La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#265 - La Rambla del 17/11/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections

Sant Just Pàdel Club
2:34L'esport de moda que ha arribat a tot arreu també ho ha fet a Ràdio Desvern! Un parell de dies al mes tenim al magazine de tardes a l'Enrique, President del Padel Club Sant Just, per tractar diferents ítems i aspectes tècnics d'aquest esport tan popular.

Entrevista a Gina Pol, Consellera de Salut del Consell Comarcal del Baix Llobregat
25:38Passa pels micròfons de Ràdio Desvern la regidora Gina Pol, en aquest cas com a Consellera de Salut del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Comentem amb ella les línies de treball i actuació que s'estan duent a terme des de les comissions de la conselleria en qüestió, donant especial importància a la salut pública de la comarca, la salut comunitària i la salut mental.

La Xarxa 06 a les ones: estereotips de gènere i activitats extraescolars
1:01:38Aquest trimestre el grup de La Xarxa 06 de Sant Just està abordant el tema dels estereotips de gènere i l'elecció de les activitats extraescolars. Per parlar-ne, avui, han portat de convidat al Carlos Cebrian, director esportiu del Club Atlètic Sant Just de Futbol.

Mobilitat Internacional, un servei dedicat al joves
1:23:22L'Aroa Carmona és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just, i en la cita quinzenal a l'emissora de ràdio sempre ens actualitza els projectes a l'estranger que s'estan duent a terme o que bé s'estan organitzant pel jovent del poble: voluntariats, intercanvis, estades lingüístiques, cerca de feina, camps de treball, cursos d'idiomes... Assessorament personalitzat i gratuït!
Sintonitzes ràdio d'Esber, la ràdio de Sant Just, durant l'8.1, ràdio d'Esber, durant l'8.1, ràdio d'Esber, durant l'8.1. Bona tarda Sant Just, ara mateix passant 10 minutets de la 5 de la tarda d'avui, 17 de novembre, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esber, esteu sintonitzant el 98.ufm a la misora municipal de Sant Just. Ja en coneixeu, sóc la Núria Gassia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot, farem espai de Padel amb l'Enrique Rodríguez de Medina, ell és geren del Sant Just Padel Club, que avui, a més a més, ve acompanyat de la Paula, últimament sempre va ben acompanyat i avui no serà menys, ella és responsable de l'administració del club. Després, tot seguit, farem entrevista a la Gina Paul, ell és la regidora de Sant Just, però que avui ve com a consellera de salut del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els bulletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem espai de la xarxa 06. Avui ens porta el grup, el convidat Carlos Cebrián, que és el director esportiu de l'Atlètic Sant Just, per comentar i per parlar de com afecten els estereotips de gènere a l'elecció de les activitats extrescules dels nens i nenes. Després, tot seguit, i acabarem el programa d'avui amb l'espai de Mobilitat Internacional de la Mat de l'Aeroa Carmona, responsable del servei que s'obica al casal de joves i que depèn de l'Ajuntament de Sant Just. No has vist tot això? Serà de seguida. No margeu, perquè ara ja comencem. La cinqui-dotsa de la tarda. Estem a la primera hora de la Rambla i anem a fer l'espai de Padel. Hola, bona tarda Enrique i bona tarda Paula. Hola, què tal? Com estàs, Núria? Bona tarda. Molt bé. El que dèiem, cada dia véns acompanyat d'algú diferent vinculat al club i sempre ens sorprenen. Vull començar de que vinguis al club. Jo no tinc prou atractiu. Portem el club aquí a la ràdio. Si les coneixen l'agent del Jim, també falta... Ja me'n recordo, vam parlar d'aquest portant dia al Josep, que és el que porta el restaurant. Encara tenim gent per passar per aquí. Com més això de treballar a l'administració d'un club esportiu? És una feina que queda una mica l'ombra, però penso que és molt important. No vull donar-me importància ni molt menys, però suposo que tothom es pot imaginar que la feina administrativa és l'escalet que ho porta tot i que sense això tot cau. Aleshores, cada cop que nosaltres volem fer qualsevol cosa... Fins i tot no qualsevol cosa fora de lo normal. El simple fet que el club funcioni, que es pugui... Hi hagi una web per reservar unes pistes, o hi ha d'haver algorradera que ho faci. I aquesta persona, o entre elles, almenys estàs tu. Exactament. I ja no parlem, evidentment, de quan s'han de fer alguna cosa una mica més fora de lo normal, organitzar un casal d'estiu o de Nadal, com estem fent ara. Exacte, o el torneig aniversari. Sí, sembla l'autontòria, però per inscriure-te a qualsevol cosa s'ha d'haver fet una fitxa d'inscripció. Aquestes dades han d'anar a algun lloc, aquestes dades que estan a algun lloc, algú les ha de tractar, vull tot això. Em sembla que és veritat que tu arribes al club, que et portes a l'APP, el teu QR identificatiu, el poses a la maquineta d'accés al jim, i va, i, ostres, vingo, té obra a la porta. I dius, perquè passi això, hi ha molta feina darrere, no? Sí, sí. I és això el que la paura s'encarrega de que funcioni. A vegades, com és lògic, tenim problemes, però hi ha problemes de solucionar-los. Jo entenc poble que has d'estar sempre amb el protocol d'emergència. Per si passa alguna cosa o qualsevol cosa que falla, has d'estar bastant disponible. I carregada paciència, perquè amb el nivell d'usuaris que té el club, suposo que surten sempre, intenta pagar focs. Exacte. I, a més, que estem oberts sempre. I, evidentment, no treballo sempre. Amb el temps hi ha anat optant, també, per anar explicant a les meves companyes, sobretot des de la part de receptió, que al final sempre hi ha algú de receptió, allà, quan el club està obert. Les petites coses que es poden solucionar més fàcilment, he anat amb el temps explicant com podien anar-ho gestionant, per no haver d'estar jo tan pendent. Però sí que és veritat que, de sobte un dia, et lleves i no val a web. Aquí he de trucar. Ja, clar. Qui em pot solucionar s'ha espatllat l'ascensor. Tot això sí que és veritat que has d'estar una mica pendent. Però la veritat és que tenim un bon equip de receptió i jo visc bastant tranquil·la. I les petites coses que van sorgint, normalment intento poder-la solucionar de dilluns a divendres. Clar. Perquè aquesta administració no significa només estar a la receptió, no? No. Jo estic a la receptió i, a part, faig tot aquest tema d'administració. Per què? Perquè jo treballo pels matins entre setmana. El meu horari és de les 8 del matí. Jo obro al club fins a les 3 i mitja que hi arriba la meva companya, la Irina, per les tardes. I ella s'ocupa més de tota la feina de batalla, evidentment, per les tardes, és quan ve més gent. Aleshores, ella s'ocupa molt més de cobrar tot el tema de pistes, de tendre als clients que venen a informar-se per les tardes, perquè, clar, treballen pels matins. Aleshores, sol ser un moment tot i que tenim el club relativament ple als matins, tinc una certa tranquil·litat, tinc molta més tranquil·litat que en altres torns, per poder dedicar el meu temps a fer trucades a qui faci falta, o poder dedicar 45 minuts seguits a fer x tema d'administració, a passar els rebuts, de demés, a fer les factures dels... 45 minuts, que no són 3 hores. A veure, clar... Això és com les mares que acaben de ser mare, de dir, he aconseguit dormir una hora seguida, que dius, mare meva. Hi ha setmanes i setmanes. L'última setmana de mes, i la primera setmana de mes, són, potser, les més... Les que més temps em treuen a tot el tema d'administració. Les dues del mig les puc dedicar molt més a fer tot el tema de cartelleria o d'organització, d'ajudar el Xavi, que també va venir, que és el coordinador de Padela, en tot el tema d'organització de vents o de petites coses. Normalment, l'última setmana de mes és la més complicada, sol ser quan s'ha de tancar tot el tema de factures, quan s'han de passar el rebuts, quan és quan la gent s'adona que volia donar-se de baixa... I arribar tard, se li passa el dia. Exacte, i aleshores hi ha molt moviment en aquest... La gent no ho entén, a vegades. Li costa que quan passa un dia... No m'ha aprofitat perquè no vols explicar com funciona el tema dels rebuts, perquè la gent no ho entén. Jo penso que és relativament fàcil que la gent entengui que quan el dia 1 se li cobra, es dificulta molt més donar-te de baixa en aquell moment, però sí que ens truca molta gent l'últim dia del mes. Tu quan passes un rebut, perquè especial dia 1, com és en el nostre cas, has de fer-lo arribar al banc com a mínim 5 dies laborables abans. Per tant, nosaltres donem un marge fins als 10 dies que ens donem també una mica aquest espai, perquè és el que la gent sempre va a última hora, de donar-se de baixa per tal que el rebut no s'enviï. És molt probable que si tu vols solicitar la baixa el dia 29, el dia 30, el dia 27, ja no estiguem a temps de... No estiguem a temps... Exacte, de fer enrere el teu rebut. Per què? Perquè aleshores hauria de fer enrere tots els rebuts i ja no es cobrarien tots el dia 1. Aleshores, sí que és cert que sempre sol haver una mica de discussió amb algun client que ha naturalitzat... Que hi ha gent que ho entén i hi ha gent que no. I per molt que ho posi en la fitxa d'alta quan tu t'inscrius que has d'avisar 10 dies abans i no sé què i tal. De totes maneres, sí que és veritat que encara que la fitxa posa que s'ha d'avisar amb 10 dies abans, una persona bé, encara que sigui passat aquests 10 dies i el xiu no s'ha enviat al banc, la teva donem de baixa. Sí, sí. Perquè al final... Clar, bueno, el que feu simplement per un tema automàtic d'enviar de la fitxa i això, vull dir, no és que hi hagi res en contra de l'aix... No, no, no. No és una norma random que ens hem inventat per poder... No, no. I que nosaltres tampoc volem una persona que no vol estar. No, no, òbviament. Volem gent que vulgui estar. I fem tot el possible perquè la gent vulgui estar. Si una persona diu, mirar, és que no vull estar, perquè m'he enfadat, no? O perquè m'he canviat de domicili, o perquè resulta que fa 3 mesos que no vinc, però se m'ha oblidat sempre d'anir a avisar coses d'aquestes. Doncs si estem a temps, i resulta que aquell mes anem enradarits, i ell és dia 25 i encara no hem enviat el rebut, doncs si li podem treure el seu rebut de l'arxiu que enviem al banc, per suposat ho fem. Però si s'ha enviat, ja s'ha enviat, ja no podem tirar-lo enrere. Jo crec que això hi ha molta gent que no ho sap. Quan tu retornes un rebut, el banc genera un càrrec per la misó d'aquest rebut. No és només tornar el rebut, jo vaig avisar el dia 27, anava fora de Termini, però ja s'havia enviat el dia 1, quan el rebo, el retorno. Això ens causa perjudició. Exactament. També implica, per això et deia, que la primera setmana també és complicadeta de feina, perquè és mirar a veure qui ha tornat el rebut, posar-te en contacte amb aquella persona, explicar-li que se li genera un deute, etcètera, etcètera. Però bueno. Déu n'hi do. Sí. És una part molt petita de tot el que s'ha de fer. A part de la última setmana i de la primera setmana, hi ha moments de l'any, que dius, ostres, bé l'estiu s'ha acumulat feina, o inici de temporada. O sigui, hi ha punts calents per dir-ho així de feina. Absolutament. Mira, jo et diria que un molt clar seria l'estiu, seria el Junts Juliol, perquè s'ajunten diverses coses. Primera és que s'acaben les escoles de Padel, com s'acaben els colers, s'acaben les escoles de Padel. I aleshores els monitors, que fins ara tenien 5 hores d'escola al dia, se'ls queden aquestes 5 hores buides. I ens les hem d'ingeniar per omplils i les hores, i que els seus saus no es vegin tan perjudicats. Aleshores vol dir fer intensius de Padel, fer intensius de Padel no és només... Posar-me en contacte amb la gent, és que crees una cartalleria, crees una publicitat, fas que la gent s'entedi del que estàs volent fer, que la gent vingui a apuntar-se, recollint la informació, tu quan pots, tu quan no pots, ajuntar la gent, posar-te a confirmar... Saps, tot té molts passos realment. La persona que s'apunta per ella és... Ostres, això que és interessant. Vaig a receptió. Mira, estic interessada. Puc la setmana aquesta i l'altra. Perfecte. I de sobte m'arriba un whatsapp dient que, tal setmana jo tinc l'accent. Però tot té molts passos. Aleshores l'estiu seria una, i a part hi ha el casal d'estiu. Que això és una altra. El Julio Lagos, que és una bogeria, perquè cada cop tenim més nens que els podem assumir, però cada any s'augmenta la feina. Si al principi teníem 80 nens durant tot el casal, ara potser durant tot el casal en tenim... 300 nens. Mara meva. Clar. Aleshores... Exacte. Aleshores l'estiu seria d'organització. 300 nens. Ojo, vaig a fer una broma. Espero que ningú s'amagui. 300 nens implica 600 pares. Sí. No, no, ja. Sí, sí. Ho entenem, ho entenem. I el mateix, ho pares... I els pares... Aleshores també estan a punt de començar les vacances. També hi ha un cert moviment de plantilla d'organitzar les vacances. Aleshores l'estiu sol ser un moment de molta feina. I el mateix, quan acaba l'estiu, el setembre, perquè has de tornar a arrancar tot. Arrancar l'escola, posar-te en contacte amb els alumnes que hi havia l'any passat, intentar captar alumnes nous, organitzar tot el tema dels grups... Bueno, solen ser els dos moments, jo crec més. Durant el curs acadèmic, diguéssim... Va tot rodant, no? Jo no sé si estarà d'acord, la Paula, perquè després de l'arranque de l'escola tenim el torneu aniversari. És veritat, mira, se m'havia oblidat. Això és a l'octubre, principis d'octubre. Tenim... Jo diria que de març, març a l'octubre, a finals d'octubre, Déu n'hi do. I després tenim novembre, desembre, gener i febrer, que són més tranquils. L'escola està llançada i els ajustos estan fets. Hi ha un nen que es dona de baixa, hi ha un que vol venir, però ja són partits de les coses, el dia a dia normal. No tenim cap event d'una especial regevància, és la nostra època temporada baja, vull dir. És un club outdoor, amb el tema del Padre, i el tema del gym, el genè, hi ha algunes altes. Sí, el setembre passa el mateix. Dos propòsitos de l'any nou. Sí, bueno, clar. Però jo diria que tenim aquests quatre mesos més tranquils i la resta, si no és una cosa, és una altra, però n'hi ha bastant. És veritat, jo de vegades tinc una mica aquesta sensació que quan s'acaba una cosa, a un més vista n'hi ha una altra. I s'ha de tornar a començar. Però mira, també et fa la feina entretinguda, cap dia és igual que l'antèrio, sempre trobes coses noves, i això també a mi m'agrada, com a mínim. I és interessant, això, Paola, estar en un club esportiu, és a dir, l'ambient que hi ha el tipus de persones amb qui estàs vinculada, suposo que clar, estar a l'administració, per exemple, dic d'un centre de ballesa, o d'un centre esportiu, o de diferents llocs, d'un centre mèdic. Clar, són ambients diferents per les persones que venen, les persones que venen també van a fer una activitat determinada, que en aquest cas és esport, o bueno, estar amb família, amb amics i tal, com es viu aquest ambient, tu com el respires. Jo crec que en general la immensa majoria és un ambient molt agraït d'estar gent que en la seva majoria ve a passar sobé, ve a passar el seu temps d'oci, ve amb amics, ve amb la seva família. Jo he estat en tots els torns, a més, a recepció, jo vaig començar a treballar els caps de setmana, més endavant. Tu ets jovenet, a Paula. Jo tinc 22 anys. Clar, o sigui, aquí l'Audiència que es contextualitzi, no és que estiguem parlant amb una, vull dir, que la Paula té 22 anys. Ojo, i s'encarrega de tot això. Vaig anar a treballar al club amb 16. Amb 16. Uau, o sigui, ho has anat, mamant, per dir-ho així, una mica, no? Clar, totalment, i a més, és això, he estat en tots els torns, i tant a dones que en cada torn hi ha un target clarament diferent de gent. Els caps de setmana, per exemple, hi ha molt grup d'amics, hi ha molta família, molts nens, per les tardes, sol ser la gent més habitual, potser els abonats, perquè normalment als caps de setmana la gent marxa fora, i pels matins, que és on estic ara, hi ha bastant jubilat. Jubilat, o gent que treballa de torns. Aleshores, bueno, és un target diferent, cadascun, amb les seves particularitats, però sí que és veritat que tots tenen, jo crec, que els agrada jugar a padel, venen a passar-s'ho bé, venen amb 3 persones amb les que es fiquen a una pista i després es queden prenent alguna altra cosa. Aleshores, és un bon ambient, i hi ha el tema més laboral, no tant potser de tractar amb el client, és un ambient jove, i és un ambient saludable, i a mi m'agrada. Són companys que, al final, la gran majoria porten ja bastant temps, treballem junts, ens avanim molt bé, i la veritat és que l'ambient és molt positiu. Que bé, molt bé. Sí, és veritat, clar. Bueno, que ha fet un equip molt majo també. Això és veritat, mira, això també és una tercera de tant en compte. Bueno, està rodejada també d'un equip que amb les persones que et portis dia a dia, que estiguis bé. Que al final treballant estem moltes hores. Per això, que és bàsic, portar-te bé. I té un bon equip de treball, i està gust amb la gent que treballes, és molt important, és molt important per la teva salut mental, i perquè jo crec que és tot més profitós. La gent està més disposada a rendir i a donar el 100%. Si està amb un ambient agradable de respecte, de col·laboració, que si estàs amb un ambient de tensió, i que s'agrada de pla. Crec que crear un bon ambient laboral, un bon clima laboral, és importantíssim, i és una de les terèies d'un mànager. I, a més, jo penso que això també els clients ho noten, perquè jo he escoltat moltes vegades, que m'ho han dit a mi directament, o he sentit el comentari de, estres, quin bon rotllo porteu, entre vosaltres. És això, la gent que ve a passar-s'ho bé. Al final, les tensions, quan estàs en una recepció, per exemple, que estem al Xavi, el coordinador, i jo treballant en dos ordinadors contigos a la recepció, qualsevol persona que hi entrependres una cervesa ens veu, i ens pot sentir el que parlem i tal. Estàs tan més d'agrair entre un lloc que s'escolten riures, s'escolten bon rotllo, es veu la gent treballant, pues, mano com mano, i bé. Clar. Aleshores, sobre això, jo estic encantada. És bàsic. Molt bé. Doncs, escolta, no tenim gaire massa temps. Jo no sé si voleu comentar alguna coseta que estigueu fent ara. No, com a novetat. Doncs mira, les coses que hem fet per complicar-nos aquests mesos més tranquils. Comencem amb tranquils, ja ens ha corregut, començar a fer un casal d'animal que no havíem fet mai, i anem a provar el que teniu i com funciona, i si funciona bé, ho tornarem a fer. Bueno, suposo que hi ha pares i mares que, alguna, ho han de sortir dies... Això sí, s'ha de contractar per setmanes, ja en dos setmanes, o una setmana, o l'altra setmana, o les dues setmanes, que no pots contractar per un dia. Però si has de fer encàrrecs al Paranoel o al Reis, doncs a la millor et va bé que tenien els nens... Que s'allà donant-li a la pala un rato. O si estàs treballant, o si... Bueno, clar, és que els nens i nenes agafen festa un dia que la gent adulta normalment treballa, o sigui, els nens s'han de baixar a algun lloc. Aquest any, les vacances de Nadal... Tenim un punt de la puríssima, espectacular. Sí, un aquaducte que fa... No el que pugui fer, sencer. Doncs s'està nou dies per all, no? Però en canvi, Nadal, no en sembla que només és el dia 26, no? Cau molt malament, sí. A veure, consultem aquí centrada dades. Sí, a mi em sembla que algun dia cap dany era. O al dia 6. Ja en dos setmanes de 4 dies. 25 és diumenge, 26 és diumenge. 26 és diumenge, i el dia 1 també és diumenge, no? No, dia 1 és diumenge. 1 de janès, diumenge. Doncs potser el dia 6, que és perquè és fes. El dia 6 és diumenge. La primera setmana, el 27, 28, 29 i 30. Sí, sí. I la segona setmana és el 2, 3, 4 i 5. Exacte. Bueno, doncs si no saps en qui deixar els nens, o si saps en qui deixar-los, però penses, millor que estigui amb altres nens, que s'ho passi bé, amb dues opcions, una que és fins a l'una i mitja, o si es poden quedar dinar, i una més lúdica de... Sí, més multiesport. Més casal. I l'altra, que és més pàdel. És que vull un nen que ja va a l'escola de pàdel, vull donar-li 4 dies d'intensió, perquè faci un sal. Potser també. Això és el que tenim. Molt bé. Aprovar-ho. Aprovar-ho. Bueno, crec que donaria una mica la nota. Primer perquè se'n donaria fatal, i després perquè he paradat. Jo crec que no acabaria d'encaixar. Bueno, un plaer haver estat amb vosaltres dos, Paula, Enrique, un dia més, una sessió més. Igualment. Moltes gràcies. Com sempre, amb tu, un plaer. Que acabeu de passar bona tarda, i el que queda de setmana, i ja també he posat el cap de setmana. Molt bé. Adéu. M'has cantat amb les la històries d'aquells dos amostos. M'has deixat la sort. Tu no es digues que el món és fòssi, es maten, i si es crema el cor jo només veig cavalles i futbol. Totes hem cridat el bé. Totes hem cridat el bé. Totes hem cridat el bé. Totes hem cridat el bé. Deixa-ho anar, deixa-ho anar, i ens haurà de ser, si és que poden ser corrent, que les trenes no ens esturin cansarreig i vergandà, que la vida s'enzusca per l'estranger. M'has cantat amb les la històries d'aquells dos amostos. M'has cantat amb les la històries d'aquells dos amostos. Tu no es digues que el món és fòssi, es maten, i si es crema el cor. Tu no es tomes buiret el pis, deixar la set línça traient. Tu m'has sentit la pluja dins del pit Tu vols, tu m'has trencat l'en el prohibit l'en un cremat al cel Poders, podrits, de cents, res i plens Totes hem cridat el vent Rebatim cridat el vent Totes hem cridat el vent Rebatim cridat el vent Deixa-ho anar, deixa-ho anar I ens ou el cel, sis que pel marxa Corrent que l'espera no ens adorin Canja res i verganta que a la vida s'escapen tot el vent I ens ou el cel, sis que pel marxa Corrent que l'espera no ens adorin Canja res i verganta que a la vida s'escapen tot el vent Rebatim cridat el vent Rebatim cridat el vent Rebatim cridat el vent Rebatim cridat el vent Rebatim cridat el vent Rebatim cridat el vent Rebatim cridat el vent De aquells dos al most o més llands A la poder ja en departments A la poder ja en persones Rebatim cridat l'espera NO SE Partidaz Rebatim cridat el vent Rebatim cridat el vent I ensолжarri chcia-los Eren dos Resorted-los 備ats diINAUDIBLE Bona tarda. Pasen 5 minuts, a dos quarts de sis de la tarda estem a l'enquesta primera hora de la ram de la Tarda de ràdio. Desvern fem l'entrevista del dia. El dia és ni més ni menys. L'entrevista ha tancat la Janapole, el regidor de l'ajuntament, però avui ve al mes d'hora com a consellera de Salut del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Posar-nos el dia amb els temes més destacats en aquesta matèria Bona tarda. Estàs al capdavant del Consell de Salut del Baix Llobregat, el primer Consell de Salut a nivell comarcal, hem de dir de tota Catalunya, que a més va ser pioner. És molt jove perquè es va constituir, no sé si, el fàbri del 2019. Sí, el 2019 es va constituir, aleshores la Covid va trastocar tota la gent de planificada de feina que havia de fer el Consell, perquè no et podies ni reunir, i el vam activar una mica quan la pandèmia va deixar de ser tan intensa, i vam arrencar amb reunions online a través del Zoom i d'aquests sistemes que tenim ara de connexió virtual, i ara ja ens hem anat veient de manera presencial per treballar els temes. La rancada va ser una mica difícil, i suposo que les reunions, els temes que es tractaven, era tot relacionat amb Covid o coronavirus, i ara suposo que s'estan obrint una mica els temes o s'estan anant a més a més la sanitat, que ara mateix també està entre manifestacions. Està calenta. Sí, és un tema que està allò bullint a la uera. És un tema que l'hem de lluitar, perquè des del govern català, des de l'any 2010, hi ha tot un seguit de retallades en el sistema públic de salut que no s'han revertit, no s'ha arribat a recuperar tota la destinació de diners que hi havia en l'àmbit de la salut des de l'any 2019, i les recuperacions que hi ha hagut han estat molt minces, i la Covid a sobre ja ha afegit una carrega laboral més a tot el sistema de la pública, i també la privada, per suposat. I el que estem treballant ara des del Consell de Salut, hi ha diferents comissions de treball, una és només de la primària, n'hi ha un altre que és de la salut mental, que és un dels reptes que ara tenim ja més accions implementades, inclús amb pressupost, després n'hi ha una que l'hem treballant al Congrés de les Dones, que és salut i dona, i l'últim que és la que portem més endarrerida, perquè ha estat dificultat de treballar amb diferents professionals, que era com integrem serveis socials i salut pública. Des del govern català estem en una agència que ha de unir aquests professionals i tenir com una xarxa compartida de salut i de serveis socials, però això va molt més lent del que es preveia, i aquesta comissió, com que veurà una mica de l'agència que creï el govern català, aquesta va més endarrerida, però també és una de les que més es demanen, perquè normalment una persona que té una malaltia crònica acostuma a necessitar uns serveis vinculats també amb l'acció social, com pot ser un suport a casa o a la llar, per tant hi ha temes que s'estan treballant aquest àmbit, però ara mateix els que ens porten més feina, l'equip que tenim en el Consell Comarcal, és tot l'àmbit de primària, fer un diagnòstic de què ens falta per no perdre la salut pública, i l'àmbit en aquest cas de la salut mental, que tenim tot un programa de benestar emocional pensat sobretot pel jovent. Aquí ens va ajudar molt la Diputació de Barcelona, amb una dotació pressupostària important, i juntament amb el Consell Montiagudo, que va venir a Sant Just aquesta setmana, que és el que porta l'àmbit social al Consell, conjuntament treballem tot un programa que aborda des que tota la gent que vulgui de la comarca, la gent jove, tingui un servei de consulta telefònica on l'any, per temes d'angoixa emocional, també hi ha programes pensats per les famílies, com t'ajudo a reduir aquesta dependència a la pantalla, perquè també contra mesos de la pantalla les teves neurones es van carregant, és com posar damunt del foc el nostre servei, es va sobreestimulant, aquesta sobreestimulació per les neurones al final generen uns xocs, que no són sants, per dir-ho de manera molt gràfica. Sí, per imaginar-nos l'alla del telefono. Aquella persona que té una fatiga visual, una fatiga mental, un esgotament i una incapacitat d'afrontar de penquet, perquè el teu cocó ja no dona més, no som conscients amb la visualització constant de la pantalla, però sí que estan veient que a nivell neurològic l'afectació a la llarga fa que estiguem més irritables, tinguem menys tolerància que ens molestin, tot ho volem amb molta medietesa, i això amb una societat que de penquet necessita el seu temps, perquè consolidi, genera com un hàndicap. Hi ha línies de treball fixades, és a dir, en aquestes comissions que ens has dit, en la salut mental, en el cas de la dona, són comissions amb línies de treball específics i concretes. Sí, en principi el Consell està format, tant per tots els ajuntaments de la comarca, tant a nivell polític com a nivell tècnic, també tenim diferents patronals empresarials, com pot ser PIMEQ o altres, també tenim el Forum Social de Valls Llobregat, que justament es concentren a cornellar per reclamar una millora de la salut pública, tenim diferents agents, i cadascun d'aquests agents s'apunta en un àmbit o un altre per treballar. L'àmbit de la salut mental, ara l'estem enfocant molt, també com fem aquí Sant Just, amb quines eines tenim perquè la salut mental no sigui només la salut mental mèdica, sinó que l'abordis de manera comunitària, com fem que en el teixit que té la comarca, que té moltes entitats que hi treballen, des de tota la gent de Sant Boi, des de qualsevol entitat de la comarca, i per tant es treballen en aquesta línia, i la de dona va molt a visibilitzar que durant molt temps la medicina no ha mirat home i dona amb singularitat, per tant, quan es feien proves de medicaments o quan se l'haurà en diagnòstics de malalties, es mirava molt el paròmetre o el paradigma masculí, i la dona té altres sintomatologies o altres afectacions en el seu cos. Per exemple, el que es va perdre en el Congrés és que molta dona està diagnosticada d'ansietat, però perquè no s'aborden les causes originals que provoquen aquella ansietat a la dona, que algunes potenciades estructurals té més carrega laboral o més carrega de cura de criatures, ha combinat amb una feina, o ella, la seva situació fa que li provoqui això, però hem d'anar a l'arrell del problema i no només a la medicalització del símptoma, i tot això es treballa amb cadascuna de les persones que s'han apuntat a les diferents comissions. I primària, bàsicament, els ajuntaments el que volen visualitzar és infraestructures que ens banquen, hi ha municipis que tenen un consultori molt petit, o altres que no tenen un coap, i després també el que visualitzes és mancades professionals. Aquí a Sant Just, que ara mateix no ens falta cap professionals, cal explicar una mica l'ambulatoria al dimarts amb una xerrada, però hi ha altres municipis on no han tingut relló de metges, o falten infermeres, o no hi ha pediatria. Hi ha un canvi de model que ara cap ajuntament petit tenim ginecologies, no que hem d'anar a una ginecòloga a cornellar, quan abans teníem una figura ni que fos un cop a la setmana a nivell local, i això és un canvi de model perquè no troba professionals al govern català, i el que fa és els agrupo i així intento donar servei a la comarca, però és per un problema estructural que no s'hi troba a solució. Per tant, feina en tenim. A gens que hi volen participar, hi ha molts, però els reptes són complicats perquè alguns són estructurals i ells termini. Clar, precisament te n'ha va comentar també, que molts temes de salut depenen també de la generalitat, i fins a quin punt, des del Consell Comarcal, vosaltres teniu marge de maniobra per poder... Som un petit lobby de pressió, és a dir, igual que aquest programa de benestar emocional sí que li implementa directament el Consell Comarcal amb diners de la diputació, i aquí podem actuar a nivell local, com a Consell no podem tirar endavant un nou hospital, ni podem crear un nou coap. Per tant, el que fem és fer diagnoses, després fer reunions amb els departaments correspondents del govern català, i reclamar com està aquella infraestructura pendent, o què farem en tal mancança de professionals. Som una mena com aglutinador de necessitats per traslladar-ho a l'ense competent, que en aquest cas és el govern català. Per tant, fem una mica de interlocutor per reforçar el món local que tingui més veu a les administracions que ho porten. I amb això treballem. És complicat perquè no tens la pell a Palmana, és a dir, no tens l'eina directa de solució del problema, però pots fer la pressió per intentar que es modifiqui aquell plantejament, o que, si més no, busquin mesures paliatives per resoldre un déficit. I com has fet la planificació, la gestió, l'evaluació dels serveis de salut del baix llobrecat? És a dir, és a través, per exemple, dels diferents regidors, regidores dels municipis, dels ajuntaments, que a l'hora de reunions amb el Consell, us les transmeten, o us sou des del mateix Consell que us... Com a ajuntaments, la nostra competència directa és la prevenció. És a dir, incolcar-vos com a ciutadania, pons àvids. Per tant, el que fem és quan fem toles de coordinació entre els diferents ajuntaments, el que fem és tu què estàs fent, o detectar si tothom estem patint el mateix problema. És a dir, després de la pandèmia, tots els ajuntaments hem de detectar que l'angoixa emocional dels joves era molt més intensa que la de la gent gran. Llavors hi ha municipis que directament ells, amb recursos propis, van crear majors serveis d'acompanyament a la població en aquest camp. Alguns ho van veure molt ràpid, perquè se'ls va disparar molt ràpid i no tenien com gestionar-ho, i van posar recursos propis. Altres, la incidència va ser menor, els recursos que ja tenien no redireccionant. Que hem fet nosaltres amb el servei enllà, el que era normal que preguntessin abans era, no sé què estudiar, no sé si ser aquí, no sé qui ens estudi, i ara és, m'angoixa aquest tema, ara estudiar amb costa més concentrar-me. Ha canviat una miqueta el motiu de la consulta. Hi ha llocs on no tenien re, altres que hem pogut redireccionar, i amb això que hem creat ara, per reforçarem. Quan veus una cosa que és compartir d'entre tothom, mires que hem fet tots i gent que va fer convenis directament amb l'Hospital de Sant Joan de Déu, per anar directament a un servei molt de tensió psicològica, pura i dura, altres han fet grups d'ajuda mutua, d'ajuntar a diferents joves i analitzar què ens passa, i de manera grupal, tu m'entens a mi i jo t'entenc a tu, i com que ens entenem i tu potser estàs a la fase 1, i jo estic a la fase 2, jo t'ajudo i em sento com... Puc passar la dos i sé que serà temporal un temps, i després estaré millor, perquè el teu exemple a mi m'emforteix. I una miqueta és així com anem treballant. Clar, el Consell tampoc té recursos propis per fer les accions, per tant, és el que se'ns demana ara i ens demana molts ajuntaments, és perquè no fem com un mínim comodenominador, que tots més o menys acabem oferint un mínim. Si tu després ets més gran i tens més recursos, doncs ofereix més, però un mínim que tota la població del Baix pugui dir, doncs a tota la comarca tenim un servei de psicologia grupal, o el que sigui, per això ara no existeix. Tothom escolta què li passa al seu territori, en funció de la interlocució amb les entitats, va fent de més o de menys. Això també condiciona molt. Hi ha llocs on tenen un teixit, per exemple, Sanboy, té un teixit tan important amb salut mental, que les seves iniciatives són molt col·laboratives, tenen una xarxa molt amplia per actuar, altres més petitets, doncs els costa molt, o potser l'estigma és més gran i prefereix anar a treballar amb un altre poble. Buscar tothom no és igual al Baix, cada municipi té la seva. Els del sud són molt diferents als pobles del nord, que són més petits, alguns més rurals, més de característiques diferents i menors de població. Els municipis a dins de la comarca del Baix Llobregat s'assemblen més, per exemple, Gavai i Castell de Fels poden ser bastant semblants, però, clar, te'n vas a Ulesa de Montserrat. O Castell Vida-Rosanes, que és superpetit. És com que viu en una altra realitat que potser esplugues, que té una altra densitat de població, potser la mateixa població té diferents... Hi ha recursos que tenen. No tothom depenem del mateix hospital, hi ha gent que es queixa de l'Hospital de Martorell, però nosaltres no és el nostre hospital de referència. És com si no en tenim interlocució, en canvi, quan depèn de quina part de la comarca, li dius no, perquè l'hospital brogi, les ausències costen molt, i això ens passa el mateix amb els municipis que estem molt acostumats a tenir un ambulatori, d'altres que tenen un consultori amb un horari molt petitet, o la gent que té un coap, que és un centre d'atenció, 24 hores en el seu propen municipi, o nosaltres que ens anem d'anar a cornellar, és que la estructura sanitària és molt irregular. La comarca és el conjunt de Catalunya. No tothom tenim el mateix. Tantes escoles de primària o tants instituts. Aquí no. Aquí hi ha gent que té només un consultori, hi ha que tenen consultori i un cap, n'hi ha que tenen tres caps, n'hi ha que tenen consultori, cap, coap i hospital de referència. Martorell, per exemple, té una varietat molt ampla, però perquè també acull pobles molt petitons de la barra que no et tenen. Hi ha gent que es connecta amb municipis que a nivell de transport no és la seva mobilitat habitual, i a vegades penses que ho va dissenyar, però no és la seva mobilitat habitual. Sí, és molt separat o molt... No és fàcil. Hi ha part del propi departament que té una estructura que no és de la comarca única. Treballa per regions, la regió nord, la regió sud, la regió... I la gent ens fem una mica de caos. Per exemple, ara amb les reivindicacions que hi ha del sector mèdic, sobretot metges, metgeses... Vosaltres, amb aquestes queixes o reivindicacions, el consell comarcal és rebre-les, escoltar-les, però, per exemple, proposar alguna cosa a la Generalitat o donar resposta en aquest col·lectiu, també. Sí, fem reunions amb aquest col·lectiu. Els sindicats formen part del consell, i, per exemple, el que vam fer, vam elaborar un manifest que desglosava tots els reptes que tenia a la primària actualment i que eren un recull de queixes i peticions que li fèiem al Departament de Salut. I en aquell manifest que vam aprovar del setembre del consell comarcal, ja els demanàvem que un 25% de la plantilla vinculada a l'àmbit sanitaris s'havia d'incrementar, perquè falten molts professionals en àmbits molt essencials, des de metgeses, l'àmbit d'informeria... Hi ha molts problemes amb la salut mental, perquè falten figures de psiquiatria, però quan et derri... Quan tens aquella angoixa que n'has desgagut, et tingui molt ràpid. Si aquella persona té l'angoixa ja, ja et diuen que fins aquí dos setmanes ningú et pot entendre a nivell de Césmi o Césma, aquells 15 dies vius un malson, vius un calvari, perquè tu no sap gestionar allò que el teu cap t'està manifestant. Per tant, no arribem a un recurs molt més ràpid d'atenció, perquè ara el que fan és donar-te una pastilla. És que jo l'angoixa que tinc vull que algú m'expliqui com la gestiono, i aquesta necessitat de saber gestionar-la, la necessites ja, perquè aquell cap t'està parlant i tu no saps integrar el que t'està dient al cap amb la teva vida, i doncs necessites que algú et digui, escolta, para donar-li voltes, això, no sé el que sigui. Que t'atengui, que t'atengui, que t'atengui, que t'atengui, que t'atengui. 15 dies així se que t'atengui, només et diré que mira, pren-te la pastilla i si no va bé doncs incrementes la dosi. Clar, és una mica desescarada. És no anar a l'arrell, ja sé que hi ha molta feina, però hem de buscar professionals i no n'hi hagi. També el debat dels sindicats és que si anirem professionals, què faig? Busc un personal de menor categoria per fer aquella feina. Això també genera tot una polèmica a nivell dels sindicats. Perquè no farà el mateix una llevedora que una ginecòloga. Tothom té la seva, tothom s'ha format en un àmbit, doncs no, contracto més llevedores que faran el paper de la ginecòloga. No, perquè no estan formades per depèn quina tensió. Igual que la infermera no pot fer tot el que fa el metge, perquè cadascú té funcions diferents, salaris diferents i responsabilitats diferents. I a vegades, quan no troben professionals, tothom ha intentat fer una mica de tot, que és el que dirà el dret emulatori, en plena Covid tots fèiem de tot. Perquè hi havia tal caos i tal situació caòtica que va en què cal fer, però ara diu no, tornem a posar ordre. Estructurem bé. O repensem les professions, repensem el temps que invertim en la formació o quin tipus de formació informaria diuen que pel que estan invertint en la formació, després la retribució és molt baixa. En canvi, un metge fa una formació més llarga i també està molt més ben retribuït. I se li reconeix com un prestigi. Clar. I per exemple, el que va exposar l'Elvira a la setmana passada... Aquest dimarts. Aquest dimarts, aquí és en Just, no sé si va exposar perquè no veig ser-hi, però no us serveix del cap o serveix que recuperaven, que tot tornava a estar una mica més en ordre per dir-ho així. Sí, l'embolatori ha tingut molts problemes amb la centraleta, perquè costa molt que et dongui línia i ens expliquen que és un tema estructural del sistema de la centraleta i que ara ho milloren. Per tant, el contacte telefònic s'ha de notar en breu, quan truquem a l'embolatori. I després també diuen que depèn quin tipus de trucada que és més per una cita, doncs hem d'utilitzar altres canals. Sí que hi ha una part de la població que no ho sap fer, però en caminem molt d'altra, com tu i com jo, algú ens escolta que pot entrar a la meva salut i fer una gestió. També parlen que la gestió ara de les trucades i de les entrades online, de vegades els col·lapsa poder respondre en el mateix dia, però diuen que en el mateix dia responen. Després hi ha gent que ens diu que no. Bueno, posem de mirar aquests que no, que ha passat. I com a nous serveis volen fer tallers molt pràctiques amb la gent gran perquè sàpiguen gestionar la leyna online. I després el que és més novedós ara dels embolatoris i que fa temps que es demanava és treballar la salut comunitària. Si tu tens 10 persones que se'ls acaba de diagnosticar una diabetes i encara no saben com regular l'alimentació, com treballar-ho, com s'acopla el seu dia a dia en aquesta patologia, doncs on fan uns grups que t'ajuden a gestionar-ho de manera grupal, comparteixes el diagnòstic i com gestionar-ho. O se'n faran d'altres vinculades amb la mobilitat o acompanyament més emocional. Per tant, de manera grupal, o la nutricionista, o la persona que porta la salut emocional, ens ajudaran de manera grupal a afrotar algun repte vinculats amb la nostra salut. I aquest treball col·lectiu fins ara no es feia. I aquesta xerrada, per dir-ho així, que es va fer, era per informar la població, perquè era demandant d'informació de dir què està passant ara, per exemple, amb el cap aquí a Sant Just, o... A les xarxes hi havia crítiques de no agafant el telèfon, no en derivant a l'especialista, i vam parlar amb l'ambulator i vam dir que el millor que podem fer és ser transparents, si l'Ajuntament us acompanya, fem la xerrada i explica el que teniu i el que vegi, que li falten coses, correclamis. Jo crec que ha d'haver una ginecòloga, encara que sigui un dia a la setmana a l'ambulator, i doncs se me n'emblor. O ara també el que ens expliquen és que cada persona tindrà assignada a tres professionals, un administratiu, una administrativa, una inferma infermera i l'àmbit de medicina. Diuen si ara hi ha de gestionar qualsevol cosa, mireu la vostra salut o mireu qui us en ha assignat, i amb el vostre administratiu diuen, jo no he estat una anel·lítica, és a dir, que prenguem a gestionar aquestes noves eines que ens dona l'ambulatori. I una miqueta a la reunió aquesta, d'allò, trencar una llança a favor de que estan allà, ja és presencial, i que si no demanem, no, peticiós d'ara, doncs si no reclamem, hi haurà un dia que perdrem serveis i al cap d'un temps direm, ah, ja no sé què. I diràs, no, no, anem de fer uns, i si calen hores o molts ajuntaments demanen que estrenin obrir els dissabtes als ambulatoris, que a la crisi ens vam quedar amb ambulatoris de dilluns a divendres, dissabte no tens horaris en just. No és veritat. En canvi, hi havia pobles que tenien, inclús, els dos dies del cap de setmana. Per tant, hi ha un seguit de coses, que la pública ha perdut i que per això s'ha d'importar en aquesta dada que un 78% de la població és en just utilitza la pública, perquè hi ha pressió perquè funcioni millor. I per això molts ajuntaments diuen, no la podem deixar perdre, perquè qualsevol intervenció important, la pública té tots els recursos. L'údol que és de la ginacòloga, per exemple, què mínim, que estigui i que sigui un dia. Però no, han canviat el model, i com que no trobaven aquestes professionals, no diuen, no, ho agrupem tot a corne allà, perquè allà tenim més eines diagnòstiques, us donarem cita prèvia, o ja us farem un millor seguiment, però no tothom es desplaçarà allà. Perquè hi ha molts serveis que són puntuals, donant uns dies. Hi ha el cardiòleg que ve un o dos dies a la setmana, doncs fem que la ginacòloga també es desplaci, i la que puguin allà. De fet, a vegades hi ha un servei que es diu la Tarda Jove, que és perquè les joves puguin anar al ginacòleg sense cita prèvia, i simplement per anar a fer consultes que potser no farien de penquí. Doncs ho fan a corne allà, tens una tarda que tu pots anar, que pots fer la consulta que vulguis a nivell de les teves relacions sexuals, que tinguis en aquest àmbit. Bon, hi ha cosetes que ens hauríem d'anar explicant més, perquè les solicitem. I si un dia ho podem dir, no, volem aquesta tarda jove aquí a Sant Just. Perquè tenim joves que, com que el cas l'estan a la vora, potser acabarien fent una consulta més continuada, o per dir en la por anar a un professional i dir-li, doncs mira, tinc aquest dubte, en el que sigui, de les relacions sexuals, o qualsevol molèstia que tinguin, que per no preguntar ningú, doncs no em quedo sense actuar. Bé, la qüestió és que s'estan, ja anaven t'hi, aquests canvis, també una mica estructurals, suposo que arrel també de la Covid, ho han trastocat tot, pràcticament, i ara també, perquè s'han de posar del dia amb el seguiment de les malalties cròniques, que encara estan recuperant tot el seguiment de malalties cròniques, que era un trit diferencial dels ambulatoris, el temps d'espera perquè et donin a la especialista, el temps d'espera més reduït, tot això s'hauria d'anar posant el dia, però no ho farà sol, perquè faltaran mans, faltaran gestors, i perquè durant el dia a dia també van passant coses, o sigui... No, i la pol·lació cada vegada és més exigent, amb la seva salut i amb les cites, per tant, depèn quina demora dius, però si a mi em fa mal el genoll, jo vull que algú m'ho miri, no em puc esperar 3 mesos a que em donin... Cita, bueno. Gina, queden un parell de minutets per les 6 en puny, per intentar que alguna altra cosa, o hem parlat una mica de tot el nivell general? Sí, en principi, això és el que estem treballant des del consell, que la gent hi confia, que sobretot que si ens hem de queixar, que ho fem, que manifestem on està la millora, i que interlocutant i reclamant, alguna cosa aconseguirem. Si ens callem i ens queixem només quan arribo a casa amb qui sigui, doncs d'aquí no surt. Des de Twitter no solucionarem res. Depèn quina manifestació la fem o la dirà no. A mi m'han dit que va tot bé. Que vas que ho diuen si no hi ha queixes. Diuen que ja ens farem arribar. Exactament, que s'hi enteri tothom. Exacte, que no costa res. Doncs res, Gina, gràcies per haver vingut aquí a la Rambla, i que acabis a passar bona tarda. Gràcies, adeu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bona tarda. La nit serà llarga pels que hem de negociar, perquè hem agrat els 15 dies que portem aquí, encara hi ha grans diferències en els temes clau de la Simera. El vicepresident de la Comissió Europea, que ha fet un nou aviat que no ha pogut fer res. El tema que encara no estic segur d'on arribarem amb aquestes converses, si aquesta cop falla tots hi perdrem, i no tenim temps per perdre. Montse Poblet, Catalunya Radio Charmel Shake. Notícies breus, Sergi Molero. Més de 1.000 empresaris han apellegat avui a Barcelona per exigir que s'accelerin les obres d'inferroviari. A Catalunya cal completar el canvi de via a l'ampli internacional de Barcelona cap al sud, els accessos als ports de Barcelona i Tarragona, i acabar els tunnels de Castellvisbal. Els presidents de Catalunya, el País Valencià i Múrcia, han participat a l'acte i s'han sumat a les reivindicacions del món empresarial. Però ara agonessa compromís a pressionar el govern espanyol. També per posar-hi la màxima exigència al govern de l'Estat per tal que acceleri el màxim, totes les obres d'infraestructura que s'estan produint, que encara s'han de posar en marxa. És imprescindible. De fet, anem tard. Fa molt de temps que hauria d'estar en marxa aquest conjunt d'infraestructures. El Regne Unit, país que ha entrat en recessió, el ministre de Finances Britànica, ha anunciat davant del Parlament una pujada d'impostos a ciutadans i a empreses, un pressupost d'austeritat per redreçar els comptes públics. El Regne Unit ja està formalment en recessió. És l'única de les economies avançades que encara no ha recuperat els nivells previs a la pandèmia. El Regne Unit, el Regne Unit, ha dit que els diners de l'energia, de les hipoteques o dels aliments són encara pitjors aquí com a conseqüència del Brexit. El ministre de Finances, Ermi Hahn, ha anunciat uns mil i pressupostos destinats, sobretot a donar seguretat als mercats i fer frenar el deute públic, però també a protegir els més vulnerables. La solució que proposen és reduir després a pública i pujar impostos, però la situació és la que és. La previgió de l'oficina de responsabilitat pressupostària serà del 9,1% en guany i del 7,4% a l'any que ve. També confirmen que el mil i pressupost ajudarà a reduir considerablement la inflació a l'any que ve i consideren que el Regne Unit, com a altres països, ara mateix està en recessió. Es pujan moltíssims impostos, es graven les empreses energètiques, però també s'aumenta el seu base i també les pensions. Del jutge enviat a la presó el conductor Kedilluns Alvespre va provocar un accident mortal a la comarca de l'Àlem Portà i va fugir del lloc de l'accident Clara Jordà. L'home, un holandès de 41 anys, està acusat de dos homicidis per imprudència greu i un delicte d'abandonament del lloc dels fets i omissió del deure de sucors. Dilluns a quarts de 10 del vespre va xocar frontalment amb el vehicle on anaven les dues víctimes, un home i una dona veïns de figueres. Va ser en un tram en principis gens conflictiu de la carretera nacional 260. El conductor va deixar el seu terreny al lloc dels fets i va fer una recerca de la por, que va fer un mòbil, i va fer un mòbil, i va fer una cantació i una motxilla. L'endemà el van trobar adormint dins un cotxe que hi havia aparcat, no gaire lluny del punt de l'accident. I ara Rosalía. Ella que es podia convertir aquesta nit en la millor artista llatina de l'any. la cantant, aixeca autèntiques passions entre els fans llatins a Las Vegas Navada, on aquesta nit es fa la gala i l'entrega dels guardants. Esport, Sergi Andreu. L'Espanya, Jordània. Partit amistós de preparació pel Mundial de Futbol de Qatar. És el descans. Guanya Espanya, una 0. Mercat en Sofati, el minut 13. L'equip titular també en sortit eric García y Gabi. A dos quarts de set al bar s'ha visita la pista de l'Efe. És a Istanbul, a l'eurolliga de Bàsquet. Des partit de la buitena i jornades, baixa't última hora. James Nagi, en febre. Tampoc jugarà a Caïl Coruig amb molesties a l'Espanya. Ara és a punt de començar la transmissió, que en farem d'aquest partit pel web i lab de Catalunya Ràdio. mar29 conjunction, derribada als Est interrupted. Giormorri謝nault. Gràcies també al Guillem Virgo Pibot, del Barca Martíac, de Commander esdig parc de Josep. Gràcies també al llibre i famous d'A rappADAL. en el partit d'anada dels bullens a final de l'Europa Cap Masculina de Tenissau-La. Fins aquí les notícies. ...tot seguit les notícies de Sant Just. ...mòbil... ...mòbil... Bona tarda, us informa-lo a López Ribas. Més de la meitat del pressupost general de l'AMB per al 2023 anirà destinat al transport públic. Així ho explicava la consellera metropolitana a Ràdio d'Esvern, laia Flutats. Els pressupostos generals de l'AMB per al 2023 assoleixen els 2.491 milions d'euros. Per fer-nos una idea de la magnitud, Flutats ha explicat que és el tercer pressupost de Catalunya, darrere el de la Generalitat i el de l'Ajuntament de Catalunya. I el de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament que ha explicat que és el tercer pressupost de Catalunya, darrere el de la Generalitat i el de l'Ajuntament de Barcelona. La part més grossa ha explicat que se l'endú el transport públic amb despeses distribuïdes de la següent manera. Els farrócari els metropolitans de Barcelona a l'empresa que gestiona el metro amb 774 milions d'euros. Els autobusos de la ciutat de Barcelona, 482 milions d'euros i la resta d'autobusos de gestió indirecta, 177 milions d'euros. Després hi ha 169 milions d'euros per subvenciar els títols de transport. Això suposa que, a més de la meitat del pressupost del 2023, va destinat al transport públic. El Consell Esportiu del Bas Llibregat celebrar el seu 40è aniversari amb una exposició fotogràfica. L'acte d'inauguració de l'exposició fotogràfica 40 anys de Consell Esportiu del Bas Llibregat, que s'ha celebrat en el marc del 40è aniversari de l'entitat, va tenir lloc ahir dimecre 16 de novembre al Parc Esportiu Llibregat, a Consell de Llibregat. L'exposició, que s'ha presentat com a un recorregut en imatges en agraïment a tothom que, durant aquests darrers 40 anys, ha abraçat l'esport en força, ha estat el resultat d'una recerca històrica documental per reconstruir la vida de l'entitat durant els seus 40 anys a trajectòria. La mostra que estarà oberta al públic a Consell fins al mar i que, a partir de les hores, serà itinerant per tots els municipis de la comarca, vol posar en relleu el paper que ha jugat el 7 lloc des del seu naixement fins ara. Aquest dissabte torna al cine així que la teneu de Sant Just amb la pel·lícula 20 del director Frederic Bigom. La projecció tindrà lloc a les 6 de la tarda, al Teatre dels 50 en Ària, amb entrada al llibre per tots els Sant Justencs i Sant Justenques. És una pel·lícula recomanada a partir de 8 anys i es projectarà doblada al català. Guardo una de l'any 2020 com la millor pel·lícula infantil per la europea en Children's Film Association, que explica la història de la 20, una nena de 12 anys sense papers que s'amaga de la policia a la cabanya d'un amic. La 20 va néixer al Congo, però viu a dèlgica amb el seu pare jovial des de molt petita. Tot i que no tenen papers, la 20 vol viure una vida normal i somien convertir-se en una famosa youtuber com la seva ídol Tatiana. Creixem-hi en educació emocional i respecte a la diversitat en alguns dels valors, que formen part d'aquesta pel·lícula per a tota la família. El Cicle Cinexí, que està organitzat per la teneu de Sant Just i de Sant Just cultural. I això és tot. Tornem amb més informació tota l'actualitat Sant Just, que els Sant Just notícies de les 7 del vespre. Tornem amb més informació. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Sant Just encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just tipot ajudar. Soliciteu enviant un correu electrònic a les 8 del vespre. Sant Just encara fumes? Són el mateix, les 6 i 11 de la tarda comencem aquesta primera hora de la Rambla a el magazine de tardes de ràdio Desvern. Ens toca fer l'espai radiofònic 15 en alt del grup educatiu la xarxa 06 de Sant Just, un grup transversal vinculat al món educatiu que reuneix a docents, especialistes, famílies, educadors, educadores, l'alumnat, a les AFAS, també als centres escolars, organitzen xerrades, projectes, activitats i aquest trimestre de tardor aquí a la Mishora estan abordant el tema de les activitats extrascolars i el gènere. Avui tenim com a convidat el Carlos Cebrián, ell és director esportiu de l'Atlètic Sant Just Club de Futbol per parlar de com afecten els estereotips de gènere en una activitat de lliure esportiva com és el futbol. Hola Carlos, què tal? Bona tarda. Bona tarda, què tal? El futbol és una activitat extrascolar que molts infants i joves escollen per fer durant el seu temps lliure. Sant Just tenim la realitat que el 100% del futbol de com a activitat extrascolar és masculina. No. No és el 100%. El 90%. Segurament és més d'això. Nosaltres en els 12 anys de vida que hem tingut és la temporada 13. Hem tingut sempre noies dintre dels equips. Fins i tot en les tres primeres temporades vam tenir un equip de noies que eren cadets, van passar de cadets als juvenils i el moment que van passar a la universitat i els horaris canviaven i l'exigència era diferent van començar a deixar-ho i no vam poder mantenir-lo. Però va ser molt xulo tenir un equip de noies va ser molt xulo. El tema és que nosaltres quan vam fundar el club algunes de les noies, algunes coincidentment que eren filles nostres dels fundadors del club tenien filles entre els 13 i 17 i llavors vam formar un equip que després va desaparèixer. Fora d'allò, com que no tenien un equip de noies, va ser molt xulo. Fora d'allò, com que no teníem no hem tornat a tenir equips femenins el que sí que les noies que han vingut i que han volgut jugar les vam incidir dintre dels equips masculins sempre i quan elles no tinguessin problema i evidentment les que han jugat no els han tingut i aquesta temporada tenim tres noies, tenim dos noies alevins que estan en dos dels equips federats i una noia cadet, soles cadascuna les dues noies alevins estan en diferents equips i l'any passat teníem també dos noies menjamins jo crec que a més van progressar bastant fins i tot van estar fent proves amb el Barça i l'Espanyol, les dues i ara n'he escollit formar part d'un club que es dedica més al fútbol femení però és un espai obert per poder venir i poder jugar amb nois, noies i noies la diferència no existeix les inscripcions, per això malgrat que sí que hi ha hagut nenes i noies que han estat en el club, les inscripcions que hi ha als equips de fútbol de Sant Just i potser podríem també extrapolar-ho en altres municipis sí que segueixen per això aquest patró de estereotips amb altres esports, passar mateix fenomen potser que sigui al revés, alguns estan masculinitzats i els altres estan feminitzats perquè amb les activitats esportives aquest fet és més evident, que per exemple amb un extra escolar posem anglès per exemple perquè sempre ha estat així no, però jo crec que una activitat com anglès o com a música, o com a altre tipus de coses la part física no intervé llavors, malgrat tenir nosaltres noies dintre dels equips de fútbol, evidentment la part física és important i un equip de contacte en què hi ha d'olls per aconseguir la pilota llavors és difícil per elles que després i sobretot els últims anys el fútbol femení jo crec que ha pujat moltíssim el Barça ha estat campió d'Europa jugant molt bé jo crec que han passat a ser professionals els mitjans de comunicació també i ara comença a esmoure el fútbol femení de fet nosaltres el dia 27 coincidint amb la inauguració del camp de nou de fútbol un dels deveniments que hi ha és un partit de fútbol de noies i nosaltres ara portem ja diverses setmanes intentant recaptar noies per poder jugar a un partit perquè d'alguna manera una mica de publicitat amb l'idea també d'intentar formar durant l'any un equip i registrar l'any que ve a l'aceració catalana de fútbol nosaltres ja al final de temporada vam fer un intent donat que tindríem dos camps de fútbol i tindríem més espai perquè tenim molts equips i llavors era difícil trobar un forat més vam fer un intent i vam fer una reunió amb pares i noies que estaven interessades i ens van donar un mes de temps per publicitar-lo i per parlar que això és el que funciona més i no vam poder aconseguir perquè al final es va aconseguir si s'ho sent noies petites de fútbol 7 i si s'ho sent noies de fútbol gran per tant van decidir declinar un dels problemes per no crear equip més equips femenins és que noies suficients per conformar un equip perquè a vegades és una mica el peix que es mossega em dona una sensació que per exemple des de la banda de la ciutadania es diu no hi ha oferta d'equips femenins que es faci fútbol si vol que la meva filla faci fútbol però des de la altra banda no tenim suficientment noies com per poder formar equips jo et diria dos coses si les noies volen jugar fútbol el club està obert a que vinguin noies si nosaltres tinguéssim dintre dels 7 equips a les 20 que tenim tinguéssim una noia cada equip podrien formar un altre equip femení però no les tenim formar un equip tampoc és tan fàcil perquè això comporta temps i comporta moltes més coses que segurament estaran relacionades amb una mica l'entrevista que comporta responsabilitat que comporta ben i cada dia anem a jugar fútbol una estona nosaltres que quan has començat a parlar d'extraescolars nosaltres no aconseguirem el fútbol una activitat extraescolars és extraescolars perquè es fa fora de l'escola però ho considerem com una cosa a treballar una sèrie de valors que són els valors que comporta l'esport però no només és una extraescolars fem l'aureta i me'n vaig cap a casa, després ja hem perdit i hi ha un horari ja has de respectar totes les companyes l'àrbitre, les rivals llavors és una sèrie de coses que comporta temps que és el compromís què passa al voltant que hi ha dos o tres clubs que tenen d'alguna manera una història de fútbol femení i són els clubs que tenen nivell si tu vas directament tenen equips de diversos nivells i és fàcil entrar en un o en un altre que passen el fútbol masculí però fins ara no hem tingut començar de zero però no serà un canvi fàcil i a l'equip femení del Barça hi ha hagut més noies o que s'hagin vist motivades perquè la xarxa socials o els mitjans de comunicació els resultats, el seguiment dels partits dels equips femenins de fútbol has notat des del club que hi ha hagut un interès d'això de les noies pel fútbol sí, hem notat un canvi d'interès però el tema és que hem passat de interès zero que és el que hi havia fa 6 o 7 anys ha tingut un interès molt relatiu nosaltres no tenim cap problema que si hi haguessin tingut un interès començar amb 12, 14, 16 noies per començar a jugar nosaltres hauríem obert aquesta via i tindríem un equip més en el club que passaria a ser un mes els masculins més un femení o dos o més i de moment no podem començar més però sí que ho hauríem fet de fet, això que dius, el fútbol femení i no en el masculí és que auneix categories, és a dir, que tu pots posar noies infantils per entendre'ns del primer i segon de l'ESO amb noies de tercer i quart de l'ESO i pots juntar també noies de tercer i quart amb noies de batxerat, és a dir, hi ha categoria de cadet juvenil i categoria infantil cadet perquè precisament per això, perquè molts pobles o municipis potser no tenen 18 noies infantils doncs agafen les noies les 12 infantils mas les 8 cadets i fan un equip conjunt i llavors, per això et dic que això no només és aquí clar, evidentment, la cultura del fútbol femení encara no està del tot instaurada i és un tema que està clar que costa i parlant de valors i com el compromís, per exemple també el respecte en els vostres jugadors de l'Atlètic, quins valors els ensenyeu també, per exemple, a l'hora de respectar no sé, si hi ha públic femení o el tema de l'arbitratge femení també i els inculqueu, els inculqueu, perdó valors en aquesta direcció Mira, l'Atlètic s'han just des del dia que va néixer va estar dirigit amb jo mateix en personal de l'educació el 90% de la gent que treballen en l'Atlètic s'han just són pedagogs des del licenciat Zeninèf, mestres psicopedagogs, psicòlogs, etc. Llavors, per nosaltres abans de començar a ensenyar com es juga fútbol per nosaltres la part educativa és bàsica va molt endavant que l'altra part d'alguna manera ens caracteritza a tota la resta de es va jobregat i de Catalunya on els nostres equips van nosaltres són reconeguts, no només per Nadé Oroc i Blau, si no són reconeguts perquè tenim i no només també per jugar bé a fútbol i perquè els altres equips són molt competitius i és algo que ens agrada que ens diguin, són un club de nens molt educats, en famílies molt educades que segurament no cal educar-les o potser alguna cosa fem però sobretot d'alguna manera el tipus de famílies que venen són famílies que saben com funciona l'Atlètic i sobretot com ens tractem i com tractem arribar els hàbitres, etc. Evidentment un dels valors afegits que tenim és el tema del respecte i el respecte, evidentment forma part també el respecte a les hàbitres femenines o rivals femenines, etc. Des del punt de vista de que sempre hem tingut també noies dintre del club i és que no li donem cap importància és algo que ve per sobreseït i en el club tampoc hi ha conferències, tampoc hi ha reunions perquè el club funciona en aquest sentit sol jo crec que el reflexa que veuen els jugadors en els entrenadors i dirigents del club fa que les coses es facin com cal o com a nosaltres ens agrada i jo crec que com ho té i tal començament és reconegut per tots els clubs del voltant i fins i tot també doncs un lloc com Neus Caddy quan nosaltres anem com a donosti, tots anys anem a donosti ja ens coneixen per ser bastant forofos, hooligans del sentit d'animar molts els nostres i està molt vinculats. Home, és que sou molts perdó però és que sou moltíssima gent Som, anem tres autocars cada any i som molt coneguts, hem guanyat diverses donostis però sobretot ens continuem distingint perquè som gent que ens agrada l'esport gent que té educació i si perdem doncs perdem i felicitem el rival i si guanyem, ho celebrem. Perquè Carlos ara mateix, no sé si això es tracta de la federació, quina normativa hi ha amb el tema dels equips mixtes? Estan per mesos fins a alguna categoria en concret, a partir d'alguna categoria ja no deixen competir? Mira, això ha anat pujant anyant re d'any i ara, jo diria que dues temporades que les noies cadets poden jugar amb nois cadets i aquí estaria el límit en juvenil, ja no, en juvenil sí que és veritat que fins a categoria cadet que es guarda la deso, diguéssim, que tenen 15 anys el problema de juvenils és que quan passes a juvenil la categoria juvenil abarca 3 anys llavors, tant als nanos com les noies quan passen a categories juvenils, són 3 anys llavors vol dir que tens 7 anys i al final de temporada pots enfrentar amb nois de 19 llavors la diferència física que sé que té i davant la diferència física, doncs en aquestes edats encara és més gran i pot ser més diferenciadora llavors la federació permet fins a cadets fins i tot, els últims anys hi ha hagut equips o clubs com el Barça que posen un equip sense femení dintre de lligues masculines donat que tenen molt nivell i d'alguna manera també perquè ho tinguin més complicat i més difícil, és una manera de que les noies evolucionen més i perquè estan dintre d'un club que posteriorment serà professional i de fet la setmana passada un dels nostres elevits es va enfrentar un equip al Barça ple de noies, tot format per noies i com va anar, per cert? ens va empolitzar perquè el nostre elev era l'Elevier i ells eren les millors noies que tenen elevins i van perdre 10 o 2 diria a la ciutat esportiva del Barça escolta'm doncs, s'ha d'entrar a més tu i tant, i tant, i tant Són molt bones, em van dir ahir els nens que eren boníssimes que eren boníssimes, però es va deixar guanyar i va, va, va, ni les veiem ni les veiem, són boníssimes, són boníssimes ha canviat, vosaltres creieu que la percepció que també ha donat, per exemple, amb el resum mediàtic que ha estat anint per exemple a l'Àlexia Botelles ha canviat de percepció del futbol femení molt, molt, la veritat és que sí la tenen com a referent doncs... sí que hi ha molt més referents masculins, això és cert jo prefereixo veure el Barça femení i el Barça masculí en el meu cas, i m'ho passo millor i cosa que jo fa 4 o 5 anys no veia un partit i com jo hi ha molta gent que mira el Barça o que mira la lliga femenina o hi ha clubs també que s'han dedicat el futbol femení i xapó, jo crec que això està molt bé i el que passa és que avui dia de cada 10 anys vull jugar a futbol, llavors hi ha molta diferència encara sí que és veritat també moltes de les noies que volen jugar a futbol són noies que han estat a vola i que han estat a bàsquet que d'alguna manera volen canviar i el futbol comences a jugar a futbol és més fàcil aprendre a jugar a futbol que aprendre a jugar a bàsquet per exemple, i des de zero, quan partieses de zero llavors aquesta és una de les raons però sí que és veritat que jo crec com he dit abans que el Barça ha fet molt per mediatitzar el futbol femení que guanyar europeus i estar a l'Alzada en Mundial, etc. doncs ha fet que la gent parli el futbol femení clar, clar, molt bé doncs res més, Carlos, espero que hagis estat una estoneta aquí a Agusta, a la Rambla, i res que acabis de passar, bona tarda i ens tornem a veure quan sigui el cas, vinga, gràcies per haver-me cridat bona tarda i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i