#255 - La Rambla del 3/11/2022

Ràdio d'Espèl. Sintonitzes Ràdio d'Espèl. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Espèl. Durant el 8.1. Ràdio d'Espèl. Ràdio d'Espèl. Ràdio d'Esvern. Durant el 8.1. Ràdio d'Espèl. Durant el 14.10. De Catalunya Ràdio d'Esvern. Durant el 15.10. Ràdio d'Esvern. Durant el 14.10. Ràdio d'Esvern. a la Marta Pedros, que és psicòloga. Després, tot seguit, farem l'espai de llibres i novetats editorials de la Mada L'Ernau Consul, propietari de la llibreria Can Lliberté de Sant Just. Sempre ens porta alguna recomanació personal i avui, a més a més, també farem referència a alguns dels actes del novembre literari d'aquí de Sant Just. Tot això serà de seguida. Vinga, va, no marxeu, eh, que comencem... T'he dit que no em venia a t'apost. Però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré com ha arribat el carrega aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira, que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has estat bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties, prou violències masclistes. Les violències vers les dones se maguen reactituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Vinga, va, ara ja tinc l'Enrique aquí. Preparadíssim a l'estudi de ràdio d'Esvern per parlar una mica sobre el padre de l'Ola Enrique. Bona tarda. Com estàs? Bé, molt bé. Estem respirant ja una mica més tranquils, eh? Sí, ja hem acabat el torneig aniversari. Estem ja preparant altres coses, perquè no parlem mai, però ja estem al novembre, fa dos dies, estem al banyador i el novembre, 3 de novembre. Però això és bo, perquè és bo, vull dir, que us afavoreix els clubs que teniu, que us ediqueu a fer més esports d'outdoor, us afavoreix el fet que sigui la castanyada i que encara hi ha gent a aquestes bones temperatures. O sigui, és dolent pel canvi climàtic, però bueno... Sí, la veritat és que hi ha una preocupació... Perdó, per tot el tema de l'aigua i que ha de ploure, i la veritat és que tenim la mateixa preocupació que té qualsevol altra, però la veritat és que, des de la punta de vista del business, per dir alguna cosa, al fet que no plogi amb horari que tenim obert, ens va molt bé i que la temperatura sigui agradable i tal, quan fa molt fred, la gent li ve menys a gust jugar a padre. Fet coses a l'exterior, no? Sí, en general. Clar, però jo penso, sempre he de dir el mateix, hauria de ploure tots els dies d'entre les tres i les cinc de la matinada. Exactament. Que segurament fastidi algú que no hi caïc ara mateix, però penso que entre les tres i les cinc de la matinada és el moment que menys fastidiaria. Que menys, jo crec que sí. Realment. I si cada dia plogués així un parell d'horetes, estaria bé. Estaria bé, tenim els embalses a tope, no? No afectaria a re, però clar, això, evidentment, no podem... No. No ho decidim nosaltres. Avui llegia un article al diari ara que diu En Fret i Foscó també es pot fer esport a l'aire lliure. Clar que sí. I llegint més a baix, deia que no recomanaven sortir a córrer a menys de menys 15 graus i dic, home, jo al zero ja no m'ho plantejo, doncs als menys 15 ja... Tu corres, Núria, tu vas a córrer, no? No, no, però... Però, bueno, no sé, sortir a passejar o sortir a caminar, no? Jo, a la sardanya, he vist gent fent trekking, no trekking, no, com es diu ara... A la meva època es de jogging, no? Spinning o...No, això de córrer, no? Footing o... Footing, bueno, no sé, això, córrer. Córrer, va, eh? I dius, a l'hivern, a la sardanya, mires el termòmetro del cotxe, menys tres, no? Menys cinc. I vos hi ha un tio, amb unes maies, amb les bambes, amb un gorro, amb guants... Fa falta, sortir a córrer. Clar, suposo que és perquè no ho faig, i no estic dintre d'aquest esport i no acabo d'entendre. Diuen que és molt addictiu, el tema del running, ara. Això, running, fer running. Fer running, no? El running és bo que és molt addictiu, que la gent que comença i s'enganxa no ho pot deixar, i ha de córrer... Però la prova tens gent que viatxa molt per la seva feina, i que s'emporta les bambes i l'equip, i corra, va treballar a Sevilla i surta a córrer per Sevilla, va treballar a Madrid i... No ho sé, però, des de logo... Ara, nosaltres, de veritat, és que dintre que, evidentment, també hi ha dies que fa fred i tot això, tenim una climatologia bastant bona. Bastant bona. Quin és el problema a l'hivern més que al fred? Perquè, al final, poses una de suadora... Una tècnica, o alguna cosa, sí. Una de suadora, normalment, és suficient. Jo, per exemple, no sé jugar amb pantaló de Xandall. Jo jugo amb pantaló curt. Estius i a l'hivern, també. A vegades me'l poso per calentar, i quan ja dius... Ho veig al partit, entrec els pantalons de Xandall, perquè estic incòmoda, no? I amb una de suadora tan... Jo sí que se'm refereré de molt la mà esquerra, la dreta, no? La pala. Suposo que circula més la sang, o el que sigui. I jo tinc un guant... uns guants que em poso al de la mà esquerra, només. Ah, mira. I això sí que ho faig. Però, d'això, de veritat, el que és el més emprenyador és que, a vegades, els vidres de les pistes agafen molta humitat. Es mullen. Queden com aquestes botetes, no? Entalats. Queden entalats molt... No tots els dies, eh? Suposo que si tens algun col·laborador que sàpiga de climatologia, igual, ens ho pot fer entendre per què passa això, no? Perquè hi ha dies que fa molt fred i no passa, hi ha dies que fa molt fred i passa, i hi ha dies que... no ho sé, però hi ha dies que realment estan molt mullats, és com si els haguessin regat, no? I això, per si mateix, no és molt important, el que passa és que varia el joc. Perquè la pilota, quan toca el vidre, quan està mullat, la pilota no rebota. O sigui, no rebota. Si dona plàssic, però si està cayent, se'n va cap al terra molt ràpid. I, llavors, has de jugar molt menys amb les parets. I, clar, el padre és un joc de parets. I després és més emprenyador. I la gent que no tenim una condició física excepcional, com és el meu cas, les parets ens ajuden molt. Perquè si la pilota passa, dius, quan toqui el vidre... Clar, ja li dono el vidre. Ja la torno després. Però si està mullat, igual toca el vidre, i se'n va cap a baix i ja no arribes. I tot és... bueno, però... Fora d'això, fora d'això, la veritat és que es pot jugar perfectament. I, bueno, hi està l'aire lliure. És qui hi ha a l'aire lliure, no? Clar, sí, sí. O és que són de neu o els esports que es practiquen més a l'hivern? O es juga a futbol i es juga a futbol, inclús provent, a l'hivern i tal. Hi ha esports que no et planteja si venen de gust fer-los o no amb fred, no? Hi ha altres que sí. No sé per què el padre el diu, com que fa fred no em fa van de jugar, però la gent juga a futbol. Clar, bueno, la gent que viu als països del nord, que fa més fred, aquests... Vull dir, no... Hi ha gent esportista dels països del nord. Un dia que es van a viure a Bèlgica i em deia, aquí, diu, la gent no deixa de fer res per que plogi. Ja. Per què estava a Brussel·les? Si deixessin de fer coses per que plou, no faríem mai res. Llavors ells, per exemple, queden... El diumenge anirem a fer un pícnic al camp. I està plovent i van a fer el pícnic al camp. Mm-hm, guau. Clar, és que aquí un dia plou quatre gotes i bastant es col·lapsa, que sembla que hagi caigut aquí i la bomba... A casa, si és un cap de setmana, estiguem a casa i no sortim ni a comprar el pa, pràcticament. Tirem de pa amb bimbo. Per què? Doncs no sé. Perquè, com que estem tan ben acostumats a dies macos i tal, doncs dius, si no ho faig avui, ho faré demà. Però, bueno... Però, bueno, sí, sí. I una altra cosa important que també volia comentar de l'article és el tema de la hidratació del cos. Perquè sembla que quan es fa exercici... Bueno, que quan es fa exercici a temperatures baixes, també la gent s'ha d'hydratar, encara que no es sui, s'allibera una hormona quan la gent fa esport a l'aire lliure amb fred, que s'anomena vasoprecina, que contreu els vasos sanguinis i n'hi veig la set. I llavors, què passa? Que nosaltres no tenim aquesta sensació de veure-ho, com s'ho poden. Però hem d'hydratar igualment. Però, igualment, ens hem d'hydratar, perquè el cos té... Necessitar aigua, bàsicament. Doncs n'hauria d'estic aprenent de tu. No coneixia aquest efecte d'aquesta lliureació de aquesta hormona, ni idea, ni conèixer la hormona. Però, des de llavors, està clar que la hidratació és molt important en el cos per la... No hi ha per fer esport, sinó per qualsevol activitat. Els metges sempre ens diuen que s'ha de veure entre un litro i mig d'aigua al dia, no? I jo estic segur que jo no ho faig malament. Per què? No sé per què. Tinc poca sensació de ser. No em passa sovint que tenim aquesta poca sensació de ser, però... L'estiu és més fàcil. Normalment la gent veu aigua sense cap problema. Exacte. Però ara arriba l'hivern i tot... I canvia moltes coses a nivell d'àvids i... També l'alimentació. Per exemple, és veritat que la gent, quan fa esport a l'hivern, la sensació de no suar és com... Bueno, no estic fent tant d'esport... No, no, realment, l'esforç que genera el cos per combatre el fred es pesa energèticament més gran que la que hi ha a l'estiu, per tant... Exacte. Ho has dit perfectament. O sigui, les calories que necessites a l'hivern per fer una activitat física la mateixa a l'estiu cremes més a l'hivern que a l'estiu. Clar, avui, també. De passa que a l'estiu, com que estàs suant i... Sí, sembla que ho has donat tot. I en canvi, a l'hivern sembla que... Un partider, no? Però només mantenir la temperatura del cos. Doncs és un desgast calòric important. Més l'activitat muscular. Clar, no vull dir suant-ho. A veure, no sóc metge, igual estic dient una bestiesa, i, per favor, que sí que ho estic dient, que em perdonin, però jo crec que suar no deu tenir un consum calòric en si mateix. El que té, el consum calòric, és moure't... que el muscle faci la seva feina, i aquesta l'estàs fent igual. Però, de fet, és la manera que té el cos d'equilibrar la temperatura. Vull dir, quan fa molta calor, allibera l'aigua per equilibrar. Exacte, exacte. Simplement és això, avui, si et fots en una sauna, també comença a suar, i ja estàs atirat. Clar, exacte. I el que és una mica estàs esperant l'aigua. Clar, exactament. I després d'aquest article que estàvem llegint d'una mica de l'esport durant l'hivern, diu saber quan quedar-se a casa. Diu, finalment, que el recordar, que no s'ha de fer exercici a l'aire lliure durant una tempesta, és la probabilitat que ens caigui un llam és poca, però és prou significativa per tenir-ho en compte. I llavors ve aquí, quan m'he arribat, que diu que no s'ha de fer cap exercici a l'aire lliure, quan la temperatura o la sensació sigui inferior a menys 23 graus, gràcies per la vis, però aquí, jo crec que no hem arribat ni als menys 10. I, per exemple, no es recomanarà sortir, per exemple, en bicicleta per sota dels menys 9 graus, perquè el tema del vent i d'otació, però, bueno, el pàdel no hi ha aquesta sensació de vent, però tampoc és que arribem a temperatures tan extreverses. No, afortunadament, a massos en just, no sé si els registres històrics que diuen de la temperatura, però jo crec, com tu ho has dit, menys 10 no crec que s'hagi arribat mai. Jo crec que no. I si s'ha arribat alguna vegada, pues seria el 1920, no ho sé, per dir alguna cosa, perquè... perquè no, els dretes tenim el Mediterrani que m'odula, no? Que ens fa tenir uns estius no tan càlids i uns hiverns més suaus. I la veritat és que, al final... Clar, jo parlo amb gent d'altres llocs, no? Per exemple, mira, fa uns dies estava amb dos persones amb el gerent de la Federació Francesa de Pàdel. I, clar, ells, a la part de París, no es plantejen clubs outdoor. Ja, clar. Vull dir, per què? Perquè la climatologia fa fred, de veritat. Sí, sí. Es plantejan clubs que tinguin, a lo millor, alguna pista outdoor. Per si a l'estiu, per la primavera... Però, clar, no sé, a París la temperatura no tinc ni idea, però jo estic segur que a menys 3, menys 4 gradors... Arriba perfectament. ...han d'estar molts dies, clar. La majoria de l'hivern, segurament. Jo, per exemple, conec gent d'endorra. Endorra les pistes. Hi ha pistes outdoor, però la majoria són indoor. Clar, és que entre la neu, la pluja no tindria tampoc molt sentit. Clar, clar. Vull dir, és millor, però... Aviam, l'outdoor, per mi, si fa una miqueta de fred i tal, per mi és molt agradable. El fer, estar a l'aire lliure, i més... En el cas dels Sant Just, que tenim... Tuquem el part natural de cols soroll, el que veus és verd i tal. Ostres, és que donar la sensació d'aquestes a no sé on, saps? Quan jugues amb un índor, té avantatges, també, eh? Vull dir, no les hem de negar. No hi ha aire. No afecta el joc, l'aire. La humitat aquesta que parlàvem no hi és. El tema del fred i calor no pensis, eh? Perquè, normalment, les naus no estan climatitzades. I, per exemple, un monitor que teníem al club que venia d'un índor, d'un índor a la terrassa, que la estructura metàlica de la nau es refredava durant la nit, i després estava tot el dia com barres de gel, saps? I els 12 al migdia estaven palats de fred dintre. I a l'estiu passava el res. És a dir, es calentava de tot el dia i era en forn. Però després el soroll retomba tot. Clar, és diferent. És diferent, és diferent. Núria, volia comentar una cosa. Ens estem donant que s'està apropant al Nadal. Estem a 3 de novembre, però ens ho trobarem a sobre. I ens estem donant que comensen... Estem revent sol·licituds d'informació de empreses que volen fer coses de... O sigui, la seva activitat de Nadal, diguéssim, que sopa de Nadal, no sé què, dinars de Nadal, no sé què, ho volen fer amb temes de pàdel, fer uns partits de pàdel. Ah, mira. I després fer un dinar o fer uns partits de pàdel i fer un sopar. I, bueno, la veritat és que... És una idea molt xula, la veritat. Sí, per fer-ho diferent, també. Sí, és una cosa que ens està sorprenent. Jo crec que algú deu tenir el fet del teletreball. També. Jo crec que el teletreball té coses molt bones, molt pràctiques, però té alguns inconvenients. I és que el sentiment de pertinença a les empreses i, diguéssim, aquesta comunicació no formal, que no la pots fer en un temps, que la feies abans prenen el cafè... Home, no és el mateix que estar cara a cara a l'oficina que quedar-se. I jo crec que hi ha empreses que comencen a fer coses per veure'ns de tant en tant amb entorns. I, bueno, doncs mira, és que... I vosaltres organitzeu, no? Nosaltres organitzem events empreses des de fa molt temps, ens estem donant compte de que de cara a aquest Nadal, doncs és que, en quatre dies, igual hem rebut 8 trucades de gent demanant-nos informació. Sí, és sorprenent, perquè aquesta mateixa situació estava l'any passat. Suposo que l'any passat encara està molt recent tot el tema Covid. Sí, potser la genera més reticent. Sí, i jo crec que aquest any la gent té moltes ganes de fer alguna coseta i retrobar-se i tal. I llavors ho convineu, no? O sigui, convineu el tema de poder fer algun nàpat, algun catering o algun sopar o dinar. Sí, sí. Després, amb alguna activitat relacionada amb el pàdel o el fitness... Clar, nosaltres què ens trobem? Per exemple, hi ha perfils de tot tipus. Des d'una empresa que són 8 i, bueno, hi ha jugues dos pistes, farem uns partidets i després mengem el menú o sopem el menú o fem pica pica o no. Fins a empreses grans. Les empreses grans que tenen, a més a més, són 100, saps? Ara meva, amb 100 també. Hosti, però amb 100 persones, què feu? Vull dir, sé que algun cop heu organitzat campionats o tornejos, però una empresa... Poden jugar 60 persones al mateix temps. Perquè són 15 pistes. Però, bueno, nosaltres deixem espai també per als nostres clients habituals. I llavors organitzem el millor que fem 7 o 8 pistes. Els organitzem un mini torneo, unes americanes, que quan hi ha 100 persones, alguns diuen... És que jo no he jugat mai a Padel. Ni he jugat, ni vull jugar. Doncs jo els farem alternatives, per exemple. És quan voleu fer un trekking per colserola. Posem un monitor i fem un trekking, que és una cosa que gent que no té una condició física molt bona, o que té un problema de cadera o que no vol fer impacte, li pot anar bé. O gent que domina, jo no he jugat mai a Padel, però m'agradaria jugar. Però no tinc el nivell per posar-me una pista i fer fastideria a la resta de companys. Doncs mira, en aquesta ajudació hi ha 4 persones, però ens en muntem una classe, divisació del Padel. O escolten, jo no vull ni caminar, ni... Clar, quan més gent, més diversitat. Més diversitat, més... Jo no vull ni caminar, però escolten, una classe de fumba. I després es junten tots i fan un sopar i... Que bé. Bueno, la veritat és que em sembla una bona idea. És una mica més enllà del clàssic sopar, o del clàssic dinar, o del típic àpat, apostar per a algú més, per fer més... Exacte. Sí, sí, sí. Però suposat, fem el clàssic sopar i el clàssic, la gent de Quarset, que és el... Per cert, no he vingut mai, no, el José? No, mai. Aviam si la pròpia dia vinc amb el José. I... i... i... Que ens expliqui com portar a restaurant. Que els intrínculis de portar un restaurant d'un club de Padel, que no és fàcil, eh? No, no és fàcil. No ho sé. Nosaltres vam fer un any per quan vam obrir, perquè no buscàvem algun restaurador que ho portés, però com que era un projecte tan incert, estàvem en plena crisi del 2015, no? I dins de... A mi em deien, bueno, però quanta gent tindràs aquí? Doncs és que no ho sé. Jo espero que molta, espero que molta, però per això ho obro, però no ho sé. Tot el que el primer any vam portar nosaltres, el vaig portar jo al restaurant, no? I, bueno, va ser un... va ser un... Una feinada. Mira, si venia poca gent... Si venia poca gent es menjava bastant bé, va, eh? Però quan passàvem de 30 a 40, eh, allò era un descontrol, que jo crec que si ve el xicote, eh, a fer-lo del programa... Pesa dia a la cocina, no? Pesa dia a la cocina se li acaben tots els programes, perquè amb un... Ja arrasa. Ho fèiem tot malament. Bueno, perquè no... Clar, és que si no dediques anar al sector... Ni dedico ni m'havia dedicat, perquè jo feia altres coses, vull dir. Clar. Si estàs allà... Doncs el millor, aprens ràpid, no? Però si estàs allà, però està sobretot amb un torneig, i estàs buscant, no sé què, i tancant un acord amb el proveïdor de pal·les i... Doncs, al final, no... Era que... com és que... Que és molt... A bar cap a la prieta. A bar cap a la prieta, no? Sí, sí, això. Bueno, doncs quan sí que vam tenir un any, més o menys de vida, que ja tenim una massa crítica i tal, sí que vam fer un mini-concurs... entre varios restauradors de la zona, per veure amb qui ens presenta una oferta atractiva de cara als nostres clients i a la nostra empresa. Evidentment. I vam optar per aquesta gent, que és una gent que té varios restaurants. Sí. I la veritat és que vam encertar plenament, perquè, a més, que no és fàcil, som... Som remem amb la mateixa adreça, en la teva direcció, que a vegades els interessos del club i del restaurant no sempre són els excel·lents mateixos. No, no, però això ha de ser... A la part... Jo crec que ens hem juntat bones persones i gent raonable, i jo crec que nosaltres estem encantats, i jo crec que ells també estan contents amb nosaltres. Doncs porten-nos un dia a José, clar que sí. Clar que sí, sí, mira, no ho he pensat mai, eh? Molt bé. Bueno, doncs animar-vos a les empreses de Sant Just, i de Sant Feliu, i de Joan d'Espi, i de l'Oltran, a fer una activitat de Nadal amb la gent que estem cada dia treballant, veure's en un entorn diferent, i passa una bona estona. Molt bé. Molt ben riqui, doncs fantàstic. Quan hi anirem recordant també les properes sessions que anem tenim, perquè encara ens en queden algunes, fins a Nadal, i res més, que acabis a passar bona tarda i fins a propera. Molt bé, gràcies, moltes gràcies. Estudiu l'FP d'Oxiliàrdia Informària. AFP.AMB.CAT AFPRO aviat podràs volar amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Vinga, no us espanteu, perquè estem posant música de Nadal, sabem que encara falta una mica per Nadal, però és que la secció que farem ara amb la Irene Esquius de l'Avien Papier tracta una mica sobre el Nadal i home, què millor, no? Que anà ja ben ambientades. Hola, bona tarda. Hola, Núria, bona tarda. No hem anat malament posant aquesta música de fons. No, al contrari, així ja ens posa en situació i en ambient. Clar. Veurem que avui portes uns quants pacatets i que, a més a més, véns a parlar de manualitats, de tallers. Explica'ns una mica de què va la temàtica d'avui. Sí, doncs mira, un cop finalitzar Halloween i la castanyada, acta seguit, ja comencem amb els calendaris d'Avien. Un revés a l'altre. Sí, és això. I llavors, realment, és un moment que jo a mi m'encanta, estic esperant durant tot l'any, perquè és una activitat que m'encanta, que inclou la màgia del Nadal, que inclou manualitat, que inclou sorpreses, és molt divertit. Llavors, tenim un mes per preparar el calendari d'Avien. Per què? Perquè el dia 1 de desembre hem d'obrir la primera fina estreta, caseta, boceta... Exacte, és el compte enrere per arribar el 25 de desembre al dia de Nadal. Llavors, bueno, avui he portat com diverses opcions que us explicaré des de la opció més bàsica fins a la més elaborada que inclou manualitat i la preparació i això, que és la que, normalment, acostumem a fer molt al taller, té molt èxit, i fa que el nen també participi, que no sigui només una activitat, doncs, de cada matí obri una fina estreta, que això i menjar una xocolatina, que això potser pels més petitons està bé, però a mi de que es van fent grans, doncs els agrada més uns altres incentius, uns altres elicients. I llavors, a aquesta... alternatives opcions, i aquest any és que en tenim, bueno, un no parar, i tots són superchulos. Per tirar la casa per la finestra, no? Exacte, uau, uau. Hi ha diferents opcions, dius perquè... dius fina estreta, caseta, entenc perquè hi ha... no només el tipic calendari que la gent es pot imaginar amb la xocolatina d'obrir la finestra, hi ha un munt d'opcions. Exacte, al de la xocolatina que també hi ha molta opció, també s'ha evolucionat molt, també en tenim. Tenim des de la típica xocolatina de xocolata amb llet, o la xocolata 100% cacao. Després d'aquest format, també, per exemple, Aribo, la marcada hi ha minadures, també ha tret un, xup, xups, ha tret el seu, KitKat ha tret el seu, també els tenim aquests pels que són més comodones, però no volen deixar de... Clar. De que compres una mica el supermercat, aquests, eh? Sí, o per exemple, nosaltres a la botiga de Plaça Maragall i també a la del Carre Cadena, també tenim aquesta opció per qui diu, mira, aquest any no estic jo, tinc molta feina, o no puc, però no vull que el meu fill o fill es quedi sense l'opció del calendari, doncs una opció fàcil, ràpida i que també és molt divertida. Sí. Però després, clar, tenim aquestes altres opcions que va des de muntar de zero el calendari, inclús decorar-lo i després el poden omplir ells o els pares l'omplen perquè tingui més aquest efecte de sorpresa. Sí, això molt a més, eh? Sí, això és molt guai, això és molt guai. Sí, llavors moltes vegades el que fem és venen a família, s'escoll el calendari, es munta el taller, el poden muntar-ho amb família, es pot quedar el nen muntant, per exemple ara parlaré pas per pas, cas per cas, però perquè us feu una mica la idea. I després, a casa, la mare i el pare decideixen amb què ho poden omplir, i després hi ha tres opcions i llavors aquest té l'efecte de sorpresa que el nen o nena va obrint i no sap però ha participat en l'elaboració, diguéssim, i el disseny d'aquest calendari. Molt bé. Quantes opcions, escolta'm, comencem per la primera, si et sembla, eh? Mira, jo la primera, la que és un top ventes des de fa 3 anys a la botiga que a mi m'encanta, és un calendari que consta de 24 casetes, en color craft, en color cartró, i s'han d'anar muntant una a una. Tenim tres models de caseta diferent, llavors crees diferents alçades i muntes la caseta. Com és color cartró? El que fem en el taller és decorar, doncs amb washitapes, amb celos de colors, amb purpurines, amb rotolador blanc, doncs fem efecte neu. Tot allò que se'ns ocurreix, que ens faci gràcia que tingui el nostre calendari. Clar, a la caseta. A aquest tens l'opció o de posar-ho, per exemple, sobre una còmode o així, i crea com si fos un mini-passebra, per exemple, o porta unes pincetes, també, que tanca la caixeta, que et serveix també per penjar-ho amb una guirnalda. Ah, vale. Llavors poses una corda i per... Vos penjar les casetes de la còmode. Exacte, perquè no tinguis paia a casa i diguis que jo no tinc còmode, no ets un posar-ho, però m'agrada aquesta idea. No t'habites d'aquest espai. Aquest és superxulo. Hi ha famílies que el tenen i el poden reciclar d'any darrere, i llavors el que fan cada any és modificar una mica els estampats, si un any no el van... no el van pintar gaire, doncs l'any que ve li afegixen més cosetes, amb el qual també té aquest component de reciclable d'un any per un altre. Al final, el dia 24, el calendari, tornes a plegar les casetes, i és fantàstic perquè ho pots guardar amb color d'anada i l'any que ve el tornes a treure. Aquest any, com aquesta marca reinventant, l'ha entret amb un altre color, és el mateix format, però en color blanc i d'aurat. Té un punt així, una miqueta com més sofisticat, i és molt bonic. La veritat, el blanc és un blanc mate, el douradet és un dourat molt ben trobat, amb molt bon gust, i pot ser el mateix, amb les casetes, de cura, si trobes que et falta algun detallet, i després un cop el tens omuntat, acaba de donar-li el teu toc. A part, aquests estan molt bé de preu. La veritat és que és un calendari que hem de pensar que després les famílies l'han d'amplir de regalet. A dins de la caseta hi ha d'haver el regalet. Clar, llavors tampoc podem anar allà, passant-nos tampoc amb els preus. Exactament. Després hi ha un altre, que és un clàssic, que és de bocetes. Són 3 models de bocetes de cotó. Sí. Tens unes quantes que van estampades amb estrelleta d'orada, unes que van amb relletes, i l'altra són les bocetes però sense estampar. Aquestes el que ens permet és poder dibuixar amb rotolador tèxtil, amb pintura, i decorar-les en nostre gust. Després porten els 24 números en fusta, que ells pots deixar-ho en fusta natural, o també els pots pintar als teus gusts. Clar. I després tancaries amb un filet, i també pot ser el mateix, o posar-ho amb una rapita, o penjar-ho amb pincetes, amb una corda. Aquest també funciona molt bé i també ens dona l'opció de reciclar-lo per l'ambient. Endrerany, sí. I us estàs traficant a dins de la boceta, la xocolatina, el regalet... Exacte. Aquest també, una opció superchula i molt assequible. I després aquest any entret, com a novetat, dos models diferents. Un simula un trenet, que li diuen el Polar Express, perquè simula com és un trenet vermell, en el que a sobre van caixetes que simulen regalets. I dins d'aquestes caixetes, van els regalets d'habitar, les xocolates... O sigui, jo he més entratingut, eh? És més de muntatge, no tant després de manipulació i decoració. Però requereixo un muntatge, les caixetes i el tren. I també després és supervistós, és molt bonic. Sí. I també han fet una altra versió, que és la del trineu. El que és un... També la mateixa idea és un trineu on consta el primer val per a Noel, amb els rents, i després van com caixetes de regal, muntades sobre els trineus, que simulen al lloc on anirà després del regalet. Aquest és el novetat, i la veritat és que són molt xulos. Han arribat fa poc, i encara no he tingut temps de muntar-los a la botiga, però s'ha d'aïllar que tingui un retet, muntaré un perquè ho puguin mirar. I res. Aquestes opcions són molt guais. Després d'arribar-te a alguna altra opció, doncs més clàssic, amb boceta de paper. També. La boceta de paper, per l'altre reciclar-la, és una boceta més complicada. El paper és més difícil. Exacte, el poden trencar o així, i sempre intento apostar per la opció més reciclable. I després, per exemple, hi ha entret alguna opció també de joguina. Sí, l'Itel Lutz, que és una marca de joguina, que també treballa molt a la botiga, ha tret un calendari d'advent que cada dia treus una figureta de fusta, i fas com una escenari nadalenc. Vale. Amb la qual pots anar decorant la casa, a mi de que vas obrint les caixetes, que també és molt mono, i al ser fusta, doncs això l'any que ve, ja tens una mica de decoració. Els més petits els hi sol fer il·lusió, també això, per implicar-los una mica en la decoració de Nadal. Com un calendari d'advent per anar construint un passebra dia a dia, per exemple? Sí, però en lloc de donar-li aquesta imatge com de passebra, un calendari amb potser una mica curt, amb 24 personatges, el que han fet és una escenari com Nadalenc, doncs n'hi ha... tens nens petits jugant amb la neu, tens més aquesta... Aquesta idea així. I és molt bueno, després tu el pots incloure, doncs, sota l'abra, per exemple, o el vulguis. Si algú té ximeneia, doncs sobre la ximeneia, amb els mitjonets, i aquesta idea. Doncs quantes opcions que hi ha, m'ha volat molt la idea del Polar Express amb les caixetes, perquè això no és paper, és cartolina. És com un cartró semi-gruixut, que et permet doblegar-lo, i també és més... Rígido, quanta més. Exacte, exacte, perquè si no depèn de quin, el manipular es podria trencar, llavors no duraria gaire, llavors el que fan és fer una cartolina semi-rígida, i després que un cop muntat, tingui, doncs, consistència també. I visualment, clar, és molt bonic. Clar, és molt... Home, és sorprenent, eh? Sí, i els colors també, amb els que treballa aquesta marca, doncs, són colors molt vius, que treuen molt els petits. Una mica també, jo crec que va una mica per a dats, no? Hi ha una franja de dats que li agrada molt, crear, pintar, i això, i llavors, recomanaria el de les casetes, per exemple, el de la joc, el de les busetes, també, i potser pels més petits és més atractiu, doncs, quan més color millor, quan més novadors, també, i llavors, segons anar al punt en el que estiguin els teus nens, doncs, trieu una opció, una altra. Per exemple, que deies, hi ha... l'opció del trineu, això, que és més entretingut de plegar, no? Potser... Sí, això, per exemple, sí, això, per exemple, recomanaria, més que ho fes d'un adult, doncs, jo et tinc moltes famílies, pares i mares, que també els encanta les manualitats, i doncs, bueno, seria sentar-se un retet, i fer... fer les caixetes, muntar els trineus, o muntar el trenet, i també és un moment en el que l'adult doncs gaudés de manualitat, desconecta una mica, i... i... i després, va veient dia a dia, com el seu fill o filla, doncs va obrir, i així. L'ubó de tots, o sigui, l'ubó de tots és que... calendari d'advent d'aquest tipus, fem un, encara que la família després tingui dos o tres fills. Sí. Clar, la gent diu, però amb el petitones, que són les caixetes, i tal, com... com posem regal, per exemple, si tenim tres fills, saps? Ja. Llavors, també tenim solució per això, perquè, clar, un calendari d'advent, o tres calendaris d'advent, més la decoració nadalenca, més tot el que tenim a casa, i ha de per si, i més tal, és un... No vindrem a l'abast. No. No. I llavors, el que fem és, per exemple, en el cas de posar xocolatina o carmel, no hi ha problema perquè hi cap, però en el cas d'alternar, o que nosaltres sempre recomanem, alternar... activitat, alternar amb llaminadura o xocolata, i alternar, per exemple, amb una cosa útil, que pot ser, doncs, un gatget de papereria, o una manualitat, o alguna cosa així, perquè no sigui consumisme 100% i el calendari d'advent és aquesta connotació de... De xocolata. Exacte, de regal directe, de zero esforç, d'ensets. Doncs per donar-li un plus, sempre recomanem això, alternar les tres coses. En el moment que tu vulguis posar una cosa, per exemple, obviament una activitat, o un regalet que no hi cap, en la bossa o en la caixa, pots posar una noteta i dir, per exemple, moltes vegades, doncs, que jo recomano posar en el calendari d'advent, és si les famílies van a buscar el tio. Vale. Doncs per exemple, caixeta número 5, obre la caixeta i hi ha una nota i caposa. Avui la sorpresa serà que anirem a buscar el tio, saps? Llavors és una activitat diferent i no és un objecte així, com així. Però en canvi, segurament aquesta activitat li aporta més en el nen, que potser algo que és més momentani d'un boli, així que és una felicitat a fim, ara, però després sempre tindrà el record d'haver anat a buscar aquest tio. Exactament. Així com el tio, doncs, per exemple, un dia pot anar a una noteta d'avui anem a decorar la casa de Nadal. Un altre dia podeu fer galetes. Un altre dia coses que se us ocurreixin que sabeu que poden agradar del teu fill que de diari no teniu temps de fer però que durant aquest mes fareu el sobre esforç per fer aquesta sorpresa i que sigui diferent. I llavors, clar, el mes de desembre és que passa volant, perquè s'acosta el Nadal i és una època una mica boja. I després, que tens aquestes petites activitats programades, doncs la veritat és que és molt divertit. Doncs sí. I després, per exemple, en el cas de volia posar algun regalet que no hi cap, alguna cosa imaginat, doncs que vols posar un boligraf gran de la caseta, però tu vols que sigui sorpresa. Doncs també, per posar una nota, avui el teu regalet el trobaràs sota el llit, i que tinguin canes sota el llit. Com un joc de pistes, eh? Exacte, exacte, exacte. És veritat, doncs, que requereix més esforç, també, per part dels pares, i el matí a vegades és una mica complicat. També hi ha gent que diu, mira, fem un acord que el regalet d'advent l'obrirem a la tarda al torn de l'escola. Ah, mira. Sí, perquè si no el matí a vegades, entrecallats... No dona temps. Sí, llavors també és una manera que el gaudeixin una miqueta més, saps? Perquè si no el matí amb l'espressa es correcuita. Però, bueno, jo tinc tantes famílies que cadascú fa la opció que més li convé. Clar. Però alternar així a mi activitat i... i algú dolç, i... i algú així més... Cosa d'experiències, també? Sí, alternar una mica aquestes tres coses, jo penso que és l'equilibri ideal i que li dona un sentit com molt màgica als calendaris. Clar, i a més a més, la gràcia de poder-lo fer, cadascú és que... les famílies coneixen també... entre elles es coneixen molt, saben el que li agrada un, saben el que li fa amb disilusió, no? Ah, exacte. Que en lloc de comprar-lo ja ha fet que potser t'obliguen només això del consumisme directe d'una cosa concreta que ja et ve donada d'aquesta opció de... Exacte, exacte. De fet, jo, per exemple, moltes vegades, doncs... moltes vegades tinc mares que venen i parlo de mares perquè sol ser la tònica general. Sí. Però, per exemple, doncs, he deixat la nena o el nen fent el calendari i llavors venen a la botiga fan un... un sortidet de cosetes, tant de paperaria com de llaminadures, ja tenen les activitats pensades. Quan la nena o on nena acaba de muntar el calendari és la nena marxa perquè no veure el que... Per no veure el que és. Exacte. El món tenia així. I llavors també és un moment com molt xulo, no? Perquè, clar, encara que el nen o la nena s'estigui fent gran té un component màgic, així, de sorpresa que en el dia d'avui que s'està perdent una mica tot això i de l'espera, també, Núria, perquè és molt important ensenyar als nens que no tot és immediat, que no... I llavors els obliga a esperar el dia següent per obrir la caixeta, que això també... com la paciència que avui en dia és una cosa que s'està perdent molt i, bueno, no sé, a mi m'agrada, m'agrada molt el calendari, et dic, perquè intervenen molts factors i és molt màgic, és molt xulo. Sí, sí. I a la bien-papier, hi ha alguns dies concrets que feu el tallet aquest de muntar el calendari? Sí, de fet, des d'ahir, des de jo, el dia 2 de novembre, ja tinc tots els calendaris de la botiga i llavors el que fem és posar a disposició el client al tallet totes les tardes i els caps de setmana, mentre no tinguem aniversari, i llavors poden venir, comprar el seu calendari i quedar-se al tallet muntant-lo, poden fer amb família, poden ser els nens sols. Sí. És imprescindible demanar cita prèvia, perquè no fos que et fessis la idea de venir després estigui ple el tallet o siguin fent un aniversari, però ho fem durant tot el mes de novembre. Sí que és veritat que a vegades a final de novembre és quan s'acumula més la gent, aquests que s'han adormit, però nosaltres ho comencem a fer ja per als que són més previsors. Molt bé. I és molt guai. Llavors es pot fer això amb família i hi ha gent que venen els integrants i llavors també es crea unes tardes molt divertides, imagina't, per exemple, una família de 4 fent el calendari, doncs també, sí, i la gent es pot trobar en l'avi en paper, a les xarxes socials. Correcte. Sí, de fet, mirant allà, sobretot a Instagram, la web ja està actualitzada amb quasi tot el producte de Nadal que tenim a dia d'ara a la botiga i anirem actualitzant. Sí, sí, i la gent es pot trobar en l'avi en paper a les xarxes socials. Sí, de fet, mirant allà, sobretot a Instagram, a la botiga i anirem actualitzant, poden trobar els calendaris a la web i ja veuen amb detall els models, els preus, característiques. I després a Instagram, doncs, la idea és anar penjant allà un per un tots els models explicant quines característiques tenen, també, i inclús fer un vídeo i així, perquè sí, una mica també és explícit. Clar. També m'agrada que això ho faig en reany, faig uns històries on donc idees o propostes de regals, doncs, perquè moltes vegades els pares d'un any a l'altre doncs no s'acorden o van tan saturats amb el dia a dia que també faig propostes i molta gent me'n diu, enviem les propostes, ho enviem per WhatsApp, i així van mirant, i a caseta 1, tal, caseta 2, tal, i llavors també facilitem una miqueta a la vida, perquè... Ostres, que concret, que bé. Sí, sí, la veritat és que des que vam començar la botiga, doncs, ha sigut una activitat ja que és com insignia. Clar, calendari tot bé. Sí, sí, sí. I molt bé, és molt xulo. Molt bé, doncs això Irene, recomanem a tothom, que es passi per avi en paper i que doni una ullada dels diferents calendaris que hi ha, que a més s'adapti també a el que volen i a el que poden. Exacte. I res, aprovar, aprovar, animar-se. Sí, sí, sí, que és molt divertit. Molt bé, doncs... Fins a propera, no? Sí, a la propera... bueno, tinc que la opció de venir amb una convidada. També, ja... No dic res, però segurament serà així. Potser serà la sorpresa. Exacte, sí. Molt bé. Moltes gràcies, Núria. Bona tarda. Adéu. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. L'ajusta el magasin matinal de ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Ara es pot desplegar el viu d'Esvern. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona nit, us informa, aquí li en sabria. Aquesta hora molt probablement millor. La francesa ha hagut de suspendre la sessió parlamentària d'avui a causa d'un incident racista a l'hemicicle. Durant la intervenció d'un diputat d'origen africà que formulava una pregunta sobre el vaixell de l'ONG, Sos Mediterranè, que des de fa dues setmanes busca un port on desembarcar més de 200 persones rescatades al mar, un altre diputat acridat que torni a l'Àfrica. Fins d'interessions significatives du clima. Pas du tout. C'est brosse. És aquesta següència que estem sentint. L'autor del crit ha resultat ser membre del partit d'ultradreta de Maril Lapen, regroupament nacional. Aquest diputat ha assegurat que no referia al membre de l'Assemblea que parlava en aquell moment, sinó que referia al vaixell que busca port. A més, ha mostrat indignat pel que, segons ell, ha estat una targi versació intencionada de les seves paraules. Notícies breus, Sergi Molero. La policia ha publicat un vídeo en un home que ha estat detingut que el seu objectiu era assassinar l'exprimer ministre. Poc abans de l'etat que han feria aquesta declaració, referint-se al govern paquistanès. a la Cama, quatre persones més han quedat ferides. La policia ha publicat un vídeo on un home que ha estat detingut confessa que el seu objectiu era assassinar l'exprimer ministre. Poca abans de l'etat que han fet aquesta declaració, referint-se al govern pakistanès. Jo estic lluitant per la llibertat real del país i contra la màfia. No lluitaré contra el poder judicial del Pakistan. Prop de 400 experts de més d'un centenar de països que van enmillorar la comunicació amb la població perquè la pandèmia de la Covid deixés de ser una amenaça per la salut pública. Els autors creuen que la desinformació, les feicnius i la resistència a les vacunes han dificultat una resposta global al virus. L'article que s'acaba de publicar a la revista Netshor està coordinat per l'investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona, Jeffrey Láseros. El virus sigue enlutando, sigue circulando y no tenemos que vivir con miedo, pero tenemos que vivir preparados. Nos falta todavía un plan a nivel global consensuado por expertos de todos tipos que hay hacer para terminar la pandemia como una amenaça a la salud pública. Vint anys i tres mesos de presó, però un home que va assassinar un narco l'octubre de l'any 2013 en un habitatge de Barcelona. L'acusat ha acceptat la condemna després que tot és les parts representades al judici, així ho hagi impactat. L'home va entrar al domicili de la víctima, el va matar i es va endur una partida de cocaïna. Després dels fets va marxar a l'Argentina, on va ser detingut per l'Enterpol l'any 2019. L'acusat ha acceptat els fets i també haurà d'indemnitzar els familiars a més de 280.000 euros. Un altre cuet xinès que haurà sense control sobre la terra. Les primeres estimacions apunten a l'entrada de l'atmosfera de la matinada de dissabte, però encara és massa d'hora per saber on caurà. El cos de l'aeronau pesa unes 23 tones i tot i que es franguentarà a l'atmosfera part de la farralla pot acabar arribant a la superfície sense desintegrar-se del tot. La gina continua sense fer cas de les advertències internacionals que reclamen que la farralla espaial caigui de manera controlada. L'últim cop que un cuet xinès va impactar sobre la terra va ser el mes de juliol. A l'àmbit de la caure sobre Bormeo, sense que hi hagués per sort ferits. Esports, Sònia Lleart. Vellerín reconeix la decepció per l'eliminació a la Champions, però recorda que encara es poden guanyar títols en altres competicions. En una entrevista a Matí de Catalunya Ràdio l'atreveu a veure en la demana confiança al projecte de Xavi Enrández. A l'esnou derbi català a la lliga femenina de futbol i es posa per la vaga d'àrbitres. El bas d'Eva de l'Unit, del basquet Girona, Josep Fran, té un trancament al maluc i es va xarpar els pròxims partits. També en basquet Caell Coritz ja està a disposició de ser una jessi que vici un mes després de la contusió cranial que es va fer en un entrenament. El jugador té l'altre, ha dependrat de jessi que vici si el fa jugar un mes després o espera el cap de setmana al Palau contra el Girona. A 3, 4, 9, 6, N, Jornada de la Champions d'en Bol, el Barça rep al Nantes. I en futbol sala el Barça s'enfrontarà al Pula Cruat, al United Galatis Romanès i a l'Anderlech Belga, a la ronda d'elit de la Champions, que es disputa del 22 al 27 de novembre, a Croàcia. Fins aquí, les notícies. Catalunya Ràdio també és podcast. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'Òpez Ribas. Demà s'estrena el documental Just Grafit, que descobreix els orígens del Grafiti a Sant Just d'Esverni, dins de la història del Grafiti europeu. Des d'una mirada que era antropològic Just Grafit, una història local que està en un recorregut dinàmic pels inicis de la cultura hip-hop al nostre país. L'estrena del documental de Crick Crack Productions es realitzarà en el marc del 25e aniversari del casal de joves, demà, 4 de novembre, dos quarts d'avui del vespre. Hem tingut avui els micròfons de Ràdio d'Esvern, els directors, Miquel Ardèvo, l'Èric de Gispert i el Llunès, també membre de Crick Crack, que ens han explicat el procés de creació d'aquest documental, i que el suposa poder estrenar el nostre municipi demà. Voleu recuperar l'entrevista completa el podcast de Ràdio d'Esvern i també el canal de YouTube de l'Antràdio. Córnella de Llobregats era la seu aquest divendres 4 i 17 5 de novembre, del 6è Congrés de les Dones del Baix Llobregat. El Congrés arriba guany a la 6è edició en un escenari completament diferent de les dones de les dones del Baix Llobregat. El Congrés de les Dones del Baix Llobregat és un espai de coneixement i debat, però sobretot de participació. Una oportunitat de reflexionar conjuntament sobre la situació de les dones i les desigualtats i les desigualtats socials que existien prèviament. Les desigualtats per raó de gènere no són una excepció, i les dades mostren clarament com les conseqüències i afectacions de la pandèmia i la crisi global. No són les mateixes para dones i homes. El Congrés de les Dones del Baix Llobregat és un espai de coneixement i debat, però sobretot de participació. El Congrés de les dones i les desigualtats de genera és cercar la manera de redicar-les i continuar avançant, cap a la plena igualtat. S'ha instal·lat una nova instal·lació fotovoltaica a l'escola Montseny. Es tracta d'una pèrgola de estructura de fusta amb una coberta de plaques fotovoltaiques semitranslúcides, que generen un espai d'ombre al pati i produeix una energia elèctrica neta que s'autoconsomirà al mateix centre escolar. El informe de les energies renovables és essencial per al desenvolupament sostenible. Concretament, l'energia solar fotovoltaica converteix la radiació solar en electricitat a través de panels solars fotovoltaics. Aquesta acció es correspon amb un dels objectius del PAM, el pla d'acció municipal, en què l'Ajuntament de Sant Just es compromet de forma efectiva en la transició cap a les energies renovables. Un dels compromisos consisteix en augmentar en un mínim del 50% la potència fotovoltaica municipal, prioritzant les actuacions en màxim rendiment. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just tenc els Sant Just notícies de la set del vespre. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just ens sou els protagonistes i recupera tots els podcasts que vulguis a rayodesvern.com o al perfil Arroba, la Ramla 981, d'Instagram i Twitter. Ara mateix són les 6 i 10 de la tarda d'avui dijous 3 de novembre. Comencem aquesta segona hora i ho fem acompanyats d'una música, molt chul es diu Footloose de Kenny Loggins. Escolteu, perquè és un tema molt animat. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. En canvi, tots aquells valors que han estat més femenins o femeninsats que no vol dir que siguin darrere biològics, però sí que socialment serà tribut a lo femení, no estan valorats socialment, i per tant segueixen sent activitats molt més femenines que masculines. I aquí, totes les activitats que tenen més cures, amb la delicaresa... Amb quines activitats és més evident aquest fenomen concretament? Per exemple, veiem com a futbol cada vegada més les nenes hi estan participant, és cert que en els últims anys, a més a més, s'ha popularitzat molt el futbol femení, i per exemple, ja en mitjans de comunicació, han fet una aposta molt clara per visualitzar-ho, però, en aquest estudi de fa tres anys, encara no hi havia aquesta aposta tan clara, però sí que veiem que hi havia moltes nenes que cantaven a les ports més masculinitzats fins al moment. En canvi, altres accessuals, com l'arança, com el patinatge, coses que havien estat més diferents com femenitzades, no passaven el mateix. En canvi, altres, com cuina, per exemple, que històricament havien estat bastant femenitzades, amb tot l'augment de concursos que porten tipus mastetxers, etcètera, que van a plomoure, no és el que som aquest tipus de coneixements, doncs sí que hi ha hagut un augment important també dels nens en aquest tipus d'activitats. Llavors, el que veiem és que hi ha una part important en l'elecció, que té a veure amb els interessos de les criatures. Aquests interessos saben en part mediats socialment, i en part també hi ha un altre element important, que és com socialment es valora d'interessant alguns tipus de coneixements. És a dir que, per exemple, resumint una mica el que ens has dit, que sí que és veritat que les inscripcions, les activitats estrescolars, segueixen encara aquests patrons de gènere, però les activitats que normalment em transmet valors més masculins, com per exemple la robòtica o el futbol, les nenes, que ja estan cada cop més interessades, però en canvi, activitats que tradicionalment han estat més feminitzades, que hi ha hagut sempre una participació més alta de noies, com per exemple la dansa o altres, doncs en aquestes encara costa, de que els nens i els nois... Són el que és més artístic, són activitats que han quedat més reservades per les noies, que no vol dir que no hi hagi nois que les facin, però tant com han anat més tan pranes, potser sí, però a mesura que hi ha més pressió de gènere, disminueixen les inscripcions. O per exemple, això és com la robòtica o informàtica, o que és per l'estil, que és cert que cada vegada hi ha més nens que hi participen, perquè socialment es valoren com a coneixements importants pel futur, també a mesura que es van fent grans, també disminueix el percentatge de noies. I això també ens ho trobem a altres sectors, a l'universitat també amb les carreres de tecnològiques, doncs a mesura que vas pujant de tapa, també hi ha menys inscripcions de noies. I no vol dir que no hi hagi interès, sinó que socialment ens desincentiva o no s'incentiva que siguin activitats femenines. Quan es considera que una activitat està estirulgipada pel gènere, què ho marca? Ho marca el percentatge d'inscripcions de nens i nenes a cada una de les escolars. I és cert que en els últims anys, activitats que fins al moment havien estat únicament de noies o únicament de noies, s'està obrint més la porta perquè les famílies cada vegada permeten més que les criatures es moguin més lligament. Però és cert que a mesurs que van treixent les criatures, hi ha més pressió social i per tant tornem a reproduir més aquests roles clàssics d'aquests estereotips. Aquesta realitat indica que ja des del naixement en els nens i nenes els educa diferent segons el sexe. O sigui, s'imposen certs models de comportament, no? Sí. Des de les criatures, la gent té una tendència a voler-les llegir amb un gènere concret. Si tu intentes que una criatura petita no tens per què posar una marca de gènere molt clara, i llavors la societat intenta llegir que estem veient un nen o una nena. Devant del dubte, si no hi ha marques de gènere específics, hi ha una tendència a pensar que estem davant d'un nen. És a dir, si no veiem arrecades, no veiem determinats colors, no veiem determinats estils de roba, atribuim generalment que és un nen. I és molt interessant quan fem aquesta prova amb una mareixa criatura com en funció de si li dius que és nen o és nen a l'interlocutor o que és un nen. El tipus d'interaccions que faran la criatura són molt diferents. Quan ens trobem amb criatures bastant petites, podem estar parlant de mesos, però també dels primers anys de vida, quan és un nen, en seguida, qualsevol acció que fa, és un nen molt mogut, que és actiu, activitat. En canvi, amb les nenes hi ha més tendència, la mateixa criatura. Qui la veu, si és una nena, és una nena molt activa, mira que és papilada, mira que atenta davant la mateixa acció. Llavors, com llegir allò que està fent la criatura? Per tant, el feedback que donem a la criatura i a les persones que interactuen amb ella, educadores, mestres, pares i mares, avis, tot això que va portant també de com llegir la criatura, com ens la mirem i per tant també com la interpretem i què promovem, perquè si, realment, s'ha anat amb una criatura molt muda, doncs promoeurem activitats que van més a la criatura física. En canvi, estem davant de una criatura molt curiosa, a lo millor, promovem activitats que tingui més a veure amb el descobriment, amb tot el que són arts, i davant la mateixa acció que fa una criatura, generalment amb masculí, llegint tota aquesta part més física, més activitat, i amb nenes, llegint més aquesta part de curiositat. I això, des de molt petites, va marcando de nens com a les nenes. I fins ara, quan feien intervenció i quan acompanyàvem, ens fixaven molt en que les nenes poguessin fer tot allò que fins al moment havia estat com que no hi havien tingut accés, oi tant que podeu fer futbol, oi tant que podeu fer judo, oi tant que podeu fer el que sigui. I, en canvi, no hem fet la mateixa esforç, la mateixa feina, amb valorar els nens, oi tant que pots treballar les emocions, oi tant que pots treballar l'expressió emocional, oi tant, i això sí que està marcando la diferència on socialitzem les nenes que poden fer el masculí, perquè socialment el masculí és allò que està ben valorat. Per què tot el que són tasques de cura segueixen sense, m'està ben valorades, i segueixen recaient, principalment, en les dones. Marta, com podem saber si l'al·lecció que fa un nen, un nen per una activitat exescolar, és realment perquè sent una motivació personal per allò, oi perquè és una presió, que hi ha social, una presió del gènere, o de les famílies? Clar, el tema és que les motivacions es treballen, és a dir, no apareixen d'un dia per l'altre. Llavors, quan una criatura de 5 anys té una motivació, és molt difícil saber quina part, és motivació intrínseca de la criatura, i quina part és la motivació que ha sorgit arrel de tota aquesta mirada de gènere que hem fet des de la primera infància. Llavors, per això és important que, per exemple, si la criatura en vol fer una criatura molt marcada pel seu gènere, evidentment permetre-li, perquè té dret a seguir la seva al·lecció, tant si és social com si és individual, però també oferir-li altres activitats que potser no ho estiguin tant. És a dir, ostres, potser vull fer futbol. Ah, molt bé, perfecte, mirem si pot fer futbol. I t'agradaria també fer plàstica? O t'agradaria... I per què l'altre? I intentar plantejar, i fer-nos motius pel que trien una o l'altra. Ostres, t'agrada el futbol? Acabé. I vols fer un excéscord d'això, realment? O prefereixes que descalem el parc els dissabtes de jugar i vols fer un excéscord de plàstic que tenen materials que cada no tenim? Perquè, a vegades, ens trobem que acaben caient amb excéscolars de coses, és el que coneixen i el que saben que tothom fa. I a vegades no es pot dir que sigui per presió social, perquè no és obligateriament per presió, però sí que és per coneixement social del que es pot fer. I les famílies són conscients que, a vegades, que prenen decisions no influenciades per potser algunes creences o expectatives, inclús vinculades al gènere també de sus fills i filles? Doncs com, en tot cas, hi ha famílies que sí, hi ha famílies que no. Sovint és un tema que ens hem plantejat poc, fins parlats de menys temps, doncs ens ho hem plantejat poc. De fet, en aquest estudi que t'explicava, va anar penyat de no cooperativa, que es treballa en temes de comunicació, justament per fer una sèrie de cartells i d'infugió, perquè les famílies, abans de apuntar les criatures, tenien consciència de tot això que estava passant. Ostres, aquest és el percentatge de nenes que fan el percentatge de nens. T'has plantejat, per una mica, per veure, intentant treballar als diferents agents, tant famílies com... han tirat que gestinava accessolars, i que proposava accessolars, com comunicació, com un apartament accessorament psicològic a nivell de gènere, per veure què podien fer per canviar una miqueta aquesta dinàmica que estava molt enquestada a la societat. I que segueix molt enquestada. I les empreses, entitats o escoles que programen les activitats accessolars, com poden implicar-se, per establir una mica la igualtat de gènere, ja s'està fent, o s'està formant els monitors, monitores, o els coordinadors d'aquestes activitats, perquè sigui així? Hi ha entitats que el fan, que fan formacions específics de gènere i de diversitat cultural, per exemple, per intentar que pugui haver una inclusió real, i altres que no. Perquè tampoc aquí... els hem parlant d'això perquè és molt interessant i que volem transformar-ho, però no tothom considera que aquests roles de gènere, clàssics, aquests estereotips, siguin alguna cosa sobre el que treballa i transforma, sinó que hi ha gent que considera que ja està bé. També que el consencià de perquè és important fer aquestes transformacions. I tu creus, Marta, que la creixent incidència del feminisme està comportant alguns camis, també, a l'hora de trencar els estigmes previstos? Abans ja ho has comentat una mica, que cada cop sembla que les nenes sí que s'animen a fer més activitats tradicionalment vistes com activitats per nens, per dir-ho així. Sí, sí, sí. Vull dir, amb el feminisme, evidentment, s'estan veient coses que abans no es questionaven. Aquí també ho trobem, per exemple, en els patis de les escoles, abans, el pati a l'escola era dels nens, perquè era el futbol, i qui jugava futbol era els nens. Ara, cada vegada més escoles tenen normes, de 15 dies pot jugar futbol, i 15 dies no, perquè no siguin sempre els mateixos que ocupen l'espai social per poder jugar. I això també ha implicat un canvi de mirada que s'està aplicant en els patis de les escoles, però també s'estan explicant a les ex-escolars. De fet, hi ha entitats que, vint a l'oferta ex-escolars, no oferten, per exemple, futbol, perquè consideren que acaba portant a reproduir determinades dinàmiques, i llavors oferten atletisme, que és un esport que hi participen ja més peïtat, o rotbit, i que hi posem tant nens com nenes, i, per exemple, també una de les dinàmiques que s'està fent bastant és intentar que els equips siguin mixtos, que fins ara hi havia, malgrat que en una etapa de primària no cal que els equips siguin només de nens o només de nenes, sinó que siguis feia. I, llavors, fer aquests mixtos també permet, fins a cert punt, trencar els estereotips, i, si més no, donar entrada a les esports que han estat molt masculinitzats, o molt feminitzats, a l'altra gènere. Perquè, si no, molts llocs passava, és que només han apuntat tres noies, per tant, no podem obrir equip, o només han apuntat tres nois, no podem obrir equip. I, llavors, intentar trencar amb això és una manera d'anar transformant poc a poc aquesta mirada. I hi ha franges d'edat també, franges dels infants, que els estereotips potser estan més present, o que es donen totes les edats de forma igual, per dir-ho així. A mesura que l'hem fet més grans, és fà més evident, perquè hi ha més impacte social, i, per tant, també els interessos també estan més mediats socialment. I l'altre punt és que, a mesura que es van fent grans, algunes d'aquestes estratègies, com la de poder fer tips mixtos, el fet d'haver-se de fer, per exemple, ja fa que no puguin ser kits mixtos, perquè encara no es pot. Molt bé. Marta, Déu Nido, aquest estudi, saps si el podem trobar, també, algun lloc per donar-li un cop d'ull per llegir-nos-hi? Sí, es va publicar fa un temps el cogatenc, que és un diari local, i si voleu el que puc fer, és el deixo, us l'envio, i vosaltres el podeu penjar a la xarxa, si us sembla interessant. Molt bé. Ens dius per això, que a través del mitjà digital, entenc que és aquest diari aquest... Sí, el cogatenc, el mitjà digital, allà ho podeu trobar. Molt bé. Moltíssimes gràcies, Marta, per atendre'ns la trucada, i per parlar també en nom, en aquest tema de la xarxa 06, d'aquí de Sant Just, amb diferents àmbits també, amb diferents professionals, i bé, seguirem tractant-lo, d'acord? Perfecte. Moltes gràcies. Doncs Marta, que vagi bé, una abraçada. Perfecte, adéu. Adéu. Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just, t'hi pot ajudar? Soliciteu enviant un correu electrònic a Sant Just, encara fumes, a roba SantJust.com. Pensa bé que tu t'enganyes, no juguis ara tu me n'has, perquè fumes, encara fumes, a roba Sant Just.com. Vinga, abans de parlar amb la raó consulta del llibre, llibreria d'aquí de Sant Just, comentarem una mica els dies internacionals que tenim avui, dia 3 de novembre. Atenció, perquè en tenim uns quants. Comencem, per exemple, dient que avui és el dia mundial de la gestió digital. També és el dia internacional dels juguers i dels rellotgers, el dia internacional de les reserves de la biosfera i el dia internacional de la gestió de projectes. Tots són dies bastant curiosos. Per exemple, si endaguem una mica en el dia mundial d'en Sant Vig, hem de dir que és una femèrida que no és oficial. És una femèrida que no és a nivell anecdòtic i de curiositat. És una de les dades més saboroses, podríem dir, així del calendari, i és que el Sant Vig és un dels plats més populars i variats que existeixen a nivell mundial. Moltes franquícies de menjar ràpid serveixen aquest plat i també han decidit transformar aquesta festa en un esdeveniment. Per exemple, és el cas d'algunes marques que durant la jornada fan promocions a la gent que es demani un Sant Vig. També comentem altres curiositats per exemple el dia internacional dels joies, joieres i rellugers. Són professionals dedicats a la fabricació i a la reparació de joies i rellotjos i que avui han volgut decidir tenir un dia especial i se'ls ret un marescudíssim homenatge per a la seva feina. Aquestes professions considerades nobles, ja des de fa alguns segles s'esforcen en la creació de peces únicas per satisfir també la seva clientela sobretot amb creativitat, amb precisió i també amb bon gust. I acabarem dient que avui és el dia internacional de les reserves de la Biosfera. Aquesta data es veu si que és oficial. Ho proclama la UNESCO des del 3 de novembre del 2022. És a dir, aquesta és la primera vegada que celebra aquesta data. Aquesta és la finalitat de destacar la importància d'aquests espais naturals en la conservació dels ecosistemes i la biodiversitat, promover la investigació, també el desenvolupament sostenible i la presa de decisions sobre la cura del medi ambient. La creació d'aquest dia va ser l'any passat, el 2021, per a la iniciativa de la Comissió de Ciències de la UNESCO i les reserves de la Biosfera són aquells espais de vida del planeta que tenen recursos naturals que representen la diversitat dels hàbitats, albargant una amplia variedat d'ecosistemes i de biodiversitat. Per exemple, amb aquests espais dels que estem parlant són els boscos tropicals húmits, els boscos templats, els deserts àrtics, els boscos boreals, els boscos globials subtropicals, per exemple, i en uns quants. Estan coneguts internacionalment i avui també se'ls et dedica a aquest dia. Amb aquests sons tribales, agafem les coses i marxem fins i tot abans d'aquest llibre, lliuraria d'aquí de Sant Jordi. Salutem a l'Arnau, quants olor l'Arnau. Bona tarda. Bona tarda. Doncs jo es proposo, viatjar, viatjar, viatjar, viatjar, viatjar, viatjar. I ara, ja estic aquí a la tarda, viatjar més allà. Anem fins a l'Àfrica, fins al cor on ve. Aquests sons, aquestes... instruments, i aquesta probablement és la Gràcia. La recomanació d'avui és doblament tard, però tinc moltes ganes de fer-la, és un llibre d'aquests que he anat poster gant, parlant d'Abdulrezac Gurnach, que fa un any i mig no hagués conegut ningú. Ara probablement alguns els diuen, sí, el que va guanyar el nou l'any passat, efectivament. El penúltim novel que es va trobar que, quan el va guanyar, el món anglès evidentment assaèble, de fet, ell és un autor de Tanzania, de Zanzibar, li diria que hi ha d'abans de Tanzania. La seva llengua però és l'anglès, perquè viu a Anglaterra des de fa 30 o 40 anys. I, en tot cas, però era un autor que a Anglaterra podia ser més o menys conegut, jo suposo que a França que ho tradueixin tot, doncs, també, i entenc que el món germànic. Però, en tot cas, a Espanya se li havia traduït un sol llibre, fèiem molts anys, amb català cap ni un, i per tant era algú que deia, però no sonava ni de nom, no ho dius. Era una mica desconegut. I, de sobte, comencen a aparèixer llibres de seguida. Random House li va posar molt ràpid. El primer el va traduint és amb castellà, i després els altres, que ja han vingut dos o tres mes, els ha fet amb parella, o sigui, ja tenim... En català. Un últim Nobel en català, el tenim, com a moment, té dos títols, ara no sé si tres i tot. I, en tot cas, el primer que va entreure, jo crec que perquè ja el teníem traduït, i era el llibre aquest que s'havia publicat feia temps, perquè s'havia anat perdent i ningú n'havia fet massa gas, era un que es diu Paraíso. Jo crec que hi va bastant bé, amb aquesta música que m'has posat. Sí. I que, justament, el que fa és cantar aquella àfrica que potser ho era, un paraís, o que potser ho és, i que, en tot cas, es pot llegir, i aquesta és on venia el meu interès, i no havia aconseguit posar-m'hi tampoc a l'estiu, com una rèplica al famós cor de la tenebra de Josef Conrad, el llibre dels llibres clàssics d'aventures i de llibres sense l'infern de la literatura anglo-saxona, que en el fons és una expedició de soldats que comença a remuntar un riu, que, si no recordo malament, és el Congo, i quan arriba el cor del riu, clar, està en el cor de la selva, i allà els hi va ser tot, i a més a més es troba en el famós Kurtz, que és el cornel que hem bogit i que està allà intentant explotar tot Déu, i és això, és un descens a l'infern, mentre es va entrant en aquesta selva perduda. Clar, aquest llibre, Paraíso, Gorrata protege una cosa absolutament diferent. No sé si ell se'l va plantejar com una rèplica o no, però és cert que també és el viatge d'algú, un noi jove cap a l'interior, un noi jove de família molt humil, que viu amb algun poplat prop de la costa. Els seus pares, doncs, fins i tot, li fan la broma de dir, bueno, si hi ha corcs al llit i et piquen molt, però a vegades tens ganes de menjar dels corcs. Volien dir, realment, la passen magra. Tot i que, de tant en tant, els visita un tiet extraordinari, molt ric, sempre un cop a l'any, que, a més a més, sempre sufa venir bé, perquè li passa una moneda gran al nen, que, aleshores, com el seu tresor, en té per mesos, per anar fent i per anar... I quan ve la família, com ve, aquest tiet asís, li preveuen uns menjars, a més a més, sempre em comitiva, les festes especiales, ara no entenc res, són pobres o no són, no? Doncs vas veient que és part de la costum que ha intentat explicar-te... que el que fa és dir, retratar-te el món africà, just abans de l'arribada dels colonitzadors europeus. I aquí jo crec que és la gràcia, perquè d'entrada tu vas veient la família, bueno, el que fa aquest nen, que treballi pels pares, que té una petita tenda, que venen el que poden pel carrer, ell s'espavila... El llibre t'ha d'escriven una mica aquestes... Però d'entrada no saps en quina època ets, que parlem de que ell d'entrada tant va a l'estació, a veure si hi veu blanques, quan veu blanques és com que per ell és una emoció, ja vas veient que això no és actual, dius que potser és 50 anys endarrere, i vas tirant... No, no, que s'ho ha fet situes, perquè parla que els alemanys estan començant a comprar terres, per tant, dius, això és la precolonització, en parlant, per tant, de segona meitat del XIX, quan Àfrica, els grans poders del moment, especialment Anglaterra i França, ja s'han repartit del continent, i tant van parlant del Belga, que cada vegada s'acosta més, per tant, estem parlant de la creació del Congol del Belga, i d'uns alemanys que han arribat allà, que van comprar en terres, i ells no els entenen, per dir-ho, el primer que fan aquests alemanys quan venen, és construir-se en un magatzem i una església. Com pot ser que algú que se'n sali a algun lloc, el primer que faci és, no sigui, construir una casa, primer construir-se de la casa, instal·lar-te i després, ja faràs el que sigui, no? Doncs primer un magatzem i una església. I això li sorprèn, eh, en el protagonista? Que és això, un noi de 12 anys, que, bueno, aviat li diuen, que s'ha d'anar a acompanyar el seu tiet. És clar, per ell, en principi, és una aventura, a què ve? A més a més, agafa el tren, a més a més, viatja cap a dins, i saber que et fa volostiet, que sempre és riquíssim, i llavors vas descobrint que potser el tiet no és tiet, potser el nen se n'hi va perquè el pare té deutes amb el tiet, i per tant... Una manera de compensar. Una manera de compensar és que el nen treballi amb mi, i això sí, amb el tiet, anirà descobrint tot aquest país a l'interior, que no té res a veure amb el que ell coneix, doncs, en una ciutat o un poble prop de la costa, no? I llavors vas descobrir, evidentment, que aquest tiet és un comerciant que es fa amb tothom, i d'alguna manera et descriu un... Bueno, clar, és un viatge iniciàtic per aquest nen que acabarà anant, doncs, pràcticament, fins al Kilimanjaro, no? I fins a la zona dels llacs. El Kilimanjaro no surt citat, però és una muntanya que sempre teniu, i és com s'agradi, penses, Déu ser el Kilimanjaro, si no, una cosa de per allà, i sobretot la zona dels llacs. I a més a més, mentre van avançant, li van dir, bueno, però clar, el que anem a fer és negociar amb els salvatges, i els salvatges ens els escriu, com gent que pinta el cos de vermell, el cavall de vermell, gent de les tribus. Sí, i que viuen allà, que són una sèrie de gent fantàstica, que, bueno, sí, són molts salvatges, però són els que tenen ibori, or, en algun cas, diamants. I per tant, bueno, és això, és un viatge iniciàtic de tota mena. I sobretot van sortir constantment els alemanys, que dius, estan per allà, no sap ben bé què fan, l'únic que entenc que volen els alemanys és el Tiet Rict, aquests volen el mateix que jo, jo vaig a les terres d'interior i faig aquestes mega expedicions, a vegades són expedicions que hi ha 120 persones, quan passen pels pobles és com magnífic, i aquesta descripció, justament, d'aquesta cotidianitat africana, on hi havia uns comerciants, que quan anaven a negociar a l'interior, era una expedició que volia donar mesos, i, bueno, em tornaven, doncs, no tots, perquè, a més a més, que aponenaven, evidentment, era zona on hi havia llaons, on hi havia hipotpòdams, on si algú que vol riu salta un cocodrino. I per tant, és una descripció fantàstica d'aquesta Àfrica, que era abans de l'arribada dels europeus, dels blancs, no? Una Àfrica on descobreixes de diàbo, no, però en un senzillament hi havia això, els salvatges, uns altres que comerciaven, i veus que no, perquè, sobretot, està plena d'indis, el comerç el porta, en sobretot, àrabs musulmans, i per tant, t'adones que ja era un món que vivia per si sol. Que si hagués de fer la descripció de l'Àfrica d'ara, seria diferent, vaja. Clar, no en tinc ni idea, perquè no la conec, però, en tot cas, la imatge d'aquella Àfrica on arriben els blancs, i clar, tot és salvatge, dius mentida, i jo crec que aquí és on hi ha la ironia, fins i tot, d'aquest títol, paraíso, paraís en anglès, i espero que la traduixi amb català, perquè és una novel·la amb molta textura, una novel·la que et descriu molt bé, que estàs tota l'estona realment, tens la sensació de viure aquella Àfrica, que ja és impossible, perquè evidentment estem parlant de finals del XIX, on diuen, aquí hi havia un món que funcionava independentment, que ells mateixos et diuen que comerciaven amb la Índia, amb la Xina, no era el món tancat que ens fan arribar els europeus, els colons que hi són. La imatge diu, no, en continent, que estan endarrerits, que no veigis, van encara amb canyes de pescà, que no tenen ni ham, o tot just, dius, no, aquí hi havia un món molt urbanita, un món cosmopolita, un món on la costa comerciava amb el que hi havia a l'altra banda, i que estem parlant de l'Índic, perdona, estem parlant que comerciaven amb la Índia, un lloc on ja s'havien instal·lat estrangers, perquè s'havien de la riquesa lloc, estem parlant que els índics estan per tot arreu, estem parlant que això, que els árabs són els que porten el comerç, que ja tenen contacte amb els de l'interior, i ja han fet la manera trobada, diuen, aquells són salvatges, i viuen potser a la selva, que s'han recollit tant, saben que poden oferir-nos coses perquè nosaltres els donem sacs, de blat, de grà del que sigui. Per tant, és la descripció un món molt rica d'una banda, d'un món molt complex, i d'un món ja veus que està a punt de canviar, i probablement aquesta pèrdua de la inocència del protagonista, aviat vas descobrint que sí, serà la pèrdua de la inocència del continent, aquesta zona que viu amb els seus costums, amb les seves pròpies tradicions, amb la seva manera de fer, que sembla que els va magnífic, i com a tot arreu hi ha gent molt rica, gent molt pobra, però s'entenen, i comercien, i van fent, i viuen i tinen endavant, està a punt de ser, diguéssim, absolutament violentada, pels que vindran de fora pensant-se que, bueno, aquests són aquells de salvatges. Perquè aquell llibre, para això, no em surt el nom... Abdel Razak Gurnach, sí, és el llibre. És convidat. És l'última novel·la que ha escrit ell, és l'últim llibre que tenim. No, no, és el primer que li van publicar, jo diria que no és l'últim que ha publicat ell, però sí que és dels... És dels més representatius. Tot el que em diu que, d'alguna manera, la literatura d'aquest senyor Gurnach, tot és molt aquesta descripció d'aquest món africà. Vull dir, ell és tan zai, ho hem dit, viu a Anglaterra, i no escriu amb Suagilli, que és la llengua... que, a més a més, és aquest, veus que és un potipoti de llengües. Vull dir, no és el llibre de dir una gent que viu... No, no, parlen Suagilli, la majoria parlen tres o quatre idiomes. S'en tenen a màrapa amb els árabs, res en a màrap, perquè la majoria ja són musulmans. Aquest és com diuen la seva novel·la més significativa. Clar, jo no he llegit cap més. Tinc moltes ganes d'agafar-ne d'altres, perquè sempre que la seva obsessió, com tots els escriptors en tenen una, i la van repetint amb més o menys gràcia, al llarg de tots els llibres, és justament això. Vull dir, aquesta mena de el contacte entre el continent africà, el seu, amb la seva riquesa, i els de fora. Aquesta mena de dir què és el que Àfrica ha portat al món, i no al revés, que és com ens ho hem mirat sempre els de fora. Què és el que nosaltres hem aportat a l'Àfrica? Els hem ensenyat, evidentment, a canvi, i això es diu amb lletra petita, però ja se suposa, perquè nosaltres teníem força, tot el que els hem pres. No només en quant a recursos, sinó en quant a homes. Poc a poc vas descobrint que aquest tiet tan ric, hi ha algun negoci contra van, que no acabes d'entendre, no l'avançaré perquè la Gràcia es veu descobrint, hi ha alguna cosa que no és neta, i que evidentment és molt ric, perquè alguna cosa no ha fet bé, diguéssim. Però en tot cas, no té a veure amb el que després aportaran els europeus. Negocis bruts, com hi ha hagut sempre a tota la vida, i no cal que vinguin els europeus ens ensenyar-nos a fer negocis bruts. També en sabem. Jo crec que és aquesta reivindicació d'un passat en què, això era un paradís, vau venir vosaltres i ens el vau desgraciar. Col·linització a 100% el tema de la novel·la, no? Sí, sí, evidentment parla, i a més t'està descrivint la zona, perquè ara en diem Tanzana i Kenia, són noms que en cap moment surten, sí que surten els noms de la ciutat, si vols anar-se'n resseguint amb un mapa, pots anar veient quin és el circuit que fa el protagonista, però veus que en cap moment parla de Tanzana i de Kenia, i dius en el fàcil el que seria, simplement la divisió no està bé feta, i ells no són tants noms ni Kenians, sinó gent de l'interior, gent de més salvatges, gent de no tan enllà, d'aquella ciutat, d'aquella zona, i sí que va parlant d'Etnia, per situar-te i dir-te que és Etnia, on diu que està situada, dius, ah, vale, sí, just a cavall entre un país, el que avui en tenim com un país i l'altre, no? Mira, he buscat una mica la biografia d'Abdulresa Gurn, dintre de la pastanya de les seves obres, de les novel·les, i paraíso va ser la... novel·la històrica, diu publicada l'any 1994, la seva quarta novel·la... I a més va ser finalista el Booker. Sí, Booker Price. Jo crec que en el món anglo-saxó és la novel·la que el va posar sobre el mapa. Ostres, sí, que el va posar sobre el mapa. Aquest qui és, crec que no el guanya, però sobte passi a ser un autor, que a Anglaterra, suposo que als Estats Units, comença a sonar, com un d'aquests tants escriptors que tenen en Anglaterra, que no són d'origen anglès. N'hi ha de japonesos, n'hi ha d'indis, tots en podríem dir noms, i evidentment n'hi ha d'africans, no? I dels seus últims treballs, de la seva última novel·la, és una que va publicar l'any 2020, que es diu Afterlives, que en castellà es va traduir el 2022 amb l'editorial Salamandra, que es diu La Vida, després. I aquest és dels que està també en català. Hi ha quadre, li han anat a buscar potser les més conegudes, i acte seguida el que hem fet és publicar-li l'últim allò de dir com a novetat. I aquestes ja les han fet en català i en castellà. I pel que sé, sempre d'això, la presentació de dir, Òfrica funcionava, sola, i potser cal rescatar-ne la visió anterior d'aquest d'acord. Els europeus van venir i ho van destrossar tot, però sobretot han aportat a fora d'Europa i dir, sort que van venir, els vam arreglar. Això funcionava perfectament i era autònom. Vivíem a la nostra manera i, com a tot arreu, hi havia societats complexes amb gent de fora, amb gent que havia vingut a comerciar de manera no salvatge, i ja eren urban. Ja coneixíem el món. Ja sabíem que a Xina era un gran paradís o un gran regne on, si podia arribar, després de no sé quanta jornada, ja hi havíem estat, ja hi havíem comerciat. Molt bé. Estàvem mirant ara, anar una mica al díptic del novembre literari. Veig que per aquests propers dies, pel que fa que el llibre té, no hi ha actes que organizeu, des de la llibreria. Fins la setmana que ve, d'una banda, el Club d'Electura, que també l'he portat per això, al final el poder llegeat del Resacurna, el Club d'Electura del Dimarts, el vam dedicar a aquest autor, el nou Nobel, ja m'han parlat, a Nierno, doncs em diuen, posem-nos el dia amb l'anterior, i després de casa anirem a Nierno, que sí que era un autor més conegut que diferent gent del club hi havia llegit. I l'han llegit aquest llibre? Bé, Dimarts ho sabrem, se suposa que sí. M'ha estat clar aquest més. Tinc ganes de veure que és el que no apinen, perquè jo crec que és un llibre que té això. Ja ho he dit abans, que té molta textura, té molta riquesa descriptiva, i és molt intel·ligent a l'hora de presentar aquest llibre. Això era un paradís, perquè el paradís també som nosaltres que decidim el que és. No hem de venir de fora per dir-nos com som, què som, i com qualificar-nos. Doncs a veure què em pensa la gent que se l'ha llegit en aquest Club d'Electura, que recordem més a les 8, a la Teneu, a la Salàpiquet. Això serà Dimarts, i la setmana que ve, evidentment, hi ha la presentació de Doar Market, a la Salàpiquet. Aquesta setmana ja es comença a parlar del llibre, perquè ha arribat a les llibreries, és una salvatjada de llibre. Ell mateix em diu la setmana ve a la Salvatge, i n'haurem de parlar a poc a poc. De fet, crec que ja el vaig anar presentant, però tinc ganes de presentar-lo més a fons, i de sobretot, veniu a la presentació, perquè quan després us assabenteu que ah, però aquest senyor ja ha vingut, clar, fareu tard, perquè som els primers, com que s'enjust el primer poble on Doar Market es ve a presentar aquesta novel·la que canvia el gènere, és així de senzill, doncs clar, us assabentareu quan... Per què no ve? No, és que ja va venir. Per tant, apunteu-vos-ho. El dijous, dia 10 de novembre. Mira, just aquí una setmana, a la set de la tarda, la teneu, a la Salà 50 Nari. Aquesta és la idea. Molt bé. Doncs res més, el nou, que acabis de passar bona tarda, i ens anem veient fins a propera. Adéu. Ens anem acostant a la set de la tarda. Això vol dir que ens hem d'acomiadar del programa d'avui. Nosaltres us hem assabentat fer un companyia des de les 5, fins ara aquest parell d'Horetes. Tornarem demà, ja, divendres 4 de novembre, també aquí. El 98.1 FM, res més, podeu recuperar tots els podcasts, tots els continguts, a la web, a radiodesvern.com i també ets podràs acompanyar el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Ràdiodesvern.com i també ens podeu anar seguint la pista a roba a la Rambla 982, que són els comptes socials del programa, tant a Twitter com a Instagram. Ara a les set en punos, ens deixem amb l'informatiu de notícies de l'Ulopers per estar al dia de tot el que passa aquí el poble. Una mica història que ens precedeix, encara és aquí. Obro els teus ulls i la podràs sentir. I jo volia viure sempre aquí. Fos de dia o fos de nit. Veig la llum que portes dins, em dona forces per seguir-me descobrint. Ets el pare, el meu paisatge, la que completa el meu viatge. Surta el sol cada matí, amb l'alegria d'un futur que ja és aquí. Hem fet un vincle, hem fet un pacte, el primer pas que us porta tots a casa. Veig la llum que portes dins, em dona forces per seguir-me descobrint. Ets el pare, el meu paisatge, la que completa el meu viatge. Surta el sol cada matí, amb l'alegria d'un futur que ja és aquí. Hem fet un vincle, hem fet un pacte, amb la llum que portes dins,