#258 - La Rambla del 8/11/2022

Ja no tens excusa per sintonitzar Radio Desvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magasin La Rambla de Dilluns de Divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona a veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter. Arroba la Rambla 981 i recupera els podcasts que més t'agradin. per radiodesvern.com Bona tarda Sant Just. Passen 10 minutets a la cinc de la tarda d'avui dimarts 8 de novembre. Benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magasin de tardes de Radio Desvern. Avui esteu sintonitzant el 98.fm la misura municipal de Sant Just. Ja ho coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dinyons a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins a les 6 primer de tots farem sexió de llibres amb l'Ernàu Cònsul, de la llibreria que el llibre té de Sant Just. Avui farà referència a l'acte del novembre literari d'aquest proper dijous a la Taneu, perquè vindrà l'Eduard Márquez Esqueritó a presentar el seu nou llibre 1969 i l'Ernàu avui ens en parlarà una mica. Després, tot seguit, farem espai de cuina amb en Joan Targarona del restaurant cuina Miracle d'aquí del poble. Ell ens parlarà avui dels aperitius i dels plats pica pica típics per a les dades nadalenques i que cuina Miracle ja estan posant el seu menú especial. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i després d'escoltar els vulletins informatius a Catalunya Ràdio i de Radio Desvern, farem la predicció del temps amb el Carles Rius, també comentarem les afamèrides i els dies internacionals d'avui, 8 de novembre, i acabarem fent l'espai de dret amb l'advocada Sant Justenca Marta Tarrida. Ella avui ens explica què és la meditació, la mediació, perdó, mediació, i en quins casos de desacord o bé de conflicte cal aplicar-la. Tot això serà de seguida. No marxeu, Eva, que comencem. A la Rambla res saturar. Vine, queda i escolta'ns. Agafem les coses i marxem fins al carrer. Bona vista. Justament davant de la llibreria, cal llibrater i saludem a l'Arnau. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Amb aquesta música de fons de Greig Fuldet, tens alguna recomanació per fer-nos de llibres? Bé, avui tinc ganes de, crec que he de parlar, de l'esdeveniment literari de la setmana. Sí, és un llibre del qual hi hem parlat, però d'alguna manera ho vam presentar així. A veure, un llibre es presenti al Teatre Romea amb una platea plena i alguna gent fins i tot amb alguns... al primer pis i al palco. Doncs, a més, una... Hi ha, de per si, dius, no només fem recomanacions de llibres en aquesta secció, sinó que parlem de coses que passen, de vegades premis, de vegades notícies curioses del món literari, que evidentment ens toquen com a llibreria i que, d'alguna manera, tot es fan, o tot es volen, que la gent s'acosti a comprar X-Libre o tal altre, o com un sapi que es veu en el món sempre petit, i a vegades més qui, però a vegades enorme i menys, que és el de la literatura, i, a més, una literatura petita com a catalana, petita en quantitat, perquè són poquets, ens coneixem tots. Doncs, evidentment, aquesta setmana, l'esdeveniment literari és que... Eduard Márquez presentava... Tornava el Teatre Romea dos anys i mig després, quasi tres anys després, d'aquella primera vegada que hi va anar, amb Play Temporal Glòria, al final del gener del 2020. 2020, va ser? El final del gener, el 21, el 22, era un dilluns, perquè al teatre Romea té la Fundació Romea, i cada dilluns, o un dilluns al mes, no sabem, fan xerrades, conferències, allò similar al que fan els americans, que em diuen TET, xerrades, ets polc, no sé què. Una cosa similar, llavors, mig de casualitat, quan l'Eduard Márquez fa tres anys, que estava bloquejat des de feies 5 o 6, amb la novel·la que volia escriure, això, la transició a Barcelona, es va trobar el Félix Riera, que és el president de la Fundació, i li va dir, escolta, us vinc a explicar-ho. Fes una xerrada d'això. Ho va fer, va ser un exitàs, de sobte, clar... El Teatre Romea, eh? El Teatre Romea, sempre l'altre teatre Romea, del Carrer Hospital de Barcelona, doncs sí, sí, va fer una... Toc d'aquesta és una TET, però a la catalana, un dilluns a la tarda, el Teatre Romea es va omplir de, clar, de estudiants, ells, professor de la TN de Barcelona, i a banda, feia molt temps que no escrivia, és un autor dintre del món literari, que et parla molt conegut, amb molts amics, molt barceloní, i jo em dic, que algú vaig explicar que, mira, jo tinc molt ofici, he escrit moltes novel·les, però em vull fer una, i no me'n surto. Doncs la veritat és que això va causar sensació. La xerrada d'aquella no va ser brillant, però el que sí que va ser és exuberant la quantitat de gent que va entrar al Rome i que fins i tot es va quedar sense entrada. Oh, sí, que ho estàs parlant del 2020. Sí, sí, sí, va fer una, i mira, qui no l'havia tret a temps, o qui va arribar a tarda, doncs no hi va entrar, però se'n va parlar molt. Clar, dos anys i mig després, que es ve tres, perquè ara estem ja en novembre 2022, la Dormàrquez denuncia que, que evidentment la novel·la ja la té, de fer això ja ho sabem, ja l'has cridat. Ja l'has cridat, sí. Que la xerrada d'aquella li va servir per desbloquejar-se, però a ordenar idees i posar-se endavant. Després li vindrien aquests dos anys de tranquil·litat en aquest sentit amb la pandèmia, de reclutar-se a casa. Evidentment, entre mig, el fet de la pandèmia el va ajudar a dir que m'he de tancar a casa, doncs va, m'hi poso més a fons. No del que ja ho estava, perquè ja s'hi posava, però suposo que ha obligat a les circumstàncies. Segur, ella reconeix que evidentment li va anar bé. Perquè és una novel·la que ja havia aturat com dos cops. Havia provat d'una novel·la d'una manera... O havia anat provant, eh? I no se'n sortia, volia fer una novel·la així, tipo diquens, tipo un llarg, amb una gran saga, familiar, que li va ser tot. No se'n sortia, va provar d'una altra manera, i finalment ha fet aquest engendre, aquest tower monumental, aquesta novel·la patchwork, aquest novel·la de veus, o, com ell en diu, novel·la de vida, més que no de documents, que és 1969, a la qual ens hem de referir, com van parlar, a la presentació del novembre literari, i que, doncs, tornem a sobre allà. Després de la presentació, ahir, al Teatre Romea, el primer volo que farà serà Dijous, al Teatre... A Sant Just. A teniu de Sant Just esvernol. El Teatre és a la Cincuantanària, que el Teatre encara no el tenim... El Teatre encara no, a la sala, a la sala. S'ha d'entrar a ser a Sant Just. I, clar, això d'entrar és un aconsejament per Sant Just, és un aconsejament que s'hagi publicat aquesta novel·la amb català, a la qual, doncs, ara vull parlar més extensament, perquè realment és una novel·la que heu de perdre-li tota la por. Clar, enganxar documents, no hi ha narrador, és experimental... Per això has de dir-lo del pàtua, o no? Com enganxar tapades? Sí, això ho vaig sentir dir algú, però se'n podria dir de moltes altres maneres, no? Perquè, en tot cas, el que ella aconsegueix és fer narratiu una sèrie de documents. Però, clar, documents que tens, des d'informes de la policia, fins a publicitats de partits polítics, fins a folletes que tiraran aquests per dir for al terrorisme, al fora d'estat, cartes de gent, el governador civil dient l'escolt i tal, i ara hi està sent categanista, de tànquil... Ell ho va posar tot, no? Sí, el Cusín vol dir que posa un document darrere l'altre. Però, a veure, els que tenen més importància, no més importància, però els que t'ajuden més a entrar en aquest... el que ell en diu torrentada de vida, són les entrevistes que ella ha fet a gent que va viure aquella època. En aquest cas, estem parlant de l'any 1969. La novel·la, en això, no enganya. Si hi ha un eix conductor, que és l'eix cronològic del que passa en 1969, comença el gener. Quan per una sèrie de protestes estudiantils, els estudiants entren al despatx del rector, el senyor Ulva Ladejo, de la Universitat de Barcelona. La Universitat Antiga, allà a la plaça de la Universitat de Barcelona, el fan fora crits, empentes, ell no sap què fer, mentre està en el que faig trucar a la policia, i en el furor del moment agafen el bus de Franco, que hi havia, com tocave, al despatx del rector, i el foto d'un finestre ball. Clar, mentes a la plaça, evidentment, la gent ferran i tot el que sigui. Això és com comença la novel·la, i això provocarà... Comencem forts. Però que ara aquell ha estat d'excepció. Clar. O sigui, de sobte, el franquisme diu a quins... No, no, tots a casa no es poden fer reunions, i això ha estat d'excepció. Per tant, universitat tancada, i en fi... Bueno... A toc de corneto, en el decòleg, s'ha enviat de l'any 69, això havia passat a principis de la dictadura, allò per imposar-se, als anys 40, però després de dir... Els anys més tardius de la dictadura, potser. Clar, en 69 és quan, d'alguna manera, es comença a entuir que... Franco ja és molt bell, perquè una cosa s'ha d'acabar. Encara em durarà 6 anys més, i, de fet, l'any 69, al llarg del llibre veiem que és un any clau. A nivell internacional, i això també és curiós, perquè també hi ha fragments que es veu aquí, doncs passarà alguna cosa, com que un senyor que es deia Armstrong trepitja la lluna. Sí, per exemple. Per exemple. Però, a banda clara, és quan fa pocs mesos que a nivell mundial hi ha hagut aquelles revoltes, que és prou conegudes, maig del 68, la revolta també de estudiants i obres, a Paraga, on un estudiant es crema a si mateix, el Jean Pallac, tot això, crec que hi havia molt control informatiu, també arriba aquí, per diferents mitjans, i és molt divertit veure, doncs, amb aquesta novel·la, insisteixo, feta de fragments, de documents, de vida, com en diria l'Eduard, com... Alguns recorden, com se'n va a assabentar, la petita nota breu que trobes en un diari, posada tal qual, com el que tenen a dir, ho expliquem, però no es vegi gaire, i és clar, d'alguna manera, el 1969 es converteix a Espanya, en el que a la resta del món va ser el 68, el famós metge del 68, que canvia mentalitats i un obre tot, clar, aquí arriba un pel tard, i l'any 69, amb aquest entrar dels estudiants, l'estat d'excepció, i tot el que provocarà contra l'estat d'excepció, protestes estudiantils, saltarà el que es mateixa, i atenció, aquell any és també el mateix que Franco, que ja comença a veure, que jo no duraré per sempre, he de deixar-lo tot atado i bien atado, que vol dir aquest noiet, que és príncep, li diré que serà el futur rei, i a més a més el faig jurar les lleis fundamentales del moviment, i el declaro el meu succesor. Clar, tot això passa a l'any 69, mentre molta gent, clar, que està intentant viure diumenge, el món s'està movent coses, el món està canviant, i aquí ens estan intentant colar un succesor d'aquest senyor que porta més de 30 anys aquí, de fet 30 anys, en 69, governant. És la transició de Barcelona, però també posant una visió en el context espanyol i global. Com des de Barcelona arribava el que passava a la resta del món, i com això està influint, sobretot estudiants i obres, de dir, escolta, ens hem de moure, perquè si no ho fem ara, que just la dictadura està en un moment d'impàs, perquè està buscant succesor, no és la mateixa força dels que acaben de guanyar la Guerra Civil, els anys 40, sinó que... Això és una edifici que està intentant caure. Clar, per tant, és el moment que començaran. Hi ha hagut una certa obertura, es comença a publicar l'edició en 62, i a fa uns anys que funcionen, tot i que hi ha molta vigilància, s'està publicant alguna cosa en català, a través de Montserrat, també hi ha... Clar, el catalanisme comença a reprendre vida. Clar, tot això és el que ens trobem aquí, insisteixo. Hi ha una sèrie de notícies, de testimonis de vida, i d'aquella de moment de dir, gràcies que trobeu sorpreses d'arxiu, perquè la dormàrquia del que fet és entrar als arxius a fons i trobar documents de tot tipus, però documents que de vegades és un telegrama del qual... d'edueixes, que la persona aquella que l'ha enviat, l'ha enviat algú que està a la presó, i com que té una frase en alemany que el policia no entén, és una persona circular, grapada, amb aquest telegrama, que diu que això no arriba, no pot arribar, perquè hi ha un missatge en alemany, que és a saber què diu la gent que està a la presó. Clar, això és vida, és algú que està intentant donar ànims, algú que està empresonat, o havia d'alletar, o així, i gràcies a l'arxiu veus que dir, no, hi va un policia que va dir, això no arriba. Perquè, Eduard, marques tot aquest material, el posa així graficament a la novel·la, o ell em fa una descripció, no hi ha un canvi de, no és una fotocòpia, no veus el canvi de lletra, la lletra sempre la mateixa, i moltes vegades el que ja és, la circular que t'indiqui què és, la factura superior de policia, Barcelona, boletí informativo, ambiente, totalmente tranquilo, ausencia masiva de población a tenor de las vacaciones, pronòsticos, los símptomas continuarán la normalidad y el orden que vienen observando hasta la fecha y que persistirá tal tónica, por lo menos, hasta que termine el periodo vacacional de la actividad normal de la región. Això és un fragment, un informe dels que diàriament o setmanalment feia la policia, els grisos, per dir, no es preveuen disturbis aquesta setmana, no cal preparar cap dispositiu. I acte seguit et trobes gobierno civil de la provincia de Barcelona, Secretaría General, asunto, actos con motivo de fiesta mayor i una petita carta que el governador civil, se suposa, que fa autoritats més altes, més fàcil les festes de Gràcia, perquè crec que és millor que puguin celebrar una mica i s'esbargin, que si els hi prohibeixen això, muntaran un merder. Per tant, petita carta. I acte seguit li adjunto el programa del que farà. Les fiestes de Diamante 69, el primer entoldado psicodèlico i una llista de llibre, de noms de gent que tocarà. Los Dante, los Beta, Ramon Calduc, Maunet, Dos, Doble Dinamita, José Guardiola, Diango, Los Imposibles, és la llista de la gent que tocarà amb aquestes festes de Gràcia, que es faran a la Plaza del Diamante, que en diuen festa del Diamante 69, que és l'any 69, i que és el primer entoldado psicodèlico. Sí, ja veuen que allò és una música estranya, com, òbviament, influenciada per aquests que sentíem al principi, Greit Fuldet, que són citats al llarg del llibre per algú que no sabem qui és, de fet, els agraïments, al final, Eduard Márquez llista tota la gent que l'ha ajudat a fer el llibre, la gent que li ha explicat coses, la gent que, com ell, li ha regalat la seva vida, les seves experiències al 69, i pa, arriba i surt, i és dels pocs que... Sí, perquè, a més a més, ell explica això, clar, jo entrevistava durant llargues hores a gent que m'explicava què havia fet, llavors, però clar, el compromís és dir, clar, hi ha gent que t'està explicant que ell va posar un còctil molt autòfic i va morir algú. Per tant, jo ni puc posar el nom. I quan comences a llegir i trobes que dius, per exemple, això, després d'aquests... Això que dèiem, ho heu obert a l'Azard, hi havia aquesta nota de la jefatura de policia, el governador civil que diu, bueno, autoritzo que toquin els grups, una llista de grups que clarament és el programa de festes, i després diu, això de l'enverat psicodèlic, és un dels grans moments de la meva trajectòria respirant a poeta, perquè els impossibles van estrenar-hi una cançó amb lletra meva. Suposo que els van convidar a la festa major perquè eren gent del barri, perquè la música... no sé, una mica rara, una mica rara que els temes que corrien. Així, molt en la línia de la Jams, de Grateful Dead, no? De fet, poc després del concert de la Passe del Diamant, es van separar i es va tirar la seva banda. I, per tant, és algú que t'està explicant que, i és possible que aquest algú, si pau riva, no va signat, que t'està explicant que, bueno, ell volia ser poeta i m'heu deixat fer músiques de cançons i després es va tirar amb música. De la mateixa manera que aquí t'expliqui algú que és jove, tenint... abans... intueixis que ha tornat a sortir, i els meus pares no em deixaven fer certes coses i per nosaltres ens trobàvem demagat. Doncs, clar, aquesta és la part amable. Algú que vol fer un grup de música i que, evidentment, la música, que sonava al moment a la ràdio, era una cosa que molt que rinclona i que, clar, quan de sobte els arribi Grateful Dead o els Beatles, clar, de sobte flippen i diuen, clar, nosaltres volem fer això. I, per tant, comença a haver-hi una moguda que t'esportaràs, sobretot, d'uns anys 60 de la música catalana i espanyola amb influències americanes, que, evidentment, arribar tard perquè arribar tard, però ja s'està movent, evidentment. Ja comencen a sortir els cantautors que formaven els 16 jutges i la cançó en català. Clar, tot això també va a Teguim, aquest llibre, al costat d'això. Algú que t'expliqui, doncs sí. De fet, al principi, els Còctel Modotops ens apagaven, perquè, clar, hi posàvem una metge i, al tirar-los, s'apagaven la metge. Tot això hi surt també. Tot això hi surt i s'expliqui. Fins que un dia vam descobrir la clorur de potassa amb no sé què i una altra cosa que treien, perquè compraven unes pastilles a la farmàcia i a d'hores les xafàvem, no calien i tirar-los. Esplotaven només si algú xafava. El que feien és posar aquestes voles sota els trambies. Clar, tot això és el que adorma que denomina això és vida. I és això el que, d'alguna manera, em fa a mi subrellar de dir que ha fet una novel·laça. Perquè sí, d'alguna manera, dius-me, un llibre d'història. No ben bé, perquè en llibre hi ha una veu que t'explica aquests arguments, que contextualitza. L'Eduard Márquez no li cal contextualitzar, tu dius al principi, tu vas intuint el que passa, perquè hi ha gent que t'ho explique i després et trobes i és divertit, quan algú et diu sí, perquè a més a més vaig anar amb una manifestació que ens obligaven, però no era la bandera espanyola. Desgreuge de allò que havia passat a la universitat i a més a més em va semblar que el senyor era un veí de la meva mare que tenia una drogaria, i allò deixes. Clar, per això diu vida. El següent document et trobes una denúncia i algú que va estar cridant a la manifestació que ella es deia tal i el vam tenir detingut aviat a l'edetana. Clar, de sobte, aquesta recerca, amb doble sentit, li dona el marquet a aquestes petites joies. Algú que li expliqui, que vaig veure algú que cridava i dius, no el va anar a donar, no el va l'inxallar al mig, i el policia el va agafar. Però, clar, van dur aviat a l'edetana, dius, mira, quede com això, no. Acte seguit, ella ha trobat un document que diu, clar, aquesta denúncia, algú que estava cridant vís a Catalunya i s'inventa, no sé quantes coses més, ha de ser aquell. El pos és un darrere a l'altre i, de sobte, la novel·la, pren moviment a ella sola, no? És una novel·la suposo que, clar, a Eduard Marquet, jo no sé l'edat que té, però ella a l'any 69, o potser no existia... Sí, sí, no existia, existia. I ell, tot això ho veu, ho viu com a molt jove, i, per tant, una de les decisions que depèn d'aquest llarg procés d'escriure la novel·la és dir, al principi, clar, al 69, jo diria que era estudiant, però molt jove. Perquè no és el mateix viure una cosa, no? Clar, clar. Per tant, ho va viure molt, devia ser adolescent. Ara no sé ben bé quin any és l'Eduard Marquet. Però, en tot cas, per tant, és alguna cosa que... ell viu, com de dir, els grans estan fent això i jo voldria ser gran per fer-ho. Per tant, sempre li ha quedat de dir aquells primers de la transició, aquell entrar, aquell formar-se molts grups polítics, cèl·lules, gent que surt a la nit a pintar i saben que només que t'enganxin amb un paperet que hi diu, viva el socialisme, vina, et poden posar a la Via L'Aietana i a Via L'Aietana el que feren, i torturar-te. Clar, aleshores hi ha tot de moviments d'advocats denunciant les tortures, cartes del bisbe demanant el govern del civil escolti, veus que a la Guàrdia a la Via L'Aietana es tortura i la resposta del govern del civil diu, no, això és un mentida. No, no, nosaltres som una policia absolutament amb tots els ets i ulls mundial. Li ve a dir, amb tota una carta plena de retòrica i clar, tocaves de viure algú que t'ha dit no, m'han fet això, m'han fet allò, i m'han fet allò altre. Més uns advocats que diuen si nosaltres sabíem que els torturàvem, però a vegades no podíem declarar-los innocents. Era millor de dir justament per evitar-los i les tortures havíem de aconseguir un judici on els condemnessin anar a la model, perquè la model no els pegaven. De fet, la model era el millor que els hi podia passar. Mare meva. Clar, aquest és el grau del que passava l'any 69. Eduard Marquet, això ho respirem. Jo entenc que amb 9, 10, 11 anys hi ha d'haver d'haver de dir, clar, jo he de fer una novel·la d'això. I quan ell intenta ho expliqui molt bé, crec que jo us ho farà magníficament de dir, al principi jo havia fet un mitjà de tot aquest batibull de documents i m'hi posava i odien el que recordava, les dificultats que he tingut a l'hora d'escriure i tal. Clar, no tenia la força de qualsevol que t'expliqui, jo era allà i vaig posar un petard a sota un tramvia. Li faltaven aquestes veus. Les veus les tenia, però de sobte es va donar que ell hi sobrave. Ell, intentant novel·lar algunes, per exemple, això, hi havia una... l'execució del xiqui, no és l'any 69, això ha de sortir més endavant, perquè aquest és un projecte d'E, aquest és el primer volum d'una història de la transició a Barcelona que ell vol portar fins a l'any 78, quan Jordi Bujol guanya les eleccions. O l'any 79. I ara un volum per cada any no ho sabem. Ell més aviat creu que seran 6 volums i que aquest és el més llarg, perquè és el primer, un any, un volum, i que els altres seran parelles d'anys. Seran de 71, 72, 73 i que probablement no portaran el títol com a títol l'any, que és el que diu perquè aquest és un any significatiu. No és com si li hagués posat el nostre 68. Doncs 1969 com a any que on tot comença, on tot comença a tronc allà, tot i que encara haurà de venir el més fort. La resposta del règim a tot això no serà de dir que ho deixo fer, sinó que serà a l'execució pujantí. Serà a l'altra banda l'atemptat contra Carrero Blanco i tot el que això suportarà. Això serà l'any 72, 73, veurem si... Fa un volum sobre aquest any? Segur, i et dic, la seva idea és si aquest volum té èxit, té recolzament, li reconeixen la feina feta i la gent entén que és important, doncs anar-ne traient. Però clar, diu, el que no puc fer jo és dedicar-me el temps que he dedicat a buscar documents. Jo, per explicar això, necessito documentalista. La meva feina, com a escriptor, és fer el que en el fons, ja heu parlat molt bé amb el Tonga Jul, que vam ser tots dos amb el Teatre Romea, dient, clar, ella el que bàsicament ha fet és de muntador, el que fan els muntadors de les pel·lícules. Tinc tot de documents, o de senes, i aleshores l'escunso i poso aquesta cosa en el fons. Com fer l'historicelling, d'alguna manera. Jo tinc tot això, clar, entre mig, ell ho ha buscat, ha decidit, i aleshores és allò de dir, la novel·la es munta a partir de dir què poso primer, què poso després, i com faig que algunes escenes t'acabin, no escenes, alguns papers de la policia et facin riure, tot el que és un informe policial, i en canvi dos pàgines després estiguis amb el cor encongit, perquè, clar, doncs això ho aconsegueixes d'una molt sàpia combinació de dir, ara poso això, ara poso allò altre, i ara aquest discurs soné absolutament ridícul, perquè és el que m'ha explicat l'altre. Tot això és la feina del novel·lista, en aquest cas és aquesta, cosir els documents i posar-los un darrere l'altre, no alabar-valar, sinó tot el contrari. Estava ple el Teatre Romea? Estava molt ple, sí. Jo diria que no t'amplei com l'altra vegada, però, clar, un teatre com el Romea, tota la plateia, jo diria que no hi havia una cadira buida. El llibre ja ha sortit per això? El llibre ja ha sortit, en català i en castellà, tot i que és en català el public l'altre editorial, en castellà i en abona, és quasi ser dintre cometes, perquè, a fet, el llibre original que seria en català té alguns testimonis de gent que expliqui el seu testimoni en català, que és el que està traduït, però jo crec que és el 30%, perquè, evidentment, els documents de la policia franquista l'an 69 estan en castellà, i alguns documents de gent que parlen en castellà, i els papers i els folletons de comissions obreres, de l'UGT que van sortint també estaven en castellà, perquè el català s'ha d'haver prohibit, i, evidentment, la gent fes moltes coses prohibides. La gent no sabia escriver en català perquè feia 30 anys que no s'estudiava. Per tant, és a dir, el llibre en català, al fons, un 70%, són documents en castellà. Però, de totes maneres, això... Era el que hi havia. Aquí, a Catalunya, es troben les dues edicions, a la resta d'Espanya, no esperem que aquest llibre s'ho sigui molt interès, tot i que és absolutament local. Està parlant del que per saber totes les ciutats del país. Doncs està traduït aquests testimonis que estaven en català, i potser algun document que va sortir en català. De debò, no tingueu por, adorma Arquets, com va suprellar-nos, va posar 40 anys d'oficit escritor al servei de la història. La història entesa, com aquests documents, que posats un darrere l'altre amb aquesta intel·ligència emocional, fa que això, que tinguis les mateixes emocions, tensions, girs, que puc tenir una novel·la, on no hi ha un narrador que diu ara de sobte es va quedar sense, no sé què, hi havia la finestra amb 8. Això no hi és. La tensió la aconsegueu d'una altra manera. Doncs ens quedem amb aquest nom, en 1900... Data. Però també fas bé de dir-ne nom, perquè en el fons és allò de dir va més enllà del nom de l'any, vol dir alguna cosa més. I el llibre de tot, on va començar a acabar el que feia 30 anys que s'imposàvem. Aquest dijous? 7 de la tarda, sala del cinquant d'enari, vindrà l'Eugènia Brogi, que és l'editora d'aquell llibre, a la qual cal agrair la paciència que he tingut, de dir, bueno, si Marc et fes el que vulguis, però que vau fent, que són molts anys d'espera, si són 6 centres pàgines, dir-te-ho, 6 centres pàgines donant la novel·la, però després... No sé quanta gent decidirà que això li va o no li va. Jo crec que serà la novel·la de la qual tothom parlarà que endavant a casa seva. Perquè tothom qui va lluitar una mica o era jove, o si la generació... Si pot sentir reflectit. No només reflectit, sinó que el millor s'hi trobarà. El millor veurà que parlen d'ell, sense noms. Però probablement dius que jo hi era. Jo ja hi era 3 o 4 persones, que quan els dic que la novel·la comença a llargar allà. A més a més, passarà abans d'anar a la sala 50 a anar-hi, i passarà per aquí per la ràdio. Ah, molt bé. En directe. En directe amb Vivi. En rigorós directe. I també ens explicarà... Molt millor del que ho he fet jo, espero que us pugui transmetre la passió per aquest llibre que, de debò, és un llibre. És un obra monumental. I també hi ha una cosa que no m'ha fet mai. Hi havia fet una cosa, sempre més a més novel·les, més aviat curtes, i, diguéssim, formalment habituals. Molt diferents. Però diferents del que s'escriva, però tot cas amb uns protagonistes de ficció i que tenien les seves peripècies. Clar, aquí tot això no hi és. Jo crec que és un abans o un després en la història de la novel·la a nivell mundial. Molt poca gent havia fet això tan radicalment. Hi ha moltes novel·les que ajunten documents amb la peripècia d'algú, sigui el narrador que està investigant i que t'ho expliqui, sigui testimonis, o sigui uns personatges que van fer-los moure en mitj d'allà del que va passant i el que va passant d'un món que això s'ha fet. Ho ha fet Llorem Vined, ho ha fet Magnussens Berger, ho han fet M. el senyor Scurati amb la biografia de Mussolini amb dos volums. Poc les que aquí només hi ha els documents. Molt bé. Arnau, anem veient allà de la setmana, també segur que serà un acte on hi hagi bastanta gent. Us ho demanem, si us plau, si us plau, ompliu la sala del cinquant d'enari, que és el primer tret de sortida i necessitem que adorma aquest agafi aire, perquè després d'anir a arreu de Catalunya, hi ha de vendre el que creiem, que és una obra monumental. Som la primera ciutat del Tor, per dir-ho així. Molt bé. Arnau, que vagi bé i gràcies per venir. A vosaltres. ... No em toquis els ous. No em toquis el calamar. No em toquis el nas. Perquè toques molt més del que et penses. Toces l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toces el que menja la meva família. Toces el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. Toces el que més m'agrada. Ara agafem les coses i baixem fins al restaurant Cuina Miraclada Sant Just per parlar amb Joan Targarona sobre el món de la cuina. Hola Joan, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estem? Molt bé. Em ganes de seguir parlant sobre el lloc que ja vam començar fa unes setmanes a parlar. Que es va acostar en el tema de Nadal. Sí, es va apropar en el Nadal. De fet ja tenim clients que han d'interessar amb els plats que farem. Ja vam parlar una mica de diferents opcions que nosaltres oferim a Cuina Miracla. I que podeu fer a casa o, si voleu, ens ho podeu encarregar, com vulgueu. I si et sembla bé, avui podríem parlar una miqueta del que serien els aperitius que nosaltres farem. I una miqueta, doncs, parlar una mica també o introduir els primers plats que farem nosaltres o que també podeu fer. Potser parlarem una mica, però ja m'agradaria dedicar una setmana o un programa als plats més estrells de primer plat, com serien els canelons, per exemple, que per mi ja seria el plat estrella de Nadal. Ja sigui menjant, menjant, menjant, ja sigui menjant-lo el dia 25, com el dia 26, tradicionalment. Però també parlar de la típica escudella o la sopa de galets. Que també m'agradaria aprofitar una mica més una setmana o un programa amb aquests plats, sense entrar-nos en aquests dos. Però sí que parlar-vos una miqueta dels aperitius o pica-piques que podeu fer a casa o que ens podeu encarregar ja sigui per menjar, per exemple, la nit del 24. La nit del 24 que hi ha a Catalunya, potser no hi ha tanta tradició, com a la resta d'Espanya, de fer un plat o menjar més principal o tradicional, com podria ser el 25 o 26. Potser tradicionalment es menja coses més de pes, també, i més coses també així de pica-pica, per exemple, nosaltres a Cuina Miracle fem, per exemple, unes piruletes de llagostins o uns dàdils farcits en formatge brí. Fem els rotges de salmó que ja els fem aquests durant tot l'any, que són rotges de salmó que fem farcits en formatge, en salmó, en poma, en cohombra, en ceba i bé, els fem sempre i ens els podeu encarregar quan vulgueu. Em sembla que les piruletes de llagostins que comentes em sembla que per el vostre Instagram a Cuina Miracle m'ha semblat fer-t'hi una ullada, m'ha semblat veure algun post que són com 3 o 4 llagostins posats a la brotxeta? Sí, són dos llagostins capiculats i punxats a la brotxeta. De fet, ara, ja fa un parell o tres de setmanes que estem començant a fer una recerca de les escoles socials i a Instagram com a Facebook. A més, si ens seguiu, podreu veure que en aquests post fiquem un enllas on et radifigeix directament el nostre pagina web i hi ha un altre enllas on et pots descarregar el nostre follator amb els plats de Nadal i una miqueta amb els preus actualitzats i també amb els nostres clients que sempre prefereixo parlar amb ells personalment que no es quedin només amb el preu sobretot per poder-nos-hi explicar que per quantes racions pot ser un pollastre o pot ser qualsevol altre producte que de vegades només miren el preu sembla que és molt car, però si després ja et dic que menys en tant de persones, doncs potser no és tan car. Per això prefereixo jo sempre poder parlar amb els clients i explicar-los una mica com van les racions de cada plat. Independentment d'això, com a altres plats també, així una mica diferents i que fem força per Nadal, són uns creps farcits amb verdura i foie, que també o tinc clients, per exemple, que se'ls agafen sencès que se'ls menjen com a primer plat o poden tallar i menjar-lo com a peritiu. Això és una mica la idea que oferiu vosaltres. Tallar el crep i oferir-lo com a peritiu, diguéssim, o si no agafar-ne un sencer per persona i menjar-lo com a primer plat, d'acord? Fem també el fòmic 8 amb lini, que és un pa que es fa amb farina i guanyar una mica de llet i és un pa molt flonjo, rodonet i finet. I després, per exemple, fem també una entrepinya. És un plat que ens vam inventar fa temps, juntament amb la Miracla, que és la meva mare, i vam fer com un sàngüit de pinya on a dintre hi portava formatge mascarpone, menta, de pinya confitada, i per tant, aquesta entrepinya també ens el podeu demanar per Nadal. També pot ser en format com a primer plat, fent un sàngüit de pinya sencer per persona, o bé podem tallar-lo amb 8 peces i si tens uns aperitius també una mica especials i una mica diferents, d'acord? Clar, perquè entenc que hi ha una llàmina de pinya, després hi ha el que aniria al mig, el farsit, i una altra llàmina de pinya. És com un sàngüit, una entrepinya. I després, sí que és veritat, hem de mantenir per Nadal els aperitius o plats de pica a pica que nosaltres fem també durant tot l'any, que també ens els demanen tant pel dia 24 com pel dia 25, que és per exemple la coca de verdures, la tuita de patata, les croquetes, etc. Ostres, aquests també us els demanen així, hi han dades especials com Nadal o la mida Nadal? Sí, també ens els demanen, sobretot, sobretot perquè sovint també hi ha nanos, hi ha nens petits, i per tant els agrada menjar croquetes, la tuita de patata és això, i de veritat, per Nadal en fem moltes i més del que perquè sobretot això, per complir amb els encàrrecs que sempre hi ha algú que diu no, com n'hi ha nens, els aperitius aquests tan especials no ens agraden, però unes croquetes sí, doncs vinga, doncs croquetes. Croquetes de què normalment la gent en demana o de què les feu? Sí, nosaltres en fem de quatre tipus, bàsicament, de pollastre, de pernil, de bacallar i de bolets amb fòmic uït. També hem tingut unes croquetes vegetarianes, d'altres vegades hem tingut formatge amb nous, però les que més surten són aquestes que hem parlat, d'acord? I sí que és veritat que aquestes, doncs, hi ha gent que me'n demana potser més de pernil o de pollastre o hi ha molta varietat, hi ha gent que simplement em diu doncs mira, posa'm en un sortit i ja està, no? Doncs en davant ens en trepem un sortit i ja està. I aquí una mica seria un resum dels dels aperitius que ens demana, sovint la gent. Després tenim una altra secció, una miqueta també de quits i amanides, per exemple, de quinssonent, o amanides, per exemple, que fem una manida de marisc amb cranc i gambetes, fem una manida de gualdos, que és en poma, api i mayonesa, i maus també, i fem una manida verdespecial que seria una barreja d'anciams, que pot ser canonges, rúcula i etc. I posem també algun fruit vermell, nous, ho decorem una miqueta que sigui una mica elegant. Aquestes amanides sí que són una miqueta més especials. Una mica més elaborades, no? Sempre tinc algun client que me'n demana, per tant, doncs els fem i pel que fa, doncs també a treballar a la pasta de full a banda de la coca de verdures, doncs això, l'esquís lorenc, que també doncs fem quís lorenc de porro, fets en fem quís lorenc de carbasó, quís lorenc d'espinacs, amb bacon o sense bacon, això també és una miqueta al gust del client. Normalment les feu, o si vosaltres oferiu els tipus de, per exemple, de quich, o espereu que la gent us demani d'aquella volant. No, o sigui, a veure, a veure què els agrada més i després ells mateixos ens demanen, vull dir, això no hi ha... no hi ha problema. Sí que és veritat, doncs que els clients, doncs que ja han provat alguna quís lorenc de les nostres, doncs, ja també moltes vegades tenen les idees molt clares, saben molt bé el que volen i en venen, i no, no, vull la quich de porro que ens agrada molt i tal, doncs, en davant de quich de porro. Vull dir, ells ja té... Hi ha molts de nostres clients també tenen les idees molt clares del que volen, no? Sí que és veritat, doncs que molts també, doncs, es deixen aconsellar i a nosaltres també ens interessa que si tinc dues quits o tres de quits de porro encarregades, doncs fer-ne una més, doncs no hi haurà problema, no em suposarà un tres vals que si l'haig de fer d'algun altre producte, no? Vale. Per intentar unificar comandes, això també ens interessa molt. Enseu que, per exemple, jo mirant, aquí cuina, mirant, mirant el llistat de plats de Nadal que oferim, doncs no ho sé, me'n surten moltíssims. Potser em surten una trentena o una quarentena de plats. Però després, el problema d'aquests plats que, sovint, es transformen en molts més plats diferents. Amb varietats, no? Sí, però em refereixo per exemple a petites modificacions que s'han de fer perquè el pollastre s'ha de fer, doncs hi vull afegir salchitxa dintre. No només el fersit típic de Nadal, sinó que hi vull afegir algun altre producte. O, per exemple, doncs... Escolta, jo sé que fas el bacallà a la catalana i el bacallà amb tomàquet natural confitat, però em pots fer un bacallà amb ells tendres i tal. Vull dir, van sortir modificacions que, sovint, s'han d'afegir, però també s'han d'afegir, perquè és una altra carta sense bolero, però que de vegades també és inevitable a fer-ho. Però vull dir que al final, aquesta quarentena de plats que oferim, al final poden transformar-se en 60 o 70 diferents amb petites variacions que, sovint, em demana als clients. Per tant, sí que és veritat que hi ha un valor afegit. Home, és l'aproximitat amb el client, clar. Exacte, que confinen nosaltres i que s'hi repeteixin anirà, que treballem molt a la demanda del client i al gust del client una miqueta. Efectivament. Hem parlat de l'esquíix, de les amanides, una mica d'aquests plats entrants. Joan, que oferiu també de peritius, que el capdia de fi s'ha d'anar amuntant un poble també amb la gent. Han de trobar aquells plats que, si hi ha molt de maris, després, en el plat principal, de no posar peix. Això que descoca de família s'organitza com pot i com vol. Sí, exacte. Després hem d'aconsellar adientment als clients per convidar-ho correctament. No que tot sigui peix, o no que tot sigui carn, o buscar opcions que siguin vegetarianes, o més refrescants, menys, o per menjar fred, o carent, perquè després també pot haver algú que digui, que jo no em vull preocupar i no vull estar pendent que si vaig d'escalfar, després hem d'anar trobant els ajustos que siguin necessaris i que el que més li pugui interessar al client. Sí que és veritat i a final fem unes bones festes. Vull dir que això és el que compta al final. Ja que sí. Doncs és més, Joan, diem també als resilience que com has dit abans també poden anar consultant a tots aquests plats que oferiu a cuinar Miracle a la vostra pagina web, també a les xarxes socials, esteu a Instagram i de més, i que es colleixin, i que trin, i que vagin pensant. Sí, sí, perfecte. Que vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Va, que ara deixarem un tema música a la Rambla, un tema que es diu Material Girl de Madonna. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Això és un blues. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.