#270 - La Rambla del 24/11/2022

Bona tarda Sant Just, passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dijous 24 de novembre, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern, esteu sintonitzant el 98.1 FM a la mesura municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les pobres dues hores? Doncs ve d'aquí i fins a les 6 primer de tot farem l'espai de manualitat de la mà d'Irene Esquius, proveatària de la botiga taller Levi Empapier, de Sant Just d'Esvern, que avui a més a més estarà acompanyada telefònicament de la Marta, que és responsable i fundadora del projecte Giraflo, de tallers sensorials, bernadons i infants. Bé, més tard d'aquí un estonet, en uns minuts ens explicaran en què consisteix. Després, tot acabant aquest espai de manualitats, tornarem a escoltar l'entrevista a l'escriptor català Ramon Solsona, que van fer aquest mateix dilluns. Ramon Solsona és autor de la seva última novel·la, Temps enrere, que avui a les 7 de la tarda es presentarà al celler de Can Maten, un d'aquests actes del novembre literari, un acte que es fa també en col·laboració amb la llibreria de Càllibre Té. Després, a segona hora de la rambla, i a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, el que tindrem és l'espai de novetats musicals de la mà de la jove Sant Justenca, Andrea Esmeratz. Amb ella connectarem via telèfon, fins a Roma, i no només per presentar-nos els nous temes del panorama musical, sinó també per parlar de concerts i festivals. Vinga, va, no ho marxeu, eh? Tota xosa, ràdio, s'hagi de... Tota xosa, ràdio, s'hagi de... Tota xosa, ràdio, s'hagi de... Vinga, va, passen 13 minuts, de les 5, i ja tinc preparadíssima a la Irene, aquí, a l'estudi de ràdio, la Irene Catal, bona tarda. Hola, Núria, bona tarda. I també tinc el telèfon preparadíssima a la Marta, o la Marta, què tal? Hola, bona tarda. Bona tarda, és divertit, això de fer... I ho he fet més d'un cop, una secció amb una persona via telefònica i amb l'altra, aquí, a l'estudir, molt interessant, les tecnologies ens ho permeten, per tant... Que guai, a 3 bandes. Exactament. Doncs viu, Irene, Marta, presenteu-nos, què és el que voleu portar avui? Sí, mira, començo, si no li sap greu, començo jo a la Marta i així la presento amb ella, i, bueno, sempre he portat, Núria, fins ara, manualitats per més grans, a part que podríem dir de 5 anys, i aquesta vegada, volia anar una miqueta a la franja de 0 a 4 anys, que són els tallers que fa la Marta a la botiga, que són tallers d'experimentació, joc lliure i sensorials. Ara ja us explica'm detall que fa i com organitza i com els pensa i demés. Però en aquesta etapa del Nadó és superimportant jugar i experimentar, i llavors ella crea uns escenaris espectaculars, que també ara us explicarà, amb materials reciclats, amb elements de la natura, amb un munt de detalls i... És que és una passada, la veritat, jo cada vegada que la Marta ve a fer un tallall a la botiga és que l'oci no em deixa sempre amb la boca oberta. I llavors, dit això, una mica que ens expliqui ja també els tipus de taller, en què s'inspira i que es presenti també la Marta es mestre infantil. Molt bé, Marta, escolta-me, explica-me una mica. El què? Que ens expliquis una mica que la Irene ens ha deixat ara amb aquest bon sabor de bo de tallers que prepares, d'aquests escenaris, com ho fas tot això? Sí, doncs mira, jo, o sigui, realment soc mestre infantil, però un dia va arribar la Irene, em va oferir començar amb els tallers, i llavors va dir, bé, doncs, doncs, vam ser portodes, llavors vaig començar, i per mi el principal és que és molt important passar un temps de qualitat amb els nens, o sigui, els nens, si tenen un mal dia, no t'ho diran, ells et demanaran jugar, però no jugar, de qualsevol manera, sinó jugar amb qualitat. Hem acompanyat, o del pare, o de la mare, o de l'àvia, i això és molt important, i es crea un ambient molt guai als tallers. Que bé. I llavors, jo, a l'hora de fer els tallers, és el que he deia a la Irene, em va sumar molt amb el tema de reciclatge, perquè em va sumar molt amb el tema del reciclatge, perquè crec que, a part que és molt beneficiós pel medi ambient, a l'hora de reciclar, els estem donant als nens una seguretat de veure que els materials es poden reutilitzar i tenen diversos i múltiples usos, i també que no tothom té alabast jovines que hi ha al mercat, i llavors el que jo vull que vegi la gent és que amb el reciclatge, amb coses que tenim al nostre vas, al nostre voltant, que ens farem un moment i diem, això, amb això es pot jugar també. Que fort. I normalment són tallers temàtics, o és a dir, girant en torna alguna cosa en concret, o no? Normalment sí que he sentit que em va sumar molt amb els colors, o sigui, sí. El primer de tots que vam fer va ser el naturalment, que era molt naturalesa, flors, colors així, roses, grocs, més de primavera, i després ja vaig començar amb l'indigo, l'indigo era un taller que era tot de color blau, hi havia diferents coses, treballava amb psicomotricitat fina, transversaments, que ja dic, és un taller que és lliure, vull dir, jo puc posar una cosa per fer transversaments, però després el nen, que és un joc simbòlic, i jugar amb un tros de paper i se'l posa de la ret. Vull dir que és totalment lliure. És una enqueta, això és fer instal·lacions, però que finalment el que mana del nen, perquè sigui totalment lliure. I normalment no ho fas amb grups reduïts o són tallers en què tu demanes que la gent hi hagi una inscripció per tenir una mica també controlat el tema de l'assistència? Sí, bueno, nosaltres normalment fem el cartei i després el pengem i la gent es va apuntant fins a un tope. No, perquè també, perquè hi hagi un gots que puguin disfrutar, o dir, tampoc que sigui moltíssima gent i que els nens tampoc s'atabalen, i és important també que hi hagi un ambient relaxat. I la Irene es comentava que eren tallers, no sé com ho ha dit ara, dits sensorials? Què més es diu Tirene? Sí, de joc lliure i experimentació. Això, i què vol dir, per exemple, sensorials? Hi ha d'haver alguns materials concrets perquè el nen o nena... Per exemple, sensorial seria, per exemple, el taller indigo què van fer, van posar sorra. Llavors seria un material sensorial, amb el que els infants estimulen diferents... diferents nens de tots els sentits. O, per exemple, posar un retroprojector i posar llums, dir que ells mateixos posen la mà i puguin veure l'ombra i aquestes cosetes. És estimular els sentits. Molt bé. I Marta i jo t'he seguit una mica també per les xarxes socials. Veig que el nom del projecte es diu Giraflo. Giraflo és el nom per dir-ho així del teu projecte o és que els tallers sempre tenen aquest nom? No, jo vaig començar amb aquesta pàgina, vaig començar a fer activitats per donar idees a la gent, per innovar una miqueta el tema de l'educació, que es vegi que es poden ensenyar coses d'una manera més lúdica, més divertida, jugant, que es pot aprendre a jugar. I vaig posar aquest nom, però després ja van començar els tallers, però aquest nom ja el tinc fa temps. Mirena i Marta, quins beneficis veieu que els nens poden treure de participar en aquests tallers o si les famílies us fan algun fitback, algun cop? Jo és que trobo infinits, la veritat. Això a Marta diguéssim que a nivell acadèmic i educatiu et podrà dir com més avantatges. El que jo veig a la botiga primer és el que comentava Marta, que és superimportant, que les famílies tinguin un entorn segur i una estona on dedicar-li en exclusiva el nadó, que el nadó noti que té els progenitors o els avis o els tiets, juguen amb ell, jo crec que això és superimportant. I després, el que deia Marta, a través dels sentits, dels estímuls que ella els proposa, hi ha un gran aprenentatge. Des d'això, des de ells toquen, per exemple, que hi ha nens que toquen la sorra per primera vegada, els líquids, per exemple, hi ha molts nens que tenen, jo m'ho trobo en el taller quan són una mica més grans, nens que tenen fòbia a segons quines textures, i els tallers de la Marta van molt bé per treballar líquids. Doncs l'altre dia vam fer un defenc, també el tema defenc, hi ha molts nens que els hi creien rebuts, doncs començar a treballar, introduir aquest tipus de materials i de materials diferents al seu dia a dia, perquè es vegin acostumant i vegin quantes propostes es poden fer amb tots aquests elements. I després, clar, també per fomentar les relacions amb el nadó, com a progenitor, com a avi, jo ho trobo essencial. I després que, moltes vegades, a parlar amb la Marta, les activitats que hi ha a Monta són coses que havíem. Potser un pare, una mare, un dia s'anima i fa alguna coseta a casa. Però sí, són coses que, clar, són molts materials, són moltes coses, jo entenc que fa mandra. Llavors anar a un lloc on saps que és un espai segur, que ja ho tens preparat, que ho ha preparat una professional, que es va dir que això, doncs per mi, jo trobo un meravellós, jo el dia que tingui fills li heu sabut la Marta, que ens apuntarem a tots, perquè sí, sí. Llavors, per exemple, d'aquí va sorgir la idea de ara els fem setmanalment els dimarts a la tarda amb la Marta, doncs perquè hi ha famílies que es troben això, que normalment els fem els caps de setmana, però, clar, també tinc altres activitats a la botiga i llavors vam creure que seria interessant i teníem certa demanda de fer-lo setmanalment. D'aquesta manera les famílies s'asseurem que un dia a la setmana venen amb el nadó, tenen aquesta estona d'exclusivitat, d'experimentació, és una estona molt relaxada, es troben amb altres famílies on poden parlar també, doncs, dubtes que tenen, alguna problemàtica, doncs, que els hi ha sorgit i ho posen així amb les altres famílies, no? I, inclús, ho comenten amb la Marta, que ja també els pot assessorar, i per mi la veritat és que és un moment així com molt màgic, crec. No, Marta? Sí, sí, és un moment molt tendre, perquè a part de que els nens es relacionen, també les mares comparteixen moments, perquè parlem entre elles, s'expliquen experiències, mira, el meu fill li costa dormir, el meu fa això, i sí que és veritat que també les mares comparteixen un moment molt cali, està molt bé. És que il·lusa de mi m'havia fet la idea que les mares deixaven allà, saps, com un rellucàs a la plena, però no, clar, realment és que és un taller per nens molt petits, i la gràcia també és poder estar amb ells, i vull dir... Clar, perquè a ells també els hi porta seguretat, que sigui la mama o el papa, o la vico, i sigui al costat. Clar. A ells els hi porta molta més seguretat, que si no, si els deixes sols. Per això és el que diria al principi, és una estona de joc per una estona de joc en qualitat. Una estona en què la persona està només per, exclusivament, pel nen. I Marta, a nivell acadèmic, per dir-ho així com ha dit l'aire, suposo que també hi ha beneficis, i són tallers que potser durant les hores que estan a l'escola a Bressol, si hi van, o en el parc volari, potser no tenen l'oportunitat de fer aquest taller amb més intimitat o... Bueno, el tema és que és un taller que, almenys, jo sóc molt perfeccionista, això l'aire no ho sap, i jo tinc un món a muntar les coses. I a l'escola a Bressol, jo que he treballat a escoles a Bressol, no tens temps, és impossible, de ser tan perfeccionista, de muntar, de tenir idees, perquè tampoc no tens temps, no tens gaire temps. Són moltes rutines, a l'escola a Bressol hi ha moltes rutines, i és molt, molt difícil. Vale, clar. I les famílies estan contentes? És a dir, cada setmana hi ha gent interessada, hi ha gent a casa punta? Sí, cada setmana hi ha gent que repeteix molt, inclús hi ha mares que venen i em diuen, Marta, és que a casa el meu fill juga 15 minuts i es cansa, i aquí ho aguanta hora i mitja. Estem parlant de nens de 6 mesos, o sigui, molt petits. I tu com se t'acudeixen tantes propostes, també, cada setmana? Avui dius que ara canvien una mica... Bon, no sé que els vagis repetin tots iguals, però intueixo que t'agrada canviar, també. Sí, bueno, els que fem els caps de setmana, sí que... els anem repetin una miqueta, que són una miqueta més gran, més material, també per a la gent que, si n'ha pogut venir un dissabte, que no se'l perd i pugui venir un altre dissabte. Però sí que he sentat que els que són setmanals, els temats, sempre em vaso amb el tema de la naturalesa, reciclatge, i que canviï alguna proposta, però el que faig és que si estem a la tardor, doncs treballa coses de la tardor. Si estem a l'hivern treballa coses de l'hivern. A la tardor, per exemple, hem treballat al fang, hem treballat amb les fulles, de la menjar de la tardor, amb tronja, cosetes que tinguin a veure a la tardor. I si t'hi fiques tan bé, apreciem el seu Instagram, tardor, i és tot tants marrons, saps, molt així. Quan vam fer-la naturalment, que era més primavera, doncs era el que ha comentat la Marta, més tants suaus, i això també fa que cada vegada siguin propostes diferents, no vegis sempre com el mateix contingut. També la Marta té molts recursos, perquè és molt modesta i no ho diu, però com li apassiona i li agrada tant, té un món de materials, té un món d'idees, i llavors sempre introdueix, cada dimarts introdueix algunes coses noves, doncs perquè tant les famílies com els nadons, tinguin sempre un efecte, una mica de sorpresa. Clar, és que jo estic mirant aquí ara justament a l'Instagram de GiraFlo, que per cert, si hi ha algun curiosit, en curiosida, vam dues efes, eh, GiraFlo? La veritat és que les imatges són de materials molt concret, molt específics, molt al detall, molt relacionats amb la naturaleza, per exemple, vaig aquí tot de papallones, també fitxes, fruits secs, potser ets també amb bandeja, amb pots, tot això no treus, Marta? Doncs, ja et dic, busco coses que estiguin a la base de tothom, no coses que la gent... hi ha gent que no es pot permetre segons quines joguines. Clar, no hi ha joguines, eh, és a dir... No hi ha joguines. Tots són materials. Tots són materials, sí, no sé, jo de qualsevol cosa... s'acaba una bobina de fil i jo, o sigui, el que és el cono, jo l'aprofito tot perquè tot el que els hi posis als nens i tenen prou, és una passada, són molt agraïts, de qualsevol cosa, de veritat, eh. El taller d'índigo, que era tot en blau, que abans la Marta us ha fet una broma explicació, en aquell hi havia un munt de coses reciclades, ampolles de color blau, hi havia brics de llet, que llavors la Marta pintava també de blau, o sigui, realment són coses que tu, en el teu vida cotidiana, vas utilitzant, el que passa és que no cau després. Ostres, reciclar-ho, pintar-ho, tal, per això també és la figura de la Marta, no? L'hi haurà de fer tot això i ja ho fa, i això d'una cosa. Irene, si et sobren, no sé què, quan acabis el taller, guarda-m'ho, l'altre dia, per exemple, jo tinc molta mania quan m'arriben les comandes i vaig tot en plàstics o en cartrons, sempre com de reutilitzar tot aquest material, perquè em fa mal a l'ànima, saps? Tira allò, no? Sí, llavors va arribar un tot de cartró així com arrugat, que era per protegir la comanda, i jo ja foto a la Marta, saps? Marta, tinc aquest cartró, clar. Sí, sí, guarda, guarda, saps? I llavors ja dius, doncs per fer això, per fer l'altre. No, Marta, que t'agrada molt. M'agrada molt, de qualsevol cosa. Jo m'ho fa una ampolla d'aigua i faig un got, et faig... No sé, jo no paro de pensar. La meva ment és totalment inquieta. Sempre estic pensant en coses noves. Veig que també des d'Instagram hi ha un enllas per anar al... que et dona diferents opcions, a Linktree, per dir-ho així. Diu Montessori per a tots. És a Montessori una mica la metodologia amb la que et guies, o amb la que et serveix de base per guiar o per crear... No massa, no massa, no massa. De vegades sí, però no massa. Ja et dic, el que t'estava dient... A la meva línia. Sí, a la meva línia. Jo lliure els diron un llibertat, així que és veritat que hi ha activitats que sí que les faig molt Montessori, o també jo a part de fresteies faig descarregables pels nens. Sí, això no ho volia també comentar. Sí, sí, o inclús per marques, em demanen... per treballar en aquest lloc amb números. Ens fas un descarregable d'aquesta manera i el faig. I també això... Jo vaig començar amb un insert fent imprimibles per a tothom, per a escoles, o per a nens que no van a escola i fan el home schooling, aquests que li diuen. No ho mans tan bé. Què són aquestes? Si hi ha algú que ens estigui escoltant i no està gaire posat, què és això dels descarregables? És material que es pot baixar, que es pot imprimir? Sí, és un material que jo tinc un enllas i llavors tu cliques i pots comprar per un preu molt baixet el descarregable i hi ha diferents coses. Doncs per treballar al context, per treballar en les estacions o per treballar als animals d'alvos, diferents coses. I normalment, que si treballen, per exemple, números, formes, animals... El que més èxit i el que més em demanen són el tema dels animals. I també soc una passiona dels animals, llavors... Tot lligant. Sí, per mi és un goig fer-ho, o sigui que... Sí, sí, sí. Molt bé, de fet està mirant aquí ara també en curiositat, ha entrat la pastalla de descarregables, no? I sí que és veritat que hi ha tot el tema dels números, dels animals, de posar-los noms... Hi ha com també fins i tot fitxes. Sí, faig... Bueno, ja et dic... De coses que poden semblar dirigides faig llocs, per exemple. Per... Aprendrem les parts d'un volcà. O sigui, ho faig una mica més lúdica, amb una sopa de lletra... Clar. O que us he fet així, de manera que... Ells no deixen d'estar prenent, però a la vegada estan jugant. Molt bé. I tu, Irene, entens d'aquests descarregables, o t'agradaria vendre, o heu arribat alguna col·laboració? No, en aquest sentit no, perquè com ja ho fa la Marta pel seu compte, jo sempre la recomano, i sempre que algú em diu alguna cosa, li dic, mira, ves el seu perfil, que el de la mare et dona molt bones propostes, i jo ho trobo ideal, això. O sigui, és una alternativa, i és el que diu la Marta. No tothom pot accedir a una jovina. No, no. I està molt bé. I a part que, normalment, són activitats reutilitzables, que després pots tornar a fer, que les pots tenir com a fons, i la repetint amb el nadó, perquè moltes vegades és per repetició, també, que han vist els que queden, les coses, i ho assimilen. Així que jo ho trobo superinteressant. Que bé. Sí. I després volia comentar, clar, perquè per exemple, una pregunta, per mi, molt interessant, és la Marta què inspira a fer cada taller, perquè cada taller dels dissabtes no té res a veure amb l'anterior. Ja. Vam començar naturalment de la primavera, vam fer índigo, que era tot en blaus, que vam estar a l'estiu i allò connectades, en pla de reutilitzar això. Eh, Marta? Que ens enviàvem a WhatsApp. Si trobes això blau, m'ho guardes, no sé què. Sí, sí. Després vam fer sinergia o tonyal, te recordes, Marta? Sí. Que també és guai. I ara farem Miro, Joan Miro, que la Marta t'ha explicat una miqueta. Ostres, Marta, Joan Miro, com intruim això amb nadons? Doncs mira, principalment, com sempre, com ara a mi, treballarem amb els colors que utilitava el Joan Miro, que eren el groc, el blau, el vermell, el verd i el negre. Llavors, treballarem amb aquests colors diferents coses, per exemple, estimulació sensorial, visual. Després de les peces soltes, que facin el seu propi quadre amb peces petitetes. Vale. Després, tema pintura, tema... Bueno, com jo hi he davant, llums, tot amb l'història d'explicar una miqueta, l'història de Joan Miro, el seu símbols i els colors. Jo em vas molt amb l'armonia dels colors. És una cosa molt important per mi. Clar, home, i amb Joan Miro també aquests colors que sembla una vegada una mica verd, blau, vermell. Suposo que això també et donarà tu bastant de joc per anar a pensar o anar a idear, no? Exacte. Exacte. I quan el feu aquest enlloc? El diumenge. Aquest diumenge 27 a les 11. De 11 és la mitja. Vale. Entenc que ha de lavi en papier, no? Exacte. Sí. Aquest l'hem posat en cap de setmana perquè, com us explica la Marta, necessitem que sigui un ambient, una miqueta fos, qui així, si tinc la part de botiga oberta, doncs és més complicat, i llavors ho farem a porta tancada, crearem un ambient més íntim, i a part després era també per oferir una alternativa, doncs a la gent que molts pares o mares treballen en dissabte i no poden venir, doncs que poguéssim venir en diumenge també. Clar. Molt bona opció. Sí. Molt bé. Doncs Marta, jo no sé si ens vols comentar alguna coseta més. Segueixes l'endansa preparant el tema de Joan Miró i reciclar en material, suposo, no? Sí, sí, jo no paro. Jo no paro de reciclar, de pensar. De fet, aquest matí ja l'estava dient a l'Airene, ho he pensat per l'infant, que ja estic pensant que era el 2023 fins i tot les temàtiques treure. O sigui, sí, sí, no, és un no parar. Que bé. És un no parar. És molt greu arribar la Marta, llavors, quan ets creatiu estàs així. Sí, sí, sí. Vull dir qualsevol moment es veu per pensar en com crea. Sí, sí, sí, quan tolin, eh. Et veig al cap i la punto. Que bé. És així. Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs, escolta, Marta, si vols, ens acomiadem. Jo no sé si l'Airene ens vol acabar de comentar alguna coseta més perquè fa l'activitat de la botiga o acusetes noves. Mira, comentant, Úria, que el proper dia que vinc, que ja serà el desembre, vindré, doncs, un dia abans de l'aniversari, del 6è aniversari de la botiga, que ho celebrarem el dijous 15 de desembre, que tindré moltes sorpreses, serà una tarda molt xula, espero, perquè l'estem preparant a molta cura i, bueno, a moltes coses diferents, perquè serà el primer aniversari que celebrarem la botiga nova del carrer Cadenas, que és molt més gran. Clar. Fins ara, clar, els altres aniversaris havien sigut el carrer Creu, que era molt més petita, i tot i que ja ens ho passàvem superbé, doncs, el que era l'espai ens limitava molt. Així que aquest any, bé, m'he venido arriba. Ai, mare. Sí, sí, sí. Prepara moltes sorpreses. Sí, la veritat és que sí, estic molt emocionada, jo és que també soc com la Marta, saps? T'emociones fàcil, no? Sí, m'emociono fàcil. Només falta que us donin corda. Exacte, però, bueno, de moment dic això, i el proper dia que vingui us explico en detall, valorem algunes cosetes de Nadal, i... Vale, molt bé. Doncs es vellis gaire coses més feixinàries més sorpreses. Molt bé. Super. Doncs, us acomiadó, les dues, llavors, Jairena i Marta. Perfecte. Ha estat un plaer tenir-vos aquest estonet aquí a la ràdio, que és Bern, i resta aquí en tot. Vinga. Merci. Adeu, bona tarda. I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, I'll make you double take, soon as I walk away, call up your chiropractor, Fuera, vete de mi casa, tú no eres mi amiga, que yo sigo jugando, ¿qué más da? Sigo jugando solo, me aburro. Y yo sigo jugando, ¿qué más da? Sigo jugando y siempre me castigo. I també parlem de la llibertat de la llibertat de la llibertat de la llibertat. Noveles també, com per exemple en línia Blava, l'home de la maleta, que li va donar el premi Sant Jordi de novel·la al 2010, o també la novel·la 17 Pianos, escrita al 2019. Bé, no m'entra tinc més i el presento al Saludem. Hola Ramon, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bé, parlem per això ara, perquè t'he presentat amb un munt de narrativa, de novel·la, parlem per això del teu últim llibre, Temps enrere, un llibre, una novel·la amb el Tomàs i l'Alvira, com a protagonistes, però també el transcurt del Temps, de forma retrospectiva, no? Sí, a mi m'agrada dir que els protagonistes de Temps enrere són 3, el Tomàs, l'Alvira i el pas del Temps, perquè es tracta de seguir una parella de llar recorregut a través del Temps. El que passa és que el títol es diu Temps enrere, perquè els capítols, que són 6 més 1, estan endreçats al revés. Comencem amb la parella gran i cada vegada anem tirant enrere i els veiem quan tenen 50 anys, 30, 20, 10. És a dir, és una història, em sembla que ho llegiré, que es va lligant des de l'actualitat, des del 2015 més o menys, i que va tirant una mica enrere fins arribar, potser a mitjans del segle XX? Sí, fins que, de fet, que som petits, diríem, el Tomàs neix l'any 1945 i l'Alvira, el 1948. Jo tenia molt d'interès a fer com les persones al llarg de la vida fan un recorregut que no el determinen només ells amb la seva voluntat, sinó que passen coses, sobretot en coses, per diversa mena, que fa que agafi un rum o un altre. El projecte narratiu de Temps enrere, quan comença per tu, Ramon? Molt enrere. Mira, molt enrere. Molt enrere. És una novel·la que jo diré al cap des de feia molts, molts anys. En el sentit de dir, tinc ganes de fer això, una parella de llarg recorregut, però els personatges, no és que els hagi fet expressament ara, sinó que personatges principals i alguns importants secundaris perquè n'hi ha molts, venen d'impressions, records, imatges que tens gravades des de petit, alguna, per exemple, de quan jo recordo-li, devia tenir 9 a meu anys, que un dia el mestre ens va dir que un company nostre de classe ja no vindria més perquè amb la seva família s'ha d'anar a treballar a Suïssa. Això em va tirar molt la canció i sempre que tenia el cap de dir que podria fer una història d'una família emigrada. Dic això perquè en agres novel·les he parlat de la immigració de gent que tenia Espanya a treballar a Catalunya. No tenia ganes de fer el català emigrat, no és que n'hi hagi hagut molts, però els anys 60, Alemanya, França i Suïssa, sobretot, tenien molta gent a treballar i a Alemanya van coincidir amb una pila d'espanyols, italians, portuguesos, grecs, que van anar treballant el que llavors es coneixia com el Miracle Alemany. I durant un temps de la seva vida, un dels personatges, l'Alvira, va treballar a Alemanya. Llavors es deixava per més reconstruir i explicar en forma de crònica de reportat, dir-li com vulguis, és una novel·la, naturalment, però explicar l'ambient com es vivia a l'Alemanya del treball, algades amb condicions dures, doncs aquella època, els anys 60 fins al 73, que és quan va haver-hi la crisi del petrol i tot es va acabar. I parlo d'aquella època per distinguir-lo, de la crisi qualsevol persona a buscar ara. A migració a Alemanya es trobarà, hi ha moltes pàgines webs, molts grups i molta història de joves, sobretot, que ha anat a Alemanya en els últims 10 o 15 anys amb un títol universitari a sota el braç, que això és una cosa molt diferent. Jo el que parlo és l'Alvira, que ve del priorat una comarca molt pobra, molt pobra, que a casa seva tenen terres, tenen vinyes, però no donen prou i es veuen obligats a marxar. I se'n van ell, que és filla única, i el seu pare és a treballar a Alemanya. Aquest Alemanya d'aquells anys 60 no és el mateix dels que van avui dia amb feines ja més qualificades. En aquell moment sense cap títol universitari per part de l'Alvira ni cap esperança de poder prosperar una mica professionalment, que és com potser molt joves marxant avui en dia a Alemanya. El que passa és que tots dos, tant l'Alvira com el Tomàs, venen de molt avall. De famílies, per dir-ho clar, pobres, de famílies senzilles, el Tomàs és fill d'una portera d'una escala de veïns de Barcelona, una dona viuda que viu en un seny soterrany, i és un noi espadilat i que va estudiant carrera universitària a base de beques. L'Alvira acaba a Alemanya, que és on es troba l'Alvira, però tots dos s'han hagut d'espadilar. I això que dius és que l'Alvira va sense cap títol és que no té ni el vatxillerat, és com tantes noies de l'època, els 14 anys, doncs deixen d'anar a escola, i moltes vegades a les noies se'ls deia, escoltat, tu no necessites estudiar. Si s'ho acabes de dir a les mateixes famílies, tu no has de dir-te estudiar. El dia que pesquis un bon noi, doncs tindràs una família, has de saber com va la casa, has de saber cuinar, has de saber cosir, i has de ser una bona mare. Aleshores, aquesta noia, quan va a Alemanya, li passa... No és que sigui el tema central, però sí que ocupa un capítol important, li passa el que passava molta gent, que és que és un país on no entenen res. Fa molt fred, el menjar per ells és estrembòtic, i l'idioma és infernal. Aleshores, l'Alvira fa una cosa que no era freqüent entre els immigrants, que és aprendre l'alemany, perquè, si no, sempre seré l'última a l'escala social. Si no pren l'alemany, no puc accedir a feines més qualificades. La història del Tomàs i de l'Alvira, dels protagonistes, es basen en històries de personatges reals? Mira, com tots els autors fem, agafem una mica d'aquí, una mica d'allà. L'Alvira és totalment inventada, totalment, totalment. El Tomàs no tant, perquè jo havia conegut un nen de característiques semblants al nen Tomàs quan és petit, i que venia d'una família molt humil, molt senzilla, una portera, de l'escala social més baixa, i que al cap dels anys va ser una minència, i el recordo que he vist per televisió, i dius que aquest és aquell nen que jo havia vist, amb l'abat, tan tímid, tan savi, i el pas del temps et dona aquesta sorpresa. En el cas de les persones que han fet un recorregut, que en principi no és el que els estava destinat pel seu estat social. I Ramon, per què el Priorat? És a dir, en aquell moment el Priorat era una comarca, com ve has dit, molt pobra. Molt vetrimida, sí. No sé si el Priorat, en aquell moment, ja es considerava la capital, o el centre neuràlgic del vi, o fins als 90. No tant, no tant. Era un centre de vi, però de vida taula, de vida taula d'aquell vi fort, respost, negre, de molt alta graduació, que podia ser de 18 fins i tot de 20, i més graus. Per què el Priorat té una explicació? És que jo necessitava, diríem, per la meva idea de fer la novel·la, necessitava gent que hagués d'amigar perquè tenia deutes, era pobre, perquè no se'n sortia, etcètera. Aleshores, jo vaig entrar en un programa, un programa que es fa cada dos anys, el Priorat, que el fa el centre Quim Soler, que cada dos anys porta 6 escritors, una mica de cada, ja s'ha d'infantir, etcètera. Els passegen durant un cap de setmana pel Priorat, i al cap de l'any, un any, et demanen que hagis escrit les teves impresions, i després hi ha una altra tongada. Jo li vaig anar, vaig dir, això és una comarca, que té molts punts de vista, un mapa exagístic, demogràfic, té molt potencial literari. I, aleshores, això va coincidir, començant a mirar el Priorat, vaig dir, ostres, fins l'any 89-90, era la comarca més pobra de Catalunya, la més pobra sotmesa, a una davallada demogràfica constant, imperable, i, aleshores, em vaig adonar que, a partir de l'any 90, que s'esconèix com la revolució del vi, que de cop i volta hi ha uns productors, em diuen els magnífics, però bueno, hi havia més gent, sobretot gent jove, formada, que va dir, és que el Priorat té moltes possibilitats. Van començar a fer vi d'una manera, diríem, moderna, d'una manera científica, d'una manera racional, sense fer allò tan tradicional, de carregar el carro, vinga a tots entallonat per portar-lo a la cooperativa, sinó fer una cosa molt més selecta, molt més afinada, van començar a fer vi, que va tenir una gran repercussió internacional, i es va convertir en una capital mundial del vi. Aleshores, jo vaig pensar, home, aquesta gent que ha hagut de migrar, perquè tenia unes vinyes velles, i que deien, és que aquestes vinyes no podien ser, és que aquestes vinyes porten molta feina, i donen molt poc resultat. Aquelles mateixes vinyes, al cap dels anys, es van convertint tres ors, i pagaven una milionada per comprar, i encara es fa, això, compren les vinyes més velles, que cert, que produeixen poc, però són les que tenen un vi més apreciat. I a mi em semblava que aquest canvi, com que són molts anys de seguir aquesta família, aquest canvi de perspectiva socioeconòmica, des del punt de vista literari, era molt potent, perquè diríem allò que la generació dels avis havia estat un problema, però la generació dels netres és una benedicció. Que bé. Ja parla acabant, Ramon, perquè a la setem... Ai, a les sis, perdó, hem de fer connexió amb Catalunya Ràdio. Com està en la recerca documental? És a dir, ens expliques que la figura de la migra en català ha estat molt important, però per fer llibre i escriure el relat, que hi ha reals emigrades en aquella zona alemanya, no sé si t'ha costat trobar catalans. Sí, m'ha costat, t'ho he trobat, llibres, testimonis i entrevistes sobre l'emigració que m'ha costat bastant, també sobre el món del vi i la viticultura, que és un món complexíssim, complexíssim, però també sobre moltes qüestions que surten. Pensa que és una novel·la que m'ha sortit de set, set de pàgines. Hi ha moltes coses, sí, sí. No m'ho havia proposat així, eh? No, no, però... Sí, sí, sí. Home, però set de pàgines no surten soles, eh? No, no, no, ja he treballat molt, però t'has de documentar de moltes coses. Per exemple, hi ha un personatge, el germà del Tomàs, té síndrome de Down. Aleshores, i això que em preguntaves abans, això és una referència quan jo era petit a Gràcia, teníem un veí que es deia Ricardet i que era Down, i li he posat aquest nom. Però, clar, t'has d'assessorar amb metges, amb la fedació catalana de síndrome de Down, que m'han ajudat molt, i moltes més coses. Quan dic moltes, vull dir, moltes, eh? Moltes més, clar. Des de les comunicacions, de com era la vida, els anys 60, 70, els telèfons, les cabines, les màquines d'escriure, que no hi havia ordinadors, una mica en mica, doncs anem fent la vida més confortable. Tot això... És que el trascurs del temps també s'ha de plasmar la novel·la de forma literària, suposo que també t'has hagut de... L'any 70, què hi havia, què no hi havia, com feien això, com feien allò? Exactament. Quan comença la tele en colors, quan arriba la llei del divorci i totes aquestes coses, quan es deixa de fumar els avions, tot això ho has d'anar ajustant de mica en mica, i el temps va passant i les coses van evolucionant, la societat també. Clar. Jo us atindrem al cell de Can Mata, d'aquí de Sant Jordi Ramon, per parlar de temps enrere. També és un acte en col·laboració amb la llibreria d'aquí de Sant Jordi que el llibre té. I res, esperem per escoltar-te algun estoneta més, també, que aquí ha estat ràpid a la ràdio, però allà tindrem temps d'extendre'ns més temps, i també que ens acabis de parlar millor de la novel·la, i de com ha estat el personal. En tinc moltes ganes, perquè ja he vingut altres vegades a Sant Just, i hi ha un públic molt amable i molt atent, de debò que tinc moltes ganes. Que vagi bé. Apa, a rebeure. Una abraçada. Adéu, adéu, gràcies. Adéu. Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar. Sol·liciteu enviant un correu electrònic a Sant Just, i ara fumes a roba SantJust.cat. Per què fumes? Encara fumes. Ha arribat el dia, el Barça de Fomení torna a jugar al Camp Nou, que també és casa seva. Avui tercer partit de la primera fase d'aquesta Champions, davant el rival més fort del grup. El baller de Monique, tots dos han guanyat els esprits, és partits tots dos amb 6 punts. En joc, el lideratge. Comencem. I encara queden 3 quarts d'hora amb el contatge, perquè comença el partit, però vull saber quin ambient hi ha al Camp Nou, aquesta hora de la tarda. Obrim ja la connexió amb l'estadi d'Anai Boronat a l'Havana Targa. Bona tarda, Sònia. Doncs l'ambient és que pràcticament no et sento, perquè la magafonia és un polum impressionant, com podeu sentir, però a les grades encara d'arribar moltíssima gent. Potser ara mateix hi ha un 10% dels aficionats que esperem a partir de 3 quarts de set, ara mateix amb un ambient tranquil, però el volum de la magafonia a tot drap per començar a animar també la música i els speakers com sentiu. Sé de què em parles, perquè hem fet alguna prèvia a l'estàdia amb el costa, i ja acostum a passar. L'ambient de la magafonia sempre està a reventar. L'ambient a les grades s'ha de dir que avui és laborable, puc entendre que l'especte del Camp Nou probablement avui ens passarà allò que ja va passar el primer partit de l'any passat del Camp Nou, que al principi, quan va començar el partit, fins i tot deia que hi ha poca gent, però al final, mira, acaben fent rècords, és a dir, què imagineu. Per tant, l'especte del Camp Nou, encara molt poqueta gent, en tot cas d'anar a estirir ple o no, avui l'important és que jugar a l'estàdia comenci ser una rutina, oi? Efectivament. I mira, tot just ara, salta el Bayern a escalfar. Veiem les primeres jugadores del conjunt. Veurem saltant el terreny de joc, a fer els primers exercicis d'escalfament, bastant aviat, per cert, són les 6 i 2 minuts. Així que jo crec que el Barça encara trigarà una miqueta. I el que deia amb les grades, ara mateix, la gent molt, molt escampada, sobretot a la primera i segona agradaria, que és el que avui serà ple, a la tercera no s'hi espera aquella gent, tot i que també n'hi ha alguns dispersos, però avui serà d'aquells dies que la gent arribarà molt apurat, perquè els nens surten de l'escola a la 5 de la tarda, corren cap al cotxe, cap al camp, i haurà segur els típics embussos al voltant del Camp Nou, però crec que viurem un dia fantàstic, un dia d'això, de normalitat, que la fase de grups de la Champions també es juga al Camp Nou. La temporada passada van viure uns quarts de final, unes semifinals, allò va ser impressionant ara el que volem és normalitzar-ho, que això sigui habitual, que es converteixi en tradició, venir al Camp Nou, en un partit anava a dir qualsevol, no es potsevol, és la Champions League, aquest Camp Nou ja no veurà més Champions League masculina, en canvi, sí que viurà la femenina, i esperem que fins més tard millor, que sigui fins el mes d'abril, fins a les semifinals, que això serà grans notícies. Per cert, Sònia, deixa'm dir-te que m'ha impressionat molt quan he entrat al camp, t'ho explico, Sònia, t'ho explico a tots els uents de Catalunya Ràdio, doncs la zona on hi havia el videomarcador, el que ja van treure, i on ara mateix es veu tot l'escalet del Camp Nou, és un trosset molt petit del camp, però impressiona, perquè ja hi ha, es veu ciment, es veu l'agrada totalment despullada, el ciment, unes xarxes, una sèrie de vestides, és bastant impressionant, és una mica el coliseu ruma, allò, però en versió moderna, per així dir-ho, bastant impressionant aquesta zona del Camp Nou que ja està, doncs, això, amb obres, i que suposo que anirem veient com mica en mica això va avançant, de fet, avui, la fluència aquí al Camp Nou o l'aforament, ho comentava, o ara, si no recordo malament, serà només de 74.000 persones, ja per aquestes obres. De fet, l'amderrocament d'aquesta tercera agradaria, el Barça ha aprofitat l'aturada de la Lliga Masculina per fer-ho, però no ha impedit, efectivament, que juguin dos partits de Xàpios Fabanina en aquesta aturada de la competició masculina, i avui l'aforament, efectivament, serà més reduït, perquè hi ha aquestes obres i dius que es veu, que és tota aquella zona, diríem, del... tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a López Ribas. L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern ha començat a fer restriccions de consum d'aigua, causada al Perióda de Saquera, que estem vivint. Per aquest motiu, s'han eliminat el rex per a la neteja de carrers, fent-nos de les bufadores i dels vehicles escombradora, que utilitzen aigua de Lidran, de Can Ginestar, és a dir, aigua de Pou, per a la neteja dels contenidors. D'altra banda, es minimitzen el rex de les zones verdes del municipi i únicament es rega el vespre i durant la matinada. També s'ha informat les empreses consumidores de grans quantitats d'aigua, que aprenguin precaucions davant la situació, recomanació que es fa extensiva així mateix a la ciutadania del municipi. Des de l'Ajuntament, han volgut publicar una sèrie de recomanacions pels Sant Justencs i Sant Justenques per tal d'estalviar aigua, per detectar la notícia de la pàgina web de Radio Desvern. El 25 de novembre és el dia internacional per la radicació de la violència vers les dones. Per tant, l'afecte ara mateix, l'Ajuntament està fent un acte obert a tota la ciutadania, a la plaça Bardagué, on es llegirà el manifest institucional. Tot seguit, alumnes de l'Institut de Sant Just, declamaran textos en clau feminista i la Coral Coratge ho cantarà diverses cançons en perspectiva de gènere. En tot, avui a Radio Desvern, a la regidora de polítiques de gènere i igualtat, Alicia Morciano i a la Camelia Barranco, treballadora social a l'Ajuntament. En total, en guany hi ha 38 dones en seguiment al circuit de dones víctimes de violència masclista. Aquestes dones, ha volgut remarcar Barranco, són les dones que han arribat a posar-se en contacte amb l'Ajuntament o han estat derivades per altres serveis. La xifra final, doncs, ha assegurat que deu ser més alta, però que no hi ha manera de conèixer-la. I els pastorets de Sant Just han assolit l'objectiu del Barcami per fer el disc amb les cançons originals de l'obra cantades pels actors i actrius i el cor i músics de pastorets. Ho han aconseguit 44 hores abans de tancar el crowdfunding i amb un total de 66 aportacions, amb les quals han superat els 1.000 euros que tenien d'objectiu. Les campanyes de Bercami són de tot o res i això suposa que en els 40 dies els projectes han de aconseguir l'objectiu marcat, i no, les aportacions són retornades als Macenes i no es cobra res a ningú. En haver assolit l'objectiu, els pastorets de Sant Just s'asseguren poder rebre aquests més de 1.000 euros que destinaran en registrar les cançons pròpies de l'obra i poder celebrar així els seus 10 anys d'història. Encara queden hores per poder participar al crowdfunding i augmentar la xifra que obtindran els pastorets. Per fer-ho, només heu d'entrar a la plataforma de Bercami per fer-ho. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just, que els Sant Just notícies de les 7 del vespre. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tenim aquesta temporada de Roma, però hem volgut fer aquesta connexió telefònica, avui que podíem, i comentar amb ell algunes cosetes del món de la música. Hola, Andrea, què tal? Com estàs? Bacau, Núria. Bona tarda. Bona tarda. Escolta, se't troba a faltar, eh? Trobem a faltar aquestes sessions que fèiem setmanalment del món de la música, novetats. Clar és que, sense programació setmanal, la cosa se'ns queda curta. Sí, sense música no hi ha ràdio. Exactament, exactament. Escolta, veig com has passat aquí un guió de tot de novetats i en cosetes, eh? Que hauríem de comentar. Sí, són novetats una mica de repàs de lo que ha anat passant aquests mesos. Clar, clar, home, n'hi ha que són potents, ho hem de dir. Sí, sí, sí, sí. Ara comencem amb la primera, perquè és un cantant del que ja vam anar parlant també la temporada passada, que és Kebedo. Sí, és un cantant amb el que vam acabar la temporada passada, gairebé l'estiu amb Kebedo. Sí. Que parlàvem de que havia publicat la guitarra en sessió 52. Sí. I és una cançó que ha agradat molt el món i que fins fa no res ha estat número 1 a Espanya, tots els dies a Spotify. De fet, és la cançó que té el record de més dies al número 1 a Spotify, el 102 o 103. Uau. I ara ha perdut aquest veïnat, però l'ha perdut perquè està el que s'obstituït. Això ja és el colmú. Sí, és el colmú, perquè a Espanya s'hauria de ser el número 1, ell mateix amb la cançó que acaba de publicar, que ha de ser un dels singles del seu primer álbum, i ara no ho sabem quan sortirà, ell juga el desfista d'iens de 2022 o de 2023. Jo crec que el fa el temps que li agrada l'2022, jo crec que ja serà el 2023, però potser ens sorprèn a tots per cap d'any amb un disc. Que fort. Home, jo recordo que a la temporada passada comentàvem que en el seu estat de... no sé si era d'Instagram o de Twitter, anava posant... En Instagram, sí. A totes l'exercici social posa l'àlbum nou, però encara no sabem quan surt aquest álbum. Encara no l'ha tret, encara no l'ha tret. Bé, la qüestió és que la cançó que vam presentar a la temporada passada de la Bizarra Obsession va ser o ha estat la cançó de l'estiu, i que ara s'ha substituït amb aquesta altra cançó com el número 1. Quan va perdre aquest número 1 va ser perquè va entrar una col·laboració d'ell, amb un altre cantant número 1, i aquesta col·laboració ara està en número 2, perquè la nova número 1 és la seva cançó en solitari. Mare meva, mare meva. I quina és aquesta cançó? A més, aquesta cançó que és el número 1 és la seva última nova cançó, però a més a més també és el número 1 a Portugal i en Gàbia. Ah, ja és el número 1, també altres països fixat. Sí, sí, sí. Mare meva. I les altres cançons que va traient, suposo que no es deuen quedar molt allunyades, no tampoc, de les primeres posicions. De fet, d'Espanya, les altres cançons que ha tret, que ells visten al mar, està en el número 6, la sessió amb Vizarrap està en el número 20, la col·laboració amb Mora està en el número 2 i Sincenya està en el número 11, per tant. Uau, Déu n'hi do. I per Vizarrap, això, què has suposat? Perquè clar, ell ja era conegut, no? No, però, bueno, és que amb aquesta cançó... Sí, ell ja era conegut, de fet, ja havia tingut molts èxits i de moment ha fet una gira enorme per Espanya i per Sud-Amèrica també, però de moment no ha suposat res a nivell musical, perquè no ha tret cap altra cançó nova després d'aquesta col·laboració amb Kedel. Els seus fans diuen que és el temps que està més temps sense treure una Vizarrap sessió. Jo crec que s'haurà de tatuar el número 52, aquest home, o algo, perquè... Doncs, Adrià, sembla si escoltem la cançó que és tan nova de kebedo.ge. Escolta'm, va. Va, veurà. Tu gritándome, tandotándote, cuando, cuando era.ge. Tu gritándome, tandotándote, cuando, cuando era. Tu gritándome, tandotándote, cuando, cuando era. I, escolta'm, Andrea, kebedo s'està, bueno, sempre per la ràdio o per les televisions d'Itàlia, també, o fins aquí no arriba? Home, a Itàlia la sessió amb Vizarrap és número 1, però de moment jo no l'he sentit per la ràdio. O sigui, és cert que quan surt la festa, si s'assona, per tant, veig que sempre surt la festa. No sé si això pot ser una confusió. Clar, potser que estigui... bueno. Doncs res, seguim amb el Guió, si et sembla, amb més novetats? Sí, seguim amb més novetats, perquè tenim la Suïs, que és una cançant que es coneixem tots. Sí, molt, molt. I que ha fet nou disc, i a més a més ha fet nova gira, amb rumors de concert a Barcelona. Encara no ho tenim, no ho tenim dies, no se sap si sortirà o no, però hi ha aquests rumors. Bueno, haurem d'esperar que surti en les dades oficials, si és que passa per la ciutat. Aquest disc a tres, es titula Midnight, que si no m'equivoco el de fer disc, hi ha... Ha trencat un record que no es trencava des de desert Jackson. Per què? De Jackson, fins ara era la cançó que tenia, doncs, el tipus de ser la cantant amb més cançons, d'un mateix disc, dintre del top 10 de la Billboard, que és la llista de cançons americanes, i ha arribat, té la Suïs, i ha col·locat 10 cançons d'aquest mateix disc Midnight, dintre del top 10. Oh, doncs si acaba tot el record, llavors. L'ha destrossat, també, s'ha de tenir en compte que és una època diferent, no hi havia Spotify, quan Jackson va aconseguir aquest record, per tant, és diferent. Bueno, diferent. Però sí que és cert que és complicat ara mateix, hi havia uïtat contra Taylor Swift, de fet, i la cançó que està tenint més èxit d'aquest disc és Amplestirou, que és una cançó que ha donat la volta al món, que va debutar amb, sembla, 14 milions de reproducció en algun dia, però és que van debutar, ara veig totes les cançons del disc amb aquests números espectaculars de reproducció. Wow, era un disc que s'esperava molt de Taylor Swift, o sigui, que ella anava anunciant fent promos i tothom vinga, va, que sortia, o va ser... S'esperava, però no fa gaire. De fet, el que s'esperava de Taylor Swift és que traies una altra regrabació, que és que s'acabava traient, i de repente va sorprendre tothom anunciant que traia un disc nou, i sí que s'esperava, però voldria que anuncia, va ser poder ser dos mesos, no porta un cançó sensorós i traien tingles, i l'han especulat amb que ha ressortit un disc. Com el bizarrap. Ai, com el que ve, doncs. Com el que ve, doncs. Molt bé, i tenim aquesta cançó anti-hero, i que és que la gent és la que més li mola, no? Sí, de fet, ara mateix és que sí que m'equivoquen tots tres, es potifar i arreglar el món, i està a dins del tot 50 espanyols, que ja existeixen perquè normalment no hi són persones en anglès. Doncs, et sembla que escoltem la cançó? Sí, perfecte. Vinga. La cançó anti-hero. Doncs aquí la tenim. Hem escoltat aquesta cançó de Taylor Swift anti-hero. És un disc que ha estat totalment sorpresa. Hi ha un disc que va ser a les 10 més reproduïdes d'Espotify, el tot 50 global espaflè de cançons d'adreït i de TV1SAR, i tot apunta al que pot igualar aquest record. S'haurà de veure de quins dies quan sortim del llista de cançons americanes, i el d'Irvore, que aviam què passa. És un disc que fa una setmana que ningú sabia que existiria. De fet, Drake va anunciar la sortida d'aquest disc. Quan Taylor Swift va aconseguir aquest cançó al top del de l'Irvore. Aquí la gent ha vist una mica de mano negra, de conspiració. I ara el vol ser l'altre. És cert que són els dos cantants que dominen el mercat americà. Però també és cert que no fa gaire setmanes que no s'hauria fet si no hagués tingut res a fer més endavant. Aquí es veu una mica de pica baralla veure qui arriba més lluny amb el disc. I és un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que és un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que només és un disc de Drake perquè és el famós dels dos. Potser és que com que ho han llançat amb precipitadament, s'haurien d'escoltar. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones. És un disc que està en col·laboració amb 20 ones.