La Salut al dia
El Centre d’Atenció Primària de Sant Just Desvern ha posat en marxa un espai radiofònic que permet apropar la salut a la població. “La salut al dia” dins del magazine “La Rambla” presentat per Núria Garcia i coordinat per Sílvia Granollers, infermera del CAP Sant Just, dona veu a professionals de l’àmbit sanitari i social del centre.
Subscriu-te al podcast
Alimentació i Benestar Emocional a l’Atenció Primària: Nutrició, Hàbits Saludables, Prescripció Social i Grups al CAP Sant Just
Panorama general
Un primer episodi de "La Salut al dia" (Ràdio d’Esvern) que presenta el nou espai mensual conduït per la infermera Sílvia Granollers i dedicat a temes de salut comunitària. Aquesta estrena se centra en dos pilars clau: nutrició i benestar emocional, amb la nutricionista Belén Gil i la referent de benestar emocional i comunitari Noemi Morcillo (CAP Sant Just).
"L’objectiu principal no és baixar de pes, sinó recuperar la salut."
Nutrició al CAP: serveis i enfoc
Incorporació i treball comunitari
- Incorporació de professionals de la nutrició a la sanitat pública amb perfil comunitari.
- Ús de l’espai radiofònic per educació en hàbits saludables i per apropar recursos a la ciutadania.
Com funciona el servei
- Derivació des de metge/infermera; primera entrevista individual amb tests i valoració.
- Intervenció grupal (8 setmanes, 1 sessió/setmana) + seguiment individual i mensual posterior.
- Treball prioritari en patologies prevalents: diabetis, sobrepès i obesitat.
Hàbits nutricionals: què funciona i què evitar
Evitar dietes restrictives i centrar-se en hàbits
- Fugir de dietes molt restrictives: baixen l’adherència i afavoreixen el “rebot”.
- Educació nutricional per aprendre a menjar bé i sostenir el canvi a llarg termini.
- Evitar la gana: la restricció augmenta l’ansietat i facilita els atracons.
"Després de la restricció ve l’atracó."
Informació fiable i treball interdisciplinari
- Treball transversal amb benestar emocional (Noemi) per abordar ansietat i relació amb el menjar.
- Compte amb mites i desinformació a internet i xarxes: calen professionals sanitaris col·legiats i fonts fiables.
Objectius i activitat física
Salut per davant del pes
- Enfoc en recuperar la salut (diabetis, HTA, hipercolesterolèmia) i relació sana amb el menjar.
- Evitar l’obsessió amb la bàscula: no cal pesar-se cada dia.
Mou-te de forma sostenible
- Recomanacions OMS: 30’/dia d’activitat física moderada o 150’/setmana.
- Prioritzar reduir el sedentarisme (passejades a bon ritme) i sumar progressivament.
Benestar emocional i prescripció social
Rol de la referent de benestar emocional
- Avaluació individual, grups psicoeducatius i prescripció social.
- Prescripció social: vincular la persona a activitats municipals (centre cívic, lectura, aigua, ioga, exercici) com a part del pla de salut.
Hàbits per al benestar emocional
- Activitat física: millora l’ànim via neurotransmissors i facilita consciència del present.
- Mindfulness/atenció plena: entrenar ser al moment present (p. ex., alarmes 4-5 cops/dia per aturar-se i observar què estàs fent).
- Temps per a un mateix: reservar espais personals (activitats físiques, artístiques o casolanes) per reconnectar.
- Comunicació i límits: expressar necessitats i posar límits sense culpabilitat per protegir la salut mental.
Grups, confidencialitat i derivacions
Funcionament dels grups (relaxació i gestió emocional)
- Grups de tècniques de relaxació i gestió emocional (p. ex., 7 sessions), amb consentiment i confidencialitat estricta.
- Seguiment posterior i itineraris: relaxació ↔ gestió emocional segons necessitats.
Captació i circuit
- Derivació principal des de metges, infermeria i treball social del CAP.
- Valoració inicial per decidir el millor recurs: grup, prescripció social o derivació específica.
Idees clau
- Sostenibilitat > rapidesa: millor canvis d’hàbits que dietes estrictes.
- Salut integral: model biopsicosocial que integra cos, ment i comunitat.
- Grups estructurats + seguiment: augmenten l’adherència i creen sinergies positives entre participants.
- Comunitat com a recurs terapèutic: la prescripció social amplia el ventall de suports i activitats de salut.
Seccions de l'episodi

Presentació del nou espai i format del programa
Llançament de "La Salut al dia": periodicitat mensual, última setmana de mes, objectiu de tractar temes de salut amb professionals del CAP.

Nutrició a l’atenció primària: incorporació i serveis
Belén explica la incorporació del perfil de nutrició al sistema públic i l’enfoc comunitari; derivacions des de medicina/infermeria i treball en grups segons patologies.

Hàbits nutricionals: evitar dietes restrictives i educació sostinguda
Crítica a les dietes estrictes; importància d’evitar la gana, educació nutricional i canvis realistes per mantenir el pes a llarg termini.

Treball transversal, ansietat i informació fiable
Coordinació amb benestar emocional; alerta sobre desinformació a xarxes i necessitat de professionals col·legiats i evidència científica.

Estructura dels grups de nutrició i seguiment
Criteris d’inclusió/exclusió, entrevista inicial, intervenció grupal, feedback i seguiment mensual per sostenir els canvis.

Objectiu: salut per sobre del pes
Prioritzar millores de salut (diabetis, HTA, lípids) i relació sana amb el menjar; evitar obsessió amb la bàscula.

Recomanacions d’activitat física (OMS)
30’ al dia o 150’ setmanals d’activitat moderada; començar per reduir el sedentarisme amb caminades a bon ritme.

Durada i dinamització dels tallers de nutrició
Programes de 8 setmanes (1h-1h30 per sessió), conduïts per Belén i Noemi; sinergies de grup i intercanvi d’experiències.

Benestar emocional al CAP i prescripció social
Noemi descriu el seu rol: avaluació, grups i prescripció social per connectar amb recursos comunitaris (lectura, ioga, esport, etc.).

Quatre hàbits per al benestar emocional
Activitat física, mindfulness/atenció plena (exercici de les alarmes), temps per a un mateix i comunicació assertiva amb límits.

Grups de relaxació i gestió emocional: funcionament i confidencialitat
Organització de grups (p. ex., 7 sessions), consentiment i confidencialitat; seguiment i itineraris entre grups segons necessitats.

Derivació i captació de participants
Detecció i derivació per part de metges, infermeria i treball social; tria de recurs: grup, prescripció social o altres derivacions.

Cloenda i visió biopsicosocial a l’atenció primària
Reconeixement del valor d’incorporar nutrició i benestar emocional als equips; salut com a model biopsicosocial.

Tancament i música
Comiat i cloenda musical de l’emissió amb salutacions finals.
Comencem ara un nou espai a Ràdio d'Esvern. Es tracta de la secció La Salut al dia, conduïda i coordinada per la infermera Sílvia Granollers, infermera del Cap de Sant Just, que dona veu a aquest espai a professionals de l'àmbit sanitari i social del centre per parlar sobre temes d'interès generals relacionats amb la salut. La freqüència d'aquest espai serà mensual. Concretament, la salut al dia s'emetrà l'últim dijous de cada mes a aquesta mateixa hora, cap al voltant de dos quarts de set de la tarda. En cada sessió abordarem un tema de salut diferent, amb veus diferents expertes en cadascun dels àmbits que es tractin a cada programa. Avui, aquesta tarda, tenim amb nosaltres aquí a Ràdio d'Esvern a la nutricionista Belén Gil i també a la Noemi Morcillo, que és referent de benestar emocional i comunitari de l'ambulatori de Sant Just. I, a més a més, també tenim a la Sílvia. Els hi obro els micròfons a les tres i les saludem. Hola, què tal? Bona tarda a les tres. Bona tarda, Núria. Bona tarda. Bona tarda. I a tots els oients, clar. Clar, òbviament. Sílvia, et sembla si ens expliques una mica l'essència d'aquest espai, la salut al dia? Què és el que s'hi tractarà? Temes? Doncs, mira, ens vam reunir, vam dir que ens agradaria poder apropar-nos a través de les zones als nostres oients i als nostres ciutadans que venen al centre i vam pensar que fer un programa on es tractés cada mes algun tema sobre... Pensa que cada mes, cada dia, de fet, de l'any, celebren algunes festivitats, el dia de la salut, el dia de les dents, el dia... Sí. Llavors vam dir, doncs, mira, una manera d'apropar-nos als nostres ciutadans és explicar coses que aquells més hagin passat i que estiguin relacionades amb la salut. I així ens va néixer, no ho sé si. Molt bé. Sí? És això? Sí, sí, sí. I ahir ens ha quedat una mica clar. A més, sabem que vindreu cada mes, cada últim dijous de mes, per tant, hi haurà diferents temes dels que abordarem. Comencem el programa d'avui, el dia 26 de gener, parlant sobre alimentació, nutrició, també altres temes que sortiran després. Però comencem amb la Belén, ella és nutricionista. Hola, Belén, què tal? Hola, bona tarda a tots. Doncs bé, avui, què és el que ens vols explicar, Belén? Bé, us vull explicar una miqueta la incorporació dels professionals sanitaris de la nutrició a la sanitat pública, que veníem amb un perfil comunitari i llavors vam pensar que la millor forma d'arribar a la comunitat també podia ser a través de les zones, no de la ràdio. I llavors vam venir una miqueta a vos explicar habits saludables. Molt bé. La gent de vegades té moltes inquietuds, molts dubtes. Perquè a nivell de nutrició des del CAP, quins serveis oferiu o des de quin punt de vista ho enfoqueu? Doncs ho enfoquem, en principi, ha de fer la derivació al seu metge de capçalera, la seva infermera, ens ho deriven al nostre servei, nosaltres valorem el cas i normalment sempre li donem un enfoc comunitari. Llavors el que fem molt és treballar en grups. En grups que suposo que són persones que tenen inquietuds semblants o que necessiten el mateix tipus d'ajuda. Sí, normalment ho enfoquem molt a patologies, a problemes que hem vist que són molt prevalents, com són la diabetes, el sobrepes, l'obesitat... I suposo que anirem ampliant, però de moment per començar... Està bé. I quins recomanacions o hàbits normalment són els que doneu? Normalment el que diem sempre és que la gent fugi una miqueta de les dietes molt restrictives, perquè són gent que normalment també venen de fer moltes dietes i que quan tornen a venir és perquè no els han donat resultat. Perquè al ser tan restrictives la gent no aconsegueix adherència a aquests bons hàbits, llavors és dietes que inicien però que estan desitjant acabar i quan acaben tornen als mals hàbits que tenien abans. Llavors nosaltres el que proposem és ensenyar a la gent a menjar bé, fer-los educació nutricional perquè agafin uns hàbits que puguin mantenir amb el temps i és veritat que potser perden pes més a poc a poc però després no els recuperen. Clar, el fet de mantenir aquests hàbits suposo que és el que els dona la constància també, no? Clar, és molt important que la gent sigui constant i que siguin capaços de mantenir-ho. Quan es fa molt restrictiu és molt difícil mantenir això amb el temps. Clar, perquè per exemple amb les dietes moltes cops el que passa és que la gent passa gana, després no sé si hi ha alguna mena d'afartaments o es perta el control, no? Sí, això ho fem també molt incis perquè la gana és molt malacompanya de viatge, et canvia molt l'actitud, l'estat, llavors la gent es posa de molt mal humor però pot aparèixer ansietat, que això ja ens ho explicarà després la Noemi. Llavors els hi fem sobretot, incisen que no passin gana perquè realment tampoc fa falta passar gana per perdre pes. És millor anar més a poc a poc però de forma més sana i més conscient perquè la gana mai no és bona companya. I és el que dius tu, sempre es diu que després de la restricció ve l'atracó. O sigui, una persona que té molta gana i que arriba a aparèixer aquesta ansietat, després tenim un mal dia, tenim un estat d'anim baixet o estem enfadats o el que sigui i el recurs d'anar i agafar algú que no toca és una temptació molt gran i llavors no es pot controlar amb gana. Clar, suposo que per exemple tot el tema de l'ansietat, l'angoixa, això també va molt relacionat amb la nutrició. Sí, per això amb la Noemi treballem de forma transversal, treballem mano a mano perquè és veritat que funciona molt. El que és un concepte que, a veure, com a tal, científicament no existeix la psiconutrició, que també se'n parla molt, però sí que és veritat que va molt lligat. D'acord. Després també, no sé si hi ha molta gent que tot el tema de la nutrició i dels aliments, per ser una cosa que està molt a l'abast, també s'ho pren pel seu propi compte, no? I fa dietes, doncs, això una mica per allò que ha sentit, per als Instagramers, per als YouTubers, no? Això també és una influència que... Això és una lluita constant que tenim, que sobretot sempre els hi diem molt a la gent que es posin en mans de professionals sanitaris col·legiats. Perquè el perill d'internet és que està molt bé, perquè és veritat que tenim molta informació, però de vegades gestionar aquesta informació o les fonts on la gent et troba aquesta informació no són del tot fiables. Llavors et venen amb conceptes bastant erronis. I els has de fer una mica desaprendre per tornar a aprendre i donar-los consells amb cara i ulls. Perquè, bueno, dietes d'aquestes boges, jo suposo que tothom hem sentit. Sí, sí, sí. Llavors, clar, la gent de vegades està tan desesperada que fan cas de qualsevol cosa que tu ja dius, a veure, mira, això no té cap base científica. No té cap base ni cap contrast, no? Cap estudi que ho avali. Això és una lluita. És una lluita diària que tenim. Quan feu els grups en el cap, després cada pacient té el seu seguiment individual? Perquè, clar, suposo que es posen en aquests grups en comú algunes pautes i això, però a nivell individual cada cas deu ser diferent. Sí, això tenim uns criteris d'inclusió i d'exclusió. Llavors, sempre hi ha una primera entrevista individualitzada, fem una consulta amb aquell pacient, passen una sèrie de tests, llavors veiem que són aptes per fer aquests grups, es fa la intervenció grupal i després tots tornen a tenir una consulta individual, que posem una mica al dia les impressions, fem una mica de feedback i després ens plantegem de fer-los un seguiment mensual també, per no fer una intervenció puntual de dos mesos i després que quedin sense seguiment. Són pacients que després portaran un seguiment també grupal, però que només segur que tingui una cabuda mensual. És a dir, que l'objectiu sí que podríem dir que és baixar pes, però no fer-ho de forma dramàtica o dràstica, sinó adquirint bons hàbits, canviant alguns mal hàbits que potser estan com a rutines, perquè, per exemple, després també hi ha l'exercici físic, això també ho inclueu d'alguna forma, no? Sí, primer treballem molt el que és l'educació nutricional i quan ja ho tenen bastant assolit i està integrat als hàbits, llavors els diem que comencem també a incorporar una miqueta el que és l'activitat física. En si, també fem molt incis en que l'objectiu principal del grup no és baixar de pes, perquè la gent focalitza molt en la baixada de pes. I realment l'important és recuperar la salut, perquè moltes vegades amb l'obesitat hi ha moltes comorbiditats com són la diabetes, la hipertensió, hipercolesterolemia, llavors primer recuperem la salut i quan aprenem a menjar bé el pes acaba arribant sol. La gent està molt agobiada pel tema del pes, es pesen cada dia i això tampoc és bo. Es crea aquí una obsessió que no és bona. Llavors s'ha d'aprendre a tenir una relació sana amb el menjar. Clar, perquè l'exercici físic l'incorporeu com un exercici físic ja d'entrada moderat, recomaneu en lloc d'exercici potser deixar el sedentarisme, una activitat, això també... Això seria l'ideal, perquè la gent en si és bastant sedentària. Llavors fem les recomanacions generals de l'OMS, que són 30 minuts, si pot ser, al dia d'una activitat física moderada. O 150 minuts a la setmana, que s'ho reparteixin una mica com vulguin, que tampoc és massa temps. Si et pares a pensar és fer una bona passejada, a un ritme bé, no jo anem mirant escaparats, però fer una bona passejada uns 30 minuts al dia i amb això en principi, això és millor ja que res. Llavors si després es pot anar afegint una miqueta més, però és millor. I sol funcionar molt bé. I normalment, i ja per anar tancant, si et sembla bé, aquest apartat de nutrició, quant acostuma a dur aquesta intervenció? Ho fem durant vuit setmanes, que són uns dos mesos, i llavors ho fem un dia a la setmana. En total són vuit hores que estem amb aquests pacients, i clar, els pots donar moltíssima informació. I a més és molt maco perquè es creen sinergies molt maques entre el grup, i després sempre hi ha un espai també de feedback, que ells ens expliquen experiències, i nosaltres com a professionals també aprenem moltíssim d'ells. Quina durada tenen? Una hora cada sessió? Sempre s'allarga una miqueta. Sempre s'allarga, clar, és que entre que expliques, no? Sí, perquè està molt còmode, sí, fem una hora i quart, de vegades hem estat una hora i mitja, de vegades ens demanen. Hi ha temes que parlem, que són més complicats i requereixen més temps, i hi ha d'altres que amb una hora en fem. I estàs tu sola, Belén? Amb la Noemi, sempre. Amb la Noemi, eh? Sempre ho fem transversal, sí. Molt bé. Doncs mira, ja que l'anomenem, passem a parlar una estoneta amb ella. Què tal, Noemi? Bona tarda. Bona tarda. Doncs a veure, explica'ns una mica la teva figura dins del cap de Sant Just. Bé, una mica, com ha explicat la Belén, les figures són bastant semblants, passa que ens encarreguem de coses diferents. Ella veig ja més per la nutrició dietètica i jo em centro més en el benestar emocional de la població de Sant Just. És cert que treballem molt juntes perquè, com ha dit, els grups a nivell de psiconutriciós, és important, no?, quan parlem de menjar, no?, per ansietat, diferenciar tot això. I després, per meva, jo també faig grups, conjuntament amb la Sílvia, fem de relaxació, també faig de gestió emocional, etc. Llavors, la meva figura és igual, no? O sigui, agafem, bueno, agafo pacients, administrem test, i en funció de la primera visita que fem i els resultats, ubiquem les persones en un grup o d'altre, no? Es fa un seguiment, després, també, com ha comentat la Belén, i a més a més, jo també faig una prescripció social, que no sé si es coneixer aquest concepte, però... Doncs, mira, la veritat, tu, Ana, pregunta, perquè no sé exactament què és, no sé si al ràdio i ens ho sabran o no, però prescripció social, no? Bé, doncs, bàsicament, la prescripció social, com el seu nom indica, és prescriure a la persona una activitat, o vincular-lo a alguna activitat del municipi, ja sigui al centre cívic, a un club de lectura, a la bona aigua, a fer exercici, ioga... Llavors, el meu cupo, per així dir-ho, de visites individuals, aniria més enfocada, no a un tractament psicològic, sinó a fer aquesta prescripció i aquest seguiment d'aquesta prescripció social. Vale, molt bé. I, per exemple, ens podries parlar d'hàbits saludables, no?, per aquest benestar emocional, així, a grans trets, perquè ens puguem fer una idea. Doncs, una mica, com hem comentat, no?, hi hauria com quatre... capses d'hàbits, no?, quatre grans hàbits. El primer seria l'activitat física, no?, com hem comentat, l'activitat física no només té beneficis per al nostre cos, per a la nostra salut física, etcètera, sinó que també per a la nostra salut emocional i salut mental. Quan fem exercici físic, ja, bueno, activitat física, no cal que sigui exercici... No cal apuntar-se a fer allò, a suar... Clar, no, o sigui, caminar ja és una activitat física, no?, i cadascú pot... Cada persona pot fer el que pot, no?, o sigui, no, potser no tothom podem fer crossfit i hi ha algunes persones, no?, que caminen ja... Ajuntant-nos a les condicions de cadascú. Exactament. Doncs llavors, fer activitat física s'agrega al nostre servei neurotransmissors, no?, que ens fan sentir millor, ens eleva l'estat d'ànim, a més, també, no?, que ara en parlarem, no?, però també ens ajuda a fer consciència plena, de l'atenció plena del moment en què estem, normalment, no?, perquè ja requereix, no?, uns moviments, una tècnica que normalment ja et fa que tu estiguis pensant en aquell moment en l'activitat que estàs fent. Exactament, i no pensant en la llista de la compra o si van a agafar els nets després... És com un moment, com el teu moment, no?, després tenen la veu. Després també tindríem, juntament amb això, no?, el que parlàvem, el tema del mindfulness, atenció plena, no?, diguem que la meditació, no?, que serien conceptes molt similars, que bàsicament el que faríem és prendre aquesta atenció del moment present, no?, molts cops actualment en la societat en què vivim, vivim en una societat d'immediatesa, de ja les coses, no?, de moltíssima organització, d'estàs fent la compra i ja estàs pensant el que faràs de dinar, com ho faràs, qui vindrà a casa, no?, o sigui, llavors amb el mindfulness, l'atenció plena, etc., el que pretenem és que sigui un moment en el que estic pensant i estic disfrutant del que estic fent, no?, jo què sé, rentar els plats, no?, doncs sento, no?, com rento els plats, em fixo, no?, amb l'aigua, l'olor del sabó, etc. Uau. De fet, recomanem als grups, no?, molts cops un exercici, que és ficar-se alarmes durant el dia, 4 o 5 alarmes, i la pauta que els donem és parar quan soni aquesta alarma i fixar-te només en el que estàs fent. Oh, que difícil, eh, això? És molt complicat. Vull dir, m'estic imaginant jo intentant-ho fer i ja em costa, o sigui... Però és una bona forma de trencar, no?, d'aquest pilot automàtic en el que vivim i centrar-nos en com estem i el que estem fent, no?, i això també després facilita que recordem el que fem, no?, perquè molts cops venen pacients, és que tinc problemes de memòria. Bueno, és que, clar, si l'atenció no està, no?, aquí a l'exterior i està en els nostres pensaments, és molt difícil que ens en recordem del que fem, no? Que interessant, ostres, mindfulness, relaxació, aquí, ara, pensar... Molt bé. Exactament. Per trencar aquest pilot automàtic. Després també, un altre hàbit seria tenir temps per nosaltres. El gran olvidado. El gran olvidado, doncs sí, sí, perquè això del temps... Sobretot perquè normalment cuidem molt d'altres persones, però no podem cuidar sense cuidar-nos nosaltres, no? Llavors, el que recomanem és que es tenia una activitat, ja sigui mitjançant l'activitat física, no?, o alguna activitat, jo què sé, de gaire més, sí, artístic o... El que sigui, que sigui una activitat que no fa falta ni sortir de casa, o sigui, que puguis fer a casa teva que sigui per tu, que et connecti amb tu mateix o amb tu mateixa, no?, i poder gaudir d'això i tenir com aquesta via d'escape, no?, potser, per totes les preocupacions i tot el ritme de vida que portem, no? I després, per últim, tindríem una altra gran olvidada, no?, de vegades, la comunicació i i posar límits, no?, quan diem límits, no, no vull dir que s'hagi de dir tot que no. Clar, de ser bordes, de ser tot ajante, no, no es tracta. No fa falta. No. Però sí que aprendre a comunicar-nos, expressar les nostres necessitats, com els sentim, no?, perquè de vegades pensem, no, l'altra persona ja dona, per suposat, que sabrà que... No, no som os adivinos i per cobrir les nostres necessitats primer hem d'expressar-les i saber què és el que necessitem, no? Clar, a vegades diuen de ser una mica com egoistes o en el bon sentit, eh, de la paraula o prioritzar-nos a vegades, també. Exactament, no? És que al final m'agrada que diguis això, no?, perquè egoista, no?, és una paraula que té un significat, no?, però molts cops l'atribuïm a alguna cosa, no?, final, no?, si un no mira per si mateix, normalment, les altres persones no ho faran, no?, i si jo vull cuidar del meu benestar emocional, no?, de la meva salut mental, qui millor sap, no?, quines necessitats tinc, soc jo mateix i fins a on puc arribar, no?, perquè de vegades per contentar o per no quedar malament o per el que diran, no?, acabem fent coses que no ens agraden o que no ens agraixen, no? que estem, que no ho fem a gust o que ens provoquen mal de caps. Exactament. I després, Noem, i també interessant el que has comentat del tema dels grups, no sé com ho has dit, socioeducatius, psicoeducatius, no em surt la paraula, tots aquests recomanacions o hàbits saludables són els que promoveu des d'aquests grups o com funcionen? També tenen un sistema similar als que ha parlat la Belén? Sí, és similar, o sigui, també fem, cada grup és diferent, no?, però sí que hi ha com unes pautes transversals que normalment, això que explico aquí ara, no?, és el que recomanem sempre dintre dels nostres grups, però diguem que agrupem per temàtiques, no?, diríem que per una part tindríem els grups psicoeducatius d'obesitat, diabetes, que fem amb la Belén, i per altra part tenim el grup de, per exemple, de tècniques de relaxació, no?, que funciona exactament igual, no?, primer el fem la Sílvia i jo, llavors recopilem els pacients, no?, des de la consulta, una mica, no?, persones amb ansietat, problemes, no?, de manegar emoció, o tenir molt d'estrès, llavors el que fem és fem una primera visita, expliquem com funcionarà aquest grup, fem també signar consentiments, conforme al que es parla el grup es queda al grup, clar, confidencialitat, això és importantíssim també. Sí, perquè aquí, al final Sant Just, no?, ens coneixem tots i, clar, no podem, no?, és que avui he anat al grup i la veïna del cinquè, no, això no volem que sigui així. No, no, clar. i d'assistència també i després, quan fem aquesta primera visita, ja els hem explicat, no?, com funcionarà i normalment el grup de relaxació el fem en set sessions i també fem el grup i després els hi fem un seguiment cada X temps, o sigui, no, ni individual, però no com un tractament sinó com un seguiment, no?, per veure què tal com han anat al grup, si podem vincular-lo, no?, a un altre grup, per exemple, si han fet tècniques de relaxació potser pot anar de gestió emocional o viceversa, no?, o començar per gestió emocional i també fer tècniques de relaxació, no?, que normalment van bastant lligats. I vosaltres detecteu que, per exemple, perfils o persones que puguin anar en aquests grups, és a dir, són aquestes persones que demanen aquest servei o vosaltres fent algunes visites detecteu, doncs, ostres, en aquesta persona, en aquest pacient, li podria anar bé participar-hi? Doncs, normalment, en el meu cas, ens arriben a les persones per detecció de les infermeres, dels metges, treballadores socials, si en té caix, normalment els metges ja saben, els infermers, el personal sanitari ja saben, més o menys, quins grups fem, quines dates tenim i en funció d'això ens deriven a la persona. Llavors, és quan arriba, no?, a la consulta i fem la primera visita, aviam què pot necessitar, què no, si es pot ajudar amb un grup o potser més prescripció social o es deriva, no?, llavors, la captació, diguem que la fan els metges, infermers i la treballadora social sobretot. Molt bé, molt bé. Ostres, doncs, que bé, Belén, Noemi, Sílvia, hem estat un bon inici, una bona arrencada d'aquest primer espai de la salut al dia, tant parlant de nutrició com tècniques també de benestar emocional. Jo crec que no ens deixem res més, Sílvia, no?, per... Jo penso que no. Nosaltres teníem moltes ganes que la Belén i la Noemi vinguessin i estreneixin l'espai perquè després de tants anys treballant a l'atenció primària i desitjant que hi hagués aquest perfil professional com a membre de l'equip. És que no fa tant, no?, que està... La Belén, un any. Sí, jo estic des del gener. I tu, Noemi, des del març. Exacte, al març farem l'aniversari. Home, que bé que des del cap també es puguin oferir aquests serveis, no?, més a nivell, potser no tan mèdic per dir-ho així tan estrictament, però sí, tenint en compte tot aquest vessant més mental, més de benestar emocional. És que el cos no és unes cames i un cor, no? No, no. És realment tots, és biopsicosocial, no? Sí. Estem bé quan tot està bé i aleshores que estigui amb nosaltres, la Belén i la Noemi, ha estat un regal per la primària i evidentment per les persones que viuen a Sant Just i a altres poblacions perquè això no és exclusiu evidentment del nostre municipi sinó que és una decisió que es va prendre per això, perquè entenem i finalment s'ha posat sobre la taula que era imprescindible tenir aquests perfils professionals dins dels equips. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies a les tres per passar-vos per l'emissora d'aquí del poble i res, fins la propera, que vagi bé i que tingueu bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Fins a veure que el més important és com vesteixes per dins. Quan et vaig tornar a veure i ballaves de nit entre aquella jantada a les festes d'estiu el desig de parlar-te em cremava per dins vaig fingir que et trobava i va somriure i va ni resta i pensem en l'avui ja no sóc el sap astrat que apreciava només el vestit ara sé que el que és més important és com vesteixes per dins. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!