Grups psicoeducatius sobre obesitat al CAP Sant Just: enfoc multidisciplinari, funcionament i impacte

. Ara mateix som gairebé un quart d'una del migdia. Comencem l'espai anomenat La Salut al dia. Un espai que, com hem anunciat a les xarxes, fem l'últim dijous de cada mes. És un programa, un espai en què hi col·labora, de fet el fan, les professionals del CAP de Sant Just, tractant temes d'interès sanitari i d'interès social, que a més tracten un tema diferent. Avui tenim aquí a l'estudi la Noemí Morcillo, que és psicòloga comunitària del CAP de Sant Just, i també la Belén Gil, que és nutricionària també del centre. I ens venen a parlar de l'obesitat. concretament dels grups psicoeducatius que s'hi fan. Hola, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Vinga, doncs, comencem parlant de l'efectivitat, realment de si funcionen o si van bé o no aquests grups que es proposen des del CAP. La primera pregunta, quan van començar? Doncs ja teníem la vista enrere i ja fa temps que vam començar, perquè el primer vam fer al setembre de 2022. Home, guau! Sí, sí, ens pensàvem que no havíem fet tants i sí, sí, ja anem per la cinquena edició. La veritat és que estem molt contentes perquè la taxa de participació és molt alta. ja estem començant a agafar pacients amb un llistat pel proper grup que es farà el maig. Val. O sigui, clar, si és la cinquena edició, entenc que en feu més d'un cada any, no? Sí, aproximadament estem fent tres, perquè com els grups duren dos mesos, llavors fem un al febre-mars, l'altre el fem al maig-juny, i després fem octubre-novembre. perquè sempre deixem un mes entre amics de recollida de dades, de muntar els grups, de veure l'efectivitat que han tingut. Clar. Llavors, clar, anem fent tres a l'any. I qui és candidat o candidata a venir a aquests grups? Bé, un dels criteris d'inclusió que tenim és que la persona estigui en un índex de massa corporal, un IMC, per sobre de 30, que és el que ella consideraríem un diagnòstic d'obesitat, però sí que és veritat que intentem personalitzar una mica, per exemple, si hi ha una persona amb un índex de massa corporal de 28 que ja s'acosta a aquesta obesitat i hi ha unes comorbilitats que posen en risc la seva salut, hi ha flexibilitat, es pot agafar. Però el criteri d'inclusió en principi és aquest, que hi hagi el diagnòstic d'obesitat. És a dir, que no, per exemple, algú que estigui interessat o que li interessi informació o aprendre coses sobre l'alimentació en concret, el tema de l'obesitat, sinó que ha de tenir el diagnòstic. Sí, correcte. I tenen algun preu? No, aquests grups són gratuïts, el que passa és que sí que demanem que la gent s'impliqui i que es comprometin a que hi hagi una assistència. Intentem que vinguin a totes les sessions. De fet, els hi fem signar el consentiment informat que inclou un compromís d'assistencialitat. Perquè de vegades les coses que són gratuïtes és com que no ens les agafem tan en sèrio. No es valoren tant. Exacte. A vegades, si una cosa no té un preu, no se li dona un valor. Però bé, hem d'aprendre també a donar valor a coses que potser, doncs, bueno, perquè és un servei públic i no hi ha preu, no? Clar, i pensem que és un recurs que és molt potent, que està molt bé, perquè són vuit sessions, són vuit hores que estàs disposant per tu, perquè són grups molt reduïts, d'una psicòloga, d'una nutricionista, hi ha molts continguts, llavors, clar, és el que dius tu, això s'ha de valorar, que no perquè sigui gratuït vol dir que sigui menys important o menys eficaç que algú per allò que has de pagar molt, perquè aquests grups, quan has de pagar, són molt cars. Sí, sí, sí. Llavors sembla que com que es valoren més. Clar, i a més a més, bueno, aquesta responsabilitat d'accedir, bueno, d'anar, no?, a les diferents sessions, perquè hi ha una altra persona que potser s'ha quedat sense plaça, no?, i que si tu no hi vas, entre cometes, l'estàs desperdiciant o l'estàs amagastant, aquesta plaça. Sí, perquè són grups tancats. O sigui, un cop que ha començat no es pot anar incluent gent. Llavors, si algú deixa aquesta plaça buida, es queda buida, no es pot aprofitar per ningú. I sí que és veritat que hi ha bastanta llista d'espera. Llavors, bueno. Perdó. I no solament les sessions que es fan, no?, que com diu la Belén, són vuit sessions, és també tota la feina, no?, de citar-los, trucar-los abans, no?, la revisió d'històries clíniques, que les interconsultes que es fan als metges abans que una persona s'inclogui al grup, tant la Belén com jo, les veiem primer en individual una sessió per, precisament, no?, fer que signi el consentiment, informat, d'assistència, administrar també els alguns tests com a mesura pre i post, és a dir, agafem les mesures abans i després del grup per veure si hi ha algun canvi, tot i que molts cops els canvis us refereixen més les pròpies persones, no?, que no pas els tests que administrem, però, bueno, que també és una feina que comporta... Sí, sí, sí, sí, que darrere hi ha una gestió que també s'ha de valorar, no?, Sí, sí, sí, que de vegades no es veu, però que muntar un grup és una feinada important. Totalment. Quan acostumen a durar els grups, més o menys? Doncs fem això, són un parell de mesos, que són vuit sessions, llavors cada sessió és una hora i mitja. de vegades s'escurça una miqueta més o s'allarga, depèn de... Com sempre deixem un torn de preguntes al final de les inquietuds que tenen aquí el dia. D'acord, molt bé. I una mica... Quins continguts hi ha? És a dir, de què es parla, no? No sé si són molt... són molt estructurats els grups o... Sí que és veritat que tenen com un fil conductor i les sessions, més o menys, les tenim bastant estructurades, però també hi ha una certa flexibilitat en... hi ha grups que són molt potents, de vegades ens ha ajuntat gent que demanen molt més, que tenen més demanda que potser un altre grup que ha sigut més passiu. Llavors intentem adaptar una mica el contingut. Sí que és veritat que hi ha aquesta estructura que parlem molt jo, per exemple, d'educació nutricional, que aprenguin bé a fer una dieta equilibrada, però també els demanem quan els fem la primera sessió, que és una mica la introducció, el cronograma del grup, si troben alguna cosa a faltar i si creuen que podem afegir alguna sessió, llavors hi ha gent que sí que ens demana més obertament i hi ha gent que ja li esteve el contingut, ho anem adaptant una miqueta a la potència que té aquest grup. En funció de cada grup. Sí. Parlem ara, si us sembla, fortaleses i beneficis que estan una mica associats, no?, en aquests grups psicoeducatius. Quines fortaleses són les que hi ha? Com a fortaleses i beneficis, no?, per a englobar-ho, m'agradaria comentar que al principi, tot i que a les persones quan s'hi proposes, no?, venia un grup, la majoria de persones, no és com que es mostren reticents, no?, de, ui, bueno, ja ara aniré allà i explicar les meves coses, no sé què, no sé quantos, i després, bueno, precisament, un dels beneficis dels grups de les fortaleses és que comparteixes, no?, un espai amb persones que, més o menys, estan passant per una situació similar a la teva, no?, es creen vincles, molt forts, no?, de fet, ho deixem escollir, però normalment es creen un grup de WhatsApp i la idea és que, a part de poder venir a les sessions després, no?, quan el grup acaba, tot i que es fa un seguiment, doncs que puguin també ells quedar, compartir, doncs, receptes, dubtes, inquietuds, llavors això fa moltíssim, no?, també ens trobem que molta gent, no tothom, però sí que una part de les persones que hi venen es troben en casos en els que no es relacionen o no es poden relacionar gaire amb altres persones i aquest factor, no?, de socialització, de suport dels altres, també ajuda molt a fer canvis, no?, cosa que si fos una intervenció individual, no?, tota aquesta part que de, ostres, he fet aquest canvi, no?, i veure com el grup, oh, superbé, no?, tu reforça, t'anima a continuar, és, al final, assolir hàbits saludables, no?, que en qualsevol canvi comporta molt d'esforç, no?, i comporta també dedicar-la a temps i veure que hi ha altres persones que t'acompanyen durant aquest camí... fer-lo acompanyat és més agradable, potser, no?, o ets més recolzat. Exactament, sí, i després que també entre ells s'aprenen moltes coses, no?, i potser la inquietud meva és igual que la de la Belén, i, ostres, trobo que la Belén també li ha passat una cosa similar a mi i, mira, jo també puc dir la meva, no?, o sigui que això està superbé i que, diríem que és com el factor més important i benefici més important dels grups psicoeducatius, no? Deu-n'hi-do els beneficis que porta, eh? Sí. Diríem que, perdona, que al final la gent sí que té la idea, no?, que un grup és un lloc on jo vaig explicar, no?, les meves vergonyes, no?, de vegades, però al final el que fem és compartir, no?, i nosaltres mai forcem a ningú que digui, no sé, hi ha gent que diu, no, és que jo no participaré, tal, bueno, doncs no diguis res si no et forcem, i sembla que després ells mateixos, no?, quan es troben, no?, que una persona ha dit això o la Belén, en aquest cas, fa el seu contingut més de nutrició, jo toco més aspectes psicològics, no?, emocionals, surten moltes situacions de forma espontània, no?, i és maco. Que bé. I per què és millor fer un enfoc multidisciplinari en aquests grups, no?, per... Bé, creiem que això és força interessant, no?, i és una mica imprescindible, perquè si només tractem el que és la part alimentària, estem veient, cada cop hi ha més evidència, que la taxa d'abandonament és molt alta. O sigui, no podem obviar el context que té aquest pacient. O sigui, per què a lo millor està menjant de més, per què a lo millor té ansietat i per això menja més, o sigui, hem de tenir en compte molts factors. Ja quan vam venir aquí, que vam parlar d'obesitat, que vam fer un programa, vam dir que era una malaltia que és crònica i sobretot que és multifactorial. O sigui, això ja de dir que una persona sangreixa perquè hi ha un excés de calories, ja no va enlloc. Ja no, això ja queda antiquadíssim, vaja. Clar, això ja no té cap sentit i no podem continuar amb aquest abordatge terapèutic de fer restricció calòrica. Llavors, per això és tan important que incidim en tots els factors que estan comportant aquest augment de pes. Tant si és la medicació, com si és la gestió emocional, com si és una falta d'exercici físic, o sigui, hem d'anar a buscar una miqueta més què està passant amb aquest pacient, anar a buscar l'origen d'aquesta obesitat. I normalment és el que deia la Noemi, o sigui, al principi la gent ve molt reticent a parlar i després són les que més parlen perquè jo crec que es troben molt còmodes, veuen que no és cap amenaça, que és un entorn segur on parlar i exposar els seus problemes i llavors, clar, quan vas bé amb tot el que hi ha darrere d'aquest excés de pes és quan estem ja posant en marxa aquest enfoc multidisciplinar perquè si hi ha una comorbiditat doncs ja podem derivar-ho també a infermeria independentment d'aquest grup, si hi ha una part de més de gestió emocional l'atractem allà al grup, tot el tema de canvi d'hàbits, que és el que ha dit la Noemi, és molt complicat canviar d'hàbits. Sí, sí, sí. De vegades és molt fàcil dir-ho quan la persona s'asseu darrere a la taula i a la consulta és que vostè s'ha d'aprimar. És molt fàcil de dir, però a la gent li costa moltíssim. Sí, sí, sí. Llavors, és per això que hem d'intentar acompanyar aquesta persona, tots els professionals que estiguem implicats en que aquest canvi d'hàbits arribi a bon terme. Que no és fàcil, eh? Per això no només, per exemple, estàs tu, Belén, en aquests grups, sinó que també hi ha la presència de la Noemi. No sé si hi ha algú més també en el grup o de moment sou vosaltres dues? En el grup en si estem nosaltres dues, però sí que és cert que per arribar a participar al grup han de venir derivats de infermeria o de medicina. Llavors, al final, és cert que, diríem, no hi ha un metge i una infermera que participi directament a les sessions del nostre grup, però sí que ja s'està fent un seguiment, el metge i la infermera ja els coneixen, no? I després, quan acaben els grups, molts poden continuar amb la infermera perquè nosaltres, com ja has dit, som un rol comunitari, no? I ens dediquem a fer grup, xerrades, no podem fer un seguiment individual. Molts continuen venint a la seva infermera, no? I infermera i tot i que no estiguin allà, al final sí que la seva presència, no? O sigui, Sant Lluís és com un poble, no? Tot i que ja som 20.000 habitants, és un poble i molta gent ja coneix molt a les infermeres que hi ha, els metges, llavors és el punt d'entrada i que després continua, no? O sigui que... Sí, la porta d'entrada és una mica infermeria o medicina, llavors ja és un pacient que està en aquest circuit. Llavors, accedeix al grup que ja també està tractat per psicologia, per nutrició i després quan acaben aquest grup se'ls donen la possibilitat que això també ens ha ajudat a l'Ajuntament de Sant Jús de muntar uns grups de marxa nòrdica que els fa la Sílvia Granollers perquè també és importantíssim el tema de l'activitat física. Llavors, quan acaba el grup amb el mateix dia perquè entenem que és un dia que si han pogut venir al grup és que també els va bé continuar i reenganxar-se una mica aquest grup d'activitat física i llavors comencen a fer marxa nòrdica i la veritat és que els pacients que estan obtenint millors resultats són els que quan ha finalitzat el grup nostre s'han enganxat a la marxa nòrdica. Molt bé. I parlem ja de l'última part com si diguéssim d'aquest treball transversal que hi ha entre nutrició i psicologia és necessari fer aquest abordatge per les dues parts? Sí, totalment. Com ha dit la Belén des d'abans es creia que l'obesitat i igual que moltes altres patologies ve que no estic menjant bé o estic fent una ingesta de calories més elevada del que hauria de fer pel que em toca etc. Però no solament això veiem que molts cops hi ha molts cops? No, o sigui, la majoria de vegades veiem que hi ha unes relacions insanes amb el menjar perquè des de petits ja ens recompensen o ens castiguen amb el menjar o si et portes bé donaré un huevo kinder. Sí. Clar, això des de ben petits i creixem amb això i canviar la forma en què veiem el món és molt complicat. Llavors, per això és important també el paper de la nutricionista per dir què necessito perquè el meu cos tingui tots els nutrients i de forma equilibrada i com gestiono per part de psicologia totes les emocions que de vegades pago amb el menjar. Qui no ha tingut mai un mal dia o s'ha barallat i amb alguna persona important ja arriba a casa i menja... Ataca el menjar, no? En lloc de parlar del tema o solucionar o d'això, vinga, directe. Clar, i llavors veiem que en aquell moment és com hi ha alivio, hi ha calma quan ho estàs fent però després veiem que molts cops aquesta emoció de culpabilitat i tot el que després genera i clar, després també va molt lligada amb l'autoestima, no? No solament per... Ja no parlaríem ja ni d'una imatge corporal ni res d'això, perquè cada cos és com és, però sí que quan jo sento que no soc capaç de fer canvis, que no soc capaç de poder fer-ho d'una altra forma, o de gestionar-ho, molts cops hi ha una baixa autoestima associada, no? Perquè sento que no soc vàlida, no? No soc capaç de fer coses que després, no? Quan toques i remous certes coses a nivell emocional, ostres, veus que sí que hi pots, no? Llavors, per això és important també empoderar-los i empoderar-les a nivell psicològic i treballar aquests aspectes perquè també l'autoestima a poc a poc vagi... ha d'anar remuntant. Exactament. I l'última pregunta que potser es fa molta gent, no? Quan està a punt de començar o decidir si vol posar-se en marxa amb aquests grups és m'aprimaré venint en els grups? A veure, és veritat que la gent que ve ve molt condicionada per totes les experiències prèvies que tots han tingut d'intentar baixar aquest indís de massa corporal. Llavors, com sempre s'ha fet des de la vessant de focalitzar amb el pes de portar-ho tot cap al camí de la bàscula i no s'ha fet aquest enfoc multidisciplinari que dèiem nosaltres sempre quan comencem el grup de fet ja a la primera entrevista que els he fet de forma individual a la consulta per conèixer-nos perquè ells ens expliquin dubtes o inquietuds o pors que també tenen de venir al grup els diem que l'objectiu principal del grup no és en si la baixada de pes el que volem és una mica recuperar la salut d'aquests pacients perquè sempre quasi sempre darrere de l'excés de pes hi ha aquestes comorbiditats que de vegades hem parlat que són la hipertensió les dislipèmies inclús la diabetes de tipus 2 llavors el que volem una mica és revertir totes aquestes malalties llavors quan realment s'adhereixen a les bones pautes que aquest jo diria que és l'objectiu principal del grup la baixada de pes arriba sola llavors probablement si et demanen això obertament probablement sí que hi hagi una baixada de pes però han de ser conscients no ha de ser l'objectiu no ha de ser l'objectiu i a més que no els enganyem els diem que és difícil que és un camí llarg que igual que s'han posat a lo millor 15 quilos a sobre en 5 anys treure salts també és lent i és dificultós i han de ser constants i tenir paciència llavors clar si tu ja assumeixes que l'objectiu és adherir-te a unes pautes saps que això et portarà temps llavors ja no hi ha tanta pressa perquè els hi diem molt canvis petits que aneu interioritzant a poc a poc que no siguin una cosa estressant tu no li pots canviar la pauta a una persona d'un dia per l'altre al 100% perquè s'estressarà i perquè serà un fracàs i ho deixarà i ho deixarà per això la taxa d'abandonament és molt alta a més quan entra una pauta saludable a un entorn familiar el seu és que tot el nucli segueixi aquesta pauta perquè si no per la persona que cuina que al final sempre acaba sent la mateixa no obrirem aquest meló llavors clar és doble feinada o sigui tu no li pots dir a aquesta persona no t'has de fer un menú per tu i per la resta de la família continues com fins ara això no va a cap lloc perquè ho acaben abandonant llavors clar és més fàcil dir anem a canviar una miqueta les pautes que teniu a la llar però feu-lo tots fes-ho a poc a poc que no sigui res estressant llavors això sí que visualitzant que és a llar-plast en canvi la pèrdua de pes vivim amb l'era de la immediatesa demano una cosa per internet i demà la tinc a casa això demana temps la baixada d'IMC si volem perdre el greix és lenta i sobretot el que diu la Belén que les pautes no solament són a nivell alimentari i també com vivim en un entorn social i a les llars normalment el tema de la cuina ho porta una persona etc. també per això treballem molt pautes a nivell emocional de posar límits d'empoderar l'autoestima perquè de vegades tot això va fent com la gota i al final acabes permetint coses que costen i recuperar la salut és precisament no solament millorar les comorbilitats a nivell de salut física com la diabetes que es pica la Belén etc. sinó també això jo parlo de lo meu a nivell de salut mental perquè molts cops el descuidar-nos també i també menjar diferents aliments comporten canvis i el cervell necessita nutrients i es demostra que quan millores unes pautes d'adherència a la dieta mediterrània en aquest cas també millora totes les emocions llegades més a la tristesa ansietat i tot això perquè li dones precisament al cos i t'empoderar a poder dir de vegades que sí que no que vols i això no és solament un tema d'un pes de què peses doncs ho deixem aquí Belén Noem i moltíssimes gràcies per haver vingut avui aquí a Ràdio d'Esvern i esperem trobar-nos a més sessions aquí a la Salut al Dia a la Ràdio que vagi bé moltes gràcies bon dia adeu