#293 - La Rambla del 2/1/2023

headaches. Bona tarda, s'han just ara mateix passant uns 10 minutets de l'esting de la tarda d'avui dilluns 2 de gener. Estarem aquest any 2023, aquí a la ràdio per les tardes. Vinga, benvinguts i benvingudes a la rambla del magazine de tardes a ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM, la missora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Gassí i estem a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Quins esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins la 6. Primer de tots farem d'Artúlia, amb la Rosa Maria Maristany, amb la Bea i també amb la Natàlia. Això sí, amb ella connectarem via telefònica. Elles són del col·lectiu de dones trans i són membres de l'Associació Transvax Power i Roses de Sant Felip. Després de segona hora de la rambla a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem entrevista al regidor Just for Salva, però que ve aquí avui a la missora, com a membre de la Junta del Govern del Consell Comarcal del Baix Llobregat, també com a conseller del Consell Comarcal, parlarem de l'actualitat política i dels temes més destacats de l'últim pla del Consell, que et passarà d'abra el 19 de desembre. Després, tot seguit, farem també un espai de llibres, com sempre fem cada setmana, de la mà de l'Ernau Consul, propietari de la llibreria que el llibre té de Sant Just. Amb ell parlarem de les novetats editorials, de les lectures recomanades i d'aquests títols que estan venent més aquests dies de Nadal. Vinga, va, que tot això serà de seguida. No marxeu, perquè comencem. Us poso una mica de música de fons i mentre t'anem trucant a la Natàlia per començar la tertúlia. Vinga, va, que passen 13 minuts a les 5 de la tarda. Comencem la tertúlia, com hem dit, de moment, amb la Rosa Maria, que la tinc aquí a l'estudi en directe. Molt bona tarda i que tingueu molt bon any. Que bé, que sàpigues... Espera, saludem a la Natàlia, que ara tinc el telèfon i comencem. Natàlia, què tal? Molt bé, bon any. T'he disfrutat ja el 23. Sí, que sàpigueu que sou el primer espai del programa de tardes, del matí, no perquè s'ha fet pel matí, però sou el primer espai que inaugura el 2023, per la tarda, aquí a la ràdio. He estat un honor i una declaració d'intencions. Moltes gràcies. A partir d'ara, tot, tot coses bones. Vinga. Heu passat bones vacances de Nadals i les heu tingut com han anat. Fem un apetit resum. Jo he estat amb família. El dia Nadal amb tota la família, els meus pares ja són molt grans i no sé si els més ho podem celebrar tots junts, perquè hi ha molts tropellats, però esperem que això continuï, però sí. Va ser molt emotiu, va ser molt bonic, tota la família conjuntament allà al dinar. I el típic de sempre, i després cap a casa. Bueno, són dies de reculliment també, familiars, etcètera. Natàlia, què tal? Bueno, mira, jo vaig venir d'estar desplaçant a Torre Blanca i a Castelló fent el meu viatge a fer el gans, i vaig tornar aquí a Catalunya per passar-la a la família. Bé, una mica cansat de tant pujar i baixar, però bé, i que són tots molt grans, vol dir que no. Ja soc la jove, imagina't. Tu ets la jove, no? Sí, sí. Però bé, més o menys. Ja no fem les gresques que feia on. Abans ens veiem moltíssim a la família. Ara hem tingut, ja fa anys, de limitar els trobades familiars perquè no hi cabem. I ens veiem, diguem, a la persona dels germans i els cosins, que ens hem dividint entre les teves. I bé, a la veritat que sí, un any de novetats en qual als plats, que hem canviat, hem de fer les cuidelles i bé, bé, bé. La veritat és que bé, molt tranquil, però bé, sí, fins a 3 anys sí, tampoc, és normal. Nosaltres ja passem, bé, estem molt tranquils, ja passem un poc de les emocions fortes, no? A la napa, la veritat, o a la caralla, bueno, clar, això de trobar ànus, això d'acabats de fer, que ho aquí jo sempre és estimulant pels diaris. Jo volia començar la tertúlia escoltant un audio, un vídeo, que haig de dir, bueno, la font és a Europa Presa, està al YouTube, dura un minut i 10 segons, si ho sembla, l'escoltem i comentem el tema. Vos sembla bé? Sí, no? Bono, un demà. Vinga, va. Un moment, eh, que el pots dir al principi ara. Volación del dictamen del proyecto de ley para la Igualdad Real y Efectiva de las Personas Trans y para la Garantía de los Derechos de las Personas LGTBI. Comienza la votación. votación. Votos emitidos 345, sí, 188, no 150, abstenciones 7, en consecuencia queda aprobado el dictamen. Le recuerdo que desde las tribunas no está permitido aplaudir. Bé, el vídeo segueix un segons més, però vindries a resumir-te això. Com vau viure vosaltres aquest moment? Que no era molt bona en sí, sinó que no recollia totes les persones que volien entrar-hi, totes les identitats que volien entrar-hi, no recollia tot això. El document n'hi ha presentat d'entrada. Una altra cosa és el period d'esmeres que han passat, tots els partits d'esquerres que van ficar allà, i la realitat és que sempre hi han dit que amb el tema dels menors no és un tema que volem entrar molt a fons, perquè això hi ha molt de disparitat d'opinions. Si han aconseguit que a partir dels 14 anys ja puguin canviar-se el diner lliurement i començar cap mena d'influència, de coexió per part d'un tribunal, doncs mira, endavant seguir, tot el tema menors és un tema complex, ja ho han dit sempre, no és un tema que es pugui abordar d'una manera lleugera, sinó que s'ha de mirar en profunditat. Vull dir que amb això potser sí que és veritat que la que era la directora de l'igualtat, no el del feminisme, de l'obert, de la Carmen Calvo, va votar en contra d'aquesta llei i en contra de la voluntat del partit. Va votar o a abstenció? No, va votar no. Va votar que no? O va votar a abstenció, és igual, fiar el comtes és el mateix. Afectes la màgia, ella sabia perfecte que no entraria al producte, al final, perquè la seva vot no era decisiu en aquest sentit, però sí que va mostrar la seva impronto, jo soc ferma amb el que jo vaig dir i ho segueixo dient i ho segueixo. A mi m'extranya, sorpren bastant, que no es vulgui aprofundir una mica amb totes les lleis i deixar-les totes molt ben perfilades. Recordem que a la llei del sí el sí, el sí és sí, doncs va quedar així una mica penjada per unes connotacions que faltaven amb una llei. A la llei, diguéssim, unes transitories, aquí també hi hauria una mica de més de Tomàquet, perquè aquesta llei ara ha anat al Senat. I amb aquest període al Senat encara poden entrar els menes. Ja veurem com acabarà tot això, això és una negociació entre partits i tal i igual. Jo crec que aquí es va córrer, es va anar amb molta pressa a aprovar una llei que sabien que era una llei que és una patata calenta. De fet, és una llei ordinària, arribarà al primer govern de torn, ojalà que no es canviïn els governs, però si canvies el govern és cap a la dreta, aquesta llei d'entrada serà carrer i directament, però directe i de facto, vull dir així, si fos orgànica la cosa canviaria. Però de dos maneres, ja que els giro tot, no vull extendre amb la meva posada messena, amb aquesta pregunta, perquè les meves companyes també hi voldran opinar i dir la seva, evidentment, però segons el meu pare hi havia moltes esmenes, que havien estat molt criticades per als partits d'Esquerra, de cara al PSOE, i moltes d'elles eren molt favorables de les dones trans. Vull dir, el tatu, és que s'ha de mirar tot aquí, no perquè es vegin contra, o hi hagi una situació no molt favorable, però en un sentit de la llei no vol dir que amb la resta d'articulats, aquest sentit de la llei no sigui també favorable. Vull dir, és que només ens fixem amb el dolent i no ens fixem amb el bo. Això s'ha de ser una mica un conseqüent, no? Vull puntualitzar una miqueta, que jo vaig estar en una reunió del Consell Nacional de la LGTBI, vull deixar-ho ben clar, vull que et digui ben clar i català. Vull dir, ja vaig estar com a president de Transvaix, normalment i anava a la Natàlia, era necessària la presència presencial aquesta vegada, perquè la intervenció va ser molt dura, contundent, és cert, perquè nosaltres vam fer el Congrés de Dones, la Congrés de Feminismes, d'aquí ho vas llobregat, i amb tots els partits d'Esquerra hi ha representació de persones trans, aquí ho vas llobregat, sempre sense obre, i la única dona trans, queia, banari, amguet, consell, vaig, si és jo, representant el PSC. Això que ho vaig dir, es van posar tots vermellos. Vull dir que hi havia on t'està l'assumpte, tant en podrats estem, amb el fet trans, que no el presentem, o tant considerem les dones trans dones, que no portarem a un Congrés feminista a les nostres dones, que estan als nostres equips polítics. Què passa aquí, no? És una cosa... És estrany, si més no, no? Bueno, es van posar tots vermellos i m'ho va contestar. Bé, aquí en Callo torga, no? Va quedar allà de molt natal. Natàlia, tu què em penses? Bueno, jo em volia fer dos salveades, no? No, ho vaig fer com la Rosa, per onmatització, no? Ho dic des del punt de vista de la fralga. M'he dut allà, i em vaig estar en el cul... Vaig dir al Seràcara, que ara n'estan fos d'ells, no? Però vaig estar en la producció del 2017, que és l'hora que tenia l'ambigó, i vaig viure una mica aquest entusiasme, que ha vist sempre el reservat una mica efectís, perquè se celebra, jo crec que la gent és lògic, és motiu, i per sempre que ens hi hagués estat treballant moltíssim el teu, que en general la veritat de la gent ni corta ni pinxa, i jo crec que a moltes vegades no saps ni el que estan arrossejant, ni és realment que et travessin. Però, bé, això és molt passat. Ni corta ni pinxa. Jo soc molt... M'ho dic sempre molt... molt passiva, no costumo posar-me fora en aquest moment. Però, bé, el recorregueix que, com que els fills no s'han lluitat durant molts anys, per un reconeixement que, si no era correcte, almenys ho era, doncs sí que va ser un motiu de celebració. Aquest, en canvi, per qüestions de l'edat, suposo, perquè estava partant de tot i participant d'una altra manera, nosaltres hem participat en la elaboració d'aquí i en els consideràndos i en tot, però d'una manera més de l'obli, més efectiva, i no tant de l'altre als càmeres, no? I, de fet, penso, que no sé si es pot dir, que sí que hem tingut alguna influència en el resultat final, no? Jo, en sento, també, que m'agraden les limitacions de la llei, que sempre hem perdiat, no?, perquè mai puc de tothom, no? I, primer, perquè es reconeix una cosa que, per mi, ja sé que no per a tothom, és molt important, que és que, a la vez, serà qualsevol llei dels tribunals que ja ho deien, no?, que és la necessitat de que no es necessari un diagnòstic i tingui un reconeixement de terceres, però ho tingui un canvi de sexe legal, que ara és competició de la persona interessada. Jo penso que és un petit canvi, si vull dir-ho, o un gran canvi de la pràctica, no?, perquè és un canvi, el que dirien, epistemògic, no?, que canva el concepte de la desexplicat. No és una malaltia, d'acord?, però tampoc és una cosa totalada, sinó que és una cosa que, a la persona, la vida i amb la seva declaració, diguem-ne, coincident i responsable, és un té. El que m'ha agradat, sí que, dels nanos, ho veig positiu. M'ha passat una cosa rara, jo em pensava, realment, que no donaria temps a entrar a la legislatura, d'aquests cop allà, entre els governs, i l'oposició de la debilitat del govern, ha propiciat que s'ha accelerat i que el govern ha perdut la votació perquè entès en el Parlament d'aquesta manera, i ha entrat amb el suport dels ruts, que no és suport del govern, no?, i el govern tampoc és el que ha hagut de desmentir, ha preferit mantenir l'aliança de govern amb esquerda i amb els ruts que li van donar el suport, i ha significat, a l'última hora, una miqueta a les... a les càrfes, o per dir-ho així, a les entitats del partit. Bueno, ja se'n darà. No és tan poc tant com diuen uns, ja sé, perquè ara queda molta batalla a fer, com ha dit la Rosa, la llei estarà prefet d'un aspecte durant qualsevol moment, no està acabada, el temps de la tramitació, no pot ser tants que ara faig, perquè a la vida de l'any que estava, diguem, de barar modificacions i fer coses, no hi ha una altra manera, no?, de vegades... No hi ha cap tant de la via, però també entenc que la gent que ha vengut la seva carrera política, a l'èxit en sí de la negociació, a l'avant, és il·logic que estiguin contentes, i contents, bueno, tampoc. Jo no sé si és feta, eh?, de dir que personalment no he vingut a l'èxit tant del 2016, però va gairebé gairebé passat, no vaig ser directe, perquè el vaig dir cobertura, però vaig seguir, no sabia que s'aprobava, perquè després del mòbil de 40 en 40, i veia que s'havia aprovat, però estem-la bé. A vegades, ara que alguns esborrenques, veia que és una llei que té molta teva. Bueno, una petita electora del col·lectiu, una mica accidental, no tan victòria com el podíem assumir, és com la teva cabir i tot el poble. Jo crec que l'atravització del Senat, tècnicament, podrà posar algun detall, que potser no està ben aproximat en cara, i el tema de... No suposo que... Nathalia, que t'estàs movent, és que t'entenem perdent. No, no, és que m'està... La cobertura de aquests pobles és tremenda, no? D'això una mica cada dia l'ha brilat. Sí, fa un dia, molt llets. M'he posat aquí amb el cotxe en un lloc que és a dalt de la carretera que hi ha més cobertura, i estic aquí... Bueno, no passa res. Bueno, el que et deia, que... És un tema que t'has desacabat, que ha fet un pas positiu, eh? Que fos ja per tanta celebració, però és normal que la gent no se l'herri, perquè hi ha alguna cosa s'ha donat, no? I, a vegades, a Victòria, es veu ja com la veia de la cobertura i la gana. Bueno, ja està, pobre. Es nota que necessitem la veia, no? Tenim aquí a la veia que ha anat a l'estudi. Hola, veia, què tal? Hola, feliz año. Hola, veia. Ara, ara, que no tenia el micro obert. Bon any, ja estàvem comentant... Els he passat el vídeo en el moment en què s'aprova en el Congrés, el 22 de desembre, es va provar el tema de... es va donar llum verda, la llei trans, en el moment en què s'abstenia el Carmen Calvo, i els he preguntat que com van viure ells aquest moment, tant la Rosa Maria com la Natàlia, i tu, què tal? Com vas viure el moment, o quines sensacions... Bueno, jo, després de tota aquesta tormenta mediàtica cabida, amb les perfes, amb tot aquest moviment tan hostil que no havia en la primera llei, en la llei de 2007, no havia tot això. Todas estas batallas, estas hostilidad mediática, toda esa historia, siempre la vivía como un poco de desconfianza. De todas maneras, la ley tiene cosas positivas en comparación con la antigua, evidentemente, el tema del no diagnóstico, el tema de los menores de edad. Yo creo que si se aprueba lo positivo es que la tramitación era más fácil, era más fácil la vida a menores de edad, etcétera, etcétera, era más complicado. Yo creo que había casos de sentencias judiciales mediante el juez de menores, creo que ha habido algún caso. Pero con la ley pues lo tendrá más fácil, es un pequeño avance. Siempre digo que estas cosas son tema de los documentos, la documentación sobre todo, el tema de la documentación. Y que la discriminación real la vivimos día a día y que hay muchas cosas por hacer. Evidentemente si la propia documentación en el propio estado no te discrimina al menos en aspectos legales, pues siempre es un avance, evidentemente te lo pondrán más fácil. Es diferente un estado que discrimina legalmente que un estado que apoya legalmente que luego la sociedad tenga otro ritmo de alguna manera. Pero bueno, yo creo que siempre es mejorable todo, siempre habrá cosas que mejorar, habrá que pensar en futuras leyes que traten de forma más realista el día a día, o sea, las discriminaciones que son de verdad, etcétera, etcétera. Pero bueno, es un pequeño avance, lo veo yo. De todas maneras, vull puntualitzar que l'esmena que va fer transbaixa o l'aportació que va fer transbaixa a la llei, és una esmena que tothom accepta. Aquesta llei no és la de la transmissió. El estatut, el trabajador, la discriminació per a totes les diversitats sexuales. Así de claro, esta enmienda se ha aceptado, no en la forma como hubiéramos querido y tal como marca la sentencia favorable del constitucional, porque hay una sentencia favorable, pero bueno, y es un paso de la ley. Dos maneras, también era previsible, porque lo ponen a la propia constitución. No se puede discriminar por razón de sexo, etcétera. Sí, pero no salía por identidad, y ahora sí sale por identidad. Bueno, pero es por sexo se entiende que hay identidad, hombres, mujeres, esas cosas son palabras, pero quiere decir identidad. Si le puedes ir añadiendo más cosas, por identidad, por orientación, puedes ponerle práctica, pero el sexo se puede entender de muchas maneras. Entiendo que la constitución lo hacía de forma genérica, hablando de todas las situaciones en las que el sexo es un factor discriminatorio. Si es una ley, tiene que estar detallado. No te lo discuto, pero quiero decir que en teoría esas cosas no deberían ser tan necesarias cuando ya tienes una constitución. En teoría, lo que ya sabemos es cómo funciona las cosas. Esto es como el de mucha vivienda, que está en la constitución de más derecha a la vivienda, pero luego te la tienes para agafar tú. No es un derecho tan... Una altra cosa que farà a Maudí, el principal article de la llei, és que se sembla molt una de les propostes que nosaltres vam considerar i vam aportar discussions amb el partit del govern d'Espanya. La barajada de diferents possibilitats per suprimir la necessitat jurídica i suprimir la necessitat d'apartició d'experts que testimoniesi la transsexualitat, que nosaltres vam proposar aquesta solució. Suposo que és una casualitat, perquè és una cosa que també existeix en altres països. A l'Anda crec que és una casualitat. Però, bueno, nosaltres ho vam mencionar, perquè jo no ho havia sentit gaire a colectius i altres persones, no? No ho sé, no hi ha d'ingurància probablement. A l'Anda és el que vam comentar, però dir que, com deia la Rosa, com va col·lectiu, jo crec que estàs de respecte, no? El tema aquest de l'estatut és estatut i de la Constitució, és important, no? Perquè és una manifestació explícita de la transsexualitat, si vols dir de la realitat sexual, com ho diuen, no? Perquè els diuen, il·litja de gent, il·litja d'expressió de gent, no? És una manera de tarcar-vos, no? Crec que hi ha una sentència d'algun tribunal... que obliga, que diu que ha de modificar les coses, perquè per fer aquesta pensió, perquè, bueno, cadascú pot entendre el que vol, és que, general, la gent ve pensar-te i entén, que no es fotisquirà ningú per raó de... de lo que sigui, no?, de rasa, etnia, cultura, economia, sexe, lletre, de lo que sigui, no? Però bueno, la veritat és que el nostre explícit, els jutges tenen, com ho has vist, amb la llei del Sí i el Sí, s'haurà de dir si és realitat, no? Això no puc dir que és millor mencionar-ho. Si ho va dir el Tribunal Supremo, ha de fer-li cas, senyora d'aquestes coses, no hi entenc. Si ho diuen ells que s'ha de posar, bueno, hem posat a estar, no costatant-ho. Però bueno, sí, la veritat és que... on es juga tot, és en el dia a dia, a més, el mateix que l'altre era el feminisme, no? Es pot considerar, per mi, la igualtat de gèneres o de sexes, davant de la llei i oportunitats de lletres, la pràctica de la societat continua a tenir un d'ells discriminadors, no estan sentits bé a les coses, no? La batalla final és, en el dia a dia, canviar els avis, acabar amb les situacions de discriminació amb objectius, que se'n parem amb àvids i costums, i poders fàctics... I poder és immocional, també, amb llei i tot. Sí, claro, parlant amb plata, no? Sí. A la Iglesia, o a les llocs, sí, una mica per històriques, no? Judeu maçòriques, no? Hi ha moltes coses, no? També, nosaltres som a Angelès, vull dir que... Nosaltres també podem avorgar i tenir crítics que són, objectivament, masclistes i discriminadores, perquè ningú s'escapa de... de ser una mica carca, no? Doncs bé, hem comentat una mica aquest tema, no?, que va passar el 22 de desembre en el Congrés. Jo també volia treure una altra cosa que va passar no al Congrés, sinó a nivell més local. Aquí és un just. Jo no sé si la Natàlia i l'Evia potser n'estan al cas, la Rosa Maria potser s'hi ho ha vist a les xarxes. El tema dels bancs, del casal de joves. No he vist, no he passat pel davant de casals joves, però... Però n'estàs avantada una vegada. Però he vist una bandera espanyola pintada amb un banc. És cert, això? És cert, Rosa Maria. I quin hem avorrat? Perquè els bancs estan tots pintats. Però és que han avorrat el banc que estava pintat amb la bandera TRANS. Molt just, de veritat. De veritat, mira, les xarxes estan cabullant. Heu d'entrar, si voleu, si no, heu passat per davant perquè no podeu estar al casal de joves o així. Entreu a l'Instagram, o no sé si també el Twitter, del casal Sant Just, tots junts, hi ha un petit post que, si voleu, el llegim ara, que han escrit des del casal, que són els bancs que hi ha davant de l'equipament, diu, costa d'entendre l'odi. És un sentiment visceral que pot arribar a cagar l'enteniment. Però encara costa més d'entendre aquestodi, quan es dirigeix contra la llibertat de decisió i de viure de la resta de les persones, quan va contra els drets humans. Els bancs del casal de joves es van començar a pintar amb els colors de la bandera LGTBI CUPLUS per decisió del grup d'infants i adolescents de fa uns anys. I després vam hi afegir els colors de la bandera, del col·lectiu de les persones trans. Hi havia un banc amb... Fa unes setmanes van arrancar i trencar aquests bancs, però es van poder reconstruir alguns. Aquesta matinada, la matinada de fa 3 dies concretament, m'he perdut, aquesta matinada, fa 3 dies, ha aparegut repintat el banc amb els colors de la bandera espanyola. Llavors, costa d'entendre l'odi, costa d'entendre aquesta barreja de conceptes entre països, identitats sexuals i de gènere, però tenim molt clar, des del casal, que aquesta acció no quedarà sense resposta, perquè aquest no és el sant just que volem i que estimem per un casal i un municipi lliure de repressions i de violències masclistes i feixistes. A mi em sap greu. A mi, en realment, això que m'estàs llegint em sap molt de greu, no? Molt de greu, perquè hi donava una nota de color al banc amb la bandera trans. Tenien aviat dos amb la bandera LGTBI i un banc amb la bandera trans. Bueno, vull puntualitzar una cosa. He vist les fotografies d'aquest banc amb la bandera espanyola pintada i les persones que ho van fer-ho s'hi van dedicar amb molta consciència. Us felicito. L'heu pintat molt bé en cada de uns colors velluents i vellampants. Ara bé. Us repto a que vingueu al casal de joves. Ens sentem tots amb aquest banc i en parlem. Potser no aprendreu o no canviareu l'idea, però sí que aprendreu el que significa la paraula respecte. I d'aquí faig la crida. Si algú es vol manifestar, què es manifesti? Saps quina serà la pena, Rosa Maria, que aquests no... Són valents, tots ells. Són molt valents. Van emmanades, van emmanades... Barrejant conceptes. És un tema una mica perquè barrejant banderes... Tots aquests no han fet el mil·lit. Tots aquests no han fet el servei militar. Tots aquests no són perriotes. Jo lo veo de alguna manera a ese tipo de ataques transfòbicos que en general no se podría entender. Es un colectivo, no sé, que tiene que ver una cosa con la otra. Pero sí que lo veo vinculado con la idea un poco de la masculinidad. Sí, sí, los macarritas. Yo creo que son, me los imagino, el típico machitos en grupos emmanadas. Sí que lo veo... Yo creo que el trasfondo está el tema de la masculinidad y los sentís agridos en su masculinidad, creo que es eso. Pero yo lo digo, yo he vivido muchos tiempos en Castilla, allí. Allí, por ejemplo, una bandera atrás no le va a poner ni de coño a mi pueblo. Que le propongo una bandera atrás y no la ponen ni de coña. Luego la respuesta institucional ha sido muy correcta. Pero yo te digo que esto pasa en Burgos o en esos sitios que allí, bueno, no duran ni cinco minutos la bandera trans. Te lo digo, este convencidísima. Y lo de la bandera española tampoco tendría ninguna respuesta. En Saperió también hicieron un escrito transfóboo en el banco de la bandera trans. Hice una publicación en el Facebook al respecto, yo. Retando a la gente, pues aquí hubiésemos dado una charla y para que aprendieran lo que significa la palabra Respeto, han repintado el banco y ya no lo hemos vuelto a tocar. El tema aquest que mencioneu, bueno, és que té una pedida de significació, perquè en el context mediàtic de transfòbia, de determinats rups i de col·lectius que han fet molt bé, han fet manifestacions i tal, els rups més d'ultra dreta i les bandes d'en Arano extrema dreta, doncs se senten motivats. Has de patir molt, esclar. Això és el clima que va a viure la famosa regia i exigirat de l'Anabany. És la potenciació, és el clima aquest de banda, d'hostigament, d'emportament, que han servit els rups d'aquesta estrema dreta i les bandes de crios. Els crios s'apunten a les bandes d'aquesta estrema dreta. És un tema d'edat, sexualitat, és un tema una mica infantil, d'educació familiar. És un tema a part, que és una tensió psicològica. El que passa és que, si us hi fixeu, estan fotent moltes energies a pintar un banc i a mostrar-lo a la seva ràbia que aniràs. És a dir, que ara serà la simulogia que no ho descartem, però la pràctica, no sé com dir-ho tampoc, que tenen més com les manifestacions de les terfes i les declaracions de les terfes. Sí, d'altres formacions. I la bandera espanyola de Catalunya té una simulogia determinada. No ho podem oblidar, no és la bandera de tots. És la bandera d'Espanya, no és la bandera de Catalunya. Té un caràcter d'imposició, és la bandera de la dreta, la bandera de l'espanyolisme contra el catalanisme. La Catalunya té una civilització especial d'una manera agressiva. No és tan fàcil comprenyar, podria ser càmeres, que per ells és normal que ho podria ser. Aquí la vida d'una mica és una manifestació cultural. És molesta, no? Jo he fet un contacte global de la faceria, de les terfes. Jo ara he venit una cosa molt bona persona i no veig mai Valícia en res. Ella va亮ar I soltava que laола t'evicheix la mà i s'explica la teva època. No vaig saber res per tenir perdonament, estaven café, però es va 컬러jar, hi havia una carta d'abans張ant i alumneke Amb organitzant. No, que no. És a dir, vull dir que... Bueno, vull dir que la societat es tracta. Que capa. I, de vegades, a nivell de formació, ja és clar que s'assolèixen, però t'ajuda a pensar que Espanya hi ha gent que pensa que va anar arribant a la lluna i que el que hi volia va brir-se. I que la gent t'intenda, no? La societat es diverteix en moltes maneres de pensar, i n'hi ha de veure que són més poquetes que altres, no? I, de vegades, hi ha molta gent, normal de la societat, homes i dones casats, que, malgrat que el que importa un pic de la transsexualitat, doncs tenen aquesta mentalitat. Ara, políticament, aquest moviment no és gaire existent. La veritat no té... tot i que han fet molt soroll, no té representació o la política adequada, va de l'estada, assajinats per pit, però no té una alta versió, perquè és molt només per l'interès. És a dir, que hi porta un petit de les trans i són homes, dones o cavalls, perquè l'únic que estan defensant és l'estabilitat civilegis, que això ho diria si volem, en parlem, i, a vegades, amb la mesura que aquests civilegis els afecten o no, actuarem més... Vox és poderver oportunista, no?, i l'extrema dreta li és... El sí és cometa ben igual. És de magògia pura, només amb finalitat, si la seva ideologia... la seva escola o ideologia, i si és que et tenen i són... aquests civilegis de magògia. Em diuen una cosa, em diuen una altra, és la realitat portada als extremos, a la màts de la política. Una pregunta, havien taques al terra de pintura? A veure, aquí tinc la foto i em m'ho estàs portant a mi. Sí. Per a consciència. No gaire és la veritat. Això vol dir que vam posar un paper a sota, que ara està pintant aquest banc, i ho calculo que d'altres o tres hores, bien buenas, no? A veure, que lo curran. S'ho van currar o no? Però, Pedro Rosa, a l'època escola, quan fèiem accions anti-franquistes i fèiem coses al carrer, també fèiem el mateix, que fèiem pintades, penjava en cartell, vull dir, no és tan diferent, eh? Bueno, nosaltres ens volem una cosa aquí, i una altra, i una altra. Estic volent una tecnica. No, vull dir que s'ho van currar, no?, vull dir que sí. Però pensa que tu era amb total impunitat. Si s'està darrere, no t'hi passarà res. Això també és veritat, tu. Ningú ho va veure, això. Clar, jo crec que aquí el que passa és que estan deixant patent, o sigui, que han fet aquesta acció de pintar el banc, perquè la cosa és que el banc ja estava pintat, o sigui, que et trapitjant els drets del demés, mostrant, bueno, fent aquest atac d'odi cap a un altre col·lectiu. No sé. Penseu, també, no amb el banc, sinó amb les estàtues banalitzades, perquè són de tipus, perquè són d'oles severistes, perquè són independentistes, perquè són catalans o avançant. És un continu en tot el català, jo hi veig. Jo no parlo de les coses que estigui encarregat, no sé què, vull dir que aquesta gent, bueno, és on ha quedat, oi? Hi ha un país de faxes. I després, també, que la idea de pintar aquests bancs amb els colors de les banderes, de LGTBI i també la Bandera Trans, de fet, va ser una idea, una proposta d'un espai que hi ha aquí s'enjust, que és l'espai de participació d'infants i adolescents, que la idea va ser de nens i nenes i adolescents de pintar els bancs amb les banderes. Vull dir que aquestes persones que van pintar a sobre el damunt amb els colors de la bandera d'Espanya... Molt possible que no siguin ni desenjust. Bueno, no sé, la autoria no... No, claro, si no están en ningún lado de otro, a ver... És que... Jo crec que és probablement ignorant això que tu dius, que era una proposta de... Sí, segurament sí, però... També, no sé si afecta. Penseu que si participessis a les discussions, vol dir que tindrien un grau de presències superior que tenen. No estarien millor si no pitjor. A l'agostàlia, que els bruts d'aquesta extrema dreta i terfa, ja tenen representació molt llocs, ara, que no són tant. No tenen vehicles especialitzats polítiques, si ja veig... Natàlia, jo crec que els nanos de joves de Sant Just ho saps perfectament, que els han anat xerrades i formacions a les escoles i a les instituts. Els inputs que hem rebut són boníssims, tant per part d'alumnes com de pares com de tutors, m'estranyaria molt que aquestes generacions que pugen creixessin amb un oli, amb un oli que a les persones trans o col·lectius. Això de ser... Grups d'influència, adolescència, avançada, que venen d'altres llocs, que venen aquí amb el merder i s'acabou, i s'envan, i després ja mira ja està, no? No, t'equivoques, perquè si va anar a Sant Just, no es diria que hi havia un manc, ho tenia que saber. Patsatsas, ho veuràs, oi? Jo no sabia que hi havia un manc. Mira, jo sóc tèl·l·li, no sabia que els bancs d'enjurs estaven pintats. Jo sí que ho sabia, jo sí que ho sabia. Sí, però vull dir que... es va mal a Sant Just per saber-ho. Però, i que nosaltres, és cert el que dius de l'influència de la caràia, quan més n'hi ha, la lloguetuda està... Tot això no té cap... Jo no el veig, no li veig. Són securades del passat, com a dir-ho, i mogudes per l'interès i per expressions polítiques que estan totalment obsoletes, però, a veure, ja ser les societats de la caràia, però vull estar... Jo no diria exactament això, perquè hi ha molts tics del passat que estan volvint, eh? Cuidado. Estan assumint sense saber-lo de on venen moltes vegades, jo crec. Sí, però tu dius que no facin mal a cadascunta de gent. No fa falta molta gent, perquè vagin 4 o 5... Només que hi hagi un grup d'autorbats que siguin la caràia de Patsats, una banda, de nanos, dos o tres... O dos persones mismos podrían haber hecho eso. No, però segur que és per dos persones que no. Dos persones. I algun adult motivat, no? Sí, un adult motivat i dos o tres xavales que... Sí, és a dir, que està massa especulat, però jo crec que... Home, això, la cosa... No és un grafítica el moment que puguis fer. O sigui, és una cosa pensada, és un acte pensat. Un acte pensat i, a més a més, feta consciència. Vull dir, sempre és l'altre temps o... Jo tendria que veure la foto, a veure com ha quedat, o per què, claro. Lo puedes ver en vivo y en directo, si quieres, pasan pal davant del casal. Ara bajamos y lo ensenyamos. Encara enllà és l'espanyola pintada, encara no l'han repintat, no? No t'ho sé dir, no t'ho sé dir, Rosa Maria. Si no resulta que van a tenir el menys costat. A veure, sí, a veure... Què tipo d'acció s'hauria de... Repintar el banco. Com hauríem de respondre davant d'aquest tipus d'accions, d'odi... Pinta 4 bancs. 4 bancs més amb els banderes trans. Sí, repintar-lo otra vez. Sí, repintar 4. Per cada uno que volen, 4 més. Bueno, ya ve, ya no sé. ¿Qué pasa aquí? Muchos bancos trans. Vamos a ver y puntualizamos un poquito la cosa. Dice, en el municipio de San Jus, la comunitat LGTBI està augmentant i bastant. O sea, está viniendo, incluso, gente de la comunitat LGTBI a vivir a San Jus, porque han encontrado un remanso de paz. Sí. De Barcelona, sí. De Barcelona, de altres partes, están viniendo a vivir a San Jus. Son gente que tienen trabajos que se pueden permitir. Que le eres elevados y esas cosas. Pero son de orientación sexual normativa. Yo creo que si quieren estar en este pueblo, es porque han encontrado una tranquilidad y más o menos un respeto hacia el colectivo, ¿no? Ahora igual les ofende una persona trans. Vea, esto, no lo sé. Perquè esteu en xarxa, Rosa Maria, perquè ho coneixes, perquè... Bueno, tens casos. Sí, sí, sí. Sí, perquè em trobo a l'Àpi, a l'Àpi que em va llogar el pis i em va dir que era rosa, i quatre parelles de nois han vingut a viure aquí a San Jus. Escolta, em trobo una altra. Ah, doncs mira, d'un parell de noies que han vingut aquí a viure i que han vingut a Barcelona. I l'altre dia, doncs, em vaig anar a un bar, em diré al bar que és, i tal i que qual, i em va servir un cafè, una noia, i em van quedar en mirant, i jo... Jo, perquè soc molt tontita, i estic igual, no ho veu, però quan em costava el cortado, em respondia amb una voz baritona femenina com la meva, i jo pensava, ui, i em va quedar en mirant i em va fer sí amb la capa, i jo em deia, bé, aquí no passa nada, però guapa, guapa, guapa, eh! Esté un bon bon, eh! Que envidia, que envidia, i tal. Però, bé, que la gent t'hi va encontrant un confort. I això ha sido graciós. En parte a la visibilidad que los selectivos hemos dado en la comarca del Baix, eh! No todo es... No todo el mundo es olégano, eh! Però, bé... Natàlia, tu quins... Ells han dit que tornarien a repintar el banc, i si fos falta, em pintarien més. Tu, quin tipus de resposta donaries en aquestes accions? Doncs no sóc, malament, fer una escala de pintada. Però, bueno, és una mica... Si te recordes amb el tema que... que no sé l'HGV, com va ser el tema dels jassos, que la gent posava jassos de tot el que feien al món, i altres, els ruts, volien arrancar jassos, i van fer piquetes, jo conec gent de... faig d'aquests que participen, gent de dretes, no faig d'aquests, no. Vogats i tal, que participen. Ara amb piquetes per tallar-los. Vull dir que... A veure, es compta que... aquest combat per la simbologia és important. El discurs, no? És important, i no és bo perdre, no és ni guanyar-ho, no? I, bueno, el que passa és que... la diferència del tema de Catalunya, que ha estat... dona suport i... i, digués que financiava les activitats de sabotatge, eh! En el cas d'aquest LGTBI, els ruts de seva dretes no tenen la compulsió de l'estat, i, per tant, el senyor Comdall els tenen en contra, i, per tant, es pot fer... diguem-ne, doncs... fer-hi una pujada a l'aposta, i, com diu la Rosa, i a ells, per activitats, a veure si ara fins on arribem, es pot intentar, sí, que és el més senzill. Hi ha altres maneres que demostren que les campanyes de sensibilització, les xerrades als col·legis, els actes públics, i la presència del col·legiu no s'ha d'adonar mai, no? Amb modèstia, desfiesa, explicar les coses és fonamental per desarticular l'aventual consolidació d'aquests discursos masquistes i... i anti-tot, no? O sigui, anti-intel·ligents, que ho diria... Anti-intel·ligents. En un altre ordre de cosa, dejan-me que us diga que també... Que també el Grupo Caladona t'havien pintat per part de les feministes terfs, en su sede, en contra de las políticas a favor de las trabajadoras del sexo. Estuve una concentración el día 17, detrás del Mercado de la Boquería, y fueron muchos grupos dedicados al tema de la prostitución, con unos discursos, la verdad, fabulosos. Hubo mucha gente que estaba... que se negarizaba, le parpineda, las de Caladona... Había bastante gente histórica, ¿no?, y denunciaban precisamente esto mismo que estamos diciendo aquí, ¿no? Las pintadas, la violencia institucional, y la posibilidad de violencia que están sufriendo las trabajadoras del sexo por la fobia que se tiene hacia las trabajadoras. Quería decir que estas cosas de la discriminación parecen que nunca se acabe. Cuando uno es un colectivo es otro y cuando no... Y además siempre acabamos siendo colectivos que estábamos hermanados, ¿no?, en las luchas. També un altre tema curiós, no ens dona temps, eh? Acabarem amb una pregunta, però llegiu-vos també els comentaris d'aquest post, del casal de joves, perquè també... Déu-n'hi-do, els comentaris n'hi-han alguns que posen una mica els peus de punta, deixeu-m'ho aquí. I l'últim tema, una pregunta, que tinc, no meva, però que m'han passat per fer-la, tenim poc aquests minuts, però a veure si ens dona temps. Em pregunten com és el tema de passar els nadals amb la família. Com... O sigui... Jo, totalment normalitzada, amb aquest aspecte. En el moment de trobar en familiars que potser fan mesos o molt de temps que no veieu, o familiars que és gent que, qui tens una certa estima, que potser no acaba d'entendre, no? Quan veuen la teva força, ja... Ja hi queden dos armats, no, no. I l'últim, amb la família, amb aquest aspecte, no... va ser el primer pas, al primer moment que va ser un drama familiar de nivell generalitzat, globalitzat i tal, però veuen que hi ha una coherència de permís, hi ha una centralitat amb aquest aspecte, i que no hi ha una... Per què parles? No és ni una opció, ni un caprici, ni res, sinó que és una cosa més seriosa, més... Què dic, qui sóc que sóc? Ja està, no? Que aquí sóc, és que dic que sóc... Jo, si em permeteu, sí, Natàlia. Jo, si em permeteu, aquestes coses tampoc són tan crítiques. Si no sé com mireu les famílies, les trobades de Nadal, si trobava moltes gent, i mira, tot, jo m'ho recordo, quan era ràdita que les trobades familiars es juntaven amb algunes famílies, gent que era el vantor d'acción, del vantor republicano, un que era general de la Guàrdia Civil, amb alguna família que conec, no? I a l'altre, que era representant el republicano, sempre hi ha hagut diferències en l'envi personal, un ric, l'altre pobra, ja no sempre... I a Nadal, més o menys, el que s'ha intentat és fer una mica el pari bé i mantenir una mica la... Home, hi ha una llista de temes de bus, no? Hi ha una llista de temes de bus que no es poden treure en els dinars familiars, com, per exemple, la polèmica. A mi m'ha passat, a nosaltres he passat una cosa una vegada, explicant qui ha de tenir un moment amb una reunió familiar, que a Nadal, que l'any passat, ens fem una de la seva fa dos anys, que ens hem posar a explicar consciències de la família, que jo, com a... té molts germans, és un gran, no?, i explicar a qualsevol d'aquestes coses no fa de l'explicar, no veig perquè és germàl, perquè alguna vegada vaig sortir fora del círculo que estava avallant, doncs, oi, jo? Però vull que a Nadal, ara tornada el tema, eh... ah, va, jo penso que hi ha una certa edat, les relacions en relació a la teva transsexualitat ja estan acrisolades, no? Vull dir, des de... bueno, jo penso que la mitjana no és tant, i no ho pot arribar a entendre, no? Pots acceptar que t'ho siguis així, entendre o no, o accepta i punto, no? I t'aprecia igual, però, bé, això queda... és millor que descarvis, no? Perquè, bé, vull dir, ell, més o menys, t'accepta la família de la que ets tu, et tracta d'acordament, i, bueno, intenta que estigui segurs, i que ho compartessin íntimament, ja que sí, ja que no. Vull dir, que depèn dels més joves, ja... Vull dir, escolti, en yetenada, almenys, són una família, et nota que s'han viscut amb un altre concepte de sexualitat i de normalitat, l'RMTI, i la gent que és molt grà es nota que són els carcavals, que et sent homofòbic, que et sent modernitat, i que han tret el discurs, que tenen aquestes equituds que la tina de joves homofòbiques, transfòbiques, i, bueno, no passa res. Vull dir, som germans, som... som... jo crec que era cosent, som... Ja se sap, no passa res. I, a vegades, la gent... Jo no passa molt bé, vull dir, perquè... No veig la família quasi mai, perquè... fora de la ciutat, i estic una mica apartada, i ara més encara, em fa gràcia, veus? Doncs ara que no estic segurant, em fa gràcia, i estic amb la família. A més, era el primer que portava força, quan era jove. Ara, bueno, ja vaig, ja vaig, ja vaig, ja de bon cor, no? Abans que jove, quan tenia que anar a una festa d'aquesta, jo, eh, et sabria, perquè tenia els meus panillos amb els ferigotes, no? I anar amb la família, m'agrada, però ja que viu, no? En canvi, ara és el lloc que... Natàlia, hem de deixar aquí, que ens falta un minut per connectar amb Catalunya Ràdio, i ens hem de comiar de la tertúlia, si et sembla. Vinga, perdona, eh? No, Manó, no, Manó, que m'ho haig de tallar per veure el punt. Que, doncs, bon any, tu, que pugui... Bon any, diu, clar que... Que en 2023 sigui la repera. La repera, això hauria de ser. Gràcies per haver contactat amb nosaltres, eh? Doncs res, un plaer, ve a Rosa Maria, també, Natàlia, des del telèfon. I gràcies per el regret d'aquests xuches. Amb uns caramells, no? Oh, però molt ben posats, amb molts colorins, amb molts de gust, eh? Natàlia, tu els envio viatalamàtiques, que no... Preocupi, que veig la vida d'en Sona Rosa, que veig tota la laborer. Sí, això és veritat. Sí, s'ho dones, ja m'ho trobo. Ja li passo un vella. Fantàstic. Doncs res, ens acomiadem aquí de la tertúlia, que acabo de passar molt bona tarda, molt bona setmana, i ens tornem a trobar la propera... Molt bé. ... Bona tarda, us informa, aquí li en sabria. Rússia confirma la mort de 63 soldats a l'atac ucrainès amb missils, amb aquell guà. El donés concretament a la nit de cap d'any. Ucraïna, però, assegura que hi va haver 400 víctimes mortals. Per tant, moltes més de les que Rússia confirma. Si es dona aquesta xifra bona, seria l'atac més mortífer, comés per les forces ucraïneses, des que el febrer de l'any passat va començar la guerra. Les forces d'Ucraïna haurien disparat fins a 25 missils, quatre dels quals haurien impactat a l'edifici on eren els soldats. Mentre estan aquesta matinada a continuar l'ofici de Rússia contra interessos ucraïnesos, una de les ciutats més afectades és la capital Quíif, on hi ha hagut almenys un ferit i talls en el suministrament elèctric. L'exercit ucraïnesa assegura que ha pogut rebutjar gran part de l'atac interceptant i neutralitzant fins a 39 droncs. Notícies, breus, xavi i vilà. L'oigenació Lula de Silva s'estrena com a president del Brasil rebocant una dezena de decrets aprovats pel seu antecessor, Jair Bolsonaro. Lula va prendre possessió ahir del càrrec acte, durant el qual va prometre reconstruir el Brasil i frenar la fam. En el discurs d'investidura per la seva tercera presidència, 20 anys després de començar la primera, el líder de l'Esquerra va denunciar que arreta un país en ruïna i em va culpar el seu predecessor, que no va assistir a la cerimònia de presa de possessió. Al Fons Monetari Internacional, l'FMI preveu un 2023 més dur que l'any passat, en un ters de les economies en recessió, i és que els tres principals motors del món, els tres grans, els Estats Units, la Unió Europea i la Xina, s'estan frenant simultàriament. Els tres a l'hora. És la visca a fer la directora general de l'FMI, Cristina Cristalina. De fet, George Yeva, en una entrevista a la CBS, on considera que els Estats Units tenen una situació més sòlida que la resta, i fins i tot podrien esquivar el declíbit, però en la qual la diagnosi per Europa és molt més pessimista. L'Unió Europea ha rebut un cop molt fort per la guerra ukraïna. La meitat de l'Unió Europea podria entrar en recessió. L'any passat es van matricular a poc més de 100.000 turismes i tot terrenys, un 8% menys en comparació amb les vendes del 2021. Al conjunt de l'estat espanyol, les matriculacions també van caure per sota de les previsions. És el tercer any que es tanca amb una caiguda de vendes. El veig la més venut és el Hyundai Tucson, i el segueixen el Dacia Sandero i el Seat Arona. Són dades de les patronals dels fabricants, els concessionaris i els venadors, que expliquen la caiguda de vendes. Per l'augment dels costos energètics i dels carburants, i per la inflació. També afegeixen el retard en l'entrega dels vehicles als clients. Creix la preferència pels compradors dels vehicles elèctrics i híbrids, que representen poc més del 40% del total. Les matriculacions de motocicletes sí que van pujar. A Catalunya se'n van matricular gairebé 47.000, un 3,6% més que el 2021. Onda, Yamaha... i lideren les vendes. Primera víctima mortal de l'any per un accident de trànsit a Barcelona, la capital del país. L'accident ha passat a un quart d'11 al carrer Verdi, el barri de Gràcia, per causes que encara no se saben. Un camió ha embastit un home de 70 anys. L'unitat d'investigació i prevenció de l'accidentalitat de la Guàrdia Urbana de la investigació d'aquest accident. Esports, Joan Fitó. L'Espanyol ha presentat un escrit a la Federació Espanyola per impugnar el derbi contra el Barça de Disapta, per l'injecció endeguda de Robert Lewandowski. Els blanc i blaus elegan que el polonès havia de complir un partit de sanció després de l'expulsió contra l'Ossasuna. El Dakar més on cleinen motos i nacer a la tia en cotxes han guanyat la segona etapa. Jo he cruisingat a la quals la Glèlgaria Urbana i la Clàina Més s'ha situat l'Hide de la General de motos. Seguit de Toby Price i del Valencià Joan Barré de Castat-Cisè a l'etapa d'avui en cotxes Carlos Sainz. He acabat tercer i manté el lideratge. A aquest migd'hi ha començat la vetlla de Pelea a l'estadi del Santos, on s'habilitat una cara pel mig del camp amb el taut. La vetlla es donarà 24 hores i demà es farà l'enterrament després d'una desfilada per diversos carrers de la ciutat. Amb Àsquet de les Naua juga al Weeping Center. entre el Madrid i el Barça. Els blancs són líderes de la Lliga amb una victòria més que el Barça, que és quart i que recupera certes xanli i Cori Higgins, en canvi, Caikirich i Mike Tobi són baixa per jugar aquest partit. Fins d'aquí les notícies. Hola, més de 70 infants del municipi ja s'han apuntat per poder ser patge o patjeses reials de la 71 nena que vol cada darrere és Max d'Orient. Es tracta d'un gran nombre d'inscripcions que supera molt de mesura, les només 12 places disponibles a les carroces especials dels patges i patgeses reials. És per aquest motiu que els infants participants, tots ells, entre els 8 i els 12 anys, i amb alguna vinculació al municipi de Sant Just d'Esvern, s'hauran d'esperar el sorteig final que determinarà qui són les 12 persones triades. El sorteig se celebrarà en directe a Radio d'Esvern, al Magasin Matinal Lajusta, conduït per Mireia Redondo, de Madi-Mars, a un quart de 12 del matí. Les inscripcions encara ja s'han tancat i es podien dur a terme a través de la guet del Sant Just.cat, abans del 31 de desembre. L'Ajuntament de Sant Just es posarà en contacte amb les persones triades un cop celebrat aquest sorteig de demà. Per primera vegada, els infants i joves de Sant Just podran gaudir de l'espai marcat el nou parc de Nadal. Aquest indre lloc aquesta setmana, avui, demà i demà passat, dies 2, 3 i 4 de gener en horari de tardes de 5 a 8 del vespre, i el dia 5 dijous en horari de matins de 11 a 2 del migdia. El llarg d'aquests dies s'han organitzat tallets de fenalets, dimants de decoració nadalenca, de maquillatge, un planetari, un fotocol nadalenc, un concurs de dibuixos i jocs de gegants, entre altres activitats. L'entrada té un preu de 3 euros pels infants i joves de 3 a 16 anys i és gratuït pels adults que els acompanyen. El llarg del matí del dia 5, les persones visitants podran gaudir d'un espectacle infantil i d'una xocolatada, i les nenes i nens, que ho desitxin, podran lliurar les cartes als seus desitjos, el vaig a rellar el que hi haurà instal·lat allà a la plaça. Per més informació, podeu consultar l'entrevista amb el regidor d'infants i joventut, Just Fusalva, que va visitar els micròfons de Radio Desvern la setmana passada, a través de radiodesvern.com. El mateix dia 5 recordar-vos que Radio Desvern, el 98.1 de la FEM, farà un programa especial en directe des del mercat municipal amb la participació dels infants i famílies presents. I finalitzem aquest vulletí recordant-vos que l'Ajuntament de Sant Jord realitzarà un estudi sobre l'estat de les mines d'aigua a la Vall. Les mines d'aigua de la Vall són elements singulars propis del municipi i amb un gran valor com elements patrimonials, arquitectònics, ideològics, històrics, culturals i ambientals. Són excavacions subterranies artificials que tenen l'objectiu de transportar aigua aprofitant la gravetat des de la capa freàtica fins a la superfície. Malauradament, moltes d'elles estan deteriorades i en desús. En les darreres dècades, s'han fet alguns treballs previs publicats a les mines d'aigua de Sant Just Desvern, de Julià Chó, el 1995, pel Grup Espereològic Ratpanats i també pel Centre d'Estudis Sant Justex, format per Julià Chó a González, Albert Riera Prenafeta i França Riera Prenafeta. Hem de dir que ara sorgeix la necessitat d'actualitzar part d'aquesta informació. Per aquest motiu, l'Ajuntament durarà un estudi centrat en la mina Arasma i les mines de petit recorregut al voltant del complex de la bona aigua. L'estudis estarà centrat en definir l'estat actual i el funcionament d'aquestes mines, així com les fragilitats, les patologies i les potencialitats actuals per fer propostes per a la seva recuperació. Podeu consultar de manera online el llibre Les mines d'aigües de Sant Just. Entre d'altres, aquest explica la història de la mina Arasma i de la mineria d'aigua, en general, el nostre terme municipal. Fins aquí la informació local amb més notícies d'aquí una hora. Treu la llengua. A les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit, que si marca no marques, treguis la llengua. Influència traient la llengua o viciant a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistes a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó, als petons de debò. Es fan amb la llengua. Treu la llengua reu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. I ara passem a fer un espai de política, concretament l'entrevista amb en Just Fossalva com a conseller i membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Salutem-lo, perquè ja el tenim aquí a la misora. Hola, Just, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs bé, si et sembla just com a membre que ets de la Junta de Govern i també el fet de no portar cap àrea més concreta en el Consell Comarcal, et sembla si ens decidim per parlar una mica de l'últim ple que va haver-hi en el Consell Comarcal que, si no recordo, va ser cap a mitjans de desembre. Sí, va ser el dilluns passat, dia 19. Està dient de memòria que sí que el dilluns passat, dia 19. Sí, dilluns de desembre. Comencem amb alguns temes més destacats d'aquest ple. Per exemple, es va aprovar un pla força interessant del canvi climàtic. Explica'ns en què consisteix aquest pla. Sí, és el pla comarcal d'adaptació al canvi climàtic. Bé, de fet, aquest pla mula algun dels plans que molts municipis ja tenim, que és el pla d'acció d'energia sostenible i quima, el paesc, i també el pla local d'adaptació al canvi climàtic, en aquest cas s'enjust té. El que ha fet el Consell Comarcal és amb la mateixa idea de fer una revisió, per des d'una idea molt bàsica, que és que el canvi climàtic ja és aquí, per tant, no podem evitar-lo, el que podem mirar de que l'impacte a la vida i a la nostra activitat humana sigui menor. Per tant, el que anem de fer és un adaptació, o sigui, ens hem d'adaptar, hem d'adaptar als nostres ciutats, a la nostra manera de viure, a aquest canvi climàtic que vindrà. Jo crec que el que ha fet el Consell Comarcal ha sigut un enfoc en comptes de municipal, com és el nostre. Doncs un enfoc comarcal, que té sentit, perquè evidentment els municipis no són terrenys aïllats que vivim en la nostra bombolla, sinó que a molts cops hi ha coses que ens interconecten entre nosaltres, per la Ria del Parc Agrari, per la Ria del Riu Llobregat, per la Ria de Coi Cerola, que són elements, per exemple, naturals, que passen per més de molts municipis, que comportin recursos a mobilitat. Jo el pla local, aquest local comarcal, perdoneu, d'adaptació al canvi climàtic, ha pogut fer una mirada d'anàlisi comarcal, de les potencialitats i els riscos d'aquest canvi climàtic, que en el fons són, es basen tres elements molt senzill, creus que plaurà menys, o sigui, hi haurà més risc de queda, quan plogui plaurà més fort, i les temperatures augmentaran. Amb aquestes tres idees, les temperatures augmentaran, vol dir que serà més difícil en segons quins edificis, en segons quins espais moure's, que plaurà menys, per tant, tota la capacitat que no t'estiguin de mirar, que serà menor, ja haurem de saber aprofitar bé els recursos, ja no només mirar el riu, sinó també els nostres arries, els nostres torrents, per intentar captar el màxima aigua possible, quan tinguem l'oportunitat. Després, quan plogui, plaurà molt fort, i que, per tant, ja hauran d'anar riadades, ja hauran de ser naturals, que les nostres ciutats, les nostres pobles, han d'estar adaptats. I amb aquestes tres línies, fa un desglos comarcal, i després, jo veig que és el més interessant de tot, té un decàleg de tot els municipis de la comarca, amb unes fitxes per cada municipi, on ens donen les indicacions claus, que es fa una anàlisi ràpid de les... Particularitats, o... ...or risc d'inundació, o risc de... ...que tenim a Bosco, fer els risc d'incendis, t'ensenyar la potencialitat de reis del teu municipi, que tindrà a veure amb el canvi climàtic, l'augment de temperatures, fer-li que el Bosco estigui més seg, més probabilitat de cremar-se, i et donen una sèrie d'indicacions per a què t'ho afectuis, i a nivell comarcal, que pot ser, no sé, a nivell de plagues per a Grimpenot, també, al canvi de temperatura, fer-li que hi hagi més plagues sobre la casa de mosquits, col·laborar més activament amb el consell comarcal a lluitar contra les plagues i contra els mosquits. Però a nivell local, a nosaltres, per exemple, ens fa molta incidència amb Coi Serola, amb el parc i la perillositat que té el parc, a l'hora de risc d'incendis i a l'hora d'arrogació, perquè també, precisament, un dels problemes del canvi climàtic és l'arrogació dels propis terrenys, no? Això ho fa amb tots, jo crec que a nosaltres ens serveix, per recordar-nos una mica el nostre pla d'acció i el que hem de dur de terme, pels municipis que no tenen pla local, doncs el dirà molt bé, perquè és una guia, per iniciar el seu pla local, a nosaltres en aquest cas la feina ja la teníem feta, però hi ha altres municipis que no tenen ni pla, ni paes, ni pla local d'adaptació al canvi climàtic, ni pla per l'energia i el clima, i jo crec que és una bona eina, al final també cal una mirada, més enllà de la mirada local, sinó sobre el municipi, ja ens la donen. I això aquí també, dintre de la pàgina web, que ha parlat dels plens, fa una mica de crònica també dels diferents punts, i dins d'aquest pla de resiliència, el canvi climàtic, llegeixo també que s'ha rebut el suport de la Diputació de Barcelona, i que s'ha elaborat també amb molta participació, és participació ciutadana, participació de... Tècnica, principalment, els tècnics, de tots i cadascun els municipis, tècnics de medi ambient, passeitzats i demés, doncs han participat, no sé si es conec, si ha participat d'alguna entitat o algun... Alguna entitat d'alguna solució més de cair ecologista, al final molt d'aquest coneixement és més aviat científic o científic tècnic, pot haver-hi participació ciutadana, està clar, però al final el que s'han de definir és paràmetres d'actuació en base a una anàlisi, a una situació climàtica que vindrà, que és una anàlisi imitantment científic. Això també és que durant 30 dies queda aquest plan fase d'exposició públic? S'aprova inicialment, com la majoria de plans que ens passa a tots els municipis, que hem de aprovar inicialment, que hi ha una fase d'exposició pública, la gent pot fer delegacions, i després es fa una aprovació definitiva. Si algun municipi veu alguna cosa, doncs que no li quadra per algun motiu, pot al·legar, pot dir que la meva fitxa no quadra amb el que jo tinc, i a la definitiva es pot modificar. I ja que també toques a nivell municipal a aquest tema just, tu saps si a l'hora de elaborar aquest pla s'ho ha demanat consell o s'han inspirat potser en algunes línies de treball que els municipis ja estaven fent? Sí, sí, de fet, el nostre tècnic va anar a diverses sessions a elaborar el pla comarcal, i s'han odrit per de les fitxes i de les dades que s'han utilitzat del nostre propi pla local de fet, en les fitxes, ja s'anomena, vols que tenim un pla local aprovat, hi ha aquestes accions que vosaltres veu determinar, que ens sembla bé, i ens destaquen algunes, diuen que aquestes són les més importants a realitzar. Doncs també ens donem una idea de què creuen que hauríem de prioritzar del nostre propi pla local. Molt bé. Passant per altres punts d'aquest pla s'han aprovat un nou de desembre, un tema més econòmic, però que també s'ha de desmantar, no? És el tema dels pressupostos. Sempre a finals d'any acabà cayent aquest tema, s'han aprovat uns pressupostos, també pel Consell Comarcal. Correcte, s'han aprovat uns pressupostos, al final els pressupostos són la eina més important que tens per fer política, perquè és on hi pots encabir tot, o treure coses. És un pressupost relativament contingut, que té un pressupost de 31 milions d'euros al pressupost del Consell Comarcal. Té una particularitat, que és que dels 31 milions, 9.000.000 euros, 31.467.000, per tant, que era bé el 97% del seu pressupost, ve de transferències corrents als seus ingressos. Per tant, són altres municipis o altres institucions que passen diners al Consell Comarcal, perquè pugui fer la seva activitat. Què vol dir? Per recapitar impostos, per generar ingressos a partir de la seva activitat. Genera ingressos, perquè altres municipis, altres entitats de sanitat, l'àrea metropolitana, els municipis que estem integrats al Consell, aportem diners al Consell. Això és una cosa que potser la gent no sap. El Consell no recapta impostos, no té capacitat de recapitació. No és com l'àrea metropolitana. És una capacitat de recapitació d'impost més gran. Sí que té algunes taxes, alguns pròxims aprovats per coses molt concretes, però estem parlant que són 277.000 euros que s'ingressen d'aquests capítols. La resta és, que és pecat a minutre, comparat amb els 31 milions que acaben movent. I després, pel que fa a les despeses, les despeses clàssiques d'una administració, gairebé un terç de despeses, se'n van personal, després amb despeses corrents de vens i serveis, el capítol, que es coneix com el capítol dos, gairebé 9 milions i mig, 9 milions i 200 mil euros, que això és per prestar serveis a la ciutadania, que poden ser, doncs, l'encer. El d'aliminació de mosquits que hem comat abans, també es paga a través d'aquests capítols. I després hi ha molts diners, que aquesta és una gran diferència, les transferències corrents, que vol dir diners que des del Consell Comarcal hi ha aquests 13 milions gairebé, que és gairebé la veïtat del pressupost que s'envia, doncs perquè aquí hem de pensar que hi ha beques menjador que s'envien. El Consell Comarcal és qui veiqua les beques menjador del Departament d'Educació. Per tant, quan una persona demana una beca menjador a la seva escola per poder cobrir part de la despesa del menjador, és el Consell Comarcal qui fa l'operació bancària i l'operació administrativa. És el Consell Comarcal qui s'an ocupa per accedir a una aquella beca de pagar aquella beca. Per això hi ha tants diners en transferències corrents que alguns mil del pressupost de Consell Comarcal, que potser algú li agrada mirar-se, ens veurà que aquest capítol de transferències corrents és molt alt i és precisament perquè, per exemple, amb el tema de beques menjador, són molts diners, són molts persones que estan vacades a la comarca i persones molt en tants diners. Home, realment sí que és el tema aquest de les beques de menjador, també que a més s'acaben concedint. Sí, sí, a nivell econòmic estic convençut que és l'ajut que més diners mou i que més es demana i que més usaris té la comarca. Perquè, de fet, el centre públic que es paga si la gent ha de pagar alguna cosa precisament és el menjador, no? Sí, el menjador és un servei públic però no universal, perquè no és gratuït, s'ha de pagar, hi ha un preu taxat, màxim, les escoles no poden cobrar o les affes que estan gestionades al servei no poden cobrar el que vulguin però s'ha de pagar i tothom l'ha de pagar. I qui no el pot pagar pot accedir a beca menjador del consell Comarcal i, de fet, aquest ajuntament també té beques menjador per acabar de cobrir algunes parts que el consell Comarcal no coveix. És a dir, que ha anat evolucionant model, el consell Comarcal abans pagava o bé el 100% o bé el 50%, ara ja està el 70% o bé el 100%, els basant en gindes d'ingressos, sobretot de famílies han anat pujant, per tant, famílies que abans potser no entren ahir que abans, sí, però, vaja, nosaltres també fem aquesta feina de complimentar des de l'ajuntament en alguns casos que caiem que s'ha de complimentar. Parlem d'un parell de temes més, un altres, per exemple, la modificació dels terminis del programa Comarcal de suport del 2021-2022, unes modificacions que es van fer també en aquest pla en relació a quins temes concretament. Bé, el programa de Comarcal de suport econòmic, a impuls econòmic i social neix de la Covid, de fet, ens trobem en un moment complicat on, des de l'estat flexibilitzen la despesa i la despesa que es pot produir a través dels romanens, quan tu tanques l'any, les amistes ens tenen un sobrant, la majoria d'elles, i amb aquest sobrant la llei actual està molt limitada, que havies de tornar a crèdit, havies de fer una sèrie de coses abans de poder-lo gastar amb qualsevol cosa. Amb la Covid, l'estat va flexibilitzar molt, els ajuntaments hem pogut servir el romanem per moltes més coses que estàvem previstes inicialment en la llei, i el consell Comarcal va fer el mateix, i va decidir impulsar un programa Comarcal, que ens ha anat molt bé als municipis, que a partir de dues idees, d'un projecte feminista, que al nostre cas ens ha sabut per finançar aquest any la... La jornada de feministes? La jornada de feministes, gràcies, en un sortiu. I després el programa d'inversions, que també ens ha permès assumir inversions en el que recordo exactament, és que la gent de moment s'ha d'ajudar molt, perquè en fereixes, però hem anat movent inversions per tal de... No són ajudes al final. Nosaltres encantats de cada dia del consell Comarcal, com ho fa la diputació o com ho fa l'àrea, ens ajudi a tenir ingressos i a tenir capacitat de despesa. I aquí el que vam fer, concretament en aquest punt, jo volia marcar el programa perquè és interessant, perquè no ens preocupem per la gestió de les unes, per tant, la gestió de les unes. De cop, de cop, per tal de llargar-los una mica, diríem, per xerrar-los, per tal que alguns municipis que havien quedat despengats en l'execució o en la justificació poguessin arribar a temps. I això és el que es va portar a terme. Molt bé. I després també, just, si se'n parlem, una realitat, va ser una emoció amb el suport de tots els grups comarcals que es va aprovar, que es va aprovar l'emoció. Sí, de fet aquí en aquesta comarca hi ha una llarga trajectòria de reivindicació pel que fa la sanitat i la salut. Jo crec que ningú se li escaparà que el servei sanitaris, el servei de salut, cada cop està més tensionat. Hi ha problemes de tensió, ja no només els hospitals, sinó també els caps i de més. I el que volíem posar a manifest és que no és un problema allat d'un municipi, sinó que és un problema estructural, que en aquest cas afecta la comarca, però també no només aquesta comarca, moltes altres comarques, però que no estàvem en la comarca. De baix d'obrar, clar. De la nostra comarca i, principalment, feia amasment a les grans problemàtiques que tenim, tant en ampliació de caps actuals com el de Sant Just, que saben que s'han d'ampliar i en sabem que aconseguirem ja ampliar-ho d'aquí poc temps, però vaja. Com l'atenció dels quaps, els caps d'urgència, perquè ens entenem, els que estan oberts en 24 hores per si tu tens una urgència de primària normal. Com el de Cornallà, per exemple, no? Exacte, com el de Cornallà. M'ho dic el de Cornallà perquè és el que et deriven des de Sant Just, pràcticament. Correcte, ara fins que no obrin el de Sant Feliu, que finalment sembla que hi ha hagut un acord amb Sant Feliu, i hi haurà quapes en Feliu i la gent de Sant Just podran anar a Sant Feliu al quap, per tant reclamem també el quap. Hi ha alguns municipis petits que no tenen centra d'atenció primària, o que necessiten més d'un embolador. Bueno, municipis petits o municipis grans, que tenen un o dos emboladores municipis sanitarians, un tercer. Doncs com pot ser, no sé, que avau al Prat, que són municipis molt grans, i amb un sol o dos, ara les coneixem quan ens entenen, però entenem com necessiten més equipaments, més infraestructura de caps, i principalment el que posàvem de manifest és aquest d'època de retallades, aquesta època de crisi, aquesta època de més quaps, d'ampliació de caps, i de nous caps per a alguns municipis, i el que demanàvem és obrir un espai de diàleg amb el Departament de Salut per posar a manifest tota aquesta època d'infrastructures i també de personal per al que fa l'àmbit de primària, sobretot d'atenció primària al Paig Ibregat, i no només l'infrastructure, també les plantilles, el personal, i això és el que demanàvem, principalment l'emoció que demanem és més infraestructura i més personal per poder atendre les demandes sanitàries de la comarca. Clar, és un tema que no és aïllat, ja hem dit de municipi en concret, sinó que és a nivell... El que tenim al nostre cas concret, que és que tenim un cap que s'ha quedat petit, que últimament baixa el cap, jo crec que ho pot notar, no per la bona professionalitat de les persones que estan al capdavant, que aquest que s'ha de posar en valor, que tenim un equip de professionals molt bo, però el cap és que falten professionals... Hi ha un equip de infraestructures, falten espais, falten més professionals per fer més atenció, i és el que estem esperant, que s'han fet el cap, que tinguem més perdiades, que tindrem més personal per atendre les necessitats del municipi. Molt bé, i per acabar veig que els plans no es realitzen de forma mensual, el Consell Comarcal? Bimansoals, fem 6 plans a l'any, si no hi ha res a córrer, a vegades ha fet algun complex extraordinari per a algun tema concret, però hi ha 6 plans, és bimansoal, per tant hi ha 6 plans a l'any, i les juntes de govern local són cada dues setmanes, això és com la majoria de municipis, que també les juntes, hi ha municipis que van cada setmana, aquí s'han just, per exemple, també fem juntes cada dues setmanes, i el Consell Comarcal també fem juntes cada dues setmanes, i aquí veig, així anem. Molt bé, doncs res, escolta'm, just esperarem també alguns mesos a tornar-nos a trobar amb tu, perquè ens parlis aquest cop ja, seria del ple del mes de febrer potser, no? Exacte. Molt bé, no res més, que vagi bé, just, i que acabis de passar bona tarda. Igualment, adéu. Adéu. I don't you know that I am with you, spinning away here for you, pulling me in. I can see lonely down there, don't you know that I am with you, spinning away here for you. I'm in LA moon, I don't want to talk to you, you should give me a day or two. I go round and round, sad or light. Spinning away here for you, pulling me in. I can see lonely down there, don't you know that I am with you, spinning away here for you, pulling me in. I can see lonely down there, don't you know that I am with you, right here, spinning away here for you. I'm here, right here, wishing I could be there for you. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente i Alexia Potellas, juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení, t'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·labora Radio Desvern. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'Hictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no t'has un canvi brús que una persona, com ara, perda de força una banda del cos, canvis a la parla o a l'enginy de la cara, trucar ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'Hictus, trucar ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. A la Rambla, res saturar. Vine, queda't i escoltes. I ara, tot seguit, ens toca fer l'espai de llibres de la mà, de cal llibre té i per això parlem amb l'Ernau Cónsul, o l'Ernau, què tal? Bon any, d'entrada? Bon any d'entrada, eh? Bon a tarda. Doncs mira, aquí, inspirat per Pink Floyd, perquè diguéssim que tothom suposo que l'acabar l'any ja és el moment de fer-se propòsits pel nou que comença i dir, va, vinga, aquest any farem això, farem allò, després, al mes de març, un dia se n'ha oblidat fins i tot el febrer. A febrer, ja apuntaríem a finals de gener. Bueno, va, donem la possibilitat que el millor durant tot aquest primer mes del 23 encara ho aconseguim. De fet, a veure, ho semblarà Ruck, però un dels propòsits que jo m'he fet aquest any, dins de la Besson de llibre té, és llegir més assaig. Ah, sí? Sí, sí. Un mira. Crec que és un gènere que, la veritat, és que consumeixó poc. M'agrada que, evidentment, la llibre hi entenim i en recomanem. Moltes vegades, doigides, perquè t'han dit altra gent, o perquè saps que l'auto és important. I més enllà dels llibres d'història, que m'és aviat jo n'he llegit bastants per coses de feina a banda de llibre d'E, per coses de la revista Sapiens, l'assaig, d'alguna manera, de... entés com a gent que reflexioneu sobre el moment present, sobre cap a on va el món, en diferents àmbits. Potser l'econòmic, el natural o la literatura, o el que sigui. Sí. Probablement és un gènere que fa molt temps que no en agafo cap i, per tant, és una de les propostes. Escolteu, va, mirem-ho també. Això no vol dir abandonar la narrativa, ni la novel·la, ni la ficció. Perquè la diferència, per exemple, entre narrativa i assaig, com ho descriuries? En principi, la narrativa i la novel·la estarien dintre el gènere de ficció. Probablement la gran distinció s'hauria de fer entre ficció i no ficció. A veure, és cert que hi ha cada vegada més, allò ara estem en un moment de híbrids, no? Doncs justament la literatura és més híbrida que mai, hi ha novel·les, que em recomana d'aquí, per exemple, aquest any, ara sí, s'ha macut ràpid, 1969, és una novel·la, però en camí no hi ha gens de ficció, perquè justament el que fa és explicar-te tota la veritat d'aquell any, a través de documents, de gent que t'expliqui, però en canvi s'ha tractat d'una manera narrativa o novel·lística, que és d'alguna manera intentar apel·lar també l'emoció del lector. D'explicar una història amb un començament, un plantejament, un desenllàs, que justament en 1969 inclús trencaria això, però sí que intenta crear que l'autor senti una sèrie d'emocions, que pugui riure, que pugui plorar, que puguis explicar-ho com una pel·lícula, que en el teu cap es pensés a mirar això. La narrativa, evidentment, és molt més ampla, durant molt temps es podria dir que la narrativa s'ha centrat allò als llibres de contes. Per tant no és una novel·la, sinó petites narracions, però la narrativa també és tota aquella gent que, per exemple, fa i cada vegada es porta més, i aquí la frontera, llavors, amb l'assaig que ve les més disminu, amb la no ficció, que és la gent que explica la seva experiència, l'autoficció. Enformant novel·les, com deien abans, un format de dir d'un diari personal o de vivències o al llibre sobre la meva mare, perquè la mort del pare fa que l'autor, un autó de novel·les, justament passi a explicar la vida del pare o de la mare, i, per tant, enformant novel·les, però en el fons és narratiu, perquè tot el que t'explica no és cap ficció, sinó una vida, seria una biografia, una biografia d'un personatge famós, sinó una biografia. Per tant estaríem en aquest moment en què potser aquests gènere's, com que s'han trencat tant, s'han desdiuixat tant, i cada vegada més la novel·la ha agafat tins, per dir-ho així, de veritat, de no ficció, d'explicar coses que van passar tal qual, fins i tot novel·les històriques, dius, una novel·la històrica encara que intenti explicar exactament la vida de l'Ianor d'Aquitània, en pare és ficció, perquè la cosa vol diàleg que posi, se l'afictici. Encara que sapgui aquella senyora que el dia estava allà i va parlar amb el rei de França, que era el seu marit, doncs el diàleg el que es van ser, tu inventes, per tant, és ficció. Clar. Clar, quan te'n vas a coses més recents, la ficció es desdiuixa i passa a la no ficció. L'assatge és una cosa més enllà, l'assatge sí que és algú que aporta una idea, una sèrie de reflexions o idees personals, de dir, jo he pensat sobre un tema, i per tant no explico cap història, sinó que agafa un tema de la realitat, qualsevol, el que es vulgui, i doncs hi dono voltes i les exposo, amb el propòsit de debatre. De generar debat. Sí, de generar debat, després en generar o no, però la idea de l'assatge, tot i que molts assagistes el que fan és dir, jo penso això i d'aquí no m'ho hauré, però en principi si ho publiques és perquè la gent no tan perconvença, que d'aquí ja seria doctrina, sinó de dir que el lector s'ho mogui, sinó d'estar al cor. Què és el que penso jo sobre això? Exactament. I llavors, clar, l'assatge en fa molt, durant molt temps l'assatge anava molt enganxat també a la filosofia, llibres de pensament... En llibres d'universitat també fan llibres de pensament. Per tant, llibres del lloc en castellà en diuen sesudos, no? Cada vegada més els assagistes han après escriure d'una manera molt àgil, i molt evidentment també fins i tot... No s'hagi molt pesat. Justament, la idea és de dir, escolta, no t'expliques una història, perquè tu t'evadeixis de la realitat, com faries amb la ficció, perquè encara que sigui una cosa que pugui passar al carrer de sota, una història d'una família. Molt com que és fictís, si són personatges, tu et pots, d'alguna manera, donar una estona mentre estàs dins del llibre, t'oblides que vius al planeta Terra, al carrer Bonavista, i són les set de la tarda. Però en camí, clar, l'assatge no. L'assatge del que t'ha sabut és dir, molt bé, tu estàs al carrer Bonavista, tal, no sé què, però en aquest moment el món, per exemple, s'estan destruint tants arbres a l'Amazònia, o hi ha una pandèmia, i els virus els hem provocat nosaltres, o què sé jo, el món literari, la veritat és que està fatal perquè cada delegada escriuen el mateix, clar, l'assatge es pot ser sobre qualsevol tema. Per tant, és un llibre que t'impeleix a dir, no, jo no m'abadeixo, al revés. Aquest senyor vol fer que jo pensi sobre el tema concret, el tema que el que sigui tu us ha agafat al llibre, si és agafar aquell llibre deu ser que el tema s'entén. I en aquest cas, a mi em feia dies que em cridava l'atenció d'un llibre de l'editorial Errata Natura. Aquesta editorial normalment publica coses sobre temes molt ambientals, també. És una de les seves línies, efectivament. És una editorial que, sobretot, publica això que diem, no ficció, tot i que fa relativament poc han començat un parell de línies de ficció, de novel·les, per la clar, una que la fan amb coedició amb una altra editorial que es diu Perifèrica, que és una col·lecció a part i que, tant en tant, treuen un llibre l'any normalment traduccions molt gruixudes, que aleshores són molt cares de publicar, i, per tant, es posen entre dos editors. I després, una altra editorial, una altra línia de novel·les que, com tu dius, malgrat que sí, novel·les tenen consciència ambiental o fan un can a la naturalesa d'altra banda, i també una altra línia de l'editorial, que justament publicava allò que diem, memòries o reflexions personals més enllà de l'assetx de gent que explica que s'han anat a viure al camp, en la ciutat, i que, aleshores, l'experiència de dir m'oblido una mica d'aquest tragí. Per tant, sí, que són llibres que, normalment, d'una banda o altra, procuren fer pensar, això d'entrada, però, clar, dius, la majoria de llibres volen fer pensar encara fins i tot que sigui una novel·la, et farà pensar sobre l'acció que passi. Però sí que hi ha una consciència crítica. Fins i tot, de fet, hi ha una petita col·lecció bastant nova, que es diu Los Pequeños Platones, que és concepte filosòfic per nens. És l'únic d'una editorial allò de dir que... Però dintre de la reta natural, eh? Dintre de reta... Estem parlant sempre de l'editorial de la reta natura, que van de té... Va ser de les poques editorials que, quan hi va haver la pandèmia, van dir que nosaltres ara ens aturem uns quants mesos i deixem de publicar, i van estar. Quants mesos que vol tenien llibres programats, però no els van treure, des de 4 o 5 mesos o 6, no sé, mig any, jo diria. I que banda, reivindiquen sempre en tots els seus llibres, una de les pàgines del principi, banda la pàgina aquella típica de crèdits, una pàgina on diuen quin paper utilitzen, per què, on ve i com és, procuren que sigui el màxim d'ecològic possible. Que ve. Que sigui un paper que ve el fan amb unes fàbriques on utilitzen menys aigua de l'habitual, perquè un dels problemes de la fabricació del paper és que s'utilitza molta aigua, que, a més a més, és de fusta, que d'arbres que es regeneren i que... Hi ha tota una consciència darrere, de dir, de fet, probablement, el propi nom de la... De l'editorial. Errat a natura. Error de la naturalesa o monstre. Ells ho diuen, d'alguna manera, diuen, bueno, van posar aquest nom, segons ha llegit amb alguna vegada, amb algunes entrevistes que els hem fet als editors, perquè som conscients que el que nosaltres plantegem és un projecte que va al revés de tot. No intentem fer best sellers que llegeixi tothom, no intentem fer llibres, per què sí, com volets, sinó que cada llibre ha d'estar molt pensat i ha d'anar dintre la nostra filosofia, que és allò de dir llibres reivindicatius, llibres pensats pel debat intelectual, pel debat crític, per dir, escolta, i això ara ho han començat a fer a través d'aquestes novel·les. Alguna dels quals havia parlat, una novel·la, per exemple, que parlava del món dels esquimals, i que, per tant, plantejava tot el que fos una novel·la, la vida d'una noia, que quedés sola al mig de l'àrtic. No, si alguna vegada ens havies recomanat, inclús també algun llibre, jo recordo haver-ne parlat d'aquesta editorial. Sí, de fet, no fa massa que vaig portar aquell dels vampirs, que és una cosa d'ells. A més, una nova línia que hem començat ara de novel·la gràfica o de llibre gràfica. Amb aquella portada tan negra i tal, en aquest cas, és de dir, clar, també, darrere els vampirs hi ha gent que és una reivindicació d'una manera de dir-ho del passat, d'una consciència de dir que no tot és... Crec que el llibre que hi porto avui, que ara m'estic enrotllat molt, justament és bastant el centre del seu debat, és el capitalisme o el planeta. Subtítol, com construir una hegemonia anticapitalista per al segle XXI. L'autor és Frederic Lordon, un enginyer i economista francès. Sí. I jo crec que justament aquest és molt significatiu dels llibres de retenatura, perquè agafaria bastantes aquestes besants. De fet, el que et ve a dir és que sí, últimament està sortint molt l'anticapitalisme, perquè el gran problema, que tothom comença a veure, que el capitalisme s'està acabant, s'està finint, perquè la seva última branca, que seria el neoliberalisme, està anant contra el planeta, està fent, probablement, Tinguim-ho a veure, cap victimàtic. Però la reflexió que fa al principi, que em va semblar molt interessant, ja només d'entrar, és dir, clar, el problema és que estem pensant una alternativa al capitalisme des de dintre. El capitalisme és unes institucions que es troben pel món i fan reunions, però no deixen de ser els adalits del capitalisme. Per tant, estan dient, per exemple, jo t'han de dir, bueno, és que hem de deixar de consumir plàstic. I això que al llibre té ho veiem molt sovint, no no bosses de plàstic, no hem tingut mai, sempre hem tingut de paper. I, malgrat tot, les dues, la gent et demana tres bosses. Però si el problema no és deixar de consumir plàstic, llavors el canviem pel paper. I això és el que preteneix molt bé l'ordre, o l'ordre, que és a dir, el problema és probablement plantejar-te el no consumitant. No ho diu així de directe. Per el canvi radical, no és a dir, obrirem el paper que ve del petroli i, a més a més, no ho deixen mai, per tant, és terrorífic. Sí, evidentment, aquest és el punt principal, però no és perquè les dues dius, però les dues amb paper ja estan, un canvi més de xip. En el fons el que et ve a dir és que el capitalisme no és allò que es va inventar entre els intelectuals del segle XVIII i el qual va sortir una alternativa més cap al segle XX, que seria el comunisme. El problema és que, si aportes comunisme, tal com es va desenvolupar al llarg del segle XX, sempre en règims que van acabar sent molt corruptes... Que tampoc anem a bon port. Té mala premsa, pitjor premsa al comunisme que el capitalisme, i, per tant, si et dius, no en comptes d'allò, tornem. La gent ja d'entrada et deixa per davant de l'automateix, si segueixes amb les idees de principis del segle XX, doncs, en canvi, el capitalisme diu ha sabut vendre molt bé adaptar-se sempre als canvis i presentar-se sempre com una modernitat absoluta. Quan diu ell, no només és una cosa inventada amb aquest nom, el nom probablement li va donar marx el segle XIX, però els primers postulats podrien ser del segle XVIII, del segle llums, Adam Smith, David Ricardo, diuen, no, no. En realitat, la idea bàsica del capitalisme és tan antiga com l'home neolític. Perquè no deixa de ser... Bueno, acumulem coses. En els cas dels homes neolítics, el que van fer és dir, bueno, ens plantem en un lloc, en comptes d'anar a caçar en pel món. El neolític és l'home que finalment s'acenta en un lloc, comença a aprendre les bases de l'agricultura, i amb allò no només menge, sinó que l'impermetrà intercanviar productes amb la tribu del costat, per entendre'ns, no? Clar, diu, l'essència del capitalisme és aquesta. Acumulem coses, perquè amb el que acumulem podrem tenir-ne d'altres. Diu, és aquest el xip que cal canviar. I clar, va molt més endarrere, de fet, és la història de la manca... Si t'arriba el neolític i tot, o què? L'essència és aquesta, i el que ens cal és canviar-ho i buscar una alternativa. Clar, si ho fem des de dintre mateix, no ens en sortirem. I com ho segons sempre... Algun moment, a ser que Frederic Lordón, suposo que és de l'any 62 i no pot evitar treure el seu... malgrat que critiqui absolutament el comunisme, i algun moment de dir... Però, bueno, també hem de tenir clar que el comunisme, tal com el vam aplicar, com s'ha aplicat, des que d'alguna manera es va formular en los 100... poc, o 1.800 llargs, no és el comunisme. El que hem vist, aplicat, és el comunisme al que la inquisició, el catolicisme. No pots jutjar el catolicisme per la inquisició. No li pots perdonar la inquisició, que va cremar i va fer desastes i va fer guerres en noms... Però el catolicisme, el cristianisme, va més enllà. El missatge és un altre. Bueno, probablement hem de tornar a buscar el comunisme, el missatge essencial, dir-m'hi potser d'una altra manera, i en tot cas tenim molt clar que el capitalisme ens està destruint, el títol és molt clar, o el capitalisme o el planeta, no? Molt bé. Ens pots recordar el títol, Arnau, perquè... O el capitalisme o el planeta. O el planeta, eh? Una cosa o l'altra. El problema és que ens està destruint de dues maneres. Perquè d'una banda el capitalisme fa que un siglim molt rics, altres molt pobres, i d'una banda més de mitja humanitat està anal·lintar de la pobresa, d'entrada això ja seria criticable, perquè ara el capitalisme està carregant-se tot allò que... No només aquestes maneres han estat pobres, sinó fins i tot els no tan pobres necessitem per viure, que és un clima... com hem tingut els últims segles, dir-ho així, no? Un clima estable, un clima predictible, un clima que et permeti fer, entre moltes cometes, una vida normal, un cicles, i que això d'alguna manera és el que ens ha ordenat. A més, és un exemplar cridant pel color que té? Sí, sí, és cert que normalment... No passa desapassabut. Tot i que és una fotografia amb blanqui negre, d'una mena de ciutat grisa amb núvols, no saps si són núvols o espolució, i en tot cas, sí, li han posat una sobrecoberta i un títol amb rosa. Probablement és dels pocs temes que no tracten, tot i que siguin en algun moment parles de feminisme. Ens hauríem de començar a acostumar que rosa i feminisme s'havia de canviar del braçet. Però la gràcia és que, a través d'aquesta reflexió de dir hem de canviar el món, toquem molts altes temes de la actualitat perquè el capitalisme també va de braçet del racisme, el capitalisme també va de braçet del masclisme. Per tant, és tot això el que hem de canviar. Molt bé. Sí, bàsicament té dues parts, que és el primer, les forces de la inconsequència, negacions, habitacions i pròrrogues. La gent que diu que ja no només els que neguen el canvi climàtic, sinó que els que li treuen importància en el sentit de dir però la humanitat és tan poderosa, que aconseguirem descarbonitzar, que aquest és un dels altres grans debats. Si aconseguim trobar la manera de que tot aquest carboni acumulat, que és el que fa l'efecte hivernacle, que està canviant el clima, que és un debat fals. El problema no és descarbonitzar. Ens estan enganyant. No deixi de ser que l'altre és probablement desequilibrirem alguna altra cosa. El problema no és descarbonitzar, però el gran debat entre aquestes institucions és intentar descarbonitzar. Per això aquesta primera part és molt interessant posar com a principi de dir anem per aquí, consumem menys plàstic, o eliminem el plàstic del supermercat. Anem a descarbonitzar. Ara ja hi ha el debat de dir que eliminem tots els cotxes que van agir amb gasolina, però en canvi, són elèctrics, seran més nets, però l'energia que necessites també és falsa. O que fas amb les bateries. El problema és no plàstic, no carbó. Anem a l'electrificació d'un moment. Probablement el canvia de ser un altre. La segona part és el que ella ve a anomenar això. El comunisme com a garantia econòmica general. Però no estic parlant del comunisme que hem viscut, perquè el comunisme que hem viscut és un error, és un altre... Probablement una branca malentesa del capitalisme. La gent que ha de ser un altre, que ha de ser un altre, que ha de ser un altre, però que va igual de corrupte. Hem de redefinir-lo i l'hem de fer modern. Probablement li haurem de canviar el nom. Per un tot cas, el que hem de canviar és la manera de plantejar-nos la humanitat. La gent s'està interessant quan el recomanes o acaba d'arribar. És un llibre que té un parell de mesos, que teníem a l'entrada d'això, la no ficció. I a mi em cridava molt l'atenció. Tot i que la fotografia és grisa, president d'un món que sembla apocalític, potser perquè han triat molt bé aquest color rosa del títol, el veia molt. El capitalisme del planeta és un títol molt ben buscat, sent que l'original en francès és figures del comunisme. Figures del comunisme. Probablement figures del comunisme, és un llibre que no m'hagués cridat l'atenció. Intentarà tornar a explicar el comunisme és bo. No m'interessa, massa política. Hi ha mossè. M'està apelant a dir que hem de canviar el món. I com construir una gemonia anticapitalisme per el segre del XXI, que diu que m'està apelant a dir que hem de canviar el món, a la manera com tants altres pensadors. Però el que sigui amb aquest propòsit que m'he fet de l'any 2023, és el primer que em va cridar l'atenció. que hi ha en plens regals de reis, és dels que intentaré, quan algun digui alguna cosa, per fer pensar ja aniré segur. I evidentment no deixé ser un toc d'atenció, perquè portem dues setmanes de consum... al tereníssim, i la lliberia, evidentment, em viu molt d'això, però probablement tots plegats haurem de començar a pensar que en fem un gramassa, no? Escolta, Marau, ja per anar acabant, quins són els títols que més estan venent aquests dies? Algú ha d'estar aquí més sobre l'altre? Hi ha una varietat... La veritat és que és molt variat, i evidentment es nota molt allò que hem llegit i nosaltres recomanem. Per exemple, una de les grans sorpreses de l'any és els irredems de la Cristina Marcia Molina, que, clar, nosaltres consideràvem que era un llibre que ens havia agradat molt, però que és un llibre molt particular, d'una escritura molt fina, molt polida, que sí que expliqui estar en el besant de la ficció. Podrien ser tres novel·les curtes, un triptic, una novel·la amb tres parts que no tenien res a veure, però lliguen temàticament. Semblava que no era fàcil de vendre, i en canvi, com que se n'està parlant molt a Twitter i a descharges, hi ha gent que te'l veu buscar, i a la que nosaltres diem que és el llibre que més ens ha agradat, la gent ens fa confiança i l'agafa. També passa en 1969, que també està en aquell indàlgut que diu que la ficció no li agradi, és que això no té res de ficció, i em devia estar explicant com va començar la transició, una de la famosa transició, i també, de l'habitació d'una sorpresa, del llibre del Ramon Solsona, quan algú ens diu una novel·la novel·la, de personatges i de... Però no de ciència i ficció, que hi ha personatges creïbles, reals, fantàstic, matrimoni, la història amb matrimoni explicada al revés, des d'ara, tirant-en darrere, desfetes de temps d'enrere, fins d'arribar al moment en què els pares dels protagonistes s'han d'anar a buscar feina a Alemanya en ple franquisme, i et repasse tota la història d'una comarca, que ara està molt de moda, i fa uns millors vins, si no d'Europa, doncs quasi, que és el priorat, però que fa 30 anys era la més pobra de Catalunya, i sortia sempre a l'índex l'última de tots els... Per tant, és una comarca que s'ha reinventat, com es reinventen els protagonistes del llibre, perquè ha sentit una novel·la pura i dura. Arau, deixem l'espai aquí, si et sembla... Sense oblidar les herederes, les herederes d'Aixa de la Cruz, que també és un llibre que em recomana molt, i que és extraordinari, també, una altra novel·la, aquestes de personatges, de quatre dones molt diferents, però que són cuiners que hereden a casa, que s'hauran de posar d'acord. També n'hem parlat, aquí, per exemple. N'hem parlat, sí, sí. Molt bé, doncs, Arnau, que acabis de tenir bona setmana, i res, ens anirem escoltant aquí a la ràdio. Doncs així, sí. I així ho assaig, que la veritat va bé. A veure'm. Adéu. I certainly was in the right. It's crazy for crazy. I don't know, I was really drunk at the time. Just tell me it was a pumpkin time, but it's just why he wasn't coming on Saturday 11. After a year of screaming and telling him why he wasn't coming on Saturday 11. Ja gairebé som la set de la tarda. Això vol dir que ens hem de comiadar del programa d'avui. És un programa que ha estat fent companyia des de les 5. Aquest parell d'horetes i tornarem demà dimarts ja 3 de gener, també, a la mateixa hora. Aquí, al 98.1, fa hem a ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just. Ara toca escoltar l'informatiu de notícies complets, edició de tardes i res. Està el dia de tot el que passa aquí al poble. Ens podeu anar seguint a la xarxa socials. Arroba la Rambla 982 tot junts i amb minúscules, per estar al dia també de tot el que anem fent aquí el programa, i anar veient alguna fotografia també de la gent que va passant aquí a la misòrem i a recuperar ràdio d'Esvern.com, tots els continguts i els potques del programa. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda, i ens tornem a escoltar demà. Vinga, va. Vinga, va. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de edat avançada, i depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.