Com gaudir dels àpats de Nadal sense engreixar-se: consells pràctics de la nutricionista Belén (CAP Sant Just)

. Vinga, va, i ara ens toca fer l'espai La Salut al dia d'aquest mes de desembre. Com sempre ho fem a finals de mes, venen professionals de diferents àmbits del CAP de Sant Just, professionals sanitaris, sanitàries, i ens porten aquí a la ràdio un tema d'interès. Avui, en el mes de desembre, i com per qüestió de dates, hem passat Nadal, Sant Esteve, però seguim amb aquestes festes nadalenques, i un dels temes importants és tot el tema social, del menjar, etc. I per això tenim a la nutricionista, a la Belén, li obro el micròfon. Hola, Belén, què tal? Hola, molt bé. Doncs bé, com hem dit, han passat part de les festes, encara queden alguns dies de tradició, de quedar amb la família, de fer àpats, i és important parlar del menjar, també. Sovint, per Nadal, per aquestes dates, la gent s'acostuma a engreixar, no tothom, òbviament, però és com un d'aquells períodes durant l'any que és com un parell d'aquilets o el que sigui. Per què acostuma a passar això? És veritat que aquestes festes fan com una mica de por, no? Quan nosaltres parlem amb la gent, i sobretot abans que vingui Nadal, tothom té molt clar els hàbits que ha de seguir, però és com que, ai, quina por d'aquesta festivitat de Nadal, perquè és com que la gent té molt associat que s'ha d'agafar peso, que s'ha d'engreixar. I nosaltres expliquem moltes vegades que no tindria per què ser així. És veritat que són dates que mengem fora de lo normal, però el problema és que cada cop estem allargant més aquesta festivitat. O sigui, si pensem que realment el que són els hàpats festius els comencem la nit de Nadal, que començaríem el dia 24, hauríem d'acabar el dia 6, el dia de Reis. El problema és que cada cop avancem més el que és el Nadal, no és problema nostre, realment, és que quan anem a les botigues ja ens trobem que ja estan tots els dolços de Nadal, a lo millor des de finals d'octubre. Sí, totalment. Llavors, clar, si jo començo a comprar tots aquests dolços, me'ls menjaré, o sigui, és molt difícil tenir-los a casa i no agafar-los. Llavors, clar, què passa? Que estem menjant dolços, com per exemple els torrons, doncs a lo millor des de finals d'octubre, i a més, com comprem moltíssims, estem al final... Sobren, eh? Sobren i estem fins a finals de febrer menjant torrons. Llavors, clar, hem de pensar que no ens ha de fer por aquesta festivitat, perquè si comptem, des del 24 fins al 6 són 14 dies. Sí. Que tenim moltes ganes que arribin, que estem tot l'any pensant en aquestes festivitats. Llavors, clar, són 14 dies, però no són 14 àpats. O sigui, si comptem, només hi ha 6 àpats. Sí. Que són així importants, que sabem que ens costarà molt menjar boc, perquè estem amb la família, estem amb les amistats, fem sobre taules molt llargues. Llavors, a veure, per 6 àpats, en aquest període de 14 dies, no hauria de suposar un augment de pes. Perquè si jo la resta d'àpats d'aquests dies els faig bé... O sigui, si nosaltres tenim una mitja, de fer, per exemple, 4 àpats al dia, si multipliquem per aquests 14 dies, ens surten 56 àpats. Llavors, estem dient que només farem 6 una mica fora de lo normal. O sigui, tenim 50 per mantenir els hàbits saludables. I a vegades també durant aquests... O sigui, quan fem aquests àpats més fora de lo normal, a vegades els altres també hi ha... O sigui, que d'alguna manera ho compensem. Vull dir que a vegades, si estàs acostumat a berenar, segurament el dia de Nadal no berenaràs perquè és que estàs acabant de dinar a l'hora de berenar, potser. Sí, seria molt raro berenar el dia de Nadal, perquè és això que estàs fent sobre taula. Llavors, es tracta d'això, d'equilibrar una miqueta quan ja no són aquests àpats festius. Llavors, si el dia de Nadal potser m'he aixecat de taula a les 5 de la tarda i no tinc ganes de sopar, no passaria absolutament res, perquè probablement el cos el que necessita és temps per paï tot el que li he ficat. Llavors, no passaria res si no sopem aquell dia. I a més que entre una tanda, com hem fet ara de 24, 25, 26, ara tenim uns dies fins que ens arribi la nit de Nadal, aquests dies podem aprofitar per fer-ho bé. I després igual, entre el que seria el primer d'any i el dia de Reis, també tenim allà 5 dies que podem mantenir els nostres hàbits. Clar. Com podem fer, Belén, per no abusar d'aquests dolços que potser des de l'octubre que els tenim a l'armari? Doncs precisament això, no comprar-los. Perquè de vegades nosaltres mateixos ens boicotegem una mica i comprem coses per si ve la meva germana, per si venen els meus nevots, els meus nets... Llavors, clar, això... Ens busquem excuses. O sigui, realment ens ho acabarem menjant nosaltres. Llavors, sí que és veritat que, si pensem, és com que volem ser previsors. Ningú vol fer curt. Llavors, clar, comencem a comprar molt d'hora. La gent té que tenir en compte que això no s'acaba. Jo no he vist a cap supermercat ni a cap gran superfície que s'acabin mai els dolços de Nadal. Si els comprem artesans, que és veritat que van una mica més buscats, que no hi ha tantes botigues, doncs es poden encarregar i intentar no comprar-los fins la setmana abans. O sigui, la veritat que la gent no tingui por que no es quedaran sense. Perquè si els compro abans, doncs començo a menjar molt abans. I després ha de tenir en compte també que abans realment teníem tres tipus de torrons. No hi havia més. Hi havia el dur, el tou i el de crema cremada. Ara jo crec que em quedo curta si et dic que potser n'hi ha 25 o 30 varietats de torró. Sí, sí, n'hi ha moltíssimes. Tot és susceptible de ser un torró. A més, és que si de coco, que si xocolata, no sé què, que si també n'hi ha, que ara també els fan sense sucre, o, bueno, sí, hi ha moltíssima varietat. Sí, jo n'he arribat a veure un que venia publicitat amb un autobús de xupa-xup. O sigui, un torró de xupa-xup. Un torró de xupa-xup. De nata i maduixa, que dius, bueno, doncs a lo millor això no toca, no? No, clar. Perquè, a més, aquests que has dit tu molt bé, que són sense sucre, els hi fiquen adorcorants. Llavors, què passa? Ens acostumem a un gust molt dolç. Llavors, l'ombral de dolçor que tenim nosaltres, el nostre paladar, cada cop és més alt. Llavors, si jo començo a comprar aquests dolços, el que hem dit a l'octubre, i després de dinar em ve de gust un trosset de torró. I això ho vaig fent un dia i un altre dia. El dia que jo hagi de tornar a la fruita de postres, la trobaré molt sosa. Em costarà molt fer aquest canvi. Llavors, clar, amb la canalla passa igual. Si ho mengem nosaltres, no els hi podem dir a ells. Vosaltres no. Clar. Els hi haurem d'adonar. Llavors, clar, aquest és el perill de menjar coses tan dolces. A més, hem incorporat també tradicions d'altres països, com pot ser Itàlia, que és el panettone. Ah, sí? Això no és nostre, però està molt bo. No m'has dit tu, no? Però està molt bo, clar. Clar, llavors, que sí, una mica de torró, que si algú ens regala o ens porta a casa un panettone, que no solen ser petits, doncs clar, és que arriba un moment que et falten dies per menjar tant de dolç. I passa això, que llavors al Nadal les tirem fins a finals de febrer. Clar, d'un període de 14 dies, estem parlant que ens tirem quasi 4 mesos menjant més dolç de lo que tocaria. I no... A veure, és veritat que allò que no es té, no?, la despensa, no ho menges. Clar. Un poc que no només és el torró, també són els polvorons, no?, els mantecados... Els bombons... Els bombons. Després també hi ha les xocolatines, no?, les típiques pels nens, això així dels calendaris d'advent, que també ja fa no sé quantes setmanes. Clar, ja comencem el dia 1. El dia 1 de desembre ja hem començat i ara ja estem acabant el calendari d'advent i també hem afegit aquesta porció que potser els estem donant de torró o aquest tros de panedona per verenar, doncs a més a més comencem el dia amb una xocolatina. Llavors, clar, és una mica d'aquí, una mica d'allà. Jo entenc que la gent compri molt, perquè és veritat que ens fa por quedar-nos curts. quan venen convidats a casa seria molt violent, no?, que s'acabés el torró, que tampoc no passaria res, el que passa és que, bueno, tenim com a algú que no pot passar. Llavors, què passa? Que no calculem i comprem massa. O sigui, està bé tenir, potser, tres varietats de torró, que cadascú escolleixi les que vulgui. Si els agrada el torró aquest de xup a xup, doncs perfecte. Llavors, calculem quantes persones serem? Déu. Doncs calculem una porció de cada torró que haguem comprat per persona i més o menys fem el càlcul. Ja veiem, si d'una tableta de torró pot sortir 10 o 12 porcions, doncs feu una mica el càlcul, però el que no pot ser és comprada més perquè no tenim noció del que gastarem i llavors sobra massa. Has introduït, Belén, el tema de Calpanetones de fora, d'Itàlia, no? Quines tradicions, quins àpats són els que tenim aquí més tradicionals, no?, a Catalunya? Clar, és que això també és molt interessant perquè a Catalunya tenim una gastronomia molt rica i el que no pot ser és que anem adoptant coses d'altres països i que anem desplaçant el que tenim típic d'aquí. Llavors, comencem el Nadal abans, comencem realment, hem començat la nit de Nadal, que aquí, tradicionalment, a Catalunya no es feia. No. O sigui, això és la noche buena, que a altres comunitats sí que se celebra. Llavors, clar, és veritat que a Catalunya hi ha molta gent d'altres comunitats i això s'ha anat establint i al final hem acabat incorporant aquest tipus de sopar. Nosaltres teníem la tradició de fer cagar el tió, llavors, doncs, bueno, hem aprofitat i fem el sopar, comencem el Nadal, fem la nit de Nadal i en principi no hi ha un plat típic com a tal, perquè és el que et dic, no hi havia tradició de celebrar-ho a Catalunya i de fet no és festiu el 24 a Catalunya. No, no, no, queda. El traspar sí que ja ho és. Llavors, aquí, doncs, podem aprofitar per fer un àpat de festa, però que sigui una mica saludable, perquè si ja comencem el 24 a forç... Clar, és que nosaltres després el tenim el 26. Clar, no, no. Aquests llocs on fan el 24, el 26 no el tenen. Sí, sí, clar. Però clar, és que ens apuntem a tot. Clar, volem tot. Llavors, clar, tenim que ja estem fent un sopar, que normalment ja no és l'àpat més adient per fer-lo fort. Llavors, seria normal, per exemple, el dia 25, el dia de Nadal, quan ens llevem, no tenir gana per esmorzar. Seria el més normal del món, perquè ens haurem d'adormir amb l'estómac ben ple. Llavors, és bon moment per fer, potser, un esmorzar suau, no saltar-se'l, perquè llavors arribarem al dinar de Nadal amb moltíssima gana i serà molt difícil fer-ho bé. Llavors, tenim el dia de Nadal que és molt típic, l'escudella, que és molt nostre. Llavors, hi ha molta gent, depèn de les famílies, doncs l'escudella ens pot servir com a primer i segon, perquè de primer fem la sopa de galets i de segon es fa tota la cardolla. Llavors, amb els cigrons, amb les verdures, la patata, tot el que és la part de la carn, de fet, seria un plat equilibrat. Sí. O sigui, no té per què ser un menjar fort i si acostumem a fer, ens surt el caldo bastant fortet, sempre es pot desgreixar, perquè això, quan refreda, li traiem la capa que ha fet el gallet xaturat, que queda sòlid i llavors seria una miqueta més lleuger. Clar. Que són famílies que fem la sopa de galets, li fiquem la pilota i després es fa un pollastre farcit amb fruits i frites seques, doncs també és un àpat bastant equilibrat. Clar. Es pot fer el pollastre farcit, hi ha gent que fa el gallet i el farcit, hi ha gent que fa l'ànec rostit, o sigui, són plats molt típics. Llavors, clar, tindríem les postres típiques, doncs que serien els torrons, o la pinya, o el tronc de Nadal. Sí, sí. Però estem parlant d'un àpat puntual, que sí que és veritat que és fort, que probablement no tindrem ganes de verenar aquest dia i si no sopem no passaria res. Perquè clar, hem de pensar que el dia 26 tornem a tenir un altre àpat. Tornem a tenir un altre àpat, que a més és important i aquest jo crec que és el que més agrada quan ets petit, que són els canelons. Sí. I aquest seria del dia de Sant Esteve sense els canelons, que està molt bé perquè de fet és cuina d'aprofitament. Sí, sí, sí. O sigui, la raó de ser dels canelons és que és veritat que podia ser, segons l'època que estiguessin passant, que hi hagués molta carn al dia de Nadal. Llavors, tota aquesta carn que sobrava s'aprofitava per fer els canelons. Sí. I va sortir un plat rodó. Sí, sí, sí. Totalment. Llavors, amb els canelons, normalment el típic d'apostes és fer les neules. Sí. Llavors, ara tindríem uns dies fins que tornem a tenir el sopar de la nit de cap d'any que també, com no hi ha cap tradició de fer un plat, que sigui típic d'aquí de Catalunya. No, per cap d'any no. No. Llavors, podem aprofitar el que hem dit abans com la nit de Nadal. Fem un àpat festiu, però que no sigui tan fort. Podem fer alguna cosa al forn. Es pot fer un peix al forn, com per exemple una horada, amb verduretes. Aprofitar per posar de primer sempre alguna cosa de verdura, hortalitza. Es pot fer una bichissoise, que és boníssima. I es pot fer una miqueta més lleugera, al tàndum les postres, també, perquè estem parlant que és un sopar. Ens anem a dormir, després esperem fins les 12 per menjar el raïm. Sí. I són nits que costa, la veritat és que costa. Sí. Sopar poquet. I clar, l'endemà tornem a tenir, perquè tenim el primer d'any. Clar. Ens passarà el mateix que amb el Nadal. Probablement ens aixecarem i no tindrem gaire gana. Aprofitem per fer el golleuger per no arribar amb molta gana al dinar del primer d'any. I el mateix, no hi ha res típic, però fem un apat festiu però intentem que sigui alguna mica light, no? Sí. Si pensem, de fet, hauríem d'estar una mica cansats i tot. Sí, doncs sí, sí. És que només de pensar-ho o d'anomenar-ho ja és com... Sí, ja ens cansem. Clar, si anem a casa d'algú és una mica difícil perquè, clar, el que et trobes és el que t'hauràs de menjar i llavors aprofitem per reduir una mica les racions. Que anem a un restaurant o sortim fora a dinar, intentem triar sempre l'opció més saludable. Clar. I si som nosaltres que convidem a casa nostra, que escollim nosaltres el menú, doncs també intentem fer una miqueta amb seny. i després ja ens trobem l'últim ja amb el que hauríem d'acabar, que és el Dia de Reis, que tampoc tenim un dinar típic, però el més típic i el més famós és el tortell de reis. Sí, el postre. El postre, que està boníssim i que també és la tradició aquesta de trobar-te la fava, trobar-te la figureta del rei, que ja quan estàs partint ja està tothom allà mirant. Sí, i hi ha gent que només busca, busca, busca, després s'ho deixa, però busca, busca. Sí, i amb això ja acabaria, amb en principi, amb aquests sis àpats que hem dit, no hauríem de tenir problemes de pes evidents. Si hem controlat una miqueta les racions, si hem calculat bé les compres que havíem de fer, si hem respectat la resta d'àpats i hem intentat fer-ho equilibrat. Clar, exacte. I si tot, i això, Belén, si tot fer-ho bé, intentar com prendre'ns-ho així amb les quantitats i de més, ens engreixem durant les festes de Nadal, què? Doncs sobretot mantenir la calma. Dona estrès. Clar, és com ai, ai, ai, què he de fer ara? Llavors la reacció immediata és passar gana. I això és el que no hem de fer mai, perquè venim d'un període de dies que hem menjat el que hem volgut, perquè si ens hem engreixat és que realment hem menjat una mica més del que ens tocava, llavors, clar, és molt difícil passar de 100 a 0 en un dia, perquè l'endemà ja ens volem posar el que es diu a dieta. Sí, el 7 de gener ja és tràgic. Llavors, no cal, si hem pujat, per exemple, un o dos quilos, que seria el normal si pujéssim a algú, no hauríem d'haver pujat més pes, si tornem als nostres hàbits i nosaltres ja portàvem uns hàbits saludables en un perill de setmanes, aquest excés de pes desapareixerà. No hem de fer res que se surti de lo normal, ni passar gana, ni fer dietes depuratives, ni fer aquestes dietes que em salto àpats, ni que potser només prenc líquids, això estaria totalment desaconsellat, perquè ens posarem de mal humor, ens vindrà mal de cap, no ho podrem mantenir i probablement passem molta gana que ens faci menjar més. Ens fiquem en un bucle molt perillós. En un bucle molt... Sí. Llavors, l'ideal és tornar als nostres hàbits, aprofitar el propòsit de cap d'any i de principi d'any que sempre intentem tenir molts propòsits, sempre ens ho deixem o pel setembre quan comencem el curs o pel genet que comença l'any. Totalment. Doncs intentem fer una miqueta més d'activitat física perquè ens funciona molt millor fer una miqueta més d'activitat física i cremar més. Clar, que no haver d'estar passant gana o fer dietes que després ens acaben trastocant una mica. Sí, sí, sí. I si tot i així veiem que hi ha hagut molt d'accés de pes o estem molt preocupats pel nostre IMC, l'índex de massa corporal, ja ho hem dit a d'altres programes que sempre poden anar al cap i parlar amb la seva infermera, amb el seu metge i nosaltres continuem tenint oberts els grups psicoeducatius per ajudar a la pèrdua de pes, o sigui que abans que fer-ho pel seu compte que vinguin i s'assessorin per un professional i mirarem a veure què és el que no hem fet del tot bé. Clar. Molt bé. Doncs escolta'm, Belén, seguirem aquests consells pels dies que ens queden de festa, sobretot això a la gent que no perdi o sigui que no perdi el nord en el sentit de són uns dies espacials, s'han de gaudir, és per estar en família, controlem-nos una mica, exacte, però bueno, tot té el seu temps i després ja el gener també, doncs la gent ja es posa més les piles també. Sí, sí, sí. Molt bé, Belén, doncs res més, que vagi bé i bon cap d'any. Igualment, bones festes. Adéu. Adéu. Gràcies.