Obesitat: factors, IMC i obesitat infantil; menjar emocional, autoestima i grups al CAP Sant Just

Fem ara a Ràdio d'Esvern una nova entrega, un nou capítol, el segon concretament de la recent estrenada secció titulada La Salut al dia, conduïda coordinada per la Sílvia Granollers, que és infermera del cap de Sant Jús i que dona veu a professionals de l'àmbit sanitari i social del centre per parlar sobre temes d'interès general relacionats amb la salut. Recordem que normalment s'emet els últims dijous de cada mes, però que la repetició també pot donar-se en altres dies de la setmana al llarg del mes. En cada sessió abordem un tema de salut diferent amb veus expertes en cadascun dels àmbits. Avui tenim amb nosaltres a la nutricionista Belén Gil i també a la Noemi Morcillo, referent de benestar emocional i comunitari de l'ambulatori de Sant Jús. I a més a més, ens parlaran, sabem, de l'obesitat. Els hi obro els micròfons. Hola, què tal? Bona tarda a les dues. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, doncs, Belén, com a nutricionista, tu què és el que ens pots explicar de l'obesitat? Bé, més que res dir-vos que venim a parlar d'obesitat, precisament perquè el 4 de març és el Dia Mundial de l'Obesitat i és una malaltia multifactorial que cada cop té més prevalença i estem en unes xifres una mica alarmants. Llavors, per això vam considerar que era important abordar una mica aquest tema. Jo crec que el més destacable és el que he començat a dir que és una malaltia multifactorial que de vegades es té la sensació que la gent té un excés de pes considerable per decisió pròpia i moltes vegades no és així. És una malaltia. Sí, és una malaltia. Hi ha molts factors de risc que de vegades no es coneixen. O sigui, no només la gent té un excés de pes per un excés d'ingesta d'aliments, un excés de calories. Això és el que es pensa, potser. Això és el més fàcil de pensar. Però hem de tenir en compte que hi ha més factors de risc, com per exemple l'edat, a mesura que ens fem més grans, tendim a agafar més pes perquè el nostre metabolismo es fa més lent, perquè som més sedentaris, no tenim tanta activitat. Després el tema del sexe, les dones tenim bastanta més probabilitat d'agafar més pes, sobretot per un tema hormonal. Comencem amb els embarassos, que de vegades hi ha una predisposició normal i natural agafar pes perquè hem de garantir la lactància, l'hietament matern. El nostre cos està dissenyat per això. Però, clar, si no ens cuidem una miqueta i ens en va de les mans, aquest excés de pes, quan hem tingut la criatura, no tornem al nostre pes i anem tenint més embarassos, al final podem tenir un excés de pes correcte. I després, per exemple, el síndrome d'ovari poliquístic, que també és una malaltia bastant comuna, que també pot afavorir que hi hagi un excés de pes. És a dir, estem veient que és una malaltia que no només per la ingesta de calories, per un excés de consumir més aliments o més calories, sinó que hi ha diversos factors que poden ajudar a que acabem patint obesitat. Sí, després la raça també té bastant de pes perquè s'ha vist que afroamericans i hispans també tenen més taxes d'obesitat. Després, sobretot, el sedentarisme, que és molt important. Cada cop ens movem menys, les pantalles no ens ajuden, això. Gens, eh? El sedentarisme i les pantalles, internet, no quallen bé. Després, la medicació també és molt important perquè hi ha certs medicaments que també afavoreixen per un trastorn dels greixos en si, per exemple, antidepressius, enciolítics, hi ha molts medicaments. Hi ha gent que potser pateix una malaltia de salut mental que abans de fer tractament està en normopest, té un pes correcte i que per aquesta medicació, que és que és necessària, agafa també excés de pes, que es concentra molt a la zona abdominal i això és un fet que amoïna molt. És normal. O sigui, no és per un excés de calories, és perquè hi ha un mal metabolismo després dels greixos, que no té res a veure amb que hi hagi molt excés de consum de calories, d'energia. Després també són molt importants els factors socioculturals perquè també està demostrat i evidència que com més baix és el nivell cultural i més baix és el nivell econòmic es menja pitjor. Hi ha més dificultats també per accedir a una dieta de qualitat. Clar, una cosa va lligada amb l'altra, potser menys recursos, la gent tampoc coneix exactament els beneficis de prendre certs aliments que conformen una dieta més saludable o això i... Correcte. ...no ajuda. Sí. I després, doncs clar, també està una alimentació poc saludable. Ara és molt fàcil, està molt a l'abast, doncs aliments amb un excés de greixos, amb un excés de sal, ultraprocessats, també econòmicament, potser són més barats, més accessibles, llavors és molt fàcil caure amb això. Clar, la gent que no té recursos també accedeix a aquest tipus de productes, més processats que són potser més econòmics, perquè és el que està més a l'abast de la butxaca, però clar, per altra banda, tampoc són plats o aliments, verdura o fruita fresca, com potser és el que és més recomanable. És important, quan fem educació nutricional, explicar a la gent que tampoc t'has de gastar molts cales per menjar bé, que hi ha moltes opcions, però de vegades hi ha com aquest sentiment, és que menjar bé és molt car, no ha de ser molt car. I clar, és fàcil fer aquest sesgo, de dir, m'atiro a l'ultraprosassat perquè és més barat i no arribo a el que seria saludable. És trist que la gent es quedi amb això i per això s'ha de fer molta educació. També el ritme del dia a dia, que tampoc no ens... També, no ajuda. No ajuda, no ens deixa massa temps per estar potser a la cuina, dedicar-li a poder cuinar millor, de forma més elaborada, o plats com abans, que les dones, d'incorporar-se al món laboral, que estaven més a casa i tenien potser més temps per cuidar l'alimentació. Avui en dia això, doncs no... Ho tenim més difícil, però... De forma... O sigui, favorable. La dona torna a marcar... O sigui, està al mèrcat de treball, però per altra banda, doncs clar, no està aquesta part. Les tasques també s'han de repartir i no hi ha temps potser. per anar a marcar-li. Bé, llavors és qüestió d'organitzar-se. Nosaltres recomanem fer el batch cooking, que és un terme anglofaxol, però no és més res que planificar. O sigui, una tarda a la setmana, la que tu et vagi bé, deixes fet per tota la setmana. Tàpers. Clar, tàpers i hi ha pius de rentes tota la setmana, perquè pots anar atibant. I a més, arribes i ja ho tens. Només has de pensar, va, tira aquest, aquest, de l'altre, i et muntes un plat saludable en 10 minuts. Tàpers, congelador, i etiquetes i anar posant. Sí, sí. I després, un altre factor de risc que també és important tenir-lo present són els hàbits incorrectes, l'accés d'alcohol, el tabac o el que parlàvem dels ultraprocessats. Clar, mira, si hi ha factors que poden fer tenir accés de pes, eh? Déu-n'hi-do. Què més ens pots dir? No sé si hi ha més aspectes també, Belén, tècnics... Sí, bé, podem parlar una mica, si voleu, del que és la classificació, del que és la obesitat. D'acord? Sobretot dir que de vegades ens referim a aquestes persones com obesos, d'acord? I això és un matís important perquè és una errada, no són obesos, són persones amb obesitat. D'acord. Aquest matís, eh? Important. Sí, perquè qualsevol que no diem és un normopés, no diem és un obes, perquè és com definir-ho... Estar en normopés o té... Nosaltres, a consulta, el que fem és, segons l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, fem una classificació per veure quan comencem comencem a actuar. considerem que una persona està en normopés quan té un índex de massa corporal entre 18,5 i 24,9. L'índex de massa corporal és fàcil de calcular, és agafar el pes de la persona i dividir-lo per la seva alçada en metres al quadrat. Per exemple, si jo peso 54 quilos i faig un metre 60, doncs hauria de dividir 54 entre 1,6 per 1,6. Llavors, la xifra que surt, això és el nostre índex de massa corporal i amb això fem aquesta classificació. Llavors, quan ja passem amb un índex de massa corporal de 25 i fins a 29,9 parlem de sobrepes. Aquí és quan s'hauria de començar a actuar per fer prevenció perquè és veritat que és més fàcil tornar a normopés que quan ja s'ha establert l'obesitat. Clar. Són molts més quilos que potser hem de perdre i llavors l'objectiu es fa una mica més. Perquè l'obesitat a partir de quin número? De 30. A partir de 30. Quan les persones ja estan en un índex de massa corporal de 30 ja considerem que hi ha obesitat. Llavors hi ha diferents graus. Fins a 34,9 és obesitat de tipus 1. Quan ja passem de 35 a 39,9 és obesitat de tipus 2. Sí. I quan ja superem un índex de massa corporal de 40 ja és una patologia molt greu que és l'obesitat de tipus 3 o mòrbida. D'acord. Ja quan s'arriba aquí... Que la persona està realment en risc, entenem. Sí, perquè penseu que l'obesitat no és en si només tenir obesitat. O sigui, això comporta una sèrie de lo que nosaltres diem comorbilitats que són unes malalties associades secundàries. L'obesitat és la malaltia primària i de forma secundària pot aparèixer hipertensió arterial, pot aparèixer un excés de colesterol, pot aparèixer una diabetes de tipus 2. Llavors, clar, el principal d'aquestes persones no és només focalitzar i baixar el pes, és tornar a tenir salut, a ser una persona saludable, perquè la salut es va perdent de mica en mica. Suposo que això són números també que dona l'OMS, però que també potser s'han d'agafar, cada persona és diferent i, bueno, suposo que hi ha algun marge, però a grans trets serien aquestes franges, aquests marges que diem. I en el cas dels nens i nenes, en el cas infantil, com seria? Es treballa en percentils amb els nens, llavors diem que quan s'ha superat el percentil 85 comença a aparèixer sobrepes i és quan comencem a dir als pares que potser hauríem de vigilar una mica el que és l'alimentació de tot l'entorn d'aquest nen, perquè no es pot canviar l'alimentació del nen i els pares no donen exemple perquè llavors no s'han vist de res. És una mica quan fem grups. I als nens no se'ls posa a dieta, no? No. És que aquesta paraula ja ni als adults tampoc ens agrada parlar de dietes, ens agrada parlar d'aprendre a menjar bé, d'hàbits saludables, sí, i de fer petits canvis, canvis molt petits però que siguin constants. Clar. Llavors és més fàcil per les persones assolir aquest repte perquè ningú ens agrada que ens toquin les nostres rutines. No, no, exacte. i llavors quan parlem de nens doncs igual. Amb els nens no es mira aquest número, no? L'IMC? No, són percentils. Ja et dic, per sobre del percentil 85 ja comencem a vigilar una mica perquè ja hi ha sobrepes i l'important és no arribar a un percentil per sobre de 95 perquè llavors ja parlem d'obesitat infantil. Llavors aquí sí que ja es considera malaltia com a tal i sí que ja ens hem de posar una mica més seriosos perquè estem comprometent la salut d'aquest infant. Clar, vull dir, li quedan molts anys de vida. Exacte, a més està demostrat que nens que arriben a certes obesitats continuen sent obesos a la seva vida adulta. O sigui, és tenir una relació complicada amb el menjar des que són molt petits. Clar, i en el cas dels nens també pot ser una malaltia multifactorial, no? La genètica suposo que també intervé. Sí, però mira que la genètica només té un pes, només, eh? És important, però d'un 30%. La gent es pensa que és molt més. O sigui, un 30% és genètica i un 70% és el que envolta aquesta genètica. Són els hàbits. O sigui, que sí que és veritat que naixem amb un determinat mapa genètic i ens condicionarà o tindrem més predisposició a tenir obesitat, però que això es pot arreglar, eh? O sigui, té molt més pes els hàbits que tenim al dia a dia. Per tant, amb el que ens explica la Belén hem de tenir clar que l'obesitat és una malaltia multifactorial, tenint en compte també una mica aquestes franges que ens parla de l'IMC i tenint en compte que també pot afectar els nens i nenes i que es pot posar remei i solució. I després, parlem amb la Noemi. Què tal, Noemi? Bona tarda. Vé aquí, escoltant tot el que diu la Belén, que bueno, esteu parlant que ens sembla molt interessant i que, bueno, a part de tots els factors aquests de risc que ha anomenat ella, també podríem trobar factors a nivell psicològic, no? Que no sé si diríem de risc, però que sí que influeixen en aquesta malaltia com és l'obesitat, no? Una cosa que ha explicat superbé la Belén és que el tema de la relació amb el menjar és superimportant, no? És a dir, tot i que no parlem només del consum de calories i tot això, és veritat que des que som ben petits ens ensenyen, no? Ens premien o ens reforcen certs comportaments, no? Si et portes bé compro un huevo kinder, no? Doncs perfecte, no? Si no et menges... Sí, com a premi o com a càstig. Exactament, no? Llavors això que ho anem aprenent des de ben petits, diguem que que, bueno, a la llarga, no? Quan som adults també ens passa, no? Quants cops ens... A mi mateixa, no? A tothom ens ha passat... Mira, avui tinc un dia, no? Que m'ha anat malament a la feina... Estic tristada... Exactament. Vinga, va, doncs em foto un premi, no? Jo mateixa perquè, guai, ho he aguantat i necessito alguna cosa positiva, no? I què cau, no? Doncs una xocolata... Clar. Hi ha persones que són més de dolç o de salat, però, bueno... Sí. Una mica el concepte és aquest, no? Que utilitzem el menjar com un reforç positiu, no? Com un premi o molts cops també per omplir un buit, no? Quants cops sents això sobretot com per angoixes, no? Exactament, amb malestar, emocions desagradables parlaríem, no? Molts cops també utilitzem el menjar per pal·liar aquestes emoções, no? Perquè quan mengem normalment, no? Estem pendents del menjar i aquest menjar ens fa a nivell cerebral ens agrega uns certs neurotransmissors que fan que ens sentim entre cometes millor, no? Aquest reforç positiu llavors ajudar a pal·liar aquest sentiment o aquestes emocions més desagradables que, bueno, que són durant un instant, no? Perquè al final tu tens menges però després aquesta emoció segurament segueix segueix, no? I fem una mica d'evitació, no? O sigui com que em sento malament menjo i així no em sento malament però durant quan no utilitzar el menjar com a tapadera dels nostres problemes mentals exactament o sigui exacte, no? No barrejar aquí temes exactament perquè si t'hi fixes també passa el contrari quan estic bé estic de celebració jo què sé he aprovat un examen o jo què sé tinc una feina bé anem a dinar tots vinga i què dines? o sigui no dines verdura bullida amb peix marinat exacte o sigui agafes i te vas que a veure això com a excepció sempre hi ha la data que bueno però això com a manera excepcional prendre-ho com a hàbit o rutina de quan em passa alguna cosa doncs vinga em puc gratificar una cosa que insistim en els grups que fem en persones amb obesitat és que no això ho diu més la Belén però que no hi ha aliments prohibits i que no hi ha una cosa que sigui dolenta o mala o sigui dolenta o bona que després quan vetes una cosa quan ho proves és l'huracan i si et diuen no pots menjar xocolata tu què voldràs xocolata llavors sí que parlem d'aliments que són de consum ocasional no Belén si em corrigem si m'equivoco una mica pel que tu deies que sí que està bé podem menjar però potser no podem fer no un bufet lliure cada dia no o menjar hamburgueses cada dia m'invento llavors això i també comentar no que que amb el tema del menjar després també s'enjunta molts cops el tema de l'autoestima que seria un altre factor que influeix en el desencadenant i en el manteniment del que és l'obesitat per molts motius entre ells perquè molts cops està associat que una persona estigui tingui obesitat amb el ser vago el come mucho el no se mueve i és com tot això ho rebem d'una forma com de jo no soc suficient no soc vàlida o no estic fent m'esforço i com que molts cops associem que aquesta patologia és culpa fixa't la paraula culpa nostra i clar imagina't això no té per què ser així és que no és així és el que ha dit la Belén 30% genètic 70% hàbits sí però també hem d'encabir si jo tinc pocs recursos econòmics no sé què potser no puc menjar tofu ahumado tots els dies perquè no o sigui que hem d'encabir-ho allà i també per una altra part a nivell social tot el que comporta la imatge la imatge corporal quantes persones amb un cos no normatiu veiem no i les xarxes socials clar tot a la televisió fotografies comparacions exacte no si modelo curvy sí però modelo curvy és una mica de pit i de cul i ja està no i de panxa on la tens o sigui clar que això també ens afecta perquè és com que si no tens aquest cos perfecte tampoc ets suficient o ets menys vàlida tens més vergonya o sigui que l'autoestima realment també és una cosa que que influeix a nivell mental amb l'obesitat perquè si jo penso no jo em sento que tinc un concepte de mi de no ser vàlida o ser menys pel tema que sigui no solament pel meu pes perquè això també influencia en unes altres coses el tema d'aconseguir certes coses no si no t'aprimes és perquè no ho fas bé no llavors aquí és junt amb moltes coses frustració a vegades exactament pot ser no que bueno és una cosa que també és una malaltia que s'ha de tractar que no és d'avui per demà no o sigui requereix temps i constància i entenc que això a vegades doncs també bueno la gent deu ser alguna cosa que li costa i que a vegades pot arribar a frustrar una mica sí i també aprendre que no ho hem de fer tot bé a la primera i que tot igual que no arribes a aquest pes amb aquesta patologia en dos dies no podem pretendre solucionar-ho que no és un refredat que et prens no o sigui i fins i tot un refredat dependrà també de l'estil de vida que tinguis sí possiblement que no és que hi hagi un medicament sinó que a més hi ha moltes altres coses no que que que ens estan influint aquí i i diguem que un altre factor no per de factor de manteniment a nivell psicològic serien les nostres relacions interpersonals quan diem això és les relacions que tenim amb altres persones no com deia si ajuntem una mala relació amb el menjar una baixa autoestima amb altres persones també no el que dèiem quan surto a celebrar alguna cosa o quants cops quedem o sigui quedem sempre que quedem és al voltant d'una taula molta gent no surt vinga quedem per anar anar a guagir hi ha persones però la majoria de cops quedem per menjar o per fer un cafè o per a nivell social les celebracions les fem al voltant d'un àpat exactament llavors què passa amb aquests àpat que normalment el fem als restaurants o a pastisseries cafeteries on les opcions de les opcions de menú no solen ser les més saludables d'aquests menjars ocasionals exactament però fixa't que clar si jo quedo per sopar amb dues persones o en una setmana ja no està sent tan ocasional i aquí és important també treballar la comunicació assertiva poder dir que no a un menjar o a un pla i poder proposar un altre que potser potser no em ve de gust anar a caminar tant com anar a una cafeteria però sí que sé que per la meva salut m'anirà millor i molts cops no proposem o no diem que no a certs plans si s'enfaden o què pensaran etc. llavors practica l'assertivitat exactament també és superimportant de fet tot això que estic comentant sí ho posem en pràctica els grups que fem molt bé al cap hi ha uns grups dedicats ja ens ho vau comentar també em sembla que la primera sessió que vam fer amb el tema de l'obesitat potser específicament grups sí sí fem grups que són bueno ho vam explicar però són de 8 sessions i fa una part la Belén que s'enfoca més al tema de nutrició i una altra part la faig jo a nivell de gestió emocional i aquests aspectes llavors el que treballem sobretot a la part més psicològica és motivar cap al canvi tenir aquesta confiança i esperança que es pot canviar treballar que acceptaré errors o que m'equivocaré i que potser avui començo i demà no ho faig bé però ei podem seguir tenir un error no vol dir que ala ja tiro la tovallola i ja està també treballem la gestió emocional per promoure l'autoconeixement i identificació d'emocions per tal de treballar aquesta relació menys sana amb el menjar pautes que faciliten l'adherència als hàbits saludables i després també habilitats socials també molt important per treballar tot allò que dèiem de l'autoestima de les relacions amb els altres i són persones sempre que tenen obesitat o sobrepès o en aquest grup el que estem fent actualment que anem fent-ho cíclicament són persones amb obesitat però sí que és cert que ens plantegem poder fer en un futur a curt mig pla un grup per persones amb sobrepès pel que deia la Belén per prevenció és molt més fàcil assolir hàbits saludables o comportar-se d'una forma més adaptativa quan jo tinc un pes menys elevat que no quan ja tinc aquest pes perquè l'obesitat també comporta més cansament clar si jo he de moure tot el cos per fer una activitat física potser ostres em canso més ràpid això comporta més frustració llavors sí que ens plantegem fer el que passa que ens trobem que la gent quan té sobrepès no és massa conscient del risc que comporta el continuar acumulant un excés de pes i arribar a l'obesitat llavors ens costa més tenir gent per fer grups i com hem vist que la demanda d'obesitat era bastant elevada i hem donat una mica de prioritat llavors estem com desencallant una mica tota aquesta part que tenim quants grups n'hi ha ara mateix? Ara mateix tenim un que l'hem hagut de fer bastant ampli perquè ens agrada no fer més de 8-12 persones i ens hem situat al voltant de les 15 i ja tenim gent que està ja quasi muntat el grup que començarà el maig o sigui que aneu per feina per dir sí el que passa que són grups de tarda perquè també ens hem trobat que pel matí costa una mica més de venir tot i que si escoltant això la gent s'anima i tenen disponibilitat de matí nosaltres no tenim cap problema per muntar un grup o dos de matí que espai tenim que bé doncs ho hem de deixar aquí Noemi Belén moltíssimes gràcies per haver vingut un dia més una sessió més aquí a la Salut del Dia ens haguessin quedat cosetes per parlar per exemple exactament més a què es fa en el Dia Mundial ja sabem que és el 4 de març també per exemple temes relacionats potser i això caldria dedicar-li un altre programa amb tot el tema dels transtorns de la conducta alimentària que bé potser és un aspecte també més a nivell de salut mental però bé també pot anar lligat o per exemple tot el tema de la gordofòbia la pressió estètica que a la fi també són temes que es poden tractar al mateix dia al mateix dia mundial doncs res més moltes gràcies i que acabeu de passar molt bona tarda adeu adeu un und i