#263 - La Rambla del 15/11/2022

Ràdio d'Espèl, 98.1. Ràdio d'Espèl, 98.1. Ràdio d'Espèl, 98.1. Bona tarda, Sant Just. Passen 10 minuts de l'esic de la tarda d'avui dimarts 15 de novembre. Benvinguts i benvingudes a la Ràblal, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, la Majora Municipal de Sant Just. Ja en coneixeu, soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens espera en les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins a les 6. Primer de tot farem l'espai de llibres amb l'Arnau Cònsul de la Llibreria que el llibre té d'aquí de Sant Just. Sempre en recomana algun llibre o ens parla de novetats editorials. I tot seguit també farem secció de cuina i gastronomia amb el cuiner Joan Targarona, propietari del restaurant Cuina Miracle de Sant Just. Després, a segona hora de la rambla, a partir de la 6.10 i després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, primer de tot farem la predicció del temps amb el Carles Rius. Després farem entrevista a l'afa de l'escola Muntsarrat. Passarà la Ira Peire, que és mare i membre de la Junta de l'Associació de Famílies per comentar-nos l'actualitat de l'entitat i que ens comenti també com és la relació i el vincle entre les famílies i l'escola Muntsarrat i quins són els seus neguis, com a pares i mares. I tot seguit, també acabarem el programa d'avui fent la secció Mansual amb en Josep Lluís Gil, un dels co-directors de la revista d'informació local de Sant Just, la revista La Vall d'Avers. Vindrà per comentar-nos els temes de la revista del mes de novembre, que està a punt d'arribar a les llars dels socis i socies. Tot això serà de seguida. Ara també us deixo un tema musical que vinga, va, no marxeu. El tema que us deixo és You Going Home i és de la cantant Jules Cataneo. El tema que us deixo és You Going Home i és de la cantant Jules Cataneo. El tema que us deixo és You Going Home i és de la cantant Jules Cataneo. El tema que us deixo és You Going Home i és de la cantant Jules Cataneo. El tema que us deixo és You Going Home i és de la cantant Jules Cataneo. El tema que us deixo és You Going Home i és de la cantant Jules Cataneo. El tema que us deixo és You Going Home i és de la cantant Jules Cataneo. El tema que ens deixo és You Going Home i és de la cantant Jules Cataneo. El tema que ens deixo és You Going Home i és de la cantant Jules Cataneo. Per cert que avui 15 de novembre la OMS promote el Dia Mundial sense alcohol. Avui 15 de novembre una familiar i de promoguda per aquesta organització mundial organització mundial, amb la finalitat de conscienciar la població mundial sobre els danys físics i psicològics que ocasiona el consum d'aquest tipus de substància en el nostre organisme. És a dir, l'importància fomentar la responsabilitat en el consum d'alcohol, especialment entre la gent jove. Per què celebra aquest dia mundial? Doncs bé, en ple segle XX l'alcoolisme va ser declarat, com a malaltia seren la principal causa de 3 milions i mig de morts cada any, d'agut els accidents de tràfic, que ocasionen també pels traumatismes i les discapacitats que afecten a unes 50 milions de persones. Hi ha riscos i greus conseqüències per la salut generant més de 200 malalties i transdorns físics i també mentals. Des de la Generalitat de Catalunya, concretament des del que s'anomena Canal Salut de Drogues, ja s'engega una setmana de sancibilització sobre els riscos del consum d'alcohol, una setmana que va començar i dia 14 i que s'allargarà fins al dia 20. Ho promouen també des de la subdirecció general d'ediccions, del VIH, de les ITS i també hepatitis víriques. És una setmana que ja porta 10 edicions i que aquest any té una campanya que s'anomena així. Per a una bona salut emocional, menys alcohol és millor, amb l'objectiu clar de sancibilitzar la població, en relació amb els beneficis que comporta veure menys alcohol per la salut emocional. Tenim clar que l'alcohol és responsabilitat de tothom i aquesta responsabilitat també comença per un mateix. També és important conèixer i valorar l'estat de salut emocional i per fer-ho, escoltant amb diferents ajudes, diferents aplicacions, per exemple, entrar en la gestió emocional.cat. És una de les maneres per fer una mena d'evaluació d'aquesta gestió emocional. S'ofereixen recursos i aines també per l'evaluació i la millora de la salut i també l'accés a recursos professionals. L'engesta d'alcohol i el consum d'alcohol no és un bon aliat davant de situacions estressants, de sabadores i angoixants. En comptes de consumir, és important buscar suport en la família, les amistats i adoptar dinàmiques que ens ajudin a estar millor. I si és necessari, també cal buscar suport professional. I si és necessari, també cal buscar suport en la família, les amistats i la millora de la salut i el consum d'alcohol no és un bon aliat davant de situacions estressants. I si és necessari, també cal buscar suport en la família, les amistats i el consum d'alcohol no és un bon aliat davant de situacions estressants. I amb aquesta cançó de Torna, Torna, Serra, Llonga, me la fem les coses i marxem fins a banda de la llibreria Cal Lliberté de Sant Just. Fem sortir a l'Arnau i el saludem. Hola, Arnau, què tal? Hola, bona tarda, però no t'ho havia dit aquesta música. No, no, però és que avui volia aprofitar i ja que teníem aquí el Torna, Torna, Serra, Llonga per comentar també un acte que mirant la programació del novembre literari es fa aquest precis dimecres, concretament de Mala-6 a Cal Lliberté. Sí senyora. Amb la presentació del llibre de la col·lecció Petitsàpients, Serra Llonga, el bandolet legendari. Doncs sí, sí, efectivament. És una cosa que farem de Mala-6, si fa bon temps la idea és fer-ho fora. Perquè, bueno, espero que calculem, desitgem que vinguin molts nens de totes les escoles de Sant Just, i, per tant, potser a dins no hi cabríem, i a banda, com que volem fer una mica de soroll i fer una presentació divertida, doncs hem calculat que fort tot i que comença a ser fosco ja a partir de la 6, o la 6 comença tot just. Però, bueno, a la setma ha sigut el tot fosco que hauríem acabat ja de sobres, i crec que fora serem més còmodes. Si fa molt fred, si plou, que sí, ens inventarem alguna cosa. Home, no crec que molt, molt fred faci. Fosco ja venint. Però, bueno, escolta, mira, parlem de bandolets. Els bandolets tampoc són una cosa amb molta llum. Clar, exacte. A més a més, és un llibre que has escrit tu amb la col·lecció Petitsàpients, que no és la primera vegada, que hi col·labores o que... Amb els llibres del Petitsàpient sí. Ah, sí? Però, clar, i el que escric habitualment és de la revista Sàpients. I, aleshores, els del Petitsàpients l'han dit, mira, escolta, estem fent aquesta col·lecció, que suposo que coneixes. Sí, clar, la lliure ja la tenim, ens agrada molt. I, bueno, la particularitat d'aquesta, que van treure en els llibres de dos en dos, sempre són biografies de personatges, doncs que... Reconeguts. Reconeguts, o que serveix sempre a explicar una època, com el cas del Serrellonga, i sempre treuen, fins ara, la home dona, diguéssim, no? La primera parella va ser Jaume I el Conqueridor i Hatshebxut, la faraona, d'un dels temples més famosos, per tant, d'ell dos reis, però, escolta, un home i una dona. Jaume I no cal ni conèixer, no cal ni presentar-lo, però servia per explicar, doncs, tota la mitjana catalana, i la corona eragó, i la potència de les conquests, de tot plegat. Sí. I Hatshebxut, evidentment, servia per dir-li l'escusa, per explicar l'antiga egipte als nens. I per dir-li no de les tampoc la farà una més famosa, potser seria Cleopatra, i que tampoc no és, ja és una època romana, és una època de decadència, per tant, crec que trien molt bé els personatges, no? Després, em feia Leonardo da Vinci i Terejkova, que és la primera astronauta russa que va a l'espai, la primera dona, aquí envien a l'espai, per tant, també dos, diguéssim, pioners, en molts escams, no? I en aquest tercer cas, doncs, hi ha una arqueòloga descobridora de dinosaures, l'Icky, i Serrallonga, i a mi em van demanar si volia fer el text de Serrallonga, i a més a més em van posar totes les facilitats, i un il·lustrador magnífic, i bé, m'he dedicat a això, a buscar sobre la vida de Serrallonga, a qualsevia quatre coses, i s'havies, entre altres que jo, d'això, un personatge que a mi sempre m'agradava, perquè de petit, aquesta música que has triat, doncs sí, i el meu germà jo la cantàvem quan anàvem de viatge amb el cotxe, i ens la sabíem bé, amb la memòria, no en aquesta versió, amb una més pausada dels esquirols, una mica més convallà, però bueno, la veritat és que descobreixer és que ha millor del torn a Serrallonga, i que l'alzina ens cremarà una mica, una mica esmentida, eh? Sí, qui era Serrallonga? Serrallonga era un bandolet que, doncs, queren els bandolets, a veure, eren lladres. Per tant, per què em faig... S'acallaven, eh? S'acallaven... Enrics... Sí, doncs hi havia el que veia a dir que aquesta cançó, el que el fa en Neroi, és de dir, bueno, vina, perquè ajudaràs als pobres, no? De fet, el fan servir com a... que la terra ens robaran, perquè en un moment que hi havia la possibilitat de treure urani de les guileries, i van dir, clar, li va haver un moviment de dir, no, no, no, no es remegao les guileries, perquè això és una... faré-ho molt bé la terra, faré-ho molt bé els bosques, faré-ho molt bé els camps de cultura, i bueno, i treure urani, que més o més és una cosa radioactiva, això dels anys 80 o 70, fins i tot. Per tant, reivindicar-se rellonca com a algú que ajudava els desbelguts. I home, sí, però no. Durant molt temps em va fer la imatge de dir que era com un revingut, no? Sí, exactament. Ell robava el rics, ho repartia als pobres, no? No, no, ell robava el rics, i per quedar-se un vell, i els seus companys, perquè, clar, no actuava sol. Tenim la imatge del bandolet, que es plantava ell davant amb dos pistoles, normalment en colles de 20, 50, 100 dels quals ell era el líder. En un moment en què, segle XVII, a Catalunya l'autoritat està molt difosa. Clar, fa 200 anys que ja no hi ha el reis del país, no?, perquè amb el compromís de Casp, i després amb l'arribada dels Òstries. Això és un procés històric llarg. Els reis, doncs, evidentment, en Santa Castella, i a Catalunya no hi venen mai. Sí, evidentment, hi ha visreis, però els visreis són molt injustos, perquè hi ha una de varons que el que intenten és agafar impostos per a tot arreu, d'una banda, per acontentar els impostos que han de pagar a l'acord de Madrid, i de l'altra per dir, perquè jo també m'he de fer aquí, m'he de fer el meu forat, no?, que les coses que els polítics crec que segueixin fent segons com alguns, ara tan culparem de si. És un moment en què coincideix en una època de molt mal temps, de canvi climàtic, se'n diu la petita edat de gel. Per tant, molt mal escolites, els ullobregat, i tots els rius els els desbordaven fent mal dels camps, i a banda això, cosits de impostos i, a més, amb guerres constants en França, perquè els exercits espanyols, cadascú per a tres, de fet, de quin s'ho tira la guerra del Segador, la guerra del Segador és poc després de l'amor de Serrellonga, que viu a, de fet... Se l'ubiquen en algun lloc concret a Serrellonga? Ell és de les guileries, en això la cançó no enganyo, o sigui, és de la zona de Vic, i principalment va començar a actuar això, justament a la zona de les guileries i el Montseny, que ara, fins i tot, és ferèstic, són boscos molt llavors, ho veuen molt més. I per tant era un lloc on tenien fàcil amagatall. I a més a més, molta gent els ajudava, els bandolers, per això, perquè no es que repartissin pel que robaven, però si m'ajudes no et seguejaré. Una de les coses que feien els bandolers era dir que anem a atacar els masos, hi haurà dos o tres mosos, i nosaltres anem armats, i els masos tenen masies de gent que tenien molts camps. Per tant, no era tant la imatge aquella que anaven a robar diners, perquè la gent en tenia poc. El que robaven eren bestiar, eren sacs de brat, de blat, o del que fos. Després d'això es podia revendre i els servirien vells, i la gent que anava a cavall tot el dia, una vida que estem fugint tot el dia, podem viure d'allò. I el bestiar, el mateix, el benem. I una altra cosa que robaven i és curiosa, pot semblar, eren vestits. També vestits roba. La roba. La roba, per utilitzar-la ells, gent que fugia, que anava a cavall tot el dia, que vivia els bosques amb coves, els roba els feien malbé. I la roba era molt cara, més i tot. Per tant, la roba era una cosa, fins i tot, molt preuada. A més a més era de bon material, estàvem molt ben fet. No comara, aquestes empreses que duraven. Era roba que durava. Era roba aquesta, i per tant era una manera de dir que ho necessitem nosaltres. I de fet, la carrera de bandola de Serrellonga comença perquè li demanen que amagui, de fet, ell no es diu Serrellonga, però és el cinque o sisè germà, i clar, el tot s'ho quedaré, i per tant, hi ha un moment que ell diu que aquí no hi tinc cabuda, m'he de buscar la vida, a veure si trobava una masia on no em pugui casar, i tal. Li trobava una masia encara més gran que la que vivien els seus parents, el Mas Serrellonga, en un poble... De fet, ell, el seu nom famós és el nom de la dona. No escasem la margarida del Mas Serrellonga, que és un mas immens, perquè van declarar el seu pare, de la margarida encara es viu, té un tiet conco, o sigui, hi ha moltes boques, i algun dels germans havia sortit una mica, ara em diria amb discapacitat funcional, llavors veus a saber que n'hi deien, i per tant, era algun mas on que tenia moltes terres, però no tenia homes per treballar-la, per tant, ell arriba allà, i s'adona que per més que treballi, no arriba a tot, i quan t'entén, li proposen dir, escolta, ajúdans que arribarem un parell de mules amb aquell, perquè al principi els bandoles comencen això, els necessitem, o després les venem i ens ho partim. I Arnau, hi ha prou biografia, no sé tu quins trets són els que has volgut, perquè suposo que clar, per un llibre per infants, no hauràs hagut de posar tota la biografia de Serrellonga, sinó que hauràs hagut d'anar escollint aquells trets de la seva vida, més característics, no? La sort que hi va bé amb Serrellonga, i també per això és tan famós, i per això no només n'hi ha aquesta cançó, sinó que se'n fan valls, els valls del Serrellonga, que eren valls i és com un ball tradicional, el ball d'en Serrellonga o el ball dels bandoles. Doncs la sort que hi ha, és que del Serrellonga es va conservar en un arxiu tot el procés judicial que li van fer quan finalment el van agafar al cap de molt temps, i de fet no acabaran a saber, perquè a un bandole que s'havia carregat quants soldats hi havia robat per tot Catalunya, no li esperava bon futur. M'esperava un futur bastant negre, que tracto, explica al final, que no se'n va agafar res. No només el van penjar, que primer el van fer a trossets, deixem-ho així. Però tot això, que ho devien fer amb molts altres bandoles, a l'època el Serrellonga va ser famós, perquè hi va haver un moment que era com el bandole que tenia una banda més gran, però abans que ell n'hi havia hagut molts, i després d'ell ja n'hi va haver pocs, perquè ja, d'alguna manera, les influències polítiques van canviar, havien vingut els bourbons, i van anar de baixa. Per tant, és com l'últim bandole famós. Per tant, tots aquests inclús dits populars que es deien de molts bandoles, i que hi ha un moment que una que el millor s'havia aprofitat des de feia 200 anys, la diuen del Serrellonga class la que quede, com fosilitzada en el llenguatge. I a banda es troba això, tot el procés judicial, que són paverots antics, que es troben, no recordo en quin archiu, i clar, allà el jutge li pregunta per tota la seva vida. Amb ell hi ha diferents testimonis, per exemple, l'última novia entre comèdes que va tenir, que és la famosa Joana Massissa, que és d'una dona la qual es troba, d'alguna manera segrest, l'obligue que vagi amb ell, i es converteix en bandolera, perquè també hi havia moltes dones, no només era cosa masculina, això de ser bandoler. Escolta'm, és que aquí a la programació del novembre literari, en el triptic, explica que durant l'acte, és a dir, durant l'acte de la presentació, s'entrevistarà el protagonista del llibre, el solest de rellonga, vincul d'expressament. Sí, bueno, nosaltres l'hem convocat, l'altra cosa és que es presentin, el viatge en el temps no sé com funciona, al segle XVII, però la idea és que vingui, que li puguem fer preguntes, i a veure... Home, que vingui al segle XVII, el bandoler... Que és defensiu, i diria, a veure, tu això. El primer que vas fer és amagar unes capes, però després quan et van venir denunciar, vas agafar l'altre bucle i vas fotre un tret al poble aquell, bueno, sí, t'havia denunciat, i clar, de fet, tot comença així, el que comença ajudant a d'altres lladres. Diuen, bueno, jo t'amaga les capes, allò que deia, amb les capes tenien molt valor. I abans d'estarven prohibides, perquè hi havia unes capes molt llarges que servien per amagar pistoles sense que et veguessin, no pistoles, trebucs. Trebucs, sí, sí. No, les pistoles encara no existien. Així, entren a la web... Diguis, diguis. En el petit Sàpia ens ha puncat, hi ha una pastanya que diu llibres, posa el llistat dels llibres que has comentat tu que hi ha, entro en el que posa el bandolet legendari, efectivament diu text d'Arnau Cónsor, il·lustracions també del David Farsariba. El principi també vindrà de mai. Per tant, si algú vol que li signi un llibre i que li faci un dibuixet, doncs suposo que el David en farà. Escolta'm, són il·lustracions molt xules, eh? Són molt comiqueres, i la veritat és que a mi m'agraden molt. A més a més, aquests llibres sempre han agafat una parella d'autors text i il·lustracions diferents. Sí, sí. I crec que la combinació que hem fet amb el David és molt xula, i he fet el que puc amb el text. Però ell crec que fa unes il·lustracions molt boniques, amb aquesta portada, que es veu algun bandolet amb aquest barret ple de plomes, que dius, no, no. Per ser pagès, dius, home, anava molt ben vestit, dius, doncs és allò que deia, el que feia era robar vestits, perquè, a més a més, els serellongues s'han anat descobrint que era algú com bastant faig enda. Clar, era el jefe d'una quadrilla, no sé quan, i per tant, una manera de significar-se és dir, jo em vestiré millor que els altres. Per tant, sí, no només atacava Maso, sinó, de fet té dos cops molt famosos, i que també això li donen molta fama, perquè després d'ell amb aquests diners, no es que reparteixi els pobres, però és cert que a tota aquella gent que l'ha ajudat a amagar-se, sí que probablement es creu que els va ajudar, els va donar alguna cosa, i és que, clar, de sobte van atracar un carruatge, tot un carruatge que passava, i portaven tots els diners que venien des de Madrid, i s'agraven per pagar els tercios de Flandes. Clar, havien de passar per Catalunya, amb boscada, a les guileries, de sobte es troben amb un cop, aquests que, si fossin americans, s'han fet una pel·lícula, salto el tren del diner. Més o menys va ser allò, perquè a més a més, allò sí que ha carregat amb amor, amb monedes, per això, per anar a repartir el dret, aquí hi ha molta llegenda de dir, això, aquests diners ens els han pres a nosaltres amb els impostos que reparteixen a la gent. Jo crec que això és un muntatge posterior, i també que el judici, amb aquest lligall on es troba la seva vida, per fer-se propaganda i per dir, escolta, també vaig ser bo. És més que dubtors, però, en tot cas, formen part de la llegenda, i, d'alguna manera, és el que dèiem. Vull dir, aquí, el llibre aquest, s'intenta explicar la llegenda, perquè la llegenda, i dir, ui, probablement... A veure, no ens oblidem que era un lladre de camí ral, i que, escolta, i que de Malvestats em va fer moltes, però la gent el va agafar com, aquest si atreveix. A l'època, en què molta gent patia molt, el segle XVII és una època amb mal temps, amb molta misèria, moltes guerres, els reis decideixen que han de lluitar contra França, i França és l'enemic més poderós, per tant, constantment hi ha lleves, constantment hi ha necessitat de soldats, tot això provoca la guerra dels cegadors. Abans de la revolta dels cegadors, que és això el poble matant el vi rei, doncs, home, aquests que s'atrevien a desafiar l'autoritat, ara hem vist uns petits de dir, si jo en sabés, no? Tu abans havies treballat en algun text del Serrellonga, o havies inspeccionat una mica més, havies un curiosit per a ser a biografia, o... Ja et dic, sí que és un personatge que sempre he conegut, que un article directament a Sàpins no l'havia fet mai, si que havia parlat de bandoles o del fenomen del bandolarisme a Catalunya, però exactament del Serrellonga, no, i en sabia això, que era un lladre bo. Després vas veient quan l'estudies, era un lladre, i no només un lladre, evidentment, ho necessites. I probablement un violador de dones, també s'ha de dir tot. Tenia tot, tenia tot. Doncs això, què feien un grup de 20 homes amb una masia, entreien i trobaven dos dones. Tratar-les amb roses i flors violes, no ho creia. Evidentment això no ho expliquen, el judici, però és d'aquelles coses que t'has d'anar imaginant, i evidentment a l'època de la quere, i la violència, eren temps molt violents. Clar. Arnau, jo vull acabar fent una mica de crònica que ens expliquis, com va anar l'acte de presentació la setmana passada de la novel·la 1969. Doncs la veritat és que va ser... va ser molt xulo. Aquest diàleg que van establir amb l'Eugènia, que sé que van estar estona, eh? Sí, sí, bueno, ens vam posar als tres, a més havíem previst, clar, la novel·la Eduard, que jo vaig explicar la setmana passada, està feta de fragments. Per tant, la lectura que tenia lògica era que fa no sol un fragment, que volia ser un tros d'un al·legat policial, un testimoni, sinó els dos o tres que es donen sentit un a l'altre, no? I, aleshores, per fer-ho això, vam triar diferents veus, que, a més a més, s'ha txecades des del públic, i visualment, o teatralment, la veritat és que quedava bonic, que un llibre fet de diferents veus, doncs això, tingués diferents veus, i, a més a més, txecades, no que sortíssim a la cenària LG, sinó com que semblés espontànic, evidentment, no era. Això, jo sé que l'Eudard Márquez li va agradar molt, va permetre que fer-li preguntes sobre aquells texos en concret, i, a partir d'aquí, doncs, que l'Eugènia li n'és fent altres preguntes per explicar tot el projecte, que és un projecte llarg, no només es quedem a aquell llibre, sinó li hauria de fer-ne, fins al 1980, fins a l'elecció de Jordi Pujol, i, a banda, l'acte, que la veritat, ell va estar molt bé, perquè ens va fer riure, altres moments molt intensos, jo he parlat amb gent que els van torturar i m'ho han estat explicant, clar, va tenir la gran sorpresa que un d'aquests testimonis que ell ha entrevistat, de llarg de 4 o 5 anys, i que li han explicat la seva vida, era entre el públic perquè era desenjust, és desenjust, i es va aixecar i li va donar les gràcies. Es va establir un diàleg absolutament íntim, de dir, bueno, tu ens has agraït molt que tots aquests testimonis haguem... que hem explicat la vida i que hem tingut la generositat, d'explicar del que vam fer i què no vam fer i què pensàvem, i, en canvi, som nosaltres els que hem d'agrair que hagi sabut escoltar. Va ser un moment molt intens, perquè, clar, molta d'aquesta gent deia aquest testimoni que diu que hi alguns, clar, com que no porten nom, jo d'educar això qui són, però no sé qui són, probablement és la primera vegada que expliquen aquesta faceta seva de la vida que després han volgut amagar, i l'han volgut amagar perquè, si mai hi ha algun entrevista d'haver anat, sempre hi van jutjant, dià, però tu ho vas posar en bomba, o tu vas fer coses dolentes. En canvi, tu no has jutjat, tu simplement ens has escoltat, has intentat desgravar-ho i convertir-ho en un text. Si eren 6 hores de conversa, és un text d'un quart de pàgina que respectés tot el que nosaltres pensàvem, i clar, això per la gent que hem decidit parlar és molt important. Va ser un moment màgic, allò de dir, silenci absolut a la sala del cinquantenari, escoltant doncs dos, una conversa de les que, clar, l'Eduard ha estat tenint, en secret i en silenci, algun cop, fins i tot, d'anar-se'n a França, gent que es va exiliar i no ha tornat, i de sobte la teníem allà al davant, i amb aquest agraïment motiu que va ser molt emotiu. Que bé. Doncs me alegro que hagués anat bé i que demà també amb la presentació d'aquest llibre del petit Sapient, de Serra Llonga, també hi vagi igual. Un públic diferent. Esperem que vinguin, i és d'això. La història, encara que sigui feta per personatges, el d'Eduard, el dubtosa, val la pena explicar que hi va haver un temps que la gent aquí ho passava molt malament, que contra la seva voluntat es van dedicar, es van haver de dedicar a robar. Una mica aquesta seria la vida de Serra Llonga. Ella hauria sigut pagès tota la vida, però... Doncs res, Arnau, moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui, també, i esperem retrobar-nos, també, ja de cara a la setmana vinent. Ah, sí, sí, sí. Bona tarda. Adéu. Torn a Serra Llonga, que l'Alzín ens cremarà. Torn a Serra Llonga, que l'Alzín ens cremarà. Torn a Serra Llonga, que l'Alzín ens cremarà. Torn a Serra Llonga, que l'Alzín ens cremarà. Torn a Serra Llonga, que l'Alzín ens cremarà. Torn a Serra Llonga, que l'Alzín ens cremarà. Bona tarda. Bona tarda. Com anem? Bé, molt bé. Ens vam quedar a la sessió passada, parlant de peritius d'en Nadal, coses que ho faria, com una mica com entrants, també, a la clientela, i vam quedar que a la propera sessió, o sigui, avui parlaríem, ja, de plats més principals. Sí, avui us vull parlar una miqueta dels que són els plats que nosaltres fem també a Cuida Miracle, amb el primer plat. El més tradicional, el més típic, que en algun moment menjarem, serà o ver els canelons, o ver una escudella amb gandolla. Això serà, diguéssim, el més tradicional, el més típic que menjarem. Clar, els canelons, normalment, són més típics menjar-los el dia 26, el dia de Sant Esteve, i, tradicionalment, es feia, diguéssim, amb la carn que es grava del brau de Nadal, o del caldo de Nadal, que es feia amb el dia 25. Normalment, el dia 25 és més tradicional, potser, menjar una escudella amb gandolla, i la carn que no s'acaba de consumir, doncs, se'n feien canelons pel dia de Sant Esteve, pel dia 26. Aquesta tradició, també, a veure, a final els canelons es fan expressament. Ha anat canviant una mica, també, eh? Ha anat canviant, o sigui, la carn n'assosteix expressament per fer-los, i després, hi ha els canelons típics de carn, que porten, doncs, pollastre, badella i porc, però, aquí, trobem un ventall de canelons que podem fer, doncs, imprenent. Adaptant-se el gust de cada família. Clar, ja els podem far-s'hi del que vulguem, per exemple. Aquí, que mira, fem uns canelons de pasta fresca, que porten ànec, bolets, foamicuit i tòfora, després fem uns canelons només d'espinacs, pinyons i panses, doncs, per alguna persona que sigui vegetariana. Fem canelons d'espinacs, pinyons i panses, en va callar, fem canelons de peix i marisc, també, i se'n podrien fer de molts altres, vull dir, se'n podrien fer de carn, amb botigues per la negra, se'n podrien fer de diferents gusts, de diferents tipus, només de bolets, per exemple, etcètera. Nosaltres els que fem més tradicionals, o els de carn, de tota la vida, essencialment pollastre, porten port i baleia, i després fem de pasta fresca, que són una mica diferents, que són els que fem amb ànec, bolets, foamicuit i tòfora. Home, aquests canelons són especials, perquè els ingredients que porten són... no s'acostumen. I també, a part de que són una mica especials, també fem així amb pasta fresca i els més grans, perquè es conti un per persona, entre els altres, entre dos i tres per persona, doncs ja està bé. I també fem partit d'una mica diferents, perquè el podem menjar algun caneló que sigui diferent, que podem menjar canelons, si volem el dia 25, perquè no, i el dia 26. Que siguin canelons diferents, o inclús, no s'acostenim clients, per exemple, la cuina miratla, que venen i potser un dia mengen un tipus de canelons i prefereixen endur-se un altre tipus de canelons per un altre dia. Vull dir que, en aquest sentit, tens opcions per criar. I perquè fa el brou de Nadal, el que fem nosaltres, la cuina miratla, és vendre el que és només el brou, el que és el caldo. I venem pilotes, també les pilotes petitoneques, que són per ficar amb les poders, o pilotes individuals, o que li diem nosaltres, o la mida de pilotes de tenis, que són una mida individual, que és a comptar una pilota per persona. Nosaltres venem a aquestes pilotes i venem al caldo. En cap cas, fem la carn del caldo, en cap cas, fem la pasta. Perquè això també són... Són dues coses que tenen moltes variants, depenent dels gustos de les persones. A cada casa, agrada un tipus de pasta diferent. Per exemple, hi haurà cases que agradaran més els fideus, hi haurà cases que els agradaran més els galets, delets petits, delets més grans... Clar, això és un món, eh? Si començessin a entrar en aquest joc, després els clients començessin també a dir-me, no, clar, jo vull galets petits, no. Clar, jo vull galets grans. No, jo vull fideus, barrejat en galets. Jo vull fideus, barrejat en arrosse. Clar. I hi hauríem introduït masses variants del menjar que fem. Per tant, això està molt bé, que a cada escurs ho faci a casa, que a cada escurs faci de pasta que més li agradi. Clar. Jo sempre recomano fer una mitja cocció a banda, diguem-ne, no fer-la directament amb el nostre brou de Nadal, perquè, si no, la pasta pot absorbir massa brou, i després et queda sense suc, diguéssim. O sigui, volir la pasta abans amb un altre caldo, seria... Exacte, amb un altre caldo, o bé amb aigua, o bé amb aigua, eh? Ah, vale, també amb aigua, vale. Clar, si els galets et posen una cocció que necessiten 8 minuts, doncs fes 4 minuts amb aigua, i els altres 4 minuts ja els pots fer amb el nostre caldo. Perquè, si no, hi ha el problema aquell de casa, absorbeix massa caldo i es cadeu sense caldo. Absorbeix massa caldo i després et queda sense caldo. En aquest sentit, nosaltres també intentem, intentem que el brou de Nadal, nosaltres també, oferim o diem que un litre es compipa per dues persones, d'acord? És molt, és molt, però si després tenim en compte que a part de la pasta absorbirà, no és tan. Vull dir, al final és el que toca, d'acord? D'acord. Per tant, sí que ha de fer una miqueta així. En carregant un brou de Nadal, doncs per 10 persones, que faig jo doncs 5 litres, és així. Un i dos. I així et donarà un litre per cada dues persones, que més o menys és el que correspon. Quan nosaltres l'entregarem congelat el brou de Nadal, al final tu com a client també pots decidir que quan estàs preparant la menjada, dius, estres, mira, doncs farem menys colla, o potser no menjarem tant de caldo, doncs bueno, pots mantenir un congelat, diguem-ne. No cal que el descongeli, i per tant, no cal que el facis com si el vols fer per un altre dia o en un altre cop. Clar, te'l pots guardar sempre. I després també doncs tenim clients que carreguen les pilotes, les petitonetes, o les pilotes midades de tècnics, per menjar després. Les petites més o menys quantes són, per fer-nos una idea de quina menja són? Sí, les 8, les 8, 10 per persona més o menys. Sí, ostres, per també... Són petitones, no? Per això, per... Sí, són petitones, són petitones. Sí, perquè exacte, també depèn de cada persona, i de cada casa. Potser hi haurà algú per menjar 4 o 5, potser hi haurà algú que menji molt més, i que se'n menjarà quina. Depèn molt de cada casa, per exemple. I bé, doncs aquests dos plats, en els calons, com les col·lelles, hi ha una estrella o més típica de primer plat de Nadal, però després hi ha altres opcions i altres variants, per exemple. Nosaltres fem unes petitones de pedali o pieires, grosses i farfides de peix i marisc, per exemple. O hi ha gent que s'agafa els nostres faries, que és el mò, sartit, el mò, per menjar fred, com a primer plat, acompanyat amb alguna manida, per exemple. Això també es pot fer com a primer plat, si algú no vol. O l'entrepinyia, que també fem com un sang 8 amb pinya, amb formatge mascarpone, amb torcent de tranja confitada, amb tants de tramelons, aquest entrepinyia, també pot ser com a penitiu, ja ho vam parlar, però també pot ser un sang 7 com a primer plat, diguem-ne. Perquè Joan, dels canalons, el que no hem comentat és el tema de la beixamel. La beixamel la poseu a part, la poseu amb la safata, us ho demanem... Nosaltres, com ho hem fet ja dos anys i 16 anys en aquest, els canalons els entreguem congelats, amb beixamel, formatge i tot, perquè les deixeu congelar, els calça i la pinya, ja està. Però els entreguem congelats, com hem fet ja dos anys. I això també és perquè... Algún any sempre teníem un client que... els canalons no sé què passa, que estaven picats, però no sé què passa, que no estaven bé. Tot passava, tot passava. Però això passava molt puntualment amb algun client, i això, per millorar, hem decidit entregar-nos sempre congelats, que el client se les congeli quan s'ho vulgui menjar, és a dir, és igual si és pel dia 25, si és pel dia 26, com si els vols, com si tinguin clients que ja se'ls agafen pel dia de cap veu, pel dia de res, cap veu, com vulgueu, i és es congelar-los, escalfar i gratinar, i, per tant, considerarem que és la millor opció. O sigui que després, doncs, sinó alguns clients, abans dels canalons, doncs, sense beixamel, perquè se la prefereixen fer ells. Tinc alguns clients també que encarreguen els canalons sense lectora, per exemple, amb llet sense lectora. Clar, això sí. Les canalons amb llet sense lectora sí que són més particulars. Són uns canalons que, des del principi, els hem de fer sense lectora, des del primer moment, perquè la carn que puc fer-t'ho envindre, porta beixamel, i, per tant, he de fer-la més sense llet sense lectora, i, després, la beixamel per cobrir, també ha de ser una beixamel amb llet sense lectora, etcètera. Clar. El format ja ha de ser un format especial sense lectora. O sigui que els canalons, davant d'alguna vegada, són uns canalons que hem de tenir molt en compte, a l'hora de fer-los, i de tenir-los controlats, quins són, etcètera. D'acord? D'acord. I, al principi, res més, a part de les variants, que després també hi ha cases del que fan també una mica d'entremès, una mica de safates d'embotits variats, així com a primer plat, i després el plat principal, que això també ho acostumen a fer, o, després, algunes coses de peix, així com per picar, no?, uns llegustins grans, o alguna cosa així, o llegustins petitonets amb sal, etcètera. També s'ha acostumat a fer una mica de pica, pica, d'aquest estiu. O sigui que és veritat, sovint, mengem molt més del que hauríem de menjar, i sempre volem exacte, i cuinem molt més del que som capaços de menjar al final. Després, sobre un munt de menjar. Sobre un munt de menjar, després el dia següent, la gràcia és que el dia següent pugui reaprofitar o utilitzar una altra cosa d'això que ha sobrealt. Escolti'm, Joan, dels canelons que feu de totes les variants que has dit, quines són els estrelles que més us demanen? Els que més us demanen sempre són els tradicionals de carn. Però he dit que, per exemple, un mateix client m'agafa de carn per menjar-los el dia 25, per exemple, perquè li ve de gust menjar-los el dia 25, però després el dia 26 vol també tornar a menjar canelons, però no vol menjar-los de carn. M'agafa, potser, de pasta fresca amb vana, com amb els de pell i marit, o una altra opció. Hi ha comandes mínimes per això? Sí, és exacte. Els canelons tradicionals són els que sempre es venen, els que més es venen, i els que tothom demana la veritat, si dius, és així. I comandes mínimes n'hi ha? Per exemple, 3 mínims d'escudella o una safata amb un número mínim de canelons? No, no hi ha un mínim de comanda. No desist que fem safata desist canelons. I, per tant, el mínim que vols demanar és una safata desist canelons. Sí. Perquè si les safates són així, vull dir que si... Si ets una persona, i tu dius que ja m'han portat desist, però podré menjar dos dies, no, que has de fer una safata desist, que ja és la part de la meitat, quan estigui mig descongelada, i mantenir una meitat congelada i la realitat de les teves melles. Però el diria que la mínim de mínim seria una safata desist canelons. I, a partir d'aquí, múltiples desistos que vulguis. Si és veritat que potser hi ha algú que em dirà... No sé què, però vull amb una safata que me'n posis 12 o... No. Tothom igual, tothom em safata desist, i si tu vols una safata més res, el que jo recomano sovint és que el posis a la teva safata del forn i l'escalfis allà. Vale. Clar. I aquesta manera, doncs, quedarà superbé. Molt bé. Joan, la gent pot anar consultant també totes les cosetes que els plats i de més que no ho preparen també per aquestes festes i que la gent pot encarregar-ho a la vostra pàgina web i també a la xarxa socials, que no ho penjen imatges, fotografies i de més. Sí, sí. Ara estem en promoció total i, de fet, ja estem començant a agafar encàrrecs. Hi ha gent... Hi ha una miqueta més de gent que està preguntant i està interessada, doncs en sabeu una mica què farem, com ho farem, fins que us hi ha, etcètera. Molt bé. Doncs, Joan, ens en plaçem per la setmana vinent, per la propera sessió. D'acord? Molt bé. Vinga. Que vagi bé. Adéu. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema música. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, un dels concursants de la passada edició d'Euphoria, de TV3. Aquest tema que es diu la primavera, eh? I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. I ara, aquí a la Rambla, ens quedem escoltant aquest tema musical de Edu Esteve, de TV3. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEC Rivas. Continua el mes de salut a Sant Just d'Esvern amb una xerrada informativa que tot just comença ara sobre el servei de salut del CAP. Durant el mes de novembre, els centres educatius de Sant Just d'Esvern es porten a terme diferents tallers i activitats per fomentar una alimentació saludable, promoure el benestar emocional, tenir cura del cos, fomentar la cultura de l'autoprotecció, promoure una sexualitat sana i provenir les addiccions. Una d'aquestes xerrades es dura a terme avui, que ha començat tot just a les 6 de la tarda. Sota el títol, el CAP de Sant Just amplia els serveis per oferir una tensió més propera i personalitzada. Aquesta està tenint lloc al Centre Cívic Salvador Espritu i a continuació s'oferirà un refrigeri. Dijous, tindrà lloc la xerrada al col, parlem-ne en família, carreg de vibre. El servei de prevenció de drogues de la Mancomunitat Fontsanta tindrà lloc a l'esset del vespre a l'Institut de Sant Just. La xerrada posarà al centre l'alcohol, la droga més consumida pels joves, amb un consum normalitzat i acceptat socialment amb els riscos de salut que comporta. Presistia aquesta xerrada que el Confirm Assistència envia en un correu a OrtecaarrobaSanJos.cat. I en esports, el jove Sant Just tenc Oriol Sàlvia Junior, ha estat proclamat campió del Polish Junior Open de Squash. Sàlvia s'ha desplaçat aquest cap de setmana, 11, 12 i 13 de novembre, la ciutat polaca de Broclaw. Per disputar, el poli Junior Open de Squash a la categoria Sub-15. Es tracta d'un torneig puntuable pel rànquing europeu de la europea en Squash Federation. Sàlvia del club Sant Just tenc mèlic esports clú per a l'únic representant català. L'Oriol partia com a cap de sèrie número 4 i s'ha pigut defensar-ho. Es va plantar semifinals després de guanyar l'Iraèl i a l'on Rome 3 jocs de 0. A les semifinals va guanyar el cap de sèrie número 1, el japonès, un sac o caries o no, per 3 jocs a 1. La final la va disputar contra el polac Simon Lochman cap de sèrie número 2 del torneig i el que va guanyar en 4 jocs ajustadíssims. La Federació Espanyola d'Esquash ha volgut felicitar l'Oriol per l'esforja que portava un temps lesionat i això li impedia estar tan còmode a la pista com li agradaria. I les obres de la nova escola Bressol Meïnade avancen a bon ritme així ho ha exposat en una entrevista amb Ràdio d'Esvern, el portaveu del PCC Josep Maria Ranyer, que posava de manifest que es tracta d'una obra amb uns terminis molt acurats perquè d'estar llest, equipada i en personal pel mes de setembre del 2023. Ha explicat que va haver-hi un moment que semblava que els terminis serien molt justos, però actualment, aquesta agafat cos i s'ha avançat el tècnic previst en un inici. Quan passes per davant explicava Ranyer, ja es pot observar el dibuix de com a de cada i si ho compares amb les obres ja s'aprecia la infraestructura. Aquest equipament contempla una ocupació màxima de 107 infants civilitzant un grup de P0 i 3 de P1 i P2. Les 107 places noves s'obriran de manera gradual entre els cursos. I això és tot, tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justenca, els Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix! Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla a Ràdio d'Esber. Seguim al programa d'avui amb l'entrevista del dia. Tenim ara l'estudi de Ràdio d'Esberna, la Ira Peyre. Ella és membre de la Junta de l'AFAS, l'Associació de Famílies d'Alumnes de l'Escola Montserrat de Sant Just. A llarg de les properes setmanes aniran passant també altres AFAS, d'altres centres educatius del poble. Però avui continuem amb aquesta roda i amb l'Escola Montserrat. Bona tarda, Ira, què tal? Bona tarda, Núria. Com ha estat la tornada l'escola aquest trimestre a l'inici del curs 2022-2023? L'alumnat ha tornat més tranquil, sense protocols Covid, hi ha una mica més... Sí, sí, amb això ha sigut una meravella, eh? Sí, no? Suposo que, bueno, sense haver de fer aquests grups reduïts o bombolles... Sí, bueno, sobretot en el cas de famílies, el no haver d'entrar per diferents portes a l'escola. Tots per la mateixa porta, que en el cas de les famílies que tenien més d'un infant, potser entraven per dues portes, que estaven oposades totalment a l'edifici, i logísticament, era complicat. El vincle Escola Famílies, l'època Covid, suposo que també es va reforçar una mica més per la implicació dels pares i mares, per aconseguir les classes des de casa, i ara que ja ha passat tot, les famílies n'estan involucrades, en general, també, amb la vida del que passa a l'escola i demés? A veure, això és com a tot arreu, no?, ja famílies que s'han involucrat, i a famílies que no. Però, en general, jo crec que el Covid t'ha fet mal, en aquest sentit. S'ha trencat una mica. Sí, sí, perquè una cosa és que el teu fill o filla faci una classe online, i una altra cosa és que tu, com a família, puguis aportar algú a l'escola, i si pots aportar algú a l'escola, normalment és a l'enhorari no l'actiu, i amb Covid, a l'enhorari no l'actiu... bueno, les famílies no podíem. Si els infants estaven separats, ja les famílies ni parlar-ne d'entrar a l'escola, llavors ara, doncs, això està tornant. És a dir, esteu tornant a arrependre el fet de poder anar a l'escola, de tenir contacte amb les altres famílies, altres pares, mares... Clar, clar, perquè el que parlàvem, no?, aquest detall de les portes. Al final, tu, qui veies, eren a les famílies del teu curs, i ja està. Ara, doncs, tornes a veure les famílies d'altres cursos, que, bueno, és diferent. I ara, aquest any, vam arrependre, per exemple, la festa de deminguda de 3, on les famílies també tenen una miqueta de contacte, tornarem a fer la festa de primavera aquest any, on també les famílies interactuem entre nosaltres, perquè és que, si no, no hi ha contacte, clar. La relació família-escola, comentes que, bueno, ara després del Covid, s'està tornant una mica a recuperar, per dir-ho així. És cert que les famílies que arriben noves són les famílies que també entren amb més ganes, potser amb més ganes de participar a l'AFA o...? A veure, jo, a part de ser membre de l'AFA, també soc membre del consell Escolar. Crec que és d'hora per dir-ho, això. Sí que és veritat que, durant el Covid, era preocupant la poca participació, però inclús a l'Inici de Curs l'escola fa una reunió amb l'Inici de Curs per classes amb la tutora. I aquests dos últims anys ha estat preocupant la poca participació a aquestes reunions. També pot ser que fos perquè era on-line i tot era molt fred. No ho sé, sí que de sempre les famílies noves eren les que més participaven a reunions de l'AFA, de l'Inici de Curs i tal, i durant el Covid no ha estat així. Ara aquest any portem una reunió de l'AFA, avui tenim la Segona, avui tenim l'Assemblea, i d'on i do la participació que hi va haver a la primera. Fem un repàs si et sembla que d'alguna de les comissions més importants que formen l'AFA, per veure si teniu novetats o com s'estan gestant alguns dels projectes. Per exemple, pel que fa les activitats extrescolars, aquest curs s'han afegit, s'han mantingut, com han assalt les inscripcions... Un altre cop, Covid. Clar, amb el Covid no es podien barrejar grups, per tant eren grups reduïts, espais separats, bueno, un desastre. Llavors sí, aquest any tot normal, tenim 381 inscrit a activitats extrescolars, entre migdia i tarda, i fem 8 activitats al migdia i 9 a la tarda. O sigui, també apusteu per les activitats del migdia, també... Sí, sí, al migdia també hi ha extrescolars. Val, és que normalment el dit extrescolars també ho comentàvem amb altres AFAS, que la gent potser entén que són més activitats que es fan per la tarda, però que també aprofiteu la part del migdia. Suposo que hi ha suficientment hores, com perquè els nens i nenes també puguin fer, a part del dinar i el pati, alguna activitat. Clar, perquè l'espai del migdia és molt llarg, és de 12 i mig a 3. Val, clar, gairebé 3 hores. Clar, tenim 2 torns de menjador, o, per tant, mentre uns estan dinant, els altres estan fent extrescolars, o estan fent lleure educatiu. I el servei de menjador, ja que l'hem anomenat, com funciona? A veure, el servei de menjador és un... és un engranatge bastant heavy, és més molt... Sí, sí, és un muntatge... Bueno, sobretot, per què diem, som... a l'escola Montserrat no fa gaire que és una escola de doble línia. Val, abans hi havia una línia, i quan fa que ens som dues? Dues, completament, potser fa dos anys. Ostres, no fa tant, no? No, perquè van anar fent dues línies des de P3, fins que han arribat de 6e, llavors, completament, l'escola de doble línia potser fa dos anys. Clar, és una escola que estava pensada per una línia, i tenim els espais que tenim. Des de fora es veu prou gran l'escola? Sí, és gran, sí, i acabem, però no hi cap una aula de plàstica, no hi cap una biblioteca amb condicions, no hi cap un laboratori amb condicions, o aules per fetes doblements de grups, bueno, hi acabem, sí, però sacrificant altres coses, no. Les paies, el que és. Estan dinant el menjador 295 infants. A la vegada? No, en dos torns. 155 en un torns, 140 a l'altre. Però, i 3, està dinant el que ara li diem el menjador petit, però no deixa de ser l'aula de psychomotricitat, i 4, a la seva aula. Llavors, que està bé, eh?, que tinguin un espai tranquil, però això cal una noigística perquè el menjar arribi calent, i es mantingui calent. Les monitors que estan allà no tenen el suport, que tenen les monitors que estan al menjador. Els que mengen a les aules, això suposa una molèstia pels mestres que no tenen de ser a aula per preparar coses per la tarda. Que queda curta el tema, no? Hi ha altres sales, altres espais, que també queden una mica reduïts. Bueno, hi ha espais que no existeixen. Aula de plàstica no n'hi ha. S'ha de fer a cada aula, entenc. Per exemple, els patis o les histones de lleure, sí? Patis, bé. Patin tenim molt. Després, també, un altre tema, referint-nos a les instal·lacions del centre, i un dels temes que a l'escola Ilafa us n'heu fet resoldre als últims mesos, ha estat la recent col·locació de la fotolinera, en punts de recarregat per veícles elèctics. Això ja queda fora de l'escola. Però, bueno, sé que és un tema que també esteu tractant. Sí, inicialment, la fotolinera es va preveure que estaria just a l'entrada de l'escola, cosa que no vam veure molt lògica, que és com un carmelet pels nens, que et pots pujar i... La veritat és que s'està utilitzant, no cada dia, però s'està utilitzant no tots els forats que hi ha. Una cosa molt curiosa és que hi ha tres endolls i quatre places, per aparcar. És una mica curiós, això. És algo que comentem, no? És... Bueno, si fas quatre places posa quatre endolls. Al final s'està perdent una plaça d'aparcament, que no n'hi ha caires per allà al voltant. Ja ho hem assumit, que està allà de fotolinera. Bé, canviant de tema també teniu la comissió de festes, que una mica ja l'has mencionat abans. Recupereu la festa de la primavera, acabem de passar també a les festes de Tardom. En quines esteu més implicades també als pares i mares? En les dues. I hi ha també, per exemple, entre mig Carnastoltes, no? Carnastoltes és una altra comissió. Ah, és una altra comissió, especialment Carnastoltes. Sí, perquè porta tanta feina a Carnastoltes, que és una altra comissió independent, que ara mateix està Orfa. A veure si avui ho solucionem, això. Què vol dir, que no hi ha ningú que sents? No hi ha ningú. Home, doncs és una de les més importants, perquè quan es fa la rua i les compasses escolars, tenen el seu pes. Sí, de fet, a l'última no me'n participa. Per aquest motiu? Per aquest motiu. Bueno, és que costa, que les famílies s'impliquin. I clar, que recasso tot un grupet petit, al final acaba cansant. Sí, de fet, per això la comissió de festes va dir, jo no me'n carrego de... Carnastoltes, ja n'hi ha prou. A veure si aconseguim, potser sí. I aquesta última, les festes de Tardom, va haver-hi també paradet amb els nens i nenes de Cigè. Això és una altra comissió? És una altra comissió? És la comissió de Cigè. Estan parlant en canviar. Sí? Com va anar? Bé. Bé, sí. Els diners recullits també són per, després, fer alguna mena de viatge o sortida, a final de curs. Sí, sí. També van fer, ara, han fet alguna, algun berenar a l'escola, i van fer paradetes a l'escola durant l'any, també. Ah, van fer diferents. Perquè el Tres Festes, aquesta comissió de festes, de quina se'n carrega? Comissió de festes se'n carrega. De la festa de benvinguda de I3, de la decoració d'un arbre de Nadal, que fem entre totes les famílies a l'escola, i la festa de primavera. I, per exemple, si l'escola fa alguns anys rodons, per exemple, quan va fer 10 anys que estàvem al nou edifici, també la comissió de festes va organitzar una festa amb totes les famílies i l'escola. Quants anys fa que la junta actual és, o sigui, és la que és ara mateix? Quatre. Quatre i avui s'acaba. Ostres! I, llavors, que... Això s'ha de renovar, feu votacions... Sí, bueno, es presenten candidatures, i només n'hi ha una, i serà aquesta nova junta. Hi haurà canvis. Hi haurà un canvi important. Us posen nerviosos a la gent? Home, sí, perquè els últims quatre anys vaig decidir trillar la presidenta i ha fet una feina espectacular, inclús amb la relació família-escola, ha canviat moltíssim. I, bueno, sap greu, no?, però igualment es quedarà com a l'ombra, i és normal, no?, s'ha de renovar. Com és la relació de l'afa de les famílies amb el cos de mestres, amb els professors, professors, amb els docents? Bé, ara mateix està, hi ha una relació molt bona. Hi ha una entesa bastant... és bastant fluït. Vull dir, per exemple, els projectes educatius, les matèries, tot això amb les famílies, n'esteu al cas de tot el que es fa a les aules? Això és una mica complicat, no?, és com tot, una altra vegada. Si estàs implicat, tant eres de les coses. És molt difícil, també, comunicar a les famílies tot el que passa a l'escola. Tampoc ho han de fer, l'escola, no?, o sigui, avui hem fet, no, és impossible, no?, llavors, i que tampoc tenim gaire a dir, les famílies sobre el president educatiu. I l'única manera que tenim és via del Consell Escolar. És d'apèn de la implicació, ja et dic. Ens deixem alguna altra tema, notícia o projecte, Aira, que ens quedi el tinter per tractar així, que vulguis destacar especialment? Bueno, també, no hem parlat que l'AFA s'encarrega de tot el que és l'espai, que no és de l'horaritatiu, i això també inclou la collida. La collida, de matí, és de 7.45 a 9. Tenim uns 75 usuaris diaris, i de tarda és de 7.30 a 6, de 4.30 a 6, i tenim uns 20. I doncs, per matí, de la quantitat de persones, qui s'encarrega de fer aquest monitoratge? Sí, monitors monitors, que també estan a l'espai del migdia. A l'espai del migdia el gestiona la Fundació Per a Terres, i, juntament, aquest any hem fet un canvi, abans era la Fundació Per a Terres amb una empresa de cuina, i aquest any s'ha canviat, i s'ha fet amb casa en maller. Ostres, i aquests canvis els impulseu també des de l'AFA? O és simplement que Per a Terres... Va ser una proposta de la Fundació, i que ens va semblar molt bé, i la veritat és que els menús han canviat, i els infants estan força contents. Home, els nens i nenes ho noten, i molt, no només amb el tipus de menjar, que sempre hi ha l'estereotip que en els nens i nenes no els agrada la verdura, sinó també amb la qualitat, això és nota. Sí, sí, sí. Sí, han notat el canvi. Les famílies també es parla que, bueno, que almenys queixes a casa. És difícil que un infant menji segons què, no?, però ho han de menjar. I això és una feina de monitoratge que no posem en valor moltes vegades. És complicat, tens 20 petits infants, i qui no et volen menjar, i què fas? No et pots obligar, no et pots negociar. Sí, sí, i no només és el menjar, també els has d'ensenyar altres coses durant aquella estona. Exacte. Vull dir el tema de tallar, que no només és això, és com un espai on també s'ensenya moltes coses. Sí, sí, a vegades es posa poc en valor aquest espai. Des de l'afa, som conscients que... Per això et deia que l'espai del migdia és un engranatge... Un altre problema que tenim al migdia és el tema de les necessitats especials. Que hi ha alumnes que potser ja necessiten... Hi ha moltes alumnes amb necessitats especials. L'afa paga una batlladora, tot el curs, i una. Una, clar, però... Una per 375 infants que hi ha al migdia. És complicat. Ara el departament ha fet com una campanya que donen una batlladora set hores a la setmana. Clar, ja. Surarà una hora i poc al dia fent el càlcul a la divisió. Clar, de 12 i mitja a 3 i mitja, on posa aquesta batlladora... Qui vol venir per una hora i mitja al dia troba una persona que vulgui venir una hora i mitja al dia. És complicat. Això és preocupant el tema de les necessitats especials, tan enhorat i inel·lectiu com l'actiu, l'escola està igual. Hi ha moltes necessitats especials que no estan ben cobertes, perquè no hi ha recursos. Per exemple, a part del menjador hi ha altres moments, aquests alumnes que necessiten altres... No sé si durant les... Extrescolars, per exemple, perquè no poden fer extrescolars. Potser hi ha un alumne que vol fer un extrescolar i necessita una persona per ells sol, perquè és així. I què fas? No li deixes fer aquest extrescolar o li deixes fer i que estigui desatès? Es trobem aquí en un problema. Sí, sí. Hem comentat l'espai del mig, que hi ha hagut aquest canvi en la casa Matlle, perquè el tema dels menús i l'alimentació ho aneu penjant. Jo no sé si teniu... Ara no recordo pàgina web o Twitter, Instagram, també des de l'AFA per m'actualitzar. Sí, tenim un blog, tenim un Instagram, però que està en català les famílies. I també aquest any, una altra cosa que hem fet conjuntament amb l'escola, és implementar un aplicatiu de comunicació entre escola i famílies, l'espai del migdia i famílies, que és comodíssim. Sí? Sí, sí. La veritat és que és molt més fluïda la comunicació, perquè és allò que rebreu un mail de l'escola i el perds en la imatge del mail, no? Clar, passa, eh? Això passa. Passa, passa. Ara, amb aquesta aplicació, que rebreu la notificació, ja saps que algú ho has de saber de l'escola. Doncs una aplicació només de l'escola i les famílies. Sí. Què ve? Tens el calendari escolar, tens les excursions, tens el menú, tens comunicació directa amb tothom o la direcció o coordinació de l'espai migdia o d'extrescolars. Has fet tot allà, no? Fantàstic. És molt còmoda, la veritat. Home, pràctica de ser segur? Sí. Perquè si no t'arriben, i és això, eh, que es perd entre en tot el que t'arriba el correu a l'addon. Sí, sí, i el que et deia no, inclús els famílies, i jo, per exemple, que és un desastre al mail. I reabs tantes coses al mail, que hi ha coses que... A vegades passen, salten... Salventeres, sí, sí, i aquí és perfecte. Que bé. Sé si falta alguna comissió o algun projecte també per acabar de comentar que vulguis comentar. També estem una mica així amb la neteja, mira què et dic. Amb la neteja? Sí. Què passa amb la neteja? Es queixen els infants? Els infants es queixen, per exemple, que els lavabos fan mala olor. Clar, que aquí és com trobar el que, no? És una escola, els infants també són com són, no? Sabem tot això. Sí. Però, bueno, és una cosa que ens preocupa, eh? Que veurà què passa. Sí, sí, ha sortit a... Ha sortit a Arnyons de Rafa, també. Perquè els pares i mares noteu, almenys, a l'espai que vosaltres veieu, que esteu desafora, quan aneu a recollir-los, noteu que hi hagi més brutícia. No, no, no. No. No, és allò que sigui... Però sí que els lavabos, per exemple, és una cosa que comenten els infants. No vaig al lavabo perquè em fa fàstic. És com, bé, estan moltes hores allà, no? Ja, ja, clar. Què fem? Clar, això s'ha de veure. S'ha de solucionar, sí, sí. S'ha de veure què passa. Bé, doncs, Ira, escolta'm, si et sembla que ho deixem aquí, ha estat un primer contacte per veure com funciona i com esteu des de l'Escola Montserrat. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda i a veure com s'enganxa aquesta nova junta. A veure. Vinga, acabes bé. Gràcies. Adeu. No ho vaig dir jo. And I can't get out of my head, I'm in love, ooh, I'm in love, ooh. At this point, I'm into anything to see you smile. If you want, we can have dinner with your parents every night. Cos, honey, baby, darling, cheesecake, I miss you so. Cos I miss you, baby. And it drives me crazy. Cos you, you make my dreams come true, come true. Oh, take me to the moon. I'm in love. I just feel it when I wake up in my bed. I'm in love. And I remember how we held, we kissed, and we... when we met. It's a thing that I can't get out of my head. I'm in love. Ooh, I'm in love. I'm in love. I just feel it when I wake up in my bed. I'm in love. And I remember how we held, we kissed, and we... when we met. It's a thing that I can't get out of my head. I'm in love. Ooh, I'm in love. Hey, baby. All right, I'll see you then, my baby. Please, baby. I miss you so, baby. I miss you so, baby. I miss you so, baby. I miss you so, baby. I miss you so, baby. I miss you so, baby. I miss you so, baby. I miss you so, baby. I miss you so, baby. I miss you so, baby. Què passa? Viure en un club. Yes Club. MiSmuff. Yes Club. Cada dia de dilluns de divendres i de 4 i 5 de la tarda. I don't swallow. I don't swallow. Smuff. Yes Club. T'hi esperem. Va, i ara, tot seguit, passem a fer la predicció del temps amb el Carles Rius, o la Carles, que tal. Bona tarda. Bona tarda. Molt bon dia. Com va? Bé, esperant que arribi el fred, sembla que d'aquí uns dies el tindrem, serà així o no? Sí, sembla que ve, i a més a més, és bé per quedar-se. Jo, que sempre comentem a finals de setembre, mitjans d'octubre, diuen que ja podeu fer el canvi d'armari, perquè a mi no l'has trobat. Aquest any és una mica tard, la cosa, però sí que sembla i tot indica que comencem a normalitzar temperatures a partir de final d'aquesta setmana, més aviat entre dijous i sobretot divendres. Dijous encara farà una mica de caloreta segons alguns mapes, però a partir de divendres, cicletemperatures normalitza i fins i tot el cap de setmana estaríem per sota del que tocaria per l'època. Entrem en una situació que normalitzem, potser normalitzem massa de cop, però tard o d'hora hauria d'arribar un dia que hi hagués un canvi, una mica radical en el temps i tornéssim a el que és un mes de novembre o a mitjans d'un mes de novembre, que no és que, per exemple, avui hagi arribat als 21 graus un altre cop, hauríem d'estar amb 15 o 16 graus, com a molt un dia extraordinari. Ara fa un any, un dia com avui de l'any passat, està amb 13 graus de màxima. 13 de màxima, o sigui que aquests 21 són una autèntica animalada. I pràcticament podríem dir alguns dies que les mínimes que estem tenint serien les màximes normals per l'època, que són coses que han anat així molt viatjades, però ja anàvem comentant la setmana passada que teníem aquesta situació de possibilitats que un anticicló situés i s'apalanqués de mala manera a la zona d'escandinàvia. Aquest anticicló fa de barrera a tots els fronts que arriben des de l'Atlàntic, aquests es topen amb l'anticicló i el que fan és baixar de l'atitud i afectar zones més baixes d'Europa. Sobretot, tot el que és per insolebrèrica, França, el sud de les Illes Britàniques, en aquelles zones els fronts baixen per allà. I llavors obres l'esport és una mica que diferents fronts atlàntics ens puguin anar visitant. I una mica en termes generals, abans de que parlem de la previsió dels propers dies, és el que sembla i tot indica sobretot els mapes. Sobretot la previsió europea realment va a Saco, a Saco en el sentit que podríem tenir uns últims 10, 12 dies de novembre amb bastanta precipitació al Pirineu, amb possibilitat de nevades, o sigui que començaríem amb un canvi de temps bastant important, i també amb un Pirineu que cal amb bastanta bona pinta, perquè tenim una situació d'inestabilitat per aquest divendres, que també pot portar precipitacions en forma de neu, però és que la setmana que ve també hi ha alguns fronts que podrien afectar al Pirineu i podrien donar precipitacions. No plaurà tot el que necessitem, però sí que sobra l'aixeta a possibilitats de que el guillagin algunes pluja. Mica a mica s'omple la pica. Sí, però s'haurà molt a poc a poc, això ens sembla que consumim més que no pas omplir. O sigui que hauríem d'esperar alguna llavantada o alguna situació d'aquestes, que de moment no, però ja com a mínim, veure que comença a caure la neu, que la neu si pot quedar, que la neu aguantarà, doncs tot això són reserves d'aigua. La gent de les estacions d'esquí m'està tremolant una mica, jo crec. Sí, bé el pont de la puríssima, però a tot això que enviarà, veuràs com el paisatge a la setmana vinent veurem imatges del Pirineu amb una cara bastant diferent. Per què? Doncs avui ens creuam un front fred, és un front fred que potser el matí no ens ha deixat masses núvols, però sí que a la tarda hem vist que han augmentat una mica els núvols. Són uns núvols que tampoc dius, ostres, front fred és raro. Diu que sí, perquè avui ha estat bufà amb vents de ponent tot el dia, i això ha permès que la temperatura s'enfilés, que la sensació no sigui de fred, però sí que ells en aquest front en elçada, té aire fred. El que passa és que aquesta precipitació que està caient a hores d'ara i que caurà durant les properes hores a la nit, això només afecta el nord-túest de Catalunya. Tot el que són les comarques de la Franja de Ponent, la Pella Sobiral, la Tarriba Gorsa, Valldaran, Pallar Josep, Cap a la Cerdanya, Andorra, totes aquestes zones sí que recolliran precipitacions, són poc importants. Recorda aquesta dada, avui caurà la neu al voltant dels 2.300, 2.200 metres, que està molt amunt, hem de començar a canviar una mica aquesta truita. I el que passarà demà dimecres és que un cop hagi passat aquest front, que nosaltres amb Vents de Ponent tampoc el notarem massa, el que provocarà és que hi hagi una deballada de les temperatures, sempre darrere del front fred entra una miqueta de nord-túest i no ponent, i això farà que demà, si avui hem arribat als 21 demà, segons els mapes, ens podríem quedar només amb una màxima al voltant dels 17 graus, que està per sobre del que toca, però 17 graus és un valor que notarem que ha refrescat una miqueta. De cara al dijous tornarem a tenir una altra cop la situació de Vents de Ponent. Que s'està apropant un nou front, que aquest sí que fa una mica més de petxoca, aquest és important, i aquest front dijous encara no ens haurà acabat d'arribar, però sí que la seva avançada porta a Vents de Ponent i tornarem a recuperar una altra cop. Tenim uns altres i baixos amb la temperatura, una mica locos. Si diem que demà dimecres arribarem als 17 dijous podríem tornar a superar els 20 graus, o sigui que tornarem a un migdia força càlid, però sembla que serà l'últim migdia càlid, perquè, com deia, mentre dijous i diventres arriba un front, és un front que ens portarà bastanta novolositat durant el dia de divendres. Alguns mapes ens marca en pluja durant el matí, migdia, no és massa cosa, però podria ploure. Altres mapes ens indiquen la precipitació la nit de dijous a divendres, i potser una miqueta a partir del migdia, o sigui que aquesta inestabilitat arribaria amb unes certes ganes. A l'arribar al front fred i tenir aquesta possibilitat de precipitació farà que tiri molt avall la temperatura, que es normalitzi pràcticament divendres, i clar, estaríem parlant que si avui hem arribat als 21, divendres no passarem dels 15 graus. És una de ballada important, són 6 graus menys de cop, també pel que fa a les mínimes estem en uns dies, avui hem tingut una mínima de 13, en dies entre els 10, 11, 12, 13 graus, a totes tirar la nit de divendres a dissabte la mínima prevista senjuses de tan sols 7 graus. Aquí sí que ja notem que, si hi ha el vespre de divendres, ja ens haurem de posar la jagateta, una mica més gruixuda, dissabte el matí. Tot i que farà un bon sol, és bastant probable que tinguem un ambient molt fred, dissabte tot i la presència del sol. Ja no passarem dels 16 graus com a molt, i ho menys seguiríem amb una situació molt semblant, també amb una situació de temperatures força més baixes, 17, mínimes de 7, 8, 9 graus, o sigui que això ja porta a brigar-te el matí, a brigar-te el vespre, i al migdia, potser et sobra una miqueta, però amb 16, 17 graus ja són valors una mica més agradables. I al cap de setmana serà força bo després del front aquest de divendres, que ja veurem com ens afecta, de moment sembla molt poca cosa i amb prou feines, ens caurien 2 o 3 graus, i el que deien de cara a la setmana vinent, doncs els mapes pinten bé, una setmana on aniran passant diferents fronts, on tindrem una miqueta de nobulositat, però de mitjana no passarem dels 15 graus, i les mínimes en funció dels nobles podríem baixar més o menys, però sempre estaríem per sota dels 10. O sigui que entrem, sí, que en un període les temperatures ja no seran de 20, sinó que seran de 15, i això sí que es nota el matí, es nota el migdia i es nota el vespre, o sigui que ja podem anar començant a pensar en un canvi d'armari. I el que deia, amb alguns mapes apunten aquesta possibilitat de que a la setmana vinent sigui una miqueta més moguda, que les temperatures siguin més baixes, que puguem tenir dies d'inestabilitat, o sigui que es comença a gestar tota una miqueta, encara està molt tov, encara és molt feble, però la tendència és que no perdem aquesta influència de nord-oest, de nord punent, aquests vents que ens arriben, d'aquests fronts atlàntics que, com deien, baixaven de l'atitud i ens enviaran aire més fresquet, i aquesta tendència la tindrem pràcticament tota la setmana vinent. I això pot fer-nos pensar que la setmana que veja serà una setmana normal. De l'època. I, a més, amb aquesta possibilitat, algun cruxat, alguna pluja, una pluja de DMS en just, no és que ens hagi de caure grans precipitacions, no sembla que hagi de caure massa cosa, però Pirineu de Unidó, i no ho hem dit. La data que t'he dit que recordessis abans, dimarts avui, la cota de neu està 2.300 metres. 2.300. La cota de neu de divendres, entre divendres i dissabte, podria baixar fins a 1.200 o per sota. En senyus no ens arribaria, òbviament, però és una baixada de 1.000 metres, gairebé. És una baixada molt animal, o sigui, pensem que amb prou feines que es podria fer a la cota de neu. I, a més, en el cas de la tarda, en aquests punts, a l'Àlpir, aneu-sí que ha arribat, però vull dir que aquests valors baixos de començar a tocar 0 graus, i aquestes coses, es nota. Per això, si la neu està prevista pels 1.200, és il·lògic que encara que estiguem a 120 metres aquí, s'enjuts una refrescada important, que jo us esnotarà una mica la tarda, però quan més es notarà serà vivendres. Molt bé. Doncs, Carles, deixem aquí la predicció del temps. Ens anirem a actualitzar també a les xarxes socials, i fins la bona tarda. Igualment. Adeu. La justa. El Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí, posa't el dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. Hi ha una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa. I a les 11.16 toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dil·lions a divendres, de Déu-a-una, en directe a Ràdio d'Esvern. Gràcies, Bern. Gràcies. Bona tarda. En què ens sorprendrà la portada de la Vall de Vers? Ens sembla una definició molt precisa del seu terrenar i del seu allò que transmetia el Ramon, i ens ha semblat que mereixia un reconeixement per per nostre. Fons d'informació no us hauran faltat per ampliar la seva biografia o això perquè era un home realment conegut aquí al poble? Bé, el Ricard segura que va ser d'alguna manera el que va engrescar que fos director del Can Gregorià i que ha conviscut amb ell molts anys, ha tingut aquesta activitat, ha fet una glossa una mica en base al seu coneixement, al seu tracte i com un homenatge realment mereixut a la figura del Ramon Moragas. Molt bé, això és el que hi ha a la portada, dins de la revista també s'hi dedicaran algunes pàgines i altres temes que també siguin destacats al novembre. Bé, fem una entrevista al Jordi Mortés que s'ha jubilat ara, ha estat el responsable de l'escola d'adults a Sant Jordi durant molts anys i ara, finalment, com tothom li ha arribat l'edat de jubilació i li fem una entrevista, fent una mica de valoració o de buscar anet totes de les seves trajectòries en just. Molt bé, potser que el Jordi també fos un d'aquests professors que rebés algun homenatge que va fer l'Ajuntament amb el principi de curs en un acte. No sabria dir-ho, suposo que sí. Sí, perquè a més és professor jubilat i feien un homenatge precisament a docents i professors que jubilaven en el transcurs d'aquest curs. Suposo que sí, però no t'ho puc dir amb coneixement. Haurem d'allegir l'entrevista. Molt bé, què més tenim? Bé, tenim els breus, en què parlem de la provació dels pressupostos i la congelació de l'IBI. Parlem de les moccions, una que es va presentar per part d'endavant Sant Just i PCC per aprovar una moció contra les ocupacions digmòbles, posicionaments diversos entre els diversos grups. Finalment va ser aprovada. I una altra moció a favor de mantenir els jutjats de Pau, que hi ha una llei estatal que d'alguna manera se'ls carrega. I llavors els regentaments, en concret el de Sant Just, ha fet una moció demanant que es mantinguin. Molt bé. Anunciem, ja has conegut, que el just Fossalva repetirà cap de llista dels comuns, a les properes eleccions, i com més fem esmena que correus no funciona, perquè no funciona. Perquè no funciona, i és així, s'ha de dir. O tenim... Ens arriba per les opinions o per les evidències d'alguns veïns, però també per els nostres suscriptors, en què hi ha casos en què... Que reptar la revista. Hi ha casos en què es rebeu molt d'hora, molt ràpid, però hi ha casos pocs, sí, però hi són, en què es reben en una setmana i fins i tot algú ens ha dit que dues setmanes. Normalment la revista s'ha de rebre cap a mitjans de més, més o menys. La revista hauria d'haver sortit avui, si estarà demà correus. Aquesta retarda és attribuïble a nosaltres, però no tot el que... Però que arribi el dia 30 no és normal. No té sentit, no té sentit. Fem esmena que no és la primera vegada que en parlem, però d'alguna manera fem un apunt en què, bueno, ja fa mesos que correus en general estan en una lluita perquè falta personal a tot arreu. No és un problema exclusiu de Sant Just. No té res a veure amb el nombre d'habitants, ni coses d'aquest tipus. Per posar un exemple, diguem que en repartiment hi ha set persones a la fuicina de Sant Just i que tenen assignades, són 12. Amb el qual, evidentment, el servei se'n resenteix i això no és culpa de l'oficina, sinó que sembla que s'està desmentellant el servei de correus. Suposo que és el pas prèvi a deixar-lo net per la privatització total. Ostres, home, és que si tenen assignat 12 persones i són set, són gairebé la meitat que falten. Clar, per això que no és estrany. I quan els veig pel carrer repartint amb el carret, és gent que està amb una vall trotant. És a dir, que estan allò... Sí, fan la seva feina, però clar, el que no poden fer és... la feina de 12. La feina de 1 i mig o de 2, no? Clar. Això és evident. El temps dona el que dona i fan el que poden. Per tant, nosaltres, quan ens hem queixat, no ens hem queixat tant dels funcionaris, sinó del servei. I el servei repèn d'unes persones, més enllà de l'oficina, depèn de... És un servei estatal, aquí les responsabilitats són més amunt. Molt bé. Seguim amb altres temes, que també, o articles, reportatges, que també hi surten. Bé, fem una notificació del tema dels olors de ventors, de la fàbrica Ventós, que està causant, ha causat, que existiu més prejudicis dels que sembla que eren habituals. I, d'alguna manera, un grup de veïns han aconseguit mobilitzar-se i asseure l'empresa i l'ajuntament. L'ajuntament també té alguna cosa a dir, lògicament. Hi ha una sèrie de compromisos que ha après la empresa davant dels... De les queixes. De les queixes, davant dels veïns i davant de l'ajuntament. I sembla que s'estan fent algunes d'aquestes mesures, s'estan implantant, faltarà veure quin és el recorregut i el resultat final. L'espasa de Demòcles és l'existència d'una fàbrica en un entorn tan norvà. No és fàbrica, perdó, és un magatzem, però que manipulen productes, que tenen la seva característica, que és l'olor genera aquests problemes. Jo què et diguis? Vantors, quants anys fa que està allà? Realment vantors fa molts anys. Veïn 22 anys. Vull, les olors... Jo sempre les he sentit. Potser ara sí que és veritat que potser amb més freqüència o potser olors una mica més fortes. Sembla ser que aquest estiu... Però no haurà començat a produir olors d'un dia per l'altre. Segurament pel que diuen els perjudicats i els tècnics, és que aquest estiu amb tantes jornades de calor més acusada, que no es resistiu al millor, això dura uns dies, ha segut molts dies de temperatures per damunt de l'habitual i perjudica, afavoreix la boletalització dels productes, i això augmenta l'efecte... D'aquest, de l'olor, de la pudor... Sembla ser que es produeixen quan estan repòs, és a dir, a la nit i als caps de setmana. Això per què passa, no ho sabem, o jo no ho sé, baixa, però en definitiva hi ha un problema i aquí al final es planteja la viabilitat d'una instal·lació d'aquest tipus en un entorn urbà tan proper. Bé, anirem veient com acaba el procés i anem a filmarem quan ho sapiguem. Molt bé. No sé si queden també altres temes pendents per comentar. Sí, per anar ràpid, parlem de com anan les festes de Sant Jose el Carrer, donem compte del novembre literari, sobretot de allò que encara queda per fer-se dintre de la programació. Ja tenim les jornades feministes al mes de novembre a Sant Just. Sí, també novembre a Lila, novembre literari, novembre a Lila... També és novembre de la Salut, em sembla, que consideren també... Perquè hi ha algunes activitats xerrades que van acordant el tema de la Salut i de la Medicina, i també és novembre de la Salut. Més atapeït. Hi ha un article en relació a una situació que es dona en les activitats de la bona aigua, dels complex esportiu la bona aigua, quan a l'utilització de mitjans mòbils, gravació, dret a la intimitat, hi ha usuaris... Per aquests al gimnàs? El tema de Sumba i coses... És un problema, no? És un problema, perquè aquí s'enregistre fent l'activitat, però clar, no... Grava els clients darrere, també? Grava a altres persones que no volen ser gravades i que se senten incòmodes i genera un conflicte que no està resolt. La bona aigua, la direcció, no és conscient, però no s'acaba de resoldre i genera un... Clar, allà hi ha un... Un conflicte, no? De fet, a veure, això... En tant a l'Instagram, per exemple, del complex de la bona aigua, les històries, les coses, les publicacions que es penjen, no de directament de la bona aigua, sinó d'alguns usuaris, que es graven a fer alguna classe, normalment són classes de xicorals, de Sumba, de ball, de música, i sí que es veu que la persona que grava el programa a tot el grup, a tot el... Normalment surt a tota la classe. No tothom li agrada... Si algú que surt i no li agrada aparèixer per les xarxes o prefereix mantenir-se al marge, aquí genera conflicte. És aquell dilema entre el dret a la intimitat, el dret a la imatge pròpia, i la fòria o les ganes de compartir. És que això genera molts dilemes i moltes contradiccions. A la banda d'esports, què tenim? Tenim una entrevista a l'Aina Lluso, que titulem quan se li dona repercussió a l'esport femení, la gent respon, reclama això. Més atenció, més suport a l'esport femení, i bàsicament això és el contingut de la revista. Molt bé, doncs d'una idea també va partir de la revista del mes de novembre. Com sempre. Ens la podem comprar de forma... amb paper? Amb paper la tenim el cal lliberté, el carrer Bonavista, la tenim a cal escrivar, el Podós Priu, el tenim al kiosk de la Mallola, encara que és terme d'esplugues, amb vins d'influència de Sant Just. I també el portal i kiosk, que es pot adquirir pel mateix preu que la versió amb paper. Amb paper. Molt bé. Doncs, a més a més, també us podeu anar seguint el Twitter, arroba la Vall de Berg, per aquells que tinguin aquesta xarxa social, i els interessin. Molt bé, Josep Lluís, moltíssimes gràcies per passar-te aquí, un mes més, i t'esperem al proper. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Adeu. Ens quedem escoltant aquest tema musical de Roger Padrós, que es diu Digam. Fins i tot per fer-ho. que sempre ens concien que jo no puc seguir sense destí. Jo cap en vaig i sé d'on vinc i vens amb mi. Jo no puc seguir sense camí. Digue'm on vaig i digue'm a mi. Obrant els ulls de vos, actius i amb els suspiren de l'edat somnis et revoltes. Tant sols, tant ni, totes les respostes que esperen preguntes que mai ens hem fet, desperts que jo no puc seguir sense destí. Jo cap en vaig i sé d'on vinc i vens amb mi. Jo no puc seguir sense camí. Digue'm on vaig i digue'm a mi. Obrant els ulls. Aquesta nit t'ho veig tot fosc, com el record d'aquells malsons. És com l'ele del teu perfum. Quan vas marxar d'aquí, quan vas marxar d'aquí, jo... Jo trobo el nord quan ets amb mi, jo trobo el nord quan ets aquí. Jo trobo el nord, jo trobo el nord quan ets amb mi, amb mi. Jo puc seguir sense destí. Jo cap en vaig i sé d'on vinc i vens amb mi. Jo no puc seguir sense camí. Digue'm on vaig i digue'm a mi. Obrant els ulls. Jo puc seguir sense destí. Jo cap en vaig i sé d'on vinc. Jo trobo el nord quan ets amb mi, jo trobo el nord quan ets amb mi. Obrant els ulls. Jo puc seguir sense camí. Jo trobo el nord, jo trobo el nord quan ets amb mi. Tornarem dimecres a la mateixa hora, a la 5 de la tarda, per fer-vos companyia. Aquí el 98.fm ràdio d'Esvern, la Ràdio Municipal de Sant Just. Acabeu de passar molt bona tarda, i ara a la 7 en punt d'escoltar l'informatiu de notícies de Sant Just de la mà de l'Ualòpid per estar el dia de tot el que passa aquí al poble. Podeu anar seguint a les xarxes socials. Arroba la Rambla, Nauvitu, tot junts amb minúscules, tant a Twitter com a Instagram, i recupera tots els continguts i els podcasts d'avui a ràdio d'Esvern.com. Tres mes fins demà.