#266 - La Rambla del 18/11/2022

Música "... Bona tarda, just passen 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui, divendres 18 de novembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm a la Mísora Municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens espera les pròpires dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 primer de tot farem un repàs a les Afamèrides, que van passar tal dia com avui, però de fa uns quants anys, i també comentarem els dies internacionals que hi hagi. Després, tot seguit, convidarem a la Maica Duenyes a passar aquí a l'estudi de ràdio, perquè sempre ens fa les recomanacions d'espectacles que es fan a les sales de Barcelona, teatre, òpera, circ, màgia, etc. Després ja passarem a la segona hora de la Rambla, i a partir de les 6 i 10, i després escoltar els vulletins informatius a Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem la tertúlia d'actualitat. Posarem damunt la taula els temes i les notícies més destacades de la última setmana, podríem dir, a nivell de Sant Just, de Catalunya i també del món. Esperem que vinguin el Salva Crespo, l'Andrea La Cristina, i també a veure si pot venir en lloc. Vinga, tot això serà el que farem de seguida. No marxeu, eh? Que comencem! L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla a Ràdio d'Esvern. Començarem parlant dels dies internacionals que tenim avui 18 de novembre. Tenim uns quants. Per exemple, avui és el dia europeu de l'ús prudent dels antibiótics. Sí, sí, tal com ho sentiu. Anem a parlar una mica d'aquest dia, i és que celebra el centre europeu per la prevenció i el control de malalties. Així ho va determinar, que a cada 18 de novembre preparen una campanya de sensibilització, dirigida professional, institucions, autoritats i públic, en general, per arribar a fer un ús més prudent dels antibiótics i també per disminuir el seu consum innecessari. El consum d'antibiótics en el món és més elevat del necessari, i per això també hi ha conseqüències importants sobre la salut humana, perquè aquesta pràctica augmenta la resistència dels microrganismes, sobretot les bacteries en els antibiótics, perden la seva eficàcia per tractar les infeccions. I això és un problema molt greu de salut pública que afecta el nivell global a tota la població del planeta. Doncs ja ho sabeu, eh? Dia europeu de l'ús prudent dels antibiótics. Avui també és el dia internacional de l'art islàmic, en finalitat de divulgar les expressions artístiques a l'islam, així com també la contribució de l'art islàmic a la cultura universal. Aquesta famèrida va ser proclamada durant la quarantena reunió de la Conferència General de la UNESCO l'any 2019, amb la finalitat de promoure el llagat cultural arquitectònic, artístic i gastronòmic de la civilització islàmica, contribuint a l'apropament cultural a promoure la tolerància també entre els pobles. Què és l'art islàmic? Per això doncs bé, l'art islàmic és l'estil artístic que correspon a la cultura generada per la religió islàmica, caracteritzada pels següents elements, la caligrafia cúfica, a través de particles del coran, també la seria, que són línies entrellaçades, formen estrelles o polígons, i el que s'anomena autarique, que inclou dibuixos vegetals. L'art islàmic es va desenvolupar des del segle VII fins al segle XVIII en tres períodes. També tenim algunes característiques que descriuen l'art islàmic, per exemple l'arquitectura, es caracteritza per edificis, per exemple masquites, i també el que s'anomenen madrazes, que són escoles religioses islàmiques. També hem de saber que el totxo és el material més utilitzat originari del desert aràbic, i també que, per exemple, s'estaca la influència de la cultura dels pobles conquerits per als árabs, com, per exemple, l'art de ferradura dels visigots, la cúpula dels bizentins, i la base de diferents dels seus monuments. Doncs bé, ja ho sabeu, avui també dia internacional de l'art islàmic. Tanta percussiós i nunca... Acabarem comentant que també és el dia mundial del pacient anticoagulat. Es fa aquesta femèrida, aquest dia, amb l'objectiu de donar visibilitat a les persones que han de sotmetre-se tractaments amb anticoagulants per millorar la seva qualitat de vida. Un pacient anticoagulat és aquella persona amb antecedents de valbolopaties o síndroms coronaris acuts. Per a la presa de medicaments anticoagulants, sota prescripció mèdica requerits per impedir l'equagulació de la sang. Amb la finalitat, doncs, evitem bòlias i trombosis venoses, o també arterials. Els anticoagulants són fàrmacs prescrits sota tractament mèdic per evitar o retreçar el temps d'equagulació de la sang, premenint la formació d'aquests coaguls. Els medicaments redueixen el risc de malalties, com, per exemple, infars de miocardi, accidents cerebrovasculars i obstruccions a les arteries i les benes. I de les afamèrides, ara passarem a parlar de les afamèrides cosetes que van passar un 18 de novembre. Que sapigueu que avui és el 322è dia de l'any segons el calendari Gregoria i ens en queden 43 per acabar aquest 2022 i en setel 2023. Els deveniments que van passar als països catalans un 18 de novembre, sapigueu que l'any 1058 a Barcelona es va consagrar la Catedral de Barcelona. També uns quants anys més tard, el 1863, a Barcelona es va inaugurar el Teatre Romea, que rebia aquest nom anomenant el popular actor Julian Romea. També, el dia com avui, el Romea, el 1902 es va estrenar a Iguaque Corra, un drama en tres actes i prosa d'Àngel Guimarà. I també el 1954, per celebrar aquesta famèrida, el Romea s'hi va estrenar la Farida Lluminosa, una obra de teatre en tres quadres i una píleg. La Farida Lluminosa és una obra de Josep Maria de Sagarra. I també el dia com avui, de l'any 2005, la Viquipèdia en català estava d'aniversari que justament s'hi va escriure l'article número 20.000, un article que anava sobre el diputat. És una entrada a Viquipèdia en català que s'explica que és un diputat i concretament hi posa. Un diputat és l'integrant d'un Parlament, diu que als sistemes polítics de base anglo-saxones se'ls anomenava representants del Parlament i als sistemes bicamerals, els diputats són membres de la cambra baixa del Parlament. Doncs bé, amb aquest article de Viquipèdia en català, l'any 2005 va arribar als 20.000 articles, un 18 de novembre. I parlarem també d'anaixaments, persones que van néixer tal dia com avui. Per exemple, aquí el vaig llobregar, de Collbato, l'any 1871, i naixia amb adeu viatjant. I parlarem també d'anaixaments, persones que van néixer tal dia com avui. Per exemple, aquí el vaig llobregar, de Collbato, l'any 1871, i naixia amb adeu viatjant. L'any 1871 i naixia amb adeu vives, compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seva obra lírica, d'entrar a la Cacal d'Esteca, per exemple, les sarsueles de Donia Francischita i Bohemios, considerades comunes de les cimeres del gènere. També tenim altres aniversaris, per exemple, la lluitadora lliure mallorquina Maria del Mar Serrano, va néixer a Palma, a Mallorca, el 1985. O també la periodista catalana, coneguda especialment per la seva activitat radiofònica, Pepa Fernández. Pepa Fernández també creiem que s'enjustenca més a més, malgratot va néixer a Cervera, el 1965. També tenim l'aniversari de Blanca Alvarez, que va néixer a Madrid el 1931. Blanca Alvarez és periodista espanyola, pionera de televisió espanyola des de la seva fundació. També és l'aniversari de Marlen Xiapa, política francesa i ministra delegada, encarregada de la ciutadania, va néixer a París el 1982. Escolta's la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. I abans de deixar-vos amb un tema musical i esperar que arribi la Maica, parlarem de les necrològiques. Persones que van morir el dia com avui, per exemple, és el cas de Marcel Proust, escriptor francès. Va morir a França, a París, l'any 1922. Va ser un important escriptor francès, la seva obra més coneguda. Es diu A la recerca del Temps Perdut, una col·lecció de 100 novel·les escrites entre el 1908 i el 1922. Avui, a més a més, també és la mort de Jonah Lomu, jugador de rugby neuzelandès. Va morir el 2015 a Nova Zelanda. Estem escoltant aquest tema, el tren de mitjanit de sau. Si veus els núvols ja estàs d'aprimir. Si la volia ja t'acompanyar. Cada dia d'algun lloc pots pujar el tren de mitjanit. No ho veig. No coneguts molts cop d'això, és bo saber que n'estem sols. Això és bo. No sempre s'està de sort. No sempre trobaràs el mar de repor. Hi ha Julietes buscant Romeus. Hi ha princeses que busquen dolor. Si tens el cor solitari. Cada dia d'algun lloc pots pujar el tren de mitjanit. Si ets una trinya estàs espantat. Si veus els núvols ja estàs d'aprimir. Si la volia ja t'acompanyar. Cada dia d'algun lloc pots pujar el tren de mitjanit. Si ets una trinya estàs espantat. Si veus els núvols ja estàs d'aprimir. Si la volia ja t'acompanyar. Cada dia d'algun lloc pots pujar el tren de mitjanit. Si ets una trinya estàs espantat. Si la volia sempre t'acompanyar. Si veus els núvols ja estàs d'aprimir. Cada dia d'algun lloc pots pujar el tren de mitjanit. Si ets una trinya estàs espantat. Si ets una trinya estàs espantat. Vinga, vam entrar fent temps perquè arribi la Maica que ja ens ha trucat que estava arribant a la misora. Parlem una mica, ella parlarà de teatre, nosaltres parlarem de cinema, aquestes estrenes que tindrem per aquest cap de setmana a les sales de cinema. Comencem amb una comèdia espanyola, es diu Reyes contra Santa. La típica, per dir-me així, pel·lícula nedalenca per un públic familiar dirigida per Paco Caballero. La Sinopsi ens parlarà dels Reis Max, que estan fars de que Santa Claus li tregui cada vegada més protagonisme, han decidit enfrontar-se sense saber que aquesta guerra despertaria a un amic comú molt més perillós, el Krampus, que porta segles inactiu. Aquesta pel·lícula, per tots els públics, una comèdia fantàstica nedalenca, Reyes contra Santa, la teniu a partir d'aquest cap de setmana a les sales de cinema. També tenim una altra estrena, que es diu Armageddon Time, una pel·lícula nord-americana dirigida per James Gray. És un drama ambientat als anys 80, i ens parla de Paul Graf, que porta una infància tranquil·la, al suburbis de Nova York, i juntament amb en Johnny, un company seu de classe exclòs pel seu color de pell. Es dediquen a fer entremel·liatures en pol. Creu comptar amb la protecció de la seva mare, que és presidenta de l'associació de mares i pares d'alumnes, i també del seu avi, amb el qui manté, molt bona relació. Però després d'un incident, és enviat a una escola privada, el Consell de l'Administració, de la qual compta amb el pare de Donald Trump, com un dels seus membres. Doncs veu, sapigueu que aquesta pel·lícula, que es diu Armageddon Time, ha estat aquest 2022 al Festival de Cans, en els Premis Gotham, i també al Festival de Jihad. Anem amb més estrenes, una pel·lícula, un thriller nord-americà, es diu així, El Atracador Perfecto, repartiment amb Mel Gibson, Alicia Kutbert, Josh Damell, Néstor Carbonell, Olivia Davo. Bé, és una co-producció també amb Canadà, i és un thriller d'acció drama. Ens parla l'escinòpsi, que després d'escapar d'una presó de Michigan, una odès criminal assumeix una nova identitat al Canadà, i passa a robar un record de 59 bancs i juliories, mentre està sent perseguit. Es diu així, El Atracador Perfecto, i aquesta pel·lícula també la teniu ja a les sales de cinema, a partir d'aquest cap de setmana. Tornem amb una estrena espanyola, es diu La Maternal, és una pel·lícula dirigida per Pilar Palomero, és un drama, es tracta sobre temes de maternitat i etolescència. L'escinòpsi ens parla de la Carla, que té 14 anys i que és una jove desafiant i rebel. Viu en un vell restaurant de carretera a les afores d'un poble amb la seva jove mare soltera, mentre falta a classe i passa les hores amb el seu amic Efrain. Quan la treballadora social es dona compte que està embarassada de 5 mesos, la Carla ingressa al que és anomenat La Maternal, un centre per mares menors en edat on comparteix el seu dia a dia amb altres joves com ella. Aquesta pel·lícula, La Maternal, ha estat aquest 2022 el festival de Sant Sebastià amb el premi a la millor interpretació protagonista de la Carla Quiles, una noia que ha interpretat el paper de mare jove menor embarassada. A més a més d'aquesta pel·lícula també tenim una comèdia anglèsa, una comèdia que es diu El gran morís, és una pel·lícula dirigida per Cratch Rovers i hi ha també tocs de drama, tocs biogràfics, és una comèdia dramàtica, i ens parla de la sinopsis de la autèntica història de Maurice Fleetcroft, un pare de família i operador de gru en un petit poble anglès que ve de perill el seu lloc de treball d'acut de la inestabilitat econòmica del país. I després de veure un partit de golf televisat amb Maurice, s'enamora del joc i decideix participar en el torneig més important del món, l'open britànic, un plamestre que té un únic problema, doncs que Maurice no ha jugat el golf en la seva vida. Per això és una comèdia, eh? Comèdia britànica es diu El gran morís. Després també tenim una estrena de documental espanyol, es diu Cintiéndolo Mucho, és un documental de Fernando León de Ara, no? I ens parla sobre un tema biogràfic documental sobre la música, un retrat de Joaquín Sabina, fet amb molt pocs centímetres de la seva pell, amb nocturnitat, diu aquí Yalevo Sia, per al seu amic cineasta Fernando León de Ara, no? També, a més a més, tenim altres estrenes, per exemple, la pel·lícula Monstruos, és una pel·lícula de terror nord-americana dirigida per Chris Silverstone. És un thriller que ens parla de la història, que se centre en una dona traumatitzada, que fuig del seu ex-marit, abusador, amb el seu fill de 7 anys, en el seu nou i remot santual, i descobreixen que tenen, que han d'enfrontar-se a un monstre encara més gran i aterrador. Aquesta pel·lícula de por també la tindrem a partir d'avui, 18 de novembre, les sales de cinema. Altres que també tenim, per exemple, una pel·lícula d'animació, que es diu La Gran Aventura Suïssa, o, per exemple, una pel·lícula dramàtica, que es diu 1976. És una pel·lícula chilena dirigida per Manuela Martelli. Ens tracta de Chile i de Calacà. Ens enva la platja per supervisar la remodelació de casa seva, el seu marit, els seus fills i els seus nens, van i venen de les vacances d'hivern, quan el sacerdot de la seva família li demana que es cuidi a un jove que està allotjat en secret, la Caramén, sent dins en territoris inexplorats lluny de la seva vida tranquil·la, a la que està acostumada. Aquesta pel·lícula chilena, que es diu així, 1976, ha estat aquest 2022 al Festival de Cans i també al Festival de Tòquio. I a barata no la compro, lo siento en esa moto, ya no me monto, la gente de los caras no la soporto, yo que pone a las manos al fuego por ti, me tratas como una más de tus anjos, tu herida no me abro la piel de los hilos ojos, los tengo rojos de tanto llorar por ti y ahora resulta que lo sientes. Suena sincero pero te conozco bien y sé que me ves. Te felicito que vienes todos, eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te quedo bien ese show. Te felicito que vienes tu más, eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te quedo bien ese show. Te felicito que vienes tu más, ese show. Hablándote claro, no te necesito, ¿verliste alguien nunca te creo? Algo me decía porque no fluía, no te voy a picar cuando recuerde como no comía más, como antes, tú me vas a apoyándote del volante, que mando el tranquilizante, no te bloquee la red para que vea la otra, no te bloquee la red para que vea la otra, no te bloquee la red para que vea la otra, no te bloquee la red para que vea la otra. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Demà en l'Hictus, trucar rapid a 112 és fonamental. Si no t'has un canvi brusc a una persona, com ara, perda de força a una banda del cos, si et veig de la cara, trucar ràpid al 112. No t'ho pensis. Sentiu? És la sintonia del benvinguts, benvolguts i ben trobats. Prepareu-vos escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu? Fem ràdio amable, parlo i entrenquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i humanitat. Benvolguts, viatges, història. Ben trobats, cultura. Tot això ho escoltareu en el benvinguts, benvolguts i ben trobats aquí, a Ràdio Desbert. Fem un repàs mentre sentim aquesta cançó de Harry Styles, de fons, dels títolars que s'han comentat i s'han llegit més aquests últims dies i hores de la corporació catalana dels mitjans audiovisuals, és a dir, de TV3 i també de Catalunya Ràdio. Sempre posen aquí a la seva web el 324 aquests 10 títolars més clicats. Comencem en el podi, en el primer lloc, diu detingut, mentre empenia un carro de supermercat amb 130 quilos de marihuana al centre de Sitges. L'home caminava de matinada amb el carro ple fins d'alt. La detingut, la policia local de Sitges, el garraf, és a dir, de 130 quilos de polen de marihuana en un carret de supermercat. La detenció es va fer la matinada del 17 cap a les 4 i 20, quan l'home caminava empenyent al carret pel passeig de Vilafranca, una de les avingudes que donen accés al centre del municipi. Després de detenir-lo, els agents van traslladar a l'hospital de Sant Antoni i després als Mossos d'Esquadra que s'estan fent càrrecs de la investigació. Segona notícia més llegida a Antena 3, haurà de treure el roscó del concurs Passapalabra o bé deixar de metre el concurs. L'Audiència de Barcelona també condemna a 3Media a pagar una indemnització de 50.000 euros a la societat holandesa que reclama tenir-ne els drets de propietat intel·lectual. Antena 3, o bé haurà de deixar de metre Passapalabra o bé haurà de treure el roscó final d'aquest concurs. La sentència, que no és ferma i es pot recórrer l'efecte públic aquest dijous, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Després, si entreu en la comta oficial de Twitter del TCJCAT, hi ha un tweet que diu l'Audiència de Barcelona condemna a 3Media com assasar l'espai del roscó dins del programa Passapalabra. El Tribunal acorda una indemnització per d'anys morals de 50.000 euros i aquesta sentència també afirma el Tribunal, no és ferma i es pot recórrer. Seguint, amb el tercer titular més llegit i més comentat, diuen en una bossada llaminadura a Palència una carta d'un pres belga demanant ajuda. És una carta firmada per algú que s'identifica com un interna en una presó belga. Resulta aparegut aquesta carta amb un paquetet de dolços que una dona va comprar en un supermercat de Palència. Anem amb altres titulars. Per exemple, un nen de dos anys mor per l'explosió continua a les humitats, a casa del regne unit. En cinquè lloc, el titular que diu com es pot prevenir la branciolitis, consens, símptomes i senyals d'alerta. En cinquè lloc tenim el titular que diu detenen el responsable d'un club canàbic de Mataró per vendre-hi droga. En setè lloc tenim el titular que ens parla de que s'ha resolt l'enigma de la tortuga marina més grossa d'Europa trobada al coll de Negró. És la segona tortuga més grossa del món i sembla que era capaç d'arribar a grans profunditats marines. La tortuga marina s'ha descobert el coll de Negró, per tant, una nova espècie. És només un dels dubtes que s'han pogut resoldre després d'anys de recerca que queden recollits en un estudi publicat aquest dijous a la revista Scientific Reports. De fet, la tortuga era tan enigmàtica que els científics han donat a conèixer la nova espècie com a Leviano Leix a enigmàtica. …? Vinga, va, que ja tenim la Maica Dunyes aquí, a l'estudi de ràdio. Hola, Maica, com va tot? Bona tarda. Bona tarda, bon divendres. Bon divendres, i escolta, s'està posant uns núvols amb molt foscos, molt grisos, i que pinten a pluja. Sí, però a part de pluja són molt foscos, no sé com és. També s'està fent de nit més aviat, i entre una cosa i l'altra també no ajuda. Venia amb por, la veritat. Avui parlarem d'un espectacle que es podria dir que és un espectacle de circ, però no és ben bé de circ, que es podria dir també que és un espectacle d'obra de teatre de text, però tampoc és ben bé això. Es podria dir que és un musical, tampoc és un musical a l'ús, i no sé si voleu que fem un concurs per saber de quin espectacle estic parlant, perquè s'està fent i està tenint un èxit apoteòsic, i ara tindrem el plaer de parlar amb un dels seus protagonistes, el Franca d'Et, que és un gran, gran actor, i que fa un paper fantàstic en aquesta obra de Golfus de Roma. Golfus de Roma era la pregunta que us estava fent, estimats o gens. Tenim el Franca d'Et del telèfon. Ah, doncs bona tarda, Franca. Molt bona tarda, Mica, com estàs? Hola, carinyo. Doncs encantada d'escoltar-te, i ara estava fent una broma al nostre sullet perquè estava dient que és un espectacle que no és de circ, però que sembla, que no és de text, però que sembla, que no és musical, però que sembla, i llavors és que és tot això. Jo és el que sempre estic dient a tothom. Per mi és un espectacle antològic de l'escena catalana, vull dir, perquè justament l'aposta de l'Ània Engreja ha estat aquesta, el fet de fer un melting pot i ficar dins de la mateixa escurella. Ha ficat tots els ingredients. Però una escurella ben feta, a més a més. Una escurella molt ben feta, sí. I hi té tots els ingredients, els té tots, i aleshores clar, per mi és un espectacle amb majúscules, és el que vol dir, per definició, la paraula espectacle. Vens i tens un desplegament de mitjans extraordinari. A mi el que em va sorprendre més de tot, va sorprendre moltes coses, però el que em va sorprendre molt, i ho vaig comentar aquí en el programa el dia que vaig anar a veure-la, és que absolutament tots, tots els que surten toquen un instrument, sigui petit, sigui gran, sigui una tonteria d'instrument, però tots toquen un instrument. I això? I això ha volgut dir que en el meu cas, per exemple, jo que no soc músic i que no toco instruments, el que he hagut de fer és aprendre a tocar amb l'Ukelele els acords que eren necessaris per poder desenvolupar els dos moments específics en els que jo estic intervenint, però el flexiutón, que és l'altre instrument que jo utilitzo, per mi ha estat una lescoberta i m'ha obert unes possibilitats brutals, perquè jo no sabia ni que existís el flexiutón. Per això dic que hi ha instruments que són millor molt petits, això que no es coneixes, però és que tothom toca un instrument. Tothom té algun instrument, i a més el més important, que forma una mica part també d'aquesta idea del Dani Anglès, que hi hagi absolutament de tot, era comptar amb uns intèprets que també dominaixin totes les disciplines, una mica, de manera que tenen tots els músics que han estat seleccionats, tots actuen, molts d'ells ballen, tenen... i fins i tot hi ha acrobates. Ni tant, ni tant, ni tant, per això he dit que sembla un espectacle de circ, però no és de circ. I una altra cosa que em va sorprendre, digue'm, digue'm, Fren. Tots els actors toquem instruments, tots els músics interpreten en algun moment... Això, això de Navadi, que em va sorprendre moltíssim, que és el director de l'orquestra, perquè és una orquestra indirecta, o una banda, com vulguis dir-li. Està ja dirigint, i de cop i volta se'n van, no sé, la trompetes, clarinetes, els que siguin, i se'n van a l'escenari, fan la seva escena i tornen al poesco de músics, no? Que això és increïble, increïble. O tens actors com l'Ernest Busteo, com el Roger Julliaga, que estan transitant constantment d'instrumentista a tothom. Per això, per això és increïble. La gent habitual de veure el pas sobre l'escenari, de cop i volta, descobreix que també són uns músics extraordinaris. És fantàstic, jo crec que és una gran, gran, gran producció. I té de dir, entre tu i jo, que quan la veu presentant, la gala que es va fer dels 40 aniversari, que veu estar al teatre Condal, donant voltes i fent música, vaig pensar, ui, ui, no sé si això m'agradarà. Però la veritat és que vaig sortir encantadíssima, encantadíssima, de veritat. Bueno, l'espectacle, tu el que t'estàs referint és el marxin van, segurament, que va ser el número de pallassos, depenent de l'espectacle. L'espectacle està concebut com un gran nin, com un gran guinyo al món del circ. De manera que no podíem prescindir una marxin van, perquè és una mica l'espilar circ típica, en què surten tots els integrants del circ i van passant, van desfilant, van del públic. La idea una miqueta és aquesta, però sí que és veritat que quan un ve a veure el gol fos de Roma, si l'única referència que tens és aquesta, pots aixecar la cella i pots dir, i això que té a veure amb el gol fos de Roma, perquè aquí t'emportin 25 pallassos fent una... Una pallasta de cadascú. Això que té a veure amb el gol fos, i jo crec que una mica aquesta és la grandesa de la posta, de la meva anglès. Formeu una gran trupe, no? Sí, sí, aquesta mistura, aquesta cosa que de cop i volta tots els romans ens hem convertit en pallassos, i la veritat és que dona molt de sí, dona molt de sí. Veu, està a Mèrida, oi? Vam estrenar a Mèrida la darrera setmana de juliol de l'any passat, del 2021. I com van anar en aquell escenari? Com van anar en aquell escenari, perquè clar, aquell escenari és molt particular. Jo he treballat allà i el recordo com un escenari difícil, per dir-ho d'alguna manera. Si has treballat allà, ja ho saps, clar, l'espai només l'espai ja t'imposa absolutament. Absolutament, és veritat. Una capacitat per 3.000 persones, amb un escenari que anava a dir amb una boca de sena, però és que no és veritat. No hi ha boca, no? La pròpia pedra és tot en tot l'espai escènic. Un espai escènic, jo crec que se'n va, mira, t'ho dic una mica, però deuen anar-se no als 30 metres. Vull dir, és una autèntica barbaritat, el que tens allà per omplir, per omplir. Us va costar de fer-la allà, o no? No em va costar gens, a més a més, perquè la il·luminació ens va ajudar moltíssim, el Xavi Costes ens va ajudar moltíssim a poder delimitar molt bé a nivell il·lumínic, delimitar l'escenari per poder... i el públic, clar, entra la seguida en la convenció. El públic et veia arribar a l'escena, tia perfectament, que era un actor que s'estava incorporant en aquell moment, i la veritat és que jugava molt a favor, molt a favor el fet de poder veure entrades i sortir-les a vista, jugava molt a favor de l'espectacle, perquè era una mica això, el públic se sentia molt integrat en el fet teatral que estava passant. A més, Fran, era golfos de Roma, i això no deixa de ser un tros de Roma de veritat de l'època, que quedava superbé. Ja s'havia estrenat el golfos de Roma que va dirigir el Màrius Vas a l'any 2020? Sí, sí, senyor. I la veritat és que penseia moltíssima il·lusió. No té res a veure aquest espectacle amb el que va fer el Màrius, eh? No té res a veure. Jo vaig estar en aquell espectacle i no té res a veure amb aquest. Començant pel text, el Texas 9 és la nova traducció, en aquella ocasió la va signar a Igoña Barrena, i en aquesta ocasió és una traducció del Margo Mèfica, el Daniel Anglès, del mateix director de l'espectacle. A nivell del concepte de l'espectacle, insistim, és que el Màrius Vas la va ambientar directament a la Roma Antiga, que és com se tolfe. I el Daniel Anglès tenia molt clar que les cases de pedra amb columnes de la Roma Antiga ja estaven molt vistes, ja estaven molt... I es va pensar, mira, aquí, però si ho ambientem en el món del circ, les cases seran les carabanes de la gent del circ, i la veritat és que és tota una troballa. Ja és una idea molt bona. Com no pot ser d'una altra manera venir del Daniel Anglès, que per mi és un... Sí, perquè és un tio molt bregat, hem tingut una vestíssima cultura no només de teatre musical, sinó de teatre en general. Sí senyor, sí senyor, estic d'acord. I la veritat és que té unes pensades molt, molt, molt interessant. Explica'm, Fran Capdet, explica'm una mica d'acabar la història, perquè es no s'havia d'entrar pigant d'acabar, la història? Sí. Mira, la història està basada, la història la van confeccionar entre Xifloff i Galbert, que són els dos llatristes de la funció, la van confeccionar amb tres obres de plauta, tres obres clàssiques de plauta. Una era Miles Gloriosos, l'altra era Ceudolus i l'altra era La Comèdia de l'Olla. Aquestes tres obres clàssiques, el que van fer ells va ser una mixtura entre les tres i van construir aquest argument que és original d'ells, però en realitat... Sí, és una adaptació de les tres peces d'aquestes tres obres clàssiques. I és un bo debil, és una història que bé podria ser una comèdia de l'art d'enredo, de les típiques. És un bo debil en què Ceudolus és un esclau que vol guanyar la seva llibertat i l'única manera que s'ha liarcut per fer-ho és ajudar el seu amo a aconseguir el seu amor. I aleshores l'Amo li promet que si li aconsegueix aquella dona de qui s'ha anat, de qui s'ha enamorat, li donarà la llibertat. I aleshores, Ceudolus l'amunta a tots els impossibles per aconseguir-ho, per poder aconseguir la seva llibertat. I en aquest sentit, la funció és un gran crit a favor de la llibertat, a favor de la llibertat personalment i a favor de passar-ho molt bé, o sigui, a favor de viure la vida i de viure la bé. I també, Frank, em va agradar moltíssim també el teu personatge. El meu personatge... T'ha costat? T'ha costat d'arribar a ser aquest personatge? A mi em va costar una mica amb costa cada nit. Jo no deixo mai de buscar. Jo sempre he pensat que si volies que la feina quedés feta i que totes les nits fossin iguals, haver fet cinemes, això és teatre. I per tant, com a teatre que és, jo sempre estic buscant i sempre estic intentant trobar ressorts nous, intentant trobar cosetes noves. A mi no em va costar... Jo et diria que gent troba la pulsió del personatge. Jo vaig tenir molt clar amb el nom que té histèrio amb el meu personatge. I per tant, definir el personatge no em va costar gaire. Sí que un cop hem començat ja estem volant, portem 150 funcions, vull dir que d'un i dos. D'un i dos, d'un i dos. Sí que és veritat que jo, i et dic que és una opció meva personal, jo no dono mai per acabar una feina. A més la interpretació és oberta i és una cosa que no pares de buscar cosetes. Per tant, no em va costar tan incorporar el personatge com mantenir-lo, fer el manteniment diari. Jo estic treballant cada dia. Cada dia és un dia, cada dia és nou per mi. I cada dia també et tens molt del públic. Això que estàs dient és el que jo sempre dic quan dono classes d'interpretació. Que encara que estigui ja feta, cada dia has de trobar alguna cosa nova. Dins del teu personatge, estic totalment d'acord amb tu. A l'altre dia vaig estar als Premis Butaca, vaig estar parlant una estoneta amb el Jordi Bosch. Diguem-ne, el Prota. I em va estar comentant que esteu molt contents perquè el públic està respondent. Els primers dies quan jo vaig anar era tot el contrari. M'encanta que em va fer molta il·lusió que em digués això perquè val la pena d'anar i a veure aquest gran espectacle. Ens va mandur un petit ensurt. Va ser un petit ensurt a finals d'octubre, que vam veure que començava a faltar una miqueta l'afluència de públic. És necessari per mantenir un espectacle com aquest. Perquè s'assou. S'hi interprets en escena, més tota la gent que hi ha al darrere. Va tenir una mica un ensurt. A veure que la copi volta aquí, estaria bé que començés a... I efectivament, la cosa va canviar molt les últimes setmanes. I la veritat és que es mantenien una... Ahir vam fer la funció amb més públic que hem fet, que ja hem passat de les 600 persones. Jo suposo que funciona molt el bocaurella. Evidentment, també la gent de la ràdio, la gent que treballa en espai i radiofònic, també d'alguna manera estem dient que és un bon espectacle i que heu d'anar a veure-ho. Perquè ho passareu molt bé, molt bé, molt bé. I sobretot això. És que mires, per exemple, la cenografia fantàstica. El vestuari. La Montse ha fet una feina meravellosa. Vaig veure l'altre dia, la vaig felicitar per la feina que havia fet, que hi ha totes les feines que fa, les fa bé. Però, en aquest cas, també la vaig felicitar, cara a cara, diguem-ne, amb l'esperem i busaca. La Montse va recollir el premi del teatre musical a Madrid, el millor vestuari, el vestuari del Golfos de Roma, precisament. És que estarà superbé. I llavors me n'alegro molt que hi hagi públic, la veritat. I sobretot això. O sigui, feliciteu també el Dani, perquè ha fet un gran, gran espectacle. I una cosa molt diferent, de tenir tantíssima gent al damunt de l'escenari, a tantíssims músics tocant, i que a més a més es belluguen i baixen a l'escenari també. El mestre també ha fet una direcció musicalment parlant fantàstica. I la veritat és que em vaig divertir molt. I ja hem parlat de la obra quan la vaig veure en el seu dia, però volia parlar amb algú de dins. Ha costat molt de sejar, perquè això té la marinera. Bueno, clar, el primer, tot el primer cicle de sejos el vam tenir, ara ja fa un any abans de l'estrena de Mèdida, però tot això s'ha hagut de reasejar una altra vegada, perquè aquesta vegada ho fèiem en català. Aquesta és una qüestió també, la gran valentia de focus de portar un espectacle fet a Madrid en castellà, i traduir-ho al català i tornar-ho a sejar en català. Sí, sí, d'un ideó. De fet, en compaginar, vull dir que parla del Dani, compaginar els músics amb els actors i tal, com muntàveu els assajos? Com per bona? Com muntàveu els assajos. Un dia es feia teatre de tex, l'altre dia es feia... No, no, no, no, anàvem muntant les escenes, anàvem muntant, o sigui, evidentment, els músics van tenir els seus assajos que van per titura, però després, com que tots toquem instruments, tots havíem d'assejar junts. I tots havíem, clar, i ells també tenen les escenes d'interpretació, amb lo qual tots havíem d'acabar treballant junts. O sigui, des de ben aviat ens van posar a treballar tots 26, ens van posar a treballar a sobre de les escenes junts. I el que sí que feia era això, anar dibuixant el moviment de escena, escena per escena, i anar avançant cap al final de la funció, però sí, sí. Després, el que sí que se sol fer és assajar certes cançons a part, i aleshores, ja després, quan ho tens ben passat, ho vas afegint a la composició final de la funció, no? Moltíssima feina per fer aquests golfos de Roma. També vull parlar també de la Mercè Martínez, que feia temps que no la veia, i que em va sorprendre en el paper que feia, la veritat. Sí, la Mercè és molt anestètica, i la Mercè sempre... Qualsevol cosa que li proposis la Mercè, tu ho veuràs. Va sorprendre en el paper que fa el golfos de Roma, la Mercè Martínez, no me la imaginava, la veritat. Home, doncs és una tot terrenya, és una dona. Jo ho vaig tenir molt clar, quan el Daniel Anglès em va dir, sí, sí, aquest paper a Barcelona el farà, la Mercè, vaig dir, ostres, no podria d'haver escollit ningú millor. Home, i realment és una gran actriu de musicals. Sí, sí, però... Treu aquest temperament que té la domina, la Mercè Martínez el dona molt bé. Doncs jo no me l'imaginava, veus en el paper de la domina a la Mercè, però també m'agrada molt, la veritat. La veritat és que em va agradar molt. Doncs a res, hem de marxallar. Recordeu que golfos de Roma està al teatre com dalt fins... Fins el 8 de gener. Fins el 8 de gener. És veritat que l'argo me lo fiais, però aneu a veure. Ho passarà, ho passaré super, superbé. És una obra que sembla... O sigui, és llarga, però sembla molt curta, perquè a cada moment rius, i plores, i et sorprènci... O sigui, que hi ha tota una sèrie d'emocions, diguem-ne, veient golfos de Roma, que et fa que sortís del teatre molt, molt alegre i molt feliç. Franca, té, carinyo... Moltes gràcies, Maica. Moltíssim. Gràcies per la gran labor que feu, la veritat, perquè amb la publicitat no n'hi ha prou. I tot el que feu vosaltres, vist als mitjans de comunicació en favor de la cultura, la veritat és que s'agraeix moltíssim, que ens doneu aquest rascó. Doncs gràcies a tu, perquè ja saps que t'estimo moltíssim. Ets un home de teatre, ens coneixem. Des que tu eres jovenet. Sí, sí, sí. Hem crescut junts. Doncs gràcies per estar aquí. Frencadet, i bé, doncs molta merda per la resta dels dies de golfos de Roma. Gràcies. Adéu. Un petó. Per tant, via Vita, l'AP7 en aquest tram, afecta l'AV23 des de Molins de Reis, fins a l'AP7 també, enllà de l'AutoVía 2 amb l'AP7 d'Averira-Martorell, amb cua compacta, i com a via alternativa, podeu agafar l'AutoVía 2 a la Nacional 340, perquè la dos van representacions de Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan d'Espi, i la V24 ja n'ha aturada de Cervelló Valliran a Sant Ítsut, i la Nacional 340 a més endavant ha obert-la. I hem d'afegir que ara ja talla de la C35 allinats del Vallès per un accident, i estan treballant també, efectiu de bombers i del SEM, del Sistema d'Evergències Mèdiques, i d'altra banda hi ha representacions de la C58, i pot anar des de Santa Coloma de Gramanet, cap al Nústia de la Trinitat, on hi ha unes dones de Barcelona amb trams de retencions en tots dos sentits. Sàlia Quintana, Catalunya Ràdio Equipiari. Notícies breu, Sergi Molero. Aumenten els accidents de trànsit mortals aquest mes de novembre a Catalunya respecte del mateix període de l'any passat. En les últimes setmanes, han mort a les carreteres 12 persones, que és el doble que el novembre del 2019. D'aquestes últimes gairebé la meitat eren de col·lectius vulnerables, que són tres motoristes, un ciclista i un vianant. El repunt s'ha concentrat sobretot a les demarcacions de Girona i Tarragona. Segons el conseller d'Interior, Joan Ignas i Elena, els accidents de trànsit tenen dues causes molt clares. Les distraccions i la velocitat, per això, fa una crida extrema a la prudència. Estem detectant que aquest any, aquest novembre, s'ha tornat a disparar, i és per això que hem de donar aquest missatge que extremem la prudència, que cada víctima és una tragèdia. Per fer front a l'augment de la sinistralitat, el conseller anunciat més de 100 controls arreu del territori per aquest cap de setmana, sobretot a l'autopista APC. L'administració Biden, l'administració nord-americana, ha decidit que el líder de l'Arabia Saudita, el príncep Mohammed bin Salman, tingui immunitat davant de qualsevol demanda per l'assassinat de Jamal Kashugi. Ara, el Departament de Justícia Nord-Americal ha fet una immunitat perquè és el primer ministre Saudita, com estableixen els principis de la Llei Internacional. I és que el setembre passat, el seu pare, el rei Salman, el van homenar oficialment primer ministre. Quan ha sabut la notícia, la quera promesa del periodista en el moment dels fets, en el moment de ser assassinat, ha dit que avui Kashugi ha mort, havia mort una segona vegada. Trobades restes d'explosius a les canonades del gasoducte Nord Stream al Mar Baltic. La fiscalia sueca confirmar que la causa de les fuïtés va ser un sabotatge, com s'havia plantejat des d'un principi, a fer gis que caldrà esperar els resultats definitius de l'investigació per determinar si es pot processar algú. Tan occident com rússia s'acusen mutuament de l'incident que ha greujat la crisi energètica a Europa. Els acomodadors del Teatre Nacional de Catalunya denuncien públicament el tracte que arriben i que n'hagin acomiadat la majoria al TNC de la seva banda, a més un comunicat on defensa la transparència i legalitat del procés de selecció del nou personal. El conflicte laboral ha arribat quan, després d'una convocatòria, 12 places d'acomodadors fixos, discontinus, la direcció ha prescindit la majoria de treballadors eventuals, que n'eren una vintena, només n'han quedat quatre. N'hem parlat amb un membre del col·lectiu. En lloc de regularitzar una mica la situació dels treballadors actuals, que som al Teatre, el que han fet és fer-nos fora a nosaltres i agafar gent nova, sota uns criteris que no entenem, perquè ells diuen que han agafat la millor colla de gent, però després les excuses que ens deien per no agafar-nos els altres tenim altres coses, que no és una feina per nosaltres, perquè volen que nosaltres siguem lliures, perquè potser tenim altres projectes. El TNC per la seva banda assegura que els més de 800 candidats que van optar a la convocatòria pública per cobrir les 14 places d'acomodador ho van fer en igualtat de condicions i d'acord a les normatives que són diuen d'aplicació al Teatre públic. Esport, Sergi Andreu. El Barça és l'equip que més futbolistes aporta al Mundial de Catària, i també en tota la història de la competició fins a 17 jugadors. S'ha incorporat a la selecció espanyola Alejandro Valde per cobrir la baixa de l'Asignat Gaillat. Més de 4 milions d'euros. És el que ha recaptat el Partit Benèfic a favor de la lluita contra l'Ela, que es va fer a l'agost del Camp Nou i que va enfrontar el Barça i el Manchester City. També en Claudiu Laurana, Gerard Piquès, ha dit avui al Museu de la Barça la seva última samarreta, la de l'últim partit. Espanyol l'album d'una petita de Mar, que l'envergòrter blaugrana ja té l'alta mèdica, després d'un any i un mes de baixa, per una de les iols lligaments del Genoll. En Bàsquet, l'Uni Girona arregla estudiants des de l'esvull del vespre en partit de l'avirana jornada de la Lliga Famerina. A Soval d'en Bol, la 249, Barça, Naïtasuna, 12 n'en jornada. A la fase de grups de la Champions Famerina de Batervpolo, 3 partits en presència catalana, M'adi Tarani, Siren Zamalta, Tetero, un era irlander contra el Mataró, Al Barça l'Uni tenia el que s'ha d'anar. S'ha proclamat campió del món a la categoria de 74 quilos al Mundial d'Agua de la Jara a Mèxic. Avui competeix el taicon d'Histat de Roses, Joan Jorquera, a la categoria de 63 quilos. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies.