#291 - La Rambla del 29/12/2022

... Smooth jazz, uno. Avui, perquè ara mateix el Tirona té ocupades les 25 fitxes del primer equip, per tant, si ha d'arribar algú primer avui de sortir algú, volem que es va cacar passant... Comença el partit de Montilivi, comença la Liga altra vegada, vaig sentir la setmana passada que el nostre company de TV3, Jordi Suñé, deia que això no havia estat una pretemporada, que havia estat una intertemporada, i em va agradar, per tant, intertemporada, havíem com a efecte a tots els equips de la primera divisió. Això no ens havia passat mai, com deia l'Oriol, quines ganes teníem de tornar a veure futbol de la Liga a primera divisió. Ara, els que descansen són els de segona. Té la pilota a la missa del cam i van Martín, ja ha posat el pit fàstic. Ja roda la pilota a Montilivi, la primera aproximació a l'àrea del rei. Va dir que no l'ha pogut treure. Gats en Liga té la pilota a l'Oberogardia, a obra cap a la banda dreta, on hi havia Isi Palazón a treure la defensa del Girona, que de moment ha començat sense poder tenir la pilota. La tensona defensiva, el rei Vallacana és l'eix del Girona, la veixa a la banda esquerra per Fran García, pressiona el aire al Girona, ara Tati Castellano es va pressionar el porter Dimitri Esquí, que ha obligat a enviar pilota a llarga, toca amb el cap per Nau, no hi podrà arribar els tàtics castellanos, que estaven fora de joc, toca amb el cap a la línia defensiva, la gent també, Miguel Avian, que la baixi a algú. Primer minut de partir de Montilivi, Girona zero, quanta que s'ha equivocat, Miguel, s'anirà a Camel, podrà entrar a Inzlària, o per si aquest David López, Camel, podrà buscar la remetada, la primera remetada del partit i la primera oportunitat, Miguel s'ha equivocat, molt greu, la rada de Miguel, l'àmpia, la pilota endarrere, no hi ha pogut arribar David López, l'ha aprofitat Camel, ha entrat a Inzlària el primer minut, amb 20 segons de partit, Marc, el rei Vallacano, Girona zero, rei Vallacano. Mans al cap, de més d'un jugador de la Girona, veig a l'Eix García, també es posava les mans al cap al Tati Castellano, la rada molt greu de Miguel, que pràcticament no vol mirar a ningú i ara mateix s'aplaudeix a ell mateix, mentre els jugadors del rei ho van a surten ja del còrnar, on han celebrat aquest gol tan matiner. Refusa malament, Miguel, fa un refús o una passada enrere. Una passada enrere, eh? Una passada enrere, eh? Sí, però molt lluny, molt, molt lluny de la pròpia àrea, ella està d'esquena, es portaria, Camel, està de cares, li guanya l'avantage, perquè té més temps en la carrera per encarar Gatseniga, i d'aquesta manera, sol davant del porter, li creu la pilota imparable pel porter del Girona, a rada, i sobretot aquesta velocitat de Camel, a imparable. És evident que no té cap sentit d'aquesta rada, però jo estic convençut que... que Miguel només veu a David Lopez, no veu a Camel. I aleshores, ells creu que està fent una passada enrere, amb tota normalitat i amb tota la lògica defensiva. I el cert és que, obviament, és una rada molt greu. Que hi ha cam obert, i el Camel és més ràpid que no pas David Lopez. No, però és que li té guanyar, així, no parlar de l'atitud de David Lopez, és que ja té guanyada, ja té guanyada de carrera. La cara l'ha atrevat d'esquena, però aquesta passada enrere, està molt lluny de l'àrea, que no té sentit, s'equi la feia. Ah, a David Lopez. Jo estic convençut que hi veu a David Lopez i no veu a Camel. És que no té altre sentit, eh? La dada us la dic jo, dissabte he partit de la temporada, dissabte he partit que el Girona no deixa la porteria zero. És veritat. Aviam com reacciona el Girona. Amb això és molt complicat, quan no tens la porteria zero. No, clar, sí que pots anar guanyant partits, però sempre t'obliga a fer-ne dos. Correcte. Has començat bé, Mireia? Molt bé, he començat bé. Sí, sí, jo, com aniria a ser talismà el primer partit, i al primer minut ja rebs aquest gol. Està la callada, eh? Té la visió al revés, és a dir, tens 98 minuts per intentar donar-li la volta, tens temps, i el primer que ha anat a buscar la pilota a la porteria, sinó amb equivocos, Miguel, que això ja et diu una mica, que vol intentar, doncs, esmanar aquest error el més ràpid que us fa. El públic ha reaccionat bé, no? Per això, Xavi? Sí, tot i que és veritat, que després del gol hi ha hagut aquell minut de silenci i alguns queixant-se, de seguida alguns han començat a aplaudir i, generalment, s'ha aplaudit a la gent. 3 minuts, gairebé 4 a la primera meitat. Té la pilota al Rayo Vallacana, que ja ho sabíem, això, eh? Francesc, Mireia, ja sabíem que el Rayo és un equip que té possessió de pilota, com el Girona, que li agrada tenir-la, i les estadístiques, doncs, canviarà, hola. Són força negatives, aviam com reacciona el Girona. Té la pilota al Rumeu, al cercle central, a la dreta es desmarca Couto, encara continua el Rumeu, ja en rebot, la pilota li cau a Iván Martín, a la banda dreta, Couto, no pot continuar a l'Aden de Rí, Iván Martín, que juga a la zona de mitja punta, al seu costat, ja veig, García, encara continua Iván Martín, cap a la banda esquerra, cap a David López, torna a començar, 4 vis a la primera meitat, bueno, amb la pilota a pilota en llarga, en diagonal, cap a la posició de Couto, no pot evitar, fora de banda, a ofabrar pel Rayo, 4 vis a la primera meitat, perdem amb un TVI Girona 0, Rayo 1. Dos aspectes importants a nivell tàctic. El Rayo presionarà dalt, condicionarà el joc del Girona, intentarà buscar la rada importantíssim, no cometre, no pèrdua de pilotes, en inici ni creació a l'altre, que també volen la pilota. Els equips de Girona volen la pilota, ens ho ha demostrat més de vegada, que la pilota per la posició de Girona l'haurà d'anar guanyant, si vol remuntar al partit. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. La CUP Sant Just reclama participació ciutadana per elaborar les bases que estableixen el públic destinatari a la base econòmica de Sant Just. El tema de l'habitatge públic creuen que no es va prioritzar. Va dir a repassar les bases de l'última remesa de pisos de protecció oficial de l'IMSOL a Mas Lluís. Des de la CUP creuen que el primer dia d'en aquest tipus de bases és que hi pugui accedir la classe treballadora. Seguint aquesta línia demanen que la base econòmica per poder-hi accedir sigui la mínima possible ajustada al salari mínim. L'habitatge públic també ha posat de relleu la emancipació de la joventut de Sant Just d'Esvern, que es veu obligada actualment a marxar del poble i exposava com un dret d'una prioritat d'aquestes bases. Podem mantenir aquesta generació al poble on s'han cridat els projectes guanyadors de la segona convocatòria dels ajuts pel foment de la creació artística de Sant Just d'Esvern. Per segon any consecutiu, l'Ajuntament de Sant Just ha atorgat dos ajuts de 5.000 euros per fomentar la creació artística d'un total de 8 propostes presentades. Els projectes guanyadors d'aquesta segona convocatòria són el monòleg teatral El Peix Daurat, un viatge a la bogeria d'Ana Gulló i el projecte a solarografia de Jordi Huerta. A llarg del 2023 obrirà la tercera convocatòria per fomentar la formació, la innovació i l'investigació artística. La creació i la producció artística en relació amb els artístics i escènics. Un jurat analitzarà les propostes que em basen els criteris establers. I això és tot. Tornem amb més informació i spices per part de la subvenció serika. Ràdio d'Esber, 98.1. Ràdio d'Esber, 98.1. Et penses que Rajoy d'Esber et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no. Escolta de lluny de divendres de 5 a 7 el programa de tardes, la Rambla, amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbujarrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just ens sou els protagonistes i recupera tots els podcasts que vulguis Ràdio d'Esber.com o el perfil Arroba, la Rambla, 98.1. Bona tarda, Sant Just. Passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dijous 29 de desembre, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esber. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la misura municipal de Sant Just. Ja em coneixeu sobre la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 primers de tots farem espai de pediatria de medicina, amb la doctora Gisela de Garr, regident en pediatria. Amb qui parlarem avui de la vacunació infantil. Després, tot seguit, també saludarem el baterà Sant Just Teng Perauliver, que és expert i professional del món de la vinyeta. Amb ell parlarem del món del còmic i també del manga. Després, a segona hora de la Rambla i a partir de les 6 i 10, després escoltar els vulletins informatius a Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esber, farem secció de yoga amb l'acadèmia Lesa Yoga de Sant Just. Vindrà l'aranxa, que és una de les professors de l'escola, i amb ella comentarem la importància de respirar bé. I, a més a més, ens ensenyarem també algunes tècniques concretes per fer-ho correctament. Tot seguit, escoltarem l'entrevista que vam fer a Isabel Ortuño a Sant Just Teng, a la residència nostra senyora de l'Ordes de Sant Just. Ens explicarà la seva experiència ajudant a les monges. També com va començar, també des de quan és voluntària i quines motivacions personals hi ha al darrere i tot el que li aporta al voluntariat a dia d'avui. Vinga, no marxeu, que estem a punt de començar. Això sí, comencem escoltant un tema musical de MKTO, que és un duo de pop estadounidèng format per Malcolm Kelly i Toni Holler. El tema que escoltarem d'aquest duo es diu Classic. Vinga, no marxeu, que estem a punt de començar. Vinga, no marxeu, que estem a punt de començar. Vinga, no marxeu, que estem a punt de començar. Vinga, no marxeu, que estem a punt de començar. Vinga, no marxeu, que estem a punt de començar. Vinga, no marxeu, que estem a punt de començar. Vinga, no marxeu, que estem a punt de començar. Vinga, no marxeu, que estem a punt de començar. Vinga, no marxeu, que estem a punt de començar. No marxeu, que estem a punt de començar. Vinga, no marxeu, que estem a punt de començar. I ara ens torna a tocar fer l'espai de medicina de la mà de Gisela de Gac, que és resident en pediatria, la tinc aquí a l'estudi. Salutem-la, hola, què tal? Bona tarda, Gisela. Hola, bona tarda, Núria, què tal? Doncs bé, molt bé, aquí amb tu, amb ganes de fer una altra sessió sobre algun tema de medicina, alguna coseta que ens hagis portat per avui, de què parlem, va. Avui parlem de vacunació infantil. Ah, molt bé. Comencem per principi, doncs, primer de tot, que és una vacuna, no? Potser hauríem de parlar d'això. Podem començar a definir les vacunes. Una vacuna és un compost químic que s'introdueix cap a l'organisme amb un objectiu, i és un objectiu de crear immunitat contra una determinada microorganisme, que acostumen a ser virus o bacteris, que ens produeixin immunitat, per tant, protecció cap a aquest microorganisme i, per tant, evitar que podem contraure certes malalties. Molt bé. I per què hem de vacunar, per exemple, ja que parlem de vacunació infantil en els nostres fills, filles, i quins efectes negatius podria tenir no fer-ho? Molt bona pregunta, Núria, doncs, primer de tot, és important saber per què hem de vacunar els nostres fills. Primer de tot, a nivell individual, per protegir-los. Hem dit que les vacunes, l'objectiu és induir immunitat per protegir les persones enfront de certes malalties, que són malalties que, normalment, acostumen a ser greus i potencialment mortals, i si no provocaran mort, poden provocar sequeles, també. I, per altra banda, són interessences vacunes perquè creuen també un efecte protector a nivell més grupal. I això, sobretot aquest efecte protector, és quan la aconseguim quan molts membres d'aquest grup, d'aquesta comunitat, estan vacunats. Per tant, a una persona no vacunada d'aquest grup, crearem aquest efecte ramat que s'acostuma a dir per protegir aquesta persona i que no contragui aquesta malaltia. I això és molt important perquè en comunitats on l'índex de cobertura de vacunació és baix, com passa en comunes comunitats del nostre territori, i també en altres territoris, per exemple, al nord d'Itàlia, va passar que hi va haver un brot de xerrampió, que és una malaltia que acostumem a tenir-la bastant ben controlada gràcies a les vacunes, i quan l'índex de cobertura de les vacunes és baix, doncs apareixen nous brots i, per tant, moltes persones poden patir aquesta malaltia. I, escolta, hem dit els efectes negatius que podria tenir no vacunar. Això és perquè hi ha gent que potser no vol, no està del tot convençuda. Són segures les vacunes, Gisela? Són segures, i, a més, hem de pensar que, normalment, totes les vacunes quan es comercialitzen passen per moltes fases abans d'aquesta comercialització. Són fases on, de setges clínics, on primer s'avalua la seguretat, la feta a nivell immunològic que volem aconseguir, l'eficàcia, i durant totes aquestes primeres fases, evidentment, s'intenta detectar efectes adversos. Sempre que hi ha efectes adversos no desitzables, les vacunes no arriben a la fase de comercialització, i, tot i així, quan es comercialitza, també continua una fase de vigilància, i, per tant, quan s'ha volgut cosa atribuïble, aquesta vacuna es notifica i es prenen decisions importants, perquè, per davant de tot, el que és més important, és la seguretat d'aquestes vacunes a la població. I això ha passat, no només amb les vacunes, sinó amb molts fàrmacs, que s'han retirat del mercat després que s'hagi vist una cita secundària important. Tot i així, és veritat que hem de tenir en compte que... Hem de ser sincer, és que, realment, sí que hi poden haver efectes secundaris, els més freqüents, fins i tot un 30% de la població, són reaccions locals lleus, el dolor de la punció, inclús febre, malestar general, això és bastant freqüent amb les vacunes. En algun cas, aïllat, també s'han d'escrit efectes secundaris una mica més greus, i això, evidentment, ens preocupa, però és molt important saber i donar el missatge que un efecte secundari greu serà molt menys probable de que et passi amb una vacuna que amb la malaltia natural. És a dir, si tu, per exemple, el xerrempió, pot provocar sequeles i conseqüències greus, és molt més probable que tinguis aquesta conseqüència o aquesta sequela, que no passa amb la vacuna, per tant, tornem a reivindicar importància de les vacunes. I, a part d'això, perdona, Núria, també és important dir que aquesta asseguretat, sí que hi ha algun tipus de vacuna, que no manem vives atenuades, que són vacunes en què t'introdueixen o el microorganisme viu, en paraules del carrer, una mica atuntat, perquè no es produeixi la malaltia. És viu, però atuntat, però no atuntat, perquè et produeixi una resposta immunitària efectiva. Doncs aquest tipus de vacunes, sí que no es recomanen amb embarassades, amb gent que pugui tenir problemes d'immunitat, o amb altres grups de risc, però tot i així les embarassades, sí que és molt important que es vacunin tant de la grip, com del tètenus, com de la tosferina, i són segures a aquestes vacunes. Sobretot durant el test i trimestre, també per protegir primer l'embarassada, i el passi, el nadó, i també és molt important saber que les dones que siguin lactants, que donen el pit, poden vacunar-se també de totes les vacunes, excepte la de Cebra Grava, que és una vacuna que només administra si nosaltres som uns viatgers, que anirem a certes zones del món. Aquí d'en forma sistemàtica no la tenim aquesta vacuna. És a dir, només te la posen quan notifiques que vas a un país determinat, i llavors diuen, ostres, posa't de vacuna Febre Grava i de la Febre Grava. De la Febre Grava, molt bé. Hem parlat, Gisela, de la seguretat en les vacunes. Anem a parlar, si et sembla una mica, de l'eficàcia. Són realment eficaces les vacunes? Són eficaces i són necessàries. I pensa que, de fet, s'ha acudit a redicar una malaltia al món, que és la barola, d'aquestes de les vacunes. Per tant, són eficaces. Em vacuna un nen tan petit, per exemple, de pocs mesos, de tantes vacunes a l'hora, no li pot afectar d'alguna manera negativa. Doncs mira, aquesta és una pregunta molt bona, perquè molts pares tenen aquest dubte. Un nen tan petit posar-li tantes vacunes, sobretot la primera dos i la segona, els dos, quatre mesos. Doncs justament és en aquest període de vida, que són més vulnerables de patir malalties infeccioses, greus, i per tant és, en aquest moment, el moment més important on hem de vacunar. Justament per oferir protecció, aquestes malalties més greus, perquè el sistema immunitari està bastant immadu, està molt immadu i seràs molt upai. Per tant, és el període més rist. O sigui, els dos mesets, els nadons, ja comencen a rebre vacunes. Sí, les primeres dosis de la vacunació sistemàtica, aquí a Catalunya i a tot l'estat espanyol, són els dos mesos. O que passi la malaltia de forma natural, per això, nen o la nena? Doncs mira, justament per què diem abans de les possibles seqüeles o conseqüències que pot tenir una malaltia greu, doncs sempre és preferible evitar que tinguis la malaltia. I justament les vacunes és el que intenten peliar, agafar immunitat sense passar la sintomatologia i per tant les possibles conseqüències. Sí que és cert que algunes vacunes, amb una sola dosi, ja tenim el grau d'immunitat desitzable per tota la vida, diguéssim, tot i que algunes sí que van perdent una miqueta als anticossos a llarg de la vida i és necessari fer dosis de recordatori. Un recordatori, eh? Exacte. I canvis en el calendari vacunal del 2022 a Catalunya, n'hi ha? Sí, aquest en 2022... De fet, X-Temps, les societats científiques van revisar el calendari vacunal, es veien quines són les novetats, que ja surten aquests temes, i es van revisant i actualitzant. Llavors, aquest en 2022, com a novetat, tenim que la vacuna del papiloma contra el virus del papiloma humà, que fins ara s'administrava només a les nenes... De 12 o 14 anys. De 11 a 12 anys, exacte. I també als nens o grups més grans d'edat amb factors de risc. Aquest any ja s'incorpora també per nens, o sigui, tant per nenes com per nens, de 11 a 12 anys, ja arriben la vacuna de forma sistemàtica, sense haver de pagar dies, dins el calendari vacunal, sistemàtic de Catalunya. I, a més, també des del 2020, recorda que tenim la vacuna del rotavirus, que és una malaltia que... Rotavirus és un virus que ens pot provocar diarries, i sobretot és bastant preocupant amb nens petits, perquè de vegades es deshidraten bastant, i m'interessa protegir-los a aquest nivell. I des del 2020 recorda que tenim finançada la vacuna del rotavirus per infants prematurs nascuts abans de les 32 setmanes de gestació. Perquè, si no han estat prematurs, aquesta vacuna no es posa o l'han de pagar els familiars? Exacte, es pot administrar, però sempre queda més a càrrec de la família si ho volen pagar, i poden demanar hora al cap perquè la infermera els hi posi. I, a més, també, a la vacuna la Vec 0, contra la Manicococ B, que és un bacteri que pot provocar, sobretot, a Manicitis. Abans també només estava finançada per algun grup de risc, per nens que tenien dos problemes a nivell del sistema immunològic, o ja havien patit una malaltia per aquest microorganisme. I des del març del 2022 d'aquest any ja està finançada per tots els nens i nenes nascuts a partir de l'1 de gener d'aquest mateix any del 2022. Per tant, també és una millora... Sí, sí, molt bé. En aquest aspecte. Et sembla si fem una mica de resum, Gisela, una mica del que estem comentant sobre les vacunes? Sí, sí, és així, a moda de resum, per recapitular una miqueta. És molt important traslladar el missatge de la població que les vacunes són molt importants, protegeixen la nostra salut, perquè ens protegeixen contra malalties potencialment greus, i fins i tot a algunes mortals. A més, això vol dir que salvan vides, no? Has tractat d'un estil de vida saludable, de la mateixa manera que ens cuidem i que ens protegim, i que prevenim problemes de salut cardioescolar, fent exercici, menjant bé, cuidant-nos en tots els aspectes, doncs la vacunació també s'inclou. És una més. També s'inclou, inclús, com a dret, com a dret als infants d'estar vacunats i protegits del màxim possible. Clar. També recordar les fites de les vacunes al llarg de la història, que hem aconseguit arredicar una malaltia completament a nivell mundial, la Barola, el 1978. Però, a més, estem en fase de arredicació d'altres malalties, que fins ara estaven bastant controlades, com la poliomialitis, la distèria, la tetanusribeola, però sí que en algun grup, alguna comunitat, on aquest índex de vacunació, de cobertura vacunal, està baixant, sí que veiem un repunt, i un augment de bruts en aquests casos. A més, també recordar que la vacunació no només és cosa de nens, sinó que també els adults també... Tenim la... La vacuna de la grip, la que només es posa la gent gran. La pneumococ, que també és una altra bactèrica, prudents d'uncinomonies i altres coses. I aquesta s'ha de fer cada any. Aquestes vacunes la gent gran se les posa cada any. La de l'abric, la de l'abric, perdó. Sempre hi ha un període que fan campanyes, des dels caps, sobretot. Que encara estem en campanya de vacunació contra la grip. I es posa cada any per recordatori o perquè el virus canvia, no? El virus canvia, i per tant cada any es necessiten canviar la vacuna per protegir contra la soca d'aquest any. La soca que a l'any anterior s'ha previst que serà la més patugènica, o la que més afectarà a un grup de persones més grans. Exacte. Per tant, les vacunes són solidàries, no només ens protegeixen a nosaltres, sinó que ens protegeixen a tot el món. També aquest punt. L'efecte ramat, que la gent que no se'n posa, també queda protegida una mica, perquè la resta també se'n posa, que potser si no ens en posessin, no seria... És molt fàcil dir no en poso vacunes, quan la resta del món també se'n posa, perquè la protecció ja ve... Exacte. I a gent no tothom que no es posa vacunes és perquè decideix voluntàriament que hi ha persones tan nens com adults, que per motius... de motius mèdics no poden administrar-se vacunes. I inclús en aquestes persones, normalment... Per alèrgies o per malalties pròpies. O per malalties pròpies de base. I justament aquest tipus de persones són més vulnerables, que si contrauen certes malalties, normalment seran malalties que seran una forma una mica més greu. Que ho passarà amb pitjor. I per tant és important protegir aquesta gent també. Exacte. I doncs bé, recorda que si qualsevol persona té, qualsevol dubte sobre vacunes, si no sap si vacuna els seus fills, si té qüestions que no han quedat resoltes en aquest programa, o en qualsevol... Hi ha portals d'informació, no? Hi ha portals d'informació. Sempre tenim accés al nostre medi de capçalera de confiança. I preguntar-li, i resoltes d'altres dubtes, realment. Doncs Gisela, moltíssimes gràcies per fer una estació més a Ràdio d'Esvern. I res més, que acabis de passar bona tarda fins a Prupera. Gràcies a tu, Riga. Adeu. Gràcies, Riga. Gràcies, Riga. Gràcies, Riga. Gràcies, Riga. Gràcies, Riga. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré com ha arribat el carrega aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira, que exagerada. Tia, que només t'he fet una obra mà. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties, prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Tenim el Pere Uliber Batarà també d'aquí del poble i també de la Ràdio, podríem dir-ho, no, Pere? Sí, sí, vam estar uns quants anys fent el programa 60 i més. Veus de la parròquia, que em penso que veus de la parròquia. Ja fa gent jove, té de ver renovació generacional. No pot ser que els octogenàrios estem pensant per les coses. Gent nova en tots els àmbits i gent jove, perquè té una visió molt diferent. Veuen el món molt diferent, els quincelleros, els quarentones, cada edat té una visió diferent de la vida. Exacte. Avui ja tenim aquí per això, Pere, per parlar del teu camp professional del que tu coneixes millor, que és el món del còmic, també mulligat, el tema del manga, perquè ens expliquis també les exposicions, no?, que ara la gent interessada en aquests àmbits també pot veure a Barcelona, per exemple. Sí, sí, a mi m'ha fet molta il·lusió que precisament en el diari del Dilluns 12... La Vanguardia, eh?Sí, sí, la Vanguardia, la Vanguardia. Hem de dir quin diari és perquè surten molts diaris, afortunadament, encara, tanquen kioscos, però els diaris segueixen més vius que mai. I els pos kioscos que hi ha, molt interessants. Hem de fer propaganda del kiosc que tenim més proper d'aquí, que és el carrer del nord d'Esplugues, però tot s'adjust va a la Vallola a comprar el diari allà, perquè té molt sortit de productes de kiosc, i a mi com que he estat 40 anys treballant en l'edició de productes de kiosc, em fa molta il·lusió que els kioscos es reinventin, perquè s'estan reinventant. Si vas a la Rambla, si vas a qualsevol lloc del centre de Barcelona, els kioscos hi ha de tot. Hi ha productes de marchandeixi, venen dolços, venen souvenirs, venen de tot. També venen diaris. Venen també diaris i revistes i publicacions de tota mena, perquè ha canviat molt el producte de kioscos quan vam començar fa 40 anys, ara. Vull dir, abans era una bogeria a la quantitat de revistes que fèiem, però bé, si en els anys 80 editàvem 90 títols diferents en còmics, que l'editorial que jo estava, que és Grupa Planeta, i que el Departament de Còmics es diu actualment Planeta Còmic, aleshores era Còmics Forum, doncs a l'actualitat 50 títols mensuals no està gens malament, entre còmic i manga, o sigui que entre 40 i 50 està molt bé. A més, ha dit en una revista que porta encara el nom de fòrum, que és com es deia inicialment l'any 83. vam començar l'any 82 a Madrid sent Planeta Còmic, aleshores vam fundar Barcelona Còmics Forum al gener del 83, i es va mantenir com a Còmics Forum fins que va tornar a recuperar el nom de Planeta Còmic, perquè la marca Planeta ve molt, és un gran encert que es digui Planeta. Aquí el senyor Lara acertó de totes totes, perquè va començar a dir en s'edicions l'ara, però va dir que no. ¿Qué más universal que Planeta? Planeta va fer Grupo Planeta, i està Planeta Madrid, Planeta Barcelona, Planeta Argentina, Planeta Perú, Planeta Colòmbia, i així ja és. Ja és universal. A més, ara, ha dit també per països europeus, o sigui, fan coproduccions, per exemple, amb el manga, que el manga és ara el número 1 del món del Còmic, que és el col·legi japonès. Es fan edicions compartides en Planeta Glenat. Ara hi ha hagut el Saló del Manga. Sí, sí, el Saló del Manga. Tu vas a Sari, l'edició del Saló del Manga d'aquest any? Va tancar amb més de 163.000 visitants, que va ser un rècord. Va durar, entre dijous i diumenge, coincidint amb la primera vegada, que es va celebrar a la Fira de Barcelona, gran via de l'Hospitalet de Llobregat, un recit d'Inmens, on es celebrava també el Líber, el Grafispac, el Mobile, vull dir, uns pavellons enormes, inmenços, i que es van omplir molt bé. Potser amb no tanta multitud, com deien alguns informatius, perquè jo hi vaig estar, i sí que havia molt bé. O sigui, estàvem molta gent. Hi havia molta gent, però sí que havia. O sigui que havia bé i es podien haver a tots els actes, a tots els corsets, a totes les conferències, a tots els salons que es feien. Una altra cosa són la mitomania, que quan hi ha algun cantant, doblador o dibuixant, un mangà que tregui molta gent, s'ha de fer una cua de dues hores per aconseguir una firma, o un dibuixet d'aquest senyor o d'aquest autor. Però això ja és la mitomania, que es fa amb tots els camps, en el cap de la música, en el cap dels audiovisuals. Digues, digues. Perquè en l'article que feien referència al principi de tot, diu El còmic Mareix Atenció, un article escrit per Joan Bufill, un periodista de la Vanguardia. Per què el còmic Mareix Atenció? Mareix Atenció, perquè és el noveart. I si Mareix Atenció al teatre, Mareix Atenció al cinema, l'escultura, el dibuix, la pintura, el còmic, que és la narrativa gràfica, Mareix Atenció al món, perquè tenim a Catalunya un museu, que és el museu del còmic de Sant Cugat, on hi ha 135 anys d'història en un sol museu. I està Sant Cugat, a Barcelona?No, està Sant Cugat. Concretament a la plaça Pep Ventura, número 1 de Sant Cugat. Mira.Mola prop del monestir. O sigui que si aneu a visitar el monestir de Sant Cugat, a l'esquerra del monestir, per un carrer que hi ha a la plaça Major, que hi ha un restaurant, que es diu Matilda, al final d'aquest restaurant, a mà esquerra, trobareu la plaça Pep Ventura i el museu del còmic, que és una antica teneu que es va convertir en museu. I explica'ns també una mica, Pere, ara mateix la gent que vulgui anar en algunes exposicions de còmic, quin parell d'exposicions ens recomanes, o ara, de les que n'hi hagi per Barcelona? Actualment a Barcelona hi ha una, vaja, dues que per mi són imprescindibles, perquè són molt interessants, i una s'acaba el 15 de gener, que és la de Caixaforum. La de Caixaforum, que es diu Somnis, Somnis i Història del Còmic, i hi ha tota l'evolució del còmic, també des de mitjans del segle XIX, o inclús principis del segle XIX fins a l'actualitat, amb tot amb mostres originals dels grans autors americans com Harold Foster, com el Burne Hogarth, George Mac... Doneu la meva mala pronunciació de l'inglès, però hi ha inclús il·lustracions de Windsor McKay i el Yellowkid, que van ser els primers personatges de còmic, el còmic va néixer als Estats Units, els diaris i les revistes il·lustrades, i hi ha coses de, ja he dit, de Harold Foster, de, com es diu, Will Eisner, Milton Kahniff, Burne Hogarth, tots els grans de la historieta, els creadors de Floss Gordon, de Tarzan, d'aquests personatges, que, després de passar amb tires gràfiques de 3 o 4 vinyetes en els diaris, es van començar a publicar... Amb pèlis, també o no? Sí, sí, sí, després, el cine és un altre mitjà, que ha reproduït la història de la historieta i tant. Tots aquests personatges van néixer, com el cas de Tarzan, en el món de la novel·la, del còmic i el còmic al cine, i així molts personatges, i actualment, els superherois, que els superherois, els anys 70 i 80, van començar a triomfar aquí, en el nostre país, a tot Espanya, a Catalunya i arreu, nosaltres vam publicar els primers TV's de Spiderman, de l'increible Hulk, els 4 Fantàstics, la Patrebolla X, i els anys 80, abans els seus temps de màxim esplendor, i evidentment del còmic van passar al cinema, i al cinema avui hi ha molts seguidors de superherois que van directament al cine, ja no els compren en paper, però el paper segueix tenint, no hi ha més que veure, tant el còmic com el còmic, l'èxit que té el paper, però paral·lelament als TV's, paral·lelament al còmic, triúfen en el cine i triúfen en el cas del manga, en l'anime, que són els dibuixos animats, que es veuen per televisió, i que es veuen a través de les xarxes socials, a través d'internet. Sí, a través d'internet, de les plataformes, efectivament. Molts seguidors i seguidors que són molt fidels. Només que al veure, de fet, en el manga, jo no sé si vas veure gent inclús vestida, disfressada, no? Els cosplayers, sí. El saló del manga ja és un saló del manga, l'anime, el cosplayers i tota la cultura japonesa, perquè hi ha mostres de Taikwondo, hi ha mostres de Karate, hi ha mostres d'Origami, que són el que fan amb aquestes figures, aquestes filigranes tan maques, tan precioses que fan en paper, mostres de cuina, mostres de tots els estils de manga i anime que hi ha, perquè el manga i l'anime es divideixen molt gènere's. Jo en perdo, eh, amb tot aquests gènere's que... I el shonen, i el kentai, i el shouho, cada un va dividit a un públic diferent. O sigui, hi ha mangas esprofes per noies adolescents, manga per adults, manga de temàtica gay... Jo, mira, l'única època que he tingut vinculada amb el manga va ser quan veia de petita el Super3, el K3 o el 3XL que farien continguts d'això de manga, doblats en català, i alguna sèrie d'així que... I segueixen, segueixen. L'èxit de Bola de Drac, vull dir, vam sortir fa 30 anys, ara hem celebrat també a Sant Cogat, el museu del còmic també al passat setembre, els 30 anys de Bola de Drac. Bola de Drac va ser el primer manga del que es va fer setmanalment una edició en català i una edició en castellà. Cada setmana, perquè la majoria de títols que traiem eren mensuals, Bola de Drac era cada setmana, i el veu de l'èxit de Bola de Drac, Tragon Volt, van sortir moltíssims altres títols, entre ells, Xinxan, Doreïmon, One Piece, Multiranma, que segueixen sent tots vigents actuals, més tots els que ens s'ho han sumat ara de nou. Però això està molt bé, que a moltes editorials, Planet edita una revista gratis, que es diu Forum, amb totes les novetats de còmic, novel·la, gràfica i manga, i al igual que ho edita Planet, les altres editorials molt importants, com Norma o la Cúpula, o Panini, editen també les seves revistes, que es poden agafar gratuïtament a totes les tendes especialitzades de còmic i de manga, i en elles hi ha una documentació pràcticament exhaustiva de totes les novetats que treuen cadenes, que no són poques. Si estàs aquí follant la revista i et dic que Déu n'hi do, la revista et plena de coses. Sí, cada una et diu, per exemple, Detective Conan, que et deia abans, segueixi encara fent sedicions d'en català i en castellà, però el millor detective Conan no conec en català de sempre, d'això del Club Super3. Però n'hi ha d'altres, com la història de la banda, del somriure de Paja, Hosohayama, moltíssimes que són ara novetats, una que va tenir molt d'èxit ara. Escolta'm, però... El xico, si tu dius que eres Sergei, o si tu dius que és alguna que parla de la temàtica gay dirigida als pares, perquè entenguin si el seu fill et l'accent és gay, s'ha de comportar, però està fet en clau d'humor, i traient etiquetes, vull dir, que és igual que sigui com vulgui el noi i la noia, hi ha molt de joc de temàtica l'ésbic i de temàtica gay, i de temàtica transsexual, i en el manga s'estudien també les noves masculinitats, noves feminitats, noves transsexualitats, formes de relacionar-se, molt a la japonesa, però que t'hi han quedat molt fort. He quedat de dues exposicions, per a una d'elles és la que han dit en el Caixaforum. Sí, que s'acaba el 15 de gener, això no sé si ho hem llenit. Aquesta han de córrer. L'altre? L'altre és Constel·lació Gràfica. Aquesta hi ha més temps, perquè l'exposició Constel·lació Gràfica dura, si no recordo mal, fins al maig de l'any que ve. Sí, mira, ho tinc aquí, el 14 de maig del 2023. Exacte. És una exposició magnífica, de la diversitat d'estètiques i referents d'unes creadores, perquè són tot noies, que a través de l'ús del color, el grafisme i l'esperimentació, parlen de la precarietat econòmica i laboral, de la relació amb la tecnologia i la sororitat, i ho fan sobretot amb una gran contundència visual. Hi ha més de 700 peces i 9 instal·lacions dissenyades per a elles mateixes que ho posen de manifest. Que vas passant a través de les vinyetes, és hiperactiva, és molt visual i és preciosa. Diu, de fet, he obert aquí la pastanyeta amb la informació. Diu, Constel·lació Gràfica. Joves autores de còmic de vanguarda. És a dir, no només persones joves, sinó que, a més a més, tots són dones. Tots són dones, sí, sí, tots són dones. Fan un homenatge a les pioneres. Les primeres dones que van fer historieta, una d'elles és Carme Barbarà, que gràcies al cielo encara viu i deu tenir com 80 i molts anys, no sé quants molts, però em sembla que té 86 o 87 anys, i elles van seguir Núria Pompeia. Núria Pompeia va ser una pionera de la historieta femenina, i actualment la recentment premiada Marica Vila, femenina i feminista, ha estat premiada per l'associació d'autors de còmic d'Espanya, com una de les autores més innovadores en aquest moment. Ja porta uns quants anys d'experiència, però és que aquestes són molt més joves encara, les que hi ha constelació gràfica, que són Barbarà Alca, Marta Cartu, Jenny Espinoza, Ana Galvany, Nadia Afit, Conchita Herrero, Maria Medem, Marien Persant i Roberta Vázquez. Aquestes són molt i molts joves, i estaven encara en plan fancinero total. Fa molts pocs mesos en el darrer cel·ló del còmic, i els hi hem muntat una exposició magnífica, amb el seu obra, i tracta en tots els temes de rabiosa actualitat. A part de que busquen una forma de color i de disseny, molt venguardista, molt innovador, no parteixen com els clàssics partien de l'obra de Leonardo, de Michelangia, li buscaven l'hiperrealisme, sinó que busquen una de construcció, com en diuen ara, formes informals, amb colors molt creatius, i expressant el que ells volen i el que ell senten. Evidentment, com comentava ara la precarietat laboral, l'homo foc... Tu l'has vist a l'exposició, Pere? Sí, sí, que l'he vist. Sí que l'he vist i la vaig disfrutar. Es necessiten ben bé dues hores i mitja per mirar-la bé, i llegir-la bé, i passar-se una bona estona, perquè és molt gran, és molt gran, ocupa... Has dit quantes instal·lacions, hem dit? Ocupa tota una planta del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, pel Centre de Cultura Contemporània és enorme. És enorme? Sí, sí, per això. Està a la tercera planta o a la quarta, ja me'n recordo, perquè en una planta hi ha l'exposició servells cerebros, que també és molt interessant, sobre el funcionament del servei humà, el cerebre i la ment. Sí, és veritat que el CCB ara està fent també unes exposicions com temàtiques, o xerrades i activitats vinculades totes al tema del servei. Sí, sí, sí. De totes les exposicions que fa, a més de les exposicions, hi ha audiovisuals, hi ha preferències, visites guiades, l'exposició servells cerebros també la vaig trobar apassionant. Apassionant perquè explica molt bé com funciona totes les parts que tenim del servei, i les connexions amb la ment, o sigui, el cerebro i la ment, que hi ha segons diferents teòrics i diferents neuròlegs i psiquiatres, per alguns són exactament el mateix i per a altres no. Per tant, ja... Sí, és una cosa curiosa. És una cosa curiosa perquè s'està encara investigant sobre el món dels somnis, el que somiem i anem, i el que somiem veient visions i imatges. Aquí hi ha unes explicacions des de l'escola frudiana, l'escola de Carles Gustaf Jung. L'altre dia no se'n llegia que la realitat no deixa de ser més que una al·lucinació controlada. Sí. Em vaig quedar destorotada, dic. Ostres, que mara meva. Sí, sí. I hi ha moltes explicacions d'aquest tipus, per alguns, les formes d'espiritualitat són una mena de consciència col·lectiva o l'al·lucinació col·lectiva, o de l'idi col·lectiu, o de l'idi col·lectiva, pot ser una religió organitzada, però és un punt de vista d'un determinat pensador, per uns altres, és el contrari. O sigui, el serumà té un component d'espiritualitat molt gran i la projecte, a través de la seva obra, sigui novel·la, sigui música, sigui còmic, sigui manga. Tornant al còmic, hi ha una cosa que em va semblar molt interessant, i és que hi ha una proposta, perquè nous autors i noves autores facin... es dirigeixin als centres d'aquest... com a Caixa Forum, com a Centre de Cultura Contemporània, i proposen mostres tan individuals com col·lectives. O sigui, estan oberts a noves experimentacions i a noves propostes. També la telefònica ho fa, sobretot a Madrid, aquí no ho he vist, però la companyia telefònica fa també moltes exposicions de joves autors i joves autores a Madrid. Hi havia vist, i suposo que les deuen seguir fent. Clar, home, si funcionen, és perquè deu haver tirada, deu haver... Sense el Museu Nacional d'Art de Catalunya també he fet mostres de còmic. El Museu del Prado actualment està fent exposicions de còmic. O sigui que... Mira, de fet, el periodista en aquesta notícia que comentàvem del còmic Mareja Atenció comença dient, aquesta tardor, abunden les exposicions de còmic en centres d'art espanyols, prestigiosos i habitualment reservats altres arts plàstiques, com la pintura o l'escultura. Diu que és difícil saber si es tracta d'una coincidència o d'una tendència significativa. I parlar justament d'aquesta exposició que hem comentat del CCCB, també parlar del Círculo de Veia Sartes de Madrid, o precisament també del Caixaforum de Barcelona, la de Còmic Somnis i Història. Sí, per cert, aquesta de Còmic Somnis i Història va estar a Madrid, abans de Barcelona, i ara quan surti de Barcelona es va a València. O sigui que sigui inerant i faci un recorregut, és molt important. Perquè també en aquest mateix article parla del centre de còmic Mischermut, un doctor de còmic valencià, i el centre de còmic Mischermut serà també un espai de còmic situat en un espai museístic de València, que el dirigirà l'Àlvaro Pons, que és un divulgador molt important. Bona feina dels divulgadors. S'ha de citar la feina de divulgadors ania molts, per exemple, Antonio Martín, Antonio Guiral, i molts altres, per exemple, i Álvaro Pons, entre molts altres, són historiadors del còmic que estan divulgant, i molts d'ells són els que han fet aquestes propostes, perquè els centres d'art sobrin un art que fa només pocs anys que liderava una cosa de friquis i alguna gent deia això dels TVOs. Els TVOs eren populars a Espanya, hi havia professors, hi havia gent que deia que no llegeixis TVOs, era com un art menor, tenia un que el compai oratiu, hasta que algú va dir, però explicaven vinyetes, històries de 300... Tant si són de tres vinyetes, com si són de 800 pàgines, sempre hi ha una història amb introducció. I des de allà...Construir un gac, vull dir, autors... Totes les arts es donen la mà, perquè hi ha autors de còmic, no sé, posem el cas, el Paco Vir, que va començar fent historietes del TVO, i va acabar fent muntatges diatrals amb les seves històries, i amb dos companys més, com tothom sap, en el tricicle. No, no, si queda un minut, doncs...Es queda un minut. Pregunta el que vulguis i mira, encara hi ha una altra exposició... No em dic que queda un minut per anar acabant la secció. Amb aquest minut, anuncio una altra exposició, que també és molt interessant, que és l'autor Pedro Espinosa, que es pot veure al carrer Wellington 15, amb una galeria d'art que es diu Quent 15, que és al carrer Wellington 15, i es diu Confusiones, Confusions, perquè és una barreja de còmic i art, on els personatges de còmic protagonitzen quadros històrics. O sigui, hi surt quadros de Goya, quadros de Velázquez, però que es converteixen en personatges de còmic. Ara sí, Pere, ho hem de deixar, que acabis a passar molt bona tarda, i també una feliç setmana. Igualment, moltes gràcies a tots i a totes per escoltar-nos. Que vagi bé, Pere.Va, la rebeu, adéu. Nosaltres ens quedem escoltant el tema de Billy Jean, i comencem l'espai amb Marçal Ferret. I said don't mind, but what do you mean I am the one? Go to dance on the floor, in the round. She said I am the one. Go to dance on the floor, in the round. She told me her name, Billy Jean, as she crossed the sea. Then heavy head turned with the ice, the dream of being the one. Go to dance on the floor, in the round. People always told me, be careful what you do. Don't go around breaking young girls' hearts. And mother always told me, be careful who you love. Be careful what you do. Be careful what you do. Billy Jean, not my love. She just said, girl, that I am the one. But the Jean is not my son. She says I am the one. But the Jean is not my son. La ràdio de Sant Just, 98.1. Aquestes festes, un prim de música a les vostres llars. Escolta, a Ràdio d'Esvern, les Nadales de Sempre i la millor música. Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener, us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre. Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern, els 98.1 de la F.A.M. Bones festes. I els mitjans, de la F? Sí que té partits de copa l'Espanol amb el Barça i amb l'Àstic, és curiós això del Girona i l'Espanyol, perquè el Girona ha conyaig sempre que ha jugat al camp de l'Espanol en primera com a Segona Divisió, però sí que és veritat que el dos anys de primera l'Espanyol va guanyar aquí i el Girona va guanyar allà. Per això és important el Girona, per exemple, avui que guanyar. És que per donar francesa li queda un mes de geni, el Girona, molt complicat, perquè després jugo el camp de l'Espanyol, rep aquí el Sevilla, va al Camp de Villarreal i rep aquí el Barça. Per això és important intentar assegurar els punts d'avui, ve un geni molt dur, en partits molt complicats. Estava molt bé, tornar de la Turada i sumar 3 punts. El Sevilla, a veure, estan en zona de docents, però tots estarem d'acord que és fictíssim, una mica. Sí, fins que una fina d'aquests s'ha de baixar. Fins que te'n vas al pou, molt bé. Sí, perquè hem vist baixar algun equip com l'elèctric de Madrid. Que sempre se'n passarà, sortirà, sortirà. El més complicat, i ho hem comentat diverses temporades, quan un equip candidat està a la part alta, cau el pou i cau a la part baixa, com que mentalment no estan preparats i no saben viure en aquestes situacions... Correcte. Els costa molt, eh, sortir perquè... Exacte, no saben jugar a que un punt és bo. Estic d'acord, però... Tenen molt dient-ho, tenen bono, de cunya, clar que tenen-ho. A dos per jugar al final prefereixo jugar-me la... no ho sé, amb l'Ameria. Sí, sí. Però podríem recordar l'elèctric de Madrid, que baixa aquí, l'equip té. No ho sé, eh? I ara parlo de mà. Segurament perquè l'equip que està baix i està empatant un partit, com a mínim a fora, defensarà aquell punt a mort, perquè sap que és vital per sortir de baix. I el millor, el Sevilla, no te'l defensarà, buscarà la victòria i acabarà perdent. I aquest aspecte psicològic que, quan no has d'estar a dalt, estàs a baix, costa molt sortir. Us confirmo, segona millor assistència de la temporada, 11.451 espectadors, només per darrere dels 12.217 del dia de la real societat. Molt bé, home, molt bona entrada, avui. La gent es va queixar molt quan em van posar la cinc la tarda, però això demostra que... Però m'esqueixa per vici, eh? No és tan malaurari. I això que avui, d'afició visitant, hi ha molt poca, que normalment omplen alguns equips i pensar que el carrer jo podia aconseguir les 200 localitats. Avui potser només hi ha una vintena tirant molt llarg. Hi ha molts dents i nenes, també avui, també hi ha vacances d'escoles, sí, no? Sí, sí. Molta canalla, ja t'he dit. Molt bé, algun canvi en aquesta segona part, que s'ha punt de començar? Cap canvi per part dels 12.217. Vinga, tot bé, solà. Comença la segona meitat. No puc aconseguir els 3 punts que ens acostarien una mica. A més, la permanència va d'ahir i mig. No sé si es treu d'acord, ara podríem parlar-ne. Que acabar la primera volta amb 20 punts, o per sobre els 20 punts, seria l'objectiu aquesta de la temporada. L'Eix Garcia i Oriol Ramos no s'entén. Conta amb el contracot del ràdio, va dir que no. Comencem la segona, com hem començat la primera. El baroncarer Arnau està dins l'àrea, toca amb l'esquena. L'Eix Garcia, Ramat, ahir sí. Envia la pilota als números, per això l'altre va ser de la porteria de Gatsaniga. Aquest és el ràdio, comencem als fortins. A la primera com a segona part, a l'idea, a l'idea. Ha creat el barografi a l'esquerra i ha finalitzat Izy amb una diagonal de la dreta cap a dintre. Izy té molt bon shot. Aquesta vegada se l'hi ha anat per sobre el treu a ser, però és un jugador que quan arriba a la frontal busquen facilitat porteria. Comença el giro amb un jugador que el fan en aquesta zona meitat. És Valet. I al final, Michel s'ha quedat. Tot i que ha estat una bona estona fent el ronso amb problemes al genoll, Miguel. Sí, sí. I al final s'ha quedat. Sí, crec que també, a part del cop, venia del gol rebut i d'una pilota que no estava alçada que li demanava a Michel i s'ha quedat unes bronques espectaculars. Pillim, pillim. Mireia. Té la pilota arnau, la deixa per Gatsaniga. Gatsaniga li demana a Miguel que sobri una mica més. Que ens digui que amb tranquil·litat obre cap a Miguel, compta que pressiona Izy. El tira una mica de treu a la pilota, Miguel no sap què fer, el present en treu jugador del gol ràdio, la deixa de primera per Raquel, torna a jugar a Miguel. Quina bona sortia de cap a la mitja punta per Iván Martín. Cerca el central per Oriol, Oriol obre cap a la banda dreta per Couto. Que aviam com ha fet en el Girona. Aviam si podem fer el gol. Ui, Misa, que és el primer de la meitat. Encara continua Couto. El tesor per Arnau, Couto vol anar-se'n cap a dins. Ha perdut ja verticalitat. Jo, que amb atac estàtic, que Couto s'envolica una mica, mira de sortir-se'n. Se n'ha sortit bé. La pilota per Arnau, a la punta dreta. Arnau, en realitat, cap a Couto. Encara continua Arnau. Arragira, busca la centrada, acaba a punt de Panamno i pot arribar-hi el Tati. Bona sortida del Girona davant la pressió alta del Rajoy Vallecano. Dos de la primera meitat, Girona i un Rajoy. Preció molt alta del Rajoy, que fins i tot va a buscar a Gatsaniga. Canelló, el davant de centre, salta la pressió del Porter. Molts equips esperen que el Porter faci el passi i, per a ti de la passada, anar a pressionar. El Rajoy m'espera, salta la pressió. Però la sortida que hi ha d'aquesta banda esquerra ha estat fantàstica. Entre Miguel i... les notícies de Sant Just. Bona tarda. Bona tarda, us informa l'Oalupez Ribas. La teca usual no tindrà finalment descompte el 2023 i tornarà a costar uns euros en 35. L'autoritat del transport metropolità ha decidit finalment no bonificar el preu de la teca usual i de retruc també per tre'l descompte del 30% que hi aportava l'Estat. L'executiu de Pedro Sánchez ja va anunciar dimarts que únicament aplicaria el 30% del descompte en aquells títols de transport, en què les administracions locals i autonòmiques ja portessin l'altre 20%. Per arribar així, una rebaixa del preu del 50%. Així, com que la TM ha decidit no bonificar la teca usual, aquesta tarjeta unipersonal de 10 viatges d'una zona, passarà del 195 que valgo durant l'últim trimestre del 2022, als 11 en 35. La TM explica que es mantenen les bonificacions per als títols de més recurrencia i en deixa fora la teca usual, perquè ja hi ha altres abonaments que són més utilitzats pels usuaris habituals del transport públic. Com que l'oferta de títols seguirà sent la mateixa durant el 2022, els títols integrals que s'hagin adquirit durant aquest any tindran validesa fins al 31 de desembre del 2023, però amb una excepció, la de la teca usual. Des de l'Ajuntament de Sant Just, en col·laboració amb el servei local de Català, s'han enviat a 2.400 nens i nenes una carta perquè demanin el que desitgin el rei Max Durien. Aquells infants que no hagin obtingut la carta se la poden descarregar en format PDF en mitjançant l'enllaç que trobareu la notícia de la pàgina web de Radio Desvern i també les xarxes del servei local de Català. Però al element un any més, el concert sigui per a la normalització lingüística reunit en una mateixa plataforma. Totes les joguines i jocs disponibles actualment en llengua catalana. El cercador permet filtrar els resultats per categoria, per gènere de joc, per fabricant i per edats. El 2022 acabarà tan sols 3 dies i és per això que un any més des del Departament d'Informatius de Radio Desvern us oferirem un repàs de les notícies més destacades d'Anguany per tal d'acomiadar-lo. Ho farem en un programa especial, el resum de l'any, demà a divendres 30 de desembre, tan en horari de matins a 10 a 1 com de tardes, de 5 a 8 al 98.ufm. També podreu recuperar el programa als podcasts de la pàgina web de Radio Desvern. Ha estat un any realment intensa senjús i des dels serveis d'informatius de Radio Desvern, ens n'hem fet ressó, parlant amb diferents protagonistes i explicant, des de la proximitat, tot el que ha passat al nostre entorn. En total, des d'informatius, s'han redactat més de 1.050 notícies que han donat cobertura a tots els àmbits que han afectat aquest any a senjús desvern. D'aquesta manera, demà realitzarem un nou resum de l'any, on repassarem les notícies més consultades, a radiodesvern.com. En guany ho farem tenint en compte els diferents tòpics, passant per cultura, sanitat, educació, seguretat o esports, entre d'altres. Us convidem a escoltar-nos fer memòria tot el que ha passat al nostre poble, per tancar l'any amb els moments més rellevants, per fer-ne un nou resum de l'any final. Comença. Un raig de foc entre la nit a la plaça del Carme, on tothom hi és adent. Va, que estem en aquesta segona hora del magasin de tardes de Radio Desvern, el programa La Rambla. I el que farem ara és escoltar l'entrevista que vam fer en el cicle d'entrevistes, que feia mà diferents persones d'aquí, del poble vinculades, algun voluntariat, que s'havia d'anar a fer. Hem agafat l'entrevista, la primera entrevista, que vam fer d'aquests cicles d'entrevistes al voluntariat de Sant Just. A l'Isabel Ortoño, anima a Sant Justenca, que durant un temps va estar fent el seu voluntariat, i de fet també el segueix fent, a la residència nostra senyora de l'Ordes. Vinga, va, escoltem el seu testimoni. De moment, a l'Isabel ja la tinc a l'estudi. Bona tarda. Isabel, què tal, com estàs? Hola, bona tarda. Bé, estic bé i moltes gràcies per convidar-me. Bé, explica'ns una mica d'entrada ja en matèria. Quan fa que estàs implicada en la residència a la nostra senyora de l'Ordes i com et vas animar també a fer voluntària d'allà? Fa anys que estic vinculada, perquè un familiar meu va estar ingressat amb aquesta residència. I després, perquè hi havia una persona que vaig conèixer, i durant vuit anys vaig fer una mica de voluntària personal d'aquella persona, d'altres persones també els feia algun favor, però sobretot d'una dona que es deia Mercè, em deia perquè ja ha traspassat malauradament, i és una persona que vivia sola al món, no tenia cap família, ningú, i un dia em va proposar si volia ser amiga d'ella i si la volia cuidar, i vaig dir, doncs vinga, sí, seré una voluntària teva, i així vaig començar. Després vaig tenir un temps, quan la Mercè ja no hi era, que em costava costar-me la residència, però arrel de la pandèmia i arrel d'un bulletí informatiu que l'Ajuntament enviava cada dia durant els temps de pandèmia, i més al principi, jo seguia aquell bulletí que va arribar al meu mòbil cada dia des de casa, quan estàvem tancats, quan va començar el toque de queda i tot això a l'estat d'alarma, i jo llegia el bulletí i deia, bueno, bueno, cada dia em plantejava, i tu què pots fer amb aquesta situació? I el dia 7 d'abril ens va arribar el bulletí informatiu, que em va canviar per mi aquest temps de pandèmia. Va arribar un bulletí que se'ns explicava a la població, que hi havia una afectació greu del Covid a les residències del nostre municipi, i sobretot a dos d'elles, els més grans, per proporció de població, i aquell dia em va costar molt dormir, i vaig pensar, què puc fer jo en aquest temps? Jo em faltava en pocs dies per fer els 65 anys, per tant, sí, sí, jo compreixo els anys el 29 d'abril, i això era el 100 d'abril, i jo vaig dir, a veure, jo no sóc, en aquest moment, persona de risc, perquè no tinc 65, bueno, em vaig estar donant tot un enseguit de raons per dir-me, jo no puc quedar-me a casa, perquè aquesta situació sí que puc ajudar, no? I el dia següent, quan em vaig aixecar, vols que t'ho expliqui tot? Sí, home, ja estem escoltant, és clar. I vaig aixecar-me i vaig dir, jo truco a l'Ajuntament, que no sabia si calia trucar a l'Ajuntament, però jo vaig dir, jo truco a l'Ajuntament, per si de cas, i dic, escolta, què puc fer on puc ajudar-me aquesta situació? Vaig trucar a l'Ajuntament i em van dir, doncs ja l'ha trucat algú, els hi vaig dir, que hi havia llegit això, i que jo pensava que podia ajudar. I em va trucar de l'Ajuntament una persona i que podia fer, i jo li vaig dir, home, estic veient que on hi ha més necessitat d'ajuda, és a la residència, dic, jo no sé cosir, si ho piqués cosir, em posaria a fer mascaretes. Després ja t'explicaré que sí que va haver gent del poble que es va començar a fer mascaretes, no? I llavors em van dir, bueno, què podries fer? Els hi vaig fer un relat de el que jo pensava, coneixent la residència que podria fer. I li vaig dir això, sí, m'agradaria parlar, a mi m'és igual anar a la residència, crec que podem donar noms, a la Vitàlia, que a la nostra senyora de l'Ordes, però que em truqui algú de la residència, que m'expliqui què necessiten, i efectivament em va trucar, en aquest cas, la madre superiora, Sòrangeles, de la residència aquí, de la nostra senyora de l'Ordes, i em va dir, encara que ens podries ajudar. I jo li vaig dir, què necessiten? Dic, em va dir, de tot. Dic, perquè estic sola per donar la residència. Jo, clar, i em vaig dir, però... Mare meva. Diu, sí, dius, què podries fer? Jo li vaig dir que des de preparar la remedicació, és una dona que és catalana, però, bueno, la conversa i la relació amb aquesta residència, entre elles, va ser en castellà. Dic, doncs, puedo preparar medicación, puedo atender de teléfono, puedo establecer relaciones visuales a través de las nuevas tecnologías, con las familias, y tal. Me dijo, pues, ¿cuándo puedes venir? Yo le dije, mañana, o esta misma tarde, cuando usted quiera. Total, al día sí, bueno, me voy a ir. I allà vaig estar dos mesos seguits, de no a no, de dilluns a diumenge. Ostres. I no em quedava a dormir allà, perquè no hi havia lloc. No, hi ha molt de lloc, però no hi havia un lloc específic, per poder dormir una persona que venia de fora. Sí que es necessitava, amb aquell temps, el permís que et deixés transitar per s'enjust, perquè no, si recordem, perquè a vegades hem oblidat, només han passat dos anys, però hem oblidat molt ràpidament. Havies de tenir un permís per poder sortir al carrer, és veritat. Perquè teniu un permís, jo vaig dir, quin me'l fa, la residença? I a l'Ajuntament em va dir, en aquest cas, la cap de serveis. Vull dir el seu nou, també, perquè l'Aberta Jiménez... Va dir, no, no, no us preocupeu, que fem el permís. Bueno, jo cada dia m'aixecava, i seguint els consells que em va donar una amic metge, també em va dir, pens, tota aquesta precaució. Allà vaig estar, i crec que, per mi... Abans de morir-me, crec que no tindré una altra experiència vital com aquesta. Què fort. Isabel, i a dia d'avui, a quin és la teva vinculació? Una residència? Segueixes fent voluntariats? Suposem que no hi vas de dilluns a diumenge de 9 a 9, però amb quines tasques hi vas fent allà? Doncs ara ja s'han normalitzat, el fet que els residents puguin sortir, poden anar a l'entitat bancària, poden anar a comprar-se la pila de l'audífon, perquè ja poden sortir, però durant fins a fa molt poc, i continuar fent anar a comprar tabac pel resident que ho necessitava, anar al banc, vull dir, per treure-li alguns diners sempre amb taló bancari, sense que et donin els números secrets de comptes. I, bueno, tot un seguit de coses, i ara m'acompanyo a gent als hospitals, si necessiten anar amb una visita. Sí, que, quantsevol cosa, avui mateix m'ha trucat la madre, per si puc fer també una cosa demà passat. Quants se vol cosa que pugui necessitar? Quasi tot ho faig de coses externes, per dir-ho d'alguna manera. No faig intervenció allà dintre, sí que, quan entres, sempre acompanyes, encara que sigui una estona, i sienta que té un ratit o alguna persona, però sempre faig coses amb l'exterior. Això implica que tu també has de tenir bastant temps lliureu, bastanta disponibilitat, per poder fer totes aquestes coses. Ara estic ja jubilada, quan vaig començar... aquest voluntariat estava amb una jubilació parcial, i, efectivament, com t'hi he dit abans, em faltaven pocs dies per als 65, i, per tant, jo, el dia que em vaig jubilar oficialment, estava allà, no vaig poder celebrar la meva jubilació, però estava allà a la residència. I, per tant, arrel de la meva jubilació oficial, ja tinc bastant de temps per poder-ho fer, tinc altres coses, també soc àvia, cuido de netes, però tinc temps, tinc més temps que quan em dedicava laboralment. Havies fet algun altre tipus de servei per la comunitat abans? Abans, i tenint en compte ja, és a dir, sense tenir en compte, perdó, el temps que vas estar cuidant de la Mercè. Abans, per exemple, havies tingut alguna altra experiència... Bueno, jo, no sé si bé el cas, però soc presidenta del grup de dones de Sant Just, de Just Dona, i, per tant, l'estàvem amb una entitat, i amb una entitat de dones, sempre d'alguna manera, fas de voluntària de moltes coses. I, sí, he fet això, també he fet acompanyaments amb una altra entitat, d'una entitat totalar, de persones amb discapacitat, que sempre he fet, a part de la meva feina laboral retribuïda, sempre m'he vinculat a qüestions d'ajuda. Per mi el voluntariat no deixa de ser una ajuda. No és una substitució de llocs de treball, això cal tenir-ho per mi claríssim, que si el lloc és un lloc de treball, no el tenim que disfressar amb un voluntariat, ni li tenim que... Però sí que crec que, amb la societat que vivim, el voluntariat és imprescindible, per a algunes coses que no es poden fer. I tu fas... no sé si hi ha més gent, també, en el cas de la residència de la nostra senyora de l'Urdia, és que també faci voluntariat o saps si hi ha més gent que estigui allà fent masques? Sí, la pandèmia ho va trencar tot, i abans hi havia un servei de uns voluntaris que anaven a ajudar a donar de menjar i sopar, i en allà hi ha diversos menjadors, però hi ha els menjadors una a cada edifici, els que no ho heu estat, però hi ha dos pavellons, el que se li diuen d'homes i de dones, diferenciats amb aquests pavellons, i hi ha uns menjadors que li diuen els menjadors de l'enfermeria, que són persones, residents molt dependents, que necessiten que se'ls ajudi a menjar. Llavors jo conec en moltes persones que van a ajudar, anaven abans i ara han retornat una mica a Pugena. Ara hi ha una certa limitació amb aquests normes que imposa la Covid encara, que no pots accedir als edificis per protecció dels residents, i per tant, encara estan limitats als voluntariats, però ja comencen a haver-hi algunes persones que s'estan incorporant. I també acabes de dir abans que després ve algú de vici sense data, allò ha estat, a la residencia de la nostra senyora de l'Orders, una qüestió fantàstica. Sí, hagi tornat una mica la vitalitat, que és persones que poden fer les passejades i això. Aquestes coses són per gaudir-les, per anar-hi un dia. Veuríeu unes cares de les persones residents que no s'ho oblidaran mai a la vida que us acusteu per allà. Quan puja en el tricycle, jo, clar, estic per allà, i també, d'alguna manera, vaig poder intervenir en que aquest servei de voluntariat fes possible. I, per tant, és el primer dia que vam pujar als tricycles, que el voluntari que vam aconseguir de dintre de la residencia hi ha un voluntari que s'encarrega de coordinar amb l'educadora de la residencia a totes les persones que vol anar. És una feina... Vaig dir això, és que això no té preu. Ojalà tothom passi per aquí a veure la cara d'aquestes persones. Quan puja en el tricycle i diuen, torno al carrer, torno a anar amb vici, encara que no la conduixi jo. Puc anar on vulgui anar o on em fa s'il·luciona. Ja us ho diran després, el voluntari, que ve. I, escolta'm, ens hem quedat amb una resposta que has dit abans. És una de les experiències vitals, més importants per mi. Quines motivacions personals hi ha al darrere? Per què decideixes dedicar també temps a la resta? Què és el que se'n mou per dins? No sé si hi ha beneficis com de realització personal o... Bueno, just avui ho parlàvem una mica, que li he dit que venia aquí. I ahir ho parlàvem la meva filla gran. I jo els hi deia, evidentment ajudar algú és molt maco. I està molt bé, i si ho pots fer. Però la sensació que tu tens és que què més podria fer amb tantes hores lliures si no és ajudar? Jo no entenc la vida sense aquestes complicitats mutuats d'ajuda. És que no l'entenc, ja des de ben petita. Que no entenc la vida, em sento realitzadíssim amb la feina que he fet, em sento realitzada com a dona per la vida, em sento realitzada com a mare, però no estaria realitzada com a persona si no ajudés algú. No estaria, o sigui, em faltaria algú de mi. En el teu entorn has tingut persones properes, que potser hagin fet voluntariat, o inclús que t'hagin ajudat a tu, o per la mateixa feina, a nivell professional també t'has dedicat a un camp. Doncs semblant, o que ho hagis vist, o no, al contrari? El millor, parlo contrari. Perquè he viscut durant molt de temps en un espai familiar i d'entorn i de barri, on la solidaritat feia molta falta, però no s'estabilia. No hi havia vincles. Llavors sempre és per defecte o per exceso. Per ser part de defecte, que veig dir, no, tenim que fer alguna cosa més a la vida. És una qüestió... En aquest cas és molt íntima, per què? Soc com soc, i per què sempre? Penso que en les nostres hores té que haver-hi alguna hora a la vida que li diré que s'ajuda algú. Precisament, l'última pregunta que volia fer-te és si creus que tothom hauria de tenir aquesta experiència i que fos una vegada a la vida de dir-te'ns. Vaig a dedicar temps a les amics, vaig a fer un voluntariat o acompanyar algú, o fer un servei en alguna comunitat o... Jo crec que mentre tu no tinguis cap el que has preguntat abans. O sigui, ho fas una mica per... no sé, per un tema de resoldre. No, sincerament no. Ho faig perquè... El món que tenim, mira, quan jo el dia 7 llegia el Lleti, jo deia... Em vaig fer tota una ficció de dir, és com si estiguessin amb una guerra. Jo la guerra, per la meva edat, no la vaig patir afortunadament, però allò que ja tinc 67 anys i ha sentit molt parlar, la posguerra, sí. I jo, aquella nit, vaig dir, bueno, si tu fos això una guerra, que no vull comparar, que no vull ni pensar amb la Jaya, a les persones d'Ukrania... Bueno, és que no vull comparar en cap moment. Però era una situació de conflicte, que jo me la vaig imaginar com una guerra. Estem lluitant contra algú, no saben què, una manca de llibertat, ens entenc que tancar a casa, què està passant... I vaig dir, i tu, quin seria el teu paper amb una guerra? I sempre he pensat que menys mal, que van haver-hi les brigades, els voluntaris... I jo, aquella nit, crec, que em vaig aixecar el dia següent, com t'he dit, perquè aquella nit deuria pensar... Tens que fer... No sé, com si fossis d'una brigada. O sigui, no fa falta ser de la brigada. Dic, no, tens que anar a ajudar amb aquest període de guerra. Una guerra contra... Ja et dic, eh? No vull... No vull comparar-ne. S'entén la mà, la... Que no em malinterpreti ningú. No, s'entén la metàfora. Però la sensació de dir... quin és el que la societat, els teus veïns, la gent gran, en aquest cas, necessita de tu, li pots donar, i si et quedes a casa, no ho tindran. I per això. Malgrat que, quan els veig de les meves filles, em van dir, però d'on vas, mamà? Però què dius? Clar, o sigui, però... vamos... Jo vaig dir, sí, perquè si alguna vegada torna a passar... Algo semblant, m'agradaria pensar que hi ha gent... Que sí. També et vol ajudar, tu, no? Exacte. És que és el de l'ajuda mutua. És que jo no entenc la vida sense això, sincerament. Doncs res més, Isabel, moltíssimes gràcies per haver vingut a la ràdio, per haver estat aquesta estoneta amb nosaltres. Ha estat un plaer escoltar la teva història, també, el voluntariat que fas i l'ajuda que dones. I res, conec una miqueta de més a prop, així que res. Que acabis de passar bona tarda. Jo, si em deixes dir una cosa, Núria, el que diria a l'agència és que m'està escoltant algú i pensa que li pot servir. És que no d'obtini un moment, si realment pensa que pot ajudar algú, que no hi hagi res que la freni. Ni un programa de televisió, ni anar... Quants a qual cosa. Sort i ajuda. Que serà molt benvinguda. Hi ha molta necessitat. Doncs amb aquestes paraules ens quedem, Isabel, d'acord? Gràcies. Vinga, una abraçada. Adéu. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, quan et treus amb la gent. Encara que vagis amb pressa, saluda sempre treu la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua, a les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit, que si marca no marques, treguis la llengua. Influència traient la llengua o viciant a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistes a la dreta, en una primera visita, abans d'un primer petó. Els petons, de debò, es fan amb la llengua. Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. I ara ens toca parlar de yoga i ho fem amb l'aranxa. Ella és professora de l'acadèmia Lessa Yoga, d'aquí de Sant Just, que si fa, doncs això, yoga. Hola, l'aranxa, aquest, bona tarda. Hola, buenas tardes. Et vaig posar deures la setmana... La passada no, perquè no ens vam veure, però l'última sessió que vam fer també parlant de yoga, que també vas venir tu, et vaig posar deures. Sí, solos hecho. Sí, vinga. Recordem l'audiència per si no ens va escoltar aquell dia, o per si no n'està el cas. Vam comentar que parlaríem avui sobre el tema de la respiració. Sí. Doncs bé, tot teu, el micro. Comenta'ns cosetes importants sobre la respiració. Bueno, lo principal es que la respiración es la clave de la vida. Exacto, podemos vivir sin agua o sin alimento durante un tiempo, pero si nos respiramos, es complicado. Un minuto, dos, como mucho, supongo. Bueno, la gente que aguantará más, pero... Sí, a los de la media. Por eso. Entonces, en el yoga, lo que se pretende es establecer una conexión entre el control de la respiración y la propia vitalidad. Vale. Pues muchas veces la gente escucha en el yoga los profesores, que siempre hacen hincapié en la respiración, y a lo mejor dicen, ¿por qué respirar y por qué respirar? Sí. Es algo normal que hacemos siempre, porque en el yoga se hace tanto hincapié. Más que nada se hace hincapié, porque si tú haces cualquier postura, sin llevar control de la respiración, es como en cualquier otro deporte. Vale. Entonces, en yoga se tiene esa conexión, porque lo que pretende el yoga es la conexión entre la mente y el cuerpo, y la respiración. Mmm, vale. Para facilitar las posturas, relajarte. Claro. Poder entrar bien. Home, és difícil, jo crec, eh? El tema de estar concentrat en la respiració, sí, pensar, vale, ara agafo aire, ara l'haig de deixar. De fet, a vegades passa que, quan estem molt concentrats, fent alguna cosa, és com que deixem de respirar com aguantem aire, i és com que no, mentre estiguis fent això, també ve respirant. No puc fer-ho com a la vegada, saps? Sí, sí, pues por eso, en el yoga, muchas veces, en las clases, sobre todo, lo que hacemos nosotras, supongo que otros profesores harán igual, es que aparte de centrarte en la postura, te centres en la respiración, y si, por ejemplo, en ese momento toca respirar, no tienes que hacer la postura ya corriendo, es como te calmas, toca inhalar, pues ahora paro, me concentro en la respiración, entonces inhalo y empiezo a hacer la postura. Porque decimos que en yoga la respiración es como el vehículo para hacer la postura. Ah, o sea, la respiración te lleva a la postura. Exacto, sí, la respiración es la que te guía. Por ejemplo, la postura se inicia inhalando y acaba sexalando, para que así la postura vaya fluyendo. O sigui, los movimientos son fluidos con la respiración. S'ha de fer a la vegada, o sigui, no et pots quedar tallós o pensar respirar mentre estiguis fent la postura, no s'ha d'acumbinar o sigui, inhalar. Exacto, sí, hay posturas que son más fuerza o detención, y ahí es cuando tendemos a aguantar la respiración, y es cuando se pone todo... Por ejemplo, hay posturas que tienes que hacer fuerza en el abdomen, que es lo más normal. A mí me pasa también y eso que en teoría debería de saberlo, que hay que respirar. Pero te quedas tenso y entonces cuando empieza a dolerte todo el cuerpo. Claro, porque los músculos están apretados. Entonces, si consigues soltarte, es como que la postura te da menos tensión. Perquè una cosa es la teoría, és a dir, tots sabem, no? Però l'altra és la pràctica, o sigui... Sí, sí, yo siempre pienso que en el yoga no hay nada, ni nada es verdad, ni nada es mentira, ni... Esto es así y esto no es así. Al final, es como te sientas tu bien y como puedas hacerlas sin que te hagas daño. Y por eso enseñamos en yoga y somos bastante pesados en inhala. Casi el 80% de la clase, lo que decimos es inhala, exhala. I realment, la respiració o fevela respiració, pot determinar que una postura et surt millor, et surt pitjor que la puguis acabada a fer? Lo que es la postura ensila. El dibujo de la postura la puedes ver y está bien hecha. Te dicen, haz el pino, tú puedes ponerte a dos manos con las piernas para arriba y visualmente está bien hecha. Lo que en yoga se pretende no es que esté la foto bien hecha, es que tú sientas que lo estás haciendo bien, que no tienes ninguna tensión en el brazo, en el hombro o en el cuello, pero la postura se hace siempre bien. Lo único que el cuerpo esté por dentro o tu mente no está conectado con el cuerpo. És difícil fer les tres coses. Està pendent de la postura, de la respiració. Abans de fer això, perquè no sé si estan molt marcades les postures. Abans de allò que sé, de xacar els peus, has de respirar. Quan els poses a la paret, o no sé, diferents postures. O si les respiracions estan molt marcades. Sí, en cada postura és el que m'ho he dit. Antes que entres i sales con la respiración. No tiene que ser en una clase, no somos como en el ejército. Esto es así y es así. Que puedes, te sale bien y si no sale, vas aprendiendo. Pero más que nada es para que no te hagas daño. Y luego también está la parte más espiritual del yoga, que al respirar, además se respira por la nariz. Todas las fosas nasales están conectadas con el hemisferio, los hemisferios del cerebro. Que es, por ejemplo, la fosa izquierda, conecta con el hemisferio derecho. Que dius, oh! Que es el de la creatividad, la intuitividad. Intuition, no? Sí, intuitividad. Claro, y ahí este, por ejemplo, se llama el Chandranadi. Que es la energía de la luna. Y luego la fosa derecha está conectado con el hemisferio izquierdo. Y es el Sirianadi, que es el del sol. Entonces está la espiritualidad de conectar con los canales energéticos. És important per això respirar bé amb les dues foses nasales. Además también dice, como en el hemisferio, también la respiración conecta con el hipotálamo. Esto debe ser un poco más de ciencia o algo así. Yo de ciencia no entiendo mucho. En el hipotálamo están las emociones. Entonces, si están las emociones, también está la forma de ver la vida. De cómo te sientes tú o cómo actúas. Entonces, se supone que si respiras bien o exigenas bien, supuestamente te encuentras mejor. Va tot lligat amb el vanestar. Sí, la teoria, luego cada uno lo mismo respiras mucho y... Y te quedas allá. Es peor, pero bueno. La verdad que yo desde que hago yoga es como que antes, además, siempre cuando te enfadas, tú lo ves, que te respiras más fuerte. Sí, cuando estás más alterado. Alguien le quiere decir algo a alguien porque está enfadado. Además, te tensas y todo. Pero siempre te dicen, respira. Si respiras bien y centrándote en la respiración, no simplemente respiro más despacio, ya está. Si respiras bien, la verdad es que calma. Una cosa és respirar, que ho fem tots sense pensar, perquè és una cosa que surt. No se'ls pensen durant tot el dia que els has de respirar. Però l'altra cosa és ser conscient de la respiració. Per art a mirar com ho fas, com estàs respirant, les indicacions, suposo que les classes de yoga et donen els professors, professors, en fer-ho bé. No sé si hi ha algun tipus diferent de respiració o recomanades a per cada dat o per cada tipus de yoga en aquest cas. No sé, en yoga hi ha tres tipus de respiració. Tipus de respiració, me refiero de por dónde respiras. Luego hay formas o ejercicios de respiración. La respiración es el abdomen, el diafragma, i el vientri, el tronco. El bajo o abdominal, que es la respiración de relajación. Que es cuando inhalas el diafragma baja y se hincha el vientri, y cuando exhalas el diafragma sube y el vientri se desinfla. Esto lo puedes ver cuando te tumbas en la cama. Si quieres probarlo, te pones la mano en la barriga o en el pecho, y supuestamente la barriga es lo que se hincha y se desincha. Això se llama la respiración de relajación. Suposo que a yoga la deveu fer al final de la classe y hacer un poco más de fuerza. Luego hay posturas que... La alta o clavicular, la respiración alta o clavicular, es una respiración superficial que requiere un esfuerzo. Cuando inhalas, los hombros se suben. Si al inhalar suben los hombros, aprovechas en una postura que haya que subir los hombros o que haya que hacer un poco más de fuerza. Sí, pues sí, sí. Esa es la alta o clavicular, es la de esfuerzo o la de fuerza. Y luego está la completa o profunda que es que al inhalar, el aire, esta sí que hay que controlar un poco más. A mí me cuesta veces, tengo que concentrarme mucho. Porque cuando inhalas vas llenando los pulmones... Des de arriba vas llenando los pulmones hacia el abdomen, y luego al exhalar es al revés, vacías desde el abdomen hacia arriba. Aquesta ha de ser una mica més... Has d'estar més atenta o atenta? Sí, sí, t'has de fixar més i ho has de fer gairebé a consciència. Sí, la verdad es que la que más relaja porque estás solo pensando en la respiración. No piensas en otra cosa, se te olvida todo lo demás. Que bé. I la clavicular es diu superficial també, potser, perquè és la que menys esforç necessites, potser, o la clavicular. Sí, esa es... Bueno, sí, porque al final... Normalmente cuando respiras, como que el aire lo dejas... Yo pienso que somos como una botella. Si tú coges aire por la nariz, lo primero que se llena son los pulmones. La clavicular es como que respiro y se queda aquí, y salgo y sale. La respiración que es corta. Yo también enseñamos a intentar que la respiración dure más tiempo. No sea solo... Si no que sea inhalas, aguantas un rato y exhalas. Y eso hacemos a ejercicios de respiración, que se llama prana llama. En llogar es el prana llama, que es la energía. Que al inhalar coges energía llenas el prana, que es la llama vital, la llenas de energía, y el llama es el control. Pues se llama prana llama, que es el control de la respiración o de la energía. Ostres, mira, no sabia que hi ha aquests exercicis específicament per al tema de la respiració. Sí, he apuntado unos cuantos. Si les vull dir, les vull fer. Lo más fácil es que se puedan decir sin mirar, porque hay algunos que no me ven las manos aquí, intentar aplicarlo. Ho intentem explicar perquè la gent també es pot fer una idea. Sí, pueden hacerlo en casa si quieren. Se descarguen o que lo escuchen y lo apunten. A veure. De relaxació, que ens comenta l'aranxa de l'acadèmia l'Esalloga. A veure. Mira, el nombre, si no quieren aprender, solo pasa nada. El Sucapurvac, que es la respiración sencilla. Primero, vaciamos lentamente los pulmones y hacemos una inhalación profunda. La mantenemos durante unos ocho segundos, pero bajando el mentón. Cuando inhalas, vas bajando el mentón, que se cierra la garganta, y así puedes aguantar más sin respirar, que son lo que hacen en amnia. A finales, cerrar la garganta, que el aire no suben i baja. Es queda allà exacte. Exacte. Si n'alas, bajas el mentón, aguantes ocho segundos, y luego vuelves a levantar la cabeza, y exhalas durante ocho segundos. I són 8 per algun motiu o per què no? A ver, pueden ser 5 o 4, pero mínimo 8 para que esté más... Si aguantas más. El tiempo que digo es orientativo. Luego está la que se llama Nadi Sodana, que es la respiración alterna. Está ayuda a equilibrar la energía. Aquí ya sí que usamos. Con la mano derecha, apoyas el dedo pulgar, tapando la fosa derecha. Luego el dedo indica... ¿Qué haces hacer, eh? Una vez que aprendes ya. El pulgar en la fosa derecha. El índice entre las cejas, y luego el anular, a la nariz izquierda. Entonces, inhalas por la nariz derecha. La otra las deja cerrada. Entonces, inhalas, aguantes 5 segundos, cierras y exhalas por la izquierda. O sea, que es como que el aire entra por una y sale por otra. Pero cierras el que no se usa para que no siga respirando. O sea, l'aire entra per una fosa nasal, el tens una mica, i el fas sortir per l'altra. Exacte, y luego al revés. Por la que has soltado inhalas y salas. Eso también sirve muy bien para... de limpia. Luego necesitas un pañuelo. Bueno, eso sí. Sobent tu el tens allà al costat preparat. Exacte. Y luego tienes repeticiones. Muy bien. Y supuestamente equilibra la energía. Que bé, que bé. Luego está la respiración. ¿Qué es la respiración sonora? Estas como si roncaras. Porque relaja y equilibra el sistema nervioso. Y es inhalar y exhalar por la nariz. Con el... de forma abdominal, así que... Amb l'abdomen. Pero tienes que ir haciendo un sonido con la garganta. ¿Vale? Candinalas o exhalas, que suene el aire por la garganta. O confeno expresament, ¿no? Sí. Sí, esto a mí me recuerda cuando roncan. Claro, claro. Hacer así. Sí, sí, se ascolta, se ascolta. Y luego está la respiración bramari, que es la respiración zumbadora. La hacemos sobre todo con los niños, porque parece de una beja. O mosquito. Si esta ayuda a calmar la tensión. Sí, al inhalar. Sí. Podes inhalar, por ejemplo, contando siete segundos. Inhala siete, en siete tiempos. En set segons. Y luego, al exhalar, abres un poco el labio y haces el como un zumbido. Sí, como... No, mira... Intentas soltar el aire en el doble que has inhalado. Vale, o sigui que... Si tu agafes l'aire en set segons, després les ha d'intentar deixar, però no en sé, no, les ha de deixar. En catorze. En catorze segons, sí. Això era una feina complicada, eh? Bueno, pero... Al final, si tens experiència... Es divertido, porque tienes que estar pensando y ahora... Sí, y ahora como faig. Bueno, luego está la respiración cumbaca, que es la respiración retenida o encuadrado. Ah, mira. Que aquí se producen cambios circuladorios y el intercambio que hay de gases, pues beneficia al cuerpo. Vale. Es inhalar durante siete segundos, aguantar el aire siete segundos, y luego exhalar en otros siete segundos, y aguantar sin respirar siete segundos. Vale. Ja t'haig de dir que jo, fent alguns exercicis d'aquests, no ara, però en un passat, en alguns moments em marejava i tot. I fins i fixa't, eh? O sigui, fent exercicis d'aquests de respiració, de respirar bé, em notava, inclús, com marejada. Sí, puede pasar porque, a lo mejor, coges más aire del que necesitas. Si te mareas, pues a lo mejor tienes que coger menos aire, o a lo mejor también es que sueltas más aire del que... o lo sueltas más rápido del que lo has cogido. També, potser. Si por eso, cuando cuentas, enllogas más que nada, porque tienes que hacer igualar la inhalación y la exhalación. Sí. Si inhalas en siete, o entre eso o lo que sea, pero si inhalas en siete, exhalas en siete. Más o menos cuentas que el mismo aire que entra es el que sale. Vale. Bueno, lo único que la respiración está que hemos dicho al final es para... ya es para más avanzados. Claro, porque inhalas en menos tiempo y te vacías del todo, del todo, del todo, porque... Sí, sí. Ostres. Molt bé. I els exercicis d'aquests de respiració, quan els proposeu a classe els alumnes, les alumnes els saben fer bé, o sigui, és una cosa que hi heu de parar tan si ho dediqueu una estona a cada classe i a fer aquests exercicis, o un amic els neu incorporant també amb les postures i amb les figures que voleu fer. Estas ejercicios de respiración van a parte de las posturas. No puedes estar haciendo una postura y haciendo la respiración. Y también no te la fosa la otra. Haciendo el pino con la nariz. Exactament. No, estos las hacemos o antes, sobre todo antes de la clase, porque así ya es como que te conectas con tu cuerpo y ya me he llenado de energía. Y luego ya hacen las posturas. Molt bé. Lo único es que en las clases sí que hacemos mucho hincapié en respirar. Porque, por ejemplo, cuando inhalas, es como que te imaginas inhalas y se abre el pecho y se abre el cuerpo. Entonces, cuando puedes aprovechar a hacer las posturas de abrir brazos, o subir los brazos, o estirarte. La postura es de més de... I cuando exhalas, ya tienes la mitad de la postura de encogerse y hacer una torsión la tiene medio hecha. Porque al exhalar es como que te cierras, el ombligo va para adentro y ya estás como medio flexionado. Entonces ayuda bastante. Una cosa porta l'altra. Exacto. Que es lo que le cuesta a los alumnos a veces hacer. Porque es como inhalas. Yo estoy haciendo inhalas, pero claro, si muevo los brazos, ellos ya lo mueven y no piensan en que les toca respirar. Que a veces es mejor ir más atrasado. Sí. Tampoco más atrasado, porque... Da igual, que parece como algo más atrasado, esta mano. No, pero que no hace falta ir todos a la vez. Claro, cada uno a su ritmo. Exacto, si uno está inhalando una vez y el otro está exhalando, uno estira los brazos y el otro lo estira después. Clar, adaptar una mica el ritmo, o sigui, lo difícil sería agafar, o sigui, aporta la postura en la respiración. Exacto. A veces en casa lo pruebo, sobre todo, cuando coges cosas del suelo o de la babajilla, que cuando más te agachas. Pues para agacharte coges aire arriba y al exhalarte doblas. Es como que es automático, como que exhalas y... Ara ho pondrem, mira, prenem nota, eh, en els rentaplats. A l'hora de posar el plat i a l'hora de xacar-nos, a buscar el següent, fixem-nos en l'hora d'inhalar i d'exhalar, eh. Que te pueden decir en casa que qué haces. Bueno, sí. No lo mismo agachar el cojo... Se hace en el paparina, posar ni... Se dice, mami, ¿qué haces? Digo, estoy probando. ¿Te paras? Una, dos y tres, y exhalas. Molt bé. Portant la respiració al dia a dia de casa. Escolta, Marenxa, ho hauríem de deixar aquí. Ha estat un plaer tenir-te una setmana més, parlar de llogues. Per la propera sessió no posarem deures, però ja ens anirem comunicant tu i jo, i potser te'ls poso via telemàtica, i a la propera sessió, com entem ja amb l'audiència, al tema que ens portes, d'acord? Molt bé. Doncs res més, que acabis de passar bona tarda i bona setmana. Igualment, sí. Fins a la propera. Adéu. No la tienes medio hecha, porque al exhalar es como... Sí. Que te cierras, el ombligo va para adentro, y ya estás como medio flexionado. Sí, sí. Entonces ayuda bastante. Una cosa porta l'altra. Exacto. Que son lo que le cuesta a los alumnos a veces hacer. Ja. Porque es como inhalas, o yo estoy haciendo inhalas, y los brazos ellos ya lo mueven, y no piensan en que les toca respirar, que a veces es mejor ir más atrasado. Sí. O no, tampoco vas atrasado, porque da igual. Sí, sí. Parece como vas atrasado, esta mano. No, pero que no hace falta ir todos a la vez. Clar, que deu a ser un ritme, no? Exacto, si uno está inhalando una vez y el otro está exhalando, pues uno estira los brazos y el otro lo estira después. Clar, adaptar una mica el ritme, o sigui, lo difícil sería agafar... Aportar la postura amb la respiració. Exacto, sí. A la gente si quiere probarlo, a veces en casa lo pruebo, sobretot cuando coges cosas del suelo o de la babajilla, que cuando más te agachas. Pues para agacharte coges aire arriba y al exhalar te doblas. Es como que es automático. Ah, mira. Ara ho pondrem, mira, prenem nota, en els rentaplats. A l'hora de posar el plat, i a l'hora de txacar-nos, a buscar el següent, fixem-nos en l'hora d'inhalar i d'exhalar. Que te pueden decir en casa qué qué haces. Bueno, sí. No lo mismo ha agachado el cojo... Va fent el paparina, posant-hi tres... I ella diu, ¿qué haces? I sigo, dice, ¿mama, qué haces? Digo, estoy probando. ¿Te paras? Una, dos y tres, y exhalas. Molt bé. Portant la respiració al dia a dia de casa. Escolta, Marenxa, ho hauríem de deixar aquí. Ha estat un plaer tenir-te una setmana més, parlar de llogues. Per la propera sessió no posarem deures, però ja ens anirem comunicant tu i jo, i potser te'ls poso via telemàtica, i a la propera sessió comentem ja amb l'audiència el tema que ens portes, d'acord? Molt bé. Doncs res més, que acabis de passar bona tarda i també bona setmana. Igualment, sí. Fins la propera. Adéu. Fins la propera. L'ascència de Sant Just la tens a la Rambla, a ràdio d'Esber. Fins la propera. I have this dream, my daughter-in-law kills me for the money. She thinks I left them in the will. The family gathers around and reads it, and then someone screams out, she's laughing up at us from hell. It's me, I am the problem, it's me. It's me, I am the problem, it's me. It's me, I am the problem, it's me. It's me, I am the problem, it's me. And it's me, times everybody agrees, I'll stand directly at the sun, but never in the mirror. I must be exhausted, always rooting for the anti-hero. Aquestes festes omplim de música a les vostres llars. Escolta, a Ràdio desvern, les Nadales de sempre i la millor música. Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre. Per Nadales, escolta, Ràdio desvern, els 98.1 de la FM i bones festes. Nosaltres ens acomiadem del programa d'avui i hem estat fent companyia des de les 5 de la tarda. Per ell, duretes a la Rambla, el magazine de tardes de Ràdio desvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM ara. Tots just escoltarem l'informatiu de notícies de la mà de l'Ualòpes, notícies per estar al dia de tot el que passa aquí. Ens podeu anar seguint a les xarxes socials del programa Arroba la Rambla. No, ho vull tu, tot seguit amb minúscules, tant a Twitter com a Instagram. Tots els continguts i els podcasts d'avui a la web radiodesvern.com. Recordem que nosaltres demà no farem programa dia 30. Ens el prenem de vacances i tornem al dilluns de la setmana vinent, dia 2 de gener, a tocar, a tocar, també, al dia de reis. Això sí, serà un nou any, el 2023. Per tant, és l'últim programa del 2022 que hem fet aquí a la Rambla. Res més, us diem i us exigem que passeu molt bon cap d'any, que ens acomiarem com cal d'aquest 2022 i que ens tornarem a trobar ja de bona gana i amb molt positivisme i optimisme el proper any, el 2023. Res, que acabeu de passar bona tarda, molt bon any nou i tornem dilluns 2 de gener, encara l'any amb bones vibracions. Vinga, que vagi bé, una abraçada. 012, la Generalitat, al teu costat. Si, com a dona, vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entre agentcat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Una gran notícia. Ràdio Nazmer. Ara és totes i ràdio Nazmer. Gratura de microtec. Tot seguit, les notícies de Sant Just.