Obesitat a l’atenció primària: grups psicoeducatius, abordatge integral, fàrmacs i gestió emocional (amb testimoni)

Comencem ara un nou capítol de la secció La Salut al Dia aquí a la Rambla, el magassin de matins de ràdio d'Esvern. Ja sabeu que són capítols, són capítols sessions d'aquesta secció que la dediquem a la salut, sobretot la salut comunitària. És un espai que fem amb professionals sanitaris, sanitàries d'aquí del Cap de Sant Just. Avui tractarem la obesitat i ho farem amb les professionals Belen Gil, que és nutricionista del Cap de Sant Just, i també amb la Noemi Morcillo, que és psicòloga general sanitària. A més a més, avui venen molt ben acompanyades. Venen amb la Montse Flores, que és pacient i participant del grup psicoeducatiu d'obesitat. Els hi obrim els micros, les saludem a les 3. Hola, què tal? Com va? Molt bon dia. Bon dia. Vinga, doncs, ja hem presentat el tema, l'obesitat. Com enfoca l'atenció primària, no? Com s'ha enfocat des del Cap i com s'aborda el tema de l'obesitat? Doncs ara és veritat que des que ens hem integrat aquestes noves figures comunitàries, que ja no són tan noves, que ja portem 3 anys, hem canviat una miqueta aquest enfocament que fèiem abans. Ara està molt centrat amb el pacient. Llavors el que fem és, el pacient normalment arriba, l'usuari, i ens demana ajuda quan hi ha aquest diagnòstic d'obesitat, normalment perquè tot el que ha provat fins ara no ha funcionat. Ja poden ser diades que ha fet pel seu compte, que sol ser la majoria de les vegades, o potser posem algun personal sanitari o professional sanitari, també ho ha intentat i no ha acabat de funcionar. Llavors el que fem és, si compleix requisits, que ja té aquest diagnòstic d'obesitat, el podem incloure al recurs, que és el grup psicoeducatiu, que tan bons resultats està donant. Molt bé. Quins criteris per això s'ha de complir, no?, per poder entrar en aquests grups psicoeducatius? Hi pot entrar qui vulgui? Per entrar en aquests grups psicoeducatius és important tenir el diagnòstic d'obesitat o un IMC superior a 30, que normalment la gent, potser el tema del diagnòstic, potser com a pacient no ho sap si el tens o no, però l'IMC sí que es pot calcular d'una forma senzilla. També és molt important estar motivat pel canvi, donant que són vuit sessions i aquestes sessions es fan de forma setmanal i demanem que, sisplau, assisteixin a totes les sessions, donant que, si no, hi ha una llista d'espera pel grup i es queda buida a una plaça que després no es pot omplir amb ningú més. Llavors és necessari que vinguin, almenys amb ganes de participar i de fer un canvi. No vol dir que l'hagin de fer el primer dia, que això ja ho diem molt els grups, però que sí que vinguin almenys amb compromís. Clar, són places, com has dit de Noemi, que són limitades, i si algú ja falla o no es compromet, és com que es perd aquella plaça i darrere hi ha gent que també... Pensa que els grups es fan cada... O sigui, els grups duran dos mesos i llavors hi ha llista d'espera de tres mesos. Si ja no entres, m'invento, el del Fabre, ja seria pel maig. Llavors, clar, és una plaça que s'ha perdut i que una altra persona podria haver aprofitat si ho haguéssim sapigut, perquè de vegades sí que passen coses i no ho pots controlar, però si hi ha una persona que ja no està motivada, sisplau, que almenys no ocupi aquesta plaça. Clar. El diagnòstic d'obesitat, però, el feu en el grup o l'ha de fer un metge? No, això normalment venen derivats o per medicina o per infermeria. Nosaltres, com estem, com si diguéssim aquesta categoria d'especialista, no poden anar al taulell i demanar visita directament per nosaltres. Llavors, sempre passen per medicina o infermeria. Ells ja veuen si hi ha aquest diagnòstic i si no és fàcil de calcular aquest IMC, com ha dit la Noemi. Llavors, quan està associat el diagnòstic, ja ens el deriven a nosaltres i nosaltres fem la valoració per veure si compleixen requisits i poden entrar. Que normalment, bastant poca gent es queda fora. Quasi tot ja hi ha un cribatge previ, tant de medicina com d'infermeria. Sí, hi ha dubtes que ho preguntin al seu metge o infermer i ja s'assosurarà i ja contactarà amb nosaltres, en tot cas. Clar. Per què és important que hi hagi un abordatge integral de l'obesitat? És important per això, perquè fem un tractament global, que ja no està tan centrat en el que és la malaltia, sinó que està centrat en el propi usuari, en el pacient. Pensa que no només tenen accés a nutrició, que la gent de vegades pensa que és el més important, perquè tenim molt associat, com és veritat que l'obesitat està relacionada, potser un dels factors pot ser la sobreingesta d'aliments, està com molt focalitzada en l'alimentació, però és importantíssima, per exemple, la part de psicologia, la que fa la Noemi, per la gana emocional, per la gestió emocional. També és molt important la col·laboració que tenim amb la fisioterapeuta del CAP, amb la Janira, perquè els donen també molta informació d'activitat física. i després també Medicina i Infermeria, ara que tenim els nous fàrmacs, aquests fàrmacs de la nova generació, que també poden ajudar una miqueta a perdre pes. No són la solució, sempre han d'anar acompanyats d'educació nutricional, però és veritat que hi ha molta gent que demana, hi ha molta curiositat, no?, d'aquestes inyeccions o aquestes pastilles per aprimar-se, però que això no és una solució màgica. Això és un recurs que és veritat que tenim ara i que és molt prometedor, però que ha d'anar sempre acompanyat amb educació nutricional. Llavors, clar, fem un abordatge, el pacient està molt acompanyat durant tot aquest procés que és llarg, que ja ho hem explicat d'altres vegades, que això no és ràpid, que es tracta de perdre massa grassa i això demana temps, llavors és molt millor que estiguin acompanyats i que tinguin més d'un recurs per poder fer aquest camí que tenen per davant, que no és fàcil. Molt tant. Treballar en grups o treballar de forma individual amb les persones que tenen obesitat, com és, no? Com es fa? Com es desenvolupa? Nosaltres pensem que almenys la part emocional o salut mental no és incompatible aquesta part individual amb la part grupal, no? Però sí que és cert que hem observat que, bé, i la bibliografia, no? Els papers trobats de Pública Científica parlen, no?, que treballar en grup augmenta l'adherència, la motivació, perquè hi ha aquest suport emocional del grup, compartir molts cops receptes, vivències, no?, dificultats, que això augmenta també la motivació de les persones i sobretot es crea també com més facilitat per arribar als objectius i aconseguir-los. Tot i que, com comento, no?, sigui una part grupal que és superbona, però la part de nivell emocional també, o sigui, no és contraproduent combinar-ho. Si es pot combinar una part grupal amb un suport individual, superbé, perquè quanta més feina fem, millor, però és cert que els grups funcionen molt bé per això que et dic de l'acompanyament, no?, d'estar a centrar iguals i al final no et trobes tan sol, no és el professional dient unes pautes o parlant d'unes pautes, sinó que és, vale, comparteixes, no?, amb altres persones, potser mira, a mi m'ha servit això, m'ha servit allò altre, no?, o mira, no he aconseguit això, no?, vinga, va, doncs no te reforcen, llavors és molt xulo, en realitat. Clar, suposo que hi ha una mica que es deu notar, no?, la diferència d'entretrobar-te tu davant d'un professional potser només cara a cara i això ja n'escoltant el que et pugui dir, que compartir-ho en un grup amb gent que està en la mateixa situació, no?, amb qui expliquen coses que potser et ressonen, que potser també t'ha passat, o... Bueno, no sé. Però de tot això, potser que ens en parli millor la testimoni que tenim aquí avui que encara no li han donat la paraula, l'hem presentat, és la Montse Flores. Hola, Montse, bon dia. Bon dia. Que estem parlant aquí dels grups, no?, com... Bueno, ella és com a professional, sí, jo aquí també, però escolta'm, tenim a tu com a testimoni com a persona que ha estat en un grup que jo crec que ens ho pots explicar de primera mà, realment, com ho has viscut, com t'has sentit formar en part d'aquest grup, no? Presenta-t'ho una mica perquè la gent et conegui, va. Bé, jo soc la Montse Flores, vinc, vaig arribar a aquest grup derivada per la meva doctora de capçalera, va ser arrel de... Jo he patit un càncer intestinal i em van quedar moltes seqüeles després del tractament i de les operacions, moltes seqüeles, a part de l'obesitat, o sigui, ja la tenia d'abans. I jo havia fet 50.000 dietes, ho havia provat tot, sembla que a tothom li funcioni a tu, no? I quan arribes a aquesta situació que a sobre arrossegues molts problemes intestinals, doncs quan la doctora m'ho va proposar li vaig dir que em semblava perfecte i és el que han comentat elles, o sigui, la sensació que tens és que estàs en grup amb gent que està vivint situacions no el mateix que tu, però sensacions similars a les teves. No et sents una cosa estranya, no et sents culpable que sembla que estiguis fent tot malament, que tothom ho fa bé, doncs no, ens trobem una miqueta recolzats. I això ens ajuda a tirar endavant, o sigui, també hem parlat d'això que és tot un conjunt, o sigui, no és només fer dieta. i la dieta no vol significar passar gana, o sigui, la Belén ho explica superbé, o sigui, és menjar sa, o sigui, la diferència és que estàs menjant sa i és escollir, aprens a escollir què és el que has de menjar i l'anomèmia ens ajuda a com negociar el que tens davant quan t'asseus a taula. M'agrada aquesta expressió. Què vol dir negociar? Sí, sí, perquè no és menjar d'una forma compulsiva, és aprendre a entendre que el que tens davant és menjar i que no són les teves emocions el que tens davant. Clar, separar-ho una mica, no? Sí, perquè és veritat, molts cops la majoria de la gent que ens trobem allà és que els nervis o la situació que et fan menjar d'una forma compulsiva o, bueno, no decidir què és el que vols escollir per menjar, sinó menjar el primer que agafes o el més fàcil. Clar. i no és això, o sigui, és aprendre a escollir bé, anar a fer la compra. De forma conscient, no? De forma... M'encanta la sessió que fem de l'Oda anar al mercat i escollir i aprendre a llegir etiquetes i saber què és el que et convé. Clar, sobretot entenc que en alguna sessió ja ens ha explicat la Noemi el tema de, per exemple, barrejar, ai, separar, perdó, separar, per exemple, no? Doncs, l'ansietat o preocupacions o estrès o coses més així, més emocionals de no barrejar-les tant potser amb el menjar, no? Exacte. O sigui, és això, és saber escollir el moment de, per exemple, si tens davant, doncs, pots escollir a la nevera, doncs, agafo això o agafo això altre? no, agafes la part que no el fàcil o el que realment et donarà aquella gratitud de que és el que no et convé. Clar. O el fet d'anar a fer la compra doncs, mai abans de menjar o sempre, sempre ho has de fer havent menjat. Clar, clar. Perquè és molt més fàcil alguns trucs, no? És molt fàcil és més fàcil triar el que i, per exemple, jo el que vaig aprendre és no puc comprar coses que no em convenen. D'acord. No les puc tenir a casa perquè si les tinc sé que en algun moment de nervis o d'això puc anar a buscar-les. Bé, és deixar-te de posar en risc, no? Exacte. D'alguna forma, o sigui, és com anem a treure totes les coses que puguin, no? que puguin posar-me allà una mica al límit. I escolta'm, Montse, quan et van proposar fer el grup sí que has dit que estaves animada i això, però suposo que algunes pors vas tenir, no? O nervis o... Més que por és una miqueta de... sempre com... És alguna cosa més. Tens la sensació que és alguna cosa més de tot el que has provat. I aquest cop la veritat és que em va sorprendre perquè jo això ho vaig fer a l'últim... al darrer trimestre del 2023. Sí. porto més d'un any sense greixar-me, perdro molt poc pes, però molt poc a poc però vaig perdent pes i és el primer cop que això em passa a la vida. Bueno, és un canvi, no? Sí, és un canvi i és un canvi per mi important perquè em va sorprendre, realment a mi va ser la primera que em va sorprendre. Afegint que no només el menjar, o sigui, és també l'esport. O sigui, jo... l'activitat física, no? L'activitat física, a mi no m'agrada tant la vida i avui en dia estic fent hora i mitja diària d'activitat física. i és tot. O sigui, quan realment el meu cos ha començat a canviar ha sigut arrel d'afegir també l'activitat física i que no és en dos dies, que no és ara faig la dieta perquè avui aquest estiu està estupenda, no, és que és un treball de cada dia perquè és la teva dinàmica que serà a partir d'ara. Clar, per tenir un bon futur a nivell de salut, no? Sí. Per tenir... I al llarg del procés, això que comentava, no? També la Belén i la Noemi de, ostres, la constància, no? D'assistir a les sessions. A tu se't va fer complicat comprometre't ser una persona allò que anés a les sessions o... Doncs no, no se'm va fer complicat. Tu volies, no? Em va encantar. Sí. Només vaig poder haver de faltar una sessió per un tema mèdic i vaig arribar a mitja sessió corrents, o sigui, és que ni tan sols me la vaig poder perdre però el tros que no vaig poder estar present tenia la sensació que em faltava alguna cosa. I mira que els companys em van passar els apunts però tenia la sensació que m'havia perdut alguna cosa. Sí, perquè és que cada sessió és totalment diferent de les altres. En cada sessió t'actes un tema i tots són importants. O sigui, tot el coneixement de tota aquesta informació és important perquè tu puguis fer els canvis o fer el petit clic que et fa falta per introduir aquests canvis en la teva vida. Potser realment o creus que el que et faltava era tenir alguna mena de motivació o veure que alguna cosa sí que podia funcionar realment per donar-te aquesta empenta perquè potser també depèn molt del moment mental en què estàs que una cosa funcioni o no. Sí, n'hi ha gent que el clic aquest o aquest canvi o aquesta motivació li ve arrel de que o es posa malalt o perquè té algun altre problema. No ho sé, n'hi ha un moment a la teva vida en què necessites fer aquest canvi i sí que potser jo estava en aquell moment molt predisposada a fer-ho però jo crec que també va ser el fet d'anar assistint i veure com es desenvolupava tot. Clar, i que la gent tingui clar el que has dit tu que no és com per una fita de tenir un físic aquest estiu concret sinó que és un canvi de vida i adquirir també com aquests hàbits saludables. És el que deia, si jo ara després de més d'un any que porto intentant controlar tots aquests o incorporar tots aquests hàbits veig que per primer cop en la vida no em canso, no és el fet que passo gana o perquè en cap moment he tingut la sensació de passar gana i veig que continuo sense engreixar-me o sigui jo crec que és important. És molt... A nivell de salut això que dius per exemple que no em canso tu quins canvis notaves abans i ara? De benar físic? Bé, un dels canvis a nivell físic és ja no només físic a nivell corporal sinó... No canvis de salut en general? Sí, o sigui, per exemple a mi fins ara hem estat fent controls de cada 3 mesos d'analítiques les meves analítiques estan dintre dels marges normals quan estaven disparadíssimes o sigui parlem de colesterol que els triglicèrids els tenia els triglicèrids en més de 350 i a dia d'avui els tinc en 190 i continuo tenint-los o sigui continuen fent analítiques i continuen sortint aquests resultats i això és perquè ens enfoquem una miqueta en el que marca la bàscula i això no és l'important l'important és aquests resultats que surten a l'analítica els canvis que tu vas veient en el teu cos i la sensació que si abans jo no me podia ajupir perquè o pujar una escala m'ofegava ara no em passa i no n'hi ha molta diferència de pes sí que n'hi ha diferència de volum que és el que més he notat en el meu cas estic cremant bueno estic canviant suposo que creix per musculatura clar per més massa muscular els canvis de pes són poquets però físicament el volum que estic perdent és molt important sembla que hi hagi perdut el doble del pes que he perdut tu també et sents més forta suposo a nivell mental molt més forta sí la Noemi fa que així com tu has vist canvi no Noemi sí perquè justament t'has aplicat un tema abans d'entrar i dic això és perquè estàs molt forta i de fer peces i això reia perquè i ella ho explica no sé si ho hem dit però després del grup quan acaba fem cada tres mesos una sessió de seguiment i realment és molt xulo escoltar la Montse perquè veus que ha fet molts canvis i és que no és que se li noti el cos que també és la vitalitat tot el que explica i penso ostres és que i aquest canvi l'has fet tu i que important és i sentir-se d'aquesta forma i és que tu creus perquè és que l'hi veus o sigui és que no pot amagar i per això reia et sens orgullós de tu mateix de dir ui és que és important el que ha dit ella primer que és un procés lent això els conscienciem molt quan comencem el grup ella parla d'un any i i que no és només la bàscula perquè ella ha canviat la seva composició corporal ella ara mateix té molta més massa muscular que quan va començar el grup i molt menys massa grassa que això és un millor el múscul pesa més el greix i el greix ocupa més volum que la massa muscular llavors ella s'ho ha notat molt a volum ha estat molt més forta però és veritat que la bàscula pràcticament no reflexa aquest canvi que ha fet per això sempre diem no focalitzeu amb el pes perquè la bàscula ens dona molt poca informació i llavors es fustra molt la persona quan veu que potser tot el sacrifici que té la sensació d'haver fet no es veu reflectit amb el numeret no? s'ha d'anar molt més enllà s'ha d'obrir molt més la ment ser molt constant i tenir paciència que els resultats acaben venint i una cosa que sí que m'he trobat és que a veure recaigudes no recaigudes o sigui petites caigudes durant el temps que vas sí milles tots els dies i tots els dies pots tenir la sensació que bueno avui és que me menjaria un donut ens enfoquem molt en el que fem malament però no en la quantitat de cops que mengem bé i això me'n recordo que vam dir en una sessió i a mi em va impactar molt perquè és veritat deien si fem 5 menjars al dia perquè fem berenar i un mig matí són 7 dies 35 menjars clar què et pot passar que en 10 haies menjat malament i els 25 has menjat bé i aleshores em va fer pensar coi perquè sembla que quan fas un menjat malament oi ja l'he tirat tot per la borda no no o sigui és no centrar-te en les coses en el detall sinó en el conjunt com una cosa que també diem i que penso que és important això de pesar-se molts cops parlem per què et peces o sigui hi ha gent que es pesa m'he fet un altre cont i em peso per castigar-te com això que diu la Montse em fixo en el que faig malament o no malament sinó no de la millor forma llavors és com buscar aquest pes aquest no sé qui no sé quant és que és impossible que d'una setmana a l'altra hagis perdut 5 quilos si ho has fet estàs malalta o malalt llavors és com canviar aquests el que diu la Montse la Belén canviar aquests circuits de funcionament i quan deixes de castigar-te que és el que al final fem pots començar a fer canvis bons perquè no hi ha aquesta culpa aquesta flagelació per fer una cosa bueno jo què sé si has fet un dia malament el que diu la Montse és que no passa res ja menjaràs demà un altre cop no? sí ja sabem que el Nadal doncs és normal que mengis coses que no és l'habitual i és fàcil que puguis engraixar i doncs bueno són situacions controlades perquè també és el que parlàvem el Nadal que menyes són 7 dies en total és un dia un altre un altre un altre 7 dies però després entre mig n'hi ha molts dies que no tens per què menjar el menjar de Nadal exactament fem una mica de resum si us sembla de conclusió d'aquests punts claus que han anat sortint al llarg d'aquest capítol algun missatge que vulgueu donar a la gent que sigui un missatge motivador que el canvi és possible que el suport estem treballant cada dia perquè sigui cada cop millor que cada cop anem incorporant més professionals que estem al servei de l'usuari i que el que necessitim perquè sabem que és un procés molt difícil perquè el context de les persones de vegades és molt complicat és el que deia la Montse potser hi ha certs moments en què aterren el grup i no tenen la motivació o no és el moment del canvi però el que és el recull de coses d'eines que els donem ja el porten llavors de vegades ens ha passat també que quan ha sigut el moment han aplicat tots aquests recursos i han començat a fer el canvi llavors volem dir que aquest canvi és possible que s'ha de tenir paciència i constància però que que poden venir al cap que poden demanar derivació que es poden informar dels grups que els hi explicaran superbé i que és una eina que considerem que és molt potent molt bé doncs amb les anotacions que ens han fet la Belén i la Noem i també amb el testimoni i l'experiència que ens ha explicat la Montse deixem aquí el capítol sobre l'obesitat gràcies a les tres per haver vingut i res esperarem doncs el proper capítol amb el cap de Sant Just d'acord gràcies que vagi bé adeu agar i a a a a a a a a a a a a