catalunya, a través de l'Agencia de Comunicació, ens va declinar també assistir, i, clar, no teníem temps material de trobar dos substituts. Un, encara ens veiem en cor, dos, i d'un nivell suficient per mantenir el nivell del cartell. Ens va semblar que era ficar-nos amb un problema gros si no podíem assegurar una bona qualitat del debat. És per això que hem estimat més a jornar-lo, i la jornem ja fins a la propera data de debat, que serà el mes de febrer, amb la qual cosa esperem recomposar el cartell. No sabem si, llavors, serà accessible el que sigui nou director de l'Agencia de l'Havitatge, o qui sigui, però, en qualsevol cas, haurem de refer el cartell, i esperem que tot ens vagi bé. Clar, perquè sense la presència del Jaume Forny i tampoc de l'Anna Puigdevall, ens quedava només la Carme Arcarazo, portaveu del sindicat. Exactament. Que ja en el seu moment, en principi, no havia de venir, i, finalment, em van veure el cartell que estava encompaccionant, i van dir, home, sí que ens interessa venir. Vull dir, que ens arriscàvem, a més a més, que si buscàvem un prostitut de les dues persones que havien reclinat, que ens trobéssim que ara la tercera també fallava. Era massa, massa condicionants, i ens hem estimat més, doncs, assegurar el tret i fer-ho al febrer, perdó. El cas del Jaume Forny, el director de l'Agència de l'Hàbitatge de Catalunya, ja sabem que els motius que van donar van ser que amb els canvis de govern i de més, però el cas de l'Anna Puigdevall van donar algun motiu concreta per dir simplement que ha de tenir-ne avançat? No hem tingut simplement que no podia assistir. No tenim... hem demanat o ens hem queixat d'aquesta decisió, entendint que ho lamenten molt, però no hem optingut que ha focada més enllà d'això. I, malauradament, no... La veritat és que ens està molt de greu. El senyor, el cas del Jaume Forny, era previsible que podia passar alguna cosa, i repeteixo, quins... O sigui, una setmana abans encara estàvem confirmant que, en principi, tot anava bé, però, clar, eren massa condicionants amb tampoc temps de reacció, amb un pont llarg entre mig, era massa complicat. Realment, muntar els debats, muntar aquestes xerrades en què hi participa més d'un actor és difícil encaixar. És sempre com encaixar un puzzle en què hi ha d'haver representants de diferents àmbits. A tots han d'estar disponibles, per això suposo que també decidiu, en lloc d'ajornar-lo per, potser, d'aquí un mes, en decidir ja posar-lo directament a la següent data del debat. Sí, és que ara ens trobàvem que ens en aniríem a finals de novembre, o en desembre, ja, és pràcticament la primera setmana, és la dels ponts. Entrem a festes, desembre, aquests efectes és una mica inàbil, no? Llavors, més tranquil·litat, ho fem ja de cara a la propera data prevista. I ja està, és un sac greu, perquè has fet un esforç, perquè porta feina per organitzar el debat, però és millor no fer-lo que fer-lo en condicions no satisfactòries i de mala qualitat, no? Bé, en qualsevol cas, el tema de l'habitatge és un tema interessant, força interessant aquí a Sant Just, per tant, potser els conferenciants són persones diferents, o d'altres llocs, però el tema de l'habitatge, el que podríem dir cap al febrer, s'ha de seguir mantenint? Seguirà sent un problema digne de ser comentat a Sant Just, no canviaran les coses d'altres mesos, això és segur. Molt bé, doncs, Josep Lluís, acabem d'exposar, hi ha una mica els motius per als quals hi ha hagut aquest ajornament, res més, esperem a veure el febrer que sí que es pugui realitzar. Esperem que sí, jo crec que sí, que hi ha temps i ja ha arribat el moment, ja donarem les persones que finalment assisteixin i endavant. Molt bé. Assisteixo que és millor fer-lo bé, que hem de fer-lo de pressa corrents i malament. En qualsevol cas, també els socis, socis, bé, suscriptors, suscriptores de la revista, suposo que també entendran més detalls en el proper número o la gent que es complirà la revista. Sí, efectivament sortirà una notícia breu explicant les raons per les quals no hem pogut fer el debat i sentint-ho molt és el que hi ha. Molt bé, doncs veus, Josep Lluís, moltíssimes gràcies per explicar els motius i res més fins a la propera. Gràcies a vosaltres. Vinga, que vagi bé. Bona tarda. Adeu. Escolta, és la Rambla. La vida s'enjusta a través de les ones. I ara deixem un tema musical, seguidament, és el nou tema de la Chanel, us en recordeu, que va quedar en segona posició, bé, en tercera, el festival d'Eurovisió d'aquest mateix any, d'aquest 2022, amb el seu tema slow-mo, doncs ara ha tritut un altre tema que es diu Toque Sant i Blu. I ara deixem un tema musical, seguidament, és el nou tema de la Chanel, que va quedar en segona posició, bé, en tercera, el festival d'Eurovisió d'aquest mateix any, d'aquest nou tema, seguidament, és el nou tema de la Chanel, us en recordeu, bé, en tercera, el festival d'Eurovisió i res més fins a la propera. I ara deixem un tema musical, seguidament, és el nou tema de la Chanel, us en recordeu, bé, en tercera, el festival d'Eurovisió i res més fins a la propera. I ara deixem un tema musical, seguidament, és el nou tema de la Chanel, us en recordeu, bé, en tercera, el festival d'Eurovisió i res més fins a la propera. I ara deixem un tema musical, seguidament, és el nou tema de la Chanel, us en recordeu, bé, en tercera, el festival d'Eurovisió i res més fins a la propera. I ara deixem un tema musical, seguidament, és el nou tema de la Chanel, us en recordeu, bé, en tercera, el festival d'Eurovisió i res més fins a la propera. I ara deixem un tema musical, seguidament, és el nou tema de la Chanel, us en recordeu, bé, en tercera, el festival d'Eurovisió i res més fins a la propera. I ara deixem un tema musical, seguidament, és el nou tema de la Chanel, us en recordeu, bé, en tercera, el festival d'Eurovisió i res més fins a la propera. I ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creixer professionalment o continuar formant-te, servei d'accreditació de competències professionals, si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya. Ara mateix falta un minutet perquè siguin les 6 en punt i connectem amb Catalunya Ràdio, des d'aquí a l'arram del magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Comuniquem que, en aquesta segona hora que vindrà, després tindrem l'aranja, que és professora de l'acadèmia Lessa Yoga, l'acadèmia de Yoga d'aquí de Sant Just, ens parlarà de la seva especialitat. I després, tot seguir, també farem la secció, l'espai, que ens porta, quins en general, l'Aeroa Carmona del Casal de Joves, ella és la responsable del servei de mobilitat internacional de l'Ajuntament. I, cada 15 dies, també ens porta les novetats pel que fa als projectes internacionals, que es mouen també d'aquí des de Sant Just, o que té a veure i estan implicats en certa forma els joves i sant Just Tengs, per exemple, amb Camps de Treball, amb Intercambis, amb Voluntariat, Merasmos, etc. Tot això serà d'aquí una estoneta, segona hora, després dels vulletins, que reconeixerem amb Catalunya Ràdio i després, també, després del Vulletí de Ràdio d'Esvern. Tot a punt pel simulacre d'emergència química que s'ha de fer a dos quarts de set d'aquí a mitjora a Tarragona. S'activaran una vintena de sirenes i els avisos d'emergència a tots els mòbils de l'entorn del polígon químic sud, en un exercici que pretén conscienciar la població de la importància de tancar-se a casa quan hi hagi un accident. Ho està seguint des de l'edifici del 112, a Reus Manel Sastre. Manel. Hola, bona tarda. I en aquesta hora comença la reunió del Consell Assessor del Pla Secta, el Pla d'Emergència Química de Tarragona, per preparar tot el seguiment d'aquest exercici amb la presència del Consell d'Interior, Joan Ignès i Helena, també era el delegat del govern a Tarragona, Angel Xifre, i de la directora de Protecció Civil, Marta Casany. També són els alcaldes dels cinc municipis afectats per aquesta prova. A dos quarts de set, com deia, s'activaran aquestes sirenes i avisos als mòbils simulant, el que seria una fuïta de clor. I es fa en aquesta hora, perquè coincideix en un pic de circulació pels carrers dels centres comercials, plens, i també hi ha moltes activitats. Afectarà un àrea de més de 40 quilòmetres quadrats, i després caldrà veure si les 65.000 persones que estan cridades a participar-hi hauran seguit les indicacions de tancar-se a casa o els establiments on siguin. De fet, aquest és un dels objectius d'aquest simulacre, el més gran que s'ha fet Manel Tarragona i que arriba gairebé 3 anys després de l'explosió d'Icòxs. Manel Sastra, Catalunya Ràdio Centra, 112. Notícies greus, Sergi Molero. Just per Catalunya i el govern reuneixen a aquesta hora la primera trobada d'una ronda de contactes per negociar els pressupostos. Des de junts asseguren que estudiaran les propostes presentades per l'exegutiu, però volen saber amb quins suports com tenen per tirar endavant els comptes. Parlament, Sergi, bon bon tard. Bona tarda. El govern enceta aquesta tarda una ronda de contactes per negociar els pressupostos i ho fa reunir-se amb junts per Catalunya. Des de junts insisteixen que els comptes elaborats per Jaume Giró responien en context de coalició que ja no és vigent i diuen que escoltaran les propostes de l'exegutiu. La diputada Mónica Sales avisa, però, que volen saber amb qui pensa aprovar els comptes esquerra. Nosaltres el que necessitem saber és en quins suports compta el govern de Pere Aragonès. Hem vist aquí el Parlament en alguna ocasió que no compta amb gaire suports. Nosaltres tenim 32 diputats i, per tant, farem valdre els nostres vots i al mateix temps farem valdre també la nostra força per defensar la solvència i la independència de Catalunya. La reunió comença aquesta hora al Palau de la Generalitat per part de junts i assisteixen Mónica Sales, Joan Canadell i Jordi Monell, mentre que les consellers d'economia, Natàlia Mas i de Presidència, Laura Vilagrà, porten les negociacions per part del govern, Sergi Pon, Catalunya Ràdio, Parlament. L'ascensió a l'empresa Pertzero, que té judicada la recollida d'escombraries de l'Alpenedès, ja arriba als 400.000 euros. Avui, de fet, és el 26è dia de la vaga, corresponsal a l'Alpenedès, Montse Gener. Hola, bona tarda. L'ascensió és per incumpliment dels serveis mínims de la recollida de la brossa. No és una xifra tancada, sinó que va sumant incumpliments mentre duri la vaga i no es faci el servei mínim decretat, que és del 50%. Així ho ha anunciat el vicepresident de la mancomunitat Penedès-Garraf, Jordi Bosch. El que volem ja deixar a constància i informar és que aquest incumpliment dels serveis mínims, i com deia aquest expedient obert, està quantificat ja pràcticament en 400.000 euros o més, en els quals s'exposa aquesta empresa d'ascensió. Bosch ha dit que se'ls ha acabat la paciència i ha exigit a l'empresa i els seus treballadors que se seguin a parlar i trobin una solució per no perjudicar més els ciutadans. Montse Gener, Catalunya Ràdio, Santa Fe del Penedès. La jutge decreta presó provisional sense fiança per a la dona de Jijón detinguda per la mort de la seva filla de 6 anys al cap de setmana passat. La dona, acusada d'un delicte d'assassinat, ha estat traslladada aquesta tarda al centre penitenciari d'Estúries. El fiscal considera que hi podria haver risc de fugar en cas que quedés en llibertat. El fundador del museu del juguet de Figueres, Josep Maria Joan Rosa, ha guanyat el Premio Nacional de la Creativitat en la Joguena, dotat amb 30.000 euros que torga el Ministeri de Cultura Espanyol. Gerona Roger Santaló. Bona tarda. Josep Maria Joan Rosa és arquitecte tècnic, artista, col·leccionista i museòleg. És el fundador i director del museu del juguet de Catalunya de Figueres, que va obrir el 1982. El jurat també ha valorat que durant 40 anys i sota la seva direcció, aquest centre ha aconseguit la rellevància internacional a través d'una col·lecció de 25.000 peces, un centre de documentació decisiu per a la història i al sector del juguet, i la seva condició de punt de trobada per als creadors culturals contemporanis. Roger Santaló, Catalunya Ràdio, Girona. Espares, el del Serra. Avui s'acaba la fase de grups de la Champions Masculina amb la disputa dels últims 8 partits. A 3, 4 de 7 es tanca el grup EFA amb els partits Madrid Celtic i Shakhtar Leipzig. El Madrid necessita guanyar per ser primer de grup o esperar que el Leipzig no guanyi el camp del Shakhtar. La resta de partits previstos per avui ajugaran tots a les 9. Són Juventus PSG, Maccabi Haigfab, Benfica, Milan Salzburg, Chelsea, Dynamo de Zagreb, Copenhagen Dortmund i Manchester City Sevilla. La jugadora del Barça Mariona Caldantei és baixa pel partit de la Lliga Femenina de futbol de demà contra el llevant les planes per una lesió al bíceps femoral de la cuixa dreta. I amb bàsquet a l'eurolliga femenina 3, 4 de 9, unis Girona Ischio d'Itàlia, a l'eurocap femenina. Ceregossa Cadí a la seu a partir de les 8. I a l'eurocap masculina, Juventut de Badalona, prometeu d'Ukraine, a partir d'un quart de 9. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopèz Ribas. Aquesta tardor, el Sant Just Anxtonio González i Joia Ullé han realitzat la ruta cap de Creus Cap de Finisterre amb bicicleta. Han estat uns 1.500 quilòmetres campadalat durant 25 dies a raó d'uns 60 quilòmetres al dia. Els han tingut avui a ràdio d'Esvern, relatant aquesta experiència que per ells ha estat un repte a l'hora que on gaudi, ja que tot i que els dos provenen de l'àmbit esportiu professional, han volgut gaudir de la ruta des d'un punt de vista individual. La joia exposava que ells dos surten subint amb bicicleta de muntanya i que estigueixen al mull en es van començar a veure uns cartells que indicaven camí de Sant Jaume a català. El repte inicial no era fet amb quilòmetres, l'origen del projecte d'on recorria el tram català del camí de Sant Jaume, que s'inicia al cap de Creus a la costa Brava, i finalitza el carras a les terres de Lleida. A mesura que anaven fent etapes, però van començar a valorar altres aspectes, i el recorregut final es va construir amb base a informacions i persones que es van anar trobant al llarg del camí, que els han portat a realitzar els més de 1.500 quilòmetres finals. Si voleu conèixer més detalls sobre aquesta experiència, podeu recuperar l'entrevista completa al podcast de Radio Desvern i també al canal de YouTube de Radio Desvern. Tancades les inscripcions de la 45ª Cursa de Cards de Coixinets amb un total de 108 cars inscrits. El nombre d'inscripcions ha pujat respecte a l'última cursa, quan s'hi ve recuperant els números d'abans de la pandèmia. Si comparem el nombre de cars inscrits per categories, s'han inscrit 25 cars a la 20, 7 més que l'any passat. Cadets també recupera partíssim pants amb 8 cars inscrits, el que suposa un augment de 3 cars respecte a l'any passat. Tot i que es manté com a categoria més fluixa pel que fa inscripcions. Juniors igual als números de l'any passat sumen un total de 12 cars inscrits. Senyors i màsters, disminués 3 cars respecte a l'any passat amb un total de 30 cars. Veteran, reuneix un total de 17 cars, un menys que el 2021. Mixtes igual als cars de l'any passat amb un total de 13 cars. I fèmines és de les categories que augmenta més el nombre d'inscrit respecte als últims anys, on es comptava sempre amb 8 cars. En guany s'hi sumen 5 cars amb un total de 13. Aquesta serà doncs la 45ena cursa de cars de coixinets que es dura a terme el cap de setmana del 12 i 13 de novembre. L'Ajuntament fa una crida a mestres i professora Joe Bilat, que pugui dedicar una estona del seu temps al servei de reforç escolar per a menors de Sant Just Desvern. L'activitat es dura a terme el centre de formació de les escoles, on s'ha creat un espai de treball que ofereix acompanyament, alumnes de primària i secundària que presenten dificultats d'aprenentatge i que pertanyen a nuclis familiars amb baixos ingressos econòmics. El servei ofereix un cop a les setmanes reforç els alumnes en les àrees que tenen dificultats, oferint eines i tècniques d'estudi perquè puguin ser més autònoms des de les seves aules. Les persones interessades en participar en aquest servei de voluntariat poden enviar un correu electrònic a venestar a associar a la roba Sant Just.cat. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just tenc. Fins ara mateix, no marxeu. Ara són les 6 i 10. Obrim aquesta segona hora de l'arambla del magasin de tardes de ràdio d'Esvern de la mà de l'aranxa. Ella és, recordem, professora de l'acadèmia de Lloga, l'Esa Lloga d'aquí de Sant Just. I és la segona vegada que ve aquí a la misora. Ja va trencar el gel en una primera sessió que vam fer. I ara ja és gairebé tota una experta. Hola, l'aranxa. Hola, buenas tardes. Doncs seguim parlant de Lloga, l'aranxa. Avui, a més, ens portes un tema... Ens parles del Lloga des d'una basant curiosa. Sí, un poco para desmentir o desmentir, o explicar un poco los mitos del Lloga. La gente que piensa que no puede hacer Lloga, porque ya en las redes sociales ya siempre salen mujeres, la ropa que anuncian en todos los sitios de yoga salen mujeres, muy flexibles, posturas con las piernas para arriba o retorcidos... Sí, tenim una imatge, a vegades, ens creiem una imatge del Lloga una mica equivocada. Sí. A veure, per exemple, digue'ns, anem comentant una mica, mita per mita, o coses que potser... Potser això que em dius tu, veiem a la xarxa, sobretot a Instagram o als anunciis, que no sempre és així. Sí, pues, por ejemplo, uno es que el Lloga, la gente piensa que es solo para personas flexibles. Esto no es así, porque, al final, trabajando con tu cuerpo en yoga, se puede conseguir en tu cuerpo que adquiera la flexibilidad que necesitas. Y así, luego, puedes ir avanzando a posturar de yoga más complicadas, siempre empiezas por las básicas, vas estirando... Y, al final, incluso, en una clase de yoga, puedes empezar que no llegas a tocarte los pies, i vas ejercitando, haciendo postura, y, al final, llegas a tocar los pies. O sea, que en una misma clase ya ganas un poco de flexibilidad. Això suposo que passa a l'hora de fer aquests estiraments, del principi, que dius, no toco, no toco, i després d'haver escalfat o d'haver estirat els músculs una mica. Sí, además, también, como en el yoga, lo que se quiere es tener unión de cuerpo mente y con la respiración también se consigue que el cuerpo se relaje o que tengas más concentración. A la hora de realizar las posturas, si tú al inhalar te estiras, es como que te estiras más, y al exhalarte encojes, entonces el cuerpo es como que se queda más flojo o llegas más, no tensas el cuerpo. Això vol dir que respiri en fatal, eh? Que venim de fora respirant fatal, entrem a yoga, ens ensenyeu a respirar bé, i és com que els músculs se'ns allargen o que... Si mantienes la respiración cuando inhalas, y mantienes la respiración, es como que los músculs se quedan como tensos. Sí, sí, sí. Si tú estás tenso y te quieres doblar, mal. Bueno, no es imposible, pero te doblas, pero no te doblas bien. Vale. Al final, te relajas, a ver, respirar todo el mundo sabe respirar. Sí, sí, sí, sí, un poco complicado. Home, si no respiréssim, ni yoga ni res, no faré res. En les classes ensenyamos a respirar en las posturas, a la colocación de la respiración, si es pulmonar o es abdominal. Mmm, això és molt interessant, tot el món de la respiració. Mira això, m'apunto per a en futures sessions parlada del tema de la respiració. Doncs sí, parlàvem d'això, de ser flexibles, i és veritat, perquè a vegades veus imatges o històries a Instagram de gent que està practicant yoga, però que potser ja té un nivell d'expertesa, que li permet fer unes postures, que quan tu veus això i t'inities en la pràctica, dius, i jo podré fer això, potser no és el meu, no? Claro, pero hay un, por ejemplo, si tú dices no voy a yoga porque no soy flexible, pero no dices no voy al gimnasio porque no soy fuerte. Ya. Para hacerte fuerte o para tener resistencia o para lo que necesites, pues en yoga igual. No hay que pensar, no voy a yoga porque no soy flexible. No, error. La gente que viene a clase y les preguntas, le preguntamos siempre si se han dicho yoga o si conocen algo, y te dicen, no, lo he visto, pero no soy nada flexible. Es como, bueno, primero probamos. Vale. Y a veces les se sorprenden. Normalmente eres flexible, pero nunca te has puesto la mano y derecha a tocarte por detrás el muy izquierdo. Eso no lo pruebas nunca. Entonces, piensas, no soy flexible, pero luego pruebas. Uy, he llegado. O arribas o arribas més del que... De lo que piensas. Y también está el tema de que si no sabes lo que vas a hacer, es como, toca los pies. Si te dicen toca los pies. No te toca los pies, pero si no lo piensas, muchas veces nos tocamos los pies sin agacharnos. A veces son voluntarios. Si puedes hacer eso, deberías poder hacerlo controlando la respiración, tu mente, el control de tu cuerpo. És que ens quedi clar que no cal ser flexibles per poder iniciar-nos en la pràctica de yoga. No. Si tienes que saber qué estilos hacer primero, no te puedes meter al hacer el estilo más duro. Si nunca has hecho. Pero investigas en internet o vas al centro de yoga que quieras y supongo que te lo explicarán sin problema. Sí que eso no voy. Explica una mica la condició física o el tipus d'activitat, o si n'has fet abans o no. El que veu fer a l'ESA Yoga, també una mica, vull dir. Sí, preguntamos y hacemos más o menos yoga. Yo quiero que sea un poco más duro o más dinámico. Duro, tampoco. Això, més dinámico. Es como un estudio. Molt bé, altres mites, va. Otro es que el yoga es solo relax, solo relajación. Eso también es falso. Sí, quants cops hem sentit? Es que yo, me costa molt quedar amb els uns tancats i sense fer res. Me costa molt estar tranquil·la. Sí, pues el yoga no es... no hacer nada. Al revés, siempre la mente siempre está... No hay velocidad, no hay fuerza, no hay rapidez, pero sí que el cuerpo trabaja. Entonces, por ejemplo, es como que el hecho de que el yoga busque la armonía entre cuerpo y mente no quiere decir que sea solo relajación, tranquilidad... Siempre está allá pensando, ¿no?, una mica... Bueno, allò que a vegades diem és que no puc deixar la ment en blanc. Potser tampoc ha de deixar-la en blanc tota l'estona. No, hay que estar... es concentración. Más que relax, es concentración. Sí, sí, porque en yoga tenéis que estar en el estado mental, con tu cuerpo, el control de la respiración. Claro. Cuando tú vas a un gimnasio y haces casi cualquier actividad dirigida, la música está muy fuerte, es rítmica, son como bailes, bueno, que son secuencias de ejercicios, pero es más bailando, más rítmico y en yoga, simplemente la música es tranquila, relajada, para que no estés pendiente de las cosas externas. Eso lo te centres en la respiración, en tus movimientos... Y eso es lo que parece, lo que la gente piensa, ese control, la gente lo confunde con el relax. Llegas a relajarte, pero no es que el yoga sea solo relax. O sea, la gente no es, per exemple, que la gent digui... Vaig a yoga per relaxar-me, no? Sí, para no pensar o olvidarme de... Te olvidas de las preocupaciones que tengas o del estrés, porque solo piensas en ti, en tu respiración. Más cuando hacemos al final de cada sesión de yoga, mientras haces las posturas, estás pensando en si subo el brazo, bajo el brazo, si inhalo cuando subo, exhalo... Pero al final, que se hace la relajación, ahí ya se dice que tienes que estar pensando en tu respiración y si ves que empiezas a pensar, pues tú quieras comprar luego o tengo que hacer la cena, céngrate en tu respiración. Vale, clar, el fet de no pensar en coses de fora, no és que ens relaxem sempre els pacients, sinó que no estem pensant en... És com... a més, sempre, en... quasi siempre, por lo menos de mis clases, digo que la respiración es el ancla, es nuestro ancla. Te tienes una preocupación, pues, cierrar los ojos, que se puede hacer en la vida cotidiana, si te está pasando algo, cierrarlo, bueno, si no quieres cerrar los ojos, porque dices... La gente va a decir qué hace este gozogor cerrado, pero se puede cerrar los ojos y escuchas tu respiración y así te calmas. La respiración, ara que ho penso, en molts casos, s'utilitza com a... O sigui, la bona respiració s'utilitza en molts casos com a... per exemple, recordo, quan els nens petits, el metge, la Magesa, els va posar una vacuna i a vegades els donen un globus perquè bufin, perquè respirin perquè... amb allò focalitzen l'atenció amb allò i gairebé que ni se n'adonen que els han posat una vacuna, no? No, per exemple, em fa gràcia això, per exemple. Sí, sí, jo sóc... I quan jo tinc nens, i quan el vacunava, em deia en sopla, m'entendia el perquè. Si tu coges aire, cuando te van a pinchar, el músculo está tenso, y el músculo se relaja, y aparte estás pendiente solo de tu respiración. Sí, sí, clar. Y eso es lo que la gente piensa mucho. No dicen que hay que hacer relajación. El yoga es toda relajación por el hecho de... De la respiración. Si te puedes quedar dormido. No sé, els teus alumnes d'aranja, si els hi costa, el tema de la respiració, el tema de pensar només en això, no sé si... Sí, les cuesta, perquè... moltes vegades les dices, respira, i clar, jo, perquè ells facin les postures, les agollo primero, i me van siguiendo. Si digo inala y me estiro, no puedo hacer la vez, y hay cosas que no puedo decir a la vez. Porque a la vez que hablo, no puedo... No llevo el ritmo de remedir respiración. Yo, cuando digo inala, sube brazos. Si te toca exhalar, pues paras, y cuando la próxima vez que inales, subo. Y luego bajo. Lo que les cuesta es seguir su respiración. Muchas veces me siguen a mí. Entonces, como no, a ver, hay que parar un poco. Sí. Y solo tú imaginas, inala, exhala, voy respirando. Y cuando escucha en la próxima inhalación, sube brazos. Entonces, cuando te toque, inalar, pues sube brazos. Y eso cuesta. Igual que cuando hacen la relajación final, que estás tumbado, le ves que mueven el brazo, la pierna. O los dedos. Y es como ahí algo estás haciendo. Y ya le dices, bueno, entra dentro de respiración. Y si les escucha, además, así. Digo, que eso es... Escucharos de fuera, no por dentro. Entonces ya les ves que se le van cayendo las manos, se van... Home, es important fixar-se, això, també. Sí, tenemos que fijarnos, porque si no. Sí, pero también hay posturas que si les quieres ayudar, tienes que estar pendiente. Le voy a empujar... les tocas para notar su respiración. Claro. Cuando notas que exhalas, cuando le empujas. O notas que inala, o les tiras, o el ajuste que hay a hacer. Molt bé. Doncs desmitifiquem, eh. El lloc no és per anar a relaxar-se i està de pànting. No. Molt bé. Següent, l'aranxa, tenim més cosetes, no? Sí, bueno, hay otro mito que todo el mundo piensa. Sí. Es generalizar, no? Todo el mundo lo piensa, pero... Seguramente una gran mayoría o algo para el café lo ha pasado. Es que para hacer yoga o la gente que hace yoga son veganos, vegetarianos... No tengo nada en contra de ellos, ¿eh? No, no. Pero sí, un astil de vida, ¿no? Está todo armoniado con un slow-life de ese... Sí, o que es de parajipis o... Sí. Pero hay gente que sí que es... que luego se hace vegetariano, vegano, porque quiere cambiar su estilo de vida, pero no hay que serlo. Yo no lo soy, porque... Per exemple, claro. Lo mal bueno que hay, eso no me lo pueden quitar. Això passa a vegades perquè la gent acostuma a relacionar, no? Pots decidir fer canvis a la mentalitat o a la manera de fer les coses, per exemple, apuntar-se a yoga. I la gent ja relaciona que, doncs, de fer yoga, de comportar també altres canvis, com, per exemple, un canvi en la dieta, però no te parques así, no te parques así. Sí, que pues ser un cambio en la dieta no tiene por qué ser. Soy carnívoro y solo como ahora a verduras. Pues ser un cambio en la dieta, porque si antes comía siete veces al día, ahora como tres o como cinco, cinco no hay que comer. Sí. Por eso que cambias, a lo mejor, el estilo de... Pero no quiere decir que si no eres vegetariano o vegano, eso es uno de los mitos así. A mí me lo ha preguntado gente. O vosotros, vosotros, ¿sois vegetarianas o veganas? No, no fa falta. A ver, en casi que lo es, pero... Porque le gusta ese estilo de vida. Y yo no, porque no... Clar, no... Una cosa no va amb l'altra, eh? Exacte. Pots donar-se el casc, sí, però no té per què... O sigui, per exemple, si hi ha gent vegetariana que pugui fer yoga... Sí, però no és el handicap de si quieres hacer yoga, no puedes comer carne. Clar, no és així. Molt bé. Tenim alguna altra mita d'aranxa? Sí, este, bueno, hay muchos más. Con el yoga no se adelgaza, porque como es de relax... Ah, vale, clar. És a dir, que no hi ha un desgast físic important, com per aconseguir... Eso es lo que también se piensa, pero sí que sea adelgaza. Bueno, también depende del estilo del yoga. Hay uno que se hace a 40 grados, de temperatura. Uf. ¿Hay un estilo de yoga que hace a 40 grados a que no el practique a una alesa yoga? No. ¿Quién tipo de yoga es? Vicram yoga. Se hace con mucho calor. ¿Y es fan llocs especialitzats o en gimnasos concrets? O on es practica, això? Se tendrá que ser un sitio concreto porque deben ser como saunas. Un sitio cerrado que... Bueno, a la aire libre no creo que... Bueno, si te vas... Y a la aire libre aunque haga calor, a ver, se ayuda, pero no creo que sea igual que en un sitio cerrado. Clar, o a 40 grados de exterior. No es un yoga que me atraiga, entonces tampoco... Tampoco has dintagat molt, ¿no? No es algo que... No entiendes cómo sufrir. No, porque también cuando a 40 grados también te cuesta respirar. Clar, exactamente. Eso sí, aprendes cómo vas a respirar. Por eso es diferente y ahí sí que se debe de adelgazar. Nada más entrar. Bueno, pero esto, ¿no? ¿Tienes la idea de que amb el yoga no es fa exercici físic o de que no... Lo que puede pasar, que a mí es lo que me ha pasado, es que a lo mejor adelgazas, pero como haces músculo, claro, el músculo pesa más que la grasa. Entonces parece que es como... Es que me peso siempre lo mismo, me peso y siempre peso igual. Pero yo, por ejemplo, estoy más dura. Hi ha un guany de massa muscular. Sí, por lo menos en mi caso, sí. Me pasa a mí. Home, el tema de la massa muscular, normalment, és perquè els músculs es treballen, perquè s'hi posa una força... Exacte. Això, i suposo que amb les postures, n'hi ha de molt complicades. N'hi ha que potser incluses de suportar amb les cames o amb els braços el teu propi pes. Sí, clar, sí. Casi todas las de pie, siempre aguantas con tu peso, pero es aguantar. Por ejemplo, un jata yoga es mínimo un minuto. Aguanto un minuto con piernas abiertas o la rodilla doblada, los brazos al aire. Claro. Al final, el músculo se hace fuerte. Ya vos ya múscul y yo también... Claro, y que no adelgazo. Bueno, claro, pero estás dura. Y luego eso es lo que dices, que a veces las invertidas aguantas tu peso con los brazos. O con las manos. A veces con el brazo es más fácil porque tiene más apoyo, entonces hay que tener fuerza. Potser no es fa... Sí, sí, cardio vascular. El sentit de no et pots recórrer. Sí, porque en tu organ no se busca la velocidad tampoco. Claro, claro. Aunque en el jata, no, perdón. En la estanga yoga, sí que es inhalo suvo brazos, es como cada postura, es inhalo una postura, exhalo otra, inhalo otra, exhalo otra. No es como en los gimnasios del zumba y todo esto que estás tolrando para arriba, para abajo. Bueno, sí que es dinámico y de fuerza. Y sobre todo eso es el control mental que al final consigues que tu cuerpo haga lo que quiera. Molt bé. Doncs també una altra cosa, una altra desmitificació del yoga. Sí, ahora otro que yo creo que es el más. El més estés. Sí, es que el yoga es solo para mujeres. Ah, mira, ha fixat. Esa es una crida, també, a tots els homes, nens, nois que ens resignen escoltant, que també aproven el yoga. Y también, a ver, no sé si desde aquí harán caso, a los que hacen publicidad. Vale. Porque lo que decíamos antes, tú entras en internet, buscas yoga o en las redes sociales, y el 90% son mujeres. D'anunci de dones... Buscas ropa de yoga y solo sale ropa de mujeres. Bueno, salen mayas que las mayas pueden llevar a los hombres, mujeres. Ostres. El yoga també és per homes. Perquè, clar, i això ho podríem lligar amb el primer mita. Perquè, com que normalment la gent pensa que per fer yoga s'ha de ser flexible, normalment, i això sí que és cert que és una condició dels homes, que, bueno, la flexibilitat. Al igual que els homes tenen més força que les dones, les dones són més flexibles, com que ja es pensa d'entrada que el yoga és algú en què s'ha de ser flexible, llogues per dones, i els homes, pues, bueno, potser que es dediquin a fer un altre tipus de pràctica. Sí, no, a més, cuando empezó el yoga, los únicos que podían practicar yoga eran los hombres. Ah, mira. Sólo practicaban los hombres. Las mujeres estaban prohibidas. Entonces, claro, pero luego... Aquí es verdad que en las sociedades occidentales son más mujeres las que practican yoga. Clar. Perquè en els homes, a l'aranxa, quines dificultats es troben més a l'hora de les classes? El tema de la flexibilitat, el tema de la respiració, el tema de coordinació, suposo que hi ha diferències o no? Yo creo que la mayor diferencia es la flexibilidad. Vale. No en todos, pero en general, la mayoría, porque, sobretodo, cuando te flexiones el tronco, las caderas de los hombres son más rígidas. Sí. Las mujeres están hechas para tener hijos o para dar a luz, y tienen una forma diferente. Aunque hay mujeres que tampoco tienen flexibilidad, pero la aficionomía... Sí, de la mujer es diferente. Vale. Y luego otra cosa que hay que los hombres, ahora lo mismo luego salgo y me... Y me gritan. Hacen siempre deportes más de competición. Pots, eh? Y que tienen que ser el hombre... No, el hombre tiene que ser fuerte, voy al gimnasio, soy cachas, tengo músculo... Hi ha una certa visió que els nois... Bueno, aquest estereotip, no? Sí, el hombre es... Deportes de competición. I en canvi, clar, llogar... No, llogar a competición es cero. Per això. Aunque a veces en las clases hacemos... No es competición, pero también es... Las clases las tomamos en serio, pero también hay que hacer un poco de competición... de broma. Un sentido, que si vienen dos chicos y ves que... o entre ellos ven que uno sí que levanta la pierna más, o se gira más, pero otros como... Bueno, pues sí, el puede yo también. Les motivan, no? Sí, pero ahí también ves el hecho de que... como que quieren competir. Si este chico se dobla, yo también me quiero doblar más. Bueno, claro. No hace falta, si se dobla, se dobla. Y si no, no? Exacto. Claro, en las clases hay que hacerlas cuando vienen nombres. Sí. Parece que estoy como discriminando un poco, pero... No, no. A veces vienen con vergüenza. Ah, por el ponerse a hacer yoga, que es como... Como voy a hacer... un hombre va a hacer yoga, pero muchas veces también vienen por prescripción médica, o porque alguien dice... Si haces yoga, se te curará esta lesión. O te mejorará. Entonces, claro, vienen a clase como... Encima, profesora, es una chica. A mil barreras, ¿no? Sí, es como cuando un niño pequeño, o un... le pones un profesor particular, pero el niño quiere que sea niña, o un niño, porque le da vergüenza que una chica piense que sabe poco. O al revés. Y le da más vergüenza. Bueno, aquestes coses d'aquestes tipus que a vegades tenim, que potser els homes, a l'hora d'anar a fer yoga, tenen aquesta barrera més de pensar... Sí, pero por eso, yo creo que, por lo menos, nosotras lo que hacemos en les yoga es... nos da igual que sean hombres, mujeres, más flexibles, menos flexibles. Tratar a todos por igual. Es como, mira, vamos a hacer esta postura. Yo llego a hacerla así. Tenéis que intentar llegar a hacer esto. Que no, pues tampoco pasa nada. Y un poco de humor. Yo, sobre todo, cuando hay que hacer... sentados en el suelo, piernas abiertas, y ir hacia adelante, los chicos que vienen no llegan. Son menos flexibles. Entonces, cuando digo, ahora toca, la que vosotros no sabéis hacer. Para hacer una mica de humor también. Claro, le pones así. Es como... se pica una vez que no sabemos posar a lo consigo. Y entonces, además, es como... y se concentran. Es como tú me has dicho que tengo que salar, pues ahora lo voy a hacer. Hay que un poco de humor así. Perquè dintre dels homes que pugui haver fet yoga, hi ha més franges, per exemple, de homes joves, de nens que són més petits o de gent més gran, que potser no té tantes vergonya. Los que menos vergüenza tienen... Bueno, los niños el primer día tienen mucha vergüenza. Tots. Niño o niño. Masculino. Pero cuando ven que pueden hacerlo, que pueden hacer igual que las niñas. También los niños no comparan. No saben si subir más la pierna o bajarla. No, en eso no se fijan. Pero el primer día les da vergüenza, pero yo creo que es por eso, porque ven a una profesora. A lo mejor, si fuera un hombre, pues sería más vergüenza las niñas que los niños. Vale. Pero los niños son los que menos vergüenza tienen. Y más vergüenza, yo creo que tienen los de mediana edad, entre medias. A lo mejor de 40. Sí, yo creo que sí. Por lo menos los que tenemos. Luego, cuando me escuchen, les diré a escuchar, y me echarán la bronca. No, así les estoy picando ya. Clar, clar, així llaman a classe amb extrato, o si de... Sí, pero ya los que... Gente mayor... No... Es como, mira, llego a esto y... Y de igual. Y además tenemos desde 4 hasta 82. De hombres a Franca y como... 10 o 12. Ostres, de unido. Porque la proporción, por ejemplo, que sería de propulsión de hombres que tan igual es a yoga en comparación a las donas. Un 10%. Sí, un 10 o 15%. Aunque ahora se van apuntando más. Y además, pero preguntan como con miedo. No haces yoga, es que yo no soy flex... Lo primero, es que no soy flexible. Es que, bueno, quieres hacer yoga, sabes respirar, poder moverte, sí, pues ya está. Vale, llavors pas a pas. Provamos y ya está. De unido, eh, els mites, jo no sé si en tenies algun més aranxa. No sé, no. No, segurament hi haurà alguno més. De unido, els que hem comentat i són els que més... Quan la gent pensa en yoga, potser en els que més hi cau. També està al mito del yoga, que hay que ser fino, delgado, alto... Tenir una certa complexitat, bueno, no sé, físicament, tenir una certa complexitat, no? Sí, pero eso creo que lo dije el primer día, que no es así, porque... Yo siempre dec... Nosotros decimos que el encasco somos como el Jin y el Jan. Clar. Pensamos diferente, somos... No muy diferente, pero al final no gusta el yoga a las dos. Pero ella la hace las casas de una forma, yo las hago de otra. Bueno, que... Hay armas delgadas, yo soy menos delgada. Pues que cadascú es de una forma diferent, i visca la diversitat. Sí, sí, a nosaltres no el gusta. Potser m'iguals. Igual que también en un mito en yoga hay que ir todo conjuntado. Tampoco hace falta. Simplemente ropa cómoda. I ja està. Doncs, Aranya, et sembla si ho deixem aquí? I ens apuntem per la propera, és això que tinguem amb tu, parlar de la respiració, de l'important que és, de com fer-la bé, i tot plegat dels tipus de respiració que pot haver-hi, com fer-les amb les postures. Sí, sí, además hay tipos de... Hay ejercicios de respiración. Molt bé. Que yo creo que por la radio se pueden explicar para que la gente... Clar que sí, cosas que no se pueden explicar porque no te ven, pero... Molt bé. Fantàstic. Aranxa, que acabis de passar bona tarda, i ens tornem a trobar la propera. Adéu. B-O-B-O-K. Work hard, play hard, that's the only way. I'ma live my life like every day's a holiday. Time to celebrate, time to elevate. Hold up, one, tres, cuatro, cinco, seis. Take it to the top, top, top, like. We don't stop, stop, keep on moving, making. Take a shot, shot, take a shot, take a... We gonna keep on doing what we do cause everything will be... Ooh, ooh, ooh, ooh, ooh-ooh, oh-oh. K-E-E-E-O-K. This is how we do it, baby, this is what we say. Is the lookor through your arm, my son. Don't you worry. Don't you worry about a thing, cause everything's gonna be all right. Everything's gonna be all right So don't you worry Don't you worry about a thing Cause everything's gonna be all right Everything's gonna be all right Cara bé! Un programa per arquíòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dades de caducitat Música sense etiquetes ni dades de caducitat Vinga, ara parlem amb l'Aroa Carmona, que és la responsable del servei de mobilitat internacional de l'Ajuntament de Sant Just, o l'Aroa, que tal bona tarda? Hola, com esteu, Núria? Bé, molt bé, amb ganes de saber si hi ha novetats pel que fa als projectes que s'estan movent a mobilitat internacional, si algun dels que tenien pendent o dels que havíem parlat en alguna sessió anterior avançat respecte al que havíem comentat? No, i si... Ara hauria de fer memòria, no me'n recordo bé, si vaig explicar que el Janet tenim un intercanvi jovenil? Diria que no Doncs això és una novetat O sigui, respecte als projectes que s'han presentat a la convocatòria October, no tenim novetats perquè encara és massa d'hora. La gent internacional, la Comissió Europea, tarda al voltant d'uns tres mesos en corregir, diria que els projectes i valorar-los i aprovar-los o no. Llavors haurem d'esperar encara fins a finals de desembre principis de janet per saber si el que vam fer amb l'Àngela doncs està aprovant, o d'altres que hem fet, que hem col·laborat com a socis. Llavors, el que sí que t'han enviat aprovat i que de fet vaig enviar a convocatòria la setmana passada i de fet tanquem aquesta setmana a convocatòria, o estem a dimecres, el dia límit que havíem posat era demà, però encara no tenim totes les places, ho allarguem fins a divendres. És un intercanvi jovenil europeu que es fa a Alemanya i sabeu que a Alemanya col·laborem sempre. Sí, de un i dos intercanvis que es fan en aquest país. A mi em sona de... Molts. De cops que hem parlat que Alemanya sempre és un d'aquells que... Sí, Alemanya sempre està allà. Diguéssim que és com el fixe, per dir-ho de manera... Perquè hi ha bona relació entre... entre Sant Just i Alemanya o perquè Alemanya és un país que aposta per fer aquest tipus de mobilitat, d'estades a l'estranger... Bé, bàsicament és per tres coses, no? Una és perquè l'organitza sembla que treballem allà, a Bremen. És una realització que es dedica bàsicament a fer projectes. Llavors, la sa activitat principal és això. El que vol dir que ells estan fent una mitjana de 12 a 13 projectes a l'any. És la seva principal activitat. No és com el cas... O com el servei de mobilitat, obviament, la seva principal activitat és aquesta, però formem part d'un servei que està entre el casal i fem assessories, no? És una organització on treballen al voltant de 8 persones que només es dediquen a fer això. Llavors, hi ha molta més oferta, perquè fan molts projectes a l'any i per tant tenim moltes més oportunitats de formar-hi part. I segon, perquè és una organització amb la que compartim molt la manera de fer. És a dir, és una organització que s'ha professionalitzat molt en fer projectes, per tant, els fan de manera molt estructurada i molt professionalitzada. I a més, a més, compartim la manera de fer-ho per això, perquè ens ho prenem en sèrio, perquè està superestructurat, està molt ben organitzat. Utilitzem temes que una mica són compartim, medi ambient, estils de vida saludable, tot el tema de diversitat cultural, etcètera. Llavors, per aquí, doncs tenim un altre. I la tercera, la tercera és perquè al final de tants anys, junts treballant, al final es genera una espècie de xarxar... Bueno, us coneixeu entre els professionals que treballeu? Sí, exacte. És com una coordinació, més que un... simplement ser socis, no? Jo no m'haig de preocupar de res a més, perquè ja sé com bany, ja sé com tal, i ho conec tot quan faig la preparació dels joves que van sols, els puc dir fins i tot de quin color són els de sols. I per altra banda, ells confien que nosaltres sempre estem allà, que responem en tema de participants, en tema d'avançament de diners, i al final en aquests projectes està guai innovar i anar a països nous i tal, però també està molt bé poder treballar almenys una base amb organitzacions superconegudes, igual que fem amb Bèlgica. De mica tenim aquestes, no?, a Alemanya i Bèlgica són com les referents, després també tenim Croatia, que també és una organització... o sigui, a Croatia tenim una organització amb la que també treballem bastant, perquè aquells no fan tan voluntat projectes, potser en fan 4, l'any. I després és quan van apareixent altres. I aquest gener, en principi, és quan hi ha aquest intercanvi... És un intercanvi juvenil europeu, sí, és per persones de 18 a 30 anys. I quantes places hi ha? Hi ha 6. Estan ja cobertes? Ara quan el dia últim potser posem divendres, però ja hi ha competicions, però encara no està cobert per fer la selecció. Perquè la selecció la feu sempre d'aquella manera que ja ens ha escomat algun cop, tenien compte, potser, alguns punts de si és una persona que hi ha fet altres projectes amb vosaltres, amb el casal, o no sé si hem d'escriure alguna carta de motivació... Clar, el tema és que tenim dues maneres de seleccionar diferents, funcionar si el projecte és per major d'edat o per menors d'edat. Per menors d'edat està molt estipulat el web del casal, és el que posa no de per punts, si vius o estudies a Sant Just, si has participat a activitats al casal, etc. Clar, normalment els projectes de menors potser estan més plens i sempre serà... Clar, però moltíssima és moltíssima més. Aquests últims dos anys, dos, tres anys, eh, abans a la pandèmia també, la mitjana de persones que s'hi apuntaven era entre 40 i 50, per 10 o 12 places. Ja, vale. És bastant. Llavors, allò sí que està... de fet, va estar aprovat per plena, aquesta selecció que està punta. Hi ha la via de carta de motivació, carta o vídeo, una mica de creativitat d'altre. Amb els majors, una mica d'apèn de la situació. O sigui, és a dir, jo faig l'acoll, aquest enviament, generalitzat, la gent que tinc el sumailing, la gent que ha anat a venir a les assessories i han dit que sí, apunta'm aquí i tal. Ho faig per les xarxes socials, etc. Sobre tot el poble, no? Llavors, demano que s'en faci, s'en envio un mail si s'està interessat. Vale. En funció de les places que tenim i de la gent que sap que està interessada, a vegades no m'ha hagut ni de fer selecció. Clar, ja són les que són. No, perquè són les que són. O inclús són menys i llavors de les que són, li diuen alguns amics i venen els amics. Si hi ha moltes més persones, llavors el que fem diu, tenim un formulari, el drive, enviem com un leak de drive, on posen algunes preguntes, què és el que creus que pots aportar? Un amic així, no? I si hi ha molta, molta, molta gent, llavors es demana de banda d'aquest formulari, es demana una carta de motivació. Vale. Perquè, de fet, amb les preguntes del formulari, ja hi ha criteris suficients de selecció, de si has participat o no abans, tu demanes d'on són, vull dir on viuen i tal, per tant, aquests punts, o no de Sant Just, i això ja hi indica. Ja hi indica, exacte. Però, bueno, si hi ha molta, molta gent, que dius, jo què sé, però és l'ugual, no?, que si fos com als menors, és a punt de 150 per a aquest projecte, que hi ha 6 places, la carta de motivació sempre et dona com uns punts extras de poder discernir. Vaja, però que passa. I a grans trets, a Aroa, potser perquè hi ha altres programes futurs que ens explicaràs més en concret d'aquest tracte, aquest projecte, però a grans trets sobre quina temàtica és aquest intercambi. Aquest intercambi és sobre... Esperai, és que ho tinc tota barrejat amb anglès, i a vegades em torno una mica boja. La salut mental de persones que treballen amb joves. Treballen no vol dir que hagin d'estar remunerats, pot ser persones que estiguin aficades a associacions, entitats, persones que facin de voluntaris, persones que estiguin, no sé, molt relacionat amb joventut, en general. Llavors és una mica tractar tot el tema del burnout, de... de... de crisis, aquestes crisis que tenen al món social, sobretot. Es diu youth work, treballem joves, però en general, una mica la temàtica està oferta, ahir està oberta, el món social. Que tu pots estar treballant amb joves per una banda, perquè potser tens un servei d'atenció i tal, però també pots estar treballant amb persones sense sostres. Una mica... Sí que és cert que si treballem joves és com molt més focalitzat, perquè al final, el que es vol és, després, no, traslladar tot aquest coneixement als joves, i vulguis o no, estem en un casal de joves, però és una mica tractar el tema de la salut mental, de la gestió de crisis, de la gestió de temps, etcètera, en el món social. Com a persona que hi participa alguna manera. Ara has dit al principi que, normalment, cap al mes d'octubre, acostumeu a presentar els projectes i des d'Europa triguen uns tres mesos o així en acceptar-vos, o normalment tots els projectes els presenteu a l'octubre, i a l'any teniu diferents moments de presentar coses. Bé, hi ha dues convocatòries a l'any. Hi ha una convocatòria, que és el febrer, que és el 23 de febrer, si no me'n recordo malament, i l'altra, que és el 4 d'octubre. Fins ara, fins farà un parell, fins farà un any, fins que l'any passi el primer, hi havia tres a l'any, llavors hi havia un al mig que era l'abril, que la veritat és que estava molt més distribuït. Bueno, amb la nova estructura de l'ERASMOS Plus, que ja saps que cada set anys va canviant, i es restructura tot una mica, doncs vam decidir deixar dues convocatòries. Llavors les presentem a les dues, en funció de la tipologia, perquè en funció de quan tu presentes el projecte, el pots començar abans o després. El que vam presentar l'octubre, que és aquest intercanvi juvenil per fer-lo s'enjust, i nosaltres tenim el pensament de fer-lo el juny o el juliol. Si el presentem a l'octubre, tenim temps per fer. Es prova el janet, més o menys, llavors, mentre que signes conveni, es fan transferència de diners, etcètera, passen temps, ja sabem que està parant de més pressió pública. Burocràcia, llavors, hi ha plantes al febrer març, allà hi tens temps per fer la visita prèvia, hi tens temps després per fer l'intercanvi. Si el presentes al febrer, pensa que llavors la prova, a finals d'abril, el principi és de maig. Si tu el vols fer el juny, és molt just. Llavors, els al febrer són més pensats per aquells projectes que puguin començar a partir del setembre. A partir del següent curs, com s'hauria de fer. Sí, de setembre. Perquè així tens com aquest temps de gestió de convenis, d'actualització als socis, de com està anant, i tota la preparació, que tot aquí no es vegi, doncs és tot un temps. Molt bé. Doncs, Aro, jo crec que ens hem posat el dia, no sé si ens queda alguna acusada més per comentar, a llarg de les sessions que anirem tenint els propers dies, també anirem concretant més coses, a veure si us aproven el que heu presentat a l'octubre, i més coses també sobre aquest intercanvi que hi haurà el més de gener. I també, com va el tema de la noia de l'institut, que va fer un treball de recerca de batllat sobre això? Bueno, doncs igual. De moment, no sé, no. Igual, suposo, no? Sí, igual. Aquestes projectes van lentes, també. Molt bé. Doncs, Reseró, quan tinguem més novetats d'aquest tema, ja les comentarem. Sí, potser n'hauria de recordar la mobilitat. Així sí, algú que ens està escoltant, es vol motivar a participar al gener, no? És Mobilitat Internacional, tot junt. Tot junt, amb V alta, amb català, Mobilitat Internacional, a roba sanjust, tot junt, sanjust.org. Molt bé. Però res, anem parlant, anem xerrant, us vaig explicar novetats, coses, i estem al casal, ja sabeu. Molt bé. Doncs una abraçada i que vagi bé. Adéu. Adéu. Nosaltres ens quedem ara aquí, escoltant el tema que sentíem de fons del Tonjón, que es diu Don't Go Breaking My Heart. Don't Go Breaking My Heart. Nobody knows it, nobody knows it The rock on the star, I give you my heart Oh, oh, I give you my heart So don't go breaking my heart I won't go breaking your heart Don't go breaking my heart Nobody told us Cause nobody showed us Now it's up to us, babe Oh, I think we can make it So don't misunderstand me You put the light in my life Oh, you put the spark to the flame I got your heart in my sight Oh, oh, nobody knows it But when I went down, I was your clown Oh, oh, nobody knows it Nobody knows it The rock on the star, I give you my heart Oh, oh, I give you my heart Don't go breaking my heart I won't go breaking your heart Don't go breaking my heart Ah, ah, ah President de l'Slus, una campanya que es basa en una rota, ganaderidge, la pin Ollie, el marellerol. Electr 둘 dalej a la다가 que ensulu la cridó. Ens hem d'acomiadar del programa d'avui. Nosaltres tornarem ja demà 3 de novembre a dijous, també per fer-vos companyia a aquest paret duretes de 5 a 7, al 98.fm, a Ràdio d'Esvern. Ho recordem, que podeu recuperar tots els continguts d'avui en els podcasts que trobareu a Ràdio d'Esvern.com. I també ens podeu anar seguint la pista en la xarxa socials, tant a Twitter com a Instagram, al compte oficial de la Rambla. És a roba, a la Rambla, a 9, 8, tot seguit, i amb minúscules. Res més, ara toca escoltar l'informatiu de notícies de la mà de Lua López i l'informatiu de les notícies d'aquí del poble per estar al dia de tot el que passa. Una abraçada, bona tarda i fins demà. Thirty, 40... De dilluns a divendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com al Che킨 surprises, a la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. I esperem.