La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#262 - La Rambla del 14/11/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections

Secció de natura, medi ambient i ecologisme
3:43La secció del Quim Calonge ens acosta a l’estudi de ràdio el medi ambient, la Terra, i la natura… Sobretot per saber com cuidar-les, respectar-les i estimar-les. Amb ell comentem i reflexionem cada setmana un tema destacat del món de l'ecologisme.

Promoció Econòmica: ocupació, empresa i comerç
30:19Dues vegades al mes la Raquel López ens posa al dia de les activitats formatives i d'ocupació que es fan a Sant Just, organitzades o promogudes des del Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. També dediquem l'espai a comentar les activitats i novetats de les xarxes empresarial i comercial santjustenques.

Salut pediàtrica amb Gisela Dagà
1:25:35Ens agrada xerrar amb la Gisela, pediatra resident a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, perquè ens recorda lo important que és que els nens i nenes visquin una vida plena, amb salut. Ens posa a l’abast, de forma clara i fàcil, aspectes de la medicina infantil i atent a les consultes i les propostes que li fem des de l’emissora. Avui ens ha parlat de la LACTÀNCIA MATERNA.
i els podcasts que més t'agradin, per laiudesvern.com. Bona tarda, Sant Justa. De la mateixa passen 10 minuts de la tarda d'avui, dilluns, 14 de novembre, benvinguts a la Rambla, el magàsin de tarda de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM, la misora municipal de Sant Just. Ja en coneixeu, sóc la Núria García, i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les propires dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6. Primer de tot farem espai de natura i mèdia ambient amb el jove Sant Justenc, Kim Kalonja, cada dia que ve i cada setmana. Ens proposa un tema diferent. Després, tot seguit, parlarem amb la Raquel López, que és la responsable del servei de promoció econòmica d'aquí de l'Ajuntament de Sant Just, i ens posarà el dia amb les novetats de comerç, també pel que fa a l'ocupació, a les formacions empresariales, etcètera. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6.10 i després escoltar els vulletins informatius a Catalunya Ràdio d'Esvern, farem una trucada al casal de joves de Sant Just, perquè també ens informin de les activitats que s'estan duent a terme en aquest equipament juvenil. I, tot seguit, també trucarem a la Gisela Dagà, ella és doctora de l'Hospital Sant Joan de Déu, d'aquí desplobes, l'Hospital Materno Infantil, és resident del segon any, i avui ens parlarà de l'electància materna. Tot això serà de seguida. Vinga, va, no marxeu, que comencem! Vinga, va, i donem l'entrada aquesta setmana, aquest dilluns, amb un bon tema musical. Vinga, va, i donem l'entrada aquesta setmana, vinga, va, i donem l'entrada aquesta setmana, i per això ens informin de les activitats que s'estan dient a l'hospital. Vinga, va, i donem l'entrada aquesta setmana, Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. You think you got it, oh, you think you got it. But gotta just don't give it, cause there's nothing at all. Ràdio d'Esber Ràdio d'Esber Ara es compta si ràdio d'Esber Dure't avui correm Ara mateix són gairebé un quart de sis de la tarda Estem a la primera hora de la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern I ja tenim el Kim aquí per parlar de natura, medi ambient, vanestar, etc. Hola Kim, què tal? Bona tarda Hola, bona tarda, molt bé Doncs bé, a veure, l'altre dia parlàvem una mica feia amb crònica, eh, de com havia anat aquesta jornada de voluntariat medi ambiental I avui no sé si ens portes algun tema diferent, ha ubicat també amb la natura, ha ubicat amb el benestar Doncs avui us porto com dos temes que van... Bueno, que jo he intentat interrelacionar una mica Però la veritat és que no m'ho he preparat molt perquè aquesta setmana he tingut algun examen i això Ah, bueno Però més o menys tinc la idea clara Molt bé, doncs n'hi ha que sigui, presentem el tema, no? Sí Volia parlar una mica molt breument de la COP, de la COP 27 Ah, vale La COP és la Conferència de les Nacions Unides sobre el càmig climàtic Vale I ara, bueno, he llegit que COP, que no sabia, és... Les cicles són Conference of the Parties Que és com... la conferència dels partis pot ser com o parts o partits polítics Però en aquest cas és com parts De les parts, no? Es refereix a els representants de cada país que s'hi esteixen en aquesta conferència Vale, i jo entenc que la COP 27, no sé si es fa cada 3 anys o es fa cada any o... No ho sé, això Però es va fer... no es va fer fa tant, la darrera Si es fa, crec que sí, cada 3 anys o... Sí, el que estic veient, perquè estava intentant mirar, a veure si... Hi havia alguna notícia d'això, que digués exactament que de quant... Aquesta és la 27ena que es fa, o sigui, ja s'han entrat unes quantes I crec que es fan amb bastanta freqüència Vale, vale, vale I sí que, per exemple, entrant a la mateixa web de cop27.eg La gent pot consultar també el programa de totes les conferències Sí, la veritat és que és bastant transparent I tot el que és debat d'anar ja, ho publicant per internet i tot això Per exemple, a la web de Nacions Unides també, no directament a la web de la COP Posen, també, expliquen una mica què consisteix això, no? I diu, la 27ena conferència de les parts, com m'ho hauria dit, d'aquí De la convenció, Marc, de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic I ho abreugen dient COP 27 Es basa en els resultats de la COP26 per adoptar mesures En algunes qüestions essencials per fer front a l'emergència climàtica òbviament, que inclou, per exemple, la reducció origen De les emissions de gasos, de tot hivernacle O també, per exemple, el tema de l'enfortiment de la resilència I l'adaptació de les conseqüències del canvi climàtic Sí Jo, el que vaig veure, una notícia que em va ser molt curiosa És que es veia el president o algun d'aquests jefats els executius de Coca-Cola Ja No sé si també ho vas veure Sí, bueno, m'he fet resoldre d'aquesta notícia que Coca-Cola és molt pàrner És com un soci d'això de la COP 27 És curiós Sí, bueno, és bastant xocant Perquè, clar, el Coca-Cola em crec que és la número 1 en quant a contaminació per plàstics en el món de gotals, els seus productes Perquè només té la Coca-Cola, té, crec que en estil, té com moltes submarques dins de la companyia I bé, és la primera en quant a plàstics en quant a contaminació per plàstics I que, promocent això, doncs, clar, és clarament un acte de greenwashing que se'n diu, que és com... Lavaló de cara Sí, totalment És per donar una bona imatge però que realment no té cap sentit perquè tothom sap que Coca-Cola és una empresa supernociva per al meu ambient I volia parlar també... Bueno, dins de la COP, que has dit la paraula, crec que adaptació M'ha agradat bastant, bueno, dues, que en aquesta COP parlen sobre mitigació i adaptació I ho trobo bastant encertat i bastant com... és una... Com molt clar, no? dues paraules molt clares, que és mitigació, doncs, intentar mitigar la pujada de temperatura, que al final és del que es parla, el canvi climàtic Tot això, el problema dels casos d'afecte hivernacle i tot això I llavors, hi ha la paraula adaptació, que és... Ja anem bastant tard i llavors ja ens estem trobant amb les conseqüències del canvi climàtic Doncs ens hem d'adaptar i hem de ser resilients a totes aquestes conseqüències Jo no sé si hi havia en algun punt de la història algun any marcat com el punt de no retorn Sí... Però jo crec que ja l'hem passat, aquest punt Segurament sí, almenys retorn, com estàvem avanç, segur que no Recordo que jo estudia de petita que a professors hi ha el punt de no retorn Un cop ha passat aquest punt, si seguim així i ens ubiquem a l'any, no sé quin any era I les coses segueixen igual de malament, haurem d'estrossar tant que s'ha d'impossible fer marxar enrere Llavors, jo suposo que el que tallés tu d'adaptació És a dir, el desastrei el tenim, doncs anem a adaptar-nos com puguem Exacte, ja no hi ha remei O sigui, sí que hi ha remei, però no tant com el que ens agradaria que hi hagués Sí, i bé, a mi el tema de la COP És un tema que no em provoca molta confiança pel fet que són representants polítics que reuneixen O sigui, al final és una èl·lit que ells estan com en el seu cercle I és molt difícil que pateixin conseqüències com la que està patint la majoria de població i tot en els països subdesenvolupats I llavors, clar, a més a més, com hem vist amb això de la Coca-Cola hem estat atacats d'interessos i d'interessos Sí, la veritat és que s'està celebrant, ara no ho sabia exactament a Xarm, el Shekin, a Egipte, i dura fins al 18 de novembre entre el 6 i el 18, d'un i dos de dies que hi ha, deuen haver gent moguensa i la que deies tu també, un gran cercle polític de persones que potser... Amb molta poder i diners i al final, qui més ho pateixi no sonaïs, sinó tota la gent que no té gaire paraula que viuen al món, en països que no tenen molts recursos i que, per exemple, no ho sé, m'imagino, en l'Índia, l'Àfrica totes les illes de la polinesia, que, clar, estan al mig del mar i, per poc que pugui anar bé del mar, es queden angullides pel mar i no són països que tinguin molta poder com per prendre decisions per reduir aquestes emissions Exactament, és veritat que els països pobres són els més afectats i després els que menys tenen veu És paradoxal, això, que els que menys pateixin les conseqüències siguin els que tinguin el poder i la veu per fer les decisions que al final seran decisions bastant en acord amb els seus interessos Clar, és a dir, per exemple, als Estats Units, que té mil eines o té molts recursos, poder econòmic, poder polític, etc. Doncs està bé que vagi a explosar les seves problemàtiques però a altres països que no tenen tot aquest ventall de recursos potser no tenen tantes influències, o tant de poder Potser sí que tenen paraula, ara no sabem bé quins països hi estan parlant però una cosa és poder dir la teva i l'altra és que realment es faci cas i que simplement hi haïs i que els països es comprometin a una cosa que, de fet, amb l'acord del París es van comprometre i no s'està fent És veritat això, suposo que cada any quan hi ha aquesta reunió quan hi ha aquesta escop, com si diguéssim, es mira no es renoven una mica els acords aquests de París a veure si s'estan complint sinó en quin grau com poden actuar, no només els països òbviament també les diferents empreses Sí, i al final ens trobem que... Jo el que penso és que intenten rebaixar, o sigui, no pujar més de 1,5% de graus de temperatura però tot això dins d'aquesta bombolla de poder i d'interessors econòmics que al final és que no van juntes o sigui, no podem fer una cosa amb aquest model que estem tan capitalista Per tenen ser molt sostenibles però conservant-se en aquest mateix model socioeconòmic que és el que ens ha portat a on estem És a dir, si vols canvis, no? Seria... també has de fer algun canvi Exacte, no pots tenir tot, precisament Si vols un planeta més verd o si vols mantenir les glaceres si vols que no pugui la temperatura no pots seguir produint de la mateixa forma, en la mateixa quantitat Anant de viatge amb jets privats com fan els alentents aquests polítics No sé... Per fer canvis hi ha d'haver canvis El que sí que vaig llegir també al principi de tot quan va començar aquesta reunió és que hi havia, no sé si eren professionals del medi ambient o d' alguns països, doncs això amb pocs recursos que no es podien pagar les tants allà És a dir, per l'especulació, suposo, o perquè els hotels d'allà eren molt molt cars posaven uns preus superals i la gent als medi ambientalistes gent especialista en aquest camp sobretot, òbviament, de veïsos pobres, doncs no es podia permetre estan-se allà i jo no sé si al final van haver de marxar van haver de renunciar a participar a la COP o de fer-se resò en el cas que fossin periodistes o de més però bé, la cosa és que també era una mica... que feia gràcia, no?, de dir, els països que més afectats estan els països pobres, que més tenen a dir que més tenen a dir, no hi són, no poden tenir una representació allà però bé, i mira, he mirat el de la COP26 i l'any passat, o sigui, va ser la COP26 a Glasgow això sí, o sigui, es fa cada any es fa cada any, sí, sí, sí un de partida és l'anomenat acord de París del 12 de desembre del 2015 en el marc de la COP21 i llavors va passar que els ides mundials van aprovar una mena d'acord històric per fer anar a aquest camí climàtic, no?, i es van comprometre a mantenir aquest increment de la temperatura mitja del planeta molt per sota dels dos graus i que es busqués treballar per limitar aquest augment als 1,5 però bé, no, no estem veient resultats, jo crec no, jo crec que no, a més, a més, hi ha països hi ha dirigents que són reticents també, jo crec que acceptar que hi ha un canvi climàtic sí, bueno, ara estic pensant en el Brasil que havia el Bolsonaro, aquest era totalment negacionista i, bueno, volia desforestar l'Amazona per crear granges de vaques o saps per què la riquesa final, però riquesa bruta, perquè no, tampoc és que sí, bueno, ja ens entrem però ara hi ha hagut un canvi de president i ara el president és el Lula i crec que aquest president és més... és més conscient de tot això i farà més accions en contra d'això dels cafèmen global i del favor del medi ambient això és una bona notícia al final, que és canviant els dirigents perquè si un dirigent té aquesta ideologia mai farà res per al medi ambient clar, tampoc apostarà per la investigació o per apostar mesures o... exacte bueno, posar coses a l'abast també de la ciutadania perquè, si no... bueno, com una mica d'en el Trump que també era un negacionista del canvi climàtic que deia que això era cicle i que era una cosa normal com precisament, doncs, els Estats Units tots i totes sabem la quantitat d'empreses i de contaminació que causa és com l'exemple més fantàcapitalisme, jo crec efectivament, sí i de fet, cada cop més, jo m'hi vaig fixant a les seccions del Temps, del Cel·le Notícies per exemple, les edificis de TV3 cada cop, a més a més, de donar les prediccions i de més també van apujant coses de fotografies, doncs aquest glaciar fa 4 anys i així per exemple, l'altre dia ho vam fer amb un glaciar d'Itàlia vam posar unes imatges de fa... crec que era fa 3 anys, ni 4, 3 anys i vam marcar amb una ralleta la forma que tenia i el volum que ocupava tot aquell glaciar i com havia anat disminuint en mesos, en anys i com era ara, i clar, deia, és que un glaciar no és una capeta de gel que pugi baix i que nevi i que es formi, és com que desaparegui un tros de terra amb tot l'ecosistema que hi ha allà que viu en un glaciar el final és com tu dius un ecosistema és una cosa única, que s'ha format al lloc de moltíssims d'anys i ara està desapareixent, i clar no ens ho podem permetre la veritat és que em vaig posar bastant alarmista amb allò que vas dir un dia en un programa com m'has deia he coincitat, doncs bastant, o sigui... bastant i he coincitat sí, sí, he coincitat en aquell moment de merda, merda, merda, quins està passant se s'estan en això molt heavy de les mans també representants, em sembla, a la COP 27 no sé si hi envien representants una noia catalana una noia que em sembla, no sé si de 15 anys o així que diu Olivia una noia que va sortir que va fer com una parell per recollir plàstics ah, sí, vaig parlar-ne de l'Olivia Mandel em vaig parlar quan parlava d'influències d'inventals, sí, sí, sí i he fixat que aquesta noia no sé si ha anat a la COP 27 segur, em sembla que sí, eh? potser, sí, sí, sí perquè la vaig veure en un dia sortir del telenohtícies parlant d'això... sí, la vaig veure també en el 3.24 de l'Instagram que van fer com una publicació d'ella parlant sí, sí, sí, sí molt bé, i el tema de... perquè sabem en Quim que estudies gestió forestal perquè tu vas explicar l'any passat a la temporada passada quan venies amb l'Arbra què tal, com van els estudis és interessant, perquè sí hi ha curiositat a vegades d'aquestes carreres que potser no són tan conegudes o graus quins aspectes toqueu? doncs, jo penso que sí que és molt interessant i a mi personalment m'agrada molt i, bueno, toquem bastant diferents aspectes és bastant general, no diria que és una carrera... a veure, sí, és forestal però toquem, dins del món forestal aspectes bastant diversos i, bueno, gestió forestal, el primer que et ve al cap és gestionar el bosc i sí que fem una asseniatura que és silvicultura però és que en fem d'altres, com per exemple en Viver que és com... un Viver és com unes instal·lacions per creixer les plantes i per propagar-les i llavors això serveix per exemple a l'hora de si vols plantar una plantació de arbres primer és a tenir un Viver per tal de tenir les plantes en un lloc i de fer-les creixer adequatament i després sí que transplantar-les en el seu medi més o menys que un fem al torrent però casualment perquè no tenim cap Viver però, bueno, bàsicament no les fem creixer primer a les alzines sinó que les plantem directament al medi, les aglants sí, seria com molt directe i de tot això en podeu fer pràctiques a la Unió i suposo que, òbviament, hi ha teoria, però en podeu fer pràctiques tenim algun lloc on... Sí, no fem pràctiques a cada signatura però sí que fem pràctiques de silvicultura i de maquinaria que això és aprendre com funciona una motocerra com funciona una desbrossadora i per això teniu instal·lacions especials o no sé, laboratoris o zones on ho feu? De fet, entre un curs i l'altre, que jo estava cursant van canviar l'edifici de... de l'institut, es diu Institut Rubió i Tudorí i abans estàvem a Montjuïc i ara estem a Bon Pastor que està molt a l'altre punt de Barcelona des de Sant Just a tocar en el vasós i, bueno, l'institut que tenim abans la veritat és que les instal·lacions estaven bastant antigues i desfasades i no teníem un viver propi sinó que utilitzàvem un, el Viver Tres Pints que és un viver dels jardins de Barcelona de Parcs i Jardins, un viver públic i ara en aquestes noves instal·lacions sí que tenim un viver propi i està molt bé perquè tenim hivernacles que de fet ja no és signatura que estem fent que és hivernacles perquè tenim instal·lacions agràries i tenim climatització pròpia tenim sistemes de recuperament, tot això i, clar, tenint això, doncs... fem pràctiques, aviat he dit, de silvicultura i de maquinària, això és el segon any i el primer vam fer de Viver i de, bueno, maquinària també O sigui que ha d'unidor també les pràctiques que feu clars que tot això sinó m'ha acompanyat de pràctiques i això a Viver, per exemple, doncs anem a hivernacle i fem, sobretot, tenim cura de les plantes aprenem a assemblear-les, a traslladar-les perquè van creixent i, llavors, per passar-les d'un test d'un altre es fa una cosa que és el repicat o rentestat i les anem passant així i també aprendre a fer esquexos, a fer germinales llavors perquè això és tot un món que cada dia ho ha germinat d'una manera diferent si necessita unes condicions diferents Clar, i a tu, en aquest grau, en aquest curs en Quim, te'l van ensenyar o tu ja tenies curiositat i vas decidir que ho tenies claríssim? La veritat és que ho tenia bastant clar, sí que m'agradava això, el contacte amb la natura volia col·laborar, millorar el meu envient molt bé, té un estornut i això, i vaig buscar, o hem buscat amb la família cursos de gestió fuertes tal i vam trobar aquest jo penso que són uns estudis que cada cop la gent també a empreses o també hauran de tenir en compte professionals que s'hi dediquin, realment si preocupa tant i enllaçant-ho també amb la cop 27 es necessiten professionals que s'hi dediquin que tinguin cura, que s'apiguen com gestionen els boscos com tractades plantes abans es passava de llarg perquè això no importava no afectava Exacte, abans de sobrats potser no et veien les conseqüències d'explotar el planeta com estem fent però ara ja arriba un punt que ja hem explotat tant que s'està veient totes les conseqüències per no dir tot el merder Bé, doncs, Kim, moltíssimes gràcies per passar-te un dilluns més hem explotat una mica el tema de la cop 27 que ha passat de te'n volia parlar, dir que això ha de sortir en algun dels programes abans que s'acabi Sí, com que he vist que és durant aquests dies s'ho porto a parlar-ne ara I veurem a veure quins resultats té a quins acords arriben als polítics, si canvia alguna cosa Si no, m'informaré aquesta setmana sobre això i llavors faré un petit resum la setmana que ve i crec que podria parlar la setmana que ve d'alimentació una mica per variar una mica Molt bé, em sembla molt bé Doncs, Kim, que tinguis bona setmana i que acabis de passar bona tarda Igualment, adeu! Dilluns, 10 de la nit, prepara els auriculars Sintonitza Radio Desvern 98.ufm Ja ho tens! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! Compte! O costa disso, treasure! Compte! Compte! Compte! Compte! El López, la responsable del servei de promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Just, deixaré un tema musical, un tema de Shakira Yozuna que es diu Monotonía. Me dejaste por tu nazisismo, te olvidaste de lo que un día fuimos. Tú y cante con tu actitud, y eso me llenaba inquietud. Tu y cante con tu actitud, y eso me llenaba inquietud. No, no, no, no, no, no, no, no. Yo te quiero, pero es que yo me quiero más a mí. Es un adiós necesario, lo cumbia, fue increíble, se volvió rutinario. No me sabían nada a tus labios. Ahora es todo lo contrario, no peor es que... Tú fue culpa tuya y tampoco mía. Fue culpa de la monotonía. Nunca dije nada, pero me dolía. Tú sabías que esto pasaría. Pero tú y yo y haciendo lo mismo. Siempre buscando el protagonismo. Y te olvidaste de lo que un día fuimos. Eh, eh, eh. Eh, eh, eh. Maria Vicente i Àlexia Poteyes, juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. De veritat, tu vol seguir perdent. T'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·labora Radio Desvern. S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust t'hi pot ajudar. Sol·liciteu enviant un correu electrònic a S'enjust encara fumes, a roba S'enjust.cat. S'enjust és una delícia i el tabac una brutícia. Un poble tan adorable i el fum tan insuportable. S'enjust topla la vida i el tabac te l'esquitxa. Pensa ben que tu t'enganyes. No juguis ara a tu manàs. S'enjust encara fumes? S'enjust encara fumes? Tenim la Raquel López, responsable d'El servei de promoció. S'ha enjust preparat el telèfon per parlar de newótats, notícies, ocupació, comerços, formació empresarial. Buena tarda Núries. traditional errors Si et sembla comencem parlant una mica de les novetats que ens puguis portar de promoció econòmica? Si et sembla, podem començar per la preocupació i comentem les últimes dues ofertes que ens han entrat. Molt bé, em sembla bé, perfecte. La primera d'elles és una oferta en la qual s'està buscant una monitora extraescolar per fer activitats esportives. Aquestes activitats serien sobretot centrades més en temes de running, sobretot l'entorn de Cuisarola. En aquest sentit destaca que és un contacte indefinit a temps parcial i que serien hora i de tardes. Una mica per descriure les tasques, seria un tipus de feina d'enfants i joves fent aquestes activitats esportives i de lleure en l'entorn del parc de Cuisarola. Es busca alguna persona que ja tingui experiència a prèvia, tant com a monitora i sobretot en temes esportives, que li agradin molt moure's i que pugui motivar el grup. I bé, això, que tingui aquesta facilitat de contactar amb el públic, que al final és el col·lectiu que s'ha de joves. És una feina que en realitat pot semblar que potser no sigui tan difícil, però exigeix algunes coses, com per exemple portar-te bé amb joves, amb nens, nenes, després també el tema de l'esport. Ser una persona activa, que t'agradi estar-te movent i després també el tema de si has d'anar fent activitat esportiva per Cuisarola, un mínim coneixement de les zones a tenir. Has de ser algú que potser estigui acostumat a moure's, a caminar o a viure també per les zones? Sí, això seria un plus realment important, perquè com ve dius, conèixer la zona al final és important, pensar que aquesta persona serà responsable d'aquell grup de nens i de joves. Per tant, sí, també seria un plus molt a valorar, i sobretot el tema és que la persona hauria de comptar amb la formació establerta de monitora de lleure, que així ho determina la normativa, i també amb aquest plus que comentàvem vocacional en quan l'esport. Molt bé, doncs primera oferta d'ocupació comentada en aquesta activitat extraescolar, d'activitat esportiva a la muntanya. Sí, i després tindríem una segona, que en aquest cas el perfil és totalment diferent. Núria és d'administratiu o administrativa de vendes? Doncs sí, totalment diferent, perquè passes d'estar a la natura, a l'aire lliure, està fent tasques d'això d'administració. Sí, llavors en aquest cas, el que es requereix és una inexperiència, com a administratiu comercial, el sidioma s'ha parlat a Català i Castellà, i sufrereix un contracte indefinit a temps complert. Mmm, vale, contracte indefinit també. Sí, en aquest cas, realment les últimes ofertes que ens anomenen tant des que hi va haver el canvi normatiu de la reforma laboral, la majoria són contractes indefinits, una veritat. Molt bé, doncs això també tenim en compte que requereix experiència, concretament un any. Sí, i serà un plus també, si dir les persones candidates saben una mica d'Itàlia, perquè es tracta d'una empresa multinacional italiana, però que no és imprescindible. És a dir, algú que no sàpiga d'Itàlia també pot optar. Sí, sí, sí. I a més a més, l'empresa ofereix un pla de formació, per tant, sobretot estan molt enfocades persones que ho vulguin aprendre i adaptar-se al nou lloc de treball. Seria una jornada de dilluns a divendres. Molt bé, doncs aquestes són les dues ofertes que ens has comentat, i si hi ha algú que vol consultar també una mica pot entrar a la vostra web, la de promoció econòmica? Sí, pot entrar directament a la nostra web o també pot entrar directament a la plataforma Shalok. Allà estan publicades les ofertes i les persones interessades, si ja estan donades d'alta dintre d'aquesta plataforma, es poden inscriure directament. Molt bé, doncs saben això també, tenen més opcions, qui estigui interessat d'interessada. Sí. Passem d'ofertes a formació, no? Sí, en aquest cas, dir-te Núria, com que ara ja acaba una mica l'any, la predicció anual de cursos, el curs que comentaré ara ja serà l'últim que es organitza de la banda d'ocupació. Vale, vale, vale. Llavors, en aquest cas, el taller es titula Neuromarketing, la disciplina científica més efica del món per vendre't el teu currículum i els emails. En aquest cas, sí, aquí voldríem destacar que és pressencial, es farà Sant Feliu, als dies 29 i 30 de novembre, en una dinamatia de 9.30-9.30. I sobretot el tema és que si alguna persona no coneix que és el Neuromarketing, però igualment el que vol, l'objectiu del taller al final és saber com adaptar-nos nosaltres al nostre currículum i la manera que presentem la nostra candidatura en els diferents canals online que hi ha ara mateix. I llavors, per destacar una mica i posar-ho en context, el Neuromarketing és un concepte que fa uns anys ja que estan parlant molt. Sí, la anem sentint. I llavors, una mica en resum, seria la manera, la ciència, com que estudiar els hàbits de consum i llavors això en aquest taller s'aplica a com vendre'ns millor. És un punt que sempre estem incidint en cerca feina. Sí, la veritat és que bastantes formacions de les que hem anat comentant a llarg de l'any incidien sobretot en com està per exemple damunt de les listes, en com fer-te vendre, com potenciar les coses bones, positives o les coses que destaquis. I aquesta formació segueix una mica en aquesta línia també. Sí, aquí el tema és que es comentaran aspectes basics del Neuromarketing per poder-los aplicar, però l'objectiu serà el mateix. Molt bé, doncs això a 29, 8, 30 de novembre entenc que encara queden places. Sí, si l'ha fet, realment ho estem dient ara mateix en primícia, s'obriran les inscripcions a partir de demà. Ah, vale, vale, molt bé, perfecte. I amb aquesta formació que varíem les formacions per què fa ocupació? Sí. Vale, llavors ja hauríem d'esperar que surtis el calendari del 2023 al mes de gener o...? Sí, efectivament, la priori seria aquesta, que per al mes de gener tindríem el nou calendari anual del 2023. Vale, molt bé, aquestes són les notícies d'ocupació, hem parlat d'ofertes, també de formació, i no sé si hi ha algun altre partat amb alguna notícia més. Doncs avui tindríem també el d'empremadoria i empresa. Llavors, en aquest cas, comentar que formació ja no hi hauria més, ja amb la que s'ha fet fins ara, ja també s'hauria acabat el calendari. Per tant, igual que en l'apartat d'abans d'ocupació, ja hauríem d'anar al mes de gener per veure quin és el calendari nou. Això per què fa en pres, que aquesta ja sí que està acabada la formació. Sí. I en aquest cas, comentar com a notícia que, properament, durem a terme una jornada dedicada a la inclusió de persones amb discapacitat al món laboral. Oh, mira, una jornada. Sí, llavors, en aquest cas, vull comentar que és una jornada en la qual participen dos fundacions molt importants en l'organització de l'esdeveniment, com són DQB Integràlia i com són la Fundació Nou Xanfrà. Sí. La primera està ubicada Sant Just, i la segona està ubicada Sant Feliu, que si alguna persona no les coneix, però potser n'ha sentit a parlar. Sí, sí, sí. A la ràdio n'hem parlat algun cop, i m'apari que és una de les presidentes i fundadores de Nou Xanfrà. També s'ha passat algun cop aquí a la ràdio, explicar algun dels projectes, perquè recentment també han fet aniversaris i demés, també s'ha passat per aquí a la més hora parlar. O sigui que sí, sí, les coneixem a les dues entitats a primera mà, sí. Molt bé, doncs mira, en aquest cas, és la primera vegada que col·laboren de manera conjunta, i llavors el dia 30 de novembre es celebrarà un acte pel matí, a l'hotel Espèria. Llavors, aquest acte, sobretot, va abraçat a altres empreses, mal, però si hi hagués alguna persona de la ciutadania en general que hi vulgués assistir, es podria posar en contacte amb el servei de promoció econòmica, i si encara hi haguéssim places, doncs es valoraria, mal. Llavors, en aquest sentit, sobretot, donar a conèixer l'objectiu de la jornada, que és posar en coneixement casos de bones pràctiques, testimonis d'altres empreses, que han contractat a persones amb discapacitat, i llavors explicar com ha sigut la seva experiència, com ha sigut, en el seu cas, aquella adaptació del lloc de treball, aquella contractació, quines unificacions van poder rebre, etcètera. Ostres, que bé, una mica d'ensenyar, d'aquestes empreses que ja tenen experiència, o han dut a terme, a processos de, per exemple, la secció de personal, o de més, amb persones amb discapacitat, que ensenyin i puguin exportar la seva experiència, altres empreses que potser també estan interessades en fer-ho, o que no ho han fet mai, que volen saber com es fa, o d'aquest tracte, tot això? Sí, de vegades el desconeixement fa que no donin al pas, a través d'aquesta jornada tan escoltaran empreses que ho han fet, que ho han aplicat, com que escoltaran també a persones que han estat contractades, i que s'han adaptat al lloc de treball i a l'empresa. Fantàstic. Això, com has dit, és un acte, bon, privat, que les empreses que hi vulguin assistir us han d'enviar un correu electrònic a promoció econòmica. Sí, aquesta és una via, hi ha un formulari, hi ha obert d'inscripcions, i sobretot, si fos una persona ciutadana que tingués sensibilitat que per aquest tipus de jornada també podria venir, però es valoraria una mica de cortar amb la previsió d'assistència. Clar. Molt bé, molt bé, molt bé. I suposo que amb aquesta notícia, com ens has dit, Raquel, acabava amb l'apartat ja d'avui, l'apartat i la secció de promoció econòmica. Sí, de moment aquestes serien les notícies, per avui, perdó, i pròximament ampliaríem amb més notícies de l'apartat de comerç. Fantàstic. Molt bé. Doncs, Raquel, res més, que acabis de passar bona tarda i una bona setmana. Igualment, Núria, que vagi molt bé. Fins la propera. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. El més preocupant és que des de l'any 1980, el número de persones amb diabetes en el món quasi s'ha quadriplicat, sobretot en els països de mitjans i baixos ingressos. Aquest perillós augment es deu en pare l'augment de persones amb sobrepes i obesitat, que podien tenir diabetes. És a dir, gent que podien tenir diabetes, que no s'havien fet les proves, i que poguessin tenir el seu accés a l'atenció mèdica per tenyent. Els pacients amb diabetes necessiten atenció i seguiment mèdic constant per evitar les complicacions. I per aquells radioguents que ens estiguin escoltant i no sàpiguen exactament què és la diabetes. Doncs bé, la diabetes es produeix quan el pàncreas és suficientment insolina, o quan l'organisme no utilitza eficaçment la insolina que produeix. La insolina és una hormona que regula el sucre a la sang, i si no es controla pot donar lloc a la hiperglocemia, que és l'augment de sucre a la sang. Hi ha diferents tipus de diabetes, concretament dos tipus principals. La diabetes tipus 1, que és quan el cos no produeix suficient insolina. Les causes i els factors de la diabetes tipus 1 de risc són una mica desconegudes encara. Les estratègies de prevenció tampoc no han resultat eficaces fins a la data, fins al moment. Després tenim la diabetes tipus 2, en què el cos no gestiona, no és que no produeixi suficient insolina, sinó que el cos no gestiona correctament la insolina que produeix. Quan més gran és el perímetre de la cintura i més elevat és l'índex de grasa corporal, més possibilitats hi ha que la gent tingui aquest tipus de diabetes. La diabetes tipus 2. Aquest tipus pot prevenir-se i és molt més freqüent que la del tipus 1. I acabarem comentant que hi ha un altre tipus de diabetes que també s'anomena diabetes gestacional, que és un tercer tipus i que es caracteritza per l'augment de sucre a la sang durant l'embaràs en valor superior als normals, com per diagnosticar la malaltia, com per diagnosticar una diabetes. Les dones que la desenvolupen corren més risc de patir complicacions durant l'embaràs i també el part. I, a més a més, tant d'haber com la mare, tenen més possibilitats després de desenvolupar també la diabetes tipus 2 a llarg de la vida. Acabem parlant una mica dels síntomes de la diabetes. Poden ser sotils, així que heu de prestar bastanta, bastanta tensió al vostre cos. I si ho serveu algun d'aquests síntomes que ara comentarem o diferents, podeu consultar també el vostre metge o metgesa de capçalera. Per exemple, si noteu que teniu massa cèl·l·li, per exemple, si no ho tens, per exemple, si no ho tens, per exemple, si no ho tens, per exemple, per exemple, si noteu que teniu massa cèl·l·li, una cèl·l·li excessiva, i heu d'anar a molts cops, a molta freqüència, a l'ababo. Això és que l'accés de glucosa a la sang provoca que els ronyons tinguin i hagin de treballar més per eliminar l'accés. I quan no poden seguir el ritme, la glucosa sobrant s'el·limina amb l'aurina, provocant una deshidratació que més tard provoca cèl·l·li. També si noteu que en sanci la diabetes deteriora la capacitat del cos per usar la glucosa en les necessitats energètiques, així que probablement també us pugueu sentir fatigats o fatigades. I després, també, a altres símptomes, és la pèrdua de pes ràpidament. Amb la pèrdua de glucosa per l'aurina, també es perden calories. La glucosa dels aliments també conté dificultats per arribar a les cèl·lules, cosa que provoca una gana constant. La combinació d'aquests dos factors pot causar una pèrdua de pes bastant ràpid. Si noteu algun d'aquests tres, 7 excessiva, i el fet d'anar amb bastanta freqüència, la bavo. Can sanci o bé pèrdua de pes ràpidament, podeu consultar el vostre metge o metgesa de família de capçalera perquè significa que alguna cosa no funciona bé. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Gràcies. Bona tarda. Us informa qui li en sabria. El Tribunal Superior de Justícia de les Vallears ha rebutjat imposar un mínim del 25% d'ensenyament en castellà tal com havia demanat el pare d'una alumna d'un institut de Mallorca on només s'imparteix en castellà la signatura de llengua castellana. L'altribunal ha desestimat la mesura cautelar plantejada per la família després que la seva petició ja havia estat desestimada per la Conselleria d'Educació. La resolució s'ha aprovat amb el suport de tres dels magistrats que l'han redactat en català, un argument en què la llei Vallear permet que els centres òptim per impartir en català totes les assignatures, tret de les de llengües estrangeres i la castellana també. També consideren que el demandant té altres alternatives en centres amb un currículum escolar diferent. Les dues jutges discrepants han redactat la seva part en castellà i creuen que estan justificades mesures cautelars mentre espera el posicionament del Tribunal Constitucional i del Suprem en relació amb establir un mínim de castellà també allà, a les Illes Vallears, com a llengua vehicular. Notícies breus, Sergi Molero. Solucionada la varia al canvi de gulles de l'estació de Montcada bifurcació a l'Area Metropolitana de Barcelona. A l'Area Metropolitana de Barcelona, el Tribunal Constitucional de Barcelona ha dit que el Tribunal Constitucional de Barcelona ha d'informar adif els trens ja circulant per doble via. Es mantenen prou els retards fins que les quatre línies afectades recuperin de tot la normalitat en les freqüències de pas. Les demores havien arribat fins als 60 minuts. Les línies afectades són l'R3, que va de l'Hospitalet de Llobregata a Puigardà, l'R4 de Sant Vicent de Caldès a Manresa, i l'Hospitalet de Caldès a Manresa. El Tribunal Constitucional de Barcelona va enviar a la fiscalia la transcripció d'una conversa telefònica intervinguda a Medi. El jutjat indicava que la conversa fèria referència al possible repartiment de fons europeus a Espanya per la lluita contra la pandèmia de la Covid, i que els fets podien constituir, deien, que el Tribunal Constitucional de Barcelona deia un delicte de frau de subvencions europees. Ara, un cop practicades totes les investigacions, la fiscalia decideix archivar el cas per falta, com deien, de proves. Han detingut l'autor del tiroteig en què ha mort tres persones i dues han resultat ferides al campus de la Universitat de Virginia, la ciutat nord-americana de Charlottesville. Es tracta d'un estudiant de 22 anys d'un procés de la Universitat, havia investigat per alguna nova tala, tot i que l'expedient es va tancar per falta de cooperació dels testimonis. Els centres educatius americans, des de les llars d'infants a les universitats, ha quedat tres o quatre dies de mitjana, hi ha un incident amb armes de foc. L'indial tercer país del món, que més gasos d'efecte hivernà clarament, ha fet una feina de mig de la Simera pel clima que es fa a Egipte, i que aquesta setmana encara l'arregta final. Un informe que s'ha presentat avui en el mar d'aquesta Simera confirma que cap país del món fa els deures per frenar l'escalfament global i no sobrepassar el grau i mig de temperatura fixat a l'acord de París. La comunitat religiosa va denunciar els fets dissabte, tot i que es creu que els robatoris va produir dijous de la setmana passada. Els lladres van accedir al monestir de Vallbona i se'n van endut dues piques de pedra i dos arcs decoratius, també de pedra, d'una de les capelles. Una espècies que ha descrita aquesta emisora, la germana i Josep, una de les sis monestires, són peces que tenen el seu valor històric, matrimonial, però a més a més també té tot un altre valor. És un valor sentimental de totes les monestires que han passat pel monestir i això realment és el que ens ha trencat al cor. Una de les peces feia prou de dos metres d'alçada i s'han aportat fotografies per mirar de recuperar-les. Fundat al segle XII, el de Vallbona de les Monges és el monestir císter senc femení més important de Catalunya. I està declarat de cultural d'interès nacional. A finals d'octubre, uns lladres també van accedir a l'Arxiu Terradelles del monestir de Poblet, a la Conca de Barbera, però no se'n van endut res rellevant. Ui, s'acaba el termini, perquè les federacions confirmen la llista de jurors i que no s'han pogut fer. I els jugadors comencen a incorporar-se. A Espanya se concentren avui en les Ròfes i ja us disputarà un amistós contra Jordania. El demòcrata dimicres 23 contra Costa Rica. Els catalans Sergio Bosquets, Jordi Alba, Eric Garcia, el porter del Brentford, David Raya, i el davanter de l'Eipsic, Dani Olmo, a més també els blaugranes Pedro, Gabi Ferrant, Torres i Anne Sofatti. El porter blaugranes terrestèguen a la Conca de Barbera en cara amb la selecció alemanya per una infecció gastrointestinal, però des de la Federació asseguren que no perilla la seva participació en el Mundial. Entenis, el rus Andrei Rubleva ha guanyat el seu competitor Daniel Medvedev per 2-16-1 en el grup Roig del Màsters, que va començar a ir en Turí. Més tant, en el mateix grup, jo era el grec Estefan Ossisi-Pas i el servei Novak Djokovic. I en basqueta dos quarts de nou, Espanya, Països Baixos, l'Ajuntament, fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, Ossi. Informa-lo a López Ribas. Aquest cap de setmana s'ha celebrat la 45ena cursa de carts de coixinets. Com cada any, l'activitat va començar a dissabte les 9 del matí i va acabar diumenge cap a les 3 de la tarda. La cursa va reunir un any més molts en justencs i s'enjustenques al voltant del carrer de la Creu del Padró i Freixes. A la primera jornada, els carts van córren solitari i van començar a fer les curses de baixada i establir així l'ordre de sortida a les graelles. Cada corredor i corredora va haver de verificar el car i tot seguit va tenir una baixada lliure i 3 baixades cronometrades. El millor temps el va fer el carts número 202 amb el Josep Maria Ruiz Rodríguez i el Joan Carles Ruiz Rodríguez amb un temps de 52 segons i 240 milècimes. Diumenge a partir de les 9 van començar les curses de les diferents categories que en guany comptaven amb un total de 122 carts, 13 més que l'any passat. Podeu consultar els resultats a les finals d'aquesta 45ena cursa a la notícia de la pagina web de Radio Desvern. Arriba en la segona jornada les feministes de Sant Just Desvern que tindran lloc al casal de Joves aquest cap de setmana del 18, 19 i 20 de novembre. Aquesta és la segona edició d'unes jornades de la primera vegada el mes de febrer del 2020. La pandèmia ha plaçat la segona edició fins aquest any. Les jornades estan formades per una programació molt variada, formada per xerrades i tallers realitzades per professionals d'associacions i organitzacions especialitzades en els diferents temes. Les jornades començan el divendres a les 6 de la tarda amb la presentació i acabaran amb un pícnic electrònic el diumenge a la tarda. Entre d'altres es parlarà d'ecofeminisme, sexualitats dissidents, violència masclista, feminisme en perspectiva de colonial i antirracista o esport femení. A totes aquestes xerrades i tallers s'assumaran activitats com obres de teatre, espectacles o concerts. N'hem fet un repàs avui amb l'Aroa Carmona que ens ha donat més detalls sobre algunes de les activitats. Una entrevista que podeu recuperar complet a la pagina web de Radio Desvern. I avui s'hi inaugura l'exposició en escena mirades feministes sobre la representació de les sexualitats de la cultura audiovisual, a la sala trobada del casal de joves. Davant de l'augment del consum de pornografia entre la població jove, aquesta exposició, vol afavorir el qüestionament de les normatives d'una sexualitat basada en l'espectacle i la dominació, incentivar la crítica de models i narratives hegemòniques i donar visibilitat al desig femení. La mostra busca assenyalar les violències masclistes present en els discursos pornogràfics sense fer difusió d'imatges que contribueixen a la seva reproducció. La proposta posa en el centre pràctiques positives i les diverses aportacions des dels feminismes. L'exposició organitzada per l'observatori de les dones en els mitjans de comunicació es podria visitar a partir d'avui fins al propè 28 de novembre al casal de joves. I això és tot. Tornem amb més informació tota l'actualitat s'enjusten que els s'enjust notícies de la set del vespre. Fins ara mateix, no marxeu. Passant de minutets de la 6 de la tarda i el que farem és començar aquesta segona hora també amb bona música concretament en un tema que es diu anti-hero de Taylor Swift. És un dels temes que ens va presentar l'Andreas Marats la setmana passada a la seva secció de novedats musicals. Ens va agradar tant. I ara el posem aquí per escoltar la rambla. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix.