#285 - La Rambla del 20/12/2022

Pares potes, ràdio d'Esvern, cinturits, ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'Esvern, durant de 8.1. Ràdio d'Esvern, durant de 8.1. Estàvem a la ciutat de Sant Just, el capital municipal de Sant Just. Ja ho coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu en mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 a la tarda. Què ens esperen les properes dues hores d'on ve d'aquí? Fins les 6 primer de tot farem una entrevista a Llorenç Rey, que és propietari dels establiments i al Fornzefai, pastisseria xiavata d'aquí, de Sant Just d'Esvern, tot i que també hi ha establiments, esplugues i Sant Joan d'Espí. Nadal, Torrons, Neules, etc. Després, tot seguit, també durant la primera hora, farem un repàs dels Ries Internacionals i les Afamèrides que van passar tal dia com avui, un 20 de desembre. Després, a segona hora de l'Armple, i a partir de la Sisireu, després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem l'espai de llibres amb l'Arnau Consum de la llibreria Can Llibrater d'aquí de Sant Just. Tot seguit, també, a més a més, a deixar alguns minuts musicals amb cançons de Nadal, farem tot seguit. També l'entrevista a David Pastor, que és director musical de l'Urfeo Andric Morera de la Teneu de Sant Just. Parlarem amb ell sobre la preparació del concert de Nadal del 25 de desembre, el tradicional concert, que es fa a l'eclésia de Sant Just a les 9 de la nit, aquest proper diumenge. Vinga, mac, tot això serà de seguida. Comencem amb reus. I començarem l'espai, aquesta primera hora, amb una cançó de KvDo que es diu Punto G. La última vez que la vi, la vi en la discoteca, dejándose el alma por otro cabrón, cruzamos miras, ella despecha, se me acerca y termine tocando tal Punto G. Tu gritándome, dando, dando usted, cuando, cuando era Punto G. Tu gritándome, dando, dando usted, cuando, cuando era. No te dirámos desconocidos, pero ahora dudas porque conmigo si tengo esas reales, te saco de tumbarte en los apares, el nula valora, me dio señales y entonces. Act your way, me la llevé, me parece un modelo de TV, ya no sé qué vamos a hacer, me engancha tu cara y tu Punto G. Ese culito me pide que lo extrae, no me olvido del perreito en el maíe, no necesitas que ninguna le enceneris. Cara como te ella de Don Perry, ni tú ni nadie se cree su peli, te enchulaste de que estés y te toque el Punto G. Tu gritándome, dando, dando usted, cuando, cuando era Punto G. Tu gritándome, dando, dando usted, cuando, cuando era. Act your way, me la llevé, me parece un modelo de TV, ya no sé qué vamos a hacer, me engancha tu cara y tu Punto G. La bebecita sabe que ni nadie como yo, el único que le activa su Punto G soy yo. Ho yah, ho yah... Més el vatge esperit voràs... Mentre anem fent temps per esperar que arribi en Llorens-Rey, i propietari dels establiments Chiavata, d'aquí de Sant Just. Anem fent un repàs també dels dies internacionals i de les afamèrides que van passar al dia com avui, 20 de desembre, que és el 350 dia de l'any segons el calendari Gregoriam. Queden 11 dies, només per acabar aquest 2022. Va, coses que van passar al dia com avui, Andorra la Vella, van reobrir la Biblioteca Nacional l'any 1974. També al dia com avui, el 2003, a Barcelona, Pascual, Maragall, va prendre possessió com a 127 president de la Generalitat de Catalunya. Anem a més fets, més afamèrides, al dia com avui, l'any 1973, a Madrid, l'organització armada ETA, va assassinar amb una bomba al president del govern espanyol, Luis Carrero Blanco. També al dia com avui, el 2015, un 20 de desembre, van haver-hi eleccions generals espanyoles. Les de del 2015, clar, òbviament. Anem a parlar dels aniversaris, persones que fan anys. Avui seria l'aniversari d'Oriol Vullgas i Guardiola Arquitecta Català. Van eixar l'any 1925 a Barcelona. També al dia com avui és l'aniversari d'Andrea Guasc, actriu, cantant i ballarina, van eixar a Barcelona l'any 1990. I també al dia com avui a Girona i Neixia, també del mateix any, al 1990 a la Marta Xargà i jugadora de bàsquet catalana de l'Uni Girona. Fa cert, avui també és l'aniversari de l'Ena de Borbo, aristòcrata espanyola, infanta d'Espanya, van eixar al 1963 a Madrid. També avui és l'aniversari de la compositora i professora mexicana Gabriela Ortiz, que va néixer l'any 1964. Al dia com avui, i ara ja ens en anem a les necològiques, persones que van morir un 20 de desembre, ho feia Joan Maragall, poeta i escriptor català a figura cap dalt dins de la poesia modernista, va morir l'any 1911 a un 20 de desembre a Barcelona. També al dia com avui, moria Carles Sagan, popular astrònom, estadounident i divulgador científic, va morir l'any 1996 a Sítel, als Estats Units. El dia com avui també va morir a França l'actriu francesa de cinema Michel Morgan, va morir l'any 2016 a un 20 de desembre, i també a França concretament a París, un any més tard, el 2017, un 20 de desembre, i moria Anny Goetzinger, dibuixant de còmic francesa. I ara us deixem aquest tema del grup Les Montses, indomable. El dia com avui també va morir a França l'actriu francesa de cinema Michel Morgan, de la sort. Volia el seu nom, ho sent. Que sapigueu que avui, 20 de desembre, és un dia internacional curiós, però avui és el dia mundial de la sangria, amb l'objectiu de donar conèixer aquesta beguda, que per la seva agradable sabor i aroma, és coneguda i consumida a tot el món. Que és la sangria, és una beguda que es prepara amb aigua, vi, sucre i fruites, tot i que, sense dubte, se li pot afegir altres ingredients, com la gasosa, l'unicor, la limona, canela i altres ingredients, el gust de cada persona. És una beguda típica d'Espanya i Portugal, que sol prendre a l'estiu, tot i que hi ha alguns països d'Amèrica del Sud, que també dediquen a la seva producció, per exemple, Perú, Ecuador, Uruguai i també inclús a Venezuela. No sap molt ben bé quin és l'autèntic oratge d'aquesta beguda de la sangria, però d'acord amb alguns estudiosos en la matèria, es creu que la sangria pot ser originària d'Espanya, de Grècia i també d'Anglaterra. Hi ha moltes històries, però d'acord amb algunes dades que es tenen, es poden remuntar cap a l'any 1800, quan els campesins, els camparols, lleureven la terra en les regions d'Espanya i Portugal, i ho feien combinant al vi amb la fruita. També hi ha una altra història que remonta una mica abans, a l'any 1700, on es diu que estava prohibit dus de l'alcohol, i llavors els mariners britànics de les lentilles van inventar, bé, a fer aquesta beguda amb rona espanyol, agregant algunes espècies fruites i també vi, una aparença de suc de fruites. Avui, 20 de desembre, també és el dia mundial, de la scepticisme, amb l'objectiu de fer un homenatge al reconegut investigador Carl Sagan, que va ser el divulgador de la scepticisme filosòfic, una doctrina que fins ara s'ha mantingut vigent. Què s'entén per això per a scepticisme? Doncs bé, és una corrent filosòfica que expressa un clar dubte de l'existència d'una realitat objectiva. Va d'alemà amb la visió agnòstica i també del nilisme. Aquesta visió té més influència en l'època on la societat, amb els seus vells paradigmes, ideals i creences, ha patit més trencament i on la nova visió o els nous ideals encara no acaben de afiançar-se. I acabarem parlant també d'un dia que aquest sí que és oficial, és el dia internacional. Avui, 20 de desembre, de la solidaritat humana. Qui ho proclama doncs és l'Assemblea General de les Nacions Unides i es celebra des de l'any 2006. Amb la finalitat de promoure la solidaritat com un valor universal, fonamental, per la cooperació i el vanestar dels pobles. L'objectiu d'aquesta femèrida és la darrera firmar el compromís per part de les nacions del món en la construcció d'un espai de solidaritat i pau, així com l'aplicació d'initiatives per la radicació de la pobreza. I també s'han civilitzat l'opinió pública sobre la importància de la solidaritat com a valor. Sapigueu que la paraula solidaritat prové del lletís solidus, que significa solidari. És definida com un valor humà sustantat en el recolzament a una causa o l'interès al lliè de manera voluntària, imparcial i desinteressada, especialment en situacions a la vida quotidiana o de gran magnitud, com en desastres naturals, guerres, moviments a refugiats, per exemple. Bé, en resum, que la solidaritat consisteix en ajudar els demés a persones que ho necessiten, sense esperar res a canvi. La única retribució de la solidaritat és sumar petits gestos per aconseguir grans canvis en la humanitat. Vinga, i ara de fons aquesta cançó amb el que markets queden l'autorització de sot этимtò tipus. Sintonitza l'espàdio d'Esber, el ràpid de Sant Jordi, l'horantat d'Eportú. Va, seguim amb el programa de la Rambla avui dimarts 20 de desembre i farem ara una entrevista al Sant Justenc Llorenç Rei, ell és el director general i des de l'any 91, poca broma, del d'establiments Xevata, de Sant Justes Prugues i Sant Joan d'Espí. Establiments que ofereixen serveis de font de pa, pastisseria, cafateria... Bé, és que us haig de dir jo, que no sapigueu un negoci familiar, em pres concretament des de mitjans del segle passat, sota una saga de mestres forners. Bé, saludem el convidat d'avui, que ja el tinc preparat a l'estudi. Bona tarda Llorenç. Bona tarda. Bé, entraves per la porta i em deies, escoltem, tenia un càtering, molta feina per aquestes èpoques o què? Aviam, és una feina mal repartida. Mal repartida, què vol dir? Sí, vol dir que quan surts de la feina estàndard cada dia i aquests dies et trobes que la feina és inferior cada dia, però hi ha dies punta i tothom vol els mateixos dies, doncs el conviat d'empres, el que sí, llavors, és un dia que no tens feina, el dia següent tens molta, la feina és de moltíssima feina, la setmana que ve tindràs tres dies, quatre que et menjaràs als mocs, però els vindrà a reis i tornaràs a treballar molt. Són uns dies de feina no seguides, sinó divergents. Uns dies molts, altres dies res. Com un dragón can, una mica, eh? Són 15 dies aquests festius d'altre. Una altra ens agrada més la normalitat, el dia a dia, i el de feina. Aquests dies és o molt o res, llavors dius, bueno, tindrà molta, que tindrà poca. Clar, exactament. Una bala és l'època de grans menys, a diners familiars, també de llarga, sobre taules, i on no hi falten canelons i tampoc la carn d'olla, tampoc hi poden faltar els dulços, torrons, neules, tortell d'arrells, nadal, tu diries, que és una de les èpoques fortes pels pastissers? Bé, sí, sí. A veure, sí que són unes dies fortes, i com t'ho ve dius, doncs bé, al final són diades de trobades familiars, i al final, doncs, els pastissers sempre han fet allò de dir, anem a fer algun pastís per la trobada, no? Clar. Si és la castellada, doncs fem els parellets, si és la pàscua, doncs fem la mona, i si és els nadals, doncs, i ara enganxes 3 de seguides, en pocs dies, no? Sí. Tens els nadals, que ja ens mengem els torrons i les neures, els polgrons, els panetones, el dalt, el cap de 4 dies tens el cap d'any, de llavors tenim el tronc més flux, però encara tot així ja el tronc de nadal, i moltes facilitats, i llavors encara no passa una setmana, i ja tenim el tortell de reis, llavors descenseu una miqueta fins a arribar a pàscua. Ara pel mig, llavors pel mig mengem els bunyols durant les... Sí, Sant Antoni. Sant Antoni cada vegada ja és menys, ja és una diada molt més fluxa, abans sí que era molt més... Sí. A veure, molt més en aquests moments, doncs... Els anys han anat canviant les tradicions, i penso que... i jo recordo que els meus pares no hi han explicat, els anys 50, la dia de la rebel·la amb més coques, era Sant Jaume. Oh, Sant Jaume. Sant Jaume, els anys 50. Mare meva, ja això ara no n'hi ha sabut. Per cada coca que venies el dia de Sant Joan, en venies 10 al dia Sant Jaume. Ara és totalment a l'inrevés, vull dir. Sí, sí. Tant les coses que en millons va per altres coses, però... Exacte. Però són diades que sí, que són assenyalades. I per exemple, la diada de reis, per a nosaltres, és de les millores. De les fortes, eh? És la més forta o la millor de tots. Si més no, és una diada que sempre és bona. Perquè a Xevata, per exemple, us encarreguen més tortells que no pas poder la gent comprar torrons o neules. Sí, sí, sí. Tenim molt més la diada del dia a dia, que de la diada dels torrons, les neules, per exemple, aquest any no n'hem venut. Ah, aquest any no? No, perquè bé, o sigui, teníem un productor que es feia, que es feia molt bé i tal. Ha deixat de fabricar-ne, perquè per temes comercials no era competitiu en gran superfície i tal, i ho ha deixat de fabricar. I aleshores, per entrar al final a revendre un producte que sigui el mateix que puguis trobar al supermercat, doncs no d'això. I fer-les no, perquè avui en dia ja ningú fa neules. És una feina que hi ha dos o tres persones que en fan, i els demés en reveren d'algun productor que les fa. És una feina molt complicada de fer. Et fas molt mal a les mans. Penseu, d'alguna manera, que una neula és... Perquè m'entenguis... És molt finet, no? Aviam, una neula és un crep. Igual que si fessis un crep, agafes una barreta de fusta, agafes la mà, i l'enrotlles, com si fessis un puro. I després et fas aquest cartró. Però clar, això és de 90 graus, això et crema a les mans, això. I aleshores, clar, és una feina molt laboriosa, i si ho fas així, no ho pots vendre a 5 cèntims cada peça. Que seria una paqueta de 20 neules, dius clar, un paquet de 20 neules fetes així, doncs costa 9 euros. I la gent, si veu un del supermercat, costarà molt d'explicar. Prefereixo no tindre'n, que tindre'n la del supermercat au 40, i que tampoc m'agradi. I el altre, després no és vendible, doncs ho deixes de... Tu rons, però sí, eh? Sí, sí, sí, tu rons, sí. Tu rons, a més de xocolata... De xocolates de moltes variants, preliners, amb whisky, amb fruit sex, els de Gemma, que és el que més es vent. El de Gemma és el que més es vent? De manera... Aviam, per dir-ho d'una manera, hi haurien 3 blocs, el de Xixona i de Lacan, que són els clàssics, el de Gemma i els de xocolata. Aleshores, quan la gent va a comprar, trobes que tens molt client que el de xocolata doncs l'acaba comprant, doncs, d'alguna casa d'aquestes més especialistes en fet xocolata i industrialitzats, i que els poden vendre molt barato, els de Torró, de Xixona i de Lacan, i hi ha moltes cases especialistes que es dediquen tot l'any. Ha fet aquest producte i el fa molt bé. I el de Gemma seria, per dir-ho d'alguna manera, que hi ha més diferència entre el que pots trobar en un supermercat que té una caducitat de molts mesos o un Torró de Gemma artesanal, que té una caducitat de 10 dies, de 12 dies, i el que és la Gemma que és cremada sobre de 6 dies, per dir-ho d'alguna manera, és aquell Torró que hi ha molta més diferència. D'entra a l'industrial que puguis anar a buscar un supermercat o el que puguis comprar a Pastisseria. La gent acaba fent un mix. Això m'ho faig i això ho compro. Aquest reservat per l'ocasió especialíssima? No, especialíssima, sinó que tens el sortit, i llavors dius, però això sí que ho vull, que sigui més bon. Per nosaltres és el nostre, dels Torrons, el que més et venem de llar, que és el de Gemma, per aquesta raó. Molt bé. I també, fent referència als Tortells, sempre hi ha aquesta dualitat de Tortell de nata, Tortell de trufa... Però és que això hi ha paraugustos colores, que diuen, no?, aleshores dius... I un mic, un mateix de dos, en feu, o això ja? Sí, sí, sí, fent molts Tortells, que la meitat és nata i la meitat és trufa. Perquè... Per gustos, vull dir, a vegades inclús et demana algú, no pots anar a la nata de trufa i de crema i dius, home, no, perquè... No, principalment per un tema de manteniment, o sigui, la nata la mantens en una temperatura i la crema a un altre, aleshores, tindríeu una estaria massa fred, i l'altra estaria desfet, i llavors dius, no pots ser, però si no, els gustos... Doncs aquest dia, per exemple, la diada de reis sempre és bona. Perquè la diada de reis, normalment la gent ja qui té festa, vacances, marxa, però per reis tothom torna a casa. Sí, clar, és que hi ha el cap de dos o tres dies? Perquè comencen les escoles i tal, i això sempre és regular. En canvi, la diada de Sant Joan, que és totalment la dintre més, és quan ja s'han acabat les escoles, la gent ja marxa... Aleshores, clar, depèn, tens tres anys bons, tres anys dolents, tres anys bons, què vol dir això? Si la diada de Sant Joan cau amb dilluns, la coca es menja, el diumenge està tothom a la costa brava o a la costa de brava, a Sant Joan no queda ningú. Si la diada se'n dimarts, bueno, hi ha bastants que fan pont. Quan la diada es dimecres, una bona any, diada dijous, un bon any, diada divendres, un bon any, si torna a ser cap de sa mare, la gent ja torna a ser fora, llavors tens això. Clar, depèn de com caiu una mica. En canvi, reis la gent sempre torna a casa. La gent marxa i per res tornen. Potser seria, aquests moments, la millor diada de l'any per als pastissers. I la gent que no fan càrrec potser que es quedi sense tortell? No, el que potser és que no tingui el tortell que vulgui. Vaja, jo no m'he quedat mai a la vida sense tortells. Una altra cosa és que potser tu em volies un de nata i em queden de massa pau, però quedar-te sense tortells és difícil. Una altra cosa és que no tindràs potser el que tu volies, perquè, clar, al final, quan em va sent tanta varietat, resulta que si tens petit, mitja i gran i tens 4 o 5 varietats diferents, ja estàs parlant de 18 tipus diferents. Lo que no puc fer és tancar la botiga i que em quedin 80 tortells. D'algun s'ha acabat. Clar, i quan us poseu a treballar amb els tortells la nit abans, un parell de... No en tinc ni idea, vull dir. Aquí hi hauria en diverses parts. Per un cantó hi hauria la feina que ja vas fent aquests dies, que és agafar el massapà, que el massapà és una cosa que... És com la massa, no? El massapà és el mateix que els penellets. Realment, pensa que sempre la pastisseria ha sigut una cosa d'arreaprofitament. I el tortell de reis a Catalunya es van inventar a tota la resta del món. El tortell és un tortell, és el roscón de reis, que és de brioix i no porta res més. I aleshores, els forners d'aquí, les pastisseries de Catalunya, com que tenim la dia dels penellets, sobraven penellets. Què fem amb els penellets que sobren? Doncs amb aquests penellets que sobren, que és massapà, com que això es conserva. Si es conserva en dos anys, no li passa res, doncs estrinxa tot. I amb això ho posem dins del tortell i fem els tortells de reis. Això t'estic parlant del que feia fa 50 anys, avui en dia. Fabriques el massapà, no és per aprofitar, però d'aquí ve la tradició de posar massapà dins del tortell de reis. A més, aquest massapà que tu tens i això es conserva perfecte, aquests dies vas fent els xorrets. El petit olo que feia era allò d'anar a fer un xorret de pastelina, i anar posant cada xorret d'aquests. Un rei i una fable, un rei i una fable. I això ja ho tens avançat. Ja tens allò preparat amb safates, i ho vas guardant. Després vas fent, quan ja s'acosten a partir ja després de Nadal, doncs abans de partir, entre els dos o tres dies abans de cap d'any, ja en comences anar fent els tortells d'abrioix, les pastades, i vas fent cada dia uns quants tortells, i això es deixa massa dins del congelador. I després el que sí que hi ha és clar, el dia abans de les diades, quan tens que agafar i posar-ho a fermentar i coure-ho, i coure-los el mateix dia i deixar-los a... Seria com los dos canalons, no? La tradició del canaló, el dia de Serestem et menjaves tot el que havia sobrat, el dia de Nadal, però avui tot el que arriba el dia de Nadal, els canalons ja els té preparats al congelador. Els colo el dia de Serestem, però no es dedica a fer canalons el dia de... Amb el que ha sobrat, clar. Llorenç, també, a més a més, i fent referència a una mica d'èpoques de Nadal, s'acumulen suposo que entre les empreses o... sopars, esavaniments... Això també ho noteu de gent que us demana... Sí, és el que deia, que aquests dies, doncs, per exemple, a nivell de càterings d'empresa, doncs et trobes amb això, que tens que dir a molta gent que no, perquè, clar, hi ha un moment que tens la capacitat que tens, i no pots servir... No pots servir 10 aperitius, jo tinc... Tinc la capacitat que tinc. Això és com si tinguessis un restaurant i pots fer... Clar, jo no puc servir per demà cinc aperitius d'empreses i llocs, perquè no tinc la capacitat per poder-ho fer. Jo puc servir dos esdeveniments al dematí i dos a la tarda, o coses petites, que només sigui, doncs, arribar, deixar la caixa, i ja està. Però, clar, aquests dies, això, molta gent a les empreses, fan, doncs, petits, que no van al restaurant, però sí que fan, doncs, una trobadeta, et demanen, doncs, unes safates amb entrepans, o aquests dies, doncs, busquen sempre una mica més, doncs, qui són uns canapers, o una cosa una mica més elaborada, i són el que vas una mica, doncs, de vol i d'aquests dies, per això ja et sap molt greu, de dir la gent que no... però li pots servir, però clar, és com un restaurant, no? Clar, no, no, clar. Tinc restaurant, tinc pintaules, molts dies estan buides, però, llavors, aquests dies, tothom vol... Passa, eh? Doncs, clar, ja et passa, no? Vingui la setmana que ve, Òscar, la setmana que ve, ja no... Ja no, ja no. Ja no m'interessa, és clar. Reserva-ho en temps, aquests dies sí que fa molt temps que els pressupostos que vas fent, els dius... Reserva-ho perquè, si no... Pots quedar-hi. Pots quedar-hi sense, perquè no vulguis, sinó perquè és que no puc, ja tens una limitació, fins aquí, arribes. Ara mateix, Llorenys, quants xiovates hi ha? Pots ser uns 12? No, no, no. Ja, no te'n puc m'agradaria, eh? No, nens, són 7 botigues. 7 botigues? Contanta, a mi, les d'esplugues? Sí, sí, sí, a Sant... Sí, sí, si no m'he equivocat, a Sant Just n'hi ha... 4. 4? Sí? La carretera, nord, rebarter, Ramón i Cajal... Sí, n'hi ha 4 Sant Just, dues a Sant Joan d'Espí, 6 i un a Esplugues 7, vam tancar una, i després n'hi ha un a Sant Feliu 8. I més o menys com totes funcionen bé, i n'hi ha alguna que dius, és que en aquesta tenim... Sempre hi ha unes botigues que funcionen més que les altres, però bueno, no em puc queixar. No em pots queixar molt bé. No em puc queixar, perquè no serviria de res tampoc. I alguna novetat o algun servei nou que estigueu plantejant o que hagi introduït fa poc i que estigueu fent proves, o veiem que, per exemple, per les xarxes esteu promocionant. Hi ha bastantes coses, i espero que aquest any hi haurà bastants canvis. Bastants canvis en quan... Hi havíem... per dues besants, que són una mica amb les que ens hem intentat enfocar de cara a l'any vinent, i seria des d'un projecte per un cantor servei online de poder reservar, de poder fer compres online, de clicar en col·leg, per no tindre que fer cuas i poder recollir coses a les botigues i tal. I per un altre, estem fent una besana, canviar, per exemple, les últimes formentetes que hem comprat són elèctriques. Segurament, durant aquest any vinent, desapareixerà ja el poc que hi havia de plàstic a les botigues. Estem en un projecte de dones granges, de lo més proper que hem trobat, que són granges de manresa, que ens servirà la llet fresca a granel, de manera que ja no hi hagi cap tipus d'envas. Anirem una mica, doncs... Aquesta línia eco, no? Sí, anirem una mica de sentit comú. O sigui, no ens volem prioritzar amb el tema ecològic, sinó amb el sentit comú. Això que tenia de la llet, quan ho vam estar mirant, resulta que les llets ecològiques que em venien aquí, la majoria són d'una granja d'aguà de la Jara, que s'ho envien amb una cuba. A Galícia, a Galícia, ho posen a Volter Trebric i ho porten a Sant Just. Home, la llet, potser, és en ecològica, però tota la pitjana de carbó que hem deixat... Pasa, es prefereixo una llet d'una vaca no ecològica, demà et resa, que me la serveixin amb un vidó de 10 litros, i que jo el vull dir en aquí, i perquè m'entenguis que tenim una espècie d'orxetera que la tingui la llet fresca, i que tu puguis venir amb el teu embàs i emportar-t'ho, doncs ho trobo més coherent que una llet ecològica que hagi passat per tota aquesta àrea. Per exemple, doncs... Sostenible, no? Exacte. És una mica el criteri d'allò de dir... Escolta, allò que tingui més sentit i sigui més sostenible. No puc dir... no radicar el plàstic, perquè hi ha coses que avui per avui encara no s'ha permès. Ara, si el podem minimitzar al màxim possible... Doncs sí. Doncs mira, per exemple, hi ha un projecte que ara estem mirant, i segurament aquest any vinent també es farà, doncs serà que el que farem és que tota la gent que vingui amb la seva bossa li farem un desconta. Ah. O sigui, una mica el que volem és... Mira, jo he tingut una data, perquè només nosaltres gastàvem anualment un milió i mig de bosses de plàstic. Culleres. Un milió i mig. En el moment en què es van començar a cobrar dos cèntims per bossa, vam passar del milió i mig a 200.000 bosses anuals. Ah, mira, aquí mirem la pela. Dos cèntims. Sí, dos cèntims, ja que tu n'hi has, però que res els veus al terra i no t'hi agafalsa. Però quan et cobren dos cèntims ja et rasquen, que les bosses que tenim són perquè les comandes estan fetes de fa 4 anys. O sigui, perquè encara durem, perquè clar, com que es van deixar de consumir, i ara el que volem fer és una mica per què. Ara posem una bossa de paper, però que també val uns diners, perquè la idea quina és, com que fins que no ens toca la botxaca, no reaccionem i som així, doncs a partir de l'any vinent, el que farem és si tu vens amb una bossa, amb la teva bossa de... amb la que vulguis, eh? La teva. Si tu em portes una bossa, jo et poso la barra dins de la bossa i et desconto 3 cèntims per la barra. Ah, mira. Jo no és perquè al final jo no hi guanyaré, però potser conseguirem, perquè quan tu paguen, llavors dius, ah, mira, doncs jo ho guardo. És una mica la idea d'aquell dels supermercats francesos que porten els envasos a l'entrada i per posar-la en base en donar uns diners, quan la gent ho fa, i si no, la gent els llença al contenit. En canvi, d'aquesta manera segur que recicle. I el millor reciclatge és no gastar res. El millor reciclatge que podem fer és que tu vinguis amb la teva bossa de roba, jo et posis la barra dintre i tu te l'emportis. Aquest és el millor reciclatge. Són les coses, que són els projectes que estan... per aquest any, que les coses a vegades costen de fer, de implantar, i el dia a dia se't menja, i llavors tens idees, però no arribes vaja... Acabar-les de... Tenim encara tot l'any 20 per endavant, per tant. Doncs res, Llorenç, moltíssimes gràcies per passar aquí a Raju d'Esvern. A vosaltres per convidar-me. Ha estat un plaer i res més, que estiguem endavant amb la feina i encara anem-nos amb aquests dies que venen. Gràcies, bona tarda. Adeu. Vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Parla un評 de cafè dels matins quan em llevo amb tu. L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar. I penso amb tu, a cada moment des que el sol treu al cap, pel tamamen. i no somriures de la meva gent. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla a Ràdio d'Esvern. L'Ajusta, el magasí matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Va, i ara sentim la Jamèlia de Fons amb aquest tema de Superstar. L'Ajusta, el magasí matinal de Ràdio d'Esvern. I a les 11 i quart toca la Rambla a Ràdio d'Esvern. I a les 11 i quart toca la Rambla a Ràdio d'Esvern. I a les 11 i quart toca la Rambla a Ràdio d'Esvern. I a les 11 i quart toca la Rambla a Ràdio d'Esvern. I a les 11 i quart toca la Rambla a Ràdio d'Esvern. I a les 11 i quart toca la Rambla a Ràdio d'Esvern. I a les 11 i quart toca la Rambla a Ràdio d'Esvern. I el magasí. I a les 11 i quart toca la Rambla a Ràdio d'Esvern. I a les 11 i quart toca la Rambla a Ràdio d'Esvern. I a les 11 i quart toca la Rambla a Ràdio d'Esvern. I ara, com és? Què és això? Això és una tovall. Això és una tovall. Si home! I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, perquè és un blues. Just blues? Ah, just blues! Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Queden 5 minutets, perquè toquin les 6 en punt, 6 minutets per fer la desconexió amb Catalunya Radio i escoltar el bull llatí de la informació de Catalunya i després també el de Sant Just Desvern. Mentre tant, anem fent un repàs de les notícies que estan sent més comentades i clicades a la corporació catalana de mitjans audiovisuals, a dir, de TV3 i també de Catalunya Radio. Vinga, anem amb una de les notícies, en aquest cas és la que està en quarta posició, és la que parla sobre el descumpte de 20 cèntims per litre de gasolina que s'acaba per tothom. És el govern espanyol, preveu canviar la mesura abans d'acabar l'any i mantenir les bonificacions només per als sectors més afectats, com el transport, l'agricultura o la pesca. Sapigueu que aquest descumpte generalitzat de 20 cèntims per cada litre de gasolina o gasol, que s'aplica ja des de l'1 d'abril, té els dies comptats. Falta que el govern espanyol n'apròbila retirada, el secretari d'estat d'economia Gonzalo García Andrés ha avançat que la mesura s'adaptarà i que molt probablement l'últim consell de ministres de l'any s'acabarà retirant. Bé, seguim amb altres notícies. Per exemple, sobre que els patinets electris, ja ho vam comentar l'altre dia, que finalment estaran prohibits el transport públic, almenys durant 20 anys. També una altra notícia és la que fa referència a les urgències, que estan desbordades pels virus respiratoris, que encara no s'ha arribat el pic. L'Hospital del Mar parlaven també que ja s'han començat a desprogramar, per exemple, cirurgies, per alliberar llits i donar resposta a l'increment d'ingressos. Si ens dubta l'hivern, és l'època més complexa de l'any per les urgències als hospitals, també per la circulació, que hi ha d'aquests virus respiratoris. Ara mateix ja hi ha molt de saturació i encara no s'ha arribat el pic. Per tant, l'hospital és extraordinària i preocupant, i també perquè arriba en un sistema ja molt tensionat. Segons les dades que ha publicat el sistema d'informació per la vigilància d'infeccions a Catalunya, ara mateix el virus més freqüent és el de la grip, que representa un 43% dels casos que es diagnostiquen i continua augmentant. També el segueixen el rinovirus, que seria el del constipat, el respiratoris inicial i la Covid, que ara es troba en un 7% de les mostres estudiades i que va a la baixa. Després també un altre de les notícies és el tema de la compareixença de Pedro Sánchez, que diu que prendrà mesures les necessàries per acabar amb l'injustificable bloqueig judicial. També la notícia que fa referència a que el Senat decideix votar la reforma del codi penal sense les esmenes paralitzades pel Tribunal Constitucional. Una altra notícia és la de la investigació sobre les irregularitats per més de 10 milions d'euros en el sorteig de la loteria de Nadal. Un despatx d'advocats a Barcelona detecta que l'any passat es van cantar 56 números erròniament i el 2017 132. Doncs sí, sí, el 22 de desembre de cada any la banda sonora de moltes llars i oficines durant bona part del matí és la típica cantarilla dels nens i nenes del Col·legi de Sant i la Fons. Podríem dir que ningú haig de ser cap, fins que el to es torna més estrident i s'afegeix el rebombori del públic del Teatre Real de Madrid i és quan els nens i nenes canten un premi gros que s'acosten a la taula, no? Perquè els interventors verifiquin que els números es corresponen amb els que apareixen a les voles. Però qui dona a fer de la resta de números petits que es van extreient? Doncs bé, malgrat que són els números, aquí ningú presta atenció, es tracta de 1.794 premis que acaben sumant desenes de milions d'euros i que suposen un premi de consolació per a molts dels ciutadans que han comprat un décim. Bé, fa un any una advocada de Barcelona una va presentar una demanda en un jutjat civil de Madrid després de glutinar les queixes d'algunes persones que havien sentit com el seu número havia estat cantat en directe, que dius tu, t'has empassat tot el sorteig, però bé, persones que havien sentit com el seu número havien estat cantat en directe, però que després no apareixia la llista de premis. Fent casar la cantarilla de les voles amb allistat, la trada Olga Majoral i el seu equip van detectar 56 números erronis que sumen fins a uns 10 milions d'euros. Així que atenció, aquest any, com va el sorteig de la loteria? Va, 5 segons, marxem a Catalunya Ràdio. Bona tarda. El govern condemna en contundència la intromissió de la justícia en un tràmit parlamentari i recorda que això ja va passar amb els preparatius de l'1 d'octubre. Els partits independentistes ho corroboren, el PSC considera que les situacions no són en canvi comparables. La portaveu del govern, Patricia Plaja, és la majoria de les institucions judicials. La majoria de les institucions judicials són les que van fer la declaració. La majoria de les institucions judicials són les que van fer la declaració, la democràcia i l'any estat a no quedar-se de braços plegats. Vam avisar que això passaria i que fossin valents enfrontant-se a l'Estat profund a les institucions judicials segrestades per la dreta extrema. Ho hem dit a aquesta pel·lícula aquí a Catalunya. Ja l'hem viscut, primer va ser Catalunya, allà ningú va aixecar la veu i ara són ells. Els independentistes insisten que la situació a Catalunya l'any 2017. Pel PSC, en canvi, no es poden establir paral·lismes. Des de junts per Catalunya, remarquen que la situació a l'Estat espanyol no té solució i la CUP no es mostra sorpresa pel que ha passat, perquè diu que és habitual. Notícies breu, Sergi Molero. La nova llei de la funció pública preveu vincular les retribucions dels funcionaris a la feina feta. Així ho recollaven projectes de llei que ha aprovat el Consell de Ministres. Segons ha explicat la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, s'estabilitaran criteris d'avaluació dels treballadors de les administracions. Otra de les novedades importants, a més de la exigència de la planificació previa de la planificació estratégica de los trabajos, para una mayor eficiencia de las administraciones públicas, se recoge también la evaluación del desempeño con carácter obligatorio. Para mejorar la productividad y adecuar el cumplimiento, adecuar la evolución de la carrera profesional al cumplimiento de las funciones del empleado público. Welling ha cancelat de forma preventiva tots aquells vols que considera que podríem veure's afectats per la vaga convocada pel sindicat Slatma, de manera que garantés l'operativa per totes les vacances de Nadal fins al 8 de gener, diu. A principis de desembre, la companyia ja va anul·lar mantelació tots els vols que podien veure's afectats per aquestes aturades fins al 1 de gener. Ara ho estés fins al 8 de gener. Els concessionaris preveuen que a final d'any s'hagin matriculat 830.000 vehicles a tot l'estat. Segons la patronal del sector, fa conautor per mantenir els llocs de treball que el riac es venguessin 1 milió. Tampoc s'espera que s'arribi aquesta xifra l'any que ve. Això fa impossible assegure'n que es compleixin els objectius de renovació del parc automobilístic i l'economia. Aquest sentit considera un fracàs que la quota de vehicles electrificats ha gestat de menys d'un 10% aquest any. Ufensiva de salut per accelerar la dosi de reforç contra la Covid entre la franja d'edat de 60-69 anys, ja que el percentatge actualment no arriba al 40%. En declaracions a aquesta casa, la secretària de salut pública Carmen Cabezas avisa que 8 de cada 10 ingressats a les ossis venen la quarta dosi. Cabezas destaca que les dosis de record estan adaptades a les variants d'Omicron, funcionen i eviten casos greus i també eviten hospitalitzacions. Per això anima a vacunar-se el col·lectiu d'entre 60 i 69 anys. Hi ha una diferència entre los mayors de 70, 70-79 és aproximadamente un 59%, i los de entre 60 i 69 són los que més les estan acostant, que estan en un 39%. O sigui que encara ens queda un matia de millora. Han trobat una antiga bomba de la Guerra Civil enfonsada a uns 280 metres de la bucana del port de San Felido Aguixos, Roger Santaló. És un artefacte com el que va a fer servir la Legió Condor i que va a localitzar un submarinista a uns 18 metres de profunditat. Fa un metre d'hergada i en les seves condicions originals tindria uns 16 quilos de càrrega explosiva, concretament trilita. Durant tot el matí han treballat a la zona efectius de la Guàrdia Civil i artificies de l'armada espanyola, al limitar la navegació en un àrea d'una millora voltant del lloc on era per fer la detonació. Esports, Marta Garcia. Segona ronda de la Copa Amb la Espanyol, que ha visitat el camp del Atlético Paso Canari de la Segona Federació. El partit és a les 10 i el podreu seguir en l'antena de Catalunya Ràdio en la transmissió del tot Gira. El brasileur Reynier s'ha sumat amb ja les baixes del Girona per al Partit de Copa Dijous, perquè s'ha fet una elecció en el vice esfe moral dret. Estarà a unes 6 setmanes de baixa. L'Argentina celebrarà el títol mundial de futbol amb milers d'aficionats al carrer. Els joves comencen una rua amb inicia a les dependències de la Federació Argentina de Futbol, fins al Lovelisk de Buenos Aires. El bàxim en res ajú a huir en la Champions Fiva de Bàsquet en la pista del Riga, a partir de dos quarts de set. Si guanya i el benfica perten que, amb el Yamotges francès, el Manresà quedarà primer i ser classificada directament per als quarts de final. En l'Aleport llei de Cáceres a dos quarts de nou en partit de la 13a jornada i en la Champions de Batarpolo al l'Ètic Barceloneta Radnicki a partir de les 8. I les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Hola, ja està oberta la convocatòria per ser jutge o jutgesa de Pau de Sant Just. Fins al 16 de gener del 2023 es poden presentar solicituds per ser jutge o jutgesa de Pau del municipi de Sant Just d'Esvern. Els jutjats de Pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal. Per ser jutge o jutgesa de Pau no fa falta ser distanciat en dret, només que el ser major d'edat, tenir la nacionalitat espanyola i no està immers en cap causa d'incapacitat ni d'incompatibilitat per a l'exercici de les funcions jurisdiccionals, exceptuant les relatives a l'exercici d'activitats professionals o mercantils. El jutge o jutgesa de Pau és elegit per l'Ajuntament i nomenat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un períade de 4 anys. La convocatòria està publicada al BOV i també a la Tauler. I les persones interessades poden presentar la seva candidatura a l'oficina d'atenció ciutadana de l'Ajuntament, amb cita prèvia, així com a través de qualsevol dels altres mitjans previstos a l'article 16.4 de la vigència i 39 barra 2015 de l'1 d'octubre. La presentació de sol·licituds per instància no comporta el pagament de cap taxa. L'ATM aprova la congelació de les tarifes del transport públic de cara al 2023. És el tercer any seguit que no s'apugen els preus que, a més a més, des del setembre estan bonificats fins al 50% en el cas de l'ATE usual i la T jove, i del 30% en la resta de títols. No està confirmat, però, el preu definitiu dels títols, perquè dependrà que el govern espanyol prorrogui el descompte del 30%, mentre que l'ATM sí que mantindrà la seva bonificació. Les tarifes del transport públic metropolità es congelen per tercer any seguit i no s'incrementaran al 2023. El context econòmic de l'abada inflació ha portat a les tres administracions implicades en l'autoritat del transport metropolità, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Area Metropolitana de Barcelona, que es congelarà els preus del transport públic de cara al 2023. Malgrat tot, encara no se sap el preu final que acabaran pagant els usuaris del transport públic l'any vinent, ja que dependrà de si el govern espanyol manté la seva bonificació del 30% actual o no. Que s'afegeix també a la del 20% que ja aplica l'ATM en títols com la T jove i la T usual, que ha confirmat que seguirà. Pendents d'aquesta decisió, l'ATM ha anunciat que mantindrà les tarifes al 2023, al consell d'administració aquest dilluns passat. És la mateixa decisió que va prendre ara tot just fa un any. I finalitzem aquest vulletí recordant-vos que aquest dimecres comença en les representacions dels pastorets de Sant Justes Bern amb un assaig obert al públic. Els pastorets continuen un any més basant en l'obra de l'estiu de Sant Justes Bern. El seu director, Nico Bassó, ha explicat a Ràdio d'Esvern que en guany però hi haurà canvis al guió que sorprendran als Sant Justencs i Sant Justenques. Bassó ha assenyalat que en guany tenen un nou al·lent d'infants amb molt de talent que va descobrir l'estiu, el casals d'estiu del teatre del petit Patam. Fasellà on els va convidar a participar als pastorets, una entitat que havia vist com els darrers anys, i que va dir que els darrers anys hi haurà 15 infants. Ara mateix n'hi ha quasi 15, on la més petita té 6 anys. Així, mentre que les personatges més adults es van mantenint, hi ha hagut un relleu generacional d'infants molt important. El director ha volgut remarcar que ho entenen tot a la primera i que és molt fàcil treballar amb aquests infants. El Nico assenyalava també que un any més presenten una sanografia diferent, de la qual estan orgullosos i que són optimistes davant aquestes representacions. Hi ha hagut un any complicat pel que fa a calendari, ja que només duraran a terme la representació 4 vegades. L'Albert Macià, expresident de la Teneu i membre dels pastorets de Sant Josep, ha exposat que en guanya el ritme de vendes que està sent superior a altres anys, en què la gent es despertava una miqueta més tard. Aquesta invasor indicava que hi ha un disseny d'espectacle més familiar pensat per famílies amb infants, ja que hi haurà elements molt còmics. I el gran fer una poció màgica amb ajuda externa i que aquesta no acabarà sortint bé perquè el bé sempre triomfa i no hi ha crim sense càstig. Aquesta any passò i indicava que hi ha un disseny d'espectacle més familiar. Ha mogut també parlar del dis dels pastorets, una idea d'en Jordi Baldric, que per fi s'ha dut a terme per tal de celebrar el deseniversari d'aquesta obra. Van decidir enregistrar les cançons pròpies dels pastorets de Sant Just, que es repeteixen cada any per tal de no perdre-les. I, per tant, és el que s'ha de fer. És el que s'ha de fer. És el que s'ha de fer. És el que s'ha de fer. Tothom canta alguna cançó i això és complicat de gestionar. Les persones que ja han participat al Bercami se'ls durarà el CD el dia que vagin a veure l'obra. I els que encara no ho hagin fet podran endur-se un CD també el dia que s'acostin a veure l'obra per un preu de 10 euros. Les entrades es poden comprar mitjans per un preu de 10 euros amb l'entrada general, 8 euros pels socis i socis de la Teneu i també socis de la Unió Cultural, i es podrà veure sempre a les 8 del vespre, a la sala cinquantenari de la Teneu de Sant Just, el dijous 22 de desembre, divendres 23 de desembre i el dia de Sant Esteve, el dijuns 26. Fins aquí la informació local. Tindreu més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. Escolta, és la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones. 100% música relaxant. Cada dia de dijuns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada. I depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanyes a veure el poble on es van criar, dones els vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Fem una informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Instruccions per elegir en un picat. Cuando un grupo de amigos no enrolados en ningún equipo se disponen para jugar, tiene lugar una emocionante ceremonia destinada a establecer quienes integrarán los dos bandos. Generalmente, dos jugadores se enfrentan en un sorteo pisada y luego cada uno de ellos elige alternativamente a sus futuros compañeros. Se supone que los más diestros son elegidos en los primeros turnos, quedando para alfinar los troncos. Pocos han reparado en el contenido dramático de estos lances. El hombre que está esperando ser elegido vive en una situación que rara vez se dan la vida. Se habrá de un modo brutal y exacto en qué medida lo aceptan o lo rechazan. Si no fue el mismo, conocerá su verdadera posición en el grupo. A lo largo de los años, muchos futbolistas advertirán su decadencia conforme su elección sea cada vez más demorada. Manuel Mandé, que quasi siempre oficiaba el elector, observó que las decisiones no siempre recaían sobre los más hábiles. En un principio se creó procedor de vaya a saber qué sutilesas de orden técnico, que le hacían preferir compañeros que reunían ciertas cualidades. Pero un día comprendió de lo que en verdad deseaba. Lo que en verdad deseaba era jugar con sus amigos más queridos. Por eso elegía a los que estaban más cerca de su corazón, aunque no fueran tan canaces. El criteri de Mandé parece apenas sentimental, pero es también estratégico. Uno juega mejor con sus amigos. Ellos serán generosos, lo ayudarán, lo comprenderán, lo alentarán y lo perdonarán. Un equipo de hombres que se respetan y se quieren es invencible. Y si no lo es, más vale compartir la derrota con los amigos, que la victoria con los extraños o los indeseables. Alejandro Adolina. Hola Arnau, què tal? Bona tarda. Avui ens hem despertat a Argentina. És una setmana que toca, no? Sí, no, home. És una banda perquè, clar, si hem de lligar una secció literatura, Argentina, futbol i literatura fan un mix, jo diria que imperable. Aquest és un conte curtíssim d'Alejandro Adolina, que he fet a banda de contista, sobretot és un enorme locutor de ràdio, molt conegut, perquè feia el programa, és un bar, si no recordo malament, sempre... Però a Argentina, no? Argentina, Buenos Aires, un bar molt conegut. I bueno, però a més a més és això. No hi ha cap gran escritor sentit, probablement, començant per Borges, Vio i Casares, que no hagi fet alguna vegada algun conte de futbol. El futbol, com hem pogut comprovar aquesta setmana, no és que formi part de la vida dels argentins, i em fan una mística, una èpica. Algú més, no? Ara mateix. És més que això, si alguns diuen que és com una creença, és com una religió, probablement fa dècades, que aquesta mística que ara veiem, l'estan justament convertint, o l'estan rebent, les noves generacions, des d'això, des de contes. Hi ha programes a la ràdio Argentina, que és una ràdio molt adormíssima, que fa molt temps, que fa coses molt noves, i que després copiem aquí, que són purament de llegir contes. Molts dels futbol, per això crec que resumiem molt bé aquest petit conte del grup d'amics que joven, i que la grup d'amics que joven i que se llegeixin, això també passa aquí, tots hem jugat alguna vegada a llegir-nos, i tens aquell moment de dir-me, a llegir a mi, no m'acaba donant a l'equip dels delents, ui, sóc l'últim clar, em considero el dolent, d'això em fa una metàfora de vida. La majoria de contes de futbòlers dins d'això, el futbol de barri és amics, és, en fi, per tant, acaben sent una metàfora d'això, del que és l'existència. Probablement també per això el futbol és tan arrelat, o potser és al revés, com que el futbol és tan arrelat, per això n'hi ha tants contes. I per exemple això, aquest és Alejandro Dolina, però un dels escritors més famosos d'Argentina és el negro Roberto Fontana Rosa, que té un, entre d'altres, un llibre que es diu Cuentos de Fútbol d'Argentina, i té un parell de contes extraordinaris, un que es diu El Penal Más Largo del Mundo, que és un duel entre dos equips d'un poble perdut a la Tampa, i que això, per una sèrie de circumstàncies, és un penal que no acaben de poder tirar mai, però és el Penal Decisiu. I al costat d'això també té una alta de molt comegut, que es diu el 19 de diciembre de 1971, és una data exacta, que és el dia que els dos equips de Rosario, ell és un escritor de Rosario, Rosario Central i Njuls, que és l'equip que molts hi sonarà, que és l'equip de Messi, doncs es jugaven una final, i la final que també que el decidia tot. Això és allò, no és un partit sol, un contes sobre el partit, sinó sobre una sèrie d'amics que han d'anar al partit, i fan càvales durant, no sé si una setmana o mes, per dir a veure què hem de fer, perquè guanyi el nostre. Aquelles càvales, allò de dir, començo sempre amb el peu esquerre, sí, el que hem de fer davant del Mundial, hi havia moltes publicitats, que venien de Argentina que feien allò. No, no, aquest any ens sembla que podem guanyar, perquè la Lluna està júpiter igual que l'any 86, tot això forma part de la societat argentina, i ho veus amb això. Però, per exemple, Eduardo Sacheri, molts haurien vist la pel·lícula La Niña en Sus Ojos, surt d'una novel·la d'aquell Eduardo Sacheri, té un parell de contes extraordinaris, també tot un... tot un volum, que es diu, l'horrara on va començar després, i que té un conte, per exemple, que es diu, esperant-lo a Tito. I tal mateix, són un grup d'amics que juguen dos barris, se suposa que veuen els aires, i juguen la possibilitat de tenir una pista durant un any, perquè aquí guanyi el partit, aquella pista serà la seva i podrà entrenar per jugar-se, perquè vulgui els altres hauran de demanar permís. És un partit important per a amics de barri. I, bueno, una dels dos colles, té un amic que es diu Tito, que va sortir d'aquell barri, i que ara juga a Europa. Per tant, és un jugador, algú que s'ha fet famós, i com que és un partit tan important, algú li va escriure una carta dient, perquè no véns al partit. I llavors, tothom, durant tot el partit, que comença i diu, no vindrà a quedar venits, i no hi ha res a veure. A mi m'apareix. És d'una emoció terrible, que és brutal. Suposo que l'Argentina era tots aquests contes o autors que han escrit sobre coses relacionades amb el món del futbol. Ara, en tot l'auge del Mundial, potser tornen a reeditar llibre. Probablement. Tot i que, per exemple, hi havia algun escriptor que deia, clar, al Messi que ha sigut un excel·lent protagonista d'un conte, sinó que es guanyen mai al Mundial. Però, aleshores, tens la figura tràgica. I el que et pot trobar per... També està publicat en algun lloc, però té sobretot un bloc molt potent. És un Messi, un perro. I és perquè l'he posat Messi al seu gos. És el nom del seu gos, i, aleshores, que li faran més àfara. Per tant, escolta, de cara Nadal, més enllà de que clar, aquest conte dels amics que es troben, del que espere, fa molt Nadal, aquest conte que ha exigit. I molts aquests contes de sí. El futbol és el protagonista, però el futbol és l'escusa per parlar d'una altra cosa, per exemple. Per ells, futbol és amistat. I en un país tan gran com es Argentina, on a vegades les famílies queden molt separades, perquè un se'n va a viure a l'altra punta, i la família la pot veure un cop l'any, on i això, el que realment acaba... El que he pogut viure jo, a vegades, que hi he estat, és això. L'amistat acaba sent probablement més important que la família. I l'amistat, la que conserva durant més temps, és la de la infància, que és la que has anat a jugar al carrer, a futbol, o el que sigui, no? El futbol, doncs... Els dies ja s'estàvem mostrant que és l'esport rei, però és també per aquestes coses. Per tant, tots aquells que ara... Penseu, bé, Nadal, no sé què regalar amb un amic que no llegeix gaire, però li agrada molt el futbol, penseu-hi. Hi ha alguns contes, o sigui, alguns reculls de contes, que es poden formar llibres que són preciosos, que és impossible que qualsevol que no visqui el futbol, encara que no llegeixi, no li graven, perquè hi ha aquest... Sempre hi ha metàfores, al darrere que encara... I sobretot perquè a tothom que li agrada el futbol no només li agrada veure el Barça o el Madrid, o l'equip de qui siguis o el Mundial, sinó probablement és... T'agrada tant perquè t'ho hi ha jugat i algunes coses, et recorden. I com que molts aquests contes recorden això, aquest futbol de l'enfància, aquest futbol de barri, aquests equips, que no van enlloc al revés, no? Molts contes de gent del que arriba tard al partit, perquè abans ha estat treballant, i aquell dia no ha pogut sortir abans. I de tant, tant Sanichol algun de dissí, la rivalitat en Tenyuls i Rosario, aquí valent la del Barça era espanyol. I tant el que li deixes a l'hi de dir, home, sí, ja m'ho sé, això, no? Per tant, escolteu, sempre és un excel·lent regal, perquè no deixa de ser... vol intentar portar algú a l'electura, que crec que mira, el futbol, a nivell de nens, per exemple, que en la col·lecció es diu futbol... Ah, sí, sí, sí, és veritat. Ha fet molts lectors, com a mínim, a Calli Mede, no és que no li agrada gaire, jugueu a futbol, sí, i el futbol és tot per a ell, regal, i a l'equip de la col·lecció. I al final, els amics queden en un equip de futbol, i comencen a jugar per tot el món, i els hi passen aventures, i tot plegat, no? Per tant, bueno, és que la gent que no els agrada l'esport, o que s'han mirat el Mundial del Reull, pensen que ara aviam de tornar a sentir aquesta musiqueta, sí, jo crec que sí, escolteu-me la lletra, perquè la lletra d'aquestes muchachos no deixa de ser també un conte, en aquest cas un conte col·lectiu, que en algun moment té la mística de dir, i el Maradona des del cel, i com diuen la Tota, volen dir, la mare de Maradona ajudarà, no?, alentaran, a més, perquè faci el seu gol. És un conte que el que fa és unir dos èpoques, dos moments, i dos mundials que al final ha acabat bé, perquè al final, tota aquesta cançó que hem sentit cantar a milers, centenars de milers, podien acabar bé, però l'èpica, la mística, ells ja l'han creat, no? Crec que no deixa ser una bona setmana a l'Alenca, veure aquesta il·lusió col·lectiva, dir-me, potser la Nadal també hauria de ser això, no?, així que, il·lusió, el cap de la fi, bon Nadal i molts gols. Exactament, per cert, Arnau, abans de marxar, com va anar el tema del Jorge Carrion, la presentació a... Doncs mira, un altre amant, un altre amant d'Argentines, de veritat és que va ser interessantíssim, i molta gent aquesta setmana després de tornar, dient, aquell dia vull el llibre, o escolta, i brutal això que vau fer el noi aquest, com parlava, perquè realment, el professor molts anys, i per tant, no només té moltes coses a explicar, sinó que sap fer-ho, sap ser seductor, a l'hora d'explicar, i fins i tot parlant de... té més, es que deia, el dictat, la intel·ligència artificial, el com està canviant, l'home, en si, que va a un futur on tot són xarxes, o tot és cibernètic, doncs sap fer-ho absolutament propè. Potser justament per això, perquè s'ho ha currat molt, perquè sap escriure, perquè sap llegir, i va ser, realment, un acte preciós, a banda que, com ja vaig explicar, una novel·la que es diu, totes les novel·les són museus de ciència ficció, havia de tenir un espai, com el del mercat, que no deixava ser una sèrie d'instal·lacions, que parlàvem d'un món utòpic, parlom passat, perquè en principi ara ja es deu haver desmuntat, un utòpic, evidentment, tot un projecte futur, realment feia contrastar bé molt, en el sentit que ell lligava molt bé, el que estava explicant ell, amb el que ja havia exposat, i ha de probablement cap al futur dels artistes que han exposat en aquestes part dels ciclomons. Aquesta setmana fareu algun horari especial a aquest llibre? Treballa més que mai. Treballa més que mai, esclar que sí. Encara, suposo que ja en deveu... Encara en arriben, i suposo que en arribaran, i ara, a partir d'ara, serà complicat que arribin abans de Nadal. Com que hi ha molta gent ja ho sap, i ho és igual, si no arriba per Nadal serà per Reis, doncs hi ha una altra, i això ja ens espera. Reis en principi sí, que tenim temps de sobres, i, en fi, ara no és que ara renqui, ja portem un parell de dies carregats, però, escolta, que no s'ha tornat a festa. Molt bé. Doncs així marxem, Arnau, moltíssimes gràcies per haver passat aquí a Rajudas Bern, i res més, fins la propera. En què ve? Exacte. Vinga, adeu. Gràcies. Gràcies. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente, i Alexia Potellas, juntes, sumen més de 140 títols esportius, i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení. T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya, i la Corporació Europea. La Generalitat de Catalunya. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya, i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·labora Rajudas Bern. A les portes ràdio d'Espèl, sincronitzes ràdio d'Espèl, de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. És un dels estudis de ràdio d'Esberna David Pesto. Miqus de 4 veus, amb 70 història continuada aquí al poble. El David està al capdavant de l'Urfao des de l'any 2014. a més ha format part també d'algunes formacions vocals i actualment és component del cor de cambrer del Palau de la Música Catalana. Bona tarda, David. Bona tarda. Bé, s'acosta i ja ho anem intuint per la musiqueta de Fons, una de les dades més especials per l'urfeo en Ritmodera, perquè tenim a tocar el tradicional concert de Nadal. Exacte, sí, a veure, tots els concerts són importants, però el concert de Nadal és el concert. És l'esdemàniment de l'any, podríem dir així una mica o per... Podríem dir-ho d'alguna manera, sí, sí, tant pel Palau de l'urfeo com la gent de Sant Just, la gent de Sant Just després del dinar de Nadal, doncs ja espera l'esneu del vespre del 25 per anar a escoltar el tradicional concert. Jo crec que ja és com una tradició. Sí, sí, sí, realment és l'esneu de la nit normalment, crec que aquest any també és a la mateixa hora, no? Exacte. Però bé, la qüestió és que entra el dinar de Nadal, després que estàs amb la família, no ho sé, arriben l'esneu que pràcticament dius, ostres, ja ha arribat l'hora i ja hem d'anar cap al concert. Bueno, la qüestió és que la gent de l'urfeo també espera aquesta data amb moltíssimes ganes. Jo no sé si els nòtes més nerviosos a l'hora dels assajos, més ganes a l'hora de practicar, de assajar o què. És a dir, ja no són nervis, sinó il·lusió, necessitat de fer el concert demostrar a la gent de Sant Just, doncs el treball que s'ha fet durant aquests tres mesos, entre que comença el curs al setembre fins al dia de Nadal, de ganes. De demostrar, allò que han estat assajant, no són nervis, és il·lusió, és il·lusió. Il·lusió, molt bé. Quan comenceu, més o menys, a treballar els temes de Nadal? A veure, jo m'agrada anar amb temps per poder madurar les peces, perquè ja no és només aprendre les notes, sinó un cop ja se saben poder treballar i fer música, freseig. Finals de setembre, començaments d'octubre, vol dir que són uns tres meseig, bons per poder fer repertòria, acostuma a ser repertòria nou, per tant, s'ha de prendre i s'ha de preparar amb cara i ulls. El repertòria, normalment les colls tu, és una mena de consens entre l'Ajuntament de l'Urfeu, entre els mateixos cantaires, com ho feu? La part musical la costumo adorlar jo, diguéssim. Per tant, sí, és un tema que porto jo i acabo de decidir en jo. Sí que és veritat que a vegades hi ha gent que em diu, Òstres, aquesta peça m'agrada molt, llavors la miro, si és viable pel cor per les veus que tenim, i si és viable, doncs endavant, perquè ells venen per caudir de la música i si algú té una il·lusió concreta de cantar una peça, perquè no, doncs poder-la fer. En aquest cas, aquest any, com que se celebra el centenari del naixement de manera altra, doncs hi ha un metlei de peces de Nadal de l'altre. Això ho he tingut molt senzill, no m'he hagut de trencar gaire al cap, perquè ja hem anat directe a una cosa concreta, i la resta doncs són peces que... Digue'ns alguna, avança'ns alguna. Va, n'hi ha una que és el Cialmón Espladegebra, que és la versió catalana del Bisoli-Hitigenfangen, de l'oratoria de Nadal de Bach, i llavors també tenim un segon metlei que dura 4-5 minuts de Nadales Tradicionals de Rèu del Món, al centenit, no pot faltar en aquestes dades, i entre una cosa i l'altra, potser vindríem a durar uns 20-25 minutets de música. Molt bé. Normalment és repertori en català, no? De Nadal, acostuma... Acostuma a ser repertori en català, sí, per fer-ho, és a dir, també tenim en compte que depèn de quin tipus de llengua, ens és molt més complicat d'aprendre-la, etcètera, però acostumem a fer-ho amb català. I és difícil fer arrenjaments per l'horfeo, és a dir, jo no sé ara mateix quants cantaires hi ha... Home, té un idò, restem en un moment, diguéssim, el qual doncs... Bo. Bo, un que hi ha, hi ha força gent. El l'horfeo és un cor amb el que hi pots disfrutar molt, tan cantant com dirigint-lo. Si pot fer coses, poden fer coses molt boniques, i jo estic molt, molt, molt content d'estar davant d'ells. No és difícil fer arrenjaments i feina, aprendre les peces, perquè som gent amateur, doncs que s'aprenen les peces, sempre hi ha qui sap música, però aprenen les peces a base de repetir, repetim aquesta frase, avui faia aquesta nota, escoltant, verà, repetim-ho, però porten molts anys treballant la música i es fa més i divertit. Aquesta temporada, bueno, aquest any hi ha hagut noves incorporacions, últimament, o de l'any passat i que sigui moviment de gent entrant i sortint en la cura. Sí, sí, i quan vam celebrar el 60 aniversari... Sí, 60 o 70. Perdona, 70, 70 aniversari. M'he pogut fer 10 anys més jove. Quan vam celebrar el 70 aniversari, va haver-hi molta gent, fins i tot en tics cantaires que van venir a escoltar, va dir, ostres, ara m'ha tornat a entrar al cuquet de veure... I escoltant, com ho podríem fer? Doncs bueno, una petita audició, tothom sempre és benvingut, sempre, evidentment, ha d'haver-hi uns milims, però la gent que ha cantat a los feo aquests milims els té, i llavors sí, que han entrat 3 o 4 persones noves, que sempre són benvingudes i val molt la pena. I David, què és el que té d'espacial cantant una església que no té altres sales o altres llocs? La sonoritat canvia, no? La sonoritat no té res a veure, és a dir, depèn de quina sala cantis, tu, amb la teva veu, amb els teus ressonadors, has d'aconseguir un so que em vol calli. L'església, això ja t'ho fa, diguéssim, les ressonàncies, tu obres la boca allà i dius, oh, que bé que canto! Llavors, fas una altra sala i penses, bueno, ho faig bé, però potser no tant com quan esteu a l'església. L'acústica de l'església sempre és molt agraïda. Sí que hi ha repertoires que en esglésies, si són molt àgils, molt... Esperda, no? Pot acabar sent un batibull de veus, però aquestes peces, diguéssim, de Nadal, que són així lentes... Queden molt bé, ajuda. L'acústica d'una església costuma ajudar sempre a que el so quedi més empastat. I tu, Déu, parla amb causa del coneixement perquè has cantat, per exemple, de la Catedral, no? Sí, jo formo part del Corre Francesc Valls, que dirigeix el Pere Lluís Biosca, i cantem les misses, diguéssim, comentuals de la Catedral, i també la Sara de Família, les misses internacionals, al matí. A part de fer concerts i concerts, alguns ho mereixen a l'església, amb Catedrals, clar, el so, el so és un altre món. És espectacular. Hi ha sales que, inclús, a vegades cantes i sembla que el so te l'empassi. Sí, sí, sí. I que dius que això, per què està passant? Tens sol, completament sol, tens els companys al costat, fas un so, clar, que el so et cau a terra, i et veus el director, et mira, i et diu, nois, aquí ens hi hem d'esforçar més, hem de buscar tot l'espai interior que tinguem, perquè la veu corri més. L'església, això no passa. Clar, què és el que més costa entre els cantaires? Agafar-se, confiança, aprendre-se la lletra... Hi ha alguna cosa que, a nivell musical, el resultat més difícil? Al final. El cantant d'acord és a dir, quan un canta de solista, evidentment, tots els cantants han de final. Però un canta de solista, per tant, és ell, amb el seu instrument i l'acompanyant que tingui. Quan tu cantes en un cor, has d'intentar fer corda amb el que tens al costat, només amb el que tens al costat, sinó amb els 8, que formen part de la teva corda. Per tant, no pots directament cantar amb el teu so sense pensar en la resta, sinó intentar trobar un so que quadri i que creï un somogeni de corda. I, a més a més, aquest somogeni ha de concordar amb les altres 3 cordes que encara queden. Jo crec que el cantant d'acord és un cantant que ha de ser generós a nivell musical de veu, perquè ha d'intentar conviure amb 40 cantaires més. I ha de fer que tot quadri. Hem dit que el proper concert d'anar a l'església el dia 25 és una mica l'esaveniment de l'any, però des del principi de curs, des del setembre, podríem dir-ho així. Hi ha hagut alguns concerts, també, si et sembla, fem una valoració de com ha anat. Per exemple, no sé si el primer va ser el 11 de setembre per la diada, que també... Correcte, el 11 de setembre. Un any sí, un any no, doncs fem el... Un any sí, un any no, és veritat. I l'altre any, si no m'equivoco, hi va el cor, el poble de flors. I aquest any ens tocava a nosaltres. I, veniu, sempre és una femèrida, poder cantar el 11 de setembre, s'enjust. Després, també, per exemple, el va ser el 9 d'octubre, que va haver el concert de la primera edició del s'enjust canta. Correcte. Va ser un concert especial, també? Va ser un concert especial on es va poder veure la... Diguéssim, tot el ventall d'opcions musicals que té s'enjust. Sí, sí. I va ser molt enriquidor. Vull dir, hi havia tots els estils, totes les edats. Des d'aquí, jo crec que hem de trencar una llança a favor del Ricard, segura, i la Marta Malaret, que van ser els que van estar al capdavant, de tot això. Segurament, i ara crec que estic dient dos noms, i segurament me'n deixo algun, que em perdonin aquests que em deixo, però va ser una pensada molt bona, posar en un mateix escenari totes els tipus de musics que hi ha a s'enjust. Clar. Hi havia gent que, per exemple, de cantaris a Dulfeu, que repatien una choral, i després que repatien una altra, que jo penso en mare. Sí, tinc cantaris a Dulfeu que canten 3 chorals. Ostres. 3 i 4 chorals. I a vegades els dic, ara, quan estem als assajos, oblideu-vos que aquí no feu melodia, aquí feu una altra veu. Clar, a vegades això és perillós, perquè de cop i volta de fer la seva veu, dius, bé, aquí hi ha algú que fa melodia, què està passant? Clar, és que allà, a aquesta veu, faig unes altres notes. Doncs canviem-ho, canviem això. Clar, clar. Molt bé. I després del 9 d'octubre, va venir el 20 de novembre, Correcte. per repartir una de la música, Santa Cecília, ens vam fer un parell de concerts. L'Orfeo li va tocar el del primer diumenge, de primer cap de setmana, amb les cantaires de caldes de Malavella. Vam aprofitar, abans de la pandèmia, vam anar a fer un concert a Caldes, i els hi devíem aquesta tornada. Ens havien de visitar, però clar, va venir la pandèmia pel mig, ho va desmuntar tot, i va ser fins al 20 de novembre d'aquest any, que no vam trobar l'opció que ells vinguessin i ens tornessin a aquest concert, que els hi devíem, diguéssim. I ja, per anar tancant l'entrevista David, ara que has comentat el tema de la pandèmia, com creus que ha afectat aquest lapsus? Una mica de dos anys, encara que no m'ha estat dos anys confinats permanentment, però sí que n'ha estat dos anys una mica estrany, pel que fa assaig, pel que fa rutines, potser també dels assajos mateixos. Tu creus que ha afectat això d'alguna forma en el cor? A veure, jo, quant a el que pugui semblar, l'olfió crec que, estres, et podria dir que ha sortit reforçat d'aquesta pandèmia. Interessant. Per què? Perquè van haver de fer un treball individual. És a dir, durant la pandèmia, ells pensen els primers que van dir, és que no volem parar, volem seguir treballant. Evidentment no es poden fer assajos virtuals, que descompten el seu ordinador des de casa, quan el router un li va millor, l'altre li va pitjor, més lent, més ràpid, és inviable. Llavors, vam inventar, vam impactar, jo els hi gravava les peces, veu per veu, ells se les escoltaven, se les aprenien, i llavors me les enviaven ells, cantades a mi, individualment. Jo els hi feia les rectificacions per correu, mira, vigila aquest compàs, aquesta nota és falsa, vigila la finació d'aquí, llavors va haver-hi un treball individual de cadascuna de les persones que em va enviar els audios, i és curiós que el dia que ens vam retrobar, que no havíem fet cap assaig junts, vaig donar l'entrada, i aquelles 3 peces van sonar a la primera, i ells hi vaig dir, que el treball individual és importantíssim, fins i tot sense pandèmia, una mica d'estudi a casa, fa que després, quan véns a l'assaig, reforces allò que hi ha més o menys, et saps. Vull dir que jo crec que han après que aquest treball individual és important, per això he dit que ha sortit reforçat, perquè a vegades els envio peces, i realment s'ho estudien, i a l'hora de l'assaig ve una cosa ja canvia. I, escolta, amb aquest sistema, ho feia per través d'audios de WhatsApp, o d'audios de correus, o d'alguna cosa. Per correu, per correu electrònic. Ells enviaven els audios, ells s'ho escoltaven, s'ho aprenien, i com ho retornaven, cadascú ho ha gravat. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs, escolta, David, tenim ganes de que arribi el dia 25, per escoltar les veus de l'Orfeo a l'Església, que és una data especial, a més a més, no sé si aquest any també hi ha alguna peça especial, o alguna, sempre hi ha també, no sé si l'Orga toca, o... Sí, sí, l'Orga farà un parell de peces, també hi ha coratge. També hi ha coratge. Coratge no pot faltar. Encantades de poder participar, també ens fa molta il·lusió. Llavors, el que aquest any no hi haurà són els Gregorians, però sí que hi haurà l'Orga amb els sentiments rubles, coratge i l'Orfeo. De fet, els Gregorians crec que l'any passat... L'any passat ja no hi van ser, no? No, no, no, i crec que l'últim de la pandèmia, o sigui, l'últim abans de la pandèmia, no sé si també ja no... Això ja no t'ho sabria. Ja han passat tants anys, ja que no. Hauria de vegades falla. I la tradicional cançó també la tindrem, la de... La pastora catarina. Aquesta no falla. Jo, quan vaig entrar al cor, i vaig fer el meu primer concert, va ser un concert de Nadal. Ah, mira. I em van dir, tria el repertori que vulguis. Però? El que vulguis. Però la pastora catarina no pot faltar-hi. Inamovible. Diu, però no és la peça que canta tothom, tothom a l'Església. Per tant, la gent ja l'espera. La gent ja l'ha de respectar. Per tant, aquest any tornarà a veure la pastora catarina. Evidentment. Evidentment, això no és cap sorpresa. Molt bé, doncs, David, és més que acabis de passar bona tarda, i ens veiem el dia 25. Moltes gràcies, Núria. Que vagi molt bé. Adéu. Ens quedem aquí a la ràdio, al centenit del quartet mel. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. però el 2021 també van tenir altres episodis. S'han pres mesures de seguretat a les supostacions elèctriques, cosa que ha favorit que les apagades també reduïsim. Hi ha moltes iguanes que són excel·lents escaladores, amb un cos prou gran, a més suposen una amenaça també més gran per a aquestes instal·lacions, que no passen els ocells o potser també els esquirols. La mida de les iguanes poden mesurar més de 40 centímetres, a més a més amb la cua també els permet connectar dues parts del sistema elèctric, i això és el que va a causar l'última apagada. Són originàries de l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud, les iguanes, i van començar a aparèixer a Florida als anys 60, segons l'agència estatal per la conservació de la pesca i la fauna de Florida, quan els exemplars que vivien en captivitat es van escapar o també les van deixar anar. Se les considera una espècie invasora per l'impacte que tenen en les espècies autòctones. Legalment se les pot matar amb propietats privades, però sense causar-los petiment. I seguim amb temes de medi ambient perquè hi ha hagut un acord històric per protegir la vida salvatge i aturar l'extinció d'espècies. I és que en prop de 200 països han signat un pacte per protegir el 30% de la superfície terrestre i oceanica al 2030. Se'l coneix com a 30 per 30. Hi ha hagut aplaudiments i crits d'alegria. Eren les 3 i 35 de la matinada al Canadà, quan el president xinès de la COP 15, la Simera de la ONU sobre l'aviodiversitat, ha donat aquest cop de martell i ha segellat l'acord final després de dues setmanes de Simera, i d'un cap de setmana de negociacions maratonianes. Tot i les resistències, expressades en l'últim moment per la República Democràtica del Congo, el ministre de la Mèdia Ambient de la Xina, en Juan Rincu, que presidia a la Simera, ha donat per aprovat el text final. Amb la seva martellada, el 188 països present subscrivien l'acord i sense cap oposició formal, ha tirat endavant. Doncs bé, els governs del món ara es comprometen a aturar la degradació de la natura sobre l'explotació de recursos que està extingint les espècies salvatges. I com ho farà? Doncs bé, d'aquí el nom, 30x30, i és que l'acord de solit estableix que el 30% de la superfície terrestre i el 30% dels oceans hauran de ser una zona protegida el 2030. Aquest era el punt més important de l'acord i en alguns moments va semblar que no tirarien endavant. Però, finalment, doncs sí, s'ha aprovat actualment només el 17% de la Terra i el 8% dels oceans estan declarats com a zona protegida. I tot i això, els diversos graus de protecció fan que el percentatge real d'espai realment tancat a qualsevol acció humana sigui molt més baix. Queden només 8 anys per arribar al 30%. L'acord posa èmfasi també en el fet que aquests espais siguin àrees d'especial, l'importància per la biodiversitat. C workage com les xineses Comentem també els carrils preferents per motos a Barcelona, una mesura que està estudiant trànsit i la DGT. És que el director de la DGT reivindica que la ciutat s'ha de convertir en un referent en mobilitat urbana i seguretat viària de motos. Ho diu Pere Navarro, aquest director de la DGT, que ha plantejat a Barcelona la necessitat d'obrir una reflexió sobre la redistribució de l'espai viari de la ciutat per adecuar-lo al protagonisme especial que hi tenen les motos. És una redistribució que podria passar per la creació de carrils preferents per motos com a algunes ciutats de l'Amèrica Latina. Navarro, que és el director de la DGT, diu que tothom es queixa de les motos que considera que això passa perquè no tenen un espai propi a diferència d'altres mitjans de desplaçament. Així, argumentat que, mentre els autobusos, els cotxes, les bicicletes i els vianants tenen el seu espai, les motos han de lluitar per trobar el seu, tot i ser un gran protagonista de la mobilitat a la ciutat. Sobre la possibilitat de deixar circular les motos pel carril bus, Navarro, a més, que és un debat obert, però que és una solució, sobretot, per la ciutat on hi ha poques motos que no és el cas a Barcelona. La capital de Catalunya, de fet, és una de les ciutats europees amb més vehicles de dues rodes i hi ha unes 300.000 motos registrades. Navarro també ha recordat que, a diferència de Catalunya o al conjunt d'Espanya, els grans països que són referents a matèria de seguretat viària, com Suecia, Dinamarca i els països baixos, no tenen motos. És per això remarca que la Comissió Europea s'adreça a la DGT per abordar qüestions relacionades amb la mobilitat i la seguretat viària de les motos, una circumstància de defensa que cal aprofitar per convertir-se en un referent en aquest àmbit. En aquest sentit, a més, Navarro defensa que si hi ha una ciutat que li toca ser referent en motos és Barcelona, per tradició, per història i pel que ha treballat també la moto. Jo sabia que esto pasaría, pero tu y yo y haciendo lo mismo. Siempre buscando protagonismo y tú olvidaste de lo que un día fuimos. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esber. AFP.AMB.CAD, AFPRO, aviat podràs volar, amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Jo, al cotxe, podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Ja són gairebé les 7 de la tarda. Nosaltres ens acomiadarem del programa en aquest punt. Nosaltres hem estat fent companyia des de les 5, aquest parell d'Horetes, aquí al magazine de tardes, a la Rambla, a 98.ufm, a Ràdio d'Esber, la Ràdio Municipal de Sant Just, podeu recuperar tots els continguts d'avui i han format de podcast a Ràdio d'Esber.com, o també anar-nos seguint a la xarxa socials, tant a Twitter com a Instagram. Amb el nom d'ojuari, arroba la Rambla, a 98.ufm, tot junt, i amb minuscola. Ara, a les 7 en punt, sonarà l'informatiu de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí al poble de Sant Just. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a trobar demà dimecres, aquí a la mateixa hora, a Ràdio d'Esber, a 98.ufm, que vagi bé! Ràdio d'Esber Ràdio d'Esber