Dia Mundial de l’Activitat Física: diferències entre activitat, exercici i esport; recomanacions (150’ i força), mite de les 10.000 passes i iniciatives actives a Sant Just

Fem un altre espai de la secció La Salut al dia, aquest programa que fem amb professionals del món de la medicina, de la salut, també d'àmbit social, sobretot vinculats amb el CAP de Sant Just. Un programa, una secció, que la coordina la infermera Sílvia Granollers, que avui també ens acompanya, i que ve acompanyada de la doctora Mariona Violant, que és metgessa especialista en medicina de l'activitat física i l'esport. Té una àmplia trajectòria en la prescripció d'exercici com a eina terapèutica i de prevenció. I, a més a més, fa més de 25 anys que exerceix els i oblo i ja mateixa els micròfons. A les dues, hola, doctora Violant. Sílvia Granollers, què tal, com anem? Molt bé i moltes gràcies per convidar-nos. Hola, bon dia. Doncs bé, tenim a tocar una data important, el 6 d'abril. Sabem que és el Dia Mundial de l'activitat física i l'esport. Doctora, què és el Dia Mundial? Què es celebra, no? Una mica, quina és la intenció, l'objectiu d'aquest dia? Doncs mira, l'objectiu d'aquest dia va néixer l'any 2002. Nosaltres ens vam incorporar l'any 2007-2008, aproximadament. I la idea, fixa't tu, que no és fer un dia d'una malaltia, sinó és el dia d'incorporar un hàbit que tots hauríem de tenir. I la persona que va veure clar que això es podia fer, que és el doctor Víctor Matsudo, no responia a cap tipus d'organització governamental, eh? Vull dir, és una persona que lluitava i promovia aquests hàbits d'estil de vida. I el que va veure era que el dia 6 no se celebrava res, el dia 7 és el Dia Mundial de la Salut. I va haver-hi una oportunitat d'or. Evidentment, es va posar en contacte amb l'Organització Mundial de la Salut i va demanar que aquest dia es fos declarat el Dia Mundial de l'activitat física. i justament no parlem de malaltia, sinó d'alguna cosa que ha de ser absolutament necessària per a la població. I com tots els dies mundials, el que vol és refrescar, recordar, celebrar... Conscienciar, no? Perfecte, la paraula l'has dit genial. Conscienciar, eh? Que aquesta és la necessitat, perquè nosaltres estem fets pel moviment i la tendència que tenim és a seure de manera permanent i a salviar energia. Clar. Llavors, clar, això fa 100 anys enrere ni se'ns ve és ocorregut perquè sense l'activitat física ni menjaríem ni beuríem, però han passat 100 anys i fixa't tu que ens hem tingut que inventar fins i tot els gimnasos. Clar. Sí, sí. És veritat. Perquè a vegades es diu activitat física, altres vegades perdem d'esport, exercici físic, una mica, si hi ha diferències? Molt, i molt importants. Mira, l'activitat física és qualsevol moviment espontàni que fa una persona. i això és inherent a la nostra condició. De manera que si jo ara m'aixeco, doncs gastaré tres vegades més energia que quan estic sentada i això ja és positiu. Quan parlem d'exercici físic és que es passa per una metodologia perquè tu vols uns objectius. Posem per cas que tu vols millorar la força, vols millorar la flexibilitat, l'equilibri, la coordinació. Això serà un exercici físic amb un objectiu determinat. I quan parlem d'esport hi ha unes normes. Les normes de l'esport les sabem, bé, no les sabem, però sabem que existeixen. I sí que és cert que jo puc practicar un esport com un lleure, com jugar a futbol, però ni que jugui a futbol sense estar federat estic fent un joc i aquest joc té unes normes. I sovint això es qüestiona malament, no? Llavors, de vegades jo penso que quan parlem del binomi esport-salut és un binòmic que no és bidireccional exactament, però si parlo d'activitat física o exercici físic i salut, sí. Llavors, sempre hem de ser actius físicament, hem de fer exercici físic perquè necessitem mantenir o millorar allò que perdem al llarg dels anys i si ens agrada gaudir i volem tindre un lleure actiu, doncs disfrutarem fent un esport determinat. A quina edat és recomanable, no? Començar a fer esport? Mira, a fer esport com a tal, com a nivell d'entrenament, aquí hi ha moltes teories, però és a l'etapa, diguem-ne, quan l'infant ja ha desenvolupat i ha fet tot el procés de multijoc, que podríem estar al voltant dels set anys o així. Però a partir dels dos anys està clar que és, a més, és un element claríssim que té una relació amb la incidència de sobrepesa o obesitat infantil. Quan l'estil de vida no és actiu i un infant els dos anys només depèn de l'entorn on ell viu, ja és un condicionant o un facilitador a la vida futura que tindrà. Ostres! I de manera que inclús l'Organització Mundial de la Salut en aquest àmbit ja aconsella que fins i tot hi ha guies de moviment des de l'1 fins als dos anys i després a partir dels dos anys segur. Déu-n'hi-do! I, en canvi, per l'altra banda, quan ens fem grans, què és el que es recomana, no? És a dir, fer algun esport, practicar, o sigui, fer exercici físic... Sí, és no aturar-te. I com deia una persona que ens va inspirar molt a la Sílvia i en mi, que va ser el doctor Carles Vallbona, cal fer exercici físic a totes les edats, amb totes les condicions de salut que tinguis. Només cal que ho adaptis a la situació teva. És a dir, no tothom ha d'anar a nedar perquè té un problema a l'esquena. No, poden fer moltes altres coses. El truco aquí és com el motor d'un cotxe, és no aturar-lo. Perquè si l'atures durant molts anys i l'engegues, corre cuita-l, griparàs. Llavors, de dir, si jo no m'aturo, encara que faci poc, estarà molt bé. És com aquella embarassada que decideix començar a caminar en el moment que es queda embarassada i, en canvi, mai no havia fet res. Llavors, clar, et costa una miqueta més. I és molt important a mesura que ens fem grans. I hi ha algun número de passes que s'hagi de fer? Perquè això també s'ha sentit molts cops, eh? Sí. De les 10.000 passes recomanades al dia, saps? S'ha de fer això, s'ha de... N'hi ha algun número concret realment? No, de fet, sempre nosaltres, els que treballem de manera seriosa i no venem fum, mirem a la persona als ulls i entenem i li preguntem què és el que li agrada, què és el que fa i, a partir d'aquí, ens plantegem un objectiu. El tema de les 10.000 passes, així de manera resumida, és una campanya mercateniana d'un producte japonès, d'acord? A partir d'aquí, algú ho va agafar i tothom hem de fer 10.000 passes. Per què tots hem de fer 10.000 passes? Si jo abans no em feia ni 1.000, és que acabaré amb els genolls que em faran mal? No. Els estudis ens demostren que a partir de 2.000 els beneficis són molt bons. Amb 4.000 tenim més beneficis. I, evidentment, es necessita una progressió, però no tothom ha de fer 10.000 passes. Perquè el que en fa 10.000 n'hi puc demanar 15 i el que en fa 1.000 n'hi demano 2.000. Clar, vull dir, una mica adaptat a la situació de cadascú, no? Sí, perquè si no, no som equitatius, som igualitaris. I hem d'intentar ser individualistes, centrant-nos sempre en la persona. I això està a la base de tothom? Sí, sí. Caminar és un fet que si no hi ha un problema ortopèdic o un problema vascular molt saber, és el primer que fem al cap d'un any i és l'últim que hem d'intentar deixar de fer. Clar. Més qüestions. La tasca que es fa des del cap en promocionar l'activitat física, quina és? És el que comentava. I això per tu, Sílvia. Sí, sí, ja m'ho imagino. De fet, en el centre d'atenció primària, les persones que venen, que van venint, saben que els hi recomanem molt i molt. Fem això de mirar els ulls, no? I busquem la manera d'implicar a la persona els canvis que el portaran a moure's. A mi m'agrada... L'any passat, quan vas venir, Mariona, també vas comentar això, la frase de dir, el cos és una màquina que està preparada per moure's. Per tant, si no ens movem, ens espatllem. No sé si ho vas dir-ho així, en tot cas va ser la meva interpretació. I a mi m'encanta aquesta... I és aquest el concepte que intentem transmetre des de les consultes. Que la persona, si es mou, aconseguirà millorar totes aquelles coses que el porten al centre de salut. I, de fet, des del centre de salut, a més, ara prepararem la caminada que fem cada any, i la ball i amb zumba, per celebrar aquest dia. Sí. Però durant tot l'any estem fent grups de marxa nòrdica, ensenyem marxa nòrdica a persones que puguin incorporar a banda del seu patró normal del caminar aquests bastons que l'ajudaran a treballar tot el que és el tronc superior. I això és una cosa que fem. Esperem que més endavant puguem anar incorporant més teràpies d'aquest tipus, si volem dir teràpia, que no, no sé, eh? Sí. Més espais fora del centre de salut on estem promocionant, a través de l'activitat física, tenir una molt bona o millor qualitat de vida. Molt bé. Abans la doctora també ha parlat de diferents tipus d'exercicis, no? De resistència, de flexibilitat, i també n'hi ha de força. De força és perillós fer-ne a totes les edats o cal estar conscienciat? No, no, al contrari. El que passa és que associem normalment la força amb l'halterofília i no tenen res a veure. És a dir, exercicis de força no sempre els hem de fer amb càrregues, els podem fer amb el nostre propi pes, amb bandes elàstiques, de moltes maneres adaptats. I el de força és molt important, perquè penseu que a partir dels 40 anys és una de les capacitats físiques bàsiques que perdem. I he dit 40 per no dir 30, eh? No. Imagineu-vos, és a dir, quan pensem que estem en plena joventut, comencem a perdre unes capacitats que hem anat desenvolupant fins a aquesta edat. I a mesura que ens fem grans, igual que l'os, tothom sap que perd la seva qualitat, ara és una paraula que la gent comença a conèixer que es diu sarcopènia. No és res més que la pèrdua, a vegades fisiològica i a vegades perquè no es fa servir, d'aquesta capacitat que tenim muscular. I el múscul no només és una eina que ens aguanta el nostre escaleta, el múscul actua fins i tot com un òrgan endocrí, que és capaç que amb el moviment genera una pila de substàncies, moltes hormones, que tenen receptors a la resta d'organismes del nostre cos. De manera que té dues funcions. Una externa que és d'aguantar-me i si ens apego en una escala, doncs intentar no caure i tindre aquesta capacitat. I l'altra és que tot allò que passa dins d'un múscul genera una sèrie de senyals que se'n van a la resta dels nostres òrgans. Fins i tot el cervell. Això és molt important perquè ens dona una capacitat de benestar, no capacitat, perdó, sensació de benestar. I fins i tot és capaç de generar altre tipus de substàncies a nivell, per exemple, vull dir, de millora de sistema cardiovascular. Coses que fins ara, bueno, fins als darrers anys, no sabíem, sabíem que això era bo, però no sabíem el per què. Però ara sabem el per què. O sigui, Plató, Aristòtil, ja sabien que caminar era bo, però no sabien la fisiologia. Però, bueno, ara la sabem i ho podem explicar-ho. De manera que el treball de força, i sobretot a mesura que ens fem grans, és totalment indispensable. Potser més important que el cardiovascular? No, han d'anar combinats. És a dir, les recomanacions habituals és de dir, una persona ha d'acumular durant tota la setmana 150 minuts d'una activitat moderada, més o menys, i sí o sí, dos dies a la setmana, que poden ser 70 minuts aproximadament, d'un treball de força específic. I això, qui va amb un equipament esportiu, pot fer una classe de bodypant, per exemple, i qui està a casa i sap fer els quatre exercicis que ha de fer, doncs genial. Molt bé. Perquè hi ha algun esport perfecte? És a dir, hi ha algun... Per tu, aquest esport seria ideal? O tu, a l'hora de prescriure, per exemple, esport o activitat física, concretes en algun o...? No, parlo amb la persona. Li pregunto què va fer de jove. Això és molt important. Allò que s'aprèn a aquestes edats, que hem dit abans, a partir dels 6-7 anys, aprens unes... Per exemple, aquí apren a anar amb bicicleta. Sempre sabrà anar amb bicicleta. Li farà por... Però això ja ho sap fer-ho. Llavors, és agafar allò que tu has fet quan eres jove. Hi ha molta gent gran que juga molt bé a ping-pong. En canvi, no sap anar de bé. Llavors, no el puc enviar a l'aigua, però sí que pot tornar un altre cop. Home, si no té una malaltia important, no? Sí, sí, sí. Clar, clar. I clar, un esport, sempre s'havia dit, l'atletisme i la natació, això és com anar crònic. Perquè nedar, la gent no sap nedar. Sap no ofegar-se. Clar. Nedar, molt poca gent sap nedar bé. I si no nedes bé, no estàs fent un bon exercici dins de l'aigua. Pots fer exercicis dins de l'aigua, per exemple, d'en peus... Hi ha moltes coses, no? I sobretot és intentar allò que la persona se senti còmoda i que saps que gaudirà i si gaudeix es motivarà i si té motivació ho farà. Clar. Perquè si l'envies a fer una cosa que no li agrada, durarà dos mesos. Per no dir... Si és com deixar de fumar, no? Que són sis mesos, em sembla. I parlant una mica del culte, no? També el cos, és necessari? El culte? És a dir, és necessari cuidar-se també físicament? Definitivament sí. Una cosa és el culte al cos des del punt de vista estètic i l'altra és que nosaltres vivim a dins d'un cos, clar. El cos és la carroceria perquè al final si ens trenquem un os d'això no ens morirem i si tenim una artrosi ens farà mal però no ens morirem d'això. Però el que passa és que és aquesta carroceria que ens porta d'un costat a l'altre i que ens fa gaudir de coses com pugui ser cuinar, si m'agrada, cuidar l'or, poder estendre la roba i sobretot ser autònom per anar al lavabo i portar una higiene personal i vestir-te. Perquè què ens aportaria, no? Aquesta cura del nostre cos? Tenir un estat físic? Qualitat de vida. Qualitat de vida. Qualitat de vida. De fet, sabem que la gent que és activa viu més anys, però no és la importància dels anys que allargues, sinó la qualitat dels anys que tu aconsegueixes tenir. Clar. Com des del municipi es pot millorar una població més activa? És a dir, des de Sant Just. Això aquí ens ho preguntes. Us ho pregunto a les dues. A les dues. A veure, t'explico. Nosaltres estem des del centre de salut amb altres agents, evidentment, com pot ser l'Ajuntament i altres. De fet, des d'aquí convido les persones que ho desitgin a participar. Sí que ens agradaria engegar una campanya per facilitar que les persones que no es mouen comencin a moure, especialment les dones, perquè tenim una informació que ens va sorprendre molt i segur que us sorprendrà, que és que les dones de Sant Just fan menys activitat física que el rest de dones de Catalunya. Els homes no, els homes en fan molta més. Aquí hi ha una diferència que és alarmant. i, a més, sorprenent perquè no esperàvem que... Sembla que des del municipi ja s'ofereixen moltes activitats i també a l'entorn on estem ens permetria anar cap a la muntanya. Sí, sí. I sembla que això, per algun motiu, no sé si és que cuidem els nanos, cuidem els grans, no sabem quin motiu. Llavors, la idea, davant d'aquestes dades, és dir, anem a fer un projecte que faciliti a través de voluntaris que acompanyin a les persones a fer esport, a través d'incentius com poden ser, doncs, intercanviar passes o canastes per algun tipus de bonificacions, en fi, facilitar l'accés de les persones a fer activitat física. I això és el que volem tirem endavant, en tenim una beca que probablement ens arribi i ho tirarem, espero. Però, clar, això ha de ser una cosa molt participativa. De moment, doncs, la idea, això és una primícia, seria fer que els joves, els nens i nenes de les escoles de Sant Just participin per crear una imatge i un logo. Nosaltres, de moment, li diem connecta't a l'activitat física, però és un projecte que ha de néixer a les escoles i que llavors, doncs, bueno, voldríem fer de cara a l'any que ve ja aquesta primera passa que seria posar-li nom i posar-li un disseny i a partir d'aquí treballar amb l'ajuda de tots els agents que volen implicar-se en la població per un cantó. I en aquests moments, també d'altres coses que estem fent, com dèiem, celebrarem el dia 11, nosaltres no ho podem fer el dia 6 per qüestions d'organització, però el dia 11, que és un dijous, a les 10 del dematí farem la caminada popular que fem cada any per celebrar el Dia Mundial de l'Activitat Física. Aquest any hi ha un petit canvi perquè hi ha la inauguració d'una placa a la plaça Malaret, no sé si ho coneixeu que es veu que allà a la plaça Malaret, de fet, a les escoles Montserrat es van fer les primeres, es va desenvolupar l'esport grupal, bàsquet, handball i hockey. i aquest any, el dia 11, suposo que al voltant de les 11, les tres caminates que tenim, la llarga, la curta i la molt curteta, arribarem totes a la plaça Malaret i allà es farà el descobriment d'aquesta placa per part de la llum. Ah, molt bé. Sí, i així ho celebrarem. Després tornarem a baixar al centre i farem, bueno, sempre fem una mica de, amb la Raquel, una classe de zumba i després el sorteig de petits obsequis. Així que això és el que farem. Mentrestant fem marxa nòrdica i aquí estem. Esperem que l'any que ve puguem dir hem fet el projecte Connecta de l'activitat física que no sé com es dirà, està ja en debat i... En plena marxa. En plena marxa. Esperem poder-ho fer. Sílvia, has comentat, has tret el tema dels infants, els nens, les nenes, no? També. Fan suficient activitat física en aquestes edats quan estan a l'escola? Això segurament ens ho dirà. La doctora. La doctora. Però nosaltres, jo, aquest era un comentari que ho fèiem en el centre de salut, no? Que els nens i nenes es mouen i les meves companyes de pediatria em deien sí, sí, es mouen molt. El que passa que potser al col·le, el que passa que també són, els nens els tenim que veuen molt també tabletes, mòbils, no? Què està passant a casa? Això potser vosaltres teniu més informació. a Sant Jus jo no la tinc exacta, però a nivell de Catalunya el nivell d'oci sedentari, i quan parlem d'oci sedentari és un nen, el nen és una màquina de moviment i de destrucció evasiva, o sigui, hem de permetre que sigui així, és a dir, però clar, com el nen molesta, és molt fàcil donar-li una pantalla. Ja, clar. jo a vegades els pares o les famílies els pregunto si tenen gos quants cops al dia el treuen a passejar, em diuen dos, tres i tots encantats de la vida, i si teniu fills quants cops al dia el treueu a passejar? Ho deixo aquí, perquè és un nen fins a l'any li dius vinga, camina, parla, i quan ho aconsegueixes li dius seu i calla, i si a sobre li donem una tablet, doncs imagina't, no, però fora bromes, vull dir, el tema és que l'oci que tenim sedentari no només a Catalunya, això és un problema general, és un problema de nova tecnologia, ens atabala bastant, perquè sabem que tot aquest sobrepès o tota la possibilitat de malaltia futura que va molt associada a aquest comportament sedentari té a veure d'alguna manera amb això, no? Sí que existeixen iniciatives que no sé el resultat perquè són iniciatives que s'estan duent a terme per intentar això, però jo crec que hi ha un tema molt important per part de conscienciació de les famílies. Passar molt de temps assegut, per tant, és dolent? Fatal. Fatal. Fatal. És a dir, nosaltres cada hora i mitja, cada dues hores, com a mínim ens hem d'aixecar 5 o 10 minuts i no perquè sí, t'ho explicaré així de manera molt fàcil. Un dels receptors de la glucosa, només que ens aixequem i ens mobilitzem una mica ja s'activa, de manera que la glucosa que tenim pel torrent circulatori ja se'n va donar una mica d'energia a la resta d'òrgans. Hi ha altres substàncies que estan dins dels vasos que són capaces, com les endotelines, que són capaces de provocar una vasodilatació, cosa que ens interessa i quan estem seguts de manera tan quadrada el que fem és una vasoconstricció i això és molt dolent pel nostre sistema circulatori. És a dir, que fins i tot fisiològicament i no us en explico més, les avantatges de poder fer res 5 minutets o poder estar treballant una estona de peu o fent una reunió de peu ja són avantatges que tenim perquè el món de la industrialització i de la digitalització ens ha portat a estar asseguts. I relacionant l'exercici físic també amb el tema emocional, suposo que hi ha molt de lligam, perquè ens aporta un benestar que potser altres coses no ens poden donar. Doncs molt, perquè de vegades les substàncies aquestes que comentàvem abans que es generen són substàncies com dir-ho d'alguna manera hormones de la felicitat, no? I aquestes substàncies tenen receptors a nivell del sistema nervió central del cervell i que ens provoquen aquesta sensació de benestar. No vol dir que et curin, però que et donen una sensació de benestar. Els que ens agrada fer esport. com a la Sílvia, com a mi, sabem aquesta sensació d'arribar al final del dia quan has acabat una activitat agradablement cansat, que és aquella rialla de cansar-nos-hi però que està superbé i que de vegades el que necessites és anar a passejar, no? Perquè, buf, necessites moure't, o te'n vas a nedar, o el que sigui, és igual. El moviment et dona aquesta sensació de benestar i això molt poca gent et dirà que no és així. Clar, hi ha gent que li agrada fer ganxet, és com quan acabes, com quan potser et fa una mica de mandra, no?, a fer algun esport o algun exercici però després acabes i penses, ostres, ha valgut la pena, no?, perquè ara és un cansanci però en positiu, és que no sé com dir-ho. o a vegades o a vegades en situacions estressants tant laborals com personals, el fet que te'n vas una hora a fer una activitat sense mòbil, eh, per favor, o sigui, jo quan veig a la gent que va a fer classes dirigides amb un mòbil, no ho entenc. No, no, no, jo sempre dic que, mira, si vas amb un equipament esportiu, deixes el cervell i el mòbil a la guixeta i llavors te'n vas a fer l'activitat normal, el cervell que necessites, eh, clar, lògicament. i quan acabes tens aquella sensació que aquell problema tan gran l'estàs veient ja una mica des de dalt, no? Sí, amb una perspectiva diferent. Amb una perspectiva diferent. No et parlaré de l'aspecte socialitzador, de la gent que fa un esport d'equip, per exemple, que se'n va fer un partidet d'algú, o se'n va jugar qualsevol esport de raqueta o el que sigui, que és aquella sensació de socialitzar sense explicar res i la sensació de benestar, que no és només amb qui et trobes, sinó el teu propi cos genera. Clar. Sí, sí. Molt bé, doncs, ho hem de deixar en aquest punt. Hem parlat diferents aspectes del món de l'esport, de l'activitat, de l'exercici físic i res, el dia 6 toca celebrar-ho o el dia 11 en aquest cas a Sant Just o suposo que a altres municipis també els hi passarà que just el dia 6 cauen dissabte i, bueno, és una mica complicat quadrar-ho. Però bé, en qualsevol cas, gràcies per haver vingut, doctora Violant. A vosaltres. i, Sílvia, a la propera secció de la salut del dia, doncs, ens tornarem a veure. Estupendo. Que vagi molt bé. Gràcies a les dues. Adéu. Adéu. Bon dia. Bé'. Bé. Bé. Fins demà!