#260 - La Rambla del 10/11/2022

Mare escontres, ràdio d'esper, cinturits, ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'esper, durant de 8.1. Ràdio d'esper, durant de 8.1. Jampona, jo sóc la Núria Garcia i esteu a dilluns de divendres de 5.7 de la tarda. Quins esperen les floperes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6. Primer de tot retransmetrem l'entrevista que li ha fet la Sant Just, que mai que duén la Tour Català Lluís Soler, que protagoniza ara mateix l'obra de teatre, El papa, el Teatre Académia de Barcelona. Tot seguit, també farem una entrevista, però serà la scriptora català Duarte Marqui, i també a l'editora Eugènia Brogi, que és directora i fundadora de l'altre editorial. Eduard Marche, des l'autor de la novel·la Transgressora i Prometadora, 1969. Avui em venen a parlar aquí a la ràdio, ja que després també a les 7 faran una presentació del llibre a la sala 50, en Ari de la Teneu, en un acte en el marc del novembre literari. Després, a segona hora de la rambla, i a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem l'espai de novetats musicals de la mà de l'Andrea Esmeratz. Ens farà la secció via telefònica des de Roma. Ens parlarà de les cançons més sonades d'aquestes últimes setmanes i també ens farà un recopilatori de les dates també dels concers més importants a la ciutat com tal, aquí a Barcelona. Tot això serà de seguida. Vinga, va, no marxeu, que comencem! Tenim un gran convidat aquí, no? Sí, sí, el tenim al telèfon. Ah, doncs tenim un gran convidat, un home que jo vaig tenir la sort de treballar amb ell fa molts, molts anys, i des de les hores que l'admiro, perquè és un home honest, un home seriós, un home treballador... Que l'haig de dir. No, és veritat, Lluís. I, a més, un magnífic, magnífic actor. Estem parlant del Lluís Soler. I està amb nosaltres, aquí, bona tarda, Lluís. Bona tarda, Mica. Està aquí amb nosaltres, perquè resulta que ahir vaig anar a veure una obra de teatre, el Teatre Acadèmia, preciosa, el Papa. I tenia ganes, doncs, de parlar amb ell i que m'expliqués una mica de què va el Papa. A mi, cal dir-ho, ja ho he dit abans, quan una obra no m'agrada, no faig crítica, perquè sé el que costa fer un muntatge teatral. Però, quan una obra m'agrada, m'agrada molt parlar amb algú de l'equip. I, sobretot, això, promocionar-la perquè val la pena. Lluís Soler, bona tarda. I benvingut. Bona tarda. Benvingut a això, l'espectacle. Explica'm una mica d'acabar a estudiar el Papa. Doncs va una mica del procés de canvi de Papa, quan el Papa va anar a 16, es va trobar una mica ja que havia fet tot el que havia pogut per canviar coses o per portar l'església cap allà, on ell pensava i no tenia classe en sortió, que no hi va buscar un revolsiu, que en aquest cas va ser el cardenal d'Ergoglio, que es va convertir en el Papa francès, que és el que tenim actualment, que ja actualment no li creixia de Roma, i que explica una mica tot aquest procés de canvi. A l'autor d'aquesta obra és l'Ansoni MacCarton, que està dirigida per el Guido Torlònia, i a part de veure el Lluís Soler, admira el actor, està al Xavier Boada, també, i també hi ha altres actors, la Núria, la Mimimi, jo, Mac, Lluipi... No, no, sóc molt, sí. A mi em va sorprendre moltíssim l'escenografia, em va agradar molt, la veritat, i la història també em va agradar molt. El repartiment ho diem ara aquí, el Lluís Soler, el Xavier Boada, la Núria Ferrus, la Míriam Llador i el Marc Trecerras. Exacte. I em penso que no m'ho oblido cap, oi? No, no, no, no, no, no t'ho oblido cap. Aquesta... Això que passa en aquesta obra, i que ha passat fa poc anys, diguem-ne, va ser la primera vegada que va passar, i crec que és l'única part d'aquesta última, va ser en 1400 i pico, no? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, que hi va haver aquests dos papes, vull dir, però bé, vol dir, de recent, això ens anem a 600 anys, vol dir, de recent, però no vull dir per tant. 1400 i pico, no? Em penso que era, en 415, una cosa així, que també, doncs, el papa volia anar-se'n a casa seva, i deixar càrrec, no? Volia descansar, volia descansar. Tu com a persona, com... Ho entens, això? Sí, m'imagino que evidentment que no ho sé, no he estat mai en una situació d'una responsabilitat, com que pot tenir un personatge d'aquests tan emblemàtics, en qualsevol cap, vull dir, que no, però sobretot el gran de tota l'església catòlica, vull dir, però segur que en molts moments la fe i tot el que sigui, els deu ajudar a continuar, però que hi ha moments que plegarien, vull dir, i ha hagut a totes les pressions que viuen de tot el camp de decidir, tot el camp de tirar endavant, segur, segur. Que deu en ser moltes, Macef, moltes. Moltes, sí, sí, sí. Perquè l'actual papa, que era... Bueno, parlem del teu personatge, és el Benet Xixe, no? És el Benet Xixe, sí, el Benet Xixe, sí. El Ratzinger, sí. Que era, doncs, un home ultraconservador. Sí. I llavors, en aquesta obra, es troba amb un cardenal, que és tot el contrari, és ho posat a ell, no? O sigui, un és ultraconservador, i l'altre és un reformista radical, és revertit, que li agrada la broma, que li agrada, doncs, com més humà. Jo crec que és més humà que l'altre, però, bueno, tots són humans, no? Sí, sí, vull dir, la diferència no és tanta, de manera com de valor. Vull dir, no, no, no està tan lluny, no està tan lluny. Llavors, n'hi ha clar, evidentment, aquesta obra, una de les coses precioses que té, és que es troben els dos personatges, en l'antimitat, diguem, sense ningú al voltant, sense ningú n'espia, ni ningú aconseller, i parlen, i parlen, i parlen, i la veritat és que veu claríssimament el que creu, i el que està disposat a l'altre, i a mi em va semblar uns diàlegs molt, molt interessants, però jo vull preguntar-te, què hi ha de veritat en tot això? Home, eh... O sigui, no sé si... Has sentit la pregunta. A la realitat, aquests dos, aquestes dues persones, es van trobar i van parlar... Van trobar, es van trobar. Sí, sí, tot això està documentat. És que el periodista, en aquest sentit, ha fet una investigació, penso jo, objectiva del terreny, tot el que va passar. Una altra cosa són els diàlegs, que, evidentment, els diàlegs no els sap ningú, i, per tant, en funció del que va passar, i del que pot haver-hi investigat, i... i pret, no ho sé, en els cèrcles més íntims d'aquestes dues persones i tot, i amb la seva capacitat periodística per arribar fins allà on t'ha pogut, ha creat aquestes tres escenes, bàsicament, i a part de les dues de les germanes, que són una mica de presentació dels personatges per explicar que un és alemany i que l'altre és argentí i tot. Vull dir, doncs, les tres trobades, que són, doncs, els jardins d'Aquestel Gandolfo, la trobada de les habitacions íntimes del papa, on descansa també el Bergoglio, i, finalment, la capèdia succina, que és allà on el Ratzinger, el cardenal Ratzinger, el papa, venets 16, ensenya les cartes i diu, doncs, que realment el que vol... Que vol marxar, no? Sí, i que vol que el Bergoglio sigui el nou papa o el que té. Que ha fet moviments, ja, perquè el Bergoglio sigui el nou papa. A mi em va agradar moltíssim les vostres interpretacions, tots esteu fantàstics, la veritat, i em va sorprendre moltíssim, em va agradar moltíssim la sanografia, perquè això d'estar... Jo t'ho juro que em vaig imaginar que estava a la capella Sistina. Bé, amb les projeccions de l'acadèmia, això ho van incorporar l'any passat, em sembla que va ser pel ret i tot i això, i evidentment, doncs, que el cuidor ho sap utilitzar, i l'equip tècnic que tenim a darrere, doncs, de tot això, tots és meravellós, i per a botany i a sanogràfic i tot, i de projeccions, i realment transformen la sala en aquestes pròpies. Absolutament. És molt acollidora, vull dir, que és molt té aquelles arcades, té tot això que, com ho han jugat magistralment ells, doncs et pot transportar a llocs concretes. Sí, sí, ja he dit, jo estava dins de la capella Sistina, mentre estava un fet de sena aquesta. Era fantàstic, la veritat. Clar, no hem d'oblidar que el cuidor Torlònia és director de cinema, també, a part de... Sí, sí, sí, a part de ser italià, també, que serà coneix molt bé. Tots els roms i totes les pintures i tot, és un rumà autèntic, vull dir que en aquest sentit ho porta dins. Bé, estava mirant a veure si, perquè tenia part aquí apuntat quan es va fer la primera vegada d'això que un papa es retirés i deixés de fer papa per la seva voluntat, i va ser el 1415. Ho veus? Sí, que ve. Parlem del teu personatge. T'ha costat molt entrar dins del personatge del bonet? Bé, no ho sé ni imagino, per eficiència i per ofici, ho he fet de la manera que costa, m'ho fer-ho. En personatges que són reals, tens més informació, segurament, que dels personatges que són absolutament fictícies, un humboet no ha existit mai, per dir-ho així, o un xailoc, o no ho sé, ho pots fer teu més fàcilment, per dir-ho d'alguna manera? Tens més informació, i jo penso que l'informació en aquest sentit és molt bona, tens una informació física que has de valorar fins on et pots servir, perquè el papa en aquest sentit és molt més petit que jo, per tant, aquí no m'hi podia apuntar gaire, però sí que té una manera de fer-ne el seu físic, que, per tant, procures acostar-t'hi una mica, després té tota una història que està documentada des que va néixer de tot el cafet i ha deixat de fer-hi, on ha estudiat, ja ha deixat d'estudiar i com s'ha mogut, i com... A més a més, ara també tens, doncs, un pilot de vídeos i de coses d'aquests personatges importants, per tant, en aquest sentit, és com més tens, per mi és molt important, tens més informació del personatge de la que normalment tens, si el personatge és científic, ahir, perdó, és fictici, que després de l'anys si has d'acostar, doncs, a partir de tu, del director, sobretot, de com ho vol, de tot el poder referent, referències que hi hagi d'altres sectors que hagi fet el personatge i tot i pots anar buscant, però aquí, amb un personatge que existeix, que és real i que encara es viu, doncs és més... I tant, i tant, i que el coneixi a tothom, que el coneixi a tothom, des d'afora, clar. Sí, que també això també et pot jugar amb contres, perquè crec que... I llavors, doncs, d'intentar aproximar-t'hi a partir d'aquestes dades objectius que tens del personatge. Lluís, com ha anat la direcció del Guido? T'has trobat bé? Heu vestidit molt o no heu aconseguit? Sí, sí, sí, sí, sí, no, és... el Guido és molt tranquil, el que tenia molt clar que volia, per tant, això és molt important i, per tant, com acto, evidentment, que si en algun moment hi pot haver alguna cosa, doncs, l'exposes i es miren els punts de vista diferents, o tot i arribes a un... a un entèntet, en aquest sentit és una persona fàcil de treballar, molt. Sí, jo crec que sí, és molt educat, també, i tu també ho ets molt respectuós. Escolta'm, una cosa, tu ja havies treballat amb ell, no? Perquè jo vaig veure una cosa que va ser exacte al ret. Sí, sí, sí, fa un any. O sigui, que fa un any que havies treballat amb ell, el coneixies? No, no, ens vam conèixer a ret, ens vam conèixer a ret. I aquest estrena, aquesta obra, ha estat obra... o sigui, està pensat directament per què tu fossis el protagonista? Bueno, sí, és el coprotagonisme i és un coprotagonisme molt bo. Sí, però vull dir, s'ha pensat... El Guido ha pensat aquesta obra ja pensant en tu? No, no, no, no, no, jo crec que no, jo crec que va pensar després de decidir l'obra, va decidir que dir-m'ho de mi, o sigui que no, no, no. Doncs d'aquí un parell de setmanes, perquè el Guido ha marxat a Itàlia, d'aquí un parell de setmanes intentaré parlar amb ell, també perquè m'expliqui com va trobar l'obra i com d'això, però vull, de veritat, recomanar a tots els nostres ullens que és una obra meravellosa, aquesta obra de l'Ipapa, que s'està podent veure si es va al Teatre Acadèmia, que els actors estan tots magnífics i que val la pena d'anar-hi i a veure el Papa de l'Aunson i Marc Carton, al Teatre Acadèmia. Moltíssimes gràcies, Lluís, i... Gràcies a tu, Maica. I molt, està molta merda cada dia per aquesta obra magnífica. Mirem que sigui així. Gràcies, Maica. Adéu, bona tarda. Hi ha un pas viu i decidits. Margeu on sigui, que us esperin. Baixeu les baldes, ajusteu minestres i correu cortines, poseu els nens a lliure. Estem escoltant aquest tema de Manel, que es diu en Miquel i l'Olga tornant del seu álbum 10 Milles per veure una bona armadura del 2011. No importa molt l'armadeix, que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Voleu amables pretendents, fins altres braços que us valorin i pel camí no no pregunteu. Baixeu que el nostre amor es congui i guardarem com un tresor. Les vostres panxes, les carícies, i els ajurem per un moment. Ens pensàvem que podíem, però si truca algú no ho contesteu. Que el seu lleig és prou ple de valents, i sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Olga, té por de tornar rosa. Jo et conec mordarines. Escolta, m'estava pensant que aquesta vegada és gaire bona. Va, calla i cona'm la mà. Voleu vos forces, bona gent? Potser ens veurem un altre dia. Sabem que volia ho fer més, però què hi farem així és la vida. T'equivoques d'un informe i dispares de primers estimes. T'equivoques de remei i veis dins de calaverida. I algun estona que us penseu també ens agrada estar contents. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. A l'enrotxe volem el just per dir-ho de bé. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Ara mateix passa un minut de dos quarts de 6 de la tarda. Estem en aquesta primera hora de la rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Fem ara els dies internacionals que tenim avui, 10 de novembre. Sabigueu que avui hi ha uns quants, sobretot el més important amb el que volem que us cadeu és el dia mundial de la ciència per la pau i el desenvolupament. És un dia que el proclama la ONU, concretament també la UNESCO, i ha celebrat tot just fa 20 anys, des de l'any 2002. Què va passar? Bé, resulta que l'any 99 es va celebrar a Budapest, d'Hongria, la conferència mundial sobre la ciència, en la qual es van adquirir diversos compromisos sobre la ciència i l'ús del saber científic amb benefici de les societats. Un parell d'anys més tard, el 2001, com una forma de recordar i renovar aquest compromís a nivell mundial, la ONU va establir el 10 de novembre com a dia mundial de la ciència per la pau i el desenvolupament. Aquest dia, més a més, és la porta que obre la setmana internacional de la ciència i la pau que es porta a celebrar, ja des de l'any 1986 és a dia anteriorment a que s'estabilis aquest dia. És important també senyalar que la ciència està present en quasi tots els aspectes de la nostra vida. Per això també es busca, a través d'aquest dia, que tots els països treballin en conjunt per fer de la ciència un mitjà que ajudi a les nacions a desenvolupar-se i també a garantir la pau. Aquesta conferència hem dit que es va dur a terme l'any 99, concretament del 26 de juny a l'1 de juliol d'aquell any. Va ser auspiciada per la ONU, concretament per l'ONESCO, que és l'organització que es dedica a l'educació, la ciència i la cultura. En aquesta reunió els participants van acordar a treballar i fomentar diferents àrees d'acció, per exemple, la ciència, el servei del coneixement, la ciència, el servei de la pau i el desenvolupament, o la ciència en la societat i també per la societat. Pinto les notes d'una venera Blava com l'aigua d'un mar entí Blanca d'escoma i dolça com L'aire gris de gavines Daurada d'imatges vestida de nit Mino el paisatge Cerco paraules Complint els versos sense negir Els pints m'agraeixen Sento com callen Ara mateix passen 6 minuts a dos quarts de sis de la tarda. Ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia. Tenim l'estudi de ràdio d'Esvern, l'escriptor català Eduard Marquet, d'autor de la novel·la 1969, que promets un dels títols literaris d'aquesta tardor, de l'Ivern i ve i segur que de tot l'any, l'obra es publica en català amb l'altre editorial i també en castella amb l'editorial Nabona. Avui, a més a més, estàm la Eduard, també tenim l'Eugènia Abrogi, que és fundadora i directora, precisament de l'altre editorial. El saludem perquè els tinc els dos a l'estudi, hola, bona tarda. Bona tarda. Però, al moment que no t'he obert ara, bé, el micro, genial, no s'ho t'havia sentit ara. Bona tarda. Primer de tot, en hora bona pel llibre, Eduard. Moltes gràcies. La presentació que vau fer el teatre Romea, com a primícia, t'incantesc, que va ser un èxit absolut, que vau omplir tot el teatre pràcticament. Quina il·lusió, no? Bé, sí, molta. Suposo que és la resposta... a l'intent de fer una cosa que crides més l'atenció. Ja havíem fet un Romea l'any... tot gener de l'any 20. I van pensar que, si a l'any 20 havíem fet un Romea per explicar el moment en què la novel·la no tirava i que jo no me'n sortia, van pensar que seria bo tornar al Romea per explicar que per fi me n'havia sortit. I la veritat és que la gent va ser molt agraïda a vegades. Recordo, a vegades, en l'Eusènia, feia amb la broma aquella de dir... Sembla ser que la gent està més predisposada a assistir actes negatius que positius, no?, i pensàvem... Igual, a l'hora de veure un escriptor en hores baixes, s'omple el teatre, però a l'hora de parlar d'una victòria no s'ompli perquè la gent ja no té el morbo aquell. I no, la veritat és que te'n recordes que feia amb broma i vam fallar totalment amb la idea de dir... Efectivament, la gent ens va voler acompanyar i va ser... Sort que vau fallar, perquè no? Sí, va ser un acte molt, molt, molt emotiu. Per mi va ser un gran moment, un xute d'energia... Va ser meravellós, perquè, a més a més, es va fer tot el recorregut, que no sé si voleu que en parlem ara, de tot el procés des de l'encallament, diguem, des del moment en què l'Eduard Satura, fins a la lectura de una... va fer tres o quatre peces del llibre, i va fer una lectura final, que va com culminar tot el procés, que va ser realment espectacular, i molt emotiu. Com m'està d'aquest procés de creació de 1969? Perquè tinc entès que has hagut de fer una feina, també, de documentalista, d'investigar en archius, de fer entrevistes en directe amb la gent que va viure en aquella època. Com està tot aquest procés? Ha estat un procés llarg, llarg i lent. Les dues coses, a veure, les no haurien d'anar juntes. És un procés que ha durat 8 anys. De midó. Les primeres referències, i ara estic aquí en plan arqueòlegs, no? Les primeres referències de la novel·la són de mitjan 2014. Quan jo dic, va, vull fer una novel·la sobre la transició a Barcelona, aquest era la idea claríssima, que era una idea que em veiava pel capfeia en molts anys, per motius familiars, i per mi era com un projecte que sempre estava allà. Però que em feia por, em feia por pel tipus de novel·la que volia escriure, i em feia por, també, sociològica, políticament parlant, no sé explicar-ho millor, no? És la transició, vull dir. Per tant, allà estava la idea sempre. Fins que el 14 vaig dir, va, som-hi, m'hi vaig posar, i ha estat un procés molt complex de, narrativament parlant, per trobar la millor manera d'encavia el món que jo volia que fos el protagonista de la novel·la, per tant, hi havia els problemes tècnics, com en cabia això, en quin tipus de novel·la, i dos, evidentment, hi havia tota la part documental i de testimonis. Ensemblar tot això ha estat un procés molt lent, perquè la novel·la l'he abortada dues vegades, perquè no funcionava, la primera vegada, al cap de 5 anys de treballar-hi, que va ser el que va propiciar el primer Romea, després, durant el confinament, durant la pandèmia, em va semblar que trobava una solució que tampoc va funcionar, i a la tercera va anar la vençuda. Per tant, he anat buscant la millor solució narrativa per explicar un món molt complex, que és la Barcelona, la transició. I era claríssim que els formats més convencionals de novel·la, que era el que jo m'havia plantejat fins i llavors, no rodaven fins que vam decidir junts, perquè he tingut la imbèndia sort que l'Eugènia ja ha estat sempre. Fa molts anys que parlem de aquesta novel·la, l'hem treballat junts, ens hem trobat, en els moments sempre ho diem, en els moments més durs de la pandèmia, vam muntar el nostre despatx en un parc a l'aire lliure, i ens trobàvem a la zona de pícnic d'un parc, els dos amb la màscara, per parlar de la novel·la. Pensa que l'Eduard, des que el Monec i jo, que és l'any 2004, cada novel·la, cada lliure, cada text, cada conta que ha acabat, que no vol dir que hagi publicat, o que, com a mínim, ha estat peu convençut que allò valia la pena, m'ha fet aquesta jugada, que sempre li dic que és una jugada, una jugarreta, que és que em porta les pàgines que siguin del llibre o del conte, i s'asseu davant meu i em fa llegir aquelles pàgines, sigles que siguin, poden ser 5 o poden ser, com va passar una vegada, 60 pàgines, i s'asseu davant i em mira, i jo vaig llegir i he d'anar reaccionant. Clar, a tot això ho hem fet sempre, en el context del parc aquest que deia l'Eduard, el factor de les aigües, realment tenia un altre format, perquè anava passant gent, ara passava una persona que passava algú, i tot anàvem llegint, però sobretot anàvem parlant, perquè l'Eduard, a les hores encara, jo crec que encara tenies molts dubtes, encara era molt assatjaror, assatjaror. I tu com l'ajudaves, Eugènia? Jo, bàsicament, en realitat, he dit que l'hi he ajudat molt, però tampoc l'hi he ajudat tant, perquè jo bàsicament escoltava, i de tant en tant, m'esglaiava, quan ell tenia alguna idea de bomber-ho, m'espantava, et sacava una seia, i jo crec que, bàsicament, he fet la funció d'acompanyar, que és la funció que trobo, que m'escau més. Algú més, no? S'ha d'acompanyar, crec. Penso que l'Eugènia té una virtut que crec que tenen ja molt pocs editors. Crec que el cal caracteritzar un bon editor, al marge del criteri editorial, de generar un catàleg, al marge de la cosa més estrictament professional, del que és fer els llibres ben fets, ser curós amb l'edició, saber muntar un catàleg, saber generar una cohesió editorial. Penso que el que, si més no, és la sort que jo he tingut amb els grans editors que he tingut la sort de conèixer i amb els que he treballat. Penso que un editor ha de saber fer les preguntes adeguades. Oh, mira. L'Eugènia sap fer les preguntes adeguades. Sí, jo penso que és el que distingueix. Potser en altres oficis deu ser el mateix. Però, en el cas d'un editor, és obvi que tu has de tenir prou confiança per dir, ostres, estic perdut, això no ho veig clar, i que l'editor sigui capaç de dir-te, i això ho feies, has pensat que potser sí... Sí, sí, sí, clar. Aquesta és la feina important, i això ho sap fer molt bé. Escolta'm, Eduard... Sí, s'entén, no? No només és escoltar. No és una escolta proactiva, és una escolta que genera preguntes. I les preguntes, ho vaig aprendre amb el meu primer gran editor, que va ser Jaume Belcorba, era molt habilidós fent preguntes. No et donava la resposta. Home, clar, era una pregunta... Potser ho he d'ensar, va. Has pensat que potser aquest conte, el final... Estàs segur que aquest títol potser sí... I tu te'n anaves a casa amb el cap com un timbal amb les preguntes, però te donaves que a mesura que les anaves solucionant o respondent, la cosa s'anava encarrilant millor. I això penso que l'Ogènia també ho té. Una virtut. I per què en 1969? Perquè, clar, la transició... La transició durant uns quants anys, el 69, ja estàvem cap al final? L'any 69 és el... així crec que parlant amb els historiadors que m'han estat ajudant durant aquests anys, i també una mica és el que es desprend de l'infinitat de documentació que he vist als arxius. Jo crec que podríem dir que el 69 és l'any en què la transició comença perquè, en certa manera, el 69 podríem dir que és el començament del final de la dictadura. El 69 arriba a Espanya i, molt en concret, a les grans ciutats que són capdavanteres, Barcelona, Bilbao, Madrid, arriben els... lent, i a poc a poc, i molt diluït, però arriba el que ha acabat sent el 68 arreu del món. Moltes vegades l'hem simplificat pensant només amb el maig francès. El 68 és un moment de canvi i de protesta general de la molts països estats units, Anglaterra, França per descomptat, Alemanya, Itàlia. I una mica de tot aquell soroll contestatari, d'aquell intent de canviar el món que hem resumit sota el concepte del maig del 68, l'any 69 està començant a arribar a Espanya, perquè hi ha hagut gent que ha viatjat, perquè estan arribant llibres, i en aquell moment és veritat que es nota com un clic de dir, val, el règim està afablit, encara que no ho sembli, perquè la repressió es farotja, el règim comença a tenir punts febles, la salut de Franco és fràgil, les lluites internes dintre del govern, entre sectors diferents, polítics... I la gent que està pendent de lluitar contra la dictadura, això no són conscients. I, de fet, quan remenes arxius, ho veus, que ells també eren conscients. He vist molta documentació del tipus, el ministre de Torn, escrivint una carta a Carrero Blanco, el president del govern, dient-li, estem perdent el control d'això, hauríem d'anar amb compte a l'universitat, comencem a tenir molts problemes que no sabem controlar a les grans fàbriques. Per tant, ells comencen a veure que la cosa està fràgil, i és llavors quan ells actuen amb més severitat, no? Vull dir, això comportarà execucions més tard, per tant, gent detinguda, les tortures continuen, però sí que hi ha com un clic, i precisament aquest clic és el que crec que va artebre 1969. Agafant els testimonis amb la gent, les persones que es llegeixen al volum, si se'n tiran identificades amb algunes coses, entenc, no? Parlem de la gent que jo he entrevistat pel llibre. Fins clar, com he fet aquesta feina, que és una feina molt, molt potent, emocionalment, parlant, amb la gran majoria d'ells que són molts. Hem acabat establint una relació personal, és gent que jo he conegut la seva família, ells han conegut la meva, ens hem vist durant anys, no són unes entrevistes que jo arribo a un lloc, faig una hora d'entrevista i ja estic, no, no? És gent que jo he vist a vegades mesos, que algunes vegades no hem ni gravat, que jo senzillament hem dinat, ens hem anat coneixent, això genera aquesta confiança d'aquest vincle. I el sistema sempre era el mateix. Quan jo gravava, al tornar a casa, m'escoltava amb els auriculars, el que m'havien explicat, prenent notes, una mica muntant com un guió del que se m'havia explicat, aquí dius això, aquí dius això, aquí torna a parlar d'allò altre, i un cop ho tenia... s'havia... el que s'havia dit, jo ho muntava. O sigui, les entrevistes no estan literals, perquè no es podien llegir, perquè hi ha dispersions, me'n vaig, torno, o no torno. Per tant, jo el que feia era ho muntava, respectant això, si escrupulosament, com ho havien dit, la llengua de l'horalitat, les respectava de manera escrupulosa, però sí que els textos els muntava. I quan els tenia, ho llegia a les persones, com amb ella, els llegia amb veu alta, i quan em donaven el vist i plau, allò ja entrava a la novel·la. Aquest ha estat el procés de treball. El que té de bo és que, efectivament, sí que crec que molta gent el llegia i els testimonis s'hi pugui sentir identificat, perquè igual la persona que està en el llibre per tenir el sector, religiós o el barri o el partit o l'organització clandestina, per tant, potser crec que sí, és fàcil que succegi, que si estem parlant d'una persona que estava a la comissió veïnal del barri de Poble Sec o de Nou Barris, és molt probable que la gent del barri allò li ressoni. Per tant, sí, és una novel·la que jo crec que pot tenir molta resonància, perquè hi havia gent vivint al mateix barri o militant a la mateixa organització clandestina o estudiant la mateixa carrera de la universitat o treballant a la mateixa fàbrica. O a les mateixes manifestacions. O a les mateixes manifestacions. Jo crec que sí, és un llibre de grans resonàncies. Jo crec que sí. I com la qualifiquem? O sigui, com la cataloguem? Hi ha aquesta novel·la històrica, periodística... No hi ha cap referent abans, de novel·la com aquesta. Jo diria que és una cosa molt nova. Jo n'hi diria de totes maneres. N'hi hem dit bombe literària, n'hi hem dit artefacte, n'hi hem dit aquesta novel·la rara. Jo, la veritat, és que n'hi diria novel·la i prou. Perquè em sembla que és el que més li escou. I realment, realment, qui la llegeixi se donarà que realment és una novel·la i prou. Podria ser... També havíem dit potser una novel·la documental, però tampoc. Perquè realment, la manera, el ritme, el tractament de la matèria literària, tot és pura narrativa d'aquesta que flueix. A més a més, que hi ha moments en què ja ho hem parlat també en altres moments, però que hi ha humor, hi ha moments fins i tot gairebé de thriller. Perquè hi ha molta gent que sabrà què va passar, però molta gent que no. Llavors hi ha totes les situacions que s'expliquen en diferents textos. I veus els diferents punts de vista sobre aquella cosa. I això genera que hi hagi certa intenció narrativa, perquè vols saber exactament... Pots acabar de fer una idea molt completa del que va passar, que és el que t'ofereix a llibre. Per tant, jo seria molt clara i diria novel·la i prou. I té els contrastos emocionals, també, no? Sí, si t'acabes implicant emocionalment, perquè hi ha moments que la novel·la, realment, ja ho deia amb també, no hi ha humor, perquè la repressió arriba a límits gairebé ridículs, no, i això. I a vegades fa que, malgrat el dramatisme, sigui graciós, fins i tot. No la tonteria de... Però també hi ha moments que et toca molt la fibra, no hi ha... I no només els testimonis, que molt. No també la manera com fa l'Eduard de Montà, això, una peça en la qual hi ha diferents textos, la combinació d'aquests textos, de vegades et deixa sincel·ler. Ostres. Dic que no és una novel·la convencional, perquè potser no hi ha un personatge que agafi el pes del protagonista. O sigui, no hi ha protagonistes. No calen. No, la idea era... És quanta dones que tot allò que defineix les novel·les convencionals no funciona, i no perquè tu imagines, perquè, com he dit abans, ho van provar, i no funcionava. Si ho llegíem, i sí que ens agradava, estona, si tu deies... Ah, però si està molt bé, això, però, Eduard, ara... M'agradava, mira. Ara treuràs això. I clar, però és que és un procés molt enriquidor. Poder-lo convertir en algú com l'Eugènia, i quantes persones més teníem al nostre entorn, al nostre circuit. Sí, però era un circuit petitet de gent que estava pendent d'això, no? Per tant, clar, no és una cosa que dius, és... Ai, quina... Ai, és una novel·la que rara, perquè pugui semblar una ocorrència. No, no, no, no és una ocorrència. És el fruit de molt de treball per trobar la millor manera d'expressar allò que vols expressar. I ens vam adonar, no molt aviat, perquè vam passar 5 anys, que el que podria haver estat una novel·la convencional amb allò, no? Que jo ensenyo a l'escola d'escriptura de la Teneu Orsononès, no? Plantegament, nus, desenllats, punt de gir, que el personatge canviï, que el personatge evolucioni... Clar, tota aquesta cosa que està molt bé, si el que vols fer és una novel·la convencional, aquí no funcionava, perquè els personatges, quan tu vols fer, per exemple, una novel·la coral, això me'n recordo que alguna vegada, fins i tot ho deia el pròpia Camilo José Cela quan parlava de la seva colmena, que era una novel·la coral paradigmàtica, i ell deia, clar, però és que la colmena té el problema característic de les novel·les sense eròi. Clar. Sí, després ho hem revestit amb la idea de que l'eròi és la ciutat, com manjat en trànsit, però no. La gent no s'identifica amb una ciutat, la gent s'identifica amb un eròi. Per tant, això també passava a les primeres versions de la novel·la, i ara la solució és que no n'hi hagi d'eròi, però has de aconseguir que tot es llegeixi com si fos. Perquè la vida, jo crec que hi va haver un moment que l'Eduard havia anat fent proves, havia posat una mica de ficció, una mica de metaliteratura, una mica de coses diferents, però al final de la vida, jo crec que se'l va menjar. La vida que tenia acumulada en aquells documents, fins i tot els documents aparentment insults, com una situació judicial o qualsevol cosa, era vida pura. Jo crec que això et va desbordar. I va fer que Juan Carles és cap aquí. Se segueix un ordre cronològic. Digo, si tu podràs seguir el carnes soltes, el corpus cristi, arriba l'agost, arriba el setembre, l'odematge, però si les dates, fins i tot, el calendari està marcat per les dates religioses, perquè, clar, estem avançant de nou, però al mateix temps, per les dates polítiques o el 18 de juliol, l'odematge, que evidentment no volien que se'l celebrés, no volien que se'l celebrés el 11 de setembre, però se'l celebrava. Tampoc volien que se'l celebrés el 14 d'octubre, la República, tampoc. Però ells anaven celebrant el corpus cristi, el Nadal, la Pascua, el Jueve Santo, i, clar, tot això va vertebrant la novel·la, l'alçament, l'amor de José Antonio, totes aquestes coses i rebarviren permanentment, vull dir, en cap moment et perds. Tu saps que estàs arribant al juliol, 18 de juliol, 18 de juliol. Arriba l'agost, l'agost. Produt de Barcelona, eh? I l'àrea metropolitana, clar. Evidentment, si hi ha un conflicte potent a hospitalets, que vull dir hospitalets, Santa Coloma, tot això hi surt. Evidentment, vaig haver de cotar-ho. A Sant Just hi passa alguna cosa? A Sant Just en aquest volum, no. Em sap greu, perquè estic a Sant Just. Home, ja era a punta massa, però la pregunta l'havia de fer per si. No, clar, acabarà passant, per exemple. Ara no, no és el 69, però, a més endavant, pot passar que determinats conflictes que passen més enllà de l'àrea metropolitana sí que puguin, potser, que van entrant en la novel·la, perquè tenen enormes efectes sobre Barcelona. Un exemple paradigmàtic, per exemple, podia ser la vaga de Roca de Gavà. Clar, és Gavà, és més lluny que Sant Just, eh? Però, clar, les reverberacions d'aquella vaga tenen uns efectes enormes a Barcelona, en forma de manifestacions de suport, els estudiants que s'impliquen a fons. Clar, en aquell moment, clar, jo penso que hi ha hagut milers de papers. Quan vull dir milers, vull dir milers. Hi ha hagut de cutar molt, perquè, si no, jo se'n menjava. És material que he hagut de fotocopiar. Per tant, clar, jo penso que hi ha dies que arribo a l'arxiu, posem per cas, obro caixes i m'hi trobo, big, tot el que és la província, perquè estem parlant de l'arxiu de la província de Barcelona. Per tant, t'hi trobes big, però també t'hi trobes hospitalets, mas nou, clar, perquè tot arreu era un formiguets. Tot aquesta documentació, si jo no la parto, és que em colgarà, per tant, a Barcelona, i les seves àrees d'influència social i política, perquè és que, si no, jo ja no puc amb tot. Ens queden res, dos minuts. Feré la última pregunta. Has dit en aquest volum no. Això vol dir que n'hi hauran de posteriós. Vull dir, fins al 75, ja queden anyets per anar traient... En un moment determinat, ara que no en sent ningú, amb l'Eugènia vam pensar que potser no era la millor manera de presentar-ho per no atamorir l'actor, perquè el lector no pensés... Uf, ara imagina-t'hi, així, sis llibres com aquests. No sé quants llibres seran, sí que ens agradaria arribar al 80. Jo el material, fins al 80, que és quan podríem donar per acabar el procés potent de la transició, sí, jo tinc el material recullit, no tot, perquè encara estic fent feina d'atxiu, sí que ens agradaria arribar al 80. És factible, no ho sé, no sé ni si jo podré fer-ho, no sé si es podrà mantenir... És un esgast, eh, escriure una novel·la. Una novel·la tan complexa com aquesta, sí, no és fàcil. M'he divertit molt, seria estúpid, no es reconeixeu, però també és veritat que he patit molt. I et crec que tu també, ens hem divertit molt, però... Tu també, quan les coses han sortit, ha sigut una sensació tan meravellosa que compensa tot, una miqueta. És allò que diu la Carles, no? Quan les coses no surten, no hi ha vida més trista que el d'un escriptor, però quan les coses surten, no hi ha vida més potent. I és cert, no? És cert, però des de fora... I tu, com ha dit, ho eres el mateix. Sí, però que sempre és el punt de vista més espectador, però sí, sí, i tant. L'entusiasme i la sensació de que una cosa ha sortit bé és meravellosa. Molt bé. Ho hem de deixar aquí, em sap molt de greu, són les 6 en punt i hem de fer connexió amb Catalunya Ràdio. Ha estat un plaer tenir-vos els dos a aquesta estoneta i poder xerrar una mica de com ha estat la creació d'aquesta novel·la. I res, molta sort ara aquí a la Taneu de Sant Just també, que feu la presentació i que vagi tot molt bé. Moltes gràcies a tu per convidar-nos. Vinga, adéu. Desplegada de manera estable i sistemàtica, a través de la qual Convergència Democràtica s'hauria finançat i legalment en el cas 3%. Ho hauria fet amb la cooperació d'empreses i d'administracions públiques entre els anys 2008 i 2015. És el que diu aquest escrit de la Fiscalia, el qual ha tingut accés a Catalunya Ràdio, i que diu que s'hauria ajudat el república a empreses que feien donacions a Convergència a través de les condacions del partit. La Fiscalia fa servir la imatge d'un quadrat per explicar l'operativa, on, en cada vèrtex, hi col·loca un dels sectors. Primer, hi ha el partit, Convergència, que hauria comès prevaricació al dia als organismes públics, a quina empresa havien d'ajudicar als contractes, en la segona cantonada hi ha els organismes públics, perquè haurien comès frau, suposadament. Al fer les adjudicacions, aquí el partit decidia, a la tercera cantonada del quadrat, i hauria les empreses privades, com a constructores, per exemple, que haurien comès en principi, i si es demostra, sovorn, el donar diners a les condacions de Convergència, i, finalment, hi ha les condacions que haurien comès al Presum de Del·litat de Blanqueig al passar el diner al partit. La Fiscalia diu que és un exemple paradigmàtic, concretament de tot això, el de l'empresa pública infraestructures PUNCAT, empresa encarregada d'executar les obres que li encomanava la Generalitat. Però també hi hauria altres administracions implicades, com l'Altoritat Portuària de Barcelona, el Consorci d'Educació de Barcelona, Barcelona d'Infrastructures Municipals, la Diputació de Barcelona, i també citen alguns ajuntaments, com els Dolot, Sant Fruitós del Valles, Lloreta Mar, Figueres, Sant Saloni i Sant Bogat, Otona. Notícies més breus, Sergi Molero. Els migrants a bord de l'Oxamviqui desembarcaran, finalment, el port francès de Toló. El ministre de l'Interior, Geralt Armanan, ha precisat que és una mesura excepcional davant la violació del Dret Internacional per part d'Itàlia, que s'ha negat a acceptar-los. París David Malganejo. El govern Macron redopla el pols a l'executiu italià de Giorgia Meloni, el ministre de l'Interior francès anunciat que acollirà el vaixell al Port Militar de Toló, a la França continental. Decisió insisteix excepcional i afegeix que França suspén el mecanisme de repartiment dels demandants d'esil que arriben a Itàlia. També que hi haurà més controls a les fronteres entre els dos països. Represàlies ha explicat el ministre de l'Interior francès, Gerard Armanan, a les decisions del govern Meloni. Hi ha noves autoritats italienes. Les noves autoritats italienes han pres una decisió incomprensible, no respondent a les nombroses demandes d'assistència que ha fet el vaixell als últims dies, malgrat que es trobava sense cap mena de dubte en una zona de recerca i salvament d'Itàlia. L'oix ambaiquina arribarà a Port de Malmatí. El ministre renuncia que relocalitzarà a França un terç de les 234 persones que hi ha a bord, de les quals 57 són nens. Rússia s'emporta a població civil d'Ucraïna la primera forçosa i forçada en el que constitueix un nou crim de guerra segons denuncia Amnistia Internacional, que acusa Moscou de dur a terme una estratègia planificada per assimilar a la població ucraïnesa. Segons l'informe, en els territoris que ocupen o d'on ara es retiren, fan un filtratge previ a la deportació on s'escorcollen i s'humilien els refugiats, un procés que acaba amb violència i fins i tot en desaparicions. Crec d'alerta de la Fundació Arrels, que quantifica en 400.000 euros que ha sigut no previst acumulat aquest any per l'aument de les persones ateses, la inflació i també l'increment del cost de la vida. El director de l'entitat està convençut que la ciutadania els acabarà donant suport de bona aquesta situació. Límit i no caldrà deixar de tindre ningú que viu al carrer Barcelona. L'autoritat del transport metropolità de Barcelona es planteja regular millor l'accés de bicicletes i patinets al transport públic en hora punta, segons han explicat els seus responsables a Catalunya Ràdio. Després de la pandèmia hi ha més usuaris que en fan servir i els pujan els trens i els metros, que van molt plens ja per la gratuïtat a Rodalies i la bonificació en d'altres abonaments. La sovasta de la col·lecció d'art de Paul Allen, un cofundador, el cofundador de Microsoft Morrow 2018, ha aconseguit un record de 1.500 milions de dòlars a la Casa Cristis de Nova York. La col·lecció compren 500 anys d'història de l'art i les peces més valorades han estat les obres dels mestres impressionistes com Van Gogh, Setan, Goguen, Quim o Seurat. De fet, la seva pintura, les models, ha tingut el preu de venda més alt. En concret han estat 150 milions de dòlars. Fins ara s'han menut 60 peces de la 150 que té la col·lecció. Avui se s'abostarà la sovasta de la resta i el benefici es destinarà diuen obres de caritat. Esport, Sergi Andreu. Avui estan a la 14a jornada de Lliga Primera Divisió, l'última jornada abans del Mundial, a la 7 Rayo Vallegano-Celta, a les 8 València Betis i a dos quarts de 10 Madrid-Catis. Avui s'han donat més listes de convocats pel Mundial, que comença el dia 20, el davanter del Barça, a la Polònia i a Itero Esteguem, a l'Ada-Lamanya. El Barça juga la pista del Maccabi de Tel Aviv, a les 8 partits de la setena jornada dels dos equips, estan empadats amb quatre victòries i dues derrotes. Aquest Maccabi Barça el podreu seguir al web i l'ab de Catalunya Ràdio. A l'eurolliga femenina, dos quarts de nou, canguros melines, un i girona, un partit que podreu veure per esport tres. En futbol sala el porté d'Hitak Planes baixa demà per una lumballgia aguda, jugant contra l'Antequera, que es jugarà al blau-laurana, i el Mundial d'Oquipatins es disputa en aquesta tarda els partits de quarts de final, a la competició femenina en joc, l'Espanya-Colòmbia i a la masculina, l'esneu Espanya-França. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Bona tarda. Us informa l'Ualòpez Ribas. El futur de la mobilitat és ara la xerrada que oferirà Esquerra properament al nostre municipi. Sergi Seguí, exposat a ràdio d'Esvern, que serà un diàleg entre ell mateix, com a portaveu d'Esquerra i candidat a l'alcaldia, i Jaume Olivella, assessor de mobilitat d'Esquerra a l'àrea metropolitana, i la gent que s'hi esteixi. L'entitula té així perquè s'està parlant des de fa molt de temps de la mobilitat sostenible, un fet que s'està parlant de la mobilitat sostenible, un fet que sembla que s'hagi d'implantar en un futur. Des d'Esquerra creuen que s'ha de començar a actuar, i per això li han posat aquest títol. Es parlarà així de la mobilitat i el transport a Sant Just, però també entenent que el nostre municipi forma part d'un global, que és la MAV, que ens condiciona. El portaveu expressat que són a xerrada distesa, i que conviden a tothom assistir-hi. Jo que creuen que la mobilitat, conjuntament amb la seguretat ciutadana, són dos dels temes que més preocupen els Sant Just Tengs i Sant Just Tengs. La xerrada tindrà lloc dimarts, que ve 15 de novembre, a les 7 del vespre, a la sala piquet de la Teneu de Sant Just. Torna el documental del mes amb la pel·lícula estimada Sara, de la Patrícia franquesa. El documental fa un motiu retrat de la Sara, la primera dona taxista de l'Afganistan. La cineasta Patrícia franquesa captura la força d'una dona poderosa, que trenca barreres en una societat marcadament patriarcal. El rastre de la Sara mostra uns ulls brillants, incansables, amb el dret dels drets de les dones i aconseguir allò que semblava impossible. Una inspiradora història d'amistat entre dues dones plenes de vida, un canal empatia i el diàleg entre cultures. El relat circular de la història vital de la Sara girarà de la por a l'amor i de l'amor a la por, un testimoni d'una realitat que ja no existeix. Podeu veure la pel·lícula aquest divendres a partir de les 10 de la nit, a la sala cinquantenari de la Teneu. L'observatori comarcal del Baix Llobregat ha publicat les darreres dades disponibles de les afiliacions en altres registrades al Baix Llobregat, és a dir, les persones que treballen a la comarca. Les dades corresponen el mes de setembre del 2022 i provenen de l'Institut Nacional de la Seguritat Social, Ministeri d'Inclusió, Seguritat Social i Migraciones. Les dades fan una distribució municipal en set sectors, dels llocs de treball per activitats econòmiques. D'aquesta manera, dins la comarca del Baix Llobregat, en just desvern, destaca dins el sector de serveis a la ciutadania. Amb un 26,4%, el precedeix el municipi de Castell de Fels, amb un 27,5%, i el segueixen Joan d'Espi, amb un 22,1%. També es pot consultar la distribució municipal segon sexe, en el cas del nostre municipi i en comerç, el 43,7% són dones, en indústria un 26,8%, i en serveis relacionats amb l'empresa, un 48,3%. Això suposa un total del 49,1% de dones, quasi bé al 50%. Pudeu consultar les dades completes amb les taules i les gràfiques corresponents, fent clic a l'enllaç, i l'anàlisi de la pagina web de Radio Desvern. I això és tot. Tornem amb més informació. L'actualitat senjors tenen que els senjors notícies de les 7 del vespre. Gràcies. I la M.A.B. Vaja, com aquesta sintonia dels Manel. Agafem les coses i marxem, atenció, fins a Roma, perquè allà hi tenim l'Andrea Asmarats, la nostra col·laboradora, que a la temporada passada estava aquí presencialment fent els programes de música, de novetats musicals, i la tenim aquesta any, aquesta temporada a Roma, però hem volgut fer aquesta connexió telefònica, avui que podíem fer una connexió telefònica, i avui que podíem fer una connexió telefònica, i avui que podíem fer una connexió telefònica, i avui que podíem fer una connexió telefònica, avui que podíem fer una connexió telefònica, i comentar amb ell algunes cosetes del món de la música. Hola, Andrea, què tal? Com estàs? I cal, Núria, bona tarda. Bona tarda. Escolta, se't troba a faltar, eh? Trobem a faltar aquestes sessions que feiem setmanalment del món de la música, de novetats. Clar és que sense programació setmanal, la cosa se'ns queda curta. Sí, sense música no hi ha ràdio. Exactament, exactament. Escolta, veig com has passat aquí un guió de tot de novetats. Hi ha cosetes, eh? Que hauríem de comentar. Sí, són novetats una mica de repàs del que hem passat aquests mesos. Clar, clar. Home, n'hi han que són potents, ho hem de dir. Sí, sí, sí, sí. Comencem amb la primera, perquè és de un cantant del que ja vam anar parlant també de la temporada passada, que és Kevedo. Sí, és un cantant amb el que vam acabar la temporada passada, era de l'Estiu, amb Kevedo, que parlàvem de què havia suplicat la guitarra de sessions 52. Sí. I és una cançó que ha agradat molt el món, i que fins fa, no res, ha estat número 1 a Espanya, tots els dies, Spotify. De fet, és la cançó que té el record de més dies al número 1 a Spotify, el 102 o 103. I ja ha perdut aquest reinat, però l'ha perdut perquè està el que s'obstituït. Això ja és el colmú. Sí, és el colmú, perquè Espanya segueix sent número 1. Ell mateix, amb la cançó que acaba de publicar, que sí, és punto G, que ha de ser un dels síngües del seu primer álbum, que encara no sabem quan sortirà. Jo crec que el desfista dins del 2022 o del 2023, jo crec que ha perdut el temps que l'hi era del 2022, i jo crec que ja serà el 2023, però potser ens sorprèn a tots per cap d'any, amb un disc. Home, jo recordo que a la temporada passada comentàvem que en el seu estat, no sé si era d'Instagram o de Twitter, anava posant... A Instagram, sí. Però encara no sabem quan surt aquest álbum. Encara no l'ha tret, encara no l'ha tret. La qüestió és que la cançó que vam presentar la temporada passada de la Bizarra Obsession va ser la cançó de l'estiu, i que ara s'ha substituït amb aquesta altra cançó, com a número 1. Sí, quan va perdre aquest número 1, perquè va entrar una col·laboració d'ell amb un altre cantant número 1, i aquesta col·laboració ara està en número 2, perquè la nova número 1 és la seva cançó en solitari. Mare meva, mare meva. I quina és aquesta cançó? Mare meva més, aquesta cançó que és ara número 1, és la seva última nova cançó, que es diu Punto G, però és que a més a més també és número 1 a Portugal i a Itàlia. Ah, ja és número 1, també altres països fixat. Sí, sí, sí. I les altres cançons que va traient, suposo que no es deuen quedar molt allunyades, no tan poc, de les primeres posicions. De fet, Espanya, les altres cançons que ha tret, que ells visten al mar, està en el número 6, la estació amb Vizarrap està en el número 5, la col·laboració amb Mora està en el número 2, i Sincenya està en el número 11, per tant. Uau, Déu n'hi do. I per Vizarrap, això, què ha suposat? Perquè clar, ell ja era conegut, no? Però, bueno, és que amb aquesta cançó... Sí, ell ja era conegut, a fer-hi havia tingut nous èxits, i de moment ha fet una gira enorme per Espanya i per Sud-Amèrica, també. Però de moment no ha suposat res a nivell musical, perquè no ha tret cap altra cançó nova després d'aquesta col·laboració amb Kevedo. Home, jo... Els seus fans diuen que és el temps que estem sense treure una Vizarrap Session. Jo crec que s'haurà de tatuar el número 52, aquest home, o algú, perquè... Sí. Doncs, Adrià, et sembla que escoltem la cançó que és tan nova de kevedo.ge? Escolta'm, va.Va, veurà. Amigos de la infancia pero la perdí de Vita y a los dieciocho no sé más por el interno la relación que pa' eso no está lista pero está buscando alguien pa' que la desvista. La última vez que la vi la vi en la discoteca dejándose el alma por otro cabrón cruzamos miradas y ya despechadas se me acerco y termine tocando todo el punto. Eh... Turitándome... Turitándome... Turitándome... Turitándome... Turitándome... Turitándote... Turitándome... Quante y diamote conocido pero ahora importa porque confuse en cada cosa real Y te arrasco atumblarte en el love Housing no la va a la hora me dio señales y entonces... Actwo y... Me la llevé para eso una modelo de TV Ya no sé qué vamos a hacer I tu cara i tu punta, eh? Eh, ese culito me pide que lo es tres. Eh, no me olvido del perreito en el maje. No necesita que ninguno le sea. I, escolta'm, Andrea, què ve, d'o? S'està... bueno, es sent per la ràdio o per les televisions d'Itàlia, també, o fins aquí no arriba? Home, a Itàlia la sessió amb guitarra és número 1, però... però de moment no... Jo no l'he sentit per la ràdio. Sí que és cert que quan surts de festa, si que sona, per tant, veig jo que sempre surti de festa, a llocs on hi havia molts espanyols, per tant. No sé si això... Mm, bueno. Quanta una confusió. Clar, potser que estigui... bueno. Doncs res, seguim amb el Guió, si et sembla, amb més novetats? Sí, seguim amb més novetats, perquè tenim... tenim téles suïs, que és una... una cançana que els coneixem tots. Sí, molt, molt. I... i que ha fet nou disc, i a més a més ha fet nova gira, amb rumors de concert a Barcelona. Encara no ho tenim... no ho tenim dies, no se sap si sortirà o no, però hi ha aquests rumors. Bueno, haurem d'esperar que surti en les dades oficials, si és que passa per la ciutat. Aquest disc a tres, es titula Midnight, que, si no m'equivoco, el de ser disc, hi ha... ha trencat un record que no es trencava des de Janet Jackson. Per què? Janet Jackson, fins ara, era la cançó que tenia, doncs, el tipus de ser la cantant amb més cançons, d'un mateix disc, dintre del Torps 10 de la Billboard, que és la llista de cançons americanes, i ha arribat, té la suïs, i ha col·locat 10 cançons d'aquest mateix disc Midnight, dins del Torps 10. Oh! Doncs si acaba tota el record, llavors. La... la destrossada també s'ha de tenir en compte, que és una època diferent, no hi havia Spotify, quan Janet Jackson va aconseguir aquest record, per tant, és diferent. Diferent. Però sí que és cert que és complicat ara mateix hi havia lluitar contra Taylor Swift, de fet, i la cançó que està tenint més èxit d'aquest disc és Amplestirou, que és una cançó que ha donat la volta al món, que va de votar amb, sembla, 14 milions de reproduccions en un dia, però és que van de votar i va veure totes les cançons del disc amb aquests números espectaculars de reproduccions. Wow! Era un disc que s'esperava molt de Taylor Swift, o sigui, que ella anava anunciant, fent promos i tothom vinga, va, que sortia, o va ser... S'esperava, però no fa gaire. De fet, el que s'esperava de Taylor Swift és que traies una altra... una altra regradació que es quedava traient, i de repèn va sorprendre tothom anunciant que traia un disc nou, i sí que s'esperava, però vull dir que no em sí, va ser poderjar dos mesos. No porta un cançó i traien pinguels, i van especulant que va sortir un disc. Com el bizarrap. Ai, com el que ve, doncs. Com el que ve, doncs. Molt bé. I tenim aquesta cançó anti-hero, i què és? Anti-hero, sí. Bueno, és la que més li mola, no, de l'album Patrick? Sí, de fet, ara mateix és passant amb el que veu que... Tots 3 es pot i fa hi ha res al món, i està a dins del tot 50 espanyols, que ja existeixen perquè normalment no entren certs sons en anglès. Doncs et sembla que escoltem la cançó? Vinga. I've heard narcissism like disguise as altruism, like some kind of concert smith of a star. I wake up screaming from dreaming one day, I'll watch as you're leaving, if life will lose all. It's the name for the last time. It's me, hi, I'm the problem, it's me, the problem, it's me. Doncs aquí la tenim, hem escoltat aquesta cançó de Taylor Swift, anti-hero. És un disc que ha estat totalment sorpresa. No cadastroni, perquè ningú pot destronar 10 cançons al toc d'eux, és impossible. Però que iguali aquest record de Taylor Swift, perquè es vei a 3-1 disc en col·laboració amb una altra referència, que es diu Gerloss, i està a l'album de la cançó de la cançó de Taylor Swift. I tot apunta a que pot igualar aquest record. S'haurà de veure de quins dies quan sortim del llistre de cançons americanes, Billboard, que havia entrat a la cançó de Taylor Swift, que es diu Gerloss, i està a l'album de la cançó de la cançó de Taylor Swift, que és el que es diu Gerloss, que es diu Gerloss, i està a l'album de la cançó de la cançó de Taylor Swift, que és el que es diu Gerloss, i que s'han dit de les cançons americanes Billboard, que veiem què passa. Però si ha de dir que aquest disc fa una setmana ningú sabia que existiria, de fet, Drake va anunciar la sortir de aquest disc, que just quan Taylor Swift va aconseguir que aquest es veu cançons dins del top del de Billboard... aquí l'agreta ha vist una mica de mano negre, hi pot haver una noia audiovisual amb ja un además AUDIENCE! Sí, s'han fet els cans més megac Avatar. ells no hagués tingut res a fer més endavant, per tant. Clar, aquí es veu una mica de picabaralla veure qui arriba més lluny amb el disc, crec, eh? Sí, però ells es pot també, eh? No són millors amics però tampoc, són d'aquests que estan tot en ràpid compartint, una amb l'astra i res. Bueno, bueno, bueno. Hi ha bon feeling entre ells, vaja. Sí, sí, sí. I és un disc en col·laboració amb 20 onesalats, és a dir, que totes les cançons són en col·laboració amb aquest altre rater, sobretot la gent diu que només és un disc de dret, perquè és el famós dels dos. Bé, bueno, bueno, bueno. Això costuma passar, però bueno. I la cançó que més èxit ha estat en un es titularit flesc, sobretot encara l'entrec al videoclips d'aquesta cançó. Bueno, potser és que com que ho han llançat en precipitadament, tampoc els hi ha donat temps de... No els hi ha donat temps de rebar res. Clar, exactament. Van per fer-hi llançar-ho i a veure què tal. Bueno, doncs tenim aquesta cançó que ens ha passat, Andrea. Si vols, l'escoltem, cançó de Drake i 20 onesalats. A veure com fa. Yellow diamonds in the watch. This shit cost a lot. Never send a bitch or that. That's how you feel shy. I DM in vanish mode, I do that shit a lot. Took her panties off in this bitch dicker than a plaque. All my aces ain't nothing, them hoes busted. If my ops ain't rapping, they ass thuggin'. You ain't ready to pull the trigger. Don't clutch it. I know you on your period, baby. Can you suck it? I'm a savage, smacker, booty and magic. I slap a pussy nigga with the ratchet. I might slap a track on his whip and get that addy. Don't call me on Christmas Eve, bitch. Call your dad, too. Bitch, call your uncle, bitch. Don't call me, too. Always in my ear your whole fleet. Andrea, ten un ràpid com l'altre són americans, els dos? Un és america, un més dels Estats Units, i l'altre és del Canadà. Molt bé, doncs acabem d'escoltar un tros d'un fragment d'aquest tema, Rich Flex, que és un dels més escoltats, doncs l'Andrea, el més conegut d'aquest nou album. Doncs passem al següent tema. Continuant amb una nova taxa en aquest cas, és de Selena Gomez, que ha publicat una cançó que es titula My Mind and Me. La meva men i jo. S'acompanya el documentar que ha publicat l'Apensivís amb el mateix títol, My Mind and Me, on parla de tots els seus anys de carrera, i com les saluds mental i les saluds físiques també han anat afectant la seva evolució com al pista, i fa una mica de ser frets, que parla de la seva vida privada, de Justin Bieber. Ell explica i els mateixos fans han defensat que com a si ha de parlar de tota la seva vida i sobretot de les saluds mental, ha de parlar de Justin Bieber, perquè és una persona que l'ha afectat tant i que l'ha estat molts anys relacionada amb ella. I s'ha fet aquest documentar sobre la vida de Selena Gomez. Ha fet el TV i ha fet una cançó per promocionar-lo. Que es diu My Mind and Me, i és la cançó que escoltarem, que ens ha portat. Exacte. I l'has escoltat la cançó i l'has escoltat fer una mica de ser frets sobre Selena Gomez, perquè hi ha hagut novetats d'aquests dies. Sí? Oh, vale. La lletra de la cançó té algun doble significat? Hi ha missatges dirigits a algú? No, no hi ha missatges. El significat és parlar a favor de la salut mental, que és una cosa que no s'ha de ser a banda, i també la seva pròpia salut. Molt bé, doncs escoltem el tema de la mica de sefereig d'aquesta cantant Selena Gomez. M'ha fet una cançó. M'ha fet una cançó. M'ha fet una cançó. I'm constantly trying to find something that my eyes can't see. It's hard to talk and feel hurt when you always feel like a burden. Don't wanna add to concern and all they already got. But if I pull back the curtain then maybe someone who's hurting will be a little more certain they're not the only one lost. I'm constantly trying to find something that my eyes can't see. My mind and me, we don't get along sometimes and it gets hard to breathe. But I wouldn't change my mind and all of the crashing and burning and breaking and no, no. If somebody sees me like this then they won't feel all alone now. My mind and me. My mind and me. Així es diu el tema. Exacte. Aquest documentar ha portat polèmica no tant per Justin Bieber que simplement les fans de Justin Bieber eren preguntades per què s'ha deixat parlar amb ell després de tants anys. Clar. Realment ha estat molts anys sense dir res i en aquest documentar ha dit 4 coses que hauria de dir i ja està. Però n'ha dit molt la polèmica, és per... per fer-ne gomes amb el documentar diu que Taylor Swift és la seva única amiga vivint de la indústria musical. Ah, sí? Vins del món de la fama i de tot el famoseix, siguessin. Ha dit que Taylor Swift és la seva única amiga i és la única partadera que ha conegut en tots aquests anys. I la cosa és que una de les suposades amigues de Taylor de Selena Gomez, que Selena Gomez no ha inclòs dins d'aquest llistat de Miga Real, l'ha criticat i ha parlat en contra perquè aquesta Miga que es diu França Raiva va fer la persona que li va fer el trasplànder de Selena Gomez fa 5 o 6 anys. Home, però una persona que et dona el seu ronyó i no incloure la llista de persones... bueno, de millors amigues o de persones... Home, una mica raro, no? Home, s'ha de veure com ha evolucionat aquesta amistat. Potser en aquell moment eren molt amigues i en els anys s'ha repredat l'amistat. Home, però que et doni un ronyó? Bueno, no ho sé, però... Vull dir, ha de passar una cosa molt, molt grossa com per deixar-li... com per deixar-la de considerar amiga, vull dir. La cosa és que en el moment en què surt aquest documentari apareix aquest moment... Sí. Perquè jo crec que Selena Gomez n'ombre deia el suïc perquè realment és una amiga famosa. Aquesta noia que li va donar el ronyó no la coneixia ningú. O sigui, no forma part d'aquest nom de celebritats. Que potser jo crec que... Jo crec que ha estat tot una confusió, però sí que és cert que ha estat una confusió portada a l'extrem perquè aquesta noia, en el moment zero, abans que Selena Gomez podés donar cap explicació, la vara va ser de fer-li a l'Instagram. Oh! Que dius, home, si tu la consideres amiga, denoneu-li el volt de confiança i demana-li algun tipus d'explicació i no la deixis de seguir així tan ràpid. No, això també és veritat, clar, òbviament és un documentari que havia de fer dirigida... A la gent que et segueix, i realment inclou els noms de persones famoses que la gent pugui conèixer. Tu tens molt bona amiga, però només la coneixes tu. Potser al públic els televidentes queden com... Bé, doncs no sé qui és aquesta noia, molt bé que sigui la teva amiga, no? Tothom sap que a Selena Gomez la li va donar el ronyó a l'any 2017, sinó en aquell moment, en aquell moment, en 2017 que la gent podia localitzar aquesta persona. Clar. Però jo és que ni recordava que a Selena Gomez li havia fet un transplant de ronyó, que a mi ja feia memòria quan va sortir de la polèmica. Sí, sí, és veritat, a mi també em sonava, però fins que no torna a sortir el tema, no vull dir, no és algo que pensis, Selena Gomez, transplant de ronyó. No és algo que vagi totalment lligat. Vull dir, ho has de saber, o tant d'haver informat, i de més, quan dura. Fins aquí, fins aquí la polèmica amb Selena Gomez i, si sembla, seguim amb una altra novetat. I després, després d'aquesta novetat, podrem parlar de sorpres una altra vegada. Vale, em sembla que ja sé per on vas. Parlem d'aquest nou... A les de la novetat, sí, que és el visc que havia de ser el visc de la setmana, però bé, ho ha desmuntat tot. I és que el cantant Jordi, que va publicar, fa uns mesos, una de les cançons de l'esquiu, l'Àngel Vas, ha publicat el seu nou visc, que es diu Smitherings, i que ha estat bastant d'exit, l'únic que tot l'èxit de té l'asset que hi ha dret, ho han opacat tot. L'únic que ha estat mala sort, perquè no s'asseguia fins fa dos dies, o tres, que havia de treure visc, i aleshores aquests cantants que ja tenien des de fa mesos, planejat, una gata de sortida, i havien fet tota la promoció, han dit que tot el treball no ha servit de res. Però, bueno, Jordi és un dels cantants que ha format una mica els nobles. I una de les cançons que ha fet d'aquest visc, que és el 50% d'Espotife, que es diu Day for You, i que jo realment recomano, que escolteu, tot el visc sencer, perquè són 9 cançons, doncs de 3 minuts, 4 com a molt, de fet la més llarga és Grimzo Valls, que ja la coneixem tot, i que és la primera de tot, esperant que es poden faltar. I és un visc de cara al molt temps, que per aquí ha arribat el fred, per aquí, perquè són tots balades, però balades que no es fan pesades, perquè tenen moltes influències del món urbà, de l'ARMV, per tant... Portables. Sí, portables. No és un visc d'aquests, però ara anem a plorar tot. No és melancolí a 100%. No, no, no. Són balades, però que es poden escoltar unes quantes seguides, i no caure en la profunda depressió. Exacte. De fet, Grimzo Valls ha sigut una de les cançons de l'estiu, i és una balada, per tant... Clar, mira... Són portables. No és a ell, tampoc, que acabes de dir-li, que us necessito un moment de parar tot. Sí, sí. I que, a més, hi ha balades que, a vegades, duren gairebé 5 minuts, que dius, home. Sí, hi ha cançons d'aquests de sentiment, que diuen, bueno, la mateixa Taylor Swift té una cançó de 10 minuts, per tant... Sí, sí, sí. Aquí es passa de la rellet, el Taylor Swift, amb 10 minuts de cançó. Doncs cantem aquest tema d'i4... i cantem. Escolta'm aquest tema d'i4U. Escolta'm la cançó. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va. Doncs l'hem escoltat. Un tros d'aquesta cançó de Jogi, que es diu, d'i4U. Una de les cançons que hi també hem escoltat el disc, que és disol, però que realment escolteu-lo tot sense, perquè es passa... en un viatge que veu de fer del cotxe, aquests dies, en tenim un acabat amb disc. Que bé, que bé. Doncs ens la apuntem, perquè aquesta cançó és molt maca, a més, és també molt... és tipu balada, però és també com relaxant. Com et baixa les pulsacions, si estàs molt estressat o vas a tope. És una cançó com per dir, vale, frena, tranquil·la. Així que ens la apuntem, Andrea. Molt bé, molt bé. Perfecte. I bé, i ara passem a l'altre safareig de la tarda, que volies comentar, aprofitant també una cançó. És el safareig, però el que fem parlant ja, mesos, i jo crec que encara donarà per mi. Val, Shakira, no? O sigui, és el tema. Shakira. Evidentment ha publicat, ja fa uns dies, que va publicar un nou fill, el que es diu, monotonia, en col·laboració amb la furna, que jo crec que d'aquests cinc, ja està tot dit, a més a més la lletra, és encara més explícit que l'anterior, i el videoclip ja és així. També encara més, però un moment... Encara més explícit. El videoclip, jo quan el miro, intento adivinar, perquè apareix un supermercat, i jo intento adivinar quin supermercat de Sant Just Fer. Molt bé, Andrea, molt bé. Ja suposant que Ozuna i Shakira venen a gravar Sant Just. Molt bé, no tenen res més a fer, saps? Està llençant el videoclip, que està gravat des del mig de Barcelona. El videoclip està gravat aquí al costat de casa, no? Perquè jo estic a Roma. El costat de casa mostra que està gravat allà. Potser han agafat un supermercat de torn, qualsevol d'aquests que n'hi ha, i li s'han posat allà... Li van donar la tarda en el propietari o propietària del supermercat, i es van posar allà a gravar. M'has dit que aquesta cançó ja ho acaba de dir tot, però va quedar tot, ja dic. A l'altre, a l'anterior, a la de Te Felicitó, vull dir tots els missatges que li havia d'enviar a Shakira, i ja van quedar dits a piquet en aquell tema. Te Felicitó, jo crec que era més una cançó d'aquestes que escrius en calent, de Benjanser, i heu enviat tota la merda. Te Felicitó que havien actuat, tot això. I aquesta, en canvi, és una mica d'... Han passat uns mesos, anem a valorar la situació, realment, si tot està culpant-ho, no culpa l'altre, i després diu, no puc culpar tu ja, ni tan poca m'hi ha, puc culpar la monotonia. I tot això va lligat amb la bomba que va donar... va fer, l'altre dia, el Monaracú, dient que potser el que s'ha dit als mitjans no és tant el que acabes passant. Que potser tot el que s'ha dit és al revés. Vam entendre que aleshores potser seguida la persona que enganyàs, no ho sé. Amb els missatges de les cançons, Shakira va entendre que piquet li va ser infiel, i que per això avantalla la relació, però va fer unes declaracions al programa de ràdio, del Monaracú, dient que clar, ell tenia molt bona relació amb piquet, va ser, té relació amb piquet, i que s'havien explicat coses, com a bons amics que són, que ell tampoc ara podia donar la llum, però que si algun dia sortien a la llum, que la gent potser li faria un parell de voltes al tema, perquè realment no hauria estat amb piquet, qui hauria trencat una mica aquesta relació, sinó per part de la Shakira? Jo crec que és una relació que durant els 10 anys que ha durat, tenint en compte que Shakira ha fet gires, i ha estat temporades a Estats Units, i després piquet, que tampoc s'està sempre a casa, al final acaba fent una relació obert, això. I jo crec que poden haver hagut altres persones entre mi, pactades o no pactades, però que no només és culpa d'un, jo crec. És culpa de la monotonia, Andrea. Sí, ja hauria de ser la monotonia, no puc culpar-te ella, no puc culpar-m'hi a. Escolta'm, i a Zuna i Shakira, quina relació havien col·laborat abans en algun altre tema, no? No em sona. Jo juraria que no, que és la primera col·laboració que treuen, i que són la mateixa discogràfica, suposo que per aquí a Shakira li hauran dit, per tot el col·laborar amb aquest, i ja està. Perquè, clar, Shakira és una persona que el públic jove sí que arriba, però ja no arriba tant. I a Zuna és un d'aquests cantants, que entre els adolescents és molt popular, i a Zuna és una manera d'arribar al públic de Shakira, i a Shakira el públic del Zuna. Effectivament. Molt bé, doncs, escoltem aquest tema, Andreem. Ens saltem una mica el trosset del principi, que és la intro del videoclip, que estan per aquí passejant-se pel supermercat, i passem i anem al gra de la cançó. Vinga. Perfecte. Perfecte. Perfecte. Perfecte. Perfecte. Amb aquesta cançó en dia, jo crec que les parelles que trenquin ja tenen cançó i música, i van de sonora de fons. Per dedicar-nos els mateixos, no? Exactament. Per trencar i posar una mica de música de fons. També ets a dir que, en nom de piquet, a Shakira se la porta excusant molts anys de cançons una mica mediocres. Que s'enganxen, que sí, que s'enganxen, que no tenies, però que primer perquè estaven a la murada, i ara perquè ho han deixat, és que la gent que en són una mica, que dius... I jo ets a dir que sóc molt fan de Shakira, però ho falta a la Shakira abans del 2010. La Shakira d'una loba en el armario? Més aviat, la Shakira de Pieses Calzó, de Fitzsondland, que era una mica més rockera, també. En canvi, jo m'esperava que amb aquesta separació vingués un disc d'aquests rocks, però rock d'aquests de pelades, i de que em s'estura tot, i se m'està quedant una mica la cosa. De fet, quan va publicar Te Felicitó, i que no va sortir a la llum que ho deixava amb Piqué, era una cançó que, des que no passava, ens feien eniglòria. Exactament, sí, sí. Bé, doncs, Andrea, hem fet una mica de safarets de Piqué, Shakira, hem escoltat aquest tema monotoníam, i passem a més novedats, si et sembla. Fem una repàs de concerts, de gales, de festivals, que hi ha anat aquests dies. El primer de tots aquests que fa una setmana van fer les 40 musicals, que diuen que són els premis de la música més important d'Espanya, però ho són perquè no hi ha cap atragala de premis que més facin la competència. Són la única, per tant, sí, la millor, i també podríem dir la pitjor. Sí, i és que és una gala que va tenir actuacions de Rosalía, de la Mena, Aitana, Lola Índigo, de molta gent, però que no deixa de la nit polèmica any rei d'any per com s'entreguen els premis i qui són els premiats. Ah, sí? Ostres, i quina polèmica... Doncs, normalment, les 40 del que fa és premiar els que són allà present, entre els nominats, els que han anat a la gala, però és que la gala és bona. Jo entenc que es faci això. Això, per les 40, ho fa qualsevol altre ràdio o qualsevol altre empitat del món que organitzi una gala de premis. Però a vegades no es poden premiar els que han anat a la gala, perquè és una mica bastant el puxerazo. Ja, clar, què és el que passa? És que la gala va ser perquè, a millor dins, hi havia aquí Sebastián Yatra, amb un disc que probablement ningú pot nombrar, li va guanyar i li va treure el premi a Bad Bunny, amb un verano sentit, que ha estat un disc que ha plegat escòpica i hauran mesos i mesos, i que ara les cançons tenen ànglids. Per tant, va ser una mica com... Jo, quan van sortir els nominats, va dir guanyar a Sebastián Yatra, perquè està a la gala i, a més, fa una actuació, i és com... Jo, tu, però, meu de premiar, és una mica canvi de favor. Ja. I per què no hi van anar a la gala, Bad Bunny? Així li podrien haver donat amb ell, també. No, perquè teniu que fer... Segueu a paracorts discogràfics i... Si vols, per mi, si no. I que també hi ha cantants, que a vegades estan de gira i no poden anar. Clar, i ha passat amb alguna altra categoria més, que a part del millor disc. Per exemple, en una vaca, va guanyar el premi a millor cançó nacional, dins del mercat espanyol, i va guanyar el premi amb una cançó, que és una versió d'una original en italià, que dius, eh? Tinc una mica estrany. El millor premi nacional, premiem una cançó que realment ve de fora. Una cançó italiana, no? Sí, que dius, què vol dir? Que Espanya no es fan bones cançons, o què? Clar. Realment, doncs, estem mirant de repartir els premis, entre tots els que han vingut a la gala, i tenir-los tots contents. Sí, sí. Ostres, tu. En fi, bueno, així són una mica... Així també es mou una mica aquest món, no suposo? Sí, sí, sí. I suposo que, a més a més, quan es fan aquestes gales, també el que es mou al voltant, no només els premis i la música, sinó tot el que els convidats, els vestits... Sí, home, va haver-hi un momentato, a la gala que va fer Amita, la cantant brasileña, que es va posar a ballar en Ayuso. Ah, sí? Ai, ostres, sí, sí, ho vaig veure. Ho vaig veure, sí, sí, que sortia la notícia, com a Ayuso se pone a bailar, no sé què, no sé quantos, i dic, hosti, aquesta dona, ja només li falta això posar-se ballant en una gala de premis. Tenim més cosetes, també, a part dels music awards? Tenim més cosetes, perquè fa... 10 dies, no gaire més, van sortir els participants del Benidorm Festival 2023. Ja s'ha encorregut, i també es coneixen els títols de les cançons, i, per tant, ja es pot afirmar que aquest any hi haurà una cançó en català competint per poder representar Espanya, Eurovisió. Que fort, en català, eh? Ostres, jo no... En català. Jo sincerament, Andrea, i a tu di que ara no crec que aquesta sigui la cançó escollida, i el que participa en el festival s'ha de contemplar la possibilitat. No serà la cançó escollida, però estarà participant en un prime time a la Generalitat Nacional, que hi ha, doncs, més que... La Generalitat de Catalunya està fent més pel català que la Generalitat de Catalunya. Sí, bueno, mira, és una altra manera. Escolta'm, recordem que en els radivíents que el Benidorm Fest va ser l'any passat on van sortir totes les cançons d'Arriu Obertava i Nidhi de Aymama, la cançó de les Tanxungueires, etcètera, o sigui, que poca broma. Tanxungueires participa al disc de la Marató, que en tenen que acabar. Ostres, mira, un dia hauríem de parlar del disc de la Marató, que també li deu faltar poquet, poquet per... Bueno, no sé si ja s'estan gravant els temes, suposo que sí, perquè aquestes alçades, novembre... S'estan sortint jo aquí, i ha gravat els temes i s'estan avançant coses. I per anar fent una mica de... generant expectacions. Doncs mira, si algun dia, per anar del Baixes aquí a Sant Just, vens d'Itàlia, el fem un programa i en parlem, una mica, sobre el disc de la Marató. Perfecte. Molt bé. Has de dir que el grup que espera el Benidorm Fest campana en català es diu Ciberland. La cançó es dirà Casclat i tot. Sí, si vols, la sentim una mica. A nivell de promoció, per què són el molt avantatge respecte als demens, perquè un dels integrants d'aquest grup és paliudista RQ. Ah, bueno, veus? Mai va malament. El mi no t'heu quedat sortida notícia que estava al Benidorm Fest, ja teníem l'entrevista muntada a RQ. Escolta'm, mai hi ha res com tenir bons contactes arreu, tu? Doncs continuem aquesta promoció, perquè el Telebots ha de treure Ciberland el Benidorm Fest a la feina més gran que el de Tancho Mellas. Aquí també fem promoció. Porta'm ara els cançons que coneixem, que tot encara no la podem sentir. L'acord Portos diu Només Vullamor, de l'avantell de l'anpassat, i que doncs és un dels èxit. Però no és la cançó, aquesta? No, no és la cançó, que encara no la podem sentir. Surtirà a mitjans de desembre segurament, perquè van dir que més o menys serien les mateixes data que l'han passat, però encara no hi ha data exacta. Escolta'm d'un moment aquest tema per sentir com canta el grup Ciberland, i així també ens podem fer una idea. M'agradaria resseguir de la pell, trobar-te sota els arrels, llençant una nit radiant. Ja no sé què fer, busquem, vaig sempre perseguint els teus petons. Tot sol pel carrer, parlo, no tinc por, Només Vullamor, Només Vullamor. Si el teu cos diu mentides, no té perdó. Si la lluna m'estima, poc em mirarà amb por. T'enganyem, i ara, torno a estar d'estar. Doncs així és com sona Ciberland, no, Andrea? Sí. La cançó que em portaran al venir d'un fet anirà amb el mateix estil, només amb el nom, ja que es platitot, hem d'esperar una explosió de colors i de festes. Sí, sí, guau. I acabarem, Andrea, fent una mica de repàs d'alguna agenda de concerts. Sí, una mica de repàs. 17 de novembre, la setmana que ve, tenim el Sant Jordi Club a l'Ilnaz, eh? D'aquí dues setmanes, el 24 de novembre, el Palafon Jair i Rigoberta van dir-m'hi, amb entrades completament esgotades, i ens en deuen anar perquè no podreu. Impossible. I després, durant novembre i principis de desembre, tindrem, per exemple, Arnau Griso també a Sant Jordi Club, l'últim concert que faran a Barcelona, entrades esgotades, també, per tant, mai tenteu anar. Tampoc, valent. Raiden, Raiden a les salars matals, Bastil també a les salars matals, el Palafon Jordi el 5 de desembre, el 10 de desembre tindrem a Blackpink, ja han esgotat entrades, no han esgotat entrades encara. Bueno, és que era aquell tema de les entrades tan brutalment cares? Exacte, exacte, exacte. No han esgotat perquè pagar mil euros per una entrada, no ho sé. Fora d'hòrbita. A més, han sortit vídeos dels concerts i dius, home, per mil euros m'esperarà una mica més. Clar, és que què fan posant entrades a mil euros per un grup en què les seguidores i els seguidors majoritàriament... Són adolescents. Són adolescents. Vull dir que ho han de pagar els pares. Sí, sí, sí. Sí, realment, amb mil euros no només és el concert, o sigui, també hi ha un mitemgrit, és a dir, que les coneixes i tot això, però que a mi també el de posar preu per pagar per conèixer una persona és com... Ja, bueno, que no toca, en fi. No m'agrada, però bueno. Bueno, res més, Andreia, hem fet un gran repàs, el panorama musical, hem fet safarets també d'alguns temes de la indústria i cantants que rodegen tot plegat, i també comentem, doncs, això, alguns dels concerts que vindran properament aquí a la ciutat de Barcelona. Res més, que acabis de passar una bona tarda allà a Roma, a Itàlia, i ja quan tornis a tarrar aquí i estiguis de peus a terra s'enjust, intentem fer algun programa? Perfecte. Molt bé, Andreia, doncs que vagi bé. Vagi bé, també. Un abraçada. Adeu. Adeu. Nosaltres ens acomiadem del programa d'avui. Us hem estat fent companyia des de la 5 de la tarda, i tornarem demà també a les 5. Recordem que podeu recuperar tots els continguts d'avui, els podcasts que estan penjats a Ràdio d'Esvern.com, o també us podeu anar seguint la pista amb la programació, fotos, i els links dels podcasts que també anem deixant a la xarxa socials, tant a Twitter com a Instagram, a l'adreça a roba a la Rambla 982, tot junt amb minúscules. Res més, ens escoltem demà també ja a les 5, i ara escolteu l'informatiu de notícies de s'enjust aquí amb Lua López, que vagi veu una abraçada.