#268 - La Rambla del 22/11/2022

atau no. Et penses que Rayo Desbrern et deixem les tardes lliures per que t'avorreixis? Doncs no. Escolta de llops deIVendres de 5 a 7 el programa de tardes, La rambla, amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbujerrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just ens sou els protagonistes i recupera tots els podcasts que vulguis a rayodesvern.com o al perfil arroba la Ramla 982 d'Instagram i Twitter. Bona tarda, s'enjust passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui dimarts 22 de novembre. Bona tarda, s'enjust passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui dimarts 22 de novembre. Bona tarda, s'enjust passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui dimarts 22 de novembre. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins a les 6 farem secció de llibres amb l'Ernau Consul, propietari de la llibreria Sant Justenca, que sempre ens porta les millors recomanacions de lectures o novetats editorials. Tot seguit, baixarem pel carrer Indústria i ens aturarem fins davant del restaurant Cuyna Miracle. Farem secció amb en Joan Targarona. Parlarem una setmana més i segurament de gastronomia i plats típicament nadalencs. Després de segona hora de la Rambla a partir de les 6 i 10 i després escoltar els vulletins informatius a Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem la predicció del temps amb el Carles Rius. Després, tot seguit, escoltarem de nou el capítol de pediatria que vam fer amb la doctora Gisela de Garras i den a l'Hospital Sant Joan de Déu sobre l'electància materna, que és els tabús, consells, tot això ens expliquen aquesta sessió. I acabarem el programa parlant de la importància de la respiració en el llog, i ho farem amb l'aranja, que és una de les professors de l'acadèmia Lessa Yoga de Sant Just. Tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem, i a més a més ho farem també amb un tema musical per agafar amb forces la tarda del dimarts. I us deixo el tema Sunroof de Nicky, Jor i Daisy. I, en el meu eye, you've got those pretty eyes in your head, you know it. You've got me dancing in my bed, so let me show it. You are exactly what I want, kinda cool and kind of not. Wanna give myself to you, we're driving on the freeway tonight. I've only got one thing in the back of my mind. I'm feeling like this might be my time to shine with you. with you, with you I got my hair out to sunroom I'm blasting my favorite tunes I only got one thing on my mind You got me stuck on the sunroom You're making me feel brand new You're more than a sunny shine in my eyes I got my hair out to sunroom Oh, oh, oh, oh, yeah, ooh-ooh-ooh, ooh-ooh-ooh You got me stuck on the sunroom Oh, oh, oh, oh, oh, yeah, ooh-ooh-ooh, ooh-ooh-ooh I got my head out the sunroof I'm blasting my favorite tunes I only got one thing on my mind You got me stuck on the thought of you You're making me feel brand new You're more than a sunshine in my eyes La-la-la-la-la-la-la-la La-la-la-la-la-la-la-la-la La-la-la-la-la-la-la-la La-la-la-la-la-la-la-la-la-la La-la-la-la-la-la-la-la-la La-la-la-la-la-la-la-la-la La-la-la-la-la-la-la-la Per escoltes pel miudestès Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creix professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya I amb aquesta música tan ebrosa, marxem fins al carrer Bona Vista i ens aturem davant de la llibreria. Cada llibre té de Sant Just per xerrar amb l'Arnau Consul o l'Arnau, què tal? Hola, bona tarda. Bona tarda. Posem aquesta música de dràcula, de brams, tòquers... I per què? Doncs perquè lligue perfectament amb el llibre d'avui, tot i que en realitat només en l'últim capítol. Com m'haurà d'intentar explicar? Fa dues setmanes, la setmana passada vam anunciar un álbum. L'àlbum infantil, que era d'alguna manera tothom té el cap, pot tenir frens d'edats, però el considerem en moltes vegades aquests llibres de format gran, tapadura, molt dibuix, com una cosa infantil, màxim juvenil. No hi ha, en canvi, cada vegada més, des que el llibre té volen predivindicar, però perquè evidentment és norma del món mundial, per Déu així, que els álboms il·lustrats, els còmics, les novel·les gràfiques, cada vegada hi ha més oferta per gent gran. Diguéssim, per adults, on, evidentment, no és valor només el text, i el que et podien explicar, sinó, evidentment, la bellesa o la tècnica en els dibuixos empleats. Més quan, per exemple, un álbum, com el de avui, que es diu Los Secretos de los Vampiros. Oh, què xulo, la portada, no? Un llibre preciós, un llibre de rata natura, de format gran, com hem dit, amb un... la portada clarament hi ha una mena de vampiresa, qui li regali més sang, un dibuix així tot esticiat, no? Sí. Amb lletres d'aurades. És de tres autores franceses, el llibre de França, Juli Leger, Elsa White, i Laura Pérez, o Pérez, seguim a la francesa. Sí. I, de fet, hi ha aviatet un, que nosaltres ens va passar per sobre, que és Los Secretos de les Bruixes. I, en tot cas, vés el mateix. El que ens expliqui és el mitre del vampir, i és sorprenent pel que t'explica aquest llibre, és que el vampir, que nosaltres l'associem, a la música que hem de posar, amb la dràcula, amb Stoker, si anem molt lluny, el Guts Radici, perquè era un noble que el van empalar, i els altres eren tan dolents, perquè tenia tanta fam de sang, que, bueno, això, la seva ànima de campena, i, evidentment, si tu anem transsilvània, romania, tots els castells, i després, ja, la pel·lícula se'm acaben a Londres, fa les seves malvestats. Sí, efectivament, aquest és el mitre modern de dràcula, al segle XIX. Prudentment, quan algú el segle XIX, però amb Stoker, escriu aquesta història, el que fa recollir l'higèndez anterior. I el que és més curiós de tot és que aquestes l'higèndez anteriors són molt anteriors. Tant anteriors que, de fet, el que ens ve a dir, aquest llibre que ens expliques al principi, és que els vampirs han sigut sempre. O sigui, des que l'home és home, l'home té por de monstres nocturns que et xuclin la sang de nit, quan dorms, perquè necessiten la sang per viure. I això ve agafeu-vos fort des de Mesopotamia i l'Antica Egipte. I és molt curiós, perquè just el primer que és destacat, que bonica aquesta portada, i de fet, si nosaltres parlem de vampirs o dràcules, el primer que ens ve al cap, evidentment, és un home. Doncs un capa. I, en canvi, el que és més curiós d'aquest mitre és que les primeres vampirs de la història eren d'eses. I, llavors, el repàs que fa aquell llibre sobre això, aquesta mena de por atàbica que l'home sempre ha tingut, associada al fet de dir, a veure, la sang, des de sempre hem tingut clar que és l'elixir de la vida, alguna cosa, i, per tant, doncs, hi ha de bé criatures que, amb la nostra sang, puguin viure, o la necessitin per viure. Totes aquestes menes de pos primeven associades als deus. De fet, a d'eses. Les d'eses relacionades molt desgrades amb la llar, amb el neixement, amb la maternitat, eren d'eses que necessitaven sang per alimentar-se. I així, per exemple, doncs, això va repassant aquell llibre. I això s'explica en el llibre, no? Per exemple, la famosa, sí, sí, sí, doncs, això s'explica en el llibre. I el que és més curiós de tot és dir, i això no només és, dius, bueno, en món occidental, més o menys, a l'Egipte, que és el que després arribarà a Grècia, i de Grècia passarà, en el fons, també via judaïsme, on hi ha la famosa Lilith, que de fet diuen que és la segona dona de dam, la que no... De fet, la primera, no la segona, la primera, i que no està fet de la seva costella, sinó també de fang, i, per tant, de altres idees, tots aquests primers mites, d'eses femenins, moltes vegades estan associats a... Necessiten sang per viure, però intenció, no només aquí, a Mèxic, a l'Àfrica, a China, al Japó, a tot el món mundial, per dir-ho així, des que néixen les primeres civilitzacions cadascuna, per llibre, evidentment, sense relació amb ell, sempre hi ha algun... Diguéssim, algun bitxo, fins i tot algun cas, sí, sí, perquè en algun cas és molt curiós, perquè t'expliqui això, diu, a toco i a gana, creuen que, de fet, és un deu que es transforma en mosquit, a xupar la sang, i a gràcies a la sang que et treu com a mosquit, després pot ser deu. Bé, no, aquí en n'hi ha un que es diu, el Jiangxi, a d'altres te'ls va dibuixant. Què rebuscat? El Japó, a les Antilles, una mena de dona que es transforma en lleó, o pantera, et preu una sang i després torna, a Austràlia, una mena de cosa rara, i la pots dibuixar, però bé, al fons el mites sempre el mateix, a les Filipines, a Mèxic. Però això són mites reals de cada lloc? A cada lloc d'aquests, sense relació amb ells, en tot cas la relació vinda després amb la globalització per dia del segle XV i XVII, no? Sí, sí. Sempre hi ha, relacionat amb els deus més primitius, algun dels deus té necessitat de sang humana. Això evidentment respon, i això t'ho explica molt bé, lliure de dir, una mena de por de l'home, de dir, aquesta sang, que jo ja entenc que és més necessària per viure, perquè quan em faig mal el que fa és sortir sang, el que de fer és pressionar, va creixent al mida de dir, si la sang és bona per mi, els dolents necessiten la meva sang. Això és una mena de por que l'home ha tingut des de sempre, i que, aleshores, amb el llarg del temps, primer, es converteixen en aquests deus, per exemple, això, una de les dèses més famoses d'Egypte, aquí en tens una, que aquí ben dibuixada, és segmet, que és la dèsa amb cap de bau. A part més, una dèsa bona, que no fa cap mal, però necessita sang. Si no et portes bé, aleshores, sempre és allò de dir, es va transformant, i amb això vindrà el naixement del cristianisme, que aleshores transformarà, però, malgrat tot, es mantindrà de fons, transformarà i dir, no, prou de la sang. La sang és bona, la sang és el sacrifici de Jesús, aquí s'ha acabat el bròquil, i, malgrat tot, durant tota l'edat mitjana, hi haurà aquesta mena de, diguéssim, de por, de cultes, és quan començarà a néixer altre tipus de criatures, perquè en el fons també van relacionades amb el mal, i poc o molt també amb la sang, bruxes i dimonis. Clar, tot aquest... O el que ens diuen els revenientes, o sigui, comencen els mites, més que els dimonis, que serà més, que ens diu aquest llibre, cap al reneixement de l'edat moderna, durant l'edat mitjana el mite més temut, enllà del cristianisme, el cristianisme del que tothom té por, si no et portes bé ni de les a l'infern, però encara no hi ha, els famosos aquella res vindran més tard. La por són els homes llop. Els homes llop a l'edat mitjana són el que, arreu d'Europa, però no només d'Europa, això és el que t'explica molt bé aquest llibre, diu, per què? Doncs perquè tant, tant apareixia. Allò que hem vist a Mòglio, i a alguns casos, que hem vist bastant fins al segle XIX i XX, aquí a Espanya mateix, nens que es perden i que acaben sent cuidats per llops, i quan els troben són mitjalvatges. Clar, això passa bé. Ha passat sempre. Un historià de llibre de la selva. Exactament. Però, clar, això imagina't l'edat mitjana, quan hi ha una criatura d'aquestes. Això feia cor el mite de dinar. No, clar, són aquests... Nosaltres ho topem amb 10, però aquí hi ha criatures nocturnes, que el que volem és la sang, no? La saga Crepusculo, una mica, també els llops, aquests dos clans, que ja podria ser també per exemple un exemple. Sí, no, és a dir, que totes aquestes sagues veuen d'això. Lo curiós és que, diguéssim, Crepusculo veu clarament ja del segle XIX, de quan apareix la figura del vampir. Clar, en aquest llibre, que ja veus que és prou gruixut, està ple de mites, de tot plegat, bueno, el que... Dràcula és l'últim capítol. D'alguna manera, i aquesta és la gràcia, de dir, bueno, finalment... Dràcula hi ha hagut altres, no? Des de les DS, en el fons el que et diu, aquell llibre és aquí, des dels 10 més antics de totes les criatures, de totes les religions i mitologies, hi ha hagut la creença, no se'n deien vampirs, però eren criatures que necessitaven sang. La sang? I per tant això es va transformant, a l'edat mitjana els vampirs encara no existeixen, però aviat neixeran les bruixes, que en el fons són els que fan mal vestats, i també segur que pel seu sacrilegi necessiten sang, i maten galls, tot allò de les misses negres... Sí. Clar, tot això va relacionat amb la sang, i amb la por que els dolents necessiten la meva sang, i si no em porto bé, els dos aquí s'hi van barregant, poc o molt, que l'istanisme està tot arreu. Tot això arribarà al segle XIX, i es mesclarà amb figures legendàries, com la que ara en Romania donarà el com de Dràcul, que és aquest noble que claritant dolent, que el van condemnar a no poder... a no poder anar al cel, i per d'anar a pagar sempre. Clar, tot això l'ha d'estar... Ah, doncs aquest serà un vampir. Finalment, neix la figura del vampir, ja en forma masculina d'algú que és amb vida, ha sigut dolent, i per tant està condemnnat a pagar com un ànima empena, i ha de necessitar sang dels altres per viure per sempre, que al final dius que viure per sempre, però ja acabi sent una condemna. Però clar, aquest viure per sempre té unes imatges immortals, els egipsis, els més botàmics, els grecs... Doncs, clar, aquell llibre és curiósíssim per això. Per a més, a més, et va fent la història, i evidentment et va tractant per què els alls, que ara et ve molt clars. Donen menen aquesta por als alls o la necessitat de la plata, doncs clar, amb diferents apartadets, amb diferents... et fa el mateix que et feia per exemple la història de Serrellonga la setmana passada. És a dir, t'expliqui la vida de Serrellonga, i t'expliqui el context, com es vivia, amb una masia, en aquest cas, t'expliqui d'on belmita i sobretot com es va transformant. Tot plegat amb unes il·lustracions extraordinàries. Sí, és un llibre moltíssim. Amb aquestes guardes, amb tot de rat penats, que el trobo sobre fons d'haurat. És com un album il·lustrat bastant... No, és un album il·lustrat, però per un publicador. I el llibre això és fabulós. Un publicador és evident que algú de 12 o 14 anys pot llegir-ho. Ara potser t'entendrà de la misal·lamitat, perquè hi ha tants noms, hi ha tantes referències, i sobretot hi ha aquest concepte. No, no és que els deus egipsis fossin vampirs, o en concret la deia és assegmet. No, és que la por que fa que en algun moment néixin els vampirs, i ara ja no s'hi creu, ja s'ha convertit en un monstre de pel·lícula, de novel·les... M'agradaria que hi creu, però que durant un temps sí que hi ha hagut aquesta por humana, que és molt poc a poc, primer en forma de deus, després en forma d'humans que fan coses amb vida compactes amb el diable, i després humans que, com que han sigut tan dolents, no poden anar al cel, i ara es vaguen com ànimes i es transformen en fantasmes errants. No deixa de ser, diu aquell llibre, una mateixa resposta, una mateixa por. I és apassionant. A més a més, com ja vas veient i ja t'he anat mostrant, que dius, això no és només que ho haguem, l'estaca, la rata... No és només que ho asociem a dràcula, perquè ho excrigués Bram Stoker amb una novel·la, sinó que, en el fons, Bram Stoker recull una legenda que ve de altres legendes, que ve de mites molt antics. És apassionant. I Arnau, ens ha dit que és el segon llibre, és el segon llibre de les autores uestes. O sigui que aquesta autora, aquestes autores, van fer un que era Los Secretos de les Brujas. És un llibre que també està traduït i publicat per rata natura, que ara mateix no recordo com veig la portada. Dic, jo diria que sí, però pel que sigui, en aquell moment, potser just acabam d'obrir, de fer 3 o 4 anys, com a mínim, no hi vaig prestar atenció. I en canvi, com va arribar, de seguida em va agrair de l'atenció la portada. Dius, ara, no sé, també és cert que és això últimament, aquest llibre té a fer molt més cas aquests àlbums grans. Potser perquè tenim més temps, potser perquè anem a pres, potser perquè veiem que cada vegada hi ha més demanda d'això. Sí, hi ha demanda, la gent demanda més, cada cop més. Àlbum il·lustrat i novel·la gràfica molt, sí. I més per adult que potser per... Bueno, per nens és un no parar. Però a banda de per nens, ja aquesta oferta per adults, que cada vegada és més gran, amb català, aquest llibre amb català no s'ha fet. Però cada vegada hi ha més demanda, quan nosaltres vam obrir fa 6 anys i mig, d'àlbums il·lustrats, o comics, com n'hem dit sempre, amb català, pràcticament hi havia els estèrics i els sentins. Sí, alguna cosa de més. O a un manga o... Sí, potser el Bola de Drag, però era l'únic. Ara hi ha sèries que més aviat es faran pel Soberdres, o que ja s'estan fent, que també es publicen amb català. I a banda, que és clar, el manga és la gràcia aquella del format petitet, i que més els llibres el revés. Però aquest l'album gros, pràcticament no n'hi havíem, que clar, aquest sonar l'albums molt cars de fer, paper bo, quadricomia, tapadura, clar, evidentment, és molt més car que fer que un llibre convencional, una novel·la de les que porto la majoria de setmanes. I ara, en canvi, bueno, hi ha demanda, doncs, clar, les editorials han vist que n'han d'oferir, vaja, propostes diverses. I cada vegada n'hi ha més, i la veritat és que és per aplaudir, perquè, clar, un sancar amb aquest tipus de llibres és diferent que si agafes una novel·la. Perquè evidentment el text, probablement, te l'enpasses de seguida, però probablement llegeixes d'una... Jo m'hi fixo, m'he segut el sofà, i no vas tan ràpid llegint, però si ets un parell de frases, després mires el dibuix, tornes a la frase, et delectes més amb el que és l'objecte llibre, que evidentment inclou el dibuix, i penses, mira, aquí, bueno, no sé, jo m'he trobat descobrint-me això fanàtic d'aquests llibres, cosa que, ho reconec, jo m'havia quedat amb els tintins, després havia passat a la novel·la sense dibuix, i s'acabava. És clar, era el que deies tu, d'així de còmics més d'abums il·lustrats, poder més grans, però tens àngel, això, teníem tintin, i estèrics, i massa grans, i barrofets, probablement, no, però... Però tampoc gaire cosa més. Poc més. I en camis evidents, que per exemple, tots aquests llibres de mitologia n'hi ha un, de mirxalia, que ara més a més s'està reeditant amb català, que és el diccionari de símbols i tot plegat, evidentment, tot això ho pots trobar amb llibres que seran molt més complets que aquests, però justament jo crec que això és una porta d'entrada. Aquest món m'interessa, m'agradaria que menessin més a fons. D'aquí pots fer el salt al llibre que és purament teòric, i va a fons amb cadascun de les coses que aquí t'apunte, i que dona aquesta idea general de dir, ui, els vampirs no són un invent del segle XIX, d'algú que va escriure una novel·la, basada en la llegenda d'un comte que era molt dolent. No, no, és una por de l'home des que és home, i des que creu amb déus. Apassionant, de bo. Doncs li posem la etiqueta de recomanació d'aquell llibre a temps. Un gran regal pel negal. Fa molt boig, no? Fa molt boig, sí, sí. Lletres d'Aurades i això, per tant, fabulós. Molt bé, Arnau, doncs tenim que ser allonca va venir la setmana passada... Sí, sí, al final va venir. Es va reforçar els trossets, es va cosir, i va aparèixer tot el cridament i faig enda. Els nens i les nenes, contents i feliços també. Sembla que sí. Molt bé. Doncs res més, Arnau, si et sembla ho deixem aquí, vinga, som-hi. I seguirem la propera setmana. cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures basades en aquells bungalows, Va, ara agafem les coses i baixem fins al restaurant Cuina Miracle de Sant Just per parlar amb en Joan Targarona sobre el món de la cuina. Hola, Joan, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Com estem? Bé, molt bé. Em ganes de seguir parlant sobre allò que ja vam començar fa algunes setmanes a parlar, eh? Que es va acostar en el tema de Nadal. Sí, sí, sí, es va apropant al Nadal. De fet, ja tenim clients així que s'estan començant a interessar amb els plats que farem. Ja vam parlar una mica de diferents opcions que nosaltres oferim al Cuina Miracle i que podeu fer a casa o, si voleu, ens ho podeu encarregar, com vulgueu. I, si et sembla bé, avui podríem parlar una miqueta del que serien els aperitius que nosaltres farem. I una miqueta, doncs, parlar una mica, també, o introduir els primers plats que farem nosaltres o que també podeu fer. Potser parlarem una mica, però ja m'agradaria dedicar una setmana o un programa als plats més estrelles del meu plat, com serien els canalons, per exemple, que per mi ja seria el plat estrella de Nadal. I ja sigui menjar-lo el dia 25, com el dia 26 tradicionalment, però també parlar de la típica escudella o la sopa de galets, que també m'agradaria aprofitar una mica més una setmana o un programa amb aquests plats sense entrar-nos en aquests dos. Però sí que parlar-vos una miqueta dels aperitius o piques, que podeu fer a casa o que ens podeu encarregar, ja sigui per menjar, per exemple, a la nit del 24. La nit del 24 que hi ha a Catalunya, potser no hi ha tanta tradició, com a la resta d'Espanya, de fer un plat o menjar més principal o tradicional, com diria si el 25 o 26. Potser tradicionalment es menja coses més de pes, també, i més coses així de pica pica, per exemple, nosaltres, a Cuina Miracle fem, per exemple, unes piruletes de llagostins o uns dàdils farcits en formatge brí, fem els rotlles de salmó, que ja els fem aquests durant tot l'any, que són rotlles de salmó, que fem farcits en formatge, en salmó, en poma, en cuombra, en ceba, i bé, et dic que els fem sempre i ens els podeu encarregar quan vulgueu. Em sembla que les piruletes de llagostins que comentes, em sembla que per al vostre Instagram a Cuina Miracle m'ha semblat fer-t'hi una ullada, m'ha semblat veure algun post, que són com 3 o 4 llagostins posats a la brotxeta? Sí, són dos llagostins capiculats i punxats a la brotxeta. De fet, ara ja fa un parell o tres de setmanes que estem començant a fer promocions, sobretot a les nostres accions socials, d'anar a Instagram com a Facebook. I a més a més, si ens seguiu, podreu veure que en aquests posts fiquem un enllas on et radifigeix directament el nostre pagina web, hi ha un altre enllas on et pots descarregar el nostre follator amb els plats de Nadal, una miqueta amb els preus actualitzats d'aquest any. Sí que és veritat que jo també dic a molts dels nostres clients que sempre prefereixo parlar amb ells personalment, que no es quedin només amb el preu, sobretot per poder-los dir d'explicar que per quantes racions pot ser un pollastre o pot ser qualsevol altre producte. De vegades només mirant el preu sembla que és molt car, però si després ja et dic que menys en tant de persones, doncs potser no és tan car. Per això prefereixo jo sempre poder parlar amb els clients i explicar-los una mica com van les racions de cada plat. Independentment d'això, com a altres plats també, així una mica diferents i que fem força per Nadal, són uns creps farcits amb verdura i foie, que també, o tinc clients, per exemple, que se'ls agafen sencès i se'ls mengen com a primer plat o ve el poder en tallar i menjar-lo com a aperitiu. Això és una mica la idea que oferiu vosaltres, tallar el crep i menjar-lo com a aperitiu, o si no agafar-ne un sencer per persona i menjar-lo com a primer plat. Fem també el fòmic 8 amb lini, que és un pa que es fa amb farina aigua i una mica de llet i és un pa molt flonjo, rodonet i finet. I després, per exemple, fem també una entrepinya d'entrepinya. És un plat que ens l'hem inventat fa temps, juntament amb la Miracle, que és la meva mare, i vam fer com uns sàngüits de pinya, on a dintre hi portava formatge mascarpone, menta, trossets de tronja confitada, etc. Per tant, aquesta entrepinya també ens el podeu demanar per Nadal. També pot ser en format com a primer plat, fent uns sàngüits de pinya sense per persona. O bé, podem tallar-lo amb 8 peces i així tens uns aperitius també, una mica especials i una mica diferents. Clar, perquè entenc que hi ha una llàmina de pinya, llavors després hi ha el que aniria al mig i una altra llàmina de pinya. És com un sàngüit, una altra llàmina de pinya. I després sí que és veritat que hem de mantenir per Nadal els aperitius o plats de pica a pica, que nosaltres fem també durant tot l'any, que també ens els demanen tant pel dia 24 com pel dia 25, que és per exemple la coca de verdures, la tuita de patata, les croquetes, etc. Aquests també us els demanen, així hi ha dades especials com Nadal o la mida Nadal? Sí, sí, també ens els demanen, sobretot perquè sovint també hi ha nanos, hi ha nens petits, etc. I per tant, si agrada menjar croquetes, la tuita de patata és això. I de veritat, per Nadal en fem moltes i més del que podríem pensar, perquè sobretot això. Per complir amb els encàrrecs que sempre hi ha algú que diu no, com n'hi ha vens, que els aperitius aquests tan especials no ens agradarà, però unes croquetes sí, doncs vinga, doncs croquetes. Croquetes de què normalment la gent en demana o de què les feu o de què les fem? Sí, nosaltres en fem de quatre tipus, bàsicament, de pollastre, de pernil, de bacallar i de bolets amb foamycuit. I alguna vegada també hem tingut unes croquetes baixatarianes, d'altres vegades hem tingut formatge amb nous, però les que més surten, de fet, són aquestes que hem parlat, d'acord? Sí, i sí que és veritat que aquestes hi ha gent que m'en demana potser més de pernil o de pollastre o hi ha molta varietat. Hi ha gent que simplement em diu que posa'm en un sortit i ja està. I aquí una mica seria un resum dels aperitius que ens demana, sovint la gent. Després tenim una altra secció, una miqueta, també, de quits i amanides, per exemple, el quichelonet, o amanides, per exemple, que fem una amanida de marisc, en crang i gambetes. Fem una amanida de gualdos, que és en poma, api i maionesa, nous, també, i fem una amanida verda especial, que seria una barreja d'anciams, que pot ser canonges, pot ser rúcula i etc. I hi posem també algun fruit vermell, nous, ho decorem una miqueta que sigui una mica elegant. Aquestes amanides sí que són una miqueta més especials. Sempre tinc algun client que me'n demana, per tant, doncs els fem i ja està. I el que fa també treballar la pasta de fu i a banda de la coca de verdura, doncs això, l'esquix l'Oren, que també fem qui és l'Oren de porro, que fem qui és l'Oren de carabassó, qui és l'Oren d'espinacs, amb bacon o sense bacon, això també és una miqueta al gust del fill. I normalment les feu, o si vosaltres oferiu els tipus d'aquí, o espereu que la gent us demani d'aquella volant? No, o sigui, a veure, nosaltres ens oferim a veure què els agrada més i després ells mateixos ens demanen, això no hi ha problema. Sí que és veritat que els clients, que ja han provat alguna qui és l'Oren dels nostres, ja també moltes vegades tenen les idees molt clares, saben molt bé el que volen i en venen. No vull la quiix de porro, que ens agrada molt i tal, doncs a banda d'un quiix de porro, ah, no, vull dir, ells ja tenen molts de nostres clients també tenen les idees molt clares del que volen, no? Perquè és que si tinc dues quiix o tres de porro encarregades, doncs fer-ne una més, doncs no hi haurà problema, no em suposarà on trasbalts que si l'haig de fer d'algun altre producte, per intentar unificar comandes, això també ens interessa molt. Per exemple, jo mirant el llistat de plats de Nadal que oferim, doncs no ho sé, m'en surten moltíssims, potser en surten una trentena o una quarentena de plats, però després el problema d'aquests plats que sovint es transformen en molts més plats diferents. I em refereixo per exemple, sí, però em refereixo per exemple a petites modificacions que s'han de fer, perquè el pollastre afercit, doncs, vull afegir salchitxa dintre, en comptes no només el fersit típic de Nadal, sinó que vull afegir algun altre producte. O per exemple, doncs, escolta, jo sé que fas el bacallà a la catalana i el bacallà amb tomàquet natural confitat, però em pots fer un bacallà, no sé, amb ells tendres i tal, vull dir, van sortir modificacions que sovint, a incorporar la nostra carta sense voler-ho, però que de vegades també és inevitable fer-ho. Però vull dir que al final aquesta quarentena o quarentena de plats que oferim, al final poden transformar-se en 60 o 70 diferents amb petites variacions que sovint em demanen als clients. Per tant, sí que és veritat que treballem molt per Nadal i treballem molt a la carta i al gust del client, que és també això, el que ens dona un valor afegit. Home, és la proximitat amb el client, clar. Exacte, que confinen nosaltres i que se repeteixin anys rera, que treballem molt a la demanda del client i al gust del client una miqueta, no? Efectivament. Hem parlat d'esquich, de les amanides, una mica d'aquests plats entrants, no? Joan, que oferiu també de peritius, que al cap i a la fi és anar a muntar una mica un puder també amb la gent, perquè a aquells plats que hi ha molt de marís, no sé, en el plat principal, de no posar peix. Això que descuca de família s'organitza com pot i com vol, no? Després hem d'aconsellar adientment als clients per convidar-ho correctament, o no que tot sigui peix, o no que tot sigui carn, o buscar opcions que siguin vegetarianes o més refrescants, menys, o incluso per menjar fred o calent, perquè després també pot haver algú que digui, escoltes, que jo no em vull preocupar i no vull estar pendent que si vaig d'escalfar, de cas i tal, vull dir, després hem d'anar trobant els ajustos que siguin necessaris i que el que més li pugui interessar en el client, no? Clar. Sí que és veritat que van sovint es deixen aconsellar i al final no ens acaba tot sortint bé i al final fem unes bones festes, vull dir, que això és el que compta al final. Clar que sí. Doncs és més, Joan, diem també als reduïents que, com ha dit abans, també poden anar consultant a tots aquests plats que oferiu a cuinar Miracle a la vostra pagina web, també a les xarxes socials, no? Esteu a Instagram i de més, i que es colleixin, i que trin, i que vagin pensant. Sí, sí, perfecte. Molt bé, Joan. Doncs res més, que vagi molt bé. Un abraçada. Déu. Gràcies. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, les vots jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. I ara, tot seguit, a la ramla deixem un tema musical del grup de veus pentatònics, que sempre canten a capella i amb diferents veus, tot ho fan absolutament amb les seves cordes vocals, i deixem el tema que persionen de Sound of Silence. I tornarem parlant dels dies internacionals i de les afamèrides d'avui. I ara, tot seguit, a la ramla deixem el tema musical del grup de veus pentatònics, que sempre canten a capella i amb diferents veus pentatònics, i de les afamèrides d'avui. I ara, tot seguit, a la ramla deixem el tema musical del grup de veus pentatònics, que sempre canten a capella i amb diferents veus pentatònics, que sempre canten a capella i amb diferents veus pentatònics. I touch the sound of silence, and in the naked light I saw, 10,000 people, maybe more. People talking without speaking, people hearing without listening, people writing songs that voices never share. No one there to stir the sound of silence. Full said, you do not know. Silence like a cancer grows. Hear my words that I might teach you. Take my arms that I might read you. But my words like silent rangers fail. An echoed in the walls of silence. In the people bound in red, underneath God that it made. In the strides of shining, it is falling. In the words that you arise for me. And the signs and the words of the prophets are in all the subway worlds and town halls. And whispered in the sound of silence. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, quan et treus amb la gent. Encara que vagis amb pressa, saluda sempre treu la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit, que si marca no marques, treguis la llengua. Influència traient la llengua o viciant a un joc amb amics. Treu la llengua quan llisquis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó. Els petons de debò. Es fan amb la llengua. Treu la llengua reu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. I ara ens toca repassar les efemèrides i dies internacionals d'avui. Començarem amb les efemèrides, aquests fets que van passar tal dia com avui. Ens oviquem a l'any 1859 d'un 22 de novembre, el Marroc es va donar inici la guerra d'Àfrica. Anyets més tard, en 1943, el Líban es va independentitzar de França. En 1963, a Dallas, que va passar que John Fitzgerald Kennedy, 35è president dels Estats Units, un 22 de novembre, va ser assassinat. En 1975, en Madrid, John Carles Primer va ser coronat rei d'Espanya, tal dia com avui, ja fa uns quants anyets. I després també tenim que el 2005, a Berlín, Angela Merkel va ser nomenada cansellera d'Alemanya pel Bundestag, el 2005, 22 de novembre. Parlem també de naixements, persones famoses que van néixer tal dia com avui, és a dir que seria el seu aniversari si estiguessin vives o de gent que encara ho està i que avui celebra anys. Per exemple, és el cas d'electriu, és Carles Johansson, va néixer a Nova York de l'any 1984. O també, per exemple, de l'actriu i escriptor estadounidenca Jamie Lee Curtis, va néixer a Califòrnia l'any 1958, concretament a Santa Mònica. També és el cas de l'astrònoma espanyola investigadora científica del fesic Josefa Mossegosa, va néixer a Horia, la provincia d'Almeria, l'any 1957. I ja fa uns quants anys, per exemple, també va ser l'aniversari, és l'aniversari de George Eliot, escriptora britànica, va néixer al Regne Unit, que hem dit, el 1819, 22 de novembre. També és l'aniversari de la primera magesa argentina que va néixer a Buenos Aires, és la Cecilia Grierson, va néixer el 1859. Avui també seria l'aniversari de Charles de Gaulle, va néixer a França el 1890, un 22 de novembre. Qui era Charles de Gaulle? Doncs bé, ell va ser general francès i home d'estat que va dirigir a les forces franceses lliures durant la Segona Guerra Mundial. Charles de Gaulle, més tard, també va fundar la cinquena república francesa i va servir com el seu primer president. També tenim que hi ha algunes necrològiques, és a dir, persones que ens van deixar tal dia com avui. Per exemple, ja ho hem dit, com a Famèrida, doncs, fitz era el Kennedy polític estadounidenc, el 35è president dels Estats Units, va morir tal dia com avui, del 1963 a dalles, als Estats Units. Tal dia com avui també moria Lewis, crític acadèmic, innovalista, autor de les cròniques d'Anàrnia, moria a Oxford, Anglaterra, també el 1963, el mateix dia que el polític John Fitzgerald Kennedy. Tal dia com avui també ens va deixar Maria Casares, actriu espanyola de teatre i de cinema, que va triomfar a França, va morir l'any 1996 en aquest país, França, i just fa un any, el 2020, un 22 de novembre, als Estats Units, i moria Noah Gordon, novelista estadounidenca. I parlem del dia internacional d'avui, perquè hi ha un molt especial avui, i atenció, és el Dia Internacional de la Música o també Santa Cecília. Parlem d'aquest dia, perquè coincideix el Dia Internacional de la Música amb la festivitat de Santa Cecília, que és la patrona dels músics i les músiques. Moltes pregunten si és casualitat que les dues commemoracions es trobin en el mateix dia. La resposta és que no, però abans de descobrir-ho vam anar a parlar una mica. Concretament hem de dir que el que és confusa és que hi ha diferents dades en les que es pot commemorar aquest dia, és una cosa fàcil. El 21 de juny és el dia europeu de la música, i l'1 d'octubre i el 22 de novembre es consideren també dies internacionals de la música, sent aquesta última data del 22 de novembre, el dia també de Santa Cecília. La història de Santa Cecília és una mica confusa i desconeguda, però a mitjans del segle V van aparèixer uns textos anomenats actes del martiri de Santa Cecília, en el que apareixen multitud de dates. La vida de Santa Cecília transcorre en el segle III i era procedent de la noblesa romana de línia Ja dels Cecilis. Quan era petit es va quedar orfa de mare, de manera que l'Obispa Urbà es va encarregar de la seva educació, aconseguint que abraces la religió cristiana. La seva vida va canviar quan es va casar amb Valeriano, que la volia passar al paganisme, i va acabar sent de capitat. De la mateixa forma li va passar a Santa Cecília quan va declarar que mai renunciaria a la religió cristiana. El 22 de novembre de l'any 230 l'alcalde Roma Almacchio va ordenar que li tallessin el cap a Santa Cecília. Quan va morir un important moviment de renovació de la música sacra catòlica de finals del segle XIX va rebre el nom de Cecilianisme en honor a ella, que sigui la patrona de la música es deu a diferents factors. Per això, en primer lloc, que la traducció de diferents escrites on es deia que Santa Cecília li cantava Psalms, el senyor. En segon lloc, també perquè a molts pintors i escultors els va començar la idea de representar-la com a artista tocant algun instrument o bé cantant. I quan es va fundar Roma a l'Acadèmia de la Música, Gregori 13 la va nominar patrona d'aquesta institució. Per aquesta raó, des que a Normandia celebra un torneig de compositors de l'època al 1570, aquesta data es va extendre a altres països com Alemanya, Espanya i també França. Aquest dia se lebra també perquè la UNESCO, l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura, van establir aquest dia en honor a Santa Cecília. I és una forma també de retrohomenatge a tots els músics, músiques, amants de la música i en general a totes les persones que gaudeixen amb ella. A lo mismo que me hiciste a mí, tú me enseñaste a dar mamar a cualquiera, y también como no quiero que me quieras, no. Era usted ser una relación de dos. Te perdono, pidele, perdona a Dios, dije que te olvide y la verdad es que yo, yo ando manejando por la calle que me sale. Hoyendo la cancion es que un dia me dedicaste. Te diría que volvieras pero eso no se pide. Mejor le pido a Dios que me cuide porque ando manejando por la calle que me sale. Hoyendo la cancion es que un día me dedicaste. Te diría que volvieras pero eso no se pide. El Consell de Ministres ha aprovat just avui que les rendes familiars de fins a 29.400 euros anuals es puguin beneficiar, segons el nivell d'ingressos, de rebaixes d'interessos, congelació d'acuotes o ampliacions del termini de crèdit. Segons la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nària Calviño, s'en podrà beneficiar un terç de les hipoteques a tipus variable. Vam aconseguir aliviar la carga hipotecària de los hogares más afectados por la subida de los tipos de interés. Se trata de una medida que puede proteger a más de un millón de hogares. Esto es aproximadamente un tercio de los hogares que tienen hipotecas a tipo variable. Les associacions d'usuaris de la banca han donat la benvinguda al paquet de mesures però es mantenen prudents fins a conèixer els detalls quan surten publicades aquest dimecres. Per tant, d'aquí unes hores el vulletiu oficial de l'estat, el BOE, mentre estan els bancs s'hi podrà enderir o no de forma voluntària, però si subscriu en aquest nou codi de bones pràctiques passarà a ser per a ells d'obligat compliment. Notícies breus, Sergi Molero. L'incendi forestal que s'ha declarat a primera hora de la tarda al Parc del Pígros, a San Vicenç dels Horts, el Vagillobregat. El foc ha cremat en una muntanya al costat d'un institut i obligat a confinar precisament 30 alumnes que ja han pogut marxar cap a casa seva. S'hi han desplaçat 10 dotacions dels bombers. El decret de Saquera afectarà poc als ciutadans de Barcelona i als serveis municipals perquè la ciutat ha fet inversions per fomentar l'ús d'aigua freàtica i regenerada, diuen. El consum mitjà d'aigua a la capital catalana és moderat, 106 litres per persona i dia, més baix que el d'altres ciutats, com, per exemple, València, amb 143, o també la ciutat de Madrid, amb 133. El regidor d'emergència climàtica i transició ecològica a l'Oiva-Dia ha explicat que, amb l'actual nivell de restriccions, l'afectació pública i privada serà escassa, però ha fet una crida a un ús responsable de l'aigua. Pel que fa serveis municipals, jo crec que no ho percebran, en tot cas el que veuran és que passem a alguns serveis a l'arip, i que alguns broyadors no brollen, i per què fa l'esforç ciutadà, crec que és un esforç contingut, recte jardins de dos dies, no ampli piscines i no rentar el cotxe enmanada, crec que és comprensible, i que forma part d'un acte inclus cívic, que inclús podria haver vingut per quedar-se. La Generalitat obliga l'Ajuntament de Lloret de Mar a cobrar les multes d'acces de velocitat d'un polèmic radar que ha posat més de 15.000 multes en només 8 mesos. L'alcalde creu injust que se sancioni a conductors enxampats més d'una vegada, perquè en cap moment diu, els han notificat una primera multa, Girona Fèlix Martín. Hi ha 2.800 afectats a qui no se'ls van notificar una primera multa per anar més de 40 per hora, i de cop van rebre dues, tres o més sancions del mateix lloc. L'alcalde de Lloret, Jaume Dulçat, creu que no és just, i esqueixa de la resolució de la Comissió Jurídica a sort de la Generalitat. A partir d'aquesta segona i les consecutives, creiem que el dictament final de la Comissió Jurídica a sort no és el que esperàvem, i no just. Malauradament vol dir que reprenen aquells expedients que havien quedat aturats i reconeix l'error de posar al radar. Segurament sí, atenent a que, des d'un punt de vista tècnic, és a la més que justificat, i la reducció de la velocitat a la via i de la sinistralitat, així ens ho deia, però des d'un punt de vista ciutadà, en què la gent dels ciutadans de Lloret no en tenia la mesura, i, per tant, la troben injustes, doncs segurament des d'un punt de vista polític i ciutadà, podíem dir que l'acció és error. Al polèmic radar de la vinguda de Blanes, a Lloret es va treure el mes de març passat. I ara una veu que s'ha apagat. Testa no puede ser, no más, que una canción. Quisiera afuera una declaración de amor. Alguna cosa més que una veu. Pablo Milenés, una de les grans figures de la música cubana, cantant, guitarrista, compositor, ha mort aquesta matinada a Madrid, on hi vivia, des de feia quatre anys, per tractar-se el càncer que tenia. Símbol de la nova troba cubana, de ritmes populars de l'illa amb continguts polítics, va publicar més de 40 discos, i va escriure més de 400 cançons plàssics com Para Vivir, Yo No Te Pido o Aquest Que Sentim. Yolanda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López Ribas. Aquest cap de setmana arriba el segon concert de la Patrona de la Música. Estactar dos concerts organitzats pel cor, L'Opom de Flos i la Teneu de Sant Just passarà el dia de Santa Cecília, Patrona de la Música, que té lloc el 22 de novembre. Santa Cecília s'ha tornat les santes més conegudes i venerades durant la història. Va ser l'any 1594, i l'any 13 l'hi van nominar Patrona de la Música. El primer concert va tenir lloc el cap de setmana passat amb la participació de Coratgio, la Coral Cantires de Caldes i l'Orfeo Enric Morera. Aquest cap de setmana, concretament el 17 de 20 i 6 de novembre, les 6 de la tarda, tindrà lloc el segon d'aquests concerts de celebració, a la sala cinquantenari de la Teneu de Sant Just. Aquesta vegada es comptarà amb la cantada de la Coral Infantil de l'Escola de Música de la Teneu, la Societat Coral, la Llanterna de Suré i el Corlo Pom de Flos. L'entrada és lliure. Hem tingut avui el president del Corlo Pom de Flos en Modés Carme Ràdio d'Esvern, que ens han donat més detalls sobre aquest esdeveniment. Podeu recuperar l'entrevista completa a la pagina web de Ràdio d'Esvern. Últims 3 dies per participar al Mercami dels Pastorets de Sant Just. A només 3 dies de finalitzar el Mercami, el projecte ha arribat al 70% de l'objectiu amb un total de 43 aportacions 705 euros. L'objectiu final que s'han plantejat és de 1.000 euros. Mercami és una plataforma de crowdfunding de recompenses especialitzades en projectes creatius, culturals i compromesos. Es tracta d'un model de prevenda d'un producte, en aquest cas un disc amb les cançons originals de l'espectacle de Pastorets, que en grup de Sant Just en Grantúcia es va tenir l'entreviment d'iniciar fa ja 10 anys. Es va escollir una obra trencadora, esteu de pep al manell i des de llavors s'ha anat representant cada any. Com a fet diferencial, l'espectacle té música en viu i cançons originals. El projecte de Pastorets a Sant Just han decidit enregistrar aquest disc amb les cançons originals de l'espectacle, cantades pels actors i actrius i el core i músics de Pastorets. Per tirar endavant el projecte necessiten l'ajuda econòmica d'alcuns col·laboradors i col·laboradores. A l'enllaç, que trobareu a la página web de Radio Desvern, podeu consultar les diferents possibilitats de col·laboració amb el projecte de Pastorets a Sant Just. En base a la situació actual de vent i estan activats el bencat, també s'ha activat el pla d'emergència municipal en previsió de la forta intensitat de vent que es preveu durant aquest dia. Entre d'altres, és de l'Ajuntament es fa seguiment de possibles afectacions de la via pública per caiguda de branques o elements diversos. A l'exterior, s'ha de vigilar amb el mobiliari urbà, gruas, contenidors de brossa, l'herbrat i tot allò que el vent pugui fer caure. En cas d'esplacament amb vehicle, clena amb molta precaució perquè poden haver-hi obstacles a la via. Recordem que la comarca del Baix Llibregat hi activa de l'alerta per perillal fins a les 12 del migdia i conegueix el pla de col·laboradors i col·laboradors i col·laboradors. A l'exterior, s'ha de vigilar amb el mobiliari urbà, gruas, perillal fins a les 12 del migdia i continuar activa de l'alerta per perill moderat fins a les 6 de la tarda. I això és tot. Tornem amb més informàcia i tota l'actualitat s'enjustenca els senjors notícies de la set del vespre. Tornem amb més informàcia. Fem primer de tot la predicció del temps. Bona tarda. Bona tarda, què tal, com anem? Bé, molt bé. Se'ns emporta el vent. Seguim aquí enclades. Són aquells dies de posar pedretes a les butxaques perquè el vent és important. Ahir ens van creuar dos fronts. El matí un que era càlid i a la tarda un que era més fred. El fred es va fer unes botetes. No hem arribat a marcar precipitació. Van caure molt poca cosa. Un novembre bastant fluixet perquè fa pluja. Dos d'ésimes de litra que han caigut a casa nostra. Tot això que tenim, que somem. Però fa molta pena que la pluja no acabi de fer acta de presència mai. Tenim un petit problema amb la precipitació. Amb la precipitació. De cara als propers dies... Tranquil. De cara als propers dies seguirem amb una situació que la pluja tampoc no apareix per enlloc. Però bé, tenim un fred, un fred ben viu. Això que deien dos fronts que ens van creuar i darrere d'aquest fron ens entra vent. Aquest vent juga moltes males passades. Avui, per exemple, aquest matí tenia temperatures a les 9 o 10 del matí de sensació de 5 graus tan sols a Sant Just. El matí ha arribat a cops superiors als 50 quilòmetres per hora i al migdia encara ha augmentat una mica més. O sigui, que són vents que no estem massa acostumats a Sant Just. Doncs és bastant potent. I tindrem encara un dia més. Demà, dimecres, encara tindrem una mica de vent. Però canviarà completament la situació. Perquè veieu, el que arriba a influenciar depèn d'on et bufa el vent. Avui ens bufa de nord-oest, temperatures baixes, la màxima s'ha quedat amb 13 graus, s'ha quedat al voltant dels 10 avui. O sigui, sensació de fred, de dia d'hivern, amb aquest vent. I demà, el vent del nord-oest girarà cap aponent i sutoest. O sigui, girarà d'oest i sutoest. Aquest vent arribarà més rescalfat i tot i que perdrà una mica d'intensitat, perquè no serà tan forta, però una mica davantet demà, aquest vent s'encarregarà de fer pujar molt la temperatura. O sigui, que si avui hem tingut una sensació de 10, i realment aquesta tarda, la sensació de sortir al carrer és de fred, doncs demà tenim un dia d'enfil a la temperatura. O sigui, més càlid, aviam, ara que no espantem els esquiadors, perquè una vegada no ho fem. No és calor sahàrià. No, no, no, serà més càlid i hi haurà molt de contrast, perquè tot el que és la zona de la costa de Tarragona i la costa central, en aquesta zona petita de Catalunya, doncs aquí tindrem una pujada de temperatures bastant espectaculares. Probable que a Tarragona demà s'arribin a valors al voltant dels 20 o 21 graus. O sigui, és de temperatura alta. A Tarragona hi ha una situació de 7 km en línia recta, doncs quedaríem al voltant d'uns 17 graus. Però clar, si la sensació d'avui ha estat de 10 i demà passem a 17, és un canvi bastant radical. Hi ha pres la decisió d'agafar una norac, de posar-se alguna contendeta, fins i tot hem sentit algun ocell que deia que em poso quants perquè t'infret a les mans. Doncs clar, aquesta situació, el que provocarà és que demà tot això el sobri una miqueta. El migdia amb 17 graus, amb aquest vent deponent, de la temperatura, no, amb el fred rigorós d'avui dimarts, que ja podem dir que avui i divendres seran els dos dies més freds de la setmana, que són dos dies on apretarà una mica de fred. El fred ja va traient el cap, una mica. Sí home, ja toca. Ja, ja, per això. I llavors demà puja la temperatura, però dijous torna a baixar una miqueta i ens quedarem amb valors normals per l'època a partir de divendres. Pel que fa l'estat del cel, demà dimecres, amb aquest vent deponent tindrem alguns núvols, i el dijous potser amb uns núvols que aniran en augment, el matí tindrem més sol, però la tarda es anirà tapant més. I de nit ja ens quedarà tapat, dijous. O sigui que serà un dia on els núvols cada cop seran més destacats i es n'anirà fent més evident que ens està arribant alguna cosa. És un front que és bastant actiu, que no està mal, que també donarà precipitació en forma de neuopirineu, que es regarà una miqueta al país. I ja s'enjust la previsió ens marca que a partir del migdia ens podrien començar a caure algunes precipitacions. És més probable que per la tarda nit, però encara això hauríem d'anar precisament a mi d'acabant si la setmana. I aquesta precipitació ens pot deixar res, entre 2 i 5 litres per metre quadrat, és molt poca cosa, però podria engrescar una miqueta a la situació i donar una mica d'aigua, que això sempre és benvingut. I llavors ja de cara al cap de setmana potser dissabte tenim un bon sol, això sí que ja no està massa clar, i en mapes que ens marquen un cap de setmana bastant més de pedot, però en altres que ens marquen sol dissabte, hi ha una altra possibilitat de precipitació de cara al dilluns que ve, que veus com veient i vam parlar la setmana passada, el fet d'aquest anticicló que es troba a Escandinàvia, tot i que ha nevat a Suecia, però és un anticicló que es troba molt amunt, i el que provoca és que baixin moltes perturbacions, una miqueta de latitud, i provoca que vagin venint-nos diferents frons atlàntics, i això és una altra possibilitat. Hi ha una altra possibilitat de precipitació que vagin venint-nos diferents frons atlàntics, i això ens pugui importar algunes precipitacions. De moment, pluges a la vista, mirant-ho així, amb molt llarg termini, com que ja m'ha aconseguit el pret, ara hauríem d'anar a mirar cap a la pluja. Doncs sembla que el primer cap de setmana de desembre tindrem una miqueta d'en Renau. Podríem tenir un cap de setmana... El del prèvi, el pont... Divendres dos, dissabte tres, i diumenge quatre. A més a més, és allò de si és el prèvi el pont. Perquè no sé si recordeu el Sant Justencs que l'any passat, quan vam fer l'ancesa de llums, ens va ploure. Teníem un concert molt maco, amb quatre veus a capella, que realment eren molt bones, i que hi va haver un programa de tele... Jo va quedar així una mica en sòpit, m'encanta un parell de cançons, i vam veure que la cosa no s'estava complicant, i vam parar. I la previsió per fer l'ancesa de llums, vaja, que segur la data, és el dos de desembre, un divendres a la tarda, i torna a marcar precipitacions pel divendres a la tarda. I vam veure com va acabar la cosa, com es va situar en aquesta situació de llavant, que ja ha previst per finalment la pluja. Que no sigui així, o que sigui abans, o que... Sí, estem parlant amb molts dies vistes, no és aquest cap de setmana, sinó el propè, o sigui que encara falta moltíssim, i pot girar la trita i pot canviar. Però aviam, la previsió marca més de 60 litres per metre quadrat de Sant Just, que és allò de dir, d'estable o dint, durant uns quants dies, perquè ens caigui aquesta pluja, amb una situació de llavant, d'enviem força fred, també, o sigui que... Aquesta situació de llavant, que ja ha previst per final de la setmana, que bé, que estem parlant de metioficció, però vaja, de moment, amb aquesta precipitació, que ens podria arribar divendres a la tarda, que ens podria deixar quatre botetes, i en un ambient que avui fa fred, demà no em farà tant, i després normalitzarem temperatures el que resta la setmana. Això a un mes d'entrar a l'hivern, 22 de novembre, més o menys? Sí, sí, sí, sí, més o menys. La tardor ha estat molt corteta. Sí, perquè fa tardor de veritat, pels altres temperatures i precipitació, perquè també hem fet el ridícul, el que fa la pluja, però ja ho valorarem a final d'any. Aviam si aquest primer cap de setmana de desembre, entre finals de la setmana que ve, ens arriba aquest canvi de temps amb pluja intensa, amb precipitació continuada, o sigui, això de dos dies plovent, que és el que marca el mapa, no hem vist des de fa... Fa mesos i mesos, crec, eh? Molts, molts mesos, o sigui, que aviam si tenim sort i es compleix. El tanto, eh, demà recordem, avui fa fred, però demà no em farà tant el migdia, o sigui, no cal posar segons i m'ho fan des demà, però dius que us recuperarem una altra cop la roba de brick, sense els nivells de fred que hem tingut avui. Molt bé. Doncs Carles, gràcies per la predicció del temps, i que així sigui. Anem actualitzant a les xarxes. Adéu. Buena tarda. I ens quedem escoltant aquest tema de Manoguix de Fons, que es diu Com dues gotes d'aigua mai millor desitjat. I cap cançó i el món quedi en silenci, i et perdis a l'habitació dels teus mal sons. I atenció, perquè després d'aquest tema recuperarem el capítol que vam fer amb la doctora Gisela de Gà sobre l'electància materna. La Gisela està fent una residència a l'Hospital Sant Joan de Déu, i ens en parlarà. I després, també, tot seguit, farem espai de yoga amb l'aranxa de l'acadèmia Lessa Yoga, que ens parla de la respiració i la importància que té. Quan els carrers mullats et facin mal abans que trenqui l'alba i tot et sembli molt pitjor del que era abans. Quan la belleza d'un cel blau ho ve siguin miratja i després et facin grans. A més, allà del pas del temps recordarem els bons moments quan tornem a posar els peus d'una terra humida quan les veritats se les endurien el vent i les paraules siguin un refugi per amagar tot el que sents. Tu crides. Ens trobarem a mitja nit com dues gotes d'aigua penyesquen per temps en l'infinit d'un bosc en l'ocecà serem la lloc que arriba pel matí per despertar el món adormit serem el crit que trenca la foscor farem que es mogui l'aire cada cop que em busqui jo hi seré per molt que el món s'acabi seguirem l'estel que el pilla més escamparà i no hi haurà cap més tempesta Ens trobarem a mitja nit com dues gotes d'aigua penyesquen per temps en l'infinit d'un bosc en l'ocecà serem la lloc que arriba pel matí per despertar el món adormit serem el crit que trenca la foscor farem que es mogui l'aire escamparem a mitja nit com dues gotes d'aigua penyesquen per temps en l'infinit d'un bosc en l'ocecà serem la lloc que arriba pel matí per despertar el món adormit serem el crit que trenca la foscor farem que es mogui l'aire Tinc el telèfon a la Gisela Daga Ella és doctora i és resident de l'Hospital Sant Joan de Déu de l'Hospital Materno Infantil que tenim aquí al costat esplugues del llobre gat Ja la tinc al telèfon. Hola Gisela, bona tarda Hola, bona tarda Núria Com anem? Bé? Molt bé Ens has adelantat la temàtica d'avui del que volies parlar l'actància materna Per què parlem avui de l'actància materna? M'agraden molt que avui dediquem la secció per parlar sobre l'actància materno perquè és molt important que tots i totes tinguem la màxima informació possible sobre els beneficis i l'importància de momentar perquè som mamífes i els mamífes ens caracteritzen per tenir la capacitat de momentar les nostres crials perquè creixin i sovint apareixen por, dubtes i moltes informacions sobre aquest tema i és molt important dedicar-hi al país per poder-ne parlar i per poder resoldre algun dubte L'actància materna tenim algun dia de l'actància materna i el dia mundial segur que sí Sí, però en un dia ara mateix no m'has fet de memòria però sí que hi ha un dia de delicatació Hi ha dies per tot Has comentat ara mateix que com a mamífes podem alimentar les nostres crials amb la llet, cosa que altres animals no poden fer Quins beneficis ens aporta la llet materna? Diverses beneficis, diverses qüestions de tot sabem que a nivell nutricional la llet ens aporta tot l'aliment necessari perquè el darrer creixi durant les primers 6 mesos de vida i és per això que l'Organització Mundial de la Salut recomana l'actància materna exclusiva durant aquest període de temps les primers 6 mesos de vida i posteriorment sé que podem anar incorporant altres tipus d'aliments a la dieta de l'infant però a part de l'espectre notitiu també s'ha de demanar un llet científic s'ha demostrat que hi ha altres beneficis per exemple, a favor de l'inclamaranador també disminuïs el risc d'infeccions el risc de patialergies i malalties respiratòries a més veiem que els infants que els fan l'actància materna sobretot durant les primers mesos de vida tenen menys problemes d'obesitat, d'epotensió, diabetes tant durant l'infància com també durant l'adoltera i a més els beneficis pel bé que potser és el que podríem pensar més tots també sabem que porten els beneficis de la dona ja que les hormones de l'actància també ajuden a l'úter i els ovaris a recuperar-se, a donar l'embaràs i el vat ja que hi ha una menor pèrdua en el sang esperta, el pèrdua és guanyat durant l'embaràs de més facilitat també una cosa molt interessant és que només els dius de patir cancer de mama, d'uteri i d'ovari i a més també les dones lactàncies també tenen menys condicions d'obesitat, infància, i per tant si hi ha diabetes, que els paraus i arquíitis durant la seva edat més adulta ja veus que els beneficis són molts o sigui que són molts i a més a més que no només que són beneficis pel nedó a nivell nutricional i que també com has dit que beneficia aquest vincle entre la mare i el bé sinó també per la mare has dit un munt de coses bé a nivell immunitari, a nivell de osteoporosi, a nivell de vitamina tot això realment és bastant impactant però exactament la llet materna, Gisela, de què es compon? és sempre igual, va canviant? en primer lloc, quan la primer tipus de llet que es creu és que anomenem calostre, que és aquell llet que protege el pit després del naixement del bé des dels últims mesos de l'embaràs, fins als primers 3-4 dies després d'anar al parc les mamàries s'agreguen al calostre, que és un líquid més groc més d'un color més gros i en intent i més espès llavors els principals component són l'aigua, proteïnes, creixos i des de carboni i monoglobulines, que són les defenses i sobretot l'aigua que protegeix a la moca de digestiva contra infeccions i és especialment important en diverses termatures i altres components, vitamines, enzymes, factors de creixement i altres hostres, hostres això és el calostre que és el que surt aquests primers dies 3-4 dies després de donar llum, després d'haver perit com canvia, per això, després de la llet? és a dir, ha passat aquests temps? sí, doncs és el tercer 5 dies, fins al mes de menjar el desert estudueix el que la composició de la llet canvia i estudueix el que no m'han lletat en decisió, que és una mica menys estessa més de contingut de gres i sucre, i una mica més de proteïna i després, més enllà d'aquest desertia, les estudueix la llet més madura que porta més perro i gres per tal de cobrir les necessitats del dedo i són igual les llets de dues les mares? doncs mira, més o menys sí, entre persones veiem que més o menys la composició de la llet és bastant semblant tot i que sigui que pot diferir una mica segons el tipus d'alimentació de la mare i de l'index de massa corporal, que seria el pes de la mare respecte a la seva talla sobretot això té canvis en la quantitat de gres i alguna vitamina, sobretot com d'alguna eficiència vitamínica en la mare, sí que veiem que alguna vitamina en la llet pot veure disminuïda però a nivell proteïc i d'altres components realment no hi ha diferències, i de fet és interessant perquè s'ha de mostrar que encara que la mare es prengui suplements alimentaris amb algun tipus de sal mineral com el zinc, ferruques i altres això realment no repercuteix en els nivells d'aquests elements de la llet el que sí que cal dir, no diria és que la composició de la llet humana en una mateixa dona sí que varia segons el moment del dia, l'edat del nen els temps que passa entre presa i presa varia segons la quantitat de llet que el nen hagi pres en aquella presa també necessita simular un pit o dos pits per tant ja veiem que realment la composició de la llet varia molt i la naturalitat és molt fàbia perquè s'adapta a les meitates que hi ha en cada instant perquè suposo que per exemple un bebè de dos mesos no és el mateix que un bebè d'un any i d'alguna manera el pit segons la quantitat de llet que el bebè estregui succionant composarà un tipus de llet o un altre per tant això és molt interessant i també és interessant saber que la llet al principi de la presa és una mica més clara i líquida perquè té més quantitat d'aigua és com menys espessa i a mesura que el bebè va succionar el pit durant la mateixa presa, la llet es va tornar més espessa perquè té més contingut d'agreix i per tant més calories llavors és interessant veure que realment és important que es facin preses suficientment llargues perquè tinguin els nutrients que necessiten d'aquell pit Ostres! El que s'han casit és que en funció de cada mare i de l'alimentació que algunes coses no afecten després el tipus de llet que tinguin però el tipus d'alimentació per exemple fins a quin punt pot i per exemple la recomanació de no prendre alcohol però fins a quin punt pot afectar l'alimentació de la mare també amb el tipus de llet creus que els ninfans s'anotarien a aquestes coses, a aquests canvis o a l'alimentació sobretot el que els estudiants demostren és quan hi ha alguna eficiència vitamínica per exemple amb mares veganes o vegetarines que no estan implementades de manera correcta amb algun tipus de vitamina que aquest tipus d'alimentació no proporciona tant sí que s'ha dit que potser faltaria vitamina B12 però respecte als altres components tampoc hi ha tant de canvi i ara estem parlant de la llet de l'alectància materna però els llets han de veure aigua va bé en la llet ja tenen aigua suficient? és una molt bona pregunta hi ha molta gent que té aquest dubte i com hem dit el principal element dels llets és la llet sobretot tenen els primers 6 mesos i sabem que el principal component de la llet és l'aigua sobretot els primers 6 mesos tota l'aigua que un bé necessita hi ha el repte a través de la llet si fa molta calor i l'infant té sed el que farà és reclamar més pit sobretot a partir dels 10 mesos quan ja començem a incorporar l'infant i quan la llet és triturat i és el que anomenem l'alimentació complementària doncs podem anar oferint aigua i sobretot durant els mesos d'estiu que és quan fa més calor perquè el número de preses, Gisela, això funciona depèn de cada mare depèn de l'infant no hi ha unes normes estipulades que la manda vol dir que és sempre que l'infant no necessiti de dir sempre que identifiquem que l'infant té gana de diverses maneres que l'infant plora, alguns nens porten la mare a boca altres treuen la llengua o fan algun tipus d'aigüest i la mare pot identificar que vol pit sempre que l'infant ho reclami podem donar l'oportunitat que aprengui o donar l'oportunitat queands perquè el número ho reclami i es reclami i reg graveri amb utilitatsarel·les que poden venir a fer una burgèdia per fer la gent aprire i mentre l'infant no ho ha Neben Límit com a tal no, perquè sempre i quan la mare i el nen tinguin còmodes es pot allargar l'alterncema eterna fins on es vulgui. Però sí que l'alterncema eterna, a part d'es exclusiva, es recomana la forma exclusiva durant els primers mesos, però també de forma continuada diguéssim durant els dos primers anys de vida. Però al final també hem d'entendre que cada condició és diferent, que la mare té una situació diferent i els infants també tenen necessitats diferents. I llavors s'ha d'individualitzar. Perquè potser algun cop les mares deixen de produir llet o hi ha mil casuístiques que podrien... Hi ha moltes situacions, realment hi ha molts exemples diferents. Quines són les claus, llavors, per una bona lactància? Doncs mira, en primer lloc és important potenciar la confiança de la dona en la seva capacitat de mamentar-ho. Perquè moltes dones creuen que no són capasses, que no ho faran bé, que no tindran suficientment llet. Hi ha molt de comentari envers de l'alterncema eterna i sovint l'entorn no ajuda. I per això és important intentar-se envoltar de persones que tenen suport, que t'ajuden quan ho necessites, àvies, amigues, infermeres, elevadores... També existeixen uns grups de suport de l'alterncema eterna. Per tant això és molt important d'entrada, doncs donar la confiança a la dona que és capaç. Hi ha altres coses que hem de tenir en compte. Com, per exemple, el contacte precoç té l'ampell de la mare amb el directe. Tant d'un nen escut. Afavoreix l'adaptació del bé a la vida fora de l'úter. També el vincle de la mare al nadó i la instal·lació d'una lactància materna no és necessitosa. A més a més, també hem de tenir en compte que és important oferir el pit de forma freqüent i a demanda, tal com deia, que sempre calgueu demanar. I, a més a més, un dels altres punts clau és que la posició sigui adequada, ja que per una banda farà que la succió sigui més efectiva i, per tant, el bé pot tenir l'aliment que necessiten. Per tant, la dona guanyarà correctament el pes i anar a zones amb l'opant. I per altra banda, una succió correcta i una posició adequada també fa disminuir el risc, que hi hagi dolor al pit, el mugró, talls, masclits, que són inflamacions de la mama. I, per tant, és molt important. I, de fet, hi ha moltíssimes posicions i el que recomana és que cada mare ha de trobar la que funciona millor pels dos, tant pel bé bé com per allò. Hi ha molts llibres que parlen sobre aquest tema. I, de fet, el que recomana és que, si hi ha alguna mare que ens escolta des d'aquí, que té problemes amb la lactància, doncs que, primer de tot, s'ha de deixar-se ajudar per aquesta salsa de la gent que pot tenir el voltant, o també contactar amb algun professional de la salut que l'ajudi, com a grups de la societat de la lactància, per ser una tensió individualitzada. I bé, el que sí que és important, com a norma general, és que el bé bé s'ha de apropar a la mare, i a la vostra s'ha de dir que el bé bé ha de buscar la mare i el mugró. Nosaltres, a vegades, la mare no ha de colocar el mugró a la boca del bé bé i bloquejar el seu cap. O sigui, ha de ser el nen o nena que busqui una mica, que es trobi les castanyes del foc. Exacte. Sí, sobretot per ell mateix, perquè si li bloqueja... Si li bloqueja una manera que li bloqueja el cap, al final, ell, doncs, estàs obligant-lo a posar-se en aquella posició concreta, i potser no és la adequada i és la que se sentirà còmode per poder extraure la llet amb la llengua correctament des del mugró. Clar. A vegades, el tema del pit a demanda és que et pot pillar per dir-ho així en llocs una mica, que a vegades no estàs en un restaurant o depèn també de la mare del que decideixi si donar-li allò on estigui. A vegades cada cop hi ha més llocs que creuen zones o sales, així com que en diuen sales de lactància, que estan normalment al costat dels bans, i és una zona també més tranquil·leta. La gent també va prenent més consciència i també va adaptant una mica els diferents espais que pugui conciliar la lactància materna. Exacte. És molt interessant això. I de fet, la lactància materna no hi ha res més natural que això des de l'inici, des de fa moltíssims segles, ja que sempre hem amamantat com a manifest que som, i hi ha molt de tagos envers de tot aquest tema, hi ha molt de... inclusive amb les mirades de comentaris que no favoreixen, doncs que les mares la sentim segures i tranquil·les i podem fer allò que volem fer, si ho volem fer, si jo el que em triaré és donar el pit. Clar, exactament. Gisela, vols fer algun altre comentari final, afegir alguna coseta més que creus que sigui important? Doncs mira, sí. M'agradaria dir que tot i que, des de la pediatria i tota la societat científica, sempre s'aposta per una lactància materna i sobretot els temes més usvedides i allargar-la sempre com es vulgui, però no és tan en compte que també moltes vegades no és possible donar el pit i hi ha mares que pel motiu que sigui, han de recórrer a llits de fórmula, perquè no poden amamantar pel motiu per condicions mèdiques, de vegades per les situacions sociolaborals i altres, i cal treure la culpabilitat d'aquestes mares que des d'un interès inicial volien donar el pit i no ho poden fer. I moltes vegades veiem que tenen un cert sentiment de culpabilitat perquè pensen que els seus fills no seran criats d'una manera adequada i tenen aquest sentiment que ho voldrien fer d'una altra manera. I, llavors, les grits de fórmula és important saber que estan fabricades perquè siguin el més semblant, igual de nutritives a la llet materna, i, doncs, mentre en fan així i ben cuidat i atès, en una altra situació en la seva vida i en aquesta, doncs no es provocarà captar-ho malament ni res, serà igual de ben criats, diguéssim. Exactament. Treure una mica la culpabilitat de les mares que potser ho voldrien, o voldrien alimentar els fills, filles, d'alguna forma diferent a el que el seu cos o a les condicions econòmiques, laborals, el que sigui, doncs els permeten en aquell moment. Exacte. Molt bé. Gisela, estan molt interessant parlar d'eleccància materna amb tu. Suposo que clar, òbviament, estan de resident a l'Hospital Materno Infantil, fent la residència de Pediatria, totes aquestes coses també te les trobes dia a dia, no? I t'hi vas fixant, vas fent els teus apunts i, bueno, és una realitat, una situació que això la tens a... Parlamar, per dir-ho així. Gisela, ja no ens queda més temps. Espero que hagis passat una bona estoneta aquí conversant també amb mi aquí a la Rambla. I res, esperem escoltar-te també més sovint aquí al programa, d'acord? Molt bé, gràcies, Núria. Que vagi bé. Adéu. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau. I també ho és per salvar una vida. Davant l'Hictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no t'has un canvi brosca a una persona com ara perda de força a una banda del cos, canvis a la parla o a l'enginy de la cara, trucar ràpid al 112. No t'ho pensis. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Estem encaranjant aquesta segona hora de la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. I ara ens toca parlar de yoga i ho fem amb l'aranja. Ella és professora de l'acadèmia Lessa Yoga, d'aquí de Sant Just. Què s'hi fa? Doncs això, yoga. Hola, l'aranja, aquest. Bona tarda. Hola, buenas tardes. Et vaig posar deures la setmana... La passada no, perquè no ens vam veure, però l'última sessió que vam fer també parlant de yoga, i tu el vaig posar deures. Sí, lo he hecho, lo he hecho. Recordem en l'Audiència per si no ens va escoltar aquell dia, o per si no n'està el cas. Vam comentar que parlaríem avui sobre el tema de la respiració. Sí. Doncs bé, tot teu el micro comenta'ns. Cosetes importants sobre la respiració? Bueno, lo principal es que la respiración es la clave de la vida. Exacte, podemos vivir sin agua o sin alimento durante un tiempo, pero si nos respiramos es complicado. Un minuto, dos, como mucho. Bueno, la gente que aguantará más, pero no sé. Sí, a les de la mea. Entonces, en el yoga lo que se pretende es establecer una conexión entre el control de la respiración y la propia vitalidad. Vale. Pues muchas veces la gente escucha en el yoga los profesores que hacen hincapié en la respiración, y a lo mejor dicen que hay que respirar. Es algo normal que hacemos siempre, porque en el yoga se hace tanto hincapié. Más que nada se hace hincapié, pero si tú haces cualquier postura sin llevar control de la respiración es como en cualquier otro deporte. Y en yoga se tiene esa conexión, porque lo que pretende el yoga es la conexión entre la mente y el cuerpo y la respiración. Vale. Para facilitar las posturas, relajarte. Claro. Poder entrar bien. Home, és difícil, jo crec. El tema d'estar concentrat en la respiració, sí, pensar, ara agafo aire, ara l'haig de deixar. De fet, a vegades passa que, quan estem molt concentrats fent alguna cosa, és com que deixem de respirar com aguantem aire, no puc fer-ho com a la vegada. Sí, en el yoga, muchas veces, en les classes, sobre todo, supongo que otros profesores haran igual. Aparte de centrar-te en la postura, te centres en la respiración. Si, por ejemplo, en ese momento toca respirar, no tienes que hacer la postura ya corriendo, es como te calmas, toca inhalar, ahora paro, me concentro en la respiración, entonces inhalo y empiezo a hacer la postura. Porque decimos que en yoga, la respiración es como el vehículo para hacer la postura. La respiración te lleva a la postura. Exacto, la respiración es la que te guía. Por ejemplo, la postura se inicia inhalando y acaba sexalando, para que así la postura vaya fluyendo. Los movimientos son fluidos con la respiración. S'ha de fer a la vegada. No et pots quedar tallós sense respirar mentre estiguis fent la postura. No s'ha de combinar, o sigui, inhalar. Exacto, sí, hay posturas que son de más fuerza o de tensión. Es cuando tendemos a aguantar la respiración. Es cuando se pone todo... Hay posturas que tienes que hacer fuerza en el abdomen, que es lo más normal. A mí me pasa también y en teoría deberías saberlo. Que hay que respirar. Pero te quedas tenso y entonces cuando empieza a dolerte todo el cuerpo. Porque los músculos están apretados. Si consigues soltarte, es como que la postura te da menos tensión. Una cosa és la teoria, és a dir, tots sabem, però l'altra és la pràctica. Sí, sí, siempre pienso que en el yoga ni nada es verdad ni nada es mentira. Esto es así y esto no es así. Si estás bien, y como puedas hacerlas sin que te hagas daño. Y por eso enseñamos en yoga. Somos bastante pesados en inhalar. Casi el 80% de la clase, lo que decimos es inhalar exhala. I realment la respiració o feve la respiració pot determinar que una postura et surt millor, et surt pitjor que la puguis acabar de fer? Sí. El dibujo de la postura la puedes ver y está bien hecha. Sí, vale. Cuando te dicen hace el pino, puedes ponerte a dos manos con las piernas para arriba y visualmente está bien hecha. Lo que en yoga se pretende no es que esté la foto bien hecha. Es que tú sientas que lo estás haciendo bien, que no tienes ninguna tensión en el brazo, en el hombro o en el cuello. Pero la postura se hace siempre bien. Lo único que el cuerpo esté por dentro de tu mente no está conectado con el cuerpo. És difícil fer les tres coses. Està pendent de la postura, de la respiració. Abans de fer això, perquè no sé si estan molt marcades les postures. Abans de allò que sé, deixar els peus, has de respirar quan els posis a la paret, o no sé, diferents postures. O si les respiracions estan molt marcades. Sí, en cada postura és el que he dit abans, que entres i sales amb la respiració. No ha de ser en una classe, no som en l'exercit. Això és així i és així. Que pots, et surt bé i, si no, vas aprenent. Però, més que res, perquè no et facis mal. I també hi ha la part més espiritual del yoga, que, al respirar, les fosa, a més, es respira per la nariz. Les fosa sales estan connectades amb l'hemisferia, els hemisferios del cervell. Que és, per exemple, la fosa izquierda connecta amb l'hemisferia derecho, que és el de la creativitat, la intuitivitat. Intuició, no? Clar, i aquest, per exemple, es diu el Chandranadi, que és la energia de la luna. I, després, la fosa derecha està connectada amb l'hemisferia izquierda i és el Sirianadi, que és el del sol. Està la espiritualitat de connectar amb els canals energètics. És important, per si respira bé, amb les dues fosa sales. A més, també diu que, en l'hemisferia, també la respiració connecta amb el hipotàlamo. Això ha de ser un poco más de ciencia o algo así. En el hipotàlamo están las emociones. Entonces, si están las emociones, también está la forma de ver la vida. De cómo te sientes tú o cómo actúas. Entonces, se supone que si respiras bien, oxigenas bien, supuestamente te encuentras mejor. Va tot lligat amb el balestar. És la teoria. Cada uno respira mucho y... Es peor, pero... La verdad es que, desde que hago yoga, es como que antes, siempre cuando te enfadas, tú lo ves, que respiras más fuerte. ¿Cuándo estás, me saltará? ¿Alguien le quiere decir algo a alguien? Además, te tensas y todo. Pero siempre te dicen, respira. Si respiras bien, y centrándote en la respiración, tienes que respirar más despacio y ya está. Si te respiras bien, la verdad es que calma. Una cosa és respirar, que ho fem tots sense pensar, perquè és una cosa que surt. No estàs pensant tot el dia, has de respirar. Sí, no. Però l'altra cosa és ser conscient de la respiració. Per art, a mirar com ho fas, a com està respirant, a les indicacions, suposo que les classes de yoga són molt diferents. No sé si hi ha algun tipus diferent de respiració, o recomanades a per cada data, o per cada tipus de yoga, en aquest cas. En yoga, hi ha tres tipus de respiració. Tipus de respiració, me refiero de por dónde respiras. Luego hay formas o ejercicios de respiración. La respiración es el abdomen, el diafragma, y el vientre, el tronco. Por ejemplo, está la baja o abdominal, que es la respiración de relajación. Que es cuando inhalas el diafragma baja, y se hincha el vientre, y cuando exhalas el diafragma sube, y el vientre se desinfla. Esto lo puedes ver cuando te tumbas en la cama. Si quieres probarlo, te pones la mano en la barriga o en el pecho, y supuestamente la barriga es lo que se hincha y se desincha. Eso se llama la respiración de relajación. Suposo que la dàveu fec al final de la clàssica, i quan esteu més relaxats. Sí, porque luego hay posturas que... Por ejemplo, está la alta o clavicular, que es una respiración superficial que requiere un esfuerzo. Cuando inhalas, los hombros se suben. Cuando aprovechas en una postura, hay que subir los hombros, o hay que hacer un poco más de fuerza. Y además, cuando los hombros suben, el abdomen se contrae. Sí, sí, sí. Doncs esa es la alta o clavicular, es la de esfuerzo o la de fuerza. Y luego está la completa o profunda, que es que al inhalar el aire, hay que controlar un poco más. Porque cuando inhalas, vas llenando los pulmones desde arriba hacia el abdomen. Y luego al exhalar es al revés vacías desde el abdomen hacia arriba. Aquesta ha de ser una mica més... Has d'estar més atenta. T'has de fixar més i ho has de fer gairebé a consciència. Sí, esa la verdad es la que más relaja, porque estás solo pensando en la respiración. O en otra cosa, se te olvida todo lo demás. Que bé. I la clavicular es diu superficial també, potser perquè és la que menys esforç necessites. O la clavicular... Sí, bueno, sí. Normalmente cuando respiras, el aire lo dejas... Yo pienso que somos como una botella. Si tú coges aire por la nariz, lo primero que se llena son los pulmones. Pero la clavicular es como que respiro y se queda aquí y salgo y exhalo y sale. La respiración que es corta. En yoga también enseñamos o a intentar que la respiración dure más tiempo. No sea solo... sino que se inhalas, aguantas un rato y exhalas. Y eso hacemos a ejercicios de respiración que se llama prana llama. En yoga es el prana llama que es la energía. La llenar coges energía llenas... Prana que es la llama vital, la llenas d'energia. Y el llama es el control. Prana llama que es el control de la respiración o de la energía. Mira, no sabia que hi hagués un exercici específicament per al tema de la respiración. Sí, he apuntat uns quants. Lo más fácil es que se puedan decir sin mirar. Porque hay algunos que tienen que... No me ven las manos aquí, intentar aplicarlo. Ho intentem explicar perquè la gent també es pugui fer una idea. Sí, sí, pueden hacerlo en casa si quieren. Se descarguen o que lo escuchen y lo apunten. A exercicis de relaxació que ens comenta l'aranxa de l'acadèmia a les yoga. Mira, el nombre, si no quieren aprender, solo pasa nada. El sucap purvac, que es la respiración sencilla. Primero vaciamos lentamente los pulmones y hacemos una inhalación profunda. La mantenemos durante unos ocho segundos, bajando el mentón. Vas bajando el mentón que se cierra la garganta y así puedes aguantar más sin respirar, que es lo que hacen en amnea. Si se cierra la garganta, el aire no sube ni baja. Si n'has de posar el mentón, aguantes ocho segundos i vols levantar la cabeza i exhala durante ocho segundos. ¿Y son ocho para algún motivo? Pueden ser cinco o cuatro, pero mínimo ocho para que esté más. Si aguantas más. Y luego digo que es orientativo. Bueno, luego está la que se llama Nadi Sodana, que es la respiración alterna. Esta ayuda a equilibrar la energía. Aquí ja sí que usamos. Con la mano derecha apoyas el dedo pulgar tapando la fosa derecha. Luego el dedo índice. Una vez que aprendes ya. El pulgar en la fosa derecha. El índice entre les cejas y luego el anular a la nariz izquierda. Inhalas por la nariz derecha. La otra la deja cerrada. Inhalas, aguantes cinco segundos, cierras y exhalas por la izquierda. O sea que es como que el aire entra por una fosa nasal, el tens una mica i el fas sortir per l'altra. Exacte, y luego al revés por la que has soltado inhalas y luego exhalas. Eso también sirve muy bien para te limpia. Luego necesitas un pañuelo. Saben tu el tens allà al costat preparat. Exacte. Y luego tienes 10 repeticiones. Y supuestamente equilibra la energía. Luego está la respiración. ¿Qué es la respiración sonora? Estas como si roncaras. Porque relaja y equilibra el sistema nervioso. Y es inhalar y exhalar por la nariz. De forma abdominal. Amb l'abdomen. Y luego tienes que ir haciendo un sonido con la garganta. Candinalas, exhalas, que suene el aire por la garganta. O confenua expressament. Ostras tú. A mi me recuerda cuando roncan. Sí, sí, sí, se asconta, se asconta. Y luego está la respiración bramari, que es la respiración zumbadora. Si esta ayuda a calmar la tensión. Una respiración que ayuda a calmar la tensión. Al inhalar, puedes inhalar, por ejemplo, contando 7 segundos. Inhalas 7, en 7 tiempos. Y luego al exhalar, abres un poco el labio y haces el como un zumbido. Intentas soltar el aire en el doble que has inhalado. Si tu agafes l'aire en 7 segons, després l'has d'intentar deixar, però no en sé, en 14 segons. Fem-t'ho més a poc a poc. Això era una feina complicada. Si tens experiència. Es divertido porque tienes que estar pensando y ahora es todo. Luego está la respiración cumbaca, que es la que ha generado. Que se producen cambios circulatorios y el intercambio que hay de gases beneficia el cuerpo. Es inhalar durante 7 segundos, aguantar el aire 7 segundos, y luego exhalar en otros 7 segundos y aguantar sin respirar 7 segundos. Tots he dit que jo, fent alguns exercicis d'aquests, de respirar bé, em notava com marejada. Pots passar perquè, a lo mejor, coges más aire del que necesitas. Si te marejas, tienes que coger menos aire. O a lo mejor también es que sueltas más aire o lo sueltas más rápido del que lo has cogido. També pot ser. Cuando cuentas, en llogues, puedes igualar la inhalación y la exhalación. Si inhalas en 7, exhalas en 7, más o menos cuentas que el mismo aire que entra es el que sale. Lo único que la respiración está que hemos dicho al final es para más avanzados. Porque inhalas en menos tiempo y te vacías del todo. Y los ejercicios de respiración cuando les propuseu a clase, les alumnes el saben fer bé. És una cosa que hi heu de parar atenció. Dediqueu una estona a cada classe a fer aquests exercicis. O una mica els neu incorporant amb les postures i les figures que voleu fer. Estas ejercicios de respiración van a parte de las posturas. No puedes estar haciendo una postura y haciendo la respiración. Las posturas privadas. Y la chlorine grae. Por elistoire la instruyeron. Això les fem. Sobreta de la clase. Se te conecta con el cuerpo i veig que la полera, que lo puttingo a las posturas. Lo único es que señoras, se pathways de respiración. o subir els braços o estirar-te. Pustures de més de... I quan exhalas, ja tens la mitja de la postura de encoger-se o de trascer una torsió, la tens mediohecha, perquè l'exhalar és com que te cierres, el ombligo va per dins i ja estàs com a medio flexionado. Sí, sí. Entonces ayuda bastante. Una cosa porta l'altra. Exacto. Que es lo que le cuesta a los alumnos a veces hacer. Ya. Porque es como inhalas o yo estoy haciendo inhalas, pero claro, si muevo los brazos o yo ya lo mueven y no piensan en que les toca respirar, que a veces es mejor ir más atrasado. Sí. Bueno, tampoco más atrasado, porque... Bueno. Da igual, que parece como algo más atrasado, esta mano. No, pero que no hace falta ir todos a la vez. Clar, que deu a su ritme, no? Exacto. Si uno está inhalando a una vez y el otro está exhalando, pues uno estira los brazos y el otro lo estira después. Clar, adaptar una mica el ritme, o sigui, lo difícil sería agafar... O sigui, aporta la postura con la respiración. Exacto. La gente, si quiere probarlo, a veces en casa lo pruebo, sobre todo, cuando coges cosas del suelo o de la babajilla, que cuando más te agachas. Sí. Pues para agacharte coges aire arriba y al exhalar te doblas, es como que es automático. Ah, mira, como que exhalas y... Ara ho pondrem, mira, prenem nota, eh, en els rentaplats. A l'hora de posar el plat i a l'hora de xacar-nos, a buscar el següent... Exacto, fixem-nos en l'hora d'inhalar i d'exhalar, eh? Que te pueden decir en casa que qué haces. Bueno, sí. No lo mismo ha agachado el cojo... Al final, paparina, posar-hi un altre... Mi hijo dice, mamá, ¿qué haces? Digo, estoy probando. ¿Te paras? Como venga, una, dos y tres, y exhalas. Molt bé. Portant la respiració el dia a dia de casa. Escolta, Maranxa, ho hauríem de deixar aquí. Ha estat un plaer tenir-te una setmana més, parlar de llogues. Per la propera sessió no posarem deures, però ja ens anirem comunicant tu i jo, i potser te'ls poso via telemàtica i a la propera sessió comentem ja amb l'audiència el tema que ens portes, d'acord? Molt bé. Doncs res més, que acabis de passar bona tarda i també bona setmana. Igualment, sí. Fins la propera. Adeu. Ja som gairebé a la set de la tarda. Això vol dir que ens hem d'anar comiatant del programa d'avui. Podeu recuperar tots els continguts als potques de la Rambla a la web radiodesverb.com. I tornarem demà d'Himècres també a la mateixa hora de 5 a 7 per fer-vos companyia. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda, i ara a la set, toca escoltar l'informatiu de notícies de la Madalú a l'Òpez Parastal, dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Anem, ho seguim, també, a les xarxes socials del programa. Arroba la Rambla, n'avui tu, tot junt amb minúscules, tant a Twitter com a Instagram. Una abraçada fins demà.