#280 - La Rambla del 13/12/2022

Pares totes, ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. i també alguna novetat editorial. I tot seguit baixarem per la vinguda indústria fins a tudar-nos abans del restaurant, cuina, mirar, clai, xerrarem amb en Joan Tergarona sobre les propostes de plats nadalencs. Després, a segona hora de la rambla partit de les 6 i 10, farem la predicció del Temps amb el Carles Rius i també farem l'entrevista amb la Rosa Maria Manuel Piqué, que és la presidenta de l'Associació Comercial d'Esvern Comerç i Empresa d'aquí de Sant Just. Perquè, doncs bé, en ella comentarem la campanya nadalenca, que estan preparant les bútiques i els comerços del poble i també el mercat Nadal, que es farà aquest trupe diumenge 18 de desembre a la plaça Camuapa. Després, tot seguit, tornarem a passar l'espai que la xarxa 06 fa a la Mísorem, que aquest trimestre recordem estan abordant el tema dels esteriotips de gènere i l'elecció de les activitats extrascolars. El capítol que posarem avui de la xarxa 06 ells conviden a la Mireia Domingo, que és la directora de l'espai d'avança, Marta Roig. Vinga, vam, no marxeu, que tot això és el que ens espera de seguida. Començarem el programa. Això sí, escoltant un tema de Miki Núñez i d'Alfred Garcia. És una col·laboració entre aquests dos cantants catalans que es diu Electricitat. La composta, Alfred Garcia, i la canta sobretot en Miki Núñez. És una cançó que ens va presentar l'Andrea Esmeratz, col·laboradora d'aquí de la ràdio, la setmana passada a l'espai de música. Que tinc una nau que em porta a casa i vull imaginar que tot esclata si et tinc al davant de rodes para deixo de girar i tot se'n l'aire amb tot el teixit de brillar. Tu i jo, xarret l'electricitat. Saltant el buit dels desitjos dels dies, ens en passem de cop d'alegria de viure. Somriu fervent la preciosa rialla que s'emporta el vent del present a la infància. Venim de fora, però et cridem a venir a la festa de la vida amb tu i a mi. Que tinc una nau que em porta a casa i vull imaginar que tot esclata si et tinc al davant de rodes para deixo de girar i tot se'n l'aire amb tot el teixit de brillar. Tu i jo, xarret l'electricitat. Saltant el buit dels desitjos dels dies, ens en passem de cop d'alegria de viure. Tu i jo, xarret l'electricitat. Saltant el buit dels desitjos dels dies, ens en passem de cop de la vida amb tot el teixit de brillar. Tu i jo, xarret l'electricitat. Saltant el buit dels desitjos dels dies, ens en passem de cop de la vida amb tot el teixit de brillar. La vida s'enjustenca a través de les ones. La vida s'enjustenca a través de les ones. La vida s'enjustenca a través de les ones. L'hora ta di for willkommen... Els Estats Units celebra el dia nacional del cacau, celebra cada 13 de desembre una femèrida molt particular, que destaca aquest ingredient com un dels grans preferits per als nord-americans. De fet, s'estima que als Estats Units una persona consumeix anualment uns 6 quilos de xocolata. Per altra banda, el consum de cacau s'incrementa també de manera significativa en el mercat estadounidèngue, especialment durant les temporades de Sant Valentí, de Halloween, vacances de Pasqua també i sobretot el Nadal. Doncs bé, dades curioses sobre el cacau, s'estima que a nivell mundial de fet, la indústria de la xocolata està valorada en un 75.000 milions de dòlars anuals. També, que per exemple, el britànic John Cadbury va fundar al año 1824 l'acompanyar Cadbury Birbingham, al Regne Unit, per la venda de té, de cafè i xocolata per veure. I actualment és una empresa multinacional britànica d'alimentació especialitzada en la comercialització de dolços, també de confiteria i de refrescos. La xocolata negra, per si no ho sabíeu, conté 12 mil·lígrams de cafeïna per cada 11, mentre que la xocolata amb llet conté 9 mil·lígrams, 3 menys que la xocolata negra. Els europeus també van descobrir el cacau, que sapigueu, a l'any 1502, quan Christopher Coulomb va fer el quart viatge a les Amèriques per part d'un comerciant maia. També, que a l'any 1729 es va inventar el primer mini-molinet mecànic de cacau, a Bristol, concretament, el Regne Unit. També, com ha de ser curiós, que la xocolata blanca no conté cacau amb pols o solits de cacau, és elaborat només amb manteca de cacau. I que anualment es produeixen unes 4.600.000 tonelades de grams de cacau en tot el món. Vinga, anem a parlar ara mateix de l'Asafameridesa, cosetes que van passar el dia com avui, 13 de desembre, primer de tot, que sapigueu, que és el 347è dia de l'any. Segons el calendari Gracúria, ens en queden 18 per acabar el 2022. Els avaniments que va passar el dia com avui, doncs el 1951 a Barcelona es va celebrar clandestinament, a l'interior de la llibreria Catalunya, la primera edició de la nit de Sant Allúcia. Sí, sí, avui, 13 de desembre, després ho comentarem, és Sant Allúcia. Després, també, el dia com avui, el 2009, a Santa Coloma de Gramanet, va entrar en funcionament el primer tram de la línia 9 del metro de Barcelona, que era la primera línia de metro totalment automàtica de la xarxa, i també de tota la península ièrica. També, a la resta del món, què va passar, eh? Doncs, per exemple, que a Itàlia es va començar el concili de Trento l'any 1545. Després, que el 1913, a París, el museu del Louvre, va recuperar el quadre de Leonardo da Vinci, la Gio-Conda, que va ser robada l'agost de l'any 1911. També, el dia com avui, un 13 de desembre de l'any 1977, es va publicar la cançó Staying Alive. Després, també, i amb aquesta, acabarem, que a Iñaki Urcullo, un 13 de desembre del 2012, Iñaki Urcullo, del PNB, del Partit Nacional Basc, va ser nomenat l'endecari del govern basc i escari. També, parlem ara de naixements, eh? Persones que van néixer el dia com avui, que farien anys. Per exemple, és el cas de Teresa Rubira i Comas, bíbliu de Cària Catalana, va néixer el 1918 a Barcelona. També avui, l'aniversari d'Antoni Tapies, pintor català, va néixer el 1923 a Barcelona. I també, el dia com avui, de la jugadora de futbol sala, l'Aberta Velasco, que va néixer a Barcelona l'any 1987. Avui també, per això, celebrem l'aniversari de Norman Foster, director i guionista estadounidèmica, que va néixer l'any 1900 a Ritz-Mont, als Estats Units. També avui és l'aniversari de Jen Rutt, escriptor i periodista francès, va néixer a França al 1952. I, a més a més, avui també fan anys. Atenció, eh? Maria Dolores de Cospedal, jurista i plàstic, que va néixer a Madrid l'any 65, i també de la cantant i actriu estadounidèmica Taylor Swift, que va néixer l'any 1989, concretament a Pensilvània. I, per què fan les necrològiques, en destacarem una, concretament fa un any, el 13 de desembre del 2021, a Madrid, Maria Verónica Forquer, actriu espanyola, gardenada amb quatre premis, Goya. I acabarem comentant que avui, 13 de desembre, ja ho hem dit abans, és Santa Llucia, Llucia de Siracusa, coneguda simbòlicament com a llibertat. La Santa Llucia de Siracusa, coneguda simbòlicament com a Santa Llucia, va ser una jove màrtir cristiana que va ser venerada, és venerada com a Santa per les esglésies catòlica i ortodoxa. La seva festivitat es celebra avui, precisament, el 13 de desembre, que és la nit més llarga de l'any, segons el primer calendari julià. I també és la Santa patrona dels sexe i els malalts de la vista. És una de les set dones, a part de la mare de Déu, que demora pel nom a la missa canònica. Hi ha una dita tradicional originària que diu que Santa Llucia et conservi la vista. De fet, Santa Llucia és coneguda de forma destacada, per ser la patrona de la vista. També és la patrona dels pobres, dels sexe, dels nens malalts, dels camparols i de molts oficis en el que a la vista és un requeriment important, com els electricistes, els xufers, els afiladors, modistes, dissenyadors gràfics, o, per exemple, també els escriptors. El dia de Santa Llucia és la data suposada del martiri de la Santa, i també, segons el calendari julià, original, en què es coincideix amb el solstici d'hivern. El dia de Santa Llucia també és considerat tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. I a la nit de Santa Llucia se sol començar a Barcelona amb una espira de Santa Llucia que dura fins Nadal i on es comencen a vendre figuretes de passebres, també a vets, tions o altres ornamentacions nadalenques. Actualment s'instal·la uns dies abans amb unes 300 parades més o menys davant de la plaça de la Catedral de Barcelona. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Agafem les coses i marxem fins davant de la llibreria, que el llibre té el carrer Bonavista, aquí a Sant Just per parlar amb l'Ernau Cónsul sobre alguna recomanació literària, alguna novetat editorial, o l'Ernau, que tard, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs avui tinc un parell de temes a treure, i crec que tots dos lliguem aquesta música envolvent de Twin Peaks, que tots haureu reconegut. Segurament no som els més originals, perquè avui l'ha posat tothom. És per desgràcia. Potser li tocava a mort Àngelo Badalamenti, un dels grans compositors de bandes sonores de Hollywood, però només això. Alguns haurien de recordar que el Jocs del 92, la famosa música que sona, quan el Rebollo tiri l'art, la flecha que s'ha d'encendre el Pabete, aquella música també és Àngelo Badalamenti, que llavors el compositor de moda en part per aquest tema, que és el de Twin Peaks. Reconegutíssim. Tantes i tantes bandes sonores. Aquesta mena de cosa envolvent, té una part tan que ens pot remetre a un passat fosc, una cosa tenebrosa, que jo crec que es pot lligar amb la novel·la, de la qual vull parlar avui, una de les recuperacions de llibres que fa temps, o fa setmanes que està en sola d'àula, hem creat l'atenció, però també crida molt l'atenció, o que d'alguna manera pot fer referència a un futur que no sabem com ve avui. Si parlem de coses cibernètiques, i d'aquest món envolvent que no sabem si tot està lligat, globalitzat, però no sabem si això és bo, crec que aquesta música... Li enganxa. També l'enganxa, perquè té aquest to profund, i ara en canvi que ets violins, que fa una cosa com melòdica. Jo crec que, per exemple, lligue bé amb la presentació que farem Dijous l'última de l'any, a Cal Lliberté, tot i que no serà Cal Lliberté, sinó a l'espai Mercart, perquè també és l'àcte clourat a l'exposició Monotòpic. Home, portem mesos ja, eh? Amb el Monotòpic. I aquest és del juliol o des del setembre, ara no ho sé. En tot cas, vam fer ja una primera presentació, que parlàvem del Jordi Cossal, les utopies dels anys 80, lligades al món de la droga, els rips a Formentera. Doncs a aquest cas, Jordi Carrion, el més reconegut ara mateix del panorama castellà de la literatura espanyola, a nivell universal, és algú que ha voltat moltíssim, que ha fet assajos increïbles, sobretot, per exemple, les lliberies arreu del món, sobre la influència de Shakespeare en la majoria de sèries que veiem, en lliberté de la Shakespeare, és també novel·lista i justament va presentar un projecte, que d'alguna manera podríem dir aquesta format, per dues novel·les i un podcast. Ah, mira. De fet, us animo ja des d'aquí a buscar Solaris, En Sayos Sonoros, que és el nom del podcast, i en el qual justament reflexioneu sobre això, sobre aquest món digital que ens ha canviat els àmbits de tot, de no només de comprar i de relacionar-nos i de jugar, sinó que ens està fent diferents, probablement, com a humans, que em va agafant aquella desi que, del llogar del Harari, de l'Homo sapiens, que es transforma cap a un homodeus. I segons com, si fa uns anys ens haguessin dit que seria possible que un món absolutament connectat fes que et poguessis parlar en directe amb una diferència de segons mínima entre aquí i la xina popular o austràlia, t'haguéssim dit que això és una utopia. Acabo d'entrar. La seva reflexió és que potser és una utopia o potser estem anant cap a una distopia. Però, en tot cas, això parla, justament, una novel·la que es diu Membrana, la primera que està sèrie, i que, en el fons, és una novel·la molt curiosa, perquè és el catàleg d'un museu del segle XXI, un catàleg escrit, evidentment, des del segle XXII. Per tant, a partir d'aquí, quins objectes representaran el segle XXI a l'hora d'explicar el futur? La continuació. És original, eh? Una mica recambulesc, però original. Absolutament. I, de fet, la novel·la que ve a continuació no es ve una segona part, però sí, si pot llegir, es diu, todos los museos son historias de ciencia ficción. Que, com a títol, dius que s'ha de presentar a un museu unes altres sol·licions en directament. I, justament, ens planteja la possibilitat que algú del futur estigui interactuant per intel·ligències artificials, en fi. No explica gran cosa més, perquè tinc ganes que això ho expliqui el Jordi Carrion, que ens hi deixo d'intentar dijous a la sala Mercart, a les set de la tarda, i a la qual d'on aquests solaris, crec que has dit que havies buscat? Sí, sí, he buscat solaris. Es treballa fàcilment amb una plataforma de podcasts, les pots escoltar de manera gratuïta. I és això. És un podcast que, a base d'entrevistes, explora això, intenta reflexionar sobre aquest futur que, probablement, ja no és tan futur, perquè ja el tenim aquí. Que aponen estem anant, però potser l'estem entrevitjant. Exacte. Ens ha dit que hi ha d'aquests podcasts... Hi ha dues temporades, com a mínim, tres. De fet, la tercera temporada... Acaba de començar fa molt poc, diria. No, bueno, es va començar el primer episodi de la tercera temporada, el 23 de juny. Ah, carai, això fa més que el que em pensava. Em pensava que era més d'octubre, de la rentrè. No, no, no. Ara ja van par... No sé si m'escriveixis els títols dels capítols, ja pots veure... Per exemple, diu Acujeros Negros, Cultura Animal, Algoritmos creativos, Bioinspiración, Poliamor... Clar, o d'això és el que ens està formant en part, només el món digital i cibernètic, però també hi té molt a veure. Però Jorge Carrión ho agafa més des d'una basant literària, o més barreja un tema de tecnologia, ciència... Una mica barrejat tot, no només literàriament. Literàriament ho fa a través dels dos novel·les que he escrit, aquesta que deia amb la primera, que és com un catàleg, la segona, que és algú, que he fet... És ell mateix, que diu que sóc un dia rep un... Tot començaràs amb una autoficció, que hem d'intendre que és ficcionada, en la qual explica, o sigui, mentida, que explica que rep un mail d'algú que hi ha llegit una novel·la que ell encara té el calaix, i aquesta novel·la que ell encara té el calaix, i que no ha ensenyat a ningú, és la que deiem abans. Membrana, que és aquest catàleg del segle XX, com pot ser que l'hagi llegit, això es va publicar tal. I la data que li diu és una data del futur. Què està passant? I a partir d'aquí se'n seta una novel·la, que, a més a més, inclou un món d'obres d'art, d'artistes que ell ha demanat que s'inspiresin, que puguin fer aquest museu futur, que s'inspiresin amb aquesta ficció que ell crea, i que evidentment té molt a veure, i que fa referències continues a HAL 9.000, el robot de la Nau 2001, edició de l'espai. Perquè tota l'estona va fent picades d'oleta a la pel·lícula i altres móns del futur. Això són les novel·les. El que fa el podcast, el que fa és agafar un tema, intenta explicar fins on ell sap, i sobretot fa entrevistes, que ho està estudiant, que ho està treballant, que està intentant entendre cap on anem. Té un aire més filosòfic, tot i també molt científic, que no pas literari. És molt interessant, només són capítols cursos, com solen ser els podcasts, i la veritat és que val molt la pena. I Jorge Carrion vindrà aquest dijous el dia 15 de desembre, a les 7 de la tarda, a la sala Mercart, i presentarà les dues novel·les... La idea és parlar de tot aquest projecte, que jo crec que va lligat, que són aquestes dues novel·les, el podcast, i un newsletter, una mena de revista, que just està començant també a través de Solaris. Convertir aquests Solaris amb una cosa escrita... Una cosa escrita. Més o menys va ser una mena de revista, però encara no l'he vist, perquè això segueix molt nou, per això més confosa una tercera temporada. A veure, esperem que ho expliqui ell. Perquè s'ha d'haver dit una revista electrònica. No en paper, però sí que tindran format d'aquests que uns que apuntà o anotà per rebre la formació, per rebre l'entenc per correu. Molt bé, de fet, sobre el podcast, la pagina web diu un programa de saig sonors sobre temes absolutament contemporanis, de caràcter tecnològic, científic, també diu sociològic, etcètera, a través de llibres, sèries, pel·lícules i altres objectes culturals, veus de procedències diverses, que desenvolupen fascinants discursos sobre conceptes clau de la nostra època. Realment, és molt interessant. Sí, sí, crec que és fascinant. És un món que jo conec molt poc i que, literàriament, comença a donar els seus fruits, literària, culturalment o, en aquest cas, sonorament. I mira, per contrast, volia parlar-vos de l'última descoberta literària que he fet, d'aquestes novel·les que fa dies, setmanes, que em criden l'atenció sobre la taula de la lliuberia, i que just pràcticament ens porta a l'altra punta del fil, que podíem anomenar l'Homo sapiens, o convertint-se en Homo deus, com diríeu, ioval Harari, i sobre la qual reflexione Solaris i aquestes novel·les de Jordi Carrion. Ens anem a una novel·la que es diu La part salvatge. L'autor és Ferran Gualyar. Com veus una portada d'aquestes que d'entrada dius, la part salvatge i una foto d'una selva profunda, reflectida en un riu, això pot ser bonic, no? Ferran Gualyar, que jo sàpigues la primera novel·la que escriu, s'ha passat mitja vista a l'Àfrica, i en el fons d'aquí veu l'argument de la novel·la. On ens presenta un grup d'entropòlegs que estan en alguna zona entre Tanzània i el Congo, intentant fer gran una reserva per ximpanzès. Ximpanzès, que és un animal que tenim molt conegut, molt propè al home, i que no tenim del tot sabut, suposo, que és un animal en perill d'extinció. Potser en els que estan més risc, sobretot perquè s'està de fora estant al seu hàbitat, que seria aquesta selva tropical africana, sobretot. Doncs ve, trobem una sèrie d'entropòlegs, d'entropòlegs, convivint, i intentant fer gran aquest projecte, que fa temps que va durant, amb totes les dificultats que suposa treballar al cor de l'Àfrica, i poca a poca anirem veient que el protagonista, un tal pol murray, és ficció. Jo crec que es basa en moltes coses. De fet, fins i tot, els noms dels poplets i les ciutats que ell cita, jo les he intentat buscar ràpidament a Google Maps, i no les he trobat. L'única referència real és que de tant en tant fa el passat d'aquest protagonista, que és pol murray, té a veure amb el Congo, i en algun lloc on don ell va bé de fugir, no saps ben bé per què. Es va sabent al llarg de la novel·la. I més enllà d'això, et dic, d'eduaces, perquè si hi ha una frontera amb el Congo, la frontera és un llac que diu que això no és tan zània, i el llac diu que se'l tancanica. Crec que és una de les gràcies, perquè d'alguna manera et podria dir, el cor de l'Àfrica, i van posar nosaltres unes fronteres els europeus, el segle XIX, però no té cap mena de sentit. De fet, el gran projecte d'aquest grup és crear un parc, una reserva per ximpancers, que justament vagi d'interdues fronteres, per poder fer-ho més gran. Entre mig, evidentment, sortiran molts problemes. El principal dels quals és que un dia apareixen amb aquesta reserva, amb aquest bosc, una gent que comença a dar arbres, per fer-hi una prospecció minera. I a partir d'aquí vindran violències, vindran trets, vindran amenaces, i començaràs a veure que aquella comunió, que un intuï el principi entre aquests grups de pirimatòlegs, i que tots es porten molt bé, i que estan tots mitjans regats entre ells, hi ha hagut històries d'amor diverses, doncs començarà a ser un petit infern, perquè hi ha odis, hi ha tensions, i sobretot això, hi ha algun polític local, que segurament s'ha saltat moltes normes, i ha donat permís perquè ell s'hi faci una prospecció minera, perquè s'hi busquin una sèrie de minerals que creuen que això... assegurarà el futur de la zona, que no pas una reserva ximpancès, per més turistes que vinguin. Per tant, estem aquí al debat entre l'economia i la cultura, o el pensament, i el que és curiós, o el que m'ha sorprès molt d'aquesta novel·la del Ferran Gollard, la part salvatge, és que cada capítol, sobre, en comptes d'un simple títol, és una data i un títol, per exemple, 9 d'octubre lideratge, que et seria el títol habitual, però, en canvi, ens hi posa, t'ho ensenyo, una mena de pàgina d'una llibreta, que fa... són notes d'entropòleg. 9 d'octubre, paraules clau lideratge, investigadors samal, un dels protagonistes, a les 7 el pol no s'ha presentat, a les 8. Tercer dia aconsegueix el cutiu del seguiment, el Sijo, que és un dels ximpancès, ha dormit poc, i són les notes dels antropòlegs, que estan estudiant els ximpancès, més enllà de crear aquesta reserva, el que fan és estudiar el comportament del ximpancès. Salvatges, no? Per tant, els diferents ximpancès els ja han posat nom, i sobretot, el que vas veient amb aquesta és la gran preocupació que tant d'entropòlegs, que entre ells es porten molt bé, és que hi ha una lluita entre clans de ximpancès, perquè clarament hi ha un grup de ximpancers nous, vinguts i no saben de sapó, que estan intentant destronar el mascle alfa de la menada. Evidentment, aquest comportament ha aviat veure'ns que està reflectit entre els antropòlegs. Entre els antropòlegs. Diguéssim que hi ha una lluita entre aquest pol múrray i algú que es diu fred. Clarament, t'adones que aquest fred li està volent fer llit en el sentit de vol fer fora per passat. Però aquest fred és del grup d'antropòlegs? Justament. Però t'adones que, de seguida, veus que evidentment aquesta observació dels ximpancès està molt bé, però no deixa ser una metàfora o un reflex del que estan vivint al grup dels antropòlegs. Entre ells hi ha aparentment tot és feliç i tots estan molt bé i el protagonista és algú que s'enroli amb tothom qui pot. Però de sobte arriba algú, que ell considera el seu amic, perquè comença a veure que fa una sèrie de moviments per fer-lo fora... Desplaçar-lo i fer-se ell amb el titularífic de jefe, de la menada d'antropòlegs en aquest cas. No saps d'on és, perquè si hi ha interesses o cults, si tindrà a veure amb aquests miners que han aparegut per a ell, però, entre mig, evidentment, hi haurà batusses, i crec que és molt interessant aquest joc que fa entre l'observació dels ximpancès i que obre cada capítol amb aquestes notes, i aquestes notes purament, al principi, tenen a veure amb els ximpancès, però entre línies vas dient, ara això ho veurem reflectint dels humans d'alguna manera. Crec que això ho fa molt original, i crec que és un encert, realment, que en aquest cas editorial Empúries amb català, i editorial Nabona amb castellà, l'hagin publicat aquesta primera novel·la d'algú que no tinc ni idea si havia publicat altres llibres, però entenc que si els havia publicat, devien ser més aviat cròniques, antropològiques, o llibres de viatges, i que en tot cas és la seva primera incursió en la ficció. I, per tant, insisteixo, aventures, amors i... La portada més és molt maca, eh? Dins, al nord d'Àfrica, certament, la part salvatge, més crec que és un molt bon títol, perquè, a mi, és això, la part salvatge sí, són els ximpancers, però la nostra part salvatge, la que, realment, és la protagonista llibre. Úbica en una època determinada o no se sap? És més o menjar, ara. En tot cas, hi ha mòbils, hi ha cotxes, i, per tant, hi ha totes les modernitats. I, a més a més, crec que hi ha uns personatges molt ben creats, aquests antagonistes, aquesta, el típic jove o jo, joveneta, que arriba pensant de dir, en la meva vida vull dedicar els ximpancers, i encara és absolutament un expert, i no sap què s'està posant al cor, i, fins i tot, un natal Betjons, que podria ser perfectament Marianning o en Licky, o sigui, d'alguna manera, un personatge d'aquestes grans investigadores de primats... Jane Goddall, per exemple. D'alguna manera, aquest és el nom que no em sortia. Clarament, és un personatge inspirat en Jane Goddall, només que es podien ximpancers en comptes de goriles. Sí. Una dona allò que porta tota la vida a l'Àfrica, que fins i tot els clans, els caps, tribals, la respecten, perquè saben que és algú que ha fet coses. I que, bueno, vas veient a veure quin paper fa, en principi, i és la que està a l'altra banda de la frontera, i amb la qual volen sumar el parc, no? Betjons, crec que és un personatge també molt interessant, i que justament remeta això, de Marianning o a Jane Goddall, sense dubte. Molt bé, doncs, Arnau, ens quedem amb aquest parell de cosetes, que hem comentat avui, el tema de la presentació que hi haurà els dijous de Jorge Carrion. I tot el seu projecte sobre aquest món utòpic o distòpic que estem creant a través de la tecnologia. Efectivament. I aquell llibre que ens ha recomanat, que la gent el pot trobar també als pastatges que el llibre té. La part salvatge, de Ferran Gullar. Molt bé, doncs que vagi bé, Arnau, i ens tornem a trobar a la propera sessió. Gràcies. La Justa, el magasí metinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa't al dia amb l'actualitat de l'acusació de l'alcaldessa de la Nadal. D'acusada de la Guàrdia de l'Àfrica, d'una lligua de Txell i de l'Àfrica, de l'Àfrica de l'Àfrica de l'Àfrica, de la Guàrdia de l'Àfrica de l'Àfrica de l'Àfrica, de l'Àfrica de l'Àfrica de l'Àfrica de l'Àfrica. La Justa, el magasí metinal de Ràdio d'Esberna. amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a una, en directe, a Ràdio d'Esvern. Ara agafem les coses i marxem fins abans del restaurant Cuina Miracle. Ara parlarem amb en Joan Targarona i seguirem també parlant de propostes i plats. Hola, Joan, què tal? Bona tarda. Què tal? Bona tarda. Com estàs? Bé, molt bé, amb ganes de seguir parlant sobre acusetes, propostes que estigueu fent al restaurant de cara a aquestes èpoques de Nadal i de festes, també. Sí, doncs mira, a veure, també és molta tradició, com hem parlat en algun altre programa dels aperitius, però hem parlat també dels primers plats, la escudella i els canelons, i avui crec que tocaria parlar del plat principal. El plat principal sol ser alguna cosa de carn o de peç, i sobretot, per exemple, si pensem en la carn, tant pel dia 24 al vespre o pel dia 25 o 26, s'acostuma a fer, per exemple, o pollastre rostit amb la salsa, un acompanyament típic de Nadal, que són les prunes, pinyons, orejanes i poma, o també el pollastre farsit, d'acord? O bé farsit, també, que normalment es fa farsit amb carpicada, amb prunes, pinyons i poma, i també pot ser la variació de farsit sencer, diguéssim, amb els ossos, o de sossac i farsit. Nosaltres, particularment, a cuinament d'aquí, ens agrada més de sossar-lo i farsir-lo, d'acord? Perquè sempre et dona més rendiment, és a dir, et dona perquè mengin més persones. Sí que és veritat que fer-ho a casa, si no en sabem una mica, és una mica complicat, però sempre podem anar a la nostra carnisseria de confiança, que ens desossin ells el pollastre i farsir-lo nosaltres, però bé que ens el fan sèixin també a la carnisseria, que moltes carnisseries ara perquè estàs fes-te ja ho fan. Després nosaltres sí que ho cuinarem una mica al nostre gust. Perquè desossar un pollastre què significa? Treure-li absolutament tots els ossos que té? Sí, tu el pots fer. Treure-li absolutament tots els ossos, aquesta és una opció, i nosaltres el que fem és treure-li els ossos, però sí que deixem els ossos de la cuixa i els ossos de les aletes. Deixem les aletes i els ossos de la cuixa. I el que fem és farsir-lo i cosir-lo per la part de l'esquena, d'acord? No fem com un rodó lligat. Al fer-ho d'aquesta manera, visualment el pollastre sembla un pollastre sencer i farsit, però en realitat només té els ossos de les cuixetes i els ossos de les aletes. Però tota la part del cos i del pit no té os, i té el farsiment de la carn picada, de les prunes, de la poma, etc. I per tant, a l'hora de tallar, hem de donar força al rendiment i menjar moltes més persones. Una altra opció per a aquestes festes, pensant en la carn, és l'Ànec, ja sigui l'Ànec trossejat i cuinat, que també pot anar cuinat amb l'acompanyament típic de l'altre, però aquí sí que podem incorporar a fer-lo, o bé a l'Ànec amb peres, o bé fer l'Ànec amb trotja, d'acord? Vale. Tradicionalment, agrada molt més l'Ànec amb l'acompanyament típic de malalt. O opcions que són una mica més canes, per capit o, per exemple, el rossit, però el rossit com és un plat, és més bella. Per menjar freda, sí que acostuma a fer-se més o bé per al 24 hores vespre, com un sopar una mica més informal, o bé per a la nit del 31, que és també un sopar una mica més informal i més de festa. Per altra banda, a banda del pujastre, també tenim el rossit, una miraca, també treballant dos tipus de taus més, que també ho fem trossejades o perfides, que són el gaire indi, o bé la polarda, d'acord? I ho feu igual que el pujastre també ho desoseu i ho farciu, o ho feu diferentment? O ho fem sense i per fit, o bé la sosa de per fit, i després també ho fem trossejades. Sí que és veritat que la polarda és un animal amb una carn més l'enqueta i més delicada, i que també fem la opció de far-sí amb foc amb i cuit, i fem un farcit una mica diferent, amb una salsa a la foc, també. Per tant, és també una bona opció que els nostres clients tenen. I de carn poca cosa més. També fem espatlla de porc al forn, el que passa que sí que és veritat que l'espatlla de porc al forn és que nosaltres la venem sencera, i poden arribar a menjar entre 14 i 7 persones, i perquè, novement, són espatlles grans, i, clar, hi surt força, surt força taig, i només jo la consejo quan són molt acolles, però si són poques persones, la consejo primera, perquè la venem sencera, i no seria viable, no? Exacte, clar. No podem ser 4, i que jo els pareixo una falla de porc al forn, perquè tinc la calma per 5 o 6 dies. Perquè la polarda i el gall d'indí, de mi, de més o menys, són similars al pollastre, es diu recomanes, també, per el mateix número de persones? Sí, el pollastre de pagès que bo, diguéssim, per a unes 12 o 14 persones, la polarda és un animal una mica més petit, la polarda ja seria per a unes 8 persones, i després el gall d'indí sí que és molt més gran que el pollastre de les alguies. El gall d'indí sí que poden arribar a menjar fins a 12 o 14 persones. Boada unidor. Ja és un animal més gran. Sí que és veritat que d'aquestes versions que estem parlant, encara tenim la versió, diguéssim, del pollastre, que no és un pollastre de pagès que posi, que no és el pollastre que podem trobar a la carrer seria qualsevol dia de l'any, és un pollastre que n'has criat amb cautivitat, i això és el que vull dir. Sense cap mena de, diguéssim, no està, diguéssim, campany lliure com el pollastre de pagès, i aquest pollastre sí que també fem la versió de sosa de diversida, i és molt més econòmic que el pollastre de pagès, la veritat. Sí, però que també, jo també el recomano, si us reuniu molt de colla i no ho voleu gastar-vos masses diners, i en dieu d'agafar un, dos o tres, els que necessiteu, perquè penseu que amb aquests poden menjar fins a 6 o 7 persones, màxim, doncs clar, si sou 10 o 12, aneu d'agafar dos, està claríssim. Però si sou 10 o 12 i volen agafar un pollastre de pagès també, amb un també en feu, per als 10 o 12. Clar, molt bé. Perquè ens entenguem una miqueta. I deixant davant d'una mica la carn, que també, bueno, també una altra plat, que també s'estira molt, però una miqueta més controlada amb alguns clients, també demanen les espatlletes de cabrid, o les cuixes de cabrid. Però ja és una miqueta més especial, una miqueta més especial. Però deixant davant de la carn, i pensem també en el peix, sobretot, sobretot, sobretot, el que més es ve, és el rap, el rap a la marinera, després que la marx fa 6, que també en fem durant tot l'any, o el bacallà, o el bacallà a la catalana, o amb tomàquet natural. Bacallà a la catalana està fet amb porropances i viñons, o el bacallà amb tomàquet natural, doncs que s'ha tomat espatllat i que s'ha tornat a fer el peix. Clar, perquè el que fa el peix, doncs s'acostuma a fer això. Hi ha l'opció també, que no és un treballet massa, però hi ha l'opció també d'allús, o hi ha l'opció també d'alfalmo, com a altres opcions de més. Però nosaltres, bàsicament, el que treballem és el rap o els calamars per xits o el bacallà. En el cas dels calamars, Joan, per exemple, això serviria més com a un plat principal, o més poder com a pica pica, o com a entrant, o com a... En principi els calamars serien com a plat principal, o a segon plat. Poden servir com un pica pica, doncs si els talles arrodanxes i les coses com per pica una mica, sí, no hi ha problema, però en principi serien com a plat principal de segon. I després, doncs, doncs, bueno, això també fem salmú, també que el fem planxat i el fem... Un secret barallet i una mica d'anet, i de peix, poca cosa més. També és veritat que ens demanen molta més carn que peix per aquestes festes, i això és així. Però, bueno, per a les persones que ens demanen peix, també m'en demanen i m'en demanen per força colla, vull dir, que també... Ho heu de tenir com a opció, vaja. Sí, sí, ho han de tenir com a opció, clar, no donen l'opció, també, perquè de vegades, doncs, o mengem amb una casa, mengem carn i amb una altra casa, doncs mengem peix, i sí que és veritat que nosaltres hem d'intentar aconsellar als clients, o és que, si han de fer dos o tres menjades, doncs que vagi una mica amb concordança a on anirà de menjar, o que menjaran un dia, o que menjaran una altra, etcètera, no, perquè hi ha gent que ens compra menjar, però que ens compra menjar pel dia 25 i pel dia 26, o pel dia 24 a la nit, pel dia 25 i pel dia 26, vull dir. A final, ens compra menjar per 3 dies, i una mica, doncs, que li encaixi bé el convidat, que no mengin tots els dies el pujastre farcit, però que mengin tots els dies ànec, per exemple. Clar, jo suposo que això també s'ha de convidar una mica amb els entrants, no vull dir si s'agafa un plat principal o amb el primer plat de peix, doncs potser els entrants seran uns o combinaran millor amb uns altres, si s'agafa la polarda o si s'agafa el rosc vi. Exacte, sí, sí, d'això ja en parlarem, si vols, en un altre programa. Però sí que és veritat que hem de buscar un equilibri, doncs, per exemple, que no tots sigui peix, o que no tots sigui carn, o combinar també que hi hagi alguna cosa amb verdures, etcètera. Vull dir, sí que és veritat, que al final, ja ho he dit moltes vegades, que per Nadal acabem menjant molt, acabem fent accessos, i, per tant, sí que hem de vigilar i controlar una mica el que mengem, i fer-ho el més equilibrat possible, també. D'acord? Això és el principal, també. Ja sigui incorporant alguna verdura, a més a més, de la proteïna, ja sigui de carn, de peix, etcètera. Molt bé, doncs, Joan, ho deixem aquí, si et sembla. Moltíssimes gràcies per la teva participació, i seguirem més endavant parlant de més temes. Vinga, gràcies a tu, Rúria, una abraçada. Adéu. Adéu. Vinga, Vallera, deixem un tema musical de Marc Seguí. El tema es diu Agua Salada, i és un nou tema, una nova cançó que ha tret just fa poc aquests dies. Bueno, qui diu poc aquests dies la va treure fa alguna setmana, ja, eh? És el seu últim single, per això. I ara, pero a carcajadas me acaricia, pero con tu empala me mata con la misma cara, con la crecia que moría por mí. Dejar-me así en que te convierte antes que apuntaras me rendí. Usaste mi bandera pa'envolverme y no escapar de aquí, y ahora no puedo curarme. En tu juego es solo que un descarte y no paro de culparme. Aunque el del listo lleve tu nombre. Desde que no estás, bebo mucho más. Estoy mejor sin ti, o eso dicen los demás. Desde que no estás, fumo mucho más, estoy mejor sin ti. Eres dulce como Agua Salada, una joya que no vale nada. Sincera como tu mirada, cuando decía que moría por mí. I ara, pero a carcajadas me acaricia, pero con tu empala me mata con la misma cara, con la crecia que moría por mí. No, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Jo no tinc tu. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que el blues? Sí, perquè el blues. Just blues? Ah, just blues. Perfecte. I t'agrada el blues. Tots els dimarts de 9 a 10. A la Rambla, res s'aturarà. Catalunya Ràdio, les notícies de l'ASIS. Bona tarda. Us informa qui l'hi ensabria. Un tribunal de París ha declarat culpables els 8 acusats per l'atemptat de Nissa del 14 de juliol del 2016 en què van morir 86 persones i 400 van resultar parides. Els condemna entre 2 i 18 anys de presó. A més, a dos d'ells se'ls ha considerat membres d'associació terrorista. Han estat 3 mesos de judici als col·laboradors del responsable de l'atac, Mohamed l'Adougei Bouhel, que va morir abatut a Tretx per la policia després d'haver rossegat durant 2 km amb un camió, centenars de persones que observaven els castells de foc en motiu de la festa nacional francesa. Aquest atemptat va ser reivindicat per estat islàmic i és el segon més sangnant comés a França després dels atemptats de nomar Sabans, de París, del 13 de novembre del 2015, en què hi van morir 150 persones. El 15 de novembre del 2015, en què hi van morir 150 persones. Notícies breus, Sergi Molero. Brussel·les proposarà l'any que ve una llei per seguir per la via penal. Tot és les formes de corrupció arreu de l'Unió Europea. La Comissió Europea ho planteja en mig de l'escàndol pel suposat sovorns de Qatar per influir a l'eurocambre que ha cessat avui la vicepresidenta imputada, Eva Kaili. La quantitat confiscada, en el cas, ha de ser la segona que no ha de fer. Aquesta és la segona que no és la segona que no ha de fer. La segona que no ha de fer és que el president de la Comissió Europea hagi de fer una llei per fer-la a un com a 5 milions, Brussel·les Jordi Veró. Bona tarda. Brussel·les reclama canvis per reforçar la lluita contra la corrupció en mitj del Terraterrèmol pel suposat sovorns de Qatar. Un òrgan independent amb regles ètiques comunes per totes les institucions de l'Unió Europea i endurir per lei les penes per defensar els progessos en drets laborals i negava haver rebut cap regal de les autoritats del país. I have received... He rebut una pilota de futbol, una capsa de bonbons. Penseu que tots dos els vaig deixar al conductor que em va portar d'anada i tornar de l'estadi. Per pràcticament un limitat 625 vots a favor i només un en contra i dues abstencions al Pla Estresburg que se sap l'agrega Eva Kaili com a vicepresidenta, junto amb els altres 3 imputats de Clara demanant el jutge. Jordi Veró, Catalunya, Radio Brussel·les. La policia judicial grega ha escorcollat la seu de 6 empreses susbitoses d'haver estat vinculades a la comercialització del programari ESPIA Predator. A finals de juny, de fet de juliol, l'eurodiputat Nikos Androlakis, líder del partit socialista grec, Passo Quinal, va revelar que algú havia intentat infectar el seu telèfon mòbil amb aquest programa per tal d'accedir a la informació que hi té. El primer ministre grec, Criacos Mitzotakis, admés que els serveis d'intel·ligència van vigilar l'eurodiputat socialista l'any passat, però han negat que ha fet servir el programa Predator. Aquest escàndol ha enverinat el clima polític a Grècia set mesos abans de les eleccions generals. L'oposició acusa als conservadors i el primer ministre d'estar al darrere de tot això. Els Estats Units confirmen un avenç clau per aconseguir energia pràcticament il·limitada, neta i menys costós a partir, en aquest cas de la fusió nuclear, Washington Francesca Riga. Bona tarda. Un moment històric per la ciència. Amb aquesta pompa ha definit l'anunci de la secretària per d'energia de la Casa Blanca, Jennifer Granholm. La setmana passada, científics del Centre Nacional per la Ignició van aconseguir Ignició a través de fusió, i això vol dir crear més energia a partir de la fusió que l'ha utilitzada per dur a terme el procés. És el primer cop que s'ha fet en un laboratori al món, per fer-ho fàcil. Aquest és un dels avenços científics del segle XXI. A assegur el govern nord-americà que aquest avenç obre la porta a aconseguir una font d'energia neta i il·limitada. El procés imita en un laboratori la reacció nuclear que fa brillar les estrelles. Amb tot, la pròpia Casa Blanca advarteix que som a diverses dècades de poder reproduir en massa aquesta fusió com per comercialitzar-la l'energia. Això sí, anuncien ja inversions en aquest camp per aconseguir-ho. Francesc Garrí, a Catalunya Ràdio, Washington. En marxa la reunió, el Ministeri d'Educació Espanyol que ha de servir per aclarir el futur de la nova selectivitat, a la General Robert. Hola, bona tarda. En l'última reunió, 15 de les 17 comunitats autònomes van demanar aquest ajornament d'un any que faria que el primer examen amb la nova evaluació implementada al 100% fos el del 2028. El punt que més s'ha enrocat és l'anomenat examen de maduresa acadèmica, és el que l'executiu espanyol proposa per restar pes al contingut memorístic i potenciar la capacitat analítica, però que ha estat molt criticat per experts en formació i llengua com l'Institut d'Estudis Catalans. Així el nou model de selectivitat ens sintonia amb l'última llei d'educació, se n'aniria incorporant progressivament des de 2024. S'espera més concreció quan acabi la reunió sectorial. Fem el tio d'un instant de barba caro, comerona i fotomà, i dir-me un poquís, i dir-me un poquís, i dir-me un poquís. No vies com liberar-me, vostè llitant i destubar-se aquí, com et llibarré. Com et llibarré? Abro le mie mani per risc eterni, ma un benzer no li porta a ti. Mentre tu l'hi chiudi per difender-ti, la teua paura i un bon amig. Forse no i dobliamo ancora un crescete, forse un alibi o un amputi. Se ti cerco, ti la escondis, ma poi ritornis. Fem el tio d'un instant de barba caro, comerona i fotomà, i dir-me un poquís, i dir-me un poquís, i dir-me un poquís. No vies com liberar-me, vostè llitant i destubar-se aquí, com et llibarré. Com et llibarré? Com et llibarré? Com et llibarré? Com et llibarré? Com et llibarré? Ara fem la predicció del temps amb el Carles, per començar aquesta segona hora de la rambla. Carles, què tal? Molt bona tarda, què tal? És un dia. Ja va bé que plogui una miqueta, que caigui unes quantes gotetes més, ja vam tenir precipitacions, avui també el pronòstic estava, que aquesta tarda també havia d'arribar una mica la pluja. No són precipitacions molt importants, ahir vam arribar fins als 6,8, avui va fent, que tampoc no serà res de l'altre món, però com a mínim aviam si podem arribar. Més o menys igual que el 2021, si seguim amb aquesta tònica i no arriba cap temporal, però ens quedaríem més o menys amb el 2021 i ja seran dos anys seguits plovent la meitat del que tocaria. És molt fort. És una autèntica animalada, des del glòria, que ja se'ns queda molt lluny, de no tenir un any així de pluges bones. Aviam si el 2023 s'aixeca una mica aquesta tendència, tan fort de la baixa pel que fa precipitacions, i no només a Sant Josep, parlem de les càrregues dels rius, que encara seria més important que no pas Sant Josep. Aquesta situació de diferents fronts que ens van creuant per la península i bèrica, que es compren tota la península i bèrica, que a diferència del d'ahir ens porten una influència de vents en general. No en tot moment tindrem el mateix, però tenim una certa influència de sutoest. Això provoca que les temperatures tirin una miqueta més amunt. Per exemple, teníem temperatures molt baixes, eren 8 graus de temperatura amb una sensació de 5. Aquest matí ja em puc comprovar com la sensació era d'11 graus en comptes de 5, com a io, que havia canviat molt el temps. I realment no només avui dimarts, sinó que també demà dimecres i dijous són 3 dies on les temperatures tiraran amunt. Avui tenim aquesta precipitació que anirà fent a última hora de la nit, s'obrirà amb moltes clarianes, i demà tenim una pausa. Serà un dia on tindrem una miqueta més de sol, demà dimecres farà més sol, tindrem alguns núvols, però farà més solet. I amb aquesta influència més càlida i no tan freda, el que notarem és que el termòmetre al migdia serà força agradable. Podem superar els 15 graus fins i tot demà dimecres. O sigui que serà un dia bastant agradable, que serà el sostre d'aquesta setmana. Perquè a partir de dijous... Sí. Hem de dir que la previsió està bastant clara entre dimarts, dimecres, i potser la nit de dimecres a dijous o primera hora de dijous, que també arriba a una altra línia frontal, que ens podria deixar precipitacions. Parlem de molt poca cosa, 5, 6 litres per metre quadrat, però ens podria ploure. El que passa és que dijous i els mapes comencen a dir, ploure de matinada, ploure primer al bon matí, no saben ben bé on col·locar l'arribada d'aquesta línia frontal. Però vaja, que el dijous encara tindrem un dia en què les temperatures varien molt poc. Com que estarà gran part del dia tapat dijous, amb la pluja del matí, les temperatures no baixaran molt, però tampoc pujaran massa. O sigui, ens quedarem amb 13, 14, i serà bastant global durant tot el dia. Els mapes fins a aquest matí ens marcaven un divendres, i un cap de setmana, bastant tranquil. Un divendres amb sol, alguns núvols, amb temperatures, amb una certa tendència a baixar, a normalitzar-se. Aquesta tendència de normalització de divendres dissabte diumenge està marcada perquè arriba una erupció d'aire molt fred continental a tota la part des d'Europa. El fred serà molt rigorós. També arriba fins a França, fins a França, perdó. I això ens enganxarà una miqueta de resquilló, nosaltres, fins al Pirineu. Per això notarem una petita baixada de temperatures, però res a veure, jo què sé, a l'Algué o... En zones més del nord. Allà, realment, la temperatura serà molt freda. No al Pirineu, però sí que a França, per exemple, hi haurà molts valors a gran part de França, a tota la part dels aerograus. I aquí, doncs, notarem una mica la baixada, però no. O sigui, estarem allò al marge. I ens quedem una mica al marge i fot una mica de ràbia, perquè és una fuetada d'hivern bastant important que arriba a Europa, i no entra a la península i veri, que es queda al sud de França. I, llavors, aquesta influència farà que probablement divendres dissabte diumenge tinguem temperatures una miqueta més baixes que les que estem gaudint avui o demà o dijous. O sigui, que a partir de divendres, baixa una mica el termòmetre, les màximes de 14 a 15 passarà a 11 a 12. O sigui, que l'ambient al migdia serà una mica més fresquet. I les mínimes també tenen tendència a baixar. O sigui, que en comptes de 10, 11, 9, baixarem a 6, 7, 8, 5 fins i tot. O sigui, que tenim valors una mica més baixos de cara al final d'aquesta setmana. I el que dèiem, els mapes d'aquest matí han començat a canviar una miqueta aquesta tarda, també, i ens estan marcando la possibilitat d'una miqueta més dinastabilitat de la que es preveia de cara al cap de setmana. Això és l'únic ingredient que haurem d'anar seguint durant la setmana per veure com acaba tot. Perquè, clar, dissabte, tenim activitats al matí, a la tarda, a l'aire lliure, també tenim activitats diumenges durant tot el dia a l'aire lliure. Tot el dia al mercat de Nadal, sí. Clar, llavors hem d'anar una mica al tanto a l'hora de fer la previsió. Vúltims mapes ens marcaven una miqueta de pluja al matí de dissabte, que podria fotre l'aire a la canta de Nadal davant del mercat. I altres mapes, com per exemple els americans, que s'han posat així una mica més les piles, també aquest matí ens estava emportant una situació de la possibilitat d'algun ruixat entre dissabte i diumenge. Ho haurem d'anar seguint. O sigui, com que és tan difícil de prosticar-ho ara, això ara no ens queda massa clar. M'hi ha d'anar seguint dia a dia per saber-ho més exactament. Sí, i el més és curiós, perquè el cap de setmana, dilluns, dimarts, perdó, cap de setmana fins avui dimarts, realment el cap de setmana es presentava fred, però tranquil. Ara han començat a arribar aquests petits canvis, que no sabem com ens acabaran afectant, i ho haurem d'anar seguint perquè no està massa clar. El que sí que queda molt clar és aquesta pluja que tenim ara, la pluja possible que caurà entre la nit de dimecres a dijous o dijous al matí. Això està per precisar l'hora exacta. Després, un temps més tranquil, i també queda molt clar en la previsió el canvi de temperatures que tindrem a partir de divendres, que refrescarà una miqueta i es notarà una sensació més divendres que no pas d'anar avui. Com demà, com dijous, que els valors seran bastant agradables. Bueno, de fet, avui 13 de desembre, Santa Llucia, i a partir d'avui es considera una mica l'inici de les festes ja oficials, nadarenques. Ja poses indicatius de la ràdio amb Nadal. Exacte, ja tot ho estem enviantant. Molt bé. Doncs res més, Carles, moltíssimes gràcies, i anirem seguint la informació a les xarxes, també. I tant, seguiu a les xarxes, que anirem precisant una miqueta més, a mi de que la gent avança les ales i els dies. Fantàstic. Adéu. La ràdio de Sant Just 98.1. A les petites pàrines perno Les portes de l' неu d'esper Sintonitzes de l' coldes mèrgades Les sulres de la ràdio de Sant Just L'wrantagret portug ... I don't want a life for Christmas There is just one thing I hate Va, que sembla que estiguin avant aquí fora els estudis de ràdio d'Esvern en plena campanya de Nadal i com no tenim aquí els estudis a la Rosa Maria Manuel Piqué, que és la presidenta de l'entitat comercial d'Esvern Comerç i empresa d'aquí de Sant Justo a la Rosa Maria, què tal? Hola, bon dia, molt bé. No està anavant, eh? No, no està anavant, només faltaria que entre la careta musical, entre la cançoneta de la Maria Carell i tot plegat molt animós. Només faltar el para Noel per aquí passejant amb el Rens, escolta'm. Sí, sí, tant. Escolta'm, parlem de Nadal perquè ja estem immersos en la campanya i sobretot els comerços i teniu bastant, bastant adit. Aquest diumenge, dia 18, hi ha el mercat de Nadal, què ens teniu preparat, quines botigues o comerços participaran? Sí, doncs, bueno, ho recuperarem a tot el mercat de Nadal. Aquest any seria sense cap tipus de restricció i serà perfecte, sobretot on podria tornar el que hi era abans, que no ens en recordem, però fa un any encara teníem algun tipus de restricció. Sí, home, sí, sí. Sí, perquè festa de cap d'any a qui a Sant Just no n'hi va bé, i si no n'hi va bé és perquè hi havia o toc de queda o s'havia d'anar amb mascaretes i no era viable, o sigui... Exacte, i el tema també d'agrupació de persones, que tampoc li hem d'estar més adeu, amb el qual aquest any serà festa grossa. I llavors hi ha... participen molts comerciants, 40, entre comerços, serveis i restauració, és a dir, aquest any, on plim la plaça Camuapa a tope. Inclus més que la Fira de Primavera, no? Més, vull dir, pràcticament com... no el doble potser, però... Sí, primavera serien uns 30 i pico, estem a 40, és a dir, que està molt bé la participació del comerç, del comerç serveis locals. I, bueno, estarem allà, el dia 18, de les 10 de matí fins les 8, i hi haurà moltes activitats. Hi haurà el caga-tio, que és el que és nens, hi haurà més caga-tios dels normals, hi havia més a un, i activitats sorpresa, és a dir, amb aquest sentit, moltes coses. És a dir, us convidem a que passeu per allà perquè trobareu-nos a matí fins a la tarda, amb moltes cosetes a fer, per la família, pels nens... Plaça Camuapa, eh? Plaça Camuapa. Això que dius del tio, jo recordo altres anys de la Fira de Nadal, una llarga cua de nens i nenes esperant a fer caga al tio, potser s'han afegit més tions, no? S'han afegit més, sí, perquè es feia molta cua, llavors quedava molt acumulat, i els nens, quan tenen el tio, una mica de... i els pares també, esclar. Queda una miqueta, diguéssim, nerviosets, i llavors han fet, han recuperat el tio, i en què que faran dos passes segur. Una matí i una a la tarda. Que els comerciants s'animen, potser, per Nadal, perquè, bueno, no sé, és una època més nadalenca, també aprofiteu més o feu més pinya en aquestes èpoques, que potser per la primavera de cara... Clar, jo crec que també del tema de floristeries, que és una època de regals a Nadal, del Paranoel, del tio, de que venen els reis també, i llavors l'agent s'ha animat, perquè també ara venim, vam fer l'última Masluí, que vam fer-la al setembre, la shopping que vevien botigues que venien a fer, diguéssim, a posar la seva carpa al barri centre, però segur que tenim tres mesos que hem tingut temps a agafar forces per tornar a fer un diumenge, perquè clar, és un dia en més, és a dir, clar, treballant de diners a dissabte i diumenge et torna a muntar i diners tornes a obrir, llavors és un esforç extra, però recompensa, tornar a trobar-te als clients, un cop l'any va de gent que fa temps que no els veus, i recuperar aquell tema de més social de trobants, tots plegats. Fa uns anyets, però potser que la Fira de Nadal durés un parell de dies, que fos un cop de setmana sencer. Llavors aquí vam tenir bastanta, és a dir, estan els comerciants amb el 50%. A dir, hi havia gent que volia dos dies i hi havia gent que volia un, llavors al final vam dir que vam pensar que un i fort d'activitats està molt bé. Llavors, perquè d'opla també, clar, pensar que en altres botigues estem una persona sola, llavors no podem desboblar-nos o buscar-ho perquè ens faci estigui la botiga o estigui la carpa i era un paret més complicat. I per ara estem en un dia i estan en força bé. Molt bé, sí. I a més a més aquest any coincideix que el 18 de desembre també és el dia de la Marató. Jo no sé si des de desben comerciar en presa el sector comercial d'aquí del poble també s'ha unit per fer alguna mena de promoció o de col·laborar-hi. Sí, realment nosaltres ja estem a Desberg Comerç, col·laborarem amb l'Associació de Sant Justenca per la Marató. I aquest any ho fem algo diferent, i aquest any hem fet una altra cosa, i és que moltes comerciants del Desberg Comerç farem un regal, un obsequi, i llavors des de la Marató vendran participacions, és a dir, com uns tiquets, per poder votar a tenir aquests regals i aquests diners diran tots per recaptació de la Marató. Animem a que comprim molts tiquets de la Marató i llavors puguin tenir un regal dels comerciants. Clar, que bé, és una forma maca, també. Sí, de col·laborar, i que també d'una manera la gent col·labora, i si tenen un regal, molt bé, si no els hi toca i no passa res, però sempre pensant que aquests diners va una bona causa. O sigui, la gent per poder participar o col·laborar, el que hem de fer és anar a la Carpa de l'Associació de la Marató? Exacte, de la Marató, llavors allà els vendran els tiquets i podran veure els regals físicament de què els hi poden tocar, és una manera de col·laborar amb la Marató. I el sorteig es farà el mateix dia? Sí, el mateix dia, que no sé si és ben bé com va quedar-lo el tema de l'hora, que són a la tarda, a la tarda es farà. Cadó ni temps, no? Cadó ni temps que puguin vendre molts tiquets per poder-te aquests regals i que facin molta recaptació de fons, que és molt important. Seria última hora, en social entre les 6 i les 7, quedarà per definir encara, però això més ho portaran a l'Associació de la Marató. Després també els comerciants normalment organitzeu algun tipus de campanya o de sorteig vosaltres a nivell fora, deia de la Marató, durant els dies de Nadal per incentivar una mica que la gent complia el comerç local també. Jo no sé si us costa competir amb aquests horaris que també tenen les grans superfícies que obren els diumenges de desembre. Sí. No sé si us costa molt. Em costa competir i pensem que tampoc podem competir amb ells. Mai arribarem a estar a l'alçada dels horaris d'ells perquè no tenim res a veure, tenim un juror de partida, la gent de Sant Just ja saben que són botigues locals, en local tanquem el migia, i la gent s'adapta molt bé. Llavors hi ha gent per tot i arribar amb aquests extrems d'horaris és molt complicat, no podem fer-ho. I llavors el que farem és una campanya, sempre per reforçar comerç local, per reforçar el tema del servei que estem allà per ajudar, que reservem gènere, que els guardem, els involiquem, fins a l'últim moment, per el petit comerç. I el que farem serà del 19 fins al dia 5. Tothom que vagi comprant les botigues associades de desver comerç, llavors tenen un papereta, una bolleta que ompliran el nom del telèfon, hi entraran molts sorteig davant els a compra, però podem comprar el poble, i els famosos tortells de reis, que ja portem 3 anys. Sí, els fa molta il·lusió la gent. M'he començat i els ve il·lusió el tortell de reis. Home, és que perdona que et digués, però els tortells no són econòmics. Exacte, perquè són molt bons, i no són econòmics. I llavors, sempre, quan surto un tortell, mira, això que m'he estalviat i em fa il·lusió. I llavors, per això farem aquests 15 dies, i els tortells de reis, que són de les nostres associats pastisseries. Molt bé. Una mica les condicions, és haver de fer algun tipus de compra? Si una compra, sense... L'import no és més important. No hi posem mai. Si es importa a partir de 20 euros. Faig un compra a qualsevol de les botigues associades. Els tortells farem el dia 5, i llavors ja sabran els menjadors dels vals de compra i dels tortells. Els vals de compra, normalment, de quina import o de quina quantitat estem parlant? Normalment, són de 100 euros, i el que fem és en comptes de fer un val de 100. El repartim amb 10, perquè tothom pugui tenir opció, dir que comprem aquesta botiga. Llavors aquesta mania també pots fer... Li pot tocar més gent, també, no? Li pot tocar més gent, i també pot ser més els premis per les botigues. Pots anar a comprar en diferents llocs. Amb petits imports. I el tema dels tortells, ja estan... O sigui, el número de tortells que sortegeu també està definit, ja? No, encara no tenim. Però hi ha bastants. Ja no es quants tortells. O sigui, el tema de nata, de xocolata... Normalment, això ja seria cosa de passisseria. És a dir, ja diem, els tortells ens hi aguanten. Allà només el de massapà, que és el clàssic, jo crec, no? O és que soc molt llaminera, i per mi el tortell de res és el de massapà. I així que és a nata, també. Aquí no entrarem amb dilemes, crec que és a nata, no? No, però jo sempre m'ha imaginat, o bé de trufa... Ah, sí? O de trufa, o de nata, no? Jo crec que el clàssic és massapà. O sigui, hem de preguntar, hem de portar un dia aquí. Jo crec que és el massapà, perquè la figureta és més fàcil de posar-la amb el massapà, crec jo. O la trufa en te la trobes? Bueno, no, clar, entra. O sigui, està la figureta embolicada amb el plàstic, no? Amb el plàstic, dins de la pasta. Clar, exacte. Bueno, si la trobo i sort. Sí, exacte. Però això sí, la condició indispensable, del que siguin, és que portin alguna figureta, no? Exacte. Almenys el rei i la fava. La fava no passa res, perquè quan ja no l'han de pagar, que els hi han regalat, llavors no passa res, cap problema. Però hem de portar rei i fava, amb això, sí, segur. I aquest any, aquí els ànims estan una mica millor, entre els comerciants hi ha més esperances que potser la gent consumeixi més aquí al poble, o una mica l'atònica dels últims anys, també. Bueno, estem amb l'atònica. L'esperança, sempre, l'atònim de detallir més clients, que és aquí on estem sempre buscant... Bueno, hi ha persones que venen a viure a Sant Just, que ens coneixen i sempre està amb aquesta acció, de retrobar clients, però tenim fidelitzats molt clients, molta gent ja que ens compra i que confia molt amb nosaltres. I jo crec que l'atònica de la campanya sempre és més o menys igual a l'anterior. Recordo que per al Black Friday, el mes de novembre, vau llançar una mena de crida, de la gent que els comerços també participàveu en el Black Friday i això, però que fomentàveu també uns responsables de no consumir per consumir, perquè els preus estiguéssim més econòmics, i que també deieu que no podíeu competir amb les grans ofertes que feien, per exemple, les grans superfícies o grans marques. Clar, no podem competir, és perquè estem advocats a... El Black Friday ens ha imposat i quan el tens, tu no l'has buscat, el tens allà i has de fer alguna cosa, una acció altra. És imposat, això. És imposat, totalment. A fora, és imposat, i a moltes grans marques els ha anat molt bé imposar aquest Black Friday. Però, clar, us obliguen els petits a fer alguna cosa? És a dir, no estem obligats per cada botiga. És lliure. Inclujem botigues que han fet xarxes, i no estic d'acord amb la Fèdia, perquè no puc que tingui uns preus molt ajustats. I moltes botigues, de moltes poblacions a Barcelona, segueixen les botigues per xarxes. I ha passat. Però a les altres, bé, anem a fer un esforç a fer... El client nostre se sent una miqueta de dir... Bueno, si estem fent alguna cosa, estem fent aquell esforç d'un desconto extra que no hauríem de fer-lo amb temporada. I és molt complicat. Però sempre fem alguna coseta perquè el que vingui surti content, amb aquest sentit. Vam fer des de l'esvern una consignada de no comprar per comprar, és allò que diem. Està 20 euros, però no em fa falta. És a dir, si et fa falta alguna cosa, ja us puc apropar Black Friday, perfecte, igual que amb descontet. I el comprar per comprar. A desmesuradament, si una miqueta, em capia amb consciència. Això és molt important, a nivell general. Però més amb aquell dia, que sense voler, igual compra sense necessitat de res. Una oferta, una oferta. Val 20 euros, me quedo, però realment et fa falta. O a fer a falta fa una setmana. És a dir, compra quan et faci falta, no? I això de les trampes que fan les grans marques, que una setmana, uns dies abans, pugen els preus, i a més a més tenen la barra de dir que ho han baixat de preu realment ho estan deixant el mateix preu que hi havia. O fabricar producte, només per Black Friday. No podem ni fabricar producte, ni comprar producte. Ni pujar el preu, després baixar-lo. És a dir, clar, si que podíem entrar amb aquest tema, però que no ho fem, el comerç petit, no entrem amb aquesta guerra de pujar preus i baixar-los. Però les empreses, moltes ho fan, però els hi surta a comptar. Per moltes, moltes que els hi posin després. Després un altre tema és decorar els aparadors de les botigues. Hi ha realment botigues molt... Hauríeu de fer un concurs o alguna cosa. El vam fer fa dos anys. Per Nadal o per Primavera, va ser. El vam fer per Primavera, el fèiem molt seguint. Fèiem-ho per Nadal. Ens vam donar compte que ja estava com... Ja que una cosa la fas tan sovint, esperto una miqueta. Llavors vam passar un any a Nadal. Ah. I va estar molt bé. Va ser abans de la pandèmia. És el Nadal de la pandèmia. El 19, no? Sí, el Nadal. Perquè era el 20 i m'he perdut. El 19 va ser el novembre i el desembre del 19. Del 19, perquè el març el 20 va ser la pandèmia. Llavors va ser aquell Nadal. I va estar molt bé. Vam fer el mateix, però amb Nadal. I hem de recuperar per l'invenent. Sí, perquè hi ha aparadors. Vull dir que tinc un veí que ha fet un aparador. Se'n recomano que aneu a veure el que és de Campesos. No sé res, però és un aparador molt treballat. Curiós. Curiós, molt curiós. Sí, diferent. Diferent. El món del revés està bé. Sí, i està molt treballat. Això també podria ser una estratègia, perquè cridar la gent a entrar a la botiga també. El tema dels aparadors és clau, també, quan estan posats de certa manera. És com que haig convidat entrar. Exacte, quan veus una cosa diferent. També veig que costa molt aquest home. Són hores extras a posar l'aparador. Només que posis llumetes, això també és un consum d'energia extra. Ara mateix. Amb la factura de llum ens està pujant. Al final són molt lets. És tota una inversió a nivell bútiga. Preparar la botiga pel Nadal és una... És una inversió per nosaltres, sí. Perquè tampoc pots repetir-ho de cada any. Has anat guardant de fa 3, trobo de fa 2, compres una cosa nova o fas coses manuals. Però també la manualitat és una altra, més hores extras a invertir. Però sí, hi ha un aparador molt macos. Hi veiem els anys hostents, que facin la volteta i vagin mirant, encara que no hi hagi cap concurs, però que vagin agaudits dels aparadors de Nadal. A part que donem molta llum, també. Donem molta llum als carrers. A part dels llums que hi ha, de Nadal. Aquest any, les llums de Nadal, es van encendre fa el divendres... El divendres ha passat, el dia 2. Sí. Jo no sé si el fet que tanquin les llums una miqueta abans us afecta, perquè aquest any sí que es tanquen una hauret abans, respecte als altres anys. Pel que fa a la quantitat, crec que hi ha més o menys els mateixos. Us ajuden les llums de Nadal que hi ha al carrer? Ens ajuden molt, ajuden moltíssim a la part comercial. Sí. Realment fa un fil vermell de la part comercial i dona vida als carrers. Realment, quan qualsevol població hi ha llums de Nadal, convida que la gent vagi a passejar sense voler, surt a carrer i gaudeixes de les llums. I vas fer la volteta, no? Exactament. I per acabar, Rosa, Maria, no et vull entretenir més, però aquest any hi haurà curetes a les carrosses del reis Max o encara ho heu de parlar, això? No, ja ho farem. La carrossa em dona i em presa, la recuperem també. La carrossa de reis, sí. Sempre sorpresa. Sempre estan innovadora, eh? Són coses especials, no sempre són directament relacionades amb el comerç, no sempre hi ha caps. Sempre són temàtiques diferents, allà ho deixem. Hi ha persones molt imaginatives a les associacions i sempre estem pensant en alguna cosa que sigui així impactant. És un temps extra, de curar la carrossa? Molt. És un temps extra, són dies extra directament. Són diumenges, són nits, són... Dona i em presa i desbem comerge. Sí, des del primer avall hem fet així i funciona molt bé. Molt bé, molt bé, molt bé. També parlant, perdona, Nadal. Ja la vola de Nadal, que hem posat a la plaça... A la plaça Maragall, sí. I vam posar en allà capsetes simbòlics de les botigues, amb la nostra nom, i llavors, allà, que passin a fer-se la foto, que és un lloc molt maco. Ho pengin a les xarxes, no? És veritat, que abans hi havia... L'any passat hi havia regals molt grans, per exemple, a la plaça Carme Malaret, hi havia un regal enorme. I podia passar per baix. I aquest any, en la plaça Maragall, hi ha com una bola. Una bola immensa. Molt maca, que la gaudeixin de fer-se pujables. I a sota hi ha com... Els costats hem posat cases de regals. De les botigues, de... Que gaudeixin de les llums i gaudeixin del poble, i ens vinguin a veure. Clar, molt bé. Doncs res més, Rosa Maria, un plaer haver-te tingut aquí a la ràdio. Moltes gràcies. I res més, a seguir treballant amb la campanya del Nadal i aquests dies. Això, i ens veiem al diumenge 18. Vinga, moltes gràcies. Gràcies, adéu. Gràcies. S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust t'hi pot ajudar. Sol·liciteu enviant un correu electrònic a S'enjust encara fumes a roba S'enjust.cat. S'enjust és una delicia i el tabac una brutícia. Un poble tan adorable i el fum tan insuportable. S'enjust topla la vida i el tabac te l'esquitxa. Pensa ben que tu t'enganyes. No juguis ara a tu manes. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? No. Seguim ara amb l'espai de la xarxa 06 de Sant Just, grup transversal vinculat al món educatiu, que reuneix edocents, especialistes, famílies, educadors i educadores, alumnat, a les AFAS, i que té una secció quinzenal a la misora anomenada la xarxa a les zones. Cada trimestre el dediquen a abordar un tema diferent dels estereotips de gènere i l'acció de les activitats extrascolars. Avui han convidat a passar-se per la misora a la Sant Justenca Mireia Domingo, que és ballarina i professora a l'escola de dansa Marta Roig de Sant Just. Salutem-la. Hola Mireia, què tal? Hola, bon dia. Podem afirmar que la dansa, el ball, m'agradaria ser una activitat amb aspectes molt saludables, per tothom a qui la practiqui. A vegades tenim estereotips de gènere entre els infants i joves a l'hora de pensar-hi, com una activitat extrascolar. És així? Doncs és així. És trist, però és així. També, quan em veu proposar venir a parlar avui, venint pensava, bueno, hi ha estereotips amb la dansa, però segons quin tipus de dansa? Segons quin tipus de dansa? Per exemple, no? Si ens posem una mica quan visualitzem diferents estils de dansa, per exemple, el breakdance, les danses més urbanes, predominant molt els nois. També és veritat, al hip-hop, no? Exacte. Tu l'hugués més urbà, no? Hi ha moltes noies i també hi ha hagut etapes que hi ha hagut booms, llavors entrat més anem a fer-hi tant la participació de nois com de noies, però originalment totes aquestes estils de dansa urbana predominen molt més els nois. Llavors, jo crec que aquests estereotips amb quan a la dansa també em dón compte que hi ha molta gent almenys per quan a mi em venen una informació que la gent està una mica desubicada. Què vol dir desubicada? Sí. Bueno, dansa, sí, feu dansa. Però què feu, què és? La llet, que és clàssic. O sigui, la gent es concepta de les diferents disciplines, que a Barca la dansa, que cada cop són més o no és que cada cop siguin més, són reinventades o customitzades d'unes arrels, que ja hi havia llavors jo crec que hi ha com marketing, de noms, llavors surten com unades noves de disciplines i és reinventar el nom que existia, però i tot com amb termes molt medicalitzats, conceptes molt. Ara el pumping, el looping, el chuping, que jo en perdo. Llavors, jo crec que per anar a banda veig que la gent, la població en general, no tot, evidentment, però hi ha molta gent que dansa, però què feu, però és clàssic. Neu amb el tutu, doncs no anem amb el tutu. Llavors, hi ha molta gent que d'entrada, a nivell d'escola i de poble o almenys en el meu cas, potser identifica d'entrada dansa amb dansa clàssica. Amb ballet, no? Sí, dansa clàssica i ballet seria el mateix. Sí. Llavors dius, no, això és una opció i que justament jo a l'estudi no hem fet mai dansa clàssica. Llavors, jo crec que justament aquestes confusions no ajuden i jo sempre ho dic, heu d'avenir que l'alumna, la futura alumna, vingui i provi la classe, perquè per molt que jo t'expliqui, jo et puc explicar, jo faig jazz contemporani, però per molt que jo expliqui, ja, però què, jazz, cavalles, la música de jazz. Amb un saxon directe, no? Sí, sí. He dius, bueno, puc ballar una Nina Simone però puc ballar una àrea d'una òpera, o sigui, és igual. No és la música, si és l'estil del moviment. Llavors, el fet que molta gent es pensa d'entrada, que la dansa a nivell d'escola, aquí, és dansa clàssica, també... I és atrava, no? Sí, i perquè la indumentària de la dansa clàssica és molt, doncs, tenim la imatge exacta de la ballarina amb el seu tutu, la seva sabatilla, el color rosa, tot com molt princesa, no?, per entendre'ns, i no... Tu, quin temps per cent tens, ara, Mireia, aproximadament, de nens a l'escola de dansa? Mira, no cal que et digui el temps per cent. Tinc un. Un. I de quina franja de dalt? Té quatre anyets. Quatre. Quatre anyets. Altres èpoques n'havies tingut més o de diferents edats? Sí. Sí, n'hem tingut, aviam, sempre, a l'estudi, no sempre i durant tots els anys, però hi ha hagut etapes, que hi ha hagut alumnes que han sigut molt fidels, nens, que van començar amb 6 anys i han estat fins que han arribat a la Universitat. Ostres, i per nosaltres, això, ja ha sigut com un gran mèrit. Ja és un mèrit que un alumne, una nena, en sí, es fidelitzi, però quan veus que un nen es fidelitza i que va passant per les diferents etapes de creixement i que dius, ara, potser quan arribi aquí en els 12 anys, a millor estiran rera i veus que continuar, i és una gran satisfacció. Vam tenir, durant bastants anys, dos nens d'Aquí Sany Just i que van acabar ballant superbonic i vull recalcar que són dos nens que, jo, a hores d'ara, que sàpiga, no tenien la connotació que a vegades es pensa, que un nen quan balla té un punt afeminat o que és homosexual, que, jo sàpiga, aquests dos nens són dos nens preciosos que fan la seva vida i que no hi ha cap... dels estereotips que es podria enganxar en els nens que ballen. Exacte. Inclus, va haver-hi fa molts anys, el Jordi Galí, que és Sany Just Teng, que està des dels 4 anyets, fins a l'adolescència, i ha acabat sent ballarí professional, està instal·lat a França, va muntar la seva pròpia companyia i que, jo sàpiga, el Jordi, justament, fins ara, fins al que jo sé, l'últim, tenir una parella heterosexual. Vull dir que, a vegades, són pensaments amb tots els respectes una mica arcaics i agafats del desconeixement, també, que això de fer uns estereotips mentals, de relacionar, segons quin tipus d'indumentària, no, és que, justament, a l'estudi, per exemple, anem amb pantalons negres i samarreta negra, vull dir. Vull dir que no té res a veure. No té res a veure. I ara aquí poso, jo, el tema de les famílies. Quin paper tenen les famílies, a vegades, en voler que les nenes apuntin a una activitat extrascolar relacionada amb el ball, per exemple, i no donguin, potser, aquesta opció amb els nens. Bueno, jo crec per sort es veuen canvis, es veuen canvis de mentalitats tant de la... amb quan els pares, tant de la mare com del pare, perquè a vegades sí que m'he trobat de dir a mi m'encantaria que el meu fill ballés, però el meu marit, com que no li fa gràcia, això fa bastant de temps que ja no ho sento. Ja. Però m'ho han comentat, no? I que dius, bueno, no ho sé. Primer s'ha de pensar què és el que li agrada fer en aquell nen o aquella nena. Llavors, és donar-li la llibertat que provi si allò li agrada, potser ho prova i no li agrada, potser se'n va a fer fútbol i no li agrada. Jo tinc nenes que fan dansa i fan bòlei o fan basquet o fan fútbol. Vull dir, és que no... Hem de trencar, hi ha moltes barreres que ens limiten. Que a vegades, i a famílies, potser que se'n t'assudeixen, no? En insistir a les filles o que potser sí, hi posen certs models de comportament ja des de dats petites. Sí. I també a vegades passa inclús pares amb nenes, amb alumnes nenes. És que volem que balli. És que a mi és igual si és un nen o una nena. Però ella vol ballar, perquè a la millor vegades és una espina que normalment se li ha quedat a la part femenina, a la mare. És que jo ballava de petita i m'agradaria que també ballés. Però l'important és que ella vulgui ballar. Llavors vull dir que et trobes, que dius que l'important és què vol fer aquell nen o nena i ho ha d'aprovar. I també s'ha de normalitzar. Sempre he tingut molt clar que quan entrava un nen amb una classe a l'estudi no anava a permetre cap tipus de comentari de la resta d'alumnes, nenes, cap aquell nen de... Ai, les nenes no fan cap comentari. Clar. Les nenes veuen aquella alumna un mes. O sigui que és més un tema a vegades d'adults que no dels nens. Perquè aquest nen, en concret, el que tinc ara aquest any... Vaig a quatre anyets. I vaig pensar, aviam el primer dia que diuen, la resta de les nenes... Vim-ho, o sigui... Mira, al tal, ens vam presentar i vam... coneixen, i ja està, i quan no veuen, ah, i no, avui no ha vingut. Vull dir, és un mes, és igual quin gènere sigui. I si aquí és algun comentari que no m'agradés o que em sonés fora de lloc, es talla ràpid. Clar, per tallar a l'instant. Parlant amb la psicòloga Marta Padrós, també en aquest mateix espai de la xarxa 06, comentava que les activitats estereotipades per nens, per exemple, el futbol, és més fàcil que hi entrin les nenes o joves, perquè es potencien com a positius, que elles també tinguin uns valors vistos com a masculins, la força, la constància, l'esforç, la resistència, en canvi, per l'altra banda, aquelles activitats estereotipades com a femenines, com la dansa, no acaben d'enqueixar en perfils masculins, perquè els valors que ja estan falsament lligats, femenins, no interessen que els tinguin els nens. Coordinació, emoció, flexibilitat, delicadesa, què en penses? Doncs que és una pena. Que penso que és una pena. Respectable sempre, però és el que tornem, el que té dit abans, és una mica el desconeixement. I també, primer de tot, sempre és trobar el lloc a on vols fer l'activitat, i com es fa l'activitat en aquell lloc i en el cas de la dansa, hi ha tants estils de dansa, i aquí són justes, són tres escoles, les tres són tan diferents, llavors és trobar el lloc on aquell alumne, sigui nen o nen, s'identifiqui amb l'estil de dansa que s'està treballant. Em vull agradar més fer una dansa urbana, una altra li agradarà fer més dansa contemporània. És una pena, perquè en el fons hi havia la dansa igual que la música, per mi van molt lligades. A més, amb la dansa treballem amb la música, és un binomi molt complert. És un punt, són punts que treballem on es desperta la sensibilitat que tots tenim, uns més, uns menys, amb uns ens costa més treure-la, els altres l'expresem d'una manera, els altres d'un altre, i va d'experimentar una sensibilitat que portem. Llavors, anem a veure què passa, quan volem dialogar amb el cos i la música i ho podem fer de moltes maneres diferents, amb molts estils diferents de dansa. Llavors ho trobo una pena, perquè crec que tots ens... penso que d'entrada tots som sensibles, siguem nens o siguem nenes. Què passa que, bueno, la dansa i amb la música es deixa veure aquesta sensibilitat, d'alguna manera, però que no vol dir que sigui una cosa ni llonja, ni femenina, especialment no, sensibilitat humana, no hi ha més. Perquè tu mira, hi ha notes, quan una nena escull venia a l'escola per una motivació personal, o bé per una mica la presió, també que pugui haver-hi darrere... No, avui em diuen, si hi ha un nen o una nena, si tu la puntes en una activitat, sigui la que sigui, i no la disfruta o no ve a gust, on diuen, que no volen venir. Vull dir, en aquest sentit, no, i amb els pares, deixem això, són bastant quarents. Vull dir, hi ha coses que ja són obligació per ells, amb l'escola. Llavors almenys deixem que les activitats extrascolars ha de ser per mi un temps necessari, que necessiten, perquè crec que sortir de l'escola i posar-se a casa a fer deures, o estar-te dos hores berenant i no arrancar, vull dir, això fa que tampoc rendeixis a vegades, a vegades es pensen que per tenir les tardes lliures estaran més aplicats a l'hora de portar les feines a l'escola. I jo ho dic per experiència, jo de petita feia música, flauta, dansa, feia els deures, de l'escola, o sigui, les tardes programades i sabia que l'estona que tenia l'havia d'aprofitar. Llavors sigui l'activitat que sigui, crec que és necessària i perquè és una via d'escape i cada ua ha de trobar quina és la seva via d'escape, és seguir fent l'estisme, fent música, fent dansa, fent manualitats, el que li doni la gana per sortir a l'escola i posar-te a casa és una manera també que tu agafis una dinàmica de treball amb tu organitzar-te el teu temps i rendir, no? Llavors penso que si t'apuntes en una activitat extrescular, també t'has de donar temps per entrar en aquella activitat, a vegades la gent... La primera classe ja no m'ha connectat. No ho sé, però és un procés. I l'únic seria començo el curs i l'acabo. Dona't un marge, perquè hi ha un procés amb tu, amb la feina que estàs fent. Llavors, a la pregunta que m'has fet, de si tu caien alumnes, que no, és que gràcies a Déu, no és el que és més habitual. I deixant davant de la dansa com a activitat extrescular, en l'etapa de l'adultesa també repateixen aquests patrons. Compara, per exemple, una sala de zumba d'un gimnàs que pot haver-hi tot de dones o noies, en canvi, per exemple, en la sala de musculació o de peses, que solen haver-hi també més homes. Aquí, per exemple, es repetiria la sala de zumba. Jo crec que és el que dèiem també. Hi ha bums, llavors, gimnàs, llavors, tots els gimnàs, tots els fets zumba, i aquí sí que en aquestes classes, en l'estudi en concret, per exemple, jo no tinc zumba, però el concepte de gimnàs i una classe de zumba sí que veus homes i dones, i llavors, jo crec que també, com que és algo, o l'aeròbic en general, en el món de l'estep i tot això, és una cosa molt més mecànica. No és el mateix que ballar. És diferent. Dic que no es ballar, potser hi ha gent que dirà com que no es ballar. Sí que és ballar, però per una persona que s'ha dedicat a la dansa i el tipus de dansa que nosaltres fem, per mi zumba no és ballar. És fer una sèrie d'exercicis en cadena, una sèrie molt robotitzat per treballar la teva musculatura i la teva resistència a cardiovascular i la coordinació, però d'una manera molt mecànica. Llavors, aquí, tu no deixes veure el teu toc personal, la teva identitat com a ballarí. Llavors, és més robotitzat. Llavors, vinga, posa allà i som tots. I per acabar, Mireia, què ha de començar a canviar per trencar aquests historiotips? Per exemple, mostrar referents més variats? Home, jo... En quant a disciplines variades, n'hi ha un munt de dansar. Massi tot, és el que he dit abans, que jo ja em perdo i que tot ja està com inventat, es va reinventant i es va agafant una tècnica amb l'altra i es fusiona i inventem un nom nou. Mira, jo crec que fer-la més visible a nivell de mitjans de comunicació és important. Quan va haver-hi el programa de Fama, va ser un boom. Va ajudar molt aquest programa. I tots els que ens dediquem a la dansa, sigui amb la disciplina que sigui, ens veuen... Ens hem de malagar de dir veieu? Sí, balla, és això. I Fama, per exemple, en concret, treballaven el contemporani, treballaven peces de vegades de clàssic, treballaven danses urbanes. Llavors dius, era una manera, era una parada que la gent ballés, que hi ha moltes maneres de ballar i que porta una feina i que és una constància i que... i que se li haurà donar més valor en el que vol entrar i aprendre-ho i el que s'hi dedica. Llavors, això, aquí es va notar un cert boom. Ja no dic a la meva escola, en concret, sinó en general, que veies la gent, la gent adolescent o pre-adolescent, com molt interessada amb la dansa. Eufòria, per exemple, aquest any, que també ho enfoca més amb el... Eufòria dents. Sí, exacte. O enfoca amb el ball. El càsting, per crear el grup de ball d'Eufòria, ha sigut un èxit que ni s'esperaven ells. Ha sobrepassat totes les expectatives. Llavors, la gent, els adolescents i els nens volen ballar i volen rebre aquesta informació i volen rebre els cursos. Totalment, nens com nenes. Mira, és que realment dels millors ballarins que hi ha al món, ballarins com coreògrafs, són homes. Ja. Vull dir que hem d'anar trencant, hi ha moltes coses, i deixar que tant els nens com les nenes siguin lliures i no tenir por a provar el que els vingui de gust provar. I trencar, hi ha coses que ja... ja estan molt lliures. L'època de la pedra. Sí. Molt bé. Doncs Mireia, gràcies per passar-te aquí a Ràdides Bern. A vosaltres. I res més, que acabis de passar bona tarda. Moltes gràcies, igualment. ... ... ... ... ... ... Gairebé són les 7 de la tarda. Això vol dir que ens hem de anar acomiadant del programa d'avui. Nosaltres us hem estat fent companyia des de la Cinc, aquest parell d'Horetes. Tornarem ja demà a Dimecres també a la mateixa hora. Aquí, el 98.0 FM a Ràdio Desvern, la ràdio municipal de Sant Just. Ho recordem, que podeu recuperar tots junts amb minúscules, tant a Twitter com a Instagram. I ja també trobareu els links amb els diferents podcasts i també tota la programació que anem fent dia a dia, a més d'algunes de les imatges dels convidats i convidades que van passant per aquí per la missaura. Des més, que acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a trobar a demà a Dimecres. Que vagi bé. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...