#274 - La Rambla del 30/11/2022

Bona tarda Sant Just, passant 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui dimecres, 30 de novembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm, la misura municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Que ens esperen les properes dues hores. Avui començarem fent l'espai de Vins, la cultura del vi, i també un refàs de les activitats de la Taneu. I per això tenim l'Àstric Goldstein, del celler de Can Mata i també a l'Albert Macià. Tot seguit, què farem? Serà una entrevista via telefònica a la saxofonista, violonista i cantant de jazz, Elia Bastida. Que aquest proper diumenge la tenim aquí a la Taneu de Sant Just en concerts, dins del cicle de concerts, la Virce. Després, a segona hora de la Rambla, i a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem l'espai de Yoga, vindrà la Lenca, que és una de les professores i també propietàries de l'Acadèmia de Yoga, l'ESA Yoga, d'aquí de Sant Just. I acabarem el dia d'avui fent la secció Just el que no saps, una secció que vam començar i que es va inaugurar la setmana passada de la mà del jove de l'Hospitalet Marcel Ferret. Vam obrir una secció parlant de la biografia de l'artista Michelangelo i avui us deixo amb la intriga. A vosaltres, a dos quarts de set, escoltar-lo. Vinga, va, que comencem! Va, que ja tinc a l'Àstrit i també a l'Albert, aquí a l'Estudie de Ràdio, hola, que tal, bona tarda als dos. Bona tarda!Molt bona tarda! Com va anar aquests dies? Ara ja, el Fret, ho parlàvem amb el Carles, ho vaig dir, es queda per sempre, no, ja? Diuen que sí, ja li tocava, ja li tocava. Jo em cantava. Exacte, jo també, perquè jo prefereixo, el Fret, prefereixo el Fret a la calor, clar, comprenc que també hi ha gent que li molesta una mica, però... Més molesta estar suat tot el dia, tantso més. No, a mi no cal que ho convencis. A mi no cal que ho convencis. No, no, si això és molt personal, perquè quan arriba el Fret tothom es queja del Fret, quan arriba la galó tothom es queja de la galó, és com... bueno, va, no ha estat un to mai a gust amb el que té, però bueno... Ens hem de seguir queixant que no tenim prou aigua. Això sí, eh? I hem de fer anar una mica en compte amb el gust que en fem, perquè encara que acaben quatre cotxes a alguns llocs, la cosa està molt malament. Està molt malament, realment posen els embassaments, els tant passents, i jo sempre que ho escolto, m'agarrifo, o sigui, i penso que no plou i... No, és que no plou. I no sé, sembla que tampoc hi hagi previsió que hagi de venir una època de pluja, o... o alguna cosa. Bé, paciència. Sí, paciència, i a veure si hi havia un deu d'aquests, no?, però un deu... Un sant. Un sant d'aquests que era de... Sí, clar, abans ho arreglaven sempre tot així, anant al sant del dia, en cas de... I demanant, i demanant. En cas de la religió catòlica, però en cas de les religions primitives, i d'això també, si no és el sant, era la mare natura, o era qui fos, però sempre hi ha hagut... Ara parlem de cicles. Hi ha hagut algú que ha demanat, que ha demanat que... Però sí, sí. Perquè hi hagi en canvis. Àstrid, què ens portes avui del vi? Alguna cosa? Us porto que ja he començat molt i... Ui, ja sí? Sí, sí, sí, sí. És el lloc on es va, no tinc tema, no tinc tema. Clar, en vins d'aquest últim any, sí, vam tastar un vi novel·l i en tenim un altre. Sí, van sortir cosetes, però a part dels vins novels, encara, novetat, novetat. Tu ho en recomanes, o quan et demanen consell, o la... O sigui, què és més, que la gent et demana consell, o ve la gent amb una idea claríssima de dir, avui, això. N'hi ha de tot, n'hi ha... Ja m'agrada això. He tastat això i t'ensenyen la foto. M'han recomanat, o tu mateixa. Tu mateixa és molt xulo. Jo això d'he tastat això, oi, que t'ensenyen la foto. És una possibilitat exactament, perquè anava dia a vegades estàs a casa d'un amic, o estàs senzillament en un restaurant i dius, mira, avui, tastem aquest, i després dius, mira, que portes el mòbil, fas la fotografia i entens la referència, i altra cosa és que, clar, si els heu de tenir tot, també... És complicat. No, el que és molt bonic quan engeules quan en diuen, mira, avui faig un sopar, per exemple. I et diuen el menú i no et canten el menú. Més notes que se autoestimulen, que dius, és molt bonic, perquè ja s'ho estan preparant tot. Llavors, clar, tu a més has de quedar bé. Ja no és allò que dius, pot anar bé aquest o altre vi, no? És allò d'anar a buscar el que sorprengui, no? I quan t'ha agradat, tant et ve la mateixa persona a dir-te, m'ha agradat, o el que també és molt bonic és, vaig anar a sopar a casa de tal persona, i, oh, que bo, que era aquell vi, que li va recomanar. Això és bonic, perquè és bonic, envers a nosaltres, i envers cap a la persona que, a més, s'ha deixat recomanar i ha quedat bé, no? Que bé, home, és una satisfacció, no? És molt bonic, molt bonic. Perquè, clar, si et porten la foto de dir, escolta, m'he provat això i vull això. I a casa d'aquella persona, si a més te l'anomenes... Si no tens allò, què recomanes? Si no hi ha allò, el podríem recomanar. O sigui, t'estaria donant una pista que allò ha agradat, per tant, pots buscar alguna cosa per l'estil, l'interrogatori sempre va bé, o perquè, si parlàvem de la calor, l'estil, l'hivern... Els plats també canvien, no? Clar. I a l'estil es busca un estil, ara és aquella època que hi ha molta curiositat de tastar coses noves, perquè, a més, tant pots fer blancs, una mica o llegers o consistents, rosats o rosats, sí que ara no s'està venent tant, però té un idòl que aguanta. I de 20 negres ha retornat. Perquè, clar, són molts mesos que la gent al vinegre l'ha ignorat una mica, perquè no hi havia rostits, ni canalons, ni coses així... I vins per cuinat en demanen? I vins per cuinat en demanen, que moltes vegades és... Ui, aquell vi per cuinar... I que moltes vegades diem... Tens algun vi que t'hagin regalat i no t'entusiasmi, una ampolla de cava que no t'agradi o tens, i demanen segons, perquè, clar, no és el mateix cuinar una carn que un peix. Clar. Per tant, sempre hi haurà un vi més adequat que un altre. Per cuinar, tots els vins, com més bons siguin. Sí, millor, no, òbviament. El que passa que moltes vegades segons la varietat de raïm, o si és un vi amb una cidesa més alta o més baixa, o més dolç o més sec, li anirà millor. Sí, per exemple, jo vinc amb xarelo. El xarelo queda molt xulo si per en general tens així unes escopinyes, o tens allò que dius, algo de peix així, un closca, que el que has de fer és donar-los un toc de vi blanc, perquè les closques s'obren. Però si has de cuinar, depèn de quin plat, depèn de quin vi, te'l pot deixar una miqueta més en Marc. Jo és canvia, no? I a vegades pot jugar amb un parell de coses. Allò de dir, els vermuts donen uns tocs així com més anisats, més herbacis. Has de vigilar perquè tenen bastant d'alcohol. I per ser component d'herbes que porten, és normal que donguin aquest. Sempre i quan siguin, per exemple, a mi, a més, que siguin blancs i secs, depèn de què, amb un toquet d'un brandi, també li queda bé. Tindrà aquella nota una vegades una miqueta més dolça. És molt buscar el plat i el què. I combinar-los també pot... A més, que ara per Nadal també es fan normalment, per aquestes dades de celebracions, plats allò amb condiment, que el rejulí de vi sempre acaba caient. Sí, sí, hi ha plats, que és allò que dius, per exemple, no ho sé, des de galls d'indi, brunes. Això també és una manera de cuinar-lo. El virranci, jo diria, que continua estant al toque. I després del cuiner de TV3, que va continuament dient, virranci, virranci, la gent ha tornat. Sí que hi ha gent que diu, vull cobrar un virranci, però ho expliquen bé. Per què el vols? Perquè el virranci el pots acompanyar amb el que vulguis. Clar, de virranci hi ha de sexis i de dolços, que apareix una virrancia acompanyant uns frits sexos, uns formatges i així... Perquè se li diu virranci, virranci. Perquè estan renciat, vol dir que està envellit, o sigui, oxidat. No seria per prendre el sol amb una copa? El pots fer sol amb una copa acompanyat d'uns frits sexos, uns formatges més aviat cremosos. Sí, el virranci. Abans es feia molt, anaves a uns restaurants i de postre d'anar a un postre de músic. No sé si et sonen. Sí, em sonen a músic. Andeu de sonar una mica així, i et servien allò amb platet, o els frits sexos. A vegades amb un porronet petit. Amb un porronet petit. Jo anava allà i hi havia un mosquetell o un virranci, però el virranci sempre ha estat consumit per postres. No sé si es va deixar de consumir. Hi ha postres que també tenen dolços. Per exemple, hi ha un postre que no sé si es diu borratxo, o és un pastís, o així. Sí. Que se li posa a algun tipus... El tiragüissú també em porta. També hi ha una mica alcoholitzat. Què passa que el frit... el postre de músic, el frit sex, doncs necessites veure alguna cosa, perquè quan acabes fent una farina a la boca, que ha de passar d'una manera o d'una altra. O l'esperes al vi, també. L'esperes al vi, també és molt típic. O això, un pollastre amb prunes, com que ja fegeixis. Algú amb vi o un brandi, o així. És allò que dius, també ho necessita, no? És tal per a fuma. M'hi vaig fixar, ara que ha dit això del tema de cuines de TV3, en el programa passat, de la setmana passada que vaig veure, que era Restaurants Asiatics. No el vaig veure. Va haver-hi bastant de merder, em sembla. Bueno, bueno, a part de la problemàtica que podria... Vaig anar a un trosset, un trosset posa-li 10 minuts. Però me'n vaig fixar i el tema del vi, no sé si era en aquell programa concretament, però amb els Restaurants Asiatics no és massa... massa comú, el tema de... És a dir, quan ho farien els plats, quan els servien, la carta, a més, no hi havia, per exemple, com altres programes que jo havia vist, potser, carta, a més... És que aquesta temporada el vi l'han tornat a abandonar. Ah, mira, tornar-te a quedar en segon pla? O a ningú en pla, perquè el problema... Perquè crec que la temporada passada va quedar tan nefast, el servei del vi, ens sembla que potser dos, tres Restaurants, realment s'ho van treballar bé. La resta era allò que feia més vergonya, una altra cosa. Jo havia vist alguns programes en què el restaurant tenien, per exemple, la seva Navareta amb els vins, tenien... i aquest asiàtic, no, i la cuina asiàtica dona molt de joc, sobretot això, vins novel·ls, vins joves, vins no, molt forts, perquè ja també s'utilitza moltes salses. Jo poden ser una miqueta fortes, o espècies, també. És allò que dius, hi ha una quantitat de vins, que la veritat pot jugar-hi moltíssim. Sí que potser els països asiàtics nosaltres podem pensar que no hi ha un consum, però sí que hi ha una exportació que pa països asiàtics, i que són consumidors d'aquests vins... Clar, que ho se'ls ha de prendre. Jo tinc una clienta que està de quants anys vivint a Hong Kong, li agrada molt d'estar a vins diferents, i un dia em va comentar, en tinc gent a casa, faig cuina asiàtica, al 100%, i no acabo de trobar aquell vi. L'ha trobat i ha repetit i diu que ja el té com a fons d'armari, no? Sí, però sí, normalment, a nivell de restaurant, o vas a un restaurant asiàtic posar-hi de gamma alta, que allà trobaràs vins més interessants, o a moltes vegades, si vas a un local... Mira com les pinceries, les pinceries en planen així una miqueta més, anar per casa, t'acabes trobant aquell l'ambrusco de dos euros i mig. Quan hi ha l'ambruscos, que són bons, que moltes vegades no arriben, que podrien trobar un substitut, com un escumós ancestral o un vi arrosat, que ho digui una mica, no? Que està més curat. Sí, moltes vegades ens quedem amb la idea de cuina asiàtica, no cal un vi, hi ha gent que consumeix amb una coca-cola. També vas a restaurants d'estrella metge, ni ho sé, també. Sí, jo no hi ha gent de tots, de vegades. Hi ha restaurants que es neguen a servir aquests tipus de... Sí, clar, però amb definitiu el client... En sucrades. El client és el que demana allò que vol. A mi m'han explicat... A vegades veiem moltes vegades amb restaurants normals, dius-me'n que ell s'està fotent en plat de carnos, i s'està fotent en la coca-cola. I això no ho entenc, però cadascú... Cadascú és lliure, però sí que m'han explicat allò restaurants, sobretot de cara a famosos, a un poder adquisitiu, al com que hem demanat el vingui més car i per acompanyar la coca-cola. Que dius, ostres, un calimotxe. No, així ja l'hauria de ser un vulgot. No enganxo una cosa amb l'altra, eh? No, però aquestes coses ho passen. Al final veu com t'agradi, no? Sí. Bueno, cadascú ja coneix els seus gustos, i escolta'm... Sí, sí. A vegades una mica... Potser vol més finalment una miqueta més oberta i que cadascú consumeixi com vulgui, però el més sanament possible. Albert, passem a les activitats de la Teneu. Jo no sé si la gent està carregada. Intueixo, per dades que pot ser, que estic carregada? Intueixes, que està carregada. Jo veig que tens molt bona intuació, perquè jo gairebé diria que a les portes d'una setmana en tants de pont, semblaria que no obria de fer res perquè la gent marxa, tenim molta activitat, tenim molta activitat. Que no tothom marxa. No tothom marxa, per descomptat. Jo no marxo. Jo tampoc. Però clar, que et pont tan... Ara sí, ara no, ara sí, ara no, això que es va fer tant. Malament fa uns quants anys. Sí. Però bé, comencem, comencem el divendres. Divendres a la nit, a les deu de la nit, al teatre al cinquant d'enari. Tenim el cicle Música en viu, recordem que és el que abans en diem de jazz, amb Belén Vendera Trio. Belén Vendera, en aquest cas, ens ve acompanyada de... Bé, ve de... de l'escola Sant Andreu, vull dir que d'això, i ve acompanyada de la Carla Mottis. I... Germana de l'Andrea Mottis, no? Sí, sí. I de... Ai, ai, ai, ai, ai... I d'això, i de l'Orazio Fomero. Vale. Venen de fer tota una gira, que deuen haver acabat avui o demà, pel nord de la Península, que han estat, bueno, el país basc, cantàbria, històries... i a Sergossa. Sí. I fas cal, aquí, abans d'actuar, el Voldam Festival de Jazz de Barcelona. Déu-n'hi-do. Ho marco perquè moltes vegades remarquem, tant en aquests concerts de música en viu, com pot ser els de música clàssica, que els grups que venen són gent que, a part d'actuar la Teneu, actuen amb festivals, i ja s'ha anat vist, de primer, o sigui, no estem parlant mai de... De preneus. D'algú que mira, fem un concert i... i a veure què t'en surt. Això repeteixo divendres a les de la nit, entrar a general 12 euros, els socis de la Teneu 2, i els menors de 30 anys 8 euros. Està organitzat per... Els socis de la Teneu, quan has dit? Dos. Deu. Ah, va bé. Jo també hi entenc, dos. Jo també hi entenc, dos. És que has dit... No, doncs que corregim. Jo dic, a veure, a veure. Entrar de 12, 10 els socis de la Teneu, i 8 els menors de 30 anys. M'ha semblat un descont en massa, en massa. Molt bé, molt bé. A veure què ens passem. Molt bé. El cap de setmana, el 17 i diumenge, la CS em va col·locar al seu passebre. Oh, que bé. El cim del Puig de Llança, això és de la Garrotxa, i surten dissabte a la set matí del paradó, el paradó de l'aparcament de l'escola Montseny, perquè em sembla que al final van en cotxes particulars, no ho sé, això ja, com sempre, la informació al web dels CS. Normalment sempre hi ha inscripcions que es demanen en temps, però sempre pot haver-hi informació que pararà per bé algun vol, que hi ha una plaça, etcètera. No sé que l'ascensió, el cim aquest, el faran el mateix dissabte, perquè no es tracta d'un cim inabastable, sembla que són dues hores i mitja de pujada, i uns 400 i picometres de desnivell, per tant és una cosa absolutament fàcil, i llavors diumenge aprofitaran per fer alguna altra activitat de muntanya per la Garrotxa. Molt bé, que bé. El dissabte, el dissabte a les 6 de la tarda, tenim una altra sessió de cine així. Aquesta vegada, amb un parell de pel·lícules curtes, cada una d'uns 25 minuts, una és pipí i el senyor sense son, i l'altra el viatge de bu. És evident, això és cinema familiar, cinema per menys. En el cas de la primera pel·lícula pipí, té un germà o una germana, i amb el seu amic imaginari intenten salvar les vacances de Nadal, i a la segona pel·lícula, aquest del viatge de bu, em sembla que és un mussol, no l'hi ve i, bueno, cau del niu, i té la seva aventura. M'ha encantat veure com expliques les cinemes de les pel·lícules. M'ha encantat veure com expliques les cinemes de les pel·lícules. M'ha encantat veure com expliques les cinemes de les pel·lícules. M'ha encantat veure com expliques les cinemes de les pel·lícules. Ho he organitzat per omni & cultural, i l'entrada és gratuïta. A la tarda i a la sota. I diumenge, ja ho saps perquè una estona parlaràs amb la Lélia... i a les socis de la Teneu XII, i ara no m'he equivocat. Ara ho ha dit bé, sí. Ara no m'he equivocat, si algú es vol assegurar, pot comprar les entrades a Entràpolis. I, a dir, que actua amb Joan Xamorro i amb Josep Travé. El Joan Xamorro també va venir a algun cop, ha vingut. Crec que va ser acompanyant a l'Andrea Mottis i a la sala de baix. A la sala... Sí, jo va ser l'últim concert del cicle, diguem, de jazz. De l'any del Sant Anari de Bataneu. Va venir l'Andrea Mottis i venia el Joan Xamorro també. De fet, tots aquests han estat alumnes del Joan Xamorro. Sí, sí, també va estudiar amb la Lia Bastida, a l'Estat d'Andreuges, va. Ja, exacte. I d'aquí tenim, vull dir, tenim un bon programa pel cap de setmana. A les portes de començar una setmana una mica estranya, una mica rara, que... La setmana que ve... La gent que s'agafi, per exemple, a festa dilluns, pot ser que aquest cap de setmana se'n vagi fora. Que no se l'agafi, el millor es queda, el millor... O no, per no trobar cua. Exactament, això. Això és tan difícil de... Els especialistes, després, preuen la sortida tants veïcles i tants, i no s'equivoquen de gaire, eh? No, no. Tenim models matemàtics que ja ho han estudiat amb altres situacions semblants. Home, però aquesta setmana així, tan rara de dos dies, ara sí, ara no, ara sí, ara no, jo no la recordo en almenys als 5 i 15 anys. Sí, cada dia... Com van que anem, però cada... Sí, sí, repeteixen. Això, a nivell comerci... El comerci és fatal. És fatal. Tu, quan obrires. Nosaltres obrirem de dimarts a dissabte. Ah, molt bé. Us pateu la festa, no? Ens les petem perquè feina sempre ania. Sempre ania, i a més a les portes de Nadal. No pots estar així, exacte. I hem dit... Per nosaltres és l'últim dilluns de festa. A partir d'aquí hi ha aquell diumenge que ara farem festa, si no tenim cap comanda d'aquella, ho volem per al dilluns. Jo us diré una cosa, el diumenge ha passat. És a dir, el dia... El diumenge era 27 de novembre. Passejant, el fina Estrilles ja estava obert. O sigui, era un d'aquells diumenges. Però hi ha 27 de novembre, que dius... Sí, sí. Nosaltres farem això, però sí que pel comerç... M'ha dit que hi ha gent de vegances, però fins i tot els pastorets preveu fer sàxel al dissabte, dia 3. Veus que bé. Sí, sí, això sí. El problema pel comerç és sobretot el nivell transportista, no? Ja. És una setmana que no et funciona res. Tot va al revés. I pel que té producte fresc, realment... Clar, és una mica... Molt malament. Però al final, tu... Bé, s'ha de ser mans i manigues. Molt bé. Doncs l'Àstrit, Albert, un plaer haver-vos tingut a l'estona d'aquí, a Rajudes Bern. No sé si feu pont, dimecres, a la ràdio. No, no, o sigui... Ah, ara? T'ha parlat de pont, sí. Fem festa el dia 6, el dia 8. Que són el dia 3. I el dia 9... Tant infestiu, també. Molt. Veus, però la recollucant en un lloc. Molt bé. No tota la setmana. Doncs parlem, dimecres, que bé. Parlem, eh? Que vagi bé. A la rambla Ré Satura, Vina, Quedat i Escolta'ns. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Potser que no és el lloc indicat. Potser esperàvem la primera cita més intimitat. Jo creia que era tard per tornar a estimar que això d'enamorar s'estava caducat. Sempre vaig amb pressa repreparat i culpuda als meus errors al signes o diacat. Però això que hem passat molt heavy sembla un guió de pel·li. M'he enamorat de cop entre sucs i refrigeris. Mira qui misteri el que em fas té molt d'amèrit. No et coneixia i ara volo com plebo de lli. Jo quan sonia aquesta cançó entre els avisos de les promocions tinc una oferta i no pot dir que no. M'he enamorat el supermercat puja la calor a la secció del Concel·lat. M'he enamorat el supermercat he trobat l'amor allò menys esperat. M'he enamorat el supermercat i ara per fi tinc la sort de costat. M'he enamorat el supermercat ja com has deixat el port supermercat. Em fa sol diamanxar per buir del rebós per tornar-te a veure un altre cop per fi. Jo què sempre trigaven a comprar una xarxa de client habitual. Vinga, vaja. Ara mateix passar un minutet... No, uns quants. 6 minutets de dos quarts de 6 de la tarda. Estem encara en aquesta primera hora de la Rambla. El programa de tardes de ràdio d'Esvern. En un parell de minuts truquem a la Elia Bastida. Ella és saxofonista, violinista i cantant de jazz. La truquarem perquè aquest diumenge està aquí a la Teneu en concert. El supermercat puja la calor a la secció del congelat. M'he enamorat el supermercat. He trobat l'amor allò que menys esperat. M'he enamorat el supermercat i ara per fi tinc la sort de costat. M'he enamorat el supermercat ja com has deixat el port supermercat. Pui這種 dia ja que tens el festival tonight... La justa, el magasí matinal de Radio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Radio d'Esberna. S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust tipot ajudar. Sol·líciteu enviant un correu electrònic a s'enjust, encara fumes, a roba s'enjust.cat. Perquè fumes, encara fumes. La Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals. Col·labora Radio d'Esberna. Va seguir amb l'entrevista del dia. Fem a l'Elia Bastida, és violinista, saxofonista, tenori, cantant, una de les joves veus femenines del jazz i del swing, amb més força al territori català espanyol i poc a poc també internacional. Aquest dia mig a 4 de desembre tindrem l'oportunitat d'escoltar-la a la Teneu d'Esberna a la set de la tarda en un dels concerts del cicle La Virce. No vindrà sol estarà acompanyada també d'en Josep Trebé a la guitarra i també d'en Joan Chamorro al contrabaix. Salutem-la, que la tenim ja via telefònica. Hola, Elia, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. T'estàs proclamant, sembla ser, des de fa uns anys, com una de les veus femenines de referència del jazz, i no ho dic jo, també ho diuen els crítics i altres artistes. Explica'ns una mica. Quants anys portes a dir canta a la música professionalment? Doncs, mira jo, professionalment, ara, per uns deu anys que vaig començar la meva carrera al dins del jazz, fa deu anys que vaig entrar dins la Sandra i es van, que diria que ja és Joan Chamorro, que és on vaig començar en el que és la música de jazz, no? A partir d'allà vaig començar del concert, primer, no tan professionalment, però sí dins la Sandra, que el nivell és professional, no? Per tant, a poc a poc vaig entrar en el que és el món professional, i més endavant ja vaig començar a guanyar la vida. Per tant, ja són això de guanyat, i vaig començar a estudiar violí les quatre anys, per què vaig demanar jo, és que sempre ha sigut una passió que he tingut molt així. Per si seria més gran el violí que tu, no? Bé, era un violí molt veritat, i per tant, ja fa molt temps que la vida està dins, tota la vida, no?, dins meu. Ostres, toques el violí, el saxo, cantes, podríem dir que ets bastant multidisciplinant, els concerts i volos fas de tot, també, és a dir, toques els dos instruments, o no sé si en toques algun altre, i cantes també a la vegada, surts acompanyada. Sí, sí, sí, els concerts, normalment sempre toco el violí, canto i en alguns, a veure com, doncs també agafo el saxo tenor, i ara estic fent els concerts amb això, amb el meu trio, presentant, a començar a presentar la prestrena, amb el meu disc, i també amb el meu quartet, i amb els formacions de les que fa un part, a part dels meus projectes més propis, diguéssim. Clar, perquè, a diumenge, aquí a Sant Just, ens tocaràs com amb ell i el vestir de trio, però, a part, deus tenir altres formacions o altres projectes musicals? Sí, sí, sí, estic de... No, no, amb això, el vestir de trio, el vestir del quartet, amb un projecte que col·lidarem amb la canta nínpia, Nista Carolina Bau, que vam gravar en el nostre primer disc adu, que es diu Meraki. Després, estic també en un quartet d'acorda, que es diu Halli Galli Quartet, i després, formo part de la màgia de la veu, que porta Joan Chamorro, i també s'andreu Reunión Jesbán, que també porta Joan, i després també hi ha un altre projecte, que es diu Bartranetas, un espectacle... Bueno, estic en lliures coses, però aquestes són les que estic fent més concerts, ara. Déu n'hi do, quants concerts, quants volos... Entens més a territori aquí a Catalunya, o també a la resta de l'estat espanyol, o inclús també a l'estranger? Sí, surto bastant a fora. Ara sí que últimament estic tocant molt per aquí, és que va com va, no?, de les èpoques, però surto molt per Sant Sabatx molt, i treballo molt per allà, també em van anar a la Índia, ara fa poc amb un grup, ara tornaré, segurament, a la Índia amb el meu quartet, amb el grup que... Bueno, m'he deixat de dir un dels grups també, de fet, més importants, perquè dins del meu quartet jo tinc un grup que es diu Alia Bastida, mito Scott Hamilton, que afegint aquest sax bonista increïble, que vaig dir en aquest disc que es diu així, Alia Bastida, mito Scott Hamilton, i fem molts concerts amb l'escolt també, per a l'Europa. I bé, a poc a poc, és el que fa més il·lusió com a músic, de poder viatjar més, i portar la música cada vegada més llocs. Elia, ens has comentat que vas començar a tocar el violí amb 4 anys, després que també, des de ben joveneta ja vas entrar a tocar l'Andreu Jesvant, tu has tingut referents musicals, a llarg de la teva formació, més tard també de la teva carrera musical? Sí, oi tant, sempre, de fet, sempre com a músic, teus referents aquí d'alguna manera t'inspira, aquí aprens i imites, i ja vas a la fauna de diamuatge, i com a violinista, la meva violinista referència de clàssic, és Hilary Han, sempre ha sigut ser-ho sol, i la setmana de la música i també ser-ho comunicar-ho. Després, dins del jazz, tinc moltíssims referents, perquè la meva manera de la prendre jazz ha sigut, a través de la metodologia que vaig seguir a la Sant Reservant, escoltant, transcrivint, i a partir de quina formant com això que veia el teu diamuatge, per tant, des de, òbviament, com a violinista, te fan la pell i està desmís, jo he venut-hi, però per mi han sigut molt importants músics d'altre instruments, dins del jazz com Seth Baker, els meus inicis va ser molt important, Txit, Texter Gordon, Billie Holiday, ja infinit, no cobreia mai, Chris Brown, són molts músics que va per èpoques i vas escoltant i et van influenciant, és bonic. Perquè en quin moment, exactament, és a dir, tu tenies diferents varietats d'estils i vas escoltar el jazz, o és que, per exemple, ja de casa també hi havia molta tirada pel jazz, és a dir, per què una mica amb aquest estil i no amb una altra. No, realment, jo vaig estudiar clàssic, només, des dels 4 anys, fins als 17, i vaig estudiar moltes hores, molt, molt a tope. Després sí que vaig interessar una mica pel que era la música folclòrica, i vaig estar amb un grup d'aquí Barcelona, que es viu en Socarrèl, i vaig estar tres anys fent les incursions a la música popular, i va ser quan vaig entrar en la Sant Andreu, realment, que vaig descobrir el jazz. A mi m'interessava molt el que era la possibilitat d'improvisar el teu instrument, de buscar una mica la teva pròpia veu, de crear, i quan vaig començar a tocar jazz vaig dir a donar-me que això és el que jo volia, aquesta possibilitat, a part que l'estil en sí doncs em va encantar, però la possibilitat de crear d'entrar en un llenguatge, de fer-te el teu, de tenir la teva pròpia veu, doncs em va apassionar i no em serveix realment, vaig dir que no, bastant. Els artistes i la crítica, perquè també he consultat una mica les teves xarxes i la teva web, solen dir que saps tocar amb tècnica però també amb sentiment, i que del teu viuli, i ho diuen així literalment, surt un so molt natural i molt especial. El viuli per això, i pel que les nocions bàsiques que jo tinc, no és un instrument que s'obre amb les bandes de jazz, no és com un saxo, un treball, un piano. Explica'ns una mica això del viuli amb el jazz. Sí, doncs realment és un instrument que no està tan vist com els altres, no? Si comences a buscar i trobes més dades que creies, tot i així són minoria. Aleshores, jo vaig tenir la sort del créixer en una big band, vaig formar-me amb una big band, tots els meus companys eren en altres instruments, no? Per tant, no ho vaig sentir com apartada, sinó que m'ho vaig sentir molt dins de l'estil ràpidament, però la vegada sí que em vaig adonar que faltaven referències per mi, per el moment de començar a buscar com articular rítmicament, i vaig començar a fer una recerca per començar a imitar molt els altres instruments, i crec que és una de les coses que em diferencia d'altres músics, com que les escuteu les altres coses, i per altra banda, buscar com pudeu fer amb el meu instrument per sonar igual, per unificar-hi amb els altres. I aquí de fet, ara, l'any passat vaig publicar un llibre d'una metodologia que es diu Swing with your violin, que és la meva metodologia, com he creat jo i exercicis i manera de prendre, i començar a entrar rítmicament, sobretot, per això, per la meva perspectiva. I això que deies, a mi m'encanta sentir que la gent diu això, perquè això que deies del so, perquè dels meus objectius, com a música, és transmetre alguna cosa a part de la tècnica que és molt important, i totes les restes, però és maco veure que des de fora, no és perfecte, això que deies, realment sí. I un dubte que em surti a mi, perquè la diferència entre el swing i el jazz, o és que una estil està dins l'altra, una mica per... Sí, a veure, el jazz realment és una estil de música molt obert, o sigui, dins del que és el jazz com a tal, que hi ha molts tipus d'estils, perquè el jazz és clar, és molt extens, però en els anys vines a començar a cobrar, de si tenim d'explosió del swing, de l'era del swing, els anys 30, totes les big bands de jazz que feien doncs battles, battles de big bands, allò era l'explosió de l'era del swing. I doncs, el swing té com dues connotacions, una és l'estil de música, que és aquest, que t'estava parlant ara, en 30, i tirant una mica més enllà, abans que apareixés el bebop, diguéssim, i també té la connotació rítmica de swing, de swing a una melodia, com a ritme, i a vegades una mica confús, perquè té una referència a l'era, a l'era del swing, i a la manera de tocar-ho, però va racionat que ve d'allà, dir swing a una melodia bé, de com la tocaven a les hores. Ostres. Home, no, no, no, ens has deixat bastant clara la diferència, no? Sí, en cert. Compagines els escenaris amb alguna altra faceta, perquè ens acabes de dir també que has escrit aquesta mena de llibre, que és una metodologia, per això, i compagines el fet de tocar, i això en escenaris amb alguna altra faceta. Sí, jo soc professora també, de violin. M'he especialitzat en el jazz, perquè és la meva especialitat, aleshores, tinc els meus alumnes particulars, i tinc les clares que faig a Aula 7, o la música 7 a Barcelona, i realment faig molt poquetes hores, perquè com motiuament paro poc, i fa bastants viatges tocant, és més difícil, però el poc que puc, ho faig, perquè realment m'agrada molt poder estar transmetent, i això no investigar, buscar concert, totes són m'interessa molt. I ja per acabar, Eliam, quins estils sentirem diumenge? Què és el que sentirà la gent que vagi a la Teneu de Sant Just? Realment, com... el que jo he dit que estic fent últimament, abans de l'estrena del disc, que el presento a Barcelona més endavant, el que estic fent és comprar estrenes. Aleshores, les podran sentir molt de les cançons del disc, però també barrejades cançons d'altres projectes dels dos últims discurs, d'aquest de l'Escots Hamilton, però sense l'Escots, malauradament, que no vindrà. No li va bé venir a la Teneu de Sant Just. No li va bé. L'Escots Hamilton i també alguns temes que encara toquem del nou disc de Magic Sand, perquè són temes que ens encanten i a la gent també li agrada molt i m'agrada com seguir-los tocando. És com una barreja, hi haurà molt l'Estefan Grapelli, per tant, que és el nou disc, el tribut de l'Estefan Grapelli. Després també hi haurà Bossa Nova, que a mi m'agrada molt cantar Bossa Nova i Rhymes les Lens, i algun Bolero, per així puntualment, un o dos. Això, trobarem una mica de barreja, que crec que és, bueno, a mi m'agrada fer concerts una mica clàctics dins del jazz, però que hi ha gent com diversos sonoritats. Perquè tot tu has escrit molt les cançons, les escrius totes a tu? No, no, no. Jo el que toco, o sigui, ara estic justament en el nou disc i hi ha dos temes meus i sí que l'estem tocando, però acostumam a fer versions de temes de jazz. O sigui, standards o temes no tan coneguts i fer els nostres arrenjaments, que ens fan els arrenjaments pels discos, etc. i ens donen a la nostra personalitat el tòpia, però són standards. Que bé, molt bé. Doncs escolta'm, Alia, ens retrobem al diumenge, aquí a la teneu de Sant Just, esperant-vos el Josep, el Joan i a tu també, per escoltar les vostres cançons. Sí, tenim moltes ganes de venir. Doncs, Alia, acaba de passar una bona tarda i res, fins i menja. Moltíssimes gràcies, fins i menja. Adéu. Per cert, que podeu comprar les entrades per aquest concert via Entràpolis i entreu, poseu-vos en Just, us posen tots els actes, els avaniments i demés i activitats que es fan i escolliu-la del concert de la Virce amb Alia Bastí de Trio i l'Ajuntament de l'Ajuntament de la Virce. Fins i menja. Fins i menja. Fins i menja. Fins i menja. Fins i menja. Fins i menja. Fins i menja. Fins i menja. Fins i menja. Fins i menja. Fins i menja. Fins i menja. El líder de l'oposició, Salvador Illa, ha advertit el govern que el PSC prioritzarà un bon acord de pressupostos a les presses per portar els comptes al Parlament. Durant un viatge de treball a París, Illa també ha assegurat que les negociacions de pressupostos amb Esquerra estan de fet a les bessaroles. Corresponsal, París, David Melgarejo. El principi del principi diu Salvador Illa que està a la negociació dels pressupostos entre el PSC i el govern de la Generalitat que els ha aconseguit que la negociació de pressupostos que s'han aconseguit per les pressupostes que es va fer amb l'Estatut de la Generalitat, que se'ns va posar en un moment de segure. Ara s'ha constatat la intenció més clara de l'executiu de Pere Aragonès de negociar-los amb els socialistes. Illa veu impossible que el consell executiu els pugui aprovar en els propers dies. I no me n'ha agradat mai les vatgegades i els cops de bovant. Nosaltres hem dit des del 22 d'agost que voveu una negociació de tu a tu. D'igual a igual, que és parlamentari, que ens han atorgat els ciutadans, i, per tant, privitzem fer un bon acord. Paraules del líder de l'oposició a París viatja que inclosa una conferència a la prestigiosa escola de ciència política de la capital francesa sobre el rol de Catalunya a Europa. I li ha esperat que Catalunya recuperi un rol influent al continent amb la llaltat, a Fegeix, que queda un camí per fer després dels anys de crisi independentista. Notícies veus, Sergi Molero? Els Mossos d'Esquadra han detingut 3 homes com a suposats autors de la Pallissa o una altra a la plaça del Sol de Figueres. Tot i que la víctima no va denunciar els fets, la investigació es va obrir d'ofici, després que un vídeo de l'agressió es fes viral. Girona Maria Rovira. Bona tarda. Els fets van passant una zona de bars musicals. La matinada del 15 d'octubre, la investigació no es dona per tancada, perquè segons les primeres indegacions, en l'agressió hi van participar 5 persones. La víctima no va denunciar els fets, però l'agressió va quedar enregistrada en vídeos. Va fer viral a través de les xarxes socials. Per això els Mossos ho han investigat d'ofici. Els 3 arrestats, 2 d'ells amb diversos antecedents policials, van passar a disposició judicial a Figueres i han sortit en llibertat provisional. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. L'organització terrorista. Estat islamica ha anunciat la mort en combat del seu líder del nom d'un succesor com a califa. Hassan al-Hashemi, que va ser nomenat al passat més de març com a líder d'estat islàmic, va designar l'home que ara el substitueix Hossein al-Hosseini, com a nou califa, en cas que ell perdés la vida. L'organització no ha concretat ni quant ni com ha estat abatut. El seu predecessor va morir en un atac nord-americà a Siria. Es manté l'increment d'un 30% dels casos de transdorns de conducta alimentària en adolescents més de dos anys després de l'esclat de la pandèmia. A l'Hospital Clínic de Barcelona han doblat el nombre d'ingressos per rebre tractament per anorexies i bulímies, això en el dia mundial d'aquest tipus de transdorns. La doctora Teia Plana, psiquiatric ordinadora del grup de treball dels transdorns de conducta alimentària d'aquest centre hospitalari, ha explicat a Catalunya Ràdio que el malestar emocional comença a ser estructural en una part d'aquest joves. Tenim aquest malestar que puntualment va incrementar amb els joves i que sembla que s'ha mantingut. Ara que els tenim consumint una societat amb molta pressió cap a l'imatge, absolutament amb xarxes, amb imatges irreals, falsejades... I ara, això... Aquest toc manual de campanes reconegut com a patrimoni cultural i material de la humanitat. Aquesta tradició és ben viva a la Vall del Baida, al sud del país Valencià, on els campaners afirmen que les han tocat cada dia de manera ininterrompuda des del segle XII. Antonio Vrenguer, coordinador dels campaners del Baida, ha destacat a l'Unesco que el sud de les campanes crea l'hora, un llenguatge universal i un vincle amb un lloc molt concret. El sonido de las campanas es un lenguaje universal que une pueblos, ciudades, países y continentes. Y a la vez marca una identidad propia y un sentimiento de pertenencia a un lugar o un territorio. I ara es potifai. Va, Vanis, l'artista més escoltat a tot el món en aquesta plataforma de música per streaming es potifai per tercer any consecutiu, el cantant porto rekenya acumulat 18.300 milions de reproduccions durant el 22, segons les xifres que s'acaben de saber. Taylor Swift és la segona artista més reproduïda a tot el planeta i el repè nord-americat Drake és el tercer, seguit del canadenc de weekend i els coreans BTS. Esports, Damia Aguilar. França, com a primera de grup i austràlia, s'acaben de clasificar per als buitens de final del Mundial de Futbol. França, amb una equipa molt suplent, ha jugat el Dere Guardora i condeno a Jogat. A l'altra partit del grup d'Austràlia, ha guanyat una zero dinamarca, amb els danesos han jugat el Blaugrana Christian, sent als 90 minuts i el Blanqui Blau Bredgwayit, 60. A les 8 dos partits més, del grup C, Polònia, Argentina i Arabia, saudita a Mèxic, tots encara amb opcions de clasificació. Ni Barça ni Madrid assistiran dilluns a Dubai, a l'Assemblea General Extraordinària d'Orgència de la Lliga de Futbol. El Barça considera que qualsevol tema de tractar un debat previ, la Lliga lamenta en un comunicat que el criteri d'uns pocs pretengui i ho modificarà els plans de creixement de la majoria. El Barça de Bàsquet viatja cap a Berlín per jugar contra l'Alba a l'eurolliga demà amb la novetat de Miroti que entra en una convocatòria per primera vegada aquesta temporada. A 3 quarts de nou, Barça, kill de la Champions d'en Bolí, després homenatge a l'excapità Víctor Tomàs, amb Vater Polo segona jornada de la Champions masculina. A les 7, Sabadell Espandeu de Berlín, hi ha un quart de nou, anada de 8 anys de final, de l'eurocap masculina Xàvats de Sèrbia, natació Barcelona. I el ciclista italià ex-profesional David Rebelín, a mort atropellat per un camió prop de Venècia, tenia 51 anys. Fins aquí, les notícies. Catalunya Ràdio també és podcast. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopet Rivas. Jusfó Salva tornarà a ser cap de llista de Sant Just en Comú a les properes eleccions municipals. El 18 d'octubre, l'Assemblea de Sant Just en Comú va votar el cap de llista de les eleccions municipals del mes de maig, on va sortir escollit per tercera vegada consecutiva l'actual regidor Jusfó Salva. L'hem tingut avui a Ràdio d'Esvern, on ha explicat que aquesta elecció ha sortit a través d'un procés que va començar mitjans de setembre a unes persones que ho vulguessin es podien presentar. L'Assemblea del mes d'octubre va dur a terme la votació on va sortir escollit Fosalva, que s'ha mostrat content i agraït per la confiança dipositada pels seus companys i companyes de partit per seguir encapçalant aquest projecte. Expresat que si miren darrere mai s'hauria imaginat estar tres mandats al capdavant del projecte, però que ho enfronta amb il·lusió i ganes de seguir fent feina per continuar millorant s'enjus a través de les idees polítiques del partit. L'origen de la vida i la seva possible connexió amb els meteorits és la nova conferència de l'aula d'extensió universitària. La conferència la impartirà Josep Maria Trigo Rodríguez, doctor astrofísica per la Universitat de València Astronom investigador a l'Institut de Ciències de l'Espai, on dirigeix el grup de meteorits, cossos menors i ciències planetàries. Les seves recerques es centren els processos de formació de cometes, esteroides i meteorits, per tal de profundir en la formació de planetes, l'origen de les seves atmosferes, el transport de volat i els planetes sucosos i l'aparició de la vida. En reconeixement de la seva trajectòria, l'esteroide 8.325 d'oficialment el seu nom, Trigo Rodríguez. Demà dia 11 de desembre a les 6 de la tarda, l'auditori de la residència, la Mallola, i partirà a la conferència l'origen de la vida i la seva possible connexió amb els meteorits. Recordem que l'entrada es deduïta pels socis i socios de l'associació i té un preu de 5 euros per les persones no-socies. Continua la quarta dició del cicle de concerts la Virce amb el concert d'Elia Bastido-Trio amb Joan Chamorro i Josep Travé. Aquest tindrà lloc al diumenge dia 4 de desembre a les 7 del vespre. Es tracta d'un trio format per Elia Bastida, el violí, la veu, i Josep Travé amb la guitarra i Joan Chamorro al contrabaix. Elia Bastida ens ofereix un recorregut pel jazz, passant també pel vivó, la bossa nova i cançons de caràcter popular, a través del màgic so del violí. Aquesta versatilitat el converteix en un espectacle molt veritat, rica en matisos i amb una música oberta i lliure de tiquetes. La Teneu i l'Ajuntament de Sant Just organitzen aquest cicle de música, que té lloc a la sala del cinquantenari de la Teneu de Sant Just. Per complar les entrades podeu fer-ho directament a través de la plataforma d'entrar a Pòlis o a l'Enllas, que trobareu la notícia de la pàgina web de Radio Desvern. I això és tot. Tornem amb més informació a tota l'actualitat Sant Just. Tenc els Sant Just notícies de la set del vespre. Fins ara mateix. Passa en 10 minuts de les 6 de la tarda. Comencem ja la segona hora de la rambla. El magasin de tardes de ràdio desvern. I ho fem amb l'acadèmia Lesa Yoga. Tinc ja aquí la enca preparadíssima. Hola, què tal? Bona tarda. Hola, què tal, tots? Crec que la música ens acompanya bastant bé. Sí, sí, està en tema. Perquè avui ens parlarà de la meditació. De la meditació, sí, sí, sí. De la cosa rara de l'Ioga, que és molt demòtica a dia d'avui, i s'utilitza també en altres disciplines de meditació. Per què és cosa rara? Perquè a dia d'avui som molt activos. Som molt solicitats des de les estímules externes. Tenim objectius, tenim prou, tenim horaris. I sortir d'aquest fort ritme i entrar al ritme, deixar, entrar al cos en una meditació que és molt pausada, molt lenta, que un minut et sembla eternitat, no és fàcil. No és fàcil. Per això és estranya, una mica raro. Sí, sí, sí, sí, sí. Perquè a menudo nos piden, a vosotros hacéis meditación. Ah, us ho venen a preguntar? Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Sí, porque no viene juzgada como se fuera algo parte del yoga. En vez, es el tema que meditación es parte del yoga. Es uno de los yogas divididos en ocho partes. Hemos hablado de diferentes, como respiración, como posturas. Sí. Una de las octavas partes es también la meditación. Y esta, obviamente, incluida en cada clase, las personas a veces ni se dan cuenta que la están haciendo. Ah, sí, vale. Sí, porque es... la misma meditación se divide en cuatro partes. Una vez que tú estás, digamos, puedes tomar cualquier posición y empiezas a concentrarte. Eso ya empieza a ser el primer pase de la meditación. Ah, mira. Cuando te concentras en un objeto, tú lo visualizas y pones toda tu atención en ese objeto, pues es la primera parte, te estás preparando. Te estás enfocando solamente en algun elemento y llevas hacia ese elemento tu mente. La mente no está activa en una empresa propia de atención hacia otros aspectos externos respecto a ese objeto. Es concentrándose como sobre una melodía, sobre la luz de una candela, de una vela. La... puede ser... puede ser una cosa física, como puede ser en una posición como triángulo guerrero, y tú miras hacia tu mano. Ah. También eso es la meditación. La meditación. O sigui, no té per què haver-hi un moment que, per exemple, o tu o l'aranxa, digueu, anem a fer meditació, sinó que és durant la classe, durant els cruces... Sí, sí, sí. Los nuestros alumnos ya saben que la meditación la hacen en la clase. Alguien resulta fácil, alguien no nos confrontamos sobre ese tema con ellos muy apertamente, porque tú... Yo, como persona, lo reconozco cuando uno está incómodo en la meditación. Pues estás en cómodo cuando estás sentado, te necesitas mover. No obstante, tienes ojos cerrados, se ve que los ojos se mueven. Ah, sí? Significa que tu menta está activa. Sí, sí, sí, sí. Significa que la mente está ahí activa, pensando, valorando, analizando. Però, Len, que escolta una cosa, pot passar que hi hagi una fina molt lín, molt prima, entra a estar totalmente meditant i quedar-se adormit. Sí, sí, sí, sí, sí. Perquè, clar, arriba un punt en què la gent, amb tant d'estrès en el moment en què desconecta, no es poden relaxar, potser allò la persona es acaba d'adormir. També, agradecer ese momento en blanco que llega y luego duerme, es también... eso es bueno. Hay que entrenarse en eso. Cómo te entrenas a ponerte en una posición, a ser una invertida, tienes que entrenar a hacer la meditación. Que fort. Sí, sí, sí. Sí, es... digamos, son esos cuatro pasos como estaba diciendo. El primero es concentrarse. Segundo es discernir. Disernir tiene que decir tener que quitar algo, quitar algo de mi propia atención. Vale. Llevarla un poco más hacia dentro, hacia sí mismo, percibirse a través de los sentidos. Luego hay la meditación por sí, que sería algo, una respiración muy consciente, un estado muy calmado. Puede ser que te quedas unos cinco segundos sin pensar. Vale. Sin que la mente sea activa. Ya eso es un pequeño logro. Sí, sí, no. Totalmente. O sea, yo creo que eso es un más difícil. Sí, sí, sí. Luego, el cuarto, eso, digo con mi amiga, es fácil. Señores con la barba en la cueva, ellos lo dominan todo. Nosotros que vivimos día a día, el mundo moderno quizás no es fácil. Claro. Es algo muy interior de casi sentirse flotar, tener dentro de sí una sensación de ligereza. Yo lo voy describiendo porque medito y es parte de mi práctica y reconozco, no es algo constante. Cada día, Madita? Es diferente. Cada día no. Cada día no, soy sincera, cada día no. Quan pots. Sí, sí, sí, sí, absolutamente. Para que cuadre todo mi tiempo con mis energías también. Tienes que valorar cómo te sientes en día a día. Hay días que, digamos, no consigues ni practicar ni meditar porque sabes que tu mente, tu cuerpo no está por eso y hay que reconocerlo, decir, vale, hoy mejor que no. Accepta el que sentim, no? Sí, sí, sí, sí. Doncs potser avui no, però l'altre dia sí. I per què la meditació també està bastant recomanada amb temes de psicologia, és a dir, els professionals de la salut mental molts cops recomanen fer algun tipus de meditació, no sé si és per als beneficis que pugui suposar, a nivell de la salut mental. Echa en manera sèria, con personas que te siguen, con un profesor que te siguen, no en hecha en casa, por si cuenta, porque la meditación por sí empieza, como te he dicho, con otros pasajes, que es esa concentración, y la meditación requiere el primer requisito para meditar bien, tener una respiración que las dominas, que está muy equilibrada. Vale. Que tiene que decir que yo tengo que respirar una manera lenta y profunda, igualar los tiempos, inhalo y exhalo en mismo tiempo. Eso a menudo, por ejemplo, una persona que es un poco nerviosa y está siempre preocupándose sobre lo que vendrá en el futuro, es un poco de ansia. Vale. No tener ese control y aceptarlo. Pues antes de meditar, ellos le irían muy bien a respirar. Vale. Muy, muy bien a respirar, porque nosotros la primera cosa que nos afecta, esos estados, digamos, de motivos un poco más difíciles, es que nos coges respirar más. Una taquicardia, ¿no? Sí, sí, de coger respirar, se cierra el pecho. Te coge como una piedra, aquí te cierra. Pues con el yoga aprendes a respirar. Eso ya te dará una sensación de poder estar bien y luego ir hacia la meditación. Antes de meditar, respirar. Bien. Porque si no, te agobias. I has dit el tema de la meditació, s'ha de fer bé, no?, amb un professional, que dir... Sí, sí, sí. Perquè, qui passa, a vegades, hi ha gent que es posa a meditar pel seu propi compte o per persones que no... Puede directament tener efectos contrarios. Efectos contrarios respecto a lo que uno se propone de obtener. Porque, como te he dicho antes, esta cosa de respiración, un profesor, un profesional, te lo reconoce que tú quizás... En ese momento, ¿cómo lo estás haciendo? No lo estás haciendo bien. Por ejemplo, hay diferentes técnicas. Tú que escuchas o ves, buscas meditación en YouTube que hago, me siento y voy haciendo. Pues cada uno probablemente necesita algo diferente. Te puedes tumbar y ponerte un peso por encima de ti que te estabiliza, te da más solidés, te da más seguridad. ¿Y eso a veces no te lo dicen? Ya, no, no. El YouTube no te lo dice eso, no, sin criticar nadie, absolutamente. És més que nada, ayudar a los que piensen que les iría bien la meditar pero meditar bien, utilizar las formas correctas. Porque la meditación, así por sí, ha muchos efectos buenos. No es solamente que te calma la mente, la n'estudiada, y prácticamente la meditación por sí, esto es estado, emotivo, muy calmado, ayuda a regenerar el tejido gris del cerebro. Ostres, la materia gris. Sí, sí, sí. Que bé. I per què hi ha tanta gent avui en dia? No sé si pel ritme de vida que portem, però que realment li costa tant posar-se a meditar o que et pensa, que això no és per mi, això no funcionarà, o no m'agradarà, o és molt aburrit, o... Perquè la ment és molt dominant. La ment domina moltíssim, et posen tots aquests estímuls, et posen davant que se han de complir, o sigui, o sigui. No et dona la llibertat de poder provar, estar bé. No, no, la ment té uns objectius, necessito, et dona, per exemple, un requisit, no ho sé, si compres aquesta camiseta estaràs feliç, vas a veure, vas a veure, compres-la, compres-la. És tot el temps que està aquí disfressant, com una, no? Com aquest diablot negre rojo aquí dins. Compre la camiseta i estaràs feliç. Compre el pendent. No ho sé, jo ho veig així, que estem molt sobreestimulats per el tema mental i no ens aconseguim anar-hi al nostre cos. Y luego con el cuerpo lo encontramos tan tenso que llegar hacia eso, pues la mente no nos permite llegar hacia él. I la meditació, hi ha tipus de meditació, es pot fer de diferents maneres, no només hi ha una manera correcta de fer-la? No, no n'hi ha una manera correcta, però hi ha moltes formes, diguem-ne, inicialmente o lo que se ve normalmente son meditaciones guiadas. Hay una voz o un propósito en la meditación. Por ejemplo, nosotros en nuestras clases, yo utilizo algunas meditaciones budistas que son muy simples, pero efectivas. Por ejemplo, te sientas o cualquier posición coges y vas a respirar. Antes haces unas técnicas de respiración que te ayudan a calmar. Y luego, por ejemplo, empiezas a contar mentalmente tus respiraciones. Llega a 24. Prueba. Contando respiraciones interiormente y llegar a 24. Eso ya te lleva a hacer un estado muy meditativo. Cogerse un objeto, un nuestro objeto puede ser también algo, visualizar dentro la mente, cerrar los ojos, ir visualizando en cada detalle una imagen, un mandala. O miras antes hacia una vela y la vas visualizando luego. Luego, siempre, o la respiración, observando internamente la propia respiración. Perquè la diferència entre la meditació i una altra cosa que es diu mindfulness. Són coses diferents? Mindfulness es diferente porque meditación es una parte del yoga. Mindfulness serían unas técnicas de meditación. Más unas técnicas también de ejercicio corporal que ayuda a liberar, ayuda a preparar, para meditar. Que puede ser asoltar un poco la rigidez del cuerpo. Son técnicas que se utilizan en la psicoterapia. Sí, sí, sí. Las técnicas que utilizan mindfulness. Mindfulness utiliza muchas técnicas que vienen desde la meditación. Como puede ser esa que te ha nombrado antes, que es budista. Como pueden ser las que son pretamente de yoga. Que pueden ser, por ejemplo, ¿sabes los collares con las bolitas? Escolares con las bolitas se utilizan también para meditar. Te pasas la bolita en la mano y vas meditando. Mientras tocas cada bolita, dices dentro de ti una corta palabra, un mantra. Y eso es también una forma de meditación. Ah, mira. Mindfulness utiliza diferentes, cogiendo un poco aquí y ahí, ofreciéndolo de forma más atractiva. ¿Y la música que es posa de fons normalmente ha de ser d'algun tipus? O ha de ser música tranquil·la, suau... O hi ha música per meditar. No, porque la música atrae la mente hacia externo. És crear un estímul més. Sí, sí, sí. La música aquesta que estem sentint de fons no serviria per fer meditació? No, haria efecte contrari. Probablement en mindfulness se puede utilizar. Però per fer una meditación de yoga, te atrae hacia externo, te distrae. O también las canciones que se utilizan en el yoga, que son cantadas. A veces la melodía así podría también ir bien, digamos, durante una clase de yoga. Pero sobre todo que no se ha cantado. Cuando es cantado, pues a veces te fijas en el contenido significado. Sí, sí, sí, la lletra, la cançó. Sí, sí, sí, la melodía, lo he repetido, no me acuerdo. La estrofa. Sí, sí, l'estrofa. Sí, el... com ha sigut la tornada, l'estribillo. Sí, sí, sí, sí. Això significa que te llevas hacia exterior, te distrae. O sigui, és millor fer-ho en silenci. Sí, sí, sí, discernir-ves. Sí, sí, sí, molt bé. Doncs escolta'm, nen, que jo no sé si vols afegir alguna cosa més de la meditació. És molt interessant el que ens ha estat com a meditació. La meditació és una cosa molt interessant fer-ho al final de la pràctica. Al final, eh? Sí, sí, sí, sí. Al final. També, al inicio, depende de las personas cuántos son preparadas, cuántos son predisposados, cuánto consiguen calmarse, estar tranquilos antes de la práctica. Claro. Pero casi siempre al final. Luego en casa, cuando si uno quiere practicarla en casa, que prova hacerlo por la mañana temprano, antes que almanese el sol, cuando esa calma. És més, quan s'entrena, és a dir, quan ja portes un temps fent-la, la meditació, és més fàcil que et surti, o sigui, que et surti millor. És una cosa que es pugui entrenar amb els dies. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Tu cada vez que pruebas, notas que te puedes concentrar más fácil. Te sientes más cómodo en lo que estás haciendo. La mente no te va tan trabajando mucho, moviéndose de un argumento al otro, pero está más tranquila, está más quieta. Vale, muy bien. Eso seguramente. Y luego, a día de hoy, la meditación está muy usada desde los deportistas y también a otras personas en general, porque luego eso es una herramienta que te ayuda a llevártelo en otros momentos de la vida. Cuando necesitas estás muy concentrado, estás haciendo algo importante, pues la meditación te ayuda a estar de verdad en el momento y prestar la atención hacia esa única cosa que necesita tu atención. Que bé. Doncs l'he encastat un plaer tenir-te aquesta estoneta aquí a Radio Desvern, que ens hagis parlat sobre la meditació. I escolta, doncs quedem amb ganes de practicar-la també, d'experimentar-la. Sí, sí, mira la próxima vez que nos vemos, tengo una grande novedad escrita, un libro, y os lo llevaré la próxima vez, sí, sí. Oh, no! Sí, ahora se está produciendo, ahora página a página se está produciendo. Qué guay. Sí, sí, esperamos que salga, tempré que lo tendré para la próxima vez. Molt bé. I ahí encontrarás todas las informaciones como también físicamente, puedes encontrarnos en nuestro centro. Molt bé, doncs quedem a l'espera de veure aquest llibre de la Lenca, que ja tindrem temps també per parlar-ne i comentar-lo. Que vagi bé, Lenca, que tinguis bona tarda. Gràcies. Adéu, adéu. Tens coses a dir sobre el futur d'Europa. Tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. I la magia no existe. Lo que ves en el fondo es lo que quieres ver. L'hi pierdo, la noción del tiempo. I hear it, I love it, there is a moment this and this to your heart. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I hear it, I love it, there is a moment this and this to your heart. I hear it, I love it, there is a moment this and this to your heart. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. I'm sinking inside, I'm thinking to where I, the one who loses. Jo faig energies renovables, curso una FAP dual, estudieu i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amv.cat. FAPro, amb l'FAP aviat podrà embolar. I torrem com la setmana passada amb una estoneta de cultura amb just el que no saps com estàs, Marcio, què tal? I he molt bones, doncs bé, anar fent, molt bé. Molt bé, has vingut amb més ganes que l'altre dia? Sí, podriam dir que sí, perquè cada dia vinc amb més ganes, estic molt emocionat per fer això. I doncs això estic supercontent, he de dir, he de dir però que l'altre dia vaig sortir i vaig tornar a casa, que em trobava una mica malament, no era el meu millor dia, i avui encara estic amb el coll una mica així, així. Per tant, intentaré fer-ho bé, però res, no patieu que anirà fantàstic, ja veureu. Si no ens ho arribes a dir, l'Audiència ni Senadora. Probablement. Bé, què ens has portat avui? Doncs avui parlarem d'un senyor bastant, bastant més proper a nosaltres que el de la setmana passada, pel que fa, almenys, a l'època. Recordem que l'anterior va ser Michelangelo, allà en el segle XVI, oi, que sí? Clar que sí, amb aquelles escultures i pintures tan espectaculars, també amb l'humanisme, i amb tot el que vas explicar sobre els papas de l'època. Exacte, tota una bona colla de... Bé, direm suaument, gent tan paramental. Bé, això és bastant benèpolem. Ja, però no em sembla jutjar qui no es pot defensar. Posem un exemple. Jo no em posaré a jutjar, què et diré jo, a Hitler, per exemple, que està mort i no es pot defensar, oi? Ah, bueno, bueno. Va, va, que vaig de conya, vaig de conya. Doncs vinga, va, preparem-nos per començar. Vinga, em sembla bé, així que què és el que ens portes avui? Doncs a veure, us sona aquesta música. Home, clar que sí. Va, d'aquí ens parlaràs de Sit Vicious? No, però has estat molt a prop, molt bé. Sit Vicious era un dels seus amics i membre dels Sex Pistols, però avui parlarem sobre el cantant del grup. Ah, doncs aquest no el conec. Qui és? És normal, la fama sempre serà endut en Sit, ja que va morir jove i va ser pràcticament la viva imatge del punk, però el nostre personatge també va ser un símbol d'aquest estil del 70 a Anglaterra. Molt bé, doncs davant. John Joseph Leidon va néixer a Londres el 31 de gener de 1956. Els seus pares, de classe treballadora, van emigrar d'Irlanda a un pis a Holloway, al nord de la ciutat. La seva situació era molt complicada, vivien en una zona empobrida, la taxa de criminalitat era exorbitada i el desprès i cap als immigrants era imperable. Mare meva, quina situació. Espera, espera, que anirem millorant. El nostre personatge va arribar a escriure. Els lundinencs no van tenir més remei que acceptar els irlandesos, eren molts i ens adaptaven millor que els jamaicans. Quan era molt jove i anava a l'escola, però recordo, m'aons i ens saps contra mi per pares anglesos. Era amb l'escòria irlandesa, però també és divertit si és còria. Mare meva, però quina crualta. Però què no estem parlant de gent que va dient? Ai, nena, has vist el fill del fuster, oi, oi, sí, oi, era tan maco i ara m'ha vestit com un port diocero, eh. Ui, sí, i la nena dels torres, oi, tota bufona que era, i ara és un cavallot. No, no, no, no estem parlant d'això. Estem dient, eh, mira aquell irlandès de 8 anys, anem a fer-li bullying, que li insultem una mica, no, no, va, tira-li una toxana i es verla al cap. Ja veuràs quina gràcia. És que estem en aquest punt, eh, el bullying dels anys 60, tirar-li toxos a nens pel carrer. Però que tot això és molt injust. O sigui, a les hores no és d'estranyar que el petit John, que no és un petit indi, eh. Va, tornes, no, amb els acudits, dolents, vinga. No ho puc evitar. Doncs no és estrany que el John rebutgeix la societat en la que vivia. Aquest nen, sent el gran de 4 germans i cuidant-los quan la seva mare estava malalta, jugava pels carrers a la vora d'un polígon industrial i dins de fàbriques abandonades. I el seu paró on era? El pare treballava i s'emborratxava pels iguals. Quina infantesa més dura, realment. A més a més, en aquest context es va fer col·lega d'un grup de nois, el qual s'havia de barallar-se amb altres grups i a veure qui rebentava l'altre a cops de rock. O sigui, que pràcticament feia el que li havien fet a ell quan era petit. Exacte. Tot i així se'l considerava un nen prou tímid, tot i que nerviós. De fet, en la seva joventut, tot i fa. El petit John odiava anar a l'escola. Va, anem a fer un joc. Escola britànica de l'època o tortura medieval. Si pateixen forts càstics físics i estic tan de por que no es pregunta si es pot anar a l'ababo, passant hores i hores amb els pantalons cagats. Què et sembla? No pot ser, això és així de debò. I tant, però no se veien todavía a una i más. A veure? El 7 anys, en John petit, quan vaja... No, aquesta fastona que l'estava esperant. Sí, molt evident, no? Doncs en John Leidon, el 7 anys, va contraure Manningitis espinal. I va passar un any a l'Hospital de Santa Ana a Londres. A llarg de tota la seva experiència va petit. Espectadors, apunteu. 1, al·lucinacions, 2, nàuseas, 3, mals de cap, 4, periódes de coma, i 5, una pèrdua de memòria severa que va durar 4 anys. Mentre que els tractaments administrats per les infermeres implicaven extreure l'híquid de la seva columna amb una agulla quirúrgica, deixant-lo amb una curvatura espinal permanent. Uuuh! Ai, però quanta... Sí, sí, sí, que encara n'hem acabat. L'institut va patir assajament. Sisplau, prou. Ah, està bé, està bé. Tot i així, els 14 anys, va començar a canviar i a lluitar contra tot allò que l'oprimia, com la naturalesa dels professors. I va animar els que eren com ell a passar dels que els marginaven per ser diferents. En John es va començar a convertir en el que serà pocs anys després. Mentre això passava, a l'escola, el seu pare es dedicava a renyar-lo. Sempre, amb molta duresa per a diversos raons, una de les més comuns era la dels seus cabells. Els cabells, què li passava als cabells? No s'estallava mai de la vida. Portava tremenda melena. Al final, ell va acceptar. Però se'ls va tenir de color verd brillant. Ja tenim aquí el rebel transgressor indignat amb el món, que només se sentia identificat amb Hauguin, Alice Cooper o T-Rex. I va fundar el grup a les hores? No, encara no. Primer l'havien de fer fora de l'institut per enfrontar-se a un professor. Déu n'hi do. Ja ho pots venir. A partir de les hores va estudiant el Hackney College, on va conèixer el seu gran amic, John Simon Ritchie. Que és en Cit? Sí, és en Cit Vicious. A part d'ocupar cases i anàvars i clubs de Londres, tots junts amb el seu grupet i tal, en John, clar, es va començar a veure curt de pel·les, i va haver de començar a treballar durant aquest període. Va començar a ensenyar fusteria en un centre infantil, perquè nens de cursos avançats ens sabessin alguna cosa. Prou bé, no? Sí, sí, i tant. I què va passar? El van fer fora perquè els pares no els molava, que algú amb els cabells verds ensenyés alguna cosa als seus fills. I quanta desgràcia. No t'ho nego. De fet, en Cit descrivia el nostre John com a una cosa vil i deformada. John Leidon és golum! Només li falta dir mites oro i anar amb taparrabus. I tenia alguna cosa bona? Deixa'm veure, deixa'm veure. Mira el guió una mica, a veure què tal. No, no, no, no hi ha res de bo. L'any 1975 va ser quan va començar l'aventura. Leidon, formada a part d'un grup de joves, com hem dit, que voltaven per la botiga de roba de Malcolm McLaren, i Vivian Westwood, la botiga sexe, erigida com a centre de la moda antifashion amb caçadores de cuir, uniformes de gust sadomasoquista i samarretes amb imatges pornogràfiques. McLaren havia tornat d'una breu estada viatjant amb la banda de Protopunk nord-americana de New York Dolls, i estava treballant en la promoció d'una nova banda formada per Steve Jones, Glenn Matlock i Paul Cook, anomenada The Sex Vistols. I el van triar així, a la valenta? Doncs sí. McLaren va quedar impressionat amb l'especte d'Esquerrat i l'estil únic de Leidon, especialment pel seu cabell, que ara era tronja, i la samarreta de Pink Floyd que portava que l'havia modificat amb els ulls dels membres de la banda ratllats i les paraules I-Hate, gargotejades amb un rotolador sobre el logotip. Després de cantar I-Mating de l'Escopper amb l'acompanyament del jukebox de la botiga, Leidon va ser escollit com a líder de la banda. Bé, per fi li somriu la vida. Sí, bueno, tampoc t'ho pensis. Va tenir mal rotllos amb en McLaren en moltíssimes ocasions. Igualment, van sorgir moltes tensions amb el baixista Glenn Matlock. Encara no se saben ben bé les raons. Tot i així, es creu pel que deia Leidon, que ell mateix considerava que Matlock era un treballador de Coilblanc, gairebé a Burgeset, i que parlava massa vegades de coses agradables com els Beatles. Qui penseu que va substituir a Glenn Matlock com a baixista quan va marxar? Sid Vicious? Això mateix, només si es pot considerar que en Sid era baixista. No en tenia ni la més mínima idea. Tampoc sabia cantar, però tenia l'especte que convenia. Pàlit, demacrat, amb els cabells de punta, amb la roba trencada i un somriure per peto. L'any 1977 va ser el del triomf dels Sex Pistols i, a l'hora, l'any de la seva decadència. I això? Vam començar l'any 1975 i es van retirar el 1978. Per tant... Una carrera ben curta, no? Sí, sí. De fet, només van publicar un álbum d'estudi quan encara era Matlock. Tot i així, el Nevermind the Bologs, Here's the Sex Pistols, va ser un disc molt influent. D'aquest període, és a dir, de tota la vida de la banda, es poden recordar grans moments, però un dels més magnífics és en el moment en què, mentre a Londres, se celebraven els 25 anys de regnat, de la tan plorada per tots, Isabel II, el grup va tocar el seu God Save the Queen des d'un vaixei d'Alta Masy, davant de Westminster. Déu-n'hi-do, què més tenim? Doncs poquet més pel que fa el grup. Sid Vicious va iniciar la seva caótica relació amb Nancy Spungen, i la seva dicció a l'Eruina va augmentar. La qual cosa va fer que també la situació del grup s'agraugés. Tot es va anar desfent fins que, en el famós concert, al Winterland de San Francisco, en John veien-se una pregunta retòrica al públic. Alguna vegada heu tingut la sensació que us han enganyat? Després d'això, va deixar el concert a mitges i va marxar. Tot va caure. I així va acabar tot? Pràcticament. Poc després, McLaren i els membres de la banda van anar al Brasil per conèixer i gravar amb l'antic lladre de trens, Ronnie Vicks. L'Aidon es va negar a Nari, sentint que estaven intentant fer un heroi d'un criminal que va atacar un conductor de tren i va robar diners de la classe treballadora. Igualment, tots els membres van participar en la pel·lícula de Julian Temple, The Great Rock'n'Roll Swindle, a excepció d'en L'Aidon, que considerava que McLaren tenia massa control sobre el projecte. Poc després, Cit Vicious va morir per sobre d'òsim, que el com que va afectar en gran mesura el protagonista de la nostra història. Cal dir una cosa, amb quina edat creus que va morir Cit Vicious? No ho sé, potser amb 27, amb 28... Amb 21! Oh, que horrorós! Va ser a les hores quan va deixar el grup. Què va fer després? En John va formar un nou grup, un grup pospant, que ha nominat Public Image Limited, conegut com a pil, amb l'ex-guitarrista de The Clash, Kate Leven. Amb aquest grup van publicar l'albums, però coneguts com Metal Box, The Flowers of Romance i This Is What You Want, This Is What You Get, entre d'altres. A més a més, va seguir fent col·laboracions amb altres músics, i fins i tot va fer un album amb solitari, Psycho's Path. Durant aquesta mateixa època, també va protagonitzar una pel·lícula amb el gran Harvey Keitel, Cop Killer. Sembla que la seva vida es va calma prou, a partir de les hores. Sí que és veritat que mai va perdre aquest punt de vista crític, cínic, excèntric i sarcàstic, però va dir que la seva vida es va relaxar prou després de The Sex Pistols. Això es pot observar perfectament en l'autobiografia que va publicar l'any 1993, la qual porta el nom de Rotten. No Irish, no blacks, no dogs. Amb aquest títol deixa clara el seu rebuig cap a la societat i fa implicir-te el seu nom com a artista. Oh, sí? Quin era el seu sobrenom? Més que no pas pel nom de John L'Aidon, molta gent el coneixerà pel nom de Johnny Rotten. Durant els anys 70, la seva falta d'higiene vocal, va fer que les seves dents es tornessin verdes. Una versió de la història diu que el nom prové del guitarrista dels Sex Pistols, Steve Jones, que va veure les dents de L'Aidon i va exclamar -"Estàs podrint, nano". -"Aquí un fàstic, per favor". Doncs sí, un fàstic acollonant. A anys després es va poder arreglar la pinata, però... Què hi tenia? Molsa? En fi, amb aquest nom va a mitjans de la dècada de 1990, L'Aidon va presentar Rotten Day, un programa radiofònic diari que tractava sobre la música de la major part de la segona veïtat del segle XX. Sí, que va tractar temes, no? Aquest? Sí, sí, sobretot musicals. Eh? Ho heu pillat, temes musicals. Va, prou ja d'aquest humor. Em caracteritza massa, però sí, em sembla bé. Va tocar tots els sets. Fins i tot va presentar un documental anomenat John Lidon's Megavax, que tractava de veure aranyes i insectes. Com a Aragnofuck, puc dir que no he pogut ni mirar la caràtula. Igualment, em va fer un sobre goriles, John Lidon, Gojap, i un sobre taurons, Shark Attack. Però el més espectacular encara no s'ha dit. Però què més hi ha? Ara flipareu. Uyens, us dono la possibilitat de deixar el programa i buscar per iotub l'anunci de la manteiga Country Live de John Lidon. Val la pena, ho prometo. Com és? No vull destripar-ho. El que sí que puc dir és que durant el trimestre següent a l'estrena d'aquest anunci, aquesta marca va gaudir d'un creixement de 35% en la venda dels seus productes. Però què dius? Val a dir que va fer aquest anunci, sobretot, per subvencionar la reunió de Pil. Pel que fa a Sex Pistols, però nega la seva possible tornada. Tot i així, en alguna ocasió, sí que es van reunir de manera excepcional. Possiblement el cas més rememorat, fou el de la celebració dels 50 anys del regnat de la rina d'Anglaterra l'any 2002. Un altre cop? Un altre cop. Què acaba la història? Val a dir que la seva història no conclou. Encara es viu i segueix lluitant contra les coses que l'oprimeixen. S'ha agressat comera? S'ha suavitzat força. Un cop va morir la rina d'Anglaterra, li va retre un senzill humanatge via Twitter. No és massa cosa, però parlem de l'home que cantava l'ironic i crític God Save the Queen. Clar, podríem dir que s'ha venut. És el primer que vaig pensar jo, també. Però després... No ho sé, amb tot el que he anat veient, també va declarar, per exemple, que no és anarquista, tot i cantar anarquin de joquei. Vull pensar que simplement s'ha suavitzat. Està bé. Tampoc em sorprèn després de lluitar sempre. Són moltes les coses que es poden afegir sobre aquesta forma de ser. Però he de reconèixer que tot i que trenqui la imatge dura del personatge, he d'acabar aquesta secció amb unes paraules romàntiques que va dir que em van semblar molt boniques. Al 2018, l'aidon va revelar que Nora Forster, la seva dona, es trobaven les etapes mitjanes de la malaltia del Zeimer. Al juny de 2020, l'aidon va dir que s'havia convertit en el seu cuidador a temps complet, ja que la seva condició s'havia deteriorat. Les seves paraules van ser... la Nora té el Zeimer. Jo sóc el seu cuidador a temps complet. No deixaré que ningú ho dubti. Per mi, la persona que era segueix allà. Aquella persona que estimo segueix allà cada minut de cada dia. I això és el que em dona força. És la meva vida. És una llàstima que oblidi els records. Suposo que la seva condició és com una ressaca permanent per ella. Cada cop amb pitjora. Trossos del cervell, del cervell, emmagatzemen cada cop menys memòria. I, de sobte, alguns fragments desapareixen completament. L'aidon va dir que els experts estaven impressionats de la seva força, i, de la frase, una mica d'amor va molt lluny. Ja ho n'hi do. Que bonic, no? Tot. Jo també ho crec. Va, Marso, en recomanes alguna cosa per acabar-me? Realment no puc fer grans recomanacions a hores d'ara. Val la pena fer un cop d'ulla la seva autobiografia. La de Rotten, No Virus, No Blacks, No Dogs. Igualment, és interessant veure el documental que es va fer sobre els Sex Pistols l'any 2000, anomenat The Field and The Fury. Molt bé, doncs, Marso. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta de cultura que ens has portat avui en aquesta segona setmana, després de l'inauguració d'aquest magnífic programa d'aquesta magnífica secció. Aquí, a Radio Desvern. A tots vosaltres, agraeixo moltíssim poder gaudir d'aquest espai i de poder-lo compartir amb tots vosaltres. De debò que estic molt content. Vinga, doncs, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Adéu-siau. Pistols, aquí, a Radio Desvern. Fins la setmana que ve. Adéu-siau. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Adéu-siau. Prepareu-vos escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parlo i entranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Ben trobats, cultura. Tot això ho escoltareu en el benvinguts, benvolguts i ben trobats, aquí, a Radio Desvern. Falten tres minutets perquè siguin la set de la tarda i nosaltres ens quedarem llavors escoltant l'informatiu de l'Ualòpiz per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Nosaltres tornarem demà a dijous també de 5 a 7 per fer-vos acompanyar aquest parell duretes. Ho recordem, que podeu recuperar tots els continguts d'avui en els podcasts que trobareu a radiodesvern.com o també els anirem publicitant a les xarxes socials del programa, tant a Twitter com a Instagram, amb l'usuari Arroba, la Rambla, 9.8.Tot junts amb minúscules. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda i demà aquí, seguim. Al 98.0 e faima a la Rambla. Una espècie. Ara es compta, si acabi una espècie. Durant la vida. Que ha sangrado tantos meses de tu vida. Perdóname antes de empezar, soy engreída y lo sabes bien. A ti que tienes siempre caldo en la nevera. Tú que podrías acabar con tantas guerras. Escúchame. ¡Mamá, mamá, mamá! ¡Veremos la ciudad acando un pecho fuera el puro estilo de la crua mamá, mamá, mamá! Por tantas mamas... Todas las mamas... Tú que amarraste bien tu cuerpo a mi cabeza Con ganas de llorar Pero con fortaleza Escúchame... Mamá, mamá, mamá Paremos la ciudad Sacando un pecho fuera El puro estilo de la crua Mamá, mamá, mamá Por tantas mamas... Todas las mamas...