#288 - La Rambla del 23/12/2022

Mòbil. Mòbil. Smooth jazz club. Catalunya Ràdio, les notícies de la CINI. Bona tarda, els informes, Sergi Molero. El govern francès reforçarà la seguretat de tots els centres curs del país després de l'atac mortal d'aquest matí, al centre de París. Un home de 69 anys ha mort tres persones i n'ha ferit tres més al districte de Zé de la capital francesa, i la policia ja l'ha detingut. Anem a París, David Malgarejo. Bona tarda, el ministre de l'Interior, de la Generalitat de Catalunya, que ha confirmat que les tres víctimes mortals són membres de la Comunitat Corda i que l'home de 69 anys ha auto del tiroteig actuat sol i amb un objectiu concret, matar estrangers no membres de la Comunitat Corda. La notícia ara es darà als aldarulls al lloc dels fets. La policia ha tirat gasos, lacrimògens contra els manifestants, persones indignades presoviblement de la Comunitat Corda, que han llançat projectils a les forces de l'ordre, a un centre cultural de la Comunitat Corda, en un cafè i en una perruqueria. David Malgarejo, Catalunya Radio París. Més notícies, Marta Viana. Segona denúncia per delictes sexual contra el periodista Saúl Gordillo, director del diari Digital Principal. La denúncia l'ha presentada a un altre treballadora del mitjà, per uns fets que també haurien passat la mateixa nit de l'1 de desembre a la discoteca Apolo de Barcelona, en una celebració d'empresa. Ahir, el director del diari Digital Principal va declarar davant la policia a ram de la denúncia d'un altre periodista del digital per una pressum de agressió sexual. Després de l'interrogatori, els Mossos d'Esquadra el van deixar en llibertat mentre se l'investiga. Segons el relat de la primera denúncia, el director del principal li va fer tocaments, mentre demanaven unes copes. Saúl Gordillo treballa ara per el grup 8TV, després d'haver passat per les direccions de l'ACN, els mitjans digitals del periódico Catalunya Radio i els mitjans digitals de la CCMA. L'autoritat catalana de la competència, l'ACO considera que obligar els taxistes a instal·lar una aplicació determinada per demanar taxis és discriminatòria i impedeix la competència. Per aquest motiu ha presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, contra la mesura que es va provar el mes de setembre. Segons l'ACO, l'AMB no pot obligar els taxistes de l'àrea metropolitana a tenir descarregada els seus dispositius mòbils, l'aplicació Pikmi Taxi, tal com preveu el nou reglament. Consideren que això afavoreix aquesta aplicació en detriment de les restes d'operadors i que no compleix amb els principis de neutralitat. El Govern Municipal de Barcelona està disposat a modificar l'ordenança per avançar la prohibició de tenir estupes a les terrasses de bars i restaurants. Barcelona, Jordi Corvalen, bona tarda. L'alcaldessa de Colau afirma que, en un context d'emergència climàtica, cal acció amb més diligència i, atenent un prec d'esquerra, s'ha mostrat disposada a negociar amb el gremi de restauració, un avançament de la moratòria que ara permet tenir les estufes fins l'1 de gener del 2025. No hi havia altres mecanismes energètics per escalfar, però en ser mantes, es tracta d'acompanyar el gremi a anar cap a solucions raonables i que s'hi incoherim amb la lluita contra l'emergència climàtica. Colau ha habitat posar nova data, però creu que caldria prohibir les estufes al carrer en un termini raonable. Jordi Corvalen, Catalunya Ràdio, Barcelona. El govern no creïn és d'anunciar que les autoritats però russes de la ciutat ocupada de Mariu Pol estan demolint les restes del teatre bombardejat al mar amb centenars de refugiats a dins. Segons el ministre de Cultura, les forces ocupants volen fer desaparèixer així un símbol de la cultura d'Ocraïna i allò com van perdre la vida a segons fons occidentals, però de 600 ciutadans indefensos, nens inclòsos. Divendres, divendres de Nadal, Alejandro Díaz directors de Metges, de 225 arreus per un accident. I hi ha retencions a la C-58 i C-33 desamuncada fins a entrar pel nus de la trinitat, al lateral de la P-7, la B-30, a Barbaray i a Sarbanyola, també a la C-65, a Sal i a Llambilles, i a trams a la Ronda Litoral, en tots dos sentits de la marxa, això a Barcelona. Celia Quintana, Catalunya Ràdio Actiu Pliari. Esports, Sergi Andreu. Ja tenim horaris dels partits de 16 anys a final de la Copa del Rei de futbol. El Barça jugarà contra la Intercity, equip de la primera federació, a Lacan, al Dimecres, 4 de gener, a les 9 del vespre. L'Espanyol jugarà a casa contra el Celtal, al dimarts 3 de gener, a les 7 de la tarda, i el Nàstic, rebrand L'Ossessona, a Tarragona, el dia 5 de gener, a les 6 de la tarda. En Clou Blauguran, a Pedri, ha rebut aquesta setmana el trufeu cobala que atorga el programa tot gira al millor gol de la temporada, que diu que torna al mig que hem vist a Canari, en plenes condicions del mundial, tan físiques com psicològiques. L'entrevista sencera la podreu sentir demà a la tarda, el tot gira al gol, per cert, va ser el del Galata Seguei, a l'Europa Líc. El jugador de l'Espanyol, Katie Baere, passa avui pel Quiroflan per un trencament de lligament intern del Tormill Dret, no hi ha temps concret de baixa. A l'eurolliga, davant, aquest València, a Barça, 2 quarts de nou, amb la tornada d'Àlex Abrines, després de 3 setmanes, afectats d'una lumbàlgia, aquest València, a Barça, podreu seguir parlant via el web de Catalunya Ràdio. I a les 8 hi ha duel català a la Lliga Femenina, també de bàsquet, en aquest cas, un i Girona, que ha dit la seu, Brindi Sikes, debutant avui amb les Gironines, després de les problemes burocràtics amb el seu trànsfers. Fins aquí, les notícies. Sán Just, ja no tens excusa per sintonitzar Rajoy Desvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magasin La Rambla, de dilluns a divendres, amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, Sikes d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sán Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla, a Instagram i Twitter. Arroba la Rambla 982 i recupera els podcasts que més t'agradin, per RajoyDesvern.com. Tot seguit, les notícies de Sán Just. Bona tarda, us informa l'Oaló Pets Ribes. Aprova de la proposició d'urgència que posa a disposició del Departament d'Educació, el terreny situat al barri de Mas Lluís, per a la construcció d'un institut escola. Es tracta d'un solar de 8.050 metres quadrats, per a l'alcalde de Mas Lluís. El punt va ser aprovat amb els vots a favor del PCC, Sán Just en comú, en davant Sán Just, Esquerra i la Regidora, no excreta, i l'abstenció de la CUP i la Regidora no excreta. El ple municipal també es va apropar la presidenta de l'Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluís, l'Elena Barambio. Va exposar la demanda de poder participar en el disseny dels nous equipaments. Va estar en el llindar amb qualsevol escenari amb problemes de mobilitat. L'alcalde va respondre que el projecte el durà terma segurament gis, una empresa pública que acostuma a fer tots els projectes i licitació de l'obra que són titularitat de la Generalitat. Des de l'Ajuntament van exposar que es demanarà a Gisa que s'escolti la seva opinió abans de la licitació del projecte, i que si és així es convocarà el veïnat en una reunió prèvia. Joves de Sán Just es van apropair el ple municipal ordinari del mes de desembre per posar sobre la taula l'habitatge jove de protecció oficial. Els i les joves van interrompre el ple sota el lema gent sense casa i casa sense gent i van llegir un manifest. En aquest punt se'ls va demanar que es paressin fins al final del ple, on podrien exposar la seva demanda en forma de prec o pregunta. Finalment, els i les joves presents van preguntar què es pensava fer a l'Ajuntament per tal que els i les joves s'enjustencs tinguin accés a l'habitatge de compra o lloguer del poble. L'alcalde posava a manifest que les bases d'aquests darrers prisos de protecció oficial les ha creat l'IMSOL i que es va permetre que promunse participés en l'elaboració d'aquestes bases. Va ser així com promunse va establir els col·lectius preferents, que va explicar que no és qui fa les bases dels concurs i que aquest punt es regeix per la llei de l'habitatge i els criteris propis que té l'IMSOL. Va ser a gany es va exposar així que hi ha tres promocions en perspectiva de desenvolupar-se als propers dos o tres anys. Una és el joc juvenívols, la segona és el segon milenari, i la tercera és la construcció dels habitatges de la carretera reial. Tant la promoció del joc juvenívols com el de la carretera reial suposarà un total de 193 pisos que dependran totalment de l'Ajuntament, i que la gestió directa serà de promunse. Aquest cap de setmana, l'esletra del Sant Justi Pastor acollirà misses i concerts especials d'aquestes dates. Així, demà tindrà lloc la missa del gall. A les 6 de la tarda hi haurà una missa anticipada, especialment dedicada als infants i les famílies, i a les 8 del vespre de la missa tradicional del gall. L'origen de la missa del gall s'atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal, el primer que va presenciar el naixement de Jesús, i que ho va anunciar tothom. Per això, antigament, el camp del gall donava inici a la missa. El dia 25 de desembre tindrà lloc la missa de Nadal, que es dura a terme l'11 i també repetirà l'1. El mateix dia, però a la nit, a les 9, se celebrarà un concert de Nadal de l'Orfeón Rick Moriera i Coraggio. L'entrada tindrà un preu col·laboratiu de 5 euros amb els infants de Fran. I això és tot. Tornem amb més informació el Vull de Teorari de les 6 de la tarda, fins a la mateixa. Aquestes festes un plim de música a les vostres llars. Escolta, a Ràdio desvern, les Nadales de sempre i la millor música. Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener, us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre. Per Nadal, escolta Ràdio desvern, els 98 punuts de la FM i bones festes. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 12 minuts a la 5 de la tarda d'avui, divendres 23 de desembre, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio desvern. Esteu sintonitzant el 98.FM a la misura municipal de Sant Just. Ja ho coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens esperen les propires dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, tindrem la Maica Duña, Sant Just, amb qui cada setmana parlem del món de l'espectacle i també, sobretot, d'aquelles obres de teatre que es fan a les sales de Barcelona i també d'aquí de Sant Just i dels municipis de proximitat. A més a més, avui també farem una entrevista que ens té preparada. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després escoltar els vulletins informatius a Catalunya Ràdio, de Ràdio desvern, farem un parell d'entrevistes més, primer de tot amb el David Pastor, ell és el director musical de l'urfa o enric Morera de la Teneu de Sant Just. Per què farem aquesta entrevista? Resulta que aquest diumenge, 25 de desembre, i el tradicional concert de Nadal, a les 9 de la nit, a l'Església de Sant Just. Comentarem amb ell des de quan es comencen a preparar les obres, quina és la il·lusió que tenen els cantaires, etc. I després, tot seguit també, a Ràdio desvern, entrevistarem a Llorenç Rí, que és propietari dels establiments i dels Forns de Patxia Bata. Forns de Patxia estan a Sant Just, esplugues i a Sant Joan d'Espí. Comentarem amb ell aquells dolços nadalencs que tenen més demanda a aquestes dades. No has vist tot això? Serà de seguida. No marxeu, que comencem! Això és espectacle! Això és espectacle! Vinga, som-hi amb l'espai de teatre, perquè ja tinc la Maica a l'estudi. Hola, Maica, què tal? Bona tarda. Com anant? Com estan les festes? Doncs mira, de moment... Bé, però ets a dir que no m'ha agradat el tema de la doteria, perquè jugava uns quants números, però no m'ha tocat absolutament res en cap d'ells. Jo no sé si a tu Maica t'ha tocat algun sortet, algun premi... A mi és que no em pot tocar perquè... Perquè no hi jugues, no? Perquè no hi jugo. Mai he jugat. Mira, no hi jugo per una cosa molt... que ho explico sempre. Fa anys, molts anys, va venir una cocina meva petitona. Jo era joveneta i ella era petitona. I vam portar-la a la fira. I es va enamorar d'un nino, en una d'això, en una... Una tombola d'aquestes, no? Sí, una tombola d'aquestes, no? I vam començar a comprar números. I números. I números. I no tocava. Em estava a mitja hora comprant números per veure si tocava. I al final no li va tocar. I ella va marxar plorant, amb els que em venen gastar podien haver comprat nou nino, com dos... 14.000 ninos d'aquells, no? I des de les hores no hi he tornat mai a jugar així, per si et toca. Realment, de sortejos de la deuteria n'hi ha durant tot l'any, no sé per què... Bueno, sí, clar, perquè el de Nadal és el més... que més anuncia, ni de més, però... Per costum, suposo, no? Sí, tradició. Un tradició exacte, seguir de tradició. Seguim sent pobres mai, com? No, però no compro ni a la ràdio, ni a la Teneu, que també venen. Sí, a cap lloc, eh? No compro, no, perquè me'n recordaré sempre, d'aquell moment que vam passar... Sí, però i després no tens el coquet, que diu, i si toca? Sí, sí, clar, que ho penso, i si toca, diré, bueno, doncs mira, no m'ha tocat, ja està. No passa res. Escolta'm una cosa, avui vull començar, primer de tot, parlant d'una grandíssima actriu, que ha mort, vingarà del seu enterrament, de la seva ceremonia de comiat, i afortunadament, estava pleníssim de tots els companys de professió. Molt, molt ple de tots els companys de professió. He parlat amb els familiars, la seva germana viu aquí a Sanyús, he estat una estona parlant amb ella, i estic parlant de la Saskia Giro. És una actriu que tota la seva vida ha fet, tèatre, bueno, ha fet cinema, ha fet televisió, ha fet ràdio, i els últims anys es va dedicar al teatre concretament. I, amb hora, 83 anys, i la última vegada que la vam veure al teatre, va ser el 2020, al Teatre Nacional de Catalunya, o sigui, mira si era grandeta. Sí, sí, home, 83, tenia llavors 81, i va fer un paper en l'obra L'Heroe, L'Heroe i de Santiago Rosignol, al Teatre Nacional. M'ha sabut molt de greu, perquè era una dona que me la trobava moltes vegades, tu saps que jo vaig molt al teatre, i moltes vegades me la trobava perquè ella també anava a veure teatre. A la gent que ens agrada el teatre, no només treballes de teatre, sinó que a més a més vas a veure els companys, no? O no companys, vull dir, vas al teatre. I llavors estava molt ple, m'hi he trobat amb moltíssima gent que coneixo de tota la vida, estava al Ferran Ranyer, que feia molt de temps que no el veia, que és també sent just, per això. I m'he estat parlant una estoneta, i al final jo he hagut de marxar, encara no havia començat la cerimònia, però... Va anar una mica de retard, no? Sí, va anar, sí. A veure, jo he sortit a dos quarts, de 5, d'allà, que era la hora que m'havia fixat, la cerimònia havia d'haver començat a les 4 de la tarda, i encara, quan jo he marxat, no havia començat, perquè hi havia molta feina, avui, alternatori de les courses. Bé, l'únic que vull dir és que és una llàstima, perquè, bueno, ha viscut la seva vida, evidentment, però quan se'n va una persona... Sempre fa llàstima. Fa pena, no? Ja sabem que l'amor ha d'arribar a tothom, però, bueno, ella estava plena de vida, plena d'energia, i sí, tenia 83 anys, però ja dic, ens trobàvem moltes vegades al teatre, feien la xerradeta de com estàs i com no estàs. Doncs mira, queda't en aquests moments, marca? Bé, doncs, dit això, avui li dic als nostres ullens que si volen passar-ho bé i celebrar els nadals, no cal que marxin fora de Sant Lluís, perquè l'Ajuntament i les entitats, d'una i d'una quantitat de coses que han preparat per aquest any. Això està bé, això està bé. Estic fantàsticament sorpresa i agraïda. I, evidentment, començarem parlant d'una obra en què participes tu. Ah, dels pastorets, clar, home. Els pastorets de Sant Lluís, que es va anar a esfrear el 22. Ah, ahir veu fer l'estrena. Abans d'avui veu fer un assaig general, que em va fer molta gràcia, perquè això també s'està posant de moda en alguns teatres de Barcelona, que l'assaig general pot anar a veure-ho. Sí, sí, sí, sí, perquè hi ha assajos que és com que estan tan en sèrio. No, és que l'assaig general, en teoria hauria de ser molt en sèrio. Vull dir que és en maquillatge. M'han dit, bo, escolta'm, doncs aprofitem, si és tan... hi ha com gairebé la realitat, no? L'únic que heu fet aquí, que els teatres de Barcelona, de moment, no ho fan, però el millor que ho copien, és que l'assaig general veu cobrar entrades. Sí. I normalment els teatres de Barcelona, si vas a l'assaig general, l'únic que has de fer és apuntar-te, perquè sàpiguen quanta gent hi va i tal. Bé, doncs parlem dels pastorets. Estaran el 23 i el 26 de desembre. Sí, avui, i el dilluns. L'entrada general és a 10 euros, el soci de la teneu una miqueta més baixet, el preu, que són a 8 euros, i estarà a la sala cinquantenari de la teneu a les 8 de la nit. Això és l'informe general, però a mi m'agradaria una mica parlar una mica... Parlem de tot el que tu vulguis mai, que... de què són els pastorets, i com comença això de fer els pastorets? Perquè fa uns quants anys que es fan? Sí, en realitat, mira, és el... Aquesta serà... clar, calculen per anys, és el deuè any... Exacte, deu anys. És el deuè any, però és la unsena representació, per allò que sempre comences a comptar amb el primer, però ja ha passat un any. Bueno, i em sembla... Jo no estic des del principi. Jo, la primera representació que es va fer dels pastorets, realment no va ser d'amunt d'un escenari, va ser a la ràdio. Va ser una... Sí, me'n recordo, me'n recordo, sí. Una obra al través de la ràdio, i llavors... Sí, i radioteatro. Sí, sí, així, tal qual, tal qual. I, òbviament, no hi havia tants personatges com els d'ara, perquè, si no, no hi cabrien. Però és que, realment, ara hi ha molts personatges també, perquè són molta gent que també vol fer pastorets, i també perquè s'han anat repartint el paper i s'han anat desdublant els. Per exemple, un personatge, no sé. Tramantinaires. Sí. A l'obra original, que va escriure l'autor, potser només n'hi ha una, però ara n'hi ha set o vuit. Una d'elles és la Màlia, la Mèlia, no? No, la Mèlia fa de pagesa. Ah, però a ella ha fet de tramantinaire unes quantes vegades, perquè jo ja he anat a veure pastorets i estava... Ella cre que de tramantinaire és que no t'ho sé dir, ara mateix. Bueno, és igual. Potser algun cop sí que l'ha fet. Mireu, una de les coses bones que té els pastorets de Sant Llurs, per la gent que no ha anat mai, és que veieu a sobre de l'escenari, i també amb música en directe, que també n'hi ha, que això és molt important, veureu cares conegudes del poble, que això fa gràcia, no? Sí, sí, sí. Jo crec que fa gràcia. L'obra dels pastorets diu, és teu. És teu. Que és el text, diguem-ne, que feu servir. La base del text, perquè ja et dic, ha patit tantes transformacions, que jo crec que si l'autors donés a llegir l'obra, diria... Ui! O sigui, no, vull dir-se, que d'anys et ta una mica el guió, es intenten canviar algunes coses, per fer també una mica cosetes diferents, i, bueno, sí, sí, jo crec que l'autor se l'hauria d'allegir també l'obra, perquè trobaria coses molt gracioses. I, normalment, qui fa aquestes regles que dius que s'estan fent sobre l'obra? Bueno, el grup de pastorets té com diferents, com dir-ho, comissions, i hi ha una que és comissió de guió, i s'encarreguen de destructurar cada any, una mica, també, el text. Més que arreglar d'adaptar-lo també, de fer-me una primera reunió al setembre o octubre, per veure quanta gent, i quin perfil de gent s'interessa, i, en funció d'això també, adaptant aquestes primeres setmanes a tarda, una mica, el text, i potser més pastorets petits, si hi ha molts nens i nenes que volen venir-hi, o posar més personatges adults, si aquell any hi ha més adults, s'hauria d'ajustar una mica... Perquè cada any no hi ha cada any, no sou els mateixos. Hi ha alguns que sí que repetim, altres no, sobretot el tema del jovent, o sigui, el perfil més adolescent i més de nens i nenes més petits, cada any va canviar amb bastant. Uns anys s'apunten uns, uns altres, uns altres... Sí, prou van, prou van, i si no s'agrada, no s'apunten a l'any següent. O no sé, si aquell any tenen natació i futbol, dos dies a la setmana, i no els bunxades de massage, aquell any no fan. I, més o menys, quanta gent sou cada any, en la representació? Més o menys, eh? Jo crec que només dius d'actors i actrius, només de persones d'actors i actrius, jo diria que podríem ser en total, no sé, 35? 30? 30. Déu n'hi do, déu n'hi do, eh? Ja et dic, comptant els nens. Jo crec que una trantena, sí. Déu n'hi do, déu n'hi do. I tot això, tota aquesta gent que es puja de munt d'un escenari per fer els pastorets, la obra, ets tu, està dirigida... És teu, és teu. Ai, perdona, clar. És teu. Què he dit? Ets tu. No estaria malament. No estaria malament, Maica. És tu? No, però aquesta és una obra. Ah, vale, també. Doncs mira, s'han creuat els cables. És teu, vale? Doncs tota aquesta gent està dirigida per el Roger? No, per el Nico. Per el Nico. Sí, el Nico Vasó. El Roger era el director fa uns quants anys. I ara ho fa el Nico, el Nico Vasó. El Nico Vasó, sí. I parlant una mica del director, com és el Nico? Doncs el Nico, de fet, el Nico és un dels que està a la comissió de guió. És a dir, que ell es coneix molt, molt bé, al guió. I es nota quan dirigeix. Home, clar, evidentment. I res, no sé què dir-te del Nico. És bon director. És molt dur? És molt dur. No, no, al contrari. Jo crec que no. Jo crec que entén les circumstàncies de cada... no de cada personatge, sinó de cada persona. Clar, de cada persona. Sí. Ell sap molt bé quan fa el repartiment. Té en compte, les circumstàncies de disponibilitat horària, no sé, el tipus de persona. I bé, després a l'hora dels assajos, ell sempre va portant idees, i després, bueno, ho anem fent, i després sempre passa les notes quan acaba els assajos. Ahà. Sobretot més al final, quan ja es fa tot com d'un tiró, et va indicant coses importants. Però... Us ajuda els actors a arribar al personatge? Sí. A veure, ets a dir que no és una obra de profundiment de personatges, és a dir, no hi ha un treball previ de molt extents, és a dir, per exemple, els pastorets, no es fa una reunió de dir que vinga, com és el personatge, treballem-lo... No, fem treball de taula. Fem treball de taula i fem una obra de familiaritzar-nos una mica, amb el context, si els personatges estan a l'infern, o si estan a la borda, o si estan a la muntanya, o si estan a la casa dels cròtels. Una mica, avui, Carlos, sí, però no de treballar, de dir quines són les intencions, quins... Realment no hi ha temps per fer aquesta feina. No, i sobretot, que suposo que no és tan poc personatges que aprofundeixin massa, no? No, la veritat. Si us deia, has de tenir clar qui ets tu, com a personatge, i quina relació tens amb les altres persones, que has de fer un treball de taula... No, no, aquest treball de taula... No hi és. Doncs penso que el Nico és un gran, gran director, eh? Sí, home, sí, sí, sí. Perquè diria tanta gent... Sí, és que és això, tant que gent... I ajudar, a més a més, a alguna manera, a trobar el personatge, i dir que s'ha fet el 21, com a assaig general, ahir, que va ser a l'estrena, per dir-ho d'alguna manera, a l'estrena oficial. Com va anar l'estrena, Núria? Doncs va anar millor que l'assaig. Pel que deia el Nico, i també pel que notava amb els actors, va... El ritme de la obra va ser més fluid, va ser tot més dinàmic, i més... bueno, van a més com tot el ritme. El primer dia, el dia de l'assaig general, va ser una mica més lenta, o bueno, anava com més... O sigui que ahir, a l'estrena, estava avui més segur. Una mica, sí. Jo crec que va anar bé fer l'assaig. Sí, de fet, també es va poder notar en el temps que va durar... un dia, o sigui, el dia de l'assaig, el primer acte va durar, no sé, si va durar, si va arribar a durar, potser 15 o 20 minuts més, que això és molt, que aquest... Perquè quan dura la obra, sencera? Sencera, de cabo a rabo, 2 hores i mitja. Però ja et dic amb descans al mig? Sí, amb descans, sí, m'imagino, sí, sí. I quin... Quina importància té la música en directe en aquesta obra dels pastores de Esteu? Home, la música es nota quan és en directe i quan no, i... És un luxe, tenir música en directe, ja saps que soc una apassionada de la música, i tenir música en directe és un luxe, però explica'm una mica... Qui són els músics? Un piano, una flauta i una guitarra. De unidor? Sí. Això és gairebé una banda, ja. Sí, sí, pràcticament. Altres anys havia hagut altres instruments, potser més, però aquest any, o sigui, en aquests, i després hi ha els cantaires, que alguns són de l'Orfeo, altres... No sé, ara, si n'hi ha algun que no ho sigui, de l'Orfeo potser que sí, però també estan col·laborant. I, bueno, hi ha unes cançons, o sigui, hi ha un director musical de la obra, que en el seu moment va escriure unes cançons expressament per la obra de pastorets, o sigui, les cançons són originals dels pastorets. Ah, molt bé, molt bé. Sí, que no les pots escoltar en un altre lloc. Si vas a veure altres pastorets, que, per exemple, a Barcelona estan fent pastorets per tot arreu. Doncs no, aquestes cançons estan fet expressament per als pastorets de Sant Just, i cada... És un luxe, també, de la música en directe. I va fer unes cançons per, per exemple, unes cançons per al dimoni. Va ser una altra cançó per a les tramantinaires. Un altre cançó per als àngels. O sigui, cada grup de personatges té com una cançó, i no tots els anys sempre sonen totes les cançons, perquè, si no, seria un musical. I tampoc és això. Però sí que, bueno, algunes són molt típiques, el públic ja se les va conèixer. Sí, sí. I bé, bueno, pues cada any depèn dels personatges que les han de cantar, més o menys, una mica de música, els cantaires els ajuden més o menys. Ni en cançons que només les canten els cantaires, per exemple. Sí, com si fos el coro, per dir-ho d'alguna manera. Exacte. I després hi ha cançons que el personatge també canta, la seva cançó. Hi ha personatges que només les canten els personatges. Ah, molt bé. Això és un altre luxe, llavors. Perquè el que fa el personatge de saber canta bé. Clar. Sí, que ha de ser un actor de musicals, per dir-ho d'alguna manera. Sí, a veure, tot és nivell, no és professional. Ah, ja, ja. Allí tot tampoc es pot posar molt en, però bueno, sí, sí. Doncs, jo crec que si neu ha anat mai a veure els pastorets, aquest any heu d'anar-hi. Perquè val la pena. I perquè, a més a més, doncs esteu aquí al costat, a la Teneu de Sant Llurs. Vull dir que vureu anar fins i tot caminant. Exacte. Perquè a Barcelona, en aquesta hora, justament, que es comença a les 8, jo estic anant molts dies a veure teatre, aquesta hora. I la veritat és que has de fer molta paciència. Has de sortir com amb dues hores d'entelació per anar bé, eh? Per anar tranquil. Sí senyora, i tu ho has dit, eh? Jo l'altre dia vaig trigar des d'aquí, des de Sant Llurs, a la plaça Francesc Macià, que normalment es triga 10 minuts, 15. 15, poder, no? Sí, bueno, però si no hi ha tràfic, jo, per la nit, quan torno, són 10 minuts. Doncs per anar vaig trigar 3,4 hores per arribar a la plaça Francesc Macià. O sigui que si no voleu fer aquestes caravanes increïbles per anar a veure teatre a Barcelona, us quedeu aquí i aneu a veure els pastorets, que estaran el 23 i el 26. Dada sempre. I què és a les 8, a la sala 50? Núria, que això no m'ho has dit, de quin paper fas? Faig el paper de tramantinaire. Ah, vale. Amb la Glòria Serrano, que també havia estat a Justeatre. Sí, sí, sí. I amb l'Elisabet. Que també és canta meravellosament. Sí, sí. Meravellosament, té una veu preciosa. I també amb l'Elisabet. Ah, molt bé. Ja he fet el paper i això. I a més, com que les 3, més o menys sabem cantar una mica, per exemple, la cançó de les tramantinaires en aquest cas... Ah, tu s'has cantat molt. La Glòria s'ha cantat i té una veu preciosa. I tu estàs en el coratge, en el coro. Sí, com l'Elisabet. Tant més s'has cantat. Ara surt bé per força. I després tenim... Les tramantinaires tenen aprenentes, que són 5 nenes, que són 5 nenes petites i tenen com d'aprenentes de tramantinaire, que surten en algunes escenes, surten amb nosaltres, també. Doncs ho passareu bé. Si aneu a veure les pastures de Sanyús aquests dies de 23 i 26. Però també hi ha una cosa que m'ha sorprès molt d'aquestes festes, és que el dia 24 de desembre, la missa del gall, la missa del gall sempre s'ha fet a la nit. A les 12 de la nit. Exacte, no? Sí, és la tradició. Si tu sopes el dia de... de la... La nit de Nadal, sopes. Sí, la nit de Nadal, sopes, i després de sopar te'n vas a l'església a fer la missa del gall. Doncs, llavors, aquest any sembla ser que la faran a les 6 de la tarda. Fan una a les 6 i una a les 8. Sí, però no fan la... A les 12 no. És a dir, la de les 12 l'han passat a les 8 abans de que la gent sopi. Ja, però a mi em sembla... Bueno, no sé... Estava al mossèn pràcticament sol a l'església. Home, després a les 12 de la nit segurament hi hauria més gent que a les 8 de la tarda. Que va, no, no. Mira, vam venir l'altre dia al mossèn, i vam fer l'entrevista a la ràdio. Ja és el segon any que es fa això d'adalentar la missa del gall. Perquè no hi havia gent pràcticament a les 12 de la nit, aquí a l'església de Sant Just. No, no surten. Hi havia molta gent, el que passava era es feia anteriorment, es feia la de les 12, que sí que es feia Sant Just fins fa això 3 anys, i es feia una més familiar, sobretot dedicada a famílies o a... Què és la que ara han posat a les 6 de la tarda, no? Sí, que es feia cap a les 7 o així. I què passa? Que en aquesta estava a reventar. Estava a reventar perquè la gent no anava a la de les 12, anava en aquesta. Llavors han dit, en lloc de les 12, que no anava ningú, posem dues de tarda, una a les 6, més per nens, que estan a fèncat aquests, i això, i l'altra... Jo és que em recordo quan era joveneta, que a casa, sempre la meva mare doncs anaven sempre a la missa del gall, ella i jo soles, i era a les 12 de la nit, i sempre s'ha fet de les 12, i m'ha sorprès que ho facin a l'església a les 8. Però bé, no? M'ho sembla dir que si hi havia algú que volia anar a la de les 12, recordeu per qui li agradi anar a celebrar, doncs, aquestes festes a l'església, que el diumenge dia de Nadal, tindran també la missa a les 11 del matí, i a l'una. I a l'una, sí. A les 11 en català i a l'una en català. I després, el dia 6 de gener, que és el dia de reis, jo, el dia de reis, sí que no sé si hi ha molta gent a l'església, perquè és a les 11... Per això, perquè estàs obrint els regals, aquest dia, en aquestes hores, a les 11 i a l'una. Però, baixa, de totes maneres, també un diumenge de missa. Sí, sí, ja està, no passa res. I després, també, hi ha moltes activitats per a joves i per a infantils, que alguna d'elles m'ha encantat, perquè, per exemple, hi ha una sortida el dia 27 de desembre, que jo m'apuntaria, però per l'edat no puc. Bueno... Però hi ha una sortida el dia 27 de desembre, que és el bowl in pedralves, per jugar a los bolos. Sí, el bolos. A mi m'encanta. Jo va haver-hi una època amb la gent de la ràdio, de quan va començar la ràdio, que anaven junts a tot arreu, que anaven moltes vegades allà a jugar als bolos. El bowl in pedralves. Sí, i bueno, i ho passaven perquè feien guerres, feien a veure qui podia més i tal, doncs aquesta sortida jo m'apuntaria, però és per a joves de 12 a 18 anys. O sigui que no puc anar-hi. Bueno, no passa res. Es fa, suposo que organitza, és una d'aquestes activitats que organitza el casal de joves, no? El casal de joves, sí. El dimar 27 de desembre. O sigui que ja ho sabeu, per jugar al bolos, que és superdivertit. A mi m'encanta, de veritat. I després també hi ha un otro espectacle, el dia 27, que és a la set de la tarda, que és quinto de Nadal, també el casal de joves. Ho dic perquè els joves també s'hi volen, no cal anar a Barcelona a rondar per aquí i per allà, perquè aquí tenen... Hi ha moltes més coses, però jo he seleccionat alguna. I després també per tothom, evidentment, hi ha la festa de cap d'all. Sí. La festa de cap d'all és el complex esportiu de la Bonaigua, allà o a la piscina. Sí. Començar a l'una, a l'una de la matinada. Després de les campanades. Sí, després de les campanades. I bàsicament, tu passarà superbé si t'agrada ballar, perquè hi ha animació, hi ha un disjòquei, i llavors, bueno, doncs... No sé si n'hi ha en uno o dos. Dos, dos. Un es diu grande i un altre es diu rullex. Sí. I la veritat és que... Bé, a mi també m'agradaria anar-hi, perquè m'encanta ballar. No sé si... Abans, a la Taneu, potser que facin, per exemple, perquè també em sona d'altres coses que feien per cap d'any aquí a Sant Just, balles de saló, o feia una festa a la sala gran de la Taneu. Aquest any no la fan, em sembla, perquè com que tot està en obres allà... Sí, jo no la tinc. No, i crec que no es fa. Però sí que jo me'n recordo que també hi havia... Sí, hi havia ball. Sí. Doncs això, per cap d'any, tampoc el que aneu allà, i aquí, buscant... No, i a més, el debò de Sant Just és que, a més a més de que queda prop, és que és el plau de les entrades, que és bastant econòmica. La venda anticipada per anar a la festa de cap d'any és de 15 euros. Mira, home, superbé. Ja dic jo que hi ha els llocs que hi ha per... Perdona, hi ha aquests 15 euros, sí, doncs sí. Molts llocs, una consumició, i et costa 15 euros, només. Encara que sigui una cervesa, no? Per cap d'any. Sí, que val la pena. I després també volia comentar... Hi ha moltes coses, de veritat. Si us interessa quedar-vos aquí per passar les festes de Nadal, mireu-lo a la web perquè hi ha moltes, moltes coses. Després també volia parlar una mica, perquè la setmana vinent no tenim programa. La setmana vinent no hi ha programa. No tenim programa. I llavors m'agradaria també parlar una mica de la cabalcada de Reis. Clar. Perquè ja parlem de tot, no? Sí, sí, sí. La cabalcada de les massistes, el Reis Max, doncs ja estan venint cap aquí. S'estan preparant, sí. I llavors el dijous 5 de gener arribaran a l'Ajuntament com cada any. Abans d'arribar a l'Ajuntament hauran estat amb ajoí, atenció, els veïns de majoí, perquè tindreu allà els Reis també. I llavors, doncs, faran el recorregut habitual de cada any. O sigui que nens, allà, allà esperant que passin els Reis, que després us deixaran molts, molts regals. Ja, em sembla que per la cabalcada hi ha una, aquest any ja, no sé si hi ha alguna carrossa nova, o... Hi ha novetats, hi ha novetats. La gent veurà una cabalcada diferent, a més, recordem que l'any passat, com que es va fer el cas al de joves, ni no es va fer aquí a l'Ajuntament, per tema Covid, la gent potser... Està una mica desubicada, eh? No, no, sortiu al carrer, faran el recorregut de sempre, o sigui que sortiu al carrer, a veure els Reis, i sobretot, nens i nenes, porteu-vos bé, no feu enfadar els papes, perquè, si no, els Reis se n'enteren, i després porten menys regals. O sigui que, a veure, primer espavileu-vos, amb la carta als Reis, espaveu-vos, perquè ja aneu tard, si encara no l'heu fet, i després aneu a la cabalcada, i sigueu bons nens aquests dies, perquè els papes no s'enfantin. Bueno, que ho siguin tot l'any, no? Perquè aquests dies es juguen que no tinguin regals de Reis, no? Jo ho vaig així de clava, ja. Doncs jo em penso que va la pena de quedar-se aquí. Per cert, la bústia reial estarà a l'espai mercat, si voleu poder anar al 2, al 3, i al 4 de gener, a deixar la carta de Reis, i després el dia 5, que és el dia... El dia bueno, el dia de la cabalcada, sí. El dia de la cabalcada, sí. També podeu deixar-la, perquè llavors estarà, no al Reis, perquè tenen molta feina, pobres, molta feina, perquè estan encara mirant a veure els regals per aquí, els regals pasals, recorreguts, i tot això, però hi haurà un patge real, que podeu deixar allà, doncs la carta al Reis, que estarà des de les 11, fins a les dues del migdia, també a l'espai mercat. Molt bé. I això, jo crec que ja, ja en tenim prou... Ets més de tortells, de nata o de trufa? M'agraden tots dos. A tu? Potser és la trufa. A mi m'agraden tots dos. Mira, jo avui no he dinat ni he desmorçat, i ara venim cap aquí, després de sortir del velatori. M'he comprat un pastisset, jo petitet, per posar-me alguna cosa a dins, perquè des d'ahir a nit que no menjo res, i me l'he comprat de xocolata. Però vull dir que tant me fa a mi. A mi el dolç m'agrada tot, la veritat. Escolta'm una cosa, tenim una entrevista. Vols que anem en contacte amb una entrevista? Sí, perquè ahir vam anar a veure un espectacle, que s'està fent a la sala Versus, que es diu el Rapinyaires. I m'agrada molt perquè podràs riure moltíssim, podràs riure molt, però realment és una crítica bastant dura i bastant forta del que està passant en aquesta societat, que va a tothom. Bueno, per als calés, es venen absolutament tot, i la gent que té menys escrúpols són les que sempre acaben, d'això, triomfant. I llavors volia parlar amb una de les persones que fa aquesta repartiment, que és el Ramon Godino, i ja dic, és una obra que rius molt, però que en el fons té un missatge molt, molt dur sobre la societat que estem fent entre tots nosaltres, que són els diners, i els diners. Tenim el convidat avui, Ramon. Hola, Mica. Hola, bona tarda. Benvingut. Gràcies, gràcies a vosaltres. Què tal? Estava parlant de la obra que vaig veure ahir, i estava dient que rius molt, hi ha molta decomicitat, però en el fons és una dura, duríssima crítica a la societat que estem muntant entre tots nosaltres. Sí, sí, sí. Són d'aquelles comedies àcides que et deixen, em fa molta il·lusió, perquè et deixen amb el somriure congelat. Tenen rius una sèrie de situacions, tenen rius una sèrie de situacions, però que després tu et poses a pensar, dius, ostres, això, això ho fem nosaltres, i així és. Ramon, ho fem nosaltres, o sigui, la pela és la pela, i el que té menys vergonya és el que guanya sempre. El que té menys vergonya és el més vergonya, és el més poca vergonya. Exacte. Bé, com va arribar aquest text a les vostres mans? Explica'm. Doncs això va ser un encàrrec, un encàrrec de la sala que li van fer el Jofre Blesa, que li va fer el rock, i el rock va dir, mira, encantat, m'hi poso a treballar, i vaig estar alls dos, mano a mano, fins que realment van trobar la pesta. L'encàrrec era perquè parlesi justament d'això, dels que està passant? Sí, sí, sí. Sí, sí, el que es volia era... El Jofre, el que va parlar amb el rock, va ser... volem fer una comèdia, però que no sigui una comèdia només de riure, que sigui un darrere a fons, on la gent no es quedi indiferent, no? O sigui que es parli sobre una resumitat. I llavors, el Jofre li va donar unes quantes pistes en el rock, i el rock va dir, doncs va, m'hi poso a treballar, fins que va sortir la pesta de rapinyaires. Doncs està superbé, de veritat, per això, perquè és per riure, però et fa pensar també. No crec que puguem arreglar la societat per més que la critiquem, perquè és la que estem fent nosaltres mateixos, però realment és bastant trist saber que la gent, doncs això només viu per els diners. Escolta'm una cosa, el repartiment, com s'ha fet el repartiment? Recorda'm qui són els que estem estan sobre l'escenari? Doncs a dalt de l'escenari tenim dues actrius meravelloses, que és la Rafael Arribas i la Rosé Batalla, i després dos actors, l'Òscar Harke i un servidor. O sigui senyor, quatre personatges amb una història molt, molt entretinguda i molt interessant, de principi a fi, magnícitament interpretat per tots quatre. Moltes gràcies. Qui ha dirigit l'obra? La obra l'ha dirigit, l'ha dirigit el Nelson Valente, un director gentit. Sí, sí, ho sé, ho sé, el conec. El conec, que ha fet moltes coses d'aquí a Barcelona i són fantàstiques, treballa fantàsticament. Jo el vejo i a més a més he fet dos tallers amb ell. Imagina't. Perfectament com treballa. Ja saps com treballa, no? Sí, sí, treballa. Tornaria a fer un taller amb ell. Molt bé. Perquè a més a més, que és un gran, grandíssim director, és que és molt fàcil tot el que has de fer. Sí, a més a més, és una cosa que et deixa. Ell no et diu res. Deixa que tu facis i que tu treguis conclusions i que tu investiguis i que tu facis i després ella et rectifica. Però de moment d'entrada, el que busca és la naturalitat, aporti una naturalitat. Exacte, exacte. Sense fins i res, sense anar a res que no sigui real, natural, com una vida mateixa. Per això dic que el conec l'admiro moltíssim com a director i a més a més el conec molt bé perquè hi treballa també. No he tingut la sort de treballar amb ell en una obra per al públic però he fet amb ell dos tallers que és una meravella. És fantàstic. Que estàs en els núvols. És fantàstic i tant. No sé si a vosaltres els ha passat, vaja. De fet, de fet, hem trobat molt bé, hem trobat molt ràpid perquè quasi bé aquesta obra de diatral l'hem muntat amb dues setmanes. Dues, tres setmanes, com a molt. Què dius? De veritat? Sí, sí, he sigut molt ràpid. Ramon, dues o tres setmanes? Amb tres setmanes ja teníem el text tots a pres i ja estàvem fent passes una a darrere l'altra sense parar i buscant matisos i buscant cosetes. Encara aplaudeixo més els sectors. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Molt naturals, la veritat. Hi ha una cosa que és meravellosa a la feina nostra i és que si realment te la creus i disfrutes i amb els companys, hi ha molta complicitat i hi ha molt bona entesa les coses les que ho deixes moltíssim i fas que això també ets transmet en el públic. De fet, Ramon, els actors, tots nosaltres el que ens agrada el teatre i els que ens agrada la feina és que disfruten molt a tot el que fem. Ens paguen, evidentment, però no és per el que paguen per el que fas sinó per el bé que tu passes. No ho consideràvem realment no ho consideràvem com una feina, sinó com una cosa vocacional. Sí, totalment. És una cosa vocacional. La majoria d'actors que estan en aquest món és per vocació. Et recorda per tots els nostres ullens fins quan esteu? Doncs estarem fins als jocs a diumenge estarem fins al dia 5 de febrer. Bé. Estarem tot el mes de gener i una setmana de febrer. Fins al 5 de febrer. Teniu temps i això ho estic dient per als nostres ullens. Teniu temps perquè és fins al febrer però no espavileu perquè... No deixem les coses per últim moment. Ah, sí, però és que és això el que fem sempre. No? O sigui, això vull anar a veure, això ho vull anar a veure. Moltes vegades igual després no troben entrada o de vegades ho volien recomanar però ja no ho poden recomanar però un dia s'està acabant. Diuen que era llàstima i ja no ho podem recomanar-ho. Jo el que faria és venir i omplir els teatres que és el que necessitem realment vivint del públic. Evidentment, evidentment. Vivint del públic. Escolta'm una cosa, Ramon. Amb la sala Versus Teatre, Versus Glòries, també està dins del Corba Tega, no? Correcte, sí, sí. Estic tan així en termes generals. Què és això? Per què us heu ajuntat tants teatres de petit format per dir-ho alguna manera? Sí, sí, sí. De fet, si no me'l recordo, això és una cosa que ho porta més al Jofre. Sí. Però si no, me'l recordo, són 11 o 12 sala de petits format. Sí, sí. Jo les tinc. Les tens controlades. Sí, les tinc controlades totes. Sí, estan tant en tarantana, està al malalt, tots els teatres petitons són els teatres de proximitat. Els teatres de proximitat que en diem ara. Hi ha algun benefici per al públic? Sí. És una força que fem conjuntament realment per guanyar-hi tots, per donar més visibilitat a aquestes sales de proximitat que són una meravella i que fan coses espectaculars i que val la pena veure-les. I que cada vegada més penso que la gent aposta per les sales de proximitat perquè el que volen és tenir els actors i les històries molt a prop viure-les. Això que estàs dient, ho dic moltes vegades en el meu programa, que cada vegada m'agrada més anar a les sales petites, perquè jo sempre he dit de sempre que m'agrada veure com suen els actors. I llavors, clar, les sales molt grans et queden tan lluny. Disfrutes també de les escenografies que fan, que són meravelloses. Que per cert, parlant de la escenografia que tenim en aquesta obra dels Rapenyaires m'ha agradat molt, eh? Sí, la escenografia és fantàstica, la llum del disseny del Dani Gener és fantàstic. Tenim una gran tècnica, que és la d'una, la d'una Climent, que tira les funcions fantàsticament. Que a més a més és guapíssima i molt jove i molt guapíssima. Sí, tenim un plantej molt jove. Tenim una regidora que és l'Ei Dalí que també és una regga molt jove i que també és la que ens prepara tot el material per tenir-ho tot a punt nosaltres per entrar dins escena. Som un equip meravellós, som un equip fantàstic, hi ha la Carme, també, a Tequilla que és una bellíssima persona i intentem acompanyar que el públic ho tingui fàcil, entri fàcil en el teatre ho tingui fàcil, no tingui problemes i que disfruti. Jo sempre dic que el versos teatre, el versos glòries, és com una mena de família. Tots els que treballem allà hi ha molt bon rotllo i és com una mena de família. Sí, realment hem creat una família. I això que em veu comentada que si vas al teatre i et donen un tíquet i fas col·lecció de tíquets hi ha el col·leccionable aquesta temporada hem fet un col·leccionable i això també tu explicaria millor la Rafaela que és la que ha organitzat tot el tema. Però hi ha grans explicacions. És un col·leccionable que fem per teatre i un col·leccionable que fem per dansa i a cada espectacle que la gent vingui s'ha de donar un cromo i l'ha d'enganxar en aquest col·leccionable que el vam donar a principi de temporada. I tothom col·lecciona tot el col·leccionable i quan està ple quan està ple l'àlbum, què passa? Doncs qui omple tot l'àlbum l'any que ve la pròxima temporada té tots els espectacles o de teatre o de dansa gratuïts. Va, que bé! Després també és veritat que amb cartes d'amor vam continuar donant l'àlbum i els cromos i qui omple l'àlbum a partir de cartes d'amor l'any que ve la pròxima temporada té 3 espectacles gratuïts. Que bé, que bé! Doncs això aprofiteu-lo perquè val la pena aneu als teatres de proximitat a veure obres de teatre us donaran un cromo com si fossis un nen petit i quan estigui tot a l'àlbum ple de cromos els espectacles per veure gratuïtament. Això és molt bona. Exacte, exacte. Doncs, escolta'm gràcies per estar amb nosaltres, Ramon Godino que ell és un... a vosaltres per convidar-me... és un del protagonista de la obra els Rapañairas i moltes felicitats per la obra i moltes felicitats per la feina que feu en el versos en el versos glòries perquè déu-n'hi do la quantitat magnífica que porteu. Sense anar més lluny, aquesta que has comentat tu fa un moment de cartes d'amor, una obra meravellosa i una obra que va estar meravellosament interpretada també. Perdona, Maica, i no només teatre, sinó també dansa. Els primars i els dimecres que hem... espectacles de dansa que són una meravella. També parlem aquí dels espectacles de dansa... No es poden perdre la gent a la sala, és una meravella. Viure'ls amb la proximitat és fantàstic. Doncs, què he de dir? Que tinguis molt bon Nadal, tu i els teus, suposo que el dia... el dia de cap d'any fareu alguna cosa especial? Sí, fem... fem l'espectacle, fem nit de cap d'any especial, farem l'obra de teatre, repartim cotilló, després el rellim i el cava, i farem una faceta entre tots plegats i encara farem la família més gran. Va la pena d'anar-hi, per... Diguem de per cap d'any, al versos teatre, a passar-ho bé, i a més a més, després amb cotilló, en cava, Déu-n'hi-ho. I tant que sí. Gràcies per estar a nosaltres, Ramon. Doncs, Maica, de part dels tots els companys nostres i de la sala versos glòries, us volem desitjar que tinguïu unes molt bones festes en general. Igualment, carinyo. Ens veiem a l'any que ve. Un petonàs, abraçades. Adéu. Doncs, què et sembla? Déu-n'hi-do, no marca? Ai, marca. Maica, això de marcar les caselles? Sí, és graciós, no? Tots els teatres de proximitat, que són aquests petits, que n'hi ha com... n'hi ha uns quants, eh? Ara mateix no tinc aquí la llista, perquè hauria de buscar-la, però n'hi ha el tant, tant, tant, al versos, o sigui, molts teatrats. I et donen un cromito i tu ho vas enganxant, cada vegada que vas a veure una obra i després tres espectacles de gratis. Ens hem d'anar acomiadant, ja, Maica, eh? Sí, sí. Només volia comentar una cosa molt ràpidament. Dedicat als nens, que hem parlat poc dels nens avui. Bueno, n'hi ha molta... Deu segons, Maica. Doncs això, que en el petit Romea es podrà veure de Charles Dickens el Mister Scrooge, però en aquesta ocasió està interpretat per la Montse Alcoberro. O sigui, que el Mister Scrooge es converteix en Missis Scrooge. Vale, al revés de canviar el sexe. Doncs, molt bon Nadal per tothom. Bon Nadal, Maica. I també feliç 2023, perquè la setmana vinent no tenim espai. No hi espai. No sigui que no parlarem de teatre, d'acord? Bon any, Maica. Igualment. Vinga. Adéu a tots els suïllents de Radio Desbert. Déu. El sindicat majoritàri, el sector de l'ensenyament, és el que s'ha d'apostar. El sindicat majoritàri de l'ensenyament torna a les mobilitzacions perquè considera que el sector de l'ensenyament és el que s'ha d'apostar. El sindicat majoritàri de l'ensenyament torna a les mobilitzacions perquè considera que després d'un trimestre de negociacions, no s'ha avançat. Primer hem d'esgotar les dies de la negociació, però si la nostra filiació dona suport a una vaca, i ens diuen que l'acord que ens plantegui el departament no és un bon acord, i que ho hem de fer és seguir lluitant i fer vagues per aconseguir un millor acord, nosaltres convocarem vagues. Més noticis Oriol Pujador. Meta l'empresa propietària de Facebook pagarà 725 milions de dòlars per resoldre una demanda col·lectiva que acusa la xarxa social de compartir dades dels seus usuaris sense perms. L'acord permet tancar el cas oberta 4 anys quan es va acusar a la xarxa de facilitar l'empresa i que s'ha d'acusar d'anar a la xarxa. L'estat espanyol de Facebook és una de les que hem vist analítica vinculada a la campanya de Donald Trump dades de 87 milions de perfils. Un portaveu de meta ha reconegut que han buscat pactar una indemnització perquè és la millor solució per als accionistes i també per a la seva comunitat. L'any 2019, la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units ja va multar Facebook amb 5.000 milions de dòlars per aquest cas i va instal·lar la companyia que va ser obligat a ensignar un acord per reduir el nombre d'acomiadaments de l'Hero, que es va presentar el mes de novembre, dels 56 treballadors afectats, com a mínim 15 seran recòlocats, i tindran prioritat les persones amb diversitat funcional. L'acord de l'empresa tecnològica amb comissions i l'UGT també preveu que es millorin les condicions inicials de les indemnitzacions, de manera que els afectats per l'Hero reben la quantitat corresponent a un acomiadament improcedent. Cada setmana es denuncien a Barcelona que hi ha 30 casos de tinença d'armes blanques. Segons els Mossos, la pressió conjunta amb la Guàrdia Urbana ha fet aflorar un 65% més de casos d'aquests delictes a l'àrea metropolitana, comparat amb el mateix període del 2019. Albert Palacio porta veu d'USPAC, un dels sindicats majoritaris del cos dels Mossos, demana més eines per combatre aquest increment. Aquestes armes blanques i armes de foc que també han pujat exponencialment estan a les carrers de les nostres ciutats. Com combatre-les? És complicat, perquè el que hem de fer és posar-me amb les pistoles tàxer, però només hi ha una per torn. El programa que també tenim és que estem sense efectiu. Som el mateix número d'efectius al 2022, que érem el 2012. 10 anys més veïts, això sí. I a ser ver, un grup de comerciants exigeixen diàleg a l'Ajuntament per consensuar el traçat del primer carril bici de la capital de la Sagarra, Jaida Roger Segura. El regidor de mobilitat, Jordi Pons, diu que el que han plantejat fins ara és que el carril bici no es converteix en un referèndum de seguretat d'un sector de comercià. El que hem de dir és que és un consens que es obregui per demanar finançament, però que l'acordaran amb tots els agents implicats. El que hem d'arribar és algun consens. El cap que es veu que la afectació és negativa pel sector del comerç. Els comerciants denuncien la pèrdua de 30 places d'aparcament i han presentat un escrit de queixa a la paeria. A més, dubten que el projecte sigui necessari. Josep Maria Riu és un dels afectats. per les vies principals, busquen una extra ràdio, unes rutes secundàries. La baeria de Cervera defensa que l'actuació permetrà guanyar en seguretat perquè es reduirà la calçada dels vehicles de motor que ara sol encircular amb excés de velocitat. I ara aquest divendres de Nadal no, com d'ull al trànsit, s'alia a Quintana. Bona tarda, bé. Si sortiu ara a la carretera us trobareu tallada encara la C25, deixi transversar l'arrib de llocs de la selva, es treballa per tirar un camió volcat, hi ha cuen tots dos sentits. També hi ha retenció d'uns dos quilòmetres a la C66, a la Visval d'Empordà, sentit sud, frit d'una altra col·lisió, cua a la Peceta Freginal, sentit ull de... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualupez Ribas. Aprova de la proposició d'urgència que posa a disposició del Departament d'Educació, el terreny situat al barri de Mas Lluí, per a la construcció d'un institut escola. Es tracta d'un solar de 8.050 metres quadrats situat al carrer Maria Sembrano, número 2, al barri de Mas Lluí. El punt va ser aprovat amb els vots a favor del PCC, Sant Just en comú, endavant Sant Just, Esquerra i la Regidora, no excreta, i l'abstenció de la CUP i el Regidor, no excreta. El ple municipal també es va apropar la presidenta de l'Associació de Veïns i Veïnes, de Mas Lluí, l'Elena de Barambio. Va exposar la demanda de poder participar en el disseny dels nous equipaments. Barastà, en Allindam, qualsevol és ser un barri amb problemes de mobilitat. L'alcalde va respondre que el projecte el durà a terme segurament gis a una empresa pública que acostuma a fer tots els projectes i licitació de l'obra que són titularitat de la Generalitat. Des de l'Ajuntament, van exposar que es demanarà a Gis, que s'escolti la seva opinió, abans de la licitació del projecte i que si és així es convocarà el veïnat en una reunió prèvia. Joves de Sant Just es van apropair el ple municipal ordinari del mes de desembre per posar sobre la taula l'habitatge jove de protecció oficial. Els i les joves van interrompre el ple sota el lema de gent sense casa i casa sense gent i van llegir un manifest. En aquest punt, se'ls va demanar que es paressin fins al final del ple on podrien exposar, la seva demanda en forma de prec o pregunta. Finalment, els i les joves presents van preguntar què es pensava fer a l'Ajuntament per tal que els i les joves Sant Just tinguin accés a l'habitatge de compra o lloguer del poble. L'alcalde posava de manifest que les bases d'aquests darrers pisos de protecció oficial les ha creat l'imsol i que es va permetre que promunça a participar en l'elaboració d'aquestes bases. Va ser així com promunça a establir els col·lectius preferents, però va explicar que no és qui fa les bases i els concurs i que aquest punt es regeix per la llei de l'habitatge i els criteris propis que té l'imsol. Va ser a gany es va exposar així que hi ha 3 promocions en perspectiva de desenvolupar-se els propers 2 o 3 anys. Una és el joc juvenívols, la segona és el segon milenari, i la tercera és la construcció dels habitatges de la carretera reial. Tant la promoció del joc juvenívols com el de la carretera reial suposarà un total de 193 pisos que dependran totalment de l'Ajuntament i que la gestió directa serà de promunça. Aquest cap de setmana, l'Església del Sant Justi Pastor acollirà misses i concerts especials d'aquestes dades. Així demà tindrà lloc la missa del gall. A les 6 de la tarda hi haurà una missa anticipada, especialment dedicada als infants i les famílies, i a les 8 del vespre de la missa tradicional del gall. L'origen de la missa del gall s'atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal, el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar tothom. Per això antigament el camp del gall donava inicia a la missa. El dia 25 de desembre tindrà lloc la missa de Nadal, que es dura a terme a les 11 i també repetirà a l'una. El mateix dia a la nit a les 9 se celebrarà un concert de Nadal de l'Orfeón Rick Moriera i Coraggio. L'entrada tindrà un preu col·laboratiu de 5 euros amb els infants de Fran. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjusta en què els enjuus motícies de les 7 del vespre fins a la mateixa, no marxeu. Escolta, és la Rambla. La vida s'enjusta a través de les ones. Ara ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia. Avui tenim amb nosaltres els estudis de ràdio d'Esberna David Pastor, que es dirà com musical de l'urfeo Enric Moriera de la Teneu de Sant Just. Una coral mixta de 4 veus amb 70 anys d'història continua d'aquí al poble. Amb un repartori de cançons a diversos estils que interpreten els concerts de cara al públic. El David està al capdavant de l'urfeo des de l'any 2014 i a part d'ell té estudis de música, de can, de piano, a més ha format part també d'algunes formacions vocals i actualment és component del cor de cambrer del Palau de la música catalana. Bona tarda, David. Bona tarda. Bé, s'acosta i ja ho anem intuint per la musiqueta de fons. Una de les altres més especials per l'urfeo Enric Moriera perquè tenim a tocar el tradicional concert de Nadal. Exacte, sí, a veure, tots els concerts són importants, però el concert de Nadal és el concert. L'esdeveniment de l'any podríem dir així una mica o què? Podríem dir-ho d'alguna manera, sí, i tant pel l'urfeo com la gent de Sant Just, la gent de Sant Just després del dinar de Nadal, doncs ja espera l'esneu del vespre del 25 per anar a escoltar el tradicional concert. Jo crec que ja és com una tradició. Sí, sí, realment és a l'esneu de la nit, normalment, crec que aquest any també és a la mateixa hora, no? Exacte. Però bé, la qüestió és que entra el dinar de Nadal després que estàs amb la família, no ho sé, arriben l'esneu que pràcticament dius, ostres, ja ha arribat l'hora i ja hem d'anar cap al concert. Bueno, la qüestió és que la gent de l'urfeo també espera aquesta data amb moltíssimes ganes. No sé si els anotes més nerviosos a l'hora dels assajos, més ganes a l'hora de practicar, de assajar o què. És a dir, ja no són nervis, sinó il·lusió necessitat de fer el concert demostrar la gent de Sant Just, el treball que s'ha fet durant aquests 3 mesos, entre que comença el curs al setembre, fins al dia de Nadal, de ganes de demostrar allò que han estat assajant. No són nervis, és il·lusió, és il·lusió. Il·lusió, molt bé. Comenceu, més o menys, a treballar els temes de Nadal. A veure, jo m'agrada anar amb temps per poder madurar les peces, perquè ja no és només aprendre les notes, sinó un cop ja se saben poder treballar i fer música, freseig. Finals de setembre, començaments d'octubre, vol dir que són uns 3 meseig bons per poder fer repertòria. Costuma ser repertòria nou, s'ha d'aprendre i s'ha de preparar amb cara i ulls. El repertòria, normalment, les colls tu, és una mena de consens entre la Junta de l'Orfeo i els mateixos cantaires, com ho feu? La part musical la costumo adorlar jo, diguéssim. Per tant, sí, és un tema que porto jo i que acabo de decidir en jo. Sí que és veritat que a vegades hi ha gent que em dius que aquesta peça m'agrada molt, si és viable pel cor per les veus que tenim, i si és viable, doncs endavant. Perquè ells venen per caudir de la música i si algú té una il·lusió concreta de cantar una peça, perquè no, doncs poder-la fer. En aquest cas, aquest any, com que se celebra el centenari del naixement de manera altra, doncs hi ha un metlei de peces de Nadal de l'altre. Això ho he tingut molt senzill, no m'he hagut de trencar gaire al cap, perquè hem anat directe a una cosa concreta. I la resta són peces que... Digue'ns alguna, avança'ns alguna. Va, n'hi ha una que és el Cialmón Espladegebra, que és la versió catalana del Visoli-Higdigenfangen, de l'oratoria de Nadal de Bach, i llavors també tenim un segon metlei que dura 4-5 minuts de Nadales tradicionals d'Arreu del Món, al centenit, no pot faltar en aquestes altres, i entre una cosa i l'altra, potser vindríem a durar uns 20-25 minutets de música. Normalment és repertóri en català, no? De Nadal, acostuma... Acostuma a ser repertóri en català, sí. Per fer-ho, és a dir, també tenim en compte que depèn de quin tipus de llengua, ens és molt més complicat aprendre-la, etcètera, etcètera, però acostumem a fer-ho amb català. I és difícil fer arrenjaments per l'urfe, oi? És a dir, jo no sé ara mateix quants cantaires hi ha. Home, té un idò. Restem en un moment, diguéssim, el qual doncs... Bo. Bo, que hi ha força gent. L'urfe o és un cor amb el que hi pots disfrutar molt. Tant i tant com dirigint-lo. Si poden fer coses molt boniques, i jo estic molt, molt, molt content d'estar davant d'ells. Que bé. No és difícil fer arrenjaments i a feina aprendre les peces, perquè som gent amateur, doncs que s'aprenen les peces, sempre hi ha qui sap música, però aprenen les peces a base de repetir, repetim aquesta frase, avui faig aquesta nota, escoltant, vera, repetim-ho, però porten molts anys treballant la música i es fa més i divertit. Aquesta temporada, bueno, aquest any hi ha hagut noves incorporacions últimament, o de l'any passat, i que sigui moviment de gent entrant i sortint en la cura. Sí, sí, i quan vam celebrar el 60 aniversari, 60 o 70? Perdona, 70, 70 aniversari. M'he pogut fer 10 anys més jove. Quan vam celebrar el 70 aniversari, hi va haver molta gent, fins i tot en tics cantaires, que van venir a escoltar i diuen, s'ha tornat entre el cuquet de veure... I, com ho podríem fer? Fem una petita audició, tothom sempre és benvingut, sempre ha de haver-hi uns mínims, però la gent que ha cantat els mínims els té, i llavors sí, que han entrat 3 o 4 persones noves, que sempre són benvingudes i val molt la pena. I, David, què té d'espacial cantant una església que no té altres sales o altres llocs? La sonoritat canvia, no? La sonoritat no té res a veure. És a dir, depèn de quina sala cantis, tu, amb la teva veu, amb els teus ressonadors, has de aconseguir un so que em vol calli. L'església, això ja t'ho fa, diguéssim, les resonàncies, tu obres la boca allà i dius... Oh, que bé que canto! Llavors, fas una altra sala i penses... Bé, ho faig bé, però potser no tant com quan estava a l'església. La cústica de l'església sempre és molt agraïda. Sí que hi ha repertòries que, en església, si són molt àgils, molt... Es perda, no? Pot acabar sent un batibull de veus. Però aquestes peces, diguéssim, de Nadal, que són així lentes... Queden molt bé, ajuda. L'acústica d'una església acostuma a ajudar sempre a que el so quedi més empastat. I tu deus parlar, en causa del coneixement, perquè has cantat, per exemple, de la Catedral, no? Sí, jo formo part del Corre Francesc Valls, que dirigeix el Pere Lluís Biosca, i cantem les misses, diguéssim, comentuals de la Catedral, i també a la Sarada Família, les misses internacionals, el matí. A part de fer concerts i concerts, acostumar a ser en esglésies, en catedrals... Clar, el so. El so és un altre món. És espectacular. Hi ha sales que, a vegades, cantes i sembla que el so te l'empassis. Sí, sí, sí. I que dius que això, per què està passant? O que tens sol, completament sol, tens els companys al costat, fas un so, clar, que el so et cau a terra, i el director et mira i et diu, nois, aquí ens hi hem d'esforçar més, hem de buscar tot l'espai interior que tinguem, perquè la veu corri més. Les esglésies això no passa. Què és el que més costa entre els cantaires? Agafar-se, confiar-se, aprendre-se la lletra... Alguna cosa que, a nivell musical, el resultat més difícil? Afinar. El cantant d'acord és a dir, quan un canta de solista, evidentment, tots els cantants han de afinar. Un canta de solista, per tant, és ell, amb el seu instrument, i l'acompanyant que tingui. Quan tu cantes en un cor, has d'intentar fer corda amb el que tens al costat. Només amb el que tens al costat, sinó amb els buits, que formen part de la teva corda. Per tant, no pots directament cantar amb el teu so, sense pensar en la resta, sinó intentar trobar un so que quadri i que creï un... un somogeni d'acorda. I, a més, aquest somogeni ha de concordar amb les altres tres cordes que encara queden. Jo crec que el cantant d'acord és un cantant que ha de ser generós a nivell musical de veu, perquè ha d'intentar conviure amb 40 cantaires més, i ha de fer que tot quadri, que tot quadri. Hem dit que el proper concert, el concert de Nadal a l'Església, el dia 25, és una mica l'esaveniment de l'any, no? Des del principi de curs, des del setembre, podríem dir-ho així, hi ha hagut alguns concerts, també, si et sembla que fem una valoració de com ha anat. Per exemple, no sé si el primer va ser a l'11 de setembre per la diada, que també... Correcte, a l'11 de setembre, un any si i un any no, doncs fem el... Un any si i un any no, és veritat. L'altre, si no m'equivoco i val el cor, el poble de flors. I d'aquest any ens tocaveu nosaltres, i veniu sempre... És una femèrida poder cantar a l'11 de setembre, Sant Just. Després, també, per exemple, el va ser el nou d'octubre, que va haver el concert de la primera edició del Sant Just canta. Correcte. Un concert especial, també. Va ser un concert especial on es va poder veure, diguéssim, tot el ventall d'opcions musicals que té Sant Just. Sí, sí. I va ser molt enriquidor. Vull dir, hi havia tots els estils, tots els les edats. Des d'aquí jo crec que hem de trencar una llança a favor del Ricard, segura, i la Marta Malaret, que van ser els que van estar al cap davant de tot això. Segurament, i ara crec que estic dient dos noms, que em deixo algun, que em perdonin aquests que em deixo, però va ser una pensada molt bona posar en un mateix escenari totes els tipus de musiques que hi ha a Sant Just. Hi havia gent, que, per exemple, de cantaires de l'Urfeo, que repatien en una coral, i després que repatien en una altra, que jo penso en mare. Sí, tinc cantaires de l'Urfeo que canten a 3 corals, a 3 i 4 corals. I a vegades els he dit, ara, quan estem als assajuts, oblideu-vos que aquí no feu melodia, aquí feu una altra veu. Clar, a vegades això és perillós, perquè de cop i volta de fer la seva veu, dius, bé, aquí hi ha algú que fa melodia, què està passant? Clar, és que allà, a aquesta veu, faig unes altres notes. Doncs canviem-ho, canviem això. Clar, clar, molt bé. I després del 9 d'octubre, va venir el 20 de novembre... Correcte. Per repartre una de la música, Santa Cecília, ens vam fer un parell de concerts. L'Urfeo li va tocar el primer diumenge, com si diguéssim. Correcte. De primer cap de setmana, amb els cantaires de caldes de Malavella. Vam aprofitar, abans de la pandèmia, vam anar a fer un concert a Caldes. I els hi depiguem, aquesta tornada. Ens havien de visitar, però clar, va venir la pandèmia pel mig, ho va desmuntar tot. I va ser fins al 20 de novembre d'aquest any, que no vam trobar l'opció que ells vinguessin i ens tornessin a aquest concert. Que els hi devíem, diguéssim. I ja, per anar tancant l'entrevista David, ara que has comentat el tema de la pandèmia, com creus que ha afectat aquest lapsus? Una mica de dos anys. Encara que no m'ha estat dos anys confinats permanentment, però sí que n'ha estat dos anys una mica estrany, pel que fa assaig, pel que fa, bueno, rutines, potser dels assajos mateixos. Tu creus que ha afectat això d'alguna forma, en el cor? A veure, jo, contra el que pugui semblar, l'horofió crec que, estres, et podria dir que ha sortit reforçat d'aquesta pandèmia. Interessant. Per què? Perquè van haver de fer un treball individual. És a dir, durant la pandèmia, ells pensen els primers que van dir que no ho volem parar, no volem seguir treballant. Evidentment, no es poden fer assajos virtuals, cadascun el seu ordinador, des de casa, intentar cantar l'hora. Quan el router un li va millor, l'altre li va pitjor, més l'end més ràpid, és enviable. Llavors, vaig inventar, vam inventar, vam pactar, jo els hi gravava les peces, veu per veu, ells se les escoltaven, se les aprenien, i llavors me les enviaven ells, cantades a mi, individualment. I jo els hi feia les rectificacions per correu. Mira, vigila aquest compàs, aquesta nota és falsa, vigila la finació d'aquí. Llavors va haver-hi un treball individual de cadascuna de les persones que em van enviant els àudios, i és curiós que el dia que ens vam retrobar, que no havíem fet cap assaig junts, vaig donar l'entrada, i aquelles tres peces van sonar a la primera. I ells hi vaig dir, t'hi cosinadoneu, que el treball individual és importantíssim, fins i tot sense pandèmia, una mica d'estudi a casa, fa que, després, quan véns a l'assaig, reforces allò que hi ha més o menys, et saps. Jo crec que anar a pressa que aquest treball individual és important. Per això dic que ha sortit reforçat, perquè a vegades els envio peces i realment s'ho estudien, i a l'hora de l'assaig, una cosa ja... ja canvia. I, escolta, amb aquest sistema ho feia per a través d'àudios de WhatsApp, o d'àudios de correus, o d'algú... Per correu, per correu electrònic. I els enviaven els àudios, ells s'ho escoltaven, s'ho aprenien, i m'ho retornaven cadascú gravat. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs escoltàvem, David, tenim ganes de que arribi el dia 25 per escoltar les veus de l'urfeo a l'Església, que és una data especial, a més a més, no sé si aquest any també hi ha alguna peça especial, o alguna... sempre hi ha, també, no sé si l'Orga toca... Sí, sí, l'Orga farà un parell de peces, també hi ha coratge. També hi ha coratge. I això no pot faltar. Obviamente, estem allà encantades de poder participar, també ens fa molta il·lusió. Llavors, el que aquest any no hi haurà són els Gregorians, però sí que hi haurà l'Orga amb els sentiments rubles, coratge i l'urfeo. De fet, els Gregorians crec que l'any passat... L'any passat ja no hi van ser, i que no. Ja no hi van ser, no. Crec que l'últim abans de la pandèmia, no sé si també... Això ja no t'ho sabria. Ja han passat tants anys ja, que no. Hauria de vegades falla. I la tradicional cançó també la tindrem, la de... La pastora catarina. Aquesta no falla. Jo, quan vaig entrar al cor i vaig fer el meu primer concert, va ser un concert de Nadal. I em van dir, tria el repertori que vulguis. Però? El que vulguis. Però la pastora catarina no pot faltar-hi. I n'ha movit l'altre. No és la peça que canta tothom, tota l'església. Per tant, la gent ja l'espera. Les tradicions s'han de respectar, per tant, aquest any tornarà a haver-hi la pastora catarina, evidentment. Evidentment, això no és cap sorpresa. Molt bé, doncs, David, és més que acabis de passar bona tarda, i ens veiem el dia 25. Moltes gràcies, Núria, que veig molt bé. Ens quedem aquí a la ràdio escoltant aquesta passió del centenit del quartet mel. S'ha entenit, plaç i de nit, els pastors han sentit la, la Lluia, que els àngels canten en el món han estat escampant. Al massí has anat, al massí has anat. Uh, squeezant a nit, lesc-de-nit, els Pastors han sentit la l' bia que els anys escantant En el món han estat escampant. Almas i és ésnà. Almas i és ésnà. S'ha entès el plaça i el temps, plaça i la gesta, plaça i la nit. Dorma un pau i repots. S'ha entès el plaça i el temps, plaça i la nit. S'ha entès el plaça i el temps, plaça i la nit. S'ha entès el plaça i el temps, plaça i la nit. La justa, el magasin matinal de ràdio d'Esverni. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. La justa, el magasin matinal de ràdio d'Esverni. La justa, el magasin matinal de ràdio d'Esverni. Ara, abans d'escoltar l'entrevista que li fem a Llorens Rei, propietari dels establiments i fons de pa a pastisseria Xevata, d'aquí de Sant Just, Esplugues i també Sant Joan d'Espí, escoltem un tema musical de gossos que es diu... Quan et sentis de marbra. Quan l'adola et cregui com un got d'aigua d'en, i també hi és un altre lloc que el vent de bonet. Aixó de les desgràcies, mira o que em facis que ja no pots deixar-ho fins demà. Quan l'adola et cregui com un got d'aigua d'en, i també hi és un altre lloc que el vent de bonet. Quan et cansis de córrer per carrer sense fi, busca un lloc on amagar-te en la nit. Quan es perdi de vista tot el que va somiar, veigis la teva història com que ho han oferat. Aixó de les desgràcies, millor que em facis que ja no pots deixar-ho fins demà. Fots d'aquí. Fots d'aquí. Fes-ho per mi. Fes-ho per mi. No pots viure de la nit. Fots d'aquí. Fots d'aquí. Fots d'aquí. No té el camí. No té el camí. Quan les somres t'ho diguin així. Si el cap et dona voltes dins aquesta buidó, i no saps el que tens, però no et passa res de bo. Fots que són agafar-te però tot passa de llarg. I és que no a tots ens tracten igual. I és que no a tots ens tracten igual. Fots d'aquí. Fes-ho per mi. No pots viure de la nit. Fots d'aquí. Fots d'aquí. No té el camí. Quan les somres t'ho diguin així. Fots d'aquí. Fots d'aquí. Fots d'aquí. Fots d'aquí. Fots d'aquí. Fots d'aquí. Farem ara una entrevista al Sant Justenc Llorens Rei. Ell és el director general i des de l'any 91, poca broma, dels establiments Xavata, de Sant Justes Prugues i Sant Joan d'Espí. Establiments que ofereixen serveis de font de pa, pastisseria, cafateria... Bé, és que us haig de dir jo que no sapigueu un negoci familiar. Em pres concretament des de mitjans al segle passat, sota una saga de mestres forners. Bé, saludem el convidat d'avui, que ja el tinc preparat a l'estudi. Bona tarda Llorens. Bona tarda. Bé, em trobes per la porta i em deies, tenia un càtering, molta feina per aquestes èpoques o què? És una feina mal repartida. Mal repartida, què vol dir? Quan surts de la feina estàndard cada dia i aquests dies et trobes que la feina és inferior cada dia, però hi ha dies punta i tothom vol els mateixos dies. El convidat d'empres és un dia que no tens feina, el dia següent tens molta, ara tens tres dies de moltíssima feina, la setmana que ve tindràs tres dies que quatre que et menjaràs al smog, però els vindrà a darrere i et trobaràs a treballar molt. Són uns dies de feina no seguides, sinó divergents. Uns dies molts, altres dies fes. Som 15 dies d'aquests festius. No ens agrada més la normalitat, el dia a dia i el de feina. Aquests dies és o molt o res. Tindrà molta, que tindrà poca. Exactament. Una bala és època de grans menges, a dinars famílies, també de llarga, sobre taules i on no hi falten canelons i tampoc la carn d'olla, tampoc hi poden faltar els dulços, torrons, neules, tortell d'arrells, Nadal, tu diries, que és una de les èpoques fortes pels pastissers? Bé, sí. Sí que és unes dies fortes i com tu ve dius, a final són diades de trobades familiars i al final els pastissers sempre han fet allò de dir que anem a fer algun pastís per a la trobada. Si és la castellada, fem els parellets, si és la pàscua, fem la bona i si és els Nadals, i ara enganxes 3 de seguides, a pocs dies. Tens els Nadals, que ja ens mengem els torrons i les neurels, els polgrons, els panetones, el Nadal, el cap de 4 dies tens el cap d'any, tenim el tronc més fluix, però encara tot així hi ha el tronc de Nadal i moltes festitats. I encara no ha passat una setmana i ja tenim el tortell d'arrells i llavors descenseu una miqueta fins arribar a la pàscua. Pel mig mengem els bunyols durant la santa antoni, cada vegada ja és menys, ja és una diada molt més fluixa, abans sí que era molt més... s'haurà molt més en aquests moments. La rebella amb més coques era Sant Jaume, els anys 50. Per cada coca que venies el dia de Sant Joan em venies 10 al dia Sant Jaume, ara és totalment a l'inrevés. Perquè n'ha adaptat les coses quan millor ens va per altres coses, però són diades que sí que són assenyalades. I per exemple la diada d'arrells és per nosaltres de les millores, és la més forta o la millor de tots, si més no és una diada que sempre és bona. Perquè a Xevata, per exemple, us encarreguen més tortells que no pas poder la gent comprar torrons o neules. Sí, tenim més la diada del dia a dia, que de la diada dels torrons, les neules, per exemple, que no anem menuts. Aquest any no? No, perquè teníem un productor que es feia molt bé i tal, ha deixat de fabricar-ne perquè per temes comercials no era competitiu o en gran superfície i tal, i ho ha deixat de fabricar. I aleshores, per entrar al final a revendre un producte que sigui el mateix que et puguis trobar al supermercat, doncs no d'això. I fer-les no per cons, és que avui en dia ja ningú fa neules. És una feina que n'hi ha dos o tres persones que en fan i, a més, en revenen del producte que les fa. És una feina molt complicada de fer, et fas molt mal a les mans, penseu d'alguna manera que una neula és, perquè m'entenguis... És com un molfinet, no? No, aviam, una neula és un crep, igual que si fessis un crep, agafes una barreta de fusta, agafes la mà i l'enrotlles com si fessis un puro. I després tu us aquest cartró, però clar, això és de 90 graus, això et crema a les mans, això. I aleshores, clar, és una feina molt laboriosa i si ho fas així, no ho pots vendre a 5 cèntims cada peça, que seria una paqueta de 20 neules. Fetes així, doncs costa 9 euros. I la gent, si veu un del supermercat, costarà molt d'explicar, llavors prefereixo no tindre'n, que tindre la del supermercat a 40 i que tampoc m'agradi. Després no és vendible, ho deixes directament. Tu rons, però sí. Sí, sí, sí, tu rons, sí. Tu rons de xocolates, de moltes variants, preliners, whisky, fruit sex, els de Gemma, que és el que més es ven. El de Gemma és el que més es ven? Bé, d'alguna manera, aviam, per dir-ho d'alguna manera, hi haurien 3 blocs, el de Xixona i Alacant, que són els clàssics, el de Gemma i els de xocolata. Aleshores, quan la gent va a comprar, trobes que tens molt client que el de xocolata, doncs l'acaba comprant d'alguna casa d'aquestes més especialistes en fer xocolata i industrialitzats i que els poden vendre molt barato, els de Torró, de Xixona i de Alacant, doncs hi ha moltes cases especialistes que es dediquen tot l'any. Ha fet aquest producte, el fa molt bé, i el de Gemma seria, per dir-ho d'alguna manera, el que hi ha més diferència entre el que pots trobar en un supermercat que té una caducitat de molts mesos o un Torró de Gemma artesanal que té una caducitat de 10 dies, de 12 dies, i el que és la Gemma que has cremat a sobre de 6 dies, per dir-ho d'alguna manera, és aquell Torró que hi ha molta més diferència entre l'industrial que puguis anar a buscar a un supermercat o el que puguis comprar a Pastisseria, la gent acaba fent un mix. Això m'ho faig i això ho compro. Aquest reservat per l'ocasió especialíssima? No, especialíssima, sinó que tens el sortit i dius, però això sí que ho vull, que sigui més bo. Per nosaltres és el nostre del Torró, el que més et venem de llar, que és el de Gemma, per aquesta raó. Molt bé. I també, fent referència als tortells, sempre hi ha aquesta dualitat de tortell de nata, tortell de trufa... Però és que això hi ha paraugustos colores, que diuen. I un mic, un mateix de dos, s'enfeu? Sí, sí, sí, fem molts tortells que la meitat és nata i la meitat és trufa. Per gustos, vull dir. A vegades, inclús em demana algú, no pots tenir nata de trufa i de crema i dius, home, no. Principalment per un tema de manteniment, o sigui, la nata la manténs en una temperatura i la crema a una altra. Aleshores, un estaria massa fred i l'altre estaria desfet. I llavors dius, no pots ser, però si no, els gustos... Aquest dia, per exemple, la Diada de Reis sempre és bona, perquè la Diada de Reis, normalment la gent ja qui té festa, vacances, marxa, et tornen, però per Reis tothom torna a casa. Sí, clar, és que ja el cap de dos o tres dies... Perquè comencen les escoles i altres, sempre és regular. En canvi, la Diada de Sant Joan, que és totalment al revés, és quan ja s'han acabat les escoles, la gent ja marxa... Aleshores, clar, depèn, tens tres anys bons, tres anys dolents, tres anys bons, què vol dir això? Si la Diada de Sant Joan cau amb dilluns, la coca es menja, el diumenge està tothom a la costa brava o a la costa de brava. A Sant Just no queda ningú. Si la Diada de Sant Joan diu març, bueno, hi ha bastants que fan por. Quan la Diada es dimecres, un bon any. Diada dijous, un bon any. Diada divenses, un bon any. Si torna a ser cap de setmana, la gent ja torna a ser fora, llavors tens això. Clar, depèn de com caigui una mica. En canvi, reis la gent sempre torna a casa. La gent marxa i per reis tornen. Aleshores, potser seria d'aquests moments la millor Diada de l'any per els pastissers i tot més. I la gent que no fan càrrecs potser que es quedi sense tortell? No, el que potser és que no tingui el tortell que vulgui. Jo no m'he quedat mai a la vida sense tortells. Una altra cosa és que potser tu em volies un de nata i em queden massa pàudes, però quedar-te sense tortells és difícil. Una altra cosa és que no tindràs potser el que tu volies. Finalment, quan va a ser tanta varietat resulta que si tens petit, mitja i gran i tens 4 o 5 varietats diferents ja estàs parlant de 18 tipus diferents. Lo que no puc fer és tancar la botiga i queden 80 tortells. D'algú s'ha acabat. I quan us poseu a treballar amb els tortells la nit abans? No en tinc ni idea. Aquí hi hauria en diverses parts. Per un cantó hi hauria la feina que ja vas fent aquests dies, que és agafar el massa pàudes. El massa pàudes és el mateix que els panellets. Pensa que sempre la pastisseria ha sigut una cosa de reaprofitament. El tortell de reis a Catalunya es van inventar a tota la resta del món. El tortell és un tortell, és el roscó de reis, que és de brioix i no porta res més. Les pastisseries de Catalunya, com que tenim la dia dels panellets, sobraven panellets. És massa pàudes, que es conserva durant dos anys i no li passa res. És massa pàudes. Aquests dies vas fer els xorrets. Després vas fer els tortells de brioix, les pastades i vas fer uns quants tortells. Després, el dia abans de les diades, quan tens que agafar i posar-ho a fermentar, i coure-ho i fer-los el mateix dia i deixar-los a... Seria com un dels canelons. La tradició del caneló és que per serenesteva et menjaves tot el que havia sobrat. Llorenç també fa referència a una mica d'èpoques de Nadal. Aquests dies, a nivell de càterings d'empresa, tens que dir a molta gent que no, que tens la capacitat que tinc. Jo no puc servir per ramar cinc operitius d'empreses i llocs, però moltes gent a les empreses fan petits que no van al restaurant, però fan trobadetes i demanen safates amb entrepans, o aquests dies busquen una mica més, que són uns canapers o una cosa més elaborada. I són el que vas una mica de bòlit, i et sap molt greu que la gent no li pot servir. Tinc un restaurant, tinc 20 taules, molts dies he estat buides, però aquests dies tothom vol que et doni un missatge. Vinc la setmana que ve i ja no m'interessa. Aquests dies fa molt temps que els pressupostos que vas fent els dius, són 7 botigues. Si no m'he equivocat, els senjors n'hi ha 4, si no m'he equivocat, no m'he equivocat. Hi ha unes botigues que funcionen més que les altres, i algun servei nou que estigueu plantejant o que hagi introduït fa poc, i que estigueu fent proves... Hi ha bastantes coses, i espero que aquest any hi haurà bastants canvis. Per dos besants que ens hem intentat enfocar de cara a l'any vinent, i seria des d'un projecte per un cantor, de servei online de poder reservar, de poder fer compres online, de poder recullir coses a les botigues, i per una altra, estem fent una besana, per exemple, les últimes formentetes que hem comprat són elèctriques. Segurament, durant aquest any vinent, desapareixerà ja el poc que hi havia de plàstic a les botigues. Estem en un projecte amb granges que ens servirà la llet fresca a granel, de manera que ja no hi hagi cap tipus d'envas. Anirem una mica de sentit comú. No ens volem prioritjar amb el tema ecològic, sinó amb el sentit comú. Això que tenia de la llet, quan ho vam estar mirant, resulta que les llets ecològiques que em venien aquí, la majoria són d'una granja d'aguà de la Jara, que s'ho envien amb una cuba. A Galícia, a Galícia, ho posen a un tetrebric i ho porten a Sant Just. Home, la llet, potser, és una ecològica, però tota la pitjana de carbó que hem deixat per taulits, les es prefereixo una llet d'una vaca no ecològica, que em serveixi amb un vidó de 10 litros, i que jo el vull dir aquí, perquè m'entenc que hi hagi una espècie d'orxetera que la tingui la llet fresca, i que tu puguis venir amb el teu embàs i emportar-ho tot, trobo més coherent que una llet ecològica que hagi passat per tota aquesta història. Per exemple, una... Sostenible, no? Exacte. És una mica el criteri d'allò de dir... Escolta, allò que tingui més sentit i sigui més sostenible. No puc dir no radical el plàstic, perquè hi ha coses que vull per hoy, i encara no s'ha permès. Ara, si el podem minimitzar el màxim possible... Doncs sí. Doncs mira, per exemple, hi ha un projecte que ara estem mirant, i segurament aquest any vinient també es farà, doncs serà que el que farem és que tota la gent que vingui amb la seva bossa, li farem un desconta. O sigui, una mica el que volem és... Mira, jo he tingut una data perquè només nosaltres gastàvem anualment un milió i mig de bosses de plàstic. Uuuuulleres! Un milió i mig. En la moment en què es van començar a cobrar dos cèntims per bossa, vam passar del milió i mig a 200.000 bosses anuals. Ah, mira, aquí mira'm la pela. Dos cèntims. El carrer, els veus al terra i noten si us agafalsa. Però quan et cobren dos cèntims, eh... ja et rasquen. Que les bosses que tenim són perquè les comandes estan fetes de fa 4 anys. O sigui, perquè encara durem, perquè clar, com que es van deixar de consumir, i ara el que volem fer és doncs... una mica, perquè ara posem una bossa de paper, però que també val uns diners, doncs una mica la idea quina és. Com que fins que no ens toca la butxaca, no reaccionem, i som així, doncs, a partir de l'any vinent, el que farem és si tu vens amb una bossa, amb la teva bossa de... amb la que vulguis, eh, la teva. Si tu em portes una bossa, jo et poso la barra dins de la bossa, i et desconto 3 cèntims per la barra. Ah, mira. Jo no és perquè, al final, jo no hi guanyaré, però potser aconseguirem, perquè quan t'ho paguen, llavors dius... Ah, mira, doncs jo ho guardo. És una mica la idea d'aquell dels supermercats francesos que porten els envasos a l'entrada, i per posar l'envas en donant uns diners. La gent ho fa, i si no, la gent els llença al contenit. En canvi, d'aquesta manera, segur que recicle. I el millor reciclatge és no gastar res. El millor reciclatge que podem fer és que tu vinguis amb la teva bossa de roba, i jo et posis la barra dintre, i tu te l'emportis. Aquest és el millor reciclatge. Això són les coses, que són els projectes que estan... per aquest any, que les coses, a vegades, costen de fer, costen de fer, d'implendar, i al dia a dia s'admenja, i llavors tens idees, però no arribes, vaja... Acabar-les de guanyar. Tenim encara tot l'any 20 per endavant, per tant... Doncs res, Llorenys, moltíssimes gràcies per passar aquí a Ràdio d'Esvern. A vosaltres per convidar-me. Ha estat un plaer, i res més, que seguim endavant amb la feina, i encara anem-nos amb aquests dies que venen. Vinga, adeu! Vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Parla un lloc de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Sentiu? És la sintonia del benvinguts, benvolguts i ben trobats. Prepareu-vos escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parlo i entrenquil, i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Ben trobats, cultura. Tot això ho escoltareu en el benvinguts, benvolguts i ben trobats aquí, a Ràdio d'Esvern. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Ara la setem. Ho ha d'escoltar l'informatiu de notícies del poble de la Mada Lúal Ópez per estar al dia de tot el que passava senyust. Res més, nosaltres ja tornarem d'aquí uns quants dies? 24 o 25, són dies festius. Descanceu i aprofiteu. Acabeu de passar això sí, molt bona tarda. Són dies de pau i tranquil·litat. I també per estar amb la gent que estimem, família, amics, etcètera. Acabeu de passar bona tarda i bon Nadal a tothom i bones festes. Un petonàs i ens tornem a trobarmbreus. Ara s'acaba a trobar la llengua. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer quan et creus amb la gent. Encara que vagis a empresa, Treu la llengua. Quan juguis a l'escola, el pati o el parc, treu la llengua. A les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit. Que si marca no marques, treguis la llengua. Influència traient la llengua o vicient a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistes a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó... als petons de debò, fas fànam la llengua. Treu la llengua reu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa-te anar i treu la llengua a parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. Ràdio N'Az Tot seguit les notícies de Sant Just.