#282 - La Rambla del 15/12/2022

Bona tarda Sant Just. Ara mateix passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dijous 15 de desembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Téu sintonitzant el 98.FM a la Misora Municipal de Sant Just, ja ho coneixeu. Soc la Núria García i estem a mi cada dia de dir-li uns adivendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs fer d'aquí i fins a les 6. Primer de tot farem l'espai de Padel. Avui tenim el Enrique, que ha vingut amb una convidada, que a continuacions la presentarà i farem l'espai de Padel, amb Sant Just, Padel Club, com a referència. Després, tot seguit, també tindrem el Josep Lluís Gil, aquí per parlar dels temes i dels continguts de la revista La Vall d'Avers, la revista d'actualitat informativa d'aquí del poble, i ens vindrà a parlar ell, que és co-director precisament de la publicació, sobre els continguts de la revista del mes de desembre. Després, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem un repàs dels dies internacionals i també de les afamèrides que van passar del dia com avui. I tindrem un nou capítol de la xarxa 06, aquest grup transversal del món educatiu d'aquí de Sant Just, que aquest trimestre, perdó, estan tractant els esterotips de gènere i les eleccions de les activitats estrescolars. Cada dues setmanes ens porten a un convidat o convidada per parlar del tema i avui ens porten a la coordinadora d'escoles coeducatives, un projecte que ha nascut de les escoles públiques de Sant Cugat. Vinga, vam, que tot això és de seguida no marxeu. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, quan et creus amb la gent. Encara que vagis a empresa, saludes sempre treu i en la llengua. Quan juguis a l'escola, el pati o el parc, treu la llengua. A les estrescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit, que si marca no marques, treguis la llengua. Influència treient la llengua o viciant a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistes a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó, als petons de debò. Es fan amb la llengua. Treu la llengua reu i amb tothom, estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua, comparteix el català. Vinga, barranquem el programa d'avui. I ho fem amb l'espai de Paddel. Com hem comentat al principi, ja tinc l'Enrique i la convidada, que no vull dir el nom, perquè deixo que la presenti ell. Hola, l'Enrique. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bé, molt bé. Bé, bé, sí. Estoy aquí con Virginia. Virginia ya ha estado aquí en el programa. Sí, sí, sí. Virginia és la coordinadora de l'Area de Fitness. I ha vingut per parlar-vos de cap part de Paddel, que fem molt de Paddel, tot el que podem. També tenim l'Area de Fitness amb unes activitats dirigides, que la gent agrada molt, que s'ho passen molt bé. Allí vam tenir un sopar, un sopar fiesta navideña, no sé, de l'Area de Fitness que va organitzar la Virginia, era 40 i pico, no? Sí, 40 i tantos, cenando y bailando. Bueno, casi te diría que 40 y tantas, porque... Podrían un montón de chicas. Podríamos hablar de ese tema, porque los hombres no se apuntan a actividades dirigidas. Ahora lo tocaremos, ahora lo tocaremos. Pues, mira, chicos, estábamos... Xavi, que era el coordinador, el chavimai nou, estaba Aniol. Aniol Parpiñal. Que és el chico fitness, que se está en la sala de fitness, pues asesorándola a todas las personas que están utilizando máquinas, por sobre cómo utilizar correctamente las máquinas, etc. Había también un alumno, otro instructor, Antonio. Ramon Figerola, también importante en San Just. Ramon Figerola, exacto. Ah, sí, Ramon, sí. Y yo. Y tú. Exacto. 5 chicos, ¿no? Bueno, escolta, us vau defensar bé, no? Bueno, debemos ser muy feos, porque no ligamos ninguno de nosotros. O sea, con tanta chica y no liga nada, debemos ser muy feos, pero bueno. Igual hubo, Antonio, igual, algo ligo. Algo ligo. Virginia, escolta, tu estàs al capdavant de l'àrea de fitness del club des dels inicis? No. Yo empecé en los inicios como instructora, instructora de zumba, y chavimai nou era el coordinador en aquel momento. Llevo como coordinadora en febrero a dos años, que estoy yo al cargo. Vale, molt bé. De l'experiència, com estàs vivint el tema del fitness en el club, que no deu ser fàcil, un club que es dedica al pàdel, no? Vull dir, una cosa deu ser estar en un club, en un gimnàs, i estar de coordinadora o allà, sabent que molta gent va allà per això, però que està en un club on l'objectiu o l'activitat predominant és un altre, potser costa, no? La verdad es que estoy encantadísima y tenemos un montón de nuevos abonados cada día y más, y el gim está creciendo fantásticamente. Estoy muy contenta, muy contenta. Al principio fue duro, pero tengo que reconocer que me llevo muy bien con Enrique, y me consciente bastante, y hemos logrado darle una vuelta al gim inicial, a la sala de dirigidas también, le hemos dado un nuevo estilo, y la cosa va avanzando muy bien, muy bien. Quins canvis hi ha hagut, així, que diguis, més importants o més destacats des dels diners? Pues, por ejemplo, a partir del confinamiento, que aprendimos a entrenar a través d'una pantalla, creamos en el club una sala virtual, en la que desde las 8 de la mañana, cuando se abre el gim hasta última hora, puedes reservártela para ti solo, y tenemos ocho programas distintos, de Les Mills, que son los programas más punteros, BodhiPam, BodhiAttack, BodhiCombat, donde los conoce. Y bueno, pues solo tú o hasta tres amigos más, podéis entrenar en esa sala virtual, que además está, digamos, decorada muy chula, con luz. Exacto. Se llama además Blastroom, porque es, pues, una explosión de sensaciones. És veritat, si algun cop l'Enrique ja ens havia comentat, també. Sí, sí, sí. Y es un éxito, desde que la creamos a la gente le encanta. Hi ha poquetes estones que quedi lliure? La verdad es que sí. Per les tardes plena, no? Sí, hores punta, suele estar llena. Y además, tenemos gente abonada, que al mejor solo utiliza la Blast. Es más, tiene cierto, pues, que no ha sentido el ridículo o no sé por qué, y solo van a... Per farèixer-ho. Sí, però podríeu fer-ho en casa, però en casa no tienes el material, que está ahí, no tienes a veces el espacio, pero tengo que hacer ejercicios. Me puedo poner la tele o el iPad, pero el iPad es pequeño, la tele tengo que apartar la mesa. O tienes los seños por ahí, es molestado. Entonces, te reservas tu Blastroom y llegas allí, tienes un espacio con tu climatización, espacio amplio, bicicleta, si quieres hacer algo de cycling o... Perquè hi ha gent que vagi al club, al Sant Josep del Club, només a fer gym o activitats dirigides, o sigui que deixi davant del padel, eh, Enric? Totalment. Al final te lo contestarán mucho mejor que yo, pero bueno, tenemos un montón de gente que viene al gym y no hace padel para nada. Ni el toca, ni la pala, vamos. Algú, pero lo cierto es que tenemos muy diferenciados los, verdad, la gente que viene al padel normalmente no viene al gym y la gente que viene al gym, no. Son perfiles muy diferentes. Sí, sí, sí. Mira, ayer hacíamos la broma, estábamos en este picoteo, ¿no? Sí. Y entonces venía humus, ¿no? No sé qué. Sí, humus con zanahorias, cúbites. Exacto. Y entonces yo decía, bueno, es que si esto fuera una cena de padel, Virginia es el mundo del fitness y yo soy un poco el mundo del padel, ¿no? Y tenemos muchas bromas con esto. Y digo, Virginia, si esto fuera de padel, aquí habrían torretnos, torretnos y bocadillo de bacon queso. Y es verdad, son perfiles diferentes. El perfil sí que es verdad que tenemos gente del gym que juega padel y tenemos gente de padel que hace algo de gym. Pero es verdad también que la gran mayoría de las personas del gym son muy de gym y de vida saludable. O a lo mejor no llevarla, pero quererla llevar. Vale, vale. O sea, muchas veces es un propósito, ¿no? Sí, sí. Están interesados por dar una vida saludable, por cuidarse, por ser... Mira, la gente que hace padel no es que no sea así, pero la vía de cuidarse es otra, es moverse en una pista. O sea, yo siempre lo digo, yo, que soy prácticamente de padel, yo no soy deportista. Vale. Yo no, hay jugadores de padel que son deportistas. Yo no, yo juego, soy jugador. Estoy jugando, me lo estoy pasando bomba. Y para pasarme lo bomba resulta que tengo que correr para adelante, para atrás, para un lado, para otro, me tengo que agachar, me tengo que saltar. Pero a mí, Virginia está harta de proponerme que haga gym, que incluso me ha propuesto que cualquiera, que estaría loco por hacerlo, ¿no? Un entrenador personal con ella, de tenerte una hora una persona, que te va a decir lo que tienes que hacer, cómo lo tienes que hacer, en la medida en que lo tienes que hacer. Pero no, no hay alcohol. Y si hay alguna excusa para que... Y por otro lado, pues, pues, pues, bueno, pues, eso, o sea, nos viene gente con... Hoy vamos a obtener unas proteínas para venderlas aquí en el club y tal. Y digo, bueno, a los del gym, igual sí, pero los del padel... Luego están los jugadores, los jugadores que son profesionales, semiprofesionales, los monitores, y tal, que esta gente se cuida, son deportistas, hacen también fitness, porque si tú quieres dar el máximo rendimiento en pista, tienes que hacer fitness, tienes que entrenar de verdad. Aparte del padel, tienes que entrenar tu cuerpo. Y eso se encarga a Virginia. Virginia y su equipo, ¿no? Nosotros tenemos algunos chicos que empezaron con nosotros en la escuela, que están a un nivel de competición. Sí. Y que a Neol los cogen en la sala de fitness y los pon ejercicios, dan... Ahora, a mí no. A mí no, o sea, yo... Con lo que voy es a pasar. Tu me agafa la pala, ¿no? Ficar tallar la pista. I corru, y tengo un rayo de aquests d'activitat. Que me ha posat el partit, que no existe la actividad de... No existe, pero como tenis, como la actividad de tenis, y te dicen que has corrido tres kilómetros, ochocientos, y que no sé qué, ¿sabes? Bueno, está bien. Está bien, ¿vale? Pero... Virginia, quin és el tipus o el perfil de gent que ve a les classes, a les activitats dirigides? Sobretot mujeres. El 97%. Y... Bueno, pues, vecinas de la zona de San Just. Has creado amistades allà a les classes. Muchas amistades, sí, sí, sí. Una en tirada a l'altra. Bueno, sí, porque además tenemos ese tipo de gente que necesita que la amiga le diga, venga, vamos. El deporte, o sí, la actividad física, pues... es distinto al pàdel, el pàdel es muy social, y a lo mejor... Yo siempre lo distingo porque entrenar es competir contra ti mismo, ¿no? Contra la pereza, contra hoy no apetece, pero voy a intentar hacer un poco más que ayer. Y en cambio el pàdel es como competir pues con tres personas más, ¿no? Es lo que yo creo que nos distingue, ¿no? Parlàvem abans que el perfil acostumen a ser dones per què els homes els costa fer activitats dirigides o... Sí, es algo que me pregunto, realmente. Vergonya, creus que... Yo creo que algo de eso debe haber... Sentió el ridículo. Malentendido, ¿eh? Porque realmente... no sé por qué tienen que dar vergüenza hacerlo, pero yo creo que sí que hay algo desendimiento de vergüenza. Yo no sé, claro, yo estoy... yo tengo... voy a cumplir 54 años aquí, ¿no? Entonces no sé si quizás personas... no sé gente más joven, pero quizás personas de mi generación, 40 y tal, a lo mejor... no sé si lo consideran una cosa de chicas, no sé si lo pueden considerar. Yo no lo considero, pero quizás sí que... que se considere algo como... es que esto es de chicas. Porque, por ejemplo, el viking d'or, ¿no? No se consideran una cosa. En cambio, el zumba es como que es de chicas, y yo también me encanta bailar, yo me lo vas muy bailando. Pero sí que es... no sé, no sé. Sí, la verdad es que es algo que deberíamos... Analizarlo, porque... Pero es un fet que no només passen els anjos pel club, és un patroc que passa també en altres centres, en altres clubs, gimnasos... Los hombres tienden más a quedarse en el gimnasio, ¿no? Con los hierros, como lo llaman ellos, o las máquinas y tal. Es cierto que tenemos una configuración. Nosotros el club se conceptuó como un club de pádel. Y dijimos, como yo estaba en ese embrión, porque el proyecto del pádel es... yo no empecé a trabajar tres años antes de abrir. Conceptué el club de pádel, pues como un club de pádel, y pensé, para diferenciarnos de la competencia y tal, estaría bien tener un pequeño gym, y por si alguien quiere hacer algo. Entonces, no se conceptuó como un club polideportivo, o como un club deportivo, como un club de pádel con un complemento. Entonces, ¿qué nos pasa? Tenemos una sala de fines muy pequeñita, donde da para destrozarte vivo. Sin duda alguno. El tamaño no importa. La cuestión es que... la persona que es de fines, los chicos que les gusta mucho el tema, más de máquinas que de actividades dirigidas, cuando van allí a informarse, ven la sala pequeña, y dicen... Esa es encanta una mica, ¿no? Exacte. ¿Qué nos pasa? Que tenemos el pádel a tope, y las actividades dirigidas a tope. Y ahora, desde que está Daniel Perpinyà en la sala de fines, empezamos a tener... Més gent. Més gent. Però és cert que tenim una capacitat limitada. Nosaltres tenim un projecte d'ampliació, que estem comentant ara, però que hem comentat en alguna ocasió, com a somni. Que estan molt molt a principi. Molt a l'estat embrionari. Ara està a nivell de projecte, de cobrir unes terrasses que tenim, i ampliar el jim, i llavors tenir un jim. No un supermega jim, vull dir, però un jim bastant... O sigui, un jim. No serà un macro jim, però serà un jim, com molts jims que hi ha per al món. I llavors, amb això, jo crec que... Una tonapilates. Sí. Una tonapilates reformer. Exacte. Una sala de fines, que serà probablement tres vegades la que tenim ara. Vale. Dos salas de dirigidas. Dos salas de dirigidas, más la platform. La dirigida va demanant. Ella va fer la carta al rei. I l'altra. Una zona difícil que l'havíem tingut. La perdíem en el seu moment. Exacte. Llavors, jo crec que, llavors, tindremos un equilibrio. Virginia, tu de què ets professora? Exactament de quines classes? Pues soy de... En concreto, ahora mismo, sin parto zumba, body-pump, bifid, que sería como una enforma. Strong nation, que es como un body-combat. Un poco de todo. I quines? La entrenadora personal, també. I quines d'aquestes classes? La que més enganxa o la que més... Zumba. Zumba. Con la que mejor me lo paso. Y se lo pasan, sí. Me encanta. Yo creo que donde lo petas, Virginia, si me permites, es en zumba y en body-pump. Body-pump. No digo que las otras no. Pero yo siempre digo a la gente... Body-pump. ...encanta la conzumba de Virginia y body-pump de Virginia. Es una gran clase, body-pump, también. Es el sistema, es a dir, la gent ha de reservar plaça, hi ha gent que es queda sense... Sí, sí, sí. Se queda mucha gente, elista espera. Tanto en body-pump com en zumba. O sigui, des de l'aplicació es pot... Des de l'aplicació, tienes que reservar tu hora y guardarte plaza. Esto no lo hacíamos antes. Lo empezamos a hacer con el tema de la pandemia, porque había un tema de foros. Claro. No podia ser una classe amb 50 persones. Clar. Obviamente. Clar. I llavors s'ha quedat i jo crec que és bo. Que s'ha quedat. Lo mantenemos y así sí. Sabemos un poco... Bueno, controlamos qué clases son las que más gustan, cuáles... Tiene más afluencia. Exacto. I com a entrenadora personal, quines són les demandes, que més et trobes... No sé si per part de gent més jove o gent més adulta que vulgui... Tenía algo al costat. Un entrenador. Siempre el objetivo es estar... Yo creo que equivocadamente lo de adelgazar. Para mí, entrenar es salud, es estar fuerte, fuerte... No sé. A nivel inmune, a nivel físico... Exacto. Saludable. Lo de los kilos es como un poco... Sí, yo creo que es una consecuencia de estar bien. Sano. Exacto. Pero la gente suele ser eso. Quiero perder cuatro kilos y quiero entrenar... Y me parece un error. Yo creo que además el deporte tiene que ser a largo plazo siempre, crear un hábito, mantener ese hábito. Y a partir de ahí vas a ver cómo se notan resultados. Que vas a estar mucho más fuerte, que vas a mejorar de aspecto físico, que vas a mejorar de coco, porque el deporte te da... vamos. Te ayuda para... Com es jo allò que diuen que la hormona de la moneda... Serotonina. La felicitat. Serotonina. Sin duda. Está comprobadísimo, que a lo mejor tienes un mal día y te pegas una clase de zumba fantástica o de bodipam, y te cambias el día. Es verdad. Y los grieus lo decían, lo de men sana e incorpore sano. Sí, que es el logo de Asics. El logo de Asics, que son las mejores bombas que hay. No me paga Asics. Asics es anima sana e incorpore sano. Claro, si deben hacer un juego de palabra. Sí, deuen jugar. Asics. Sí. I escolta, Vigínia, tu què és el que veus en les persones que et demanen ajuda, en l'hora de fer entrenaments, o això. Quines característiques tenen aquestes persones o valors per dir-ho així, que els fan poder arribar a la meta? La perseverància? Tristament, tengo que decir que pocos... Bueno, no pocos. Estoy bastante contenta. Bastantes hechos que, cuando parecía imposible traerlos a mi terreno, a que entiendan que se tienen que marcar, o sea, como obligatorio dos días, tres a la semana, sin excusa y eso, que perduren el tiempo, se me fue. Que me habéis preguntado. Que la persona... Sí, el perfil. Bueno, les persones que es proposen que tenen una meta i això, i que al final ho acaben aconseguint, o que se senten orgullosos, orgulloses del seu procés, i que no abandonen, que no tiren la tovallola, una mica la seva mentalitat quina és? Això, la perseverància... No, jo crec que és que arriba un punt, quan adquires l'hàbit, el deport, que realment el teu cos ho necessita. I com... Sí, com notes aquesta satisfacció, o sea, ese bienestar, tanto físico como mental, la gente se queda. Y se acostumbra, o sea... Sí, hay un efecto, o sea, engancha. Engancha, exacto. No sé si puede tener algo que ver con el tema de las drogas o no. Pero es un poco adictivo. O sea, cuando haces... Yo no reineo lo que he dicho antes, o sea, yo no voy al gym, ¿vale? Pero yo, de joven, sí que he ido al gym, con 20 años y hacía mucho deporte, de varios deportes, y algunas cosas que hacía era ir al gym. Y yo cuando cogí el hábito de ir al gym, si no iba al gym, me sentía mal. Me sentía mal, pero no me sentía mal, ni por engordar, ni por no engordar, porque necesitaba esa actividad. Y creo que dicen que son 21 días, ¿no?, que tienes que hacer algo para crear un hábito. Ostres. Porque también es verdad que es fácil desengancharse. No es como la heroína, esto. Al final, tú estás un año que vas al gym, x veces a la semana que te encuentras a gusto, que esa serotonina que generas te produce satisfacción, etcétera. Luego, por lo que sea, te eleccionas, tienes un tema de trabajo que no te lo permite, te sale un viaje por lo que sea. Y te pegas un mes que no vas al gym, y luego te cuesta volver... Això que no se debe hacer. Te cuesta volver un montón. Igual que si estás enganchado a dejar de hacer deporte, te cuesta. Es verdad que si lo soportas ese mes, luego te cuesta un montón volver. Ja, clar. Virgínia, ja t'ho has notat arrel de la pandèmia, de gent que... Això que diuen en Tric, que hagués deixat de venir, que l'aliàgic costa tornar, o gent en por, encara. Nosotros tuvimos la suerte que al tener mucho espacio al aire libre, seguimos entrenando... Cerramos los tres meses que nos obligaron, todos estuvimos en casa, y luego volvimos a hacer clases siempre al aire libre, y la gran mayoría siguieron ahí. No, la verdad es que no se nos fue nadie. Que bé. Si no tuvimos un gran bajón. Algún agente mayor que tenía más miedo. Pero el resto, con un frío terrible, y ahí entrenábamos fuera... Home, és un avantatge, realment. El fet de poder tenir espai lliure, de poder seguir les classes... Això, de poder la gent, suposo que és un lloc social, un gimnàs, també vull dir. Ja deuen haver explicat també l'Èric i l'altre dia que del club han surgit relacions, també. Sí, sí, sí. La gent, de fet... Sí, va fer esport, però també hi ha gent que, de fet, va trobar-se o a veure's amb l'amiga, aprofita la classe i després, no sé si després la gent també deu fer coses junts... També, sí, sí. Jo crec que el nostre club un punt molt, molt... Un punt molt diferent, sobretot en el... Bueno, no, Jim i Paddel, jo crec. És que som molt familiars, no? Hi ha un ambient molt familiar. Per exemple, en Jim, és clar, no hi ha rotació de professors. Estem els professors de l'inici, de fa set anys. Els alumnes, ells ens coneixen a nosaltres, i nosaltres a ells, no? I això és un punt que la gent valora... La proximitat, no? Sí, sí, sí. No és com comprar un producte a Amazon, no pots ni provar la talla, ni acabar d'ajustar, sinó que... Clar, un Jim d'on hi ha un munt de persones, i hi ha un munt de professors, no? No, no, això no és... Núria, ara que has fet la relació, l'altre dia et comenté, te dius que era la primitzada de l'Only Singles. Sí, sí, sí, sí. Molt important. Ja tenim fet per la primera americana... Ostres! Only Singles, que serà el 27 d'enyor. Vale, vale. I, bueno, tots els singles... Important, important. ...de Sant Just i dels voltants. Los invitamos a que entren en nuestro... en nuestro Facebook, nuestro Instagram, que nos vengan a visitar, que nos llamen, que nos pregunten, que les informaremos del tema, pero bueno, la idea es hacer una americana, pasar un rato divertido, acabar con un gin tonic. Mira. Y empezar el fin de semana amb berners, y conocer gente. Soltera. Soltera. Soltera. Que puedes tener relaciones, o simplemente conocer gente muy maja, que luego te lo pases bien, o encontrar el amor de tu vida, que nunca se sabe. Mai se sap, és veritat. Això ho diuen, eh, que mai se sap el amor que pot aparèixer. Jo me iba a apuntar, pero mi mujer no me ha dejado. No, no. Millor que no. Millor que no. 27 de gener, que és un divendres. És un divendres. En principi ho farem els divendres, comencem amb una, veiem què tal, si funciona bé, si la gent s'ho passa bé, si hem de rectificar, si hem de fer coses més... Tot està clar a plugar. ...més xules, no? Però en fi, són jugant parell duretes a paddel, fer un gin tonic, són 20 euros per persona. Molt bé. Que tinc clau el gin tonic, està bé, i t'has d'apuntar tu, o sigui, en el cas d'un noi com jo, m'hauria d'apuntar amb una amiga, amb una amiga que no és la meva parella, si no. És la única manera que tenim de garantir que hi haurà el mateix número de nois que de noies. Clar, clar. Exacte, perquè si no hagués d'escomparar... Llavors, el primer partit el farem junts, amb qui m'hagi apuntat, i després a partir d'aquí, cada vegada, cada partit es va canviant, i vas conèixer en gent, i llavors és xulo. Molt bé. Creiem que pot ser molt xulo. Jo crec que serà un èxit. Molt bé. Doncs, si us sembla, deixem aquí l'espai. Moltíssimes gràcies per haver vingut, Enrique i també Virgínia. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda, i res, a seguir... No sé si ens portarem a parlar, però si no, molt bon Nadal, per a tothom. Sí, sí. Felices fiestes. Felices fiestes, que... Felices fiestes i prospereu-ne, no? I prospereu-ne, no, bo. Prospereu-ne, no. No es veu sense enius per el club. Vinga. Vinga. Que vagi bé els dos. Adéu. ライバー Em deslego d'una cadena oxidada A la llengua el teu gel se'n torna a veure M'hi subim nòtic et pipejo empanat I aquí estic solitari ben acompanyat El meu ego m'incomoda però em fa falta No canvio cap alola per cap altra Per ser jo no necessito ser ningú En tinc prou amb un volant la carretera i tu I si em dius que demà no sabré res d'ahir Vols radir que hem oblidat la merda que ens vam dir Jo em limito, has sentit a retenir les ferides d'aquell dia I l'emoció que tenim M'ha abraçat els arbres d'aquest camí Que em portin un procés sempre em tornin aquí M'agradaria veure com sures mica en mica I vols, vols, vols i sobrevoles Vivint en un arrotit conduint al teu costat Cada dia el nou perró tan direcció tranquil·litat Vivint junts en un arrotit Conduint-me enamorats Playing hits a tota hòstia ignorant la gravetat Vostès totsonyos van de laapproc Al òbvi B Didgeridoo Així, que понимem queиваем que s'ha fet molt bé. La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Ara mateix són les 5 i 41 minuts i tinc en Josep Lluís Gil, que és codirector de la revista. Aquí, a l'estudi de ràdio, per parlar dels temes de la revista del mes de desembre, aquí de Sant Just, o la Josep Lluís, què tal? Bona tarda. Veig que portes un exemplar... Acabat de sortir de màquina. Encara fa olor de dintre. És primícia, veure la revista, perquè acaba de sortir. Sí, sí, absolutament. És molt llampant, veig, la portada de cars. Una portada de cars, com toca. Fent referència, suposo, algun reportatge fotogràfic? Sí, bàsicament és un reportatge fotogràfic, i els resultats dels diverses categories, però bàsicament són fotografies. I, quan acostumem a fer el número posterior al car, a la cursa, acostumem a dedicar-li la portada, i, bueno, aquí està. És una foto xula, eh? Sí. Molt maca, molt maca. I els corredors, així, amb tots vermells. Per tant, gran contrast, crida l'atenció. I quan obrim i passem de la portada, què és el que ens hi trobem, a les primeres pages? Bé, com deia, hi ha el reportatge fotogràfic, pròpiament, dels cars. Sí. I, a continuació, ens trobem l'entrevista en profunditat, que aquest mes l'hem fet el mossèn Xavier Sobrevia. Porta gairebé dos anys a Sant Just, i no l'havíem pogut entrevistar, i hem pensat que era el moment, i, doncs, això l'hem preguntat una mica de tot. Una mica de la seva vida, suposo, també? Algunes coses personals, i bastant de coses relacionades amb la religió. Home, també és un mes que quadra, perquè el desembre hi ha molts actes religiosos, hi ha moltes... No ha sigut premeditat, però diem que és oportun, però no era una cosa que havíem de fer fa mesos, i s'ha desvingut aquest mes. Molt bé, molt bé, molt bé. Llavors, tindrem aquesta entrevista amb mossèn Xavier Sobrevia. Després també hi ha, suposo, més temes, no? Sí, tenim uns breus, una secció de dia a dia d'entuïcies curtes, que aquest mes va molt a Tapaïda, amb moltes, dediquem, 6 pàgines, que és un fet habitual. Deu, n'hi do, no? 6 pàgines, t'anava a dir, en els altres números normalment també és una secció bastant... Són 2, 3, alguna vegada 4, aquest mes hi havia molta teca, i, doncs, hi ha una mica de tot. Per exemple, perquè no els renumeraré tots, no? Però parlem de la primera edició del 5 de Nadal, parlem de que el vestíbul de la Teneu acull un passebre, per primera vegada, que ja està marxa, que ja està marxa, sí. També parlem de que la Teneu ha demanat formalment que la sala municipal, que està en remodelació, el seu nom oficial sigui en Teatre Teneu, ho demana formalment la Teneu, tot i que l'Ajuntament, sense cap procés de consulta ni res, oficiósament ja la va babatjar així, en la presentació que va fer a Festa Satardó. Com a Teatre Teneu? Amb la qual cosa, tot fa pensar que si l'Ajuntament, sense encomanar-se a ningú, ja ho va fer, i la Teneu és el primer interessat en què sigui així, tot a punt de que finalment el nom serà aquest, Teatre Teneu. Però no hi havia una... Acoformal, no? Absolutament, segons ens consta, la Teneu no havia formalitzat en cap moment, perquè se suposava que era una cosa que havia de produir-se més endavant. Com sigui, doncs, en el temps, una cosa ha anat darrere l'altra i s'ha esdevingut. Parlem també que els pastorets celebren 10 anys amb la gravació d'un disc, del qual es pot comprar, el tindran els més senes que han col·laborat, però, com que n'hi ha més, s'han fet 300, doncs algun encara se'n podran comprar, les actuacions que es faran properament. Parlem de què es presenta, es va presentar Sant Just, l'International Club Sant Just d'Esvern, que és un club informació de persones extranjeres, no espanyoles, per dir-ho, per entendre'ns, que pretén fer un club i organitzar-se per no només fer coses, sinó fer-les amb la comunitat autòctona, no quedar-se tancats, sinó... Una proposta més? Sí, amb compte que està funcionant, encara no estan legalitzats, però que van en aquesta línia. I això és un repàs... Unes principals notícies d'aquestes que parlem, més d'actualitat del dia a dia, de la via de Sant Just. Hi ha un altre article sobre uns veïns que han parat els peus a part. Per què han parat els peus? Aigües de Barcelona, que pretenia fer uns increments de la quota fixa en alguns veïns, no tots, bàsicament de la zona de Vallsoleig i la Miranda, i havia començat a enviar unes cartes anunciant un canvi de criteri, es produïen increments importants, els veïns s'han mobilitzat amb buscant la complicitat dels polítics locals, i, finalment, abans de portar la revista impremta, ja vam poder confirmar o ens va confirmar l'alcalde, que, efectivament, aigües de Barcelona no tan sols no enviarà més cartes, sinó que retornarà els diners a aquelles persones que se'ls ha cobrat, ja. I què més, què més, què més... Doncs hi ha un reportatge sobre l'ajuda alimentària a Sant Just. Titulem qui necessita l'ajuda alimentària en aquest poble de rics. És un contrassentit, però hi ha gent que la necessita, i cada vegada més. Hi ha un comiat de la secció història que fins ara veníem dient després de l'abans, que coordinava l'amic Pere Font, i que ha decidit aturar-se, i, per tant, seguirem fent història. Ell seguirà escrivint quan pugui. Oblirem una miqueta més el ventall de col·laboradors, esperem que sigui així, i no l'hem trobat encara a la nova secció, però seguirà sent una secció en dues planes fixes dedicades a... Dicades a història. Molt bé, doncs, escolta'm, que li vagi bé en el Pere Font. Suposo que li buscaré un altre nom a la secció. Sí, sí, no l'hem decidit encara, però li buscaré un altre nom i ja està, però no canvia la funcionalitat del temps. Molt bé. Hi ha un reportatge d'una col·lega periodista s'enjustenca de TV3, l'Algésmin Córdoba, que, aprofitant que el mes de setembre va estar fent un reportatge al xat per la pròpia TV3, li vam encarregar i va acceptar fer, i estem encantats que ho hagi fet, un reportatge del que va veure allà... El temps que va estar... Exactament, va estar una setmana, 10 dies, i ens fa una explicació, impressions del que va veure allà per als nostres lectors, que no tothom... Molt interessant. No tothom l'ha pogut veure a TV3 i ens agrada molt que pugui... Estem aprofitant, tenim una periodista d'aquí de s'enjust, que més ha marxat a corresponsar l'altra punta per dir-ho així. Persones de s'enjust, això és una cosa que hem fet sempre, de tota la història de s'enjust, que és que persones que per un motiu o un altre, generalment per temes de solidaritat, han viatjat a l'estranger i han estat aquí i allà més o menys temps, els hem encarregat i sempre ens hem sortit bé, algun reportatge explicant aquestes peripècies. Recordo antigament temes de Nicaragua, quan va haver-hi el moment d'Algit... I bé... Així estem. Home, de unidor, no? Hi ha més coses, eh? Hi ha més coses? Hi ha un escrit dels escoltes, de l'agrupament Escolta Martí Luther King, Escolta i Guia, l'agrupament Escolta i Guia Martí Luther King, que celebren anys i que fan una reflexió passat, present i futur, una mica reclamant també que la seva presència i captar més... Molt bé. Algun aniversari rodó per això? T'he dit aniversari? No, 53. No és una celebració properament, però és simplement una manera de recordar que hi són, perquè sempre hi ha lectors nous que no els coneixen. I llavors tenim el tema d'esports. Alguna notícia destacada o reportatge referent als esports? Bé, diem que es va endarrerir la creació d'un grup de futbol femení per part de l'Atlètic Sant Just. Entre altres coses, perquè l'endarreriment de la inauguració del vell camp de futbol, que no és nou, que és vell, és la remodelació. Exactament. Aquest endarreriment va provocar que no es pogués començar la temporada com pretenia l'Atlètic Sant Just formant equips. Equips que pel que tinc entès no es queguessin de competir encara. Aquest endarreriment ha provocat que la cosa no acabés esperant rebreçar el tema, però no ha pogut ser quan estava previst. I poca cosa més. Déu-n'hi-do, tots els temes que has anat comentant. Si estan tots aquí dins, Déu-n'hi-do. I per primera vegada fem una felicitació de la taula de redacció. Molt bé, molt xula. Desitjar amb bones festes. Desitjar amb bones festes a tots els nostres lectures. Molt bé. Aquesta és la revista del mes de desembre de la Vall d'Avers. Recordem si vols, Josep Lluís, també, la poden trobar o la poden adquirir? La poden trobar, com sempre, a cal escrivar, el carrer Salvador Escriu, la poden trobar a cal llibre té el carrer Bonavista, la poden trobar al kiosk del carrer Nord, a la Mallola. I el portal i kiosk, que és un portal de l'Associació de la Pensa Comarcal, que allà també es pot adquirir la versió d'éssim digital. I la web, recordem, en la secció de la Maroteca estan penjades també les revistes, excepte la del més en qüestió. Està penjada, però l'última sempre està només accessible als persones suscriptores, que estan registrades, lògicament. A partir d'aquest penja, l'últim número, llavors, cap enrere, totes són revisables, es poden consultar, sense canviar de restricció. Que heu fet alguna campanya darrerement, des de la Vall d'Avers, també, per captar nous socis? El més passat vam fer una campanya especial, vam adreçar de l'ordre de 300 revistes socis de la Teneu, que són encara suscriptors de la revista, i encara no sé els resultats que ha donat això, sí que en consta que hi ha algunes altes, i és una operació que tornarem a fer més endavant, encara a la primavera, i voldríem mirar de fer-la en la mida del possible, amb altres entitats que vulguin que siguin disposades a col·laborar, per ajudar a difondre millor la revista. Així és com en els seus anys es va fer la primera captació de suscriptors, i segueix sent bàlida. Vull fer una crida, sempre la faig, però avui ni faig una altra, a part de cridar que qui vulgui escriure, o vulgui col·laborar de qualsevol manera, o vulgui denunciar qualsevol cosa de manera puntual, que estem oberts, però a més a més vull demanar que si algú que té aptituds comercials i ens vol col·laborar amb nosaltres per gestionar la publicitat, serà molt benvingut o benvinguda. Molt bé, o sigui, doble crida per una banda gent que vulgui escriure, i per l'altra gent amb tots comercials també, per donar-los també un cop de banda, aquest sentit. El gent que vulgui escriure, o que vulgui simplement col·laborar a fer possible, que existeixi un mitjà de comunicació, com és la Vall d'Avers, que té 44 anys, i que tenim en mente, no tenim encara la manera de fer-ho, però volem fer aquest any, en marxa la versió digital de la revista, i això requereix més personal, i per tant, qualsevol que vulgui col·laborar, de qualsevol de les maneres que cregui... Serà benvingut i benvinguda. Absolutament, i li farem petons també. Molt bé, Josep Lluís, nosaltres ens tornarem a trobar d'aquí unes setmanetes, ja de cara al mes de gener, per veure la vista de l'invenient. Mentrestant, que acaba de passar bona tarda, també ja pel que queda, bona setmana, i bones vacances de Nadal. Bones festes de Nadal i bona entrada d'any. Vinga, doncs que així sigui. M'espero res de tu, però encara menys de mi m'obre suels arbres d'aquest camí, que sempre... Te lo que instra, pero por otra cuenta veo tus historias. Tu número lore, no sepa que si me lo se, me moria. Me hiciste daño, y así te extraño, y aunque sé que un día te voy a olvidar. Aún no lo hago, es complicado, lo que hicimos me gusta recordar. Ando marejando por las calles que merezaste, huyendo las canciones donde amecaste. Te diría que volvieras, pero eso no se pide, pero le pido a Dios que me cuide, porque ando marejando por las calles que merezaste, huyendo las canciones donde amecaste. Te diría que volvieras, pero eso no se pide, pero le pido a Dios que me cuide, que me cuide de otra que separeca a ti, no quiero caer como hice por ti, o a la tina moreta. Lo mismo que me hiciste a mí, tú me enseñaste a mamar a cualquiera, y también como no quiero que me quieras. No, íramos tres en una relación de dos. Te perdono, pidele perdona a Dios, dije que te olvide y la verdad es que yo, yo ando manejando por las calles que merezaste, huyendo las canciones donde amecaste. Te diría que volvieras, pero eso no se pide, pero le pido a Dios que me cuide, porque ando manejando por las calles que merezaste, huyendo las canciones donde amecaste. Te diría que volvieras, pero eso no se pide, pero le pido a Dios que me cuide. La Comissió de Salut publica també ha aprovat recomanar la vacuna pediàtrica, els menors de 5 anys que tinguin condicions de risc. En un acte de caràcter protocolari, aquesta tarda en presposició del Càrrec, 6 nous comissaris dels Mossos d'Esquadra, són 4 dones i 2 homes. Just després de rebre els galons, al pati del Departament d'Interior s'ha reunit la Junta de Seguretat. Unitat mòbil a Barcelona Xavier Cusso i Miguel Harquem. El Consell d'Interior, Joan Inglàs i Elena, ha volgut posar en valor aquesta majoria femenina. Una policia més diversa que s'assembli més a la societat a la qual serveix. Això és el que hi ha darrere del compromís de feminització del cos de Mossos d'Esquadra. L'objectiu de semblar-nos a la societat a la qual serveix, perquè semblant-nos-hi més, la servirem més i la servirem millor. Miguel Harquem, Catalunya Ràdio, Unitat Mòbil a Barcelona. El 31 de gener s'assebrà la primera sentència clau en l'extradició possible. Extradició del president del Consell per la República Carles Puigdemont. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea comunicarà la seva decisió sobre les qüestions prejudicials que l'enviar el jutge Pablo Llarena per evitar que Vèlgica impedeixi l'extradició del que va ser president de la Generalitat al 31 de gener el Tribunal farà la lectura de la sentència dos quarts de deu del matí. Concretament respondrà a les preguntes que va fer Llarena després que Vèlgica es negues a extradir el conseller Lluís Puig, un cas que de retruc afectava també el dels altres, també membres del govern a l'exili, com és el cas de Carles Puigdemont. La sentència aclarirà si el Tribunal Suprem pot reclamar els líders independentistes. El Congrés dels Diputats ha aprovat la nova llei de l'avortament, que permetrà abortar als 16 anys sense el permís dels pares. La norma que ara haurà de ratificar al Senat també preveu baixes laborals per les regles doloroses i obliga les comunitats a garantir que no hi hagi metges objectors de consciència als comitès mèdics que autoritzen els abortaments a partir de la setmana 22. A més, es podrà abortar a tots els hospitals públics. La llei de l'avortament ha de posar quilòmetres fins al 303 per poder abortar. La nova llei reverteix els retrocessos que va imposar el Partit Popular i, entre altres coses, elimina el consentiment dels pares per abortar entre els 16 i els 18 anys. I, a més a més, també tres dies de reflexió. Irene Monteros, la Ministra d'Igualtat. Gracias al Tren de la Libertad, a la Comisión del 8M, a las Asambleas Feministas, que con su organización popular lograron parar la ofensiva reaccionaria del Partido Popular y llegaron a tumbar al ministro que representó esa ofensiva reaccionaria al ministro Gallardón. S'alluny a la possibilitat que hi hagi un altre alfoc a la Guerra d'Ucraïna durant les festes de Nadal, en mig de nous bombardejos tant al sud com a l'est del país. L'exercit ukrainès ha dit avui que no hi pot haver treva mentre hi hagi tropes russes al seu territori. I ahir Moscou va dir que no aturaria l'ofensiva en aquestes festes tan assenyalades. Com a assenyalat és això. Supermercat de l'Ildami és la millor cançó en català de l'any pels duents dictat. Segons la votació, el podi, el completarien o l'ala dels recuperats Antonio Font i ulls com piscines dels pets. Pel que fa a la millor cançó catalana en un altre idioma, triomfa per segon any consecutiu Rigoreta Bendini. Amai Mamá, que és la cançó més votada per l'audiència dedicada quan m'han passat, va ser perra de la mateixa Bendini, la segueixen despeixada Rosalía i Barcelona de Miqui Núñez. Esport, Roger Boussar. El Barça es pot clasificar avui pels quarts de final de la Champions Femenina si guanyeu empat al Camp del Benfic, al partit, a les 9 en directe, a la TDG de Catalunya Ràdio. També avui a 3 quarts de 9, a la Champions d'en Bol, el Barça visita la pista del Nantes. Els blauranes són líders de grup i continuen invictes. El Nantes és tercer i el Madrid fa oficial el fitxatge del davant d'Ebrez i l'Èndric de set anys procedent del Palmeiras, grup en què seguirà fins al 2024. El grup blanc paga 35 milions d'euros, unes variables que podríem fer arribar al cost als 60 milions. Fins aquí, les notícies. Les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopet Ribes. Menys d'una setmana, per començar amb les representacions dels pastorets de Sant Just d'Esvern, els pastorets continuen un any més basant en Sant L'Obre esteu de Pep el Venell. El seu director, el Nicoba So, explica a la ràdio d'Esvern que en guany hi haurà canvis al guió que sorprendran els Sant Justencs i Sant Justenques. L'actriú Núria Garcia ha afegit que els personatges s'identifiquen molt i que tot i que n'hi ha d'alternatius que van variant, els principals i típics del Pep el Venell es mantenen. Aquest any, va so, indicava que hi ha un disseny d'espectacle més familiar, pensat per famílies amb infància que hi haurà elements molt còmics. Les entrades es poden comprar mitjans en la plataforma d'entràpolis. En guany, com a novetat, hi haurà l'opció d'assistir a l'últim assat general per un preu de 6 euros al dimecres 21 de desembre a les 8 del vespre. La resta dels dies, l'obra tindrà un preu de 10 euros a l'entrada general i buit pels socis i socis de la Teneu. Es podrà veure sempre a les 8 del vespre i a la sala del cinquantenari de la Teneu de Sant Just, el dijous 22 de desembre, el divendres 23 i el dia de Sant Esteve, el dilluns 26. Aquest dissabte, l'Escola Montseny organitza un mercat nadaleny de segona mà. Es tracta d'un mercat obert a tot el poble situat davant de l'Escola Montseny a la vinguda Camp Roig, número 12. Des de les 2 del matí, fins les 3 del migdia, trobareu paradetes de segona mà amb roba, llibres i joguines. També suferirà un taller de pintura de cares i dolços i pastissos nadalencs casuals fets per les famílies de l'Afa de l'Escola. A més, es convida tot aquella persona que ho desitgi a apropar-se amb els seus instruments i ganes de cantar, per tal de poder-ho fer tots junts amb els cançoners que hi trobareu. Aquest taller és més sostenible amb el parc de Collsarola. Aquest és el títol del taller que planteja el centre d'informació del parc natural de la Serra de Collsarola. Que planteja aquest taller familiar i passejada per tal de prendre guarnic cas a nostre de Nadal sense comprar plàstics. Una activitat nadalenca creativa on es podran fer guarniments i detalls nadalencs partint d'elements naturals i materials reciclats. En dos tons separats aquest 17 de desembre, a les 11 del matí i a dos quarts d'una del migdia, es durarà termina passejada pels voltants del centre d'informació, acompanyada d'un petit taller que ens servirà per conèixer millor que el Xarola. Es tracta d'una activitat en places limitades i és per això que cal fer inscripció previa la mateixa setmana al telèfon del centre d'informació 93-280-3552. I això és tot. Tornem amb més informació de la actualitat s'enjusten que els s'enjust notícies de la set del vespre fins ara mateix. I ara comencem aquesta segona hora de la rambla. El magazine de tardes de ràdio d'Esvern encara no són les 6 i 10, el que farem abans de començar amb l'espai de la xarxa 06 és posar una cançó de Sia, concretament una molt nadalenca d'Adesnomen. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. Tornem amb més informació de l'espai de la setmana de la rambla. A l'escola hi ha moltes escoles que han de treballar a les escoles públics, i també a l'hora de demanar i de ser més fortes a nivell municipal. Llavors, el que fem és que urbanitzem xerrades per a famílies i docents, utilitzem campanya dins de les escoles amb propostes de recursos i materials, i també sensibilització a través dels mitjans de comunicació. Molt bé. Sí que m'agradaria destacar que més s'han cobrat el moviment de coeducatiu, més des de les gafes, així com hi ha d'altres municipis que més de les mestres o de l'administració pública s'han cobrat més des de les gafes, i no sé si és d'accibil, i a poc a poc anem a incorporar les mestres dins d'aquesta coordinadora, perquè les comissions es delinguin mixtes, i vol dir que estan formades per a famílies i per a l'estrat. Ara que sabem una mica més ja d'aquest tracte, la coordinadora de quin sector neix, també, quina és la forma que teniu de treballar o potser de col·laborar amb els centres educatius de Sant Cogat? No sé si hi ha algun lliçat d'activitats o propostes que feu? Sí, les propostes han anat arreu d'aquests anys, i com deia la Núria, ens fem amb comissions mixtes. Quan vam començar cap al 2019, les comissions estan formades gairebé en les totalitats per a mares de l'escola. Un dels objectius ha sigut anar assumant a mestres dins d'aquesta comissions, generant les comissions mixtes, i d'aquí generar continguts per poder treballar dins d'infeccions educatius. Per tant, de la bàsica, cada sempre treballo d'una manera, i per tant, l'idea ha sigut una suma d'activitats i propostes des de cada escola. I una de les idees és compartir-la entre escoles per poder generar dins d'activitats. Fem campanyes de la lluvina o campanyes, per exemple, per treballar la donació antífica, i a partir d'aquí generar activitats per treballar amb els infants, segons les etapes evolutives que tenen. I a partir d'aquí s'han anat encaminant una mica, a treballar també amb el municipi d'una manera més transversal, des de les escoles que van fora. I donar veu una mica tota la feina que s'ha dins dels centres i que es pugui transfejar a la biblioteca dels municipis, o proposar activitats per als teatres municipals, i una mica anar assumant les activitats que s'han anat fent els últims anys. Activitats de tota mena i també orientades en tots els àmbits. Estem parlant tota l'estona, de fet, el nom de la coordinadora és comissions de gènere, coeducació i feminisme. Ens centrem en la coeducació, exactament què és la coeducació, què implica i com la podríem integrar en les escoles, en el seu dia a dia, si podeu posar algun exemple perquè en el radio hi ens els hi quedi una mica més clar. Sí, doncs, al final, la coeducació, el que fa és que comenta la igualtat real d'oportunitat entre els infants i el respecte per la diversitat sexual i la expressió de gènere. Llavors, el que intenta és acabar amb la discriminació de gènere i contra el sexisme, no?, és a dir, els nens i les nenes creixen en un rol, i el que intenta la coeducació és els petits suports, perquè prenguin en aquest rol que com se suposa que ha de ser un nen o com se suposa que ha de ser una nena. Llavors, a l'escola, què es pot fer? L'escola és per exemple a nivell de referents femenins o referents masculins que es puguin donar. En general, els textos, els llibres dels textos, solamente hi ha un certes gent de referents femenins i el referent masculins que es donen, normalment són des de la heteronormatilitat, és a dir, homes heterotexuals, blancs, i, per tant, tenen molt pocs referents diversos dels nens a dins de l'escola, no?, i les nenes els hi pot ser igual. Llavors, tot el que es compta, tot el que és el material escolar, tot el que són les divines dins de l'escola, tot el que és la llenguatge, com ens expressem, si és una llenguatge inclusiu o no, tot el que és les cançons, la relació que s'està deixant en els càpits, en sense que els càpits moltes vegades els nens ocupen la pista central, com si diguéssim nom, els càpits avui en dia, molts d'ells tenen unes pistes esportives, el que hi ha, i res més, i llavors els nens ocupen l'espai del futbol, i aquests altres nens que no volen jugar pilota, i les nenes que no volen jugar pilota, que venen a la periferia al matge, i són cerells que fan precipus de record, i hi ha introduït un paragògic de què és el pati, i més arquitectiu, doncs també és una altra manera d'introduir l'acord d'educació dins de l'escola. Són moltes coses més, però no sé si... D'una i dos exemples que ja hem dit, jo crec que ens podem fer una idea des de tots els exemples que heu posat. Una altra pregunta, perquè costa fer agafar consciència a l'alumnat i a les famílies, que és també, sobretot, dels rolls, d'aquests rolls estereotipats que estaven comentant de gènere, quines són les situacions més habituals o espais en què es reprodueixen aquests rolls? Jo crec que no estem acostumades a socialitzar-nos d'una manera, i crec que aquest canvi de mirada recordés de temps. No és fàcil, perquè... Jo crec que aquí hi ha trevescs dins de l'escola, els mestres tenen una veu, les famílies, entenen una altra i, per conseqüència, els infants també juguen el seu paper dins d'aquests rolls. Llavors, el canvi de mirada implica temps, i això s'o implica saber com treballar dins d'aquests espais, no? Clar. Dins del pati, dins de les activitats, dins de l'aula, dins de l'estiu, les que es produeixen també dins de l'estai de lleure i dins de l'estiu de l'escola, no? Una de les activitats que heu fet des de la coordinadora, per exemple, és l'anomenada Festa de la Diversitat Familiar. El nom de l'esdeveniment deixa entreveure una mica la temàtica, però si ens podeu explicar una mica què s'hi vol fomentar concretament, de quina forma, o qui participa i quin és l'objectiu també de la festa. De fet, portem dues edicions de la Festa de la Festa Familiar, que la fem al dia 15 de maig, fins i tot amb el dia de les famílies, i evidentment el seu naixement en el seu moment, una mica, per treballar en la mateixa línia, treballar per aconseguir una ciutat conlocativa, on totes la representació és familiar, i totes les formes de representació familiar, i fins i tot en camuga, i que per tant també es manté amb aquest estereotip normatiu de família, o menys que tal, per fer-ho, s'implica dins d'aquesta Festa de la Diversitat Familiar, per un cantor que implica directament tota la comunitat educativa i tot l'estat de neu, que hi ha també dins de les escoles, i un canvi en la ciutat. Això es fa, normalment, a través d'una mostra, a la qual es busca una temàtica, des de representar arbres familiars, treballar per ir a contes, o des de les etapes evolutives a cada un dels cursos, en perspectives diferents a l'hora de tocar-ho, i després en fa una mostra a la Festa de la Diversitat Familiar. Sí. Fins i tot, en la mateixa Festa, es manté amb activitats de lleis, contes, contes, i una mica patuts contant amb escoles, famílies i entitats, fins i tot ara, fins i tot ara, en ciutadans dels municipis, que s'impliquen també, en tornar a l'actua educació, en els àmbits dels familiars. Una bona activitat i una bona proposta, també. Seguim amb l'entrevista, i també volíem destacar una notícia d'actualitat que va sortir fa uns dies, concretament potser fa una setmana o deu dies als mitjans, fruit del resultat d'un estudi de la unitat de tensió de les violències vers la infància i l'adolescència que va fer la Vall d'Hebron. Els resultats d'aquest estudi, d'Esvella, que hi ha un test dels agresors dels pacients atesos per violència sexual són menors. Qui és exactament el que fa allà? Falta educació efectiva i sexual a les aules? Jo diria que falta educació efectiva i sexual a les aules i a les famílies, també. Una trada d'aquest estudi, també, que jo vull recalcar, és que el 90% de les persones que tenen més de Vall d'Hebron en 90% són nenes o noies. Llavors, totes les entitats que treballen en aquests temes, totes diuen que l'educació efectiva sexual és prevenció de les violències. No ho veuen nosaltres, no ho veuen les expertes. I per tant, excleu això, no? Si les famílies no fan aquesta educació, perquè no poden, perquè no saben, pensen també que les paraules van enganyant nosaltres i les col·lesco educatives en temes d'educació sexual i efectiva. Això les tenen més èxits, perquè les famílies més manques d'aquestes nacions, són d'una generació que molt de nosaltres no van rebre. Per tant, ens intentem formar-nos per poder servir-nos a les nostres filles i fer-hi aquest tipus de formació. Doncs si les famílies no podem arribar aquí, no arriben per educació, si no arriben per viure aquí, l'escola pública sí que ho hauria de fer. I això és de pujar a la llei d'educació estatal i catalana, però els programes que no simplement tenen, els tenen el paten mullat, no els donen recursos, no donen formació... No... No... S'alvi donar aquest espai dins de l'escola, no? Llavors nosaltres el que n'hi hem sempre és que no són les mestres, que han de fer aquests tallers d'educació efectiva o sexual. Les mestres no es poden formar en tot. Però és que hi ha moltes entitats i persones expertes que fan aquests tallers. Llavors, aquests tallers, amb aquestes entitats, per això s'haurien d'introduir dins de l'escola. I donar-los temps i espai, no només a si deu o si em queda primària, sinó com els hagués de fer pressa, perquè es pot tornar d'algun sentiment, dels límits, no?, que conèixer les parts del cor, qualsevol nom i no per altres noms d'inventat i infantilitzat, dels sentiments i les emocions parlades dels abusos sexuals, sense que un de cada cinc nen estigui de gust actual. Llavors, és un tema clau que, si no, no siguin... Els afecta 360 graus de la vida d'aquests nens i nenes. Clar, tota l'entrada a la seva edat, no només fer-ho als cursos que potser els nens i nenes s'acosten més a la pre-adolescència, sinó ja començar-ho des de... Des de fetre, des d'infantilitzat, es pot començar a treballar a través dels comptes, que s'han d'adaptar a un nen o una nena de P3. També, seguim amb l'entrevista, perquè ara que estem ja pràcticament en plena campanya nadalenques, a costa en dades, aquells infants també veuen anuncis de joguines. Encara hi ha joguines que són sexistes i que segueixen aquests pedrons. Sí, de fet, tu vols comentar en moltes vegades, que és el que ens veiem entre nosaltres, que sempre cal partir de la base de que una joguina per sí, no és sexista. Que l'equació, una mica, és la mirada... La joguina que oferim, aquí l'oferim, amb quina intenció li estem oferint aquella joguina. I com es transmet, també, ara que parlem de la campanya de Nadal, i dels anuncis, i de les oïnes, com es transmet l'ús d'aquella joguina. Una miqueta per el canvi de fi. Una joguina per jugar i els ulls que pot tenir són múltiples. I les joguines no van destinades a eggs per sona, per fer eggs per sona. I la gràcia, precisament, és que el joc construeix tot un imaginari, que em construeix com a subjecte, una miqueta, a les hores. Com l'oferim i com el construim, perquè... I les joguines de partit no són sexistes, sinó la manera d'oferir-les des del moment, en què tot allò que va adreçat a infants, nenes, que em deia fer atendre, cuidador... Potenciant, doncs això, l'imatge de troba que pot portar més sexualització... En aquests moments, i que és evident que hi ha un viatge total i absolut, i si hi podes, en contraimposició, a les joguines que s'hi pareixen els infants, que t'endreixen a fer joguines d'acció, de la tecnologia, que s'obreixen un rol i una relació amb la cobertura, de la condicència, porten a competir, en què és allò que ho conegueix a dir l'orgullós, que tens l'hora de aconseguir-ho. I això sí que t'agrada, la fi. I això continua sent així. I quan comencen... Ha canviat solànic a les pornes, també, que és tan abona que és molt més senzill que aquells rossos habitualment que han estat assignats a nens, en aquest cas, s'hagin ajudat els nenes, no? Jo també ho heu de veure, doncs això. Alguns nenes juguen en cotxes, en nenes de cides de pirates, en nenes de seriosistes, però en canvi, aquells rossos... No, per tant, al final de la solidaritat no has de treballar en aquest sentit. Ja. És evident que això continua... Continua sent així. Continua passant. Ara mateix, quines iniciatives o projectes esteu desenvolupant o preparant per seguir amb línies de treball per estendre el model de coeducació? Veig que, al llarg dels cursos passats, vau fer xerrades, també propostes vinculades amb la prevenció de l'ús de l'abús sexual infantil, de para-temple de l'ecofeminisme, també la sexualització en infants i joves, l'acompanyament a la pubertat. Aquestes campanyes que hem anat fent aquests anys, són vives de materials que hi és, que es pot consultar, que a la volta estigui en xerrades i que a qualsevol família o persona que estigui interessada, pot entrar a buscar-li uns estudis educatius, i tot això és, i està viu, i es pot utilitzar, i és a qualsevol escola que acabo d'utilitzar. I així sí que es va començar, ja parlant aquí a nivell de municipi, es va començar tot un treball de diagnògia de gènere entre les escoles escocugades. Estem de millor. Hem tingut una bona rebuda i resposta per parlar de les escoles. Ja feien a fer. I llavors ara ens trobem amb aquests moments. Volem posar el focus dins dels patis de les escoles, perquè és el repte que ens queda ara mandavant, aquests propers anys. I, igualment, hi ha coses que sí que s'estan fent, hi ha una guia per la comunicació, no s'excita inclusivament dins les escoles, s'està fet per mestres que estan dins de la comunitat de comunició, i una de les altres coses que també ens agradaria treballar és, ens ha treballat molt des de l'infant i socialitzat en femení, i ens interessa posar una mica, donar veu a tots els nens, socialitzats com a tal, i buscar referents que també els serveixin a ells, que ara les noves masculinitats, els infants que tenim ara dins de les escoles, és important que trobin el seu lloc, i que es puguin desenvolupar dins d'una normalitat, i no vas a les amb referents amb dics tomes, que es treballen dins de les educacions. Clar, molt bé. No hi queda feina, encara. Sí, bastanta, déu-n'hi-do, però bé. Poquet a poquet, que si no, una seta bala, i ho veu com algun possible. Bé, doncs, res més, a Maria Alba Núria, moltíssimes gràcies per estar a aquesta estoneta aquí connectades via telefònica amb els estudis de Radio Desvern, i res més, que acabeu de passar molt bona tarda. Gràcies. Vinga, fins una altra. Adéu, adéu. Adéu. Viajant per mons estrans, lluitarem contra gegants amb les mans noes junts, que valgan per mil deserts. Com vam dir dos a l'Oest, descobrint nous continents, tot fent històries junts. Vam alliberar París, vam tombar el mord de Berlín, i navegant amb els vikings, empunyant l'entorça com si fossin Bony and Clyde, on parella de samurais no ens farem enrere mai. Fideu-vos el repte amb tu. No hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes, ni timors, no hi ha principis, ni finals. Invencifles. Invencifles. Invencifles. Invencifles. Invencifles. Junts, anem més lluny. Jo i tu som intrepits navegants a la conquesta dels setmars, pioners i agosarats, hàbits d'aventures. No és com ni l'Amstron o James Cook, el desig d'anar més lluny, cap a mons desconeguts, i els seus misteris junts. No hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes, ni timors, no hi ha principis, ni finals. Invencifles. Invencifles. Invencifles. Invencifles. Invencifles. Junts, anem més lluny. Invencifles. Invencifles. Amb tu me'n vaig, allà on em porti el vent, l'un al costat de l'altre, som més forts i més valents. Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present, que ha perdut tota inocència i la il·lusió de quan som nens. Amb tu me'n vaig, allà on em porti el vent, l'un al costat de l'altre, som més forts i més valents. Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present, que ha perdut tota inocència i la il·lusió de quan som nens. Amb tu me'n vaig. Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present, que ha perdut tota inocència i la il·lusió de quan som nens. Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present, que ha perdut tota inocència i la il·lusió de quan som nens. Influència traient la llengua o viciant a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistes a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó... Els petons de debò es fan amb la llengua. Treu la llengua reu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. Tal com hem dit a l'inici del programa, quan hem presentat les diferents seccions que fèiem ara després de l'espai de les xarxes 06, ens toca parlar dels dies internacionals i també de les afamèrides que van passar al dia com avui 1 15 de desembre. Doncs bé, que sapigueu que 15 de desembre és el 349 dia de l'any segons el calendari Gregoria. I que només ens en falten 16 per acabar aquest any 2022. Cossetes que van passar al dia com avui, primer fent referència als països catalans, doncs bé, a Barcelona, l'any 1943, del dia com avui es va reobrir el teatre Romea després de la Guerra Civil. Després, marxant a terres més llunyanes, a la resta del món, a la batalla de Tarol es va iniciar a Tarol, el 1937, una guerra, una batalla, que va acabar el 22 de febrer de l'any 38. També del dia com avui, a Tailandia va començar a esdevenir membre de la ONU. Això passava l'any 1946, un 15 de desembre. També el mateix dia, un 15 de desembre, un altre país també va esdevenir membre de la ONU, no Tailandia, com passava el 46, sinó Samoa, el 76. L'any 1995, a Madrid, un 15 de desembre, els Estats Membres de la Unió Europea van acordar la creació d'una moneda comuna europea. Atenció, l'euro! Sí, sí, del dia com avui, de l'any 1995, els membres de l'Eunió Europea van decidir que existiria l'euro. Del dia com avui, de l'any 2000, a Txernòbil, que va passar a la central nuclear, va tancar definitivament l'any 2000, després del greu accident que va haver-hi l'any 1986. I també el dia com avui, el 2001, es va reobrir el públic, la torre de pisa, després d'una dècada d'obres per la reconstrucció i la seva estabilització. Mare, parlar de naixements i aniversaris. Aniversaris, persones que fan anys del dia com avui. Per exemple, el conegut Ceta Gibernau, pilot de motociclisme català, amb el seu nom Manuel Gibernau, va néixer a Barcelona l'any 1972. Avui també és l'aniversari de l'actriu, el Isabet Casanovas, actriu catalana, que va néixer a Barcelona, l'aniversari de l'actriu, el Isabet Casanovas, actriu catalana, que va néixer a Sabadell l'any 1994. Avui també és l'aniversari d'Adam Brody, actor estadounidens, que va néixer a Califòrnia l'any 1979. I també, per cert, per si us ho voleu apuntar, avui de l'any 37, a Antium, va néixer a Nareu, emparador romà. I passem ara a necrològiques persones que ens van deixar el dia com avui. Per exemple, a Barcelona, l'any 1990, moria Miquel Coll, polític català, president del Parlament de Catalunya, entre el 84 i també el 88. També, el dia com avui, va morir Disney i els Estats Units, a Chicago l'any 1966, o el Disney, director, animador i productor de cinema. També, el dia com avui, moria Jamala Albaidani, activista yemenita, que donava suport als drets civils de les dones amb diversitat funcional. Va morir el 2012, justament un 15 de desembre. I passem a comentar el dia internacional. Avui és el dia mundial de l'OTACO, un 15 de desembre. I molts us preguntarem què és un OTACO. Aquest terme es fa servir per anomenar una persona que és aficionada amb coses molt, molt... que tenen a veure amb el manga o l'anime. Tot i que també es faci servir per descriure una persona a l'aqui li agrada el cos. A l'anime es fa servir per descriure una persona a qui li agrada el cos. A l'anime li agrada el cos play. A fer referència a algú a qui li agrada disfressar-se, sobretot de personatges relacionats amb el món dels videojocs, dels personatges manga o de l'anime. Aficionats aficionades del manga, avui esteu d'anora bona, perquè 15 de desembre és el dia mundial de l'OTACO. Hem de dir per això que no és una celebració oficial. És a dir, no està molt promoguda entre les organitzacions, institucions i administracions, però sí que està molt excesa, sobretot a les xarxes socials. No obstant, aquesta persona, que s'anomena així, o TACO, té un significat una mica pejoratiu, també hem de dir, perquè popularment es fa servir el Japó per anomenar una persona amb aficions una mica obsessives, com una mena de friqui, per dir-ho així. Aquesta connotació prové de la definició moderna de la paraula, que es va popularitzar l'any 1973. Doncs bé, que sapigueu, eh? Avui dia mundial de l'OTACO. Acabem d'escoltar aquesta cançó de l'Eu Iscapaldi, que es diu Pointless, i seguim parlant dels estrenes de cinema. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi. Fem una cançó de l'Eu Iscapaldi.