#279 - La Rambla del 12/12/2022

Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar Raju d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazine La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter. Arroba la Rambla 981 i recupera els podcasts que més t'agradin a Rajudesvern.com. Molt bona tarda, Sant Just. Ara mateix són les 5 i 9 minuts benvinguts a Ràdio d'Esvern. Això és la Rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern. Estem sintonitzant el 98.fm. Doncs bé, avui som dilluns, 12 d'agent del 2022. Què és el que ens esperen les dues properes hores de programa aquí a la Rambla? Doncs bé, de moment de 5 a 6 en aquesta primera hora farem l'espai de natura i mèdia ambient de la mà del Kim Kalonja. A Joga Sant Just tenc que cada setmana ens porta un tema relacionat amb la natura, el reggae ambient i també l'ecologisme. Després, tot seguit, farem sessió de yoga amb les professionals i les professores de l'acadèmia Lisa Yoga d'aquí de Sant Just. Després, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i també de Ràdio d'Esvern, farem sessió de medicina pediàtrica de la mà de la Xigela de Gat. D'octora, que ara mateix està fent la seva residència en Pediatria d'Hospital Sant Joan de Déu. Doncs bé, amb ella parlarem sobre la vacunació infantil. I després, tot seguit, també farem un repàs de les afamèries que hi ha al dia, com avui, un 12 de desembre i dels dies internacionals. Vinga, va, no marxeu, que tot això és el que ens espera aquesta tarda. Vinga, va, que passen 11 minuts de les 5 de la tarda i ja tenim el Quim Calonja aquí a dins de l'Estudio de Ràdio, preparadíssim. Hola, Quim, què tal? Hola, molt bé, bona tarda. A veure, el Quim ha vingut caminant des de casa seva, no portava per aigües i el tenim una mica allò que es diu mullat, eh? Sí, sí, la veritat és que, bueno, jo per molt que he mullat feliç perquè hagi plogut. Això t'anava a dir que ho feia bastant, a veure, sí que ha de tant en tant alguna goteta ha anat caient, però... No, ja feia molt que no plogia, com hem vist. Bueno, jo era fora aquest cap de setmana, però crec que també ha ploure, no, aquí? Sí, algun dia, el dia 8, crec recordar que era un dels dies festius, va ploure per exemple. Sí, portem dies de núvols i pluja, cosa que sempre s'agraeix, jo crec. Va bé, a veure si els plantans són plàtics. Clar, això és un altre, sí, sí. Que això va molt bé per a les plantes i tal, però que els plantans són plint ja és difícil, perquè estan molt baixos. Però, bueno, molt bona notícia, això d'avui. Clar. I, bueno, esperem que vagi provant, sí, sí, sí. Molt bé. A veure, Quim, avui ens vols parlar d'algun tema en concret? Sí, avui us volia parlar d'un tema que crec que hem allà parlat, que és l'Albert a les ciutats. Albert, ostres. O sigui, vull dir, no sé com dir-ho, diguéssim. Bueno, les unes verdes, no? Exacte. Tot això de l'enverdiment de la ciutat, fer les ciutats més verdes, tot això. I, en concret, volia parlar de les superies a Barcelona. No sé si... bueno, ho explico una mica. Les superies és una lla, en castellà seria una manzana. O sigui, una lla és com un conjunt d'edificis, que formen, diguéssim, una forma, en el cas a Barcelona, la majoria són quadrades, amb el pla que va fer el senyor Cerdà fa molts anys, que va, bueno, va idear l'eixample i alguns barris més, jo crec. I és tot un traçat, doncs això, amb llaes quadrades, i aleshores, el terme de superia és un terme nou, que pretén englobar... Nou lla, sí, formant un superquadrat, de nou lla, perquè, clar, tres per tres nou i fan un quadrat. I això, i pretén crear una zona, diguéssim, verda i pacificada, dins d'aquestes nou lla. És a dir, bueno, ja passem a explicar-ho. Sí, sí, sí. I ja, diguéssim, limitaves, o sigui, canviar l'ordre del sentit dels carrers, a dins de les 4, de les nou lla, per tal de que... de que no, bueno, sobretot baixar la velocitat, dins d'aquestes... Dins d'aquests carrers, no, d'aquests trams? Sí, o sigui, us ho podeu imaginar com nou lla, que llavors formen un quadrat, dins d'aquestes nou lla, hi ha com dos carrers que baixen, i dos que ho tallen en horizontal, creant, doncs, això, nou lla, que creen la superilla. Aleshores, la idea que s'ha tingut per part de l'Ajuntament de Barcelona, suposo, és pacificar aquests carrers dins de les lla, i no només... Pacificar els carrers et refereixes, per exemple, a tallar el trànsit o... No, és com canviar el sentit dels carrers, per exemple, si un carrer el travessa completament, i l'altre també, doncs, en aquest, en les superilles, el que es fa és tu pots entrar dins de la superilla, però això ja és una altra cosa, que crec que només poden entrar als veïns, i serveis i coses així. Entres, però no pots travessar-les, sinó que, tal com entres, has de sortir pel carrer que baixa el primer que trenca. Ah, vale, vale, vale, què crec que vols dir? Sí, sí, sí, sí. I que tu no pots travessar completament la lla. Si entres, has de baixar pel que el primer que trobis a la dreta. Això si vas amb cotxe, no? És a dir, amb algun... Exacte, amb el vehicle privat. Sí, sí, sí. I aleshores queda com, o sigui, clar, sense poder-ho veure és difícil, però si tu mires a l'internet, superilles a Barcelona i busques imatges, pots trobar una, que és del mapa, i veus les sis lla, o sigui, la greia de lla, com un mapa, i veus com, bueno, fleixes, que diuen, cap a, bueno, ens imaginem, com, de l'esquerra cap a la dreta, que entra en la lla i després baixa. I el mateix, si vences a dalt, entres i vas cap a la esquerra. És a dir, que és com que rebotes amb la lla del mig. És a dir, entres per un carrer i ja de seguida, per dirigir amb el primer carrer que et trobes, et fan... T'obliguen anar cap a baix i sortir de la lla. Ah, bueno, està bé. I llavors, amb el que es pertén a això, és pacificar el trànsit, obviament, a dins d'aquesta superilla, i afavorir així, doncs, com es diu, l'espai per als vianants. És a dir, que puguin anar una mica més tranquil·li, per dins d'aquestes zones que estan com més delimitades, o més adaptades, doncs això, perquè els peatons hi puguin passejar una mica més tranquil·lament. Crec que la velocitat s'ha reduït al 10 km per hora. Normalment crec que són 30 per aquestes zones. Sí, zones de vianants crec que són 30. Però crec que alguns carreres a Barcelona són 50. Sí, pot ser, pot ser. Però, per exemple, per aquí a Sant Just, hi ha alguns carreres som 30. Sí, aquí la majoria, crec. També en zones on hi ha més vianants també. Sí, la mitjana crec que és 30. Doncs en aquestes superies s'ha reduït al 10 km per hora. I tot això, segons... M'he fet com una llista dels objectius que s'han proposat per aconseguir fent aquestes superies. Bàsicament és crear una nova manera d'organitzar l'espai públic, en què les persones estiguin al centre de tot. Això està bé. Sí. Tu saps si s'han agafat idees d'altres païros, sabem que ho estan implementant no a Barcelona, però hi ha altres països que potser... no sé si països del nord o d'alguna altra zona d'Europa, per exemple, també ho estiguin fent. Jo crec que no s'ha agafat cap exemple de cap altre país, perquè he estat mirant i, de fet, he vist un vídeo de... bueno, de fet, a Estats Units, parlant sobre les superies a Barcelona, i he vist com que ho veien com una cosa molt innovadora. Ah, vale. I també és que explicaven que és molt específic per a Barcelona, perquè, precisament, Barcelona té aquestes greies. L'ú de l'Eixample, no? Les gingues tan quadrades... Sí, la distribució de Barcelona... Clar, permet. Exacte. Està com encaixa molt bé amb aquest tipus d'idea. Sí, i per això jo crec que sí, que és únic de Barcelona. Molt bé. Bueno, de moment, no tinc molt actualitzat com ha estat, però sé que han fet una al Mercat de Sant Toni, crec que va ser la primera. Sí, jo diria que també. O sigui, jo la que tenia en ment, la que tan així, com fèiem de referència, era la d'aquella zona. La del Mercat de Sant Toni, sí. I però n'estan fent més. Ara em faran una a l'Eixample, que crec que ja l'estan començant, pel districte de Sant Martí, que és on hi ha el poble nou i tot això, també en faran... no sé si ben bé els superies, com faran una cosa que es diu eixos verds, que li diuen. Ah, vale. Sí, i de fet, un objectiu és crear una xarxa d'eixos verds i places que s'estenen per tota la ciutat. Molt bé. És a dir, que aquest... les superies estan dins d'un projecte de l'Ajuntament de Barcelona. Sí. De com enverdi tota la ciutat, fer-la més agradable pels vianants. Perquè el fet de que, per exemple, creïn aquestes superilles, una de les coses que hem dit, no, és el tema que els vianants hi puguin circular més tranquils, i això. Però, per exemple, la intenció, també, és de posar-hi més arbres o de plantar-hi més zones, així com dius-t'ho, verdes, no? Exacte. Sí, la intenció... jo crec que també vaig veure la... O posar més carrils bici. També, també és un objectiu. De fet, tot això va... sí, també va molt unitat posar carrils bici. I vaig sentir... que ho van fer, crec que... bueno, no solamente, obviamente, però no només per això, però també per fer bastant per el tema de la polució de l'aire. Ah, mira. A Barcelona. Perquè es veu que no... bueno, no sé si ara s'hauria d'agafar, però no arribàvem als límits estables per la Unió Europea. Pot ser, m'ho crec. Sí. Juntament a l'hospitalet i a molts altres municipis. Crec que sent just tampoc arribava, eh? Pot ser. Com que està al costat de Barcelona. Clar, és que estem... realment molt junts. Sí. Jo el que he sentit algun cop és que la gent que corre per la diagonal, és com el que pots guanyar en salut, en corrents, i cobert, respirant l'aire... És pitjor el remei que la malaltia. Sí. Diguéssim. Sí, sí, sí. Sí, millor anar a llocs naturals, perquè les ciutats no són millor lloc, bàsicament, per respirar. Doncs això, bueno, la raons, sobretot per la polució, i, òbviament, per totes les beneficis que comporten les zones verdes, diguéssim, els arbres, de fet, m'ho he puntat, no sé on ho tinc, a sota un arbre, la temperatura, si la compares amb ple sol, a l'estiu, per exemple, en lloc amb ciment, per exemple, pot arribar a baixar la temperatura, 12 graus. 12? 12 graus de... Hòstia, home, això li veuen potser... que no hi ha tan sol, no, no, però a l'estiu s'agraeix moltíssim. És clar. Que bé. I no és només per el tema d'aquesta etapa al sol, amb les fulles, sinó també pel tema de que les fulles espiren, sempre estan com fent un intercanvi de gasos entre, bueno, l'oxigen, el vapor d'aigua, o sigui l'aigua, que es converteixen en vapor, doncs, precisament per això, per el vapor d'aigua, aquest vapor crea doncs aquesta sensació també de la temperatura més baixa. Sí, baixa la temperatura. Això passa a vegades, jo noto, quan passes per dins d'un parc o d'una zona, que hi ha de cop i volta, com moltíssims arbres, no? Que, bueno, es nota que quan estàs passant per allà la temperatura és com que fa més fred de cop i volta. Sí. I surts després d'aquella zona tan més verda, i tornes a tenir aquella calor, aquella sensació, bueno, això no a casa de l'estiu, no? Sí. Però es nota, sí, sí, sí. I a l'hivern és al revés. Tu ets l'ombra, que fa un fred que pela, vas a un lloc en ple de sol i t'escalfes. Sí. És el mateix, més o menys. Que bé. Però el valor afegit dels arbres és que tenen això de... de la transpiració. Sí, sí, sí. I després, no sé si també, per exemple, es planeja fer aquestes superilles en zones que, per exemple, hi ha molts centres escolars o hi ha moltes escoles, també, per, bueno, a la sortida favorint, no? Que, bueno, els infants tinguin un lloc una mica més agradable o més protegit, posar-lo en tu entre cometes, que no surti directament i trobar-te allà tot de cotxes circulant. Exacte. Sí. Que és un ambient, totes les cotxes, realment, per als nens, és un ambient molt hostil. I estressant i tot això. I sí, el que dius sí, perquè, precisament, és un objectiu que l'està viajant, que és de donar prioritat al vianant per aconseguir que els carrers puguin ser llocs a trobada i es barjo. Vale. O sigui, que és amb aquesta línia. Clar. Jo el que també he vist algun cop, i no sé si va ser en aquesta superilla del mercat de Sant Antoni, per això, una cosa que no sé si m'acaba d'agradar o no, molts colors pel terra. Molts colors, groc, blau. Semblava allò on parxís. Sí, el moment. Potser el disseny no és el més bonic de tots. Jo també passejant per Barcelona ho he vist. No sé. M'estressava una mica, tan colòdic. A veure què haig de fer a casa, aquí. Bueno, aquí a Sant Just també he vist que hem posat com a molts llocs a les carreteres, posen fulla de diferents colors. Sí, això és veritat. Però no sé per què hem donat la sensació que aquí a Sant Just queda com més... Sí, queda més... Només hi ha les fulles, aquelles. Sí, sí, queden les fulles, aquelles que ja saps que és una zona... Exacte, i és un patró únic, que es repeteix al darrereu, ja. En canvi a Barcelona és una mica de mal de cap. Sí, sí, sí. Que és Barcelona, després posant tot allò. Bueno, de banda de dissenys millors i pitjors, però la idea és aquesta, és com... Pacificar... Sí, pacificar, crear això, un espai de trobades barjo, i llavors els beneficis que això comporta només el tema d'ecològic, que és obvi, tot el tema de l'ombra, de la biodiversitat, que tots ens imaginem, pot crear, tenim molts més arbres a la ciutat, sinó també hi ha un benefici que és l'econòmic, també. Ah, sí? Diguéssim, perquè ningú s'esperaria, no? Però és perquè tots aquests espais fan que la gent vagi més tranquil·la per la ciutat, i les botigues que es troben allà, reivind més atenció, d'alguna manera. Doncs també és veritat, perquè si tu vas a un ritme passejant, més tranquil, no? Sí. Bueno, tu prensa'm més calma. Exacte. També dones una oportunitat a les botigues que hi ha al voltant. Ja no tens el cap més tranquil, no? Perquè a vegades, entre els problemes que pots tenir el cap, i que si tens tots els sorolls i tot i les tres, no estàs com per estar pendent de les coses. És veritat, no? Sí, sí, sí. Entres en aquella zona i tu pots prendre com un boulevard, com una zona més per passejar, per mirar botigues, amb més calma. Hi ha una Barcelona, no sé per quin motiu, sí que arrel del Covid, això tu puc dir segur, a la carretera de Sants, tallant la circulació. La carretera de Sants és la que baixa o no? Sí, la que... La estació de Sants pot ser? No, no, no. És que jo no controlo. Mira, quan tu passes, com si diguéssim, a la comarcial del Finestrelles, la baixant a baix, a baix. Arribes, hi ha un moment que el tram gira per un costat, però tu si vas tirant més cap a ball, arribes a Coll Blanc. Sí, sí, sí. Perquè hi vaig per anar a l'institut o sigui que sí. Doncs per allà, a partir de la zona de Coll Blanc, com si diguéssim... Aquella carretera, no? La que va fins a la presa Espanya. Sí, exacte. A tota aquella zona, els caps de setmana, almenys, dissabtes al migdia de la tarda, allò està tallat al... Sí, és veritat. Tallat al trànsit. I només és una cosa reservada per llenants. I jo sé que allò ho van començar a fer a rel de Covid. No sé si segueixen respectant-ho així, perquè és una mesura per guardar aquell carrer per als peatons. Sí. Jo crec que sí, perquè jo hi vaig... O sigui, quan vaig a estudiar, sempre vaig al... Bueno, a Fumbús aquí és Sant Just, i vaig fins a Coll Blanc per a Falmetro. I allà sí que vegem que el carrer és... Vam un moment que el van tallar. Bueno, es veu que està com... està com urbanitzat diferent, el carrer. Sí, sí, sí. I crec que vaig veure un carter i que deia això, que diuen menges, el barraven el pas, per tal de que els llenants passessin tranquils. O sigui que també no es pot fer una soparilla, perquè la quadrícula no quadra, no? Exacte, és diferent. No és de la xample, però també és una mica amb aquesta idea de... Sí. I jo tinc una pregunta aquí, normalment, quan aquestes zones a vegades opten o per... Si pacifiquem, posem arbres, posem més parcs... Normalment hi ha algunes espècies d'arbres més concretes que... Sí, que són millors, potser, que estan més adaptades a la ciutat. Sí, de fet, tinc aquí... perquè veig un document a l'internet que es diu Plab de la Biodiversitat de Barcelona, que és tot un estudi per tal de... com millorar en aquest sentit a Barcelona. I hi ha moltes espècies, bueno, hi ha unes quantes, i moltes són de l'àmbit mediterrani, és a dir, que són autòctunes d'aquí, com són l'alzina, que és per exemple l'arbre que estem plantant al torrent, de Can Corpés, que és molt comú aquí, és molt autòcton. El pipinyer, per exemple, el chipré, tots aquests són arbres que estan molt ben adaptats per al tema de la saquera. Perquè és un problema gran. Clar, s'ha de plantar també en funció de... Sí, perquè si ens poséssim a regar tots els arbres a Barcelona, doncs l'aigua... No ho acabaríem. Sí, ens quedem sense aigua. També els lladoners, que aquí se'n justnien molts, són a la ramla, tots són lladoners. Aquí ve el platan, però a mi m'han explicat que el plataner potser és un altre, però el plataner, és a dir, el que hi ha al passeig de Gràcia, qui és molt a Barcelona, que la tardor fa les fulles robes i tot això. Aquest arbre no és adequat per al Barcelona, pel tema que és un arbre que requereix molta aigua. Jo n'he vist bastant de plantar plataners per a Barcelona, i per exemple per la zona on... jo recordo que hi havia la meva escola, també era una zona per exemple de Barcelona, on hi havia moltíssims plataners, i hi ha arbres que a vegades tenen uns fruits, que dius també s'ha de pensar una mica en els fruits, no pots posar-te plantalla a mandarines. Perquè cauen i... Exacte, vull dir, per mantenir una mica... O aquí se'n justen uns arbres, a la vinguda d'industria que deixen una flor groga, pels mesos d'estiu. Un fruit o no? No, és una flor groga. Hi ha uns arbres que baixen per a l'industria, com una catifa de color groga. També hi ha uns que deixen unes boles petites, que fan pudor inclús, i s'achafen a la terra. També hi ha alguns que clar, suposo que la gent que... els tècnics de l'Ajuntament de Barcelona, a l'hora de plantar arbres o de més, ho deuen tenir en compte. Sí, suposo, s'ha de tenir en compte perquè és molt important. Això que estem parlant és més un tema cap als ciutadans, amb molestes cap als ciutadans. Sí, això sí. S'hauria de tenir, sobretot més en compte, el tema de l'aigua, jo crec. De l'aigua i de la tolerància, la calor, el sol. Sí, per el tema que no podem gastar molta aigua. Clar. I tampoc no volem que els arbres se'ns morin, llavors s'ha de robar un equilibri. Bueno, si hi ha molts més arbres aquí... Sí, clar, veig que hi ha arbres més arribere, doncs ara estic pensant seran per llocs com, per exemple, el vasós, llocs que sigui... Més a prop del riu... Sí, llocs més humits. O parcs que tinguin zones d'aigua, que sigui possible. Clar, per alguna cosa, és posar arbres allà al mig de la ciutat, no? Clar. Hi ha el ciment, i l'altre és, per exemple, si estan al voltant de la zona de Montjuït... En un parc com amb més terra, diguéssim que tinguin més accessibilitat a l'aigua, doncs... És diferent. Jo no sé si ens queda alguna coseta, Quim, per parlar d'una de les superilles. Bé, sí, bueno, que això, bàsicament els punts que són beneficis per al tema ecològic, pel tema social, perquè, clar, fan uni a la gent, d'alguna manera, com el mateix que hem dit amb el tema econòmic, que fan parar-se, mirar les botigues, també fan que la gent... Doncs... Pugui interactuar més. Tinguin més tranquil·litat, i espari més a parlar amb els veïns, potser. O sí, és tan més tranquil. Això econòmic, social, ecològic... Cultural, també. Sí, clar, per el mateix motiu jo crec. Clar, jo entenc que, per exemple, si hi ha alguna activitat, o alguna actuació d'algun grup, o d'algú que hi hagi, es pot fer allà al carrer, no? Perquè, sí, està tallat el trànsit, és més fàcil de poder organitzar aquest tipus d'esdeveniments, de votar-hi un escenari, de fer allà... El que sigui, una festa, o etcètera. Sí. I el punt important que sí, també, ecològic, per el tema dels cotxes, que això és una altra mesura, entenc, que la gent vagi abandonant els cotxes, perquè no deixen de ser carrer, és que ja queden més limitats al cotxe. De fet, també una d'aquí, que és que el 60% de l'espai públic l'ocupa del vehicle privat, actualment. El 60%. I més la meitat dels esplaçaments es fan a peu, a Barcelona. O sigui, que no està ben equilibrat. S'està privitzant, o s'estava privitzant, al vehicle privat, quan, en realitat, el vi anant i anar a peu és el més sa i sostenible, i el que s'ha de apostar, no? Clar, i a veure, no deixa de ser una manera posant aquestes, entre cometes, traves per als cotxes, no deixa de ser una manera d'obligar la gent, també. Totalment. Encara que no vulgui, de sortir i de moure's a peu, o d'agafar el transport públic. Sí, com de desincentivar, agafar el transport privat. Sí, sí. Molt bé. Doncs tenim una mica més clar el concepte de les superilles, també de quina manera s'està fent i quins són els seus beneficis, tant per al medi ambient, com també per a la pròpia ciutadania. Molt bé, doncs, Quim, res més, moltíssimes gràcies per estar un dilluns més aquí a Ràdio del Bern, i t'esperem a la propera. Tenyà'ls, gràcies. Vinga, adeu. Fasseguirem l'albert dins de Rússia i més enllà. Creu en el mar, et despertaré a tocar un patòmer del nas. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio del Bern. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, encara que vagis amb pressa, se l'ho deixem per treure'n la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit, que si marca no marques, treguis la llengua. Influència traient la llengua o viciant a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistes a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer pató, als patons de debò, fas fan amb la llengua. Treu la llengua reu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar. Sol·líciteu enviant un correu electrònic a Sant Just, que fumes a roba sanjust.cat. Sant Just, encara fumes? Sant Just, encara fumes? T'ho expliques? Sí. El que fa a la llengua és un vídeo. Passa 5 minuts de 4 a 6 de la tarda. Estem encara en aquesta primera hora de la Rambla. El magasin de tarda es de ràdio. Acabem de fer l'espai d'Ambèdia Ambient amb en Quim Calonja. Ara passem a la pràctica del llog, amb la Lenca, la propietària de l'acadèmia. Explica'ns una mica perquè véns avui amb un llibre aquí entre els braços i és un llibre que, a més a més, té la teva autoria. Sí, sí, sí, sí. Gran del·lusió, expectant-lo i és un treball d'anys i de veritat és una cosa important que se cumple per a una persona. Per mi és així. He querido dar forma a lo que he aprendido para dejar a todos comprender mejor el sumo, el extracto, que a veces se queda un poco así, muy diluido. Disperso. Sí, sí, sí. Vale, ho has volgut reunir, materialitzar-ho per dir-ho així d'alguna forma amb un llibre. Com es diu? Yoga es simple. Para dar un signal que queremos, empezando desde la fuente, las cosas pueden resultar muy simples. Yo tengo un aprendizaje, una preparación muy amplia y casi siempre se hace en vueltas y se vuelve a la fuente. Se hace una vuelta a la derecha izquierda, otra vez a la izquierda a la derecha... Però sempre se vuelve al origen. I què és aquest llibre? És una mena de manual, de tècniques... Amb les coses. És una guia, i és una guia per comprovar diversos conceptes. Conceptes de yoga? Sí, sí, sí. Conceptes de yoga, com les postures, la meditació, la respiració... Per exemple, els noms, no? D'on venen els noms? Sí, sí, sí, absolutament. El idioma, el s'ha inscrit. Ah, el s'ha inscrit? Que clar, és l'idioma. Sí, sí, sí, eso. Llavors la filosofia, la part més espiritual de la pràctica, la part més psicològica, psicosomàtica, que pot ajudar molt a lograr un poc del benestar. L'Encato, en quin moment decideixes? És a dir, això que has dit tu, com de materialitzar tot el que tu estaves aprenent del yoga, en quin moment et surgeix aquesta necessitat de dir que fem el llibre? La pandèmia, la pandèmia per a tots, va ser molt catàrtica. Sobretot, tinc a darrere molta gent ignorant en matèria. I ho parlem a menys, perquè per a ells, per a molts, una vegada el concepte de yoga és un tio amb la barba, amb el perisoma, possiblement indio, que va girant així per la selva, no? I després pot ser, ara, surten, per a les socials, surten la xica molt bonica, amb el seu conjunt, que surt des de gimnàs i amb la seva esterilla. Doncs en que trobar una... Un equilibri, no? Ni una cosa ni l'altra. Bé, molt bé. I qui va dirigit? Tu aquí el recomanaries o qui li diries a la nostra llibre? Lo intentado hacerlo más simple posible, sobre todo, como nosotros ya trabajamos, tenemos esa suerte, esa oportunidad de tener muchos recursos como profesoras, aplicándolo a día a día de verdad, utilizar mucho visivo. Tu en el llibre tienes muchas fichas de posturas, pero no posturas explicadas por sí más que nada, es visualizar lo que te estás explicando, visualizando algo que estás solo escrito al letras, te ayuda un poco a memorizarlo y hacerlo tuyo. I també hi ha experiències teves personals de com has anat aprenent algunes tècniques, o de com vius, no sé, el tema de la meditació... Sí, sí, és el tema de la meditació, sobretot he querido incluir cosas que a mi personalmente he encontrado más efectivas, más impactantes o más simples para los principios, como también las técnicas de respiración, comprenderlos, porque hay libros de los maestros, los fantásticos que tenemos, que ya no están, qué pena, pero han dejado libros con muchas indicaciones, mucho escrito, mucho texto, pero a veces de verdad te falta esa parte visiva, te falta mucho y nada también un poco hablando de los saludos al sol, de lo que son, cómo son, cómo son divididos, cómo utilizarlos, posturas, pero también otra parte de yoga. Digamos, quien quiere conocerla probablemente les hurta cómodos a sentir a más gusto con un libro así, porque le explica todo el caldo, no solamente un ingrediente, que es postura, pero todo el caldo, toda la sopa, como es. Mira, una bona comparativa, no només allò, sinó todo el caldo, todo el que derrubella, encima d'allò. Sí, lo sé que es muy popular día de hoy, pero no es el tema que ahora es navidad, es que simplemente ese proceso hemos llegado a cabo ahora, se ha terminado ahora el tema de producirlo, ponerlo en marcha, imprimirlo, todo se está acabando. Se está acabando. Sí, sí, se está acabando y coincide con ese período. Estoy contenta igualmente, para mí es importante porque puedo, las personas a menudo me lo piden, quieren, necesitan un poco profundizar una cosa, porque al final puedo darte dos sentencias, pero a veces algunas personas necesitan más. En el momento ahí lo ven que necesitan indagar, pues... Però anava a faltar el teu llibre. Sí, sí, sí, eso. Molt bé. Hi ha alguna part que t'hagi costat més, o que vulguessis, i que t'hagis quedat com encallada, dir, ostres, això com ho poso, o com ho explico, o com faig lligar els capítols, hi ha alguna part així una mica més? He tingut... m'he dado tiempo, m'he dado mucho tiempo, lo he hecho a lo largo, sí, sí, lo he hecho a largo de un año, no me he dado un término objetivo preciso, acabalo, entro, entre un mes, no, porque necesitaba estar meditando, indagando, dejando mente procesar la cosa, y luego me surgía, me surgía. Mira, ponlo así. En quins moments has escrit el llibre? Després de pràctiques de yoga, en moments de temps lliure... En moments de temps lliure. Mi tiempo libre estaba dedicado. El llibre. Sí, sí, sí, sí. Cuando tenía la mente un poco más despejada, que no tenía estar entregada en algo, obviamente el libro me ha quitado un poco de... digamos, me he enfocado mucho en eso, menos en otras cosas, en el último año, dos. Pero pienso que puede ser útil, porque tengo mis hermanos, la gente alrededor, lo hablamos a menudo, me piden consejos, me piden cosas, y lo hablamos siempre, porque no todos son predispuestos a estar abiertos y querer saberlo, y a veces también hay que ponerle un ojo crítico a la cosa. No puede ser todo, que chulo, paraíso, eso no. Hay que ponerlo también en una manera más constructiva. I en el llibre també surt aquesta part més crítica? Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Lo buscado de ponerlo también así, porque sí, soy profesora de yoga, soy una propiedaría de un centro, pero aparte eso, soy muchas más cosas, y hay que conciliarlos. Obviamente. Obviamente, no puede ser todo meditar todo el día, y que guau, guau, guau, y estoy haciendo. No, no, hay que conciliarlo, hay que ser concretos, cuando hay que ser concretos, hay que construir, ajustar, hacer, promover, trabajar, también en otras formas, porque no en todo es. O sigui, podríem dir que és un llibre també que respona les necessitats d'aquelles persones interessades en el llogue, que es vulguin iniciar, o que ja estiguin practicant jo i que a vegades... En ambos casos, porque los que han empezado probablemente encontrarán muchos detalles interesantes. Vale. Porque he puesto esa cosa, he puesto cómo cosas para los principiantes, explicado de forma breve, más muy clara, como también algunos detalles que a veces no los tienes inmediatamente, te llegan después tiempo. Mira, això per les persones que... Sí, sí, sí, que pueden aprovecharlo, pueden disfrutarlo también a ellos. I com està estructurat el llibre? És a dir, va per temes, per capítols? Va per temes, va per temes que básicamente són les 8 partes de yoga, luego hay la parte, digamos, al final, he querido darle una parte a la... a temas como espiritualidad, a temas como... las divinidades orientales, que son muy presentes, los nombres de las posturas, el idioma, hay las pautas de yoga, que son los 8 como portamiento, como postura, respiración, meditación, concentración, varias de esos aspectos, pero luego, aparte esos, hay unos pequeños complementarios que a veces los necesitamos para comprender mejor, para cerrar el círculo. Vale, vale. I el llibre també és una forma, no?, de... bueno, de mostrar una mica el que has anat aprenent fora de la teva formació més reglada, l'enquest. Tu et vas formar fa uns anys, formar professional i demés, però després està el teu dia a dia, on fas classes, també hi parteixes, i suposo que en real d'aquestes classes també et van sortir noves inquietuds, a tu com a persona, o com a practicant també de yoga, com a professora. Això també, si reflecteix alguna forma en el llibre? Sí, som sempre aprendistes. Aprendizages continuos. Sí, sí, sí, no, absolutamente. I això, la primera vez, quan aprendes saludar el sol, ho haces de forma mecànica. Postura-la, ho haces de forma mecànica, perquè la vives, perquè podés compartir-la, transmitir-lo un poco más, haces falta practicar, i hacer practicar a altres persones. Vale. I pot ser un bon regal d'en Nadal, per exemple, aquell llibre, no sé, algú que s'estigui acabant de decidir, de dir, ostres, començo a practicar yoga, no començo a fer yoga... Puede ser, puede ser, porque de verdad, tenemos muchísimas partes visuales de posturas. Ah, mira, m'ensenya aquí una pagina. Ostres, amb imatges i tot, eh? Sí, sí, sí, consejos, como enfrentar una cosa, como enfrentar un otra, y que puede de verdad ser útil. Ah, mira, molt bé. I a tots aquests esquemes que m'ensenyes i boixets, els has fet tu, has demanat algú que te'ls fes? Els has fet tu, també? Sí, sí, sí. Sí, per això no som solo profesoras, no som solamente yoyaranchas, hacemos de todo. Y yo ahora ya editar el libro es lo mínimo. Ostres, que fort. Sí, porque también esta cosa es que, a veces, cuando las cosas te las hacen, otras personas seguramente es cómodo, porque no te quita tiempo o tú puedes dedicarte a otro. Pero cuando lo haces tú, al final, consigues hacerlo como quieres tú, como que sean, como quieres que las cosas vienen vistas. Hay, por ejemplo, un aparado, un capítulo en el libro que habla de Chakras. Ah, mira. Es una cosa que me ha interesado mucho y he tardado mucho en hacer sobre todo ese capítulo. Vale. He intentado hacerlo más claro, más que no son simples, que he intentado asociar cada Chakra con su parte emotiva, emocional y psicológica, como también física práctica de qué son las herramientas que puedo usar con ese Chakra en concreto. Tu també has après coses a l'enca fent aquest llibre, per exemple, a l'hora de parlar d'això dels Chakras. Jo no sé si, quan tu et vas formar amb ioga, us van parlar molt dels Chakras, o ara volíem fer aquest capítol, també t'has hagut d'informar o de buscar informació? Amb les dues coses. Sí, sí, sí. Recebes una formació bàsica. No és... No és molt específic. No, no, no. No és molt específic. Però eres tu que et poses de aquests matons, vas indacant i els juntes, perquè d'una cosa coges d'una, d'altra, d'altra, i amalgamar-lo a ser esa sopa, sempre. Molt bé. I ja, per exemple, igual que hi ha aquest capítol de tot el tema dels Chakras, hi ha altres capítols així també amb altres... així, per exemple, que vulguis comentar, o capítols, o... Hem deixat una part lliure per poder-se anotar el que més agrada, i al final, al final, ah, i ara, te lo enseño así, es de lejo, pero hay también unas estructuras de clases que tú luego puedes hacerlos. Y he visto que he visto he probado, he hecho la prueba con una señora, le he enseñado el libro, nunca he hecho ioga, me la he dicho que nada, es una cosa muy útil, tener esas fichas fáciles de comprensión, de cómo hacer las cosas, y no solamente para los jóvenes, también para los mayores, porque no es siempre indicado solamente a un público, el público es amplio. Hay que darles. Perquè, per exemple, del tema del ioga, fas alguna diferència d'un dels tipus de ioga que hi ha, per exemple, cosetes típiques del hat ioga, cosetes més del ioga de... Sí, són separades, són separades, perquè per tema de també energèticament, com és la dinàmica, no se pueden mezclar. Pero en el libro intentado hacer, más que nada, utilizar los efectos, no separarlo, dejarlo todo unido, no separar por estilos, dejarlo todo unido, porque al final saludo al sol en hata, es saludo al sol en astanga o en empiñata. Exacte. Molt bé, Ilenka, ja per anar acabant, digues on podrem trobar el llibre. Sabem que encara està allò en fase de... Sí, està llegant, està llegant. Està arribant, eh? Sí, està arribant. I lo tendremos, nos podéis encontrar al mercado de Navidad de ese sábado. Ah, el dia 18. Sí, sí, sí, domingo, domingo. Posaré el paradet a l'esa ioga. Sí, sí, sí, tenim la paradet, estarà allà el llibre. Que bé. Sí, estarà allà, òbviament, en el nostre centre. També al tuare. I després, per suerte, ens apuyarem en algunes llibreries locales. Fantàstic. Si ens acogen. Que bé. Molt bé. Doncs, moltes ganes, perquè ja us dic, té molt bona pinta aquest llibre que ens ensenya l'Ilenka, que es diu ioga és simple. Sí. I el trobem, per exemple, i aquest mateix diumenge, la paradeta que tindran a l'esa ioga, aquí al mercat de Nadal de Sant Just, també per agafar idees, de regals amics invisibles, després que venen dades del 24, el 25 i tothom vol fer regals, i a vegades ens quedem una mica en blanc, doncs aquest llibre pot ser una bona opció. Lenka, moltíssimes gràcies per passar-te aquí a la Rambla. I res més, ens tornem a trobar la propera, si et sembla. Sí, sí, sí. Que vagi bé. Adeu. Adeu. Ens quedem escoltant aquest tema de blaumut, que es diu Esquimals. No ho tens. Com esquimals ballen el gel. He quedat el meu davant, la llum negra no ens farà cap mal. He quedat si et vols quedar, que avui l'ombra ja ha marxat. He quedat el meu costat. Esquimals ballen el gel. En un sistema transparent, com esquimals ballen el gel. A la Rambla res saturar. Vine, queda i escolta'ns. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. L'ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esberna. Queden un parell de minuts perquè siguin les 6 en punt i fem la desconexió amb Catalunya Ràdio Abans. Però parlem d'un dels dies internacionals que tenim avui 12 de desembre, que sapigueu que és el dia internacional del Lynx Ibéric, que qui ho va proclamar va ser la Junta d'Andalusia i que celebra des de l'any 2015. Per iniciativa exactament hem dit de la Junta d'Andalusia, però de la conselleria de Mèdia Ambient i Organació del Territori de la Junta d'Aquest Territori d'Espanya, d'Andalusia. La finalitat, doncs, és la de visualitzar el perill d'extinció d'aquesta espècie. El Lynx Ibéric és una espècie protegida, de fet que ha passat de la categoria d'en perill crític d'extinció a la categoria directament de perill d'extinció. Es pretén sensibilitzar i conscienciar a l'opinió pública sobre els riscs i també les amenaces que ha de frontar aquesta espècie. Lynx Ibéric és una espècie dels mamifes, són carnivors de la família dels anomenats Felidae, que es troba geogràficament, sobretot a la península Ibérica, a les zones de Portugal i també d'Espanya. El Lynx Ibéric és un feli d'una mida més o menys petita, que pesa entre uns 9 i uns 13 quilos, tenen unes cames llargues i la cua és bastant curta. Té una por la negra a la punta de la cua i també unes orelles punxegudes que acaben amb un pinzallet de cabells negres bastant rigits. Els mascles tenen unes patilles que els penjen de la cara, sent més llargues de fet que de la mateixa espècie, les femelles. La coloració del palatge varia, però costuma ser d'un color dintre marró i gris. Normalment el Lynx és un animal solitari, nòmode i també molt territoriat. Vinga, va, anem a Catalunya Ràdio. Bona tarda, us informa qui li en sabria. La policia belga es corcollen aquests moments les instal·lacions del Parlament Europeu a Brussel·les a instàncies de la Fiscalia. Busca proves dels suposats soborns de Qatar a euro parlamentaris que fugirien ja en aquests moments a 750.000 euros de moment. La presidenta del Parlament defensa que no hi haurà impunitat davant d'aquest escàndol. Brussel·les Jordi Baró. Bona tarda, creix l'escàndol pels suposats soborns de Qatar per influir a l'eurocambra. Ara, amb noves informacions de la Fiscalia Belga, que assegura que deu ordinadors de col·laboradors parlamentaris han quedat bloquejats que hi va haver escurcollja i itàlia, i que la xifra incautada és de 750.000 euros, els quals han de sumar centenars de milers més sense concretar trobats en una maleta d'una habitació d'hotel. Els quatre imputats entre els quals la vicepresidenta Eva Kaili declaren demà davant el jutge Brussel·les, mentre el Parlament Europeu es trasburga la presidenta Roberta Metzola, oberta el ple declarant que la institució està sent atacada i prometent madurar. No hi haurà impunitat cap. Els responsables trobaran aquest Parlament al costat de la llei. Estic orgullosa del nostre paper, la nostra assistència en aquesta investigació. L'eurocambra debatrà els fets de mà a la tarda i inicia demà el procediment per destituir definitivament la vicepresidenta imputada ja a sospesa de funcions. Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les. Notícies breus, Sergi Molero. Escara Republicana proposarà que reconegui la independència de Catalunya si en un eventual nou referèndum d'autodeterminació hi participa un mínim del 50% dels votants amb un mínim del 55% de suport al Sí. És el que planteja la ponència política dels republicans que es debatrà en el pròxim congrés que el partit celebrarà el 28 de gener. Aquestes condicions estan inspirades en el referèndum d'independència de Montenegro, la validesa del qual va ser reconeguda per la Comunitat Internacional. La portaveu republicana Marta Vilalta ha justificat així la defensa de la fórmula Montenegrina. Escoltant i bebent el precedent de Montenegro, creiem que ens donen la màxima legitimitat i també el plus necessari d'homologació a nivell europeu i a nivell internacional. Un plus d'homologació que serà absolutament necessari per guanyar en aquest camí de poder fer el referèndum. Protecció civil ha activat l'alerta del plan eucat per les navades que hi ha a les comarques del Pirineu que poden acumular 5 centímetres en cotes superiors als 700 metres a les comarques de l'Alorgell, a l'Àlter Ribagorça. Alguns usuaris afirmen que les màquines Lleveneu han començat a treballar tard i això ha fet que hi hagi alguns cotxes aturats als borals. Viella Paul Rovira. Hola, que tal bona tarda. Les màquines Lleveneu no donaven l'abast i algunes poblacions de l'Alter Ribagorça, com Araby la Lle, el Pont de Suert o la mateixa Vall d'Avoí, n'han patit els efectes d'aquesta navada subtada. Durant molta estona ha caigut molt gruix de neu, els nichis han tingut problemes de les voreres i la pala ha passat, però no amb una eficiència en freqüència, com per que la neu desaparegués completament de la carretera. A on collonser la pala, quan tots es guies, rode amont i avall amb les llums i ara que hi ha una mica de neu a la Vall d'Avoí, està feta una merda a la carretera. Tot i que sembla que les pluges comencen a substituir a les navades, protecció civil demana molta prudència a l'hora de circular per aquestes comarques. L'Alorgell, la Sardanya, el Pallar Jussà, també els obrirà i l'Alte Ribagorça, per obrir a Catalunya Ràdio Viella. A la situació de la neu també cal afegir la pluja diversos punts del país. Sabíem com se circula aquesta hora les carreteres autofistes del país. Equip Viari Sergi Masó, bona tarda. Bona tarda. A més d'aquestes afectacions a les comarques del Pallineu i la obligatorietat de portar cadenes a les seves carreteres, situació també força complicada a l'area metropolitana de Barcelona, conseqüència d'aquestes pluges. L'havia més afectades la ronda de dalt, amb cuas quilomètriques en tots dos sentits, i la ronda litoral també amb 9 km de retenció en sentit vasós. A més, aturades intensitat a les principals viers d'accés a Barcelona, la B23, la 2, la C33 i la C58. També a la P7 i la B30, el seu pas pavallès occidental, en tots dos sentits, Sergi Masó, Catalunya Ràdio, Equip Viari. I encara una última, en aquests moments hem de parlar de la companyia francesa SNCF, que justifica per motius de competència i econòmics amb unes pèrdues de 10 milions anuals, haver trencat la cooperació amb Renfe per operar els trens d'alta velocitat entre Catalunya i França. Avui s'ha presentat el nou servei entre Barcelona i París, Parà de Girona, Parà de Figueres, ara ho fa la companyia francesa en solitari, amb les connexions amb Río i Marsella. Enviat especial, Joan Garcia. Els francesos argumenten la ruptura per motius econòmics, a segon en què el perteneria a també Renfe va ser deficitari des del principi, sobretot a les línies a Río i Marsella. Però també per una qüestió de competència, des que és SNCF, també opera el corredor, Barcelona Madrid, a Múigou, que rivalitza amb Lave i l'abro de Renfe. Carolin Chabrol és la directora de projectes de SNCF per a Europa. Des del principi de la cooperació, les línies a l'estat d'eficitàries. Es perdien 10 milions d'euros l'any. Després va venir la pandèmia, que ha empitjorat les coses. Havíem de trobar una solució sostenible. Joan Garcia, Catalunya, Ràdio, París. Esports, Rut Vila. La selecció argentina i cruàcia prepara la primera semifinal del Mundial de Futbol Masculi, que jugarà demà a l'Argentina, Rodrigo de Paul i Àngel Ángel de Maria, que rossegaven problemes físics esperant en principi B per jugar a aquest partit. La federació espanyola de futbol ha presentat aquest mitjà, l'UiS de la Fuente, com a nou seleccionador en substitució de l'UiS Enrique. De la Fuente era, fins ara, seleccionador espanyol Sub-21, i ha guanyat l'eurocopa Sub-19 i la Sub-21 i una medalla de plata als Jocs Olímpics del 2020. El Barça, per la seva banda, recupera efectius de cara a la tornada de la Lliga, que si ja s'entrenen amb el grup i serà el pròxim, que rebreu l'alta mèdica al Barça, Xavi recuperarà també aquesta setmana jugadors que van quedar eliminats de la primera fase del Mundial, com Christian Sen o Tereste. Amb bàsquet al Manresa, tancat el fitxatge de la Levi-Bot Nordamericà Devin Robinson, que arriba de l'ULM Alemany, i a la Lliga de Segona de Futbol, avui és completa la vintena jornada amb un alabés llevant que és a les 9. Fins aquí les notícies. Tot el que passa passa el matí de Catalunya Ràdio. Comencem aquesta segona hora de la Rambla, i ho fem de la mà del grup Abam, la cançó de Winner Takes It All de Fons. Però parlem també, seguim comentant els dies internacionals que tenim avui, 12 de desembre hem comentat abans que teníem el dia del Llinx Ibéric, que celebra avui una data que va proclamar la Junta d'Andalusia. També tenim, i és una data que la proposa la ONU, l'Organització de les Nacions Unides, i que celebra des del 2017, i és el dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal. Ha proclamat, com hem dit, per l'Organització de les Nacions Unides. Això va ser l'any 2017 concretament. Prèviament, què va passar? Doncs que en el desembre del 2012, l'Assemblea General de les Nacions Unides havia aprovat una resolució per incentivar els països a prendre mesures orientades, avançar cap a la cobertura sanitària universal. Un panorama en el que totes les persones havien de tenir accés a una sanitat de qualitat i també accessible. Quin és l'objectiu, per això, del dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal? Doncs bé, l'objectiu és de conscienciar la importància de que existeixi aquesta cobertura, així com també sistemes de salut sòlids i autosuficients. I què implica això? Doncs implica alguns requisits, per exemple, que les persones disposin de centres de salut i hospitals propers i excessibles, els que puguem acudir davant de qualsevol problema, símptoma, urgència, etcètera. També que en els centres de salut i que en els hospitals hi hagi professionals de la salut suficients i que puguin atendre la demanda de pacients amb uns horaris i unes condicions de treball. Això sí, sempre dignes. Les persones puguin accedir als medicaments que necessitin per bé senar o curar també les malalties. Doncs bé, ja ho sabeu, avui, a més a més, del dia del Lynx també és el dia de la Cobertura Sanitària Universal. I acabem comentant l'últim dia que tenim d'avui 12 de desembre, perquè avui és el dia mundial de la disfàgia. L'objectiu d'aquesta data és donar conèixer aquest trastorn que afecta a un percentatge important de la població i que consisteix en la dificultat per empassar el menjar i les substàncies líquides de forma natural i que, per tant, es necessita de l'atenció immediata d'una especialista. És una patologia, la disfàgia, que dificulta la deglúció dels aliments i també de ingerir substàncies líquides degut a un dany o una alteració d'ordre neurològic que afecta la forma directa a la cavitat oral, incluint la regió de la faringe, de la laringe i també de l'esòfag. Això a la disfàgia ve acompanyat d'una sèrie de sintomatologies, com, per exemple, dolor, a l'empassar els aliments, també problemes respiratoris i el més greu també és, sobretot, la presència de desnutrició. Tampoc es poden deixar de costat els trastorns emocionals, que apeteix el o la pacient, que el porten a vegades a l'aïllament o problemes també d'associabilització. Vinga, acabem d'escoltar aquest tema d'Ava, eh? Bona tarda! Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs parlant. No saps? Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs parlant. No saps? Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs parlant. No saps? Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs parlant. La llog UEua Pennsylvania li missita la folk sorpresa soll occupada en el col·lejament humà, i l' whom li pertoca elousse rà tornada. I ara ens torna a tocar Fem l'espai de medicina de la mà de Gisela de Gà, que és resident en pediatria, la tinc aquí a l'estudi. Salutem-la. Hola, què tal? Bona tarda, Gisela. Hola, bona tarda, Núria. Què tal? Doncs bé, molt bé, aquí amb tu. Em ganes de fer una altra sessió sobre algun tema de medicina, alguna coseta que ens hagis portat per avui, de què parlem, va. Avui parlarem de vacunació infantil. Ah, molt bé. Em comencem pel principi, doncs, primer de tot, que és una vacuna, no? Potser hauríem de parlar d'això. Podem començar a definir les vacunes. Una vacuna és un compost químic, que s'introdueix cap a l'organisme amb un objectiu, i és un objectiu de crear immunitat contra un determinat microorganisme, que acostumen a ser virus o bacteris, que ens produeixin immunitat, per tant, protecció cap a aquest microorganisme i, per tant, evitar que podem contraure certes malalties. Molt bé. I per què hem de vacunar, per exemple, ja que parlem de vacunació infantil, en els nostres fills, filles, i quins efectes negatius podria tenir no fer-ho? Molt bona pregunta, Núria, doncs, primer de tot, és important saber per què hem de vacunar els nostres fills. Primer de tot, a nivell individual, per protegir-los. Hem dit que les vacunes, l'objectiu és induir immunitat per protegir les persones en front de certes malalties, que són malalties que normalment acostumen a ser greus i potencialment mortals, i no provocar mort, doncs, provocar sequeles, també. I, per altra banda, són interessants les vacunes, perquè creuen també un efecte protector a nivell més grupal. I això, sobretot aquest efecte protector, és quan la conseguim, quan molts membres d'aquest grup, d'aquesta comunitat, estan vacunats. Per tant, a una persona no vacunada d'aquest grup, crearem aquest efecte ramat que es acostuma a dir per protegir aquesta persona i que no contragui aquesta malaltia. I això és molt important, perquè en comunitats on l'índex de cobertura de vacunació és baix, com passa en algunes comunitats del nostre territori, i també en altres territoris, per exemple, al nord d'Itàlia, va passar que hi va haver un brot de xerrampió, que és una malaltia que acostumem a tenir-la bastant ben cotulada gràcies a les vacunes, i quan l'índex de cobertura de les vacunes és baix, doncs apareixen nous brots, i, per tant, moltes persones poden patir aquesta malaltia, no? I, escolta, hem dit els efectes negatius que podria tenir no a vacunar. Això és perquè hi ha gent que potser no vol, no està del tot convençuda. Són segures les vacunes, Gisela? Són segures, i, a més, hem de pensar que, normalment, totes les vacunes quan es comercialitzen passen per moltes fases abans d'aquesta comercialització. Són fases on desatjos clínics, on primer s'ha valorat la seguretat, l'afelta a nivell immunològic que volem aconseguir, l'eficàcia, i, durant totes aquestes primeres fases, evidentment, s'intenta detectar efectes adversos. Sempre que hi ha efectes adversos no desitzables, les vacunes no arriben a la fase de comercialització, i, tot i així, quan es comercialitza, també continua una fase de vigilància, i, per tant, quan s'ha volat cosa atribuïble aquesta vacuna es notifica i es prenen decisions importants, perquè, per davant de tot, el que és més important és la seguretat d'aquestes vacunes a la població. I això va passar, no només amb les vacunes, sinó amb molts fàrmacs, que s'han retirat del mercat després que s'hagi vist una feta secundària important. Tot i així, és veritat que hem de tenir en compte que hem de ser sincer, és que, si que hi poden haver efectes secundaris, els més freqüents, fins i tot a un 30% de la població, són reaccions locals lleus, dolor al lloc de la punció, inclús febre, malestar general, això és bastant freqüent amb les vacunes. En algun cas, aïllat, també s'han d'escrit efectes secundaris una mica més greus, i això, evidentment, ens preocupa, però és molt important saber i donar el missatge que un efecte secundari greu serà molt menys probable que et passi amb una vacuna que, amb la malaltia natural, és a dir, si tu, per exemple, el xerrempió, pot provocar sequeles i conseqüències greus, és molt més probable que tinguis aquesta conseqüència o aquesta sequela amb la malaltia que no passa amb la vacuna. Per tant, tornem a reivindicar l'importància de les vacunes. Molt bé. I, a part d'això, perdona, Núria, també és important dir que aquesta seguretat sí que hi ha algun tipus de vacuna que no manem vives atenuades, que són vacunes en què t'introdueixen o el microorganisme viu, òbviament, diguéssim, en paraules del carrer, una mica atuntat perquè no es produeixi la malaltia. Una mica atuntat, va bé? És viu, però atuntat, però suficientment prou no atuntat, com perquè et produeixi una resposta immunitària efectiva. Doncs aquest tipus de vacunes sí que no es recomanen embarassades en problemes amb gent que pugui tenir problemes d'immunitat o amb altres grups de risc, però tot i així les embarassades sí que és molt important que es vacunin tant de la grip com del tètenus com de la tosferina, i són segures aquestes vacunes. Sobretot durant el test i trimestre, també, per protegir primera embarassada, però també perquè cregui immunitat i el passi, el nadó. I també és molt important saber que les dones que siguin lectants, que volen el pit, poden vacunar-se també de totes les vacunes, excepte la de febre groga, que és una vacuna que només s'administra si nosaltres som uns viatgers que anirem a certes zones del món. Aquí d'en forma sistemàtica no la tenim aquesta vacuna. És a dir, només te la posen quan notifiques que vas a un país determinat i llavors diuen, ostres, llavors posa't de vacuna febre groga i... De la febre groga. De la febre groga, molt bé. Hem parlat, Gisela, de la seguretat en les vacunes. Anem a parlar si et sembla tenir una mica de l'eficàcia. ¿Són realment eficaces les vacunes? Són eficaces i són necessàries. I pensa que, de fet, has seguit a redicar una malaltia al món, que és la barola, de les vacunes. Per tant, són eficaces. Molt bé, sí. Em vacuna un nen tan petit, per exemple, de pocs mesos, no? De tantes vacunes a l'hora, també. No li pot afectar d'alguna manera negativa? Doncs mira, aquesta és una pregunta molt bona, perquè molts pares tenen aquest dubte. El nen tan petit posar-li tantes vacunes a la primera dos i la segona, els dos, quatre mesos. Doncs justament és en aquest període de vida que són més vulnerables de patir malalties infeccioses, greus. I, per tant, és en aquest moment, el moment més important, on hem de vacunar. Justament per oferir protecció, aquestes malalties més greus, perquè el sistema immunitari està bastant immado, està molt immado i seràs desenvolupat, i, per tant, és el període més rist. O sigui, els dos mesets, els nadons, ja comencen a rebre vacunes, eh? Sí, les primeres dosis de la vacunació sistemàtica, no? Aquí a Catalunya, i a tot l'estat espanyol, és els dos mesos. No és millor que faci la malaltia de forma natural per això, el nen o la nena? Doncs mira, justament pel que diem abans de les possibles seqüeles o conseqüències que pot tenir una malaltia greu, doncs sempre és preferible evitar que tu contractis la malaltia, no? I justament les vacunes és el que intenten peliar, agafar immunitat, adquirir immunitat, sense passar la sintomatologia i, per tant, les possibles conseqüències. Sí que és cert que algunes vacunes, amb una sola dosi, ja tenim el grau d'immunitat desitzable per tota la vida, diguéssim, tot i que algunes sí que van perdent una miqueta als anticossos, a llarg de la vida, i és necessari fer dosis de recordatori, o vostès. Un recordatori, eh? Exacte. I canvis en el calendari vacunal del 2022 a Catalunya, n'hi ha? Sí. Aquest any 2022, de fet, cada x temps, les societats científices van revisant el calendari vacunal, es veient quines són les novetats, que ja segur, aquests temes, i es van revisant i actualitzant. Doncs aquest any 2022, com a novetat, tenim que la vacuna del papiloma contra el virus del papiloma humà, que fins ara s'administrava només a les nenes, de 12 o 14 anys. D'11 o 12 anys, exacte. I també als nens o grups més grans d'edat amb factors de risc. Aquest any ja s'incorpora també per nens, o sigui, tant per nenes com per nens, d'11 o 12 anys, ja arriben la vacuna de forma sistemàtica, sense haver de pagar, o sigui, dins el calendari vacunal sistemàtic de Catalunya. I, a més, també des del 2020, recorda que tenim la vacuna del rotavirus, que és una malaltia que... Rotavirus és un virus que ens pot provocar diarrees, i sobretot és bastant preocupant amb nens petits, perquè de vegades els deshidraten bastant, i interessa protegir-los a aquest nivell. I des del 2020, recorda que tenim finançada la vacuna del rotavirus per infants termaturs nascuts abans de les 32 setmanes d'estació. Perquè, si no, han estat prematurs. Aquesta vacuna no es posa, o l'han de pagar els familiars? Exacte. Es pot administrar, però sempre queda més a carreg que la família, si ho volen pagar, i poden demanar hora al cap perquè l'informer els hi posi. La vacuna. I, a més, també, la vacuna lavec-0, que és contra la meningococ B, que és un bacteri que pot provocar, sobretot, amb meningitis. Abans també només estava finançada per algun grup de risc, per nens que tenien d'uns problemes a nivell dels sistemes immunològics, o ja havien patit una malaltia per aquest microorganisme. I des del mes del 2022, d'aquest any, ja està finançada per tots els nens i nenes nascuts a partir de l'Udegené d'aquest mateix any del 2022. Per tant, també és una millora, bueno, en aquest aspecte. Aigua'm-ne, si fem una mica de resum, Gisela, una mica del que estem comentant sobre les vacunes. Sí, sí, és així, a moda de resum. Per recapitular, una miqueta. És molt important traslladar el missatge de la població que les vacunes són molt importants, protegeixen la nostra salut, perquè ens protegeixen contra malalties potencialment greus i fins i tot a algunes mortals. A més, això vol dir que salven vides, no? Has tractat d'un estil de vida saludable, de la mateixa manera que ens cuidem i que ens protegim i que prevenim problemes de salut cardiovascular, fent exercici, menjant bé, cuidant-nos en tot els aspectes, doncs la vacunació també s'inclou. És una mes. És una mes. També s'inclou, inclús, com a dret, com a dret als infants d'estar vacunats i protegits del màxim possible. D'acord? A més, a més, recordar les fites de les vacunes al llarg de la història, que hem aconseguit erradicar una malaltia completament a nivell mundial, la Barola, l'any 1978. Però, a més, estem en fase de erradicació d'altres malalties que, fins ara, estàvem bastant controlades, com la poliomelitis, la difèria, etcètera, però sí que en algun grup, alguna comunitat, o en aquest índex de vacunació, de cobertura vacunal, està baixant, doncs sí que veiem un repunt i un augment de bruts en aquests casos. A més, també recordar que la vacunació no només és cosa de nens, sinó que també els adults també tenim la... Bueno, la vacuna de la grip, no? Exacte. Quina més esposa la gent gran? La Nomuco, que també és una altra bactèrica, podries donar monies i altres coses, no? I aquesta s'ha de fer cada any, no? Aquestes vacunes la gent gran se les posa cada any, no? La de la grip, perdó. Sempre hi ha un període que fan campanyes... Exacte. Que encara estem en campanya de vacunació contra la grip. I es posa cada any per recordatori o perquè el virus canvia, no? El virus canvia, i per tant, cada any, és necessari anar a canviar la vacuna per protegir contra la soca d'aquest any. La soca que, a l'any anterior, s'ha previst que serà la més patogènica o la que més afectarà en un grup de persones més grans. Vale. Exacte. Molt bé. Per tant, les vacunes són solidàries, no només ens protegeixen a nosaltres, sinó que protegeixen al nostre voltant de control de malalties. I important, també, aquest punt, sobre el que deiem de... L'efecte ramat, aquell que deies, que la gent que no se'n posa també queda protegida una mica. Part de la resta també se'n posa, que potser si no ens en posessin, no seria... Vull dir que és molt fàcil dir no en poso vacunes, quan la resta del món també se'n posa, perquè, clar, la protecció ja ve... Exacte. I hi ha gent, no tothom que no es posa a vacunes, és perquè decideix voluntàriament no posar-se'n. Òbviament. No, hi ha persones tan nens com adults, que per motius mèdics no poden administrar-se a vacunes. I, inclús, en aquestes persones, normalment... Per al·lèrgies o per malalties còpies. O per malalties còpies de base. I, justament, aquest tipus de persones són més vulnerables, que si contrauen certes malalties, normalment seran malalties que seran una forma una mica més greu. Que ho passaran pitjor. I, per tant, és important protegir aquesta gent també. Exacte. I, doncs bé, recorda que si qualsevol persona té, qualsevol dubte sobre vacunes, si no sap si vacuna els seus fills, si té qüestions que no han quedat resoltes en aquest programa, o en qualsevol... Hi ha portals d'informació. Sempre tenim accés al nostre pediatre o al nostre metge de capçalera de confiança. I preguntar-li i resoltar dubtes, perquè la informació és poder, realment. Molt bé. Doncs Gisela, moltíssimes gràcies, per fer una estació més aquí, a Ràdio d'Esvern, amb nosaltres. I res més, que acabis de passar bona tarda fins a Prupera. Fins ara, adéu. Fins ara, adéu. Fins ara, adéu. Fins ara, adéu. Fins ara, adéu. Fins ara, adéu. Escolta, és la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les ones. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau. I també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no t'has un canvi brús que una persona, com ara, perda de força a una banda del cos, canvis a la parla o a l'enginyet de la cara, trucar ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. I sense marxar de l'apartat i de l'àmbit medicinal, consultem els portals de Catalunya Ràdio i de TV3. La notícia més llegida i més comentada és la que fa referència a les diferències que puguin haver entre un refredat, la grip o el Covid. Sí, és la notícia més llegida. Diuen els símptomes que diferencien les 3 malalties. Són malalties, hem dit, refredat grip i Covid, que comparteixen alguns símptomes, però que també presenten diferències clares. La gent té curiositat per saber qui és cada cosa i intentar distingir-les. I també per saber com respondre i de forma adequada. Amb la tardor i l'hivern, les dues primeres, el refredat i la grip, les dues primeres malalties s'escampen més, la Covid també segueix acompanyant, però amb el fred i la menor ventilació als habitatges i als locals, pot ser que el risc encara augmenti una mica més. Què diferencia aquestes 3 afaccions que hem comentat? És a dir, com podem saber, si algú té un simple refredat, una grip o si ha contraït la Covid. Doncs que s'apigueu cada entrada, hi ha un assemblant. És que totes les 3 les provoquen virus. I això ha de deixar clara una cosa. Què vol dir que una malaltia la provoquia el virus? Doncs bé, que els antibiótics no els fan absolutament res. Hi ha símptomes diferents entre les 3 malalties que hem dit. Sobretot, entre el refredat i les altres dues malalties. Però també hi ha alguns de coincidents. A més a més, una cosa clara, que a cada persona, també la malaltia li pot afectar d'una manera diferent. Diferències bàsiques. En primer cas, la diferència és l'inici de la malaltia. El refredat no comença de cop, però la grip i la Covid sí. També una altra diferència important és que el refredat no dona febre, o en tot cas, dona fabrícula, que és quan hi ha menys de 38 graus. En canvi, tant la grip com la Covid, sí que donen febres altes. També hi ha un altre detall que, per exemple, ens pot ajudar a distingir entre la grip i la Covid. És que en el primer cas, a la grip, la febre sol baixar el cap de 3 o 4 dies amb la jubt d'antipireptics. I la Covid, la febre, és al·labada i persistent. Si bé això no se sol donar en infants. També hi ha una altra diferència, que és que en el refredat s'espera a pocs dies. La grip dura uns 8 dies. I, en canvi, la Covid es pot allargar encara uns quants dies més. Passada una setmana pot no haver-hi millora. O, fins i tot, es pot observar un empitjorament. Naturalment, no en tots els casos. De fet, hi ha un quadre orientatiu del símptomàs. És un quadre realment molt clar que es pot trobar si entreu a la web del notícies 3.24 directament a l'enllaç de la notícia sobre les diferències entre grip refredat i Covid. I això, aquest quadre que mostra cadascuna de les 3 malalties i referències amb caselles de si hi ha un símptoma, si no hi ha o amb groc en funció de si pot passar o no. Per exemple, si hi ha fàtiga, és a dir, amb un refredat, no hi ha fàtiga, però amb la grip i la Covid sí que se'n pot notar. Per exemple, la pèrdua del gust i l'olfacte amb el refredat i la grip no passa, però amb la Covid sí. O els malts de cap, per exemple, poden passar tant si és un refredat com si és la grip per causa de la febre o per la Covid, que seria un mal de cap ja més característic de la mateixa malaltia. També l'ofec és un dels símptomes més clars, per exemple, de complicació de la Covid. En el cas de la grip, per exemple, es pot donar en persones grans o amb problemes respiratoris de base, perquè segons menys consultats, pot desencadenar problemes que ja existeixin o bé accentuar-los. Estem escoltant Nelly Furtado, de fons. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla a Ràdio d'Esber. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Ràdio d'Esber 98.ufm. Ja ho tens. Dilluns al rock. El programa amb la música que no trobes a cap amizóra és que Dilluns al rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns al rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Roscos a toque. I a ritme de gemel i a la Rambla, el programa de tardes de Ràdio d'Esber, seguim amb més notícies, una mica curioses de fet. Sabeu que Tutti i Poliamor són alguns dels candidats escollits com a neologismes de l'any. També la submissió química o salut mental, són dos conceptes que també han tingut protagonisme aquest any. Doncs bé, el 2021, el neologisme, perdó, de l'any va ser negacionisme. Que, òbviament, s'urgia després de la pandèmia sanitària. Aquest any, el 2022, ja s'inclòs el diccionari negacionisme. Doncs bé, els enjantariors, el neologisme de l'any, va ser, per exemple, el 2014, estalada, el 2015, dron, el 2016, vegana, el 2017, cassolada, el 2018, sororitat, el 2019, emergència climàtica i el 2020, coronavirus. I, com hem dit, el 2021, negacionisme. Doncs bé, l'elecció del neologisme de l'any va directament lligat amb els canvis que viu la societat catalana i també amb la necessitat de fer servir paraules noves o recuperades, també, per referir-s'hi. Aquí ho m'anega tot això, doncs bé, és l'observatori de neologia de la Universitat Pompeu-Fabra i també l'Institut d'Estudis Catalans, iEC, que fan una crida per triar sempre el neologisme de l'any. La votació està oberta fins el 22 de desembre, o sigui, encara veniu 10 dies per votar a neologisme. L'any passat concretament hi van votar, atenció, 8.045 persones. Entre quines opcions us deveu estar preguntant, podeu votar? Doncs bé, hi ha 10 neologismes proposats que recordem fins el 22 de desembre podeu votar. La primera de totes, la primera opció, és birra. Sí, sí, tal qual, birra. La segona, metavers, la tercera opció, micromovilitat. La quarta opció a ser escollit neologisme és nanosatèl·lit. La cinquena, poliamor, la sisena, revictimització. La setena, salut mental. La buitena, submissió química. La novena, tutti. I la deuena és violència bicària. Aquestes són 10 paraules, les que acabem de dir que encara no consten el diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, el diec, i que són noves o bé que han registrat un augment considerable en la freqüència de l'ús. Com a novetat, s'ha decidit que una de les 10 paraules sigui simplement un mot força antic i utilitzat que es troba faltant el diccionari i en guany, per exemple, és el cas de birra. Birra s'utilitza des de fa moltíssims anys i es troba faltant el diccionari, és a dir, no consta com a paraula oficial. El neologisme guanyador serà discutit per la comissió lexicogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans com a candidat entre el diccionari normatiu. L'objectiu d'aquesta campanya de tot plegat d'aquest neologisme és fer visible els temes que interessen a la societat i ha costat també la llengua als parlants. Aquest observatori de neologia va néixer com a grup de recerca l'any 1988 a la Universitat de Barcelona i va ser-hi el 1994, que es va incorporar a l'Institut Universitarit de Linguística aplicada de la universitat Pumpeu-Fabra. Vinga, anem per una altra notícia. Aquesta té un caire més ambientalista fora de l'àmbit lingüístic que acabem de comentar. Doncs bé, per això, la campanya de la universitat Pumpeu-Fabra va ser el que va fer el president de l'Institut de la Universitat de Barcelona, que va ser el que va fer el president de l'Institut de la Universitat de Barcelona. La campanya de la universitat Pumpeu-Fabra va ser la campanya de la universitat Pumpeu-Fabra. I, per tant, la campanya de la universitat Pumpeu-Fabra va ser el que quedàvem documentada. Doncs bé, resulta que els submarinistes del Centre d'Estudis i Conservació dels Animals Marins de Seuta han rescat a un tauro valena que havia quedat atrapat a les xarxes de pesca. quelle importancia d'això? Doncs que ha estat la primera trobada de gaat al Mediterrani d'un tauro valena, qui és el peix més gran del món. L'animal havia quedat atrapat en una xarxa i es va fer una insòlita operació de rescat que va durar gairebé 5 hores. Els busos feien un control rutinari de l'Almadrava, que està situada a la varia sud de la ciutat de Ceuta. I en tortut lligat, a l'ornets hi havia el tauró, que feia entre 10 a 10 i 12 metres. Tauró Valena, el peix més gran del món. Ho ha assegurat el president de l'entitat ecologista, en Juan Carlos Rivas, que ha explicat que l'han pogut rescatar. Després, per això, de més de 4 hores de feina, i que més tard l'han acabat alliberant. S'han gravat unes imatges que es poden recuperar també a internet, on es veu com als submarinistes i neden al costat del tauró, li acaricien el llum amb la mà. Diuen que ha estat una experiència impressionant, increïble i única. El president d'aquest estudi, que s'anomena Secam, també ha indicat que el tauró Valena sol nedar la superfície perquè s'alimenta la plàcton i no implica cap perill per als humans. Aquests animals s'alimenten per filtració d'aigua i mengen, a més a més, a plàcton, també crustacis i peixos petits. Quan hi ha un tauró Valena, se'l pot veure fàcilment perquè només se submergeixen un parell de metres. És per això que els científics troben estrany que fins ara no l'haguessin localitzat mai al Mar Mà d'Iderran, eh? Que s'afigueu que l'organització que ha salvat en aquest peix, en aquest tauró, es dedica a rescatar, recuperar i també a liberar tot la mena d'espècies que queden atrapades a les xarxes de l'almadreba. Per exemple, rescaten unes 40 tortugues a l'any. Cada temporada l'almadreba s'instala a l'estret de Gibraltar, a prop del litoral de la costa sud de la ciutat autònoma de Ceuta, per pescar tonyines, peixos espases i també bonítol. El tauró Valena pot arribar als 15 metres de longitud i pesa més de 20 tonnes. Sol viure en aigües càlides, ja siguin tropicals o subtropicals. Estudio l'FP d'Oxiliar d'Infarmaria. Puc aportar molt el sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amv.cat. FPRO, amb l'FP aviat podrà embolar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. I ara us aixem amb un tema musical que es diu La Bachata, però no és la versió original de Turizo, sinó és una versió d'una noia que es diu Ainoa Blanco, i és molt molt maca, escoltem-la, va. No sé per què si me lo sé de memoria Me hiciste daño y así te extraño Y aunque sé que un día te voy a olvidar Aún no lo hago, es complicado Todo lo que hicimos me gusta recordar Ando manejando por las calles que me besaste Oyendo las canciones que un día me dedicaste Te diría que volvieras pero eso no se pide Mejor le pido al dios que me cuiden Porque ando manejando por las calles que me besaste Oyendo las canciones que un día me dedicaste Te diría que volvieras pero eso no se pide Mejor le pido al dios que me cuiden Que me cuide otro que se parezca a ti No quiero caer con mi suporti Ojalá te enamores Te haga lo mismo que me hiciste a mí Tú me enseñaste a nomar a cualquiera Y también como no quiero que me quiera No, éramos tres en una relación de dos No te perdón, no pide, le perdón a dios Dije que te olvide y la verdad es que no Yo ando manejando por las calles que me besaste Oyendo las canciones que un día me dedicaste Te diría que volvieras pero eso no se pide Mejor le pido al dios que me cuiden Porque ando manejando por las calles que me besaste Oyendo las canciones que un día me dedicaste Te diría que volvieras pero eso no se pide Mejor le pido al dios que me cuide Ay, ay, ay Ay no harán con... Sán Just, ja no tens excusa per sintonitzar Raiudes Bern cada tarda de 5 a 7 Escolta el magazine La Ramla de Dilluns a Divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, ciques d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla, a Instagram i Twitter. Arroba la Rambla 981 i recupera els podcasts que més t'agradin, com a radiodesvern.com. I amb la Shakira de Fons i aquest tema que es diu Mono Toni, encapçalem ja l'última part del programa de tardes de Ràdio Desvern, la Rambla. Recordem que aquesta tarda, què hem estat fent? He parlat amb el Quim Calonja, que cada tarda dels dilluns ens parla d'algun tema relacionat amb la natura, el medi ambient i l'ecologisme. Avui ens ha parlat de les superilles que s'estan plantejant de fer a Barcelona, una idea que té beneficis ecològics, té beneficis a nivell de trànsit, també per l'associabilització amb les persones, pacificar els entorns i els carrers d'aquesta gran ciutat, etcètera. A més a més, després també hem parlat amb la Lenca, que és la propietària de l'acadèmia d'Aioga, l'ESAioga d'aquí, de Sant Just, i ens ha portat el seu nou llibre, un nou llibre primer. El llibre també l'estan acabant de corregir i de macatar, però aquest divendre la tindrem aquí a la marcat a la Fira d'Anadal de Sant Just, a la seva paradeta, ja amb el llibre acabat de fer, encuadernat i tot acabat, i enllestit per poder-lo vendre, un llibre que tracta com no sobre el llogue i les angilleses de la seva pràctica. I en aquesta segona hora, el que hem fet, primer de tot, ha estat parlar també amb la Gisela de Gà. Ella és doctora, està estudiant encara a l'Hospital Sant Joan de Déu. No em surt el nom ara mateix. És resident, això, en pediatria a l'Hospital, i avui ens ha vingut a parlar de la vacunació infantil. Si són segures les vacunes, perquè cal vacunes, si són eficaces... Ah, en fi, i també ens ha parlat una mica dels últims canvis que hi ha hagut en el calendari vacunacional dels infants. Bé, i acabarem el programa avui parlant d'alguns espectacles d'aquest Nadal per veure amb família, perquè la cartallera ofereix la seva millor cara a aquestes festes. Som 12 d'agembre, ja tenim el permís de parlar de les festes a Nadal, confiant també en una mica en la recuperació del públic teatral. Podríem dir que, per exemple, un dels musicals de més èxit, que es repeteix, tant porada, re de tant porada, i ja em porten 9, 9 Nadals, és el petit príncep que està en cartell. Quan ja veiem que el petit príncep està en cartell, és que ha arribat al Nadal a Barcelona. Amb aquesta re estrena, per exemple, es pot donar oficialment per inaugurar-te el calendari d'advent als teatres que tenen cartelleres carregades de musicals, de circ, també d'espectacles per a tots els públics. Bé, amb la temporada passada es va tancar amb una recuperació espectacular, perquè es va tornar a les xifres prepandèmiques, però amb una ocupació baixa, prop del 50%. Aquest èxit de curs també ha arrancat amb prou força, un 5% més de públic que l'any passat. Però bé, ja sense ni tan sols mascaretes als teatres, el sector confia que aquest desembre i gener, que tradicionalment són els dos mesos més lucratius, retornin també definitivament als espectadors a les sales. Repassem alguns dels títols que poden portar famílies senceres de la taula a la butaca. Per exemple, tenim aquí alguns títols, per veure, musicals. Tenim Fum Fum Festa a la plaça Catalunya. També tenim, per exemple, el musical Golfos de Roma, que l'hem parlat molt amb la Maica Duenies a l'espai de teatre, que feia els divendres. Aquest musical Golfos de Roma es pot veure al Teatre Kundal. També fan Pretty Woman al Teatre Polo. També estan tornant a fer Gris al Teatre Tivoli. Podem veure també Beibei Monstra al Teatre Poliorama, el petit príncep, com hem dit, el paral·lel 62, o el musical Pares Normals al Teatre Poliorama. Si no us venen de gust els musicals, preferiu anar a veure teatre. Per exemple, una opció per anar amb tota la família és veure el Teatre Borràs a la obra que diu de què parlem, mentre no parlem de tota aquesta merda. Després també tenim Divina de la Mort, el Teatre Maldà, o el Mercat de les Flors, l'obra que es diu així, Los Protagonistas. Després, si també us agrada el circ, hi ha altres opcions. Per exemple, a la sala bé aquest fan l'espectacle Travi. El Teatre Nacional fan de jabú. A Terrassa fan el circ històric Raluy. També al Palau Sant Jordi fan l'espectacle Cristal, que és un espectacle sobre gel. Però també, eh? Deixar... Deixar de ser circ i màgia. Per tant, també és un espectacle més a tenir en compte. O al Teatre Victòria, l'espectacle del Mago Pop, que es diu Nada es Impossible. Per exemple, també hi ha altres espectacles més dedicats a un públic més infantil. Per exemple, el Teatre Goya fan el monstre de colors. A la sala arts teatres també tenen obres dedicades a un públic molt infantil. També al Jove Teatre Regina. O al Teatre Romea, per exemple, fan l'obra que es diu El conte de Nadal i la senyora Scruge. Per exemple, eh? Doncs bé, tot això ho podeu anar recuperant també a les pàgines webs dels diferents teatres que hem anat comentant. Consulteu la cartellera, les programacions i els horaris que fan, i teniu un bon reguinzell d'opcions per anar al Teatre aquest Nadal. Fue culpa de la monotonía. Nunca vi en nada, pero me dolía. Yo sabía que esto pasaría. De repente ya no era ese mismo. Me dejaste por tu nazisismo. Te olvidaste de los que un día fuimos. Falten només dos minutets perquè toquin la set de la tarda. Nosaltres ens acomiadem del programa d'avui. Tornarem demà dimarts 13 de desembre també a la mateixa hora per fer-vos acompanyar aquest parell d'horetes de 5 a 7, aquí a 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. Podeu recuperar tots els continguts d'avui i els podcasts a la web ràdio d'Esvern.com o també els links que anirem deixant a les xarxes socials del programa, tant a Twitter com a Instagram. Amb l'usuari arroba la Rambla 9, 8, 2, tot junt amb minuscola. A més a més, a les xarxes socials també podreu trobar tota la programació que anem fent dia a dia i algunes fotografies de les seccions del programa. Vinga, va, doncs, res més. Ara a la set en punto que escoltar l'informatiu de notícies complet d'aquí de Sant Just per estar al dia de tot el que passa aquí al poble. Que acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a trobar demà que vagi bé.