#290 - La Rambla del 28/12/2022

...durant de 8.1 en l'Hema Radio Taser, durant de 8.1. Catalunya Ràdio, les notícies de la CINI. Bona tarda, us informa Sergi Molero. El PCC ha fet arribar aquest matí el govern i ha fet un document de 26 pàgines amb les seves propostes per als pressupostos de la Generalitat, en què condicionen el seu suport als comptes al fet que incloguin inversions per a projectes com el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport del Prat, la Ronda Nord entre Sabadell i Terrassa, o la signatura del contracte programa de Renfé. La portaveu socialista del Parlament, Alicia Romero, insta el govern a acceptar les seves condicions. La consellera de la Presidència, Laura Vilagramentrestán, confirma que les negociacions continuaran, però no ha valorat les propostes socialistes. Esperem que el president Aragonès avali el nostre document. Si realment es vol un pressupost per Catalunya, crec que és de tot el sentit comú avalidar-lo. Les negociacions amb el PCC i Junts segueixen. No hi ha cap canvi rellevant ni cap qüestió afegir. El document també demana un increment de 1.200 milions d'euros per a salut i l'augmenten 691 milions del sostre de despesa. En matèria fiscal, els socialistes aposten per no tocar els impostos. Més notícies, Marc Ruiz. Però el suec provisional sense fiança per a l'home que de lluns va matar la seva parella s'han de perpetuar de mogó del Vallès Occidental avui. Un home també ha matat la seva parella a Bilbao. Tots plegats, el dia en què el Ministeri d'Igualtat ha fet una crida d'alerta pel repunt de feminicidis durant les vacances de Nadal. La secretaria d'Estat d'Igualtat i contra la violència de genera, fa una crida extrema a les precaucions. Creiem que és molt important lanzar el missatge perquè s'estrème la precaució. Son días festivos, son días en los que sabemos perfectamente que existen repuntes de feminicidios tanto en los meses de verano como en el mes de diciembre, y lo único que podemos hacer es pedir una situación de alerta de estremar la precaución. Preocupació per l'estat de salut del Papa Emerit Benet 16 de 95 anys, que ha empitjorat durant les últimes hores. El Vaticà assegura que els metges tenen la situació sota control, i el Papa Francesc ha demanat una apregària pel seu antecessor en el càrrec. Vull demanar-vos a tots una apregària especial pel Papa Emerit Benet, que en silenci dona suport a l'església. Està molt malalt recordeu-lo, demanant al senyor que el consoli i el recolzi en aquest testimoni demora a l'església fins al final. Repiren el càrrec de conduir el noi de 27 anys, que dilluns va atropellar mortalment un home a Mataró i després va fugir. Els 16 van passar a primera hora del matí, mentre l'home de 84 anys caminava per una carretera secundària. El noi, que va ser identificat i detingut al mateix dia, està cosat d'humicidi imprudent i omició del deure de sucors i haurà de compareixer periòdicament davant l'autoritat judicial. El carnet de conduir, l'home que dimarts va atropellar un ciclista de 78 anys a la C-31 a Cabà. Segons un testimoni, l'home va xocar amb la bicicleta després de fer un avançament a gran velocitat, en línia continua, uns fets que l'ha acusat nega. L'home està investigat per conducció tomerària i homicidi per imprudència greu. Detenen un jove a llei, com a sospitós d'haver mort la seva mare al cos de la dona, presentava una ferida al coll. Segons fons policials, el detingut, que nega els fets mantenia una mala relació amb ella. L'Equip de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio acomiadarà el 2022 i rebrà el 2023 en el programa especial de cap d'any d'aquesta missora. Doncs ara sí que sí. Últim segon de l'any 2021 ha viscut aquesta última hora amb nosaltres. Tis apte, 31 de desembre, les 11 de la nit, Quim Morales, Joel Díaz, Charlie Pee, Xavier Pérez Esquerdo i Jordi Ramoneda adaptaran les seccions habituals del seu espai dels migdies al canvi d'any. Així la cançó de Joel Díaz, per exemple, tindrà a veure amb el cap d'any Xavier Pérez Esquerdo anirà a veure com viu en la nit els cuiners germans torres i ara que han aconseguit la tercera estrella Michelin encara amb més interès i Charlie Pee farà un repàs dels propòsits d'any nou que l'equip ha demanat als diferents realitzadors de la missora. Esports, Marta Garcia. Xavier Hernández ja disposa de tots els mundialistes després que avui s'ha incorporat l'últim Jules Conde, que això sí, és dubte per jugar al derbi de dissabte contra l'Espanyol. En l'equip blanque blau, l'última incorporació, César Montes no s'ha entrenat encara amb el grup en la sessió d'avui, que ha sigut de portes a obertes. El defensa mexicà, qui presentarà endemà, s'ha entrenat en solitari. Després de set mesos de baixa per lesió, Borja García torna a una convocatòria del Girona per jugar de Manmón Tilivi contra el Rayo Vallecano. Michel també recuperarà i Angel Herrera ir... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualó Pets Ribes. Per primera vegada, els infants i joves de Sant Just podran gaudir a l'espai mercat del nou parc de Nadal. Aquest tindrà lloc la setmana que ve als dies 2, 3 i 4 de gener, en horari de tardes de 5 a 8, i el dia 5 en horari de matins, 12 a 2. L'entrada té un preu de 3 euros pels infants i joves de 3 a 6 anys i és gratuït pels adults que els acompanyin. A llarg d'aquests dies s'han organitzat tallers de fenalets, diments, de decoració nadalenca, de maquillatge, un planetari, un fotocol nadalenc, un concurs de dibuix i joc gegants entre altres activitats. A llarg del matí del dia 5, les persones visitants podran gaudir d'un espectacle infantil i d'una xocolatada i les nenes i els nens que ho desitgin, podran lliure les cartes amb els seus desits just a un patge real. El 13 dia 5 gradiu d'Esvern 98.ufm farem un programa especial en directe des del mercat municipal amb la participació dels infants i famílies presents conduït per la Núria Gàrcia i la Mireia Redondo. Últims dies per apuntar-se per ser patge o patgessa de la cavalcada de ses majestats al rei d'Orient, que tindrà lloc com sempre el dia 5 de gener. Per primera vegada, després de la pandèmia, el rei Max d'Orient tornarà al balcó de l'Ajuntament. L'únic requisit per ser patge o patgessa real d'aquesta gran cavalcada és tenir entre 8 i 12 anys, i alguna vinculació amb el municipi de Sant Just d'Esvern, que sigui residència, escola, família o entitats. Les inscripcions s'han de fer a través de la pàgina web de Sant Just.cat abans del 31 de desembre. La nova carroça de la cavalcada disposa de 12 places per a infants. Si hi hagués més solicituds que places al dia 3 de gener, es faria un sorteig en directe al magasin matinal de ràdio d'Esvern, l'ajusta. L'Ajuntament de Sant Just realitzarà un estudi sobre l'estat de les mines d'aigua de la Vall, elements cingulars propis del municipi i amb un gran valor, com elements patrimonials arquitectònics, hidrològics, històrics, culturals i ambientals. Són excavacions subterrànies artificials que tenen l'objectiu de transportar a aigua aprofitant la gravetat, des de la capa friètica fins a la superfície. Malauradament, moltes d'elles estan deteriorades i endesús. A les darreres dècades s'han fet alguns treballs previs, publicats a les mines d'aigua de Sant Just d'Esvern, pel grup espeliològic retpenats i al centre d'estudis Sant Just Tengs. Ara sorgeix la necessitat d'actualitzar part d'aquesta informació. Per aquest motiu, l'Ajuntament dura un estudi centrat en la mineràs, les mines de petits recorreguts al voltant del complex l'abon aigua. L'estudi estarà centrat en definir l'estat actual i el funcionament d'aquestes mines, així com les fragilitats, les patologies i les potencialitats actuals i fer propostes per a la seva recuperació. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullati Urari de les 6 de la tarda. Gràcies, Marxeu. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magasin La Rambla de Dilluns a Divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble actualitat i entreteniment, partícules, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter. Arroba la Rambla 981 i recupera els podcasts que més t'agradin. A Ràdio d'Esvern.com Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minutets de la 5 de la tarda d'avui dimecres 28 de desembre dia dels Sants Innocents. Vigileu que avui els acudits i les bromes van i venen. Vinga, benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.fm a la misura municipal de Sant Just. Ja en coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de Dilluns a Divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? I ja avanço que no farem cap tipus de broma. Doncs bé, d'aquí i fins a les 6, primer de tot farem l'espai de la xarxa 06, grup transversal del món educatiu de Sant Just. Aquí, a la misura municipal, tenen un espai. Cada trimestre borden un tema diferent, a que trimestres estan abordant el tema dels estadiotips de gènere i les activitats extraterrestres. I a l'espai d'avui escoltarem concretament la coordinadora de comissions de gènere coeducació i feminisme de les escoles de Sant Cucar, que són els convidats que ens porten la xarxa 06 avui. Després, tot seguit, parlarem amb en Josep Lluís Gil, que és la revista d'actualitats en Justenca, la Vall de Verdes en Just, amb qui comentarem els continguts de la revista del mes de desembre. Tot seguit, després, a segon hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, farem l'espai de psicologia amb la psicòloga Paula Folk, també es col·laboradora equipuntual a Ràdio d'Esvern. Amb ella parlarem de com gestionar les emocions i els sentiments que ens poden aparèixer aquestes ates navalenques. Tristesa, engoixa, estrès, alegria, felicitat. Tot això ho comentarem amb ella. Després acabarem el programa fent una entrevista a Llorenz Rei, propietari dels restapliments i formes de pa Xiavata. Vinga, va, que comencem! Amb ell parlarem dels dolços de Nadal. Vinga, va, que abans de començar parlem en Josep Lluís Gil, ja hem dit que és el co-director de la revista La Vall de Verdes, de Sant Just, deixarem un tema nadalenc per començar amb forces al programa aquesta tarda. És un tema de Pentatonix que es diu The Christmas Sing Along. Pentatonix és un grup que només canta i fa tota la seva música amb la veu, eh?, és un grup que canta a capella. Vinga, va, que comencem! Vinga, va, que comencem! No, we'll sing it for you. Oh, yeah. I do the spell of a bit of a week. Ja, en Josep Lluís Gil, que és co-director de la revista, aquí, a l'Estudie de ràdio, per parlar dels temes de la revista del mes de desembre, la revista La Vall d'Avers, d'aquí de Sant Just. Hola, Josep Lluís, què tal? Bona tarda. Veig que portes un exemplar. És molt llampant, veig, la portada de Cards. Una portada de Cards, com toca. Fent referència a suposo algun reportatge fotogràfic? Sí, bàsicament és un reportatge fotogràfic i els resultats dels diverses categories, però bàsicament són fotografies. I quan acostumem a fer el número posterior als Cards, a la cursa, acostumem a dedicar-li la portada i, bueno, aquí està. És una foto xula, eh? Sí. Molt maca, molt maca. A més, amb la franja de l'Alblava i els corredors, així, amb tots vermells, per tant, gran contrast crida l'atenció. Exactament. I quan obrim i passem de la portada, què és el que ens hi trobem, a les primeres espanyoles? Bé, com deia, ja el reportatge fotogràfic pròpiament dels Cards. Sí. I, a continuació, ens trobem l'entrevista amb profunditat, que aquest mes l'hem fet el mossèn Xavier Sobrevia, porta gairebé dos anys a Sant Just, i no l'havíem pogut entrevistar i, bé, hem pensat que era el moment, i, doncs, això l'hem preguntat una mica de tot. Una mica de la seva vida, suposo, també. Algunes coses personals i bastant de coses relacionades amb la religió. Home, també és un mes que quadra, perquè el desembre hi ha molts actes religiosos, no? Hi ha moltes... bueno... No ha sigut premeditat, però diem que és oportun, però no era una cosa que havíem de fer fa mesos, i s'ha esdevingut aquest mes. Molt bé, molt bé, molt bé. Llavors, tindrem aquesta entrevista amb mossèn Xavier Sobrevia. Després també hi ha, suposo, que més temes, no? Sí, tenim uns breus, una secció de dia a dia d'entuïcies curtes, que aquest mes va molt a Tapaïda, amb moltes... Dediquem 6 pàgines, que és un fet habitual. Déu n'hi do, no? 6 pàgines, t'anava a dir, en els altres números, normalment, també. És una secció bastant... Són 2, 3, alguna vegada, 4, que més hi havia molta teca. Sí. La primera edició és una mica de tot, no? Des de la primera edició, per posar un exemple, perquè no els denominaré tots, no? Clar, òbviament. Però parlem de la primera edició del 5 de Nadal. Mm-hm, vale. Parlem de que el vestíbul de la Teneu acull un passebre, per primera vegada... Sí, és veritat. Que ja està marxa, que ja... Ja està marxa, sí. També parlem de que la Teneu ha demanat formalment que la sala municipal, que està en remodelació, el seu nom oficial sigui en Teatre Teneu. Mm-hm. Ho demana formalment la Teneu, tot i que... l'Ajuntament, sense cap procés de consulta ni res... Mm-hm. Oficiosament ja la va batejar així en la presentació que va fer a Festa Satardó. Com a Teatre Teneu. Com a Teatre Teneu. Amb la qual cosa, tot fa pensar que si l'Ajuntament, sense encomanar-se a ningú, ja ho va fer. I la Teneu és el primer interessat en què sigui així. Home, en principi... Tot apunta de que, finalment, el nom serà aquest, Teatre Teneu. Però no hi havia una... Una... Algú formal, no? No, absolutament, segons ens consta, la Teneu no havia formalitzat en cap moment cap... Perquè se suposava que era una cosa que havia de... De produir-se més endavant, no? Sí, com sigui, doncs... En el temps, una cosa ha anat darrere l'altra i s'ha esdevingut. Parlem també de que els pastorets celebren 10 anys amb la gravació d'un disc. Sí. Del qual es pot comprar, el tindran els més senes que han col·laborat, però, com que n'hi ha més, s'han fet 300, doncs algun encara se'n podran comprar, les actuacions que es faran properament. Molt bé. Parlem de que es presenta, es va presentar Sant Just, l'International Club Sant Just d'Esvern, que és un club d'informació de persones extranjeres, no espanyoles, per dir-ho, per entendre'ns, que pretén fer un club i organitzar-se per no només fer coses, sinó fer-les amb la comunitat autòctona. És a dir, no quedar-se tancat, sinó... Una proposta més. Sí, sí, amb cons d'aquestes que estan funcionant, i que encara no estan legalitzats, però que van en aquesta línia. I això és un repàs... Un repàs de les principals notícies d'aquestes que parlem, més d'actualitat del dia a dia, de Sant Just. Hi ha un altre article sobre uns veïns que han parat els peus a part. Per què han parat els peus, eh? Aigües de Barcelona, que pretenia fer uns increments de la quota fixa en alguns veïns, no tots, de, bàsicament, de la zona de Vallsoleig i la Miranda. Sí. I havia començat a enviar unes cartes anunciant un canvi de criteri, i, bueno, es produïen increments importants, els veïns s'han mobilitzat, en buscant la complicitat dels polítics locals, i, finalment, abans de portar la revista impremta, ja vam poder confirmar, o ens va confirmar a l'alcalde, que, efectivament, a Aigües de Barcelona, no tan sols no enviarà més cartes, sinó que retornarà els diners a aquelles persones que se'ls hi ha cobrat, ja. I què més, què més, què més... Doncs hi ha un reportatge sobre l'ajuda alimentària a Sant Just. Titulem qui necessita ajuda alimentària en aquest poble de rics. És un contrassentit, però hi ha gent que la necessita, i cada vegada més. Hi ha un comiat de la secció història que fins ara veníem dient després de l'abans, que coordinava l'Amic Pere Font, i que ha decidit aturar-se, i, per tant, seguirem fent història. Ell seguirà escrivint quan pugui. Oblirem una miqueta més el ventall de col·laboradors. Esperem que sigui així. I no li hem trobat encara nom a la nova secció, però seguirà sent una secció amb dues planes fixes dedicades a... Dicades a història. Aixemes històrics de Sant Just. Molt bé. Doncs, escolta'm, que li vagi bé en el Pere Font. Suposo que li buscaré un altre nom a la secció. Sí, no l'hem decidit encara, però li buscaré un altre nom. Però no canvia la funcionalitat d'altre. Molt bé. Hi ha un reportatge d'una col·lega periodista Sant Justenca, de TV3, el Jasmine Córdova, que aprofitant que el mes de setembre va estar fent un reportatge al xat per la pròpia TV3, li vam encarregar i va acceptar fer, i estem encantats de que ho hagi fet, un reportatge del que va veure allà... Al temps que va estar... Exactament, va estar una setmana, deu dies, i doncs ens fa una explicació, impressions del que va veure allà, per als nostres relators, que no tothom... Home, molt interessant. No tothom l'ha pogut veure a TV3, i... Clar. Ens agrada molt que pugui... Home, podem aprofitar, tenim una periodista d'aquí de Sant Just, que més ha marxat a corresponsar l'altre punta, per dir-ho així, una mica. Persones de Sant Just, que això és una cosa que hem fet sempre, de tota la història de Sant Just, que és que persones que per un motiu o un altre, generalment per temes de solidaritat, han viatjat a l'estranger i han estat aquí i allà, més o menys temps, els hi hem encarregat, i sempre ens hem sortit bé d'algun reportatge explicant aquestes peripècies. Recordo íntimament temes de Nicaragua, quan va haver-hi el moment òlgid... El germanament, sí. I bé... Ajustem. Home, de unidor, no? Hi ha més coses, eh? Hi ha més coses? Sí. Hi ha un escrit dels escoltes, de l'agrupament Escolta Martí Lutterking. Escolta i guia. L'agrupament Escolta i guia Martí Lutterking, que celebra en anys, i que... fan una reflexió, passat, present i futur, una mica... reclamant també que la seva presència i captar més... Molt bé. Algú aniversari rodó, per això? No, t'he dit aniversari? 54 o...? No, 53. No és una celebració propiament, però és simplement una manera de... Bueno, clar. ...de recordar que hi són, perquè sempre hi ha lectors nous que... que no els coneixen. I, llavors, tenim el tema d'esports... Alguna notícia destacada referent a... Els esports. Bé, diem que... es va endarrerir... la creació d'un grup de futbol es femení, per part de l'Atlètic Sant Just. Entrats les coses perquè... l'endarreriment de... la inauguració... del vell camp de futbol, que no és nou, que és vell. Ja, és... bueno, la remodelació, no? Exactament. Eh... Aquest endarreriment va provocar que no es pogués començar la temporada, com pretenia l'Atlètic Sant Just... eh... formant equips. Equips que, pel que tinc entès, no és que haguessin de competir encara, però... I això, aquest endarreriment, ha provocat que la cosa no acabés... esperen... rebreçar el tema, però... Vale. No ha pogut ser quan estava previst, no? Vale. I poca cosa més... Home, Déu-n'hi-do tots els temes que has anat comentant. Si estan tots aquí dins, Déu-n'hi-do. I, per primera vegada, fem una felicitació de la taula de redacció. Ah, molt bé, molt xula. Desitjam bones festes, no? Desitjam bones festes a tots els nostres lectures. Molt bé. Doncs aquesta és la revista del mes de desembre de la Vall d'Avers. Recordem, si vols, Josep Lluís, què es pot adquirir als regiants on la poden trobar? Una poden adquirir. La poden trobar, com sempre, a cal escrivar, al carrer Salvador d'Ospriu, la poden trobar a cal llibre té el carrer Bonavista, la poden trobar al kiosk del carrer Nord, a la Mallola. I al portal i kiosk, que és un portal de l'Associació de la Pensa Comarcal, que allà també es pot adquirir... la versió d'ESM Digital. I la web, recordem la secció de la Maroteca, estan penjades també les revistes, accepta-la del mes en qüestió. Està penjada, però l'última sempre està només accessible als persones subscriptores que estan registrades, lògicament. A partir d'aquest penja, l'últim número, llavors ja totes... cap enrere, totes són revisables i es poden consultar sense cap mena de restricció. Que heu fet alguna campanya darrerement des de la Vall d'Avers, també, com per captar nou socis, socis... El mes passat vam fer una campanya especial, vam adreçar de l'ordre de 300 revistes socis de la Teneu, que no són encara resuscriptors de la Teneu, perdó, suscriptors de la revista, i encara no sé els resultats que ha donat això, sí que en consta que hi ha algunes altes, i és una operació que tornarem a fer més endavant, encara a la primavera, i voldríem mirar de fer-la, en la mida del possible, amb altres entitats que siguin disposades a col·laborar, per ajudar a difondre millor la revista. Així és com en els seus anys es va fer la primera captació de suscriptors, i segueix sent bèlida, no? Vull fer una crida. Sí. Sempre la faig, però avui ni faig una altra. A part de cridar a qui vulgui escriure, o vulgui col·laborar de qualsevol manera, o vulgui denunciar a qualsevol cosa, de manera puntual, que estem oberts, però, a més a més, vull demanar que si algú que té aptituds comercials i ens vol col·laborar amb nosaltres per gestionar la publicitat, serà molt benvingut o benvinguda. Molt bé, o sigui, doble crida, per una banda gent que vulgui escriure, i per l'altra, gent amb tots comercials, també, per donar-vos també un cop de banda, aquest sentit. A gent que vulgui escriure, o que vulgui simplement col·laborar a fer possible que existeixi un mitjà de comunicació, com és la Vall d'Avers, que té 44 anys, i que tenim, en mente, no tenim encara la manera de fer-ho, però volem fer aquest any, si jo sí, posar en marxa la versió digital de la revista, i això requereix més personal, i, per tant, qualsevol que vulgui col·laborar de qualsevol de les maneres que cregui... Serà benvingut i benvinguda. Absolutament, absolutament. El rebreu amb els passos oberts. I li farem petons, també. Molt bé, Josep Lluís. Doncs res, nosaltres ens tornarem a trobar d'aquí unes setmanetes, ja de cara al mes de gener, per parlar dels continguts de la revista de... Correcte. Mentrestant, res, que acaba de passar bona tarda, també, ja, perquè queda bona setmana i bones vacances de Nadal. Bones festes. Bones festes de Nadal i bona entrada d'any. Vinga, doncs que així sigui. Gràcies. Adeu. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esber. Som amb més de 140 capítols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent. Si no veus el sport femení. T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. La Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·laborat Ràdio d'Esber. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. La Generalitat de Catalunya. Ara seguim amb l'espai de les xarxes aerocís de Sant Just, grup transversal vinculat al món educatiu, que té una secció quinzenal a la misora anomenada La xarxa a les ones. Cada trimestre el dediquen a abordar un tema diferent a partir de convidats i convidades que ens porten els estudis. Aquest trimestre aborden el tema dels estereotips de gènere i l'acció d'activitats extrascolars. Avui ens han portat a la coordinadora de comissions de gènere, coeducació i feminisme, de les afes, de les escoles públiques de Sant Cogat. I concretament parlarem amb tres membres del grup. Parlarem amb la Maria González, amb l'Alba Joé i també amb la Núria Valeró. Les tenim via telefònica. Saludem-les. Hola, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Comencem pel primer punt. Parlem del vostre projecte, d'aquesta coordinadora que hem anunciat de comissions de gènere, coeducació i feminisme de les escoles públiques de Sant Cogat. Quan neix aquesta coordinadora, en quin context es fa... Quina és la... una mica, no? La seva emissió, els seus objectius? Doncs aquesta coordinadora neix al maig del 2019 i neix a través d'una xarxa de comissions d'afes, de les seves comissions de coeducació i de gènere, perquè veiem la necessitat d'enxarxar-nos per fer coeducació... Començar a fer... A incorporar la coeducació i la passió de gènere a les escoles. Ens donem que no té sentit que a l'escola vagi sola, sinó que té el sentit de treballar-ho a les escoles públiques i també a l'hora de demanar i de ser més fortes a nivell municipal. Llavors, el que fem... És que urbanitzem xerrades per a famílies i docents, utilitzem campanya abans de les escoles amb propostes de recursos i material, i també sensibilització a través dels mitjans de comunicació. Molt bé. Sí que m'agradaria destacar que neix ha sancuat el moviment de coeducatiu, neix des de les afes, així com hi ha d'altres municipis que, neix de les mestres o de l'administració pública, s'han cuat neix des de les afes i la ciutat civil. A poc anem a incorporar les mestres des d'aquesta coordinadora, perquè les comissions es delinguin mixtes, i vol dir que estan formades per famílies i per mestres. Ara que sabem una mica més ja d'aquest tracte, la coordinadora de quin sector neix, també, quina és la forma que teniu de treballar o potser de col·laborar amb els centres educatius de sancugat? No sé si hi ha algun lliçat d'activitats o propostes que feu. Sí, les propostes estan arreu d'aquests anys, i com deia la Núria, ens posem en comissions mixtes. Quan vam començar cap al 2019, les comissions estan formades gairebé en les totalitats per mares de l'escola. Un dels objectius ha sigut anar sumant a mestres dins d'aquestes comissions, llenant les comissions mixtes, i d'aquí generar continguts per poder treballar dins d'aquestes comissions educatius. Per fi, de la bàsica, cada sempre treballo d'una manera, i per tant, l'idea ha sigut anar sumant activitats i propostes des de cadascoles. Una de les idees és compartir-la entre escoles per poder generar dones d'activitats. Fem campanyes de la lluvina o campanyes sobre, per exemple, el 11 de febrer per treballar la donació antífica, i, a partir d'aquí, generar activitats per treballar amb els infants, segons les etapes evolutives que tenen. I, a partir d'aquí, s'han anat encaminant una mica, treballar també amb el municipi d'una manera més transversal, des de les escoles que van fora. I donar veu una mica de la feina que està al centre, i que es pugui transfejar a la crisi de casa del municipi, o proposar activitats per als teatres municipals, i una mica anar sumant totes les activitats que s'han anat fent als últims anys. Activitats de tota mena i també orientades en tots els àmbits. Estem parlant tota l'estona, també, de fet, el nom de la coordinadora és comissions de gènere, coeducació i feminisme. Ens centrem en la coeducació, exactament, de la coeducació que implica i com la podríem integrar en les escoles, en el seu dia a dia, si podeu posar algun exemple, perquè en el radio hi ha gent que diu una mica més clar. Sí, doncs, al final, la coeducació, el que fa és que comenta la igualtat real d'oportunitat dins dels infants i el respecte de la diversitat sexual i la participació de gènere. Llavors, el que intenta és acabar amb la discriminació de gènere i contra el sexisme. El sexisme de gènere, el sexisme de gènere, el sexisme de gènere, els nens i les nenes creixen en un rol, i el que intenta la coeducació és justificar el suport, perquè prenguin en aquests rols que com se suposa que ha de ser un nen, o com se suposa que ha de ser una nena. Llavors, a l'escola què es pot fer? L'escola és, per exemple, a nivell de referents femenins, referents masculins, només hi ha una certa gent de referents femenins, i referents masculins que es donen, normalment són des de la heteronormatilitat, és a dir, homes heterosexuals, blancs... I, per tant, tenen molt pocs referents diversos dels nens a dins de l'escola, no? I les nenes els hi passen igual. Llavors, tot el que es compta, tot el que és el material escolar, tot el que són les urines a dins de l'escola, tot el que és la llenguatge, com ens expressem, si és una llenguatge inclusiu o no, tot el que és les cançons, les relacions que s'està deixant en els pàpics, en certes, els pàpics... Moltes vegades els nens ocupen la pista central, com si diguéssim nom, els pàpics avui en dia tenen una pista esportiva, el que hi ha, i res més, i llavors les nens ocupen l'espai del futbol, i aquests altres nens que no volen jugar pilota, i les nenes que tampoc volen jugar pilota, que venen a la perifèria i al magya, no és un servei que fa tres tipus de recor. Hi ha a introduir un punt paragògic del que és el pati i més arquitectiu, doncs, també és una altra manera d'introduir la coeducació dins de l'escola. Són moltes coses més, però no sé si... Déu n'hi do, els exemples que ja hem dit. Jo crec que ens podem fer una idea des de tots els exemples que heu posat. Una altra pregunta, perquè costa fer agafar consciència a l'alumnat i a les famílies, també, sobretot, dels rolls, d'aquests rolls estereotipats que estaven comentant de gènere, una mica quines són les situacions més habituals o espais als que es reprodueixen aquests rolls? Jo crec que estem acostumades a socialitzar-nos d'una manera, i crec que aquest canvi de mirada repareix de temps. No és fàcil, perquè jo crec que aquí hi ha preveixos dins de l'escola. Els mestres tenen una veu, les famílies entenen una altra, i, per conseqüència, els infants també juguen al seu paper dins d'aquests rolls. Llavors, el canvi de mirada implica temps i això s'o implica saber com treballar dins d'aquests espais, no? Dins del paper, dins del que són les activitats dins de l'aula, dins dels fius, les que es produeixen també dins de l'espai de Lleure i dins de l'escola, no? Una de les activitats que heu fet des de la coordinadora, per exemple, és l'anomenada festa de la diversitat familiar. El nom de l'esdeveniment deixa entreveure una mica la temàtica, però si ens podeu explicar una mica què s'hi vol fomentar concretament, de quina forma o qui participa i quin és l'objectiu, també, de la festa. De fet, portem dues edicions de la festa de l'esdeveniment familiar, que la fem el dia 15 de maig, fins i tot amb el dia a les famílies, i, evidentment, el seu naixement, en el seu moment, era una mica per treballar en la mateixa línia, treballar per aconseguir una ciutat col·locativa, on totes les representacions familiars i totes les formes de representació familiar i fins i tot en camuga, que són molt més trenquers amb aquest exterior tipus normatiu de família humanitat. Per fer-ho, si implica dins aquesta diversitat familiar, serà un cantor que implica directament tota la comunitat educativa i tot l'espai de neu que feia també dins de l'escola, és un llum d'emplacitiva. Això es fa, normalment, a través d'una mostra, a la qual es busca una temàtica des de representar arbres familiars, treballar per ir a contes o a la tenda de les agafes evolutives a cada un dels cursos, serà en perspectives diferents a l'hora de tocar-ho, i després en fa una mostra al dia de la festa de la diversitat familiar, fins i que, en la mateixa festa, es munten activitats de lleis, contes contes, i una mica espatots contant amb escoles, famílies i entitats, fins i ara, fins i tot, han sigut entitats del municipi, i ara també han tornat a l'actual·lucació en els àmbits dels familiars, no? Una bona activitat i una bona proposta, també. Seguim amb l'entrevista, i també volíem destacar una notícia d'actualitat que va sortir fa uns dies, concretament, potser fa una setmana o deu dies, als mitjans, fruit del resultat d'un estudi de la unitat de tensió de les violències vers la infància i l'adolescència que va fer la Vall d'Ebron. Els resultats d'aquest estudi, indesvella que hi ha un test dels agresors dels pacients de tesos per violència sexual són menors. Qui és, exactament, el que fa allà? Falta educació efectiva i sexual a les aules? Jo diria que falta educació efectiva i sexual a les aules i a les famílies, també, no? Una altra d'aquest estudi, també, que jo vull recalcar, és que el 90% de les persones que tenen més de Vall d'Ebron, el 90% són nenes o noies. Llavors, totes les entitats que treballen en aquests temes, totes, diuen que l'educació efectiva sexual és prevenció de les violències. No ho veiem nosaltres, sinó que ho veuen les expertes. I, per tant, excleu això, no? Si les famílies no fan aquesta educació, perquè no poden, perquè no saben, pensem, també, que les paraules que van ensenyar nosaltres i les paraules produïtives en temes d'educació sexual i efectiva, són les que tenen més èxit, perquè les famílies nenes manques d'aquestes nacions, són les que fan una generació que molt de nosaltres no van rebre. Per tant, ens hem d'informar-nos per poder oferir-nos a les nostres filles i filla, aquests tipus de formació. Doncs, si les famílies no podem arribar aquí, no arriben per viure aquí, l'escola pública sí que ho hauria de fer, no? I és que no poden anar a la llei d'educació estatal i catalana, però només se nos implementa, no es queden a l'empatia mundial, no? No us donen recursos, no, d'una informació, no... Se'ls diran aquest espai dins de l'escola, no? Llavors nosaltres el que n'hi hem sempre és que no són les mestres que han de fer aquests tallers d'educació efectiva o sexual, les mestres no es poden formar en tot, però és que hi ha moltes entitats i persones expertes que fan aquests tallers. Llavors, aquest tall és amb aquestes entitats, però les que hauríem d'introduir dins de l'escola, i donar-los temps i espai, no solamente a si deu a si em queda primària, sinó com els hagués de fer tres, perquè es pot, parlar d'algun sentiment, dels límits, no? Que conèixer les parts del poc pel seu nom i no per altres noms d'inventat i infantilitzat, dels sentiments i les emocions parlades dels abusos sexuals, sense que un de cada cinc nen estapi dels abusos sexuals, llavors és un tema clau, que... que, si no, no siguin... Els hi afecta, presenti 60 graus de la vida d'aquests nens i nenes. Clar, tot adaptat a la seva data. Òbviament no només fer-ho als cursos que potser els nens i nenes s'acosten més a la previolacència, no? Si no, ja començar-ho des de... Des de fer tres, des de infantilitzat, es pot començar a treballar a través dels comptes, Òbviament, tot adaptat a un nen o una nena de fer tres. També, seguim amb l'entrevista, perquè ara que estem ja pràcticament en plena campanya, anar de l'enquest, s'acosten data, també veuen anuncis de joguines. Encara hi ha joguines que són sexistes i que segueixen aquests pedrons? Sí, de fet... Tothom ha entrat moltes vegades, que sempre que el parti una base de la base, que una joguina per a si no és sexista, que la qüestió una mica és la mirada... La joguina que oferim, amb quina intenció li estem oferint aquella joguina, i com es transmet també, ara que parlem de la campanya de Nadal i dels anunts i de les olles, com es transmet l'ús d'aquella joguina? Una miqueta, perquè el canvi de fi, hi ha joguines per jugar i els ulls que pot tenir són múltiples. I les joguines no van destinades ahir, persona per fer, persona. I la gràcia, precisament, és que no construïs tot un imaginari, que es constitueix com a subjectes, una miqueta, aleshores. Bé, doncs com ho faríem i com el construïm, perquè... I les joguines de partit no són sexistes, sinó la manera d'oferir-les des del moment en què tot allò que va abraçat a infants, nenes, se'n deixa fer atendre, cuidador, no, potenciar, doncs això, la imatge, però, que pot portar més sexualització, a veure, a veure, en aquests moments, perquè és evident que hi ha un viatge que li explica l'ús, que li posa una contraposició a les joguines que s'hi pareixen, els infants, que s'han deixat de fer joguines d'acció, la tecnologia, on es serveix en un rol i una relació amb la cobertura, la convivència, no porta en competir, en què és allò que us confereixo, de l'urgullós que et tens a l'hora de aconseguir-ho. I això sí que t'agrada, així, una miqueta, i això continua sent així. I quan comencen a canviar el còmnic a les pornes, fer-te una bona, perquè és molt més senzill que aquells drogues que habitualment han estat assignats a nens, en aquest cas, s'han de jugar-los nenes, no?, i això m'ajuda a veure, doncs això, amb nenes, alguns nens i de nenes juguen en cotxes, de nenes de cides de pirates, de nenes, no?, però... de seriosistes, però, en canvi, aquells drogues que... no, que són assignats a la habilitat, no has traslladat a les nostres instàncies, no? Ja. És evident que això continua sent així. Continua passant. Ara mateix, quines iniciatives o projectes esteu desenvolupant o preparant per seguir amb línies de treball per es tendrà el model de coeducació? Veig que, en llarg dels cursos passats, vau fer xerrades, també propostes vinculades amb la prevenció de l'ús de l'abús sexual infantil, de per exemple l'ecofeminisme, de la sexualització en infants i joves, l'acompanyament a la pubertat. Aquestes campanyes que hem anat fent aquests anys, seran vives d'un material que hi és, que es pot consultar, que és a la vòldia, que és a YouTube i en xerrades, i que la qualsevol família o persona que estigui interessada pot entrar a buscar línies d'escoles educatives, i tot això és i està viu i es pot utilitzar, és la qualsevol escola que ha volgut utilitzar. I així sí que es va començar, ja parlant, aquí, a nivell de municipi, es va començar tot un treball de diagnògia de gent, eren les escoles educatives. Estem enlloc. Hem tingut una bona rebuda i resposta per parlar de les escoles. No hi ha feina a fer, i llavors ara ens trobem amb aquest moment. Sí que volem posar el focus dins dels patis de les escoles, perquè és el repte que ens queda ara mandavant, aquests propis anys. I, bueno, hi ha coses que sí que s'estan fent. Hi ha una guia per la comunicació, no s'excita inclusiva dins de les escoles, s'està fet per mestres que estan dins de la comoditat comodió. I una de les altres coses que també ens agradaria treballar és... S'ha treballat molt des de l'enfant, que és d'en femení, i ens interessa posar una mica d'una beua a tots els nens, socialitzats com a tal, i buscar referents que també hi serveixin a ells, i que ara les nostres masculinitats, els infants que tenim ara dins de les escoles, és important que trobin el seu lloc, i que es puguin desenvolupar dins d'una normalitat i no basades en referents antics, com els que es treballen dins d'un pacient reservat. Clar. Sí, bastanta, déu-n'hi-do. Però bé, poquet a poquet. Poquet a poquet, que, si no, una seta bala i ho veu com algun possible. Bé, doncs, res més, a Maria Alba Núria, moltíssimes gràcies per estar a aquesta estoneta aquí connectades via telefònica amb els estudis de ràdio d'Esvern, i res més, que acabeu de passar molt bona tarda. Gràcies. Vinga, fins una altra. Adéu, adéu. ...viaixant per mons estrans, lluitarem contra gegants amb les mans no es lluny, que valgan per mil deserts, com van didos a l'Oest, descobrint nous continents, tot fent històries junts. Vam alliberar París, van tombar el mord de Berlín, i navegant amb els vikings, empunyant l'entorça com si fossin Mònia & Clyde, on parella de samorais no ens farem enrere mai. Fida'ls el repte amb tu. No hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes, ni temors, no hi ha principis, ni finals. Invencifles. Invencifles. Invencifles. Invencifles. Invencifles. Junts, anem més lluny. Jo i tu som intrépids navegants a la conquesta dels setmars, pioners i agosarats, hàbits d'aventures. Com ni l'Amstron o James Cook, el desig d'anar més lluny, cap al móns desconeguts i els seus misteris junts. No hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes, ni temors, no hi ha principis, ni finals. Invencifles. Invencifles. Invencifles. Invencifles. Junts, anem més lluny. Invencifles. Invencifles. Amb tu me'n vaig, allà on em porti el vent, l'un al costat de l'altre som més forts i més valents. Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present, que ha perdut tota inocència i la il·lusió de quants som nens. Amb tu me'n vaig, allà on em porti el vent, l'un al costat de l'altre som més forts i més valents. Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present, que ha perdut tota inocència i la il·lusió de quants som nens. Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present, que ha perdut tota inocència i la il·lusió de quants som nens. Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present, que ha perdut tota inocència i la il·lusió de quants som nens. Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present, que ha perdut tota inocència i la il·lusió de quants som nens. I ara ho veig. De vegades, no t'ho veig, perquè quan t'ho veig, a l'altre som més forts i més valents. a les vostres llars. Escolta, a Ràdio Desvern, les Nadales de sempre i la millor música. Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre. Per Nadales, escolta Ràdio Desvern, els 98 punuts de la FM, i bones festes. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, quan et creus amb la gent. Encara que vagis amb pressa, saluda sempre treu la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua, a les extrascolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit, que si marca no marques, treguis la llengua. Influència treu la llengua, i quan et creus amb pressa, treu la llengua. Quan marques, treguis la llengua. Influència treu la llengua o vicianta un joc amb amics. Treu la llengua quan llisquis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó, als petons de debò, es fan amb la llengua. Treu la llengua reu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Vinga, avallera, per acabar aquesta primera hora de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi una cançó nadalenca del grup pentatònic. I aquesta diu Merry Christmas, Happy Holidays. Ràdio d'Esvern, 98.1. Vinga, avallera, per acabar aquesta primera hora de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, sota igual que al principi de la rambla, sota igual que al principi de la rambla, sota igual que al principi de la rambla, sota igual que al principi de la rambla, sota igual que al principi de la rambla. de nuestras fuerzas armadas y también seguir haciendo de ellas una referencia a nivel europeo y a nivel mundial. El Consell de Seguretat de las Naciones Unidas demana als talibans que deixin d'excloure les nenes i dones dels instituts universitans o energies i càrrecs governamentals de l'Afganistan. Catalunya Ràdio ha pogut parlar amb la Dina una mestra afganesa de 27 anys refugiada a Itàlia, que ens ha explicat que les dones al país estan enterrades en vida. Els talibans tenen totes les dones a casa com a presoneres. Tot i que l'islam dona a les dones el dret a l'educació. Només les nenes de fins a 12 anys poden anar a l'escola, ja que els talibans fa més hores que han impedit l'accés de les noies al centre de secundària, i que les dones s'han de fer amb prohíbit que les dones treballin en organitzacions de caire humanitari. El pero de la llum que haurà demà gairebé un 80% es pagarà de mitjana al mercat majorista a 16,15 euros. El megavat l'hora, el segon preu més baix de l'any. Aquest és el pero que s'aplica als clients amb tarifa regulada. Entre les 3 i les 6 de la matinada, la llum costarà entre 1 i 3 càntims al megavat hora. La franja més cara del dia serà entre les 7 i les 8 del vespre, i es pagarà a 32 euros i mig. I gairebé 7.700 autònoms, microempreses i cooperatives que tenen entre 1 i 5 salariats, treurem un ajut de 5.000 euros al gener de part del govern. Quan van solicitar l'ajut, les empreses es van comprometre a mantenir, com a mínim durant 6 mesos, la seva ocupació, que en total suposa més de 25.000 llocs de treball. A més, l'entitat haurà de dur a terme en el termini de 6 mesos de la recepció de l'ajut, una actuació formativa que faciliti la transició de la seva activitat productiva a l'economia verda o també l'economia digital. I avui, a Catalunya Ràdio, ampliem el catàleg de podcast amb una nova incorporació o condició humana, una audiosèria narrativa de 6 capítols elaborat per Núria Hart, periodista especialitzada en ciència i salut d'aquesta missora. O sigui, aquell dia vam entendre que seria un fill de la ciència, que és una cosa molt bonica de ser. És un fill de la mort i un fill de la ciència. Cada capítol d'uns 20 minuts cadascun mostra casos clínics singulars explicats en primera persona a través dels testimonis dels pacients i també dels seus metges. I tot seguit els esports amb Joan Fittó. Xavier Ramírez Vijais es posa de tots els mundialistes després que aquest matí s'ha incorporat l'últim jugador, Jules Condé, el francès. Però és dubte per jugar el dèrbida dissabte contra l'Espanyol, en l'equip blanquiblà, l'última incorporació, el defensa mexicà, César Montés, encara no s'ha entrenat amb el grup. Ho ha fet en solitari en una sessió de portes obertes, que han seguit diversos centenars d'aficionats, de mal presentalant, com a nou jugador de l'Espanyol. Després de set mesos de baixa parlació, Borja García torna a una convocatòria del Girona, el Rajoy Vallecano també entra en la llista i Angéle Herrera, i Rodrigo Riquelme, però segueix amb de baixa Juanpe, Ibra Reynier i Javi Hernández, amb bàsquet a la set, a l'ACB, al Barça Repa, al Saragossa, equip que ocupa la zona. Ho ha seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Oaló Pets Ribes. Per primera vegada, els infants i joves de Sant Just podran gaudir a l'espai mercat, del nou parc de Nadal. Aquest tindrà lloc la setmana que ve, els dies 2, 3 i 4 de gener, enhorari de tardes de 5 a 8, i el dia 5 enhorari de matins, 12 a 2. L'entrada té un preu de 3 euros pels infants i joves de 3 a 6 anys, i és gratuït pels adults que els acompanyin. Allà d'aquests dies s'han organitzat tallers de fenalets, d'imans, de decoració nadalenca, de maquillatge, un planetari, un fotocol nadalenc, un concurs de dibuix i joc gegants entre altres activitats. Allà del matí del dia 5, les persones visitants podran gaudir d'un espectacle infantil, i d'una xocolatada, i les nenes i els nens que ho desitgin, podran lliure les cartes amb els seus desits, just a un patge real. A l'Àfrica Gràdia d'Esvern, 98.ufm, farem un programa especial en directe des del mercat municipal, amb la participació dels infants i famílies presents, conduït per la Núria Gàrcia i la Mireia Redondo. Últims dies per apuntar-se per ser patge o patgessa de la cabalcada de ses majestats al Reis d'Orient, que tindrà lloc com sempre el dia 5 de gener. Per primera vegada, després de la pandèmia, el Reis Max d'Orient tornarà al balcó de l'Ajuntament. El primer requisit per ser patge o patgessa real d'aquesta gran cabalcada és tenir entre 8 i 12 anys, i alguna vinculació amb el municipi de Sant Just d'Esvern, que sigui residència, escola, família o entitats. Les inscripcions s'han de fer a través de la pàgina web de Sant Just.cat abans del 31 de desembre. La nova carroça de la cabalcada disposa de 12 places per a infants. Si hi hagués més solicituds que places el dia 3 de gener, es faria un sorteig en directe al magasin matinal de ràdio d'Esvern, l'ajusta. Esplugues sense barreres, una associació de persones amb discapacitat física i sensorial amb seu esplugues de llobregat, però amb actuacions també al nostre municipi. El municipi no hi ha cap associació amb les seves característiques. És per aquest motiu que ha comptat amb la presidència del seu president, el Sant Just Teng Bernat Guerracordero, a ràdio d'Esvern, que ha explicat que el seu objectiu principal és eliminar les barreres socials i arquitectòniques dels municipis envers aquest col·lectiu. Per més, el municipi no té cap interacció amb les persones interessades en participar-hi. La seva intenció és donar conèixer a la seva entitat cercant persones interessades en realitzar activitats amb esplugues sense barreres. Busquen així arribar al públic de Sant Just d'Esvern, ja que a tot i tenir seu esplugues. Per més informació, podeu enviar un correu electrònic que esplugues sense barreres a robajemil.com o trucar al telèfon 722.38.75.07. També podeu visitar la seva pàgina Web, esplugues sense barreres.entitats.esplugues.cat o consultar el podcast amb l'entrevista completa en Bernard Guerra a la pagina Web de Radio d'Esvern. I això és tot. Tornem amb més informació de l'actualitat Sant Just Tenca, i més notícies de la set del vespre, fins ara mateix. La vida Sant Just Tenca a través de les ones. I ara ha arribat el moment de fer un espai molt especial del dia. Tenim l'estudi de ràdio a la Paula Folk, que és una antica col·laboradora que havia estat aquí a la misora. Ella és, recordem, psicòloga especialitzada per això en tècniques de coaching en intel·ligència emocional i social, en la psicoterapia, en la formació com a professora, en diferents mestres, en la divulgació, en altres mitjans de comunicació. No només aquí a la ràdio de Sant Just, també ha estat en altres mitjans. La Paula, a més a més, fa sessions per treballar el vanestar de les persones, caminar plegades, cap al desenvolupament de les pròpies potencialitats, i ho fa de forma integral. Amb la ment, l'emoció i la consciència. Questionen, perdó, els pensaments que ens poden limitar i també atenent a les diferents emocions. Saludem-la, perquè la tenim a l'estudi. Hola, Núria. Hola, Paula, què tal? Molt bé, començant el dia superbé. Per mi és un regal sempre venir a la ràdio. Ja saps que per mi és un espai superíntim. Així que gràcies per convidar-me. Primer de tot, parlant de regals, felicitats. Gràcies! Avui és l'aniversari de la Paula. Et fa cosa dir la data. És una cosa que a vegades hi ha gent que li molesta molt, o que prefereix... 31 anys. A la flor de la vida, podem dir. Sí, gràcies per recordar-m'ho. Bé, doncs esperem que haguis passat un bon dia, que sigui de la forma que sigui, que descute les seves maneres particulars, de celebrar l'aniversari, però són 31 voltes al sol i s'ha de celebrar d'alguna forma. Bé, doncs, Paula, tenim aquí perquè ens ajudis a posar una mica d'ordre i de calma també al caos, i a les 3 que tenim la majoria per aquestes data a nivell mental. Tenim el Nadal a sobre, i el que s'hauria de viure com una època, o uns dies de pau i tranquil·litat, a vegades és ben bé al contrari. Festivals, compres, actes, menjar, consum... Què és el que hem de fer per no perdre el nostre malestar emocional aquests dies? És a dir, una mica per no perdre'ns, a nosaltres mateixos de vista, i també prioritzar-nos per estar una mica en calma. Mira, jo escoltant la Núria penso que, en general, com a societat tenim la creença, perquè és una creença que aquests dies hem d'estar bé sentir-nos en pau, connectar amb l'amor, sentir el que és la unió familiar, i, malauradament, moltes vegades no és així, i pel fet de tenir l'espectativa, d'haver d'estar d'una determinada manera, i no sentir-me d'aquesta manera, això genera una lluita interna i tristesa, i frustració, de dius-te'ls, vec persones que estigues tan superbé, o almenys és el que mostra encara la galeria, però no és el meu cas, què em passa. Llavors, aquí, per mi, la pau interior, és molt bé, des d'una escolta interna, com estic, com em sento, i en aquests moments de la meva vida, quina és la meva situació personal? Llavors, des d'aquí, és important transitar-ho. Primer, des d'una onestada d'emocional, sense ser-me un mateix, no haver d'anar a buscar la pau, sinó d'anar a buscar la onestada d'emocional, de què estic vivint, quines emocions s'activen, què està passant a la meva vida. I, a partir d'aquí, estigues veritat les eines de gestió emocional per acompanyar-me. Però és que no només anar a Nadal, sinó això hauria de ser sempre d'aquesta manera. Per altra banda, algo que també ens ajuda molt a connectar amb la pau, o amb el vanestar, és ser conscients i sentir ens nostre que a nosaltres està la capacitat de decidir com volem viure aquestes èpoques, i de quina forma s'ajusta per nosaltres. Per exemple, jo aquest any he decidit que el 26 no el celebro amb família, sinó que el celebro amb amics, perquè el meu germà també està a Austràlia vivint, perquè el 25 i el 26 normalment us celebraven de la mateixa manera, i aquest any he dit, i jo vull, i no, és que no vull, o sigui, si ho fes, aniria per obligació. Aleshores, escoltant-me, dic, i realment què és el canvi d'agost que vull, i dic, ostres, passar al 26, també no dejar d'amics, que per mi també són família, no? Llavors, des d'aquesta escolta interna, doncs això ho faré per sortir una família que és molt tolerant i la llibertat de cadascú és algo que sempre respectem, però sóc conscient que partis de la meva posició interna. Clar, a vegades hi ha gent que per no celebrar-ho o per no estar amb família, per no ser malament, per trencar les tradicions o per ser algú que potser no encaixa en aquell moment amb aquella situació. Totalment, és que la sensació de no encaixar és que es dona molt en aquestes èpoques de gent que no té família, gent que té família però que no s'hi porta i que és com que s'ha de forçar a portar-s'hi, persones que... simplement estan en un moment dolors de la seva vida no els surt compartir. Estigui que n'estigui la situació d'haver d'encaixar en un motlle on no ho estem fent des de la nostra decisió, sinó per obligació i perquè se suposa que s'ha de fer, perquè si no som uns bitxos raros, això també ens desconnecta molt de la nostra veritat. Llavors, evidentment, són unes dades per tradició, no es tracta de dir, ara em vaig de moda rebel i no celebro res. També ho podem encarar d'una forma bonica de rodejar-nos, de persones que potser no tenim una relació íntima pel fet de ser família, però que no deixen de ser família i podem celebrar el fet de mirar un any més celebrem junts. Ara sí que mirar cada persona de forma individual amb què se sent còmode o què no se sent còmode, com per exemple la ve de comprar regals de forma obligatòria i aquí muntar un xou de la hòstia quan potser no sento regalar res. I això ho podem anar negociant també amb la família. Escolta, em trobo en aquest punt, què et sembla si en comptes de fer un superregal, faig això que potser és un detall, però que em surt del cor, és qüestió també de prioritats. Exacte, creus que el Nadal i tot el que l'envolta ens imposa estar i sentir-nos d'una forma concreta, sovint que és falsa, o sigui que no, una mica que a vegades potser hi ha gent que se sent una mica incoherent amb el que ha de fer o ha de demostrar, és una mica que deies abans, com que realment es sent. Total, total. És que en el moment en què hem de sentir, d'una determinada manera, però és que no ens qüestionem si això a mi m' encaixa, aquest sentiment o no, jo no el puc forçar, si estic trista o no, no em sentiré en pau, si tinc ràbia cap a un membre familiar, això és el que sento i punt. Ara transitaré amb més vanestats, accepto que així com estic sentint, i que no cal canviar les emocions, simplement amb això que sento, de quina forma puc introduir-ho i conviure-hi amb la situació familiar, si és que decideixo anar. Un altre sentiment molt comú potser també és la soledat, que són dades en què normalment estem, normalment he dit, la majoria acompanyats, acompanyades, són dades en què hi ha moltes trobades familiars, però el sentiment de soledat, en moltes ocasions segueixen tant, encara que estiguem rodejats de persones. Totalment, ja estigui perquè hem viscut pèrdues significatives a les nostres vides, per exemple, a nivell familiar, l'altre dia una persona que acompanya em deia que em recorda molt la meva àvia, aquesta època. Bé, evidentment la pèrdua s'aboca, si hem perdut un membre important, és la família que ens sustentava, i aquí és transitar l'emoció, també una altra vegada, és sentir aquesta pèrdua, no voler canviar-la, no haver de sentir-me ple o superalegre, si estic sentint que em falta alguna cosa, o per exemple persones que s'han separat, que aquesta època estan a veure, les separacions, pares de famílies, que trenquen la parella i que evidentment han de fer una logística familiar amb els fills, es donen aquestes pèrdues amb la qual cosa, visquem-les, és a dir, estem vius, viure significa sentir, o s'inclaueix el sentit, i sentir és tot, doncs forma part. Ara, el tema també és que dins de les pèrdues, una forma genial, que cura el cor, és connectar amb l'amor. Aleshores, què passa? Moltes vegades ens enfoquem que la pèrdua d'algú estimat sigui la situació que sigui, és com una falta d'amor d'aquella persona o d'aquella situació al que sigui, i deixem de vista que a la nostra vida, segurament, podem connectar amb l'amor de moltes altres maneres, com anar-lo a buscar amb els nostres amics, amb els nostres familiars, i sobretot amb nosaltres mateixos. Aquí ve on cultivar l'amor propi, que precisament faré una trobada al 15 de gener, per potenciar aquest cultivar el nostre amor propi, és un dels motlles que ens manté en sostent, i que, davant d'una pèrdua, podem també connectar amb l'amor de moltes altres maneres, principalment la nostra. I d'aquesta forma ens ajudarà a transitar el dol d'una forma més resilient, podríem dir. Aquesta, això que cometes de l'amor propi, està bé, per exemple. Jo suposo que per... sigui l'època que sigui, l'amor propi no només per Nadal, és algo que s'ha de mantenir durant tot l'any. És que és la millor inversió de la teva vida que faràs. Tu, jo i tothom, és a dir, invertés en tu sempre. Si vols estar bé la vida, aquest és el primer pas. I moltes vegades vivim enfocats a fora, aconseguint, no sé què, estar bé amb els altres, la feina, no sé quantos, és que el núcle és un mateix, sense això, ja pots tenir històries de la teva vida que... Nadals i festes, que si un no està bé amb un mateix, no gaudeix bé. Tal qual, tal qual, tal qual. El gaudi va molt de la mà amb la capacitat de jo mateixa connectar amb el plaer, de gaudir, de viure amb dins la meva pròpia llar, que soc jo, des d'una espai d'abundància, de creativitat, d'alegria, d'estir creant la vida que realment vull. I aquesta és la inversió. I després que molta gent no es pensi que tot això s'aconsegueix d'un dia per l'altre, no? Vull dir, això és un treball. Això és un treball interior que es triga temps, mesos. No, és que potser no hem de tampoc anar a solir l'objectiu. No hi ha una meta, no? No hi ha un punt que diguis. Si al final l'amor propi més que de quantitat és el fet d'anar filant i anar millorant aquesta relació. M'agrada parlar de cultivar, perquè es n'ha sembrant, n'ha mimant, n'ha regant, observant. Ui, ara, n'ha regant, i això és de per vida, perquè sempre a la vida ens porta situacions on, si assumim la responsabilitat nostra, podem mirar, que em està mostrant això de mi, i sempre hi ha un punt de cultivar-ho d'una forma més amorosa amb nosaltres mateixos. Després altres situacions, per exemple, pares, mares, que han d'acceptar que els infants han perdut part d'innocència. Que bona, aquesta. Sí. És a dir, el pas del temps, en realitat, en Nadal és una època en què molta gent també connecta com... I hi ha gent que a vegades amb la família no es veu durant l'any, però en Nadal és un punt, i llavors és com... Ostres, que l'en Nadal ha passat pràcticament un any, i has d'afrontar situacions que et mostren que passen el temps. Totalment, i això... Mira, per exemple, m'acabes d'ajudar a veure que ahir percebia de mi, a mi m'està passant això. De, uau, tot el que era abans i ara no és, perquè les relacions també familiars estan transformant, jo estic en constant transformació... Ostres, ho visc en certa pèrdua, no? Ara, sempre, en el moment en què hi ha la sensació que alguna cosa està quedant-se enrere o estem perdent, a la mateixa vegada, i és superimportant que això ho tinguem en compte, hi ha un benefici, hi ha un guany. Una pèrdua implica un guany, sempre és una polaritat que va totalment en sincronia, no? Aleshores, sí, potser el pas del temps, com tu poses l'exemple, s'està donant, ara aquesta transformació que està portant, i cap a on s'està modificant, no? Llavors, ostres, si ens podem enxofar amb els guanys que aquesta transformació ens està donant, no només a mi, sinó també a tots, és una manera també d'equilibrar la balança i no anar-nos només a retroalimentar la pèrdua. Llavors, connectem amb la tristesa... Constantment. Clar, la típica situació familiar, que, per exemple, els nets sempre venien tots... Potser els nets van creixent, potser tenen parelles, un any no venen, un any venen amb la parella, o sigui, els nets no són com eren diferents, perquè cada època es va transformant, però no només és important quedar-se amb això que dius de la pèrdua, sinó que és diferent, també hi ha coses positives. I perdona, Núria, hi ha un tema també important de mirar quan ens enganxem a que les coses han de ser estàtiques i han de ser constants, perquè, evidentment, la vida és absolut canvi i a la ment li costa molt d'entendre, perquè que estigui constant canvi significa haver de frontar un deixant a la falsa seguretat que ens dona una estabilitat, una estabilitat que potser no ens qüestionem si ens està ok o no ens està ok, però ja només per el fet de dir que això és molt confortable, perquè en genera inseguretat no deixo que les coses es vagin donant tal i com s'han de donar i amb el transcurs orgànic i natural, que és la vida amb totes les teves fases, etapes, etc. Llavors és superimportant que tinguem també clar d'això. La vida és canvi. A què m'estic aferrant? I per a què m'estic aferrant? Clar, i després, i ja, cronològicament, ha passat reis, ha passat una mica a la rutina, a la feina. Sembla que quan els infants tornen a l'escola, és quan tothom torna a la rutina, ve el vajón, la vajona de tornar... Hosti, fins a mana santa ja, no hi ha... no hi ha festes. Això a vegades passa també amb les vacances d'estiu, que hi ha gent que diu, home, és que per al trànsit de les festes de tornar a la rutina, hi hauria d'haver alguns dies així, moral i flexible, o caldria, o com ho hem d'enfocar, això? És que jo, escolta'm, també penso, i hi ha qui, i aquest és el meu cas, torna superencantat per dir que bé estaré donant allò que sento donar a la vida. Aquí ve la revisió de dir, aviam, un moment, rutina, no sé què no sé quantos, nosaltres sempre tenim la capacitat de modificar la nostra vida tantes vegades que sigui necessari. Mira de quina manera podem crear la nostra vida flexibilitat. Potser tens un treball de tant a tant hores que evidentment ho fa més complicat, doncs fora dels horaris laborals, de quina manera podem fer que el nostre dia a dia sigui més estimulant, diguéssim. O bé de dir, bueno, és que potser és moment de plantejar-nos un canvi. És realment quan estem de vacances estem bé, però després tornar, és que a més és com tornar a tenir més el foco, no tant amb vacances sinó amb tema professional i em connecta a unes coses que no m'agraden, anem a revisar, què vols tu i com començar a canviar-ho, perquè es pot, al final que l'escuda estigui de la seva vida. Si a mi no m'està bé un horari, com ara, per exemple, que m'he reduït visites, perquè estic en un moment de sal important cap a una part més formadora i divulgadora, i aquest any 23 segur que faig el que a mi va molt bé, és que no puc no fer-lo. Doncs dic, què m'està bé i què no m'està bé? Doncs no m'està bé visitar més enllà de l'última hora de l'esting de la tarda. I punt i pilota, i ho faré així. Per què? Perquè es van estar, jo he d'estar aguantant, anar-me a dormir cada dia, amb la sensació de, ostres, podria haver fet que el meu dia fos d'una forma que em produïs més vanestar, jo no tinc, perquè puc canviar-ho. Clar, exacte. Molt bé, doncs, Paula, escolta'm, fem un resum de la gent, que estigui escoltant on et pot trobar, on et pot escoltar, on pot investigar una miqueta més de tu. Sí, doncs mira, la meva pàgina web, ara l'hauré de... L'estic tornant a mobilitzar, però hi ha la meva plantilla, com si diguéssim, amb el curs cultivar l'amor propi, actualitzat també, això també és important, que és www.paurefolg.com Folk ha acabat amb ser acte. Sí, gràcies, per dir-ho. Molta gent ho escriu amb C, o amb C, no, no, no, C, acte, per favor. Com folqui torres? Sí, exactament. Llavors després, el meu Instagram, em dic que vaig tenir més moviment, em sento molt còmoda amb aquesta aplicació, i és www.paurefolg.com per rebaixa oficial. I a YouTube estic impulsant també tota la qüestió de vídeos més divulgatius, de forma gratuïta, i és canal www.paurefolg.com també. I ara et dediques més, tens intenció de dedicar-te a una part més formadora, o de realitzar més cursos com el del 15 de gener. Totalment, i més divulgadora també, que és el que em va. A mi comença el dia així, no saps el regal, que és tot de veritat. Que bé, que bé. Hi ha gent que sent més còmoda, segons la forma de seu... Clar, així, molt bé. Doncs res, Pau, l'ha estat un plaer tenir-te aquí a la ràdio. Igualment. Ja ho hem dit, que acabis de passar un dia d'aniversari. Gràcies. Que tinguis moltes alegries en el dia d'avui i també durant aquests dies més festius. Gràcies. Una abraçada. Fins la propera. Gràcies. Gràcies. Sensust. Encara fumes. Has pensat a deixar de fumar? El cap sen Fellust t'hi pot ajudar. Sol·liciteu enviant un correu electrònic a Sant Just Encara Fumes a roba SantJust.cat. Sant Just és una delícia i el tabac connebrotitzia. Un poble tan adorable i el fum tan insoportable. Sant Just compla la vida i el tabac te l'esquitxa. Pensa bé que tu t'enganyes, no juguis ara a tu manàs. Per què fumes? Encara fumes. Per què fumes? Encara fumes. Va, seguim amb el programa de la Rambla. Farem ara una entrevista al Sant Just Enc, Llorenç Rai. Ell és el director general i des de l'any 91, poca broma, del d'establiments Xavata, de Sant Just Esplugues i Sant Joan d'Espi. Establiments que ofereixen serveis de fonda de pa, pastisseria, cafateria... Bé, que us haig de dir jo que no sapigueu un negoci familiar. Em pres concretament des de mitjans del segle passat, sota una saga de mestres forners. Bé, saludem el convidat d'avui, que ja el tinc preparat a l'estudi. Bona tarda, Llorenç. Bona tarda. Bé, em trobes per la porta i em deies... Tenia un càtering molt a feina per aquestes èpoques o què? Aviam, és una feina mal repartida. Mal repartida, què vol dir? Sí, vol dir que quan surts de la feina estàndard cada dia, i aquests dies et trobes que la feina és inferior cada dia, però hi ha dies punta i tothom vol els mateixos dies, doncs tindrà el convidat d'empres, el que sí, llavors és un dia que no tens feina, el dia sigüent tens molta, ara tens 3 dies de moltíssima feina, la setmana que ve tindràs 3 dies que 4, que et menjaràs als mocs, però ja els vindrà de reis i tornaràs a treballar molt. Vull dir, són uns dies de feina no seguides, sinó divergents. Vull dir, uns dies molts, altres dies fes. Com un dragoncant, una mica, eh? A més, a dies aquests festius... no ens agrada més la normalitat, el dia a dia i el de feina. Aquests dies és o molt o res, i llavors dius, bueno, més val, tindrà molta, que tindrà poca. Clar, exactament. Nadal és època de grans menges, de diners familiars, també de llarga, sobre taules, i on no hi falten canelons i tampoc la carn d'olla, tampoc hi poden faltar els dulços. Torrons, neules, tortell d'arrells, Nadal, i tu diries que és una de les èpoques fortes pels pastissers? Bé, sí, sí. Allà, sí que són unes dies fortes, i com t'ho ve dius, a final són diades de trobades familiars, i al final els pastissers sempre han fet allò de dir... anem a fer algun pastís per la trobada, no? Clar. Si és la castellada, fem els parellets, si és la pàscua, fem la mona, i si és els nadals, doncs... M'enganxes tres de seguides, a pocs dies, no? Tens els nadals, que ens mengem els torrons i les neurels, els polgrons, els panetones, el dalt... I tot. El cap de quatre dies tens el cap d'any, tenim el tronc de nadals, és més fluís, però encara tot així hi ha el tronc de Nadal, i hi ha moltes facilitats, i no hem passat una setmana, i tenim el tortell d'arrells. Llavors descanseu una miqueta, fins arribar a Pasqua. Pel mig... Pel mig mengem els bunyols durant les... Sí, Sant Antoni. La castellada ja és menys... Ja és una diada molt més fluixa, abans sí que era molt més... S'haurà molt més en aquests moments, doncs... A veure... Amb els anys han anat canviant les tradicions, evidentment. Pensa que... I jo recordo que els meus pares no hi han explicat... Els anys 50... La diada... la rebel·la amb més coques era Sant Jaume. Oh, Sant Jaume? Sant Jaume, els anys 50. Per cada coca que venia és el dia de Sant Joan, que a Sant Joan em venies 10 al dia Sant Jaume. Ara és totalment a l'inrevés, vull dir. Bueno, perquè ha anat adaptant les coses, quan millors va per altres coses, però... Exacte. Però són diades que sí que són una senyalada. I per exemple, la diada d'arrells, per nosaltres, és de les millors. De les fortes, eh? És la més forta o la millor de tots. Si més no, és una diada que sempre és bona. Perquè a Xevata, per exemple, us encarreguen més tortells, que no pas poder la gent comprar torrons o neules. Sí, sí. Tenim molt més la diada del dia a dia, que de la diada dels torrons, les neules, per exemple, no n'hem venut. Ah, aquest any no? No, perquè... bé. Teníem un productor que es feia, que es feia molt bé i tal. Ha deixat de fabricar-ne, perquè per temes comercials no era competitiu o en gran superfície i tal, i ho ha deixat de fabricar. I aleshores, per entrar al final, a la revendre un producte que sigui el mateix que t'ho haguis trobat al supermercat, doncs no d'això. I fer-les no, perquè avui en dia ja ningú fa neules. És una feina que hi ha dos o tres persones que en fan, i, a més, en revenen d'algun producte que les fa. És una feina molt complicada de fer. Et fas molt mal a les mans. Penseu d'alguna manera que una neula és... Perquè m'entenguis... És molt finet, no? Hi havia una neula, és un crep. Igual que si vegis un crep, agafes una barretta de fusta, agafes la mà, i l'enrotlles, com si fessis un pulo, a mà. I després tu és aquest cartró. Però, clar, això està a 90 graus, això et crema a les mans, això. I, aleshores, clar, és una feina molt laboriosa, i si ho fas així, no ho pots vendre a 5 cèntims que de pesa. Que seria una paqueta de 20 neules, dius clar, un paquet de 20 neules fetes així, doncs costa 9 euros. I la gent, si veu un del supermercat, costarà molt d'explicar. Llavors, prefereixo no tindre'n, que tindre'n la del supermercat a 40 i que tampoc m'agradi. I, a l'altre, després no és vendible. Doncs ho deixes directament. Tu rons, però, sí, eh? Sí, sí, sí, tu rons, sí. Tu rons, a més, de xocolata, de... De xocolates de moltes variants, preliners, amb whisky, amb fruit sex, els de yema, que és el que més es vent. El de yema és el que més es vent? Aviam... Per dir-ho d'una manera, hi haurien 3 blocs. El de xixona i alacan, que són els clàssics, el de yema i els de xocolata. Aleshores, quan la gent va a comprar, trobes que tens molt client que el de xocolata, doncs l'acaba comprant, doncs, d'alguna casa d'aquestes més especialistes en fet xocolata, i industrialitzats, i que els poden vendre molt barato, els de torró, de xixona i de alacan, doncs, hi ha moltes cases especialistes que es dediquen tot l'any. Ha fet aquest producte, el fa molt bé, i el de yema seria, com per dir-ho d'alguna manera, que hi ha més diferència entre el que pots trobar en un supermercat, que té una cadocitat de molts mesos, o un torró de yema artesanal, que té una cadocitat de 10 dies, de 12 dies, i el que és la yema que és cremada sobre de 6 dies, doncs, per dir-ho d'alguna manera, és aquell torró que hi ha molta més diferència. Entra a l'industrial, que puguis anar a buscar un supermercat, o el que puguis comprar a pastisseria. La gent acaba fent un mix. Això m'ho faig i això ho compro, no? Aquest reservat per l'ocasió especialíssima? No, especialíssima, sinó, bueno, tens el sortit, i llavors dius, però això sí que ho vull, que sigui més bo, no? Per nosaltres és el nostre... dels torrons, el que més et venem de llar, que és el de yema, per aquesta raó. Molt bé. I també, fent referència als tortells, sempre hi ha aquesta dualitat de tortell de nata, tortell de trufa... Però és que això hi ha... per gustos colores, que diuen, no? Aleshores dius, bé, escolta, i un mic, un mateix de dos, en feu, o això ja hi ha... Sí, sí, fem molts tortells, que la meitat és nata i la meitat és trufa. Clar. Perquè... Per gustos, vull dir, a vegades inclús et demanen algú, no pots tenir nata de trufa i de crema, i dius, home, no, perquè... No, principalment per un tema de manteniment, o sigui, la nata la mantens a una temperatura i la crema a un altre. Aleshores, tindríeu una estaria massa fred i l'altra estaria desfet. Llavors dius, no pots dir, però si no, els gustos... Doncs aquest dia, per exemple, la diada de reis sempre és bona. Perquè la diada de reis, normalment, la gent... Doncs ja qui té festa, vacances, marxes, tornen, però per reis tothom torna a casa. Sí, clar, és que hi ha el cap de dos o tres dies... Perquè en vegades les escoles i tal, és sempre superregular. En canvi, la diada de Sant Joan, que és totalment a l'inrevés, és quan ja s'han acabat les escoles, la gent ja marxa... Aleshores, clar, depèn, tens 3 anys bons, 3 anys dolents, 3 anys bons. Què vol dir això? Si la diada de Sant Joan, que ho hem dit lluns, la coca es menja, el diumenge, està tothom a la costa de brava o a la costa de brava. A Sant Joan no queda ningú. Si la diada se'n diu març, bueno, hi ha bastants que fan pont. Quan la diada es dimecres, una bona any, diada dijous, un bon any, diada divendres, un bon any, si torna a ser cap de setmana, la gent ja torna a ser fora, llavors tens això. Clar, depèn de com caiu. Depèn de com caiu. En canvi, reis la gent sempre torna a casa. És un lloc que la gent marxa i per reis tornen. Potser seria, a aquests moments, la millor diada de l'any per als pastissers. I la gent que no fan càrrec potser que es quedi sense tortell? No, el que potser és que no tingui el tortell que vulgui. Jo no m'he quedat mai a la vida sense tortells. Una altra cosa és que potser tu em volies un de nata i em queden de massa pa, però quedar-te sense tortells és difícil. Una altra cosa és que no tindràs potser el que tu volies, però, clar, al final, quan va sent tanta varietat, resulta que si tens petit, mitjà i gran, i tens 4 o 5 varietats diferents, ja estàs parlant de 18 tipus diferents. Lo que no puc fer és tancar la botiga i queden 80 tortells. D'algú s'ha acabat. Clar, i quan us poseu a treballar amb els tortells la nit abans, un parell de... no en tinc ni idea, avui estic. Aquí hi haurien diverses parts. Per un cantó hi hauria la feina que ja vas fent aquests dies, que és agafar el massapà, que el massapà és una cosa que... És com la massa, no? El massapat és el mateix que els penellets, realment. Pensa que sempre la pastisseria ha sigut una cosa de reaprofitament. El tortell de reis a Catalunya es van inventar a tota la resta del món. El tortell és un tortell, és el roscón de reis, que és de brioix, i no porta res més. I a les altres, els forners d'aquí, els peticis de Catalunya, com que tenim la diada dels penellets, sobraven penellets. Què fem amb els penellets que sobren? Doncs amb aquests penellets que sobren, que és massapà, com que això es conserva durant dos anys, no li passa res, doncs es trinxa tot, i amb això ho posem entre el tortell i fem els tortells de reis. Per aprofitar, això t'estic parlant del que feia fa 50 anys, avui en dia, fabrices el massapat, no és per aprofitar, però d'aquí ve la tradició de posar massapà dins del tortell de reis. Aleshores, aquest massapat, que tu el tens i això es conserva perfecte, d'aquests dies vas fent els xorrets, jo quan era petitó el que feia era allò d'anar a fer un xorret de pastelina, i anar posant cada xorret d'aquests, un rei i una fava, un rei i una fava. I això, doncs ja ho tens avançat, ja tens allò preparat amb safates i ho poso al congelador i ho vas guardant. Després vas fent, quan ja s'acosten a partir ja després de Nadal, doncs abans de partir, entre els dos o tres dies abans de cap d'any, ja en comences anar fent els tortells de brioix, les pastades, i vas fent que hi ha uns quants tortells, i això es deixa massa dins del congelador. I després el que sí que hi ha és el dia abans de la viada, és quan tens que agafar i posar-ho a fermentar i caure-ho, i fer-los caure al mateix dia i deixar-los a... Seria com un dels canelons, no? La tradició del caneló, és que per celesteva et menjaves tot el que havia sobrat. De Nadal. Però, evidentment, avui tothom, quan arriba el dia Nadal, els canelons ja els té preparats al congelador. Els cou el dia de celesteva, però no es dedica a fer canelons. El dia de... Amb el que ha sobrat, clar. Amb el que ha sobrat. Llorenç, també, a més a més, i fent referència a una mica d'èpoques de Nadal, s'acumulen, suposo, que entre les empreses o... sopars, esavaniments... Això també ho noteu de gent que us demana... Sí, és el que deia que aquests dies, doncs, a nivell de càterings d'empresa, doncs et trobes amb això que tens que dir a molta gent que no, però, clar, arriba un moment que tens la capacitat que tens, i no pots servir... No pots servir 10 aperitius, jo tinc... Ja... Tinc la capacitat que tinc. Això és com si tinguessis un restaurant i pots fer... Clar, jo no puc servir per demà 5 aperitius d'empreses i llocs, perquè no tinc la capacitat per poder-ho fer. Jo puc servir dos esdeveniments al dematí i dos a la tarda. O coses petites que només sigui, doncs, arribar a deixar la caixa i ja està. Però, clar, aquests dies, moltes gent a les empreses fan, doncs, petits... Que no van al restaurant, però sí que fan, doncs, una trobadeta, et demanen, doncs, unes safates amb entrepans, o aquests dies busquen sempre una mica més, no? Doncs qui són els canapés, o una cosa una mica més elaborada, i són el que vas una mica de vol i d'aquests dies, per això ja et sap molt greu de dir la gent que no li pots servir, però, clar, és com un restaurant, no? Tinc un restaurant, tinc 20 taules, molts dies he estat buides, però, llavors, aquests dies, tothom vol... Passa, eh? Doncs, clar, ja et passa, no? Escolta, vingu-hi la setmana que ve, és clar, la setmana que ve, ja no m'interessa, és fàcil. Reserveu-ho en temps, aquests dies, sí que fa molt temps que els pressupostos que vas fent els dius, reserveu perquè, si no... Pots quedar-sens. Pots quedar-sens, eh? Perquè no vulguis, sinó perquè és que no puc, ja tens una limitació, fins aquí arribes. Ara mateix, llunyers, quants xavates, hi ha, potser, uns 12? No, no, no, no, ja no te'n puc m'agradaria, eh? No? No, nens, són 7 botigues. 7 botigues? Contanta, a mi, les d'esplugues? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, no m'he equivocat, a Sant Just n'hi ha 4, sí, hi ha carretera, nord, rebarter, romen i cajal, si n'hi ha 4, Sant Just, dues a Sant Joan d'Espí, 6, i un espluga, 7, vam tancar una, i després n'hi ha unes en Feliu, 8. I més o menys com totes funcionen bé i n'hi ha alguna que diu, ostres, és que en aquesta tenim... Sempre hi ha unes botigues que funcionen més que les altres, però bueno, no em puc queixar. No em pots queixar, molt bé. No em puc queixar, perquè no serviria de res, tampoc, queixar-nos. Hi ha alguna novetat o algun servei nou que estigueu plantejant o que hagi-ho introduït fa poc i que estigueu fent proves? Veiem que, per exemple, per les xarxes esteu promocionats. Hi ha bastantes coses, i espero que aquest any hi haurà bastants canvis. Bé, bastant canvis en quan... Hi havíem per dues besants, que són una mica amb les que ens hem intentat enfocar de cara a l'any vinent, i seria, doncs, des d'un projecte per un cantor, doncs, de servei on l'any, de poder reservar, de poder fer compres on l'any, de... clicar en col·lec, per no tindre que fer cues i poder recollir coses a les botigues i tal. I, per un altre, estem fent una besant a canviar... Per exemple, ara hi ha les últimes formenetes que hem comprat, són elèctriques. Segurament, durant aquest any vinent, desaparèixerà ja el poc que hi havia de plàstic a les botigues. Estem en un projecte d'on els granges, aquí, de... de lo més proper que hem trobat, que són granges de manresa que ens servirà en la llet fresca a granel, de manera que ja no hi hagi cap tipus d'embas. Molt bé. Bé, anirem una mica, doncs... Aquesta línia eco, no? Sí. Una mica línia de sentit comú. O sigui, no ens volem prioritzar amb el tema ecològic, sinó amb el sentit comú. Això que tenia de la llet, quan ho vam estar mirant, resulta que les llets ecològiques que et venien aquí, la majoria són d'una granja d'Aguada a la Jara, que s'ho envien amb una cuba. A Galícia, a Galícia, ho posen a un tetrebric i ho porten a Sant Just. Home, la llet, potser, serà ecològica, però tota la pitjana de carbó que hem de saber... L'herosistanibilitat, no? Pasa, es prefereixo una llet d'una vaca no ecològica, de mans resa, que me la serveixin amb un vidó de 10 litros, i que jo el vull dir aquí, i perquè m'entenguis que teniu una espècie d'orxetera, que la tingui la llet fresca, i que tu puguis vindre amb el teu embàs, i emportar-t'ho trobo més coherent que una llet ecològica que hagi passat per tota aquesta història. Per exemple, doncs... Sostenible, no? Exacte. És una mica el criteri de allò de dir... Escolta, allò que tingui més sentit i sigui més sostenible. No puc dir... no radicar del plàstic, perquè hi ha coses que avui, per avui, encara no s'ha permès. Ara, si el podem minimitzar al màxim possible... Doncs sí. Doncs mira, per exemple, hi ha un projecte que ara estem mirant, i segurament, aquest any vinient també s'haurà... doncs serà que el que farem és que tota la gent que vingui amb la seva bossa li farem un desconta. Ah! És que... O sigui, una mica el que volem és... Mira, jo he tingut una data perquè només... nosaltres gastàvem anualment un milió i mig de bosses de plàstic. Uuuuulleres! Un milió i mig. En el moment en què es van començar a cobrar. Dos cèntims per bossa. Sí. Vam passar del milió i mig a 200.000 bosses anuals. Ah, mira, aquí mirant la pela. Dos cèntims. Ja que tu dius, perquè els veus al terra i no t'ha sigut agafals, però quan et cobren dos cèntims, eh... ja et rasquen. Que les bosses que tenim són per què? Les comandes estan fetes de fa 4 anys. O sigui, perquè encara durem, perquè, clar, com que es van deixar de consumir, i ara el que volem fer és, doncs, una mica, perquè ara posem una bossa de paper, però que també val uns diners, doncs una mica la idea quina és. Fins que no ens toquen la botxaca, no reaccionem, i som així, doncs, a partir de l'any vinent, el que farem és, si tu vens amb una bossa, amb la teva bossa de... amb la que vulguis, eh, la teva. Si tu em portes una bossa, jo et poso la barra dins de la bossa i et desconto 3 cèntims per la barra. Ah, mira. Jo no és pel que, al final, jo no hi guanyaré, però potser aconseguirem que es llenci, perquè quan... Quan t'ho paguen, llavors dius, ah, mira, doncs jo ho guardo, no? És una mica la idea d'aquell dels supermercats francesos que porten els envasos a l'entrada i per posar-la en base en donar uns diners, quan la gent ho fa, i si no, la gent els llença al contenit. En canvi, d'aquesta manera, segur que recicle. I el millor reciclatge és no que està res. El millor reciclatge que podem fer és que tu vinguis amb la teva bossa de roba, i jo et posis la barra dintre i tu te la portis. Aquest és el millor reciclatge. Doncs una mica, això són les coses, que són els projectes que estan... Perquè estan, a vegades, que les coses, a vegades, costen de fer, de implantar, i el dia a dia se'n menja, i llavors tens idees, però no arribes vaja... Acabar-les de, bueno, tenim encara tot l'any vinent per endavant, per tant. Doncs res, Llorenç, moltíssimes gràcies per passar aquí a Ràdio d'Esvern. A vosaltres per convidar-me. Ha estat un plaer, i res més, seguim davant amb la feina, i a llencar-nos en aquests dies que venen. Molt bé, gràcies, bona tarda. Adeu. ...ningú podrà fer-me adoptar, que vull estar amb tu. 012, la Generalitat, al teu costat. Si, com a dona, vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual, o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Acabem el programa d'avui comentant que som 28 de desembre, dia dels sants, inocents. Una tradició que celebra cada any on es recorda la matança dels inocents narrada a l'Avangeli, segons Mateu. La tradició estableix que és un dia on es fan bromes a familiars, amics, de forma semblant a l'anglossacció dia dels folls o al francès, Peix d'Abril. Tots els dos celebrats l'O d'Abril. Es celebra reu d'Espanya, aquí, el 28 de desembre, i també a diferents països hispano-americans. La relació entre les bromes i burles generalitzades i la legenda dels infants d'agullats té el seu origen en les enganyifes, que els pares dels infants s'haurien hagut d'empescar per tal de protegir els seus petits de l'assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per erodes. Hem fet aquesta petita introducció, fent referència al dia dels sants inocents. Els origens de la celebració dels sants són diversos. D'una banda, la festa té una besant pagana, relacionada amb les festes que els romans dedicaven a Saturn, les Saturnals. I també el Besant Cristian, que és la història bíblica que explica els patiments i l'amor de les persones inocents. La cultura popular ha canviat aquest passat ja una mica macabra i ha convertit en inocents a tots els ingênus, que duen penjada la llufa a l'esquena i no se n'adonen, o a tots els qui creuen les contalles que els expliquen cada 28 de desembre. Doncs marxem també escoltant un tema, es diu Snow Man, i és d'Acia. I don't call me clothes, baby. I want you to know that I'm never leaving cause I miss the snow, till death we'll be freezing, yeah. You are my home, my home for our seasons, so come on and let's go. Let's go where you're zero and hide from the sun. I'll help you forever, we'll have some fun. Yes, let's hit the north pole and we'll have a leap. Why don't you know it's Christmas, baby? My snowman and me, yeah. My snowman and me, yeah. Baby. Don't cry, it's snowman, don't you fear the sun? Who carry me without legs to run, honey? Without legs to run, honey? Don't cry, it's snowman, don't you shed a tear? Oh, you're my secret, so you don't have tears, baby. If you don't have tears, baby. I want you to know that I'm never leaving cause I miss the snow, till death we'll be freezing, yeah. You are my home, my home for our seasons, so come on and let's go. Let's go where you're zero and hide from the sun. I'll help you forever, we'll have some fun. Yes, let's hit the north pole and we'll have a leap. Please don't cry, no tears now, it's Christmas, baby. My snowman and me, yeah. My snowman and me, yeah. Baby. Vinga, va caixa gairebé. La tarda això vol dir que ens hem de conviadar del programa d'avui. Podeu recuperar tots els podcasts i els continguts a les xarxes socials. Arroba la Rambla a Neu Vuitu, tot Junem i Mínús Cules, tant a Twitter com a Instagram o també podeu entrar a la pàgina Web, radiodesberg.com, a la pastanyeta que posa la Rambla, i allà trobareu tot el programa també gravat. Doncs res més, ara toca escoltar l'informatiu de notícies i nosaltres ens tornem a trobar demà a 19.29 de desembre també a la mateixa hora, fent-vos companyia a aquest parell lloretes de 5 a 7. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda i ja ens anem preparant per acomiadar d'aquest any, a 2022. Vinga, va, que ens tornem a trobar demà. Aquí, al 98.FM, a la ràdio de Sant Jord, ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern.