#295 - La Rambla del 4/1/2023

Bona tarda. Us informa Quilgan Sabrià. La meitat dels catalans consumeix o ha consumit marihuana algun cop a la vida. Ho releve, ho rebel·la, perdó. L'últim estudi sobre drogues del Ministeri de Sanitat Espanyol, que situa precisament Catalunya, molt per sobre de la mitjana estatal en consum de càneris. Madrid, Àlex Giral-Robert. Segons la macroenquesta del govern espanyol, amb dades del 2022 més d'un 13% de catalans ha consumit marihuana l'últim any. Són tres punts més que la mitjana de tot l'estat i obvi que Catalunya el top 3 de territoris on més es consumeix. La franja d'edat on més s'accentua és entre els 15 i els 35 anys i es donen molt més anomes que no pas en dones. En paral·lel, l'estudi també demostra que un de cada tres catalans fuma tabac diàriament, també per sobre de la mitjana espanyola, i que més del 60% de la població pren vegudes alcohòlics com a mínim un cop al mes. Tot i que són xifres preocupants, es manté la lleugera dinàmica a la baixa de l'última dècada. Notícies breus, Xavier Vilà. L'OMS assegura que no s'ha trobat cap nova variant o mutació del coronavirus en les dades que li han entregat la Xina després d'una reunió de les autoritats sanitàries de Pekín, l'Organització Mundial de la Salut ha indicat que els informes que els han compartit permeten arribar a aquesta conclusió. És a dir, que amb el grat la multiplicació de contagis al país asiàtic ara per ara no hi ha cap variant ni mutació significativa en els més de 2.000 genomes de positius per Covid-19 recollits i sequenciats des de l'1 de desembre. Aquesta tarda, la Unió Europea estudia justament com pot afrontar aquesta explosió de casos tan bon punt s'ha acabat la política de Covid-zero aplicada pel règim xines. La Unió Europea multa amb 390 milions d'euros la tecnològica meta per haver infringit la normativa de protecció de dades. L'anunci s'ha fet a través de la Comissió irlandesa de protecció de dades, que en un comunicat afirma que la companyia de Marc Zuckerberg ha incomplert les obligacions de transparència i ha fet servir una base legal equivocada per fer el tractament de dades personals en finalitats publicitàries. La calor de les últimes setmanes ha avançat la flogació dels amallers, rosers, ginestes i castanyers, entre altres espècies. Els experts alerten que això pot tenir conseqüències de la salut i productivitat de les plantes, però també per als polinizadors, que no trobaran les flors a l'època que les busquen. Tornen a néixer cries de voltó comú a l'alampordat després d'un segle sense fer-ho. S'ha aconseguit gràcies a un projecte de reintroducció que havia generat por al sector avícola per possibles atacs i malalties, però fins ara no hi ha hagut incidències, ens diuen. A la zona també s'han vist voltors trencalossos que tampoc s'havien detectat des de feia dècades. L'expresident dels Estats Units, Donald Trump, ha demanat el partit republicà que doni suport al Congressista per Califòrnia, que ha vingut a McCarthy fins ara aspirant Fallit, a ser el nou president de la Càmbra de Representants, en substitució de la històrica Nancy Pelosi. Una revolta de 20 ultraconservadors ha frustrat les votacions a les últimes hores, que se reprendran a les 6 d'aquesta tarda. L'Ajuntament de Girona ha preparat un aldioconta sobre l'arribada dels reis màgics a la ciutat per infants invidents per fomentar una cabalcada més inclusiva. Girona Maria Rovira. L'aldioconta gira al voltant de la tradició de triar un treballador del Consistori, que té l'emissió de rebre al seguir-s'hi reial a peu dels Pirineus i guiar-lo fins a Girona. L'ha ideat i posa veu l'actor i director Gironi Martí Pereferrer per encàrrec de la regiduriant de Ciutadania i Dinamització. En aquest cas, el Azar fa que triïm el senyor Inocenci Maravilles, que en aquest cas pateix un petit hàndic. I per tant, a partir d'aquí, recomano que la gent, els nens i nenes, escoltin aquest conte i vegin tot el missatge que hi ha de superació i de normalització de moltes coses. El contagi de Gironi del senyor Maravilles i la seva màgica aventura amb els reis d'Orient és un recurs sonor pensat per infants invidents, però també per tot el públic infantil. És un conte per nens i nenes invidents, però també el que es proposa des del principi del conte és que els nens i nenes tanquin els ulls i que intentin escoltar aquesta explicació de la cabalcada de reis de Girona a través de les portes de les orelles i no a través de les portes dels ulls. Aquesta ha estat el repte, a través de la pàgina web de l'Ajuntament de Girona, podran trobar el conte i escoltar-lo. I bé, ha estat la meva aportació, una cabalcada de reis més inclusiva. La iniciativa forma part d'altres mesures, per una cabalcada més inclusiva, com ara la presència de pages, que explicaran els actes amb llenguatge de signes i els campaments reals. Bon dia. Continua l'èxit del nou parc de Nadal. Dilluns es ve inaugurar una de les novetats d'aquest any. El parc de Nadal, ubicat a la primera planta del mercat municipal a la sala Marcart, on durant el 2022 han acollit les obres d'artistes contemporaris en el cicle d'exposicions mons. Des del Dilluns, i fins demà a 5 de gener, aquest espai polivalent acolla el parc de Nadal, un lloc de trobada on els infants i joves de 3 a 16 anys, amb propostes i activitats, com tallers de fenalets, dimants de decoració nadalenca, de maquillatge, un planetari, un fotocol nadalenc, un concurs de dibuix i jocs gegants entre moltes altres activitats. Demà a 5 de gener, durant el matí, hi haurà un espectacle infantil, xocolatada i recullida de cartes pels reis marcs amb els paiges reials. A més, el mateix dia 5, demà, Radio Desbert farà un programa especial en directes de les portes del parc de Nadal. Serà de 10 a una del migdia i es podrà sintonitzar, com sempre, als 98.1 de la FM i també a radiodesbert.com. Recordar-vos que l'entrada té un preu de 3 euros pels infants i joves de 3 a 16 anys, que l'entrada és gratuïta pels adults que acompanyin els infants i que l'horari del parc de Nadal és que avui estarà obert de 5 de la tarda, avui del vespre i demà a 10 euros estarà obert del parc de Nadal a 11 del matí fins a les 2 del migdia. Més de 2.400 infants de Sant Just Desvern han rebut a casa una carta per poder demanar els seus desitjos als reis marcs d'Orient. Des de l'Ajuntament de Sant Just en col·laboració amb el servei local de català s'han enviat a 2.400 nens i nenes una carta per què demanin el que desitgin els reis d'Orient. Aquells infants que no hagin obtingut la carta se la poden descarregar en format PDF fent clic a l'enllaç de la notícia a Radio Desvern. Paral·lelament, un any més, el consorci per la normalització lingüística ha reunit en una mateixa plataforma totes les joguines i jocs disponibles en llengua catalana. El cercador permet filtrar els resultats per categoria per generar de joc per fabricant i per edats. Aquest link també el podeu trobar dins la notícia que trobaríeu si aneu a radiodesvern.com. Hem de dir que la carta també és descarregable des del punt d'aquesta notícia a radiodesvern.com. I ja es coneixen els projectes guanyadors de la segona convocatòria dels ajuts pel foment de la creació artística de Sant Just Desvern. Per segona inconsecutible, l'Ajuntament de Sant Just Desvern ha atorgat dos ajuts de 5.000 euros cadascun per fomentar la creació artística d'un total de 8 propostes presentades. Els projectes guanyadors d'aquesta segona convocatòria són el monòleg teatral, el peix deurat, un viatge de l'Ajuntament de Sant Just Desvern. El projecte d'aquesta segona convocatòria són el monòleg teatral, el peix deurat, un viatge a la bogeria d'Anna Agulló i el projecte solarígrafia de Jordi Huerta. El llarg del 2023 obrirà la tercera convocatòria per fomentar la formació, la innovació o investigació artística, la creació i la producció artística en relació als camps artístics i escènics de la música, el teatre, la dansa, el circ, les arts plàstiques visuals, audiovisuals, videojocs i multimèdia. Un jurat analitzarà les propostes i les puntuarà amb base als criteris establers. Aquests tenen en compte la qualitat artística, l'originalitat i la creativitat del plantejament, l'impacte o l'interès cultural, la vinculació amb el municipi o la presentació d'un pla de comunicació entre d'altres. Fins aquí la informació local, que hi hagi una hora més notícies. La vida s'enjusta a través de les zones. Bona tarda, s'enjusta. Passant 18 minuts, de l'últim de la tarda, de 8 d'hime, 4 de gener, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.0 FM a la Més Hora Municipal de Sant Just. Té'm conèixeu, sóc la Núria Garcia i estem amb mi cadascú. Bona tarda, s'enjusta. Bona tarda, s'enjusta. Bona tarda, s'enjusta. Bona tarda, s'enjusta. Bona tarda, s'enjusta. Benvinguts a la babe. Bona tarda, s'enjusta. Bona inninguts i benvinguts a la Rambla. głenze l'any. Benvinguts a la daya. Parlen de les properes dú없 ores. Souls de divendres fany ну-sí, encanta la exponentially. Comencem amb el selle de Can Mata en lloc de l'estri. Tindrem el Pep I a partir ja de les 6 i 10, després escoltar els vulletins informatius de Nau, de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem entrevista a la Xús Isla. Ella és sanjustenca i voluntària del rebost d'aliments que porta el grup de càrites d'aquí de Sanjust, que de fet depèn de la diòssis també de Sanfaliú. Amb ella parlarem de com va anar el recapte d'aliments que es va fer el passat mes de novembre, que ens comenti una mica quants quilos d'aliments i de menjar es van recollir, la participació de la gent, la predisposició de la ciutadania i també quin 10% de menjar suposen aquestes donacions durant tot l'any per al rebost. Després, i ja acabarem, oferim amb l'espai de yoga de la mà de l'aranja, que és professora de l'acadèmia, l'ESA Yoga de Sanjús. Ens ha avançat que ens portarà una sequència de 8 postures per la tornada del Nadal per eliminar tuxines i estrès. Vinga, va, tot això serà desagida. Fins ara, no marxeu, que comencem! Un raig de foc entre la nit a la plaça del Ca... Han passat ja 12 minuts de les 5 i els yobro als microfunsten a l'Albert, com el Pep, que els tinc a l'estudi, o en l'aquest al molt bon any els dos. Bon any. Hola, Bon any, Núria! M'haig de dir que no és el primer espai que fem de l'any, però és dels primers. En potser en el cas, com a mínim, jo soc el primer cop que vinc a l'any. Jo també. Hauríem tingut l'oportunitat de dir, bon any. Bueno, que ara estem allò... Rassecosos, una mica, del 2022. En si, al comerç en què estem, en campanya de Nadal. Clar, és que... Fins el dia demà, en si s'acaba, oficialment. Clar, fins reis de fet, no? La festivitat, ja és l'últim dia, l'última festa per celebrar, que ja s'ha acabat, però fins el dia lluny no comencem a descansar, diríem. Clar. Després, ja, fins a la setmana santa, ja no t'ho m'agradaria dir festius. Sí, jo això sempre ho miro, sempre estic al tanto, i fins al 2 d'abril, concretament. Bueno, la setmana santa és del 2 al 9 d'abril, però bueno... Tot i que diu la tradició, que fins a la Candelera, no has de desmuntar tot el guarniment de Nadal. Sí, però això que cada vegada la gent té més pressa, ja, de... O més mandra, Albert, jo he vist passebres al mes de juliol. Bé, això sí, això és mandra. No desmuntar-te el guarniment. Si el mes de juliol no has desmuntat el passebre, tant per tant, ja ho aguarda uns mesos més, i ja... Per això, deixa'l per allà. I al següent Nadal. Si en llums ho guardes per Sant Joan i també fa festa. Exactament. També, exactament. S'ha soptimista. Sí, sí, sí. Doncs ve, encara, això, de recacosos, i pròpiament dins de la campanya de Nadal, del 2022-23, perquè fa, bueno, l'any 9 i reis, no? Sí. Veig aquí, Pep, que has portat 14.000 copes. I ja anàvem previsores de que seria així, el programa d'avui. Aviam avui el que sí que volem donar a tastar quina és la millor copa per veure el vi. Hi ha molts tòpics, d'ara, de fa molts anys, primer hi havia unes en nosaltres, però acabava, a més, els mateixos laboradors, van buscant qui és la millor copa per cada vi. No el que jo dic, sinó el que també anem testant, hi ha experts que es dediquen a això. Fins i tot, en realitat, derreïm una més oberta, més tancada, si és de cristall, si és de vidre, més alta, més baixa... Més ampla. 50.000 coses, potser segons el tipus de vi, però clar, avui hi he portat 3 tipus de copa, la tipus flauta, la tipus vi blanc i la tipus vi negra. Què vols dir? Tot això, hi ha els tipus i tant, i molts més, hi ha. Són la genèrica, es diríem. I allò ens tastarem un vi espumós sec, jove, que allò, el secret és testar en diferents copes amb quines comporta millor el carbònic i els aromes, que és el més important, el color, no perquè... Més o menys. El color no varia, el que sí que canviarà és segurament el tall de l'escoma, les aromes que donen... Però això ja es fila molt prima, perquè jo, si a mi, ja em costa diferència entre varietat, o sigui, el mateix vi en copes diferents, és com nivell expert. Doncs això, a l'hora de consumir, és molt important, perquè et pot deixar tot de gas aquí, a la part de dalt de l'estómac, quan baixa, a l'esòfac, o et sents més lleuger i no notes quasi el carbònic, però clar, estem parlant d'un vi espumós molt jove que té molt de gas, un boll dels grans, més aviat. Llavors, clar, el que hem de fer és dissimular-les. Al final, de tota la vida, sempre s'ha dit que el millor contingut per la cervesa és el dipòsit. El gas, físicament, el que necessita és espai, perquè l'oxigen, el gas, en aquest cas, no el notis. Un quinto, una mitjana, tu notes molt més el gas carbònic. Em dic gas, dic gas carbònic. Sí, sí. Ostres. Doncs clar, tu el que has de fer és enganyar-lo una mica. No treure'l tot, perquè, si no, queda soso. I això, la gent ho té en compte? Suposo que, per dia a dia, anar a pots de xifres familiars, no, però... Hi ha molts tòpics. I quan hi ha portes el tercer empoll de vi, tan se t'endón... Ja, clar. El que sí que pots fer és, per exemple, agafar la del mig, que és la de vi blanc, com aquest és el segona, i llavors, amb aquesta, veus qualsevol tipus de vi. Perquè no és ni massa tancada ni massa oberta. Si tu tens el pasta i vols una altra beguda, et pots servir, però si vols una copa de cunyac uís, que ja seria un altre tipus de copa, o un got, en aquest cas. Vosaltres, per exemple, Albert, a casa vostra, teniu diferents copes... Teniu diferents copes de vi. Normalment, sí que el vi blanc, vi negre, tenim copa, el que encara fem servir per tradició, per tradició la copa aquella de flauta. Aquesta, la primera. Podem, encara, un pèl més afaltada que aquesta, no ho sé, més... Faltaria una, aquí. Aquí ens faltaria una, que és la clàssica, clàssica, pompador. I abans d'haver tingut la pompadora, perquè, clar, quan... A veure, fa 40 anys, fa 40 anys... No existia cap copa. El cava, que llavors era xampany, el havíem en copa, com el pompador, perquè semblava que havia de ser una copa oberta... No és dolenta. Passarien pels caves, dolços, begudes, dolces, perquè allà no importa els aromes, ni el gas. Això sí, allà el gas, és que no hi és, se'n va, perquè és una copa oberta, d'aquí l'importància de lo que és el vol o la forma de la copa per la densitat, sobretot, de la bombolla, dels aromes... Amb la seva obertura, suposo. Ah, això mateix. Llavors obrim tant, que és per tot, però com que és un dolç, va, ja està bé, del que ha de postre. També, cert que en aquella època es vevien molt més dolços als caves, els xampans que en diem, que no ara. Dolsos era perquè arrectificaven tots els defectes que tenia el vi, arrectificava el licor d'espadició, que és jublant ni sucre, i contra més sucre, més bo era. La bella era feliç amb la llei de marfil, que així estàs, semi. Semi-dols... Bé, era feliç, la imàbia, però clar. Estic parlant de fa 80 anys. Sí, sí, clar. I quan feu tastos en el celler, realment teniu en compte el tema de les copes? Sí, una vegada tenim un tasc amb altra gent, i abans de fer res, van dir, què fem, aquesta o aquesta? I l'altre estem, l'estic deia, jo vol dir, em sembla aquesta, i vaig dir, una minça a l'aquella, i abans d'estar-la, i dir, hòstia, és veritat, tu tens raó, jo no en tenia. No, mira. No ha sorprendre, no? És tot un món, no? Jo ho heu dit aquesta i resulta que he dit, sí, sí. Per això sempre no hi ha res crid, a quina és el millor tamaïn de copa. Sempre una copa intermitja, això sí, i posar poc via a la copa. O un pla cal copa és gran, no, això és un tòpic també, molt antic, molt dolent, però que no serveix. Al final hem de fer com la sidra, 12 dits de via a la copa, i sempre aguantarà la temperatura, d'aquí l'importància de l'obertura de la copa, del vol. És una de les coses que mai entenc, que hi ha copes realment més grans que les que has portat tu. Sí, però això és per cunyac, perquè allà sí que ha de marxar l'alcohol que té. Aquí no ha faltat, no té tant d'alcohol. Un vi escomós, un vi tranquil, 12 i mig, 13, 15 graus al negre. Però encara que la quantitat de beguda que s'hagi de posar sigui poca, la copa també, o sigui, és interessant que sigui gaire gran. Si us fixeu la copa gran, que és molt gran, amb tots dits de vi, hi ha molt de vi. I sempre t'aguantarà la temperatura. Si l'home fins a la meitat, aquí a poc vi, no, es calentarà molt ràpid. Ja, clar, això s'ha de tenir. És millor que estigui al dins de la copa i ens tocarà més a cada un. I si l'has d'obrir, perquè està molt tancat, tu anotes, tu has d'obrir la copa. L'oxigenes, si hi ha menys vi, sembla que serà molt millor. A part, la tija de la copa també ha de ser prou llarga, perquè t'aguanti, perquè la copa no s'agafa pel vol. No, clar, s'agafa per la tija. No, a baix de tot. Tia es diu així, tija? Sí, la tija. No, no, em fa gràcia, perquè és la tija de la copa. Per la base no falta agafar. Si l'has de posar algun cop, fins que no la tens, l'agafes per quinsota. La base de la taula se't pot caure. No falta tan alta, ni tan baixa. Per la tija. La pots agafar així, però no, perquè escalfes la copa. Si l'agafes per baix, escalfes la copa, no. No interessa, és una copa de cunyac. Però estem provant vi. I l'hem d'agafar per baix, ni massa baix, ni massa mun. Que s'acopli bé a la mà. Que sigui fàcil. A la mà, igual. El que hem de fer ara és tastar aquest vi escomoscaïdut en diferents copes. Aviam si trobem les diferències. 7, 8, 12... Serà difícil. Jo vaig estar una vegada al celler que em vas fent un tasc de copes i reconec que em va ser bastant difícil. No és fàcil. No és fàcil. Una cosa molt interessant. És que a l'hora de prendre aquell dia, me n'he oblidat el tot. Per tant, és com si començessin de nou. Fem un acordament. Es va preparant el tema dels vins. Vaig parlar amb l'Albert del tema de regal. Perfecte. Perquè no deixa de ser una opció, el tema de les vaixelles, de regalar, ara que venen reis, tot el tema de copes. Jo és que l'altre dia passejant per uns grans magatzems, a la part de vaixelles i plats i copes, hi havia molta gent pensant, no sé, comprar un lot de ganivets. Les copes poden ser una cosa molt interessant. Jo crec que avui dia, en relació a fa uns anys, hi ha més gent que s'interessa per prendre un vi a un cert nivell i per ocupar-se una mica més. Per tant, les vaixelles, les copes... Estan parlant de dir que les copes pot ser les cristalleries. Per parlar amb propietat pot ser una solució. Escriure al rei, si els reis, encara que porten molts paquets, es tracten amb cura i no destrossen cristalleries. Potser abans la gent li era igual, digue'm, Pep. Ens fixarem amb el servei. Penseu-vos com es comporta l'escuma quan serveixo. Sí, el Pep s'ha de servir aquí a les diferents... O sigui, és el mateix, un vi, servit en tres copes diferents, a la flauta, en la de vi blanc i en la de vi rosat. La mateixa quantitat de vi en cada copa. Hem d'observar si el carbònic és el mateix. A veure què passa. Si en queda, no en queda. A la grossa sembla que... Quan has posat el vi a la copa grossa, semblava com que feia més espuma, potser, o què? I ara no ho veiem, però a la copa petita, sembla que hi ha així poc carbònic. A la copa mitjana hi ha blu normal, i a la copa gran sembla que hi hagi molt més. Sí, com molt embuirat. Imagino que és perquè hi ha més obertura, té més punts de fricció a les bombolles, i sembla que hi hagi més. Però clar, però a mi això no em diu res. És quan olorem, aviam si trobem aquest gas al nas o no, i si està més tancat als aromes, on només notem gas. D'aquí ve que... Quina és la millor copa? Dependrà, també, si és un vi més envellit, més jove, la temperatura de servei. Quina temperatura és el vi escomós? Gelat, no? No pot fer mal d'acoll. Diuen entre 4 i 6 graus, però millor si són 8, perquè surti més als aromes. Això seria temperatura d'anàvera, no? Sí, temperatura d'anàvera, però no gelat. I aquesta gent que a vegades ho posa al congelador perquè es faci... Això es podia fer, bancaves... Era massa joves, i llavors, per matar-li tots aquests mal aromes, ho feien, també és un tòpic. Això també s'ha d'anar advorant. A vegades, sí, reconec que a vegades tens una emergència, resulta que et ve algú a casa de posar una ampolla, no la tens a la nevera, i la poses al congelador perquè agafis rap. Això ens passa a tots jo, crec. Però vagi malament si no la treus abans. Això es pot fer. A vegades, a vegades agafant, hi ha una temperatura millor. Sobretot, malament, si s'arriba a congelar, perquè pot haver-hi un accident, lògicament. Sí, sí, sí. Què es passa si es congele una ampolla peta? Bona pregunta. Tothom sap la quantitat de gas que tingui a l'ampolla, i les hores que s'està al congelador, pot petar tot i pot sortir un bon tros de vi. El gas t'ajuda a sortir. I si l'ampolla és més gran, el que té és menys gas. Millor que no passi. Jo he tingut experiències dos tipus, que ha patat i que no ha patat. I et diré que l'última experiència, aquest Nadal, no va ser precisament en vi i no devia ser culpa del gas, perquè era de most. Havia posat una ampolla de most pels nets al congelador, per a jo, i com... Es va oblidar. Es va quedar allà, quan vam obrir el congelador, havia patat l'ampolla. Això que no té gas, en principi, o molt. Però té aigua. Té aigua, lògicament. L'aigua es dilata, qualsevol refresc, amb un pot gran, qui no l'hi ha passat, algun refresc, conegut... L'ampolla no va aguantar i cataclat. Va, proveu, expliqueu-nos quina és l'experiència. No, a mi no fa falta pep. No, proveu vosaltres. Estic en curiositat si... El pep com expert... Jo ja dic que ho vaig anar una vegada, però que no tinc... Jo el que faria, que per defecte, agafaria la copa clàssica, la que tothom més o menys sempre ha tastat, que és la estreta. La flauta. La qüestió no es veu primer. La qüestió és ho lograr. Estan tastant. No estem bevent. Ah, mira, veus aquesta diferència és important. Testar, no provar. Després, també, el que interessa és veure la temperatura quan va augmentant. Hi havia quins aromes. Si són iguals, són els mateixos, o evolucionen. El vi succida. Va deixant... Hi ha aromes diferents que... Jo el que veig és que, més o menys, el comportament de la bombolla, amb totes, fa el mateix. No perd la corona, que són els restes d'escomma. Mm-hm. El colós, el mateix. Sembla que la cosa va bastant igualada. I pel que fa les aromes, que, per exemple, tu, Albert, creus que hi ha alguna diferència entre una o l'altra? Jo que la bombolla, ara que fa 3-4 minuts que l'he servit, la copa petita, encara, té bombolla, la mitjana té molta bombolla, i la gran ja no en té. Mm-hm, no em mira. Recordar que abans he dit, ui, sí que fa bombolla, la gran. La gran, sí. Vol dir que potser ja s'ha dispers tant, que ja li costa més. Que no trobarem potser tanta bombolla, tanta fresco, però bé, hi ha els aromes. O no els volem trobar els aromes. La petita queda, clar, i la gran ja no... No sé si ho veus des d'aquí. Bueno, poxa pressa. Això s'ha d'apreciar jo. Com la copa està una mica entelada, i tu tens dos vidres pel davant. Jo no m'ho acabo de veure gaire, però ja em puc imaginar una miqueta. Hem de fer la foto i després l'ensenyem, que l'haurà millor. També fa del mateix fred, fa un tel, de bau, que s'ha de treure amb les mans, sense manies. Jo sembla que estem testant, ho podem fer. A part que li donem escalfó, que estem testant, recordo. Testant, no va bé, no? Testant. Llavors sempre ajudem a la temperatura, puja una mica, però també buscarem coses, que anem buscant coses. Perquè, per exemple, l'aroma... Sempre és olorar una mica, no? Una mica, eh? No massa fort. Aquí surt, surta, carbonic, sobretot carbonic. Això és la copa petita, eh? La copa petita. Per dominar el carbonic per sobre els aromes. No és el vers, si tu també l'hi trobes. La petita sí, es nota que... Aquí la mitjana ja em donen altres aromes. No em donen tant de gas. Va sortir una mica la fruita blanca. I la gran? Aquí potser sí que diríem que això és un vi, una mica de gas. Potser s'ha dispersat massa de... no. La primera, estaràs tota l'estona... Intentant trobar coses. La sensació que algú tens, algú de gas, aquí, al cos. I la gran, tu no notaràs cap sensació de gas carbonic, i potser t'entrarà millor. Això és un vi escomós, bastant sec. Recomanat també per començar un dinar. Després, el tòpic, el millor... Algún nature de postre, no, al contrari, perquè és molt sexe. Sempre és millor per començar un aperitiu però mai de postre. Ah, mira, veus? Perquè això, amb unes catànies, per exemple, no lliga. No enganxa, eh? Amb uns torrons, el que sigui, no sé. Llega més, per exemple, amb un plant més principal, potser, no? Amb un pe... Algú salat, tot el que són embutits, algun formatge. Això és un aperitiu molt dispers. Amb carn a l'abrasa, per exemple, allò, plant informal. Ja que l'has portat, diem el nom del vi o del celler. És un... és un cava de negociant, es diu, marçalada. Vale. Cava de negociat, has dit? De negociant. Fa un senyor per un altre. De part de no, no, és que aviat és un cava de negociat i anava a dir que aquest concepte encara no el conec. Què és un vi de negociant? Jo l'alaboro i tu me'l compres. Una marca blanca, per dir-ne una manera. Això mateix. Algú que vol fer amb la seva marca. Jo el podia fer al celler, jo l'hi compro al bar que fa avi, i llavors la barre és molt bé, però tu m'has de posar jo qui ho fa. Doncs el racista en botellador, que és l'Albert. Però ho haig de posar a la tiqueta, si no, no ho puc vendre. És una informació de qui ho fa. És un sistema sanitaris i d'això en de constar obligatòriament qui ho fa, però després és la marca de qui el vén, de qui el comercialitza. Fixa't que això, el nom meu, per això m'estaria... A la tiqueta i el teu... En petit, en petit, en petit. A la contra tiqueta, el glúm, l'alcohol i qui ho fa. Molt bé. En boca què? Estarà bé? A veure en boca, t'esteu-lo, una mica, per veure ni que sigui de la copa petita, a la copa gran. És suau, és una cosa carbonic, molt refrescant, cítric, bombolla. Correcte, t'omple la boca. I treu... Després, l'altre secret, que la copa, la copa més estreta, és molt estreta i entra pel mig de la boca. I a mesura que anem obrint, on, a sobre més, hi entra per tota la boca. La copa és tan gran, les pompedurs, que li diuen, obrien massa i te'l pules... Aquella socaves al mas, directament. I el feies caure per tot el cos. Una mica incòmode, no, la copa? Tipo festa, no? Està molt acostumats a aquella època. És el que hi havia. És el que hi havia. Ara que encara n'hi ha alguna, l'utilitzem per gelar. Deu haver-hi alguna ciència, no? Alguna carrera que s'estudin, realment, el tema de les formes de les copes, la mida, deu haver-hi... Les cases, sobretot, austríaces, alemanes, la Riedel, l'Espiglau, que és la mateixa, les shots, ja en 50.000 cases. Aquests sí que fa molts anys, tot la casa Riedel, està investigat, no fa molts anys, el tipus de cristall, més plom, no tan plom, i segons les veritats, busquen uns diàmetres que la copa fixada no és cilíndrica, és tipus tulipa. Més oberta o més tancada. Però, clar, contra més tancada, més conservarà els aromes. Si la fem cilíndrica, com la cervesa, per exemple, se'n van. No passa res en camí aquí, s'han de tancar sempre. I si a sobre el poses amb un got de plàstic, que l'obertura és més grossa, allà ja no s'hi sembla... Els gots igual, el got de la cidra, també, és cilíndric. Però allà no busquem, tampoc, el gas carbònic, perquè l'hem trencat, la cidesa. La segona copa és molt interessant, no es nota res de gas. Sorten molts els aromes, de fruit de blanca. No he trobat tant la cidesa, segurament. Mets carbònic, més la fruita, no tan madura, però no tan verd, el vi, diria, amb aquesta cidesa. En camiquet, més madur, més suau, diria jo. Més rodó. I la copa gran, què ha passat? Ha passat per la primera, la segona. Que marxa el carbònic. La copa gran, encara més explosió de sabors, o què? Diries que no és un vi escomós. Mira, fixa't. Volia arribar a pensar que s'enviria amb una mica de guia. Això ha passat de la segona, la tercera, perquè si haguéssiu fet de la primera a la tercera, potser haguéssiu mutat encara més. Per això, llavors, quina seria la millor copa per a ara qualsevol beguda en gas carbònic, potser la segona? Està parlant d'un vi escomós jove. No estem d'un vi escomós envellit. Envellit vol dir la posició horizontal a les caves, sota terra. Potser seria la millor, la segona. La tercera serà massa oberta. Sortiran, marxaran els aromes, el gas carbònic, quina interesa. Potser per mi que el que són els escomosos no soc gaire d'ells, en millor, seria per mi, particularment. M'agradaria més la copa més oberta i que marxi més el gas carbònic. No es farà mai mal. Per tornar a dir que és per mi que els escomosos... Això, després... En tasto per brindar i pràcticament poc més. Això també s'ha de tenir en compte, no? Perquè llavors significa que diferents comensals, si tenen copes diferents, poden tenir una experiència anulògica diferent amb el mateix vi. I no només això, sinó per l'espai de la taula, si tens poca espai poses la segona copa i serveix per tot. Dos copes, no? Anual pel blanc i aquest pel negre, no? És igual, fins i tot. Fins i tot l'aigua, també aniria bé. No sé, hi ha restaurants que posen... De fet, posen dues copes, sempre, eh? Fa molts anys, la copa gran era per l'aigua i la petita era pel vi. I encara hi ha llocs a vegades que et serveixen l'aigua en la copa gran, dius. Aquest noi no ha anat a cap... No li han dit que la copa gran és pel vi. L'aigua és igual, pot ser gran, petita, mitjana, és igual, però el vi... A dia d'avui, si vols aigua, normalment et porten un got. Ja no t'ho posen ni en copa, normal. Però encara hi ha llocs que encara t'ho fan així. I la copa de calvi, n'estreta, n'estreta, no, no fa falta. Perquè si tu hi has tingut un vi amb un recipient molt tancat, no el tanquis en el altre cop, obre'l una mica. Però no m'has obert, aquí ho hem tastat. Sí, sí. Potser tu veuries abans, potser amb la segona copa. Potser és la que es queda a la interví. Tu notes una sidesa que, a la tercera, tu ja no notes. És com un vi bano, sí, hi porta una mica de gas, però no te'l veuries. El secret és això, l'obertura, simplement. Has de conservar el carbònic, i aquí el perds, completament. Estaria bé que tots els vins a les etiquetes posessin una recomanació. Si vostè vol tenir una experiència tal, serveixi guant la copa tant. Això ja ho fem... Això és feta bosta. Vol dir que és que tinc copes així, re, tiri-les. Veig servir les copes de vi. Demani-les per reis, demani-les per reis. Un dia un client... No, res, escolti, això... Mira, és una bona... Cada cop potser la gent s'ho mira més. Perquè el primer que ens ho pegues és el nas, no fa falta. Ni massa gran ni massa petita. A qualsevol vi, amb el negre. Segons el tipus de negre, que serveixi l'opertura fresca, aniré molt bé també la segona. He dit blancs, com podria ser els negres joves. I la gran és pels blancs molt envallits i els negres igual. Perquè s'obren. Però en canvi, el vi escomós... Potser sí, però estem testant un vi escomós jove. Potser si ho veus aquí, un vi escomós amb 50 mesos d'envelliment, potser li aniré bé la gran. No ho sabem. El proper dia ho podem portar. Ara estem parlant de mida i de forma. Però hi ha el material de la copa també és interessant. Això ho he dit abans. Ells estudien si té plom, no té plom. Vale. El gruix de la copa, si és de cristall o és de vidre. Hi ha moltes qualitats, però clar, això t'ho pagues. Si està fet a mà, si està fet a màquina. No, perquè ara hi ha molta moda amb festes més informals d'utilitzar copes més de plàstic o d'aquest sistema de reutilitzades. Millor el vidre. És qualsevol conservació de les begudes. Tòniques, refrescos... Qualsevol... Beguda és millor amb vidre, es conserva millor. Fins i tot el bitxí. Sí, sí. Qualsevol beguda es conserva més. Si no, també feu la prova. La tònica, sueps. Empolla de vidre, empolla de plàstic, més gran. I amb llauna, feu a casa. La mateixa copa podeu fer. Pot fer diferents tipus de formatge. Allà ja notareu la que té més gas i la que té menys. I la sensació, la conservació. I el vidre sempre és el més correcte. Quan obres una ampolla, per exemple, que té molt de gas al principi, una gasiosa, el perd de seguida. Doncs millor comprar una ampolla més petita. I si és de vidre, jo he notat que es conserva millor. Perquè el plàstic, també, amb la temperatura, es simple, es desinfla... Va ser època... bueno, estat, diverses dècades. Va ser una cosa que va néixer, jo recordo els primers anys, que jo semblava que jo ho sabia tirar, que em deien. Era el summum de la modernitat, i la societat va tirar per aquí, i així ho estem pagant. Jo crec que haurem d'anar retirant dels plàstics de tot arreu. Com a mínim, amb vasos de coses líquides s'hauria de retirar per mi. Jo me'n recordo que podies retornar els embasos, retornar amb la caixa, i si la caixa ha complert, no pagava res. I si faltava una, la pagaves, però... I no era ret. Era d'una espai, i encara hi ha embars que ho tenen, això. Sí, hi ha llocs que aquí s'enjust, hi ha algun lloc que tenen llet, llet que retornes l'embàs... Ah, mira. Arcaulat, també. Exactament. El llet és de la mateixa casa, és l'etona. Sí, sí, clar, s'ha d'anar a partir. I sé que, bueno, hi ha part. Encara també hi ha garrafes de vidre d'aigua. Per tant, això, que fa 5 o 6 anys no en devia haver dit cap, i estem començant a tornar cap aquí una altra vegada. Poc a poc, tot torna una mica fa uns inicis. És saber veure bé la temperatura correcta, tot a les begudes, ni massa fred, ni massa calent, tot té una temperatura. Un munt de variables que s'han de tenir en compte, et poses a veure... Vols una mica de vi i dius, vinga, va, coses que t'ha tancat en compte. Abans de començar, aviam, va. L'embàs, la conservació, no sé què, en els aguantos... El de càleg o vintàleg, o el que sigui... Vintàleg, jo crec. Hi ha un queix de fer primer. I després, per conservar... Això, per conservar, hi ha... Jo, com a mitja alemany, ells diuen que l'ampolla que sobra s'ha d'acabar. Bueno, sí, clar, però... Això era un tòpic molt alemant, que, a la veritat... Bé, es posa el servir perquè... Què faràs amb mitja ampolla? Per esmorzar, sí. Però com a conserves, a la nevera. Sí, sí, t'acaba per esmorzar. Oh, fes-te un bon entrepà, fes-te una truita d'aquelles bones... Però no del primer esmorzar, poma, l'esmorzar de l'acent no pot ser, acaba. Per què no? I un bon tap que no deixis escapar el gas. Però, si te l'acabes, millor. Bueno... I parlant de taps, l'altre dia vaig veure en una botiga... Uns aparells que venien... que feien com de taps per conservar. Suposo que això deu estar molt... No sé si de moda... O ara el Pep treure un utensili de la bossa i ens deixarà tots quadrats. És que fa clac. Un tap... El millor tap per conservar el vi escomós. Deixem-nos les collaretes i... Les collaretes és una cosa que mai entens. A ell tampoc, perquè l'aire passa, no? O t'acabes l'ampolla o si no agafes aquests que són de papallona, els clàssics... Ah, això vaig veure. Són els més armètics, la preta... I amb les dues ales, la preta. I què d'allò, armètic, eh? Fins i tot quan l'has d'obrir aguanta el tap perquè... Perquè pot sortir... El gas que es va deixant anar de l'equip, torna a crear pressió dintre. Ah, si el pot ser així, me l'anava a veure. I de malobríssim, faria pum. I això serveix només per al cava, només per a les... En aquest cas sí, perquè té molt de gas carbonic i en sí és un conservant. I, a més a més, aquest té les aletes, les pales, que agafen bé el bord de l'ampolla. Això és especial. Amb un vi... Doncs aquests aparellets de 15-20 euros no baixaven, eh? Deuen funcionar realment molt bé. Hi ha un sellers que tu poden regalar, però que a vegades regalen menys. Però si els demanes un temps, potser algun o dos et donaran. Això abans tothom ho donava ara, no, però seria... Jo dic una alternativa a la cullereta. O si no, acabes amb un pollas... Pots que l'ho de la cullereta, no? Deien que sí, però no. Un altre mitjà que tirem pel terra. Exactament, sí, jo crec que... Poses un estona més a la nevera, i que acabes que tampoc no es dolent veure vi menjant. Sempre quan no portis un excés. Si te'l deixes perquè ja portes un excés, més val que te'l diguis. O sigui, te'l guardes, però quan tens, no sé, qualsevol... I si no, per esmorzar, com diu el Pets? En lloc d'un cafè et poses una copeta d'acaba. I s'agatxes dormint. Una esmorzar de burquilla i... Sí, una truita, un revolt d'aquests, un bon entrepar... Bueno, clar, però és que llavors ja tenim una idea diferent d'esmorzar. Que no un cruzant, no? No, un cafè enllet i un cruzant, no. Estan parlant d'esmorzar de burquilla. Va, l'esmorzar de burquilla del de les 11 a 12 del matí, no del del... Vull dir tant. Són conscients diferents, per exemple. O d'aquells botifarres asparracades típiques del Penedès. Per mi sí, és un tirament. Però l'esmorzar de burquilla, a les 8 i a les 9 del matí també, quan... jo havia estat a Mercabarna, quan es venia de matinada... O sigui, a mitja llobren, a Mercabarna. Bueno, ara no sé l'obra, però quan hi anava jo fa 50 anys, voldríem, a les 12 de la nit, estava a Zalialla. A l'1 a la matinada, si voldria, a les 2. Segons el mercat. Clar, a les 8, quan es tancaven les ventes a les 8, la gent, un esmorzar de burquilla se'l fotia, però... Sí, sí. Si en aquest cas, si calcava, no fa mal, no? Els paus de por, perquè no... Perquè no, per esmorzar, clar, que sí. Sí, sí. Tant i tant. Molt bé. Doncs bé, si us sembla, deixem en aquest punt la tertúlia i aquest espai de vins, també que hem fet aquí, que el Pepen s'ha portat un munt de copes, i hem estat xerrant també sobre el tema de la importància, que és de tenir també el tema de la forma, de la mida, de com... I la temperatura. La temperatura, també. Ni massa fred ni massa calent. Entre 4, 6, 8 graus. Ai, per ser, i ara se m'oblidava. Que també vaig veure al costat d'aquests aparellets per tancar el cava, i hi havia uns que es posaven al coll de... Però crec que era d'ampolla de vi. Les camises? No, no, no, de les ampolles, com un antigoteig. Un és? Això ja me n'espava pel vi. Pel vi era, eh? Sí, sí. Hi ha unes arandeles que es dobleguen, i llavors això és per servir més llarg. Perquè hi ha colls molt estrets i fan la gota. Això és el drop stop, saps el que es diu? Sí, algo així, a canvi, que passa amb la curió. Sí, això també és molt útil. Una cosa rodona, que li fas la volta, el gires és inoxidable a l'alimentació. El posa i és perfecte. Tens el perit que se't pot escapar cap endins. Hi ha uns que tenen unes pastanyes, i llavors ja no cau. Però el millor, el millor, el que a casa em va ser massa dit, ha acabat l'ampolla i no et passarà res. Sí. Tira el contenidor que estigui avui. Ah, això mateix. Doncs res, Pep Albert, moltíssimes gràcies per passar-vos aquí a la Rambla. Moltes gràcies, em deixa recordar que... Ah, sí, sí, perdona, Albert. Des dels pastorets està la venda que el llibre té, està la venda a la Segredania, al Teneu, està la venda a l'escrivar, perquè entenen per vendre a Coco y Vainilla, Vainilla y Coco. Ah, Vainilla y Coco, sí. Sí, que el que vulgui el disc pot comprar en aquests llocs. Molt bé. Doncs ja estem a 70. A 70 també podem trobar el disc d'aquells que no vam poder-lo. Es van oblidar de comprar-lo el dia de les funcions. Molt bé. Doncs bé, que tingui bona cap a la gata i també una bona celebració de reis menjant tortells. A l'escufa. Amb cava també va molt bé. Amb vi escomós, del corpinat, panadès, d'on vulgueu. Però el tortell de què us el demaneu vosaltres? El tortell de reis. Amb... Amb massa pa? Amb massa pa. Amb massa pa i que hi hagi la fava. Això sempre, això sempre. Molt bé. Un de petit, sempre, jo. Un pal a cava alcada i un pal a endemà. Perfecte. Vinga. Adéu. I ara escoltem un tema dels catarràs, un que es diu Tokyo. Els ulls s'hi il·luminen com les nits de París. Mil tempos de guerra que es desperten dins el pit i de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç. Si aturem tots els rellotges, hi estirem fins l'infinit. Aquest breu moment de paus entre rutines i neguits. Si oblidem el que s'espera de nosaltres, hi fem cas el que sentim. Queda't amb mi aquesta nit. Perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuen el mar. Si et despertaré a Tokyo, un petó vola del nas. Si és un càstig o és un premi i encara està per decidir, a vegades val la pena arriscar-se a patir. Tot a nit del borratxera deixa pas a la ressaca pel matí. I diguen que és el jutge dels amors i dels instins. Potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins, però en algun lloc en algun moment haurem de començar a escriure el destí. Queda't amb mi aquesta nit. Perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuen el mar. Et despertaré a Tokyo, un petó vola del nas. Queda't amb mi aquesta nit. Perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuen el mar. Et despertaré a Tokyo, un petó vola del nas. Queda't amb mi aquesta nit. Perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuen el mar. Et despertaré a Tokyo, un petó vola del nas. Queda't amb mi aquesta nit. Perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuen el mar. Et despertaré a Tokyo, un petó vola del nas. Queda't amb mi aquesta nit. Perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuen el mar. Et despertaré a Tokyo, un petó vola del nas. Escolta, és la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones. Ens queden 9 minuts per connectar amb Catalunya Ràdio i el que farem és parlar dels dies internacionals. Avui, que s'apigueu 4 de gener, és el Dia Mundial del Braille. Femèrida, un dia internacional que celebra des de l'any 2019, amb la finalitat de crear més consciència sobre la importància del Braille com a mitjà de comunicació per la plena realització dels drets humans per les persones cegues o bé amb una deficiència visual. Segons l'OMS, actualment hi ha 36 milions, 36 milions de persones em segueixen tot el món. I també unes altres, 216 milions, que pateixen discapacitat visual moderada o bé greu. Aquestes persones tenen més possibilitats de viure en la pobresa, també de tenir pitjor salut i de tenir més dificultats que altres per accedir a l'educació, a la feina o a millors tractaments. Va ser el desembre de l'any 2018 quan la ONU va reconèixer i va declarar el Dia Mundial del Braille per la seva celebració al 4 de gener, destacant el multilingüisme com a valor bàsic de les Nacions Unides. La data es va escollir per què coincideix el 4 de gener amb la data de naixement del creador del sistema d'escriptura i lectura tàctil en Luis Braille, que va néixer un 4 de gener del 1809 a França. Ell, el Luis Braille, es va cadascic d'agut a un accident durant la seva infantesa mentre jugava al taller del seu pare. Més tard es va besant el sistema inventat per un militar anomenat Charles Bavière de l'acer i va reinventar aquell llenguatge besant-se primer en una matriu de 8 punts i després en un altre de 6. Què és el Braille per això? Doncs bé, el Braille és un sistema alfabètic en relleu, ideat per representar les lletres, els signes de puntuació, els números, la grafia científica, els símbols matemàtics i fins i tot, inclús, la música. L'alfabet Braille consisteix en celes de 6 punts de relleu que estan organitzats com una matriu de 3 files per dos columnes i que comprenen una matriu de 6 punts de relleu i que, convencionalment, s'anomeren de dalt a baix i d'esquerra a dreta. La presència o l'absència de punts permet la codificació dels símbols i, mitjançant aquests 6 punts, subtenen 64 combinacions diferents. Curiositats del Braille. Doncs bé, hi ha algunes curiositats sobre aquest sistema, però, a més a més, si posem un cop d'ull a internet, trobarem que existeixen multitud d'objectes amb Braille també. I també, a més, d'altres llibres. Per exemple, hi ha llawnes de refrescos, amb data de codicitat que estan amb Braille. També, inclús, hi ha el CUP de Rubik, que també està amb Braille, i també, per exemple, tatuatges, que inclús es fa la gent amb relleu, que són amb Braille, anells, pitets o roba de nen petit, bosses, pastillers, etcètera, un món de curiositats, realment. Si parlàvem del dia mundial del Braille, ara passem a l'altre, que és el dia mundial de l'aibnosis per sensibilitzar i informar a l'opinió pública sobre els beneficis de l'aibnosi en les persones, així com també per eliminar els mites i els conceptes erronis sobre aquesta disciplina. L'aibnosis és un mètode natural, efectiu i antic a la percepció de la qual ha estat modificada amb masteriotips negatius, reflexats com un tema central en llibres i pel·lícules de ciència-ficció, mostrant a persones forçades a realitzacions en contra de la seva voluntat a través d'un apte hipnòtic. Per què celebra aquest dia? Va ser creat l'any 2004 per a iniciativa de l'Ipnotitzador certificat Tom Nicoy, sent recolzada també pel comitè del Dia Mundial de l'Ipnotisme i amb la finalitat de recolzar els professionals de l'Ipnotisme a promoure les seves bondats i també avantatges. L'aibnosi és definida com un estat mental on grup d'actituds generades per instruccions i subjeccions preliminars, induïdes per un hipnotitzador o hipnotitzadora. És un estat de consciència i inconsciència millor que s'assembla al del somni i que s'aconsegueix per mitjançar la sugestió. Es caracteritza per la submissió de la voluntat de les persones a les indicacions de la persona que indueix el procés d'aibnosi. Hem de saber que l'aibnosi s'aplica en el camp també de la salut, de la psicologia i de la medicina. I la seva utilitat en fins terapèutiques es coneix com a hipnoteràpia. Per exemple, en el control del dolor, el control del pes corporal, el control dels hàbits nocius, traumes cíquics en pacients o inclús també el control de les fòbies. Ja ho sabeu, avui també se celebra aquest dia amb un dia al dalt de l'aibnosi. A la rambla res saturar. Vine, queda't i escolta'ns. Smooth jazz. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. En aquest últim minut que ens queda repassem la notícia més llegida que hi ha al portal de la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals, TV3 i Catalunya Ràdio. La notícia és la que anuncia la mort dels 20 anys de Elena Huelva, l'influencer que explicava com convivia amb el càncer. És que feia 4 anys que li havien diagnosticat un cerc com a deckwing, que és un tipus de càncer que afecta els ossos. Doncs bé, ella, aquesta influencer, Elena Huelva, explicava el seu dia a dia amb aquest tractament contra el càncer que tenia, i justament va morir a Idi Març al matí. Elena Huelva posa la notícia, va néixer a Sevilla fa 20 anys, i la jove va fer visible aquest càncer com a deckwing amb el lema hashtag misganesganen, diu en català les meves ganes guanyen. Amb sinceritat, Tandresa i simpatia, tal i com diu la notícia, va detallar els ibaixos també de la malaltia, les xarxes, on tenia milers de seguidors, 900.000 persones només a Instagram, que és el canal que ella també escollia per fer les principals públics. I també és a mitjà pel qual la família, ahir va decidir anunciar la seva mort. Un missatge que deia, des de esta mañana, Elena Osvaila i Osmira, des de su estrella, hashtag misganesganen, gràcies por todo. Doncs bé, un cop es va saber la notícia, les xarxes es van omplir de centenars de missatges de condol. La notícia és que la notícia és que els informes que els han compartit permeten arribar a aquesta conclusió que us deien. No hi ha noves variants o cap nova mutació del coronavirus. De tota manera, això se li ha de traduir en que la multiplicació de contagis a la Xina ara per ara no ha donat cap variant ni mutació significativa pels més de 2.000 genomes de positius per Covid-19, recollits i sequenciats des de l'1 de desembre. A la vegada, de tota manera, hi ha una actitud de reducció de les dades, de no donar tot a les dades, i ha menys tingut l'impacte real de la pandèmia dins del país. El seu director, Tedros Adanom, assegura que també entén que alguns països demanin una prova negativa als viatges procedents de la Xina. Amb la circulació del virus a la Xina tan alta i les dades que no arriben completes, és comprensible que alguns països estiguem prenent mesures que creuen que protegiran els seus ciutadans. Les dades són útils per a l'OMS i per al món, i animem a tots els països a compartir-les. Mentre estan aquesta tarda, l'Unió Europea està estudiant com pot afrontar aquesta explosió de casos a la Xina sobre la taula recomanacions dels experts, com ara obligar els viatgers procedents de la Xina a presentar proves Covid-negatives i a portar la mascareta durant tot el vol. Aquestes propostes, de tota manera, ja han provocat els rebuts de l'Associació Internacional de l'Esport Aeri, la coneguda Iata. Notícies breus, Xavier Vilà. El món polític i sindical s'acomiada de l'històric líder sindical de la Unió General de Treballadors i polític Nicolás Redondo Urbieta, mort aquesta passada nit a l'edat de 95 anys. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat Redondo de figura clau de la democràcia, ho ha dit a la capella Arden aquesta tarda, instal·lada a la seu confederal de la UGT a Madrid. La historia de Nicolás Redondo contiene la historia más brillante de nuestro país, la lucha por la dignidad de los pueblos, la lucha por la dignidad de los trabajadores y trabajadoras, la lucha contra la desigualdad y, finalmente, también, la consolidación de ese espacio de democracia de libertades que representa hoy la España Constitucional. L'Iran anuncia una resposta ferma d'unes caricatures del líder Suprem Ali Hamenei, publicades avui per Charlie Hebdo i que considera insultants. El setmanari satílic francès ha publicat en paper i per les xarxes, també múltiples dibuixos on apareix representada la màxima autoritat religiosa del país. En una d'elles dues dones despullades la piden un Hamenei enterrat fins al coll, i en una altra se'l dibuixa en forma d'espermatusou. A més, a la portada apareix una dona despullada i es veuen petits religiosos amb túnica i turban que s'han d'entrar en l'hi per la vulva. I, tot sota el títol, els molars tornen d'allà on venen. Parlant de l'Iran, ha quedat en llibertat l'actriu d'aquell país Tarane Alidusti, després de ser detinguda per donar suport a les protestes contra el règim iranià. El novembre va penjar un vídeo a les xarxes sense vell, i amb un cartell on es llegia Dona, Vida i Libertat. A mitjans de desembre, la policia la va de tenir per protestar contra l'execució a la força, a la forca, el que volem dir d'un jove de 23 anys contrari al règim. Alidusti és una de les actrius més famoses del país, coneguda internacionalment pel seu paper a la pel·lícula El viatjant, del 2016, guanyadora d'un Òscar, el millor film en llengua no-anglèsa. Rússia ha enviat avui una fregata a l'ocià atlàntic, armada amb nous míssils de creuer i personics del tipus quinzal més precisos en els seus impactes i molt més difícils d'interceptar per part de les defenses anteriors. En una roda de premsa acompanyat de representants militars, el president rus, Vladimir Putin, ha assegurat que són armes úniques al món, equipades, deia, amb l'última tecnologia hipersònica que passes de superar qualsevol sistema de defensa de míssils. Rússia, la Xina i els Estats Units mantenen, i es sap, una cursa d'armament hipersònic amb capacitat de volar 9 vegades per sobre de la velocitat del sol a l'abast de més de 1.000 quilòmetres. També poden portar ogives nuclears si fos necessari. Esports, el del Serra. El Barça està pendent de rebre la notificació del TAT en referència a l'ascensió de Robert Lewandowski. Diversos mitjans apuntat que l'ultim tribunal de la via esportiva... ha seguit les notícies de Sant Just. Bon dia. Continua l'èxit del nou parc de Nadal. Dilluns es vei inaugurar una de les novetats d'aquesta any. El parc de Nadal, ubicat a la primera planta del mercat municipal, a la sala Marcart, on, durant el 2022, han acollit les obres d'artistes contemporaris en el cicle d'exposicions mons. Des del Dilluns, i fins demà a 5 de gener, aquest espai polivalent acuya el parc de Nadal, un lloc de trobada on els infants i joves de 3 a 16 anys, amb propostes i activitats, com tallers de fenalets, dimants de decoració nadalenca, de maquillatge, un planetari, un fotocol nadalenc, un concurs de dibuix i jocs gegants entre moltes altres activitats. Demà a 5 de gener, durant el matí, hi haurà un espectacle infantil, que haurà de marxar amb els petges reials. A més, el mateix dia 5 demà, Radio Desbert farà un programa especial en directes de les portes del parc de Nadal. Serà de 10 a una del migdia, i es podrà sintonitzar, com sempre, els 98.1 de la FM, i també a radiodesbert.com. Recordar-vos que l'entrada té un preu de 3 euros pels infants i joves de 3 a 16 anys, que l'entrada és gratuïta pels adults que acompanyin els infants, i que l'horari del parc de Nadal és que avui estarà obert de 5 de la tarda a 8 del vespre, i després estarà obert al parc de Nadal de 11 del matí fins a les dues del migdia. Més de 2.400 infants de Sant Just Desvern han rebut a casa una carta per poder demanar els seus desitjos als Reis Macs d'Orient. Des de l'Ajuntament de Sant Just, en col·laboració amb el servei local de català, s'han enviat a 2.400 nens i nenes una carta per què demanin el que desitgin els Reis d'Orient. Aquells infants que no hagin obtingut la carta se la poden descarregar en format PDF, fent clic a l'enllaç de la notícia a Radio Desvern. Paral·lelament, un any més, el consorci per la normalització lingüística ha reunit en una mateixa plataforma totes les joguines i jocs disponibles actualment en llengua catalana. El cercador permet filtrar els resultats per categoria per generar de joc per fabricant i per edats. Aquest link també el podeu trobar dins la notícia que trobaríeu si aneu a radiodesvern.com. Hem de dir que la carta també és descarregable des del punt d'aquesta notícia a radiodesvern.com. I ja es coneixen els projectes guanyadors per la segona convocatòria dels ajuts pel foment de la creació artística de Sant Just Desvern. Per segona inconsecutiu, l'Ajuntament de Sant Just Desvern ha atorgat dos ajuts de 5.000 euros cadascun per fomentar la creació artística, d'un total de 8 propostes presentades. Els projectes guanyadors d'aquesta segona convocatòria són el monòleg teatral El Peix Daurat, un viatge a la Bujeria d'Anna Agulló i el projecte solarígrafia de Jordi Huerta. El llarg del 2023 sobrirà la tercera convocatòria per fomentar la formació, la innovació o investigació artística, la creació i la producció artística en relació als camps artístics i escènics de la música, el teatre, la dansa, el circ, les arts plàstiques visuals, audiovisuals, videojocs i multimèdia. Un jurat analitzarà les propostes i les puntuarà amb base als criteris establers. Aquests tenen en compte la qualitat artística, l'originalitat i la creativitat del plantejament, l'impacte o l'interès cultural, la vinculació amb el municipi o la presentació d'un pla de comunicació entre d'altres. Fins aquí la informació local. Tornem d'aquí una hora amb més notícies. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'íctus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no t'has un canvi brusc a una persona, com ara, perda de força a una banda del cos, canvis a la parla o a l'enginy de la cara, trucar ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'íctus, trucar ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. A la rambla res saturar. Vine, queda't i escolta'ns. I comencem ara aquesta segona hora de la rambla. El magazine de tardes a ràdio d'Esvern escoltant un tema de Natàlia Lacunza, que es diu Nana Triste. Sé que hay cosas que me digo que no tienen que pasar. No se despiertan del olvido, vuelven pa' hacerme y orar. Yo me quedaría contigo una, dos, tres noches más si no hubiera roto el hilo. Ojalá volver atrás. No te culpo de mi pena. No te culpo de mi mal. Te construirá un castillo con tu lágrima de sal. Te cuidaba como un niño que no sabe caminar. Déjame que te proteja de lo que pueda pasar. Dame pa' y dame guerra. Dame aliento, cuídame, clavellitos en tu pelo. Los tatuajes de tu piel hoy supura. Lo que ayer sabía a mí, yo maldigo mi cordura. Palomita, llévame, dame pa' y dame guerra. Dame aliento, cuídame, clavellitos en tu pelo. Los tatuajes de tu piel hoy supura. Lo que ayer sabía a mí, yo maldigo mi cordura. Palomita, llévame. A ti te maldigo pa' tu lágrima de sal. A ti te maldigo no me vas a hacer llorar. A ti te maldigo. A ti te maldigo. A ti te maldigo de tu lágrima de sal. A ti te maldigo no me vas a hacer llorar. A ti te maldigo. No es mío, nunca lo debí cuidar. Nunca lo debí cuidar. Nunca lo debí cuidar, No caló de vi, cuida'l. I parlem ara d'algunes afamèrides cosetes que van passar el dia com avui, abans de seguir amb el programa. Recordem que en aquesta segona hora d'avui farem primer de tot una entrevista a Chus Isla, que és voluntària del rebós de Càrides d'aquí, de Sant Just, per parlar amb ella sobre com van anar el recapte d'aliments que van fer el mes de novembre, que ens parli per exemple de quants quilos van aconseguir menjar i també quin temperament representa tot això de les donacions al llarg de l'any. I després també farem espai d'allogues amb l'aranja, que és una de les professors de l'acadèmia l'ESA Yoga d'aquí de Sant Just. Doncs bé, pel que fa a les afamèrides, que sapigueu que el dia com avui, de l'any 1918, Rússia va reconèixer l'independència de Finlàndia, un 4 de gener, també el 1948, a Mainmar es va independentitzar del Regne Unit, i l'any 1969, un 4 de gener, Espanya, va retornar a Ifni, al Marroc. També l'any 2010, a Dubai, es va inaugurar un 4 de gener, el Buri Califa, que és l'edifici més alt del món. Després també tenim persones que van néixer tal dia com avui, per exemple, Isaac Newton va néixer en 4 de gener del 1643. També Jacob Grimm, lingüista, l'exicògra, un dels germans Grimm va néixer a Hessen l'any 1785. També és l'aniversari de Luis Brallet, ja ho hem dit a la primera hora, creador de l'escriptura per a sexe, que du el seu nom, ell va néixer a França l'any 1809. I també és l'aniversari avui de Lissa Apigannensi, escriptora presidència del PEN anglès, i figura influent del món cultural britànic, va néixer l'any 1946. Avui, a més a més, dins del panorama català, també és l'aniversari d'Adolf Cabané, que va néixer el 1911 sabadell músic català, que va compondre l'himne del futbol club Barcelona. I pel que fa a les necrològiques, persones famoses que van morir el dia com avui, per exemple, és el cas d'Aurora Pons, va morir a Madrid el 2016, una destaca de ballerina catalana, va ser la primera ballerina del teatre del Liceu. També té el dia com avui de fa un any, justament a Barcelona, i moria Joan Vinyals, guitarrista, compositor i productor músic català. També té el dia com avui a França, el 1960, moria Albert Camus, escriptor. També Venito Pérez Galdos, escriptor espanyol, moria a Madrid el 1920, un 4 de gener. Ara ha arribat el moment de fer una de les entrevistes del dia. Tenim l'estudi de Ràdio d'Esvern a Xus, és la voluntària del rebós d'aliments de Càritas Perroquial de Sant Xus. Avui ens ve a fer una valoració i a parlar de com va anar el recapte d'aliments, que a Càritas fa cada any un recapte que aquesta vegada va tenir lloc. El cap de setmana del passat sinó m'equivoco 12 i 13 de novembre. Més així, no, Xus? Sí, sí, és així. Molt bé. Doncs bé, ha passat més o menys un mes i mig des que el rebós de Càritas de Sant Xus va organitzar aquest recapte, que feu anualment. Suposo que ara ja teniu dades amb mar, racontes, fets, i poder fer una valoració una mica acurada. Bé, doncs comencem amb la primera pregunta. Com va ser aquesta participació de la ciutadania Sant Xus tenc en el recapte? Va haver-hi bona predisposició? Sí, sí, com cada any va haver-hi molt bona predisposició. La gent normalment és amable i generosa, i de fet dona el que pot. Hi ha gent que dona més, hi ha gent que dona menys, però sí, en general, molt bona predisposició. Recordem, a més, que també va coincidir en el recapte amb el cap de setmana dels Cards de Sant Xus. Això us va perjudicar d'alguna forma o al contrari? Bé, de fet, no és el primer cop que coincideix amb els Cards de Sant Xus, i per això, quan coincidim, comencem el recapte de l'hi vendre a la tarda. En lloc del dissabte, no? Sí. I, per una altra banda, també hi ha més gent que es queda Sant Xus pel tema Cards, amb el qual també tenim més afluència de gent, i això també ens ajuda a que la gent col·labori més. Quan us vau posar allà, en els punts dels establiments, hi havia gent que no sabia que es feia el recapte, no sé si també potser vau aprofitar per fer una tasca més divulgativa de què és el rebós d'aliments? Sí, hi havia gent que sabia el que teníem al recapte. De fet, nosaltres fem una divulgació prèvia, vam posar uns cartells, que vam fer a uns punts estratègics, també als punts, als establiments, on es tenia que fer el recapte dies abans, vam penjar el cartell de que en aquell punt es faria el recapte, també vam fer promoció aquí a la ràdio, al volatí de Sant Xus, per internet... Nosaltres, de fet, explicàvem una mica el rebós de Càritas, quan la gent ens preguntava que nosaltres no som només un supermercat, que la gent necessita recollir aliments. Nosaltres fem molta més tasca a part de donar aliments a les persones que necessiten. Sobretot, treballem coordinats, que recorda que ja ho hem comentat aquí alguna vegada, treballem coordinats amb els serveis socials de l'Ajuntament, i també amb les altres caritats de la diocèsis de Sant Feliu, treballem en conjunt, i nosaltres, el important és que treballem amb persones. Les persones que venen a nosaltres a través dels serveis socials o a través de càritats, els donem un acolliment, mirem quines són les seves necessitats, perquè avui en diem pujat, els preus als aliments, l'habitatge, tot, tot. Llavors, clar, hi ha gent que va més justa que més us enrere. Llavors, mirem una mica de fer aquest acolliment, que normalment es fa els diuns amb les persones que s'encarreguen de l'acolliment, i després treballem amb les persones voluntàries. Nosaltres som uns 29 voluntaris, aquí s'enjust. Quatre faran el programa de formació al Janet, que tindrem quatre persones més, i al final es tracta d'anar tots... a la mateixa direcció. O sigui que no només és a la tasca de donar aliments, que és molt important, és un presentatge molt important, però no només és això. Escolta'm, i aquestes quatre persones, per curiositat, les veuràs pasca quan estaves posades amb gent que us va conèixer en aquell moment quan estaves fent el recapte al mes de novembre? Això no ho sé, Núria, no t'ho podria dir, no ho sé. Per curiositat, que a vegades la gent se dona de la feina que es fa, que feu quan potser us veu allà recullint aliments i això... No ho sé, aquest any, no ho sé. Jo sí que recordo l'any passat que a mi personalment algú em va preguntar i després es va apuntar. Es va apuntar, vale? Però aquest any... a mi personalment no em consta si jo ha preguntat algú o no. Era pura curiositat. Després, en entre, també, ja amb dades concretes d'aquest recapte, quants quilos de menjar, d'aliments, productes es va recollir durant els dies que va durar el recapte, una mica en total, o traduï també a euros quan vindria a ser la xifra. Sí, doncs mira, el recapte del carrer, el recapte que es va fer el novembre, van ser 2.160 quilos, aproximadament, eh? Uau. I després vam fer un altre recapte el desembre, el 20 de desembre, ens van arribar tot el recapte que es fa a les escoles, a l'institut i a la biblioteca, i això van ser 1.034 quilos més. O sigui que això fa un total d'uns 3.194 quilos. Bueno, Déu n'hi do, no? Déu n'hi do, Déu n'hi do. Amb veure'ls, realment, no et puc donar una xifra, perquè clar, hi ha aliments de... Varietat de productes, hi ha olis que poden ser molt cars, fins a potser... Jagums, sabons, sardines, tunyina... Hi ha preus molt diferents, i realment, si ho fessin, seria una tasca molt laboriosa anar producte per producte calcular. Clar. I tampoc, no. El dia del recapte anem a SACO, perquè tenim molta feina. Fem comparativa. Quants quilos de menjar es van recollir altres edicions, per exemple, a l'edició de l'any passat, el 2021, o alguna més antiga, el 2020... No sé si més o menys els quilos recollits són els mateixos. Bueno, respecte l'any passat, més o menys és el mateix. Potser hem fet una mica menys que l'any passat. Vale. Però el recapte que es va fer als centres educatius de Sant Just, això que t'he dit les escoles a l'institut i la biblioteca, aquí vam recollir un 25% més. Quan? Aquest any. Aquest any, vale. És bastant un 25% més. Sí, sí, sí. Les escoles aquest any de les escoles hem tingut això un 25% més. Ho atribuïu alguna cosa amb més conscienciació per part de les escoles o... Bueno, les escoles cada any fan més campanya amb el tema del recapte. Nosaltres també anem allà a fer una mica de promoció, fem una presentació de lo que és càrites, hi ha uns alumnes que s'encarreguen de fer tota la promoció d'intre de l'escola, que és una mica els alumnes que venen a la presentació que nosaltres fem de càrites, s'encarreguen d'anar a classe per classe recordant que tenim aquest recapte i suposo que a vegades li agafen més el truc. Sí, molt bé. S'animen més. Que bé. Tots aquests aliments que vau recollir, fins quan calcoleu que us duraran el rebost? I quin tant pacient de donacions anuals significa tot el que vau recollir? Ja doncs, per fer-te uns càlculs, nosaltres necessitem aproximadamente uns 12.000 quilos a l'any per les famílies de Sant Just. Això són dades de l'any 2021. Realment, quan tanquem la memòria d'aquest any, et podré dir les cifres exactes, encara no l'hem tancada, però són uns 12.000 quilos l'any. Més o menys. Clar, si aquest any hem recollit uns 3.200, aproximadament el recapte. És com una quarta part, no? Sí, jo diria que una quarta part, 25% a pròxim, 25%, perquè aquest any segurament necessitaran... Seran més de 12.000 quilos, potser seran 1.000 quilos més, perquè aquest any hem tingut més gent, però estem al voltant d'això, d'un 25%. Clar, el resta ens venia de l'ajut europeu, de la creu roja, que aquest any ens ha vingut, però l'any que ve ens han dit que no vindran. També ens van dir aquest any que no vindrien, i al final han vingut. Esteu a l'espera una mica, no? Estem a l'espera de veure què passa al 2023. Si no ve el camió de la creu roja, potser tindran que fer alguna promoció més o algun recapte més, perquè també tenim ajuts de l'Ajuntament i d'alguns particulars que ens fan donacions, i amb això comprem que, a més, els aliments que falten per cobrir aquesta dieta que hem explicat alguna vegada, que lluitem que sigui equilibrada, entre hidratos, sucres, glúcits i proteïnes, i, bueno, es fixa més o menys els diners i que mantenim aquesta donació. Però la creu roja estem aquí a l'espera. A veure, creuen els dits. Em fem un repàs, també, de les coses que demanava, que la gent es va senyir aquests productes o van deixar altres coses que potser no eren tan necessàries, com els hi deia, o els hi feiau saber quines eren les necessitats, de... de rebots. Doncs estàvem davant de cada establiment, i hi havia dues persones que informaven a la gent que estaven fent el recapte de cànides, i que, si volien col·laborar, els hi donàvem una bossa i els hi donàvem un paperet amb la llista de les coses que podien comprar i que són les que nosaltres realment necessitem per donar a la gent, no? Cerdines, tonyina, foie gras, i alguns sex, pasta rosa, sobres de sopa, oli, galetes, fruita seca... Bueno, en fi, el que sempre demanem, i la gent es senyeix bastant a la llista. També, com estem a l'abora dels Nadals, la gent també compra alguns torrons, neules... Bueno, clar. Que també hem repartit ara el desembre, entre allà que hem fet el desembre, i en general van a molt bé. Vale. Ve gent que us va donar diners, per exemple, directament? Bueno, això són casos molt aïllats, molt aïllats. De fet, quan ens volen donar diners, els diem com fer-ho, perquè, de fet, això, després els hi pot desgravar. Nosaltres anem allà, a vegades hem agafat diners, el que hem fet és comprar més aliments, per no tenir aquests diners a la mà. Clar. Però si algú vol fer una donació més gran, abans els hi adrecem a com fer-ho, perquè realment això és una donació, i desgrava la reina. I tot el que vau recollir ara mateix, on està guardat, i de quina forma està clasificada? Ara tenim el rebós de Sant Just, el magatzem, que tenim un magatzem petit, tenim moltes coses de les que vam recollir, amb caixes clasificat, per dades de caucitat i per nom, rossos, setembre del 2023, per exemple, però no ens hi cap tot. Aleshores, l'altra part s'ha quedat el magatzem central, que té l'Ajuntament, on vam fer tota la recollida, i tot el despliegue de gent que estava clasificant, hi ha una part important s'ha quedat allà, i a mi de que ho anem necessitant, l'Ajuntament ens suporta. Molt bé, i quan veu trigant a fer aquesta clasificació, o el mateix dia que ho anàveu recollint, ja ho anàveu clasificant. Sí, en mateix dia hi ha uns voluntaris, el magatzem, que monto una taula molt grossa i allà es va clasificant per caixes, i a mi de que arriben els aliments, tenim uns voluntaris que van recollint els aliments pels establiments amb els cotxes. Clar, per no acumular, tampoc en altres establiments, que no es pot quedar tot allà. Exacte, i a mi de que arriben les bosses, els voluntaris que estan al magatzem gran de l'Ajuntament, ja van fent la clasificació. I al final del dia està tot posat. Hi ha molts voluntaris, en aquell dia. Més dels 29, potser. Sí, tenim voluntaris de les escoles, de l'institut, tenim voluntaris que venen, que s'ofereixen aquell dia per col·laborar, tenim els voluntaris del subinixixanta, que també estan al magatzem central col·laborant, i més gent de l'Ajuntament, del poble que ho sap, i amics dels voluntaris, familiars dels voluntaris. Quants establiments, més o menys, ja havíeu recordat? Potser uns 5 o així, no? Ah, hi havien... 5 segur. Una més juí i després els anjos estaven 5 o 6, sí. Clar, si en només 29 no donaríeu a l'abast. No, i aquell dia no estàvem tots tampoc. Aquell dia no vaig poder estar, perquè estava fora. No estem als 29 voluntaris a dir del recaptar, perquè la gent que no pot coincideix. I sabem quins establiments es va recaptar, més quilos de menjar o on es va fer una recollida, potser més massiva? Bueno, això depèn del dia i de la hora. Ja. Les preferències horàries de la gent compradora varien en funció de tot això. Això és el que marca la fluència. Per exemple, la proximitat del mercat ajuda... Clar. En aquell establiment realment recollim bastant el dia que estem. El diumenge només estem en un establiment. Per tant, allà també hi ha més afluència. Clar. Però realment no ho tenim classificat, perquè t'ho imagina. El dia del recapte la gent entrega les bosses, venen els cotxes, recollen les bosses, ho deixen, ho depositen al magatzem, i allà, ràpidament, van traient els productes i posant-lo en caixa, sí, classificant-lo. Clar, ho aneu ajuntant tot per dir-ho. És impossible, sàpiguer-ho. I algun tipus d'aliment o producte que la gent va donar més, per exemple, no sé si olis, pastes, llagums... Alguna cosa en concret que demanéssiu que la gent sí que va assertar. O, en general, va ser bastant variat. Bastant equilibrat, realment. Va ser bastant equilibrat, sí, sí, sí. I perquè nosaltres, també, quan estem a la taula i veiem que donen molta cosa a algú, o a lo millor del magatzem, ens diuen que no ens estan portant, per exemple, olis. Aleshores informem, mira, millor olis, que anem una mica fluixos d'olis. Però, en realitat, ha anat bastant equilibrat. Clar, el Nadal ens ha donat, com t'he dit abans, productes nadalencs, torrons, neules, etcètera. I hi ha unes voluntàries de càrites que van coger uns arbres de tela, uns arbres de Nadal de tela, molt macos, i llavors els vam posar en una boceta mona i els vam donar a les famílies el dia de l'entregada Nadal, el desembre. Això els va fer molta gràcia. És una extra que vam fer aquest any, de part dels voluntaris, de les voluntàries, i van dir que ho penjarem a la porta, molt maco. Que sempre tenim algun detallet. I hi ha gent que l'Homillons ha portat coses, no sé, hi ha gent que donava coses pels nens petits, de xocolata... Això ho hem donat també ara al Nadal. Molt bé. I, per exemple, productes paral·lèrgens, que sempre s'ha de tenir una mica en compte, no? Que la gent a vegades ho passa per alt, coses per celíacs, diabetics... Això a la llista també posaven productes sense gluten i productes sense lactosa. Per exemple, a la llet que fos sense lactosa, també en algun lloc concret ho demanàvem per tindre alguns brics d'aquests. I per anar acabant, just, cosetes, futures campanyes, recullides solidàries, manteniu alguna la vista o...? Ara estem a l'espera, com t'he dit, de l'ajuda europeu de la Creu Roja, que això serà bastant crucial per saber si tenim que fer més campanyes o quan la cafè manualment ja és suficient. Dependrà d'això. O sigui, si no, realment haurem de pensar de fer alguna altra recarta per al 2023. Molt bé. Res més, tios, moltíssimes gràcies per passar-te aquí a la ràdio un com més i per parlar del rebós d'aliments de carites parroquials de Sant Just. Moltes gràcies, Núria. Moltes gràcies per donar-nos a veure aquí a la ràdio de la tasca que fem a Carites. Molt bé. Una abraçada. Una abraçada. Gràcies. Oh, oh, baby, I just want you to dance with me tonight. So come on, oh, oh, baby, I just want you to dance with me tonight. I just want you to dance with me tonight. I just want you to dance with me tonight. I just want you to dance with me tonight. I just want you to dance with me tonight. I just want you to dance with me tonight. I just want you to dance with me tonight. I just want you to dance with me tonight. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente i Alexia Potellas. T'estàs parlant la meitat de l'espectacle. T'estàs parlant de l'essència de Sant Just, la tens a la Rambla, a ràdio d'Esber. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle. T'estàs parlant de l'espectacle.