#257 - La Rambla del 7/11/2022

Bona tarda, Sant Just, ara mateix passen 9 minuts a les 5 de la tarda d'avui, 11 de novembre, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esbèm. Esteu sintonitzant el 98.ufm a la Mísora Municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins a les 6, primer de tot farem l'espai de natura i mèdia amb lleny, i ho farem de la mà del jove Sant Justenc, Quim Calonja, que cada dilluns ens parlarà d'algun tema relacionat amb la terra i l'ecologisme, i avui segurament ens parlarà de les coses que van passar al voluntari ambiental que va fer la plataforma ecologista Alnos d'aquí de Sant Just. Després també farem un repàs als dies internacionals i a les afamèrides que van passar tot just el dia com avui, un set de novembre, però potser defaja uns quants anys. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esbèm, farem una entrevista a 3 voluntaris i voluntàries del rebost de Sant Just, rebost que depèn de càrites perroquial de Sant Just, perquè aquest proper cap de setmana faran la recollida d'aliments, aquest esdeveniment anual que fan per recollir productes alimentaris. Després, tot seguit, deixarem passar a la secció jove de les seves, de la secció excursionista de la Teneu Sant Just, perquè ens posin els dies de les seves sortides, excursions i totes les activitats que tenen pendents per aquests propers dies i setmanes. Vinga, va, tot això serà de seguida, no marxeu que comencem. Són de 5 i 12 de la tarda, comencem l'espai de natura i mèdia envient de la mà del Kim, que l'on ja o la Kim, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, molt bé. Cansat, has pogut agafar forces d'ahir o què? Sí, va ser una jornada molt bonica i va ser més que gaudir del matí, més que cansar-nos. Molt bé, recordem-hi, posem en context una mica l'Audiència, què és el que vau fer ahir al Nos? Sí, ahir vam fer una activitat que ja vam comentar a alguns episodis anteriors, que era semblar alzines, com que estem a tardor, doncs és un bon moment per plantar, semblar els aglances alzines, que al final és la tasca que estem fent al torrent. I llavors el que vam fer va ser fer una crida a les famílies que vulguessin i a les persones que vulguessin, a venir a semblar això als ines, i també una mica treballar en el torrent, que al final hi ha molta verdissa, i la tasca que fem és treure la verdissa i plantar els ines perquè es creï un bosc mayiterrani. Molt bé, quantes en vau plantar més o menys, saps? Jo no vaig comptar, però no sé si algú va comptar, però era una zona, potser vam plantar 20 forats així. Quantes persones es van passar? Us va sorprendre el número de gent que va ser? Sí, a tothom, jo crec que sí, van venir 39 persones. He vist algunes fotografies i sembla que hi havia bastants nens i nenes també? Sí, sí, sí, sí. De fet, volia fer-nos una valoració de la jornada en nom de Alnos. Molt bé. I sí, tots vam coincidir que ens va sorprendre la quantitat de gent que va venir, no sé, perquè mai ha vingut tanta gent allà al torrent, i allà al diumenge va ser un molt bon dia, en aquest sentit, perquè molta gent va conèixer Alnos, va conèixer la tasca que fem al torrent, va conèixer el torrent en sí, i això està superbé. He vist una fotografia que inclús teniu, una placa. Existia la placa d'abans, o no? No, de fet també volíem comentar que gràcies a l'Ajuntament hem pogut tenir aquesta placa que vam demanar per tal de donar conèixer el torrent a qualsevol persona que passi per allà, pel camí de Can Biosca, el torrent de Can Cortés. I això de la placa, doncs diu, ara no em recordaré perfecte, però com torrent de Can Cortés, recuperació del Bosch Mediterrani, gràcies a l'aupropació de defensa de l'entorn, Alnos, ecologistes de Catalunya. I bueno, és com una memòria, un reconeixement a Alnos i als ecologistes en general, en la tasca concreta que fem en el torrent, i també, òbviament, per donar conèixer, o sigui perquè la gent... s'animia a entrar dins el torrent, perquè quan tu veus, o sigui, és una carretera, i veus que hi ha com un canal, on hi ha un pont i tal, però tampoc t'incita a entrar allà, perquè ja està veient mitja casa, com urbanitzat, i no saps ben bé on porta. I clar, i aquesta placa, doncs, és com que visibilitza que hi ha un torrent i que hi ha... que és maco, que hi ha arbres... I potser que hi hagués gent que no us conegués absolutament de res, i que sí, i quina va ser la seva primera impressió? Què us deia? Doncs jo crec que els va agradar molt a tots, perquè jo crec que la gent que venia ja ja sabia una mica l'ambient, o sigui, el que anàvem a fer i tot això, i al final hi ha gent que està conscienciada amb el medi ambient, i que té respecte a parell, i que tenen ganes de millorar-lo, i de col·laborar en millorar el medi ambient, i jo crec que els hi va agradar, i suposo que hi tornarà, perquè clar, a la ver, participar en aquesta activitat i haver plantat aglans i tot, et fa participar d'aquest projecte, i et donen ganes d'anar veient com evoluciona. I el teu paper qui em va ser una mica qui? O sigui, tu estaves més amb la gent, més amb els nens, què? Jo, l'albra, fa poc em va dir que ara passaria a ser responsable de la forestació, que és el que era ell, que és assessorar en el tema de la forestació, o sigui, quan anem a plantar decideix una mica com ho farem, i tot això, i llavors el que vaig fer va ser, primer de començar l'albra parlant, quan van arribar la gent, a les 11, en el torrent hi ha com pisos, perquè fa pujar-ho. Sí, ho vas explicar, em sembla, que hi havia com a parells nivells, potser? Sí, exacte, crec que el nivell, sí, una cosa així, i de moment hi ha 3, perquè és com que... Està una mica terrassat, llavors, onotes que puges, llavors hi ha una part de més plana puja, i llavors estàvem en el tercer nivell, és el que ara estem sembrant, que de fet hi ha algunes d'algines que ja estan crescutes, però és on vam sembrar, i llavors allà somen ens vam reunir les persones, totes les persones que vam venir a les 11, i llavors va començar l'albra com explicant una mica la història d'alnos, el torrent i tot això. Clar, per la gent que venia de nou, no entenc una mica? Sí, sí, i també sempre va recordar i tot això, i posar-nos en context, i llavors em va donar la paraula a mi, i vaig explicar l'activitat concreta d'aquell dia, i vaig explicar el que faríem, que seria, bàsicament, sembrar els ines, des de la glà, que tindríem una taula amb les glants posades i les eines, i més o menys com es distribuïren els, o sigui, cadascú, que cadascú es podia fer el que vulgués, perquè hi havia diferents activitats, i llavors vaig dir que una activitat era sembrar els glants, que potser era la més adequada per a la canalla, perquè és una cosa que fa il·lusió i és no esperiosa tampoc, i sempre acompanyats als pares, i llavors hi havia una altra activitat que vam decidir que era com estassar una mica de verdissa, i això potser per a gent més gran, i també una altra activitat era regar les alzines ja existents, perquè estem en una perió de la saquera molt pronunciada, ja fa... No plou? És que no plou, no, no, i no veig previsió de pluja, diuen que diuen que es baixen les temperatures, però no... Clar, una cosa és que baixin les temperatures, però si no plou... Hi ha d'haver una perturbació, un canvi de temps? Sí, avui en el temps, al migdia, Francesc Màbri posava uns... com uns 10% de com estaven diferents, bon embalçaments i això, i per exemple, ni havia un, ara no et sé dir exactament quin amb quin, però em posaven quatre, un que l'any passat estava el 50%, ara estava el 16%, una altra que l'any passat estava potser el 30 i pico, ara estava el 8%, una altra que també el 30 i pico l'any passat ara estava el 7%, o sigui, realment va estar amb bastant escassa la cosa. És que preocupa molt, eh, realment, per nosaltres, que no ens podem quedar sense aigua, com... jo em preocupa molt també per les plantes i per els animals i tot. Sí, sí. Has explicat, Quim, que hi havia aquestes tres activitats? Bueno, i llavors també hi havia... no és una activitat, però era una cosa extra, que era com si trobaves brossa per allà, doncs posar-la, llançar-la en una bossa que havíem penjat d'un arbre. I aquestes tres activitats que comentes, molt no, tres o quatre, normalment són les que feu habitualment els membres d'alnos o les feu més puntualment? Bé, l'assemblar, òbviament, és puntual, és aquell dia, però sí, la resta sí, és regar, i això, ah, sí, estassar. Estassar no ho fem tant, perquè tampoc volem... no volem abarcar més del que podem, som pocs i no volem allà estassar molt i després no podeu plantar res, perquè no té sentit. El procés de plantació, com ho prepareu, Quim? És a dir, s'han de fer els forats a una certa fundària, s'han d'utilitzar alguns materials, com ho feu, això? Doncs és una mica improvisat, la veritat, però, per exemple, l'Enric, un integrant d'alnos, va portar una mena d'eina, que no sé com es diu, però és com un clau molt gran de fer-ho, i allò anava bastant bé per fer el forat, i també amb una massa fas el forat, perquè ja el terra és bastant dur, bueno, general, la coixarola aquesta part més seca, és dur per al tema d'això, d'aquest no plou molt i el terra s'endureix. I el forat no ha de ser molt profund, de fet, hi ha una norma en les llavors, que és, bueno, no sé ben bé exacte, però més o menys que en la mida de la llavors, depèn de la seva mida, has d'enterrar-la com dos cops, la seva mida. Ostres, va bé, respectar el nivell del terra. Dia que sí, la mida, si una gla, la gla crec que es sembla en oritzontal. I llavors el poses en oritzontal, i llavors t'imagines doncs, ell mateix, dos cops, el doble, sota de terra, i aquesta seria la fondària en la que l'hauries d'enterrar. I després hi tireu aigua o hi tireu certs? Això precisament ho vam... bueno, a mi m'ho van preguntar quan estaven plantant, i l'abra no sé on... bueno, jo li volia preguntar l'abra, però no el vaig trobar en aquell moment. Estàvem veïnats tots allà al torrent. Va venir molta gent i no... No donàveu a l'abra. No estem acostumats, no. Que fort. I llavors, clar, jo en aquell moment vaig pensar la gla en la natura no ningú el rega, justament després d'haver caigut. I tenen una capacitat molt granda d'aguantar. No té sentit per acupar-se, o sigui, regar-lo pel tema de castell aquí, perquè una llavor, o sigui, es conserva per ella mateixa, diguéssim, no? Si la pròpia natura ja no ho fa, no? Exacte. Si no, no hi hauria nalsines, perquè cada cop que caigui, que és una glat, té potencial estar en un lloc òptim, però no vol dir que plogui en el mateix dia. I aguanta molt, és a dir, té reserves, té aigua i està tancat i... I per cada forat, per dir-ho així, que se'n posa un, dos, tres, uns quants, o amb un és suficient? Uns quants, jo diria, quatre, tres, és que depèn. Si no és estricta, vull dir. I això dius que és el que esteu fent en aquest nivell més... Altres sí. En el tercer nivell. I en els altres, que ja hi ha els inesplantades o esteu esperant altres jornades per fer més plantacions? En el primer i el segon, és on els arbres estan més avançats, i hi ha els ines i roures. Que aquests són els que arregueu, potser? No, perquè aquests ja són molt grans i ja no els cal. A veure, sí. No, perquè per la quantitat d'aigua que portem, tampoc, no, perquè tenen les arrels molt profundes, sí, exacte. No, ja hi ha una manguera i no ho fem. I els que arreguem són els del tercer nivell, que sí que està com en el procés de creixement. I hi ha algunes que ja són més grans i algunes molt petites, que són els que arreguen més. I llavors, ja aquesta zona, que recentment va venir una brigada a desbursar-la, d'esversers, perquè, bueno, per ajudar-nos amb això, perquè sigui més fàcil de plantar, semblar. I llavors, això, ja aquesta zona que no hi havia res, i ara l'hem sembrat. Molt bé. I està com mig, mig, en aquest nivell. I amb els esversers què en feu? Els tireu, els llanceu, els... Els aixem en el sol, en el terra. Perquè serveixen, després, també, per la pròpia cicle de la natura? Sí, sí, es escomposen, sí. La qüestió és que treu-les d'on facin nosa, per exemple, no? Perquè al final, si l'esverser, sí que té un valor, no diré que no té un valor, perquè... Bueno, no estic gaire segur, perquè hi ha altres plantes que també fan aquesta funció, però em refereixo a la funció de com refugi per als ocells. Ah, vale. Si un esverser al final, doncs és tot un entremat de tiges que pot servir com a refugi per als ocells. Però jo no sé si no n'estic segur, perquè amb les punxes i tot no... Bueno, potser sí, però hi ha altres plantes que també fan aquesta funció. I al final, en el torrent, o sigui, hi ha una cosa que és la vegetació clímax, que és la vegetació que s'assoleja amb molt de temps. Quan ha passat molt de temps i la vegetació ha tingut temps d'evolucionar, i hi ha estadis de la vegetació, per exemple, en la bolsa mediterrani, primer sortirien matois. És a dir, això em refereixo quan hi ha un camp abandonat, per exemple, i es deixa abandonat i té l'oportunitat de crear-se un bosc, no? Doncs primer surten els matois, i llavors surten uns arbres, que són mig matois, mig arbres. Que és igual a l'aderns, que n'hi ha molts, al torrent i al mestans. També hi ha el llantíscle, l'oyastre, són així, mig matois, mig arbres. Que es confonen una mica, no? Que no que van de ser arbres, com podria ser un roure o una alzina. Exacte. Tu tampoc són els típics maturals de rendat. No, clar, sí. I a més a més, aquesta mateixa espècie pot tenir la forma arbustiva i la forma arbòria. Per exemple, la cangina està, hi ha un llantíscle, que està com amagat a la part de la dreta, que té forma arbòria, perquè es veu un tronc i es veus la capçada. I que tinguin una forma o una altra, depèn de quan es poden, o la forma que se li doni, o això depèn una mica de l'exar també del tipus? De tot plegat, jo crec, perquè en la natura sí que depèn, potser, de la disponibilitat d'aigua, del sol i tot això. Perquè clar, si no té molta sol o no té molta aigua, no arribarà a un port arbòri. També de la competència, perquè una alzina, clar, li taparà molt ràpidament l'ombra, o sigui, li taparà molt ràpidament el sol a un llantíscle i acabarà guanyant l'alzina, perquè ja està feta com per ser un arbre. En canvi, el llantíscle és més un mató i necessita molt de llum solar, però si es donen les circumstàncies pot arribar a ser un arbre. Un arbret, un arbret, sí. I d'això també n'hi ha en el torrent? De llantíscle sí, sí, és molt com un llantíscle. I d'activitat, així final de clau, hem d'haver fet alguna cosa especial totes les persones juntes? Sí, veiem un moment molt especial en què l'arbre va explicar l'anecdut, l'anecdut de la història del roure i l'alzina que conviuen junts. Crec que l'ha explicat algun cop, en la primavera quan venia a la ràdio, que en el torrent tenim un alzina i un roure que van créixer junts, tocant-se. I ara ja són bastant grans i es veu com els troncs estan units per sota, i llavors ell sempre explica que ara no sé ben bé quin és el roure o l'alzina, però hi ha algú que fa un colze que és com una mostra de respecte, perquè és com que s'inclina cap a fora per deixar l'espai i llavors ell creix. Això pot ser que a vegades l'arbre n'hagi fet referència dient que hi ha un llenguatge, una mena de comunicació entre els arbres. Vull dir que no és que es parlin literalment, però que és una mena de llenguatge, entre ells, que una forma com de comunicar-se, posant-ho així entre cometes. En aquell moment també ja va parlar d'això i es va fer gràcia perquè un nen va preguntar, però no tenen nas i boca als arbres i llavors ell li va explicar qui tenia un llenguatge diferent, que en mitjançant substàncies i tot això es comuniquen. L'aigua que un li pot donar a l'altre o l'espai amb les arrels, tot això? Sí, sí, sí, s'ajuden. I al nostre n'hi ha previst d'aquí uns mesos tornar a fer alguna altra jornada, us heu establert de dir que cada trimestre almenys un cop fem aquesta activitat o... De moment estem peint. Sí, de moment estem peint, que ha de ser una jornada molt bonica, però sí, vam parlar amb l'Anna, qui és la que s'encarrega de les xarxes socials, amb la seva germana, vam parlar de fer una altra jornada, però més preparada i fent com una mena de història teatral a la natura, per als nens, de dir, per als nens. Com una mena de compte entre la natura, fer com un relat, alguna cosa així. Com una història, no? En vivo i en directo una mica pel mig. Sí, sí, sí. A la Festa Major de Sant Just hi ha una activitat que es diu la baring de contes, que és com fer com un recorregut, a vegades s'ha donat per exemple per al Parc del Milenari, que acompanyes de la gent per diferents zones del parc, del bosc i vas fent com... Hi ha diferents com escenes, s'explica una història i a cada escena passa una cosa, una mica teatralitzada. Ara he pensat en els passebres vivents. Sí, exacte, clar, una cosa així. Sí, així teatral. Molt bé, pot ser una manera de cridar l'atenció, o d'explicar coses de la natura als nens. Jo no sé si tu vas fer una mica de divulgador, de científic, ni que sigui... Jo de veritat no vaig tenir com si em vas trobar que anava d'un lloc a l'altre, perquè a vegades algú em volia preguntar una cosa, després jo volia estassar una mica, perquè vam venir 3 noies joves que conec, i això va estar guai, perquè al final al nostre tampoc... Jo soc l'únic persona jove, d'adolescent així, i va estar bé també, i llavors clar, jo estava entre això, algú que em preguntava, però sí, i llavors potser no vaig... Que no tenies com una tasca fixa, no? No, exacte, jo estava allà per assessorar, i si algú tenia algun dubte necessitava algun any concret o alguna cosa així. Molt bé. Sí, però en el jornada aquesta que hem parlat de fer així més didàctica, i més adreçada als infants amb això teatral, sí que havíem pensat que jo fes una ruta de les espècies, en el sentit d'anar d'abra en arbre, o de planta en planta, o de metoi en metoi, i com explicar el nom científic, l'hàbitat, coses així. Molt bé, doncs ja ho veurem. Quim, amb alegor que anés molt bé al torrent de Can Cortès, us ho mereixeu també, perquè després de rebre l'humanatge de l'Ajuntament, de tenir la placa, també d'anar-vos esforçant, d'anar alimentant la xarxa socials amb vídeos i demés, són petits passeig, però que a poc a poc es fan notar. Al final el que volem és transmetre l'amor per la natura, i també des d'al·nos volem comentar que ens va agradar molt, perquè es van conèixer gent que no es coneixia, i es van crear vincles de gent que li agradava molt el medi ambient, i que té ganes de protegir la vall de Sant Just, i que té aquesta consciència ambiental que tant fa falta. Molt bé, que de fet és un temer dels objectius d'alnos i de la placa. Exacte, per això estem molt contents d'aquest dia. Molt bé, doncs, Quim, que quedi en la memòria, que quedi en el record també, i això donarà els seus frits d'aquí un temps, doncs veurem també els arbres que van creixent a poc a poc. Esperem que sí, sí, sí. La natura no és més assab, però tenim l'esperança. Algú en tirarà endavant, clar que sí. Molt bé, doncs res més, Quim, que acabi de passar bona tarda, bona setmana, i res, ens trobem a la propera. Sí, fantàstic. Adéu. Estem escoltant un tema de roba estesa que es diu UCA. La, la, la, la, cada teva cara sí o no serà E, E, La, la, la, la, cada teva cara sí o no serà E, E. T'estàs equivocant, però vas pel bal camí correcte, sempre amb les mans, en blanc sempre amb les mans, obertes, tens, tens les cames refades de tanger i blanc. Com et diria que t'estimo, que t'estimo quan genero més amor en l'atremulo del terra? Sento que estic viva, sento que el meu cos batega i em sobrenegui, necessito més paraules per descriure-te aquest ritme que pugui que se'n fila amor. S'exeixant pel cos i fer fora les porres, veure'l tots com marxa trencant el món, amb cospires de foc i onades de calor, mirar-te la cara i que sí o serà E. S'exeixant pel cos i fer fora les porres, veure'l tots com marxa trencant el món, amb cospires de foc i onades de calor, mirar-te la cara i que sí o serà E. S'exeixant pel cos i fer fora les porres, veure'l tots com marxa trencant el món, amb cospires de foc i onades de calor, mirar-te la cara i que sí o serà E. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Estudio l'FP d'Oxiliar d'Infart Maria, puc aportar molt al sector de les cures. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amv.cat, F-PRO, amb l'FP aviat podrà embolar, amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Passen 7 minuts a dos quarts de 6 de la tarda, avui som 11 de novembre, i esteu escoltant la Rambla, que és el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Acabem de fer la secció de natura i mèdia amb el jove, Quim Calonja. Ell és membre de la Plataforma Ecologista Sant Justenca Alnús, que aquest passat cap de setmana, concretament ahir diumenge, van fer una jornada mèdia ambiental amb voluntaris i voluntàries per conèixer una mica l'activitat que fa aquesta associació ecologista al torrent de Can Cortés. Ara el que farem és comentar els dies internacionals i també les afemerides de tal dia com avui. Avui sapigueu que 7 de novembre és el dia internacional de la física mèdica. És una data que se celebra des de l'any 2013 i qui ho proclama és l'Organització Internacional de la Física Mèdica. Per què se celebra avui? Doncs bé, 7 de novembre és el naixement al natalici de Marie Curie, una reconeguda científica que va ser la pionera en aconseguir grans avanços en el camp de la radioactivitat i el treball de la qual també s'ha convertit en un gran recolzament per tractar malalties com el càncer, per exemple. El principal funció que fa aquest o aquesta professional en el camp de la medicina, el físic mèdic, és realitzar una feina d'investigació per la prevenció, el diagnòstic i el tractament de múltiples malalties i patiments que a vegades tenim. A més de garantir també la seguretat radiològica, sobretot seguretat radiològica, els il·lus pacients i els professionals de la salut. L'objectiu d'un físic mèdic és ajudar la persona a curar-se i a tenir una millor qualitat de vida. Per això també és necessari l'estudir minussiós de les lleis, també dels principis i dels mètodes de la física i també d'aquesta manera aconseguir avanços que vagin en aquesta direcció. La de físic, física mèdica, mèdic, és un professional que constantment està en evolució, tenint en compte els avanços i les noves eines tecnològiques de les que disposa també la humanitat. Qui va ser Marie Curie, per exemple, i quin van ser els seus principals avanços? Marie Curie va ser reconeguda científica que va fer una feina excepcional d'investigació amb aportacions sobre els estudis dels Reichs X. Així mateix va aconseguir el descobriment d'alguns elements químics, com, per exemple, el poloni i també el ràdio. D'origen polac, Marie Curie es va formar a França, on va obtenir la seva lliçenciatura en ciències i matemàtiques. L'any 1903 va ser condecorada amb el premi Nobel de física per les seves troballes en fenòmens de radiació. I atenció, perquè l'any 1911 va obtenir el premi Nobel de Química. Seguim parlant de Marie Curie, perquè és una figura molt interessant. Marie Curie ja hem dit que l'any 1903 li van donar el premi Nobel de física i el 1911 el premi Nobel de Química. Doncs bé, està la llista de dones més influents de tot el món reconeguda per a les seves troballes, les seves avanços, descobriments, científics, que fins a dia d'avui permaneixen vigents. Tenim algunes curiositats de desinteressants sobre aquesta il·lustra personalitat en lloc de la història. Per exemple, que gràcies als seus descobriments es va poder aconseguir combatre el càncer amb la posada en marxa de tractaments basats en la radioactivitat. També que va ser la primera dona que va rebre el premi Nobel tant de física com de química. També que va aconseguir obtenir un doctorat de física, que va ser professor a la Universitat de la Soborna. I després d'ella, gràcies a això, em vindrien moltes més. També que després de l'amor del seu marit per un accident, va quedar encarregada de la càtedra de física, d'una terme un càrrec exemplar. També que va contribuir a que a més de un milió de soldats continuessin vida utilitzant els seus equips de raics X d'una genera guerra mundial. I després, també com a última curiositat de Marie Curie, doncs que va ser admirada per un dels grans genis de tots els temps, el célebre Albert Einstein. Després de parlar una mica de Marie Curie, ens ubiquem aquí en les efemèrides, cosetes que van passar tal dia com avui d'un set de novembre, és el 311è dia de l'any, segons el calendari Gregorià. Ens queden 54 dies per acabar el 2022. Cosetes que van passar tal dia com avui, per exemple, el Teatre Romea de Barcelona, el 1882 es va estrenar l'Otimbal del Bruc, el Timbal del Bruc, un drama en quatre actes i vers de Frederic Sole. També tal dia com avui, el 1893 a Barcelona, l'anarquista Santiago Salvador va tirar una bomba a la platea del Liceu i va causar 20 morts. És el fet que es coneix com a bomba del Liceu, un episodi conegut amb aquest nom, a ser un atemptat produït amb aquesta bomba, dins de la platea d'aquest gran teatre, el 1893. Després també altres fets importantíssims, tal dia com avui, fa 40 anys, dels grans aigüats que va haver-hi el 1982, a l'Ordre, sobretot molt afectada a l'Origell, també a la Baixa Cerdanya. Les pluges del 1982 van provocar uns grans aigüats amb 14 víctimes. La incomunicació de la zona també la destrossa completa del poble del Pont de Bar. Altres fets també el 1983, un any després, a la Conca del Llobregat, van haver-hi els aigüats de novembre del 1983, en aquesta zona, a la Conca del Llobregat. També un altre cop, conseqüències catastròfiques de les comarques més afectades. Per exemple, el Baixa Llobregat, el Barcelona, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. De fet, hi ha alguns altres episodis més, però des d'avaniments més destacats tenim aquests que acabem de comentar. El dia com avui, del 1929, va obrir les portes al públic, el Moma, que és el Museum of Modern Art, un dels museus més coneguts d'aquesta ciutat, de la ciutat nova i urquesa. El Moma es va inaugurat el dia com avui, del 1929. Després també acabarem amb aquesta famèrida Los Angeles, el 1991, Magic Johnson, va anunciar un set de novembre, la seva retirada de la NBA per ser portador del virus del VIAC. Ara parlem de neixements, persones que van néixer tal dia com avui. Una ja l'hem dit, el 1867, a Polònia, i va néixer Maric Ori, física i química francesa d'origen polonès amb els premis novel, tant de física com de química. El primer, el 1903, i l'altre ja l'hem dit, el 1911. També tal dia com avui, però deu anys més tard que el naixement de Maric Ori, va néixer Lev Trotsky, polític revolucionari, Bull Shevik, va néixer a Ucraina. Després també tenim que avui és l'aniversari d'Elena Romero, compositora, pianista i directora d'Orquesta, va néixer a Madrid, el 1907. També avui és l'aniversari d'Albert Camus Escriptó, va néixer a Algeria, el 1913. Avui també és l'aniversari de Linsley Duncan, a triombritànica que va néixer a Escòcia, el 1950. Avui també és l'aniversari d'Alexander Dogolopov, tenista ucrainès, que va néixer el 1988. I també, el 1996, a Nova Zelanda, va néixer a la canta autora neuzelandesa, L'Orde. I d'anaixaments passem en necrològiques persones que van morir el dia com avui. Per exemple, Francina Boris, també coneguda com a Paquita Boris, logotora de ràdio catalana, va morir a Girona l'any 2013. Uns quants anys abans, el 1963, a Barcelona, i va morir Joaquim Folquitorres museòleg, historiador i crític d'art. També, el dia com avui, en altres mosques, per exemple, Helena Roosevelt, primera dona dels Estats Units i activista dels Drets Humans, Helena Roosevelt va morir a Nova York l'any 1962. També, el dia com avui, va morir Lawrence Durrell, escriptor britànic, escriptor conegut per les seves cròniques de viatge i per la teatrologia de les novel·les del quartet d'Alexandria. Va morir a França l'any 1990. També, el 2013, a Madrid, i va morir en Paro Rivelles, actriu espanyola. Del dia com avui, també el 2016, a Los Angeles, i moria Leonard Cohen, poeta, compositor i cantant can adenc. Concretament del que ve, que va ser conegut, especialment per l'última d'aquestes facetes, la de cant autor. I les seves lletres són molt emotives i líricament complexes. Estem escoltant l'Euisk Apaldi, aquí a ràdio d'Esvern. Estem escoltant l'Euisk Apaldi. Estem escoltant l'Euisk Apaldi. Estem escoltant l'Euisk Apaldi. Estem escoltant l'Euisk Apaldi. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I she broke your throne and she cut your hair, and from your lips she drew the hallelujah. Hallelujah, hallelujah, hallelujah, hallelujah. Oh baby, I've been here before, I've seen this room and I've walked this floor. I used to live alone before I knew you. And I've seen you flag on the marble launch, and love is not a victory march. It's a cold and it's a broken hallelujah. Hallelujah, hallelujah, hallelujah. Baby, there's a God above, but all I've ever learned from love was how to shoot somebody who outdrew you. And it's not a cry that you hear tonight, it's not somebody who's seen the light. It's a cold and it's a broken hallelujah. Hallelujah, hallelujah, hallelujah. Hallelujah, hallelujah, hallelujah. Putexió civil dona per superar l'incident provocat en una indústria de constantir el tarragonès que ha fet activar el pla secta de risc químic per la combustió de sòfara. Durant l'episodi s'ha confinat els alumnes de dues escoles i un institut més, a més a més dels treballadors del polígon industrial. Hi ha dos ferits lleus per inhalació de gasos. Centra d'emergències, reus, Ricard Boigues. Bona tarda, pendents de la desactivació definitiva d'aquest pla d'emergència, com ha concretat fa tan sols uns instants al delegat del govern de Tarragona, Angel Cifré. Pràcticament ja podríem dir que l'episodi que t'ha acabat, just els de qualitat ambiental han sortit a camp per veure quines mesures tenien d'òxid de sofre en tota aquesta zona. Veiem que les mesures són molt baixes. Porto això civil, diu que ha tardat una hora en activar les sirenes del pla secta, perquè han anat seguint l'evolució del foc i la seva afectació. Ricard Boigues i Albert Coig, edificis 112 de Reus. Notícies breus, Sergi Molero. Junts per Catalunya carrega contra el president Pere Aragonès per haver acceptat que el comissari de justícia europeu, Didier Reinders, li exigís l'aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia sobre el 25% de castellà a les escoles. Ha estat després d'una reunió a Brussel·les entre representants de Junts, a les Càmbres Catalana, Espanyola i Europea. Sentim l'eurodiputat de Junts Toni Comín. No es pot deixar la porteria avui de d'aquesta manera anar a Brussel·les i que al final serveixi perquè el comissari marqui un gol d'aquesta magnitud. I que el que passi sigui una toc d'atenció de l'executiu europeu a l'executiu català, si hagués de fer Junts per Catalunya, hauria sigut bastant diferent. L'Audiència de Barcelona comença a jutjar un acusat de llançar dos coets pirotècnics a l'helicòpter dels Mossos en una de les protestes contra la sentència del judici de l'1 d'octubre, el 2019. La Fiscalia demana condemnar-lo a 9 anys i mig de presó per desordres públics atemptat a l'autoritat i lesions lleus. L'advocat de la Generalitat li demana dos anys per atemptat il·lacions i la defensa, la absolució. Tres agents dels Mossos que eren al carrer en el moment dels fets, alguns de paisà han declarat que l'acusat va llançar dos coets i va apuntar, diuen, a l'helicòpter policial. Més de 40 milions d'electors ja han dipositat el vot per endavant en les eleccions legislatives de mig mandat que se celebren demà als Estats Units, on tots els sondegers donen un clar avantatge als republicans. El president Joe Biden del Partit Demòcrata i el seu predecessor Donald Trump participen activament en la campanya i aquest vespre tornarà a demanar el vot en actes de partit. Els republicans han rebut el suport del nou propietari de Twitter, Elon Musk. L'empresari multimilionari ha dit que per equilibrar el poder i evitar accessos recoman a votar el partit republicà, ja que el president és demòcrata. La mitja nit de diumenge dilluns començarà una nova vaga indefinida de camioners, la convoca a la plataforma en defensa del transport, que plega autònoms i petites i mitjanes empreses del sector. I que ja va a protagonitzar la turada del març passat, asseguren que la situació dels transportistes no millora i que les mesures pactades després de l'anterior protesta no s'estan complint, com per exemple la prohibició de treballar a pèrdues. I ara el cor de cambra del Palau de la Música. Que apuntarà de gira el conservasat en l'obra del cançoner popular amb un reportòria actualitzat per compositors contemporanis. Aquest concert comemora els 100 anys de la recuperació més extensa de música i dansa popular, que s'ha fet mai a Catalunya. El cançoner popular contemporani inclou peces que ja havien estat reinterpretades per creadors com Bernat Vivancos, però també sis en càrrecs nous a compositors com Anna Campany o Arnau Tordera. El Barça s'enfrontarà al Manchester United en els 16 anys de final de l'Europa i que eliminatòria que jugarà la nada el 16 de febrer en el Camp Nou i la torna del 23 en ultràfor. El camp de l'Elge Cuer i que ha destituït l'entrenador, l'Espanyol, el Rebrat i Mécrez, el Vila Real i els Blancs i Blaus presentaran elegacions al Comitè de Competició per l'expulsió d'air de Cabrera el Metropolitano. El Ràdio Madrid que es juga avui a l'Esnau tanca la 13a jornada en la Champions i els Blancs jugaran contra el Liverpool en els 8 anys de final. La resta d'empatllament són Leipzig City, PSG Bayern, Bluges Benfica, Milan Totenham, Eintracht Frankfurt, Naples, Interporto i Dort Munchel. I ara comença l'Espanya a Xilen, la competició femenina del Mundial de Cape Patins, on les espanyoles defensen el títol. En la competició masculina, les dues de la matinada, hora de si, Espanya jugarà contra l'Argentina. Fins aquí les notícies. Bon dia, us informa-lo a López Ribas. Les zones del passeig Can Sagrera, Carre Pau Casals i Passeig de la Montanya són les darreres àrees on s'ha implantat el nou model de recollida amb contenidors intel·ligents. Els models de recollida de residus amb identificació incentiven la separació original i la participació generalitzada en el model de recollida, i, per tant, permeten obtenir resultats més elevats en la recollida selectiva. L'objectiu del nou sistema és augmentar la recollida selectiva i assolir els percentatges requerits a nivell europeu, aconseguir el 65% de recollida selectiva l'any 2035. En algunes d'aquestes zones, i encara no tens les tarjetes per obrir els contenidors d'organica i resta, has de trucar al telèfon d'incidència 635-86-52-85 o enviar un correu electrònic de residus de l'Ajuntament, residus a roba Sant Just.cat, per solicitar-les. Fa deu, en un grup de Sant Justencs, Sant Justenques entusiasnes van tenir l'atreviment d'inicia representacions dels pastorets al nostre poble, o no se n'havien fet mai. Es va escollir una obra trencadora, és teu de pep al vanell, i des de llavors s'ha anat representant cada any. Sempre basant-se en la mateixa obra, el guió canvia cada any adaptant-se a la realitat Sant Justenca i a la situació socio-política del moment, i com ha fet diferencial, tenen música en viu i amb cançons originals. Ara, per tal de celebrar el deseniversari, han decidit en registrar un disc amb les cançons originals de l'espectacle, cantades pels actors i actrius i el core i músics de pastorets. Partir endavant el projecte necessita en l'ajuda econòmica dels guns col·laboradors i col·laboradores. És per això que han obert un bercàmia amb l'objectiu d'aconseguir un total de 1.000 euros. De moment només porten 168 euros i un total d'11 escenes, però encara queden 18 dies per participar-hi. A la notícia de Ràdio d'Esvern hi trobareu l'enllaç al bercàmia en poder consultar les diferents possibilitats de col·laboració amb el projecte. Novembre és el mes de la salut, en què es fan tot tipus d'aixarrades d'Italiès sobre la prevenció en salut i de sensibilització sobre els àvids saludables. Aquestes activitats ja van tenir el seu tret d'inici aquest dissabte, amb un taller de mà entrevit. Continuaran dimarts 15 de novembre amb una aixarrada informativa sobre els serveis del cap Sant Jus, el centre cívic salvadors-priu a les 6 de la tarda. El 17 de novembre a la 7 del vespre a l'Institut de Sant Jus hi era una aixarrada sobre el col, parlem-ne en família, a meina servei de prevenció de drogodependències de l'aman comunitat de la Fonsanta, que el confirma assistència a Ortaca, Rova, Sant Jus, Puncat. Però l'element també és dur a terme al cicle, parlem de Medicina, una sèrie d'aixarrades amb Raquel Tomàs, que tindran lloc a les 6 de la tarda a Can Ginestar i per les quals cal fer reserva prèvia, totes elles tindran lloc als dimarts. A més, durant el mes de novembre els centres educatius es fan diverses activitats, tallers i xerrades a l'alumnat, sobre la prevenció en salut i de sensibilització sobre els àvids saludables. I això és tot. Tornem amb més informació i tot a l'actualitat Sant Jus tenc el Sant Jus notícies de les 7 del vespre, fins ara mateix no marxeu. La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa't el dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia, perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a dipendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Ara ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia, tenim a l'estudi de Ràdio d'Esvern una 3 voluntaris i voluntàries del rebost d'aliments de càrides perroquial de Sant Jus, que avui ens venen a parlar ja del recapte d'aliments que fan cada any. Tenim concretament a l'Axús Isla, també a l'Isabel Camp Preciós i al Ros Estrano. Bona tarda. Bona tarda. Bé, cada any més o menys per aquestes dades té lloc al recapte de càrites. És una acció que es fa només des del grup de càrites perroquial de Sant Jus o també es fa de forma conjunta altres municipis. Qui ho coordina tot plegat? Bé, càrites de cada poble organitza segons les necessitats que té el recapte. Hem d'informar a càrites diocessana de Sant Feliu, que realment és el que coordina totes les càrites de la zona. I si cal, Sant Feliu ens ajuda amb tot el tema de publicitat, gestions, logo, cartells, tot això. Qui ho coordina? Aquí és la coordinadora de càrites Sant Jus, que és la Núria, i que és la que fa totes les gestions amb l'Ajuntament i amb càrites de Sant Feliu. Molt bé. I a Sant Jus, més o menys, quants voluntaris voluntàries hi participeu en el recapte? Com us dividiu les tasques, com us organizeu els dies que dura el recapte? Aquest any serem unes 55 persones, aproximadament voluntàries. Uau! Sí. Déu-n'hi-do, 55 persones. No sabia que hi haguessin tantes. Sí, l'altre dia la servem a estar comptant i més o menys algunes ens deu escapar, però van ser unes 55. I les diferents tasques que fem, bueno, ja amb bastant tanta l'acció, comencem a fer primer informació a tots els centres educatius, que això ho fem el Toni i jo, i jo també me'n carrereu una mica de la difusió mediàtica. Després està la Marta i la Teresa, que organitzen els diferents equips, que tenim primer l'equip que està davant dels llocs on recollim tots els aliments, on fem el recapte, que són els supermercats, etcètera, i aquí hi ha persones que s'ofereixen cada any puntualment per fer aquesta tasca d'estar amb les taules de recollida. Ah, vale, puntualment. Tenim gent de càritats i tenim, per exemple, alumnes a l'institut també, que ens ajuden, i gent que és del poble, que ens coneix i que ve justament aquell dia ajudar en el recapte. Després tenim, bueno, els recollim els aliments i aleshores s'han de portar algun lloc. Té que haver-hi algun que ho porti. I llavors estan els conductors i els vehicles, que aquí tenim el Ros, que suposo que després ens expliquen com ho fan. Després arriben els productes al Magatzem i ja tenim l'equip de Magatzem, que s'encarreguen per preparar-ho per tots els mesos que vindran endavant. I després hi ha un altre equip que fa, doncs, els extras, potser preparar els punts de llibre, preparar les llistes que hem de fer, que hem de donar a l'entrada del supermercat, per saber que la gent sàpiga què s'ha de donar. En fi, moltes cosetes. Clar, no, no, clar, és que realment cada cosa té la seva, té el seu què, no? I ara pensàvem-hi de tots els punts de llibre. Cada any ho aneu els punts de llibre. Sí, cada gent que dona, doncs nosaltres els hi regalem un punt de llibre. Molt bé, molt bé. Clar, estem parlant del recapte de tot aquestes eventiments, però no hem dit els dies que té lloc a aquest any en què coincideix, o també parlar una mica de quins supermercats o quins punts de venda es poden deixar els productes, no? Aquest any els dies de recapte són el novembre, l'11, 12 i 13. I aleshores s'ha repartit en diferents jocs de tots els senjors. I tenim, per exemple, el condi, que és el mercat, el condi és el costat del mercat, que és un punt que estarà obert al divendres 11 de les 4 de la tarda. I després, dissabte matí, tenim una altra vegada el condi és el mercat, el capravo del Miquel Reverter, el capravo de la carretera reial i l'arbolari de baix a la illa. Estan els punts de recollida oberts de 10 a Dugas de la tarda. I el capravo de la carretera reial del dissabte a la tarda també està obert, i també fem de 4 a 8, i el consum del carrer Font, que està obert als diumenges, allà estarà el diumenge a dia 13 de 10 a Dugas també, obert, perquè tota la gent que vulgui participa i participi. Crec que més o menys són els mateixos punts de venda, els mateixos supermercats una mica que cada any també col·laboren, més o menys. Sí, més o menys són els mateixos. I aquest any teníem un demà a juir, que no sé si el final ha entrat o no, i si el recapte. Sí, sí que ha entrat. Perquè, com que el clar, la part de més juir es queda allà dalt, perquè no estiguin... i també puguin participar de tot això, es va dir que també es faria el que passa, que no tinguin concret quin punts és el que hi és, el de recollida. Em sembla que és el coeliment. Ah, pot ser. Coeliment de més juir, crec. Sí, sí, la cosa és que... Entrat a últim moment i... Bueno, estàu acabant de lligar. Perfecte. Molt bé, doncs tenim aquests punts. També ho anirem posant després a les notícies, perquè la gent ho pugui també recordar, i, a més, crec que em sembla que el cartell que heu fet també estan posats allà, per tant, la gent també ho pot consultar. I per rendre una mica més també en matèria, quins aliments, quins productes demaneu concretament, o sigui, què ha de tenir en compte la ciutadania, no?, a l'hora de col·laborar i de voler deixar... Bueno, la gent a l'hora de col·laborar ha de tindre en compte que no poden ser productes frescos, perquè són productes que van a un magatzem, s'han de magatzinar durant mesos, amb lo qual, nosaltres n'hem donant i n'hem reposant, no? Aleshores, el que sí que demanem sempre són jaunes, brics, paquets de llegum, etcètera. Llavors, després, podem demanar sardines, fagràs, i a algun sexe, normalment, sempre demanem genties, perquè són el que es fan més ràpids a bar que les mongetes als cigrons. Però, bueno, si ho vol donar amb mongetes i cigrons també, es poden donar amb mongetes i cigrons, eh? Arroz, sobres de pasta, sobres de sopa, oli, que és important per sempre per cuinar, galetes, frites seca, olives, i després, per neteja, gel de pasta, gel... per la ligena personal, i també per la... per la roba, d'acord? I, aleshores, aquest any, com que estem a veure Nadal, demanarem neules i torrons que vulguin participar, perquè, si a més, les famílies puguin celebrar i gaudir una mica del Nadal. I productes, potser per més específics, per exemple, per nen petit o... Ara, en aquests moments, no tenim gaire nens petits en allista. I, aleshores, el que sí que... podem demanar també són productes per celíacs, per gent que té problemes de... de gluten i coses així, no? I això sí que no està a l'allista, però sempre ho podem demanar. La passada que ara, el que som nens petits, la veritat és que millor per nosaltres, i millor per ells, no en tenim gaire. I algun dia, a Bèthic, tenim també... Sí, això sí. Algo sense sucre també demanem. Sí, clar, jo entenc que altres anys, recordo que, per exemple, la Núria comentava, que també productes per nen petit, però això s'ha d'adaptar cada any en funció de les famílies. En funció de les famílies. De les famílies que hi ha. Els aliments, a veure, quan doneu la bossa o el paperet informatiu a l'entrada dels supermercats per informar del recapte, quina sol ser la resposta de la gent? Bueno, això depèn de cadascun, però la gent s'acostuma a ser bastant solidària. Les coses consiguin. Hi ha gent que passa així, una mica fent la volta a la taula, perquè no diguis res. Hi ha gent que ve i t'escolta tranquil·lament, i a més a més pregunta com funcionem, com funcionen els recats i com funcionen càrretes en general. A mi jo, per participar-hi en el dia que vulguin, o fer tasques en concret. Hi ha gent que diu que no ens ho donen nosaltres, que ho preferis en el banc d'aliments, el recapte que fa el banc d'aliments la setmana següent, que no hi hagi donat amb una altra taula, trobes de tot, però normalment la gent... Atenta, no? A vegades sí que hi ha gent que pot donar més mala resposta, però bueno, però no t'hi trobes gaire. No hi ha gent que diu que el que necessito sóc jo. Bueno, ho sento, però no és el cas en aquest moment, però normalment la gent sí posa. Els aliments recaptats on van a pares queden el rebós de Sant Just cap on van? On es guarden? Els aliments, el dia que es recapten, van al magatzem central de l'Ajuntament i després ens els porten al rebós de Sant Just. I nosaltres guardem una part perquè no ens hi caben tots. Clar. O sigui, utilitzeu el rebós com si... La part del magatzem de l'Ajuntament, perquè no us hi cap tot allà, a dins del vostre magatzem? No, això ho sap millor el Ros, que és el que s'encarrega d'aquí. Hola, Ros. Explica com funciona això, una mica si vols. Nosotros como asociación sub-60, tenemos toda la parte de la almacena, decimos un poco la parte logística, donde clasificar, parte de ir a recoger al punto de recaptar la comida y traer la almacena de la brigada de l'Ajuntament, allí lo vamos a clasificar. El producto cada uno, cada voluntario tiene una mesa clasificada por pasta, masca-arroz, aceite. Allí se clasifica, fecha de caducidad, año, y se pesa, porque es importante pesarlo, y luego se palletiza. A partir d'allí, una vez que termina de la recapta, de l'almacena de la brigada, va a l'almacena de Caritas, que luego se encargaran de repartir toda la recapta a la gente de San Just, que es importante decir que esta recapta va a la gente de San Just. I tu estàs en aquest magatzem? Nosotros como voluntarios, sí, aportamos nuestro grano, absolutamente, allí en el almacena, decimos que es el trabajo no de cara visible, pero es un trabajo muy importante, porque es toda la parte logística, pero como ya es el tercer año que colaboramos con Caritas, aportando nuestro grano, decimos que ya tenemos nuestra dinámica clara, con lo cual es pesado como trabajo, pero es bastante divertido, porque al final hacemos grupos, estamos juntos, eso en dos días decimos de estar bien. L'alumnat de l'institut també sol participar, normalment, en aquesta recapta. Quin tipus d'ajuda ofereix aquest grup de voluntariats joves? Sí, els alumnes, de fet, cada any ajuden. Nosaltres, la setmana passada, justament, vam estar amb el Toni en l'Institut de San Just, fins i tot a la presentació de Caritas, i aleshores després de la presentació, sempre es fa una llista d'aquí vol participar, i s'han apuntat d'unidols, que s'han apuntant, per participar. I tenim els punts de recullida, les taules de recullida, doncs sempre hi ha dos o tres alumnes que estan entregan els papers quan entren la llista de les aliments que ens interessen que comprin, o animant a la gent a col·laborar, o portant les bosses també ajuden a portar les bosses als cotxes, fan bastanta tasca, sí, sí. Entenc que si repeteixen cada any és perquè la seva experiència és positiva, vull dir, quan acaba la jornada, quan acaba el recapte aquests dies, la sensació de seva és d'orgull, d'haver pogut participar. Sí, sí, estan prou contents, molt animats. També, quin tant percent d'aliments significa tot el que aconsegueix a la recullida respecte a tot el menjar que rebeu durant l'any, més o menys? Sí, és difícil, perquè també cada any recullim els quilos que es reculleixen són diferents. Sí, sí, sí. És difícil, però aproximadament volem estar calculant l'altre dia i podem estar al voltant d'un 30% del que es recull durant el recapte. L'altre 70% ve de la creu roja, sobretot, dels camions que ens venen de la creu roja, i de la compra directa que fa càrites amb les aportacions que reben de l'Ajuntament, d'entitats privades, de particulars, tot aquests diners els fem servir per comprar els aliments que ens manquen. I quin, després dels dies del recapte, com m'organitzeu el magatzem, el grup de voluntariat? Teniu algun mètode? El mètode és sempre això, el dividim o classificàvem tots els productes de la recapte, i es pesa per determinar quant ha valido la recapte, i després, clarament, se classifica, se pone en los paletes, y luego, des de allí, será repartido a la gente. Però, com si diguéssim dins, el rebòs teniu una zona d'oli, una zona de pasta... Sí, sí, absolutament, sí. El rebòs en sí de càrites tenim com dues zones. Bueno, tres zones. La zona de frescos, que diguéssim allà, preparem tots els frescos, una zona de magatzem, però que no està en caixes, que ja està com col·locat amb les estanteries, i quan hem de fer les entregues cada mes, es va recollint, com si fos un supermercat, anem donant la volteta, anem agafant de cada estanteria el producte, i ho anem ficant amb una cisteia. I després està el magatzem, que està a l'exterior, un altre quart, i allà és el que ens porten de l'Ajuntament, quan arriben les cases de l'Ajuntament, van amb aquest petit magatzem, que no ens hi cap tot, amb el qual es queda una part al magatzem central, de l'Ajuntament, i quan ens ha avuïdat el petit, la brigada ens torna a portar més caixes. Anem fent magatzem de l'Ajuntament, magatzem del rebòs, i estanteries el quart de distribució. Rosa, abans has dit que és important que passeu tot el que aneu recollint. Per què ho aneu passant? Per què és important això? Primer, per saber quant hem recaptat a nivell de cada any. I després, para també un tema de transport, porque hay que transportar, porque claro, la aceite no pesa cuanto la pasta. Y luego, para saber el material que he clasificado, cuánto ha pesado en la recapta, cuánto hemos recaptado, por ejemplo, de aceite, de pasta, de arroz o de caldo, con lo cual esta clasificación es importante. Llar dels anys, bueno, llarg de l'any, perdó, per exemple, si comencem a comptar des de setembre, o des de quan comenceu a comptar, quines altres fons d'ingressos d'aliments teniu? I fer-ho més campanyes, també, a llarg de l'any, com col·laboren, per exemple, a les escoles, no? Bueno, nosaltres tenim una subvenció de l'Ajuntament de Sant Just, en què hi ha una part. Després tenim subscricions de gent privada, gent que porta, que són els amics dels rebots de càrites, es diu l'associació aquesta, que són gent que va anar portant productes o diners, i amb aquests diners no comprem els frescos que repartim cada mes. Els frescos són més que res verdura. Patates, pastanagues, laillet, els ous, etcètera, que tot això és on en compren en tots aquests diners i tal. I després fem el gran recapte, que és aquest, que és el de Nadal, i després tenim els recaptes de les escoles, hi ha altres entitats del poble, que això s'organitza de forma diferent. Vull dir, a vegades dius, mira, el gran recapte, i deixa les caixes aquelles grans a les escoles, i els alumnes porten de casa rosa, pasta, jaunes, el que... xampús, el que volen. I després hi ha un programa europeu de l'ajuda del desenvolupament, de la creu roja, que abans eren tres cops a l'any. Abans. Abans. Aquest any són dos. I l'any que ve ja no hi serà. Els motius ja els desconec de moment, no me'ls han explicat, no el sabem, però tot això es va regulant d'una altra manera. Ostres, però clar, tot això que rebeu de la creu roja a nivell europeu, és un tant per cent bastant adavant del que suposa, del tot el que recolliu en el recapte. Sí, abans l'aixús d'allà que era quasi un 70% del que recollíem, més o menys, o... Bueno, no ho sé exactament. 70, no, perquè hi ha molt... O sigui, el cent seria el 30% del recapte, i el 70 és tota la resta. Tota la resta. Però no sabem ben bé els tant percents que són, però, bueno, és un tant per cent a la vaca, deixarem de tindre-ho. Un 50%, potser sí. I haurem de buscar-nos a les castanyes per buscar-ho d'una altra manera. Bé, bé, bé. El recapte que feu des de Càritas, sempre s'avança una mica al conegut, al gran recapte del banc d'aliments, que són cosetes diferents. La ciutadania, això, a vegades ho confon. Suposo que forma per una mica també d'aquesta estratègia d'adalantar una mica, no? Sí, exactament. Vull dir, és una bona estratègia i és lògic, perquè... Sí, perquè sí, no? Si has donat en el clau. Bueno, a Sant Just sempre fem recapte abans del banc d'aliments, perquè justament la gent ho confon, es pensa que tot va al mateix lloc, no? Doncs nosaltres, a Sant Just, tot el que es dona a les famílies prové de Càritas Sant Just, no prové del banc d'aliments, amb el qual nosaltres no rebem ajuts del banc d'aliments. Per això és important deixar clar que, si ho fem després, la gent ja ha donat el banc d'aliments i a Càritas, algun any s'ha fet... Costa més, sempre. I la recollida ha sigut bastant inferior que si ho fem abans, no? La raó és aquesta, perquè la gent no es confongui. Però, bueno, segueix a vent i això... gent que diu, no, no, si jo ja... a l'escola tenim una caixa del banc d'aliments que també ho tenen a les escoles, caixes als bancs d'aliments, i una mica de liú, no? Però, bueno... Tenim que deixar ben clar que una cosa és Càritas i una altra cosa és el banc d'aliments. I ho fem separadament, a propòsit, per això, perquè el de Càritas va a la gent de Sant Just en el nostre poble, amb altres pobles no ho sabem. En el nostre poble va a la gent de Sant Just i el del banc d'aliments fa molt bona tasca igualment, però va al magatzem central del banc d'aliments que ho distribueixen d'una altra manera. Clar. Perquè això es dirà com... que en altres municipis potser és diferent, perquè, per exemple, el Càritas de Sant Feliu o Càritas de Sant Joan d'Espi o de qualsevol municipi, quan organitza el RACAPTA és als mateixos dies exactes, també 11, 12 i 13 de novembre, o no té per què ser el mateix? No té per què ser, però no t'ho sabria dir, perquè no ho sé. Cada municipi fa una mica coordinat a la setmana. Cada municipi s'organitza també en funció de la gent i no tinguem altres activitats a aquell cap de setmana, en funció de càrites. Aquest any s'ha decidit que fos aquest cap de setmana, d'aquesta setmana. Has de dir que sempre coincideix, bueno, sempre no, però aquest any. Amb els cals. L'any passat també va coincidir. L'any passat també va coincidir amb els cals. Que són activitats totalment diferents i una cosa és més a nivell de esport i això, i l'altra, més solidari. Bueno, sempre dona la casualitat que coincideixen. Sí, aquest any ha coincidit amb els cals. La setmana següent és quan es fa el recapte del banc d'aliments, amb el qual tenia que ser abans de la setmana que ve. La setmana anterior no es podia, perquè hi havia una activitat de càrites, no sé si era en Montserrat o el Prat, hi havia una altra activitat, i llavors buscant, buscant, la única data que quedava lliure era la dels cals. Però al final li creu que és algo positivo, perquè com la gent es queda en San Just, perquè la tida de los cartes... Va passar ja pel poble. Exactament. Molta gent va a lo súper a comprar, a revolver, però no és que tot el dia a los cartes hi ha les proves, classificacions, però hi ha molta gent en San Just. Hi ha moviment, que és el que interessa també. I acabem amb una última pregunta, perquè tenent la situació actual d'inflació dels preus, de clar la situació és la que és, que vosaltres creieu que afectarà d'alguna forma, amb el tipus de producte que la gent deixi, o amb la quantitat, o que costarà més fer moure la gent, que creu que això pot afectar? Segurament, segurament sí. La gent dona el que pot. Tampoc està obligada, realment. I a vegades t'adones que la gent que pot menys, és la que més dona, que et sorprèn moltes vegades, que ve el millor una senyora molt gran, que té una pensió minsa, i et dona, no puc més, però ens deixa un paquet d'arròs. I això té un valor immens. Així que no ho sabem. Potser tu respondem basat en recapte aquesta pregunta. Esperem que no, desitgem que la gent faci... que ens doni aquest granet de col·laboració, perquè per aquestes famílies de Sant Just, que també ho necessiten. Doncs al cap d'uns dies, una setmana ja us trucarem, per fer un balanç, una mica, dels quilos recollits, de menjar i també per fer una comparativa, com a l'altre respecte a altres edicions anteriors del recapte de Càritas. Res més, Xus, Isabel, Ros, que acabeu de passar molt bona tarda, i que vagi tot superbé durant el recapte, d'acord? Moltes gràcies. Moltes gràcies. I gràcies per la oportunitat que ens dones de venir aquí a explicar tot el del recapte. A vosaltres, per estar allà i per fer de voluntària també. Vinga, adéu. Adéu. I ara ens quedem escoltant aquest tema que sentíem de fons, que diu vestida de nit de la versió de les anxobetes. Blanca d'escoma i dolça com l'aire. Grisa gavines, dourada d'imatges, vestida de nit. Miro el paisatge, cerco paraules, complir els versos sense negir. Els pins m'agraden, sento com callen. El vent s'emporta tot l'horitzó. Si pogués fer-me escarda i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d'aquest món d'enyorança amb mor i calma, perfumat d'alluny a foc i ruc. Si pogués enfilar-me i a la onada més alta i guarnida al polmeres, el racó. Passem 6 minuts de 2.47 de la tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.