Desequilibris alimentaris: dieta equilibrada, low‑carb i keto, impacte en la salut mental, proteïnes i consells pràctics

I ara farem un nou capítol de la secció La Salut al dia, a aquesta secció en la qual venen professionals sanitàries del CAP de Sant Jús a tractar-nos sobre algun tema d'interès sanitari o social. Avui, en el capítol d'aquest mes, tenim a la Belén Gil, que és dietista-nutricionista del CAP de Sant Jús, i també tenim a la Noemi Morcillo, que és referent de benestar emocional i comunitari. El tema que ens tractaran les dues són els desequilibris alimentaris. Hola, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Vinga, doncs comencem a parlar una mica dels desequilibris alimentaris, que és un gran tema, eh? Sí, sí, sí. Abarca molt, eh? Desequilibris, això ens parla de fer bé les coses, no fer bé les coses. Belén, no sé si ens vols introduir tu el tema d'alguna forma. Sí, primer jo crec que hauríem d'especificar una miqueta, no? Així de forma una mica sintetitzat, el que és una dieta equilibrada, perquè després podem contrastar amb el que ens trobem quan ve la gent a consulta. O sigui, quan parlem d'una alimentació equilibrada, estem parlant que ha d'haver-hi un equilibri entre el que són els macro i els micronutrients. Que això també ho expliquem molt als grups psicoeducatius, que fem educació nutricional. Sí. Els macronutrients, els diem macro perquè són nutrients dels quals necessitem una gran quantitat al dia i per això es mesuren amb grams, que serien carbohidrats, proteïnes i greixos. Sí. I després els micronutrients són uns nutrients dels quals necessitem menys quantitat, que no vol dir que siguin menys importants. Els mesurem amb micrograms o miligrams i són les vitamines i minerals. Llavors, clar, perquè un àpat, sobretot un àpat principal, com podria ser l'esmorzar o el dinar o el sopar, és molt important que hi hagi els tres macronutrients. Que hi hagi una proporció adequada tant de carbohidrats com de proteïnes com de greixos. I això sí que depèn molt, doncs cada persona té unes necessitats individuals. No és el mateix la proteïna que necessita, per exemple, un home de 70 quilos de pes, que a lo millor una dona de 50 quilos. I normalment una de les coses que es tendeix a fer és generalitzar. Com si el que li ha anat bé al veí del sisè... Clar, m'anirà bé a mi, no? Perquè a ell li ha funcionat molt bé. Llavors, clar, hem de tenir en compte que, per exemple, el que és el macro de les proteïnes depèn molt del pes corporal. Clar. Perquè l'OMS ens recomana que un mínim mínim de proteïna diària hauria d'estar entre un 0,6 i un 0,8 grams de proteïna per kilogram de pes corporal. Si es volgués fer un càlcul, doncs això seria una cosa aproximada. D'acord. Uau. Déu-n'hi-do, no? Sí, sí. I això de les micro també, el tema de... De fet, a vegades ja es veu quan et fixes en les taules que posen a vegades els aliments, no? A vegades ja es veu que quan parlen de greixos, de proteïnes, carbohidrats, i et posen les dades en grams i en canvi a vegades amb les vitamines o... Et posen unes dades que dius, això quina unitat de referència està fent servir? Això és perquè, clar, es mesuren de forma diferent. Normalment aquesta unitat rara que veu són micrograms, que surt com una letra així de l'alfabet grec, però és un microgram. Si no és miligram, normalment són micrograms. D'acord. Segueix la gent una dieta equilibrada? Doncs, bé, per relar general, ha explicat molt bé la Belén com hauria de ser una dieta equilibrada. El que ens trobem, no?, per relar general, és que la gent tendeix a no seguir una dieta equilibrada, no?, respectant aquestes proporcions de nutrients que comentava la Belén, no? Perquè, molt senzill, no?, molts cops, si pensem, no?, veient la tele, el Netflix, una pel·li, el que sigui, la propaganda que hi ha, els anuncis, no?, que sigui McDonald's, que sigui, no?, si hi ha molta apologia, no?, a les dietes, no?, aquestes hipercalòriques, no?, que ja no perquè tinguin més o menys calories, sinó perquè la qualitat d'aquests nutrients no és de qualitat, no? A més, no?, hi ha com una tendència també a adoptar com aquesta part de la dieta més provinent dels Estats Units, o bé, no?, ara també la cultura asiàtica, però al final, no?, la població espanyola, catalana, tenim una... com que som diferents, no?, no estem criats en la mateixa cultura, i no aprofitem, no?, aquesta dieta mediterrana, que és el que explicava la Belén, per poder alimentar-nos bé, no?, què passa? Després, quan seguim aquestes dietes, no?, que potser estan de moda o que hem vist que, no?, perquè és fàcil caure, de vegades es provoca, no?, un excés de pes, bé, més que un excés de pes, l'IMC, no?, es diu que s'augmenta i llavors és quan comencem, no?, on la gent comença a treure, no?, a treure... I potser no és el que ha de fer, no? Exactament, no? O sigui, que trec els hidrats de carbó i que trec, no sé què, els greixos, tal, no? Llavors aquí, clar, quan ja tens un pes, no perquè eliminis aquests nutrients, que són necessaris, no?, aquest pes canviarà, no? O sigui que... Clar. Bé. Llavors, de dietes mediterranes, això que molts cops diem o sentim, no?, de, oh, sí, Espanya es menja molt bé, els catalans també la dieta mediterrània, ho hauríem de posar una mica en dubte, no?, perquè potser és el que portem dir molt de temps, però, ei, fixa't en el que menges que potser no és tan dieta mediterrània, dieta mediterrània. Vinga, seguim amb la següent qüestió. Per què tenen tanta acceptació entre la població les dietes que eliminen certs macronutrients en benefici d'altres? Bé, vivim en una etapa que tenim un excés d'informació i que avui en dia és facilíssim accedir a la informació a través d'internet. Llavors, caiem en certes pàgines que la veritat és que no tenen gaire evidència científica, no? Ja. El que passa és que estem tan necessitats de creure en alguna cosa, llavors, clar, li donem als macronutrients, que hem dit abans, unes propietats que no tenen. O sigui, no hi ha cap macronutrient que et faci engreixar o et faci aprimar-te, d'acord? Això, aquesta capacitat, li dono jo, perquè al final és una cosa tan senzilla i a la vegada tan complicada com un excés d'energia. Si jo menjo més energia de la que el meu cos ha de cremar, sigui amb activitat física, amb exercici físic, aquest excés d'energia el meu cos el transforma en teixit d'adipós i llavors m'engreixaré, això és obvi, però és igual d'on vingui aquesta energia. És igual que sigui de kilocalories d'un carbohidrat, d'una proteïna com d'un greix. És energia. És energia. O sigui, això simplifica molt el funcionament del nostre cos, però bàsicament és això. Les gallines que entren per les que surten. Per les que surten, tal qual. Llavors, clar, la gent fa com un viatge. Els carbohidrats m'engreixen, perquè els hem demonitzat sense saber que això no és cert. Els greixos em fan agafar pes. En canvi, si menjo molta proteïna, agafaré molta massa muscular. Clar, això no és així. A la fos tan fàcil, no? Clar. No és ben bé així. Llavors, clar, ens van sortint dietes miracles, sobretot per aquestes dates, quan ja passa Setmana Santa, que ja comencem a veure els roba. La superoperació en bikini, no? Exacte, exacte. Això cada any, eh? O sigui, és cíclic. I llavors surten aquestes dietes que es va posar molt de moda aquesta dieta low carb o baixa en carbohidrats, que això ens ve una mica de la nutrició esportiva, que és veritat que hi ha esportistes d'alt nivell, que no és... Clar, però aquests ja tenen les seves pautes, no? Exacte, tenen les seves pautes i de vegades el que sí que fan és treure aquests carbohidrats per fer com una baixada, i després fer una bona càrrega, potser abans d'una competició. O sigui, és una pràctica ben bé esportiva i ho hem adoptat aquí. Llavors jo crec que la gent és important que sàpiga que quan fas una dieta molt, molt baixa en carbohidrats, sí que és veritat que hi ha una pèrdua de pes, però no es perd greix, que és el que ens interessa al final. Nosaltres quan mengem carbohidrats el principal aport dels carbohidrats és energia. És un nutrient que ens dona energia al cos. Com ho fa això? A través de la glucosa que tenen, la nostra musculatura l'emmagatzem en forma de glucogen. Llavors tenim uns dipòsits musculars que estan al voltant d'uns 400-600 grams de glucogen, depèn de la musculatura que tingui aquella persona. I a més, per cada gram de glucogen que emmagatzem al múscul ho fa amb 4 grams aproximadament d'aigua. Llavors, clar, si jo començo a treure carbohidrats i el meu cos comença a agafar aquesta energia de la musculatura, és veritat que aquest múscul ja deixa anar aquest pes i jo baixaré de pes, però estic baixant de pes amb la massa muscular i això no ens interessa mai. El que ens interessa és perdre greix. I el problema és que quan jo torni als carbohidrats, perquè tornaré... Clar, vull dir, no et passaràs tota la vida... Això és un desequilibri molt gran. Aquestes dietes no es poden mantenir a llar-plast. Llavors, quan jo torno a menjar carbohidrats, el meu múscul de lo que és el glucogen, de lo que és l'aigua que li correspon i hi haurà un augment de pes. Llavors, és una mica absurd estar-te privant de carbohidrats, estar desequilibrant la teva dieta per tornar a agafar aquest pes que no... A més, no és real, aquesta pèrdua de pes. A la bàscula sí que ho veuràs, però estàs alterant la teva composició corporal. Ens passa el mateix amb les dietes que també es va posar molt de moda, la dieta cetogènica o keto. Ai, em sonen molt, sí. Sí, és que ja et dic que van sortint cada any, eh? Llavors, aquí pràcticament no n'hi ha res d'aport de carbohidrat i de proteïna i sí que hi ha molt d'aport de greix. Hi ha unes ràtios, es diu, una dieta cetogènica 3 o 1. Sí, n'hi havia una que em va sorprendre perquè era com... com que podia... que estava fent dieta però que podien menjar com coses amb greix. Clar, però aquest és el virus tan important que es fa. O sigui, una dieta, per exemple, keto, una ràtio 4 a 1 vol dir que per cada 4 grams de greix que menges només en menges un gram de proteïna i un gram de carbohidrat. O sigui, la base principal de la teva energia és el greix. Clar, això, per població adulta sana no té cap sentit fer una dieta així. Això es fa molt a la pràctica clínica amb nens amb epilepsia perquè és veritat que hi ha evidència científica que reduïa els atacs epilèptics, d'acord? Però, clar, una persona que vol fer greix en principi no hauria perquè de fer això i també, clar, una dieta base de greix si fas viatge això és molt perillós, eh? Sí, sí, sí. i la cetogènica què és? És l'humàtica i li van dir keto, per parlar amb l'abreviació una mica de l'anglès i abreviat. És la mateixa. I queda més guai. Sí, sí. Bueno, sempre aquestes coses ens les venen molt bé. Sí, sí, ja s'encarguen de fer el màrqueting i tot, escolta'm. Sí, sí. i poden influir aquests desequilibris alimentaris que estem comentant ara i provocar-nos canvis psicològics, és a dir, que afecti, no?, també a la nostra salut mental? Clar, o sigui, partint de la base que la nostra salut mental està influïda, no?, per el nostre funcionament del cervell i el cervell és una part del nostre cos, no? Clar, si hi ha canvis a nivell corporal que, o sigui, és normal que també hi hagi canvis a nivell cerebral, no?, perquè és un òrgan més nostre, no? Cada aliment, no?, cada nutrient, com ha explicat la Belén, té unes propietats, no?, que necessita el nostre cos, no?, per exemple, l'omega 3, no?, que seria part dels greixos, aquests que comentàvem, no? Si jo trec tots els greixos que necessita la meva dieta, no?, tindrà repercussions a nivell cerebral, per exemple, l'omega 3 és el que s'encarrega, no?, de poder, perdó, de poder afavorir, no?, el desenvolupament del nostre cervell, no?, és a dir, això és tan important que des de petits ja puguem incorporar-ho, no?, a la nostra dieta. No vol dir que si no tinc omega 3 no s'ha de desenvolupir, no?, però sí que ho afavoreix, no?, després les vitamines, de la B, no?, com aquestes que es coneixen de B12, sobretot, no?, influeixen la creació també de neurotransmissors, que els neurotransmissors són les substàncies que fan funcionar el nostre cervell, com la part aquesta, la gasolina, no?, de la felicitat, no?, el processament de totes les emocions, aprenentatge, etcètera. Després, per exemple, el zinc, el magnesi, no?, també influencien en la gestió de l'estrès, no?, aquesta reducció més de la part del cortisol, etcètera. Clar, si jo elimino, no?, i solament menjo nutrients que no m'aporten tot el que necessito, això són exemples, simplement, tota aquesta part, no?, que s'encarreguen aquests nutrients de facilitar-nos el nostre funcionament cerebral, doncs clar, no funcionarà correctament i m'influencerà, no?, l'enlentiment del pensament, dificultats en aprenentatge, no?, potser un estat d'anim més, tendint més a la tristó, etcètera. A vegades diuen que sense sucre el cervell no funciona, algú així, no?, que... Sí, bueno, això ho explicarà millor la Belén, o sigui, sí que, bueno, si vols explicar-ho tu... És un viatge molt gran, perquè quan nosaltres diem sense sucre el cervell no funciona, la gent associa sucre a sucre afegit. I clar, no és sense sucre, és sense glucosa. és el que hem dit abans, la glucosa ens la donen els carbohidrats en general, però sobretot els complexes, com podria ser un pa integral, i ens està donant aquest sucre, entre cometes, que necessita el cervell, que és glucosa, perquè és veritat que el cervell és un gran consumidor de glucosa, moltíssim més que el que és la massa muscular, per això, per fer una carrera o per caminar 20 quilòmetres. Llavors, clar, la gent associa això, el sucre és bo? No, el sucre amb mateixos. Clar. perquè és que som facilíssims de fer aquests biaixos i la gent es queda sempre... A la mínima ja aprofitem. Clar, i el que deiava la Noem i l'omega 3, fixeu-vos si és important, que ja no només es dona amb nens petits, es dona a les mares embarassades, perquè pel desenvolupament del fetus és molt important tant pel desenvolupament del cervell com de la visió, estar implicat en molts òrgans que necessiten aquest tipus de greix. I després, a les fórmules de llet, dels lactants, també es va introduir l'omega 3, perquè la llet materna és veritat que té molt d'omega 3, llavors a les fórmules d'aquestes de lactants també es va introduir. Llavors, clar, quan fem aquestes dietes com per exemple la keto o cetogènica que es menja molt de greix, la gent es queda molt amb la quantitat de greix però no es queda amb la qualitat d'aquest greix. Ja, clar, és diferent el tipus de greix. Clar, el risc per la salut de la persona que decideix seguir aquesta dieta sense cap coneixement o sense posar-se en mans d'un professional sanitari. Jo, si necessito grans quantitats de greix, que això m'afectarà sí o sí, al final, he de vigilar molt bé la qualitat. O sigui, ha de ser un tipus de greix poliinsaturat, monoinsaturat, que són els que ens interessen. Per exemple, omega 3, omega 6, tot el que és oli d'oliva, fruits secs... Llavors, la gent que fa molt de greix però tira molt de greix saturat. Aquest no ens interessa gens. Clar, per exemple, un cheto, no? Unes patates d'aquestes... Això porten uns greixos horribles. Tot el que és la bolleria... Vull dir, porta greix també i jo què sé, i el bocat també porta, però... Això és un altre tipus de greix. Clar, vull dir, cal veure la qualitat. Tira molt de greixos saturats que és veritat que de vegades són dels làctics perquè es mengen molt formatge perquè no és fàcil, eh? Agafar aquestes ràtios quan de vegades hem hagut d'equadrar una dieta així, sobretot per un nen, donar-li tanta quantitat de greix no és fàcil, eh? O sigui, és de... No. No, perquè és una quantitat molt alta. Llavors, clar, a base de làctics, què acaba passant? Que sí que és veritat que és transitori, però hi ha una pujada del colesterol a la que deixes aquesta dieta baixa. Però clar, una persona que potser ja tingui uns nivells de colesterol elevats està lloviendo sobre mojados i l'estem fent pujar i si encara és dels làctics, bueno, però quan abusem de bolleria, aquestes que tenen, bueno, uns greixos que són de lo pitjor, el que ens puga és el colesterol dolent, l'LDL, vale? Ens pujan els triglicèrits, llavors, clar, fem un desequilibri aquí que després veus les analítiques de la gent i costa, no? I és com dir, bueno, ara com posem tot això a puest? O sigui, tu volies fer-ho amb la teva millor intenció de, potser, baixar de pes i no només no has baixat de pes sinó que t'has desequilibrat tot el que és l'analítica perquè t'ha sortit el metabolismo dels lípids fatal. Llavors, això augmenta el risc cardiovascular. Ostres! Clar, per això és tan important de fer una dieta equilibrada. Fer les coses pel nostre compte, començar a fer provatures d'aquestes de matric, aquest macronutrient i afegeixo més d'aquest perquè ho he llegit en una revista o ho he vist en una xarxa social. Els riscos, si la gent sapigués el que implica, jo crec que frenarien una miqueta, eh? Clar, després, les analítiques també, o sigui, quan tu estàs fent una dieta i surten bé, vull dir, ja et dona una certa de dir, bueno, estic fent les coses almenys, aparentment, bé, no? Clar, és el que diem de vegades que no convenen a fer per exemple els grups, que no focalitzin l'èxit del grup, de tot el que estan aprenent amb el pes, perquè potser no baixant gaire de pes, però després l'analítica surt molt bé i això és un èxit. Home, sí. Clar, el pes ja arribarà. L'important de moment és quadrar una miqueta un altre cop tots els valors que se'ns havien desquadrat. I la moda de menjar també moltes proteïnes, iogurts, parlàvem de làctics, suposo que ara han sortit també moltes variants que els hi posen un plus de proteïna, no? Per proteïc també es veuen els prestatges dels supermercats. Clar, és el que dius tu, això va per modes, o sigui, l'indústria alimentària és molt potent i ella detecta per on ens movem, llavors ha vist que hi ha com un augment de l'interès per menjar també coses amb molta proteïna. Quan tornem a lo d'abans, tot això ens ve de modes de nutrició esportiva, o sigui, població normal, llana, no necessitem gaire quantitat de proteïna, el que hem dit abans, un mínim entre 0,6 i 0,8, però, clar, hem de pensar que el nostre cos té una limitació d'absorció. Llavors, per sobre de 2 grams i mig de proteïna per quilogram de pes corporal per dia és absurd i sobretot és absurd sobrecarregar el cos amb una ingesta molt elevada de proteïnes que té una empronta una mica pel metabolismo elevada, perquè el metabolismo de les proteïnes és veritat que tot el desfet que queda d'aquest metabolismo al cos li costa, després d'eliminar-ho a l'excés aquest, sobretot de nitrogen, a més, ja no parlem de la petjada ecològica, que aquí també no és gaire sostenible, menjar sobretot tanta carn, però bueno, totes aquestes coses no tenen sentit si a més a més d'ingerir una quantitat elevada de proteïna no treballem la nostra massa muscular. Si no es fa un exercici de força, com pot ser, ja no direm halterofília o exercicis de peces, que és el que la gent normalment coneix o fer crossfit, si tu no treballes la teva massa muscular, no té sentit menjar tanta proteïna, perquè només per menjar-la no desenvoluparàs el múscul, i això la gent només es queda amb el que li interessa, menjo molta proteïna, però no treballo la massa muscular, el cos no, aquesta capacitat, ojalà, però de moment encara no. Noemi, a mi em sugeix una pregunta, perquè, clar, ara és l'època, no?, de, bueno, ara potser ja ben tard, però amb el tema de voler començar dietes, no?, o sigui, dietes restrictives bàsicament amb tota l'operació biquini i de més, clar, quan hi ha gent que no ho aconsegueix, que es frustra, no?, que això també li deu afectar, no?, quan la gent no aconsegueix el que es proposa a nivell d'alimentari, això com afecta la salut mental? Doncs tu pots imaginar, no?, és a dir, intento, no?, fer dieta, que a més la paraula de fer dieta ja per mi és com una mica perillosa, no?, perquè la dieta, tal com jo la concebo, és com jo m'alimento, no?, simplement no he de fer res especial, a no ser que, doncs sí que tinguin una patologia que ho necessiti, no?, però, clar, moltes vegades aquestes dietes que estan focalitzades, no?, a la pèrdua de pes, volen un, molts cops, es vol un canvi, immediat, no?, que és el que tu comentaves, i frustra, no?, perquè, ostres, pots tu des d'abril fent dieta i fent restriccions molts cops de carbohidrats, sobretot, no?, menjar més proteïna, no sé què, i no ho aconsegueixo. que, bueno, aquí és important pensar, no?, quant de temps portes menjant d'una forma que no és l'adequada, no?, no l'adequada, sinó el que necessita el meu cos, no?, llavors, si jo porto tot, jo que sé, cinc anys que he augmentat de pes o que no estic tenint una dieta equilibrada, no puc pretendre canviar aquest pes o aquesta imatge corporal, no?, en dos mesos o tres i, a més, eliminant, no?, aquesta part dels aliments que també són importants i que després, què passa? Que molts cops quan comencen a fer les dietes es frustren, no?, ja estan eliminant, per exemple, el tema dels carbohidrats, això ens produeix normalment, no?, doncs el que hem dit, el cervell necessita aquest sucre, entenent el sucre com aquesta part del carbohidrat. Em sento més trista, no?, em sento sense energia, més fatigada, no?, o sigui, és com que es junta tot i llavors la gent què sol fer? Doncs ho deixo, no?, però deixo la dieta, deixo de menjar bé, deixo de fer qualsevol intent, no?, per estar millor a nivell de salut i llavors, normalment, marxen cap a l'altre cantó, no?, bueno, porto no sé quan... Depertidos al río, ja, vinga, ala. Exactament, no?, i això és com una mica perillós, no?, perquè al final estàs reproduint el que ja estaves fent abans, no?, i jo crec que aquí el que és important o el missatge que jo transmetria, no?, els canvis no són fàcils, no?, pensem en una persona que ha de deixar de fumar, una persona que... un nen que ha d'aprendre a caminar, no?, un nen no apren a caminar d'un dia cap a l'altre, no?, i cau, i cau, i cau, i es fa mal, no?, doncs nosaltres igual, no?, si volem canviar alguna cosa del nostre cos per salut, sempre per salut, com és la dieta, no?, o l'exercici físic, etcètera, hem de tenir una mica el plantejament d'aquest nen, no?, de, bueno, doncs cauré, no?, i potser em frustro, però continuo fent petits canvis, petits canvis, no puc intentar, no?, un nen que no ha caminat mai que vagi en bici, i corri, i salti, doncs no, o sigui, és el mateix, no puc pretendre que quan començo, no?, ja hi hagi uns canvis al mateix moment, perquè no és Netflix, que puc veure tots els capítols que vulgui, no?, clar, ens faríeu alguna recomanació especial per anar tancant el capítol d'avui? Bueno, això que si hi ha alguna persona que esteja amoïnada per la seva alimentació, perquè creu que potser no ho està fent bé per això, perquè potser està més cansada o no té un estat d'ànim adequat o està agafant pes, que no facin modificacions a la seva dieta sense l'assessorament d'un professional sanitari, perquè les conseqüències poden ser negatives, i sobretot si són inquiets, si tenen curiositat, les fonts d'informació han de tenir un mínim de fiabilitat, clar, perquè a internet escriu tothom, influencers, en tenim milers, llavors aquests influencers... cadascun diu el que a ell li funciona i el que a ell li va bé, el que li paguen, el que li paguen, exacte, però quines nocions potser tenen de nutrició, cap ni una, llavors normalment sempre solen donar missatges que són molt simples, molt rotunds, això s'ha de desconfiar a la primera, perquè la nutrició no és una ciència exacta i s'ha d'individualitzar moltíssim, el que serveix per un, no serveix per un altre, i si per exemple trobem un blog que ens sembla molt atractiu, primer de tot, sempre hi ha una pestanyeta que és quiénes somos, mirar qui hi ha darrere, si és una persona o és una marca, el tipus de publicitat que n'hi ha, si és una persona a la que escriu, quina és la formació que té, a què es dedica, perquè clar, variarà molt, el consell que m'estarà donant, o sigui, hem de ser una mica més selectius, i si no, el que diem sempre, que vinguin al cap, que demanin derivació tant d'infermeria com del seu metge de capçalera i que les derivin o a la Noemi si hi ha un problema de benestar emocional o si hi ha una inquietud amb l'alimentació que la derivin a nutrició i sempre serà millor que no fer aquestes experimentos com gaciosa que no acaben de funcionar. És que són perillosos. No, és que després ens costa més tornar al punt d'origen abans que fessin tot això. Clar. Sobretot perquè has de desaprendre coses que has après pensant que això funcionaria, veus que no, el que tu deies de la frustració, i ja ho tiro tot i tal, i arriben molts molt frustrats d'haver intentat moltes coses i sobretot també a mi m'agradaria dir que normalment pensem en gent adulta que ja tenen com un bagatge però totes aquestes publicitats, influencers, qui veu més? Instagram, TikTok, YouTube, els adolescents, que sisplau hem de tenir molta cura del que visualitzen, de com mengen, del que fan perquè és superimportant tots els nutrients són necessaris per desenvolupar-nos a tots els nivells, no? Doncs mirem a casa els nens què mengen, perquè tot això també pot produir més irritabilitat, comportaments més conflictius i que si necessiten assessorament la Belén i jo estarem, si ens fan la derivació encantades d'atendre i normalment intentem fer que sigui sempre un treball conjunt pel que tu deies, perquè en una part de nutrició molts cops no s'entén tan bé sense una part de psicologia i viceversa, no? Som una mica el que mengem. Molt bé, doncs moltes gràcies a Noemi i Belén per haver-vos passat aquí a aquesta estoneta a Ràdio d'Esvern, tenim ja un capítol més guardat en la secció de la salut del dia i res, us esperem a la propera. Molt bé, moltes gràcies, adeu. Adéu. Gràcies.