#259 - La Rambla del 9/11/2022

Escolta, espàdio d'esper, si t'units espàdio d'esper, la ràdio de Sant Just l'horant de 8.1 espàdio d'esper, l'horant de 8.1 espàdio d'esper, l'horant de 8.1 espàdio d'esper, l'horant de 8.1 espàdio d'esper, l'horant de 8.1 espàdio d'esper, l'horant de 8.1 espàdio d'esper, l'horant de 8.1 espàdio d'esper, l'horant de 8.1 espàdio d'esper, l'horant de 8.1 a l'Associació Trans-Baix-Powell i Roses de Sant Feliu, associació en defensa dels drets del col·lectiu Trans. Bé, doncs tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem... Comencem el programa d'avui dimecres fent l'entrevista del dia. Tenim l'estudi de ràdio d'Esvern, el David Magallón, ell és el president de l'AFA, l'Associació de Famílies d'Alumnes de l'Escola Canigo de Sant Justes Ben. A llarg de les properes setmanes, també hem de dir que aniran passant a la resta de les juntes, de les AFAS, dels altres centres educatius del poble. I doncs, com hem dit, avui comencem aquesta roda, per dir-ho així, amb l'Escola Canigo. A més a més, us recordem que aquest espai es podrà recuperar posteriorment en els podcasts que es van penjant també a ràdiodesvern.com. Bona tarda, David. Benvingut a la misora. Bona, bona tarda. Bé, comencem amb la primera pregunta, atarrant una mica també. Com estàs sent aquest primer trimestre del curs 22-23, a nivell logístic? Hi ha un curs que entenem post-pandemic totalment. Totalment. Bueno, de fet, el primer trimestre sempre és el que tenim més feina. És un engeguem tot el curs en marxa. Però, bueno, s'han afegit bàsiques persones. Nosaltres som una fa que treballem amb moltes comissions. I han hagut alguns pares i mares que es venen molt tempenta. I la veritat és que se'n s'estan ajudant bastant. Hi ha hagut darreres reunions, heu estat fent assemblea entre l'Escola, entre la mateixa AFA o inclús també amb l'Ajuntament. Sí, sí, amb el consell escolar també. I, de fet, la primera assemblea d'Ajuntament amb les famílies ho han fet el passat dilluns. I, bueno, estem intentant a veure si s'anima més gent per assistir a aquestes assemblees, però, bueno, ja sabem que també el tema era horaris geogística amb aquestes colars, nens, es fa complicat. I també he de dir que, per primera vegada, he fet l'assemblea mixta i brida. Què vols dir, això? Hem fet una assemblea presencial a l'escola i online. Ah, és a dir, que també retransmetria a retransmetir en... Correcte. Les famílies que no podien assistir-hi a l'escola o no volien o el que sigui, ara més cúmode estar a casa, ho podien seguir des de casa, interactuar igual que sempre que ens fan online, i les que em van voler participar-hi més activament o més en directe, diguéssim, d'alguna manera, vam anar a assistir-hi a l'escola, al centre. I amb els consells que feu, com noteu, des de l'AFAC, que és la relació entre les famílies i les escoles? És a dir, les famílies es mostren interessades, que volen saber una mica també el dia a dia de l'escola? Bueno, aquí hi ha una mica de tot. Hi ha famílies que s'interessen més, famílies que s'interessen menys. Sí que és veritat que notem molt, per exemple, que coneixen l'escola Canigo, tenen com dos edificis, i perquè et faig d'una idea l'edifici de dalt, ve a si el de primària i el de la edifici de baix, també ara hi ha un curs de primària i la secundària. I la secundària, diguéssim, que és una mica més... més diferent, no? Secundària vols dir... Infantil. O sigui, amb globa, el que és segon, tercer, quadri, cinquè, i sisè. I a vegades, què passa? Que les famílies que estan en l'edifici de dalt, a la sortida del centre, els nens que són petits, es queden més al parc, i a vegades això fa que hi hagi com un... un fluix més directe entre els mateixos famílies. Sí. I el curs de baix, els cursos que estan a baix, és més recullida i em vaig. Aquest feedback, diguéssim, que pot haver-hi, s'espera una mica. També és veritat que els nanos, els ser més grans, tenen més activitats i van una mica més avòlids. Surtant ràpid i potser hem d'anar a una altra vegada. Correcte. Ja veuràs, sí que... A la pregunta que em feies, bueno... i ara tot. Sí que n'hi ha. Pensa que nosaltres, el Consell Escolar, per part de l'AFA només hi ha un representant. Vale. Els altres representants són de les Consells Escolars que són escollits per les famílies. Està una mica més desvinculat de l'AFA. O sigui, hi ha un representant, després estan els dalt-centre i les del Consell Escolar. Vale. I fent un repàs una mica, si et sembla, cadascuna de les comissions que formen l'AFA, per veure si teniu comentat, pel que fa a les extrescolars, l'oferta aquest curs se m'han tingut al nivell de inscripcions. Quines és? És una mica similar als altres cursos? És molt similar, sí, és molt similar. Les extrescolars, la veritat és que funcionen molt bé. L'escola Canigo aposta per una mena de... per un tipus d'extrescolars... que, bueno, que no és generalitzar, és a dir, l'explico. Maja de l'art, una professora que estàs passeitzada amb Maja de l'art. Anglès, una persona que estàs passeitzada amb anglès. Si fem robòtica amb una persona que estàs passeitzada amb robòtica, o sigui, cada extrescolar té una persona que és especialitzada en aquest tema. Si no és una persona que agafa una mica de tot, i és una mica global, no. És especialitzada en cadascuna de les extrescolars que en porten. I la part principal, la veritat, és que és molt bona. També tenim un avantatge, que a nosaltres personalment ens agrada molt, que és que engloba l'horari d'avís dia. Això te n'ha de preguntar. Normalment la gent pensa en extrescolars com una cosa fora de l'escola extra després de les classes, però... No, tu penses, Núria, que nosaltres tenim 3 hores. Entre mig. Entre mig. Ostres. Llavors, en aquestes 3 hores, el nano pot anar a un estrescolar, pot anar a menjar i encara hi queda una estona per jugar al pati, si és el que vol. I a unes també estàs aprofitant més de temps. Sí que hi ha, per exemple, la piscina, fins a primer, amb para tarda. Vale. Vale, primer ja fa mig dia. És a dir, P3 per 4 i P5, diguéssim, ho fan a la sortida de l'escola, o a les 4 i 5, el recullen a la tocar, i se l'enduben a la bona aigua. I després, les famílies, les ens en anem a buscar, a les 4 i 7. Anglès també es fa per la tarda. Alguna, hi ha opcions de la tarda i unes altres, que també hi ha mig dia. I, de les demes, totes són a mig dia. Però tenim un ventall bastant gran, eh? Sí. Sí, hi ha moltes activitats, i la veritat és que... el que fem per fer les inscripcions... És una mica més de feina, però fem que gairebé el percentatge és mínim que es quedi sense. Molt mínim és dos, tres, potser. Esperem totes les inscripcions que hi ha, i potser en una altra escola necessites fer dos, tres grups, i ho pots fer. No és una altra escola que diguis, bueno, ho posem al juny, i quan estigui al cup ho tanquem, i fins aquí. Nosaltres deixem que s'apuntin, i al setembre ho organitzem tot. I ja que estem parlant del migdia també, el tema del menjador també hi ha una comissió, que la porteu vosaltres. Hi ha una comissió de menjador. Vos que anomeni les comissions per què et situes o te les saps, no? Sí, he consultat la web i m'he sorprès de la quantitat de comissions que hi ha de les coses que s'han de tenir en compte des de l'AFA. Digues-les tu les que has vist a la web. Per exemple, hi ha la de menjador, també hi ha una comissió de festes, la comissió d'institut d'escola... O les estic dient ara una mica de memòria, però... Després també hi ha la comissió de pati, no? Sí, de pati, la comissió de socialització, la comissió de gènere, la comissió de la revista, i ara estem intentant-nos atar alguna més, la comissió econòmica... Però, clar, per tot això que necessitem, famílies que s'impliquin, ja que tenc, sembla, que hi ha... Ja sembla que sí. Ara hem de tancar ja els últims retocs per confirmar la gent que hi ha, però les comissions, de fet, és la força de l'AFA. Pensar que l'AFA som tots. L'AFA, al final, nosaltres l'únic que som, és l'enllaç entre les famílies i el centre, però on es treballa fort són les comissions. Clar, tenen especialitzades en un tema concret. Correcte. Per exemple, la dedicada a festes, recentment s'ha fet la castanyada, també us vam veure allà donant totes les festes de tardor, s'enjusa el carrer amb els nens i nenes de cisè, venent entre pans i demés. Com va anar, per exemple, aquesta festa, les festes de tardor? Les festes de tardor són les que posen les pardetes. Aquesta festa concreta no l'ensetem com a tal. És a dir, hi ha tres, quatre dies indicats que es dediquen només per sisè, que encara que sigui per l'escola, com Sant Jordi. També posem una pardeta, però és un benefici que es troben les famílies, perquè treballen amb els nens i fan una unió, i, a més a més, els diners, perquè el viatge de fi de curs sigui una mica més econòmic. Això no és diners per la feina, això és diners que va directament a les famílies de cisè. I organitzen ells. Això se'n preocupen ells. Igual cada festa de la primavera, que si no has vingut mai, vine aquest any perquè és molt divertida. A part del que em dius d'aquesta festa de primavera, em ve al cap Carles Tolte. Carles Tolte sí que la fem des de l'AFA. Carles Tolte és la roba que fem habitualment, que fa uns anys que no. L'any passat es va decidir que era molt just i tampoc es va fer, i ara estem començant a organitzar-la, que sembla ser que ja tenim la temàtica. També s'han apuntat famílies noves que estan fent una empenta també, i ara sabrà si aconseguim engrescar la gent, perquè és una festa molt mala que la veritat. Home, doncs sí, sempre fa il·lusió, les comparses durant la rua, veure les comparses de les escoles, els nens que van iguals, intentant anar tot i un... És un tema difícil, perquè al final pensa que junts edillors tots són estrescolars. El divendres és el dia que queda més lliure, diguéssim. L'escola ens ha deixat un espai, perquè nosaltres aquesta tarda de divendres podem fer coreografia, o com acaba de decidir. Però, esclar, els divendres també és el dia que els famílies marxen. Clar. És una mica encaixar-ho tot com un puder. És difícil, al final ja ho saps. Només és tema d'horaris, no hi ha més. Però clar, carnaestol desesfabre, i ja estem a novembre, ja ho estem començant a... I anem tard. I anem tard. Caram. Això s'ha de fer abans, sí, no, costa molt. S'ha de fer les disfresses. Clar. I a veure com s'organitza tot. Amb una de les comissions que també hem comandat és la de l'Institut Escola. Com va aquest projecte? Hi ha hagut més reunions amb la Generalitat, amb l'Ajuntament? Sí, ara fa dos setmanes el van tornar a reunir. Sí. Aquesta última vegada ja es van reunir amb la persona encarregada, el va jovegat. Perquè l'escola el que vol i les famílies el que volen és que l'edifici que hi ha, que eren dels antics professors, ja aprofita i fa una edifici perquè sigui institut d'escola. Què passa? Que és complicat? Perquè això depèn de la Generalitat. Ja sabem com l'ha anat de la Generalitat, el tema d'Institut d'Escola, que ens ha costat molt de temps que ja anem darrere. I al final sembla que... Sembla, sí. Sembla, sí. Que l'aprobaran a més llui i es farà, però... Tots els anys que portem darrere, doncs si ara ens fan un, hem d'imaginar-nos uns altres, però amb això estem. Bueno, clar. És difícil. És difícil, però bueno, s'ha de provar. Hi ha algun tema, notícia, projecte, així destacada d'altres comissions. Per exemple, has destacat la comissió d'aigualtat, o de gènere, de l'economia, també, que estigueu... Mira, diré dues, que estan bastant... la de socialització. És més que n'és per tema de llibres, i, bueno, reutilitza material. Vale. O diferents coses, o les ajudes a les famílies que tinguin algun problema, que no sé que hagin tingut algun imprevist econòmic, o el que sigui, intentar, des de l'afa, també fer un cop de mà. Vale. El tema del gènere és perquè, bueno, intentar que a tots els llibres i la temàtica, i les mateixes que hi ha al centre, doncs sigui una mica més pare, per no treure les sentigues, bueno, com fan les pel·lícules i tot això, que les està tornant una mica més així, doncs aquí, des del nostre centre, el mateix, no som menys, per incluir que siguin tots iguals, que és el que som. I el tema pati és una comissió que ha funcionat molt bé, i ja ens hem fet amb un pati, amb un espai de patinó. Hem fet una caseta, amb una cuineta, i un sorral, i, bueno, i ha quedat bastant xulo, la veritat. Perquè, per exemple, a l'hora del pati es promou, hi ha escoles que, per exemple, promouen que es puguin jugar uns dies determinats a uns esports, i no, per exemple, col·lapsar tots els patis en partits de futbol, no? O promoure, sí, això també es fa el canigó. Sí, sí, sí. Es fa el tema de pilotes i te les fa. Les càquetes, també les de sempre, és un tema complicat. També es va demanar, si no me'n recordo, no sé si va ser l'any passat, o fa dos anys que demanaven pintar la pista. Amb... bueno, amb... Amb jocs, però, clar, pensar que aquesta pista també s'utilitza per fer esports. Llavors, clar, l'escola... Es fa molt complicat. Entenc que, abans de l'escola, quan s'acaba, potser hi ha clubs o... que van allà, les instal·lacions, no? Correcte, el que passa és que la sort que tenim és que l'escola canigó té bastant d'espai. Llavors, es poden aprofitar uns altres racons. I amb el tema relació d'ocents, mestres... Amb això, també, com esteu a les famílies? Doncs mira, l'any passat, perquè té de dir també que som una junta bastant nova, van començar l'any passat, l'any passat, clar, fins que agafes l'acadena i entenc tot una mica, doncs es fa una mica més envorrós. Sí. Hi ha una mica, bueno, com una mena de... No seria la paraula dir distanciament, però sí que una mica de, bueno, a veure què voleu, que ens ataqueu, que no es pensen que sempre s'ataca, però ara ja ens anem en tant, i la veritat és que la relació... mestres i direcció amb les famílies és bastant fluïda, bastant millor. I esperem que vegi millor en cada vegada més. De nosaltres, un temps. Nosaltres, un temps. I ja per anar acabant, David, comentes una mica com funciona l'acció de la... Perquè has dit que som una junta nova, com es fa l'al·lecció de les juntes, de les persones que formen part de l'afà? Aquesta pregunta és molt bona, Núria. Sí, perquè... Perquè jo t'explicaré el nostre cas en concret, vale? Vale. Però no és habitual, però en aquest cas en concret va ser que... bueno, la junta que va sortir, la junta de sortir de l'anterior, de l'any anterior, doncs van dimitir, vale?, van dimitir, van dir que quan ha acabat el curs... Que plegaven. Sobren unes... unes dates, perquè d'alguna junta s'incorpori, si es organitza més d'una junta, doncs ha d'haver-hi eleccions, com quan es fan el consell Escolar, que es presenten X pares o mares, i tu has de votar. Però en aquest cas no va sortir ningú. Vale, i llavors jo em vaig oferir. Sí. Perquè ja era l'última data que hi havia, si no sortia ningú, havia de fer-se una junta gestora, que la Generalitat no sé si ho posa, per les escoles que no tenen afes, no és la Generalitat que t'ofereix una junta gestora. Però, clar, sembla una mica així, hi haurà entre unes pares i unes mares, van aconseguir fer una junta, van començar a poc a poc, i ara sembla que la gent s'està animant, que els està agradant, i ara són més, clar. Això demostra que els principis sempre són difícils. Quan s'han de començar les coses sempre costa molt. Tu pensa que nosaltres anàvem allà i teníem molt dos coneixements. Clar. Nosaltres intentem fer-ho el millor sempre possible, però hi ha coses que se'ns escapen, o informació que no ens arriba. El millor és que... Després, el difícil, no, també és que la gent es vagi sumant el carbo en aquest projecte de l'AFA i intentar que, bueno, almenys garantir també un relleu, o que, bueno... Correcte, això és ideal. I intentar... Els nens no s'estan inaternomà a les escoles. Clar, però és aquest comat. Abans, per exemple, les famílies que acaben d'arribar, o les que són més petits, enten, normalment, a més ganes. Una família que ja està sí que ho sí sé. Els dies que els hi queda l'escola, com jo dic, doncs tampoc... És que tinguin un gran interès. Perquè si en un any o dos anys deixen l'escola, tampoc pensa que la junta és per quatre anys. Vale. I té feina. Volies o no té feina? Sí, sí. Que l'has de deixar del teu temps... Mm-hm. Per els demés, i per tu mateix, no? Però és així. Sí, sí. Llavors, no és una duta on té aquesta disponibilitat. És normal, o sigui, és que s'entén perfectament. Molt bé. Doncs res més, David, ha estat un plaer tenir-te aquí aquesta estoneta Radio d'Esvern, que vagi molt bé el dia a dia també de l'AFA, i esperem veure-us amb la comparsa per Can Mastoltes. És una preocupació, Núria, que si ens veus a la comparsa, ja m'ocuparà jo de que et fiquis a ballar amb nosaltres. Molt bé. Doncs res més, David, gràcies. Gràcies a tu, Núria. Adéu. ... El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amv.cat. EFA Pro, amb l'EFA-P aviat podrà embolar, amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. ... I don't you worry about a thing Cause everything's gonna be alright Everything's gonna be alright It's gon' be all be alright Thumbs up alive Ready for the night Lit like a light Bout to take a flight Get higher than a cat Floating on the sky Look mama, I could fly I feel so alive I'mma let my best life To just, to just what I like Get that, get that, get that price I was doubting now to rise up Hit up in my eyes up I keep getting wise up Then I realize that everything will be Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh K, eh, eh, eh, eh, eh, eh, ok This is how we do it baby This is what we say It's a look at you, you're like my son Don't you worry Don't you worry about a thing Cause everything's gonna be alright Everything's gonna be alright So don't you worry Don't you worry about a thing Cause everything's gonna be alright Everything's gonna be alright It's gon' be all be ok Hey! Work hard, play hard, that's the only way. Hey! I'mma live my life like every day's a holiday. Hey! Time to celebrate. Hey! Time to elevate. Hold up, one! Tres, cuatro, cinco, seis. Take it to the top, top, top, like. Woo! We don't stop, stop, keep on moving, making. Woo! Take a shot, shot, take a shot, take a... See you! We gon' keep on doing what we do, cause everything will be. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. K, eh, eh, eh, eh, okay. This is how we do it, baby. This is what we say. It's a look at through your eye, my son. Don't you worry. Don't you worry about a thing. Cause everything's gonna be all right. Everything's gonna be all right. So don't you worry. Don't you worry about a thing. Cause everything's gonna be all right. Everything's gonna be all right. Si com a dona vols saber quins recursos tens el teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos, trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Entra al gencat.cat-barra Atenció a les dones. 012, la Generalitat, el teu costat. Vinga, Baca, acabem de parlar amb el David Magallón, ell és el president de l'Afa de l'Escola Canigo d'Aquí, de Sant Just, sobre una mica l'actualitat, no?, del dia a dia de les associacions, de les famílies, de l'Umnes... I ara passem a parlar amb l'Albert Massíac Altinga, aquí dins de l'estudi de ràdio, hola, Albert, què tal? Hola, molt bona tarda. En un principi havia de venir també l'Àstrid, però li donem festa. Molt bé, si et sembla bé. Hi ha coses de vegades... Imprevistos, que passen. I això és el directe. Exactament. Si no, muntaries, faries veure que he vingut, i ja està, però com més en directe no podem fer-ho. No podem fer, no. Abans de res, volia comentar que el David, fora de l'entrevista meditòstres, m'he deixat de dir una cosa, Núria, sobre l'actualitat de l'Afa, i és que des de l'Afa Canigo ara estan intentant també muntar una comissió sobre xarxes socials, perquè avui en dia ja se sap. Si no estem en les xarxes, sembla que no existim. Per tant, des de l'Afa Canigo, també hem decidit muntar una comissió, que és a dir, a fer publicitat, una mica, i també apenjar cosetes a les xarxes socials, i estaven en procés, que tindran un compte d'Instagram, l'Afa, del Canigo. Des més, volia afegir això, perquè m'he deixat de dir, jo no passa res, ho afegim ara, i ja està. Ja està dit. Clar que sí. Doncs bé, Albert, comentem una mica l'actualitat, si et sembla de la Teneu. Vas estar aquest passat cap de setmana al concert de la Virce? Diguem que sí, diguem que no. És una mica rara la resposta. Sí, sí, vaig a Seri, em vaig perdre possiblement a primera mitjora o a 35 minuts, perquè, per un altre costat, recordem que els pastorets estaven fent un disc, i teníem l'últim dia d'enregistrament, d'alguna manera, quan va acabar d'enregistrament correguita, des de l'altra punta de Barcelona, vam arribar, vam arribar a mitjora tard, però no ho vam perdre, va ser realment el que jo vaig veure preciós. Molt maco, va venir, recordem la Lena Gadel i la Marta Robles, i vam fer un espectacle molt maco. Jo crec que d'un nivell realment espectacular, no cal dir-ho. Les dones de la meva vida, es deia. Sí, sí. Molt bé, doncs res, seguim amb cosetes, perquè a part d'aquest concert, aquests dies, suposo que també segueixen les activitats. Bé, la Teneu no para. No para, no. Ja ho saps, en bé. De fet, demà, demà dijous, a les 7 de la tarda, a la sala 50 Nari, tenim una presentació d'una novel·la, la novel·la 1969, d'Eduard Marquès, en la qual, en aquesta presentació, l'autoconversarà amb l'editora, que és l'Origènia Brogis, i es llegiran fragments de l'obra. Això és una... Està organitzat perquè el llibre té el club literari de la Teneu. Aig de dir que, a més a més, a l'Eduard Marquès, va fer una presentació al Dilluns, al Teatre Romea de Barcelona, i va omplir tot el teatre, perquè es veu que serà la novel·la de la tardor, de l'hivern, la novel·la de l'any, la novel·la, bueno, no ho sé. En aquest moment està a la cresta de l'Onada, i veurem, no sé ben bé de què veieu, demà, si puc, m'escaparé una estona per veure'n. A més a més, és que vindrà també l'autor a Ràdio d'Esvern, per la tarda, o sigui, abans de passar per la Teneu, passarà per aquí pels estudis, i també ens en parlarà, però bé, és que l'Ernau Consult de l'Aquell Lliberté, quan ha vingut aquestes últimes setmanes aquí a l'estudi, ha parlat de novetats i recomanacions de llibres, ha insistit molt en el 1969, una novel·la especial. Amb tothom en qui parla, crec que va bé. Ens veurem arrossegats per aquesta voràgina, i acabarem llegint-la, encara que en tinguem altres. Pendents, encara. Li haurem de fer un lloc, bé, un gran lloc, per què? Sí, un gran lloc, perquè té més assistentes pàgines, em sembla, o sigui que li haurà de buscar un bon lloc. Molt bé, això passarà demà, hem dit? Demà, a l'estat de la tarda, ja has dit que abans estarà aquí a l'autor de la Rambla, i llavors ja saltem a divendres, divendres a les 8 del vespre, també, en aquest cas, a la Sala Piquet, abans no sé si dir la Sala Piquet o la Sala 50 Nari, però estarà prevista a la Sala 50 Nari, perquè es preveu una assistència de gent que ho fan a la Sari. Per a divendres a les 8 del vespre, a la Sala Piquet tindrem la conferència del Cicle de les Sees, que és un cicle literari, i en aquest cas, Jordi Tormo, ens parlarà sobre Isabel Claracimó, Trajectòria, Compromísos i Lletres. Sí, també és una altra... Sí. Amb això ens situem ja a Dissabte. A Dissabte, d'endre. I hem de dir que Dissabte i Domenja, el 2050, el grup de teatre, fa dues representacions de l'obra Les falses confidències. No, mira. El Dissabte és a les 8 del vespre, Domenja a la 7 de la tarda, òbviament a la Sala 50 Nari en aquest cas és de pagament, entre el general d'euros, els socis de la Teneu VIII, i falses confidències, és una obra de Piac de Maviú. Sí. I tothom, qui vulgui veure-la senzillament, ja pot comprar a centrar polis. Aquest grup, el 2050, és aquell grup que, l'any 2000, van fer 50 anys. Exactament. O sigui, el títol és el 2000, Espai, 50, no, el 2050. Exactament. El 2000, Espai, 50, el 2000, barra, 50... Però sí, confono una mica, no. Són d'aquelles trobades que es fan aquí, generalment, cada any, de la gent que fa 50 anys, i que després surgeixen uns grups que segueixen veient, altres no. En aquest cas, doncs... Un grupet de teatre. Un grupet de teatre, i de mi totes les coses, que ens han portat obres molt interessants. El Flavido, Pencil... No sé, ens han portat unes quantes obres, que ens ho han fet passar molt bé, i sota la direcció del Roger, no? Del Roger Consul, que no és del... Home, no. Que el 2000 no feia 50. Ni ara té 50. Ni ara té, no, però resulta que la seva mare l'ha arrombit si que està en aquest grup, i va aconseguir que... Que s'anime del Roger. I és el director d'aquest grup. No para, perquè entre el cap de setmana del 29 o 30 d'octubre va estar amb tamboret, també, que dirigia l'obra de... Va estar amb tamboret, perquè l'obra que... Va fer l'obra que s'havia fet a final de curs, que ja es va jornar i es va fer fa pocs dies. Ara té això, i recordem que també està embolicat amb els pastorets. O sigui, que és una persona que realment... Amb un acturil. No para mai. Això serà aquest cap de setmana, eh? Això serà aquest cap de setmana. Dissepte diumenge. Recordem dissepte les 8 del vespre i diumenge les 7 de la tarda. Ja ho he dit. Em sembla que les entrades es poden comprar per entrar polis. El que es decideixi últimament els sempre els podrà comprar allà mateix. Si queden entrades, per tant... Molt bé. I entrar polis, aquell que ara diguis, i això com s'entra aquest nom tan llarg perquè surten a vegades en el d'això, és igual, s'entra en tràpolis, es busquen només aquesta paraula en tràpolis, o que apareix en tràpolis i un cop estàs dintre posa-se en just. Sí, i et surt tot el que fa en es senjús. I per tant es trobarà de seguida. Realment és una plataforma que va superbè per poder fer el pagament o comprar les entrades i tot això, dels espectacles i els avantiments que es facin. Sí, sí, és molt pràctica per les associacions, és molt pràctica. A part d'aquesta excusa t'està anant amb alguna altra... Encara queda una altra, que és l'excursió de les seves. La doctora de Montfort, la feixi llarga i la Ria de la Rússia. Això s'ha de dir menys i sortirà a l'estat del matí del paradó. I aquí, doncs, ens repetim molt, però, com sempre, sempre que es tracta d'una cosa a la sèrie, recomanem anar a veure la web perquè hi ha totes les indicacions, si hi ha places sinónies i, en definitiva, recordar que la gent que camina negar les excursions, aquestes organitzades, ha d'estar assegurada, per tant, ho ha d'estar federada, ho ha de demanar, que s'ha d'assegurar per un dia, i tot això, ho trobarà a la web de les seves. A més, aquesta setmana, aquí a la RAM, la va passar perquè les seves també tenen un espai mensual, i parlem de les activitats i de coses que tenen sortides, conferències, que fan, i que, a més, ve algú diferent. I aquesta setmana tocava que tornessin a venir els de les seves per posar-nos al dia i van venir els de la secció i jove, que també es van movent i van fent activitats. En principi n'hi havia una prevista aquest cap de setmana, però està... No sé si era de la secció i jove, o jove o infantil. Infantil, la secció infantil, si té... No la jove, la infantil tenia prevista una activitat aquest cap de setmana, que s'ha d'ajornar fins al cap de setmana vinent, fins i menys a vinent. És una excursió a la Riarada. Bueno, és que aquest cap de setmana també s'enjús en... Hi ha càrrecs. Hi ha càrrecs, i llavors això tira molt enrere, eh? I d'aquí això frena moltes coses, i recordo que, inclús a pastorets, quan parlàvem dels enregistraments, teníem previst fer l'últim enregistrament aquest dissabte, i algú va dir que hi ha càrrecs, i el pes dels càrrecs va fer que avancéssim l'enregistrament una setmana. Clar, és que quan hi ha activitats que mou molta gent, com per exemple els càrrecs, que hi ha gent que... Encara que la gent no s'hi tiri, simplement per anar a veure algú que coneix que es tira... Sí, participen molta gent, i, per tant, és raro que els enjustents no coneguin diverses persones com a mínim de les que s'hi tiren. Per tant, encara que no hi hagi ningú directe a la família, indirectes i amics, i això segur que s'entreven. També, per exemple, els rebots d'aliments de càrrecs de Sant Just, aquest cap de setmana també fan el seu recapte, que hem de dir que no té res a veure amb el gran recapte que es fa del banc d'aliments, és un recapte diferent des de càrrecs, i ho fan de formes estratègiques... Tots són necessaris per això, perquè tal com està la situació, hi ha molta gent que subsisteix gràcies a aquestes ajudes. Sí, sí, sí. Clar, jo els deia, ostres, però aquest cap de setmana també és el de càrrecs, i molta gent em diu, no, no, no. A nosaltres també ja ens va bé, perquè hi ha moviment pel poble, gent amb una balca, es queda al poble, també. Exactament, gent que el millor marxaria del poble i s'hi queda, i, bueno, ja que estic aquí, s'aplofito i faig això i el altre, i sí, sí, és una bona... és una bona data per viure senyors. Sí, segons què, segons quines coses, també va bé potser promocionar-les i aprofitar que la gent els mou, i... I tant, i tant. Molt bé, doncs, escolta'm, Albert, hem repassat una mica l'actualitat pel que fa la gent cultural, també de la Teneu i en general de senyors, i recordar que el novembre literari també està en marxa, que s'hi fan coses... amb plena acollició, i hi ha coses, inclús, que no formen part directament del novembre literari, però que tenen un gran lligam amb el món de la cultura, com és aquesta conferència de la Seas, que no està inscrita dins de la problemació del novembre literari, però que té, crec que, bueno, una conferència d'aquesta categoria, no cal que en diem novembre literari, però estem parlant de l'Uisabé Clara Simó, per tant, estem parlant d'un pas al marxa. Molt bé, doncs, més, Albert, que acabis de passar bona tarda. Molt bé. Que ja es va enfosquint el dia d'una manera increïble, vull dir... Ja ha sortit d'aquí, que és fosc, ja... Sí, sí, gairebé. De nit encara no ho puc dir, però... No, de nit encara no, però bé. Absolutament, i això que no ens moguem de senyús, però amb poca estona ja... Ja en fosca, totalment. Res més, això, bona tarda, i que acabis de passar bona setmana, també. Molt bé, un moment, a rebreure. Adéu. Adéu. Estem escoltant aquest tema de Kenny Loggins, Fut Luz. M'ho deixo. Luz, ja, Luz. L'any m'hi ha caput. Luz. Caput Luz. Caput Luz. Caput Luz. Caput Luz. Caput Luz. Caput Luz. Caput Luz. We'll take your whole life. I'm telling you to lose 飛 неп free i kill up the sun, dance soon. Please, Louise, pull me over my knees. Jack, get back. Come on before we've got Loose, you're a loose Yeah, everybody come for your loose For your loose, keep on the sun and dance to it Please, do it, pull me up on my knees Get, get back, we come on before we crack Loose, you're a loose Everybody clap, everybody clap Everybody clap, everybody clap Everybody clap, everybody clap Everybody clap, everybody clap Everybody clap, everybody clap Exploreu-vos bleu. com avui, el 9 de novembre del 2014, no sé si us en recordeu, però a Catalunya es va celebrar la consulta sobre la independència de Catalunya. I justament un any més tard, el 2015, el 9 de novembre, el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria absoluta la declaració d'inici del procés cap a la independència. Va ser proposada pels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la candidatura d'unitat popular crida constituent, la CUP. Bé, altres excuses que també van passar el dia com avui, la nit dels vidres trencats. Això va passar a Alemanya l'any 1938, en què els progroms, la paraula provenent del rus, que s'escriu també com un alçament popular de caràcter violent, també en forma d'incendis provocats de sinagogues i saquejos de propietats joves, anunciant el que posteriorment es coneixia com a la Xua o l'Holocaus. Això va tenir l'any, va passar a Alemanya l'any 1938. Després també tenim que al 1982, al Regne Unit, se met el primer capítol de la sèrie The Young Ones. Després també tenim que l'any 1990, en Arizona, es va descobrir l'esteroi de 5590. I, tal dia com avui, el 2016, van passar dues coses. Els Estats Units donen el tram a guanyar les eleccions del país i també que hi moria, aquí a Espanya, la Beneno, icona transsexual espanyola. I ara marxem a parlar dels aniversaris, les persones que avui, el 9 de novembre, fan anys. És el cas del periodista Antoni Bassas i Onieva. Van eixar a Barcelona l'any 1961, ell és periodista corresponsal de TV3 i també va ser d'una Catalunya ràdio. També avui és l'aniversari de la tenista professional Aranya Parra, van eixar a València l'any 1982. També, el dia com avui, fa anys, Elisabet Hailey, periodista nord-americana i cronista d'expedicions a l'Inmalaya, va eixar a Illinois el 1923. També fa anys avui Carl Sagan, popular astrònom estadounidèc, també divulgador científic, va eixar l'any 1934 als Estats Units. O també, per exemple, és l'aniversari de la física nuclear espanyola Maria José García Borjev. Va eixar a Madrid l'any 1956. I ara parlem d'anacoblògiques, persones que van morir el dia com avui, per exemple, Miriam Maqueda, cantant sud-africana i activista dels drets civils. Va morir el 2008, el municipi italià Castelbultor. I després també comentem l'amor de Hart Gottbind Koran, biòleg molecular, que va guanyar el premi novel·l de Medicina l'any 68. I va morir massa xusets del dia com avui 9 de novembre del 2011. I avui també tenim un parell de dies internacionals. Cap dels dos és oficial, és a dir, no el proclama cap organització ni cap institució, però sí que són dates que organitzen certes organitzacions, entitats, privades. Per exemple, és el cas del dia de l'inventor internacional, qui ho proclama és l'inventor i empresària alemany Gerard Muth & Hartler. Avui això va decidir que tal dia com avui seria un bon dia per un ràls inventors-inventores, una data que vas collir en honor a l'actriu, a la ingeniera i també inventor austríaca Hedy Lamar. Aquesta dona, Hedy Lamar, va ser qui va crear l'espectre ampli, és la tècnica responsable de trobar l'espectre de freqüència a disposar per enviar dades i senyals a través dels sistemes de telecomunicacions. Que en paraules més senzilles, això de l'espectre que hem comentat és el que impideix que una misora o canal de televisió superposi una amb l'altra. En després, l'inventor i empresari alemany Gerard Muth & Hartler va decidir escollir el dia de naixement d'aquesta dona, el 9 de novembre del 1914, per retratribut a tots els inventors-inventors del món, però principalment a ella, a Lamar, que passaria la història en l'anonimat com moltes i moltes altres científiques i dones dedicades també a aquest camp. L'altre dia que tenim és el dia mundial de l'adopció, qui ho proclama és la sucessió AdopTogether, i és una data que es porta a celebrar ja des de l'any 2014, anomenat ja a un acte legal i d'amor que permet donar a nens, nenes i joves orfes una família i també una llar. Es pretén crear consciència i sensibilitzar la població mundial sobre la importància de l'adopció, així com també d'obtenir els fons necessaris per ajudar famílies que passen per aquest procés jurídic. D'acord amb xifres estimades per al Fons d'Emergència de les Nacions Unides per la Infància, és a dir, amb dades de l'UNICEF, més de 150 milions d'infants a nivell mundial necessiten una llar. Es destaca, sobretot, també la quantitat d'adolescents que no han estat acollits o adoptats i que, al complir els 18 anys, endavant de donar aquests centres d'adopció i d'acollida enfrontant-se a la dura realitat de no haver pogut pertany a una família. L'altra banda, també en alguns països, l'adopció és un tema controvertit degut a les dificultats i els tràmits burocràtics, interminables, sense necessari de fet, agilitzat, també, aquest procés legal. La creació d'aquesta famèrida, ja vam dir-te, s'hauríeu d'aquesta associació adoptogèder de Los Ángeles, als Estats Units, com un grup d'amics discutia que no hi havia, que no existia, un dia a nivell mundial per celebrar l'adopció. Doncs bé, ja ho sabeu, avui, en moda de curiositats, tenim aquest dia mundial de l'adopció i també el dia de l'inventor, Inventora Internacional. De fons, estem a escoltar aquest últim tema que ha tret el mercat Lewis cap al dia. El tema es diu Forget Me. El tema es diu Forget Me. El tema es diu Forget Me. S'enjust. Ja no tens excusa per sintonitzar Raju d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazine La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, ciques d'entrevistes, espais culturals, secciors d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona a veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de La Rambla, a Instagram i Twitter. Arroba La Rambla 981 i recupera els podcasts que més t'agradin. A Rajudesvern.com Bona tarda, us informa qui li en sabria. Investigadors catalans identifiquen les cèl·lules responsables de la recaiguda en el càncer de còlon i la reparició del càncer en altres òrgans després de l'extirpació del tumor primari. La recerca és de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i demostra que la immunoterapia primarenca anterior a la cirurgia pot eliminar aquestes cèl·lules abans que inicien la metàstasi, cosa que ajudaria a prevenir les recaigudes a la malaltia. El treball obre la porta a desenvolupar nous fàrmacs i eines diagnòstiques pel càncer més comú amb dos milions de nous casos cada any al món. Un moment. Emplotícies breus, Sergi Molero. Els demòcrates dels Estats Units resisteixen l'envan republicà en les eleccions de mig mandat i Trump es queda sense la seva esperadona de vermella. El partit del president Joe Biden podria perdre la cambra de representants de forma més ajustada del previst i els demòcrates es mantenen benvis en una batalla pel senat que es preveu llarga Washington Francesca Riga. Washington es lleva sense resultats clars a cap de les dues cambres, una autèntica sorpresa que exemplifica com d'ajustats són els resultats. Ni tan sols la cambra de representants que apuntava a mària republicana es pot certificar aquesta hora. Se la republicana, sembla, però per un marge molt estret. El senat toca paciència. Queden tres curses per decidir i els demòcrates mantindran el seu control si en guanyen dues. A Arizona apunta a demòcrates, però a Nevada trigarem dies a saber com acaba, fins que arribi tot el volt per correu. I a Georgia tot apunta a un desempat. Cap dels candidats ha arribat a un 50% i per normal local, això genera aquest desempat per d'aquí un mes. De les poques notícies que sí s'han produït, és la victòria demòcrata pansilbània. Dentre els republicans, la victòria més clara és la de ronda de Santis com a governador de Florida. Cal col·loca a la pole position per competir amb Donald Trump per denominació republicana el 2024. Eurodiputats italiens demanen a la presidenta del Parlament Europeu que defenci la memòria de l'anterior president de la Cambra, Sassoli. Ho demanen davant de les paraules de la Junta Electoral Central espanyola, precisament sobre les credencials que va rebre el president del Consell per la República Carles Puigdemont. Ho explica al diario.es i ho ha confirmat Catalunya Ràdio. Els Eurodiputats italiens són 7 i pertanyen al Partit Democràtic, del qual n'hi era membre David Sassoli. Reclamen l'empara de l'Eurocambra pel to i les formes de la JEC en una carta que, a més, el Parlament Europeu en relació amb les credencials de Puigdemont, com a Eurodiputat, unes credencials que li va donar precisament Sassoli. Els Eurodiputats diuen que Sassoli va actuar d'acord amb el dret i es mostren sorpresos pel to de l'Òrgan Espanyol ja que consideren que denigre l'expresident de la Cambra. Incidents a la capital grega en motiu de la vaga general contra la inflació convocada pels sindicats, la policia ha detingut una dezena de persones que, al final d'una manifestació pel centre de Tennis, han llançat còctels Molotov i Pedres de la policia que hi havia davant la seu del Parlament. Bèlgica, on també es fa vaga general avui per protestar contra la inflació i reclamar un augment dels salaris, s'ha paralitzat parcialment, però per ara no hi ha hagut incidents. Les centrales nuclears hauran de construir un magatzem per guardar l'uraniga estat com a mínim mig segle més. Després del fracàs del magatzem centralitzat, un nou pla de residus radioactius aposta directament pel magatzem geològic i això obliga a les centrales de la policia. El magatzem de Tennis ha fet un moment de desacord amb el seu vécil 703. La companyia de dansa Belga Pipintom es trena aquest vespre a la sala gran del TNC, del Teatre Nacional de Catalunya, l'espectacle Tripsit que reversiona i integra tres muntatges curts creats durant l'última dècada pels seus coreògrafs. L'obra, dissenyada el 2020 en plena pandèmia, que comença a ple d'esperança, i que acaba en un destí incert. Esports, Marta Garcia. L'Espanyol se'n fronta al Vila Real amb l'objectiu de trencar-la amb a la ratxa de 4 partits seguits sense guanyar. El partit d'avui serà Joan, el recedesta idioma, les 8, i 15 minuts abans començarà la transmissió del tot gira. Amb 35 goals, el blau gran a Robert Lewandowski ha rebut la bota d'or com a màxim golejador europeu de la temporada passada. Goals marcats amb el baller de Monique en la Bundesliga. El defensa del Girona Juanpe estarà entre 3 i 4 mesos de baixa, després que és el mateix operat d'una lesión al Taló Esquerre. A dos quarts de nou, Brent de Bèlgica, que ha dit la seu en l'eurocap femenina de bàsquet. Ara comença a Espanya, França del Mundial, doque i patins de l'Argentina. En la competició masculina, dos quarts de 10, Espanya en gola. El Iona Bolshova i Paola Vadosa són les dos tenistes catalanes en l'equip espanyol que disputa la Villigín King Cap, l'antiga Copa Federació. Ui, el rival és el Kazakhstan. I en l'europeu femenidad en vol a partit de dos quarts de nou, la selecció espanyola s'enfronta a Alemanya en un partit on només els val la victòria per seguir en la competició. Fins aquí, les notícies. Tots, seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopet Ribes. Aquesta setmana han començat els treballs de la primera fase de reordenació dels entorns de la plaça de La Pau i de l'edifici Walden. La dura de prevista de les obres des de tres mesos ara s'actuarà al lateral paral·lel al taller d'arquitectura. La qual cosa suposarà el naixement de nous espais i erones una d'actuacions, un passeig en parets per a l'explosió gràfica en la modalitat de pintura lliure, una zona de jocs de calisthenia o street workout per a persones adultes i un parell de taules de ping-pong. El projecte s'ha elaborat a partir de les propostes sorgides del procés participatiu, que es va realitzar entre finals del 2020 i principis del 2021 amb prop de 200 persones participants i conceptes, espai, com una gran illa verda. Continua l'11è edició del novembre literari i ens repassem les activitats que tindran lloc aquesta setmana. Demà, 10 de novembre, tindrà lloc la presentació taller El secreto de Anànd, a càrrec de la Vanessa Torné, il·lustradora del llibre i pilà súnico, editora d'edicioners de Fábola. La presentació taller està organitzada per la biblioteca Joan Margarit per a infants a partir de 6 anys i les seves famílies. També es dura termes a un taller de yoga per als infants que realitzarà Margarita Kelso. L'activitat començarà dos quarts de sis de la tarda que angi n'està a la cel·lesi d'Orcónsol i Giribet. També, dijous, tindrà lloc a la sala del cinquantenari de la Taneu, la presentació de la novel·la 1969 d'Eduard Marquez. En presència de l'autòquic, conversarà amb l'editora Eugenia Brogis i llegirà fragments de l'obra. La conversa repassarà el procés creatiu d'un llibre complex de realitzar que ens submergeix en el primer any de la transició. A través de notes d'arxiu, t'estimo una documentació exaustiva. La presentació només s'ha dut a terme un cop al teatre Romea i demà visitarà Sant Just a la set del vespre, una presentació organitzada per Cal Lliberte i el club literari de la Taneu. El consorci de turisme del Baix Llibregat posa en marxa aquest mes de novembre el Baix Ofertes Flash. Es tracta d'una campanya de descomptes i promocions que ofereix a tothom una oportunitat única per descobrir la comarca. Les opcions són molt variades, una ruta per la muntanya, una visita cultural, una experiència gastronòmica, passar una nit a la vora del mar o en plena natura. Els visitants podran gaudir de fins a 50 plans com aquests amb descomptes i promocions exclusives. A Sant Just d'Esvern hi ha dues activitats que participen a la proposta i ofereixen descompte. La primera és un 20% de descompte en un tas de marxa nòrdica que es durarà a terme aquest divendres a la tarda amb vendora. El segon establiment, que ofereix un 10% de descompte aplicable a tota la seva carta, és el restaurant Foodies de Mas Lluís. Activar els descomptes és molt fàcil, només que l'entrar al web turismebaixliuregat.com accedi a la proposta desitjada i activa la promoció. L'usuari o usuària rebrà per e-mail el descompte. La campanya estarà en vigor en exclusiva 3 caps de setmana del mes de novembre del 12 al 28. I això és tot. Tornem amb més informació i tuta l'actualitat Sant Just Tenca, els Sant Just notícies de les set del vespre. Fins ara mateix. Escolta, és la Rambla. La vida Sant Just Tenca a través de les ones. Ara mateix. Ara mateix són les 6 i 9. Estem començant aquesta segona hora de la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esberna. En una estoneta farem aquí tertulia amb la Rosa Maria, també amb la Natàlia i la Bea, són membres de l'Associació Transbaix Paua i Roses de Sant Feliu. Tractarem alguns temes destacats de l'actualitat. Ara el que farem és comentar algunes estrelles de cinema que hi haurà aquest proper divendres a les sales. Per exemple, la gran esperada Black Panther, Wakanda Forever, aquesta és una pel·lícula estadounidenca, i dirigida per Ryan Cougar, una pel·lícula d'acció, d'aventures dels grups de Marvel Cinematic Universe, òbviament Black Panther com no. Doncs bé, la teniu a aquest divendres hi ha les sales de cinema entre el repartiment. Doncs per exemple, tenim Winston Duke, a Leticia Wright, Angela Bassett o a Martin Freeman, per exemple, com a actors i actrius principals. Després també tindrem una pel·lícula o thriller espanyol, es diu As Vestas, és un títol gallec, per tant ja ens indica la pel·lícula que és allà, repartiment Marina Foy, Nice Menochet, Luisa Aira. És una pel·lícula que és comproduïda també amb França, es diu As Vestas, i és un thriller, un drama més o més ubicat a la vida rural. Després també tindrem altres pel·lícules, per exemple, Memòries de París, una pel·lícula francesa, una dramàtica que tracta sobre el terrorisme, ens parla de Caldissabte per la nit, i diu així, a la Sinopsie, a Tardó, la Mia, queda atrapada en una tanta terrorista al bistró parisit. Tres mesos després, sense poder reprendre la seva vida i recordar només fragments aquella nit, la Mia decideix investigar el seu racó per trobar un camí de tornada a la felicitat. Aquesta pel·lícula francesa dirigida per Alice Winkor, va estar aquest 2022, a més a més, el Festival de Cans a la secció de la quinzena de Realitzadors. Després també tenim altres estrenes, per exemple, Capitana Nova, és una pel·lícula holandesa dirigida per Moris Trubots, i tracta sobre temes de ciència-ficció, aventures... És un cinema familiar, es diu així, Capitana Nova. Tracta que un pilot de combat viatja en el temps per salvar el món d'un futur desestrós ambientalment parlant, però ha hagut un efecte secundari, s'acaba tornant jove de nou, i ningú la podrà prendre de forma seriosa, perquè en lloc de tenir ja la data adulta, ha acabat sent una nena. Després també hi ha un parell d'estrenes més. No són pel·lícules, són documentals, a més a més són espanyols. Un d'ells es diu Emilia, i l'altre es diu Velázquez, el poder i l'art. El documental d'Emilia està dirigit per Miguel Ángel Calvo, i doncs bé, és un documental biogràfic, tracta temes de literatura i també de feminisme. Emilia Pardo Vazán, novel·lista, sagista, periodista, crítica literària, és una de les més eminents escriptores de la literatura espanyola del segle XIX. Va néixer al 1851 i va morir el 1921. I d'aquesta biografia tractar el documental, es diu així, Emilia, tal qual, amb el nom de la humanitzada. I l'altre documental que hem dit es diu Velázquez, el poder i l'art. També és un documental biogràfic, com molt bé ja indica el nom, i per això, d'una de les constants de la vida de Velázquez, va ser la cerca del favor del poder. Primer, a Sevilla, a Natal, frequentat per zones de poder, i més tard, també a la Cort, on el servei del rei Felip IV va aprendre que la glòria del pintor depenia del contacte amb la gent poderosa. Doncs això, Velázquez, el poder i l'art. L'altre documental que també s'estrena aquest divendres a les ales de cinema. Passat, i comentarem una estrena que hi ha aquesta nit a Netflix, i ja posats avui, dimecres 9 de novembre, s'estrena a la cinquena temporada de The Crown. Arriba una nova dècada i la família Raya el Britànica s'enfronta a que possiblement sigui el seu major repte fins a la data de mostrar que segueixen sent importants a la Gran Bretanya dels 90, s'obica en aquesta dècada la nova temporada. Amb la guerra mediàtica entre Diana i Carles, comença també a sucabar una mica la institució monàrquica. Són anys delicats, i això es nota també en el nerviosisme que rodeja a l'estrena, marcat també una mica per la polèmica i la proximitat a la mort de la reina Isabel Segona, la vida tal a qual i el ragnat també es basa en la ficció. Doncs això, eh? Avui, a Netflix, s'ha estrenat ja aquesta cinquena temporada de The Crown. Si sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Si sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Olga, té por de tornar rosa? Jo et conec margarrides. Escolta, m'estava pensant. Aquesta vegada és molt bona. Va, calla i cona'm de mà. Ho adeu, vos forses, bona gent. Potser ens laurem un altre dia, sabem que volia ho fer més, però què hi farem així? És la vida, t'equivoques d'un informe i dispares a qui més estimes. T'equivoques de remei i vaig sincer que l'afarida. I algú n'estona, què us penseu? Tant dents agraves de contès. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que... ho anem a fer. A l'engrot ser veurem el just per viure bé. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Vinga, vaja, ja tinc aquí a la Rosa Maria. Ja veig que m'entran, també veig a la Bea. Estem sentint de fons aquest megamix de gris. L'Olivia Newton, John, aquí a la Rambla. Vinga, vinga, vinga, vinga, vinga, vinga. La música de gris mai passa de moda, eh? O sigui, posis triomfa. A una boda, a una festa, a la ràdio... No sé què té. Sí, sí. I va passar de generació, una generació... No, però són músiques composades que la gent se'n recorda. Tu vas a fer aquesta música tecno-moderna... Sí, totes són iguals. No te crees, hay algunas por ahí. Chiquitan, chiquitan, tan, tan, de pum-pam, pum-de-pum-pam, de... Està sí, està no. Hay músicas que se quedan ahí ya para... Sí, sí. Con poner la canción del verano tú. Sí, sí, mira. A veure, comentem, posem temes d'amunt de la taula. Jo sé que la Rosa Maria volia fer menció especial a un acte, a un asavantiment que va tenir lloc aquest passat cap de setmana. El CC Congrés de les Dones el vaig llobregat. Sí, a Cornella. A Cornella? No sé per què teníem menys que va ser a l'hospitalet. No, no, no, va ser a Cornella, va ser allà... Com es diu allò? Com un palau de Congrés sosquella. A l'auditori. A l'auditori. A mi em va tocar l'auditori, evidentment. Què vol dir que et va tocar? Sí, perquè depèn de la convidació que estaves, jo n'havia agafat dues i em van passar primer una de... Jo vaig agafar salut i violència masclista, i em van passar directament a violència masclista, però també he de comentar una cosa. Em puc comentar? Sí, sí, t'anava a preguntar justament per això. La veritat és que estava posant amb aquesta convidació de... Jo estava a la convidació de violència masclista, com he dit. Havien 80 persones. Sí, unes 80 persones amb aquesta convidació. Potser hi havia una mica més, no ho sé, eh? Bueno, hi havien dos ponents, una d'elles és catedràtica de... Les dues són catedràtiques, no ho sé, però una d'elles és catedràtica de la Facultat de Dret i tal. I, bueno, i doncs... pronunciava molt la llei 17 Barrel 2020 de violència masclista i del Parlament de Catalunya. Jo dic, bueno, deixe-la dir, deixe-la dir, deixe-la dir, deixe-la dir, però no, eh? Va arribar el moment de mitjà a part, a fer les comissions, aquí tenéis unas columnas, aquí vosotros hay unas preguntas en cada columna, tienes que formalizar grupos de 10 máximo y tal, igual decir la vuestra, se notarán, y luego pues aquí los vamos a... en la segunda part del programa los vamos a discutir y tal y igual, ¿no? Vale. Jo doncs em vaig quedar així amb una mica de pedra, perquè el nostre grup de treball era bastant actiu, era bastant actiu amb tots els sentits i tots els aspectes, però de lo que anirem a dir, no es va dir absolutament res. Hi havia una noia allà estudiant de la Universitat de... de la UAB, eh?, que anava a prendre nota i ja pensava, escrius massa pel que estem dient. Vaig dir que hi estàs escrivint. I ja estava acordada que tenia que ser ella, la que tenia que dir la seva, i va fer allà els seus alegats, el que ella va creure i va pensar, en base a les seves professors, li havia ensenyat, potser, per guanyar una mica més de nota. Amb això t'estè dient que... Aquesta noia dius tu que formava part de la vostra... Sí, sí, de la comissió, de la nostra grup, dintre de la comissió de la nostra grup, dels grupets que és que... I cada una tenia una escollida del grup, que no sé si ha autos cogido, l'agent del grup o s'ha autos cogido. Què era el grup? Havien 10 grups, em sembla, o 7 grups. Sí. 8 grups. 8 grups de 10 persones. Sí, aproximadamente. I aquests grups anàvem donant la volta tota la sala, cada columna havia un parell de minuts per reflexionar sobre les preguntes que havien escrit. Havíem. La idea era que no estava mal i tal, per durar una mica de dinamís mal, el que és el programa. El que no entenc és perquè si tu dius... Això és de color rojo, el salt de aquella... Això és de color verde. No sé si m'explico. Tot estava com un poc de menyadito, perquè tot quedarà bé i no hi havia res. La rota de color, lletxa, la lletxa. El molt lletxa. És que jo, a l'aponenta, quan li vaig a la meitat de part, hi ha que parles tant de la llei 17 per al 2020, el que hauries de fer també és pronunciar, perquè fins ara només he esperat de dones 6. Diu que a la llei 17 del 2020 també estem reflexades les dones trans, transgènere, o sigui, i les nenes trans, i també les persones nominàries legides dones. Diu que això, tu has oblidat, o suposo que tu has oblidat, o no sé què ha passat. Ai, sí, bueno, ja la comentaré al final del programa. Ja em deu baixar una veu molt baixeta, si vegi recordar que de la llei 17 del 2020, també n'estan considerades amb violència de màxista. Que no li va donar... Les dones transgènere... Les dones transgènere... Le debería doler en el alma que se lo recordará. No, en todo. No es que se lo recordará. Aquí no he terminado todo. Cuando hicimos un legato y yo quiero hablar, en el momento que cojo el micrófono, salto una organizadora... No! S'ha acabado! S'ha acabado! Eso no tiene comer! Por favor, que solamente voy a estar dos minutos... ¡Que se ha acabado! El micrófono va dir aquí... ¡Tomate! ¡S'ha acabado! Però l'ubó, el significatiu d'aquest punt, va ser que moltíssima gent de la comissió es va aixecar i es va anar a queixar. A l'organització, perquè no m'havien deixat parlar, perquè en aquell moment parlàvem de les violences institucionals, i jo vaig ser víctima d'una violència institucional, quan l'organització no em va deixar parlar. Però entenc que era un torn obert en què diferents persones podien sortir a parlar i... No, no, eren els grups, els convicions, però jo no estava conforme. Jo no estava conforme, i en base a l'última paraureta de les nens trans, jo també volia dir la meva, quan les violences masclistes, que les dones trans, rebem el cap del dit, que no són menys importants que la resta de les dones. I, a més a més, encara tenim més discriminacions al d'un. I les coses que siguin, no m'han deixat parlar de cap a les maneres, i es van anar a queixar l'organització. Menys mal que l'organització se'n va a prendre nota. Diu que, ara, quan hagamos las conclusiones, ja saldrà i diu que saldrà. Salió en una comissió... Salió en una comissió que n'ha de haver de veure amb la nostra, que no me acuerdo cómo se llamaba. No me acuerdo cómo se llamaba. No estaba allí, tampoco. Ésta estaba en el City Lab. Pero soltaron el acrónimo de LGTBI-CUP-LUS. Pero así, en una voz muy suavecita, y se acabó. O sea, nada más. Y yo, la verdad, es que esto considero que es un paso atrás, en un congreso feminista, que nos excluyan a las mujeres trans directamente, no sé por qué. La verdad es que no me mostró nada. ¿Y este de los guentes? No, no es falta de los guantes, porque lo sé perfectamente. Pero lo que es importante aquí es que la opinión pública, sí quería escuchar mi alegato. Y la organización no me lo permitió. O sea, que había tiempo de sobra, pero cuando fuimos a lo comer, vamos, había las bandejas y las comisiones, había no bien legado, hasta acabó 20 minutos, la gente no empezó a entrar. Déjame que te diga que es el modo soperandi. De ciertas organizaciones, es el modo que no quieren tratar ciertos temas, no están de acuerdo, bien porque les toca las narices, etcétera, etcétera. Porque las organizaciones feministas que yo he participado y participo en unas cuantas, que son favorables a la transsexualidad, vamos, es que te ponen en primera fila. Es decir, no, no, la gran vea es pego. Bueno, hasta me sacan los colores. Es decir, en la Unia, Universidad Internacional de Andalucía, ahí, bueno, tuve foro para hablar y hablar lo que me dio la gana. Cada vez que he ido a un encuentro feminista, en la primera organización feminista, en les primeras jornadas estatales de feministas, que fue en la Complutense de Madrid, sí que ahí, en dos ponencias, sobre transsexualidad y sobre prostitución, que soy puta y que te estoy hablando de la Complutense en el año 93. Quería decir que... Han passat anys, eh. Quiere decir que por las obras, como sus hechos, los conoceréis. Por cómo se comportan, ya sabes de qué palo van. Ya se pueden colgar las medallitas que desde la gana, que la tolerancia, el respeto, la tolerancia, el respeto, lo que no lo es, no lo es. Y en este caso, yo creo que hay grandes... Yo creo que se están despeñando solas ellas. Tarde temprano, la gente se va a dar cuenta de esto, es una estafa. Este tipo de feminismo, este tipo de encuentros, son una estafa, son un puticlú para niñas ricas, que hablan de sus cositas y se miran el ombligo hasta la náusea. Y tarde temprano van a caer. Tarde temprano les van a dar donde les tiene que dar. Porque el público se empoderó y quería escuchar el mi alegato. A mí el público a mí me reconocen como una mujer. Es que todo el mundo... Si vas a una cosa más de la organización, propiamente, ¿no? Sí, sí, sí. Y además, una otra cosa. El partido político anterior me llegaron a decir traidora. Traidora. Traidora, y entonces les comenté... Muy traidora, dice, pero ¿cuántas mujeres trans hay en vuestro equipo en este Congreso feminista? Cero, patatero... Y solamente... Al que yo represento, soy la única mujer trans de todo este Congreso. Te anava a preguntar això. ¿Vas a ser la única... La única de sesentas, yo la única. Pero tampoco me han dado a llamar a mucha gente. Pero te metiste, ¿no? ¿Tú que hiciste participar, no? No, me lo ofrecieron. Eso ya de entrada. La nostra asociación pertenece al Consejo... Al Consejo Comarcal. Al Consejo de Dones de tanto desanferir, como de San Justo. Pero finalmente no te viste correspondida. No, no solo me... Mira, a mi al final, pues... Para mi persona, directamente... En lo personal, no, en lo político. Exactamente, en lo político sí que me dolió. Porque silenciaron a todos nuestros colectivos. Pero es que ni las lesbianas... Es que ni las lesbianas... Es que ningún tipo de intersección, la unidad... Cero, patatero... Ah, sí, perdón, me equivoco. Hablaron de las mujeres migrantes... Racializadas, solamente esto. Racializadas, solo. De fet, mira, acabo d'entrar perquè aquest congrés també té web. Perdó, que s'ha aliat la cama amb el caule que penja. Ai, mare meva. Tranquil·la. Aquestes coses... Precisament aquest congrés també té pàgina web. De fet, si la gent t'acleja... Si és congrés de dones amb baix llobregats, la web... Hi ha tot de pastanyetes, expertes, programa... Hi ha una que diu comissions. I dins de comissions... De fet, hi ha una, dius... Salut, dones en el treball, maternitat... Violència masclista, buscarà. Hi ha una, efectivament, que diu violència masclista. Llavors posa el nom de les expertes que van participar en la comissió. Jo no les he dit, però les puc dir. Expertes. No fa falta. I després, entrant... Hi ha totes les diferents com... Els materials, per dir-ho així, que es van treballar. I també hi ha posades les conclusions subseus. O sigui que la gent... Si està interessada en consultar-ho, per exemple, aspectes jurídics relacionats amb l'autor del delicte, també veig aquí violència vicaria i violència institucional, altres formes de violència... Per exemple, això per a gent que... La tercera locativa no estava... No, no, és que ens hem oblidat moltes comissions, perquè si al Congrés tenia que durar com a mínim una setmana... Ja, ja, ja. En l'altre, a l'anterior, sí que van sortir les comissions. Jo considero que l'anterior... I això que diuen que aquest hauria estat el meravellós, el més preciós, el més bien organizado... I jo, de contenit, quasi diria que l'anterior fos molt més potent. Segur. Pero más que cuanto más organizado está, más arriba está, más cercano a las instituciones, es más vacío de contenido. Porque al final se quedan las expertas, hablando de sus experiencias y sus expertas bien subvencionadas, y gente que no está al pie de la calle y conoce la realidad a las mujeres. Se conoce la realidad de sus observatorios, de sus observatorios de género, de bien lejitos, no se vaya a contagiar, ¿sabes? No les vaya a caer ninguna enfermedad. Quiero decir, que eso pasa... Pero eso pasa, por ejemplo, en periodismo. Tu vas subiendo, escalando la mayoría del prestigio, no toca ningún tema. Tú dices, bueno, coges un medio mayorista, ¿qué temas toca sensibilidad social? Bueno, això passa, per exemple, amb el periodisme local, que és com més de proximitat, sempre s'acaba entre tractant temes més del dia a dia. Del dia a dia, de gent... A mi, les mejores entrevistas que me la... periodista que me han hecho han sido estudiantes de periodismo. Sí, sí. Bueno, clar, perquè agafen temes més de proximitat, més del dia a dia, més de... No, però si toquen un tema, se lo toquen en serio, y supongo que también tienen más tiempo para trabajarlo. Els grans mitjans, doncs, bueno, darrere, hi ha molts interessos, i, bueno, la informació costa que sigui més lenta. No dejes que la realidad te estropee una buena noticia, a todos estos tipos de cosas, ¿no? Que son los osmantras de las que hasta ellos mismos presumen. Pues en política, en casi todas estas cosas, igual tu traes renombres y gente congresos para las señoronas, pues nosotros hablan las señoronas, las ilustres catedráticas expertas en mujeres. No son ingenieros, son expertas en mujeres, ¿sabes? Lo que queremos, lo que deseamos, lo que nos gusta, cómo nos peinamos, lo saben todos, hija. Es como los X-Men, ¿sabes? Sí. Que tienen poderes para saber lo que quieren las mujeres, porque como somos mujeres y además, expertas, pues para qué más. Bueno, vengo un poquito ya su vida también con este tema. Sí, sí. Ayer estuve en una... a ver, toca a mí, ¿no? Yo te no, pero... Te estás tocando aquí, casi tocando, guapa. No, no, si me he cabrado con eso que has dicho, chica. Bueno, cariño, ¿qué quieres que te haga? Yo cuento mi experiencia, mi sensación, por lo resto y por lo demás. Perfecto. Yo me encontré una conocida en la... que servía las bebidas del catering y... Uy, em sembla que els coneixem. Y que es claro, el chabaza. Ah, mira. Bueno, que es eso de hacer a mí. No reclamaria? Sí, bueno, tant dos com salat, tot era menjar fred, tipo de... Canapés, aquestes cosetes i tal. I els postres també eren pastetes i tal. Estava bé, estava bé, estava bé. Bueno, molt bé, molt bé. Estava bé, bueno, ja està bé, ja està bé. Això no ens queixarem. I la companyia, que ja està molt ben acompanyada, també. Les coses com que... Que bé, molt bé. Bé, el motiu del teu figuràs que véns aquí... Ah, bueno, bueno, pues es lo de siempre. Ayer estuve en la manifestación de las trabajadoras... Me acordé. A las 7 de la tarde. Estuve muy concurrida, hubo alguna política allí. Hubo gente de representaciones de un movimiento asociativo. Estuve muy bien, estuve muy bien. Y me encontré, mira, con unas históricas en Parpineda y Cristina Garaitzaval, que son dos históricas del feminismo. Ah, sí? Sí, sí. Allí estaban, digo, pero niñas, ¿qué hacéis aquí? Yo pensé que se habían venido de Madrid. Yo pensé que se habían venido de Barcelona. ¿Te llamé yo en aquel momento? Sí, justo me llamaste tú. Digo, oye, estoy aquí con Cristina Garaitzaval. Dice, pues dale, eso lo conoces. Dice, le pregunte a Parpineda. Sí, sí, digo, pensé hasta allá, conoce, ya vamos. Todas las históricas, sí, sí. Y nada, estuvo bien, estuvo muy bien. Las chicas me imponerás, un mensaje muy potente. ¿Quién es al misachaca? El mensaje sobre todo era... El tema del emponderamiento femenino tiene que ver con el derecho sobre tu propio cuerpo, el derecho a decidir sobre tu propia vida, el derecho a la supervivencia, o sea, son cosas que son básicas, ¿no?, el derecho a sobrevivir, el derecho a apartar tus relaciones, y bueno, una denuncia total sobre las instituciones, sobre el papel que han tenido las instituciones con el tema del trabajo sexual, con el tema de las trabajadoras sexual, que son las que se llevan siempre el palo, ¿no? El tema de las multas, el tema de las persecuciones policiales, todo esa denuncia hacía en el comunicado, ¿no? El mensaje final que con nosotras no podrán, ¿no?, que eso es muy... que no podrán con resistencia, y somos... Vale. Proletarias, somos del proletariado, somos gente de pueblo, del proletariado, supervivientes, resilientes, etcétera, etcétera. Va ser una manifestació... una mica en resposta a altres manifestacions que havia hagut setmanes abans? No lo sé, porque lo tendría que preguntar. Pero yo creo que más que respuestas a otras manifestaciones, es por lo que se nos viene encima, que es la ley prohibitiva. Vale, ho dic perquè jo he teclejat a Google, saben que hi havia aquesta manifestació, perquè ho vas comentar al programa anterior, i una de les primeres notícies que m'ha sortit és, precisament, una manifestació que va haver just a finals d'octubre, el 22 d'octubre, en què el titular diu unes 400 persones exigeixen a Barcelona l'abolició de la prostitució. Diuen que la manifestació fa borg als drets de les dones, també crida en contra de la llei trans. I llavors he pensat, potser va ser una... També està en contra de la llei trans, no? Sí, una manifestació organitzada per Caladona. Caladona. Caladona de tu. Caladona. Caladona organiza això, que és raro, les han passat. Però la feta canvia. Diu, la seu del col·lectiu feminista, Caladona, ha aparegut empaperant empanflets contra la prostitució i la llei trans. Anda. Sí, sí. Oye, se nos han pasado al bando de las enemigas. Bueno, debe ser cosa de las subvenciones. Les Caladones han passat al bando de las enemigas. Caladona. Caladona s'ha posat al bando de las enemigas. Diu, unes 400... Llegeixo una mica la notícia. Diu, unes 400 persones convocades per diferents entitats agrupades a la plataforma La Força de les Dones. S'ha manifestat avui. És a dir, això era de finals d'octubre. Abasta l'una favor de volir la prostitució i els ventres de lloguer en contra de la llei trans i en defensa dels drets de les dones. La manifestació encapçalada per una pancarta amb el DEMA, això, la Força de les Dones, és el futur de totes, va començar la plaça de la Universitat i va acabar la plaça Sant Jaume, on les organitzadores van denunciar la inacció de les administracions per defensar els drets de les dones. El drets de les dones que consisteixen. Això és molt raro, eh. Perquè Caladona hicieron un acto no hace mucho en su sede aquí, en Barcelona, y hicieron un acto que, a més, invitaron a unes quantes persones trans a hacer sus discursos y todo esto. I la gent i les radicals feministes transescrudientes les enganxaron tot de pegatines en el local i totes les coses. És que aquesta notícia que m'hi llegeix és contrària al... Però no he acabat, eh. Diu, coincidint amb la manifestació, la seu del col·lectiu feminista Caladona ha aparegut empaperat amb pamflets contra la prostitució i contra la llei trans. Ah, a veure. Diu, la sede ha aparegut? Ha aparegut, com pancartes que les enganxaron. Bueno, a veure exactament, diu, amb pamflets contra la prostitució i contra la llei trans. Llavors, Caladona va fer uns tuits, diu, hem de seguir més que mai construint i sostenint Caladona com espai feminista inclusiu i continuar lluitant pels drets de totes i totes, sense deixar cap subjecte polític ni identitat darrere. Som la casa de totes les dones, les vianes i trans, Caladona sempre amb les persones trans, Caladona sempre amb les putes. Ah, endavant. Sí, sí. He enxat per un set de l'article, està malament, allà ho veus. Sí, sí, perquè donen tendra, donen conseqüències, i això és al revés, és que em sembla realíssim. Ah, també, és una cosa molt rara, això. Estava allalucinant. No, perquè és que, amb Caladona jo he tingut... Bueno, la verdad es que uno de los primeros grupos feministas aquí en Barcelona fue con Caladona, era uno de los primer grupos feministas, y tuvieron espacio para hablar contra las historias, las de mujeres estaban interesadas. Quería decir qué. Y luego las declaraciones con respecto a las prostitutas ha sido igual, ¿no? Ellas decían, dice, no se inventó el feminismo para taparle la boca a ninguna mujer. Eso ya que... Evidentemente. Pues evidentemente que tiene una mentalidad más abierta e inclusiva, que no todas estas petardas de las abolicionistas. Bueno, el caso es que... el caso es que ayer lo de la manifestación, al final, pues bueno, pues eso estuvo muy bien. Y, claro, yo creo que el peligro real no era esto que tú me decías, sino la ley en ciernes, ¿no? Yo leí de hoy lo que sale en el periódico. Es que no era falta que las mujeres... O sea, que quiere meter a la cárcel a los tíos, pero no era falta que las mujeres declaren. No es que no era falta que las prostitutas declaren, es que no quieres que declaren. No era falta, nunca ha hecho falta. A ti, desde luego, nunca te ha hecho falta. Es que no lo haga falta si lo probablemente ni las de la gente clara. Eso es lo más fácil, ¿eh? Claro, estaba yo con fulonito de tal... Claro, estaba con fulonito de tal, le pago a ver. Claro. Es una cosa, es un disparate, de verdad. Pues bueno, yo les pregunte a Ampar Pineda Cristina Garizaba, que es parece la deriva que está teniendo, dice... Dice, estamos alucinando. La deriva general de la sociedad y el feminismo. Dio, pero ¿qué es parecen estas las transfóbicas? Dice, estamos alucinando. Dice, que esto dice peor que en la época de Franco. Ui. Dice, esto nos va, es peor. Dice, estamos volviendo a la época de Franco, pero peor. Dice, porque en el tardofranquismo empezaban a despegar libertades y miraba hacia adelante. Pero es que aquí vamos hacia la oscuridad. Dices, que esto es peor. Estaban alucinando con ese tipo de feminismo institucional y de las cacareadoras. Son dos históricas del feminismo. Son las primeras mujeres que se besaron públicamente en un medio de comunicación. El primer vez son retratados dos mujeres, por ejemplo. Quiero decir que... Ostres. Avui, a més a més, s'ha fet una... Es compleix una famèlida, perquè ho he llegit abans, a veure si... Aquí. Exactament un 9 de novembre, tal dia com avui de l'any 2016, moria Cristina Ortiz Rodríguez, coneguda com, amb el nom artístic, La Veneno, tal dia com avui, col·laboradora de programes del cor, actriu, cantant, model... No sé ni parlar. Ex prostituta i vallet espanyol. Això és el que diu la definició de la piquipèdia. La Veneno també explica... Va ser una de les primeres dones amb visibilitzar el col·lectiu transsexual a Espanya, on he reconeguda com una de les ícones LGTB més importants. Us en recordàveu que va morir per aquestes dades? Sí, me acuerdo, yo la conocía personalmente. Sí? Bueno, yo estaba antes que ella. Ya se hizo... Cuando ella se estaba haciendo yo estaba ya más que hecha, quiere decir, en plan tras. Bueno, en aquella época, lo que pasa era que la Veneno era bastante controvertida, por su forma de hablar, por su forma de expresarse. Tampoco representaba, ella se representaba a sí misma. Y había que atraviesa también los grupos de que había gente que pensaba que no era la mejor imagen. Con anterioridad ya había habido muchas imágenes trans, quiere decir, desde Amandalia, al Viviano, a Fernández, desde yo que sé mucha gente... Però, potser, la Veneno va ser com la més matiàtica? Bueno, porque salía en un contexto de programas que enganchaba mucha gente. Era el Mississippi, que era un programa de petardeo, de mucho contenido muy petardo y muy friki. Y ahí fue... Básicamente fue... Esta noche cruzamos el Mississippi de Pepe Navarro. Bueno, yo me acuerdo que digo, bueno, nosotras no podemos censurar, esas cosas a la gente que hable en su vida y cuentes su vida, aunque sea como sea, como sea lo friki que sea, que el orgullo friki también existe. No sé cómo decirte, quiere decir que cada uno tiene derecho a ser y espesarse como le da la gana. Lo de la icono ha salido un poquito después, creo yo. Lo de icono ha sido gracias a los chicos estos que le han rescatado el olvido. Bueno, a las memorias de Valeria, la escritora, la trans, que recuperó un poco la historia de la veneno y la ha reconstruido, la han hecho a la serie. Yo no lo conocí, ¿eh? Sí, yo la conocí. Bueno, era como salía la... como salía la tele. Sí, salíamos, estábamos en una discoteca, estábamos en una discoteca, se llamaba el más, me parece que era, con Mónica de Transsexualia, que era amiga mía. Y em empezó a decir, tipo, de todas, de todas, de la que me vuelvo loca, de la que me vuelvo loca. Digo, veneno, que te pareceu a Josie Feinbaker, y me dice, ¿y esta quién, eh? Era muy... sí, era muy... bueno, era muy ella, muy ella. Sí, sí. Hace gracia que todas tenés un alias en aquella época. Sí, la veneno. La veneno, la ojo, la cacha... Ah, sí, la ojo, la cacha, la... Sí, sí. Los alias se llevaban mucho, tenía mucho éxito. Sí, había una que llevaban la cuerpo, pa' aquí la cuerpo. Pa' aquí la cuerpo. El alias la veneno... La veneno se lo pusieron algunas amigas suyas, por la lengua que tenía, lo mejor, yo que sé, porque tú te ponen la lengua de veneno, veneno, veneno. Yo que sé, alguna cosa de éstas. Sí, había muchos nombres, ¿no? Estaba la Petróleo, está la Zabahora, la Petróleo. La Petróleo, madre. És que no vull ni imaginar com s'arriben els alias. La història que ha hagut de vendre... Però això s'ho fiquen entre elles, no et pensis. En general, a tot arreu, quan escoltes els saudònims, dius com la gent s'haurà anat a parar a aquest saudònim. Jo, mala atenció, no? Sí, alguna cosa. Per exemple, la veneno, això, per la lengua, per parlar... Tu pots imaginar, però Petróleo... La Petróleo, la Zabahora... La ojo, la ojo, sí. La ojo. Vivien sant just. La ojo és una? Sí, sí, la ojo és una. Ostres. Hi havia massa ciutadans d'acordar-me de les motes. De un i dos. Encara hi ha més endarreriments amb el tema de llei catalana, també. Sortiran o sortiran? La veritat és que hi ha molt de tomàquet. Hi ha més tomàquet del que realment hi ha. Sí? Sí, sí. Jo crec que aquestes coses de sobre del tema de menors... Nosaltres ja ens hem posat... l'anterior programa i anem a dir que això és un tema molt delicat, que nosaltres, aquí, els grans, no hi volem entrar massa, perquè sí, perquè és un tema molt delicat, i nosaltres ja venim d'una època que veiem les coses d'una mica diferent, com les estan veient ara. Però els pares de los menors no tenen res a dir? No tenen el kit de la cuestión, que los pares de los menors hacen el reclavo. Oye, hacen el caso, ellos sabrán. No hacen casos expertos que no te han visto nunca, y ya saben. Jo, aquí, no me voy a meter, pero están metiendo mucha caña. Y mucha fuerza con la sentencia de la Constitucional del 2019 sobre la documentación de un menor trans que la ganó, la Constitucional le dio la razón, pero omiten la segunda parte de la sentencia, que el menor tiene que demostrar una suficiente madurez. Y la pregunta que hago delante de quién, delante de quién tiene que demostrar, perquè el juez diga, sí, pero ha demostrado su suficiente madurez, delante de quién ha demostrado su suficiente madurez. No pregúteres, aquí és on hi ha el cacao. ¿Por qué nos preguntan a todos los menores que tienen la suficiente madurez para ser heterosexuales, por ejemplo? No, claro, por sí, claro. ¿Es maduro para ser heterosexual? Pero esto estamos hablando de un tema identitario, no un tema de orientación sexual. Es identitario todo, cariño. Género, orientación, orientación, todo es identitario. Orientación sexual te viene a todas las personas, casi todas las personas del mundo independientemente. Pero al final es identitario, porque tiene que ver con la lectura de género. ¿No le llamáis cisgénero? ¿Teníamos que distrimos los cisgéneros? Teníamos que llamar cissexual en todo caso. La identidad se ha compuesto de muchos factores. Género, sexo... La diversidad. La identidad. Identidad. No le hemos la Wikipedia del otro día. No es lo que leas en la Wikipedia. La identidad es lo que tú eres. El yo. Y el yo se ha compuesto de muchos factores. Entiendo yo que es la identidad. Entiendo yo que es la identidad. Tú puedes hablar de identidad de género, pero tú no puedes basarte solo en el género. Identidad de ojos por el color de los ojos. Perdona, el género. O el sexo, como lo que dicen. No existe la identidad de género, como dicen estas tías, porque nacemos con la vagina y ya venimos mujeres de fábrica. ¿Y esto qué? Eso es lo que dicen las actividades. No te lo estoy discutiendo. Estamos discluyendo de que la orientación sexual es una cosela, identidad es otra. ¿Qué puede ir la parejada? ¿Qué puede ir la parejada? No te digo que no, pero yo no lo digo. Tampoco ser una transsexual alta que una transsexual baja, pero eso transsexual es... ¿Qué más tal que sea un peque baja? Estas diferencias que se hacen de forma tan taxativa... Aquí estamos hablando de derechos. No estamos hablando de si no es lo mismo fulanita que menganito. Estoy hablando de derechos. Estoy hablando de que se exige a unos determinados estereotipos de personas por la razón que sea. Llamalo trans podría ser otra cosa, pero en esta coser son trans. Podría ser en mafroditas, o podría ser yo que sea de color azul, me da igual. Se exige unos requisitos que el resto de la población no se les exige. Se exige una madurez que tú no les exiges al resto de los ciudadanos, sean los especiales. Una cosa es lo que es románticamente. Ahí se nota el prejuicio. Ahí se nota el prejuicio. En cualquier ley, esto te lo dirá Natalia cuando venga y lo sabes perfectamente de tú, porque tampoco te lo tengo que arreglar demasiado, en todas las leyes son unos consejos... Són los conceptos determinados. Una cosa es lo que nos gustaría románticamente, hablando que el mundo fuera de un color y la realidad es que es otro color. Y tenemos que adaptarnos... Tenemos que adaptarnos al color que existe. Si te adaptas al color que existe, lo sé que coño haces pidiendo derechos. Clar, precisamente. Adaptate a lo que está hecho, ¿no? Si te dices, ya está. Precisamente las utopías... Si te dices, la utopía se realiza porque nos demuestran el sitio donde no estamos. Es decir, evidentemente yo ya sé que nos van a poner un castillo ni nos van a dar un millón de euros por ser transexuales. Hasta eso lo entiendo, pero una cosa es eso y otra cosa es eso. Tienes una situación X, con unas circunstancias X transexuales que viven en un entorno que puede ser discriminado... Si tienen unos papeles que no son adecuados, pueden encontrarse con discriminación de otro tipo. Y son menores, además. Yo he sido menor trans. Sé de lo que estoy hablando. Y era muy madura para mi historia. Sé de lo que estoy hablando. ¿Cómo eso no va a tener ningún peso jurídico? Acá, como Antemca acaba de entrar a la Natalia. Aquí hay una cosa que a mí me he charrié constantemente y te lo voy a decir. Para según que no todas somos transexuales y para según que no. ¿Cómo? Para según que somos todas transexuales y para según que no. ¿Pero eso por qué lo dices? No, lo llevo por las leyes, por los discursos que se van oyendo y por qué tal. Las personas transsexuales somos tú, yo, Natalia y muchas como nosotras. Evidentemente. Pero aquí... bueno, tiene que ver. Claro que tiene que ver. A ver, explícate. No voy a explicar. Que lo expliquen a Natalia. Y si sé hablando de defensa de las menores trans, ¿por qué he sido menor trans? Sí, claro. Ya está. ¿Qué quieres que te diga? Si no me estoy poniendo contra de las menores trans. Ya está. A veure, Natalia, ajudes. Perquè estan aquí en... He trigat 2 hores i 40 mints de doctora Barcelona i una hora i mitja hem arribat al centre de Barcelona aquí. No em diguis més. A més, m'he equivocat perquè quan venim a autobús, em portarà quasi al costat de la ràdio, al 63. Pujo de peus i en el moment que em poso de peus per agafar la sortida, agafo una direcció de baixar i m'ha enviat, anava a casa cada 220, m'ha enviat, he tingut que foti una pujada i m'ho estic liquidada. Què és arribar, el de Walden? No, m'ha parlat una mica abans, però he tingut que foti una pujada. Normalment les parades estan pròximes. Les que venia fins aquí. Està per a cada dos segons. I de repente m'ha fotut una passada. Jo no pare, pare! No, he passat entre mig. Per a la indústria, entre mig. El casal de joves, més o menys. Ja estava morta, perquè estic gliciada. A 63, no pare, ja. I va ser per a indústria. Just entre el cap, aquella zona. Abans de res perdoneu el retall. Sí, sí, perdoneu el retall. 2 hores i mig per arribar, i 8 minuts que et queden de tard. Estàs temps perquè dono la volta. Sí, sí, sí. Hola! Ho sento lliure't tard. Moltes gràcies. Bé, però he llegat, eh? Sí, sí, escolta'm, intentant... Estaven aquí comentant, debatent la... Bueno, és que clar, et trec jo, potser, el mal tema que ja vam començar, bueno, que vam tractar el tema de la llei, dels menors, la Bea i la Rosa Maria. Sí, ja veig que estaven discutint caloradament. Sobre los derechos de los menores. Pero que no estamos discutiendo ningún derecho del menor. No tienen que tener sus derechos, pero bueno... Aquí lo que estamos mirando es el porqué, este retraso, de la exposición de la ley trans, porqué este retraso. Pues están en su derecho, todos los partidos políticos están en su derecho. De retrasarlo. Derecho, derecho y privilegio, claro. Bueno, evidentemente. La del 2007, la presentasteis del 2000, coño, hostia, si es... Si derecho ya tiene... No tiene de leyes aprovadas por podemos cero. Cero. Y ahora, la única que sí quedaba, va a ser cero también. Supongo que también fluyeche una piqueta, ¿no? Se van a ir en banco. Home, és un tema. Està pendent d'això de posició. La Constitució va ser una. Cosa que van a aprovar, estos. La resolució del Tribunal Constitucional del 2019, ¿no? Sí, bueno, aquest tema de la violència de Gèdera. És el que els té aporats, una esmena que va a fer a la Rosa. I, bueno, es veu que la gent, diguem el sector més consumador, vol assegurar-se que la llei no té recovecos de anticonstitucionalitat. Recovecos, tio. Sí, perquè amb això de que se diluye el género, el sexo. Llavors, cara a la llei d'igualtat. A veure, si tothom no té que cara a la discriminació positiva de mirar-se davant de la llei, vols dir, va, és una maturadia. Però, bueno, mira, total. Quin sentit té per a la PSOE però va a una llei que la divideix a les seves files. Que genera un delta baix. I a poder-vos, clar, tenir interès per a part dels compromisos ideològics i tal, perquè és que no ha colat ni una llei. A menys dir que n'han colat una. No, la de la vivenda... Constitucional. Un any només. Sí, perquè el supleble va a tombar. Anticonstitucional. Bueno, aquest tema està... Jo crec que hi ha bastant consens, no crec que va ser res. El calendari pot ser que no arribi a aprovar-se en aquesta legislatura. Ja, és clar. Apreta per això. Apreta perquè... Almenys aquesta. Ja m'ho posaré, o no? Sí. Perquè estan venent, quan veiem fàgures, coses que no fan, no? Sembla que digui, vamos a conseguir todos los derechos o ninguno. I la proposta que vam fer no aconseguir todos los derechos. La Montero diu. I sí, en general, l'activisme trans i els polítics, no? Estan fotent un discurs com si la llei fes més del que fa. La que està entre mitjans, eh? Llavors la gent ja no es despista. Això va passar en el 2000, amb la primera llei del PSOE, que cada any la provava amb unanimitat però cada any està provant de ser a la llei. Ja que ho portava en 3 anys, s'ha provat de la llei. Però bueno, resulta que era proposició, no de la llei, no? I coses així. Bé, són una mica... És com inaugurar l'alliberia que acaben de fer, no? I després de la... El document aprovat per Podemos i el govern, el document que hem presentat de cada any, no té res a veure amb les propostes de les col·lectius. Però és que els col·lectius estan de reivindicació, estem dient una cosa, però la pràctica és que s'hi apuyan un text que no vull inclou. Exactament. Aquesta és la hipotocina. Aquí és on anava jo, i aquí és on anava quan volia explicar-la bé. El que has arribat i em posa la clarividència al tema. Però és que sí, sí, però és que, a més a més, ara estan demanant... Les esmenes que estan demanant són precisament els articles que hi ha d'entrada, se'ls hi encarrarà. Vull dir que... Si tu presentes un document en el Congrés, són els diputats. I estan recortats el 60% de lo que tu has escrit com a activista. Però això ja s'ha presentat al Congrés o als diputats. I ara, no... Les enmiendes que poden fer aquí ara ja poden ser enmiendes... Cosmètiques. Cosmètiques, ja està. És un tema delicat perquè els sectors reaccionaris van massa ja del que diuen, també. Sembla que critiquin el redactat de l'autodeterminació, però critiquen la transsexualitat mateixa, que la gent transgeneix un atac global. És com els fatxes que diuen, això del feminisme, la teoria de... Com es diu jo? La teoria de Geren, que li foten així un discurs, però després atacen contra tot, contra l'abortament, quasi diria, amb el divorci, no s'atreveixen ja, però si us deixes, està amb el divorci. S'estan dient això, atacar-nos també la transsexualitat, perquè diuen, ojo, al tanto, echar el freno. I després, la consideració de la nostra experta jurídica, que va dir allò que vaig comentar ahir, que la llei del 2007 no és recorrible, el constitucional. Quina expertat, quina expertat. La llei de 2007, la que existeix en vigor, perquè porta molt temps en vigor, em sembla que hi ha un parell dels mesos per anar a constitucionar per part d'un partit polític. Ara, quan s'aprovi un text al·legal, el que sigui, que derrogui l'anterior i publici aquesta, quan s'ha volgut partir de l'art parlamentari, pot anar a constitucional, que està, diguem-les, en una composició, diguem-nos, d'estribuid gira de no, diguem-ne conservadora, i llavors pot fer considerar tot el contingut de la llei. El poble i l'antigua, no? La nova supleix. Quan s'ha de fer la nova llei s'ha d'anar amb peus de plom. Perquè entres en una situació de vulnerabilitat, sapien que, de ves, està l'equilibri polític al tribunal. Con la nueva llei se podría cargarse en el anterior también. La nova derroga l'anterior. Derroga l'anterior i prengueu els dretxos del tribunal. Això me refiero. Una nueva llei que derroga l'anterior i que se la carga al tribunal constitucional, te queda sin llei, sin ninguna. Això és el que m'han dit i jo no ho entenc. Se lo nunca me ha dicho. L'experta jurista és el que m'ha dit. És la querida presidenta. A la transsexualitat, otra vez, porque dice que estáos quentecitas y queriditas, estáis más monas. No están diciendo esto. I a Vox, evidentment, que qüestiona moltes lleis feministes de l'estat, si té l'oportunitat de carregar-se el que ja diu la llei... Com es diu? La teoria del G diu el que li diuen. Li posen un home així i ho diuen. És falsa, la teoria ho diuen. Això no és veritat, no? Que ja volen fer una formulació global de tot. Evidentment, les qüestions estan en un constitucional plàcid, o no? Que els s'hi agrada més o menys de la parròquia del personal, però és clar, és un pari. Jo m'he deixat presentar el Senat amb allò a Estats Units, que han deixat de ser obligatori la llei d'avortament. Ah, sí, és veritat. Però en tres estats, no? No, no, no. Cada estat tenia la seva capacitat de vestir-la, però el Tribunal Suprem deia que era un dret fonamental i que, per tant, no tenien aquesta capacitat. El Teoro, com a dret fonamental, ja cada estat pot vestir-la. Els que estan a favor, els que estan en contra, en contra. És veritat. Escolteu-me, ens queden 15 segons per acomiadar el programa. Res més, moltíssimes gràcies a les 3 per haver vingut. Un dia més, Natàlia, la teva visita ha estat... Em sap molt de greu, eh? Realment, la vallesa que t'has fet. Soc una víctima, una víctima. Soc una víctima de clases, tu. Res, Maria, Natàlia, les 3, que acabo de passar bona tarda, i ens tornem a trobar la propera. Moltes gràcies. Avui un col·loc i una tertulia... Intensa. Intensa en discusió, perquè això també és important, perquè no hi ha un discurs homogènic. Gràcies a l'audiència.