#264 - La Rambla del 16/11/2022

Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui. Dimecres 16 de novembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tartes de ràdio d'Esvern. Estem sintonitzant el 98.FM, la misura municipal de Sant Just. Ja en coneixeu, serà la Núria Garcia. I esteu amb mi cada dia de divins a divins. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui. Dimecres 16 de novembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tartes de ràdio d'Esvern. I comстarem marketed. Bona tarda, Sant Just. Són contactes blamedres de 5 a 7 de la tarda. Ver��이 que nos esperan a la subida de lathsdv. Parlaré de 20, farem una entrevista a la Junta de l'Afa Montseny, aquesta associació de famílies d'alumnes, concretament avui, de l'escola d'aquí de Sant Just Montseny. Després, tot seguit, a partir de les 6 i 10 a la segona hora, tindrem a les professores de l'acadèmia Lessa Lloga, d'acadèmia de Lloga, d'aquí també del poble, i després, tot seguit, ha passat 5 minuts a 2.47 de la tarda, farem un espai de política, farem una entrevista concretament amb la Laia Futats. Ella és consellera metropolitana, representant de Sant Just Desvern, de l'Ajuntament, l'àrea metropolitana de Barcelona. Comentarem amb ella les novetats que hi ha en aquest ens supermunicipal. Doncs bé, tot això és el que farem a continuació. Vinga, va, no marxeu, que comencem! Ara mateix, passen 11-12 minuts a les 5 de la tarda, i els jovo els micros, a l'Albert Macià i a l'Àstrid Toll, aquest a les 2, bona tarda. Bona tarda. Doncs avui no és un d'aquells dies que tenim programa llarg, però l'Àstrid s'ha aventurat a portar-nos la copa i el vi. Sí, sí, sí, pim-pam. Pim-pam-pum, de fet, tampoc calentant-te. No cal pensar gaire. No, és tastar, provar? Avui us deixaven a un rotllo descumunal de Burgonya i del Museu Alemanya, del Tasque Frendemà. Ho he pensat, no, va, avui tastem. Un vinovel, que és un pas de molt pròpia de l'època. Sí, perquè hi ha el vinovel... A veure, si en parlem, la setmana que veu, no passa res. La setmana que ve, entrevistarem el Ramon Sulsona. Ah, llavors parlaré del Priorat, una altra vegada. A l'Inlluns l'entrevistaré aquí a la ràpida. Ah, val, val. Si no serà el Dijons, val. Doncs jo us parlaré del Dijons. Podem tornar a parlar de Ramon Sulsona. Sí, sí, sí, perquè tinc el lliure... A veure, no puc dir a mitges, perquè seria una mica agusarat, que encara estic al primer terç o quart, que m'has aviat. Tot just al comèdges, no, Ístrid? No, el vaig començar. Tot just el vaig començar. Em diria que a setmanes enrere, però és allò que hi ha moments que a vegades és més fàcil el butó. Clar, no pot ser. No, no, no, en absolut. Però és allò que... És que no sé per què en dono per llegir-lo de dia i de dia, com que comença si hi ha una mica allò més atapaït... Doncs no, però... Cadascú busca les estones que té per poder llegir, jo. Jo també utilitzo... jo soc de llegir més de dia, també. Jo també, eh? M'agafo tot allò quan cau el sol, allò, que no sé si és més allà. No sé l'Albert, si és més allà. No, jo de nit no puc. Jo tampoc. No puc. M'havia pogut a matres èpoques. Ara, quan em poso el llit, com és quan estigui, ja no... Quan passes de l'adolescència, jo crec que hi ha costa llegir de nit. Clar. Bueno, hi ha gent que no, eh. Conec molta gent que no pot dormir sense haver llegit unes quantes pàgines, com a mínim. No és el meu cas, jo tampoc. T'hi no haig xaviagracet per dormir. Ah, que no en senti. A veure, Hàstit, quin és aquest vi que ens portes al cor? Doncs el Trapat, de moment és... El Vinovel és aquell vi que surt, com diu la Dita, que per Sant Martí mates el porc i encetes el vi. Sí, sí, totalment. Doncs és l'únic vi que de moment he rebut per Sant Martí, perquè, a més, que hi ha divendres, que tant és allò que... No, també ens hem de habituar aquí. Si no ho tens tot el dia que toca, no passa res. Perquè som vins, que realment... A veure, jo ara estic mirant la contra-etiqueta, i la data de la Varem era 7 d'octubre. Oh, són més. És novel, novel, novel. Novell. Quasi que haurem anat a buscar. Encara no fa un mes i mig. Si jo el vaig rebre, diria que era dimecres passat i fins el divendres no es podia posar a la venda, com marca la tradició, perquè sigui novel, crec que l'havia anant botellat al dilluns. Uau! Per tant, no hi ha pressa, a veure. Que, si ve, se'ns oblida i tot, perquè, clar, t'ho porta. No el venguis, no l'ensenyi. O sigui, el guarda, sí, que en tenim algun client, que el novel ja ha sortit, que tens, que tindràs, i el dissabte va ser... Oh, oh. Espavilem que s'ho invertir i toca. Clar. Clar, l'haver-se fet així, de forma tan inminent, tan ràpida, acabat d'enbotallar el vi encara està una mica atabalat. S'està ubicant. S'està ubicant, s'està relaxant, no ha tingut temps. Ja moren, sí que la gent... Quan parlem de vins que necessiten temps i any... No! Estem parlant... Aquest és el Març, l'Andalíquida. Que és que amb poca cosa hem fet aquí. Pràcticament és una mica de mosca que ha fermentat. 3.454 ampolles. No arribarem molt lluny. No. En tinc jo, que per Sant Josep. Ja el tenim prou liquidat. Més sants, més enllà. Sant Josep, quin... 19 de març, és? Sí, és març. És normalment el que deia la tradició, per Sant Martí, quan surt el vino vell, has d'agafar una branca de pip, penjar-la de cap per ball, que... S'ha oblidat, també. No, no, s'han d'ostum. I a més, entre l'assolana que cau, la calor... Crec que... Si la tradició diu que quan s'asseca la branca, és quan el vi comença a caure i acostuma a ser març, perquè començaria a fer més calor. Amb aquest canvi climàtic que tenim, perquè no arribem ja sent nicolau amb la branca... Seca. Per tant, jo crec que hem de començar a reinventar-nos. I bé, el vi ha sortit. Aquest divendres arribarà al de la cooperativa de Sant Josep de Vot, que és aquell de les cares que també hem tastat altres anys. I ja no sé si vindrà algú més o blanc, perquè sí que hi ha hagut aquella pressa. Sí. Però fins i tot la festa que normalment es feia al Palau de la Generalitat, amb tots, també s'ha traslladat, crec que és per un tema logístic o un tema d'edat. Alguna cosa hi ha que es passa el desembre, i no et sabria dir si el 6 de desembre que seria el Sant Nicolà. En ple pont, eh? Mira que sí, va l'Encerto, va l'Encerto, va l'Encerto. Per tant, la festa oficial. Nosaltres, així, al dissabte, vam obrir ampolles perquè la gent el testés. Sempre heu dit, eh? Sant Just és un poble molt de fer un cafè amb llet. I fins a certa hora, però, clar, amb la llonganissa... Ah, cridava l'atenció. Sí, cridava l'atenció. I bé, si l'oloreu... Fa molt bona olor, eh? És una aguminola. El color és quasi del de la meva samarreta, perquè m'agrada molt aquests colors. És allò que dius... És un color maquíssim, m'encanta. Però que conserva encara, m'entén molt els blaus, però és clar, és més que jove. És gran a tots, però... És gran a tots, és molt brillant, és allò que s'inclinem la copa. Mira, ara que he hagut. Sort que vaig aquí. No passa res. De conjunt. A conjunt amb l'estoballet, també, eh? Tot. Tot. És que res perquè no es vegi. El provem, doncs, el testem. I... Sí, sí, sí. Neu testant, jo l'oloro, i és realment... M'agrada molt més avui. O sigui, el vaig obrir dissabte, el vaig tapar muntant d'aquests que li treus. L'ogigen. I per això ha estat un pim-pam, eh? Perquè hi he obert la nevera, veu d'estar al culo que punts sense graus, i he dit, vinga, me l'emporto corrents. I amb nazis, això, és molta fruita vermella. És allò que dius, és pura xunxeria, no? Sí, sí, s'hi ha d'anar a dir com mola... L'olor ja el delata una mica, en aquest vi, perquè és com... Té un top de pebre. Mira, veus, això ja... És molt típic de la varietat, això costa. Jo, això, també, ja és per nota, eh? Jo no hi arribo. Jo no soc gaire de pebre, per tant, quan hi ha alguna espècie, és... La nota s'ha enseguida. La noto molt ràpid, sí. Són totes les que no agrada. Perquè no, aquesta no, eh? Això és tot la varietat, trepat, sempre sent. 100% trepat. Va començar a fer uns anyets, també, a recuperar. Estiu així, eh? Trepat. Trepat Novell. Trepat Novell del 2002, cada any a l'estat rellet... Ai, recorda'ns el celler astric. Celler Carles Andreu de Pira, la conca de Barbarà. És d'una sola vinya, la vinya de la caseta, 100% trepat. Certificació ecològica, 12 graus. Baramatama. Vines pròpies, baramatama. Va molt poc... Molt poca quantitat de solforós, perquè el seu vi, que, bàsicament, ens passa l'hivern, no el necessitem, protegi gaire. Primer, és que no viatjarà. I segon, és que ens l'haurem begut abans... Abans que pugui més la temperatura. Quants graus teu ho has dit? 12. 12, vale. D'on més sensació? No. No, jo crec que... Em nas el dissabte, es notava una miqueta més. Quines diferències i notes respecte al dissabte? El que clar, jo no... El carbònic, que es notava més. És el que passa quan tens una ampolla que se't queda mitges. Encara que existe, te l'ogigen. El gas carbònic... És el que se'n va abans. Clar. Potser és la... Ha marxat. Segurament... D'haver-ho obert. Exacte. El que estiguem amb una ampolla, ara sí que fessin muntes... d'una ampolla oberta i oberta des de dissabte. Ell és uns quants dies. L'altre potser el trobaria millor com més xispa, no? Aquell puntet del carbònic, més... Més vibrant, no? I aquest, ara... Ha reposat una mica. Ha estat en contacte amb l'Ongigant. Veiem que l'Ongigant no l'ha afectat. No, no. On les m'han tingut? N'ha vera de vi, que vol dir 100 graus. Si no hi ha més remei, n'ha vera natural a casa. Però la n'ha vera natural? L'has de deixar escalfar. La n'hi ha de 4-5 graus. Sí, eh? No és el mateix. No és bo ni tan sols per un vi blanc d'aquells que diuen més fredesquets. 4-5 graus és excessiu. És el que tenim. Clar, és que fora tampoc el podem deixar. És que no podem tenir tampoc una n'ha vera per cada cosa. No. Efectivament. I menjar-hi amb el que costa l'energia. Jo estic desinjant que vagi la temperatura per dir els vins i ha anat a la terrassa. Clar, la terrassa ja està. És un lloc freds, una terrassa amb el cot i una caixa de cartró que el protegeixi de la llum. I el cartró també és el que fa és protegir la variació de temperatura. Està molt xulo, la veritat. I amb quins àpats quedaria bé aquest vi? Aquest vi novell. Mira, el dissabte que ja era allò que dius... Tocàvem l'hora de dinar i la gent anava... Ui, ui, sí que em puja el cap. És allò que ens va vindre el cap. Doncs mira, des d'una crema de carbasses, cap a uns roballonets... Que no n'hem vist gaire, si tothom es queixava. Jo he fet la sugerència amb botits de porc, en general. És allò que dius. Salat, eh? Tot el que hem dit és salat. Els bolets, salat, els amb botits, salat... Vols que li busquem alguna cosa dolceta? Bueno... Podríem jugar, podríem, perquè no jugar. Mira, podríem... Ai, ara no som en Correja. A veure, vinagre amb xocolata sempre queda. Xulo, el que passa aquí és un bicet. Un berenar per amb xocolata i oli? Un berenar, o de peritiu, eh? Sí, sí. Com a dolça, el podríem buscar-li una coca dolça. Així, amb la ceba caramelitzada... Doncs mira, quasi bé et diria... Va, una coca... En formatge de cabra, amb una miqueta de ceba caramelitzada, que l'endulceja aquell palet. Ja ens ha preparat el berenar. Sí, eh, Albert, ja. Passa que tenim el bip, però no tenim tot el. Ens haurem de conformar. Això serveix la imaginació. No requereix un rostit, per exemple. És molt... És molt portable, mira. Amb quasi bé, en tota la gama de rossos... Ho he de fideuat, queda bé. Compte amb la llioli. Que seria invasiu. A plenar... I aquest saboret, que dius tu, de pebre, ja... Qualsevol cosa, qualsevol cosa. Obrirem salses. Però mira, uns arrosets, ni que sigui un pollastre, unes salchichetes, un arrosse del Delta, amb una anguila fumada. Anguila fumada, mira, mai he provat anguila, eh? És aquestes coses que... Doncs s'ha d'anar, i s'ha d'anar al poble nou del Delta a testar-lo. Tant em va dir que és típic... Em semblava que era del Delta, l'anguila, és típic... És típic, menjar típico. És més típic menjar-lo allà. Queda millor, eh? Hi ha coses que a vegades es menja l'anguila. Sí. A Mons Canalons... Sí. Fins i tot a Montpacallà, eh? Ah, també pot ser. Vindrà molt del gust... Amb una tunyina. Però vindrà molt del... Sobretot, l'estil de vi que a tu t'agradi, perquè hi haurà gent que el trobarà molt suau i potser preferirà algo més consistent. Sí. Però per mi és més que portable. Hi ha cuina asiàtica, li queda... Li queda perfecte. Normalment, els asiàtics utilitzen... Busquen vins d'això, d'aquest estil. Mira, fixa't. Veus, mai n'hem parlat. Perquè és molt respectuós amb... Amb l'acompanyant. Que potser vins més especials, hi ha... Sí, aquí ja neixem amb algun vi amb més consistència, o fins i tot més as, però... A veure, ja et dic, ara... Per mi ha perdut aquell puntet de la xispa del gas carbònic, però és un vi que és de molt fàcil veure aquestes hores mentre llegeixes. A la clientela. A la clientela li entra bé aquest vi. Sí. No tothom li agrada aquell puntet del carbònic. Costa una mica. Fa uns quants anys la gent no tenia manies en veure's vins de Rioja, que estaven fets d'aquest estil, com a aquests vins... Estil bujolè, que al bujolè aviat estarem el tercer dijous... De novembre. De novembre, i què passa? El tercer dijous, ara ja no sé dir-te quan cau. Perquè és una mica jo crius, depèn de quan... Un, dos, tres, demà. Tercer dijous de novembre. Sí, és quan surt el mític bujolè no bo, que seria la versió novel·la, però a la burgonya. El que passa és que ells fan una festa i... És un espectacle, el tema de vendre, els turístics, perquè no haig de fer de màrqueting, els francesos ens passen a la mà per la cara. I surten al carrer. El producte pot ser... És el primer fruit de l'any. És que n'hauríem de fer més gala i no passar així. Mira, pel Twitter. Has vist el Vinovell, Albert? Sí, l'he vist per Instagram, de llarg. Poder som uns quants que passem i mirem i sabem de què va, però molta gent li dius Vinovell i... Ja es queda així. Un país de vins, però es li dius Vinovell i no sap el que és. Nosaltres, si tenim la data de Sant Martí, ells van amb el tercer i joves. Per això t'he dit, vaig a mirar Quancau, perquè aquesta vegada haurà quedat en pocs dies de diferència. Albert, fas un repàs, un resum? Sí, molt. Hauria de córrer una mica, perquè aquest cap de setmana... Està plenit? No, pleníssim d'activitats. Pleníssim d'activitats. Hi ha per tothom, des de joves grans, etcètera. I començaríem divendres a la tarda, a les 8 del vespre, hi ha la tertúlia, del grup de tertúlies, i se'ns parlarà del món de l'edició en català. Això anirà a càrrec de Miquel Adam i de l'Arnau Conso, un veïn conegut de tots nosaltres. Que ara desperta els vins. Resulta, això ja ha dit, el divendres a les 8 del vespre. Llavors, dissabte, dissabte, hi ha una sortida de la secció jove a fer la via ferrada de fígols. Hi ha l'orgèl. Com és CS, que, com tot, sempre mirar a la web, de disponibilitats, assegurances, etcètera. Dissabte, també, en aquest cas, a les 6 de la tarda, i al cinquantenari, amb entrada lliure, hi haurà la projecció de la pel·lícula 20, dintre del cicle del cine-chic. Una pel·lícula per menys, recomanada a partir dels 8 anys, una pel·lícula belga, holandesa, de fa un parell o tres d'anys, i que està doble del català. Això forma part d'aquest cicle del cine-chic que organitza l'omnium cultural i que participa activament la Teneu. Clar, no és la primera activitat del cine-chic, eh? No, no, ja no és la primera, no és la primera pel·lícula. La segona o la tercera, ja sí. Esclar, es va començar aquest any, i ara hi ha una pel·lícula cada mes, cada un mes, per a cada públic infantil. La primera edició, el més passat, va ser realment a Poteòsica, una cantè, es va omplir la sal al cinquantenari. Per tant, jo crec que... jo crec que... Bé, he tingut molt bona acollida. Molt bé. Continuant, diu menja, diu menja el Matí, a les set, ja l'ha sortida des del parador, a l'excursió del Cicle de les Seas. En aquest cas aniran al Torrent de l'Arola, va situar-nos una mica, això està de diladreu, sembla que fan un recorregut, entre altres passarà pel castanyer de les nou branques, i tornem a dir, vull dir, diu menja, és una excursió. Per tant, la gent interessada, que faci les consultes pertinents al web de les Seas. Effectivament, molt bé. Seguint amb les Seas, el mateix, menja, la secció infantil anirà fins al salt d'aigua de la Riarada. Vale. O sigui que... Que això està per aquí a Procè, no? Tenim secció jove, secció infantil, i gent gran aquest cap de setmana, la Seas es mou. S'ha acumulat tot en la crisi de les Seas en un cap de setmana a la novembre. Continuant, continuem. Llavors, el migdia, per aquells nens que s'hagin quedat aquí, nens, hi ha una mica més grans, perquè, de fet, hi ha un espectacle familiar. Un espectacle familiar explorant l'Àfrica, que aquest espectacle es fa a la plaça Antoni Malaret, amb entrada lliure, i que va al càrrec de l'Isa Nidinares, i, bueno, recomanada per majors de tres anys. Vale. Molt bé. Encara ens queden coses. Encara ens queden coses. Ens queda el diumenge a la tarda, a les 6 de la tarda, també al 50 Nari. Hi ha un dels concerts que es fan motiu de la celebració de la patrona de la música, que serà el dia 21 de Santa Cecília, en aquest cas, un dia abans, i en el qual cantarà en coratge la coral de cantaires de Caldes, de Maladeria, i de Llufeón Rimorera. Pesta coral bé per un intercambi que va haver-hi en el seu moment amb Llufeó. Molt bé. El diumenge. Per tant, aquest cap de setmana realment el que s'avorreixi és perquè vol. Sí, sí. A més a més, per totes les edats, hi ha totes hores. Hi ha totes hores. O sigui que no hi ha excusa. Molt bé, doncs, Albert Astrid, un plaer d'haver-vos tingut una tarda més d'aquesta setmana. Si us sembla bé, ho deixem aquí i continuem la setmana vinent. Perfecte. Molt bé. Vinga, va, que vagi bé. Adéu. M'agradaria que tinguéssim una tarda més d'aquesta setmana. Deixem aquest tema que es diu vestida de nit i, a tot seguit, continuarem fent l'entrevista amb l'Afa de l'Escola Montseny de Sant Just. Pinto les notes d'una bandera blava com l'aigua d'un mar antic blanca d'escoma i dolça com l'aire gris de gavines, dourada d'imatges, vestida de nit mito el paisatge, cerco paraules complint els versos sense negui, els pins m'agraçen, sento com callen el vent s'emporeta tot l'horitzó si pogués fer-me escada i amagar-me la platja per sentir sons i tardes del passat d'aquest món d'enyorança amb mor i calma perfumat d'alluny a foc i ruc si pogués enfilar-me i a l'onada més alta i guarnir de polmeres el racó escampar en canyera totes les cales i amb patxines fer-li somre sol els vells em parlen plensa tendresa d'hores viscudes amb emoció joves encara forç i volets el príncep seixat xeroi se tempesta amics al bon temps els ulls inventen noves històries vaixells que tornen d'un lloc de sol porten tonades enamorades dones i pàtria, veles i flors si pogués fer-me escada i amagar-me la platja per sentir-se'n citada ara es pot desfilar-hi un esper si tornis a esfilar-hi un esper i la llengua s'ha enginus d'haver-te vingut per fer potser que no és el lloc indicat potser esperàvem la primera cita més intimitat qui pressingungia l' trees si t'entides t'est marks pots Sukossi primer l'empatia A l'AFA també tenim la Beatriz Martín, que és secretària, i la Roser Mora, que és tresorera. Aquesta setmana recordem que estan passant les diferents affes, els centres educatius d'aquí del poble, i avui els toca a l'Escola Montseny, d'aquí de Sant Josep. Els jobro, els micros, perquè les tinc superpreparades. Hola, què tal? Bona tarda, les tres. Hola, bona tarda, bona tarda. Vinga, va, comencem, si us sembla, fent una valoració de l'inici del curs 2022-2023. Com estàs sent aquest primer trimestre, ja, sense protocols, sense Covid de permís, sense grups bombolles, i aquestes coses que ens hem anat acostumant una mica aquests últims dos anys? Què tal? Més tranquil·la de cosa o no? Doncs sí, bueno, vam començar el 5 de setembre, aquest any, com a novetat. I sí que és veritat que hi ha hagut, bueno, que parles amb l'Escola, amb l'equip directiu, amb les famílies, i totes estàvem una mica desobicades. A més, nosaltres som de la Junta, però fa només 15 dies que som de la Junta, o sigui que també ha sigut tot nou per nosaltres. Em passa que totes les affes que esteu passant, totes són noves i hòsties. Ainy de canvis. Sí, sí. Esclar, és un any que es va renovant i també van entrant gent nova, famílies noves, i això. Com és? Com estàs sent? Com veieu les famílies estan involucrades? Entenc que vosaltres sí, no? No estaria aquí sinó? Bona pregunta, bona pregunta. Fem estrella. Què tal? Com va, això, de la involucració? Jo crec que la veritat es nota molt el poscoronavirus, i realment està costant. Està costant que la gent comenci a moure's i s'apunti una miqueta a col·laborar i a participar. Està costant una miqueta, però jo crec que tenim moltes ganes entre nosaltres 3 i totes les persones que formen part de la Junta i de l'afa, perquè la gent comença a venir i a veure el que estem fent i a posar-li ganes i fer tot el que podem fer. També com que tu deies que venim de la pandèmia i les reunions de junts ja no es feien presencials, sinó que online les festes tampoc és un lloc de sociabilització, tampoc es podien fer, perquè busquen les restriccions. Però tenim una bona notícia, que ara aquest divendres hi ha la primera festa de la tardor. L'any passat no es va poder fer, i aquest any... Ara la teníem ja muntada pel dia 4 de novembre, que just va ser el dia aquest que va fer tant de vent. Ens van recomanar des de l'ajuntament que s'anolés, però no han cregut les ganes i la farem ara aquest divendres, el dia 18. I esperem que participi gent almenys que vingui i que també coneguin una mica i s'anim a conèixer. En aquest cas, la comissió de festes de l'afa, i si ja s'hi sumi gent, que falta una mica de gent. Ara que parleu de la comissió de festes, fem un repàs, si us sembla, de les diferents comissions que teniu a l'afa. Jo no sé si és una afa molt gran, si... Molt petitona, però bueno... El que ens van explicar, havia sigut l'afa de reunions de 200 persones, i estem parlant de que... Ara no, ara som 20. Fa dues setmanes vam ser 20. Vinc a la reunió, però nosaltres mateixa som part d'algunes comissions, també, i això dona molta feina, però... I històricament, l'afa del Montseny sempre ha sigut molt potent i molt engrescadora. I realment estem fent coses xules, malgrat ser sempre les mateixes persones, però ja repte i crec que... Sí, jo crec que està bastant unida a l'escola a l'afa, té bastanta comunicació i s'entenen bastant. Sí, crec que tenim la comissió nova, també. Ah, sí? Ara en parlem. Com és el vincle a famílies, a escola, l'equip d'ocents, professors... Bé, la direcció també és nova, de fa dos anys. Visc a tot nou. Tots ens estem adaptant. Però és una direcció molt oberta, molt proactiva, escoltar, fer reunions, a què els proposem... De fet, ja entrarem en qüestió, però ara ens agarrem un projecte en col·laboració amb l'escola sobre coeducació, que intentem incidir en tots els elements, en tots els actors de la comunitat educativa, i això ho hem fet, doncs, cols a cols amb l'escola, i és supercontents. I tu també parles molt amb elles, no? Sí, jo, si voleu, fem una de les comissions... Totes les comissions com ens havia sentat a preguntar... Sí, parlem de les comissions, i després, si voleu, comentem el projecte. Sí, perfecte. Vinga, va, comissions... Jo també estic dins i la ve, també, comissió de festes. Comissió de festes. Després tenim... Menjador. Comissió Menjador, que fa molta feina, també. Sí. La comissió de pati, comissió biblioteca, tenim, comissió de la revista... Extrascolars. Activitats extrascolars. Coeducació. Coeducació. La nova, ara que ha sortit com a ciutadans, la nova junta, que és parlada de comunicació. Important. Molt, molt important. També per comunicar els que no estan dins l'AFA, o sigui, que són de l'AFA, però no estan a cap comissió, també que arribi una bona comunicació, escola, pare, jafa, tot. Estem a tope. Hem deixat algunes comissions. Escola Verda? O ja no és comissió? Bueno, no era... Teníem una comissió que era escola Verda, però està molt vinculada amb pati, ara. Ah, vale. I, bueno, i també vam arribar a la conclusió, l'any passat, quan valoràvem quines comissions teníem, que l'escola Verda és una comissió transversal, i al final és una manera d'una idea i uns principis que tenen totes les comissions, i que, entre tots, ens anem ajudant. I com que això falta gent, doncs no existeix ara mateix com a tal. La que dona més feina, o la que no sé si la de festes, perquè ha sigut la primera que heu comentat, o... No, no, no, és que sigui... L'he comentat per reprendre la pregunta que havies fet. Més feina, home, no, menjador. Menjador i extraescola. Sí, dona feina, però són com 3 grans festes a l'any, i ja està malament, sí. La veritat que sí que dona feina, i es està bastant implicat, i si són poca gent, doncs costa més. Clar. Però això, menjador, també té molta feina. Clar, i és una feina més de gestió, de negociació, de contracte. Funciona haver el menjador a l'escola Montseny? Funciona bé, sí. El menú creiem que és un dels menús que, per la informació que hem anat nutricionalment, està molt bé. Està molt correcte. A tema de ràtios també, que estem a U17 o 15, infantil, i ja està bé, però és una convició... Calentita, calentita. Bueno, clar. El menjar... Bueno, això també es valora molt en funció de si els nens i nenes es queixen molt, si fan comentaris a l'hora d'acabar a l'escola, de dir, bueno, clar, és que s'ha d'equilibrar d'alguna cosa. És la convició que més queixa rep. Sí, sí. Però és que, clar, tothom té alguna cosa a dir de... sempre, no? I... Bueno, jo trobo que... realment... No allò ve a gust de tothom. Exacte. Però en general jo crec que el tema menjar no està malament, és a dir, les nens no es queixen molt, molt. Vaja, no han rebut moltes crítiques de moment. També és cert que estem canviant una miqueta, està canviant una miqueta l'alimentació, ja no es menja tant de proteïna animal, aleshores això costa, i els nens es costen una miqueta més, però bé, bé, bé. Bueno, els canvis d'entrada sempre són canvis, llavors. Exacte. Per què fa, per exemple, les activitats estrescolars es mantenen les inscripcions, les activitats que, tradicionament, es plantejaven, segueixen? Sí, i ara aquest any, com a novetat, també s'han obert estrescolars a l'horari de tarda. A tarda. Sí, perquè fins ara el Montseig només feia lafa, en concret només organitzava les estrescolars del migdia. Vale. Però, bueno, hem volgut provar aquest any amb tarda i, bueno, com que també és una novetat, doncs no acaba de funcionar com s'esperava, però jo crec que s'acabarà consolidant. Voleu donar-li temps també, no? Clar, perquè, bueno, sí, perquè a les tardes hi ha moltes famílies i moltes criatures ja tenen, en paraulades, activitats estrescolars fora de l'escola, moltes vegades ja són dos dies a la setmana, aleshores en cabiri una tercera, has de tenir molta informació prèviament i la comissió ha de recollir tota aquesta informació, fer horaris i, bueno, i no és fàcil. Aleshores, aquest any crec que ha sortit dibuixir pintura només a la tarda, però el menjador sí, hi ha teatre, hi ha llogues en anglès, ceràmica, rogòtica, copeta, hi ha moltíssimes activitats per escollir. Sí, està molt bé. Que bé. A banda de piscina, sí, la que funciona a la piscina, la que sí que segueixi sent piscina, segueixen per les tardes, que és piscina. Molt bé. I us ho porta alguna organització concreta, o per a terrestre, o ceditria, els mateixos que menjador. Que ara mateix, bueno, que des de l'any passat han estat fusionats amb fons d'esplai, però mantenint una certa autonomia, bueno, intrínquolista al món de lliure. Pel que fa a les instal·lacions, hi ha algun tema que vulgueu destacar, no sé si del pati o dels voltants de l'escola. Bueno, sí, el tema estrella dels voltants de l'escola. T'encadea. A veure, va, quina de les tres treu el tema, va. El busquet que hi ha... Ah, sí, és veritat. No, no, sí, realment tenim... A veure, això ho hem de parlar perquè tenim, davant de l'escola, tenim bloques, abans era un mini jardí amb uns arbres, però que realment allà, a final, acaben a haver-hi rates, fins i tot, no? Això sí que realment és un tema que hem de començar a parlar, perquè és potser podria fer moltes coses allà, els nens sessifiquen quan surt a l'escola i juguen per allà, però realment no és un lloc ni bonic, ni agradable, i no té gaire sentit aquell jardinet, per tant, jo crec que l'haurem de... No, i a més, cap allà, cap al tard, sempre hi ha jovent que ve a fer botellons, a fumar, i realment hi ha una mica d'incidisme cap al tard, cap a aquella zona. Aleshores, moltes vegades, s'arriba a l'escola i està brut, i en el jardinet, què diu ell, el bosquet aquest, on els nens juguen a fer diamagar, clar, hi ha molta daltíssima, vidre, hi ha rates mortes. I és un tema pendent. Bé, hem de començar a mirar, però sí que és cert que com a instal·lació en el pati, realment aquest últim any i al començament de curs, sí que s'ha fet molta feina aquí per l'afà, realment, el petit infantil s'ha renovat, abans hi havia moltes inundacions quan plovia, s'ha trenat, s'ha fet un ajuntament, però després també hem aprofitat per poder ficar dos elements diferents, per nens també, perquè estava molt vells, el que ja havia estat molt vells, i la pergola per ombra, perquè allà l'estiu, pobret, també, és el tema recorrent, l'ombra, falta ombra, falta ombres, falta ombres, falta ombres... I l'ajuntament aquest any també, aquest estiu, ha instal·lat una pèrgola que els sostes són plaques fotovoltaiques, també s'ha renovat per fer, que portava molts anys reclamant el lavabo de primària, i dins del projecte de pati d'aquesta renovació, que porten que des de la comissió de pati de l'afà porten des d'abans de la pandèmia treballant-hi, hi ha tot un projecte d'enjardinament i plantació d'abres, perquè la ombra també hi hagi espais d'ombra malament naturals, però clar, poc a poc, perquè estem parlant d'inversió, finançament elevat, i cada any hem de fer una mica. Aquest any també, de començament, ens han començat a fer per la biblioteca, perquè la biblioteca estava molt petita. Més que petita, està totalment obsoleta. Hi ha molts llibres de Disney, i de princeses, que realment cal una miqueta de renovació amb la literatura i il·lustracions tan boniques que tenim per escollir, i les temàtiques tan diverses. I sí que farem una inversió important aquest any. És molt interessant això. Pel que fa als espais a dins de l'escola, els alumnes tenen de la seva aula, com si diguéssim, de referència i, a part, tenen altres espais com aula de música, aula de plàstica, o és a dir, hi ha espais suficient per totes les línies? Sí, ara després de la pandèmia s'han recuperat aquestes, l'aula de música, l'aula de plàstica, la d'informàtica, perquè durant la pandèmia, amb els desdublaments de grups, es van haver d'ocupar. Però és veritat que l'escola és una escola d'una sola línia, és una escola molt petita, i que tenim P4 infantil, 4, i segon desduplats. Aleshores, és veritat que cada vegada, aquests espais i aules compartides de diferents usos, cada vegada en tenim menys, perquè tenim més alumnes. Però bé, jo crec que amb els recursos que hi ha es poden fer moltes coses i es fan moltes coses. Parlem, si voleu d'aquest projecte que em comentàveu de coeducació. Com ha surgit? En quin punt està ara mateix? Es va sorgir a randa les subvencions que va publicar aquest any, l'Ajuntament, destinades a entitats sense nims de lucre per treballar temes de sostenibilitat o de gènere. Aleshores, la comissió de coeducació vam decidir solicitar i presentar-nos per aquesta subvenció i ens la van donar. Aleshores, és un projecte de formació tan professurat com a famílies, com també uns tallers d'acompanyament descobert sexual, canvis en la pubertat, el respecte... Com a educació efectivo-sexual. Exacte. I això es faran dos tallers per curs classe amb els infants. Una formació per al professorat amb la cooperativa Cúrcuma. Els tallers es faran amb la ciranda, i el taller per a la comunitat d'adults també es farà amb la ciranda. I ens donaran eines de com acompanyar en l'educació emocional, l'efectiva, el consentiment, la descoberta de l'experiència sexual. D'acord, a cada etapa de l'infant, tan física com emocional. I ja esperem que això tingui continuïtat, perquè és l'inici, és el primer any que ho fem, i ja esperem que sigui un èxit i potser segur que sí. Encara per això no s'ha donat, o sigui, no hi ha hagut cap activitat. Comença ara el novembre. La formació amb el professorat va decidir el claustre que heu deixat pel segon trimestre, si no m'equivoco, i el taller per la comunitat d'adults, que és família, es monitoratge i també claustre, crec que serà el genem. Però bueno, si se m'escapa alguna cosa, ens en creiem. I tornant una mica al tema de les comissions, perquè m'ha vingut ara al cap a la comissió de comunicació, que també comenteu que ha estat una novetat. Per què creieu que és important? Per què la voleu que estigui dins de l'afa? Va sortir, principalment, a l'última assemblea que vam tenir, la junta. Alguns pares que no s'han acabat comissió, si també no s'adonen de tot el que fa a l'afa, o potser de cop escolten, mira, això ho ha comprat l'afa, o això ho ha organitzat l'afa. Donen per fet que potser ho ha fet l'escola, o que llavors està bé fer una comunicació per mostrar fotografies amb explicacions amb què sigui el que va fer en l'afa, que angresqui a les gent i a veure si s'animen, o a menys això, mantindrà informat a tothom. Que tothom tingui aquest interès. Comunicació inclou, també, xarxes socials? Exacte. Una de les punts importants d'aquesta comissió és també actualitzar-se a nivell de comunicació, és a dir, fer servir d'una manera més constant les xarxes socials, perquè realment sí que tenim un Instagram, però gairebé no es fa servir, hi ha un blog, però també es queda una mica a cur de... Bueno, que s'ha d'anar actualitzant tot, també. Exacte, i d'una molta feina. Exacte, per tant... Però ja hi ha hagut moltes persones que s'han englescat, i crec que... Tres. Sí, sí, sí, en la col·líció. No, no, i estan treballant, i així arribarem, crec que s'arribarà d'una forma més senzilla també a tothom, que avui en dia les xarxes socials és el primer que mira. Realment, si t'arriba l'informació per e-mail... A vegades no la veus. Però si es publica l'Instagram potser... Home, doncs sí, arriba més. És més fàcil que la gent ho vegi o que, bueno, amb la fotografia sempre es crida més atenció. I estava content, jo heu dit que preparàveu tres festes des de l'AFA, la de Primavera, la de Tardó, me'n falta una, Carles Toltes. Carles Toltes, sí, que és la que més té, o sigui, més feina... Ja haurà de compar-se'n o no aquest any? Ai, ai, ai... Perquè, clar, és feina, és feina... Bueno, és difícil... Les altres coses ja s'estan posant, eh? Jo no vull dir res. És difícil... Bueno, encara hem de tractar, hem de tractar en Marius Tema, el primer perquè... Bàsicament ara som tres o quatre persones a la comissió d'aquelles quals som de P3 i P4. Per tant, no hem viscut cap Carles Toltes de l'escola. Això per començar, llavors no... Bueno, això no hem sigut partidistes. A veure si haguessis hagut... La que ens ha donat el relleu, diguéssim, ens va informar una mica, però... Però és molt difícil tirar endavant, no? No hem viscut cap. I aquestes tres o quatre persones... No donem avast. Cal fer una crida i estem preparant això. Una crida urgent, que la gent s'angresqui i que podem tirar endavant aquesta festa tan divertida, no? Clar, clar que sí, a més, és que... Les comparses escolars són tradició, pràcticament, quan celebra qui és en Justa. No, encara que sigui fer-la més senzilla, potser. Perquè, clar, també tenim... Les comparses escolars... L'espectacle, el Montseny sempre ha sigut supermaco, també, la comparsa del Montseny. Ha sigut molt... un nivell molt, molt alt. Molt tot. Potser, si baixem d'espectativa i fer-ho més simple, més senzill, però, bueno, sí. Seria molt maco que participés tothom, encara que sigui, fer un ball junts. I també es parlava de fer més partíceps en tot el procés de decidir quina comparsa fer i com disfressar-nos, també, fer més partíceps als alumnes, no?, a la canalla, que no... Que no és una revisió. Potser les altres escolars estan fosades. En principi, ens estàvem esperant el tema, a veure, perquè dins l'escola decideixen el projecte interdisciplinari i, normalment, va lligat el que es treballa a l'escola. I, com encara no s'ha decidit, encara no... Esteu esperant allà una mica... O podem decidir directament un altre tema i tirant-ho per un altre tema. Encara no... Vaja, que el més calent és que l'aigua era. Primer que passi la festa de la tardor, i parlarem... Fem reunions i... Hem de fer una crida, que és el més important, perquè, si no... Sí, també estaria bé, i gent que ho hagi viscut de cursos més alt, perquè ara ens hem ficat d'això, a P3 i P4, que amb la pandèmia sí que l'any passat no es va viure, i, després, estem una mica... Bueno, poc a poc, poc a poc. Doncs res, moltíssimes gràcies a les tres per haver passat aquest estonet aquí a la ràdio, amb molta sort, i també... una aventura important, un viatge ple de novetats, i, clar, és que fa res... poquíssim que esteu. Sí que res, ho desitjo molt de sol a les tres, i que acabo de passar molt bona tarda, i res, que ens tornarem a trobar quan sigui necessària aquí a la ràdio. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Un minut i connectem amb Catalunya Ràdio per escoltar el Vulletí, i, després, tots aquí també el Vulletí, d'aquí de ràdio d'Esvern, a les cídues d'aquí del poble. Cara, bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. El conseller de Salut, Manuel Balsells, ha explicat que els hospitals estan aplicant plans de contingència per fer front a l'increment de casos de bronchiolitis, que estan saturant les urgències pediàtriques. Barcelona, Gonzalo Calvo. Bona tarda. El conseller ha explicat que l'increment de casos de bronchiolitis és un fenomen estacional que passa a principis de l'hivern i que és una avançada de l'arribada de la grip. Manuel Balsells ha assegurat que tant els hospitals com la tensió primària estan establint plans de contingència per atendre tothom. Hi ha una pressió normal, però no és en cap cas preocupant si pot donar resposta perfectament, no només a les urgències, sinó també amb el cas més greu, amb les urgències pediàtriques i amb el cas de internament. El sistema està preparat i el sistema està donant resposta en aquest cas amb una cosa que sol passar, com deia, cada any. Gonzalcalvo, Catalunya Ràdio, Barcelona. El president electe del Brasil, Lluís Inácio Lula de Silva, alça la veu en defensa dels països vulnerables al canvi climàtic i es reclama canvis al Consell de Seguretat de l'ONU perquè les decisions que es prenguin en relació a l'escalfament global seguint més democràtiques. Lula participa avui en la conferència del Clima d'Egypte on el president del país el va convidar just després que guanyés les eleccions. Enviada especial a Xarxar, Montse Poblet, bona tarda. Bona tarda, en 30 minuts de discurs, seguit en directe per prop d'un miler de persones distribuïdes en dues de les sales de la conferència, Lula ha reclamat que el que es comprometen aquest tipus de simeres, com el 100.000 milions anuals per adaptació i mitigació, no es quedin al paper. I ha defensat que per aconseguir-ho, cal canviar les ricles del joc, repartint el poder de decisió en espais tan sensibles com el Consell de Seguretat de l'ONU. El món ha canviat i no hi ha cap explicació, perquè només els mansadors de la Segona Guerra Mundial siguin els que manen i dirigeixen el concepte de Seguretat Mundial. És important tenir en compte que el món necessita una governança global, sobretot en la qüestió climàtica. A les portes del 47è aniversari de la mort del dictador espanyol Francisco Franco, una de gent d'entitats memorialistes, entre les quals omnion cultural, torna a reclamar que la comissaria de Via La Yetana de Barcelona es converteixi en un espai de memòria. Aquestes entitats també han presentat per cert una carella contra els antics membres de la Brigada Política Social per les seves tortures contra els opositors a la dictadura. Barcelona, Albert Duran. La campanya Via La Yetana 43, Fem Justícia, fent memòria, reclama que la comissaria deixi de ser un centre policial i passi a ser un espai de memòria en record de les tortures. Aquesta campanya coincideix amb la presentació avui mateix d'aquesta carella contra els antics membres de la Brigada Política Social entre els quals armar les taulades del carrer que es té de la comissaria. Hauríem de ser en contacte amb la comissaria de la Guàrdia. El que és el que es diu la comissaria de la comissaria de la Guàrdia de Barcelona, la comissaria de la Comissaria de la Comissaria de la Guàrdia de Barcelona, la comissaria de la Comissaria de la Comissaria de la Guàrdia. Es tracta de crimes de lesa humanitat. El respecte, la llei és clara, i així també ho hem detallat a la quirella. L'estat espanyol té el deure d'investigar als crimes de lesa humanitat, de la comissaria de Via Laietana. La paeria a l'Ajuntament de llei d'Oberta un expedient informatiu per suposar desanomalies en contractació. L'actuació es fa a petició de l'oficina Antifrao per diversos contractes d'urbanisme i esports dels anys 2019 i 2020. La CUP, que ho va denunciar i el comod de lleida, exigeixen assumció de responsabilitats. Esports, Marta Garcia. L'espanyol jugarà contra l'Atlètic Opasso de la Palma, el Girona contra el Cacereno i el Nàstic contra el Malaga en la segona ronda de la CUP, que s'ha sortit ja d'esta vesprada. L'eliminatòria és a partit unic i se disputarà entre el 20 i el 22 de desembre. L'únic que jugarà en casa és el Nàstic. El Barça presentarà recurs pels tres partits de sanció a Robert Lewandowski, que li han imposat després de l'expulsió en el camp de l'Ossasuna. També han sancionat Gerard Piqué amb quatre partits per insultar l'àrbitre en els descans del mateix partit. I quatre són també els partits que haurà de complir el davanter de l'Espanyol Dani Gómez per la roja directa en el partit de Copa contra el Rincón. Joan Laporta admit que no podrà en fitxar en el mercat d'hiver perquè han de seguir les normes del fair play financer de la Lliga. Novak Djokovic ja està en les semifinals del Masters de Tenis. Ha guanyat Andrei Rulev en 2764 i 61. Més tard jugaran el Gretz Sisypas i el Rosmet Vedev. En l'eurocap femenina de bàsquet, Grenge Val de Luxemburc ha dit la seu a dos quarts d'avui. Kaj Kuric, lesionat ara en l'Espanya, baixa per al partit que el Barça juga demà en la pista de l'Efes d'Istanbul en l'eurolliga masculina i al E7 en la Champions Masculina de Vaterpolo, s'ha badell Ferenc Varós. Fins aquí, les notícies. Tot el que passa passa al matí de Catalunya Ràdio. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopeth Rivas. El Baix Llibregat es consenta en defensa de la sanitat pública. La concentració organitzada pel fòrum social del Baix Llibregat tindrà lloc demà a la tarda cornellar i té com a punt de partir de l'atenció primària que representa la porta d'accés al dret a la salut per a la majoria de la població. Reclamen que l'increment de les necessitats sanitàries de la població no s'ha vist acompanyat de mesures eficaces ni d'un augment suficient de la inversió per reforçar l'atenció primària. El contrari, l'atenció primària ha estat la gran perjudicada de la manca d'inversió en l'última dècada. Els pressupostos del govern de la Generalitat per al 2022 només destinen un 17% i sense desglossar suficientment quines partides són incloses en aquest àmbit. Per tot això, el fòrum social del Baix Llibregat exigeix el govern de la Generalitat les següents mesures. Destinar el 25% del pressupost sanitària a l'atenció primària, tal com recomana l'OMS, incrementar de forma progressiva els recursos materials i de personal, per donar resposta a les necessitats i els drets de la ciutadania. Per a tal efecte, el fòrum social del Baix Llibregat convoca la ciutadania de la comarca participant en una gran concentració al cohabsenil de Fons de Cornallà del Llibregat demà a dijous dia 17 a les 6 de la tarda. El casal de joves de Sant Justa ha publicat el videoconmemoratiu del seu 25è aniversari. Allà de tot l'any se'n dut a terme diverses activitats per celebrar-ho, finalitzant amb la jornada de Cluenda el passat 4 de novembre. El vídeo publicat fa un recull d'imatges i vídeos dels 25 anys del casal, començant amb la construcció de l'edifici al 1997, a la vinguda indústria número 34 del nostre municipi. A partir d'aquí, repassa la construcció del projecte al llarg dels anys, des del 1997 fins a l'actualitat. En fotografies i vídeos es poden veure joves Sant Justencs i Sant Justenques gaudint amb concerts, espectacles de cabaret, festes de carnes toltes, i activitats i sortides diverses, entre d'altres. Aquest vídeo es pot veure al canal de YouTube del casal de joves i també a l'enllaç, que trobareu la notícia de la pàgina web de Radio Desvern. Sant Just Desvern instal·la't radars pedagògics per promoure la conducció segura als carrers del municipi. Els radars pedagògics s'han instal·lat de moment al carrer Majó a Mataneu, al carrer Rosa la Baroni, al passeig Mas Lluís i a la vinguda d'Indústria amb el carrer Doctor Fleming. Tots han sentit baixada. També està previst properament la seva instal·lació a la plana padrosa i a l'entorn de l'escola Montserrat. Aquests radars són uns elements que favoreixen la reducció de la velocitat en les vies urbanes i ajuden a que siguem més conscients per fer la conducció més segura. I això és tot. L'acció i tota l'actualitat Sant Just té en cal. Sant Just notícies de la set del vespre. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla, a ràdio d'Esber. Sant Just la tens a la Rambla, a ràdio d'Esber. A ti que tienes siempre caldo en la nevera Tú que podrías acabar con tantas guerras, escúchame Mamá, mamá, mamá, paremos la ciudad Sacando un pecho fuera al puro estilo de la croix Mamá, mamá, mamá Por tantas mamá, mamá, mamá, mamá Todas las mamá, mamá, mamá, mamá Tú que amarraste bien tu cuerpo a mi caber... Passem uns a minutets de les 6 de la tarda Estem encaranjant aquesta segona hora de la Rambla El magasin de tardes de ràdio d'Esvern Ara ens toca parlar de Lloca Lloca és professora de l'acadèmia Lessa Lloca Lloca és professor de l'acadèmia Lessa Lloca Lloca és professora de l'acadèmia Lessa Lloca Lloca és professora Lloca és professora de l'acadèmia Lloca és professora de l'acadèmia L La passada no, perquè no ens vam veure, però l'última sessió que vam fer també parlant de llogues que també vas venir tu, se'n vaig posar deures. Sí, ho he fet, ho he fet. Sí? Vinga. Recordem a l'Audiència per si no ens va escoltar aquell dia, o per si no n'està el cas. Vam comentar que parlaríem avui sobre el tema de la respiració. Sí. Vale. Doncs bé, tot teu al micro. Comente'ns, cosetes importants sobre la respiració. Bueno, a ver, lo principal es que la respiración es la clave de la vida. Exacto. Podemos vivir sin agua o sin alimento durante un tiempo, pero si nos respiramos es complicado. Un minuto o dos, como mucho. Suposo, igual, no sé. Bueno, la gente que aguantará más, pero no sé. Sí, a la lamnea. Por eso. Entonces, en el yoga lo que se pretende es establecer una conexión entre el control de la respiración y la propia vitalidad. Vale. Pues muchas veces la gente escucha en el yoga a los profesores que siempre hacen hincapié en la respiración. Y a lo mejor digo, porque tanto hay que respirar y por qué respirar. Sí. Es algo normal que hacemos siempre, porque en el yoga se hace tanto hincapié. Más que nada se hace hincapié, pero si tú haces cualquier postura sin llevar control de la respiración es como en cualquier otro deporte. Vale. El yoga se tiene esa conexión, porque lo que pretende el yoga es la conexión entre la mente y el cuerpo y la respiración. Vale. Para facilitar las posturas, relajarte. Claro. Poder entrar bien. Home, és difícil, jo crec, eh? El tema de estar concentrat en la respiració, o sigui, pensar, ara agafo aire, ara l'haig de deixar. De fet, a vegades passa que quan estem molt concentrats fent alguna cosa és com que deixem de respirar, com aguantem aire, i és com que no només mentre estiguis fent això també ve respirant, i és com que no puc fer-ho com a la vegada, saps? Sí, sí, pues por eso en el yoga, muchas veces, en las clases, sobre todo, lo que hacemos nosotras, supongo que otros profesores haran igual, es que aparte de centrar-te en la postura, te centres en la respiración, y si por ejemplo en ese momento toca respirar, no tienes que hacer la postura ya corriendo, es como que te calmas, no tienes que inhalar, pues ahora paro, me concentro en la respiración, entonces inhalo y empiezo a hacer la postura, porque decimos que en yoga la respiración es como el vehículo para hacer la postura. Ah, o sigui, la respiración te lleva la postura. Exacto, sí, la respiración es la que te guía. Por ejemplo, la postura se inicia inhalando y acaba sexalando, para que así la postura vaya fluyendo. Los movimientos son fluidos con la respiración. Vale, s'ha de fer a la vegada. O sigui, no et pots quedar tallós sense respirar mentre estiguis fent la postura. No, no, s'ha de combinar, o sigui, inhalar. Exacto, sí, hay posturas que son de más fuerza o de tensión, y ahí es cuando tendemos a aguantar la respiración, y ahí es cuando se pone todo, por ejemplo, hay posturas que tienes que hacer fuerza en el abdomen, que es lo más normal. Me pasa también, y eso que en teoría deberías saberlo, que hay que respirar. Pero te quedas tenso, y entonces es cuando empieza a dolerte todo el cuerpo. Claro, porque los músculos están apretados. Entonces, si consigues soltarte, es como que la postura te da menos tensión. Ah, mira, perquè una cosa és la teoria, és a dir, tot sabem, però l'altra és la pràctica, o sigui... Sí, sí, jo sempre penso que en el yoga no hay nada, ni nada es verdad, ni nada es mentira, que es así y esto no es así. Al final, es como te sientas tu bien, y como puedas hacerlas sin que te hagas daño. Y por eso enseñamos en yoga, y somos bastante pesados en inhala, exhala, casi el 80% de la clase, lo que decimos es inhala, exhala. I realment, la respiració, o fer bé la respiració, pot determinar que una postura et surt millor, et surt pitjor, que la puguis acabar de fer... Lo que es la postura ensila, el dibujo de la postura, la puedes ver y está bien hecha. O te dicen hace el pino, tú puedes ponerte a dos manos con las piernas para arriba, y visualmente está bien hecha. Lo que en yoga se pretende no es que esté la foto bien hecha, es que tú sientas que lo estás haciendo bien, que no tienes ninguna tensión en el brazo, en el hombro o en el cuello, pero la postura se hace siempre bien. Lo único que el cuerpo esté por dentro, o tu mente no está conectado con el cuerpo. Home, és que veu si és difícil, fer les tres coses s'està pendent de la postura, de la respiració, de ara, abans de fer això, perquè no sé si estan molt marcades les postures, abans de, jo què sé, d'aixeca els peus, has de respirar quan els posis a la paret, o no sé, diferents postures, o si les respiracions estan molt marcades. Sí, en cada postura, és el que m'ho he dit abans, que entres i sales amb la respiració. No ha de ser en una classe, no som com en l'exercit, això és així i és així. Que pots, et surt bé, i si no surt, vas aprenent, però més que res, perquè no t'hagis d'agafar. I també hi ha la part més espiritual del yoga, que el respirar, que les fosa, a més, es respira per la nariz. Totes les fosa sales estan connectades amb l'hemisferia, els hemisferios del cervell. És per exemple, la fosa izquierda connecta amb l'hemisferia derecho, que és el de la creativitat, la intuïtivitat. Intuïció, no? Sí, intuïció. Aquest, per exemple, se llama el Chandranadi, que és la energia de la luna. I després, la fosa derecha, està connectada amb l'hemisferia izquierda, i és el Sirianadi, que és el del sol. Està la espiritualitat de connectar amb els canals energètics. És important per si es respira bé amb les dues fosa sales. A més, com a l'hemisferia, també la respiració connecta amb el hipotàlamo, això ha de ser un poc més de ciència o alguna cosa així. Jo de ciència no entenc gaire. En el hipotàlamo, estan les emocions. Si estan les emocions, també està la forma de veure la vida. De com te sientes tu o cómo actúas. Se supone que si respiras bien, oxigenas bien, supuestamente te encuentras mejor. Va tot lligat amb el vanestar. És la teoria. Cada uno respira mucho. Es peor, però... La verdad es que, desde que hago yoga, es como que antes, siempre cuando te enfadas, tú lo ves que respiras más fuerte. Sí. ¿Cuándo estas me saltará? ¿Alguien le quiere decir algo a alguien porque estás enfada estas? Y además te tensas y todo. Pero siempre te dicen, respira. Si respiras bien, y centrándote en la respiración, no simplemente respiro más despacio, ya está. Si te respiras bien, la verdad es que calma. Una cosa és respirar. Ho fem tots sense pensar, perquè és una cosa que surt. No estàs pensant tot el dia, has de respirar. Sí, no. Però l'altra cosa és ser conscient de la respiració. Per arta, a mirar com ho fas, a com està respirant, a les indicacions, suposo que les classes de yoga donen als professors, professors, en fer-ho bé. No sé si hi ha algun tipus diferent de respiració o recomanades a per cada data, o per cada tipus de yoga en aquest cas. A veure, en yoga hi ha 3 tipus de respiració. Tipus de respiració, me refiero de por dónde respiras. Luego hay formas o ejercicios de respiración. La respiración es el abdomen, el diafragma, y el vientre, el tronco. Por ejemplo, está la baja o abdominal, que es la respiración de relajación. Que es cuando inhalas el diafragma baja y se hincha el vientre, y cuando exhalas el diafragma sube y el vientre se desinfla. Esto lo puedes ver cuando te tumbas en la cama. Si quieres probarlo, te pones la mano en la barriga o en el pecho, y supuestamente la barriga es lo que se hincha y se desincha. Eso se llama la respiración de relajación. Suposo que a yoga la dàveu fe quan al final de la classe i quan esteu més relaxats. Sí, porque luego hay posturas que... Bueno, por ejemplo, está la alta o clavicular, la respiración alta o clavicular, que es una respiración superficial que requiere un esfuerzo. Es cuando inhalas, los hombros se suben. Si al inhalar suben los hombros, aprovechas en una postura que haya que subir los hombros porque haya que hacer un poco más de fuerza. Y además, cuando los hombros suben, el abdomen se contrae. Sí, pues sí, sí, sí. Entonces esa es la que es alta o clavicular, es la de esfuerzo o la de fuerza. Y luego está la completa o profunda, que es que al inhalar, el aire, está así que hay que controlar un poco más. A mí me cuesta veces. Concentrarme mucho. Porque cuando inhalas, vas llenando los pulmones... ¿Vas llenando los pulmones hacia el abdomen? Y luego al exhalar es al revés, vacías desde el abdomen hacia arriba. Aquesta ha de ser una mica més... Has experimentado. Sí, sí, t'has de fixar més i ho has de fer gairebé a consciència. Sí, esa la verdad es la que más relaja porque estás solo pensando en la respiración. No piensas en otra cosa, se te olvida todo lo demás. Que bé. I la clavicular es diu superficial també, potser perquè és la que menys esforç necessites, potser o la clavicular... Sí, bueno, sí. És més fàcil, no? Normalmente cuando respiras, el aire lo dejas... Yo pienso que somos como una botella. Si tú coges aire por la nariz, lo primero que se llena son los pulmones. La clavicular es como que respiro y se queda aquí y salgo y sale. La respiración que es corta, en llogada també ensenyamos o a intentar que de la respiración dure más tiempo. No sea solo... sino que se inhalas, aguantas un rato y exhalas. Y eso hacemos a ejercicios de respiración que se llama Prana Llama. En llogada es la Prana Llama que es la energía. Que al inhalar coges energía llenas... el Prana que es la llama vital, la llenas de energía. Y el llama es el control. Prana Llama que es el control de la respiración o de la energía. Ostres, doncs mira, no sabia que hi hagués un exercici específicament per al tema de la respiración. Sí, sí, he apuntado unos cuantos, los yo les digo si les quiero hacerlos. Lo más fácil es que se puedan decir sin mirar. Porque hay algunos que no me ven las manos aquí, intenta explicarlo. Vinga, ho intentem explicar perquè la gent també es pugui fer una idea. Sí, sí, pueden hacerlo en casa si quieren. Se descarguen o que lo escuchen y lo apunten. A veure. No se escuchen. Exercicis de relaxació que ens comenta l'aranxa de l'acadèmia Lesa Lloga. A veure. Mira, está el nombre, si no quieren aprender solo pasa nada. Está el Sucapurvac, que es la respiración sencilla. Primero vaciamos lentamente los pulmones y hacemos una inhalación profunda. La mantenemos durante unos ocho segundos, pero bajando el mentón. Cuando inhalas, vas bajando el mentón, que se cierra la garganta y así puedes aguantar más sin respirar, que eso es lo que hacen en amnea. A finales, cerrar la garganta, el aire nos sube y baja. Es queda hasta exacto. Si inhalas, bajas el mentón, aguantas ocho segundos y luego vuelves a levantar la cabeza. Y exhalas durante ocho segundos. ¿Son ocho? ¿Para algún motivo o para qué no? Pueden ser cinco o cuatro, pero mínimo ocho para que esté más. Si aguantas más. El tiempo que digo es orientativo. Luego está la que se llama Nadi Sodana, que es la respiración alterna. Está ayuda a equilibrar la energía. Aquí ja sí que usamos. Con la mano derecha apoyas el dedo pulgar, tapando la fosa derecha. Luego el dedo índice. Cosa que me haces hacer. Una vez que aprendes ya. El pulgar en la fosa derecha, el índice entre las cejas y luego el anular a la nariz izquierda. Entonces inhalas por la nariz derecha. La otra la deja cerrada. Entonces inhalas, aguantas cinco segundos, cierras y exhalas por la izquierda. O sea que es como que el aire entra por una y sale por otra. Cierras el que no se usa para que no siga respirando. O sigui que l'aire entra per una fosa nasal, el tens una mica i el fas sortir per l'altra. Exacte. Y luego al revés por la que has soltado inhalas y salas. Eso también sirve muy bien para que te limpia. Luego necesitas un pañuelo. Bueno, eso sí. Saben tu el tens allà al costat preparat. Exacte. Haces así, hace cinco o diez repeticiones y supuestamente equilibra la energía. Que bé, que bé. Luego está la respiración. Sí. Que es la respiración sonora. Esta es como si roncaras. Oh. Porque relaja y equilibra el sistema nervioso. Y es inhalar y exhalar por la nariz. Con el... De forma abdominal, así que... Con el abdomen. Con el abdomen, exacte. Pero tienes que ir haciendo un sonido con la garganta. Vale. Cuando inhalas, exhalas que suene el aire por la garganta. Es como un poco... O confeno expresamente, ¿no? Sí. Ostras, tú. Sí, esto a mí me recuerda cuando roncan. Claro, claro. Es como hacer así. Bueno, no sé si oia aquí, pero... Sí, sí, sí, s'escolta, s'escolta. La gent ho escolta. Vale, y luego está la respiración bramari, que es la respiración zumbadora. Ahora hacemos sobre todo con los niños, porque parece de una beja o un mosquito. Sí, sí, esta ayuda a calmar la tensión. Ah, mira. Un respiració que ajuda a calmar la tensión. Sí. O inhalar. Sí. Puedes inhalar, por ejemplo, cuantando siete segundos. Inhalas siete. En siete tiempos. En set segons. Y luego al exhalar, abres un poco los labios y haces el como un zumbido. Ah. Sí, como... Mira. Pero intentas soltar el aire en el doble que has inhalado. Vale, o sigui que... Si tu agafes l'aire en set segons, després les ha d'intentar deixar, però no en sé, no, les ha de deixar... En catorze. En seiselectronic, l'rettinidaGrait és la queimen. Aparta �brava, que deixa a Susan esmla electorales. Seguirem dos segons, sent- Només a poc a poc. bula Urrads. Això és una feina complicada. Bueno, un ciclar... Si etقتes parèancia... rone bound importantly. Sí, mi. Ay, ahora loarla al otro lado. Y ahora es todo. Lo que está en las exploited. A lo contrario la respiración cumvaca. Cri gain. Y생. Oh, mira. Acá se producen cambios circuladorios. es inhalar durante 7 segundos, aguantar el aire 7 segundos y luego exhalar en otros 7 segundos y aguantar sin respirar 7 segundos. Ja t'haig de dir que jo fent alguns exercicis d'aquests, no ara, però en un passat, en alguns moments em marejava i tot. I fins fixa't, o sigui, fent exercicis d'aquests de respiració, de respirar bé, em notava inclús com marejada. Si puedes pasar porque, a lo mejor, coges más aire del que necesitas. Si te mareas, pues a lo mejor tienes que coger menos aire, o a lo mejor también es que sueltas más aire del que... o lo sueltas más rápido del que lo has cogido. També, potser. Si por eso, cuando cuentas en llogues, más que nada, porque tienes que hacer igualar la inhalación y la exhalación, si inhalas en 7, o entre eso, o lo que sea, pero si inhalas en 7, exhalas en 7, más o menos cuentas que el mismo aire que entra es el que sale. Vale. Bueno, lo único que la respiración está que hemos dicho al final es para... Sí. Ya es para más avanzados. Claro. Porque inhalas en menos tiempo y te vacías del todo, del todo, del todo, porque... Sí, sí. Ostres. Molt bé. Sí. I els exercicis d'aquests de respiració, quan els proposeu a classe els alumnes, els saben fer bé, o sigui, és una cosa que hi heu de parar tant, si ho dediqueu una estona a cada classe i a fer aquests exercicis, o una mica els neus incorporant també amb les postures i amb les figures que voleu fer. No, aquestes exercicis de respiració van a part de les postures. No puedes estar haciendo una postura y haciendo la respiración. Y también no te la fosa la otra. Exacto. Clar, no, no. Haciendo el pino con la nariz. Clar. Exactament. Y ahora hacemos, o antes, sobre todo antes de la clase, porque así ya es como que te conectas con tu cuerpo y ya es como ui, ya me he llenado de energía. Y luego ya hacen las posturas. Molt bé. L'únic eso que en las clases sí que hacemos es mucho hincapié en respirar. Porque, por ejemplo, cuando inhalas es como que te imaginas inhalas y se abre el pecho, se abre el cuerpo, porque te llenas. Entonces, cuando puedes aprovechar hacer las posturas de abrir brazos o subir los brazos o estirarte. Y cuando exhalas, ya tienes la mitad de la postura de encogerse o de hacer una torsión, la tienes medio hecha, porque al exhalar es como que te cierras, el ombligo va para adentro y ya estás como medio flexionado. Sí, sí. Entonces ayuda bastante. Una cosa porta l'altra. Exacto. Que son lo que le cuesta a los alumnos a veces hacer. Ja. Porque es como inhalas, o yo estoy haciendo inhalas, pero claro, si muevo los brazos o yo ya lo mueven y no piensan en que les toca respirar, que a veces es mejor ir más atrasado. Sí. Bueno, tampoco vas atrasado, porque da igual. Sí, sí. Porque parece como vas atrasado, está malo. No, pero que no hace falta ir todos a la vez. Clar, que deu ser un ritme, no? Exacto. Si uno está inhalando una vez y el otro está exhalando, pues uno estira los brazos y el otro lo estira después. Clar, adaptar una mica el ritme, o sigui, lo difícil sería agafar o sigui, aporta la postura amb la respiració. Exacto, sí. La gente si quiere probarlo. Jo a veces en casa lo pruebo, sobre todo, cuando coges cosas del suelo o de la babajilla, que cuando más te agachas. Sí. Pues para agacharte coges aire arriba y al exhalarte doblas. Es como que es automático. Ah, mira. Como que exhalas y... Ara ho pondrem. Mira, prenem nota, eh, en el renta plats. A l'hora de posar el plat i a l'hora de xacar-nos, a buscar el següent. Exacto. Fixem-nos a l'hora d'inhalar i d'exhalar, eh. Que te pueden decir en casa que qué haces. Bueno, sí. Bueno, sí. No lo mismo agachar el cojo. Estas fent el paparina, posant i trencant. Dice, ¿qué haces? Mi hijo dice, mama, ¿qué haces? Digo, estoy probando. ¿Te paras? Como vengan, una, dos y tres, y exhalas. Molt bé. Portant la respiració el dia a dia de casa. Escolta, Marenxa, ho hauríem de deixar aquí. Ha estat un plaer tenir-te una setmana més, parlar de llogue. Per la propera sessió no posarem deures, però ja ja ens anirem comunicant tu i jo, i potser te'ls poso via telemàtica, i a la propera sessió comentem ja amb l'audiència el tema que ens portes, d'acord? Molt bé. Molt bé. Doncs res més, que acabis de passar bona tarda i també bona setmana. Igualment, sí. Fins la propera. Adéu. Fins la propera sessió comentem ja amb l'audiència. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esber. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. L'últim espai del programa d'avui a la Rambla el dediquem a parlar amb la Laia Flutats. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera.