#539 - La Rambla del 8/2/2024

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Molt bon dia, Sant Just, ara mateix passen 9 minuts de les 10 del matí d'avui dijous, 8 de febrer, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de ràdio d'Esbert, n'esteu sintonitzant al 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just, ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Salas llegirem els 3 títulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periòdico i El Punt Avui. Després tindrem també la Palmira Abedell que cada dijous ens porta a la carta d'actualitat i acabarem l'hora amb el Carles Rius que ens farà la previsió del temps d'aquí a Sant Just per les properes hores. Avui, la segona hora del programa, des d'un quart de 12 i fins les 12 en punt, farem un especial per al dia de la nena i la dona a la ciència. El dia en realitat és el dia 11 de febrer, però aquí a l'emissora us celebrem amb una taula rodona que farem avui dijous 8 de febrer, amb quatre perfils de dones i noies santjustenques. Elles són la Marta Herranz, que és estudiant del grau de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica, també amb la Gemma Monconill, que és investigadora en l'Institut de Salut Global de Barcelona, i després amb dues alumnes també de l'Institut d'aquí de Sant Just, l'Elia Sánchez i la Noa Quiroga, que estudien primer de batxillerat en la modalitat del científic tecnològic. Això serà el que farem en aquesta segona hora, aquesta taula rodona. Després, ja a tercera hora, tindrem dues seccions habituals del dijous. Primer de tot passarà la Maica Dueñas, amb qui farem la secció de teatre i de les novetats de la cartellera i dels diferents espectacles que hi ha ara a les sales de Barcelona. I després acabarem el programa amb la Community Manager Vanessa Montserrat, que avui ens parlarà de què és la gamificació. Doncs bé, tot això és el que tindrem de seguida, eh? No marxeu, que el programa d'avui promet. Vinga, va! I ara ens quedarem escoltant un tema musical, concretament un de Rigoberta Bandini, que fa amb Julieta Venegas. Es diu Que Masda. No te frenes al contarle que no duermes porque estás herida. Que masda, si se va, pues volvemos a empezar. No te esperes para hablarle de lo que te asusta y te domina, de esta niña. Que masda, si se va, pues volvemos a empezar. Que masda, si se va, que masda, si se va, que mejor no vuelva mas. Sácalo, todo tu ser escúpelo, escúpelo, díselo sin controlador, di lo que te haga falta. Basta ya, de no bailar por desamor, sube sin miedo ese escalón, mira hacia abajo y salta. Basta ya, de no bailar por desamor, sube sin miedo ese escalón, mira hacia abajo y salta. Basta ya, de no bailar por desamor, sube sin miedo ese escalón, mira hacia abajo y salta. Basta ya, de no bailar por desamor, sube sin miedo ese escalón, mira hacia abajo y salta. Que masda, si se va, pues el mundo nos irá. Que masda, siempre habrá, mas amantes por llegar. Que masda, si se va, pues volvemos a empezar. Que masda, si se va, que mejor no vuelva mas. Para nuestras amigas, ¿no, Fulita? Súperalo, amiga. Escolta, es la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones. Un quart d'onze del matí passem a fer l'actualitat Sant Justenca i parlem amb la Mariona, que ens porta sempre a les notícies del dia aquí a Sant Just. Bon dia, Mariona. Bon dia, Núria. Vas veure Tracturades ahir o què? Sí, sí que em vaig veure. En directe? Sí, jo no. En directe no, eh? És que vaig anar al teatre ahir al vespre i al tornar, que havíem de tornar amb transport públic, amb l'N12, patíem una mica. Sí, vau per veure... Però no, no, vam arribar a ser també, però sí que vam passar en el moment en què l'N12 passa per la Diagonal, sí que va fer un petit desviament perquè hi havia policia tallant i després, quan ens vam tornar a incorporar a la Diagonal, hi havia tot de tractors. Ah, mira, veus? Tot de tractors parats i gent allà, però sí que hi havia carrils de la Diagonal que estaven habilitats i alguns estaven tallats pels tractors. Caram, tu. Doncs la cosa és que a diferents hores la gent va veure tractors, és a dir, des de primera hora de la tarda ja entrant per Barcelona, al llarg de tota la tarda i fins, això que dius tu, fins la nit, en algun punt o altre de la Diagonal es veien tractors. Sí, sí, i tant, i tant. Molt bé, doncs seguim amb les notícies d'aquí de Sant Lluís del dia. Doncs bé, comencem amb una notícia que ja es va anunciar una mica ahir per xarxes socials, que ho has fet tu mateixa, i és que Ràdio d'Esvern recupera un format d'entrevistes amb l'alcalde de Sant Lluís, apropant els neguits de la ciutadania a l'Ajuntament, i una vegada al mes, doncs Joan Basaganyes vindrà al magazín de matins La Rambla a respondre directament les preguntes dels Sant Justencs i Sant Justenques a la seva entrevista. És una iniciativa, doncs, que pretén reforçar la transparència i la comunicació entre el govern local i la ciutadania i, per tant, al final de cada entrevista mensual, la periodista Núria García, és a dir, tu mateixa... Gràcies, Mariola. ...presentarà a Joan Basaganyes algunes de les preguntes enviades prèviament per la ciutadania. La primera entrevista d'aquesta sèrie tindrà lloc el proper dimecres 14 de febrer a les 11 i 10, com cada dia a l'entrevista del dia, i es podrà seguir, doncs, a través del 98.1 FM en streaming a la web o al canal de YouTube de l'emissora. Per a aquells i aquelles que estiguin interessats a participar, enviar les preguntes és molt senzill. Sí, eh? Només cal deixar-les escrites, els comentaris de la publicació a Instagram o a Twitter de Ràdio d'Esvern, que es farà uns dies abans de cada entrevista, que la podreu trobar amb una fotografia de Joan Basaganyes i que posa al costat l'alcalde Respon. I, com ja he dit, cada mes es crearà un post amb l'etiqueta hashtag Alcalde Respon a Instagram i a Twitter. mateix els comentaris la gent, doncs, pot deixar les seves preguntes, que des d'aquí a Ràdio d'Esvernes seleccionaran i se li faran algunes durant l'entrevista del mes de l'alcalde. Sí, sí, clar. Vam publicar, vam fer el post i hi ha com 40 comentaris a Instagram de gent que té les seves preguntes, els seus neguits, coses que li vol traslladar també a l'alcalde. El que farem, és a dir, hi ha un espai limitat, no podem posar damunt la taula sent preguntes, llavors les agruparem una mica per temàtiques, doncs, per exemple, pel que fa a educació, no? Molta gent té neguit sobre l'Institut Escola, doncs, farem una pregunta sobre el tema de l'Institut Escola. El tema de les olors de ventors, el tema dels aparcaments, del tema de la circulació. De la recollida de residus. De la recollida de residus. Moltes preguntes es repeteixen, no són de la mateixa temàtica, llavors les englobarem. S'haurà de fer una mica de triatge, perquè si fem 50 preguntes a cada entrevista és insostenible. Clar, clar, per això. Llavors, sí, es tractarà d'això. Cada mes també farem aquest post, perquè, clar, si no en un post hi haurien 3.000 comentaris al llarg de totes les entrevistes de l'any, llavors cada mes tindrà el seu post i cada mes la gent podrà posar les preguntes a sota del post del mes en qüestió, clar. Doncs sí, Mariona, i després la gent ho podrà escoltar, perquè de l'entrevista en farem un podcast que penjarem a la web de radiodesverm.com i també el facilitarem a les xarxes, tant a Twitter com a Instagram de robaradiodesverm. i allà, doncs, podran escoltar la part de les respostes que dóna l'alcalde. Exacte. Molt bé. Què més tenim, Mariona, d'actualitat? Doncs mira, passem a parlar de carnes toltes i portem tota la informació de la celebració, que es farà el dia 10 de febrer i que començarà a les 11 del matí al Parc Maragall. Hi haurà animació amb els grups replegats d'esplugues, també hi haurà xocolatada popular i concurs de disfresses en la categoria de comparses escolars i premi individual infantil. Llavors, a dos quarts de set de la tarda començarà el concurs de la tarda al mateix lloc, amb la participació de quatre comparses, una més que l'any passat, i dos grups. L'any passat n'eren cinc, en aquest cas ha baixat una mica la participació. De comparses, dius? De grups. Ah, de grups. N'hi ha quatre, que és una més que l'any passat. Sí, sí. Ostres. Recordem que per ser comparsa han d'haver-hi més de 30 persones. Més de 30 persones. Ostres, uau. Llavors, assegurem la participació almenys de 120 persones. Sí, sí, molta gent. Que bé, que bé. Vull saber quines comparses són, ja. Com curiositat. Jo crec que hi haurà algunes típiques que repeteixen de grups de persones que solen participar, algunes noves. Uau. Molt bé, molt bé. Ja ho veurem el dissabte. I de grups, quants? I n'hi ha dos grups, que l'any passat n'hi havia cinc. En aquest cas sí que baixa una mica la participació, però sí que és veritat que els grups són més petits. Els grups no sé si són de 3 a 9 persones o de...? Crec que sí. Ah, sí. No estic segura. Hauríem de revisar les bases. Bueno, molt bé, molt bé, molt bé. Però bé, sí, sí, hi ha força participació. I també, a més, recorda que els participants individuals es poden inscriure al mateix dia fins 30 minuts abans de l'inici de la festa. És a dir, com a màxim a les 6 de la tarda. Individuals que s'inclou també parelles, em sembla que és individual parella. I durant aquesta festa de la tarda hi haurà animació amb el grup Calet Versions i tot seguit s'asseguirà aquest horari a un quart de nou del vespre hi haurà el pregó del rei Carnestoltes. Reina. De la reina Carnestoltes. És rei Carnestoltes normalment però sabem que aquest any és reina, per tant... Doncs a un quart de nou escoltareu aquesta reina Carnestoltes fent el preó. A dos quarts de nou s'iniciarà la rua pels carrers del poble amb animació de Bandendarà i el grup Tamboret de la Taneu. A les 9 de la nit hi haurà xocolatada i a dos quarts de 10 hi haurà el veredicte del concurs de distresses. Oh, per saber els guanyadors i guanyadores. Exacte. Els membres del jurat del concurs de distresses del matí són Puri Martín, Marc Vilana, Marta Musac i Joana Clavero i els de la tarda seran Carme Malaret, Àngels Portugués, Marta Musac, Isabel Temprado i Susana Samura. Molt bé. La comissió de festes del barri nord serà qui oferirà les dues xocolatades tant al matí com al vespre i l'associació fotogràfica capturarà els millors moments de la celebració. Molt bé, fantàstic. Per tant, un cop passat la festa podrem veure tot de fotografies fetes per l'associació fotogràfica que segur que seran... Xulíssimes. Xulíssimes. Perquè és que el Carnestoltes et dona per fer fotografies allò... Home, i tant. I tant, i tant, perquè la gent... Disfressada. Hi ha molta gent junta, hi ha gent fent festa, molts colors, disfressada, vull dir que és un dia força visual per fer fotos. Sí, sí, sí. Llavors, els premis, tant individuals com de grup, seran vals de comerç local, gràcies a la col·laboració d'Esvern Comerç i Dona i Empresa, i els comerços que hi participen són l'antiga Granja Carbonel, Bambuques, Quiut, Baixul, Avient Papier, etcètera. Podreu trobar tots els noms dels comerços d'aquí uns minuts a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Molt bé. Doncs, Mariona, tenim aquesta segona notícia en què ens has detallat el que passarà el dia de Carnestoltes a Sant Just. També hi haurà després per la nit una festa, no?, amb el cau? A les 11 de la nit. A les 11 de la nit. El casal de joves, l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King, organitza la festa de Carnestoltes per persones majors de 16 anys, amb la temàtica naó, és a dir, brilli, brilli, fosforito, i qui vingui disfressat tindrà algun avantatge per davant de la gent que no vingui disfressada. És a dir, que el tema és fàcil per posar-se a algú. És molt fàcil. Sí, sí. Qualsevol cosa que brilli, no hi ha més que es pot, encara que hi hagi una temàtica, es pot venir disfressat del que es vulgui, cadascú pot escollir la seva disfressa, però la posen com per facilitar també una mica que hi hagi gent que vingui disfressada. I això, des d'aquí, animem a tothom a disfressar-se, perquè un dia a l'any que ho fem... Escolta'm, que no passa res, eh?, que és una disfressa, va. Exacte. A casa i te la treus i ja està. No, i a més, en el moment en què tothom va disfressar... Clar, perds el sentit del ridícul, no?, que puguis tenir. Exacte, totalment, i a més és més divertit. Clar, sí, sí. Molt bé, Mariona, passem ara sí ja al tercer titular. Doncs mira, passem a dir que Sant Just serà l'escenari d'un acte d'homenatge al músic i compositor Gabriel Brintzic i Sasa. Aquest tribut se celebrarà el divendres 16 de febrer a les 7 de la tarda a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestà, i Anna Bofill, decepula veïna i amiga de Brintzic, i Débora Nyankupil, estudiant de doctorat que se centra la seva recerca en el seu llegat musical, parlaran de la vida i obra d'aquest artista explorant la figura i la trajectòria de Gabriel Brintzic. S'interpretarà la peça Chile Fertil Provincia, una obra emblemàtica en el repertori de Brintzic, que captura l'essència de la seva expressió artística i, per tant, que l'acte els assistents seran convidats a un brindis amb cava. Molt bé, doncs tenim aquest homenatge, que estarà tot una mica lligat i coordinat per la Anna Bofill, i ja hem dit, divendres, dia 16. Mariona, deixem una promoció i passem a llegir les portades dels diaris. Perfecte, fins ara. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de... Crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. El de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagin. Fes el pas. Baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Les 10 i 26 passem a llegir les notícies que obren els diaris en català d'avui dijous 8 de febrer. Bon dia de nau, Mariona. Bon dia, Núria. Comencem amb el diari Ara. Doncs el diari Ara obre amb una notícia que ocupa gran part de la portada d'avui dient que els pagesos ocupen Barcelona. Aragonès rep la protesta a la Generalitat i promet més diàleg als mobilitzats. Sánchez proposa reforçar la llei de la cadena alimentària. I la fotografia que, com he dit, ocupa gran part de la portada es veu carreteres de Barcelona plenes de tractors. Sí, sí, sí. Que ahir van entrar a la ciutat per donar importància a les seves reivindicacions. No sé si això és la Maridiana, exactament. Podria ser, es veu la Sagrada Família de Fons. Sí, correcte. Podríem dir que és la Maridiana. Molt bé. I tot el tractament que us entren a la ciutat. Sí, sí. Exacte. Molt bé. Seguim amb més notícies d'avui de l'Ara. Diu que el tsunami, diu no retenir els controladors aèris, va fer descartar el terrorisme. També parla l'Ara avui de Gaza, diu nou fracàs de la treva després de quatre mesos de conflicte. També veiem en fotografia petita a Dani Alves, que reitera que el sexe va ser consentit i la fiscal veu la víctima totalment creïble. I ell mateix ha dit al judici, no soc aquest tipus d'home. Com si hi hagués un tipus d'home, no? Sí. Un tipus d'home violador. Sí. No, no, jo això no. Jo no. Vaig violar un dia, eh? Potser, però no soc un violador. Bé, seguim. L'Ara d'avui també diu que Catalunya supera el creixement espanyol el 2023. I pel que fa a la radiografia de la immigració, avui l'Ara parla de que ser immigrant multiplica per tres el risc de viure en la pobresa. Les traves de la llei d'estrangeria marquen el dia a dia dels extracomunitaris i els condemnen a la marginalitat. Molt bé. Doncs aquesta és la portada de l'Ara i passem a la de l'avantguàrdia. L'avantguàrdia obre amb el conflicte a l'Orient Pròxim, diu Netanyahu, rebutja la treva de Hamas i avisa que busca la victòria total. El primer ministre israelià anuncia que continuarà la pressió militar fins al final i torna a evidenciar la poca influència dels Estats Units en la crisi actual. Pel que fa a la fotografia principal, veiem ahir, veiem la protesta d'ahir del sector primari a Barcelona i veiem alguns aplaudiments al pas dels tractors que ahir van entrar per la Diagonal de Barcelona i diu que la protesta dels pagesos col·lapsa a Barcelona amb 2.000 tractors. Les associacions d'agricultors s'afegiran a les mobilitzacions. Estem parlant de 2.000 tractors, eh? 2.000, eh? 2.000, 2.000. Són una barbaritat, Mariona. Exacte, perquè un tractor ocupa el que ocupen dos cotxes com a mínim. Sí, sí, sí. Totalment. 2.000 tractors van entrar ahir a Barcelona. L'avantguàrdia avui també diu que l'oposició retreu a Aragonès la seva gestió de la sequera. També comenta que un pis nou a Barcelona costa 626.000 euros de mitjana. Per favor. Ni més ni menys, eh? Ja, ja, ja. Calderilla, no? Exacte. Que diríem, que té qualsevol a la seva compta bancària. Estem parlant d'un pis nou, però igualment més de 600.000 euros de mitjana, eh? Sí, sí, sí. Que hi ha molts pisos molt per sobre, també alguns per sota, però duríssim. Sí. Seguim pel que fa a Badalona. Veiem que hi ha conmoció per la mort de tres persones en l'ensorrament. També parla del cas d'Albes, que està en judici, i ell mateix diu que en cap moment em va dir que parés. Ens estàvem divertint. Potser ell, però ella no. Exacte. De vegades no cal que algú t'ho faci saber amb paraules. Només que t'hi fixis una miqueta. Saps si l'altra persona també s'està divertint amb tu o no. I l'última notícia d'avui, de la portada de La Vanguardia, veiem una notícia que fa referència a Plata Mundial. Diu l'atleta espanyol Catir, suspès per sospita de dopatge. Uuuh, caram. Vinga, doncs seguim amb les altres portades. I passem a la del periòdico, que obre també amb una imatge de la tracturada d'ahir. Diu l'etipament rural i romp a Barcelona. Diu que els agricultors agiten la protesta i es reuneixen amb Aragonès, que els emplaça a una altra reunió. Es veu un cartell, per cert, en aquesta imatge dels tractors i tot de gent envoltant. Diu la nostra fi, la vostra fam. I una altra que diu, no farmers, no food, no future. Després, també, una altra notícia del periòdico, la que fa referència a la Generalitat, que reclama al govern central la implicació de més comunitats autònomes. Diu que Catalunya rep cada mes 300 nens immigrants, i dels quals 150 són des de les Canàries. És a dir, la meitat. És a dir, la meitat. Diu que la Conselleria de Drets Socials adverteix que el flux de menors subsaharian s'ha duplicat en els últims tres mesos, que molts dels nouvinguts dormen en comissaries per falta de places en els centres d'acollida. També, notícia de que Tarragona inicia obres per a un hipotètic enviament d'aigua en barcos a Barcelona. També que el govern calcula que el transport des de la planta de salinitzadora de segon costa 30 milions a l'any. Déu-n'hi-do. Sí. Edifici sinistrat, diu aquí també, l'ensorrament de Badalona mata tres adults i deixa orfes, un nadó i dues nenes. tragèdia a Badalona. Sí, sí, totalment. Crec que han decretat tres dies de dol, l'Ajuntament. I després diu aquí, vist per sentència, els pèrits tomben l'excusa de l'alcohol i Alves insisteix en la seva innocència. Passem ara ja a l'última portada, que és la del punt avui, i la dedica una imatge a una carretera, just en un moment d'una corba, i una moto que està passant just per aquesta corba a alta velocitat. I el titular, que posa el punt avui, diu sinistralitat habitable. Diu que Catalunya encara té 10 trams de carreteres amb riscos d'accident molt alt i alt. Diu que en bon estat de les vies, també que vehicles segurs i els conductors més responsables, són els factors clau per reduir l'accidentalitat sobre l'asfalt, que l'any passat, el 2023, es va endur 150 vides. Déu-n'hi-do. Després, també a la portada del punt avui, es parla de la històrica protesta pagès amb 2.000 tractors, prenent el centre de Barcelona. Diu que el govern obre la interlocució amb les assemblees de pagesos i la resta d'entitats agràries per buscar solucions a les reivindicacions del sector i també fa referència al punt avui, al dol per a aquestes 3 víctimes de l'esfondrament del bloc de Badalona. Bé, doncs, notícies bastant semblants a la portada. Podríem dir, resumir-ho amb Badalona, tractors i cas de Nialpes, pràcticament. Sí, sí, totalment. Un bon resum. Sí, sí. Mariona, ho deixem aquí, t'escoltem a les 11 i a les 12 en punt i després també hi ha la una amb l'informatiu complet de les notícies. Perfecte, Núria, fins ara. Vinga, que vagi bé. Adéu. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés, només hem de començar, a provem-ho en català. Tu per mi i jo per tu puc, i quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant. No he trobat el significat de la paraula amor. M'he dedicat a perdre el temps, no anava a mi la sort. Sento com el cor batega si ja tinc a prop. No ho havia sentit mai, això per mi és molt fort. Em van fer mal de petita, em van trencar el cor. Però ara sento com batega si ja tinc a prop. I ara no sé si això és un somni, o bé potser és un malson. No ho dic que sé és que vull que s'apropi i menjar-nos junts al món. No vull despertar. Vull seguir dormint al teu costat i cantar. Fins que ja no quedi veu per tornar a cridar. Que estic enamorant i no vull despertar. Perquè no vull obrir el que és estimar. El sol s'amaga perquè vol que la lluna ens miri. La lluna ens mira perquè vol que el sol sombrigui. I mentre està amb tu i jo. Niki, niki. Niki, niki. Tot ho fas tu, si tu em mires i tot torna a tenir llum. I tu em fas sentir com no ho havia fet ningú. Com no ho havia fet ningú. No. I ara no sé si això és un somni, o bé potser és un malson. L'únic que sé és que vull que s'apropi i menjar-nos junts al món. No vull despertar. Fins que ja no quedi veu per tornar a cridar. T'estic enamorant i no vull despertar. No vull despertar. Perquè no vull oblidar el que és estimar. El que sento quan em mires. Fas que camines, torni segur. No hi ha por si estic amb tu, no. I quan somio et porto a mi a cada moviment. Els ulls es tancen i em transporten cap a aquell moment. I no em despertaré. No vull despertar. Vull seguir dormint al teu costat i cantar. Fins que ja no quedi veu per tornar a cridar. Estic enamorant i no vull despertar. perquè no vull oblidar el que és estimar. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense edat. En Bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida. Que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Jus d'Esvern. Més informació al portal de Sant Jus d'Esvern de la Universitat de Sant Jus d'Esvern. Més informació al portal de Sant Jus d'Esvern. Vinga, va, que ara passarem a fer la carta d'actualitat amb la Palmira Bedell, que ja la tenim connectada al telèfon. Vinga, va, tot això serà ara d'aquí pocs segons. Valmira, bon dia. Bon dia a tothom. Què tal, com va? Bé, bé, va bé. Tinc la carta meva aquí davant meu a punt de llegir. Molt bé, doncs som tot orelles, t'escoltem. D'acord. Tal com vaig comprometa'm, hem de parlar del debat del dijous passat. Doncs bé, tot molt bé. Res a dir. No, res a dir no. Es van dir coses. Però sense tibentor. Tranquil·lament i plàcida. Es podia dir que a la taula no es va debatre. Ningú no es va contradir. El representant de la Generalitat, el que més s'allargava amb les seves exposicions, la Gina Pol, el president de la Federació de Taneus i l'exconseller de Cultura, en Ferran Mascarell, van respondre sense aprendre mal a les preguntes que amb gran professionalitat els feia la moderadora. Però tot d'una va aparèixer el tema central. La burocràcia, la paperassa, la pesadesa de les gestions a fer a l'administració. I val a dir que no van esquimar el tema, eh? Ben al contrari, van reconèixer com n'és de complicat gestionar permisos, subvencions, etcètera, i que no saben com fer-ho per estalviar passos. I ves per on. Just aquests dies tenim la pagesia revolucionada i un dels problemes dels quals es queixen és el mateix. Cada dia més gestions. Des de Brussel·les els exigeixen cada dia més i això ha estat la gota que ha fet vessar el got ja ple de sequera, molta feina i pocs guanys. Tant és així que pagesos i armaders de tot Catalunya s'han organitzat i han pres la carretera amb els seus tractors fins a arribar a Barcelona a parlar amb el president i el conseller de torn. Val a dir que malgrat les molèsties que han causat els altres veure aquella tracturada feia goig. I posar de dir també feia tristesa i ràbia. per què tenen raó de queixar-se? Per què estan menyspreats? I són imprescindibles. Sembla ser que Espanya també s'han organitzat i fent memòria els francesos fa uns dies que es van moure. d'algun altre país també. No és estrant, doncs, que a Brussel·les comencin a moure's i prometin millores. La Generalitat també n'ha fet. Només faltaria. La pagesia i l'armaderia es mereix. Això i més. Tal com ha dit una pagesa jove aquest matí a la concentració, l'agricultura és l'art de la terra. Ara us comentaré algunes de les frases dels cartells d'alemani que no són tan boniques com la que acabo de dir. Una Estem fins als collons de tanta burocràcia. L'altra La nostra fi la vostra fam. I per últim el que he trobat més catxondo. Abans els llocs llouraven ara ens manen. Ben bé estan molt enfadats. La pagesia és una gent que fa anys que està patint i no se'ls fa prou cas. I no ho entenc perquè són imprescindibles. Sí, sí. I el que no entenc és com no s'hi han afegit els pescadors. Que també es queixen que cada vegada han d'anar més lluny a pescar, cada vegada hi ha menys pesca. M'estranya. perquè oi que la conselleria és ramaderia i pesca? Sí. Oi? Ara no se'n diu així. Ara té un altre nom. No, però... Sí, digues. Però pel mirar el sector primari inclou agricultura, inclou ramaderia, inclou pesca. Sí. Els tres. El sector primari inclou aquestes tres. M'estranya que no s'hi hagin afegit els de la pesca. També podrien afegir-s'hi. De fet, el que passa que sí que és veritat que era més gent del camp agricultors, bàsicament. Ja, bueno, però tots estan al mateix sac. Tots pateixen igual. Sí, no, sí, sí, sí, sí. Tal qual, tal qual. I diu que estan molt contents, molt emocionats de la rebuda de la gent de Barcelona i per les carreteres i la gent els aplaudia si afegien. Sí. Per què? Perquè tenen raó. Clar. Sí, no, el que passa que, clar, que per molts aplaudiments si el govern aquí no mou fitxa ja pot aplaudir-los i la gent que la situació segueix igual. Per tant, aquí... El problema és que la fitxa grossa s'ha de moure a Europa. Sí, sí, tal qual. És que... I això pot ser... Sí que han promès ajudes i, fet, després també potser des de Madrid potser també podrien fer alguna llei que interferís amb les interferències que tenen els pagesos per fer arribar el seu producte a la botiga, als intermediaris. Als intermediaris, no? Que, bueno, que són una mica també els qui s'acaben... Bueno, qui acaben traient més benefici. És el que treu més benefici sense haver treballat i sense haver suat i sense haver exposat la feina. aquí, a veure... Passa que, clar, volem molt, no? Bueno, demanem productes de qualitat, frescos, d'aquí a la vora, amb bon sabor, ecològics, però després els pagesos pobres és que han de fer mil tràmits també, han de demostrar mil coses per poder tenir certificacions, per poder tenir segells de qualitat, llavors, clar, potser és que tampoc els hi compensa, no? al final? No, a veure, és que no és la seva feina la de fer gestions. No, no, no. Per molt que estiguin, que s'organitzin, que si tinguin federacions o el que sigui, per molt que tinguin suport, és un suport que es fan ells mateixos. Sí, sí. Sí. A veure, diu que si no aconsegueixen tornar a moure. Tornaran a moure's, eh? Ostres. Sí. Clar, és que és un sector que no pot manifestar-se molts dies seguits perquè, clar, han de treballar la terra, tenen animals... Sí, no es poden plantar una setmana aquí. No. Però és igual, ja han fet la seva feina. Mira, precisament jo conec una persona, el meu gendre, concretament el meu gendre, que es va trobar venint de Girona amb l'autoria col·lapsada. I ahir es va trobar per una feina que té Barcelona col·lapsada. Ostres. que... Sí. Si no molesten, no es nota la queixa. No, no, clar. No, no, han de... Encara que és trist que hagi de rebre sempre els mateixos per les manifestacions que siguin els taxistes, que siguin ara els pagesos, sempre reben els mateixos, però aquesta vegada ho han pres de bon grat perquè ho entenen. Sí. Sí, sí, sí, sí, totalment. A més, és un sector que sempre ha quedat una mica raconat, és a dir, no és un sector que s'hagi manifestat molt, no? Bé, no és que hagi quedat al marge completament, però és un dels sectors més abandonats, per dir-ho així. Sí, a més, de fet, i fins i tot menyspreat. Per dir aquest és res, diuen aquest res, és com un pallès, eh? Per dir, ostres, si no els prenim, no menjarem. Clar, clar, clar. No sé com ho veiem, això. Tal qual, tal qual, sí, sí, sí, sí. Sí. És així. Bé, doncs, Palmira, hem començat la carta, has començat la carta parlant del debat de la Taneu i el tema de la burocràcia, que a vegades s'han d'omplir molts papers, no?, també, en aquest sector. Sí, sí, és que és el tema central d'aquell dia i és el tema, un dels temes centrals de la pagesia i m'ha xocat, no? Sí, sí, sí, clar. A veure, i és el tema central que ens trobem les entitats també, eh? Sí, sí. que per res has de fer, has d'omplir deu papers. Però sí, és clar, si no, l'administració s'ha de preservar d'alguna manera i ha de ser així. per molt que sé que s'esforcen, perquè ells mateixos ho reconeixen, mirar d'estauriar, però no se'n surten, mira, no sé. Aviam, aviam que ens esperen per dijous que ve. Aviam. Mentrestant, recordo que avui és el dia de la truita. Avui és el dia de la truita? Què em dius? Sí, és dijous gras. A veure... Dijous? Clar, dijous gras. Ostres, tu pel mira. mare meva. Aviam, ja ho saps, o per dinar o per sopar, una truita. Sí, sí, sí, avui toca. Avui toca. Bon profit a tothom. Gràcies, pel mira, que vagi bé i fins la propera. I fins la propera. Vinga, adeu. Adéu. Vinga va, passarem ara a fer la predicció del temps amb el Carles. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Is the losing game One I wish I never played Oh, a mass we made And now the final frame Love Is the losing game Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! més o menys 96 hores ens ens portarà dos línies frontals d'acord? Aquestes línies frontals a mesura que han anat avançant la setmana han anat variant, o sigui, ara passo per aquí, ara passo a aquesta hora, ara passo a una altra són grans, són puntuals són atlàntiques, què volem dir que són atlàntiques? Doncs que no són molt potents, o sigui, normalment les depressions atlàntiques són molt profundes i ens passa el seu centre per sobre o normalment són precipitacions cara nord al Pirineu, pluges al Pirineu de Lleida no tant al Pirineu de Girona algun plugim cap a l'interior i quan arriben a la costa arriben desgastats. Bé, la primera línia frontal, que em queda molt poc temps aquesta passarà aquesta propera nit, és una línia frontal que el que portarà és una miqueta d'aire fred en alçada, això ajudarà que hi hagi una certa inestabilitat i aquesta propera nit, ja aquest vespre nit cap a les comarques de Lleida podria caure alguna precipitació feble en general i també cap a la zona d'alta muntanya, cap a l'Aran, cap als Pallars, cap a l'alta ribagorça allà també hi haurà precipitacions de moment comencem amb una cota de neu altíssima perquè venim de temperatures molt altes però això anirà baixant a mida que vagi avançant el cap de setmana i vagin avançant els propers dies la cota de neu anirà baixant. Primer front que com ens deixarà el divendres? Perquè creua de matinada doncs ens deixarà un divendres una mica insegur, un divendres amb molts núvols al matí alguna goteta, tampoc no s'espera res de l'altre món, a la tarda fins i tot es poden obrir algunes clarianes però pot caure alguna gota, són d'aquests dies tontos que veus un núvol que està molt gris que et ve passant, que t'està fent sol i aquell núvol quan passa per sobre et deixa el ruixat doncs bé, divendres és un dia així variable però en general, si avui els mapes tenen raó la pluja ha de ser molt feble estem parlant de dècimes de litre, amb prou feines arribarem als dos litres per metre quadrat fins i tot els suïssos que tenen molta tendència a posar quantitats et parlen entre dos i cinc cinc és una animalada, o sigui jo crec que seríem més que a mi dels dos, però és un dia molt variable però també veurem estones al sol o sigui que al matí potser no tant però a la tarda sí que es deixarà veure el sol i aquestes gotetes poden fer acte de presència és molt poca cosa realment la precipitació ha baixat molt a mesura que ha anat avançant una altra dada important és que portem 3 anys que cada cop que s'apropa una situació d'inestabilitat o una situació que pot portar un canvi realment no és tant a mesura que van avançant els dies va afluixant la cosa i això és el que està passant amb aquesta i sembla, si ja portem 3 anys amb aquesta tònica que podria ser que demà fins i tot afluixés una miqueta més la previsió divendres el deixem aquí amb algunes gotetes però és que realment és molt dins o sigui que jo crec que la rua dels Madres Sacramento la tenim bastant tranquil·la la nit de divendres a dissabte ens creua una línia frontal més activa que la de divendres o sigui que és més potent porta més aire fred associat a l'alçada penseu que a uns 5.500 metres d'alçada hi haurà menys 27 graus penseu que estem a tocar dels positius aquests dies o sigui que hi ha una baixada important de les temperatures a 5.500 aquest aire tan fred en alçada això provoca que hi hagi un temps molt insegur que el temps pugui ser molt variable i que fins i tot puguin descarregar ruixats amb calamar-se o sigui quan entra aquest aire fred és un temps que costa molt de pronosticar per això avui comentàvem a les xarxes que el temps de dissabte demà l'hauríem de perfilar però avui el que ens diuen els mapes és que la matinada de divendres a dissabte seria el moment en què plauria més a Sant Jus o sigui creiem que la pluja més destagada es podria estar entre 10 i 15 litres per metre quadrat seria de nit la nit de divendres a dissabte dissabte al matí ens aixecarem amb mullades de sol i alguns núvols i a la tarda es podria escapar algun ruixat entre el migdia, la tarda això els mapes van canviant els americans sí que ens marquen un dissabte molt plujós jo crec que no serà així però avui els mapes ens estan dient que podria caure algun ruixat al matí i podria caure algun ruixadet menys important a la tarda o sigui que estem en una situació que ha anat perdent pistonada en les últimes hores i jo crec que demà portarem bones notícies de cara al dissabte crec que bé és un cop de cor bueno bé però una corazonada sí, una corazonada doncs jo crec que la cosa se'ns està posant de cara i sembla que el dissabte el tindríem bastant arregladet perquè ha anat perdent molta pistonada els últims mapes que estem veient doncs cada cop hi posen menys precipitació tret dels americans que aquests sempre els hem de tenir això una mica agafats però aviam que demà acabem de confirmar-lo del dissabte ja sé que és molt a prop de l'hora que toca però amb aquesta línia frontal i amb aquesta era freda en alçada és complicadíssim fer una previsió curada del que passarà dissabte molt bé doncs Carles demà ho acabarem de confirmar i de concretar això mateix d'acord vinga que vagi bé gràcies vinga bon dia adeu ara sí doncs passem a Catalunya Ràdio Catalunya Ràdio les notícies de les 11 bon dia us informa Joan Bota representants dels pagesos estan reunits aquesta hora al Parlament amb la presidenta de la cambra Anna R després mantindran reunions amb diversos grups polítics per traslladar-los les seves reivindicacions unitat mòbil al Parlament Jordi Canal bon dia bon dia una reunió amb Anna R que començava pels vols d'un quart d'onze del matí que ha acabat fa escassos minuts són vuit representants dels agricultors dels ramaders que com dèieu ara se reuniran també amb diversos grups parlamentaris almenys amb Esquerra PSC Junts Comuns i la CUP per exposar-los les seves reivindicacions són 12 punts encapçalats per exemple per la reducció de la burocràcia a la demanda d'uns preus justos i la promoció de la sobirania alimentària fora del Parlament els esperen 50 manifestants més ramaders agricultors del Berguetà del Bages que aquest matí han entrat han arribat amb els seus tractors des del centre de la ciutat de Barcelona fins a les portes del Parc de la Ciutadella Jordi Nagana Catalunya Ràdio Parlament de Catalunya Més notícies Sara Riera L'excap d'afers interns de la Policia Nacional Marcelino Martín Blas admès que el 2012 es va crear una trama policial per desprestigiar els expresidents Artur Mas i Jordi Pujol i l'exconseller Felip Puig atribuint els comptes falsos en paradisos fiscals en declaracions al matí de Catalunya Ràdio Martín Blas ha assegurat que ha tingut accés a una gravació de l'excomissari Villarejo on es detalla aquesta operació coneguda com a projecte Barna el projecte Barna se tratava de que desprestigiar a unos políticos catalanes concretament Artur Mas Jordi Pujol i Felip Puig Diciendo que tenien bienes dinero cuentas ocultas en el extranjero en països como Lynch State antes de las elecciones del 25 de noviembre del 2012 i ho acabem de saber l'Audiència de Barcelona ha confirmat que 46 agents de la policia espanyola aniran a judici per la seva actuació durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 en diverses escoles de la capital Última Hora Barcelona Maria Núria Rebella Hola, bon dia el tribunal ratifica la decisió del jutjat d'instrucció número 7 que ja va veure indicis suficients per a delictes de lesions i contra la integritat moral per portar el cas ja a judici la interlocutòria judicial descriu que el que va passar a les escoles va anar més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament que algunes conductes es poden encardinar en un delicte més greu com el d'integritat moral que comporta penes de presó tanmateix i l'audiència denega la petició de les acusacions i descarten causar més policies per les mateixes causes Maria Núria Rebella Catalunya Ràdio Barcelona Detingut a Delta Ebre al Baix Ebre un dels fugitius més buscats a Europa va fugir de Romania fa anys i se'l buscava per complir una condemna de 10 anys per tràfic de persones a Tarragona Manel Sastre Bon dia feia 15 anys que l'home s'amagava a Delta Ebre on treballava com a assessor immobiliari ningú del seu entorn sospitava res i va ser un avís de la policia romanesa el que va posar sobre la pista la policia espanyola que fa uns dies el va poder detenir formava part de la llista dels fugitius més buscats de la Unió Europea té pendent una condemna de 10 anys de presó per tràfic de persones i de menors i diversos delictes contra les persones a Romania Manel Sastre Catalunya Ràdio Tarragona Punt final a les aspiracions de l'únic candidat pacifista per plantar cara a Vladimir Putin a les urnes l'exdiputat Boris Nadezhdin anuncia que la comissió electoral de Rússia ha tombat la seva candidatura malgrat que va presentar les 100.000 signatures necessàries la setmana passada ja el van advertir que havien detectat certes irregularitats com ara firmes amb noms de persones mortes ara li impedeixen registrar-se per les eleccions que es faran a mitjans de mes que ve i que per aquest motiu diu que portarà el cas al Tribunal Suprem Esports Marcos García El comitè de parlació de la Federació Espanyola de Futbol valora avui el recurs presentat pel Barça per l'expulsió del jugador al Barça Vitor Roque al camp de l'Alabés recordeu que competició va decidir ahir mantenir-li la sanció el Barça no ha començat encara a buscar recanvi a Xavi a la banqueta per la propera temporada ho ha explicat el director esportiu blau guardant a Deco a una entrevista a Esport 3 al Barça femení sabrà demà qui és el seu rival a les semifinals de la Copa de la Reina l'equip de Jonathan Giraldés s'hi va classificar ahir després de Gulegel el Sevilla per 8 gols a 0 a la Copa Masculina anada de la segona semifinal Atlètic de Madrid 0 Atlètic de Bilbao 1 al Mundial de Doha l'equip espanyol femení de natació artística que va tercer a l'eliminatòria preliminar lliure d'aquest matí i s'ha classificat doncs per la final la catalana i l'estiu fent parella amb Alina Osocoquina disputaran d'aquí a una hora a la final de duo lliure aquesta tarda a les 5 es juga a l'Espanya-França en la competició femenina de l'Àter Polo ambàs que té Eurocap resultat d'ahir Prometeï 94 Juventut 80 i avui a jornada de la Lliga de Campions Masculina d'Hockey Patins concretament amb aquests 3 partits en presència catalana Barça-Fote de Marni Reus Calafell i Lleida Tricino Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passen 6 minuts de les 11 us informa Mariona Sales Vilanova Ràdio d'Esbend recupera un format d'entrevistes amb l'alcalde de Sant Just aprofitant els neguits de la ciutadania a l'Ajuntament Una vegada al mes Joan Basaganyes vindrà al magazín de Matins la Rambla a respondre directament les preguntes dels santjustencs i santjustenques en la seva entrevista És una iniciativa que pretén reforçar la transparència i la comunicació entre el govern local i la ciutadania i per tant al final de cada entrevista mensual la periodista Núria García Alibau presentarà a Joan Basaganyes algunes de les preguntes enviades prèviament per la ciutadania La primera entrevista d'aquesta sèrie tindrà lloc el dimecres 14 de febrer a les 11 i 10 i es podrà seguir a través del 98.fm 98.1 FM en streaming a la web a ràdio d'Esbend.com o al canal de YouTube de l'emissora Per a aquells i aquelles interessades a participar enviar les preguntes és molt senzill Només cal deixar-les escrites als comentaris de la publicació a Instagram o al Twitter de la ràdio Cada mes es crearà un nou post sota l'etiqueta Alcalde Respon a Instagram i Twitter on s'anunciarà el dia de l'entrevista i es podran deixar les preguntes pel més corresponent Sant Just es prepara per viure un dels esdeveniments més esperats de l'any la celebració de carnestoltes i el concurs de disfresses i la rua pel poble La jornada serà el dissabte 10 de febrer i començarà a les 11 del matí al Parc Maragall Hi haurà animació amb el grup Arreplegats Xocolatada i concurs de disfresses en la categoria de comparses escolars i Premi Individual Infantil A dos quarts de 7 de la tarda començarà el concurs De la tarda al mateix lloc amb la participació de 4 comparses i dos grups A més es recorda els participants individuals que es poden inscriure el mateix dia de carnestoltes al Parc Maragall fins 30 minuts abans de l'inici de la festa Hi haurà animació amb el grup Calet Versions A un quart de nou es farà el pregó de la reina Carnestoltes A dos quarts de nou Inici de la Rua pels carrers del Poble amb animació davant d'Andarà i el grup Tamboret de la Taneu A les 9 hi haurà Xocolatada i a dos quarts de 10 el veredicte del concurs de disfresses Els premis tan individuals com de grup seran vals de comerç local gràcies a la col·laboració de Desvern Comerç i Dona i Empresa A partir de les 11 de la nit hi haurà festa de disfresses al casal de joves amb DJ i moltes sorpreses organitzada per l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King Sant Just serà a l'escenari d'un acte d'homenatge al músic-compositor Gabriel Brinsnick Isaza Aquest tribut se celebrarà el divendres 16 de febrer a les 7 de la tarda a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestà Anna Bufill de Xepla veïna i amiga de Brinsnick i Débora Nancupilla estudiant de doctorat que centra la seva recerca en el seu llegat musical parlaran de la vida i obra de Gabriel Brinsnick explorant la figura i la trajectòria d'aquest influent artista S'interpretarà la peça Chile Fertil Provincia una obra emblemàtica en el repertori de Brinsnick que captura l'essència de la seva expressió artística Per tant que l'acte els assistents seran convidats a un brindis amb cava I això és tot Tornem amb més informació al butllet horari de les 12 Fins ara Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Atlantis is calling! SOS for love! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 11 i 13 minuts d'avui dijous 8 de febrer. Vinga, va, comencem aquesta taula rodona del Dia de la Dona i la Nena a la Ciència del 2024. Concretament, l'11 de febrer és quan es comemora aquest dia una data que va establir l'ONU el 2015 amb l'objectiu de promoure la participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació, la capacitació, l'ocupació i els processos d'adopció de decisions en la ciència mitjançant polítiques i plans d'estudi que fomentin una major participació de les dones i les nenes i en reconeguin les seves contribucions. A Ràdio d'Esvern portem alguns anys recordant aquest Dia Internacional posant un èmfasi especial i dedicant-li una estona. A l'edició del 2024 la cobrim, com hem dit avui, 8 de febrer, amb una taula rodona formada per quatre dones enjustenques vinculades professionalment i educativament a les STEM. L'acrònim per les disciplines acadèmiques de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques. Un concepte que va sorgir l'any 2000 com a resposta a una creixent demanda formativa davant un futur de constants canvis tecnològics i que pren rellevància precisament el Dia de la Dona i la Nena a la Ciència perquè si bé la demanda de professionals en l'àmbit de la matèria de les STEM és cada vegada més gran en un món que canvia amb rapidesa i de forma constant, s'han de potenciar aquestes vocacions entre les nenes i reconèixer la feina que fan les dones que es dediquen a aquests camps. Bé, doncs, comencem la taula rodona. Tenim a l'estudi de Ràdio d'Esvern quatre perfils, com hem dit. De moment comencem amb un parell d'elles. Aquesta primera part la farem amb la Gemma Monconill i la Marta Erranz. Les presentem breument. La Gemma és graduada en Biologia i doctora en Immunologia a l'Autònoma. Es dedica a la recerca. Ara treballa a l'Institut de Salut Global que ho lideraran a l'Alaboratori d'Investigació Immunològica per la Malària, tot i que també ha investigat en altres camps. I la Marta és estudiant de grau en Matemàtiques i Enginyeria Informàtica a la UB i ha estat també educadora al Museu de Matemàtiques de Catalunya i ara investiga a l'Innovamat. Els hi aburim als micros, les saludem. Hola, Marta, Gemma, què tal? Hola, bon dia. Doncs bé, tranquil·les, comencem una mica per trencar el gel. Ens poseu en context, per exemple, Gemma, què és l'IS Global? Marta, en el teu cas, què és l'Innovamat? Què s'hi fa en aquests centres? Si ens podeu explicar també una mica com és el vostre dia a dia, quina feina hi feu en aquests llocs, si seguiu línies d'investigació, va, expliqueu-nos. No sé, Gemma, per exemple, comença tu, va. Doncs l'IS Global és un centre de recerca, un centre de cerca, un centre privat, sobretot que té fons públics i on s'investiga, bueno, malalties infeccioses, però també malalties no transmissibles, com seria el càncer, per exemple. I la seva missió és promoure la salut, millorar la salut de la gent, no?, i promoure l'equitat en salut, no?, molt enfocat també en poblacions vulnerables. I bé, fem tant recerca bàsica com és aplicada, clínica, epidemiològica, i també és bastant potent en termes de polítiques, no?, i d'implementar totes, bueno, tot el que trobem en recerca, doncs després portar-ho a la pràctica. I bé, el que fa a la meva recerca, estudio sobretot immunologia, la malària, vacunes de malària, també immunologia a altres infeccions que són molt prevalents en zones endèmiques de la malària, no?, perquè es donen moltíssimes co-infeccions, i més recentment amb la pandèmia també ens vam bolcar i teníem moltes tècniques posades a punt, no?, el nostre coneixement el vam aplicar llavors amb la Covid. Em sembla que hi ha algun fragment de TV3 que no sé si van fer alguna connexió durant la pandèmia en aquells moments més de tema de vacunes i això, no sé si van trucar a l'Isa Global i vas atendre tu els mitjans també, no?, no sé si... Sí, efectivament, bastantes vegades, sí. Atenent a TV3 i els mitjans, no?, explicant, suposo, el tema de les vacunes o... Sí, tant per comentar o estudis que estaven sortint, no?, resultats nous com els nostres propis estudis que fèiem sobre el tema. I una mica, Gemma, com és el teu dia a dia allà? No sé si tens uns objectius a fer, tens un pla a seguir o... Sí, bé, ara estic col·lidant tot un grup de recerca que és força gran, no?, llavors tenim diferents projectes que estem duent a terme i amb diferents objectius i prioritats, però el dia a dia, clar, jo ja no estic al laboratori, no?, fem sobretot una recerca bastant bàsica, una mica aplicada en el sentit que analitzem mostres de pacients, de participants d'estudis clínics, no?, tenim estudis en què anem seguint la gent i anem traient sang, l'analitzem... Llavors, clar, ara jo, bàsicament, estic supervisant la feina que estem fent en aquests projectes, no?, tenim un equip molt gran d'unes 20 persones, això no és habitual en grups de recerca, normalment són més petits, i molta part de la meva feina, doncs, és formular les hipòtesis, no?, les preguntes que volem contestar, buscar recursos per poder fer la feina, o sigui, molta part de la feina és això, hi ha també un component burocràtic molt gran, no?, i després, doncs, això, supervisar el dia a dia la feina al laboratori, discutir els resultats, no?, mirar com s'han d'analitzar les dades, intentar respondre les nostres preguntes, no?, i amb això, doncs, generes més hipòtesis, més preguntes, o sigui, aquesta és la part maca, no?, de la ciència i la investigació, és això de tenir, que tenim llibertat, no?, fins a cert punt, doncs, de formular les preguntes que nosaltres creiem que són necessàries. Clar. I després hi ha tota l'altra part més de gestió, no?, de gestió del personal, de buscar els fons tant per fer els experiments com per mantenir el personal en el grup, de formar-los, i bé, és... és molt variada, la veritat. Sí, sí, sí. És molt enriquidora. Molt bé. i tot i que té, bueno, els seus contres, no?, també, però, sí. Marta, què és l'Innovamat? Explica... Ui, espera, perdona, eh? Digue'm. Sí. Doncs mira, Innovamat és una empresa que treballa en el món de l'educació de les matemàtiques i que el que fa és que proposa un recurs per l'aula una mica diferent del que estem acostumats a veure en el món editorial de llibres i de matemàtiques a l'aula. Llavors, Innovamat neix fa... és una empresa relativament jove, deu tenir uns 7-8 anys i neix una mica com responent a aquesta necessitat de revolucionar l'educació en el món de les matemàtiques. Llavors, és una empresa que ha crescut molt en poc temps i des de fa un parell d'anys es va veure aquesta necessitat de crear un equip de recerca per intentar validar una mica aquests nous mètodes que... Bueno, tampoc nous, eh?, però com aquest pupurri d'idees que estaven sortint en el món de l'educació i que al final s'implantaven en un recurs concret i també per intentar com retornar una mica a la comunitat científica del món de l'educació. D'acord. I el teu paper entenc que és més en aquest rol de recerca. Exactament. Ens pots posar algun exemple d'alguna cosa o d'alguna investigació o d'algú que estiguis fent ara? Sí, o sigui, jo treballo a l'equip de recerca. Som quatre persones en total i nosaltres el que sempre diem és que, clar, fem una recerca diferent a la que estem acostumats a veure. Nosaltres no som investigadors de bata i ulleres de l'oratori, però nosaltres fem una recerca com donada al món de l'educació. És a dir, que nosaltres agafem idees que es venen al món de la recerca, les portem una mica al nostre terreny i intentem retornar-ho a les escoles, perquè moltes vegades el que es publica en revistes científiques és molt difícil d'aterrar a la realitat de l'aula de les escoles de Catalunya o de la resta de països on estem treballant. Llavors, per exemple, nosaltres ara tenim els dos estudis més importants, en fem un de dificultats d'aprenentatge, que a través d'una intervenció intentem... O sigui, tenim unes eines de detecció de dificultats d'aprenentatge en les matemàtiques i a través d'una intervenció intentem com atacar una mica aquest grup que són una mica més hostils i que podrien mostrar tenir dificultats d'aprenentatge severes en el sentit que ja no es poden tractar simplement més hores de classe o un acompanyament més concret, sinó que potser són infants que han d'anar a l'EAP o que necessiten una ajuda més enllà de la que se'ls pot oferir l'escola normal i llavors els oferim una intervenció i a final de curs tornem a passar aquesta eina de detecció i així acabem de separar com el... identifiquem quins són aquests possibles casos de risc. O també fem investigació en temes de motivació i ansietat matemàtiques, perquè sabem que correlacionen molt amb els resultats acadèmics i no tant amb les bones notes que es poden treure, perquè aquí podríem tenir un debat de com avaluem i quines són les eines que utilitzem, o sigui, què és el que considerem bo a l'hora de treure resultats, sinó també que la motivació i la ansietat correlacionen una positivament i l'altra negativament molt amb el tema de com aprenem. O sigui, més enllà de si trec o no bones notes, si realment estic tenint possibilitats d'aprendre. Llavors, aquests són com els dos estudis grans que tenim aquest any, però també treballem altres coses. I això, nosaltres treballem amb les escoles, o sigui, entre els quatre fem una mica de tot, des de trobar el grup d'estudi fins a dissenyar els estudis, des de fer també com estudiar una mica de camp d'anar a les escoles i passar diferents... passar els diferents testos i el que calgui. Una mica de tot. Marta, la teva experiència prèvia abans a Terra Innovamat va ser al Museu de les Matemàtiques de Catalunya com a educadora, no? No sé si ens pots explicar una mica com va ser aquesta experiència... Clar, jo vaig arribar al Museu de Matemàtiques perquè jo he sigut cap d'alcalde durant molts anys i tenia el títol de monitora i de directora i en l'època post-pandèmia vaig coordinar un casal d'estiu allí i després ja m'hi vaig quedar educadora un any i mig. El Museu de Matemàtiques és com una proposta que jo sempre dic molt diferent d'Innovamat perquè malgrat que tots dos projectes neixin des d'aquesta inquietud de plantejar diferent les matemàtiques dels alumnes, i Innovamat entra a l'aula i ofereix recursos per canviar com ensenyem les matemàtes des de dins de l'aula i en canvi el museu gaudia una mica del privilegi jo dic sempre que era una cosa externa de l'aula, no? És a dir, malgrat tots els recursos que oferíem sí que es podien adaptar a una realitat curricular dins de l'aula hi havia com aquest marge que al final els infants i els adolescents anaven de visita al museu i nosaltres els rebíem i els fèiem com la guia o les diferents activitats i era una mica com la cosa nova, no? Com quan et porten a un restaurant i ets petit i veus una cosa diferent i gairebé que tot t'agrada i et menges allò que a casa potser no t'haguessis menjat mai, no? i al museu sí que és veritat que la feina era molt diferent perquè una idea la nostra feina era similar a quan vas al Cosmo Caixa i algú t'acompanya i et fa una de les diferents visites però sí que és veritat que els materials del museu eren molt estirables allà el lema és una mica que les matemàtiques entren per les mans llavors en funció del grup que vingués nosaltres teníem com més flexibilitat per poder adaptar com que sí que teníem com una mena de repte d'adaptar-nos a la realitat del grup, no? perquè al final aquí a Catalunya les escoles són molt diverses i uns alumnes de 15 anys poden tenir un nivell de matemàtiques super diferent en diferents pobles i en diferents barris llavors però sí que és veritat que la feina era diferent malgrat jo sí que al museu li dec com la passió que tinc per l'educació de les matemàtiques perquè si no hagués pogut veure com aquesta altra cara de la moneda jo si només hagués vist les matemàtiques de l'escola, de l'institut i de la universitat malgrat que he tingut molts bons professors potser no hagués cregut mai no m'hagués sortit mai aquesta passió per al món de l'educació Molt bé i parlant de la universitat Marta, com compagines uns estudis tan exigents d'estudiar aquest doble grau que fas de mates i enginyeria informàtica amb tot el tema laboral, de la feina A veure, sent sincera és molt dur, és horrible o sigui, però perquè Tal qual Sí, o sigui i perquè jo sempre dic que quan jo parlo amb els adolescents tampoc els vull treure la il·lusió però tampoc els vull enganyar o sigui, són carreres que són molt dures que també crec que com a dones ens enfrontem a una realitat malauradament diferent que els nostres companys perquè socialment s'esperen unes coses diferents dels uns i dels altres i malgrat ens vulguem desprendre d'aquests prejudicis jo sempre dic que de manera invisible estan allà i imperen en el nostre dia a dia i a més són carreres que no estan pensades per treballar o sigui s'ha de ser brillant però a més de brillant s'ha de ser molt treballador només per això llavors jo sempre dic que la gent que tenim altres inquietuds en aquests graus estem com una mica al marge i una altra inquietud pot ser ser cap del cau o ser monitor d'esplai o ser esportista d'elit però és que una inquietud també pot ser que de cop tu entres en el món professional i te n'adones que doncs que a mi la feina m'ofereix coses que a la carrera no em podran oferir mai llavors i hi ha vegades que dic que també de com t'apassionen les coses però hi ha vegades que dic que estic aprenent més a la feina perquè tinc una sí perquè soc molt privilegiada i tinc un entorn de gent molt brillant i de gent que tenen moltes ganes de compartir aquest coneixement però que la universitat hi ha vegades que és un món com molt sol i molt dur i si vols fer coses fora sigui treballar o sigui el que sigui és horrible i que no o sigui jo també crec que el problema de les universitats com a mínim des de la meva experiència i el que he vist en el meu entorn és que no entenen perquè jo per sort visc a casa amb uns pares i podria viure fins als 40 si em calgués perquè tinc aquesta realitat però la universitat no entén que hi ha gent que realment necessita o sigui vivim en un món on molta gent necessita treballar per poder viure i no molta gent de 30-35 anys que té fills molta gent des de molt jove i si estàs en aquests casos no s'entenen aquests perfils llavors vivim en un sistema que impera haver de treballar per arribar a final de mes però alhora si et vols graduar per poder formar part del sistema sembla que durant 4 anys has de congelar la teva vida i assumir que viuràs d'ajudes siguin d'unes beques o siguin de la família o sigui de... vull dir i que hi ha molta gent que no té aquest privilegi i que simplement no pot estudiar i no pot accedir a aquest món com de coneixement superior diguem-ne així Gemma tu vas començar a estudiar biologia el 99 et vas llicenciar el 2004 i a l'institut que estàs ara l'Institut de Salut Global i entres el 2017 explica'ns una mica també el teu recorregut en quins camps t'has anat formant especialitzant també com ha comentat la Marta que hi ha aquests viaixos que estan que són invisibles però que hi són sí mira jo vaig estudiar biologia i a l'acabar ja tenia molt clar que volia dedicar-me a la recerca i fer una carrera acadèmica llavors vaig buscar de seguida un lloc on fer un doctorat el vaig fer a l'institut bé al laboratori de retrovirologia Irsi Caixa i treballant en recerca sobre el virus de la sida i han acabat el que és més habitual és marxar després de fer un doctorat aquí vas a fora fer un postdoc en aquell cas la meva parella estava aquí i no vam decidir que ens esperaríem un a l'altre i marxaríem plegats perquè ell també és científic i vaig començar a fer un postdoc aquí al CRECIP que de fet era el que abans era i és global o sigui ja tenia un passat en aquesta institució i allà vaig començar un postdoc treballant ja en immunologia de la malària i en aquella època estàvem fent un estudi de la vacuna de la malària RTSS que és la primera vacuna que que ara s'està començant a implementar ara a l'Àfrica i per intentar entendre com funcionava i en aquella època viatjàvem molt a Mozambique que és on tenim una institució que és com una institució germana amb qui col·laborem molt i allà fèiem l'estudi de camp després d'això em vaig anar en relació encara amb aquest estudi vaig fer un postdoc a Estats Units a Seattle a l'Institut Fred Hutchinson Cancer Research Center també estudiant immunologia de vacunes en un grup molt potent en què tenia a punt unes tècniques ja i vaig ajudar a desenvolupar-ne unes altres per intentar analitzar la resposta immunològica en nens molt petits perquè penseu que són bebès de poques setmanes llavors hem d'agafar una poqueta quantitat de sang doncs allà vaig estar posant a punt més tècniques i vaig estar avaluant això i després d'aquí encara vaig fer un altre postdoc al Canadà a la Universitat de British Columbia a Vancouver i després d'un parell d'ans ja vaig tornar cap aquí Molt bé Marta has comentat tu també una cosa interessant que hi havia aquests bueno biaixos que estaven de forma com una mica invisible perquè a les dones s'esperava alguna cosa diferent que en els homes quins són o tu quins tens en ment quan comentes això o sigui jo crec que més enllà jo la veritat és que mai m'ho havia pensat o sigui jo vaig entrar en aquesta carrera perquè doncs perquè m'anava bé l'institut perquè era un alumne que per com estava en aquell moment de la vida i per el que m'interessava encaixava en el sistema educatiu de l'institut perquè això no va només de treballar molt i de ser intel·ligent sinó també d'encaixar en el que t'està endavant en el moment i jo vaig entrar en aquest grau perquè tenia nota perquè no m'ho vaig pensar molt vaig dir jo doncs tinc més nota que per fer mateix noies o les professores dones se les tractava diferent que els professors homes i a informàtica en concret passa que la violència és molt explícita perquè malauradament el prejudici d'home informàtic de 20 anys que fa això perquè li agrada jugar a videojocs i no s'ha relacionat mai i té molt poques eines socials jo sempre dic que els prejudicis no tothom compleix el prejudici però estan per alguna cosa és a dir que quan nosaltres ens imaginem que hi ha com una imatge d'una persona estereotipada en un grup social és perquè algú com a mínim sí que compleix aquesta imatge estereotipada i a la meva carrera m'he trobat amb molta gent que el dia de la dona treballadora o el dia en contra de la violència de gènere feien moltes bromes per a l'grup de WhatsApp que insultaven a les professors quan els hi posaven un 4 però en canvi quan els professors els hi posaven un 4 els estaven animant a treballar millor i a treure millors notes i una violència molt explícita llavors a la meva universitat per exemple les noies d'informàtica jo sempre m'he mogut més amb les meves companyes de matemàtiques però les noies d'informàtica sí que van fer com un bueno han començat com una mena de comitè de crisi per parlar amb les professores i amb el de ganat de gènere i del pla d'igualtat per un tema de escolta tenim un problema aquí o sigui ja és violent ser dona en aquest món perquè malauradament jo crec que no s'espera el mateix a nivell cognitiu i a nivell d'èxit laboral de les dones que dels homes i això està canviant per sort però segueix allà i això al final ho expliquen els estudis que diuen que els nens tenen més o sigui que els nens els hi diagnostica l'autisme molt més aviat que les nenes per exemple i això és per un tema que està demostrat i està investigat que les nenes amb altes capacitats socialment es veuen semiobligades o tenen tendències de dissimular aquestes altes capacitats perquè han d'encaixar socialment i perquè els perfils d'altres capacitats acostumen a tenir una sensibilitat i unes dificultats per relacionar-se com ho tenim entès que a les nenes se'ns ensenya a socialitzar millor encaixar en els espais agradar i en canvi als nens no se'ls hi força tant en aquest camí i estic sent molt categòrica jo sé que les coses estan canviant i que no van tan així però aquests residus del que ha estat la societat patriarcal en el nostre dia segueixen allà Gemma a tu t'ha passat el que ha comentat la Marta que potser té un perfil més tècnic més matemàtic en el camp de la biologia o de la sí biologia no sé si també és el mateix cas o t'has trobat amb aquestes situacions semblants sí en el meu camp que és més biomèdic no a veure hi ha moltes més dones això és cert però continuen també havent-hi molts viatges no i molts prejudicis i també es pateixen bastantes violències no de gènere en sentit de discriminació i sobretot degut a aquest viatge aquests viatges implícits o sigui moltes vegades no són conscients llavors jo en primera persona per sort n'he viscut pocs no però sí que companyes meves n'han viscut i de forma directa llavors a veure és que a vegades poden ser petites coses com el dia a dia com et planteja sobretot quan acabes la carrera que estàs intentant averiguar com seguir la teva carrera en aquell moment jo per exemple vaig tenir molta influència d'un investigador conegut i em va posar molta pressió de has de fer ja el doctorat no has de perdre el temps tu tens un rellotge biològic i si ets una dona i vols fer carrera t'hi has de posar ja això ja et posa una pressió que ja no tenen els homes no la tenen exacte llavors clar i tot suma no és aquest comentari sinó és aquest comentari més els comentaris dels companys i després al llarg del progrés de la carrera també et trobes amb bastanta discriminació en molts casos a vegades és des d'una reunió amb companys que no se't tracta igual o no se't pot valorar igual la teva opinió de dir una opinió després l'altra la reformula que és un home ostres doncs sí quina bona idea i dius però si ho acabo de dir jo sí ostres a vegades és per com ens expressem potser en la forma que també hi és un tema a vegades de la pròpia societat patriarcal i de com ens sentim nosaltres que sempre ens fa sentir com una de certa forma no inferiors però estic més insegures o sigui que es barregen moltíssimes coses que al fons al final sempre és el mateix la societat patriarcal masclista i i totes aquestes pràctiques doncs van sumant van sumant encara que sim que semblin petites coses clar no és una cosa en concret sinó que és és el conjunt no? de realment de quina idea ha de seguir el camí quin és el camí com has dit tu això del rellotge biològic no? de la dona que marca molt també com aquests suposats tempos que s'han s'han de seguir clar que no tenen per què ser però hi ha una part que sí que és una de les grans barreres que tenim que suposo que parlarem discutirem una mica més tard no? i llavors també voldria afegir que això també afaga l'entorn no? el fet que els càrrecs de més pes no? també estiguin bueno sobretot estiguin en mans d'homes no? siguin en comitès no? perquè no és només afecta doncs això que sigui un jefe de grup un director de centre sinó els comitès comitès avaluadors dels projectes que hem d'anar demanant en les revistes on hem de publicar els estudis això ho necessitem pel nostre currículum i per progressar si els editors són homes els revisors són homes i tenen aquest viatge que pot ser no conscient però que hi és això doncs va posant pals no? a la carrera i fa que també progressem molt més lentament i això sí això sí que es veu no? es veu i ho vivim i moltes vegades doncs bueno és el que diem va sumant va sumant jo no és una cosa molt ràpida perquè mentre parlaves m'ha vingut una cosa al cap que jo pensava ostres l'any passat a la meva universitat com aquest subdeganat d'igualtat i gènere van llançar com una mena de nota d'emergència de ostres ninguna dona s'ha apuntat al màster de matemàtica avançada de la universitat de Barcelona com pot ser que ha passat tenim 30 places i no hi ha ni una sola dona i amb les meves amigues que hem fet matemàtiques ens rèiem perquè dèiem ens fa gràcia que es portin les mans al cap quan de cop ningú s'apunta al màster però quan totes aquestes violències i quan totes aquestes maneres d'avaluar on hi ha un viatge i totes aquestes o sigui jo sempre dic que a la universitat hi ha una manera d'avaluar i es valoren unes qualitats molt masculines a nivell social llavors a mi em fa gràcia i també que nosaltres ens han ensenyat a normalitzar la sensibilitat d'una manera diferent que els nostres companys i això és així i no vol dir que totes les dones siguem molt sensibles ni que tots els homes siguin una pedra però està allà llavors a mi em fa gràcia que durant tota la carrera ho estiguem passant fatal i que al final ens acabem traient la carrera dures penes que parles amb les amigues que es graduen i et diuen és que no ha valgut per res la pena el patiment d'aquests anys m'ha agradat el que he fet però m'hagués agradat alguna altra cosa que això és molt dur també després de 5-6 anys traient-te una carrera duríssima i llavors durant aquests 4 anys de grau 5-6 anys de grau els hi és igual el que ens passi ostres, què està passant? és que no estem fent discriminació positiva per accedir al màster? bé, clar és que ni la podem fer perquè és que no és que no hagin entrat dones és que no s'han ni preinscrit dones en aquest màster llavors potser el problema el tenim amb el que estem ensenyant durant tota aquesta etapa educativa i el que no pot passar és que quan de cop no complim les ratlles de gènere en algun punt diguem oh, vaja anem a buscar dones per la facultat perquè es vulguin apuntar no, és que les ganes ja no hi són o sigui tu has carregat durant aquests 4 anys revisa com estàs avaluant quines dinàmiques estàs ensenyant indirectament des de la universitat perquè també són espais educatius les universitats clar Marta, falten o hi ha molta diferència entre el número de professors professores o no no sé si hi ha rectors rectores o caps de departament que siguin dones com està això en aquest entorn? o sigui a matemàtiques clarament hi ha un problema però no només de gènere sinó un problema també d'edat és a dir a mi em sap greu dir-ho així perquè és molt dur però la meva facultat en l'últim any hi ha hagut dos professors que han hagut d'agafar una baixa llarguíssima perquè han tingut un problema cardíac no perquè no estiguin sants sinó perquè tenen 75 anys llavors potser senyors de 75 anys que vull dir que es van educar durant el franquisme no han de ser els nostres professors professors d'universitat és que em sap greu però volem revolucionar l'educació però tenim els mateixos senyors vells que van ser professors dels tiets i dels avis de les meves amigues de la universitat llavors sí hi ha un problema de gènere però és que hi ha un problema de com ens plantegem la figura del docent perquè és el que deia abans que quan parlem de l'educació infantil i de l'educació primària tothom té clar que les mestres són educadores que les mestres no només fan un treball de volcar coneixement que això està fatal dit en el món de l'educació sinó també un treball d'acompanyament en ser una persona que formi part de la societat però de cop arribes a l'institut i ja no cal que la gent tingui una titulació d'ensenyar una miqueta bé et treus un màster d'un any que ara el faran de dos i vas tirant i tu amb la teva carrera universitària et pots ensenyar el que vulguis és que amb un C2 et pots posar a ensenyar català si tens un màster de docència llavors què passa? que quan de cop tenim 12 anys i passem a primer de l'ESO ja no cal que ens eduquin com a persones dins de la societat què passa? que de cop les persones adultes que estan 5 hores al dia ensenyant-nos coses ja no són les nostres referents vull dir, això és molt greu i això a la universitat es fa encara més greu perquè l'educació de l'institut més o menys tothom té clar que ens l'hem de replantejar però a la universitat de cop hi ha una persona que és la més bona en el seu camp que l'obliguen a fer docència perquè és que el que vol és fer recerca i l'obliguen a fer docència i va allà et fot amb perdó però l'aturra sobre la seva vida i sobre el que ell ha investigat que de cop te n'adones que el currículum és aquest però si ell ha investigat més en la primera part t'ensenyarà només la primera part i si l'any següent l'assignatura ha investigat més el tio que la fa en la segona t'ensenyarà a la segona i sembla que és un volco el meu ego en aquests alumnes perquè m'hi idolatrin i perquè vegin el guai que és ser matemàtic que no pas un intento donar-vos eines perquè pugueu assolir aquest coneixement perquè no és volco el meu coneixement en vosaltres sinó us acompanyo en el camí de l'apresa com d'absorbir aquest coneixement i això a la universitat no funciona i quan tens homes de 70 anys ensenyant-te coses a classe ja clar bé saludem han entrat aquí a l'estudi de ràdio la Noa i l'Èlia que són estudiants de l'Institut de Sant Just de primer de batxillerat què tal noies bon dia hola bon dia espera aproveu-vos una mica el micro quasi no com esteu? bé veniu d'un examen no ara? sí com ha anat? jo crec que bé sí? de què era l'examen? de filosofia hòstia pensava que potser podíem entrar en el tema de la ciència però no filosofia bé és un d'aquesta optativa no? és troncal sí és obligatòria esteu fent el batxillerat científic tecnològic no? sí noies expliqueu-nos una mica si ha estat una decisió presa per vosaltres o si us ho han recomanat a casa a l'Institut per què heu escollit un batxillerat científic perquè esteu cursant-ho bé jo vull ser enginyera informàtica sí llavors el batxillerat doncs és el que el que més bé em venia i sempre m'ha agradat la ciència i la tecnologia llavors per mi era com la millor opció molt bé jo realment no sé què vull fer després però sé que la TEC no és una assignatura amb la que disfrutava molt i m'agradava llavors simplement vaig decidir bueno doncs vaig per aquí però no sé ben bé què vull fer després bueno quants nois quantes noies sou a classe bueno hi ha molta diferència som 14 nois i dos noies a classe vosaltres dues només sou només som nosaltres dues ostres i per exemple no sé si també feu assignatures de biologia o de no sé si hi ha molta diferència en aquest cas és a dir realment la diferència està només en les tecnològiques o en biologia també bueno el científic són més noies són sis noies i quatre nois però realment quan ens ajuntem segueixen la majoria són nois perquè amb la nostra classe i la del científic junts segueixen majoria de nois i per exemple qui us fa classes són professors professores o hi ha més profes homes dones doncs les assignatures de tecnologia són dones però per exemple mates i física són homes els professors i a química també és una noia i a biologia també però realment el que és tecno i robòtica que serien més tecnològics són noies bueno està bastant repartint en aquest cas Gemma i Marta la situació era així a la vostra època quan estàveu a l'institut recordeu si el track científic tecnològic sempre bueno sí hi havia més més nois que no pas noies tot i que estaven bastant repartits en el meu cas clar jo vaig fer el científic també com el científic amb bio i així llavors eren moltes més dones sí més dones noia quins referents o exemples propers o no teniu de persones que es dediquen al camp científic al tecnològic doncs jo el referent més proper és el meu el meu pare que és enginyer informàtic llavors el tinc com més proper i també puc veure i com com és la tecnologia en el meu entorn sí però així referent de familiars més familiars no no el tinc jo famosos tampoc no et sabria dir molts noms però sí que els meus cosins bé tinc dues cosines que són enginyeres i la meva mare també és química així que estan en el camp de la ciència i ets la noa jo soc Elia ets la Elia i com com veus com has vist per exemple que la teva mare ha portat no a tot el tema per exemple no sé si el tema familiar la conciliació passen moltes hores fora de casa no o sigui bueno és que ara mateix no treballo en aquest àmbit però jo quan vaig triar realment no va ser mai un problema simplement ja estava normalitzat ja estava assumit que pots fer el que vulguis i no passa res creieu que falten figures que facin veure a les nenes i a les joves estudiants que és possible assolir posicions de lideratge científic sí jo crec que sí perquè ara mateix no se m'acut cap referent així famós i això és un signe que realment fa falta que les noies tinguin algú amb qui poder referir-se i comparar-se sí jo havia pensat una mica el mateix que a mi si m'ho preguntes no se m'ha acut cap i això ja podria ser com una manera de veure que realment no hi ha ningú en què et puguis sentir com identificat o veure que és un procés que es pot arribar a aconseguir perquè els mitjans pels quals vosaltres us informeu o us arriba informació de divulgació científica hi ha dones o sigui per exemple les dones que seguiu a a TikTok o si seguiu algun canal de YouTube o les dones a part de de ser influencers en temes de moda o seguiu a dones que promoguin continguts de salut de medi ambient de jo què sé de matemàtiques de biologia majoritàriament són tot nois jo quan he de buscar he de fer una recerca a internet sobre qualsevol cosa relacionada amb la ciència els vídeos o la gent que m'apareix majoritàriament són homes nois sí jo també he vist alguns i sí que tenen com a col·laboradores que són dones però moltes vegades fan més com un paper de col·laboració més que el seu propi contingut que és una mica com en segon pla més aviat Gemma i Marta no sé si vosaltres voleu fer referència a algun aspecte relacionat amb això del contingut que siguin les dones també les impulsores d'aquest tipus d'impulsat matèries referents a les xarxes en qüestió de medi ambient o de tecnologia sí jo crec que és molt important tenir uns referents ara l'exemple del futbol femení està molt clar el mateix pot passar en ciència i és cert que en l'entorn de científiques que conec moltes tenen algun familiar o sigui han viscut de primera mà òbviament jo crec que ara tothom pot pensar que si les dones són capaços de saber qualsevol cosa tot i que encara es qüestiona però clar si ja no ja no t'hi veus no t'hi pots emmirallar no tens un exemple a seguir i en general també val a dir que no es tenen referents dones científiques en part perquè sempre s'han invisibilitzat que és molt important o sigui sí que hi són però no es veuen però també en general a nivell científic en la societat no se li dona prou importància ni a nivell de mitjans de comunicació ni no tu obres el diari i hi ha alguna notícia de ciència però vaja poques no en canvi sempre hi ha escriptors entrevistes a actrius entrevistes vull dir que també la ciència en general es coneix poc ara amb la pandèmia fins ara mai s'havia parlat tant de ciència sobretot en aquest cas la pandèmia molt enfocada a biomèdica el virus resposta immunològica tot això però en general passa i després quan passa els referents sempre són homes fins i tot en la pandèmia ens has dit ai has participat a TV3 o així sí m'han anat contactant els mitjans de comunicació però han sortit molts més homes que no pas dones segurament si ara penseu en algun científic que ha parlat d'alguna cosa de la pandèmia ens vindran 4 o 5 noms d'homes només això és molt important i després d'aquest problema de les dones hi són estan invisibilitzades s'han ignorat al llarg de la història i continua passant moltes vegades llavors dius ai per què no contacteu més dones diuen no és que vas i contactem ens diuen que no clar això també t'has de plantejar perquè hi ha una part important que aquí entren molts altres factors que si voleu després també en parlem sí jo crec que pel que fa al tema de per què les dones hi són i no es volen fer referents no és només un tema de què mai s'ha volgut visibilitzar les dones en aquests rols de poder perquè una dona en un rol de poder és una amenaça sinó també que crec que les dones ocupem els rols de poder d'una manera diferent que els homes llavors jo també entenc i puc empatitzar amb aquest sentiment de dir ostres és que no vull sortir a parlar d'això perquè m'estan trucant perquè soc una dona i a part d'una dona soc molt bona amb el que estic fent moltes vegades i jo és una cosa que he parlat amb les meves companyes és que quasi que el que parlàvem abans quasi que em toca fer-ho per complir la ràtio de gènere i una mica com arrebalar-te i dir doncs a mi ara no em ve de gust exposar-me a sortir per la tele parlar de no sé què que també per mi el tema dels referents és una arma de doble filo perquè ho he parlat moltes vegades amb una amiga que part de matemàtica és música i que ella estava fent coses de composició de violí que també és un món supermasculinitzat i ella deia mira Marta jo estava cansada de voler fer això i que les meves companyes noies em diguessin és que no vull perquè no hi ha referents perquè ella em deia doncs jo he decidit fer un cop de punys sobre de taula i dir no hi ha referents doncs esdevindré jo el referent d'algú i més igual o sigui que no totes tenim el privilegi de poder com empoderar-nos des d'aquest punt i dir doncs mira jo tiro cap endavant i ja està però que crec que sí que hi ha una mica com aquest tema de no hi ha referents ens calen realment aquests referents potser sí per visibilitzar-nos però alhora si estem a gust sent una mica en el punt de mira per què no esdevenim nosaltres els referents de la gent del nostre entorn i llavors quan deies només una cosa quan deies el tema de crear continguts en el món científic sent una dona jo no sé el seu nom però a mi l'altre dia em vaig trobar per Instagram amb una noia més jove que jo l'havia de tenir 20 anys o així que fa coses de divulgació sobre física ella està estudiant física i fa coses de divulgació sobre física jo l'he vist per Instagram perquè no tinc TikTok però suposo que a TikTok també hi és i a mi em sembla curiós aquest cas perquè és que em sap greu perquè no em sé el nom no sé si algú no sap d'aquí estic parlant crec que sé de què parles però tampoc no sé com es diu no sé com es diu és una noia així com molt moderna si ho trobem ja us ho passarem però sí és una tia que no només és una tia o sigui és una tia estupenda i ho dic així perquè és que no només és que trenca l'estereotip de científica perquè és una dona és que porta unes ungles fins aquí va estupenda i és una tia que tu diries aquesta noia caixera em sap greu però és que els estereotips estan impartits per tot si no només existeix la violència sistèmica de ser una dona també existeix la violència sistèmica de ser pobra o d'estar dins del sistema amb una estètica que no encaixa dins de la persona intel·lectual i aquesta tia porta unes ungles postisses fins aquí uns pentinats estupendos i va maquillada guapíssima tot el dia amb unes arracades enormes i llavors la gent al principi se n'enreia d'ella i ara és la puntera de la divulgació de la ciència com a dona perquè doncs sí és una tia diferent però és que també té dret a formar part d'aquest món malgrat no sigui el mateix de sempre o sigui clar totalment molt bé plantegem diferents ui caram només quedan 7 minuts fins als 12 mare meva que és que podríem aquí fer un debat de 4 hores bé per exemple per què costa tant trencar el sostre de vidre que dificulta també les dones accedir a càrrecs de responsabilitat en ciència no sé si les investigadores us trobeu amb un sistema de dinàmiques de promocions afectat doncs per processos de selecció amb viatges inconscients de gènere bé començo jo jo crec que sí que aquest viatge inconscient està molt present i afecta però el fet de que comentava abans que els comitès de selecció els comitès d'avaluació ja estiguin formats per homes fa que costi molt canviar les dinàmiques si aquests ja tenen aquests viatges no els principals que tenen aquests viatges s'ajuden entre ells i tenen tendència a seleccionar homes i no dones això és un dels problemes l'altre problema també és qui arriba allà les dones nosaltres tenim molts més fals durant la carrera hi ha un problema també de falta de conciliació familiar i laboral molt fort realment per fer recerca una carrera acadèmica es dedica moltes hores això també és un problema que el sistema de recerca no funciona ara mateix tal com està perquè es diu que es basa en l'excel·lència però què és aquesta excel·lència que s'entén producció producció d'articles producció de resultats aconseguir molts diners està en tot a més a més que a vegades se'ns exigeix més també has de fer divulgació has de fer moltes coses però també tens altres feines que són menys valorades com és la formació dels estudiants que de fet és una cosa que nosaltres hem de fer nosaltres estem encarregats de fer la recerca i de formar en recerca les noves generacions els estudiants que fan el doctorat això no es valora tant com altres coses llavors tot això impedeix que es pugui progressar i que moltes dones abandonin clar després també hi ha tot el tema del que hem dit del rellotge biològic que a les dones el tema de la conciliació amb una carrera científica sempre és més difícil sí i a vegades no és només això no és que la pròpia dona decideixi renunciar a la seva carrera per poder dedicar el temps que considera adequat per la seva família sinó que els altres que estan avaluant també estan considerant ui és una dona ui té fills i assumiran d'una altra manera també o sigui també jo crec que aquí hi ha una qüestió del que deia jo abans que hi ha característiques que en un home es valoren com a molt positives i que en una dona semblen amenaçadores llavors un mateix rol de lideratge assumit igual per una dona i per un home no es valoren igual i no estan vistos amb els mateixos bons ulls llavors aquí el que passa és que socialment estem acostumats a uns lideratges per mi moltes vegades tendint cap a qüestions negatives segons el meu punt de vista que són socialment molt masculins llavors si com a dona intentes entrar en aquests rols de lideratge però trenques una mica amb aquests esquemes del que s'espera d'un líder el que et passa és que et quedes fora i també hi ha un tema que quan en tot el teu entorn l'ambició és molt important per escalar a nivell o sigui anar a l'organigrama d'una organització sigui pública sigui privada sigui el que sigui i moltes vegades crec que com a dones ens falta una mica aquesta ambició llavors jo no sé si cal que o potser no es valora tant que la gent em fa com una cara no sé si estic del tot d'acord sí un comentari respecte a això jo crec que no és falta d'ambició sinó que estàs disposat a fer per aquesta ambició llavors els homes tenen una tendència a ser molt més competitius més agressius i estan disposats a trepitjar els altres a veure estic generalitzant això no és tothom però sí que hi ha aquesta tendència i ja perquè així se'ls han educat també això és el que s'espera en un home perdó no no totalment d'acord és que estic molt d'acord i també jo crec que hi ha aquesta qüestió de no voler molestar a les dones ens han ensenyat a què no hem de molestar llavors jo crec que algunes vegades aquesta competició i aquesta com ambició dolenta diguem-li si volem com a costa de qualsevol cosa escalar a costa de qualsevol cosa és una cosa que una dona que es vol menjar el món i que ho fa el preu que sigui molesta i això és així i una dona que es queixa una dona que té les idees clares una dona que no només té ambicions d'escalar dins de l'empresa sinó que se l'escolti o canvia les coses sí i molesta i moltes vegades ho sento però quan expressem la nostra veu i ens queixem per depèn de què en el món de l'empresa en molts espais comunitaris som les boges i som les obsessives per una cosa que ens ha donat la dèria en canvi depèn de qui ho digui i com ho digui quan és un home sobretot quina opinió més ben valorada llavors sí d'acord potser aquí a Catalunya no ens violen el 100% de les dones quan anem pel carrer però és que hi ha violències molt més petites que també formen part de la nostra quotidianitat perquè se deixen allà i impera una crisi o sigui ens està venint una crisi sobre i en èpoques de crisi coses com el masclisme creixen molt més i això està aquí i per això no som les jefes de les empreses clar o sigui és que Noa i Elia vosaltres com veieu el vostre futur més proper ja no parlo després de la universitat parlo ja d'acabar el batxillerat de començar alguna alguna carrera veieu que per exemple les assignatures o carreres tecnològiques estan més enfocades a un públic masculí Bueno jo tampoc no vull dir està enfocada a qui li agradi però sí que és veritat que són temes que potser estan com considerats d'una manera més masculina nosaltres el que estem fent doncs a molta gent et diria sobretot noies que aquest tema no li interessa és com que està més orientat des de sempre com que això és un tema més masculí i potser per això és com que els interessa més des d'un principi però perquè els han fet entendre així també no sé jo ho veig així i us fa por por o sí diem-li por us fa por després d'haver cursat aquests estudis no trobar sortides o que no us valorin prou bé o que els nois doncs tinguin més oportunitats que vosaltres creieu creieu que pot ser una realitat de fet veure que hi ha menys noies que nois sobretot a la classe que es nota molt et fa tirar una mica cap enrere perquè no saps què podràs fer en el futur no veus les mateixes possibilitats sí jo també bueno jo he pensat moltes vegades clar i si fos jo sola a la classe què hauria fet potser m'hauria tirat enrere saps no sé què hauria fet llavors clar doncs és com potser com que ja no ho veig tant més enllà saps però realment tampoc no és que tingui por de no poder trobar una sortida perquè jo li poso ganes i jo crec que les dues podem dir que ho intentem fer i podem fer el mateix i igual i en els treballs en grup per exemple no sé si feu treballs en grup al batxillerat sí sí per exemple com són els rols per exemple en aquests grups no vosaltres aporteu igual d'idees que que els vostres companys que els nois les vostres propostes són acceptades igual ells el seu comportament amb vosaltres bueno sí no trobo que que les nostres idees s'acceptin d'una altra d'una manera diferent és a dir no jo crec que no jo quan dic coses jo crec o sigui jo em sento en aquest sentit bé en plan jo crec que el que dic ho respecten i ho tenen en consideració igual que el que pogués dir qualsevol altra persona jo en aquest sentit no tinc problema molt bé doncs és que són les 12 en punt hem de fer la Desconnexió amb Catalunya a ràdio podríem fer aquí una taula rodona durant ja us dic moltíssimes més hores perquè ens han quedat més preguntes i més temes pendents però bé ha estat un plaer poder-vos escoltar poder-vos tenir aquí aquesta estoneta a Ràdio d'Esvern recordem que el dia realment és el dia 11 de febrer però aquí a la ràdio m'hem fet la taula rodona avui dia 8 moltíssimes gràcies Marta, Noa, Elia i Gemma per passar aquesta estoneta a l'emisora de Sant Just d'acord? moltes gràcies que vagi bé que tingueu bon dia igualment adeu adeu adeu doncs potser hi haurà un dia que s'haurà de fer nous indults el tribunal que ha jutjat per violació el futbolista Daniel Vés ha de decidir els pròxims dies si el deixa en llibertat com va demanar ahir la seva defensa un cop el cas va quedar vist per sentència fins ara els magistrats sempre han denegat que quedi lliure Barcelona Maria Núria Rebella Hola, bon dia s'enfronta a una petició de pena de fins a 12 anys de presó i en porta una en preventiva els jutges durant tota la investigació l'han mantingut tancat per evitar el risc de fugida i ara que està pendent de sentència res fa pensar que surti de la presó el tribunal ha d'emetre la seva resolució els pròxims dies abans de redactar la sentència ahir en una jornada maratoniana l'exjugador blaugrana va assegurar que el sexe va ser consentit i que la denunciant el va buscar a ell les acusacions van desmuntar l'atenuant que buscava la seva defensa que en demana l'absolució Maria Núria Revetlle Catalunya Ràdio Barcelona la Universitat Pompeu Fabra ha sancionat amb cinc mesos sense sou i feina un catedràtic de farmacologia per abús d'autoritat la denúncia la van tramitar a quatre doctorandes que asseguraven haver patit amenaces humiliacions intimidacions i exigències que no eren raonables per part d'aquest catedràtic la investigació va començar fa un any i ara aquesta setmana la universitat ha comunicat la sanció al professor com avança el diari Ara Pablo Pareja és vicerector de la Pompeu Fabra i són declaracions a Catalunya Ràdio Com a universitat segurament no hem estat tan proactius o tan diligents en atendre aquella situació i ara ho dic obertament si fa sis anys quan la primera de les persones va manifestar una situació d'incomoditat que en aquell moment per tenir tota la informació en aquell moment no era encara una falta si la universitat hagués actuat més ràpidament de dir doncs a veure si podem mediar segurament haguéssim evitat que la situació se n'és degradant El catedrateg fa un temps que està de baixa i no començarà a complir aquesta sanció fins que reincorpori a la feina i esgoti les vies per recórrer la decisió El Palau Requesens al barri gòtic de Barcelona acollirà la futura casa de les lletres a partir del 2027 el nou equipament serà l'epicentre de la creació literària del país Barcelona Montsemas Bon dia El projecte que el sector fa 20 anys que reclama seguirà acollint la Real Acadèmia de Bones Lletres i incorporarà la institució de les lletres catalanes i 5 entitats dedicades a la creació i promoció literària com l'associació d'escriptors del llengua catalana o el pen català Avui l'ha presentat Natàlia Garriga la consellera de Cultura Aquest nou equipament s'ubicarà aquí en aquest edifici del barri gòtic de Barcelona i es convertirà en l'espai de referència de la creació literària del nostre país La Casa de les Lletres s'emmarca en el Pla Nacional del Llibre i la lectura i començarà l'activitat el 2027 Abans caldrà rehabilitar el Palau Requesens Les obres costaran prop de 5 milions d'euros Montsemas Catalunya Ràdio Barcelona Esports Marcos García El comitè d'apel·lació de la Federació Espanyola de Futbol valora avui el recurs presentat pel Barça per l'expulsió a Víctor Roque al camp de l'Alavés competició recordeu va decidir ahir mantenir aquesta sanció i el Girona en canvi va decidir no apel·lar al comitè d'apel·lació per les sancions de Mitchell i Blin El Barça femení sabrà demà qui serà el seu rival a les semifinals de la Copa de la Reina l'equip de Jonathan Giraldés s'hi va classificar ahir a anglejar el Sevilla per 8 gols a 0 a la Copa masculina anada de la segona semifinal Atlètic de Madrid 0 Atlètic de Bilbao 1 al Mundial de Doja l'equip espanyol femení de natació artística ha acabat tercer a l'eliminatòria preliminar lliure això vol dir que s'ha classificat per la final i que s'acosta als Jocs de París la catalana Iris Tió fent parella amb Alina Osagoguina disputa a aquesta hora la final de duo lliure aquesta tarda a les 5 a jugar a l'Espanya-França en la competició femenina de Waterpolo i avui a jornada la Lliga de Campions masculina d'hoquei patins amb aquests enfrontaments pels equips catalans és la cinquena jornada Barça-Forte de Marmi Reus-Calafell i Lleida-Tricino Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passen 6 minuts de les 12 us informa Mariona Sales Vilanova Ràdio d'Esvern recupera un format d'entrevistes amb l'alcalde de Sant Just apropant els neguits de la ciutadania a l'Ajuntament Una vegada al mes Joan Basaganyes vindrà al magazín de Matins La Rambla a respondre directament les preguntes dels santjustencs i santjustenques en la seva entrevista És una iniciativa que pretén reforçar la transparència i la comunicació entre el govern local i la ciutadania i per tant al final de cada entrevista mensual la periodista Núria García Libau presentarà a Joan Basaganyes algunes de les preguntes enviades prèviament per la ciutadania La primera entrevista d'aquesta sèrie tindrà lloc el dimecres 14 de febrer a les 11 i 10 i es podrà seguir a través del 98.1 FM en streaming a la web radiodesvern.com o al canal de YouTube de l'emissora Per a aquells i aquelles interessades a participar enviar les preguntes és molt senzill Només cal deixar-les escrites als comentaris de la publicació a l'Instagram o al Twitter de Radio d'Esvern Cada mes es crearà un nou post sota l'etiqueta Alcalde Respon a Instagram i Twitter on s'anunciarà el dia de l'entrevista i es podran deixar les preguntes pel més corresponent Sant Just serà l'escenari d'un acte d'homenatge al músic-compositor Gabriel Britsnick-Izaza Aquest tribut se celebrarà el divendres 16 de febrer a les 7 de la tarda a la sala Egidor Cònsul de Can Ginestar Anna Bofill de xeble veïna i amiga de Britsnick i Dèbora un nyan cúpil estudiant de doctorat que centra la seva recerca en el seu llegat musical parlaran de la vida i l'obra de Gabriel Britsnick explorant la figura i la trajectòria d'aquest influent artista S'interpretarà la peça Chile Fertil Provincia una obra emblemàtica en el repertori de Britsnick que captura l'essència de la seva expressió artística per tant que l'acte els assistents seran convidats a un brindis amb cava Ràdio d'Esvern ha celebrat una taula rodona avui 8 de febrer per commemorar el dia de la dona i la nena a la ciència una efemèride establerta per l'ONU el 2015 l'objectiu d'aquesta iniciativa és promoure la participació plena i en condicions d'igualtat de les nenes i les dones en l'educació la formació l'ocupació i la presa de decisions en l'àmbit científic en aquesta taula rodona hi han participat 4 dones de Sant Jús totes elles vinculades professionalment o educativament a les disciplines STEM ciència, tecnologia enginyeria i matemàtiques la taula rodona ha ofert un espai per debatre i reflexionar sobre el rol de les dones en la ciència i la tecnologia tant en l'àmbit professional com a acadèmic entre les participants hem tingut a Gemma Montconill graduada en biologia i doctora en immunologia per la UAB actualment treballant en recerca a l'Institut de Salut Global i a Marta Ranz estudiant de matemàtiques i enginyeria informàtica a la Universitat de Barcelona i investigadora a Innovamat a més la taula rodona també ha comptat amb la presència de la Noa i l'Èlia estudiants de primer curs de batxillerat tecnològic de l'Institut de Sant Just i això ha estat tot tornem amb tota l'actualitat de Sant Just a l'informatiu complet de la UNA fins ara a l'Institut de Sant Just a l'Institut de Sant Just a l'Institut de Sant Just a l'Institut de Sant Just a l'Institut de Sant Just i en sa besada de gust de que s'acaba punt i principi de viure sense tu Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vinga! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! anar a Esgoia, que ho fan a Valladolid aquest any, però... Quants són els Goya? Aquest diumenge. Però no he trobat hotel, a veure, no he trobat hotel que et pugui pagar. Ja, ja, ja imagino, clar. Perquè habitualment quan vas als premis, si és de fora de Barcelona i tal, ho demanes i et paguen la nit d'hotel, no? Però aquesta vegada no ho han fet. No ho han fet. Llavors, doncs, no vaig als premis Goya. Ja en parlarem d'ells, però des de... Des de la distància. Sí, des de la distància, exacte. Bé, els premis Gaudí, que ja saps que són els premis més importants de la cinematografia aquí a Catalunya, doncs vaig quedar cada any. Ja fa 16 anys que es fan. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí. I no m'he perdut cap. I aquest any, doncs, estic molt contenta perquè doncs, bueno, ha guanyat una... La millor pel·lícula, diguem-ne. Sí. Ha guanyat... Jo sempre dic que l'estar nominat ja és guanyar. Jo també penso això, Maica. O sigui que... Però vaja, la millor pel·lícula ha estat per la pel·lícula Criatura que s'ha agafat set guardons. Uau. Déu-n'hi-do, eh? I que, a més a més, doncs, la la Clara Segura, la nostra bona amiga i veïna, doncs, també ha tingut un premi com a millor actriu de repartiment. Totalment. O sigui que va ser superxulo. Sí. I després, l'altra pel·lícula que va guanyar més premis també és Saben aquell. Sí. Aquesta no l'he vist, veus? No, jo tampoc. Vaig estar parlant una estoneta amb el David Verdergé que és el que fa... El Prota, no? El Prota, sí. El que fa d'Eugenio. Sí, exacte. I, bueno, va estar explicant que això va passar molt bé però que va ser molt difícil perquè ficar-se en un personatge que és tan conegut i tan a prop de la gent, no?, del públic que era una mica difícil però... Una mica arriscat, també, sí. Però, bueno, va estar molt bé. Jo, quan vaig a llocs d'aquests ja saps que ho passo superbé perquè retrobo a quantitat de gent que normalment no ens veiem, no? Llavors, la millor pel·lícula en llengua no catalana va ser per criatura que, ja dic, és la millor direcció també. La millor direcció també per una directora que és molt jove i que està començant ara, o sigui que... I després, doncs, em va haver dit... Em va agradar molt perquè va estar molt repartit. És veritat que les guanyadores, guanyadores van ser saben aquel i criatura. Això és veritat, d'acord? Però va estar molt repartit el premi i jo quan està molt repartit penso que, bueno, em fa il·lusió, saps? Perquè surt la gent, la majoria de la gent surt com molt contenta, o sigui que val la pena. El millor vestuari també surt a portar el saben aquel. En fi, que va estar super, super entretingut i m'ho vaig passar molt bé, com sempre que vaig a un joc d'aquests, o sigui que... Ara parlem de teatre, no? Parlem una mica de teatre, si vols. Parlem una mica de teatre. El Teatre Acadèmia estan fent El Coller de la Reina, que és una obra, curiosament, que... O sigui, el que expliquen va passar de veritat. El que passa és que, bueno, posat així, doncs mira, fa gràcia, no? Però el que expliquen va passar de veritat. A l'acord de França, sí, a l'època de Maria Antonieta, el rei, el seu marit, evidentment, doncs, li va regalar un collar, bueno, una mica d'allò, preciós per l'època, no? Preciós per l'època, o sigui, això és històric, és veritat, eh? Val. Però, aquest collaret, o aquest gran collar, es va perdre. Es va perdre i ningú sap per què. I llavors, en aquest fet, que és de veritat, que és històric, sí, o sigui, això no és ficció, va passar realment, eh? Sí, sí, sí, és històric, és històric, sí, sí. Val, val. Li van regalar al collar, que era una maravella, en aquella època era increïble, i es va perdre. Val. O sigui, que això és una història de veritat real. Llavors, aquí, en aquesta obra, n'han agafat aquest tema, evidentment, era a finals del segle XVIII, XVIII o XVII, no, en fi, però han agafat aquest tema i llavors han fet una comèdia, una comèdia una mica delirant. La veritat és que estan molt bé, la principal actriu és la Marta Pérez, que és de TV Teatre, l'Arnau Puig, també, i després, també, el que em va agradar molt, a part de la bona interpretació, sí, és que cadascun d'ells fan 40 papers, 40 personatges. Jo això, quan passa a les obres, això que veus que els mateixos personatges, o sigui, que el mateix actor, actriu, fa diferents personatges, jo això ho admiro bastant, perquè és com que jo de les experiències que he tingut de teatre amateur, ja posar-te en un personatge ja és difícil, i si a més a més has d'anar canviant, saps, de pensar, vale, ara sóc tal, no? Sí, a més a més en un minut, com molt, o sigui, és canviar-te un barret i ja és un altre. Que ja no és el canvi de vestuari, sinó és posar-te com en l'ament del que vas a representar, no? Ja, ja, és difícil, és veritat. Doncs ho fan molt bé, la veritat és que ho fan molt bé. Volent recordar també que es pot tornar a veure la trena, parlant de la Clara Segura, una altra vegada. Ai, Maica, t'hoig d'explicar una cosa de teatre. Sí. Mira, el dimecres passat vaig anar a veure Fitzroy, per cert. Sí. No sé si ho vam... No, dimecres o dijera. No, quan va ser? Dimecres, crec. No sé si ho vam comentar al programa. Sí, sí, ho vam comentar, sí. Val. I després et vaig dir que havia d'anar a veure The Producers, no? Sí. Doncs mira, vaig agafar les entrades perquè dic, ostres, que estrany. No ho tenia guardat a l'agenda, al calendari. No veia, saps? El dia que digués teatre, anar a veure de Producers. i que raro, que raro. Ja es fa, sé que marxar a Madrid i encara no. Miro les entrades, maica, i m'havia passat la data. Ah! 27 de gener, un dissabte. I ja, quan ho vaig mirar, era... Per plorar. Era per plorar. Ho vaig mirar i ja estàvem a dia 30 o 31 de gener. Quina ràbia. I, ostres, a més, un regal de Nadal, les entrades, que són caríssimes. Sí, sí, caríssim, clar, evidentment. i a més, dues entrades eren. O sigui, mira, em va fer una ràbia. Doncs és que no és para menys, eh? No, no, no, no, perquè, clar, dic, diuen, bueno, ho he agafat. No, no, no, te les tornaré a comprar, ja ha passat, escolta'm, ja això ja... o sigui que no la vas veure. No la vaig veure, no, no, no, se'm va passar la data. Bueno, doncs ara que no et passi la data, si vols anar a veure la trena, no, ja la tinc, ja la tinc, ja me l'he apuntat. Has apuntat a l'agenda, no? Sí, sí, vaig ja. Ja veus que no sóc jo només la despistada. No, no, no, no, mai que això a vegades passa, escolta'm. Bé, la història interminable, si la voleu veure, ha prorrogat, o sigui que podeu anar a veure-la tranquil·lament perquè estarà fins al mes d'abril. I està anant molt bé, està omplint el teatre i evidentment, doncs això s'ha d'aprofitar, no? És normal, eh? Després hi ha una obra que es diu, bé, el Collar de la Reina ja ho hem vist, La Perla, que la fan al Maldà. Sí. Al Maldà ja saps que és un teatre molt petitó, molt petitó, i que, a mi el que m'agrada del Maldà és que estem a prop, a prop dels sectors, estàs al costat mateix, no? Llavors és un homenatge, més o menys, a les dones obreres que surten, que saps que a primers del segle XX hi havia moltes dones, moltes dones que treballaven en els tallers, en les fàbriques, hi havia moltes dones obreres, doncs és com una mena d'homenatge a les dones obreres d'aquella època i penso que està bé recordar, doncs, com es vivia abans i bé, i el paper que tenien les dones en aquella època, no? perquè no és agradable, la veritat. Es diu La Perla, i ja he dit, l'estan fent a un teatre que a mi m'agrada molt perquè és molt petit i pots veure-ho de prop, que és el Maldà. És un teatre molt petitó i molt acollidor, la veritat. Després volia parlar també que l'altre dia vaig estar parlant amb l'Aiol Beltrán i ben quedar que vindria avui per parlar d'una obra que s'estrena ja que es diu Tot fent Pygmalió. Ah, mira, per això la vaig veure també l'altre dia a la tele. Sí, sí, és que van fer roda de premsa i jo vaig estar allà a la roda de premsa, vaig parlar amb ella, vaig parlar amb el Marc Rossí, que és el dramaturg de l'obra, i bé, i estava, evidentment, estava l'Aiol Beltrán acompanyada del Manel Barceló que és la seva parella per fer tot. La veritat d'aquesta obra i a més a més, o sigui, si mires el repartiment dius ha de ser bona sí o sí perquè, clar, l'autor és el Bernard Shaw, poca broma, meravellós autor anglès. Després la traducció i la versió que s'ha fet és del Joan Oliver, que també és una persona que ha fet quantitat de traduccions i quantitat d'adaptacions. La dramaturgia és del Marc Rossí, que també és una altra gran. Dins de baix, està parlant una estona amb ells. I la direcció està compartida entre el Marc Rossí i el Jordi Andújar. Bé, els actors ja no cal ni que parlem d'ells, no? la Joel Beltrán i el Manel Barceló. I la música, l'Espai Sonor i la música és del Marc Sambola. Ah, m'acord. Que també és com, bueno, i és una obra que està basada, evidentment, en la pel·lícula, no sé si tu l'has vist o si la recordaran els nostres sorrents, My Fair Lady. No, no. My Fair Lady era una pel·lícula preciosa, preciosa, amb unes cançons inolvidables, inolvidables. I llavors, doncs, d'aquella gran pel·lícula, doncs, s'ha fet aquesta adaptació i la veritat és que pinta, pinta molt i molt bé. Jo encara no l'he vist, però estic desitjant veure-la, segurament anir d'aquest cap de setmana i val la pena perquè només amb aquesta, tot el que he dit, no? Amb aquest repartiment no pot ser de cap manera dolenta, no? No, no. Tot fent pigmalió. Tot fent pigmalió. Sí, amb la Jol Beltrán i el Manel Barceló. No ha pogut estar la Jol aquí, ho dic, perquè resulta que l'estrena oficial és avui. Ah, home! I llavors no... Entre nervis i preparatius i tot... Evidentment, evidentment, no es pot. No es pot. jo no vaig pensar en això perquè és l'oficial, o sigui, ja fa uns dies que la fan, però, bueno, però ho entenc perfectament, eh? O sigui que... Què més podem parlar? Podem parlar d'una obra que també vaig anar a veure-la l'altre dia, em va agradar molt. Sí. Bueno, és una comedieta. Ah, bueno. Sí, és una... vam parlar l'altre dia, no sé si te'n recordaràs que vaig dir que aniria a veure-la. Lo nuestro estaba cantado. Sí. A la Quitania Teatra. Sí. És una història... És un musical, evidentment, un musical molt chulo i és la història d'una parella, no? Però, bueno, una parella que tenen molts problemes i... Com una parella autèntica. Clar, no, sí, sí, sí, vull dir... Com una parella autèntica. Nada más lejos de la realidad, no? Exacte. El que passa és que en aquest cas han buscat cançons que funcionin inclús en les discussions. Ostres, o sigui, que hi hagi un moment tens de la funció, no? Sí. d'enfadu i que en aquell moment es posin a cantar. A cantar, però... És que això només passa en musicals, Maica. Clar, però una cançó que, no sé com, com feien aquell duo de germans, saps? Ara no me'n recordo com els deien, que feien cançons que es barallaven entre ells. Ah, hòstia, no ho sé. Vale, doncs és igual. La qüestió és que les cançons que canten són cançons que ja les has escoltat, vull dir, que ja s'han escoltat, que no són originals. Maica, el duo que era en Pimpinela. Pimpinela. Ens ho han xivat, eh? Ah, sí, ens ho han xivat, sí. Sí, sí, perquè ni tu ni jo... jo recordava el duo però no recordava el nom. Jo no sabia ni el duo que et referia. Doncs el Pimpinela es barallava molt mentre cantava, no? Ah, val. Sí, un dia ja... i l'altre contestava, no? A veure, anem a buscar alguna música de Pimpinela. I llavors, en aquesta obra de Lo Nuestro Estaba Cantado doncs agafen cançons que en aquell moment funcionen mentre s'estan barallant o mentre s'estan amant. Però cançons que ja estan escoltades. Saps què vull dir? Sí. Que no són originals. Cançons que la gent ja coné, que pot conèixer. Exacte, exacte. I llavors... Això és de Pimpinela. A veure, a veure... Olvídame y pega la vuelta. Ah, vale, sí. A veure. A veure. Veus? Doncs això és el que fan en aquesta obra de Lo Nuestro Estaba Cantado. Ah, mira, que original. Sí, sí. Jo penso que està molt bé. És divertida i bé, doncs està... T'ho passes bé, la veritat. Sí, perquè si coneixes les cançons també... Bueno, t'anima, t'agrades. Sí, sí, sí. Jo crec que val la pena d'anar-hi, eh? La veritat. Després s'estan fent a la Badabadó, que no parlem mai d'aquesta sala. No. I a vegades fan coses interessants. És una sala també molt patativa, molt petita, que està al carrer Bailén. Sí. I ara estan fent una obra que es diu Morir-se en verano. Ui! Morir-se en verano. Morir-se en verano, sí. I no de calor, eh? Uf! I llavors és una obra que parla una mica del problema que tenen alguns joves amb la depressió. Oh! O sigui, que hem passat de les cançons a una mica al drama, no? Sí. ella viu a... és una noia que està estudiant, està a París i bé, doncs, bueno, passa una sèrie de coses que no ho explicaré, però que s'ho passa super, super malament, super malament. Els actors tampoc són molt coneguts, no? No. Evidentment, són actors teatrals, però la direcció és de la Viviana Cabral i també l'autoria i la veritat és que és una obra interessant perquè, a més a més, la interpretació està molt bé. O sigui, que val la pena d'anar-hi a veure-la perquè la... O sigui, la... Morir-se en verano jo diria que és un drama més que una comèdia, d'acord? Sí, estic veient aquí algunes fotografies i per l'escenografia i tot, sí que... Bueno, sí que ho posen com un drama, tot i que aquí en la pàgina web posen que de gènere és comèdia. Bueno. Però potser comèdia... Comèdia, comèdia, però que et fa... Comèdia dramàtica. Sí, que et fa pensar, que et fa pensar molt, eh? Sí, potser tracten aquest tema que és més punyent de la depressió i això, però li donen potser una mica la volta, no? Sí, jo crec que sí. I després volia... volia... parlar perquè en els Gaudí, sí, el mestre i el mar, el mestre que va prometre el mar, va tenir també premi del públic, el millor premi. Ah, sí? Sí, del públic per la pel·lícula El mestre i el mar. Ah, mira. El mestre que... que... El mestre que va prometre el mar. Que va prometre el mar, exacte. jo vaig veure la pel·lícula, em va agradar moltíssim, però moltíssim, perquè és preciosa, molt ben interpretada i molt bé els crios, les nois, treballen tots magníficament, o sigui, la recomano de totes, totes. i ara, concretament, doncs, es pot veure el mestre i el mar, que és de la... la dramaturgia i la literació és de l'Eu Manzanares, que és una noia jove que ja hem parlat alguna vegada aquí, perquè fa coses molt interessants, i, evidentment, parla del mateix que la pel·lícula, lògicament. Llavors, m'ha semblat meravellós, doncs, això, que es pugui veure el mestre i el mar. Jo recomanaria la pel·lícula, però, evidentment, l'obra no l'he vist encara, perquè es va estrenar el dia 8, o sigui, que està recient. De fet, em sembla, Maica, la companyia que està fent ara aquesta obra, la de... El mestre i el mar. El mestre i el mar. Vam venir aquí a la ràdio aquesta setmana al programa de tardes. Ah! Vam venir, sí, a presentar, a parlar una mica de l'obra, com l'havien estat. No sé si Eumanzanarés va estar aquí, però sí que part de la companyia, dels actors i les actrius de la companyia, doncs, van estar perquè la fan en el Teatre Eòlia. Sí, en el Teatre Eòlia, sí. És curiós perquè, evidentment, El mestre i el mar és una ficció, evidentment, però està basat està basat en la vida i l'obra d'Antoni Benaigues, que era un mestre català, d'acord? Sí. Que estava de mestre a Burgos i el 36 va ser assassinat. Sí, sí. D'acord? Per al que va passar en el 36. Sí. Quan va començar a la guerra i tal. Llavors, la història és veritat i han fet una adaptació d'aquesta història, doncs, això, que està protagonitzada la protagonista, diguem-ne, el protagonista era l'Antoni Benaigues. Sí. Però aquí, en aquesta obra, del mestre i el mar, explica la història una de les seves alumnes. Ah, d'acord. Bé, clar. L'han agafat des de, no de la història quan estava, diguem-ne, feta, o sigui, no quan la història estava present, sinó que han fet una adaptació i ho explica una de les seves alumnes. Jo penso que la pel·lícula és preciosa i l'obra de teatre també. Sí, val la pena de Nadi perquè la història és molt maca, és un home, un gran mestre de col·legi que tenia una relació meravellosa amb els seus alumnes. Amb els seus alumnes, sí. I llavors, doncs, diu, com que els alumnes no havien vist mai el mar, clar, perquè Burgos està al centre de la península i en aquella època la gent no viatjava, no? Com que no havien vist mai el mar, ell es posa com a com a fita, no? Sí. portar-los a veure el mar. Els hi promet d'alguna forma. Sí, i llavors fa un paper, fa una carta perquè li donin els pares, cada alumne dona la carta als pares perquè donin permís per anar i tal i qual. I quan ja està, diguem-ne, tot engegat, ja els pares ja han contestat, els nens estan supercontents i tal, van i l'assassinen. o sigui, que és una obra, en fi, que a més a més és de veritat, va passar de veritat. Ara està potser adaptada a aquesta veritat, però és una història que va passar de veritat. Maica, res, ens queda un minut. Doncs mira, jo recomanaria anar a veure Tot fent Pic Malió, Tot fent Pic Malió. Que ho passareu superbé amb la Llor Beltrán i el Manel Barceló. Recomanaria El Mestre i el Marc perquè penso que la història és super, super, super maca. I El Collar de la Reina, El Collar de la Reina, perquè tot això que passa i que va passar de veritat ho han adaptat en, diguem-ne, en to de comèdia. Ah, mira. En to de comèdia. No és un drama, ni molt menys. I llavors, cal reconèixer que fan molts personatges diferents, que això és un luxe veure-ho i la veritat penso que ho passareu bé, perquè no, encara que el collaret no apareix, doncs t'ho passa bé. És divertida. Veu-la. Sí. Que bé. I després, recordeu, si no heu vist la trena, també anar-la a veure. Ara tenim l'oportunitat de veure-la. Molt bé. Doncs, Maica, una abraçada i ens tornem a trobar la setmana vinent, que a més a més et tindrem també en el programa especial de la ràdio el dimarts de la ràdio que sortim aquí al carrer Bona Vista a fer el programa del dia mundial d'aquest mitjà tan maco que és la ràdio i així també aprofitem i ens expliques una mica de com recordes tu els inicis de la ràdio. Quants anys? Ves-te fent un croquis perquè no tindrem tres hores. Ves-te fent un croquis. Molt bé. Vinga, Maica. Adéu. Una abraçada. Que tinguem una bona setmana. Adéu. No tinguem una oportunitat acèptalo aunque sé lo que sientes yo tengo que decirte lo que ella me habló Cuéntale que soy feliz que a veces me da pena mirar atrás pero no tengo miedo pero no tengo miedo quiero vivir ¿Cómo pudo cambiar? Se ha cansado de ti ¿Cómo pudo cambiar? Dile que hoy he vuelto a querer que alguien necesita por ti mi amor que con pequeñas cosas me ha hecho bien Ese hombre robó No fue culpa de él Ese hombre robó Ese hombre no quiso hacerte daño No le guardes rencón Compréndelo No lo dudes Es tu amigo y te quiere I ara ens falta l'espai de xarxes socials amb la Vanessa Montserrat Hola Vanessa, bon dia Hola, bon dia Doncs tenim secció per parlar d'aquestes magnífiques xarxes que a vegades ens porten tants mal de caps a vegades ens permeten fer mil coses i avui parlem de la... Gamificació Ah, gamificació Jo sempre anomenen gamificació, imagina't Ja no sé ni com es diu Game me o gami Bueno... Depèn, no? Sí, perquè... D'on ve aquesta paraula? Com que ve de game... Ah, de joc Exacte Vale, va Doncs jo diria que és gamificació No, no m'aclar Si ve de joc, sí Sí, sí, sí, clar De game, de joc Exactament Què és la gamificació? És això Una paraula una mica rara, eh? Sí Això parlem de tendències, com sempre, dintre les xarxes I, doncs això, la gamificació està molt en tendència Sobretot en aquest 2024 Ah, mira I què és això? I què és això? Oh, doncs és l'aplicació de mecàniques de joc a contextos que no són lúdics per motivar i fidelitzar els usuaris I a les xarxes socials això es tradueix en la implementació d'elements com ara punts o recompenses o nivells i taules de classificació Sobretot això és per incentivar la participació dels usuaris dintre d'aquestes activitats de les plataformes dintre de les xarxes Sí Quins serien els conceptes claus d'això, no? De la gamificació? Doncs, primerament, són les mecàniques de joc Que són els elements, doncs, que fan que un joc sigui divertit i sigui motivador Com ara, doncs, això que dèiem, no? Els punts, les recompenses, els nivells, les missions, els reptes, tot això, no? Que te'l faci com emocionant, no? En el joc Això mateix, això és un dels conceptes claus Després estarien les dinàmiques de joc, que són, doncs, això mateix, no? Les regles del funcionament del joc I la manera com els jugadors, doncs, han d'interactuar, no? Què han de fer, no? En què consisteix, no? El joc en concret I després estaria, doncs, l'estètica de joc És a dir, l'aspecte visual del joc, no? Com ara, doncs, els gràfics, els colors, la tipografia, doncs, això, no? Que cridin l'atenció, normalment, no? Són elements que criden l'atenció I que, a més a més, doncs, dius Ostres, això, no? Que t'incentiva anar a jugar Normalment són elements que són molt visuals i molt... Com molt crideners, no? Potser, molt atractius Això mateix I per què està en tendència, això de la gamificació? Em preguntaràs Sí, t'anava... No, la meva pregunta quan... O sigui, el que m'ha sorgit I per què aquest 2024? És una cosa recent? És nova? Potser el concepte s'ha estipulat més ara Aquesta última època i... Sí, de fet, fa temps que això, doncs, van sorgir, no? Diferentes xarxes o aplicacions que fan servir aquesta estratègia, no? Fan servir això de provocar el joc Sí, sí, sí, sí Sí, però també hem de tenir en compte, doncs, això, no? Per què està en tendència? Què és el que volíem preguntar, no? O sigui, què és el que volíem respondre I per una banda està el tema d'augmentar aquesta participació dels usuaris És a dir, els elements de joc, doncs, fan que les xarxes socials siguin més atractives i, a més a més, més divertides, no? Que al final és això, no? Que la gent es diverteixi, també Cosa que, doncs, anima, precisament, els usuaris a passar més temps dintre de les xarxes i que, a més a més, interactuin més amb els continguts Això per una banda Per una altra banda, doncs, el que volen aconseguir, doncs, és millorar la fidelització d'aquests usuaris, no? La gamificació crea un sentiment de progrés i de satisfacció que fa, doncs, que els usuaris siguin més propensos a tornar a la plataforma i, doncs, aconseguir, doncs, aquests reptes i això I després, doncs, un altre dels motius per què estan en tendència doncs és motivar els usuaris a realitzar accions concretes Això què vol dir? Doncs que el concepte de la gamificació es pot utilitzar per incentivar els usuaris a seguir determinats comptes a compartir, també, segons quins continguts i a participar en concursos o a comprar productes, no? Que això és una part que beneficia en el cas de les empreses o de les marques personals, d'acord? Quins són un dels exemples de gamificació? Bé, uns, no? Us diré tres exemples Vinga, va En concret, de gamificació dintre de xarxes, d'acord? Bé, dintre de xarxes hi ha aplicacions Una de les aplicacions que jo considero que és molt divertida i a més a més serveix per estudiar, per aprendre cosetes Ah, sí A veure, a veure... Que no tot és dolent, eh? Perquè clar, dient... Ostres, això del joc, del joc, no, no... Tampoc les hem de dimunitzar Exacte Llavors, per això us dic Us porto la part positiva d'això de la gamificació Però és que jo hi ha una cosa que no he entès, Vanessa La gamificació és, o sigui, només es dona en... O sigui, en xarxes socials o només... O en jocs o en què? Aviam, hi ha aplicacions, ara ho veuràs més Ara ho veuràs més... Ara ho veuré més Amb els exemples ho veuré més Ho entendràs millor, exacte Perquè hi ha una part d'això, d'això de la gamificació Que és el concepte de joc com a tal Hi ha aplicacions externes Com ara la que us diré I dintre de les aplicacions Com a Instagram, per exemple Hi ha una part que incentiva aquest joc Per aconseguir... Per aconseguir medalles, trofeus, històries Per anar pujant i anar aconseguint aquests reptes Una de les plataformes que a mi m'agrada molt Que és una aplicació que serveix per estudiar Sí És el Duolingo Ah, vale, vale, vale, vale Sí, els idiomes, no? L'aplicació dels idiomes És per aprendre idiomes I utilitza una gran varietat de mecàniques de joc Que és això, el que proposàvem O sigui, en què consisteix la gamificació? Doncs això, no? En mecàniques de joc, com ara punts Taules de classificació I recompenses per motivar els usuaris A practicar cada dia, no? I aconseguir reptes I a més a més... El paraulògic També et pots picar amb algun company, no? Ja Amb algun altre que estigui fent servir l'aplicació I de dir Ah, doncs mira, jo vaig passant aquests nivells Sí I això és una part que jugant Doncs et provoca a l'anar aconseguint I anar passant de nivell I a més a més, doncs estàs aprenent Vull dir que és una forma divertida Lúdica I, doncs això Totalment Que és un clar exemple Sí, sí, sí Ara ho veig, ho veig, ho veig Sí, oi? Sí Sí, sí, sí Segur que els nostres oients Ara els hi quedem Sí, sí, sí Sí, sí Un altre exemple seria A l'Instagram Reels Que és una altra funció Que és de... Els Reels són vídeos curts Ja ho sabem Sí Dintre d'Instagram I ofereix als usuaris La possibilitat de guanyar medalles i trofeus Per la participació en els reptes setmanals Això és bastant nou Ah, a mi em va aparèixer això L'altre dia Fa dos dies Sí Però què és això? Diu Diu Reparte una publicació O un reel cada dia I no sé què, no sé quantos I guanyes uns trofeus O uns punts O unes històries Sí, sí, sí Jo vaig passar de llarg Perquè digui Això què és Això per què, no? Sí, sí, sí Bé, doncs és una part d'aquesta història Aquesta mecànica Que és una mecànica de joc Que el que volen A més a més dintre d'Instagram Aprofitar-se d'aquesta mecànica I bé, doncs que tu Segons quins reptes T'ofereix la plataforma Que en aquest cas és Que facis més reels O que comparteixis reels En aquest cas Doncs, si ho vas fent cada dia Doncs, al final Aconsegueixes un premi No? I vas pujant com de nivell Sí O això És una forma Que a través del joc A través d'aquests reptes Doncs, el que volen aconseguir És que estiguis més temps A dintre de la plataforma Que et piquis I que diguis Ai, vinga, pues ara Faré més reels Per aconseguir això Clar Per exemple I un altre dels exemples Seria Twitch Que justament És la plataforma De streaming De videojocs Aquí sí que és Claríssimament Una plataforma De joc No? Que permet també Als usuaris Guanyar punts I recompenses Per interactuar Amb els seus Streamings favorits Com ara Com ara donar-los Subscripcions O donar-los Bits Que són Aquesta part Que forma part De la plataforma Twitch I aquí sobretot Doncs és una plataforma Ja Òbviament O sigui Només pel joc Que es dediquen A això Justament A jugar I hi ha Aquests streamers Que són els Bueno Doncs els Influencers Sí Els que s'encarreguen Com de Sí De promocionar-ho Són els influencers Dintre d'aquesta Plataforma Que es diuen Així I que justament I sobretot El públic més jove Doncs estan aquí A tope Bueno Bueno A tope A tope A tope Llavors Són tres Clars exemples De De lo que significa La gamificació Això Com pot Beneficiar A les empreses Doncs De diverses maneres Com ara Per exemple Aumentar El reconeixement De marca Que justament Doncs la gamificació Pot ajudar A les empreses A donar a conèixer La seva marca A un públic Molt més ampli També pot Millorar La fidelització Dels clients Que això Pot ajudar A convertir-los En ambaixadors De la seva marca I A augmentar Les vendes Que Al final Doncs Si Aumenten La fidelització Dels clients I aquest reconeixement Al final Doncs Es tradueix En que Les seves vendes Doncs Augmentin No? D'acord Conclusions Doncs La gamificació És una tendència Que està A l'alça Dintre de les xarxes Dintre de les xarxes socials I que té el potencial De revolucionar La manera Com interactuen Amb aquestes plataformes Les empreses Que s'apuntin A aquesta tendència Podran obtenir Doncs Unes Un certs beneficis Importants Com ara Doncs això L'augment De la participació Dels usuaris La millora De la fidelització I l'augment De les vendes Que al final Doncs És el que volen Bueno Fan Bàsicament Per això No? Sí Al final És veritat Que Com que tot això De les xarxes De la tecnologia D'internet Va evolucionant I cada vegada Doncs Treuen coses noves I al final Has d'estar Has d'estar Dintre de De la De la unada No? No pots Si vols evolucionar O si vols guanyar-te la vida No et pots quedar al marge Exacte Llavors Molts clients em diuen Ai és que No sé què fer No sé què No tal Doncs al final Doncs al final Hem d'estar En tendència I van afliciar-nos De les tendències I doncs Fer-les servir De la millor manera possible No cal fer-ne un abús Però sí Tenir-les en compte I introduir-les Dintre del teu producte De la manera més coherent No? Exacte Possible Sí Perquè no per tothom serveix No, no Clar S'ha d'estudiar De dir Mira Ara això Mira Està en tendència Em serveix? No em serveix? Com ho puc introduir? Quin és el meu objectiu? Com diem sempre Sobretot Jo els dic Quin és el teu objectiu? Doncs vale Per poder arribar a aquest objectiu Veiem Què és el que tenim? Què és el que no tenim? De què ens podem beneficiar? Això Com ho podem implementar? I a partir d'aquí Doncs fer una estratègia I Escolta Tenim moltes coses Sobre la taula I Doncs hem de De veure Què ens convé I què no ens convé Que a vegades La gamificació Tampoc ha de ser Una cosa obligatòria Potser no Si no encaixa Vull dir Doncs no passa res Potser una altra estratègia Serà millor Per desenvolupar el teu producte O per el que sigui En el món de Bueno De les xarxes Del marketing Exacte Del marketing Clar Sí Molt bé Hem de saber Què tenim Què tenim I què ens pot Que ens pot servir Molt bé Això Doncs Vanessa Ja sabem Quan sentim la paraula O la veiem escrita Gamificació Ja sabrem A què ens estem referint Molt bé Moltes gràcies A vosaltres Per la sessió d'avui I a la propera Ens portes Més cosetes Que ens agraden Cosetes noves Per cert Tu la gamificació La recomanes O sigui Com a O sigui L'utilitzes molt En els teus clients A la clientela Li mola això O De moment Aviam És que Doncs això De moment Això Com que és Relativament nou De moment Clar Jo tinc uns clients Que Dintre d'això Hem de veure Hem de veure S'ha d'analitzar S'ha d'analitzar bé A veure com M'ho posem en marxa I De quina manera Els pot beneficiar Clar Sempre ajudant-los Sí Utilitzant l'eina Sempre que sigui Per alguna cosa útil Això mateix Molt bé Doncs ara sí Vanessa Que vagi bé I res Bon divendres I bon cap de setmana També Igualment Adéu Deixem el programa En aquest punt Seguiu-nos Arroba La Rambla 981 Tant a Twitter Com a Instagram Les xarxes del programa O arroba Radio Desvern També a Twitter I a Instagram Nosaltres seguirem demà A la mateixa hora Per fer-vos companyia De 10 a 1 Aquí a Radio Desvern Al 98.1 FM També ens podeu sentir A Radio Desvern Res més Passeu bona tarda De dijous Ens tornem a trobar Demà Ara a l'informatiu Amb la Mariona Sales Tant a Twitter Fins demà!