Moviment és vida: recomanacions (150–200 min/setmana), activitat vs exercici vs esport, riscos dels excessos, fisioteràpia comunitària i el Dia Mundial a Sant Just

Fem ara a Ràdio d'Esvern una nova entrega, un nou capítol, el tercer concretament de la secció titulada La Salut al dia, conduïda i coordinada per la Sílvia Granollers, que és infermera del CAP de Sant Jús i que és una secció que dona veu a diferents professionals de l'àmbit sanitari i social, normalment del centre del CAP d'aquí del poble, per parlar sobre temes d'interès general relacionats amb la salut. Recordem que normalment s'emet els últims dijous de cada mes, però que la repetició també pot donar-se en altres dies de la setmana al llarg del mes. En cada sessió abordem un tema de salut diferent, amb veus expertes en cadascun dels àmbits. Avui hem convidat en aquest espai a la doctora Mariona Violant, metgessa especialista en medicina de l'esport, dedicada a la prescripció d'exercici físic per la salut, membre del programa PAFES de la Generalitat i veïna de Sant Jús. També avui tenim amb nosaltres el Carlos Maestro, que és fisioterapeuta, que s'acaba d'incorporar també a l'equip de professionals del CAP de Sant Jús. I com no, també a la Sílvia Granollers, infermera del centre. Els jo abro els micròfons i els saludem els tres. Hola, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs bé, sembla que avui parlarem de l'activitat física, eh? Comencem amb la doctora Violant. Doctora, per què és important que ens muguem? És una moda? No, no és una moda. Genèticament estem dissenyats per moure'ns. I el problema que ens ha passat amb l'evolució, amb les noves tecnologies i amb la nova tendència de vida ha sigut incorporar-nos en un sedentarisme totalment involuntari. I l'important és que el múscul, amb el que naixem, l'hem de fer créixer. Aquest múscul l'hem de treballar i el múscul s'alimenta de moviment. I aquesta és la principal factor que nosaltres necessitem. I el que hem vist ara en els temps moderns ha sigut que moltes de les malalties que tenim ara són malalties que venen produïdes per aquesta situació d'aturament que hem fet. O sigui, malalties que no s'haurien de produir justament per això, perquè deixem el nostre múscul absolutament en repòs. El múscul hem de pensar que és no només allò que aguanta els ossos, sinó que està ple d'algunes cosetes que es diuen mitocòndries i és el que produeix no només energia, sinó que és capaç de connectar-se amb la resta d'òrgans del cos. Si aquest múscul nosaltres no el treballem, la resta d'òrgans del cos no reben aquest estímul que nosaltres necessitem. I de fet, el moviment, com a tal, es podria començar a pensar que és una eina terapèutica no farmacològica, vol dir que moltes de les malalties que nosaltres podem tenir les podem tractar, la simptomatologia o bé la causa, amb algun tipus de fàrmac, però n'hi ha molts d'altres. No tot ho cura en els fàrmacs. Ho cura un tipus d'alimentació, un tipus de moviment, un tipus de moviment terapèutic i també el moviment espontani que nosaltres podem fer. Caram! I tothom ha de fer el mateix tipus de moviment, no? Aquest exercici, tothom té les mateixes pautes, per dir-ho així? No ben bé, no ben bé. Depèn de l'estatus de salut que tu tinguis. El que sí que està clar és que el moviment s'ha de fer sí o sí des que naixem fins que ens morim. És a dir, no hi ha una contraindicació absoluta per fer moviment. Una altra cosa és fer esport. D'això ja en parlarem més tard. Però el moviment sempre s'ha de fer. És a dir, quan nosaltres anem creixent, a mesura que anem creixent, estimulem, a base del moviment, la nostra salut futura, per dir-ho d'alguna manera. Un cop ens estabilitzem a l'edat adulta, ens mantenim molt bé, però a mesura que comencem a davallar, perquè ens fem grans i és un plaer fer-se gran, el que necessitem és ser autònoms. Ser capaços de fer les activitats de la vida diària d'una manera individual. Ara bé, si la persona té una malaltia, i depenent del tipus de malaltia que té, aquí és un continuum on diferents professionals de la salut o de l'esport intervindran a cada fase de la malaltia. Si necessitem una fase de rehabilitació específica, tenim els fisioterapeutes específics per aquest tema, i possiblement després, quan la persona ja està donada d'alta, el que no ha de fer és aturar. És a dir, que s'ha de fer una mica en moviment, no? Seria amb aquest exercici o amb l'activitat. Efectivament, amb les pautes donades en els àmbits sanitaris, i després passa cap a l'àmbit comunitari, és a dir, en el lloc on la persona viu, treballa, estima, es diverteix, fent aquest tipus d'activitat que no és res més que el moviment. O sigui, el moviment és vida. Per definir-ho d'alguna forma, eh? Així mateix. El moviment és vida. I, doctora, com sabem el que hem de fer? Exactament, i quin és el mínim, quin seria el màxim? Mira, ara justament fa escassament menys d'un any, han sortit prou estudis com a identificar quin és el mínim, i el màxim no el tenim clar, eh? Ah, bueno. El màxim no el tenim del tot clar, podem dir moltes coses, però el mínim mínim, i és molt mínim, és el sumatori de 150 minuts a la setmana d'una activitat moderada. Què vol dir moderada? Bé, doncs que no arribes a suar la samarreta. És a dir, camines un pèl de pressa, fas les tasques de la llar, et pots dedicar a fer àmbits de bricolais, de l'or, de neteja, el que sigui, això és moviment. Però, a més a més, necessitem posar-hi dos dies a la setmana, que serien uns 70 minuts, d'una activitat vigorosa. I quan diem vigorosa, que és aquella que et costa respirar, que sues, és quan estem treballant més el múscul, estem treballant la força. La força no només es treballa al gimnàs, la podem treballar amb les activitats de la vida diària. Quan sumem aquestes dues activitats, la prevalença de malaltia i l'allargament de la vida es demostra amb estudis, que no els necessitaré perquè no val la pena, i és important. Però també estem veient que 150 minuts és el mínim. Amb la qual cosa nosaltres intentem recomanar que puguem arribar als 200. Per què? Perquè la tendència del ser humà és ser mandrós, efectivament. Llavors, si tu passes a recomanar 300, possiblement et acabaràs amb 150. I per fer-ho fàcil, és un lema que s'utilitza molt, que és dir, fes 30 minuts al dia. Clar. No només passejar. Si li pots donar 10 minuts o alguna cosa més, una mica de canya, no passa absolutament res. I si hi ha una malaltia, aquí sí. Aquí necessitem tots els professionals de l'esport i de la salut, formats i capacitats, que evidentment en són moltíssims, per poder donar les indicacions específiques perquè hi ha programes específics per malalties específiques. I quan comentaves que el màxim no està gaire clar, és perquè també hi ha un perill de passar-se? És a dir, tampoc no pot ser saludable passar-se? Bé, depèn. És a dir, si una persona s'ha entrenat des de petita i fa un esport d'alta exigència, com puguin ser els esportistes que estan avui en dia al car de Sant Cugat, amb seleccions i tal, estem parlant d'un volum d'hores molt important d'entrenament. Però amb aquests hi patim poc. Per què? Perquè estan absolutament controlats. Els equips que portem aquesta gent és multidisciplinar. O sigui, som fisiólegs, som metges, traumatòlegs, psicòlegs, nutricionistes, infermeria, fisioteràpia, és a dir, ho tenen tot. El tema està amb la gent de peu, amb la gent que fa un esport d'alta exigència, però que a més a més treballa, té família i té complicacions. Clar, aquí és on hi ha el perill, no? Llavors aquí el recomanable és, quan et passes d'un volum d'hores a la setmana, és important tindre la validesa que tot et funciona bé i portar pautes que siguin correctes, des de tipus d'entrenament, tipus d'alimentació i tipus de recuperació. D'acord, molt bé. Per què de vegades es parla d'activitat física, a vegades d'exercici físic, a vegades d'esport? Són com tres conceptes que potser a vegades es barregen, però que tenen significats diferents, no? Sí, això és pregunta d'examen. Sí, quina seria la diferència, per exemple, entre activitat i exercici físic? Sí, mira, l'activitat física és inherent al sent humà, és qualsevol moviment que nosaltres fem, que té una despesa metabòlica i ja està. Exercici físic, anem amb uns objectius. Quins són aquests objectius? Per exemple, podem guanyar flexibilitat, coordinació, força, agilitat, el que vulguis. I l'esport és l'exercici físic posat en forma d'esport amb una reglamentació. En val. És a dir, té unes normatives que sí que és cert que molta gent diu jo faig esport perquè vaig a córrer, però no competeix. Bé, si hem de ser puristes, diríem això és un exercici físic. Però com segueix unes pautes d'entrenament, si n'hi diu esport, doncs ho considerarem correcte. Però és cert que són tres termes que s'utilitzen a vegades malament. Sí, sobretot entre activitat i exercici físic. A vegades sí que amb l'esport potser la gent té més en ment que es tracta d'una competició, es tracta de quan hi ha el futbol o el bàsquet o quan hi ha alguna reglamentació entre mig, però a vegades sí que activitat i exercici físic es barregen. Sí. Què passa si ens quedem per això una temporada, per exemple, en llitats o sense efects exercici físic? Un desastre. Pel cos, un desastre, no? Un desastre. Per què? A veure, primer hem de pensar per què ens hem quedat enllitats i possiblement ha sigut perquè un orga hem malaltit o perquè ens hem trencat alguna cosa o perquè ha passat alguna cosa que ens hem quedat tan xof que ens hem quedat al llit, no? Què passa? Doncs que el múscul és el que deia, el múscul només s'alimenta amb moviment i quan et quedes enllitat el que fas és perds una proporció de massa muscular molt important. Molt important. De manera que quan la gent es desenllita i es posa de peu sempre et diuen que es troben fluixos i és lògic. Llavors, què passa? Que avui en dia, i ho sabem molt bé i això el Carlos ens ho explicarà millor que jo, tots els programes hospitalaris, per exemple, enfront d'una pròtesi de maluc o de genoll o fins i tot després d'un infarregut de miocàrdia en una fase correcta, el que es pretén és que el malalt no estigui enllitat. Perquè amb això la medicina de l'esport ja ha jugat molt. És a dir, si tu et fas una fractura d'un os, en tens molts altres perquè funcionin. És a dir, jo em puc trencar el turmell, però això no vol dir que jo m'estigui al sofà estirat. I això ho veiem per la televisió quan fan imatges d'esportistes de primera línia que surten fent exercicis determinats. Doncs la gent de carrer anem igual. M'he fet mal amb un turmell, però la resta del cos no en té la culpa que jo m'hagi trencat un turmell. Clar. Llavors jo puc fer una sèrie d'exercicis amb aquest turmell immobilitzat, però jo he de moure l'altra part del meu cos. És a dir, que la imatge que tenim que algú s'ha trencat algun os o alguna part del cos o que està malament i que es queda allà estirat durant setmanes no és excusa, no? No, però cuidado. Aquí hem d'anar molt al tanto perquè aquí els fisioterapeutes ens han d'ajudar. En el sentit que hem de vigilar que els més valents no se'n valentonin més del compte, que no es posin a fer coses que no toquen. Per això et dic que en cada fase de la malaltia o de la salut, són molts professionals que podem ajudar a la persona. Perquè hem de pensar que és una persona que té una malaltia. No és una malaltia. Nosaltres tractem amb persones. I la malaltia l'agafem de la mà i caminem conjuntament amb ella. i intentem donar-li el màxim de volada possible. Clar. Sembla que ara està com molt en voga competir, fer reptes per causes personals, també curses solidàries, etc. Això és bo? Quina visió sentit? Sí, sí, ho sabem controlar. És a dir, una de les coses que nosaltres, com a metges de l'esport, volem sobretot que la població tingui clar que querer no es poder. Això és molt important. Perquè són frases motivadores que ens porten a disgustos, de vegades. És a dir, sempre abans d'un repte, i quan dic un repte és un repte important, no una caminada o una cursa... La marató, posem, no? Bé, la marató ja ha quedat com petita, perquè ara fem moltes, és a dir... Sí, bé. Però, per exemple... Com a esdeveniment esportiu de les últimes setmanes, per exemple, no? Sí, sí. I, evidentment, s'ha de fer un test pre-participatiu, que com a mínim és una prova d'esforç, és un electro, i és una avaluació de com estic jo, perquè tu estàs sometent el cos a un esforç. Si t'has entrenat bé, i tot això ho has fet bé, que molta i molta gent ho fa molt bé, no hi ha cap problema. Però el que hem de tindre molt clar és que hi ha gent que és capaç de pagar la inscripció, pagar un vol d'avió, comprar-se unes sapatilles i el millor programa, i no es vol gastar, perquè això no entra ni queda cobert a nivell del sistema públic de salut, una prova d'esforç des del punt de vista esportiu, que té un preu molts cops inferior a el que costen les sapatilles que es porten per batre un rècord de la millor marca personal. Caram! I no sé si és més important la teva salut o bé com aniràs calçat per batre la teva millor marca personal. I a vegades aquest excés de motivació amb un entrenament no molt ben regulat, que evidentment hi ha una alimentació esportiva que és molt important que es porti de la manera que s'ha de fer, és el que nosaltres anomenem la protecció de la salut de l'esportista. Clar, a vegades, inclús és de la mateixa organització d'aquestes competicions, tampoc no es dona massa a conèixer, no?, que es poden fer aquests testos. En algunes sí i en les altres no, i això depèn molt de qui organitza la competició i de les federacions de què és el que demanen. Molt bé. Passem a rexerrar una mica, doctora, si sembla, amb el Carlos, que s'acaba d'incorporar... Bona tarda. Bona tarda, Carlos. T'acabes d'incorporar a l'equip de professionals, t'acabes els últims mesos, no?, a l'equip de professionals del Cap de Sant Jús. Què fa la figura, exactament, de fisioterapeuta a l'ambulatori? Doncs, bueno, és una nova figura que... Sí que és veritat que potser, quan parlem de fisioterapeuta, tots pensem en... Mira, podré anar a l'ambulatori i instal·lar totes les contractures que tenim. Però és una nova figura que s'ha incorporat a nivell de comunitària, és a dir, intentem actuar enfront i cap a la comunitat, és a dir, crear accions o grups que puguin ajudar tota la comunitat, ja siguin des de grups, per poder caminar o ensenyar les rutes pel poble i ensenyar com funcionen els parcs que tenim instal·lats per la gent gran o que els necessiti. A més a més, estem creant grups per certes patologies, certes malalties amb més prevalència, que potser no necessiten tant que un fisioterapeuta o un professional li estigui mobilitzant i sí que potser ensenyar normes d'igiene postural o exercicis, com estirar... Vull dir, més o una miqueta més general, però important al mateix temps, no? Sempre diem, hem d'estirar els músculs, però al final no ensenyem o no sabem com estirar-los. I aquesta és una miqueta d'aquesta figura que al principi costa una miqueta d'entendre perquè a poc a poc s'anirà incorporant i jo crec que farà molt bé. És una figura nova que s'incorpora en tots els caps? O ja hi havia alguns caps que incorporaven... És una figura que s'incorpora sobretot en aquesta metropolitana. Sí que és cert que, si no m'equivoco, ja s'havia incorporat potser dos mesos abans en algun altre ambulatori, una altra zona, però bé, tot una miqueta hem anat incorporats al mateix temps en uns mesos de diferència. I el que comentes tu d'aquesta visió com més comunitària, no?, de la figura del fisioterapeuta, per exemple, si algú baixa el cap perquè nota que té una contractura o que està molt tens i pot demanar cita, per exemple, amb el fisioterapeuta del cap perquè li tregui la contractura? La veritat és que seria meravellós poder tenir això, però a dia d'avui encara no és possible. Llavors, donant que és una figura més cap a la comunitat o cap a ensenyar més grupals, la idea és que ell es dirigis al mostrador, aquí es fa un primer cribatge, s'apunta a infermeria o medicina i aquest farà una valoració, vull dir, com tot fa una anamnesi, és a dir, l'entrevista, mira a veure què pot tenir, a partir d'aquí, elabora un possible diagnòstic i si considera que efectivament es pot beneficiar d'aquestes sessions a nivell d'agrupal, més d'aquesta manera, o d'una comunitària, l'apuntarà a la gent, en aquest cas, al fisioterapeuta. Si no, simplement se li donaran les normes que fins i tot els donaven a nivell de medicació, si és que necessita, o d'activitat física, per un altre actor, o, com per desgràcia, encara no tenim aquesta figura, que esperem que en anys es pugui incorporar d'un fisioterapeuta, a nivell més local, de treure contractures, per dir-ho així, ja s'apuntarà en algun moment si és que existeix. Però ara per ara no seria aquesta la figura. I, Carlos, en el temps que portes a anar a treballar en el CAP de Sant Jús, quines són les lesions que més treballes o aspectes, o gent de grups de data en concret, més o menys, què és amb el que t'has anat trobant en aquest temps? Sí que és cert que existeixen, i ja ho comentàvem abans, diferents programes per patologies amb més relevància, per exemple, dolències més de l'espatlla o de les lombars o a nivell del genoll que es poden beneficiar d'aquests grups. Llavors, són patologies més cròniques amb prevalència d'origen mecànic. Llavors, aquestes patologies són les que tenen més cabida en aquests grups de comunitària. Serien aquest perfil, algunes cervicals ja també, algun grup de cervicals, però sempre d'origen mecànic i prèviament valorades pel metge. I tornant una mica amb el tema de l'activitat física i l'esport, el que ens deia, el que ens comentava la doctora, que cada doctora durant la malaltia d'una persona hi ha diferents etapes. Potser en l'etapa més de recuperació de l'exercici físic, aquí la fisioteràpia, per exemple, què és el que recomana? Després de sortir d'una operació o després d'estar un temps enllitat, vull dir, realment, com ha dit la doctora, és bo, no? Suposo que posar-se en marxa també. Crec que ho ha dit perfectament i la veritat és que, com sempre, existeixen precisament per això els protocols, establerts, que es basa en una evidència científica i a partir d'aquí establim en quin punt comencem, com seguim i com acabem. Cada cas és diferent i, com ho ha dit, no és un genoll ni és una esquena, sinó és una persona i acompanyem aquesta persona i amb aquesta la patologia que té. evidentment, evidentment, el protocol de vegades et marca un inici molt precoç, de vegades més final, però també mirem a la persona i si pot, en aquest punt, assolir uns objectius potser establerts amb ella. Generalitzar és difícil, perquè cada pacient és un món i la medicina és infinitament complicada, però sí que és cert que, en principi i en la majoria dels casos, una activitat precoç d'inici temprano ajuda molt el pacient. I una cosa molt interessant que m'ha semblat que ha dit la doctora amb el tema de, i ja que tu ets fisioterapeuta i els músculs deu ser el teu dia a dia, que els músculs funcionen en moviment, això és bàsic, no? És a dir, el tema del moviment, de l'activitat, sobretot també des de la fisioteràpia és una cosa que s'aconsella molt. Completament, vull dir, el moviment és bàsic, vull dir, el tenim en el dia a dia i sense voler, vull dir, és que el fem, ja sigui perquè vivim en un pis sense ascensor i hem de posar baixes escades, o ja sigui perquè anem a feina i hem perdut el bus i hem de córrer una miqueta més. Llavors, l'activitat és bàsica, jo crec que realitzar-la diàriament, ja siguin 150 minuts, amb més vigorositat o menys, és importantíssim, formar part del dia a dia i jo crec que arribar a una edat més adulta tenint una bona activitat física és essencial. Molt bé. Sílvia, i ara, si et sembla, és el teu torn, parlem també de l'ambulatori de Sant Just, com celebreu aquest dia especial, no?, de l'activitat física. Sí, perquè tot això està dins de l'entorn que el dia 6 d'abril celebrem el Dia Mundial de l'Activitat Física i com cada any l'equip de Sant Just vol proposar a tots els ciutadans i ciutadanes activitats per moure la musculatura. Clar que sí. Com que el dia 6 és festa, que això també ho agraïm uns quants, hem hagut de traslladar la festa per celebrar el Dia Mundial de l'Activitat Física el dia 13, que és dijous, el dijous següent, el dijous 13 d'abril. I què fem? Doncs el dia 13 fem la gran caminada, no tant amb quilòmetres, sinó perquè és una festa, i a les 10 convidem totes les Sant Justencs i Sant Justenques a venir a fer una caminada, n'hi ha una de curta que puja del centre de salut fins a l'Ajuntament i torna a baixar, és una caminada en la que persones amb mobilitat reduïda poden participar, on probablement, a més, comptarem amb bici sense edat per fer també, per acompanyar algunes persones. Aquests estan a tot arreu, eh? Sí, sí, sí, sí. Oh, clar, per això som bici sense edat. No, clar, clar. Recorrent al poble. Doncs això, farem aquesta, una caminada curta, una que fem també llarga. Evidentment, tot això ho organitzem dintre del grup d'atenció primària orientada a la comunitat en la qual estan entitats i, entre d'altres, l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, que ens ajuda i també col·labora i participa en aquesta organització. i, com dic, farem aquesta caminada a les 10 del dematí, tots convocats en el centre de salut per després, a les 11, dos quarts de 12, farem el, també, tradicional repartiment de fruita, aigua i regals. Hi ha un... I un obsequi. I un obsequi. Hi ha, sí, sí, hi ha sortejos. No, no. El que s'ha de fer perquè la gent es mogui, eh? No, no, no. El que han de fer perquè la nostra clientela, això és el que espera i també espera la classe de zumba que la Raquel ens fa també cada vegada que fem una caminada, la Raquel... Home, no pot fallar la Raquel. La Raquel no pot fallar. Doncs també participarà i farà una classe. Així que esperem que tots els que puguin un dijous al dematí estar amb nosaltres caminant o vinguin. Però, a més a més, també farem altres activitats. Sabem que des de l'any 2016 l'Ajuntament està subvencionant cursos, tallers, TAS de marxa nòrdica. La marxa nòrdica és aquesta activitat física que en algun moment també és esport i anem a competir. Doncs que ajuda no només a moure el tronc inferior, les cames, sinó que, a més a més, mous el tronc superior amb el qual els beneficis són molt alts i aquí a Sant Just hi ha una tradició de fer tallers i fer TAS. I aquest any tenim un taller que començarà després de Setmana Santa el dia 11 d'abril i també et farem dos TAS en el mes de maig que serà el 6, un dissabte per poder donar l'oportunitat de persones que treballen a participar i a aprendre a tenir un TAS del que és la marxa nòrdica doncs dir que el dissabte 6 i també el diumenge 21 de maig. Totes aquestes persones que vulguin participar, caminar de marxa, que vinguin al centre de salut, facin la inscripció i així nosaltres també tenim doncs una orientació de les persones en les que comptarem. que no tingueu que no tingueu un overbooking que allà s'apuntin centenars de persones. Nosaltres ho desitjaríem, oi? Que sí? Ja demanaríem ajuda. Perquè els TAS de la marxa nòrdica els porta algú del cap sempre? O hi ha algú...? Hi ha una persona que és una persona titulada per fer el TAS de marxa nòrdica i el curs de marxa nòrdica. Nosaltres ho coordinem, l'Ajuntament doncs també, però hi ha una persona específicament formada i titulada per poder fer aquests tallers. Que bé. I per on són normalment? Per la vall de Sant Just o...? Collserola. Collserola, eh? Tenim la sort de tenir Collserola al costat i les persones que ho fan que són de l'equip de Vandora. Hi ha una persona que és el Pep Barberà que és un veí també de Sant Just. Coneix la zona moltíssim i em consta que fan unes sortides precioses per conèixer la zona. Que bé. Doncs, doctora Violant, jo no sé si vol afegir alguna altra coseta referent al dia de l'activitat física, alguna prescripció per a la gent que ens pugui estar escoltant. Sí, bueno, la veritat és que és un plaer com a veïna de Sant Just i jo no soc massa usuària del camp. Perquè fas esport, perquè fas esport. No, però perquè he tingut sort i ja està, és més que això. Però realment per nosaltres és un plaer perquè és un esforç titànic aconseguir liderar un dia com aquest i una de les coses que més ens ha ens ha fet estar molt, molt contents és veure què ha passat durant aquests dos anys d'aturament per un tema sanitari. Bueno, no hi va haver-hi campanya, no podíem estar de manera agrupal i han sigut dos anys que nosaltres, bueno, fèiem algun tipus de publicitat digital perquè la gent es mogués a casa. L'any passat vam començar a difondre el Dia Mundial de l'Activitat Física que fa 14 anys que es fa i amb una difusió discreta perquè és que no teníem ni pressupost, els centres d'atenció primària estaven com estàvem els hospitals, o sigui, tothom està... I de cop i volta quan tenim el registre de final de campanya és a l'any durant 14 anys, no 13 en aquest cas, que més gent s'ha apuntat i més àmbits han participat i més entitats han participat. Com traduïm nosaltres tot això? Doncs ho traduïm que aquest missatge ha quedat i ha penetrat. Clar. Ha quedat perquè amb una difusió que vam fer però molt casolana perquè és que no teníem ni possibilitat ni tan sols permisos i encara no podíem fer caminades amb gent ni que fossin a l'aire lliure, ens trobem amb un registre espectacular i nosaltres els professionals sanitaris no és que ens agradin els números però vivim de números, o sigui, nosaltres hem de veure què és el que passa, tenir indicadors és molt important i això ens va donar com una alegria brutal que dius després del que hem passat està clar que amb poca difusió la gent es va registrar, llavors és important que tot allò que es faci es pugui registrar en una pàgina web que hem obert perquè en aquest món qui fa coses i nosaltres no les sabem el que no queda enregistrat no existeix. Exactament. I això és molt important. Sí, sí, sí. I això, bueno, ells ho saben perfectament i després nosaltres ens passem un mes intentant bolcar totes aquestes dades i estudiar-les vull dir que és el que hem de fer. També pot haver estat que amb el confinament i amb el tancament de les persones la gent també hagi valorat més la importància que té el fet de poder sortir i fer activitat i moure'ns potser també això ha estat un punt que la gent ha dit ostres, quan a vegades ens treuen les coses és quan més les valorem després. Jo crec que Collserola l'ha descobert gent que no sabia que existia. que va, absolutament, absolutament. Molt bé, doncs ha estat un plaer poder parlar aquesta estoneta amb els tres que acabeu de passar molt bona tarda i visca el Dia Mundial de l'Activitat Física. Doncs, moltíssimes gràcies. Vinga, adeu. Adéu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.