#256 - La Rambla del 4/11/2022

S'enjust. Ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazine La Rambla de Dilluns a Divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, secciors d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de S'enjust. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla, a Instagram i Twitter. Arroba la Rambla 981 i recupera els podcasts que més t'agradin. Bona tarda, s'enjust. Passem 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, Divendres, 4 de novembre. Benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern. Estem sintonitzant el 98.0 FM a la Misora Municipal de S'enjust. Ja ho coneixeu, sóc la Núria Garcia i estem amb mi cada dia de dir-li uns adivendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins a les 6, primer de tot farem la secció de promoció econòmica a aquest servei de l'Ajuntament de S'enjust, al qual la Raquel no feia d'una de les responsables. Ens posa el dia amb les novetats de l'ocupació que hi ha aquí a S'enjust, també de la formació empresarial i de les notícies i l'actualitat de les activitats comercials. Després, tot seguit, també farem l'espai de teatre amb la Maica Duinyes, que sempre ens porta cada divendres les novetats dels espectacles que es fan a les sales de Barcelona. Després, a segona hora de La Rambla, a partir de les 6 i 10 i després escoltar els bullerdins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem la tertúlia d'actualitat. Pujarem damunt la taula aquests temes més candents de dia a dia, també les notícies més destacades de la setmana. Avui tindrem segurament la Cristina Rubio, el lluctós, el Salva Crespo i també el Joan Asmarats. Vinga, va, tot això serà de seguida. No marxeuet, acumencem. Estudio l'EFAP d'Oxiliar d'Infarmaria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curs una EFAP dual. Estudio i treballo a l'hora. Informat de les preinscripcions i descobreix el teu futur a efap.amv.cat. EFAPRO, aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Ara anem a fer l'espai de promoció econòmica. Jo fem de la mà de Raquel López, que és una de les responsables del servei, que depèn de l'Ajuntament de Sant Just o la Raquel. Què tal? Bona tarda. Suposo que tenim notícies actualitats per parlar sobre el servei. Notícies d'ocupació, de formació empresarial, del comerç. Sí, en aquest cas ens sentem al mes de novembre carregat sobretot de formació per la part d'empresa i empremadoria. Però, si et sembla, podem començar per la part d'ocupació. Molt bé, fantàstic. Doncs mira, de la part d'ocupació destaquem que si alguna persona vol consultar la suferta s'ho pot fer a través de la web, com sempre, la web de promoció econòmica o directament a través de la plataforma Shalok. I llavors destaca ara la formació. Els pròxims dies farem diverses formacions. La primera d'elles serà la pròxima setmana, de set a l'onze de novembre, a l'horari de matins. Es farà de manera presencial a la mestillada Can Ginasta i es titula Batllador Batlladora de menjador escolar. Suposo que seran els monitors, les monitores, que durant aquesta estoneta s'encarreguen d'estar amb els infants. Sí, i llavors comentar, per si alguna persona ho desconeix, aquesta és una formació de 20 hores en la qual es dona un certificat a carregar un display, que és l'empresa que imparteix la formació. Però igualment, si alguna persona vol treballar com a batllador o com a monitora de menjador escolar, ha d'apuntar després amb una altra certificació que seria de monitora lleura. Però aquesta és específica per temes d'intolerància, s'alergia, comportament, si jocs al menjador, etc. Molt més específica seria un plus a la formació mínima per treballar en menjadors. És a dir, ara la majoria de vegades, quan potser es vol dedicar la gent en aquest camp, potser et demanen certs títols concrets i aquest seria un d'ells, precisament. Sí, aquest seria el complement del títol obligatori. Em sorprèn que es faci la formació. Per això la masia de canginestar normalment, oi que les formacions normalment solen ser OV, si són on-line, a través de l'ordinador, els presencials a canginestar no solen fer. De tant en tant, algun així. Sí, anem canviant, utilitzem les diferents espais. Molt bé, doncs aquesta és la primera formació per l'ocupació que tenim avui, Raquel. Sí, i després tenim una altra formació que és tractar d'un taller anomenat Método Mericondo. Eines per endreçar la teva vida professional. Mira, que bé. Si eres potser el Método Mericondo. La veritat és que em sona bastant per les xarxes. També ho he anat sentint. He anat escoltant aquest nom, Mericondo. Sí, en aquest cas, per ser alguna persona li sona, però no acaba de conèixer, és un mètode que sempre s'utilitza per ordenar, posar ordre en els armaris, a la llar, en general. I bé, això, aquesta disciplina, en aquest taller s'aplica per la part de buscar feina. Llavors, és com endreçar tot això que hem anat fent al llarg de la nostra vida professional. Tant d'experiències, tant de formacions que hem realitzat, tant com les competències que tenim acumulades, de vegades no les sabem posar en valor. I llavors s'aplicarà aquesta disciplina amb aquest objectiu de buscar feina. Molt bé, el que passa és que Mericondo és un sistema, normalment, com has dit tu, Raquel, per ordenar coses de la casa. En aquest cas, a nivell professional, són trucs també que... bueno, que són d'ella, o és que el títol ha jugat, una mica, amb el nom de fet d'endreçar la vida professional en lligada amb Mericondo. S'agafa les bases del mètode, però no és que sigui d'ella directament, però sí que s'agafen les bases. I aquest curs es fa quins dies, a quines hores... Ja seran els dies 15, 17, 22 i 24 de novembre, en horari de matins, concretament, de 9.30 a 12.30 a Sanfàlia de Lloragat. I serà un mètode, ahir, un curs, perdó, presencial, eh? Sí, en aquest cas, els dos que comentem avui de formació en ocupació són presencials. Molt bé, doncs això és el que fa l'ocupació. Passem al següent apartat. Sí, mira, passem a Emprenedoria i Empresa. I llavors començarem també amb la part de formació. I, bueno, tenim uns quants, senyora? Això és bo, va. El primer d'ells és tractar d'un monogràfic d'Instagram d'estimat a l'empresa. Es durarà termes els dies 8 i 10 de novembre, de manera online, de 3 a 5 de la tarda. És un curs, suposo, per aquells interessats interessades que vulguin aplica la xarxa d'Instagram en el seu negoci i a la seva empresa. Sí, en aquest cas és enfocat directament només en aquesta xarxa social. De tant en tant, organitzem altres cursos que es complementen diverses xarxes socials per veure beneficis i desavantatges, entre elles. Però en aquest cas és ja a persones, empreses, que vulguin apostar per aquesta xarxa social i la vulguin implementar en el marc del seu negoci. Una altra que es titula Índicadors de gestió, KPI i quadra de la Comandament Integral. En aquest cas, es tracta d'una formació més de caire de finançament. De control de la teva productivitat com a empresa, de la teva gestió diària, de quins són els Índicadors que s'han d'emprar per saber si la cosa va bé o la cosa va malament, etcètera. Això es durarà terme el 9 de novembre. També en aquest cas seria en horari de matí i és online. També dona. Molt bé, doncs tenim de moment aquests escursos, tenim algun més? Sí, després tenim un tercer taller, que s'anomena la teva botiga Instagram i Facebook. Com veus, en aquest cas, tornem a tractar la xarxa social Instagram, però va combinada amb Facebook. I llavors, també comentar, sobretot si alguna persona està adoptant, entre potser el primer, el monogràfic d'Instagram i aquest tercer, aquest sobretot va dirigit a qui té botiga. Està molt pensat per botiga. A comerços, no? Bàsicament? Sí, comers i no solamente botiga com a tal física, sinó també botiga online, qui no té botiga física, però sí que la tingui online, també podria participar. I direm que l'altre curs, el primer que hem comentat, el monogràfic d'Instagram a l'empresa, aniria més a qualsevol tipus d'empresa, més de serveis, d'industria, etcètera. Si tu vas a la despassada, acabes alguna fira, per exemple, i et vols comprar algun, per exemple, poso el cas a alguna joia o visitaria, i et trobes que et donen la tarjeteta, perquè no tenen direcció, et donen la tarjeteta amb els comptes d'Instagram i de Facebook, per poder fer les compres per la botiga, perquè són botigues online, i en aquest cas, suposo, doncs, seria, per exemple, un bon cas per anar en aquest curs. Seria perfecte, ideal. Llavors, aquest tall en concret es dura termes al 14 de novembre, de manera online, de 3 a 5. Després tindríem un curs, tindríem un parell més, el primer d'aquests que encara ens m'han capa'n comentar, està en el marc del programa TTT, el programa talent, treball i tecnologia, que havíem comentat en diversos programes senteriors. Llavors, aquest curs és el curs d'impressió 3D, i ara l'havíem comentat anteriorment, ara simplement seria anunciar que tenim dues places disponibles, si alguna persona encara està interessada, recordem que és un curs per aprendre a fer impressió 3D, de eines o diferents materials, que es puguin aplicar a qualsevol base en pràctiques, i per exemple, soc un fixe i vull dissenyar una peça nova, si tinc una botiga d'estètica, i també vull dissenyar una peça per poder aplicar les cremes millor, etc. Llavors, aquestes persones podrien participar-hi, i els dies en els quals s'hi partirà seran el 15 de 17, 22 i 27 de novembre. Escolta'm, queda només dues places disponibles, però era un curs amb bastantes places, és a dir, és que hi ha hagut molta gent interessada? És un curs reduït, no és un curs amb unes places molt ampliades, perquè es vol precisament que tothom pugui tocar les màquines, pugui fer la impressió i realment pugui aprendre, per tant, el màxim és de 15 a l'entenament 13, i només queden lliures dues. Molt bé, doncs són 4 sessions de formació, són presencials a aquesta formació? Sí, en aquest cas ja és un model híbrit, són dues en modalitat on-line i dues en modalitat presencial. La part presencial és la part en la qual es faria la part de fabricació, i la part on-line es faria una miqueta més la part de teoria. Clar, lògicament, hi ha d'haver alguna part de pràctica presencial, perquè si s'han de tocar productes, o si s'ha de prendre a fer funcionar alguna màquina o alguna cosa això, de forma on-line difícil. Sí, molt bé. S'ha combinat d'aquesta manera perquè es pugui assistir de manera més fàcil, però sí o sí hi ha d'haver un component presencial per poder realment adquirir aquesta pràctica. I ens quedava un nor, Raquel? Sí, i per últim, d'aquest apartat de formació d'empresa i emprenedoria, tenim un monogràfic de TikTok per l'empresa. Aquest és com el primer que hem comentat. En contest Instagram seria de TikTok en concret, i es dura termes el 16 de novembre, de manera on-line, de 3 a 5. Molt bé, toquem pel que ve, durant el mes de novembre totes les xarxes socials, TikTok, Instagram, Facebook, i a més a més em sorprèn aquest curs, el TikTok diu que això només va encarat en públic jove. Els adolescents que l'utilitzen moltíssim, però no, no. També es pot utilitzar per l'empresa. Sí, sí, realment. Cada any surten les estadístiques de les diferents xarxes socials, i TikTok està guanyant molt... està empiant el seu públic, i jo crec que ara mateix hi ha moltes persones de dades més avançades, només al públic adolescent, d'enganxar una mica, vas veient un vídeo, un altre, i això aplicat a la part comercial té un gran potencial. Sobretot també per enganxar, o si és una empresa que ve en productes, o serveis, o coses dirigits, sobretot en públic més aviat jove, doncs també és una manera d'enganxar al públic. Sí, i també, fins i tot, podríem afegir el fet que a través d'aquesta xarxa s'està generant molt contingut de donar consells, potser no expliques tant un producte en concret, no el dones a conèixer, però sí que dones una informació que fas que et segueixin, et pinguin com a referent, i llavors sempre apenguin de tu i vulguin que tu els hi prestis serveis. Llavors sí que és interessant, sobretot, en aquest sentit, tant en potser sector immobiliari, sector, per exemple, a financer, per exemple, a TikTok potser com a un OSI, i ara té unes aplicacions realment notòries, que són altres àmbits de l'empresa. Molt bé, doncs d'una idea de la formació d'empresa i emprenedoria que hem comentat, Raquel, ens falta la part, sobretot, del comerç. Sí, en aquest cas, comentar que a demà dissabte de 9 a 2 es celebrarà el Mercat Ambolant amastit en el parc de Julià Quilleta. Recordem que aquest és aquell Mercat Ambolant que celebra el primer dissabte d'acadament, i en aquest cas hi participen com a comerços convidats del municipi, els següents que ara comentarem, que són PEPA Modadona, BCN, Laboratori d'Aromes, les Amèriques Market i Electrodomísticos Murciano. És veritat que quan es fa aquest mercat, sempre hi ha quatre o cinc comerços de senyors que van convidats per dir-ho així, i donen a conèixer els seus productes, el que fan, els seus serveis. Aquests comerços, Raquel, encara no han repetit cap dels comerços de senyors en aquest mercat amb volant amastit? Podria ser que algun d'ells sí que hagués repetit. Em sona que potser un sí que ha repetit, però fa potser l'inici que es va començar. Però es van alternant, no? Sí, sí, hi ha una rotació, per tal que s'apropi aquell comerç més cèntric, més repartit pel municipi, just la nova zona de amastit. Molt bé, doncs això, ens quedem demà a aquest mercat amb volant amastit i en aquests comerços convidats. I de la banda comercial també hi ha alguna altra cosa important? Sí, és simplement recordar que aquest cap de setmana és l'últim per poder gaudir de la ruta de tapes. Llavors, si alguna persona encara no les ha pogut degustar, o ja n'ha de degustar algun, però encara vol més, ens pot aprofitar. Llavors, si alguna persona vol consultar quins establiments s'hi participen, quines són les tapes que ofereixen, ho poden fer a través de la web de promoció econòmica. Que hi ha un enllas on hi ha una mena de PDF amb totes les diferents opcions de tapes dels llocs. Mira, obritem aquí ara mateix el PDF, per exemple. És un PDF amb 23 pàgines, i més o menys a cada pàgina hi ha una fotografia de la tapa, perquè ens fem una idea, com el nom del bar, restaurant, que ofereix aquella tapa, i la direcció, les persones encarregades, o sigui, els oles xefs, i també l'horari en què es pot anar en aquests comerços a provar-ho. Sí, aquest document es diu guia d'estapa 22, per si alguna persona potser li costa una miqueta més trobar-lo, però l'enllaç és directa, i l'animem que no desaprofiteu aquesta oportunitat, perquè com que acaba aquest cap de setmana... Clar, i una pregunta, Raquel, suposo que la gent pot fer una votació de la millor tapa de la que més li hagi agradat? Sí, en aquest cas, com en altres edicions, es podrà votar tant la millor tapa, també el millor cambrer o cambrera, i també el millor establiment en què és la decoració, etcètera. Suposo que després més endavant ja anuncieu, també des de promoció econòmica, qui és el guanyador o guanyadora, i qui és el prèmic que se li dona? Sí, i tant, sí, sí. Doncs més, Raquel, moltíssimes gràcies per agafar la trucada i res, fins a propera. Moltes gràcies a ta Núria, que vagi molt bé. Fins ara el cap de setmana. Adeu. Sala tenerte cerca, siento que vuelvo a empezar. La música electrònica més suau i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Duenyes. Vinga, comencem l'espai de teatre amb la Maica Duenyes, que ara tinc ja a l'estudi de ràdio d'Esber, no a la Maica, què tal? Bona tarda, bona tarda a tots els agents de ràdio d'Esber, d'aquest programa, i bona tarda als teatreros. Perquè, de veritat, que aquesta temporada hem començat una temporada increïble, de quantitat de coses que es poden veure al teatre. Unes millors i altres pitjors, quan ho clau. Evidentment. Evidentment. Però d'una idea, la quantitat de produccions que estan ara mateix en cartell. No ens falten coses, no? No, ni molt menys. Mira, l'altre dia vaig anar a veure una obra. Jo ja saps, els suyents també, suposo que ho saben, que jo no faig mai crítica d'un espectacle. Perquè té l'esforç que costa posar un muntatge en marxa, no? Llavors, per dolent que sigui, doncs sempre prefereixo no parlar d'ell malament, no? Però en aquesta ocasió... Ho faràs perquè és molt dolent? No, no, no és perquè sigui molt dolent, no. T'explico. L'altre dia vaig anar a veure el Teatre Romea, una obra que es diu Paraíso Perdido. Una obra que es diu Paraíso Perdido, que és una adaptació del poema del Paraíso Perdido del John Milton. I aquest poema és una meravella, la veritat, molt, molt, molt xulo. Llavors, no em va agradar gens ni mica l'adaptació que vam fer, gens ni mica, no em va agradar el text, tot i que el poema... El poema t'agrada però l'adaptació no? No, l'adaptació gens ni mica. I a més a més, tot molt incongruent, o sigui, molt pretensiós... Sí, sí, molt pretensiós... Em va semblar que això que no havien encertat la veritat, no havien encertat... El que passa és que vull recomanar-lo, si voleu veure una gran, gran interpretació dels dos personatges principals. És a dir, no et va agradar el que és el text, no? No em va agradar el text, o sigui, l'adaptació del poema, no em va agradar, no em va agradar... Doncs això, la escenografia tampoc, les músiques que van posar també eren molt, molt... Bueno, no em va agradar, sincerament. Però, si volia comentar, i llavors els ullets faran el que vulguin, que fan una magnífica interpretació al Pere Arquilloe, que, de fet, està tan caracteritzat que, quan surt, per primera vegada de escenari... No el reconeixes?No el reconeixes. Després ja veus que és ell, perquè evidentment... Per la veu, no?No, perquè té moltíssima personalitat. És un home que té moltíssima personalitat, com a persona i com a actor, no? Sí. I fa un treball immillorable. I la Cristina Plaça és que també està meravellosa. El poema aquest de Milton parla d'un deu, d'un deu, el deu, que coneixem nosaltres. El deu, un deu que és just, i que castiga qui ho ha fet malament. I també està Satanàs, que ha afectat el seu lloc a la creació, perquè no li pot fer una altra cosa, no? I en aquesta adaptació que han fet amb Déu, en comptes de ser just... És vengatiu. Saps què vull dir?Sí. Però quan el poema no està reflectit?No. No, per això. O sigui, no pots posar un Déu vengatiu, penso jo. Sobretot quan el poema del Milton no ho té, això. I el Satanàs està sempre, sempre està discontent. Li diguin el que li diguin. O sigui, no està contenta on ha d'anar, no està contenta amb el poder que té. Amb res, amb res de res. Llavors penso que està molt llunyat del original, diguem-ne. Però els dos actors que ho fan, el Satanàs és la Cristina, i evidentment Déu és el que hi ve. Llavors, si voleu veure una molt bona interpretació aneu. Si passeu de la bona interpretació no cal que aneu, perquè sortireu una mica empipats com jo vaig sortir. Però bueno, deixem això. Ara m'agradaria parlar d'una obra, una d'Ecal i otra d'Eren, eh?, que dèiem en castellà. Perquè a la sala Flyher, que fa molt de temps que no parlem d'ella, la sala Flyher és una sala petitona, que està més o menys a l'hospitalet, al carrer Alpes. Sí. I la veritat és que jo feia molt de temps que no hi anava. Però ara estan fent una cosa que em penso que és molt xula, i que val la pena d'anar-hi a veure-la. Es diu Austràlia. Oh, mira. Austràlia és de l'Èlia Tabuenca, i és una obra molt... molt humana. És una història d'amor, però no amor entre un home i una dona, com sempre parlem quan es parla d'amor, sinó una obra d'amor en família. Sí. Penso que la idea està molt bona, la veritat, i que a més a més explica... Bueno, explica una cosa. Són tres germanes, que cadascuna ve a casa seva i en països diferents, vull dir que no tenen relació, diguem-ne, diària, no? El director és el Israel Solà, que és el director de la calòrica, i és una història molt emotiva, molt sincera, molt bonica. Es troben, o sigui, són tres germanes, i una d'elles vol ser mare, vol ser mare, vol ser mare, i no ho aconsegueix. I llavors li demana a una de les seves germanes si li pot donar un òbul. Estàs que he complicat, he tot, una mica la... Això passa, no és tan complicat, de la vida real també passa, eh? No, és complicat a teatrevisar-ho. Bé, perquè t'estic dient això, perquè això és de on parteix la obra, d'acord? De què li demana un òbul, perquè ella vol ser mare i no ho aconsegueix. Però en realitat no parla d'això. Parla d'això, lògicament. Però el tema principal, que és el que m'ha agradat a mi, és la relació entre les germanes. Perquè fa anys que estan distanciades, llavors en aquest viatge... Bueno, la que vol necessita l'òbul viu a Austràlia. Se'n van en el seu dia, allà s'ha caçat, vol formar una família, i no hi ha manera de formar la família, perquè no funciona. Llavors les altres dos germanes es reuneixen per anar juntes a Austràlia. I a partir d'aquí, és quan comença realment la història. I és una història de família, de les germanes que s'estimen, i que de cop i volta porten anys separades, i resulta que s'estimen igual que abans. I és maco, a mi em va agradar molt la història, i a més està molt ben interpretada. La germana Michana és la Carme Poll, que és la que va acompanyar l'altra, que és la que dona l'òbul. I després hi ha la Meditxell Huertas, que és la gran. I la veritat és que penso que val la pena d'anar-hi. Aquí a la sala Flyher, a veure aquesta... Perquè les interpretacions són molt natural, molt properes, molt humanes. I són tres dones, només. La Esther Cort, la Carme Poll i la Meditxell Huertas. Per tant, jo les recomano. Si voleu anar-hi, ja sabeu, a la sala Flyher. El que més m'ha agradat de tot és la relació que hi ha entre retrobants, i la relació que hi retroben, i que aprofundeixen, aprofitant que estan juntes una altra vegada. I bé, la cenografia, doncs, és molt senzilla. Senzilla, no? Sí, no és massa... No cal, exacte. Però penso que és una bona idea anar-hi fins a la Flyher. Després també volia comentar que el... tant d'antana fa 30 anys. 30? 30. I a més, aniversari i rodó, eh? I jo estic allà des del principi en realitat, perquè jo vaig començar a treballar... A l'altre ja estàvem fent memòria, i penso que he treballat pràcticament en tots els teatres de Barcelona. Però en el teatre que més he treballat, és el tant d'antana. I jo recordo una època de la meva vida, que era com la meva... casa meva, saps? Sí, sí, perquè... T'he treballat tot el dia, tots els dies, i llavors, bueno... Doncs fa 30 anys d'això, poca broma, eh? Poca broma. I fan una obra que es diu... Fantàstic, funeral, festiu. Bueno... M'han convidat, evidentment, ja a la setmana vinent ja en parlarem d'aquest... Fantàstic, funeral, festiu. El tant d'antana... És una obra creada per celebrar aquests 30 anys, o és una obra... Sí, és una obra creada per celebrar els 30 anys, i a més a més, que el tant d'antana fa una cosa... Bueno, no només aquest teatre, ho fan altres teatres, que donen la possibilitat a una... a una companyia, o una companyia teatral, doncs d'estar ja el temps que necessitim per muntar una obra. I per... Això està molt bé, eh? I per escriure-la, o per... saps què vull dir? O sigui, és una residència. Com a vegades fan això de la sala, bé, que a vegades també... Exacte, exacte. Sí, per això dic que no és només el tant d'antana que ho fa, no? Llavors és una residència, i aquesta companyia pot utilitzar tot el teatre, evidentment, i allà fan les reunions, i allà comenten si farem això o farem allò, i comencen a ser ja, en fi. I això és el que han fet en aquesta ocasió. I penso que jo crec que estarà molt bé. Això de fantàstic, funeral, festiu. I m'ha fet molta gràcia, perquè és FFF. No sé si vol dir alguna cosa. Ja t'ho comentaré la setmana vinent, t'ho comentaré. I després m'agradaria... Mireu, és que és molt curiós, però resulta que... A mi m'agraden molt els musicals, s'hi sabeu. Però és que ara tenim uns quals musicals aquí, eh? Per exemple, Alapolo. Jo sé alguns can musicals que estan, però no sé dir-te en quines sades segurament seuran els que comentaran. Vinga, va, digue't-m'ho. A veure si és el que fan el de Gost. Comencem parlant del Gost. Ho fan el Tivoli. El teatre Tivoli fan Gost. Dura 120 minuts, o sigui, dues hores. Està de divendres i dissabte. Fan dues funcions. Cada dia. Fem dues funcions, poca broma. Jo recordo que fa anys tota la gent teatrera, o sigui, tot el treballadors del teatre, venia a lluitar molt, molt, molt, perquè abans es feia dues funcions cada dia. I llavors això se'n va a cabaca. I va costar molt, eh? Va costar molt que només haguessin de fer una funció cada dia, perquè fer dues funcions cada dia és molt passat. I molt cansat, també. Només que només que una funció ja duri una hora i mig o dues hores. Ara sembla que volen tornar una altra vegada a posar dues funcions cada dia, saps? És bastant preocupant. Estàvem parlant de Gost, no? Si voleu anar a veure Gost, no només per la història, i per la pel·lícula, i a més a més us fa molta il·lusió veure el... Ah, ara m'ho ha oblidat el nom? Al Bustamante. Mireu bé la carte yera i quin dia aneu a veure-ho, perquè el senyor Bustamante no està tots els dies. No està tots els dies. Jo he intentat fer un repàs per dir-ho aquí, però és que no és ni els dimecres, tots els dimecres, o tots els... Si no que... Estàs saltejat, eh? Això és sort. No, no, sort, no. Quan aneu a mirar les entrades, doncs mireu bé, que sigui el dia que... A proposa les entrades o poses? Sí, sí, sí. No, a les entrades no. Si tu entres a la pàgina, et diu que el senyor Bustamante farà aquestes funcions, aquesta... Que seran les que estan esgotades, segurament. Doncs no ho sé. Però bueno, de fet, que si voleu anar a veure Gost, ens sembla perfecte. Si a més a més de veure Gost, voleu veure el Bustamante, doncs, llavors, mireu en tranquil·litat i calma. I això que estava dient, els divendres i els dissabtes hi han dues funcions. Una és a dos quarts de sis i l'altra és a les 9 de la nit. D'acord? El diumenge és a dos quarts de sis i la resta de dies de dimecres. A divendres, per dir-ho d'alguna manera, és a les 8 de la nit. D'acord? Ja està dit, Gost, si el que voleu és anar a veure el Bustamante, mireu bé quin dia i l'entrada que agafeu. Després tenim un altre musical, un altre musical que a mi la pel·lícula em va semblar preciosa. Aquest no ho he vist, per tant, no puc opinar. Però, evidentment, si és la meitat de bo que la pel·lícula, jo ja estaria contenta. Estem parlant de Pretty Woman. Pretty Woman té una durada, també, o 50, o sigui, pràcticament, dos hores, també. També, en el Apolo, per veure Pretty Woman, teniu l'ocació de veure-ho vivendre, si dissabte, perquè fan dues funcions. És el que t'estava dient abans, eh? Que ara s'ha posat de moda les dues funcions i em sembla molt malament perquè venia lluita molt fa anys, una funció al dia. El diumenge si el dissabte, per veure el Pretty Woman a l'apolo, podeu anar-ho a la 5 de la tarda o a dos quarts de nou. El diumenge a la 5, i les restes de dies comencen a les 8 de la nit. I em penso que, de mi, ja el nostre convidat aquí, no? Sí, sí, el tenim al telèfon. Tenim un gran convidat, un home que jo vaig tenir la sort de treballar amb ell fa molts, molts, molts anys. I des de les hores que l'admiro, perquè és un home honest, un home seriós, un home treballador, i, a més, un magnífic actor. Estem parlant del Lluís Soler. I està amb nosaltres aquí. Bona tarda, Lluís. Està aquí amb nosaltres, perquè resulta que ahir vaig anar a veure el teatre, el teatre acadèmia, preciosa, el papa. I tenia ganes de parlar amb ell i que m'expliqués una mica de què va el papa. A mi, cal dir-ho, ja ho he dit abans, quan una obra no m'agrada, no faig crítica, perquè fer el que costa fer un muntatge teatral, però quan una obra m'agrada, m'agrada molt parlar amb algú de l'equip, i, sobretot, això, promocionar-la, perquè val la pena. Lluís Soler, bona tarda, i benvingut. Bona tarda. Benvingut a l'espectacle. Explica'm una mica d'acabar això de el papa. Doncs va una mica del procés de canvi de papa, quan el papa venet fets, es va trobar una mica ja que havia fet tot el que havia pogut, que havia pogut per canviar coses, o per portar l'església cap allà, on ell pensava i no tenia clàssic en sortió, no hi va buscar un revolsiu, que en aquest cas va ser el cardenal d'Ergoglio, que es va convertir en el papa francès, que és el que tenim actualment, que hi ha actualment l'església de Roma, i que explica una mica tot aquest procés. A l'autor d'aquesta obra és el Anthony McCartney, que està dirigida per el Guido Torlònia, i a part de veure el Lluís Soler, admira Pato, està al Xavier Boada també, i també hi ha altres actors, però... La Núria, la Mimimi, jo... No, no, sóc molt, sí. A mi em va sorprendre moltíssim l'escenografia, em va agradar molt. La veritat. I la història també em va agradar molt. El repartiment ho diem ara aquí, el Lluís Soler, el Xavier Boada, la Núria Ferrus, la Miriam Yador i el Marc Trecerres. I em penso que no m'oblido cap, oi? No, no, no, no. Aquesta... Això que passa en aquesta obra, i que ha passat fa pocs anys, diguem-ne, no va ser... De primera vegada que va passar, i crec que és l'única part d'aquesta última, va ser en 1400 i pico, no? Sí, sí, sí, sí, sí. També va haver-hi un dalt que baixa en l'escel·lència, no? Sí, sí, sí, sí, que hi va haver aquests dos papes, vull dir, però... Però bé, t'ha recent, això ens anem a 600 anys, que ho dic de recent... 1400 i pico, no? Sí, sí. Que també el papa volia anar-se'n a casa seva, i deixar el tàrrec, no? Volia descansar, volia descansar. Tu com a persona, com... Ho entens, això? Sí, m'imagino que evidentment que no ho sé, no he estat mai en una situació d'una responsabilitat, com que pot tenir un personatge d'aquests tan emblemàtics, qualsevol cap, vull dir, però sobretot el gran delit de tota l'església catòlica, vull dir, però segur que en molts moments la fe i tot el que sigui, els deu ajudar a continuar, però que hi ha moments que plegarien, vull dir, d'aguda totes les pressions que viuen de tot el camp de decidir, tot el camp de tirar endavant, segur, segur. Que deu en ser moltes, Macef, moltes. Moltes, sí, sí, sí. Perquè l'actual papa que era... Bueno, parlem del teu personatge, és el Benet Xixe, no? És el Benet Xixe, sí. El Benet Xixe, sí. Que era un home ultraconservador. Sí. I llavors en aquesta obra es troba amb un cardenal, que és tot el contrari, és ho posat a ell, no? O sigui, un és ultraconservador, i l'altre és un reformista radical, extravertit, que li agrada la broma, que li agrada... Com més humà, jo crec que és més humà que l'altre, però bueno, tots són humans, no? Sí, sí, sí, vull dir, la diferència no és tant de manera com de valor. Vull dir, no, no... No està tan lluny, no està tan lluny. Llavors n'hi ha clar, evidentment, aquesta obra, una de les coses precioses que té, és que es troben els dos personatges en l'antivitat, diguem, sense ningú al voltant, sense ningú a espia, ni ningú a conseller, i parlen, i parlen, i parlen, i la veritat és que veu claríssimament el que creu i el que està disposat a l'altre, i a mi em va semblar uns diàlegs molt, molt interessants, però jo volia preguntar-te, què hi ha de veritat en tot això? Home... O sigui, no sé si has sentit la pregunta. A la realitat, aquests dos, aquestes dues persones, es van trobar i van parlar... Sí, sí, sí, tot això està documentat. El periodista, en aquest sentit, ha fet una investigació, penso jo, objectiva del terreny, tot el que va passar. Una altra cosa són els diàlegs, que evidentment els diàlegs no els sap ningú, i, per tant, en funció del que va passar, i del que pot haver-hi investigat i tret en els cèrcles més íntims d'aquestes dues persones i tot, i amb la seva capacitat periodística per arribar fins allà on t'ha pogut, ha creat aquestes tres escenes, bàsicament, i a part de les dues de les germanes, que són una mica de presentació dels personatges per explicar que un és alemany i que l'altre és argentí i tot, t'ho he dit, les tres trobades, que són els jardins de Castelga Endolfo, la trobada a les habitacions íntimes del papa, un descansa també al Bergogri, i, finalment, a la capella Xixina, que és allà on el cardenal Ratzinger, el papa va anar a 16, ensenya les cartes i diu doncs que realment el que vol... Que vol marxar, no? Sí, i que vol que el Bergogri sigui el nou papa o el que té, que ha fet moviments ja perquè el Bergogri sigui el nou papa. A mi em va agradar moltíssim les vostres interpretacions, tots esteu fantàstics, la veritat, i em va sorprendre moltíssim l'escenografia, i això d'estar... T'ho juro que em vaig imaginar que estava a la capella Xixina, per això. Bé, amb les projeccions de l'acadèmia, això ho van incorporar l'any passat, ens sembla que va ser pel ret i tot i això, i evidentment doncs que el guidor ho sap utilitzar, i l'equip tècnic que tenim a darrere, doncs, de totes sort, junts totes, que és meravellós i per botany i escenogràfic i tot, i de projeccions, i doncs realment transformen la sala. Absolutament. Aquesta és la sala que és molt acollidora, vull dir que és molt té aquelles arcades, té tot això que, com ho han jugat magistralment ells, doncs et pot transportar a llocs concretes. Ja he dit, jo estava dins de la capella Xixina, mentre estava fent l'escena aquesta. Era fantàstic, la veritat. Clar, no hem d'oblidar que el guidor Torlònia és director de cinema, també, a part de... Sí, sí, sí. I a part de ser italià, que serà coneix molt bé. Tots els roms i totes les pintures i tot... És un rumor autèntic, vull dir, que en aquest sentit ho porta dins. Bé, estava mirant a veure si... Perquè tenia per aquí apuntat quan es va fer la primera vegada d'això de que un papa es retirés i deixés de fer papa per la seva voluntat i va ser el 1415. Ho veus? Sí, que Déu m'hi dono. Parlem del teu personatge. T'ha costat molt entrar dins del personatge del metge? Bé, no ho sé ni m'imagino, per eficiència i per ofici ho he fet de la manera que acostumo a fer-ho. Que en personatges que són reals és potser més... Tens més informació, segurament, que dels personatges que són absolutament fictícies, és a dir, un humblet no ha existit mai, per dir-hi així, o un xai-look o... No ho sé, que ets una anècdota... Ho pots fer, Déu, més fàcilment, per dir-ho d'alguna manera, no? No, tens més informació. Jo penso que la informació en aquest sentit és molt bona. Tens una informació física que has de valorar fins on et pots servir. Perquè el papa en aquest sentit és clar, és molt més petit que jo. Per tant, aquí no m'hi podia apuntar gaire. Però sí que té una manera de fer-ne el seu físic, que, per tant, procures acostar-t'hi una mica. Després té tota una història que està documentada des que va néixer de tot el que ha fet i deixat de fer i on ha estudiat i ha deixat d'estudiar i com s'ha mogut i com... A més a més, ara també tens, doncs, un pilot de vídeos i de coses d'aquests personatges importants. Per tant, en aquest sentit, és com més... Per mi és molt important. Tens més informació del personatge de la que normalment tens, si el personatge és científic. Ahir, perdó, és fictici, que després doncs t'hi has de costar, a partir de tu, del director, sobretot de com ho vol, de tot el poder referent. Referències que hi hagi d'altres sectors que hagin fet el personatge i tot i pots anar buscant. Però aquí, amb un personatge que existeix, que és real i que encara és viu, i que el coneixi a tothom, que el coneixi a tothom, és de fora, clar. Sí, que també això també et pots jugar amb compte, perquè crec que sí. I llavors, doncs, intentar aproximar-t'hi a partir d'aquestes dades objectius que tens del personatge. Lluís, com ha anat la direcció del guido? T'has trobat bé? Heu coincidit molt o no heu aconseguit? Sí, sí, sí. El guido és molt tranquil, el guido tenia molt clar que volia, per tant, això és molt important. Per tant, com actor, evidentment, que si en algun moment hi pot haver alguna cosa, doncs l'exposes i es miren els punts de vista diferents, o tot i arribes a un entèlter, però en aquest sentit és una persona fàcil de treballar. Sí, jo crec que sí, és molt educat també, i tu també ho veus molt respectuós. Escolta'm, una cosa, tu ja havies treballat amb ell, no? Perquè jo vaig veure una cosa que va ser exacte al ret. Fa un any que havies treballat amb ell, el coneixies? No, no, ens vam conèixer al ret, ens vam conèixer al ret. I aquest estrena, aquesta obra, ha estat obra... O sigui, està pensat directament per què tu fossis el protagonista? Bueno, és el coprotagonisme, és un coprotagonisme. Sí, però, Vivi, s'ha pensat... El Guido ha pensat aquesta obra ja pensant en tu? No, no, no, jo crec que no, que va pensar després de decidir l'obra, va decidir que hi havia una modènia. Doncs d'aquí un parell de setmanes, perquè el Guido ha marxat a Itàlia, d'aquí un parell de setmanes intentaré parlar amb ell també, perquè m'expliqui com va trobar l'obra i com d'això. Però vull, de veritat, recomanar a tots els nostres ullens, que és una obra meravellosa, aquesta obra del Papa, que s'està podent veure si es va al Teatre Acadèmia, que els actors estan tots magnífics i que val la pena d'anar-hi i a veure el Papa de l'on son Invert-Karten al Teatre Acadèmia. Moltíssimes gràcies, Lluís, i moltes gràcies. I molta, molta, molta merda cada dia per aquesta obra magnífica. N'hi durem que sigui així. Adéu, bona tarda. Aquest nou incident a Rodolies està provocant retards que poden superar els 30 minuts els trens de l'R3. Això, en un dia en què també hi ha hagut situació no normalitzada, que ara tendeix a normalitzar-se, a l'aeroport del Prat, després que la caiguda sense control d'un cuet xines hagi obligat a tancar l'espai a ell durant 40 minuts a tot el país, a tot Catalunya. Aquest fet ha originat retards en arribades i sortides fins al migdia. La parella ha caigut, finalment, bastant enllà sobre l'oceà pacífic, a les 11 del matí, però l'òrbit que ha dibuixat en la caiguda ha passat de ple per sobre de Catalunya i 157 vols de l'aeroport del Prat i dos, a Girona, s'han vist afectats. Si unes dues hores he anat a les pantalles, posava retards, no posava bé l'hora i he preguntat, hi havia càmeres de televisió i m'han dit que no m'han explicat això del cuet, i és un viatge que porta retrassat aviat d'arribar-hi, així que ja era com la gota que conmelva el vaso. Les primeres restes han impactat en una regió del pacífic sud, i 5 minuts més tard un segon artefacte, un segon grup de metal ha arribat a un àrea del pacífic nord, en aquest cas. De moment no se sap la quantitat de farralla que ha caigut a l'oceà. Sí que se sap que aquest és el 4 objecte xines que cau sense control en els últims dos anys. Notícies breus, Sergi Molero. Protecció civil manté l'alerta del Pla Bencat pel Forben que bufa a diversos indrets del país. El telèfon 112 ha rebut fins a les 3 de la tarda, 145 trucades per incidències relacionades amb l'aventada majoritàriament del Barcelona, el Baix Cam, el Tarragones i també el Baix Llobregat. Aquests avisos han provocat 60 nou actuacions dels bombers cap de les quals han vincidències destacables. Mentrestant ha estat desactivat el Pla secat després que s'hagi resolt la fuïtat d'un producte corrosiu en una empresa del polígon industrial de la zona franca a Barcelona en un incident que s'ha produït a dos quarts de dues del migdia en el moment de descarregar un camió cisterna i que ha provocat dos ferits lleus. Milers de treballadors de Twitter, els Estats Units, Europa i l'Àsia han rebut un correu en què els acomiaden, els diuen que van fora. Es confirma així l'anunci que va fer el Magnat i l'OMMASC de despatxar part de la plantilla després de l'adquisició de la plataforma la setmana passada. La seva intenció era acomiadar més de 3.700 treballadors que són la meitat de tota la plantilla. El president Rusbladímir Putin mobilitza també els criminals condemnats per anar a Ucraïna. Ha firmat el decret llei el dia de la Unitat Nacional de Rússia. Després de reconèixer que van de dels 300.000 mobilitzats que marcava l'objectiu oficial, han agistat voluntàriament 18.000 persones més. La norma permet enviar l'exèrcit, la gent pendent de complir la pena, excepció de si espera vosòs sexuals a menors, actes terroristes, segrestos o pertinència a grups armats. Fa unes setmanes, el fundador de l'empresa de mercenaris Wagner va anar a les presons a reclutar gent. Hem començat aquest vulletí circulant a través de la circulació, anirem circulant per les carreteres. Salya Quintana, bona tarda! Nos trobareu retenció a la P7 de Castellvisbal fins que s'han cogat per un accident que hi ha hagut, sentit cap al nord, un nou accident i més endavant, fins a Barbarà i Amullet, també sentit cap a Girona. La B23, l'efecte de Molina i Tarrial Papió el que apelen Llesa amb la P7. A l'aterà la B30, Tarà Barbarà, com a Serratanyola. A l'esquadra hi ha 50 col·lombs de gravenet a la C55 i aturades a Brera, Castellvill i el Vilaia, Sant Vicenç a Castellet, Direcció Capom en Resa, la C17 a Parets del Vallès, C55 amb cua a sal, del tot aturada a la Comarca, el 243C de Castellvis Vala a Terrassa i també hi ha retencions a la Comarca, el 1413, antigues en Cresa o a la C12 de Tortosa. I pel que fa a la Ronda encara trams llars a totes dues rondes a Barcelona i en tots dos sentits de la marxa. Celia Quintana, Catalunya Ràdio, Equip Viari. Esports Marta García. Ales Nou, Girona, Atleti Club, és el partit que ha obri la 13ena jornada de Lliga en primera divisió. Són Baixa, Juanpe, Borja, Ibra, que ve i Samosaid i pendents de Jan Couto, que és dubte. El partit el podrà seguir en la transmissió del tot gira. El Barça juga demà contra l'Almería en el que serà l'últim partit de Giral Piquem, l'equip blaurana. El tècnic Xavi Hernández creu que la decisió s'adeu al paper que el central té ara en l'equip. És a temporada. Sergio Busquets l'ha alluat tant dins com fora del terreny de joc. Segurant que marxa un tros de l'escut i el millor central que ha tingut el club. I Pep Guardiola ha reconegut que ha sigut una sorpresa la seva decisió i ha destacat les seues qualitats i la seva personalitat ha dit increïble. Demà contra l'Almería són novetat Eric García i Christensen, que ja tenen l'alta mèdica. El partit el podreu seguir per la transmissió de bàsquet en la web i l'art de Catalunya Ràdio. A les 8 en la setena jornada de la lliga de futbol sala, l'Indústria Santa Coloma rep el Manzanarés madrileñ i a les 7 comença la final individual del Mundial de Gymnàstica Artística de Liverpool amb la participació de Joel Plata. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopet Ribes. Avui després de tot un any d'activitats i celebracions, arriba el moment de fer la clóenda del 25è aniversari del casal de Joves de Sant Just. Allà de tot el dia, hi ha activitats de tot tipus per commemorar aquests 25 anys. Així a les 8 del matí ha començat la rebuda i presentació de la jornada i tot seguit a 2.4.11. A la punència joves, innovació i formació, a carreg de la doctora Iolanda Marxeta Iareu, professora i consultora experta en gestió estratègica i innovació. A retornarà a tot seguit, a partir de les 6 de la tarda, amb l'acte de tancament de la jornada 25 anys després i seguim, on es recordarà amb ells moments amb personalitats i entitats que han compartit aquests 25 anys amb el casal, i també veure pastís d'aniversari. A 2.4.11. la projecció estrena el nostre municipi del documental Just Grafit, una història local dels directors Sant Just Tengs, Miquel Ardebol i Éric de Gispert. Per tancar la jornada es podrà gaudir a les 11 de la nit del concert de Boira i tot seguit a 2.4.11. d'una de l'actuació de DJREC. Protecció civil de la Generalitat ha activat la fase d'alerta del Pla Especial d'Emergències per risc de ben a Catalunya, el Bencat, davant la previsió del servei meteorològic de Catalunya d'aquest episodi amb fortes ratges de vent, a partir d'avui que es podrà allargar fins dissabte. La nostra comarca del Baix Llibregat, conjuntament amb el Barcelonès, l'Alpenedès, el Garraf i les comarques terragonines. Són les zones on es preveuen les afectacions més importants i es demana més precaució. El Baix Llibregat també forma part de les 16 comarques que han entrat al nivell 2 del Pla Alfa per perillar el Mola, el Dincendi Forestal per l'entrada de vent. En cases davantades no s'han de deixar testos o altres objectes que tanca bé portes i finestres. A l'exterior s'ha de vigilar amb el mobiliari urbà, les gruas, els contenidors de brossa, l'arbrat i tot allò que el vent pugui fer caure. En cas d'explaçament amb vehicle, cal anar amb molta precaució perquè poden haver-hi obstacles a la via. Diumenge a la Grupació i la Defensa de l'entorn Alnos organitza una nova jornada de voluntariat ambiental, l'Esenjús d'Esvern. Es convida així a tota persona que ho desitgi a plantar un arbre a l'Òscar, número 24. A partir de les 11 es convidarà les persones voluntàries a plantar els ines, a connectar amb la natura, a contribuir, a protegir l'entorn i compartir una bona estona amb totes les assistents. L'activitat finalitzarà l'una del migdia. Podeu confirmar la vostra assistència enviant un correu electrònic a alnosarroba.pnga.rg. Per més informació sobre la Grupació, podeu consultar el seu perfil d'ínster amb a roba.alnosbarrabaixaecologistes o visita la pagina web alnosbloc.blocspot.com I això és tot. Tornem amb més informació tota l'actualitat Senjús Tenka, els senjors notícies de la set del vespre. Tornem amb més informació. Són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada i depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompany-les a veure el poble on es van criar, dona els vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal justsolidari.cat o en vici sense edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Senjús d'Esberm. Vinga, va, abans de començar la tertúlia comencem aquesta segona hora amb un tema musical de l'Ildami. Es diu supermercat. Tens el succi que en el suport ho pot dir i no ho pots dir. M'he enamorat el supermercat. Pija la calor a la secció del congelat. M'he enamorat el supermercat. He trobat l'amor allò que menys esperat. M'he enamorat el supermercat. I ara per fi tinc la sort de costat. M'he enamorat el supermercat. I ara per fi tinc la sort de costat. Ja som a costat, m'he enamorat, el supermercat Ja com has deixat el port supermercat Em passo el dia menjant per avui del rebós Per tornar-te a veure un altre cop per fi Jo que sempre trigava a anar a comprar T'interjeta de client habitual, VIP I estic en oferta, tu hauries de pensar Sóc quilòmetre, ser un producte a proximitat I és que m'he enamorat I encara no sé ni com en un supermercat Que no em paga per dir el nom Però quan soni aquesta cançó Entre els avisos de les promocions Tinc dos per o i no pots dir que no M'he enamorat el supermercat Puja la calor a la secció del congelat M'he enamorat el supermercat He trobat l'amor allò que menys esperat M'he enamorat el supermercat I ara per fi tinc la sort de costat M'he enamorat el supermercat De com has deixat el cor supermercat Tinc dos per o i no pots dir que no M'he enamorat el supermercat I ara per fi tinc la sort de costat M'he enamorat el supermercat Puja la calor a la secció del congelat M'he enamorat el supermercat Tinc dos per o i no pots dir que no I agafo-vos fort Perquè aquesta serà la melodia Serà la sintonia típica i característica de la tertúlia d'avui Els hi obro els microfons A tots, aquí a dins de l'estudi. ¡He felicitado la que has liado! ¡Para gener se ha marchado! ¡Tubitimismo ayudado! ¡Pero piquetón eres un fantasma y tú te lo has buscado! Bueno, ja els tenim aquí, els heu pogut escoltar, confirmem que funcioni el teu micro. Avui funciona o no? Va, funciona, per favor, un aplaudiment. Un aplaudiment, això mereix. S'ha de dir que aquesta cançó, bueno, ja sabeu tots per què estem parlant d'aquesta cançó, però farem una prèvia perquè hem de felicitar a la llatrista. La música recordem que és de la Motomami i el Raúl, que la van composar aquí, a la localitat veïna d'Esplúg. A la miranda. Raúl, Raúl. Raúl. Raúl. No com el tiet de lloc Raúl. Aquest és Raúl. S'escriu Ra a doble B. Raúl. La llatrista és aquesta noia que acaba de parlar i que ho senti la seva dolça. El meu terroset de sucre. La Cristina Rubio, un aplaudiment per aquesta lletra que ha sigut a l'aixecar-se aquest dematí. Sí, sí, sí, molt bé. Com us va arribar la notícia? Estàveu allò en xoc en situació... Us veu haver de seure en la cadira, vau haver d'agafar un clínex, vau plorar alguna llacrimeta, us l'ha basuda completament, com va anar el tema? A mi, ni una llàgrima. Ni una llàgrima, eh? Va seguir la vida. Jo crec que com la resta. A mi tampoc, tranquil·lament. Em cau bé, el nano. Ni bé, ni malament. Em cau, et cau. És de la terra i, bueno, aquestes coses. Però el que em sap greu és com ha passat. Jo sé que em sap una mica de greu. A mi em va sobtar, però no em va sorprendre. És una cosa que no esclamen els pares, però tampoc va ser descaballat veure aquesta desig de Gerard Piquet. Estan escoltant de fons al vídeo? Jo no l'he vist. Aquest home ha fotut quatre vídeos i tots han sigut fakes. Va dir que el Neymar es quedava i va marxar. Va dir que la Gris me'n marxava i es va quedar. És un poc a vergonya, aquest home. Home, però aquest no crec que faci gaire broma. Bueno, no ho sé, aquest estic segur que ara d'aquí dos setmanes diuen que torni, torna, plorant, el que sigui. Qui és el que veieu que ho ha precipitat tot? Perquè, clar, tenia contracte firmat fins al dos setmanes. El partit contra l'Inter, el Camp Nou. I també el partit de l'altre dia amb el Vitoria, el Marcos Alonso, que és, etòricament, no és central, el passa per davant i fa jugar al Gerard del Marcos Alonso. Jo penso que tot bé, tot bé... Ja ho sabia tothom, llavors, dins del Barça? No, no va jugar al Piquet. El Marcos Alonso posa de central, quan ell és més central que el Marcos Alonso. Jo penso que, si parlem del futbol i parlem de Gerard Piquet persona, és una cosa, si parlem de Gerard Piquet futbolista és una altra. Jo crec que això és el que la gent no sap diferència. Exacte, exacte. Si parlem del món del futbol, sabem el que és el món del futbol, sabem com és Gerard Piquet, personalment, però si parlem de futbolista, estem parlant dels millors centrals del món de tota l'època. Llavors, jo penso que tot passa pel Xavi quan a principi de temporada li diu, Gerard, no compto amb tu. Li diu, no compto amb tu. Això va passar? Això va passar. Amb una conversa amb el Xavi ho has de començar la temporada. I el Piquet va dir, no comptes amb mi, però jo et prometo que lluitaré per guanyar-me en un lloc de la titularitat. Però el Xavi, des del primer moment, l'ha relegat. I jo crec que tampoc l'ha ajudat tot el entorn mediàtic que ha passat, amb la separació. Ell no estava, jo penso bé, psicològicament, ni físicament, per poder jugar als partits. I jo crec que el tio ha dit, escolta'm, que és un home de rosa garma, abans de sortir-me a la porta del Redera, com a suplent, i que la gent comença a pitar com va passar. Dic adéu, surto per la porta gran, amb un homenatge al dissabte al Nou Camp, i després ja tornaré com vaig a donar. Que ell ha dit que si ha de tornar al Barça serà com a jefe, o sigui no com a entrenador, no. Com a president del Barça. Després farem una cançó que diu això. Jo crec. I el Gerard Piquet... Ja ha portat molt el Barça, ha sigut president sense cero, ha sigut director, sportiu sense cero, ha sigut entrenador sense cero i ha sigut un gran jugador. Em dic per tot això perquè se l'ha fet servir per moltes coses. Recordem que la signatura amb l'empresa Recuten va estar perquè ell va estar al davant de les converses i va ser ell que va proporcionar aquesta marca comercial. Té una visió empresarial, que potser els tres jugadors estacan més per altres coses. Jo crec que el Xavi Hernández s'equivoca. És a dir, per mi és un central que encara podria estar jugant, ben preparat físicament i allò arropado, i el Xavi va apostar per a altres jugadors en ves d'ell. Però jo penso que un central que més pot jugar de titular, de titular aquesta temporada, juntament amb els altres centrals. Per mi s'equivoca el Xavi i després li ve tot el que li ve, la separació, que tampoc l'ajuda. I aquí s'estabilitza i no pot aportar fubolísticament el que ha de portar. Però com a fubolista penso que estem parlant dels millors centrals de la història. Llob, tu anaves dient que sí, no? Que s'ha equivocat, Xavi? Bueno, precisament Xavi crec que a tota la plaça... Això es mereixi un aplaudiment, eh? S'ha quedat un silenci, perquè ha fet una exposició que semblaves el manager del piquet. O sigui, a mi em fot vergonya aquesta exposició que has fet. O sigui, com ho has estructurat, com ho has relatat, la literatura que has fet servir realment ha sigut emocionant, sensible. En recordava l'obra de teatre que va fer el tamboret l'altre dia, el metge de Garrotades. Parla allò que tu estàs amb l'idea del saldo i després ho rebatiré als dos. No, per tant, m'espero a respondre. Com vulguis, eh? No, no, jo només volia dir que crec que precisament Xavi no considero que hagi sigut la persona que més ha contribuït a la seva situació crua, si no, més aviat... Jo crec que ve més de la directiva que l'ha senyalat com a persona culpable de la situació econòmica del club o de no voler contribuir quan jo crec que... Un, no estava a la seva obligació, i dos, sense estar a la seva obligació, ha contribuït a rebaixar el seu salari, per tant, no hi ha res a recriminar. Bueno, hi ha fons que diuen que no se l'ha rebaixat, hi ha fons que diuen que sí... Exacte, aquí no ho sabrem mai. Aquí estava a punt de signar la rebaixa del seu contracte fins d'aquí un any i mig. Potser no se'n va pel timor, es tira enrere i no el signa. Això és la versió oficial. També és cert que ha prorrogat la seva... Sí, ha posat a dar minis el seu salari per disminuir la presió fiscal del club. Però, a més enllà d'això, quan vaig escoltar el vídeo, a mi el que em va saber més greu va ser un... No pot ser que... Sí que pot ser, perquè s'ha anticipat, però no pot ser que un altre jugador s'estiguin, després d'haver rebut xules. A mi em sembla que era vergonya de com hi ha gent que vagi al camp del Barça i xiu li ha jugadors. Per molt malament que ho facis un jugador del teu equip, no el pots xiular. Tens un deure de tancar files amb el teu club i amb els teus jugadors, i de no sé què faci una cosa estrapitosa, que vagi en contra del seu club, perquè un jugador no es jugui bé, tu no el pots xiular. Però al sobre de la banqueta ja està, però no pots xiular-lo. Qui el va xiular? Aficionats. Jo mateix el xiularia. A mi em sembla... Perquè el soci només faltaria que tinguessin que anar dirigits, si hem de xiular, si hem de plaudir, el soci és sobirà per fer el que cregui. Evidentment no estic dient que és de bon apunt. Oi que anem a la gana per no s'animar. El lloc no està dient que ens obliguen a plaudir o a recolzar l'equip, simplement que ho diu com el seu pensament, que s'ha de recolzar el teu equip i el teu jugador. Independentment si jugueu bé o jugueu malament, o té moltes errades, no té moltes errades. Després fora el camp, tu pots fer les crítiques. Clar que pots opirar el que vulguis, evidentment, que l'escopo et pot opirar i més avalló públic. Jo el que crec, i no és per... Sí que a vegades vull dir, bueno, fem els debats i rebateixos, etcètera, però és realment el que penso. Evidentment hi ha moltes coses de les que heu dit, vesteu en el cert, no? Ha sigut un jugador. Hi ha els tornejos que guanyar, lligues, champions mundials, etcètera, ho demostren. Ha sigut molt regular, ha sigut titular la gran majoria de temporades, però sí que és veritat que... Presentament, quan tu parles de totes aquestes accions que ha fet fora de la seva figura com a jugador, bàsicament les ha cagat totes. O no l'ha d'ajudar si més ho. D'acord que amb lo del recúter, si que és veritat, que va ser un moment que Albertumeu buscava financió per tot arreu i va ser ell que el va ajudar, però ell és el jugador. Ell no s'ha d'involucrar, perquè en un moment que t'involucres amb això, ja estàs creant una obligació, saps, de no ser una persona més al vestidor. M'entens o no? És el president sense cero, el director esportiu, que encara que no estigui numerat, ho està fent. Per tant, si tenim en compte des del 2015, el Barça ha fracassat estrapitosament en la parcella esportiva, en la parcella econòmica i en la parcella de renovació de la plantilla, any re a any, precisament, des que el senyor Piqué està involucrat. Per què? Perquè el tio, des del meu punt de vista, evidentment, respectant a tot el que heu dit vosaltres, s'ha fet servir de les seves influències, dels seus amiguismes, s'ha entrat en una fase com a futbolista acomodada. Vull dir, aquí n'hem fet, guanyem la Lliga, quedem segons, guanyem la Copa i la Champions hem tingut fracassos. Amb tots els jugadors. I el Piqué, et recordo, et recordo si ens en derrereim bastant que el 2010 el Guardiola li va dir, nen, deixa't estar de fotre la mona... Escavila, no? Sí, sinó no, deixa't de fer la mona fora del camp. Tots uns jugadors ja has de venir aquí a entrenar i has de ser un professional, perquè ell ja començava ja amb els seus negocis, amb les seves timbes de pòquer, amb les seves radiades a Torre i a Dret, amb les seves participacions en política, etcètera, etcètera. I per això van fitxar, aquest fitxat s'ha desgraciat també, el Txig Grinski, per apretar-lo, perquè ell ja s'estava ja amb dos anyets que només havia fet, que els titulars eren Marque Dipuyol, i ell va entrar en calçador, perquè no havia fet mèrits per absolutament res, perquè l'únic que havia fet és jugar a mitja temporada amb el Seragosa i estava suplent amb el Manchester United, el tio va entrar en calçador, i era qui era, era el senyor Bernabéu, un gran directiu de l'època Núñez. Per tant, posem en valor tot això, i posem en valor que no s'ha pigut, i a més a més, perdona, s'hauria acabat, després d'una mes, a part d'això que he dit, del Neymar i el Grisman, que va fer un fluix favor al club, el tio aquest, el dia que va haver-hi la debacle més important a la història del Barça, que ens va fer a vergonyar tots, la final de la Copa d'Europa del 2020. Vale. Vaig a Vallaire de Monic I, a Barça II, tampoc fa falta recordar-ho, el senyor Piché li van posar l'escarzofa quan va acabar el partit, I poso el carregadispositiu del club, i sóc el culpable, marxo, poso marxo. Avui estaríem a la Champions, segurament. Jo no els dic acord. Apar! La gent d'atribuir-l'hi a un jugador. Exacte! Per què li tens mania? Que un jugador, que un jugador les va influència, arribi a la part directiva, la seva si no és culpa de l'esfera directiva que no ha avarcat tot i, per tant, hi ha jugadors que poden ser intrusius i introduir-se. Per tant, jo, que el Piqué hagi tingut un rol més enllà de ser jugador, no li ficaria la culpa a ell, sinó a les altres parts que no han sabut fer-ho com toca. O dir-li que no, o dir-li que no. No, exacte, vull dir, dir-hi, eh, jo soc el president, jo me'n ho aquí, tu fes un jugador. Si ha fet tasques de president o director esportiu del que sigui, és perquè s'allà per més, o perquè qui no ho havia de fer no tenia una força. Exacte. A la directiva, no? Jo no estic de massa d'agorat amb tu. Perdó. És d'acord? Tu estàs. Tu estàs a l'apostos, sí. És que m'he menjat un quico i m'ha quedat aquí. Sembla com el de l'Almendra, ja, eh, com el que s'ho tira tot en la pandèmia. El Ventolin, això. No, Ventolin, no, el Ventolin és pel basme. Ventolin. Ventolin. Jo estàs treballant al cor. Sí que és cert que amb més juventut es va aixaportar una mica per tot el boom de fora del futbol i a que el Guardiola li va al toc, però després tothom parla d'ell com un gran professional que s'ha hagut separat totes les seves feines extrafubolístiques i que ha entrenat com el primer. I el Gerard Piqué, durant aquests 10 anys, ha estat del davant de l'equip i ha estat demostrant el que és un gran central. Jo, per mi, el tildria d'un gran professional. I ha portat a la Barça a moltes alegries. I ha portat al Barça el cor i ha portat a l'equip endavant. I no li podem retreure, jo penso, això. Sí que és cert que en èpoques va aixaportar una mica, però el Guardiola ja va saber portar-lo al seu lloc, no? No sé si voleu continuar amb una part de cosa. Sí, digues lloc. També una mica la línia del que deia el Selva. Crec que és important humanitzar els futbolistes. Els futbolistes també són persones, també tenen amics, també tenen vida més enllà del futbol, també els veuen, també surten de festa, també s'obtenen dret a passar al sobé. És algo que jo crec que, de forma exagerada, potser he fet la paròdia i tot, o voler no portar l'altre extrem, de forma explícita a moltes vegades, jo tinc vida més enllà de ser futbolista. Cosa que altres jugadors no s'han atrevit. Hi ha molts jugadors de famosos que podrien permetre el luxe de ser enbaixadors d'aquesta lluita, per a si dir-ho, d'humanitzar els futbolistes, que no ho fan. Ells, sabador de la seva situació bona dintre el món futbolístic, que té qualitat i que és un professional, ell ha dit, no, jo també jugo a Poker, jo també surto a festa, jo també... I això l'ha perjudicat, el set en cincé i el set en perjudicat. El set en perjudicat i el set en perjudicat. I els tuits, els tuits, que ho he dit. Doncs que jo prefereixo això, que no un mes i que quan l'entrevisten sigui, sí, bueno, hem jugat bé, ha ido bien, bueno, mañana le vemos mejor. I a la tarda no dur a cogorza amb el seu amic Suárez, menjant una carnèsada i ja està, no? Sí, que fa una cogorza, i tant. Bé, parlant de agafar cogorzas, de veure's i de menjar, parlem. Com ho lligues, Núria? Grat, Núria! Passa pel passadís, d'un por al pràxim, i em faré un aplaudiment. En fi, ho heu provat d'estapes? Perdó, perdó. Havia la prèvia de la prèvia que el Lluc tenia, però feia l'espig. Si recordem, la tertúlia... Tu les has provat? No, no, tu vas acabar molt abrandat, l'última tertúlia que vas dir, que la comunicació era nefasta, explica't. Ah, bueno, però això és... No vaig dir, és una evidència. És una evidència que la comunicació aquest any ha sigut nefasta. És que jo volia lligar a partir de... Sí, és l'ància. Espera, Joan, paciència. Dic, aquest cap de setmana és l'últim cap de setmana del d'estapa. Us he adonat temps de provar d'estapes, de passar per tots els llocs, de quines tapes hi ha, de com es fa el tema del concurs. Sí o no? No. No? Què ha passat? Jo sí. N'he provat tres. Està molt lluny. No pots obrir el passaport. Quines has provat, Salva? De la granja. Que era com un... Un masseter. Exacte, el masseter de la granja. Però de testos, vull dir, és si realment era carn. I després he provat la placeta del gust, que era com un canaló. I la tenen a fer una hamburguesa petitona, que també... Va ser gairebé una molt bona boca i tot ho trobo bo. A mi també em passa això, que vaig als llocs... Va ser molt guapo el Joan, imagina-s'hi tot. Jo el que he trobat... Vinga, jo mirant el folleto, el que he trobat és que moltes de les tapes s'assemblen bastant. Sí, jo també ho vaig pensar. O sigui, sense haver-ho provat, no ho he provat, vull dir, cada tapa deu tenir el seu què, però a mi mirant el folleto, totes em sonen a acceptar algunes, però potser la meitat em sonen el mateix, com a mini hamburguesetes... Sí, el tort i burger, la hamburguesa de la Taneu... La Taneu, exacte. Qui sembla així? Tot és una miqueta... Jo quan acabo de la part gastronòmica entraré el que la gent vol sentir. Digueu... La gent vol sentir parlar de menjar i veure. Sí, però la gent vol sentir de menjar... i veure... si realment tenen facilitats per anar a menjar i veure. Si has de fer exclusions a llocs que estan en aquest... Però si t'interessa i va... Aquest tríptic que diu la Núria, que estava llegint... Aquest tríptic sabeu que hi ha 5, que ja no hi són, ja. S'han retirat. Això, d'entrada, no s'ha informat. No sé quins són, però bones fonts van informar que 5 restauradors s'han retirat. Degut a la mala gestió de tota la tapa. Després, altres que estan... per causes alienes amb ells, no compliran amb els horaris que estava regulat. Aquesta és una altra. Per tant, tu vas als horaris que marca l'organització, arribes allà i no t'hi trobes. Clar, si han sigut restaurants que no hi són, deu més que no els hi trobes, és complicat provar la gastronomia. Tot i que anem tots amb moltes ganes. Per tant, Llu, què ha passat? Un lluc tallant-se d'aquí, vinga. D'una manera molt exagerada, eh? Jo crec que el principal error és la comunicació. Després pot haver errors més d'execució, que també hi ha hagut, però el tema de comunicació... Jo em vaig assabentar del destapa quan ja havia començat. I diré que això demostra... Bé, em considero una persona provocativa al poble, perquè m'interi un cop ha començat d'aquest esdeveniment. Em vol dir que poca comunicació s'ha fet. Altres anys jo havia vist bandaroles, penjades, faroles... Aquest any no he vist... La pancarta mítica de Creu la Rambla, la van penjar aquest dilluns. Altres anys s'havien fet pàgines web, on tu podies consultar totes les tapes, aquest any no s'ha fet pàgines... Sí, quan ja havia començat... Tercera setmana. A principis de setmana no hi havia urnes encara, els establiments per poder votar, coses d'aquestes que dius... No pot ser. I l'any passat es va fer finals de novembre, aquí es va lligar la primera setmana, i s'assunta molt amb la nit de Sant Just. La nit de Sant Just era el tret de sortida del destapa. No, la gent ha confós, ha confós les dues coses. Que poder una bona idea, però no està explicada... Doncs... La gent ho té com dues coses diferents. La nit de Sant Just i la setmana... La ruta de les tapes. És que abans de fet es feia la primavera, no? L'ú de les tapes? Sí, sí, sí. El Quinto Tapa era per primavera. I a la Fira de la Primavera es donava el guanyador, el premi, el millor restaurador... El millor tape, el millor tape... Això es donava la Fira de la Primavera. És que des d'aquí va bé la Quinto Tapa. Des d'aquí va bé el canvi d'empresa, que gestiona l'esdeveniment aquest. Quan va passar i s'ha estapa, la qualitat ha anat, però cap a caiguda. D'estapa, en el sentit, es va fer just... es varia així el primer any, no sé si era el 2021, perquè era una mica el destapa després de la pandèmia, de tornem al carrer... El nom Quinto Tapa és propietat d'una empresa. No pots fer-ho servir. Però sí que és cert que el problema és de la divulgació. I el no separar-lo una mica de la nit de sàpig. O no s'ha de separar-ho sempre, quan ho expliquis bé. A partir d'ara comencem, és el tret de sortida, com deia la Núria, de la destapa. I a mi em sap greu perquè... Un entén que s'està pagant una empresa per fer un servei, i aquesta empresa no està donant termes al servei correctament, per tant crec que aquí, des d'un punt d'ajuntament, hauria de prendre partit i reclamar... Jo entenc que l'ajuntament aquí prendrà partit. Hi ha unes coses dels quals no s'han complert, per tant el contractem, parlarem. I després el tema de que és una bona oportunitat per promoure la restauració local. I és una pena que, habent començat, hi hagi cinc bars, els restaurants, que s'han donat de baixa. Ja hem dit que sí, perquè han vist que la gestió era nefasta, i han dit per fer-ho malament no ho fem. Hi ha altres bars que, a l'horari que diu allà, no l'han complert perquè no els hi ve de gust. Hi ha altres bars que em foten una tapa de les ganes, perquè diuen per tres o tres i mig, i a l'hora de fer una tapa bastant com està el món avui. Crec que, al final, més enllà de reparcuti econòmicament, o no, el que ha quedat és una mala maró entre els restauradors, que l'any que ve, si es vol tornar a fer, costarà molt convèncels de què es vol dir fer. Hi ha hagut una suma d'aconteixements que han anat sumant, i que han fet que això no resultés. Jo també crec molt en això que diu ell, el tema econòmic. Jo penso que és excessiu, tres euros i mig, un en quinto i una tapeta, la gent s'ho mira, després l'actu. Jo crec que és massa barat. És baratíssim. Jo penso que hauria de ser un peu més econòmics. Depèn de la tapa, però jo crec que és bastant assequible. Hi ha tapes que en Lluca ens ho pot constatar, perquè ho ha aprovat en primera persona, que la foto i la veritat no s'acaba. Si tu te costes perquè aquella foto, et torna boig, et tiraries de cap al plat, i quan et porto a la plat marxaries corrent. No parlarem d'aquí en llocs. Ho aproveu, senjustents, però ja ens ho expliquem. Bàsicament la divulgació, i tampoc el poc compromís d'uns restauradors. I després, una altra cosa, l'empresa no ha estat a sobre, per remetre totes aquestes arrades. Tu vas complir un horari i no el fas. Per què quina empresa era? No me'n recordo. No és una altra. No ha estat massa. I les dades? Sí, tampoc. No valorem massa positivament. Aquest cap de setmana, si el senjustec suposo que el cap de setmana la gent serà més penji. I el que no ho volem fer és tampoc desanimar la gent. Teniu avui de mai diumenge, que jo crec que pràcticament tots els locals romandran oberts per anar a aprovar, i segur que gaudireu, i esfrutareu. I també, que la podrem fer, i que la volem, però l'Ajuntament ha de prendre sobre l'assuntor. A partir d'aquí, ens creguem i fem-ho bé. El problema no serà tan enganxat, perquè és participi, que no comencen els bars, perquè volguin tornar-ho a fer. La feiencia és de sabuts. L'Ajuntament és el responsable, de que s'enjägui i s'enjigue de forma positiva. De que es faci millor. A partir d'aquí, que treballin amb això. Passem ara a la part cultural. Aquest mes de novembre, a l'octubre, ja va haver-hi alguns actes, m'estan ensenyant anar a la Cristina, no ho paran de ensenyar-la, ja sé per què. Va triomfar, va triomfar, que ha passat, va triomfar. Hem parlat del pont de tots anys, durant el dia 29 i 30 es va fer un obra de teatre, Cristina, aquí a Sant Just, perquè és un pont unes altres difícils, per l'assistència, però van a gent, van a molta... Pleia a reventar, pleia a reventar les dos sessions. L'Ambera, l'Ambera. L'Ambera, l'Ambera. Com va anar, Cristina? Tu eres una de les protagonistes de l'obra, es deia el metge agarrotades. Bueno, protagonista, protagonista tampoc. De tamboret, era l'escola de tamboret. Era secundària. És igual el que fos, Cristina, com va anar? Més gent del que esperàvem. M'han dit que la caixa bé, també. La para econòmica molt bé. D'això et volia parlar, també. Perquè el sistema de pagament es va canviar una mica última hora, en lloc de posar preu a l'entrada es va fer la taquilla inversa, que això vol dir que la gent, a l'hora de sortir, paga el que creu. Vol dir que la gent surt corral. Si p v Jo el dia en el teu lloc va haver-hi molta gent que va marxar corrents. I es van trobar com dos tiquets d'entrada. Estaven els dos sols. Ens van ensenyar com dos tiquets d'entrada, fer l'agrometa, no? Això és molt lliure, que a cadascun sí. El públic per això va respondre bé, no? Sí. Jo vaig riure molt. El que em va sorprendre és que jo vaig veure l'obra que va estar bé, evidentment no soc un gran analista en teatre, però el segon dia heu dit que no va estar tan la cosa. Normalment hi ha... No haver-hi continuïtat amb l'obra. Una mica... Però sí, sí, sí. No heu quedat contents, aquesta de la segona? Jo no gaire. Tu i els altres actors, després hem estat xerrats. Ets estric de Cristina. Doncs jo vaig veure bé, la veritat. Va ser una obra molt... Si és veritat que el públic del diumenge estava una mica fred, només reiem tu i jo. La gent ens mirava una mica per barats. Què passa? Digues. El diumenge és diferent. L'estrena és el diferent. Molt bé, molt bé. Va anar bé, però no va anar igual. Mira que no li havien posat estrena. Jo suposo que això, amb les ales de teatre, aquí hi ha tres actors. Suposo que el ritme d'algun dia o d'un altre canvien. Depèn de les sensacions, de com veigis el públic, del públic de diumenge també... Més fred. Vien fet aquest canvi d'hora que és estret. Sí, també. Era fosc? Era fosc. Això em serveix per introduir el tema de la Taneu, d'aquesta sala. Perdona. Si disculpes. No és una menció, però sí que... Hem anat avalats, emocionats amb les cançons, el piquet, les lletres i això, que ens hem oblidat de saludar a dos persones i a un magatzin, al centen dia a dia, tu no hi entres mai, perquè per sort no estàs viciada, però tots els fumadors entrem cada dia i alguns dos vegades al dia a l'estanc i, per tant, des d'aquí, sol i geno, que no estàs escutxant-nos. Soletat i genoveva, que ens esteu escoltant petonets. Us estimem. Vinga, ara ens veiem. Vinga, ara ens veiem. Has donat un braç de bac, oi? El salvador, el salvador. Ah, geno i la solet. Què vol dir, que ens escolten? Som fidals huyens del nostre... Preparem-hi un balborotouch. No podem fer propaganda. Un horari infantil. Un horari protegit, tu. Que m'heu tallat el tema. Unos carament. Reconduim el tema, Núria. Vull parlar de cultura. Exacte. Després d'haver parlat del tema del menys xagarrotades d'aquesta obra que vau fer durant el 29 i el 30 d'octubre. Que el resum va ser molt bo, deixem aquí. Suposem que la sala de la Teneu ja està acabada, ja està construïda, la nova sala, que em mireix el Joan com dient. Suposem. Suposem. Suposem. És una hipòtesis, en situem. En situem a l'any 2020. És una hipòtesis, però a l'últimista. Que us creieu, el vulletí? Escolta un moment. Suposem que ara es obert la porta i el render que hi ha a l'entrada. L'has obert la porta i la trobes. Estem avui de març del 2024, Joan. El vulletí diu finar-te l'any que ve. Obre la porta, Joan. Què et sembla? Vinga. Com creieu que se li podrà treure profita? Quins tipus d'actes us agradaria? Creieu que... Pastorets, eh? Però atenció, perquè és una sala molt gran. Ja vol dir molt gran. Per això és una sala molt gran. Quina capacitat té? Perquè ho expliquen tot menys la capacitat. No varia malament. És collonut perquè la capacitat no l'expliquen. Creieu que hi haurà prou públic recorrent al poble? Com perquè s'ompli? Aquesta sala tan gran? O sigui, s'hauran de programar coses realment... A mi puc dir la meva? Vinga. Vianvera. Perquè s'ha... s'ha respectat el que era, no? Tot i que... Hi ha unes portes allà al costat, que jo no les veig al render. Entapiar les finestres. Aquestes portes, però bé. Però sí que és veritat que igual... s'hauria hagut de pensar alguna altra manera. Unes grades retractes o per poder-hi buscar altres usos. No, no, jo també ho penso. Jo crec que és una sala polivarent que hauria pogut donar més de si. El que passa és que el formal que s'ha donat és molt de teatre. I això limita molt el que s'hi pot fer i que no a la part de platea, per exemple, que és les cadires i que es pleguen. Però com que... Les cadires pleguen i la superfície baixa. Sí, però vull dir que, per exemple, que sopars no s'hi podran fer. Per molt que es pleguin les cadires no està pensat perquè s'hi puguin fer sopars. Si pugui fer baix, però vaig a menjar i beguda, si pugui entrar a la sala. Llavors, coses així actes més lúdics, no sé com dir-li, més que surti de la part d'artística... Una festa de cap d'any, una festa de cap d'any, ja no podria fer-ho. Doncs és que s'hauria hagut de buscar aquesta part. Està segur d'això, allò? Sí, sí. Bé, no sé quin últim moment ja ha hagut canvi, però sí, sí. Jo, amb el que... amb el que diu la Núria, sobre... Jo crec que si... Si realment la sala és potència, des de diferents estaments, i sobretot, sobretot, que l'Ajuntament tingui una relació fluida amb la Teneu, és a dir, hi ha comissió molt potent, amb el tema de la sala de la Teneu, i com es vol enfocar tot el que es vol fer. Sí, a veure, ara està la part més artística, ahir més artística, de construir, de s'està construint i un cop estic construint, sí que esperarà més de la part de programació, que si vol fer i que no. La Teneu, amb aquesta reunió, ha de aconseguir guanyar públic, i quan un cop tens guanyar del públic, llavors sí que pots començar a plantejar quins actes puguin fer amb aquesta nova sala. No al revés, a dir, faig un bon espectacle i busco públic, sinó recullo públic de la Teneu. I com es pot recullar públic? Això és difícil, eh? Per exemple, ja faig... Avui a la nit hi ha música al viu, ja és, a la Teneu, i... i van una trantena de persones, només. Per exemple, jo, que he començat a anar arrel d'estar a la junta, considero que és una actitat interessant. Jo ho he de treure, per exemple, a públic jovenil, però bueno, per al públic adult i més gran, és una actitat molt interessant, però és que no arriba. Tu pots fer moltes coses, tu pots fer embostiades, tu pots fer xarxes socials, però la gent no cala, la gent pot llegir la publicació, però no li calen la seva agenda. No s'ho guarda per tant viatiu, tal cosa. Jo he de dir, no tenim... A part de que la gent de Sant Josep una mica especial, és veritat que no participem en accés amb molts actes laborals, és veritat, marxar la gent i marxar molt fora. Jo crec que a la Teneu el que hauré de fer és aconseguir adeptes a el que és la Teneu, no ho sé, la gent és adepta, el li seu, independentment de la cosa que faci. Jo ja em miro el que faig, aconseguir això, i un cop jo intento que guanyar públic a la Teneu, com a tal, amb diferents actes, amb diferents activitats, a partir d'aquí ja me'n puc plantejar què puc fer més gros aquí dintre. Jo crec que ho hauria de aconseguir. Demà hi ha un concertàs amb l'Helena Gadel. L'Helena Gadel, sí, home, és que... I la Marta Robles. Que encara queden entrades, per si algú em vol comptar. Encara queden entrades. Encara queden. És increïble. I una furament de 200 persones, venint dos monstres d'aquesta categoria, almenys per a l'Helena Gadel, l'altre... És que jo estic conegut que si tu agafes pel carrer i pares a gent aleatoria, que demana tenir això, et diran, no, no ho sé. Aquí hi ha una cosa molt... Quedaré molt malament ara mateix, eh? No ho sabies? No, no, sí que ho sabies. No, s'ha quedat molt malament. És operació en triomfo. Vols fer el favor de callar? Ja en vera. Ja en vera, home. Va, per favor. I ara, és que ara, de veritat, que quedaré molt malament. És molt lletja el que diré. Però a mi, és que em costa molt, això, d'entrar als llocs i haver-me d'anar a l'entrar. Clar, clar. A l'entrar a polis, dius? Sí, ho sento. Però ara, tranquil·la, ja ens fa por de teneu. El 90%, 95% dels actors que s'han d'anar a teneu, l'entrada es compra en situ. Es vén a la inseta, no? No hi ha ni l'opció de vendre anticipada. Si jo demà, si jo demà vaig, ho truco ara i li dic... Si la Virce és l'un dels pocs esdeveniments que siguin a l'entrada anticipada, perquè es preveu que hi haurà més assistència i tal. Ara, amb la merda que estan els pastorets, em diuen que agafen entrades, cauen si una d'entrar, i jo la merda aquesta treureu que no, que no m'agrada. Tu te n'ha d'anar, ets adicional. Sí. Fots anar a secretaria i troba entrades per teneu. No, no, ha quedat fatal. Ell ha dit que quedaria malament, i és que ha quedat fatal. Sí. Perquè avui en dia tothom compra online... No, no. Jo no soc el més indicat per dir-ho. Jo porto agenda de paper. Perdona, hi ha gent que l'hi ha d'anar. A l'ensenyut? Bueno, i també hi ha... Fes la cua, fer la xerralleta i treu l'entrada. Però és que la cua i la xerralleta la pots fer i la reclutada tindrà l'entrada. No m'agrada. Hi ha gent que li agrada això. Ja sóc analògica, t'ho torno a repetir. Home, jo crec que mentre es donguin les dues opcions... Ah, depèn de les dues opcions. Important és no escloure. El problema que té això és... Perdona, perdona. No, no. El problema que té això, ja ho culo, mà. El problema que té això és que, si m'espero, l'últim dia igual ha arribat i no n'hi ha. Bueno, clar, això és el clar. Però és que aquí hi ha d'haver les dues parts. El de la xarxa, i ha d'estar... L'analògic com jo... Per què? Perquè és immobrant, també, que va a les actes i que no té la facilitat, ni té per fer-ho per una aplicació, no? M'entenc, me'n tinguem a les dues informats. Ens ho vam estar pegant amb mi. I que no s'hi tallàvem el guió. El comprar presencialment no vol dir comprar el mateix dia. Pots anar al dilluns, a l'escola de música, i quan vas a sopar la teneu, puges un momentet a la secretaria. Recordem estar a primera planta, que us atendrà l'Anna i la Mariona. Dos secretaris simpàtics que us vendrà a la secretaria. Un aplaudiment també per elles, perquè em consta que, clar, com a secretaria, també han d'aguantar... Han d'aguantar molt. Estic emprenyat amb tu, perquè ja que dius tot això que estàs dient d'aquests analògics, això va en contra del disc que estem fent els pastorets. Si us plau, a Berkami, el crowdfonding, poble, apolleu la cultura, recordeu la cultura... Apolleu, apolleu. Ara què parlàvem? Jo no sabia ni què estava fent un barcami. Veus? Jo que no tinc successos socials, que sóc un cas extraegiat. També és analògic, i has d'arribar la carta a una postal. Em sé junts. Ara posaré diners, però jo no ho sabia. Si ets gràcia, també pots anar a la secretaria. El saber-ho, el saber-ho. Si jo no he rebut cap jo, que dius que estem rebuint diners... És que us vaig a dir una cosa. Jo tinc xarxes socials poc com si no les tinc. Referent el que deies tu, que la gent no se n'ha sabent. Estem parlant d'un problema de divulgació. Hem parlat de problemes de divulgació amb el destapa. Estem parlant de problemes que la gent no se n'ha sabent d'actes de la treu. Pregunto. Jo crec que el problema és que confiem que la gent utilitza molt les xarxes socials. És un tant per ser petit. Jo crec que el problema és que cada cop hi ha més maneres diferents de fer arribar a la comunicació, que no pots avestar totes les formes, perquè si no, no viuries. I que hi ha molta informació. Llavors has d'excloure una o una altra. Vull dir, si jo hagués de fer els anunciis per totes les xarxes socials dels espais que hi ha a la ràdio, ho hauria de fer per Instagram, per TikTok, per Telegram, per Facebook... És impossible. Llavors dic, doncs, de les 40 xarxes que hi ha, n'escullo 3. I qui no tingui una d'elles, doncs, no sé què fer. Però sí que és veritat que confiem que la gent mira diari... Confiem, confiem. També rebeu, per mòbil rebeu molta informació amb un programa extens i ni te'l mires, ja. Vull guaiarro, ja m'ho miraré. És l'altre. És l'altre. Que t'arriba per... Molt, no? Sí, que t'arriba per WhatsApp, t'arriba per Mail, i ho fem sobreinformat. I vas pel carribeu, no sé, un tot en petit, amb tota la informació i potser captes més. Et pares, mires, llegeixes... És el que deia, no s'ha de renunciar cap via de comunicació o renunciar-ne a les mínimes, com deia la Núria, i després posa... És que el problema és que la informació arriba, el problema és que no cala la gent. La veu, la pot llegir, però la gent diagona... Perquè inputs d'aquests ens arriben 50 al dia. Clar, clar. Llavors, sobre informació. El capa de fer una atria i a les col·leccions naturals. Ha surat el mòbil del Joan, i he hagut una expressió que m'ha agradat molt, i vull que m'expliquis... Jaucoloma. Jaucoloma. Això és... Això és l'algosa. L'algosa dura, sí. Què vol dir, jaucoloma? Com bien, per favor, no? És que és molt pesat. Li està dient gos, li està dient gos. No és que li sona el mòbil, cada divendres, tres vegades. Jaucoloma. S'ha d'explicar molt, Lluc, s'ha d'explicar tot. Jaucoloma. Jo he obert perquè el Lluc m'ha fet una senyal per fer la salutació a les estanqueres. Ah, val. Li ha arribat... No l'he tornat a pagar. Doncs ets que una cosa que és posar en silenci el mòbil i no cala pagar-lo, ni... Aquest no és posar en silenci el mòbil. Aquest no és posar en silenci el mòbil. És analògic. És analògic. No arriba les xarxes aquí, no arriba. Clar que sí. Però sí que és veritat que això que esteu parlant, abrandadament, que la teniu no comunica, no comunica, i que sou analògics i antics i tal i qual, precisament, precisament tu... No comuniquin. No arriba, no arriba. Precisament, el concert aquest ha enganxat això que dius, pancartes per totes les portes. La veritat, ja ho he vist, per tot arreu. I segueixo sorprès que la gent no hi vagi. Aquí passa alguna cosa. El públic... El teniu no té públic. Bé. No té públic afiançat. Exacte. Per això deia jo de buscar públic, i després busquem... Sí, sí. I l'últim tema, què tal anem de ritmes de son? Com ho porteu? Malament. Hòstia, això. És a cabia. Jo ho estic fent gran, cada cop... Us aviso perquè dormís 5 hores o menys a partir del 50. Tu, Llu, que això no t'afectaria ja la Cristina, de moment, tampoc, de cara. Està associat amb risc de malalties cròniques. Quant has d'haver dormit, més o menys? Les cingles feu, no? Sí, sí, sí. Ja normalment dormo de dos a tres hores. Sí, clar. Avui una. A veure, però... Explica, explica. Què passa, Joan, explica. Què fas? Resmetes. Escolta, vull... Resmetes. I us ho dic en català, resmetes. Resmetes. Però un moment, t'hi han deixat passar? T'hi han deixat passar, res? No, no, és que no hi ha anat. És que l'han confós, però... És que no hi ha entrat. Has anat de... Has fet de taxista. De taxista. Si hi ha una falta de gorra i el pit, ja. O sigui que... Sí, sí, sí, sí. Bé. Els deures, els deures... Sí, sí. Si portar, recollir... Però què has fet durant entre portar i recollir? No has fet una... Fem la ronda, he fet la ronda, que he comprovat que hi ha molta gent que és despertadora i que se'n va a dormir tard... Què vol dir fer la ronda on t'has anat? El del resmeters a Sant Just. Ah, va bé. Però des de que la vas dur fins que l'has anat a cercar... Ja ho coloma. Ja ho coloma. Ja ho coloma. Vull dir, ja en hores entre mig... La deixo a les... No, no, no. I de casa meva, amb la meva senyora. Ara us explicaré tot a la meva nit. No cal, no cal. No cal, no cal. I respectat als radars, perquè no tenia cap pressa. Joan, potser potser ens surarà a compte algun dia i poder pagar un taxi i tenir més qualitat de son. No, esclar. Jo crec que disfruta veient l'estampa creuament a sortir de ratmatat. Jo veig que en el fons ell vol agarir. A mi, si la meva filla... És un pare entregata, Joan, eh? Em diu que la vaig buscar, és que no ni considero l'oportunitat... Una oportunitat per entregar-la a un taxi. Això és un pare. Això és un pare. A tots els respectes, el gremi, t'ho fos agargar. No, no, però cal dir que la Núria ha fet el comentari, és un pare a l'USO. Però s'ha de posar... Home, oi tant. Jo, perdó, vaig parlar l'altre dia amb el pare de la Núria, el Jesús. Un abraçar, just des d'aquí diu, és el que et toca fer, jo ho he fet molts anys. Sí, sí, això va dir ell. Sí, sí, sí. Per tant, per tant, Jesús. Jesús. No té cap mèrit, doncs. Això és el mateix gremi. No, no. Ell passejava a la laica, passejava a la laica per la feita pel carrer. Aquesta és la teva obligació, sí senyor. És la teva obligació, el Jesús. Vaig veure a faixar que era molt gos, jo. També us haig de dir una cosa, eh, que cada vegada, jo últimament, no fa gaire, vaig tornar de Barcelona amb taxi a unes hores, certes hores d'indempestives, i el taxi se'ns va esperar a ca... en 3 a dins del portal. Doncs que bé. Un aplaudiment per tu. Sí, senyor. Un aplaudiment pel taxi. Això és un detall. Es va esperar allà, al carrer... Com? No m'ha de veure, Joan. O esperava la propina. Ja li havia pagat, home, ja li havia pagat, no? Està bé. Es va esperar allà, a mig del carrer, d'indústria, que jo entenc a casa. Un detall, un detall. Un detall, un detall. En general, en general, seria les 5 hores allò agafades en pinces. No, jo dormo les 6-7 hores, eh. Avui en dia tot crea maraties cròniques, no? Sí, sí. I ho veurà ja de perill. Sí, jo crec que hi ha... Aquests estudis de l'Universitat d'Oxford i Can Brindjans... Estan passats, Can Brindjans. Can Brindjans. Can Brindjans. Tot i que el Bastel els va dir. A mi em carrega molt. Correctament. A mi em carrega molt. Si menges sucre, tindràs no sé què. Si ara mengem un bistec... Roja. Menja 5 fruites i verdures al dia. No passis, no. Si no, doncs 5 hores. És viu per ser feliç, somriu que la vida vol apiar en vera. Mr. Wonderful. Exacte. Les franges de Mr. Wonderful. Siguem coherents, sentit comú, i porteu una vida normal i corrent. Siguem feliços. Vinga, va, ja acabarem. Fem-vos un petit quiz. Quins noms i connoms més comuns a Catalunya? Unia, quins noms diríeu ara mateix? Parlem de noms. No de connoms, noms... El nom més... Antonio. Antonio, no, no. Antonio, ho hauria de posar. Doncs sí. I el connom? El teu. El teu. El teu. Gràcies. Gràcies. El connom a veure... Sí, ja sí, efectivament. I el segon? El segon. El segon nom. El segon. Joan. No, de home? No. Marc. Jose. Jose. Maria. Ana. Maria. Maria. Maria. Maria, no, Julia. No, Maria. Julia. No, Sí, que no ho sé. Però hi ha trampa, eh, aquí hi ha trampa. Hi ha trampa? No, trampa. Vull dir que no són gent nascudes i no és el nom més posat aquest 2000, sinó és el nom de tots els ciutadans de Catalunya. Exacte. Actualment. Sí, sí. I el segon nom de Noia? El segon nom és Montserrat, el de Noia. Home, home, home. I el tercer, de home, Jordi. Molt bé. Per la vostra informació. Molt bé. Sí, sí. Ja, ja ho collons. Ah. Bé, ara sí, eh, ja arriba l'hora de tancar la teoria, gairebé són les 7. Un plaer haver-vos tingut un tibetre. Bon cap de setmana, amics. Aneu al concert, aneu a detenir-ho i a les tapes. Feu el favor, s'adjustencs. Adeu, adeu. Vinga va, nosaltres tornarem dilluns també de 5 a 7 per fer-vos companya a la mateixa hora aquí a Radio Desvern, el magazine de tardes, la Rambla, tots els continguts avui, els podeu recordar. També et podeu anar seguint a la xarxa social, tant a Twitter com a Instagram, a roba, a la Rambla, a Neu Vuitú, tot junts amb minúscules. Ara a les 7 en punts, donarà l'informatiu de notícies d'aquí de Sant Just a la mà de l'Ualópez per estar al dia de tot el que passa aquí al poble. Res més, que acabeu de passar bona tarda i bona nit de divendres, que passeu també molt bon cap de setmana i ens tornem a escoltar, ja ho hem dit, aquí, dilluns, a la mateixa hora, el 98.ufm Radio Desvern. Radio Municipal de Sant Just. Txavolcí, Nicki Minaj, The Queen, We The Queen.